Carcaixent. Mirades Fotogràfiques
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
CARCAIXENT. MIRADES FOTOGRÀFIQUES Bernat DARÀS i MAHIQUES Cronista Oficial de Carcaixent «Carcagente. Plaza Mayor y Calle Santa Ana día de mercado» Targeta postal fotogràfica. Revers sense dividir, anterior a l’any 1905 Col·lecció B. Daràs Centrades fonamentalment en l’esdevenir humà i urbà, Carcaixent. Mirades fotogràfiques con- figura la col·lecció de gran riquesa testimonial que posa en relleu la memòria col·lectiva en la divulgació eficaç de l’àmbit urbà, cultural, social... de la ja centenària ciutat de Carcaixent, grà- cies a les acurades reproduccions. Conscients de la rellevància i del valor històric d’este patri- moni, la nostra intenció és mostrar-lo perquè forma part del llegat d’un poble. La selecció d’imatges que presentem posa en relleu el paper decisiu de la imatge foto- gràfica evocadora de l’entorn monumental, paisatges i patrimoni, esdeveniments històrics..., la major part immortalitzades pels professionals o aficionats, majoritàriament anònims, de l’art descobert per Joseph Nicéphore Niépce (Chalon-sur-Saône, Borgonya, 1765-1833) i Louis Jac- ques Mandé Daguerre (Cormeilles-en-Parisis, Illa de França, 1787-Bry-sur-Marne, Illa de Fran- ça, 1851), al segle XIX, i la invenció de la fotografia sobre paper per William Henry Fox Talbot (Melbury House, 1800-Lacock Abbey, 1877). La seua introducció en terres valencianes tingué lloc gràcies al promotor del Diario Mercantil i primer fotògraf professional valencià, Pascual Pérez Rodríguez (València, 1804-1868), i al també valencià Benito de Monfort1, que fundà a París la primera societat fotogràfica, la Société Héliographique, el primer periòdic europeu de fotografia, La Lumière, i la revista Le Cosmos. Però no anem a tractar sobre els orígens de la 1 No té res a veure amb el cèlebre impressor valencià del mateix nom. 2 fotografia a nivell mundial, per a això el lector pot recórrer a l’extensa bibliografia2 especialit- zada que existix; el nostre ànim és plasmar-ho a nivell local, de la qual comptem amb exigües referències publicades en alguns setmanaris locals, als programes de festes i a les fotografies originals dels fotògrafs. La importància al nostre poble del col·leccionisme de postals a principis del segle pas- sat3 fou considerable, al nostre parer impulsat per l’Esperanta Grupo-Carcagente. Segons hem pogut constatar, la majoria dels exemplars conservats guarden relació amb membres del citat grup, i també amb d’altres relacionats amb activitats culturals i recreatives de la gent del nos- tre poble, entre els quals mereixen ser citats: el prevere Vicente Maseres Daríes (Carcaixent, 1867-Madrid, 1916); el cap de l’estació telegràfica José Ferrer Sarlabús (Carcaixent, 1869-1936) i la seua dona, Clodoalda Gomis Noguera (Carcaixent, 1872-1940); l’advocat i comerciant Do- mingo Talens Rodríguez (Carcaixent, 1859-Barcelona, 1932), Konsulo kaj Delegito de UEA; l’empleat municipal Teobaldo Daríes Rodríguez (Carcaixent, 1875-1938); el mestre d’escola i excel·lent poeta Juan Alegre Ortíz (Alginet, c. 1873); Elías Úbeda Camarena (Carcaixent, 1880- 1964), cofundador d’Alma Joven, el setmanari degà carcaixentí; el mestre d’escola Francisco Sales Sarrión (Xàtiva, c. 1887), president de la Sociedad Cultural y Deportiva Juvenal (1922) i director dels setmanaris Juvenal (1923) i La Ribera (1930); Pascual Crespo Mompó (Carcaixent, 1889); Jaime Iranzo Navarro (Torís, c. 1887-Bilbao?), secretari de la societat cooperativa de consum El Porvenir; Salvador Palomares Moscardó (Carcaixent, 1885-1943); l’arquitecte José Ríos Cogollos (Carcaixent, 1892-1964)... Açò generà una gran producció de reproduccions fotogràfiques i l’edició d’algunes sè- ries de postals4 per empreses tan importants com ara les fundades pels suïssos Oscar Hauser i Adolf Menet (Madrid, 1890); Laurent; Fototipia Lacoste; R. Guilleminot Bœspflug & Cie., París; J. Roig; Photoglob, Zuric (P. Z.); Ángel Toldrá Viazo (A. T. V.); Manes & Co., Berlín; Ramón Orte- ga, València; Andrés Fabert, editor fotògraf, València..., que reproduïen les fotografies amb gran nitidesa i riquesa de tonalitats. 2 CAMPOS VILANOVA, J, Castellón 1881-1900, Ed. I. Mora, Gandia, 1985; CIVERA, A, Llíria 1885-1935, Ajun- tament de Llíria, 1990; FREUND, G, La fotografía como documento social, G. Gili, Barcelona, 1977; FONTANE- LLA, L, Historia de la fotografía en España desde sus orígenes hasta 1900, El Viso, Madrid, 1981; FERRI CHULIO, A., Sueca 1881-1980, Borja-Mora, València, 1983; FALZONE DEL BARBARÓ, M. et alii, Alle orogini della fotografia, Alinari, Florència, 1989; GARCÍA, A. – GALLEGO, M.ª C, – ÁNGEL, J. M.ª, Fondos fotográficos del Archivo de la Diputación de Valencia, Diputació de València, 1986; GIBBONS, S., Poscard Catalogue, Londres, 1981; GILBERT, G, Photography: The early years, Harper & Rôw, Nova York, 1980; MELOT, M. – BOURGEOIS, C., Les Cartes Postales. Nouveau guide du collectionneur, Atlas, París, 1983; NEWHALL, B, The history of photo- graphy, Nova York, 1982; ORTEGA, I, – KURTZ, F, 150 años de la fotografía en la Biblioteca Nacional, El Viso, Madrid, 1989; LÓPEZ MONDÉJAR, P., Las fuentes de la memoria: fotografía y sociedad en la España del siglo XIX, Ed. Lunwerg, Barcelona, 1989; SÁNCHEZ VIGIL, J. M., La fotografía en España: de los orígenes al siglo XXI, Espasa-Calpe, Madrid, 2001; AA. DD, El Llibre d’Or de Catalunya. Un segle en imatges, El Periódico de Catalunya, Primera Plana, SA, 1996; AA. DD, Encantados de conocerse. Fotografía, retrato y distinción en el siglo XIX, Gene- ralitat Valenciana, València, 2002; AA. DD, Llutxent. Imatges que fan història, El Surar-Caixa Rural de Llutxent, Llutxent, 1998; A. D., Las fotografías valencianas de J. Laurent, Ajuntament de València, València, 2003; BORJA, J. M. i MORA, I, Alcoi 1881-1980, Alcoi, 1984; BORJA J. M. i MORA, I, Gandia 1881-1980, Gandia, 1981; HER- RERO PIQUERES, J. F, Antella, abans i ara, Ed. Coure, Antella, 1997; RIEGO AMÉZAGA, B, La construcción social a través de la fotografía y el grabado informativo en la España del siglo XIX, Santander, 2001; RODRÍGUEZ MOLINA, M.ª J, - SÁNCHEZ ALFONSO, J. R, Directorio de Fotógrafos de España (1851-1936), Diputació de València-Arxiu General i Fotogràfic, València, 2013 ... 3 Els primers anuncis publicitaris apareixen al setmanari Alma Joven. Concretament al número 2, de 23 de febrer de 1908: “Se ha puesto á la venta / la primera edición de Tarjetas postales / vistas de Carcagente / á precios económi- cos. / Depósito Vicente Crespo [Bargues]. C. de la Carneceria, 4. Carcagente”. 4 Les primeres targetes postals il·lustrades circularen a Espanya l’any 1892. Les postals antigues, reglamentades per la Unión Postal Universal, quasi sempre amiden 9x14 cm i foren dissenyades per a circular al descobert per correus, sense sobre. Fins a l’any 1905, el revers de les targetes apareix sense partir. CARRERAS CANDI, F, Las tarjetas postales en España, Barcelona, 1903; TEIXIDOR CADENAS, C, La tarjeta postal en España 1892-1915, Espasa, 1999; CARRASCO MARQUÉS, M, Catálogo de las primeras Tarjetas Postales de España impresas por Hauser y Menet, 1892-1905, Madrid, 1992; A. D., España en la tarjeta postal. Un siglo de imágenes, Círculo de Lectores, 2011... 3 He d’agrair molt especialment la col·laboració inestimable de la Família Blasco-Vayà5 en les fotografies prestades, gràcies a les quals he aconseguit completar el present treball; així mateix, he d’agrair la col·laboració prestada per Mari Creu Trujillo Panadero, cap de l’Arxiu Municipal de Carcaixent; Lola García Hinarejos, cap de la Biblioteca Pública Municipal “Julián Ribera”; Antonio Sabater Mira, Francisco Javier Albelda Escandell... «Carcagente. Calle Santa Ana» Targeta postal fotogràfica. Revers sense dividir, anterior a l’any 1905 Col·lecció B. Daràs Respecte de l’època estudiada, donem a conéixer unes breus notes biogràfiques dels professionals i aficionats o amateurs, els noms dels quals hem rescatat de l’oblit, que amb les seues instantànies de gran valor, en gran part inèdites, són reflex de la vida dels nostres avant- passats i de la vida quotidiana del nostre poble. 5 Molt interessant l’estereoscopi que posseïxen heretat del seu besavi, el mestre Sebastián Hernández Segura, que permet visionar fotos que donen la impressió de relleu. Fou inventat per Wheatstone i Brewster en 1838, i a principis del segle XX va tindre una gran difusió. 4 Timoteo Moscardó Picot (Carcaixent, 1851-Alzira, c. 1904) Un dels pioners de la foto- grafia a la Ribera i altres comarques valencianes, com podrem veure més avant, amb establi- ment al carrer nou de Sant Roc (hui del Pare Marchena). Fou fill de José Moscardó Vayá i Gra- cia María Picot Sales. Va rebre les aigües baptismals el 24 de gener de 1851, segons consta a la partida del bateig: “En la Villa de Carcagente Yo D.n Pascual Rubió, Vicario de esta Parroquia bauticé solemnemente a Timoteo Fran.co Moscardó que nació el día veinte y cuatro de Enero a las siete y de la mañana es hijo de Jo- sé y Gracia Picot. Abuelos Pat.s V.te Moscardó y Rita Vayá; idem. Mat.s Pascual Picot y Teresa Sales, todos de ésta; se bautizó en la Parroquia de la Asunción siendo Padrina D.ña M.a Ángela Fluviá a quién advertí el parentesco espiritual y obligaciones que por el contrajo de enseñarle la Doctrina Cristiana. Y para que conste extendí y autorice la presente partida en el libro de bautismos de esta Parroquia á los veinte y cua- tro días de Enero de mil ochocientos cincuenta y uno.- D. Pascual Rubió, Vic.o” 6. Segons José Huguet Chanzá: “Por su parte Timoteo Moscardó según leemos en el Diario Mercantil del 30 de julio de 1871 llegó procedente de París donde «ha permanecido por espacio de diez años en uno de los establecimientos foto- gráficos, tal vez el de más reputación en su clase...». Meses más tarde, ya en 1872 ofrecía los retratos de tarjeta a 24 reales la docena. Probablemente además de fotógrafo sería peluquero, pues se anuncia si- empre fotógrafo de París, y encontramos a veces en la misma fecha otro anuncio parecido: Moscardó, pe- luquero de París, en Plaza de Mirasol n.º 4, por lo que es posible que compaginase ambos trabajos.