INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA I PALEONTOLÒGICA A LES CARRETERES T-224, PK 0+800 A 14+500 I T-241, PK 0+000 A 1+700. TRAM SANTA COLOMA DE QUERALT – LIMIT AMB LA COMARCA DE L’URGELL (Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat, Llorac i Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà)

MEMÒRIA

Novembre 2010

JANUS, S.L. - Gestió de patrimoni històric i cultural c/Turó, 3, baixos - 17006 Girona Tel. 972 24 65 34 - Mòbil 619 93 49 38 - FAX 972 24 52 57 www.janus.cat - e-mail : [email protected]

Nom de la intervenció: Carreteres T-224, PK 0+800 a 14+500 i T-241, PK 0+000 a 1+700. Tram Santa Coloma de Queralt – límit amb la comarca d’Urgell. Municipis: Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat, Llorac i Vallfogona de Riucorb Comarca: Conca de Barberà Directora: Jordi Merino i Serra Dates de la intervenció: 19 a 21 de juliol de 2010 Número expedient: 501 K121 N 650-2010/1-5703

Jordi Merino i Serra Novembre 2010

1

INDEX 1. Fitxa tècnica ...... 3 2. Introducció ...... 4 3. Motius de la intervenció ...... 5 4. Entorn geogràfic i introducció històrica ...... 7 5. Metodologia ...... 16 6. El patrimoni històric ...... 18 7. La prospecció arqueològica ...... 50 8. Estudi i prospecció paleontològics ...... 82 9. Resultats. Mesures correctores ...... 90 10. Bibliografia ...... 100

Annexos: 1. Informe prospecció paleontològica. 2. Planimetria

2

1. FITXA TÈCNICA Nom de la intervenció: Carreteres T-224, PK 0+800 a 14+500 i T-241, PK 0+000 a 1+700. Tram Santa Coloma de Queralt – límit amb la comarca d’Urgell. Municipis: Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat, Llorac i Vallfogona de Riucorb Comarca: Conca de Barberà Tipus d’intervenció: Preventiva Activitat: Prospecció superficial Tipus d’estructures localitzades: parets de feixa, edificació, elements diversos. Cronologia: moderna, contemporània Crèdits de la intervenció:

• Promoció: INECO

• Direcció: Jordi Merino i Serra

• Terminis: 19 a 21 de juliol de 2010 Resum de la intervenció: Paraules clau: Carretera, Santa Coloma de Queralt, Vallfogona de Riucorb, prospecció superficial Resum: Durant el mes de juliol de 2010 s`ha portat a terme l’estudi del projecte de millora de les carreteres T-224 i T-241, entre Santa Coloma de Queralt i el límit amb la comarca de l’Urgell, consistent en la prospecció arqueològica i paleontològica de la zona afectada. S’ha pogut constatar que el projecte no afecta cap jaciment arqueològic ni paleontològic, ni cap element arquitectònic inventariat. S’han localitzat diversos elements arquitectònics que queden directament afectats per les obres o a l’àrea d’influència immediata.

3

2. INTRODUCCIÓ

Durant el mes de juliol de 2010 s’ha portat a terme la prospecció arqueològica i paleontològica dels terrenys afectats pel projecte de modificació de les carreteres T-224, PK 0+800 a 14+500 i T-241, PK 0+000 a 1+700. Tram Santa Coloma de Queralt – límit amb la comarca d’Urgell.

Els treballs han estat dirigits per Jordi Merino Serra, de l’empresa Janus, S.L., amb la participació de Jordi Palomar, de l’empresa Geoterna, S.L., que ha realitzat la prospecció i estudi paleontològics. Els treballs han estat encarregats i finançats per l’empresa INECO, que ens ha proporcionat també els inventaris de patrimoni arqueològic i arquitectònic de la zona afectada.

Situació geogràfica

El projecte afecta a la carretera T-224, que porta des de Santa Coloma de Queralt fins a Vallfogona de Riucorb, i la carretera T-241, que porta des de Vallfogona de Riucorb fins al límit amb la comarca de l’Urgell.

4

3. MOTIUS DE LA INTERVENCIÓ En data 28 d’abril de 2004, l’empresa EDF Consulting, S.A. sol·licita al Servei d’Arqueologia informació relativa a possibles elements de patrimoni arqueològic als termes municipals de Santa Coloma de Queralt, Llorac, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb en motiu d’estar realitzant l’Assistència tècnica per a la redacció de l’estudi d’impacte ambiental de millora general. Condicionament de la carretera T-224. Tram Santa Coloma de Queralt-Vallfogona de Riucorb. Clau IA-AT-03148.

En data de 15 de novembre de 2004, el Servei d’Arqueologia tramet la resposta a aquesta sol·licitud.

En data 26 de gener de 2006, l’empresa EDF Consulting, S.A. sol·licita a l’Àrea de Coneixement i Recerca informació relativa a possibles elements del Patrimoni Arqueològic al terme de Vallfogona de Riucorb, en relació amb el mateix projecte anterior, amb motiu d’haver-se ampliat la traça fins al límit amb l’Urgell.

En data 28 de febrer de 2006, l’Àrea de Coneixement i Recerca tramet la resposta corresponent.

En data 27 de juliol de 2006 entra en el Registre del Departament de Cultura un exemplar de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental del mateix projecte, tramès per la Direcció General de Carreteres a fi que s’emeti l’informe corresponent.

En data 28 d’agost de 2006 entra en el Registre del Departament de Cultura un exemplar de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental del mateix projecte, tramès per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat a fi que s’emeti l’informe corresponent.

En data 9 d’octubre de 2006, la Secció d’Informació i Estudis del Patrimoni Cultural, emet un informe favorable del projecte, sempre i quan se segueixin les mesures preventives i correctores esmentades en el projecte, que són:

5

• Durant l’etapa prèvia a l’execució de les obres s’efectuarà una prospecció arqueològica i paleontològica que afecti la traça i les possibles zones de préstec.

• Si les prospeccions donen resultats positius, es realitzaran sondeigs arqueològics per veure l’abast de la troballa i la possible afectació del projecte. Si s’escau, s’efectuarà una excavació en extensió.

• Durant la fase d’execució d’obres, es realitzarà el corresponent seguiment arqueològic i paleontològic.

• En el cas que es volgués modificar el traçat de la carretera actual, serà imprescindible portar a terme sondejos arqueològics per tal d’identificar, delimitar i valorar possibles restes.

Per aquest motiu, l’empresa INECO, S.A. ha contractat els serveis de Janus, S.L., a fi que portin a terme l’esmentada prospecció arqueològica i paleontològica superficial.

6

4. ENTORN GEOGRÀFIC I EVOLUCIÓ HISTÒRICA

La comarca: la Conca de Barberà

La comarca a la que pertany Santa Coloma de Queralt és la Conca de Barberà, però aquest municipi resta englobat dins la subcomarca anomenada Conca Alta del Gaià o Segarra del Gaià. Aquesta petita regió està situada al sector on coincideixen les comarques de l’Anoia, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i la Segarra.

En l’aspecte físic és formada per un conjunt de carenes constituïdes per dipòsits sedimentaris de l’oligocè. La terra és blanca i calcària, forta i prima, sovint esquistosa. L’agricultura és de secà, dedicada als cereals, encara que antigament s’havia conreat el safrà (segle XIV) i posteriorment la vinya que perdurà fins als anys quaranta en que va desaparèixer completament.

Des de les divisions territorials establertes per la Generalitat de Catalunya l’any 1936 forma part de la Conca de Barberà, Tarragona, però històricament i tradicionalment corresponia a l’antiga Baixa Segarra de la que és la seva capital. Des del seu repoblament entre els segles X i XII era terreny de marca, dividit entre les diòcesis de Vic i Tarragona i les vegueries de Vilafranca del Penedès, Montblanc i Cervera. Aquestes divisions es van mantenir fins al segle XVIII, en crear-s’hi els corregiments, el sector va continuar esquarterat fins a la creació de les províncies en que tota la Conca actual passà a formar part de la província de Tarragona.

Els municipis:

Santa Coloma de Queralt

El terme municipal de Santa Coloma de Queralt, de 44 Km2, es troba situat al nord de la província de Tarragona, a l’extrem septentrional de la comarca de la

7

Conca de Barberà, concretament a l’altiplà que limita amb les comarques de l’Anoia i la Segarra.

Al llarg de la història ha estat reanomenada diversos cops. Així primerament era coneguda com Santa Coloma Samora. Al segle XIII se la coneix també com Samarca o de la Marca. També de ben antic apareix ja com de Queralt. Entre 1937 i 1939 prengué el nom de Segarra de Gaià.

Els orígens de Santa Coloma de Queralt es situen als volts del segle X i es relacionen directament amb l’existència del castell de Queralt (Bellprat, Anoia). Als volts del segle X es bastí una petita fortificació a l’actual nucli de Santa Coloma aprofitant l’empara del castell de Queralt. Aquesta antiga fortificació serà coneguda com la Carlania pel fet que hi residien els castlans de la vila. Fins al 1213, la vila serà propietat de la família Gurb, els quals vendran en aquesta data la baronia (que comprenia a més de Santa Coloma les poblacions de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric) als seus castlans, els Timor. La família Timor canviarà el seu cognom pel de Queralt i ostentarà aquest domini fins a la fi de les senyories, al segle XIX.

La població es va anar desenvolupant i creixent a partir del segle X tot formant dos nuclis de població separats: la Pobla de Monpaó i la Vila Nova. Entre ambdós nuclis es bastiria, a partir del segle XII, l’actual Castell dels Comtes. La vila, unificada, s’emmurallà durant els segles XIII-XIV. També durant aquesta època s’edificà l’església parroquial dedicada a Santa Maria.

Durant l’època medieval Santa Coloma fou una vila comercialment molt activa, per la qual cosa obtingué el privilegi de celebrar mercat setmanal els dilluns. Relacionat amb aquest fet hi trobem la presència d’una activa comunitat jueva que ens ha llegat un significatiu call. A partir del segle XVIII la vila s’expandí fora de les muralles i s’edificaren els ravals: dels Capellans, de Cervera, de Santa Coloma, de Sant Roc i la plaça del Portalet.

Malgrat formar part de la vegueria de Cervera i del bisbat de Vic, l’any 1833 fou inclosa en la província de Tarragona, motiu pel qual canvià la seva orientació

8

administrativa envers les comarques tarragonines. El 1957 va passar a formar part del bisbat de Tarragona, juntament amb les parròquies de les pedanies. Als anys 1930 assolí el seu màxim nivell demogràfic. Els anys 1936 i 1988 la Generalitat de Catalunya inclogué aquest municipi en la Conca de Barberà.

La importància històrica de Santa Coloma es manifesta de forma molt evident en el seu llegat arquitectònic del que podríem destacar:

• El casc antic de la població que conté elements de notable interès patrimonial. La Plaça Major, porxada, és situada al bell mig de la vila. Hi destaca l’edifici de la Casa de la Vila (del segle XVIII). A la mateixa plaça hi trobem la Torre del rellotge. A la plaça de l’Església, també dita d’Avall, es conserven encara els antics porxos. El Call jueu és situat just davant el pati del castell. La comunitat jueva de Santa Coloma fou una de les més nombroses i ben organitzades de Catalunya durant els segles XIII a XV.

• El castell dels comtes. Antic castell (del segle XI) dels comtes de Santa Coloma, reconvertit en palau-residència al segle XVI. Del primitiu castell es conserva la gran torre cilíndrica de vigilància. Destaquen també el senyorial vestíbul d’entrada i la sala noble, avui emprada per a conferències i exposicions. La referència històrica més antiga sobre el castell data de l’any 1018. El castell passà a ser el centre de la baronia de Queralt i residència habitual dels senyors de la vila fins al segle XVI. A finals del segle XVI patí una profunda reestructuració que el convertí en palau-residència.

• L’església parroquial de Santa Maria. D’estil gòtic, està bastida sobre una església anterior d’estil romànic. Les obres de construcció es van iniciar pels vols del 1330 i quedaren interrompudes sense concloure. La construcció dels temple va ser represa i finalitzada al segle XVII. Estructuralment, l’edifici consta d’una sola nau, amb capelles laterals situades entre els contraforts. La capçalera consta de cinc capelles

9

radials comunicades per un passadís. El campanar, d’estructura quadrangular, fou començat al segle XIV i rematat al segle XVII. L’església disposa d’un segon campanar gòtic, més petit (dit campanaret), de forma octogonal.

• Santa Maria de Bell-lloc. Església de l’antic convent de la Mercè, avui desaparegut, bastida al segle XIII aprofitant l’espai ocupat anteriorment per una ermita romànica, part de la qual s’aprofità per a l’actual església. Està situada extramurs del recinte emmurallat de la vila, encara que actualment està integrada en el nucli urbà de Santa Coloma.

• Les fonts de les Canelles. Fonts de caire monumental d’estil barroc situades al final del passeig de les Muralles. Les actuals fonts foren fetes bastir pel comte de Santa Coloma Dalmau III de Queralt l’any 1614.

• Creu de les Canelles. Creu de terme gòtica situada just al costat de la Font dels Comtes. Hom suposa que fou obrada el segle XV.

Les pedanies que formen part del terme municipal de Santa Coloma de Queralt són: Aguiló, La Pobla de Carivenys i Les Roques d’Aguiló:

• El poble d’Aguiló és situat a uns dos quilòmetres de Santa Coloma. A finals del segle XVI era cap d’un terme que comprenia la Pobla de Carivenys, les Roques i les masies d’Almenara. Fou agregat a Santa Coloma a mitjans del segle passat. Les restes del castell d’Aguiló estan situades sobre el turó que domina la vila. Datat ja al segle XI, fou propietat de les famílies Gurb, Timor i Cervelló. L’església romànica de sant Vicenç d’Aguiló està situada en un petit turó davant del nucli de la vila. Fou bastida a finals del segle XII i primers del XIII.

• Al llogarret de la Portella, a 5 km. de Santa Coloma, hi trobem l’església romànica de sant Miquel de la Portella. D’una única nau, coberta amb

10

volta de canó. A les masies d’Almenara hi ha les restes de l’església romànica de sant Jaume.

• La Pobla de Carivenys, al nord-est de Santa Coloma de Queralt, és un antic llogarret que formava part del municipi d’Aguiló.

• Les Roques d’Aguiló és un llogarret situat al nord-est de Santa Coloma. Hi destaca l’antic casal de la família Requesens, amb un escut del 1586 a la façana. La seva església romànica de sant Pere data del segle XI.

Savallà del comtat

El terme municipal de Savallà del Comtat és situat a la part septentrional de la comarca, a la zona de contacte amb els altiplans segarrencs, a la vall del riu Corb per la seva banda septentrional. Savallà del Comtat confronta per l’est amb Santa Coloma de Queralt, pel nord amb Llorac, per l’oest amb Vallfogona de Riucorb i pel sud amb Conesa. El terme comprèn els nuclis de Savallà del Comtat (cap del municipi) i l’agregat de Segura.

El territori és molt accidentat (847 m. d’altitud al turó on es troba la població, 846 m. a la Serra Teixonera, a la part meridional i 843 m. a les Obagues, a la part septentrional), és drenat per la rasa d’Ardés, actualment de Mates o barranc de Savallà, i pel de Segura, que seguint la direcció nord-oest desguassen per l’esquerra al Riu Corb, al pont d’Albió, en el municipi de Llorac.

La superfície inculta ocupa el 67% del terme i comprèn principalment garriga, a més d’algunes hectàrees de bosc. Gairebé tota la resta són camps de conreu, especialment amb cereals, sobretot blat, seguit de lluny per l’ordi. La vinya ha desaparegut i el regadiu es redueix a alguns horts per l’autoconsum situats a la banda esquerra de les aigües corrents del Riu Corb. L’economia de la població és agrícola, bé que molta gent treballa a les indústries de Santa Coloma de Queralt.

11

El poble de Savallà del Comtat es troba als vessants d’un tossalet coronat per les restes de l’antic castell, a redós del qual, i a la banda de migdia, s’anaren bastint esglaonadament les cases. El castell de Savallà fou una de les residències senyorials més importants de la comarca.. Amb elements de períodes anteriors, al edifici fou bastit principalment a la fi del segle XV i al segle XVI i fou residència habitual dels Boixadors i després comtes de Savallà, fins al segle XVII. Amb l’abandó per part del comtes, el castell palau s’anà degradant progressivament i sofrí, a més, greus desperfectes durant les guerres carlines del segle XIX.

A la banda de ponent, i al costat del camí per on s’accedia a la residència, hi hagué una petita església dedicada a sant Sebastià, documentada al començament del segle XVI.

De l’antiga església parroquial, probablement romànica i situada en el lloc de l’emplaçament de l’actual, no es conserva cap element. L’actual, de estil barroc i dedicada a sant Pere, fou iniciada l’any 1776 i fou acabada al cap de deu anys.

L’any 1965 es va instal·lar al cim del tossal, a un centenar de metres del castell, l’estació telefònica de radioenllaç, que fa el servei entre Madrid i Barcelona, i a la qual connecta també la de la Seu d’Urgell-Andorra.

A la banda occidental del terme es troba el poble de Segura, a uns 3 km. del cap de municipi. Situat al migdia d’un petit tossal es formà a redós del castell de Segura, esmentat ja al començament del segle XII.

Savallà, esmentat l’any 1043 com a serra d’Avellano en les confrontacions del castell de Conesa, fou donat a la fi del segle XI amb una bona part d’aquesta contrada pels comtes de Barcelona a la família dels Cervera. Adelaida, muller d’Hug Dalmau de Cervera, el deixà en testament, atorgat el 1093, al seu fill Ponç Hug i així mateix ho confirmà Hug Dalmau en el seu testament dictat tres anys més tard (1096). Al segle XII el senyorejava encara aquesta família, car Ramon de Cervera el deixà testamentàriament el 1182 a la seva filla Elisenda,

12

casada amb Berenguer d‘Aguiló, i a Guillem d’Aguiló, fill d’aquest matrimoni. A la fi del segle XII apareix com a senyor del lloc Gombau d’Oluja, i al segle XIII passà als Timor, i posteriorment, al segle XIV, als Boixadors. Els Boixadors senyorejaven el lloc, i obtingueren, el 1599 amb Bernat de Boixadors i d’Erill, el títol de comtes de Savallà, que ha perdurat fins als nostres dies.

Llorac

El terme municipal de Llorac es troba situat a l’extrem septentrional de la comarca de la Conca de Barberà. Limita al S amb Savallà del Comptat i al SE amb Santa Coloma de Queralt. Dins el terme, de 22,87 Km2, neix el riu Corb, al lloc de Rauric, discorre per la seva banda meridional i ocupa la vall del riu i els altiplans del seu marge dret, fins arribar al Balneari de Vallfogona.

El terme és accidentat pels contraforts dels altiplans segarrencs, però hi ha un descens progressiu en la línia d’E a O. Se’n destaca el turó de les Obagues (843 m) a la punta de la Serra, la punta de les Planelles (793 m) al N, i la punta de Montargull (851 m) a la part oriental.

Les terres aptes per al conreu (69% del total dels terrenys), són dedicades principalment als cereals. S’havien conreat la vinya i els ametllers però s’han reduït gairebé fins a desaparèixer. Només 11 ha del total del territori són de regadiu. La resta del territori es ocupat per terres no conreades: garrigues, pasturatges i en menor mesura pel bosc. D’altra banda, el desenvolupament de la ramaderia ha estat tan important que ha superat en importància al sector de l’agricultura.

El poble de Llorac, a 648 m d’altitud, es troba vora el riu Corb, al seu marge esquerre i al peu d’un tossal (843 m d’altitud) que el domina des de migdia. Comprèn, a més, els pobles de Rauric, Albió i la Cirera i el despoblat de Montargull.

13

A començaments del segle XII, Llorac pertanyia a Guifré Bonfill. Un nét d’aquest, en Berenguer Bernat de Sentdomí, el donà juntament amb l’església de Santa Maria a l’ordre dels Hospitalers. Fou una de les seves primeres possessions al Principat. Hi establiren una casa, documentada ja a inicis del segle XIII i després integrà al batlliu de la Comanda de Cervera.

Al segle XIV pertanyia al montblanquí Francesc Alenyà, que el 1341 comprà la jurisdicció a Pere el Cerimoniós. A partir del segle XVI consta com a propietat dels Guimerà.

L’actual església parroquial està dedicada a Sant Joan. Fou reconstruïda a finals del segle XVIII aprofitant l’estructura i elements de l’anterior, d'estil romànic.

De l’antic castell de Llorac, que es trobava en una petita elevació al costat del poble, només resten carreus i algun tros de paret aprofitades per bastir una gran pallissa.

Vallfogona de Riucorb

La demarcació de Vallfogona de Riucorb, anomenada en diverses èpoques, Vallfogona de Comalats, de Lorda, o de Corbell, s’estén per la vall mitjana del riu Corb. La vall té una altitud mitjana d’uns 570 metres al seu centre, però les serres que l’envolten passen dels 700 metres, essent les més elevades les de migdia del riu, a on el Cap de Cans assoleix els 759 metres.

El poble de Vallfogona, situat a 573 metres, es troba prop del riu Corb, a la carretera que va d’Igualada a les Borges Blanques. El nucli antic de la vila es troba situat a redós de la carretera, dalt d’un petit turonet. En el centre hi trobem l’església parroquial de Santa Maria de Vallfogona, amb culte també a Sant Llorenç. Conserva la portalada romànica i certs elements gòtics més tardans. Al voltant de l’any 1385, l’escultor Jordi de Déu va realitzar un retaule de pedra destinat a la Capella de la Concepció. Al voltant de la plaça de

14

l’església es veuen, encara avui dia, trams de murs que configuraven l’entorn medieval de la plaça. Enfrontat a l’església trobem el castell de Vallfogona, que va ser la seu d’un destacament de templers i més tard d’hospitalers.

El territori de Vallfogona va ser repoblat pels volts de l’any 1038, quan els senyors de Queralt i els de Cervelló van començar-ne la restauració. A la fi del segle XII el senyor del lloc era Gombau d’Oluja, descendent dels Queralt-Timor, el qual, l’any 1190, va donar el castell a l’ordre del Temple, aquests van instal- lar-hi una preceptoria, i a principis del segle XIII es va convertir en Comanda de Vallfogona. Aquesta va continuar dins l’ordre dels templers fins a la seva dissolució l’any 1312, moment en que passà a mans de l’ordre dels Hospitalers.

L’any 1416 els hospitalers van fer restaurar el castell, que continuà com a cap de comanda fins al 1811. Els comanadors tenien tot el domini i jurisdicció del territori, que havien comprat al rei Pere III. Aquesta comanda es regia per un consell que administrava la vida quotidiana i els béns comunals.

A partir del segle XVII tot l’esplendor que Vallfogona havia acumulat al llarg del temps, va anar decaient, fins a convertir-se en una zona gairebé abandonada. Al llarg del segle XX va produir-se una revifalla econòmica, molt lligada al Balneari de Vallfogona i a les seves aigües sulfuroses.

15

5. METODOLOGIA

L’estudi d’impacte sobre el patrimoni històric, arqueològic i paleontològic s’ha desenvolupat en dues fases. La primera ha consistit en la recollida del màxim d’informació sobre el patrimoni existent a la zona afectada, mentre que a la segona s’ha portat a terme la prospecció arqueològica dels terrenys afectats.

Primera fase. Recollida d’informació

Per reunir la informació corresponent al patrimoni històric i arqueològic situat a la zona del projecte i a les zones del seu entorn. S’han consultat els inventaris de patrimoni arqueològic, arquitectònic i paleontològic dels municipis afectats pel projecte, que són Santa Coloma de Queralt, Llorac, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb. Aquesta consulta ja havia estat efectuada amb anterioritat per l’empresa INECO, S.A.

Segona fase. Prospecció superficial

La prospecció superficial s’ha realitzat a tota la zona afectada pel projecte.

Per portar a terme aquesta tasca es va realitzar una prospecció intensiva amb l’objectiu de poder documentar les possibles restes materials arqueològiques i el patrimoni arquitectònic. Aquest treball va estar realitzat per un equip de dos tècnics arqueòlegs que varen examinar, de manera intensiva i sistemàtica, tots els sectors afectats pel projecte. A la vegada s’omplia una fitxa amb els resultats i es fotografiava cada zona o les agrupacions de material.

Per classificar les possibles troballes, s’han establert dues categories:

• Zones d'Espectativa Arqueològica (ZEA). En aquells indrets on ha aparegut material arqueològic, s’ha intentat delimitar la possible extensió del jaciment i establir la seva cronologia. El material arqueològic recollit durant la prospecció ha estat rentat, siglat i inventariat.

16

• Patrimoni Arquitectònic no Catalogat (PANC). Inclou tots aquells elements arquitectònics no catalogats a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General del Patrimoni Cultural i que poden resultar directament afectats pel projecte o es troben en zones properes.

Un segon equip, format per dos paleontòlegs, va realitzar al mateix temps la prospecció superficial paleontològica, que no ha permès la documentació de cap nou jaciment paleontològic, però si que ha establert una sèrie d’indrets on cal portar un control paleontològic de les obres, ateses les característiques del subsòl.

17

6. EL PATRIMONI HISTÒRIC

6.1. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (Direcció General del Patrimoni Cultural - Generalitat de Catalunya)

SANTA COLOMA DE QUERALT 1. Gubià I Coordenades UTM: x: 365541, y: 4599454. Jaciment a l’aire lliure, lloc d’habitació sense estructures datat del bronze (?) ferro - ibèric (?). Està situat en zona urbana, a Santa Coloma de Queralt, en una elevació del terreny avui ocupada per construccions, al costat d’una casa en un indret usat com a hort; possiblement el camí agrícola que transcorre paral·lel al riu en destruí bona part. Es desconeix el seu estat de conservació. Es tracta d’un possible hàbitat que englobaria des de època dels camps d’urnes fins a època ibèrica. El material recollit durant la construcció de les vivendes són fragments de ceràmica ibèrica comuna i ceràmica de tradició del bronze final amb decoració de cordons. Mai s’ha excavat. S. Vilaseca ho va relacionar amb la necròpolis medieval propera al jaciment que es localitzà als anys 90 durant les obres de canalització al sòl del carrer.

2. Mas Xic Coordenades UTM: x: 368564, y: 4604045. És un jaciment a l’aire lliure, datat del neolític mig - recent. Està situat en una explotació agropecuària, en uns camps de sembra de cereals en pendent cap al riu Gaià, gairebé al límit de la demarcació de Tarragona, a Les Roques. L’estat de conservació és desconegut. Descobert l’any 1968 durant les obres d’aplanament d’un bosc per convertir-lo en terreny conreable. Es tracta d’una tomba en fossa de pou rodó de 0,90 m. de diàmetre i 1,30 m. de fondària, tapada amb una llossa ovalada de 1,60 x 1,20 x 0,25 m. A l’interior, part d’un

18

esquelet en posició fetal, un vas de terrissa i dues destrals de basalt. El propietari dels terrenys conserva les restes.

3. Barranc de la Ctra. de Savallà Coordenades UTM: x: 360043, y: 4599061. És un jaciment a l’aire lliure datat del paleolític superior final – epipaleolític antic (?). Està situat en terreny erm, en un petit turó proper al camí antic de Savallà vorejat de camps sembrats i petites zones boscoses al límit del terme municipal de Savallà i Vallfogona de Riucorb. L’àrea prospectada es troba als peus i a la dreta d’una petita serra anomenada el Bosc del Rosset, prop a la Masia de les Bardines. Els materials varen ser trobats a la part més alta del turó. És un possible taller de sílex, es va recollir una rascadora amb pàtina blanca i retocs laterals i una punta levallois amb petits retocs laterals. La seva proximitat amb l’anomenat Savallà del Comtat pot dur a pensar en un sol jaciment principal, el del cim del turó. El seu estat de conservació és desconegut.

4. Masia del Garret Coordenades UTM: x: 361274, y: 4599048. Jaciment a l’aire lliure, lloc d’habitació sense estructures datat del ferro - ibèric final. Està situat en una explotació agropecuària, en uns camps de sembra de cereals en un extens pla al peu d’un petit turó i al costat d’un curs d’aigua. L’estat de conservació és dolent. Es tracta d’un assentament sense estructures visibles conservades, amb abundant material ceràmic d’època ibèrica que es localitza a les parades adjacents al turó, així com a la banda oest del dit turó. El material recollit, fragments d’àmfores i ceràmica grollera evidencia el caràcter rural de l’assentament.

5. Santa Coloma de Queralt - Escoles municipals Coordenades UTM: x: 365416, y: 4598773

19

Jaciment a l’aire lliure datat d’època romana, del baix imperi. Està situat en una explotació agropecuària en zona urbana, a Santa Coloma de Queralt, en un solar on es construïren les escoles municipals i solar adjacent conreat de cereals al marge del riu Gaià. L’estat de conservació és regular. Es tracta d’un possible assentament del que afeccionats locals trobaren algunes monedes romanes classificades en part per Josep Maria Portella : monedes amb la ceca “Kesse”, una moneda de Valens (possiblement encunyada a Tessalònica, del 364-378 dC), una moneda de Gracià, de la ceca SON, de Constantinopla o d’Arles (367-383 dC) i una molt deteriorada possiblement del segle IV dC. Durant la recent prospecció a la zona es trobaren fragments de material constructiu i ceràmica romana que, juntament amb les monedes, fan pensar en la possibilitat d’un establiment de pas (mansio) ja que les vies d’accés als Pirineus en època romana passava per algun punt d’aquesta població.

6. Carrer Orfeó Català Coordenades UTM: x: 365541, y: 4599528 Jaciment a l’aire lliure, situat en zona urbana, al nord-est de la població de Santa Coloma, a escassos metres de la partida del Gubià. Data d’època medieval, de la baixa edat mitjana (1400-1492). Durant els treballs de canalització del nou clavegueram es van trobar set enterraments sense aixovar amb set individus orientats de nord a sud, disposats en una petita fossa excavada a les argiles compactes i recobertes per algunes llosses de gres. Van ser espoliades durant l’excavació, queda tan sols una tomba en perfecte estat. Hom pensa que podria tractar-se d’enterraments de l’aljama judaica documentats en Santa Coloma en els segles XI-XIV. Està parcialment destruït.

7. Gubià II Coordenades UTM: x: 365753, y: 4599522 Jaciment a l’aire lliure datat d’època romana, de l’alt i baix imperi. Està situat en uns camps de conreu a l’est del nucli urbà de Santa Coloma de Queralt, a tocar

20

del polígon industrial i del cementiri modern. Identificat l’any 1966 en el marc de les prospeccions dins del projecte d’investigació “Distribució i evolució del poblament a la zona de l’Alt Gaià, l’Alt Boix i la Vall del riu Corb” duts a terme per la Universitat de Barcelona. Just al darrera de l’indret on es creu situat el poblat ibèric es van localitzar ceràmiques romanes: comuna romana, cuina africana i fragments d’àmfora datables dels segles I-II dC. Es va advertir el constant abocament de runes i terres. Es seu estat de conservació és desconegut.

8. Plaça Major Coordenades UTM: x: 365267, y: 4599331 Jaciment a l’aire lliure datat d’època medieval i moderna. Està situat en zona urbana, al bell mig del casc antic del nucli urbà de Santa Coloma de Queralt. Identificat durant les intervencions arqueològiques motivades per la construcció d’un pàrquing que varen afectar la Plaça Major, la Plaça del Castell i els carrers Portal de Cervera i Quarteres. Els resultats van treure a la llum el procés d’urbanització dels voltants de la Pl. Del Castell i l’ús comunitari de la Pl. Major ja a l’edat mitjana. Es seu estat de conservació és desconegut. Dels materials recuperats destaca la ceràmica gris de tradició feudal junt amb la ceràmica blanca, blava catalana, verda i morada, vidrada melada, marró o verda.

9. Resclosa de l’escorxador Coordenades UTM: x: 365730, y: 4599051 Jaciment a l’aire lliure datat d’època medieval (?). Està situat prop de les últimes edificacions de la zona urbana, a tocar del riu Gaià al seu pas per Santa Coloma de Queralt. Documentada l’any 1992, es tracta d’una derivació d’aigua per abastir els diversos molins fariners situats al llarg del riu Gaià. És de planta en forma d’arc, cara aigües avall, fortament esglaonada, conservant unes nou filades de grans carreus. Segons S. Palau Rafecas fou construïda al segle XIV o en època anterior.

21

SAVALLÀ

10. Savallà del Comtat Coordenades : 41º 32’ 05” LN – 1º 19’ 20” LE Es troba a un petit turó proper a l’antic camí de Savallà, a la frontera sud-est del terme municipal. Es tracta d’un taller de sílex en superfície. Els materials són abundants. També s’han trobat una possible peça de molí i alguns fragments de ceràmica a mà. La zona va ser prospectada per en J. Duch a l’any 1978. Accés fàcil.

11. Barranc de la carretera de Savallà Coordenades : 41º32’ 15” LN – 1º19’15” LE - 730 m.s.n.m. A una zona de bosc al mig de terrenys erms. Es tracta d’un taller de sílex en superfície que correspon al període musterià, s`ha trobat una rascadora i una punta levallois. Va ser localitzat per en J. Duch a l’any 1976.

LLORAC A la Carta Arqueològica de Catalunya no consten notícies de jaciments situats en el terme municipal de Llorac.

VALLFOGONA DE RIUCORB

12. Possible megàlit de la Cadena Coordenades UTM: x: 351073, y: 4602714. Documentat com a possible megàlit, aquest element es troba situat entre Guimerà i Vallfogona, al cim del tossal que tanca la vall del Seniol i enfront del Cap del Coll. La troballa es feu en una feixa de conreu actualment desapareguda.

22

Es va localitzar en superfície tota una sèrie d’ascles de sílex treballat, alguns fragments ceràmics amb decoracions impreses i un punxó de bronze de secció quadrangular.

13. Solans del Pilar de les Forques Coordenades UTM: x: 353432, y: 4603088 Jaciment situat en uns camps de conreu al marge dret del riu Corb, en un pla rodejat per una cinglera. Es tracta d’un assentament ibèric, s’hi van recollir en superfície fragments de ceràmica ibèrica pintada, ceràmica comuna, ascles de sílex i fragments de molins de ma.

14. Molí de la Cadena Coordenades UTM: x: 351616, y: 4602823 Es tracta d’una gran vila romana, amb abundant material trobat en superfície: material constructiu, àmfores, ceràmica comuna i sigilata hispànica. El jaciment té una cronologia d’entre el segle I a.C. al III d. C.

15. Gravats del Pla de la Torre Coordenades UTM: x: 354663, y: 4603374 Situats entre el Pla de la Torre i el Solà del Pla de la Torre, a mitja alçada del pendent sud. Es tracta de forats a la roca en forma de creu i de cassoletes (cruciformes i cupuliformes respectivament). S’hi van recollir diferents fragments de sílex, ceràmica a ma i malacologia.

16. Bassa del Molí de la Cadena Coordenades UTM: x: 351779, y: 4602454 Jaciment situat al costat del Molí de la Cadena, als peus de la Serra anomenada Cap del Coll, en front del riu Seniol. Es tracta d’un possible taller de talla de sílex, es van localitzar en superfície fragments de burins, raspadors, ascles, una possible punta de fletxa i algun

23

fragment de ceràmica a ma. Cronològicament es situa entre el neolític i el bronze antic.

17. La Cadena Jaciment situat en un terreny de conreu a la confluència del riu Seniol amb el riu Corb. Es tracta d’un assentament de llarga pervivència que aniria des del bronze final fins a l’ibèric final. J. Duch, estudiós de la zona, parla d’una necròpolis d’urnes situada al segle VI a C. S’hi localitzà una peça sencera de ceràmica espatulada, fauna treballada, una punta de llança de bronze amb acanaladura i una destral votiva. Pel que fa als materials ibèrics es van localitzar fragments de ceràmica pintada, comuna ibèrica, fusaïoles i fragments de molins manuals.

18. La Cadena II Coordenades UTM: x: 351278, y: 4602202 Localitzat en un turó erm a la dreta del camí de Vallfogona a Passanant, al marge esquerre del riu Seniol, uns metres abans de la confluència amb el Corb. L’any 1974, mentre es terraplanaven uns terrenys es va localitzar una tomba de lloses de petites dimensions amb inhumació i sense aixovar. Al seu voltant es van recollir fragments de sílex sense treballar i ceràmica a ma.

19. Camí de Saldern Coordenades UTM: x: 352279, y: 4601710 Terres ermes a la falda d’un petit turó al marge dret del riu Seniol, prop del camí que uneix Saladern i el Fonoll. S’hi va localitzar fragments de sílex i algun fragment de ceràmica a ma.

20. Pilar de les Forques Coordenades UTM: x: 352969, y: 4603778

24

Terrenys erms situats en un pla de considerable altitud al costat del riu Corb, sobre el poble de Vallfogona. Es tracta d’un taller de talla de sílex, a on es van localitzar puntes de fletxa, un inici de talla de bifacial, ascles amb retocs, fulles de secció trapezoïdal i triangular, burins, rascadors i fragments de ceràmica a ma. Cronològicament se situa en el neolític.

21. Pla de la Torre Serra situada al nord del balneari de Vallfogona. Toponímicament l’indret s’anomena Coves dels Moros. Es tracta d’un assentament a on s’han localitzat nuclis i ascles de sílex blanc-gris molt poc habituals en aquesta zona.

22. Pla Solà de la Torre Coordenades UTM: x: 354723, y: 4603119 Pla conreat situat darrera mateix del Balneari de Vallfogona, al marge dret del riu Corb, a uns 300 metres per sobre d’aquest. S’hi van localitzar ascles de sílex. Ceràmica a ma amb incisions i cordons, destrals de basalt, petxines i alguns fragments de ceràmica ibèrica i romana.

23. Roques de Dugo Coordenades UTM: x: 352418, y: 4601284 Terrenys erms localitzats a les terrasses de la serra anomenada les roques del Duc, a la dreta del riu Seniol, a pocs metres de la seva confluència amb el riu Corb. Es tracta d’un possible taller de talla de sílex, amb algun fragment de ceràmica a ma.

24. Els Palaus Coordenades UTM: x: 351508, y: 4602666

25

Jaciment localitzat en uns terrenys de conreu situats a l’esquerra de la carretera T-241 a escassos metres de la confluència del riu Corb amb el Seniol. Es tracta de la troballa en superfície de restes de material constructiu, carreus escairats, restes d’un possible forn de ceràmica, molts fragments d’àmfora i alguns murs. Es va localitzar també un possible sarcòfag romà, avui dia desaparegut. Podria tractar-se de la part rústica de la vila romana dels Palaus, situada 500 metres més lluny, en direcció de Lleida.

25. Cap de Coll Coordenades UTM: x: 352447, y: 4602284 Jaciment situat al cim del tossal conegut amb el nom de Cap de Coll, al marge dret del riu Corb. En aquest cim es va realitzar la troballa d’una pedra polida i ceràmica sigilata romana.

26. Pla de la Torre Coordenades UTM: x: 354775, y: 4603211 Es localitza en una zona de roques força erma, situada davant del lloc anomenat pla de la Torre, al marge esquerre del riu Corb, al seu pas per Vallfogona. Es tracta de les restes d’un possible camp d’urnes; es van recuperar fragments de ceràmica a ma, sílex i fragments de petxina d’un possible collaret. Un dels fragments de ceràmica presentava una decoració de figura semiesfèrica en relleu i acabada en punta.

26

3.2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC (Direcció General del Patrimoni Cultural - Generalitat de Catalunya)

SANTA COLOMA DE QUERALT

27. Nucli de Sta. Coloma de Queralt – Segarra de Gaià – Sta. Coloma la Real Situat a l’altiplà que limita amb les comarques de l’Anoia i la Segarra, a 675 m.s.n.m. La població data del segle X i principis del XI. El 1294 ja està emmurallada i amb tres portals, l’any 1471 en té sis ajuntant-se la Vila Vella amb Montpahó. Al segle XVIII s’edifiquen els ravals i es fan sis portals que no arriben a funcionar. Declarat Conjunt Històric - Artístic ( 9.7.1970).

28. Castell de Santa Coloma de Queralt - Palau dels Comtes Torre de l’Homenatge, rodona, probablement del segle XIII o anterior, adossada al Castell-Palau, situat al Pati del Castell de Santa Coloma de Queralt. L’arcada rodona de la porta principal està formada per dovelles de grans dimensions. Destaca una pintura en commemoració de la Batalla de Lepant. Es tenen notícies de l’any 1018 quan Ansulf de Gurb el dóna al seu fill, als segles XIV-XV ja era un grandiós palau. Declarat Conjunt Històric - Artístic ( 9.7.1970).

29. Castell de Santa Coloma de Queralt Possiblement del segle X, avui la part més antiga conservada és dels ss. XIV- XV. Romànic d’origen, està molt restaurat i reformat. Al 1879 Joan Segura feia constar que el castell estava en bon estat, que se li havien lleva els torrions, que la torre de l’homenatge estava sencera i que en ella hi havien vàries presons amb pesadíssimes portes. La referència històrica més antiga data de l’any 1018. El castell passà a ser el centre de la baronia de Queralt i residència habitual dels senyors de la vila fins al segle XVI. A finals del segle XVI patí una

27

profunda reestructuració que el convertí en palau-residència. Fou venut als Requesens durant el segle XVIII. El 1905 pervingué a mans d’Esteve Puig Segura i d’aquest anà passant per diferents mans fins que el 1987 la família Alió en féu donació a l’ajuntament. Protegit segons el Decret s/ castells del 22 d’abril de 1949.

30. Portal de Sanau o de Cervera Probablement dels segles XIV-XV, d’influència gòtica. És un antic portal de la muralla, situat a la plaça Major de Santa Coloma de Queralt. Semi octogonal, amb tres bandes vistes i una tapada per les edificacions de les cases adossades a la muralla. Protegit segons el Decret s/ castells del 22 d’abril de 1949.

31. Torres del Portal d’en Roca A Santa Coloma de Queralt. Són torres de planta quadrada, una d’elles restaurada, que fan les funcions d’habitatge. L’any 1294 hi havia tres portals a la vila i sembla que aquest era un d’ells; l’any 1471 n’hi havien sis. Declarat Bé d’Interés Cultural.

32. Torres del Portal de la Font Situades a les Fonts de les Canelles de Santa Coloma de Queralt. Torres de planta quadrada que sobresortien del portal i muralla. Amb diverses reformes per adaptar-les als habitatges. Daten dels segles XIV-XV. Declarat Bé d’Interés Cultural.

33. Portal del Martí Al barri del Portalet de Santa Coloma de Queralt. Presenta arcada de punt rodó amb carreus de pedra. Sembla que és un dels tres portals construïts l’any 1471. Declarat Conjunt Històric - Artístic ( 9.7.1970). 34. Portal del Vicari

28

A la plaça del Portalet de Santa Coloma de Queralt. Presenta arcada de pedra sota la volta damunt de la qual hi ha la Rectoria. Al mig de l’arcada hi ha un escut amb la data 1635 que sembla ser la data en que el portal es construí de nou. Declarat Conjunt Històric - Artístic ( 9.7.1970).

35. Portal de Santa Coloma i Castlania A la plaça del Portal de Santa Coloma de Queralt. Presenta arcada de mig punt de pedra. Entre una arcada i l’altra, trespol amb bigues de fusta i tramades de guix. Damunt l’arcada una capella amb la imatge de Santa Coloma. Data del segle XIV. Declarat Conjunt Històric - Artístic ( 9.7.1970).

36. Torre del carrer de Sant Roc Al carrer de Sant Roc de Santa Coloma de Queralt. Torre quadrada amb alguna obertura posterior. A finals del segle XVII i principis del segle XVIII s’engrandeix la vila i es fa un intent d’emmurallar el casc antic, es tanquen els ravals fent-se els portals, entre els altres aquest últim. Declarat Bé d’Interés Cultural.

37. Portal de Sanau Situat a la plaça Major de Santa Coloma de Queralt. És d’estil gòtic civil. Presenta doble arcada de punt rodó amb carreus de pedra i arcada interior amb grans carreus. Les parts baixes dels laterals foren mutilades l’any 1935 per facilitar el pas dels cotxes i carros. Era conegut com Portal del senyor i com Portal de Cervera. L’octubre de 1837 són cremades les portes dels portals. No se sap si aquest portal és un dels construïts l’any 1471. Declarat Conjunt Històric - Artístic ( 9.7.1970).

38. Torre-campanar de l’església parroquial

29

A l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt. Les primeres notícies daten de l’any 1640, el 1649 s’acaba el campanar. És una construcció per a defensa i guaita, té les finestres ogivals i de pedra.

39. Església de Santa Maria A Santa Coloma de Queralt. D’estil gòtic, data de l’any 1331. Consta d’una sola nau amb presbiteri poligonal i capelles obertes entre els contraforts. Coberta per una volta de creueria, L’entrada està situada a la façana nord. Els capitells presenten decoracions vegetals. L’edifici, de pedra, està completament integrat al nucli urbà.

40. Campanar de Santa Coloma de Queralt Situada a la plaça del Portalet de Santa Coloma de Queralt. Data del 1587- 1649. Estructura quadrada de 8 x 8 m., de pedra i de 40 m. d’alçada. Finestrals ogivals d’estil gòtic. De cada cantonada arrenca una arcada de pedra que s’uneix al centre d’on surt el campanar. Declarat Conjunt Històric - Artístic ( 9.7.1970).

41. Campanaret D’estil gòtic, data del segle XV. Campanaret octogonal amb vuit finestrals i una portalada d’estil gòtic, situat al terrat de l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt.

42. Capitells dels finestrals de l’església arxiprestal de Sta. Coloma de Queralt Situats a l’exterior de l’església arxiprestal de Santa Coloma de Queralt. D’estil gòtic, daten del segle XV. Són petits capitells d’on arrenquen les arcades ogivals dels vuit finestrals de l’església de Santa Coloma de Queralt. Tenen gravats motius vegetals i mitològics.

30

43. Façana de l’església de Santa Magdalena D’estil gòtic, data de l’any 1331. Situada al pati del castell de Santa Coloma de Queralt. Façana de pedres carrejades amb cloquer de doble espadanya. A la part baixa una arcada de mig punt amb reixa i porta d’entrada de ferro forjat. Fou traslladada pedra a pedra al pati del castell. Declarat Conjunt Històric - Artístic ( 9.7.1970).

44. Plaça de l’Església D’estil gòtic civil, data del segle XIV. Conjunt porticat de la plaça de l’església de Santa Coloma de Queralt que no presenta grans variacions des de la seva construcció. Fins el 1575 fou anomenada plaça de l’Olm, posteriorment plaça de l’Església i després plaça d’Avall. Declarat Conjunt Històric - Artístic ( 9.7.1970).

45. Mora del Vall – Racó de la Plaça d’Avall o de l’Església A la plaça de l’església de Santa Coloma de Queralt. Conjunt de pòrtics aguantats per columnes de pedra i el Portal dels Jueus. Data del segle XIII.

46. Porxos de la Plaça Major – Les voltes de la plaça D’estil gòtic civil, daten dels segles XIII-XIV. Trentena de porxos de diferents estils de construcció: 1/ en pilars de pedra i llindes de pilar a pilar; 2/ pilars més voluminosos fets amb carreus i amb arcada. Situats la plaça Major de Santa Coloma de Queralt. Declarat Conjunt Històric - Artístic ( 9.7.1970).

47. Carrer de les Quarteretes – dels Jueus – baixada del Call Carrers de Santa Coloma de Queralt on durant els segles XIII-XIV habitaven els jueus, més de 50 famílies fins a la seva expulsió.

31

48. Portal dels Jueus Situat a la plaça d’Avall de Santa Coloma de Queralt. Té arc de mig punt amb pedres adovellades, al seu damunt hi ha un habitacle. Data dels segles XIV-XV.

49 Ermita de Santa Maria de Bell-lloc Situada a Santa Coloma de Queralt. El seu estil és de transició romànic-gòtic. És d’una sola nau i absis semicircular. Al segle XIV es va substituir l’antic presbiteri per una capella de planta quadrada i volta de creueria. Al segle XV es va bastir la capella poligonal i una mica més tard la que es troba a la banda de l’Epístola. La nau va coberta per una volta de creueria estructurada en dos trams. Hi havia un campanar d’espadanya que es va destruir durant la guerra. A l’interior algunes mènsules gòtiques esculpides.

50. Portada A l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc de Santa Coloma de Queralt. Estil de transició romànic-gòtic, del segle XIII. Portada originària als peus de l’església, d’arc de mig punt i tres arquivoltes semicirculars en degradació que s’alternen amb ressalts de transició rectangular, arrenquen de sis capitells col·locats sobre columnes. Es barregen motius vegetals i fantàstics. Al timpà figura l’Epifania i una possible Anunciació. A la part superior de les jambes, d’un costat els tres reis mags parlen amb Herodes i de l’altre un àngel els anuncia el camí. Declarat Bé d’Interés Cultural.

51. Imatge de Santa Maria de Bell-lloc A l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc de Santa Coloma de Queralt. Talla de fusta d’uns 70 cm. d’alçada. Va ser comprada els anys 50 a un antiquari de Barcelona per col·locar-la a Santa Maria de Bell-lloc.

32

52. Sepulcre de la família Queralt A l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc de Santa Coloma de Queralt. Data del segle XIV i és d’estil gòtic.

53. Font de les Canelles Al Passeig de la Muralla de Santa Coloma de Queralt. Data del 1614 i és d’estil barroc. Hi han vuit caràtules esculpides a la pedra, de cadascuna surt un broc esculpit en bronze. Declarat Conjunt Històric - Artístic ( 9.7.1970).

54. Creu de la Font de les Canelles Al Passeig de la Muralla de Santa Coloma de Queralt. Data dels segles XIV-XV i és d’estil gòtic. És de pedra treballada i està dedicada a Santa Maria. Declarat Conjunt Històric - Artístic ( 9.7.1970).

55. Portal d’entrada de l’Hospital jueu de Sta. Coloma de Queralt Davant el pati d’Armes del Castell Comtal de Santa Coloma de Queralt. Data del 1415. Portalada adovellada amb pedres de grans dimensions formant arc de mig punt.

56. Institut d’ensenyament secundari – Escoles municipals Situat al carrer del Progrés de Santa Coloma de Queralt, data del 1908. Naus en forma de T de planta baixa i pis, la construcció principal està feta amb pedra i argamassa. Darrerament ha patit canvis per adaptar-lo al institut d’ensenyament.

57. Interior de l’Església de Santa Coloma de Queralt És d’estil gòtic i data dels segles XIII-XIV. D’una sola nau amb volta de creueria, amb sis capelletes i un absis de set panys. Les finestres de les capelles laterals són del romànic.

33

58. Forja de la vila – Balcó de Cal Platerots Situada a la Plaça Major de Santa Coloma de Queralt. Barana de ferro de 4 m. de llargada i 1 m. d’alçada. Data del segle XVIII. Declarat Conjunt Històric - Artístic ( 9.7.1970).

59. Forja de la vila – Balcons de Cal Fúria i de l’Ajuntament Situades a la Plaça Major de Santa Coloma de Queralt. Es tracta de dues baranes de ferro forjat situades a la façana de l’Ajuntament, molt laborades, i una altre de Cal Fúria que forma angle i té formes més senzilles. Daten del segle XVIII.

60. Forja de la vila – Balcó de Cal Eugeni Marc Situada al carrer del Marxants de Santa Coloma de Queralt. Barana de ferro forjat de línees senzilles, de 7 m. de llargada.

61. Escut de la façana de Cal Cacahuero A Santa Coloma de Queralt. Pedra rectangular amb símbols gravats, probablement una planta i un gos, que data del 1761.

62. Escut de la façana de l’Ajuntament Situat a la façana de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt. Amb relleu adossat a la façana, esculpida la data 1768. S’hi veu la inscripció Santa Coloma de Caral i al centre un colom.

63. Escut A Santa Coloma de Queralt. Pedra que originàriament era quadrada i té varis símbols esculpits. La guarda un particular.

34

64. Escut dels Requesens Situats a la façana de Cal Segur i a la façana de l’església del castell de Santa Coloma de Queralt. El primer és d’alabastre, el segon de pedra. Daten del segle XX.

65. Font Plaça de l’Església Situada a la Plaça de l’Església de Santa Coloma de Queralt. Font de ferro en la que es va gravar l’any 1888.

66. Resclosa de l’escorxador A Santa Coloma de Queralt. Semicircular, en forma d’escalinata amb nou esglaons o més, feta amb pedres d’uns 0,45 m. d’alçada i d’uns 10 m. de llargada. Data del segle XIV o anterior.

67. Façana de l’escorxador municipal Situat a l’esquerra del camí dels Molins, data del 1913. Feta amb pedra del país i totxos massissos, els sòcols amb pedres grans i simètriques i revestiments de ceràmica sota els dos finestrals de damunt la porta.

68. Església de Sant Jaume Està situada a tocar de les Masies d’Almenara. Data dels segles XI (?)-XII i és d’estil romànic. És troba en ruïnes, només queden els murs de la nau. S’evidencien tres processos d’obra. El portal d’accés s’obria en el mur sud, és d’arc de mig punt, adovellat i sense decoració. Hi havia volta.

69.Torre d’aguait del Mas d’en Gaxet Està situada en un descampat, prop del mas d’en Guixet. Construcció rectangular sense obertures (accés mitjançant un soterrani - ?) de 8,30 x 2,50 m. L’alçada de la paret lateral és de 1,60 m. i l’ amplada interior és de 1,10 m.

35

70. Capelleta de Sant Martí Està situada en un descampat, a la partida de la Capelleta. Data del 1698 i està en ruïnes.

71. Estables D’estil popular, data dels segles XVIII-XIX. Dues construccions de planta baixa i pis de parets de maçoneria amb parts de pedra seca. Obertures adovellades amb fusta, de fusta també són les bigues, les portes i un porticó. El terra de la planta baixa no està pavimentat i el del pis està quasi desaparegut. A la teulada hi han grans forats.

72. Pou del Mas d’en Briás Situat a prop del Mas d’en Bries. De considerables dimensions cobert de pedres treballades d’alguna altra construcció i una pica també de pedra per abeurar el bestiar.

73. Llinda de la capella de Sant Pere Nolasc – Mas d’en Briás Situat a prop del Mas d’en Bries. D’estil barroc, data de l’any 1774. Rectangular, de 1,30 m. d’amplada amb una inscripció llegible : en part dedicada a Sant Pere Nolasc i l’any 1774.

74. Mas del Comte – Guarda Pols Sobrellinda del Mas del Comte datada del segle XVI. De pedra , d’una possible balconada o finestral que arrenca d’uns capitells on s’hi veuen esculpits el cap d’un home (a l’esquerra) i d’una dona (a la dreta). El Mas es coneix actualment com Cal Marc i està documentat des del segle XV.

75. Cal Miquel Edifici de tres plantes d’estil popular. La portalada és adovellada, sobre una línia d’impostes decorades amb relleus es veu un cérvol i estilitzacions

36

vegetals. Originàriament era un assecador. Les quatre dovelles centrals contenen la data 1799.

76. Pou de gel Situat al camí dels Molins de Santa Coloma de Queralt. Cavitat excavada en una zona ombrívola i revestida de pedra. Té forma de circumferència i Acaba en falsa cúpula, en el centre una obertura de 0,65 x 0,60 m. i en el lateral una altra de 1,20 x 0,60 m. Té una alçada de 9 m. i un diàmetre de 5,50 m.

77. Creu dels Penjats Situada al camí vell de Pontils, a la partida dels Fontanals. Làpida de pedra, mutilada durant la guerra, en la qual hi havia una creu i el nom de les persones assassinades per uns lladres. Data del 1843.

78. Creu de terme de la Banya D’estil gòtic, data del segle XV o XVI. Fus hexagonal de vàries peces, recolzat damunt unes escalinates. En el seu capitell esculpit probablement hi ha Sant Vicenç, Sant Joan i Santa Coloma. Al seu peu, el lleó rampant dels Queralt, senyors de la vila.

79. Creu de terme de Niceta Situada al camí ral de Cervera, data del segle XIV o XV. Fus hexagonal de pedra, molt gastat. Al seu damunt una creu de ferro.

80. Creu de Barràs Data del segle XIX. Fus hexagonal de pedra amb capitell mutilat i creu de ferro.

81. Molí fariner del Petronillo – Molí del Requesens Al peu del camí dels Molins. D’estil gòtic civil, data del segle XIV. Té una gran portalada en arcada, el trespol del primer pis amb volta de pedra, el segon pis

37

servia d’habitacle i té també golfes. Al costat hi han edificacions adossades. Està en estat ruïnós.

82. Molí de la Torre Al peu del camí dels Molins. D’estil gòtic civil, data del segle XV o anterior. Estructura massissa i quadrada amb petites obertures. Una bassa de pedra hi està adossada. A l’interior dues arcades de mig punt des de la planta baixa a les golfes.

83. Molí del Sol Al camí dels Molins. Fet amb pedra del país. A la llinda de la porta hi ha un escut de pedra amb un sol gravat i l’any 1753.

84. Molinet del Roset Al la Rasa del Codony. Molí de 2,50 x 2,50 m. amb volta de canó i un enorme cacau quadrat d’uns 2,20 x 2,20 m. Data del segle XV.

85. Molí de Santa Bruna (Cal Cartronet) Al peu de la Ctra. de la Llacuna, a prop de la confluència del Gaià i el Torrent de la Barquera, davant la piscina municipal de Santa Coloma de Queralt. Data del segle XIII, però ha patit vàries modificacions. Avui és un habitatge.

86. Molí de Pocarull Al peu del camí dels Molins. Data del segle XV o anterior. La seva porta d’accés és adovellada.

87. Molí Nou A la partida dels Molins. Data del segle XV-XVI. Tenia porta d’accés amb arc de mig punt. Hi resta part de l’aqüeducte fet de pedra que donava pas a l’aigua pel molí de la Torre. Es veu encara la bassa.

38

88. Ermita de Sant Miquel Situada a la Portella, data de començaments del segle XIII i és d’estil romànic. Edifici d’una sola nau amb capçalera plana, coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada que arrenca directament dels murs laterals. La seva porta d’accés és d’arc de mig punt i lleugerament capalçada. Dos arquivoltes conformen l’arcada i arrenquen d’una imposta. Una motllura recorre tot el perímetre de les dovelles de l’arc externament, per sota es va representar el sant titular de la capella. Apareix Sant Miquel sostenint una balança amb la ma esquerra (psicòstasi) mentre amb la dreta ataca dos diables. Està construïda amb pedres petites, irregulars i tallades a cops de maceta. Es van adossar uns contraforts posteriorment. Les primeres referències històriques que tenim són de l’any 1264, La Portella apareix en una venda que Guerau d’Aguiló va fer a Bernat de Peramola. El primer, que posseïa certs drets sobre el lloc, va traspassar-los, conjuntament amb el castell i vila d’Aguiló, al segon. Pel que fa a la capella, són força abundants els llegats que durant el segle XIV van fer-li els habitants en la zona. Hi ha constància en els testaments servats a l’escrivania de Santa Coloma de Queralt de l’especial devoció que es tenia aleshores per la capella de l’indret.

89. Nucli d’Aguiló És situat a uns dos quilòmetres de Santa Coloma i està edificat agrupat sota el castell. Les primeres notícies daten del 1018. A finals del segle XVI era cap d’un terme que comprenia la Pobla de Carivenys, les Roques i les masies d’Almenara, hi havia 18 cases, 5 a la Pobla i 5 a Les Roques; els masos n’eren 17. El 1718 hi havia 123 habitants arribant el 1830 a 230, actualment en són 48. Fou agregat a Santa Coloma a mitjans del segle passat.

90. Castell d’Aguiló Al poble d’Aguiló. Dels segles XI-XIV, es conserven únicament dues de les torres la planta de les quals és el·líptica.

39

La primera notícia és el llegat d’Hug de Cervelló al seu fill Alemany l’any 1081. Declarat Bé d’Interés Cultural.

91. Església del Castell d’Aguiló. Torre-campanar Torre-campanar de planta rectangular situada en paral·lel a les ruïnes del castell. Destaca la seva índole de guaita amb possibilitats de defensa.

92. Ermita de Sant Vicenç Situada al poble d’Aguiló. És d’estil romànic i barroc, data de finals del segle XII i començaments del XIII. Feta amb pedres petites tallades a cops de maceta i lligades amb reble. De planta rectangular, sense presbiteri diferenciat i amb volta de caní que arrenca d’una imposta. La porta, adovellada amb arc de mig punt, va quedar inutilitzada. A l’interior, les imatges de Sant Vicenç i de Santa Llúcia del segle XIV.

93. Nucli de la Pobla de Carivenys – Pobla d’Aguiló Situat al nord-est de Santa Coloma de Queralt, és un antic poble de vivendes unifamiliars de pedra que formava part del municipi d’Aguiló.

94. Església de Sant Pere Situada al carrer Nou de la Pobla de Carivenys. Data dels segles XII al XVII. D’una sola nau amb coberta de volta de canó sobrealçada i portada adovellada amb un petit òscul a manera de rosetó. Ha sofert diferents transformacions.

95. Carrer Nou de la Pobla de Carivenys Grup d’edificis amb poques transformacions sobre l’estructura original. Les més antigues són del segle XV.

96. Nucli de Les Roques

40

Situat al nord-est de Santa Coloma. Poblet de quatre cases juntes i altres quatre unifamiliars, totes de pedra. El 1895 hi havia 72 habitants, el 1982 n’hi havien 16.

97. Casa dels Requesens – Can Racasens Al poble de Les Roques. D’estil gòtic i renaixentista, data dels segles XIV-XVI. Construcció afegida a un mas medieval, de l’edifici antic han arribat les restes d’una torre quadrada precedida de construccions sobre arcs de mig punt adovellades formant un pati. La resta de la vivenda és d’estil renaixentista. La porta d’entrada, adovellada, porta l’escut dels Requesens i l’any 1586.

98. Església de Les Roques Situada al poble de Les Roques. És d’estil romànic i data del segle XII. D’una sola nau amb absis semicircular a la capçalera, porta adovellada amb arc de mig punt. Anomenada Església de Sant Pere.

SAVALLÀ

99. Castell de Segura Restes d'un antic castell actualment en ruïnes. La primera notícia data de 1358, moment en el que es realitza un reconte de fogatges i el de Segura hi apareix. L'última data és de 1380 moment en què l'infant Joan ven a Guillem de Guimerà tota la jurisdicció de l'indret.

100. Castell de Savallà El castell fou bastit principalment a la fii del segle XIv, encara que té elements anteriors. Fou residència habitual dels Boixadors, comtes de Savallà, fins al segle XIII. El castell-palau s'anà degradant amb l'abandó per part de la família i sofrí grans desperfectes durant les guerres carlines.

41

Actualment és un edifici derruït on hi queden dempeus vàries façanes. L'any 1980 s'hi realitzaren tasques de neteja i apuntalament.

101. Nucli urbà de Savallà del Comtat El poble de Savallà del Comtat és als vessants d'un tossalet coronat per les restes de l' antic castell de Savallà. Els senyors del lloc foren els Boixadors. Com a elements arquitectònics destacables hi figuren: L'església de Sant Pere, i la de Sant Sebastià.

102. Església Parroquial de Sant Pere de Savallà Església construïda sobre una anterior d'origen romànic, de la qual no en queda cap vestigi. La Parròquia va pertànyer al bisbat de Vic fins l'any 1957, moment en que va passar a l'arxidiòcesis de Tarragona.

103. Estel.les funeràries del cementiri de Savallà Situades al perímetre del cementiri de Savallà del Comtat, les 14 estel.les funeràries tenen en l'actualitat una funció purament decorativa. Presenten un peu d'entre 50 cm. i un metre, i acaben amb un cercle al mig del qual hi ha esculpides difrents imatges de la iconografia cristiana.

104. Nucli de Segura A la banda occidental del terme es troba el poble de Segura, situat a migdia d'un tossal petit, a 784 metres d'altitut. Esmentat des del segle XII sota els senyors de Cervera, al segle XIII passà a l'ordre de l'Hospital, al segle XIV fou comprat per la corona i finalment al segle XVIII passà al capítol de Tortosa fins a la desamortització. Hem de destacar-hi l'antiga casa Masades, anomenada avui dia can Subies i datada del segle XVII. 105. Església de l'Assumpta de Segura

42

Església de finals del segle XVIII, d'estil barroc i planta grega. La construcció d'aquesta església es realitzà amb les pedres de l'antiga església romànica, de la qual no en queda cap element dempeus.

LLORAC 106. Castell de Llorac Es troba situat dins el nucli urbà. És un edifici totalment aïllat de planta rectangular, aproximadament de 8x18 metres. És fet de carreus i presenta una curiosa inflexió a la façana nord. La portalada, al sud, és eminentment barroca però la resta és d'un edifici altmedieval. Està declarat Bé Nacional d'Interès Cultural.

107. Castell de Rauric Es trobava situat dins el nucli urbà. No hi ha cap vestigi material del castell. Està declarat Bé Nacional d'Interès Cultural.

108. Castell de Montargull Restes del castell, del qual el més ben conservat és l'esglèsia dedicada a Sant Jaume. Està declarat Bé Nacional d'Interès Cultural. El castell és esmentat en 1174, en la definició feta per Pere de Colomers, de tota la terra que tenia sota domini de Berenguer del mont, dins el comtat de Manresa. S'ha apuntat que aquest Berenguer del Mont podria correspondre amb Berenguer de Montargull, l'entrallat familiar del qual evoca a la casa de Queralt. Al 1215 el poble de Montargull era d'en Ferrer de Suda i muller, els quals el vengueren o cediren al comanador templer de Barberà.

43

109. Castell d'Albió Ruïnes, molt perdudes, d'un castell o força situat en el poble d'Albió. Està declarat Bé Nacional d'Interès Cultural. El castell és esmentat en 1174, en la definició feta per Pere de Colomers, de tota la terra que tenia sota domini de Berenguer del mont, dins el comtat de Manresa. El 1181 els germans Ponç i Berenguer d'Albió empenyoren les qüèsties que percebien en el lloc de l'Albió a Berenguer d'Avinyó, mestre dels Templers, i a Jausbert de Serra, comanador de Barberà. El 1192 Gombau d'Oluja lloa i aprova, a favor del Temple, la donació de la "quadra d'Albió" atorgada pel seu germà Berenguer del Mont. El 1237 Berenguera de Llorac cedeix el castell a l'orde templer. Al segle XIV passa a mans de l'orde hospitaler. En 1661 el comanador hospitaler s'assabenta que a Albió "té un castell espatllat de molt temps a esta part"

110. Castell de la Cirera Gran casal que domina el poblet de la Cirera i que rep el nom de "El Castell". Està declarat Bé Nacional d'Interès Cultural. Al segle XII s'acredita el personatge Gillem de "Cireza" que fa donació de l'església de "Cireza" a l'orde de l'Hospital. Al XII es perfilen diversos trets de la familia de Sacirera o Cirera. Pere el Cerimoniós ven, en 1342, tota la jurisdicció reial en els castells de Llorac i la Cirera. El 1361 Giamó Alanyà és senyor d'ambdós castells. Al segle XVII "Çacirera" és de Don Dalmau Ivorra.

111. Nucli de Llorac Nucli situat a a 648 m.s.n.m. al peu d'un tossal de 843 m. L'església és dedicada a Sant Joan i fou refeta al XVIII, ja que l'antiga era romànica. Al segle XII el poble passa a ser una de les primeres possessions a Catalunya de l'orde de l'Hospital. Del poble, que s'estén al costat de l'església, cal destacar-ne també un carrer, del segle XVIII, que és un dels pocs que ha mantingut la seva fesomia original.

44

112. Nucli de Montargull Petit nucli recollit sota el castell. Es troba a 843 m.s.n.m. Conserva una petita església romànica. En el segle X era dels Queralt. Després fou dels templers, passant altre cop ala Queralt desde el segle XIV fins a la fí de les senyories.

113. Nucli de Rauric Petit nucli recollit sota el castell. Es troba damunt la carretera de SAnta Coloma a Vallfogona. En 1167 Pere de Queralt en fa donació als Hospitalers. L'església havia estat sufragània de la de Montargull i ara ho és de la de Llorac. En 1380 hi havia 9 focs. En 1719 es contaven 34 habitants, en 1830 41 habitants, igual que en 1970 a part d'11 habitants més en masies disseminades. En 1985 tan sols eren 6 habitants.

114. Santa Fe de Rauric Esglèsia situada al nucli de Rauric. Edifici d'una sola nau, possiblement del segle XVIII, i reformada al 1882 amb la construcció d'una espadanya més gran, dues capelles laterals i l'arrebossat de la façana. Llinda amb el cementiri, on es conserven les esteles funeràries clavades en el sòl, típiques de la part segarrenca de la comarca.

115. Esteles funeràries discoïdals d'Albió Pedres discoïdals de pedra amb peu en la mateixa peça. Totes elles amb gravats d'escuts, plantes, creus... Provenen d'un antic costum emprat durant segles consistent a posar-les al capdamunt de les tombes familiars. Han estat datades als segles XV-XVI.

116. Can Brunet Masia situada a la banda de ponent del nucli de Rauric. Molt derruïda (1992), especialment pel que fa a les construccions annexes. El cos central de l'edifici és de planta i dos pisos i teulada a dues vessants. Destaquen les finestres amb

45

ampit i amb llindes de fusta. Edifici característic del renaixement agrícola de la zona, a partir de la segona meitat del segle XIX.

117. Sant Gil d'Albió Originalment constava d'una sola nau amb absis semicircular. A aquesta estructura es va afegir dues capelles a banda i banda de la part anterior al presbiteri i el campanar. L’aparell és regular i està treballat a cops de maceta i col·locat de manera diatònica. La coberta actual és de creueria, mentre que l'absis conserva la volta de quart d'esfera. La nau té sis capelles a banda i banda i una decoració molt pobra: àbacs decorats amb estrelles i ziga-zagues. L'església fou reformada en la segona meitat del segle XVI i la portada està datada en 1561.

118. Sant Joan de Llorac L'actual església fou bastida aprofitant elements i estructures de l'antiga església romànica. És d'una sola nau i absis semicircular amb coberta amb volta de canó. La façana, molt senzilla, presenta una portada simple amb una petita rosassa i frontó de coronament. El campanar és de planta quadrada i es troba cobert a quatre vessants. La façana estava arrebossada i conserva un plafó amb una inscripció o una imatge segurament mutilada durant la Guerra Civil.

119. Sant Jaume de Montergull Església situada a tocar del poble de Montergull. Originalment era un edifici d'una sola nau sense presbiteri diferenciat i cobert per volta de canó. La porta és adovellada i en arc de mig punt amb una motllura a manera de guardapols. L'església va ser ampliada afegint una nova nau amb la que es comunica mitjançant un gran arc de carreus molt ben tallats. Aquesta reforma va fer necessari el contrafort de la part est de l'edifici. Els paraments de la part vella i

46

la reforma són molt similars: Pedra irregular i de tamany mitjà lligada amb morter de calç. L'església ja era en peu a la primera meitat del XII i l'any 1774, per testament, va rebre la dècima que sobre l'indret tenia un tal Ferrer.

120. Esteles funeràries discoïdals de Rauric Pedres discoïdals de pedra amb peu en la mateixa peça. Totes elles amb gravats d'escuts, plantes, creus... Provenen d'un antic costum emprat durant segles consistent a posar-les al capdamunt de les tombes familiars. Han estat datades als segles XV-XVI.

121. Abeurador (Cirera) Contenidor d'aigua fet en una sola peça. Actualment es troba situat en la plaça de l'església, formant part d'una remodelació urbanística d'aquesta. En la seva part frontal presenta unes inscripcions: a banda i banda l'anagrama de Crist amb una creu grega. Sobre aquestes inscripcions i al costat de les creus, se situen el sol i la lluna, elements iconogràfics en la pintura i orfebreria romàniques i que foren molt emprats en el gòtic i el renaixement català.

122. Portada de Santa Maria de Cirera Portada de tradició classicista amb arc de mig punt, flanquejada per dues pilastres adossades amb capitell compost. El frontó està partit per una fornícula. És un exemple curiós de rigorisme clàssic, en una zona on el llenguatge barroc, i més tard el neoclàssic, quasi mai utilitza la morfologia arquitectònica amb tanta puresa i simplicitat.

132. Pont sobre el riu Corb Pont situat a la carretera T-241 i que travessa el riu Corb. És un pont de grans dimensions, amb 7 ulls, tres a cada costat de dimensions més petites i un de

47

central, per sota del qual passa el riu, de dimensions més grans. Està fet amb pedres lligades amb morter de calç. Fa pocs anys, aquest pont ha estat profundament reformat i ampliat i ha perdut parcialment l’aspecte original.

VALLFOGONA DE RIUCORB

123. Castell de Vallfogona de Riucorb Catalogació del monument: BIC/Monument/R-I-SI-6769 Localitzat en el nucli antic de Vallfogona de Riucorb, a la plaça de l’església. Probablement construït en el segle XII. Actualment està convertit en habitatges.

124. Capella del Castell de Vallfogona Situada en la planta baixa del Castell de Vallfogona, actualment es troba en molt mal estat de conservació.

125. Carrer Pere Guim Situat dins del nucli urbà de la vila, formant part de l’antic traçat medieval.

126. Església de Vallfogona de Riucorb Església situada en el nucli antic de la vila de Vallfogona. Del temple romànic només en queda la portalada. L’edifici ha patit moltes remodelacions posteriors. Cronològicament es situa la seva construcció en el segle XIII.

127. Creu de Terme Creu de pedra situada a la plaça de l’església de Vallfogona de Riucorb.

48

128. Molí del ferrer ES tracta d’un molí fariner situat cronològicament entre el segle XVIII i el segle XIX.

129. Molí del Perelló Molí fariner del segle XIV-XV.

130. Molí de la Carena Molí fariner del segle XIV. Actualment reconvertit en habitatge.

131. Moli del Balneari Antic molí fariner localitzat a l’interior de les instal·lacions del Balneari de Vallfogona de Riucorb. Actualment reconvertit en habitatge.

49

7. LA PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA SUPERFICIAL

Tram 1 Del PK 0+000 al PK 1+400. El tram s’inicia a la sortida de la vila de Santa Coloma de Queralt. La nova traça afecta uns camps situats al nord de l’actual traçat, posteriorment, segueix el traçat actual, eliminant petits revolts, que suposen el rebaix de marges i l’anivellament parcial d’alguns camps, situats a una cota inferior. El tram finalitza en el trencall de Rauric. En el primer tram, s’ha localitzat un element de Patrimoni arquitectònic no catalogat (PANC): un mur de feixa en el PK 0+300, que hem anomenat PANC 1, que queda directament afectat pel projecte.

Esquerra: inici del tram. Al fons, Santa Coloma de Queralt. Dreta: camp afectat pel projecte.

Esquerra: marge que cal rebaixar. Dreta: Entrada a Rauric.

50

Vista general i detall del PANC 1: mur de feixa al PK 0+300

Tram 2 Del PK 1+400 al 2+800. A la sortida de Rauric, la carretera s’eixampla sobretot pel costat situat al sud, on hi ha camps de conreu. A partir del PK 2+100, la carretera guanya espai pel nord, fet que suposa el desmuntatge de diversos marges fins al trencall de la Cirera, on es construeix un nou pont. En el segon tram hem localitzat un mur de feixa (PANC 2), en el PK 2+390, que queda sota l’àrea d’influència del projecte.

Esquerra: sortida del nucli de Rauric. Dreta: a partir de Rauric, la carretera ’amplia pel seu marge sud i una part del camp adjacent.

51

Entre el PK 2+500 i 2+700 s’efectuen rebaixos en el marge nord de la carretera.

PANC 2: mur de feixa al PK 2+390.

Tram 3 Del PK 2+800 al 4+100. El tram s’inicia, a l’igual que en el cas anterior, ocupant els camps situats al sud de la carretera actual. Aquest tram és de relleu més accidentat, fet que suposa un moviment de terra més important, que implica els rebaixos de diversos sectors. El tram finalitza amb la construcció d’un nou pont, que permet l’eliminació de diversos revolts molt tancats. En aquest tram no s’ha localitzat cap element que quedi directament afectat a sota l’àrea d’influència del projecte.

52

Esquerra: a l’inici del tram, la carretera s’amplia cap el sud, ocupant part del camp veí. Dreta: desmont en el PK 3+200.

Al final del tram s’efectua un important desmont i es construeix un nou pont.

Tram 4 Del PK 4+100 al 6+000. És un tram llarg, en una zona de relleu accidentat, fet que suposa un moviment important de terres, amb la construcció de diverses obres de drenatge i l’arranjament de l’inici de diversos camins veïnals, especialment l’eix 12 i l’eix 17, ambdós al sud de la carretera. En el PK 4+740 s’ha documentat un baixador d’una antiga línia d’autobusos (PANC 4). És una caseta de rajols arrebossada amb rètol inscrit: “Savallà del condado” Apeadero – J. Gil 1950”. No queda directament afectada pel projecte.

53

Entre els PK 5+800 i 5+900 es construeix un nou pont.

Esquerra: Camp parcialment afectat a la sortida del pont. Dreta: PANC 3: Baixador al PK 4+740

Tram 5 Del PK 6+000 al 6+900. A l’igual que en casos anteriors, l’inici del tram afecta els camps situats al sud de la traça de la carretera, en direcció al riu Corb. Després, suposa el rebaix de diversos marges situats al nord. Acaba en el trencall que porta cap el poble de Llorac, on es porta una important remodelació, que inclou la construcció d’un nou tram de vial i d’accessos al poble. En aquest tram no s’ha localitzat cap element que quedi directament afectat a sota l’àrea d’influència del projecte.

54

Esquerra: inici del tram, on s’afecta el camp veí, situat al sud. Dreta: trencall de Llorac, al PK 6+700.

Dos imatges del tram afectat per la construcció del nou accés a Llorac

Tram 6 Del PK 6+900 a. 8+800. El projecte de condicionament de la carretera afecta sobretot el marge nord, amb el rebaix de diversos sectors. Implica també el condicionament i construcció de l’inici de diversos camins d’accés (eix 7, eix 19, eix 13, eix 14 i eix 18). Al final del tram està projectat un accés a diversos camins veïnals que suposa una important remodelació del sector. En aquest tram hem localitzat tres elements que queden sota l’àrea d’influència del projecte, que no els afecta directament. Són el cementiri de Llorac (PANC

55

4), en el PK 7+710, una fita indicadora de la carretera (PANC 5), en el PK 7+900 i un mur de feixa (PANC 6), en el PK 8+030.

Esquerra: camp parcialment afectat a l’inici del tram. Dreta: marge afectat, en el PK 8+450.

Esquerra: marge a desmuntar en el PK 8+600. Dreta: PANC 4: Cementiri de Llorac al PK 7+710.

Esquerra: PANC 6: Mur de feixa al PK 8+030. Dreta: PANC 5: Fita al PK 7+900

56

Tram 7 Del PK 8+800 al 10+000. Aquest tram té el seu traçat per un sector força accidentat, fet que suposa importants rebaixos i la construcció d’un mur escullera per a l’anivellament. Suposa també la millora de l’accés a un camí veïnal (eix 11).. El tram acaba en el revolt que porta cap el pont que passa per sobre el riu Corb, en el trencall de la carretera T243, que porta cap a Cabestany i la Guàrdia Lada. En aquest tram hi ha un element que queda sota l’àrea d’influència del projecte. Es tracta d’un mur de feixa (PANC 7) en el PK 9+710.

Desmont important entre els PK 9+100 i 9+200

Esquerra: desmont en el PK 9+900, abans d’arribar al pont sobre el riu Corb. Dreta: PANC 7: mur de feixa al PK 9+710

57

Tram 8 Del PK 10+000 al 10+940. El tram s’inicia passant per sobre el riu Corb. Una vegada passat el riu, la carretera gira cap a ponent, seguint l’altra riba del riu. Segueix sense massa modificacions la mateixa traça que la carretera actual fins a l’entrada del Balneari de Vallfogona de Riucorb. En aquest tram hi ha el pont sobre el riu Corb, inventariat com a Patrimoni Arquitectònic (PA 132), entre els PK 10+000 i 10+100 del projecte. Recentment ampliat, el projecte no té una afectació directa sobre aquest element.

Pont sobre el riu Corb, entre els PK 10+000 i 10+100

Entre el pont i l’entrada del balneari de Vallfogona de Riucorb, les obres afecten els marges de la carretera actual.

58

Tram 9 Del PK 10+940 al PK 12+150. Aquest tram correspon a la zona urbana de Vallfogona de Riucorb, no afectat pel projecte de condicionament de la carretera.

Diverses imatges del tram urbà del Balneari de Vallfogona de Riucorb

Tram 10 Del PK 12+150 al 12+970. El tram s’inicia a la sortida del Balneari de Vallfogona de Riucorb i finalitza a l’entrada del poble de Vallfogona de Riucorb. Segueix sense massa modificacions el mateix traçat que la carretera actual. Cal destacar la construcció d’un vial paral·lel al nord (eix 15), un carril bici, que uneix els dos nuclis i que també està inclòs en el projecte.

59

En aquest tram hi ha un mur de feixa (PANC 8), en el PK 12+460 del projecte, que està situat a l’àrea d’influència del projecte i no queda directament afectat.

Zona afectada per la construccó d’un carril bici paral·lel a la carretera.

Esquerra: marge afectat que cal rebaixar. Dreta: s’afecta el marge i una part del camp. Al fons, el poble de Vallfogona de Riucorb.

PANC 8: Mur de feixa al PK 12+460.

60

Tram 11 Del PK 12+970 al PK 13+510. Aquest tram correspon a la zona urbana de Vallfogona de Riucorb, no afectat pel projecte de condicionament de la carretera.

Inici del tram urbà de Vallfogona de Riucorb

Dues imatges del tram urbà de Vallfogona de Riucorb

Tram 12 Del PK 13+510 al 14+820. El tram s’inicia a la sortida del poble de Vallfogona de Riucorb en direcció cap a ponent. A l’inici del tram afecta parcialment un camp situat al costat del poble, fet que suposa un rebaix considerable de terres. A partir d’aquest punt, la

61

carretera segueix força el traçat actual. És una zona força accidentada, fet que suposa la realització de diversos moviments de terra. Aquest tram és el que presenta més elements afectats. Hi ha dos elements directament afectats: una edificació de tipus agrícola de pedra (PANC 9), en el PK 13+725 i un mur de feixa (PANC 12), situat entre els PK 14665 i 14680. Hi ha dos elements més situats sota l’àrea d’influència del projecte: dos murs de feixa (PANC 10 i 11), situats respectivament als PK 14+450 i 14+500.

Esquerra: camp parcialment afectat a la sortida de Vallfogona. Dreta: marge afectat pel condicionament del revolt.

Dues imatges d’una zona afectada per un important rebaix, en els entorns del PK 14+400.

62

Esquerra: PANC 9: edificació de pedra al PK 13+725. Dreta: PANC 10: mur de feixa al PK. 14+450.

Esquerra: PANC 11: mur de feixa al PK 14+500. Dreta: PANC 12: mur de feixa entre els PK. 14665 i 14680.

Tram 13 14+820 a 15+186,36 Fotos 450-475. Tram final de carretera. Zona molí cadena. Aquest tram correspon a la zona final de projecte. A partir del PK 14+820, s’inicia el sector del Molí de la Cadena,no afectat pel projecte. El tram de carretera, que continua sense afectació del projecte, finalitza en el PK 15+186,36, en el punt on es deixa la comarca de la Conca de Barberà per entrar a l’Urgell.

63

Dues imatges del sector del molí de la Cadena

Esquerra: vista general del sector. Dreta: detall d’un dels edificis del sector.

Xemeneia. L’únic element conservat d’una antiga bòvila.

64

Dues imatges del tram des de sector del molí fins al límit amb la comarca de l’Urgell.

65

Elements localitzats durant la prospecció

PANC 1 Tipus: Mur de feixa Terme municipal: Santa Coloma de Queralt Coordenades UTM: x: 364451 y: 4600328 PK projecte: 0+300 Cronologia: moderna - contemporània Descripció: Mur de feixa mig enrunat, format per blocs de pedra de mides diverses, units en sec, i mig cobert per la vegetació. Es conserva en una llargada aproximada de tres metres i una alçada d’un metre.

PANC 2 Tipus: Mur de feixa Terme municipal: Llorac Coordenades UTM: x: 362492 y: 4600354

66

PK projecte: 2+390 a 2+400 Cronologia: Moderna - contemporània Descripció: Mur format per pedres de mides i formes diverses, unides en sec. Es conserva en una llargada aproximada d’uns deu metres i està enrunat en els extrems.

PANC 3 Tipus: Baixador Terme municipal: Llorac Coordenades UTM: x: 360381 y: 4600924 PK projecte: 4+740 Cronologia: Contemporani Descripció: Petit edifici de planta quadrada, de tres metres de costat. Té la porta a la part central de la façana principal i una petita finestra en els dos laterals. Teulat de

67

teules a dos vessants. A la part superior de la porta hi ha una inscripció que diu “Savalla del Condado”. Apeadero. J. Gil. 1950.

68

PANC 4 Tipus: Cementiri Terme municipal: Llorac Coordenades UTM: x: 358167 y: 4602640 PK projecte: 7+710 Cronologia: Contemporània Descripció: Espai de planta rectangular envoltat d’un mur de tanca d’uns 2,50 metres d’alçada, arrebossat per la part exterior i interior i coronat per una filada de teules. Porta metàl·lica en el centre de la façana principal. A l’interior, hi ha l’espai reservat per als nínxols i una petita capella.

69

70

PANC 5 Tipus: Fita de pedra Terme municipal: Llorac Coordenades UTM: x: 357994 y: 4602627 PK projecte: 7+900 Cronologia: Contemporània Descripció: Fita de pedra de forma quadrangular amb la part superior arrodonida, d’aproximadament 1 metre d’alçada. A la part davantera té una inscripció que diu “MIRIAMETRO 1. KILOMETRO 10”.

71

PANC 6 Tipus: Mur de feixa Terme municipal: Llorac Coordenades UTM: x: 357834 y: 4602653 PK projecte: 8+030 Cronologia: Moderna - contemporània Descripció: Mur format per pedres de mides i formes diverses, unides en sec. Té una alçada mitja de 1,80 metres i una llargada difícil de determinar per la gran quantitat de vegetació que el cobreix.

PANC 7 Tipus: Mur de feixa Terme municipal: Llorac Coordenades UTM: x: 356306 y: 4602912 PK projecte: 9+710

72

Cronologia: Moderna - contemporània Descripció: Mur format per pedres de mides i formes diverses, unides en sec. Té una llargada d’uns tres metres i una alçada de 2 metres. S’ha esllavissat pels dos extrems.

PANC 8 Tipus: Mur de feixa Terme municipal: Vallfogona de Riucorb Coordenades UTM: x: 353889 y: 4602884 PK projecte: 12+460 Cronologia: Moderna - contemporània Descripció: Mur format per pedres de mides i formes diverses, unides en sec. Està situat en un dels camins laterals als que s’accedeix des de la carretera, tot i que a la part més propera a la carretera està totalment destruït.

73

74

PANC 9 Tipus: Edificació de pedra Terme municipal: Vallfogona de Riucorb Coordenades UTM: x: 352706 y: 4602928 PK projecte: 13+725 Cronologia: Contemporània Descripció: Petita edificació quadrangular feta amb pedra seca. Mesura 6,95 metres de llargada i 6,70 metres d’amplada. T el teulat fet amb teules a un vessant. A la façana principal hi ha una petita porta de fusta, mentre que a la part posterior hi ha una porta de grans dimensions, que ocupa tota l’amplada de l’edifici, per permetre l’entrada de maquinària. Tot i que encara conserva estris i coses en el seu interior, ja no està en funcionament, com demostra la vegetació al davant de les dues portes d’entrada.

75

76

PANC 10 Tipus: Mur de feixa Terme municipal: Vallfogona de Riucorb Coordenades UTM: x: 351987 y: 4602733 PK projecte: 14+450 Cronologia: Moderna - contemporània Descripció: Mur format per pedres de mides i formes diverses, unides en sec. Està situat en el marge d’un camí lateral, l’arranjament del qual també s’inclou en el projecte. Conserva una llargada d’un 2,50 metres. Està mig esllavissat i tapat per la vegetació.

77

PANC 11 Tipus: Mur de feixa Terme municipal: Vallfogona de Riucorb Coordenades UTM: x: 351975 y: 4602700 PK projecte: 14+500 Cronologia: Moderna - contemporània Descripció: Mur format per pedres de mides i formes diverses, unides en sec. Està molt esllavissat i cobert per la vegetació, fet que no permet saber la seva llargada total.

78

PANC 12 Tipus: Mur de feixa Terme municipal: Vallfogona de Riucorb Coordenades UTM: x: 351975 y: 4602700 PK projecte: 14+665 a 14+680 Cronologia: Moderna - contemporània Descripció: Mur format per pedres de mides i formes diverses, unides en sec. Es tracta d’un mur molt llarg, situat al sud i a tocar de la carretera, molt ben fet i d’una alçada propera als 3,50 metres. El projecte n’afecta una petita part, d’una quinzena de metres de llargada, just en el punt on la carretera fa una mica de corba, que se suprimeix.

79

80

81

8. LA PROSPECCIÓ PALEONTOLÒGICA

8.1. INTRODUCCIÓ

L’estudi paleontològic del projecte ha estat realitzat per Xavier Ros Visús i per Jordi Palomar i Molins, de l’empresa Geoterna, S.L. La prospecció de camp s’ha realitzat durant les mateixes dates que la prospecció arqueològica superficial.

8.2. CONTEXT GEOLÒGIC

Els trams de les carreteres T-224 (PK 0+000 a 14+500) i T-241 (PK 0+000 a 1+700) afectats pel projecte de condicionament que es tracta en el present document discorren per un substrat terciari de l'Oligocè inferior parcialment cobert per dipòsits quaternaris. Donada la datació dels jaciments de vertebrats fòssils més propers (veure 4. Antecedents) s'atribueix el substrat oligocè als dipòsits dels sistemes lacustres de l'Anoia i de la Segarra, que formen part de les seqüències deposicionals 2ª i 3ª de les cinc definides en el rebliment sedimentari de la zona oriental de la Conca de l'Ebre des de l'Eocè superior fins l'Oligocè superior (Anadón et al., 1989).

Geologia dels trams de les carreteres T-224 (PK 0+000 a 14+500) i T-241 (PK 0+000 a 1+700) afectats pel projecte de condicionament (veure llegenda). Base geològica 1:250000, ICC.

82

Mapa geològic. Llegenda

Cenozoic. Paleogen. Oligocè.

P8F. Calcàries (Tàrrega, Castelldans).

Cenozoic. Paleogen. Eocè superior-Oligocè.

P8G. Lutites, gresos, margues i calcàries, localment dolomies i guixos (la Fatarella, la Granja d'Escarp, Sanaüja, Torà), i localment lignits (Calaf, Mequinensa).

P8H. Lutites roges, gresos i calcàries (Batea, Granera, Artés, Flix).

P8I. Gresos i lutites (Fraga, Solsona, l'Albagés, Móra).

P8J. Conglomerats, gresos i lutites (Solsona, Margalef).

P8L. Guixos (Barbastre, Balaguer).

Font Base geològica 1:250000, ICC.

8.3. ANTECEDENTS

A la Conca de l'Ebre es coneixen 123 jaciments paleontològics amb restes de mamífers amb edats compreses entre l'Eocè mig i el final del Pliocè (Cuenca et al., 1992). Una part d'aquests jaciments es troben al bell mig de la Depressió Central Catalana repartits per les comarques de l'Anoia (A), la Segarra (S), l'Urgell (U) i la Conca de Barberà (CB). S'atribueixen a l'Eocè mig els jaciments Pontils 26 i 38 (CB). A l'Eocè superior Rocafort de Queralt (CB). I a l'Oligocè inferior Calaf 1, 6, 7, 8, 13, 14 i 20 (A); Portell (S); Ciutadilla, Guimerà 1 i 2, el Talladell i Tàrrega (U); Rauric 1 i Santa Coloma de Queralt (CB).

Pontils 26 i 38 estan situats a la Formació Bosc d'en Borràs del Grup Pontils (PO26) i al seu sostre (PO38). S'adscriuen a la biozona MP15 (Cuenca et al., 1992). Han lliurat restes fòssils (Anadón et al., 1983 i 1987) de quatre espècies de rosegadors (Pseudoltinomys cosetanus, Suevosciurus cf. romani,

83

Paradelomys sp. i Elfomys), un insectívor (Lipotyphla indet.) i un primat (Omomyidae indet.).

El jaciment de Rocafort de Queralt està situat al sostre de la Formació Sant Miquel de Montclar. S'adscriu a la biozona MP19 (Cuenca et al., 1992). Ha lliurat restes (Anadón et al., 1987) de dos rosegadors (Pairomys aff. crusafonti, Gliravus priscus) i un quiròpter (Cuvierimops sp.).

El jaciment de Ciutadilla està situat a les calcàries superiors de les Capes de Forés-Tàrrega (Anadón et al., 1983) del Sistema lacustre de l'Urgell (Anadón et al., 1989). S'adscriu a les biozones MP23 i Theridomys major (Cuenca et al., 1992). Ha lliurat restes (Anadón et al., 1987) de dos rosegadors (Theridomys major i Pseudocricetodon montalbensis).

Guimerà 1 i 2 estan situats al sostre del Sistema lacustre de Segarra (Anadón et al., 1989). S'adscriuen a les biozones MP22 i Theridomys calafensis (Cuenca et al., 1992). Han lliurat restes (Cuenca, 1991) de dos rosegadors (Theridomys aquatilis-calafensis i Eucricetodon cf. atavus).

Portell 1 ha lliurat restes (Cuenca, 1991) del rosegador Blainvillimys cf. gregarius-langei.

Rauric 1, proper a la part oriental de la traça del projecte, probablement està situat a la base del Sistema lacustre de Segarra. No se'n pot precisar l'edat. Ha lliurat restes (Cuenca, 1991) del rosegador Gliravus sp. aff. majori.

El jaciment de Santa Coloma de Queralt, proper a l'extrem oriental de la traça del projecte, està situat al Sistema lacustre de l'Anoia. No se'n pot precisar l'edat. Ha lliurat restes (Andrés et al., 1992) de l'insectívor Lipotyphla indet.

A l'entorn de Tàrrega i prop del Talladell1 es coneix diversos jaciments situats a la part superior de les Capes de Forés-Tàrrega (Anadón et al., 1983) del

1. http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/des criptiva/204_descrip.pdf

84

Sistema lacustre de l'Urgell (Anadón et al., 1989). S'adscriuen a les biozones MP23 i Theridomys major (Cuenca et al., 1992). S'hi ha recollit fòssils des de finals del segle XIX (Costafreda, 2002) i les primeres publicacions anuncien la trobada de restes de vegetals, mol·luscs, un peix, tortugues, un cocodril i mamífers (Deperet, 1906; Vidal & Deperet, 1906; Fliche 1906 i 1908).

Quant als mamífers s'ha citat (Deperet, 1906; Vidal & Deperet, 1906; Crusafont & Truyols, 1964; Thaler, 1969; Crusafont, 1971; Agustí et al. 1987; Anadón et al., 1987) dos rosegadors (Theridomys major i Eucricetodon atavus), l'insectívor Nyctitheriidae indet., dos artiodàctils (Elomeryx cluai i Caenotherium gracile), el marsupial Amphiperatherium minutum i un parell de carnívors (Amphicyon sp. i Plesictis filholi).

Anadón et al. (1987) també citen un jaciment de vertebrats a Forés.

Finalment cal esmentar els importants jaciments de vegetals fòssils de Sarral2(Fernández, 1973a i 1973b; Picó & Martín, 1996), que també ha proporcionat peixos del gènere Prolebias (Bauza, 1949; Crusafont & Truyols, 1964; Gaudant, 1982; de la Peña, 1993 i 1995), i de la Segarra3 (Bataller & Depape, 1950; Depape, 1950; Depape & Brice, 1964; Depape & Brice, 1965; Fernández, M.T., 1977; Sanz de Siria, 1992, 1996a i 1996b).

8.4. TREBALLS REALITZATS

El treball de camp efectuat ha consistit en un reconeixement de la geologia dels trams afectats pel projecte a partir del qual s'ha elaborat la cartografia sintètica que s'adjunta (veure Annex 8). Consta de vint-i-dos mapes, disposats d'est a oest amb el nord a la part inferior, que es superposen parcialment amb els

2. http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic /descriptiva/205_descrip.pdf

85

adjacents. S'hi indica si el subsòl afectat és la cobertora quaternària (lila) o el substrat terciari, diferenciant en aquest darrer cas si es tracta d'una alternança d'argiles, gresos i calcàries (taronja) o bé únicament d'argiles (verd). També s'hi ha afegit fotografies dels principals afloraments examinats.

La cartografia mostra que predomina el substrat format per una alternança d'argiles, gresos i calcàries que aflora en els trams que segueixen: PK 0+260 a 0+630, PK 0+670 a 0+770, PK 1+000 a 1+050, PK 1+980 a 2+320, PK 2+400 a 2+640, PK 2+700 a 2+720, PK 2+960 a 3+020, PK 3+080 a 3+570, PK 3+640 a 3+710, PK 3+810 a 4+000, PK 4+120 a 4+360, PK 4+410 a 4+550, PK 4+580 a 4+640, PK 4+740 a 5+070, PK 5+140 a 5+280, PK 5+480 a 5+610, PK 5+740 a 5+800, PK 6+200 a 6+280, PK 6+610 a 6+680, PK 6+920 a 7+040, PK 7+120 a 7+230, PK 7+290 a 7+680, PK 8+100 a 8+210, PK 8+560 a 8+610, PK 8+640 a 8+700, PK 8+720 a 8+770, PK 8+810 a 8+920, PK 8+960 a 9+500, PK 9+560 a 9+600, PK 9+800 a 9+940, PK 10+140 a 10+260, PK 10+540 a 10+640, PK 12+150 a 12+360, PK 12+570 a 12+620, PK 13+760 a 13+890, i PK 14+280 a 14+480.

A la figura següent es pot apreciar que el substrat aflora en un 36% de la traça, amb percentatges que oscil·len entre el 0%, als trams PK 11+000 a 12+000 i PK 15+000 al final (PK 15+180), i el 77% al tram PK 3+000 a 4+000. Al terç occidental de la traça projectada és on aflora menys.

3 http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic /descriptiva/203_descrip.pdf

86

% aflorament substrat terciari 80

60

40

% 20

0 0+000 a 1+000 0+000 a 2+000 1+000 a 3+000 2+000 a 4+000 3+000 a 5+000 4+000 a 6+000 5+000 a 7+000 6+000 a 8+000 7+000 a 9+000 8+000 9+000 a 10+000 9+000 10+000 a 11+000 10+000 a 12+000 11+000 a 13+000 12+000 a 14+000 13+000 a 15+000 14+000 a 15+180 15+000 Trams

8.5. CONCLUSIONS. MESURES CORRECTORES

Els trams afectats pel projecte discorren per un substrat terciari de l'Oligocè inferior parcialment cobert per dipòsits quaternaris. El dit substrat s'atribueix als dipòsits dels sistemes lacustres de l'Anoia i de la Segarra, que formen part de les seqüències deposicionals 2ª i 3ª del rebliment sedimentari continental paleogen de la zona oriental de la Conca de l'Ebre (Anadón et al., 1989). Ambdós sistemes lacustres contenen jaciments de vertebrats i vegetals fòssils, a saber: el sistema de l'Anoia els jaciments de Santa Coloma de Queralt i Sarral; el sistema de la Segarra els jaciments Guimerà 1 i 2, Rauric 1 i diverses localitats de la Segarra.

El substrat aflora en un 36% de la traça (veure 8. Annex: cartografia), amb percentatges que oscil·len entre el 0%, als trams PK 11+000 a 12+000 i PK 15+000 al final (PK 15+180), i el 77% al tram PK 3+000 a 4+000. Al terç occidental és on aflora menys.

87

Pel que s'acaba d'exposar es recomana que es faci un control paleontològic de les actuacions del projecte que comportin la remoció del substrat terciari als trams on aflora o està prop de la superfície, donada l'elevada probabilitat que puguin afectar restes de vertebrats i/o vegetals fòssils.

8.5. BIBLIOGRAFIA

AGUSTÍ, J., ANADDÓN, P., ARBIOL, S. S., CABRERA, L., COLOMBO, F., SAEZ, A. 1987, Biostratigraphical characteristics of the Oligocene sequences of North-Eastern Spain (Ebro and Campins Bassins). Münchner Geowiss. Abh. (A) 10: 35-42. ANADÓN, P., FEIST, M., HARTENBERG, J.L., MULLER, C., VILLALTA, J. 1983, Un exemple de corrélation biostratigraphique entre échelles marines et continentales dans l'Éocene: La Coupe de Pontils (Bassin de l'Ebre, Espagne). Bull. Soc. Geol. France, 25 (5): 747-755. ANADÓN, P., VIANEY-LIAUD, M., CABRERA, LL., HARTENBERG, J. L. 1987, Gisements à vértébres du paléogène de la zone orientale du bassin de l'Ebre et leur apport à la stratigraphie. Paleontologia i Evolució, 21: 117-131. ANADÓN, P., CABERA, L., COLLDEFOMS, B., SAEZ, A. 1989, Los sistemas lacustres del Eoceno superior y Oligoceno del sector oriental de la Cuenca del Ebro. Acta Geol. Hisp., 24 (3- 4): 205-230. ANDRÉS, J.A., CUENCA, G., CANUDO, J.L., LAPLANA, C. 1992, Los mamíferos del Aragoniense (Mioceno medio) de la Cuenca del Ebro (España). III Congreso Geológico de España y VIII Congreso Latinoamericano de Geología, : 77-87. BATALLER, J.R., DEPAPE, G., 1950, Flore Oligocène de Cervera (Catalogne). Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas de Barcelona, 9: 5-60. BAUZA, J. 1949, Contribución al conocimiento ictiológico de Cataluña: sobre el hallazgo de Prolebias cf. gregatus SAUVE en el Oligoceno de Sarreal. Bol. Real Soc. Esp. Hist. Nat. (Geol.), 47: 93-95. COSTAFREDA, V. 2002, Un segle d'estudis paleontològics sobre l'oligocè de l'Urgell i la Segarra. Urtx: revista cultural de l'Urgell, 15: 13-25. CRUSAFONT, M., TRUYOLS, J. 1964, Les mammifères fossiles dans la stratigraphie du Paléogène continental du Bassin de l'Ebre (Espagne). Mém. BRGM, 28: 735-740. CRUSAFONT, M. 1971, Estado actual de los estudios paleomastológicos en España. Mem. Real Acad. de Ciencias y Artes de Barcelona, 3ª época, XLI, 5: 1398-159. CUENCA, G. 1991, Nuevos datos bioestratigráficos del Oligoceno del sector oriental de la Cuenca del Ebro. I Congreso del Grupo español del Terciario: 97-100. CUENCA, G., CANUDO, J.L., LAPLANA, C., ANDRÉS, J.A. 1992, Bio y cronoestratigrafía con mamíferos en la Cuenca Terciaria del Ebro: ensayo de síntesis. Acta Geol. Hisp., 27, 1-2: 127- 143. DEPAPE, G. 1950, Sur une flore d'âge oligocène de Cervera (Catalogne). C.R. Acad. Sci. Paris, 230: 673-675. DEPAPE, G., BRICE, D. 1964, Sur la présence du genre Rhus (Sumac) dans la flore oligocène de Cervera (Catalogne). C.R. Acad. Sci. Paris, 259: 2484-2485.

88

DEPAPE, G., BRICE, D. 1965, La flore oligocène de Cervera (Catalogne). Données complementaires. Ann. Soc. Geol. Nord, 85: 111-118. DE LA PEÑA, A. 1993, Estudio de los Teleósteos de las cuencas continentales Terciarias de la Península Ibérica. Tesis Doctoral. Facultad de Ciencias Biológicas. Universidad Complutense de Madrid: 462 p. DE LA PEÑA, A. 1995, Los Peces terciarios de las cuencas continentales ibéricas: Marco histórico y registro fósil conocido. Coloquios de Paleontología, 47: 25-46. DEPÉRET, Ch. 1906, Los vertebrados del Oligoceno inferior de Tárrega (Provincia de Lérida). Mem. Real Acad. de Ciencias y Artes de Barcelona, 3ª època, V, 21: 401-425. FERNÁNDEZ, M. T. 1973a, Reconstrucción del paleoclima del yacimiento oligocénico de Sarreal (Tarragona), a través del estudio morfológico de los restos florales. Bol. Soc. Esp. Hist. Nat. (Geol.), 71: 237-242. FERNÁNDEZ, M. T. 1973n, Nuevas aportaciones ala sistemática y paleoecología de la flora oligocena de Sarreal (Tarragona). Estudios geológicos, 29: 157-170. FERNÁNDEZ, M. T. 1977, Los hongos epífitos del Terciario español. Yacimiento de Sant Pere dels Arquells (Cervera, Lérida). Bol. Real Soc. Esp. Hist. Nat. (Geol.), 75: 57-64. FLICHE, P. 1906, Note sur quelques vegetaux tertiaries de la Catalogne. Butlletí de la ICHN, 6, 8-9: 115-133. FLICHE, P. 1908, Nouvelle note sur quelques végétaux fossiles de la Catalogne. Butlletí de la ICHN, 8, 7: 77-87. GAUDANT, J. 1982, Prolebias catalaunicus nov. sp.: une nouvelle espece de poissons Cyprinodontidae de l'Oligocène de Sarreal (Province de Tarragona, Catalogne). Estudios Geológicos, 38: 95-102. PACÓ, P., MARTÍN, C. 1996, Estudi tafonòmic de la flora oligocènica de Sarral. Treb. Cent. Hist. Nat. Conca de Barberà, 1: 285-286. SANZ DE SIRIA, A. 1992, Estudio de la macroflora oligocena de las cercanías de Cervera (Colección Martí Madern del Museo de Geología de Barcelona). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 269-379. SANZ DE SIRIA, A. 1996a, La macroflora oligocena de la cuenca de Cervera, Lérida, España (Colección del Museu Comarcal de Cervera). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 5: 97-141. SANZ DE SIRIA, A. 1996b, Estudio paleoecológico y paleoclimático de la macroflora oligocena de Cervera (Lleida, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 5: 143-170. THALER, L. 1969, Rongeurs nouveaux de l'Oligocene moyen d'Espagne. Palaeovertebrata, 2: 191-207. VIDAL, Ll. M., DEPÉRET, Ch. 1906, Contribución al estudio del Oligoceno en Cataluña. Mem. Real Acad. de Ciencias y Artes de Barcelona, 3ª època, V, 19: 311-345.

89

9. RESULTATS. MESURES CORRECTORES

L’estudi d’impacte sobre el patrimoni arqueològic, arquitectònic i paleontològic ha permès la documentació de diversos elements que queden directament afectats pel projecte i d’altres que queden dins de la seva àrea d’influència.

Els elements directament afectats pel projecte són:

• PANC 1. Mur de feixa (Santa Coloma de Queralt).

• PANC 9. Edificació de pedra (Vallfogona de Riucorb)

• PANC 12. Mur de feixa (Vallfogona de Riucorb).

Els elements situats dins l’àrea d’influència són:

• PA 132. Pont sobre el riu Corb (Llorac).

• JA 14. Molí de la Cadena (Vallfogona de Riucorb).

• JA 24. Els Palaus (Vallfogona de Riucorb).

• PANC 2. Mur de feixa (Llorac).

• PANC 3. Edificació. Baixador(Llorac).

• PANC 4. Cementiri (Llorac).

• PANC 5. Fita de pedra carretera (Llorac).

• PANC 6. Mur de feixa (Llorac).

• PANC 7. Mur de feixa (Llorac).

• PANC 8. Mur de feixa (Vallfogona de Riucorb).

• PANC 10. Mur de feixa (Vallfogona de Riucorb).

• PANC 11. Mur de feixa (Vallfogona de Riucorb).

En els dos casos, és necessària l’aplicació de mesures correctores.

90

MESURES CORRECTORES

9.1. ELEMENTS DIRECTAMENT AFECTATS

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC (PA) PA 132. Pont sobre el riu Corb (Llorac) Descripció: Pont situat a la carretera T-241 i que travessa el riu Corb. És un pont de grans dimensions, amb 7 ulls, tres a cada costat de dimensions més petites i un de central, per sota del qual passa el riu, de dimensions més grans. Està fet amb pedres lligades amb morter de calç. Fa pocs anys, aquest pont ha estat profundament reformat i ampliat i ha perdut parcialment l’aspecte original.

Mesures correctores: Com s’ha comentat, el pont va ser modificat i ampliat i, per tant, el projecte actual no hi efectua cap modificació. És per aquest motiu

91

que l’única mesura correctora que cal prendre és vigilar que el trànsit rodat de maquinària de l’obra no afecti de manera involuntària.

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC NO CATALOGAT (PANC) PANC 1 Tipus: Mur de feixa Terme municipal: Santa Coloma de Queralt Coordenades UTM: x: PK projecte: 0+300 Cronologia: moderna - contemporània Descripció: Mur de feixa mig enrunat, format per blocs de pedra de mides diverses, units en sec, i mig cobert per la vegetació. Es conserva en una llargada aproximada de tres metres i una alçada d’un metre. Mesures correctores: Neteja de l’element. Documentació fotogràfica i planimètrica exhaustives.

PANC 9 Tipus: Edificació de pedra Terme municipal: Vallfogona de Riucorb Coordenades UTM: x: PK projecte: 13+725 Cronologia: Contemporània Descripció: Petita edificació quadrangular feta amb pedra seca. Mesura 6,95 metres de llargada i 6,70 metres d’amplada. Té el teulat fet amb teules a un vessant. A la façana principal hi ha una petita porta de fusta, mentre que a la part posterior hi ha una porta de grans dimensions, que ocupa tota l’amplada de l’edifici, per permetre l’entrada de maquinària. Tot i que encara conserva estris i coses en el seu interior, ja no està en funcionament, com demostra la vegetació al davant de les dues portes d’entrada.

92

Mesures correctores: Neteja de l’element i del seu entorn immediat. Realització de documentació fotogràfica i planimètrica exhaustives. Control arqueològic en el moment de l’eliminació, per tal de documentar i recuperar algun element arquitectònic que es pugui considerar interessant de conservar.

PANC 12 Tipus: Mur de feixa Terme municipal: Vallfogona de Riucorb Coordenades UTM: x: PK projecte: 14+665 a 14+680 Cronologia: Moderna - contemporània Descripció: Mur format per pedres de mides i formes diverses, unides en sec. Es tracta d’un mur molt llarg, situat al sud i a tocar de la carretera, molt ben fet i d’una alçada propera als 3,50 metres. El projecte n’afecta una petita part, d’una quinzena de metres de llargada, just en el punt on la carretera fa una mica de corba, que se suprimeix. Mesures correctores: Neteja del tram afectat i del seu entorn immediat. Documentació fotogràfica i planimètrica exhaustiva. Emmagatzematge de les pedres en el moment del desmuntatge. Una vegada hagin finalitzat les obres, es reconstruirà el tram eliminat en el nou marge de la carretera, fins a enllaçar amb els trams encara existents en els dos extrems.

9.2. ELEMENTS SITUATS A L’ÀREA D’INFLUÈNCIA DEL PROJECTE

1. Jaciments arqueològics situats dins l'àrea d'influència del projecte

Vallfogona de Riucorb 14. Molí de la Cadena

93

Coordenades UTM: x: 351616, y: 4602823 Descripció: Es tracta d’una gran vila romana, amb abundant material trobat en superfície: material constructiu, àmfores, ceràmica comuna i sigilata hispànica. El jaciment té una cronologia d’entre el segle I a.C. al III d. C. Mesures correctores: No hi ha afectació directa. Caldrà la senyalització i tancament de l’element amb malla de color taronja de l’indret i evitar que s’utilitzi com a zona de treball, d’instal·lacions auxiliars o de maniobra i aparcament de maquinària.

24. Els Palaus Coordenades UTM: x: 351508, y: 4602666 Descripció: Jaciment localitzat en uns terrenys de conreu situats a l’esquerra de la carretera T-241 a escassos metres de la confluència del riu Corb amb el Seniol. Es tracta de la troballa en superfície de restes de material constructiu, carreus escairats, restes d’un possible forn de ceràmica, molts fragments d’àmfora i alguns murs. Es va localitzar també un possible sarcòfag romà, avui dia desaparegut. Podria tractar-se de la part rústica de la vila romana dels Palaus, situada 500 metres més lluny, en direcció de Lleida. Mesures correctores: No hi ha afectació directa. Caldrà la senyalització i tancament de l’element amb malla de color taronja de l’indret i evitar que s’utilitzi com a zona de treball, d’instal·lacions auxiliars o de maniobra i aparcament de maquinària.

2. Patrimoni arquitectònic situat dins l’àrea d’influència del projecte

3. Patrimoni arquitectònic no inventariat situat dins l’àrea d’nfluència del projecte

94

PANC 2 Tipus: Mur de feixa Terme municipal: Llorac Coordenades UTM: x: PK projecte: 2+390 a 2+400 Cronologia: Moderna - contemporània Descripció: Mur format per pedres de mides i formes diverses, unides en sec. Es conserva en una llargada aproximada d’uns deu metres i està enrunat en els extrems. Mesures correctores: Senyalització i tancament de l’element amb malla de color taronja, per evitar possibles afectacions durant l’execució del projecte.

PANC 3 Tipus: Baixador Terme municipal: Llorac Coordenades UTM: x: PK projecte: 4+740 Cronologia: Contemporani Descripció: Petit edifici de planta quadrada, de tres metres de costat. Té la porta a la part central de la façana principal i una petita finestra en els dos laterals. Teulat de teules a dos vessants. A la part superior de la porta hi ha una inscripció que diu “Savalla del Condado”. Apeadero. J. Gil. 1950. Mesures correctores: Senyalització i tancament de l’element amb malla de color taronja, per evitar possibles afectacions durant l’execució del projecte.

PANC 4 Tipus: Cementiri Terme municipal: Llorac

95

Coordenades UTM: x: PK projecte: 7+710 Cronologia: Contemporània Descripció: Espai de planta rectangular envoltat d’un mur de tanca d’uns 2,50 metres d’alçada, arrebossat per la part exterior i interior i coronat per una filada de teules. Porta metàl·lica en el centre de la façana principal. A l’interior, hi ha l’espai reservat per als nínxols i una petita capella. Mesures correctores: Està relativament allunyat de la traça. Senyalització de l’element amb malla de color taronja, per evitar possibles afectacions durant l’execució del projecte, amb maniobres de maquinària o camions.

PANC 5 Tipus: Fita de pedra Terme municipal: Llorac Coordenades UTM: x: PK projecte: 7+900 Cronologia: Contemporània Descripció: Fita de pedra de forma quadrangular amb la part superior arrodonida, d’aproximadament 1 metre d’alçada. A la part davantera té una inscripció que diu “MIRIAMETRO 1. KILOMETRO 10”. Mesures correctores: Tot i que el seu valor és relatiu, el seu interès rau en ser l’únic element d’aquestes característiques conservat en tota la traça de la carretera, i que deu correspondre al moment de la seva construcció. Com a mesura correctora, caldrà senyalitzar la seva situació actual, retirar-lo i emmagatzemar-lo per no afectar-lo durant el desenvolupament de les obres, i tornar-lo a instal·lar en el seu lloc, una vegada les obres hagin finalitzat.

PANC 6 Tipus: Mur de feixa

96

Terme municipal: Llorac Coordenades UTM: x: PK projecte: 8+030 Cronologia: Moderna - contemporània Descripció: Mur format per pedres de mides i formes diverses, unides en sec. Té una alçada mitja de 1,80 metres i una llargada difícil de determinar per la gran quantitat de vegetació que el cobreix. Mesures correctores: Senyalització i tancament de l’element amb malla de color taronja, per evitar possibles afectacions durant l’execució del projecte.

PANC 7 Tipus: Mur de feixa Terme municipal: Llorac Coordenades UTM: x: PK projecte: 9+710 Cronologia: Moderna - contemporània Descripció: Mur format per pedres de mides i formes diverses, unides en sec. Té una llargada d’uns tres metres i una alçada de 2 metres. S’ha esllavissat pels dos extrems. Mesures correctores: Senyalització i tancament de l’element amb malla de color taronja, per evitar possibles afectacions durant l’execució del projecte.

PANC 8 Tipus: Mur de feixa Terme municipal: Vallfogona de Riucorb Coordenades UTM: x: PK projecte: 12+460 Cronologia: Moderna - contemporània

97

Descripció: Mur format per pedres de mides i formes diverses, unides en sec. Està situat en un dels camins laterals als que s’accedeix des de la carretera, tot i que a la part més propera a la carretera està totalment destruït. Mesures correctores: Senyalització i tancament de l’element amb malla de color taronja, per evitar possibles afectacions durant l’execució del projecte.

PANC 10 Tipus: Mur de feixa Terme municipal: Vallfogona de Riucorb Coordenades UTM: x: PK projecte: 14+430 Cronologia: Moderna - contemporània Descripció: Mur format per pedres de mides i formes diverses, unides en sec. Està situat en el marge d’un camí lateral, l’arranjament del qual també s’inclou en el projecte. Conserva una llargada d’un 2,50 metres. Està mig esllavissat i tapat per la vegetació. Mesures correctores: Senyalització i tancament de l’element amb malla de color taronja, per evitar possibles afectacions durant l’execució del projecte.

PANC 11 Tipus: Mur de feixa Terme municipal: Vallfogona de Riucorb Coordenades UTM: x: 14+500 PK projecte: 14+430 Cronologia: Moderna - contemporània Descripció: Mur format per pedres de mides i formes diverses, unides en sec. Està molt esllavissat i cobert per la vegetació, fet que no permet saber la seva llargada total.

98

Mesures correctores: Senyalització i tancament de l’element amb malla de color taronja, per evitar possibles afectacions durant l’execució del projecte.

Patrimoni arqueològic. Mesura correctora general Atesa la proximitat del conjunt monumental d’Empúries i la gran riquesa arqueològica del seu entorn immediat, entenem que cal efectuar un control arqueològic exhaustiu de totes les obres i moviments de terra, en fase d’execució de l’esmentat projecte.

Patrimoni paleontològic. Mesura correctora general Com a mesura correctora del patrimoni paleontològic, es necessària la realització del control paleontològic de les actuacions del projecte que comportin la remoció del substrat terciari als trams on aflora o està prop de la superfície, donada l'elevada probabilitat que puguin afectar restes de vertebrats i/o vegetals fòssils, d’acord amb la planimetría que s’adjunta.

Girona, novembre 2010

99

10. BIBLIOGRAFIA AA.DD. 1992: Geografia comarcal de Catalunya, vol. 5, Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barberà i Priorat , Gran. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. AGUSTÍ, J., ANADDÓN, P., ARBIOL, S. S., CABRERA, L., COLOMBO, F., SAEZ, A. 1987, Biostratigraphical characteristics of the Oligocene sequences of North-Eastern Spain (Ebro and Campins Bassins). Münchner Geowiss. Abh. (A) 10: 35-42. ANADÓN, P., FEIST, M., HARTENBERG, J.L., MULLER, C., VILLALTA, J. 1983, Un exemple de corrélation biostratigraphique entre échelles marines et continentales dans l'Éocene: La Coupe de Pontils (Bassin de l'Ebre, Espagne). Bull. Soc. Geol. France, 25 (5): 747-755. ANADÓN, P., VIANEY-LIAUD, M., CABRERA, LL., HARTENBERG, J. L. 1987, Gisements à vértébres du paléogène de la zone orientale du bassin de l'Ebre et leur apport à la stratigraphie. Paleontologia i Evolució, 21: 117-131. ANADÓN, P., CABERA, L., COLLDEFOMS, B., SAEZ, A. 1989, Los sistemas lacustres del Eoceno superior y Oligoceno del sector oriental de la Cuenca del Ebro. Acta Geol. Hisp., 24 (3-4): 205-230. ANDRÉS, J.A., CUENCA, G., CANUDO, J.L., LAPLANA, C. 1992, Los mamíferos del Aragoniense (Mioceno medio) de la Cuenca del Ebro (España). III Congreso Geológico de España y VIII Congreso Latinoamericano de Geología, : 77-87. BATALLER, J.R., DEPAPE, G., 1950, Flore Oligocène de Cervera (Catalogne). Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas de Barcelona, 9: 5-60. BATLLE, C. - 1988: “L’expansió Baixmedieval. Segles XIII-XV”. Història de Catalunya, vol. III. Edicions 62, Barcelona. BAUZA, J. 1949, Contribución al conocimiento ictiológico de Cataluña: sobre el hallazgo de Prolebias cf. gregatus SAUVE en el Oligoceno de Sarreal. Bol. Real Soc. Esp. Hist. Nat. (Geol.), 47: 93-95. COSTAFREDA, V. 2002, Un segle d'estudis paleontològics sobre l'oligocè de l'Urgell i la Segarra. Urtx: revista cultural de l'Urgell, 15: 13-25. CRUSAFONT, M., TRUYOLS, J. 1964, Les mammifères fossiles dans la stratigraphie du Paléogène continental du Bassin de l'Ebre (Espagne). Mém. BRGM, 28: 735-740. CRUSAFONT, M. 1971, Estado actual de los estudios paleomastológicos en España. Mem. Real Acad. de Ciencias y Artes de Barcelona, 3ª época, XLI, 5: 1398-159. CUENCA, G. 1991, Nuevos datos bioestratigráficos del Oligoceno del sector oriental de la Cuenca del Ebro. I Congreso del Grupo español del Terciario: 97-100. CUENCA, G., CANUDO, J.L., LAPLANA, C., ANDRÉS, J.A. 1992, Bio y cronoestratigrafía con mamíferos en la Cuenca Terciaria del Ebro: ensayo de síntesis. Acta Geol. Hisp., 27, 1-2: 127-143. DEPAPE, G. 1950, Sur une flore d'âge oligocène de Cervera (Catalogne). C.R. Acad. Sci. Paris, 230: 673-675. DEPAPE, G., BRICE, D. 1964, Sur la présence du genre Rhus (Sumac) dans la flore oligocène de Cervera (Catalogne). C.R. Acad. Sci. Paris, 259: 2484-2485. DEPAPE, G., BRICE, D. 1965, La flore oligocène de Cervera (Catalogne). Données complementaires. Ann. Soc. Geol. Nord, 85: 111-118.

100

DE LA PEÑA, A. 1993, Estudio de los Teleósteos de las cuencas continentales Terciarias de la Península Ibérica. Tesis Doctoral. Facultad de Ciencias Biológicas. Universidad Complutense de Madrid: 462 p. DE LA PEÑA, A. 1995, Los Peces terciarios de las cuencas continentales ibéricas: Marco histórico y registro fósil conocido. Coloquios de Paleontología, 47: 25-46. DEPÉRET, Ch. 1906, Los vertebrados del Oligoceno inferior de Tárrega (Provincia de Lérida). Mem. Real Acad. de Ciencias y Artes de Barcelona, 3ª època, V, 21: 401-425. FERNÁNDEZ, M. T. 1973a, Reconstrucción del paleoclima del yacimiento oligocénico de Sarreal (Tarragona), a través del estudio morfológico de los restos florales. Bol. Soc. Esp. Hist. Nat. (Geol.), 71: 237-242. FERNÁNDEZ, M. T. 1973n, Nuevas aportaciones ala sistemática y paleoecología de la flora oligocena de Sarreal (Tarragona). Estudios geológicos, 29: 157-170. FERNÁNDEZ, M. T. 1977, Los hongos epífitos del Terciario español. Yacimiento de Sant Pere dels Arquells (Cervera, Lérida). Bol. Real Soc. Esp. Hist. Nat. (Geol.), 75: 57-64. FLICHE, P. 1906, Note sur quelques vegetaux tertiaries de la Catalogne. Butlletí de la ICHN, 6, 8-9: 115-133. FLICHE, P. 1908, Nouvelle note sur quelques végétaux fossiles de la Catalogne. Butlletí de la ICHN, 8, 7: 77-87. GAUDANT, J. 1982, Prolebias catalaunicus nov. sp.: une nouvelle espece de poissons Cyprinodontidae de l'Oligocène de Sarreal (Province de Tarragona, Catalogne). Estudios Geológicos, 38: 95-102. MALUQUER DE MOTES, J. - 1987: “Prehistòria i edat antiga (fins al segle III)”. Història de Catalunya, vol. I. Edicions 62, Barcelona. PACÓ, P., MARTÍN, C. 1996, Estudi tafonòmic de la flora oligocènica de Sarral. Treb. Cent. Hist. Nat. Conca de Barberà, 1: 285-286. SALES, N. - 1989: “Els segles de la decadència. Segles XVI-XVIII”. Història de Catalunya, vol. IV. Edicions 62, Barcelona. SALRACH, J.M. - 1987: “El procés de feudalització. Segles III-XII”. Història de Catalunya, vol. II. Edicions 62, Barcelona. SANZ DE SIRIA, A. 1992, Estudio de la macroflora oligocena de las cercanías de Cervera (Colección Martí Madern del Museo de Geología de Barcelona). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 269-379. SANZ DE SIRIA, A. 1996a, La macroflora oligocena de la cuenca de Cervera, Lérida, España (Colección del Museu Comarcal de Cervera). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 5: 97-141. SANZ DE SIRIA, A. 1996b, Estudio paleoecológico y paleoclimático de la macroflora oligocena de Cervera (Lleida, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 5: 143-170. THALER, L. 1969, Rongeurs nouveaux de l'Oligocene moyen d'Espagne. Palaeovertebrata, 2: 191-207. VIDAL, Ll. M., DEPÉRET, Ch. 1906, Contribución al estudio del Oligoceno en Cataluña. Mem. Real Acad. de Ciencias y Artes de Barcelona, 3ª època, V, 19: 311- 345.

101

ANNEX:

ESTUDI PATRIMONI PALEONTOLÒGIC ELABORAT

PER GEOTERNA, S.L.

102

PLANIMETRIA

103