La Crònica Negra De La Destrucció D'arxius a La Demarcació
Lligall 18/2001 65 La crònica negra de la destrucció d’arxius a la demarcació de Tarragona Josep M. T. Grau Pujol i Manel Güell Quan s’enceta el tema de la conservació dels arxius, hom sol enu- merar aquells agents i/o factors que han demostrat la seva capacitat agressiva envers diferents suports documentals. Llavors, es comença parlant del pitjor enemic dels arxius, el foc, per continuar en el mateix sentit, per l’aigua, la fauna papirofàgica i els agents climàtics. Tanma- teix, es deixen el principal, el suprem causant de la pèrdua i la destruc- ció de patrimoni documental, el màxim responsable i, sens dubte, l’ene- mic públic número u dels arxius: l’home. La capacitat de l’home per destruir patrimoni documental no té parió en tota la història de la humanitat; les formes que ha assajat, en aquest sentit, han estat tan múltiples i diverses com la intensitat i la intencio- nalitat de llurs accions. Les guerres han estat, certament, la causa més frapant i sentida d’a- questa pèrdua, potser la més freqüent, però no l’única1. La infravaloració pels documents que mostrava la gran massa de la societat, l’escàs interès que ha generat la seva salvaguarda, la desídia, han estat factors que poden explicar, en ple segle XX, que més d’un ajuntament veiés cremar en una foguera tot l’arxiu, que es llencés tota la documentació municipal al barranc o riera del poble quan s’estrenava nou edifici consistorial o que, amb molta més freqüència, una inhàbil i maltriada política d’expurgació estigués més orientada a aconseguir espai que no pas a prescindir d’a- quells documents que realment eren sobrers.
[Show full text]