Qmem 10501.Pdf (3.979Mb)

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Qmem 10501.Pdf (3.979Mb) INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA I PALEONTOLÒGICA A LES CARRETERES T-224, PK 0+800 A 14+500 I T-241, PK 0+000 A 1+700. TRAM SANTA COLOMA DE QUERALT – LIMIT AMB LA COMARCA DE L’URGELL (Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat, Llorac i Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà) MEMÒRIA Novembre 2010 JANUS, S.L. - Gestió de patrimoni històric i cultural c/Turó, 3, baixos - 17006 Girona Tel. 972 24 65 34 - Mòbil 619 93 49 38 - FAX 972 24 52 57 www.janus.cat - e-mail : [email protected] Nom de la intervenció: Carreteres T-224, PK 0+800 a 14+500 i T-241, PK 0+000 a 1+700. Tram Santa Coloma de Queralt – límit amb la comarca d’Urgell. Municipis: Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat, Llorac i Vallfogona de Riucorb Comarca: Conca de Barberà Directora: Jordi Merino i Serra Dates de la intervenció: 19 a 21 de juliol de 2010 Número expedient: 501 K121 N 650-2010/1-5703 Jordi Merino i Serra Novembre 2010 1 INDEX 1. Fitxa tècnica ....................................................................................... 3 2. Introducció .......................................................................................... 4 3. Motius de la intervenció ...................................................................... 5 4. Entorn geogràfic i introducció històrica ................................................ 7 5. Metodologia ........................................................................................ 16 6. El patrimoni històric ............................................................................ 18 7. La prospecció arqueològica ............................................................... 50 8. Estudi i prospecció paleontològics ...................................................... 82 9. Resultats. Mesures correctores .......................................................... 90 10. Bibliografia ........................................................................................ 100 Annexos: 1. Informe prospecció paleontològica. 2. Planimetria 2 1. FITXA TÈCNICA Nom de la intervenció: Carreteres T-224, PK 0+800 a 14+500 i T-241, PK 0+000 a 1+700. Tram Santa Coloma de Queralt – límit amb la comarca d’Urgell. Municipis: Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat, Llorac i Vallfogona de Riucorb Comarca: Conca de Barberà Tipus d’intervenció: Preventiva Activitat: Prospecció superficial Tipus d’estructures localitzades: parets de feixa, edificació, elements diversos. Cronologia: moderna, contemporània Crèdits de la intervenció: • Promoció: INECO • Direcció: Jordi Merino i Serra • Terminis: 19 a 21 de juliol de 2010 Resum de la intervenció: Paraules clau: Carretera, Santa Coloma de Queralt, Vallfogona de Riucorb, prospecció superficial Resum: Durant el mes de juliol de 2010 s`ha portat a terme l’estudi del projecte de millora de les carreteres T-224 i T-241, entre Santa Coloma de Queralt i el límit amb la comarca de l’Urgell, consistent en la prospecció arqueològica i paleontològica de la zona afectada. S’ha pogut constatar que el projecte no afecta cap jaciment arqueològic ni paleontològic, ni cap element arquitectònic inventariat. S’han localitzat diversos elements arquitectònics que queden directament afectats per les obres o a l’àrea d’influència immediata. 3 2. INTRODUCCIÓ Durant el mes de juliol de 2010 s’ha portat a terme la prospecció arqueològica i paleontològica dels terrenys afectats pel projecte de modificació de les carreteres T-224, PK 0+800 a 14+500 i T-241, PK 0+000 a 1+700. Tram Santa Coloma de Queralt – límit amb la comarca d’Urgell. Els treballs han estat dirigits per Jordi Merino Serra, de l’empresa Janus, S.L., amb la participació de Jordi Palomar, de l’empresa Geoterna, S.L., que ha realitzat la prospecció i estudi paleontològics. Els treballs han estat encarregats i finançats per l’empresa INECO, que ens ha proporcionat també els inventaris de patrimoni arqueològic i arquitectònic de la zona afectada. Situació geogràfica El projecte afecta a la carretera T-224, que porta des de Santa Coloma de Queralt fins a Vallfogona de Riucorb, i la carretera T-241, que porta des de Vallfogona de Riucorb fins al límit amb la comarca de l’Urgell. 4 3. MOTIUS DE LA INTERVENCIÓ En data 28 d’abril de 2004, l’empresa EDF Consulting, S.A. sol·licita al Servei d’Arqueologia informació relativa a possibles elements de patrimoni arqueològic als termes municipals de Santa Coloma de Queralt, Llorac, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb en motiu d’estar realitzant l’Assistència tècnica per a la redacció de l’estudi d’impacte ambiental de millora general. Condicionament de la carretera T-224. Tram Santa Coloma de Queralt-Vallfogona de Riucorb. Clau IA-AT-03148. En data de 15 de novembre de 2004, el Servei d’Arqueologia tramet la resposta a aquesta sol·licitud. En data 26 de gener de 2006, l’empresa EDF Consulting, S.A. sol·licita a l’Àrea de Coneixement i Recerca informació relativa a possibles elements del Patrimoni Arqueològic al terme de Vallfogona de Riucorb, en relació amb el mateix projecte anterior, amb motiu d’haver-se ampliat la traça fins al límit amb l’Urgell. En data 28 de febrer de 2006, l’Àrea de Coneixement i Recerca tramet la resposta corresponent. En data 27 de juliol de 2006 entra en el Registre del Departament de Cultura un exemplar de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental del mateix projecte, tramès per la Direcció General de Carreteres a fi que s’emeti l’informe corresponent. En data 28 d’agost de 2006 entra en el Registre del Departament de Cultura un exemplar de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental del mateix projecte, tramès per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat a fi que s’emeti l’informe corresponent. En data 9 d’octubre de 2006, la Secció d’Informació i Estudis del Patrimoni Cultural, emet un informe favorable del projecte, sempre i quan se segueixin les mesures preventives i correctores esmentades en el projecte, que són: 5 • Durant l’etapa prèvia a l’execució de les obres s’efectuarà una prospecció arqueològica i paleontològica que afecti la traça i les possibles zones de préstec. • Si les prospeccions donen resultats positius, es realitzaran sondeigs arqueològics per veure l’abast de la troballa i la possible afectació del projecte. Si s’escau, s’efectuarà una excavació en extensió. • Durant la fase d’execució d’obres, es realitzarà el corresponent seguiment arqueològic i paleontològic. • En el cas que es volgués modificar el traçat de la carretera actual, serà imprescindible portar a terme sondejos arqueològics per tal d’identificar, delimitar i valorar possibles restes. Per aquest motiu, l’empresa INECO, S.A. ha contractat els serveis de Janus, S.L., a fi que portin a terme l’esmentada prospecció arqueològica i paleontològica superficial. 6 4. ENTORN GEOGRÀFIC I EVOLUCIÓ HISTÒRICA La comarca: la Conca de Barberà La comarca a la que pertany Santa Coloma de Queralt és la Conca de Barberà, però aquest municipi resta englobat dins la subcomarca anomenada Conca Alta del Gaià o Segarra del Gaià. Aquesta petita regió està situada al sector on coincideixen les comarques de l’Anoia, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i la Segarra. En l’aspecte físic és formada per un conjunt de carenes constituïdes per dipòsits sedimentaris de l’oligocè. La terra és blanca i calcària, forta i prima, sovint esquistosa. L’agricultura és de secà, dedicada als cereals, encara que antigament s’havia conreat el safrà (segle XIV) i posteriorment la vinya que perdurà fins als anys quaranta en que va desaparèixer completament. Des de les divisions territorials establertes per la Generalitat de Catalunya l’any 1936 forma part de la Conca de Barberà, Tarragona, però històricament i tradicionalment corresponia a l’antiga Baixa Segarra de la que és la seva capital. Des del seu repoblament entre els segles X i XII era terreny de marca, dividit entre les diòcesis de Vic i Tarragona i les vegueries de Vilafranca del Penedès, Montblanc i Cervera. Aquestes divisions es van mantenir fins al segle XVIII, en crear-s’hi els corregiments, el sector va continuar esquarterat fins a la creació de les províncies en que tota la Conca actual passà a formar part de la província de Tarragona. Els municipis: Santa Coloma de Queralt El terme municipal de Santa Coloma de Queralt, de 44 Km2, es troba situat al nord de la província de Tarragona, a l’extrem septentrional de la comarca de la 7 Conca de Barberà, concretament a l’altiplà que limita amb les comarques de l’Anoia i la Segarra. Al llarg de la història ha estat reanomenada diversos cops. Així primerament era coneguda com Santa Coloma Samora. Al segle XIII se la coneix també com Samarca o de la Marca. També de ben antic apareix ja com de Queralt. Entre 1937 i 1939 prengué el nom de Segarra de Gaià. Els orígens de Santa Coloma de Queralt es situen als volts del segle X i es relacionen directament amb l’existència del castell de Queralt (Bellprat, Anoia). Als volts del segle X es bastí una petita fortificació a l’actual nucli de Santa Coloma aprofitant l’empara del castell de Queralt. Aquesta antiga fortificació serà coneguda com la Carlania pel fet que hi residien els castlans de la vila. Fins al 1213, la vila serà propietat de la família Gurb, els quals vendran en aquesta data la baronia (que comprenia a més de Santa Coloma les poblacions de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric) als seus castlans, els Timor. La família Timor canviarà el seu cognom pel de Queralt i ostentarà aquest domini fins a la fi de les senyories, al segle XIX. La població es va anar desenvolupant i creixent a partir del segle X tot formant dos nuclis de població separats: la Pobla de Monpaó i la Vila Nova. Entre ambdós nuclis es bastiria, a partir del segle XII, l’actual Castell dels Comtes. La vila, unificada, s’emmurallà durant els segles XIII-XIV. També durant aquesta època s’edificà l’església parroquial dedicada a Santa Maria. Durant l’època medieval Santa Coloma fou una vila comercialment molt activa, per la qual cosa obtingué el privilegi de celebrar mercat setmanal els dilluns.
Recommended publications
  • Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D’Educació 2020-2021
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 LLar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43007488 Llar d'infants Francesc Blanch i Ribé Altafulla 43009977 Institut d'Altafulla Altafulla 43010402 Escola El Roquissar Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint VerdaguerCalafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 1 Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 _____________________________________________________________________________ Serveis Territorials a Tarragona _____________________________________________________________________________ Codi del centre
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • Els Ochando. Una Família D Escultors
    ,Z[\KPZKL*VUZ[HU[x 2012, pˆgs. 39-48 ELS OCHANDO. UNA FAMêLIA DÕESCULTORS BARROCS AMB LLIGAMS A CONSTANTê Joan Yeguas i Gass— Els Ochando foren una fam’lia dÕescultors del segle XVIII, amb bastants membres documentats, la majoria dels quals estaven vinculats amb la vila dÕAlmassora (la Plana Alta). Tot i aix˜, els seus avantpassats podrien haver estat originaris de Castella, ja que a la prov’ncia de Salamanca i a la de Seg˜via trobem pobles anomenats ÒOchandoÓ. No sabem qui fou el cap de la nissaga art’stica. Potser caldria apuntar cap a Josep Ochando I (doc. 1695-1759). El 1695 se li abonen diners per obres a lÕHospital de Vila-real. El 1705 signa lÕacord per a realitzar el retaule major de la parroquial de Valdealgorfa. Poc desprŽs, el 1707 Josep i Joan Baptista, germans i ve•ns de Rˆfels (el Matarranya), visuren el tabernacle del mateix retaule de Valdealgorfa. El 1717 Josep, llavors com habitant de Vila-real, visura el retaule major de lÕesglŽsia del convent de Nostra Senyora del Carme a Alcany’s, juntament amb Mart’n Villabona, escultor de Belchite. El 1727 contracta treballa en un retaule de sant Joaquim a la parroquial dÕAlcora, on el comte dÕAranda el contracta per a la seva nova fˆbrica de cerˆmica, i esdevŽ mestre principal entre 1743-1751, per˜ encara hi estˆ vinculat el 1759. 1VHU)HW[PZ[H6JOHUKVKVJLZWVKYPHPKLU[PÄJHYHTILS1VHU6JOHU - do que el 1702 fa lÕescala i adoba el faristol de lÕHospital de Vila-real, i el 1734 realitza la imatge de sant Josep per al gremi de fusters de Castell—.
    [Show full text]
  • La Crònica Negra De La Destrucció D'arxius a La Demarcació
    Lligall 18/2001 65 La crònica negra de la destrucció d’arxius a la demarcació de Tarragona Josep M. T. Grau Pujol i Manel Güell Quan s’enceta el tema de la conservació dels arxius, hom sol enu- merar aquells agents i/o factors que han demostrat la seva capacitat agressiva envers diferents suports documentals. Llavors, es comença parlant del pitjor enemic dels arxius, el foc, per continuar en el mateix sentit, per l’aigua, la fauna papirofàgica i els agents climàtics. Tanma- teix, es deixen el principal, el suprem causant de la pèrdua i la destruc- ció de patrimoni documental, el màxim responsable i, sens dubte, l’ene- mic públic número u dels arxius: l’home. La capacitat de l’home per destruir patrimoni documental no té parió en tota la història de la humanitat; les formes que ha assajat, en aquest sentit, han estat tan múltiples i diverses com la intensitat i la intencio- nalitat de llurs accions. Les guerres han estat, certament, la causa més frapant i sentida d’a- questa pèrdua, potser la més freqüent, però no l’única1. La infravaloració pels documents que mostrava la gran massa de la societat, l’escàs interès que ha generat la seva salvaguarda, la desídia, han estat factors que poden explicar, en ple segle XX, que més d’un ajuntament veiés cremar en una foguera tot l’arxiu, que es llencés tota la documentació municipal al barranc o riera del poble quan s’estrenava nou edifici consistorial o que, amb molta més freqüència, una inhàbil i maltriada política d’expurgació estigués més orientada a aconseguir espai que no pas a prescindir d’a- quells documents que realment eren sobrers.
    [Show full text]
  • Centres-Tarragona.Pdf
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43000020 Escola Sant Miquel Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 Llar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43007464 Llar d'infants Xiu-xiu Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint Verdaguer Calafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 43011121 Escola Vilamar Calafell 43007257 Institut Camí de Mar Calafell 43010372 Institut La Talaia Calafell 43000755 Cardenal Vidal i Barraquer Cambrils 43008547 Escola Cambrils Cambrils 43010141 Escola Guillem Fortuny Cambrils 43000731 Escola Joan Ardèvol Cambrils 43011212 Escola La Bòbila Cambrils 43006356 Escola Marinada Cambrils 43010581 Escola Mas Clariana Cambrils 43006654 Institut Cambrils Cambrils 43007038 Institut Escola d'Hoteleria i Turisme Cambrils 43010335 Institut La Mar de la Frau Cambrils 43000779 Institut Ramon Berenguer IV Cambrils 43012149 Llar d'infants La Galereta Cambrils 43011078 Llar d'infants M.
    [Show full text]
  • 54 Nota Ral.Li RACC Catalunya-Costa Daurada 2019
    Nota de premsa 24/10/2019 En marxa el dispositiu especial de trànsit amb motiu del 55è Ral·li RACC Catalunya – Costa Daurada La prova esportiva provocarà afectacions viàries en diverses vies de la xarxa viària de Tarragona Agents de trànsit dels Mossos d’Esquadra faran per primer cop una formació individualitzada de seguretat viària als participants de la prova Amb motiu de la celebració del 55è Ral·li RACC Catalunya – Costa Daurada, el Servei Català de Trànsit (SCT) i la Policia de la Generalitat − Mossos d’Esquadra posen en marxa un dispositiu especial d’ordenació i seguretat del trànsit. Aquesta competició causarà afectacions de trànsit a diverses vies de les comarques tarragonines des del divendres 25 al diumenge 27 d’octubre. En el marc de les activitats prèvies a la prova que els organitzadors desenvolupen amb els equips participants i els seus pilots i copilots, agents de la Divisió de Trànsit de Mossos d’Esquadra informaran de manera personalitzada als conductors professionals de les pautes de seguretat que han de seguir per evitar riscos i els insistiran en la importància del compliment estricte de la normativa de trànsit en els trams d’enllaç de la prova. Es tracta de la primera vegada que es realitza aquesta acció comunicativa i de conscienciació viària. El Ral·li RACC Catalunya – Costa Daurada tindrà lloc durant el cap de setmana i, per tant, als desplaçaments d’espectadors que s’aproparan a veure el ral·li, s’hi afegirà la mobilitat habitual d’un dissabte i diumenge. 1 Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT) al telèfon gratuït 900 100 268 • ETAPA 1.
    [Show full text]
  • Family Tourism
    family tourism 1 The Costa Daurada – which takes its name from the golden tone the sun bestows on the sand of its beaches - is an area of natural beauty and interest brimming with contrasts: rocky The Costa areas with lush vegetation just a few kilometres away from the coast, where you can take a dip in the cool sea water. It provides its visitors with a quality tourist offer, with everything they could dream of for their holidays: history, art, monu- Daurada ments, nature, sports, traditions, gastronomy, quality accom- modation... This offer is complemented by a wealth of activi- ties designed for parents to experience new sensations with their children in a natural setting. The options for enjoying leisure time and discovering its charms are unending: family beach moments, outings to the mountains, entertainment and sports activities and many other surprises. The Costa Daurada is a natural beauty spot that really lives up to the expectations of people who want to try new ex- periences. But it is much more than a natural space, it is a life culture, with a splendid climate so you can enjoy yourself from the crack of dawn until the wee small hours. The Costa Daurada is the ideal space for a family holiday, as its offer and infrastructure are adapted to children’s needs. The municipalities of Salou, Cambrils, Vila-seca. La Pineda Platja and Calafell are a clear example of this, as they are certified by the Government of Catalonia as a Family Tourism Destination. Come and see for yourself! FAMILY TOURISM DESTINATION activities “Coasting” with the family On the Costa Daurada there is never time to spare, in fact you’ll wish you had more! Besides the peace and quiet of its (i) Municipal Tourist Board of Cambrils · Pg.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Butlletí Informatiu De L'arxiu Municipal De Reus N. 14 [Estiu 2007] Un Homenatge a Antonia Abelló I Filella
    ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL Reus Butlletí informatiu de l'Arxiu Municipal de Reus n. 14 [estiu 2007] Un homenatge a Antonia Abelló i Filella Empar Pont Albert Tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Reus Aquest nou exemplar del Butlletí informatiu de l’Arxiu Municipal de Rem us posa a l’abast la informació sobre una de les reusenques més interessants del segle passat. Em refereixo, és clar, a Antònia Abelló i Filella (1913-1984), una dona culta, compromesa, nacional. L’aportació que ens en fa la Carme Puyol ve a tomb de la donació que recentment la família d’Antònia Abelló ha fet del seu fons documental i bibliogràfic, compost bàsicament per manuscrits, correspondència, fotografies i la seva biblioteca personal. Amb aquesta donació, per tant, Reus recupera una de les seves dones polifacètiques del segle xx. Va ser una dona sempre lligada al Grup Feminal del Foment Nacionalista Republicà, associat a Esquerra Republicana de Catalunya, i va ser una dona amb un fort sentit del deure de país, més encara en els moments més complicats. La seva literatura és, gairebé, una autèntica incògnita. Molts textos d’Àntònia Abelló romanen encara inèdits, llevat del fragment del dietari que va escriure a la presó, “La sala llarga”, que va recollir fa temps la Revista del Centre de Lectura. Per aquest motiu, des de l’Àrea de Cultura assumim el compromís, ara que disposem de tota la matèria primera necessària, de pu­ blicar la seva obra i retre així un merescut homenatge a una autèntica patriota. Vull fer referència, des d’aquesta presentació, a l’article que la periodista Natàlia Borbonès escriu sobre els bombardejos que va patir la ciutat durant la Guerra Civil.
    [Show full text]
  • Índex Dels Fons Documentals De L'arxiu General
    ARXIU GENERAL Última actualització: octubre 2015 G2340 INSTRUMENTS DE DESCRIPCIÓ Índex dels fons documentals de l’Arxiu General 01. FONS DIPUTACIÓ DE TARRAGONA (1822-2015) .......................................................... 3 Organització i administració general ............................................................................ 3 Gestió de la informació i les comunicacions................................................................. 3 Relacions externes i institucionals ............................................................................... 4 Gestió de recursos humans ......................................................................................... 5 Gestió de recursos econòmics..................................................................................... 6 Gestió del patrimoni..................................................................................................... 6 Gestió dels serveis jurídics .......................................................................................... 7 Ajuts econòmics i subvencions .................................................................................... 7 Serveis d’assistència ................................................................................................... 8 Serveis i competències històriques.............................................................................. 9 02. FONS D’ORGANISMES AUTÒNOMS .............................................................................10 Patronat de Turisme (1986-2014) ...............................................................................10
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Description of Atelura Valenciana N. Sp
    Miscel.lania Zooloqica 21.1 (1 998) 101 Description of Atelura valenciana n. sp. (Insecta, Zygentoma) and distribution and myrmecophilic relationships of Proa telurina pseudolepisma in the lberian peninsula R. Molero-Baltanás, M. Gaju-Ricart, C. Bach de Roca & L. F. Mendes Molero-Baltanás, R., Gaju-Ricart, M., Bach de Roca, C. & Mendes, L. F., 1998. Description of Atelura valenciana n. sp. (Insecta, Zygentorna)and distribution and rnyrrnecophilic relationships of Proatelurina pseudolepisma in the lberian peninsula. Misc. Zool., 21.1 : 101 -1 18. Description of Atelura valenciana n. sp. (Insecta, Zygentoma) and distribution and myrmecophilic relationships of Proatelurina pseudolepisrna in the lberian peninsu1a.- The description of a new species, Atelura valenciana n. sp., adds to the knowledge of the family Ateluridae in the lberian peninsula and the Balearic lslands and a large nurnber of new data about the second species of this farnily found in the studied area, Proatelurina pseudolepisma (Grassi, 1887). is reported. This is the first time that the genus Atelura has been reported in Spain and significant eco-biological data are included. The possibility of parthenogenesis in sorne FI pseudolepisma populations and their distribution are analysed, and the rnyrrnecophilous relationships in both species are studied. Key words: Ateluridae, Thysanura, Spain, Atelura valenciana n. sp., Proatelurina pseudolepisma, Myrrnecophily. (Rebut: 16 VI 97; Acceptació condicional: 30 X 97; Acc. definitiva: 10 11 98) Rafael Molero-Baltanás & Miguel Gaju-Ricart, Depto. de Biología Animal (Zoología), Fac. de Ciencias, Univ de Córdoba, E-14005 Córdoba, España (Spain).- Carmen Bach de Roca, Dept. de Biología Animal, Vegetal i Ecología, Fac. de Ciencias, Univ Autónoma de Barcelona, E-08 193 Bella terra, Espanya (Spain).- Luis F: Mendes, Centro de Zoologia do Instituto de Investigac20 Científica Tropical, R.
    [Show full text]