Carcaixent. Mirades Fotogràfiques

CARCAIXENT. MIRADES FOTOGRÀFIQUES

Bernat DARÀS i MAHIQUES Cronista Oficial de Carcaixent

«Carcagente. Plaza Mayor y Calle Santa Ana día de mercado» Targeta postal fotogràfica. Revers sense dividir, anterior a l’any 1905 Col·lecció B. Daràs

Centrades fonamentalment en l’esdevenir humà i urbà, Carcaixent. Mirades fotogràfiques con- figura la col·lecció de gran riquesa testimonial que posa en relleu la memòria col·lectiva en la divulgació eficaç de l’àmbit urbà, cultural, social... de la ja centenària ciutat de Carcaixent, grà- cies a les acurades reproduccions. Conscients de la rellevància i del valor històric d’este patrimoni, la nostra intenció és mostrar-lo perquè forma part del llegat d’un poble.

La selecció d’imatges que presentem posa en relleu el paper decisiu de la imatge foto- gràfica evocadora de l’entorn monumental, paisatges i patrimoni, esdeveniments històrics..., la major part immortalitzades pels professionals o aficionats, majoritàriament anònims, de l’art descobert per Joseph Nicéphore Niépce (Chalon-sur-Saône, Borgonya, 1765-1833) i Louis Jac- ques Mandé Daguerre (Cormeilles-en-Parisis, Illa de França, 1787-Bry-sur-Marne, Illa de Fran- ça, 1851), al segle XIX, i la invenció de la fotografia sobre paper per William Henry Fox Talbot (Melbury House, 1800-Lacock Abbey, 1877). La seua introducció en terres valencianes tingué lloc gràcies al promotor del Diario Mercantil i primer fotògraf professional valencià, Pascual Pérez Rodríguez (València, 1804-1868), i al també valencià Benito de Monfort1, que fundà a París la primera societat fotogràfica, la Société Héliographique, el primer periòdic europeu de fotografia, La Lumière, i la revista Le Cosmos. Però no anem a tractar sobre els orígens de la

1 No té res a veure amb el cèlebre impressor valencià del mateix nom. 2 fotografia a nivell mundial, per a això el lector pot recórrer a l’extensa bibliografia2 especialit- zada que existix; el nostre ànim és plasmar-ho a nivell local, de la qual comptem amb exigües referències publicades en alguns setmanaris locals, als programes de festes i a les fotografies originals dels fotògrafs.

La importància al nostre poble del col·leccionisme de postals a principis del segle pas- sat3 fou considerable, al nostre parer impulsat per l’Esperanta Grupo-Carcagente. Segons hem pogut constatar, la majoria dels exemplars conservats guarden relació amb membres del citat grup, i també amb d’altres relacionats amb activitats culturals i recreatives de la gent del nostre poble, entre els quals mereixen ser citats: el prevere Vicente Maseres Daríes (Carcaixent, 1867-Madrid, 1916); el cap de l’estació telegràfica José Ferrer Sarlabús (Carcaixent, 1869-1936) i la seua dona, Clodoalda Gomis Noguera (Carcaixent, 1872-1940); l’advocat i comerciant Do- mingo Talens Rodríguez (Carcaixent, 1859-Barcelona, 1932), Konsulo kaj Delegito de UEA; l’empleat municipal Teobaldo Daríes Rodríguez (Carcaixent, 1875-1938); el mestre d’escola i excel·lent poeta Juan Alegre Ortíz (Alginet, c. 1873); Elías Úbeda Camarena (Carcaixent, 1880- 1964), cofundador d’Alma Joven, el setmanari degà carcaixentí; el mestre d’escola Francisco Sales Sarrión (Xàtiva, c. 1887), president de la Sociedad Cultural y Deportiva Juvenal (1922) i director dels setmanaris Juvenal (1923) i La Ribera (1930); Pascual Crespo Mompó (Carcaixent, 1889); Jaime Iranzo Navarro (Torís, c. 1887-Bilbao?), secretari de la societat cooperativa de consum El Porvenir; Salvador Palomares Moscardó (Carcaixent, 1885-1943); l’arquitecte José Ríos Cogollos (Carcaixent, 1892-1964)...

Açò generà una gran producció de reproduccions fotogràfiques i l’edició d’algunes sè- ries de postals4 per empreses tan importants com ara les fundades pels suïssos Oscar Hauser i Adolf Menet (Madrid, 1890); Laurent; Fototipia Lacoste; R. Guilleminot Bœspflug & Cie., París; J. Roig; Photoglob, Zuric (P. Z.); Ángel Toldrá Viazo (A. T. V.); Manes & Co., Berlín; Ramón Orte- ga, València; Andrés Fabert, editor fotògraf, València..., que reproduïen les fotografies amb gran nitidesa i riquesa de tonalitats.

2 CAMPOS VILANOVA, J, Castellón 1881-1900, Ed. I. Mora, Gandia, 1985; CIVERA, A, Llíria 1885-1935, Ajun- tament de Llíria, 1990; FREUND, G, La fotografía como documento social, G. Gili, Barcelona, 1977; FONTANE- LLA, L, Historia de la fotografía en España desde sus orígenes hasta 1900, El Viso, Madrid, 1981; FERRI CHULIO, A., Sueca 1881-1980, Borja-Mora, València, 1983; FALZONE DEL BARBARÓ, M. et alii, Alle orogini della fotografia, Alinari, Florència, 1989; GARCÍA, A. – GALLEGO, M.ª C, – ÁNGEL, J. M.ª, Fondos fotográficos del Archivo de la Diputación de Valencia, Diputació de València, 1986; GIBBONS, S., Poscard Catalogue, Londres, 1981; GILBERT, G, Photography: The early years, Harper & Rôw, Nova York, 1980; MELOT, M. – BOURGEOIS, C., Les Cartes Postales. Nouveau guide du collectionneur, Atlas, París, 1983; NEWHALL, B, The history of photography, Nova York, 1982; ORTEGA, I, – KURTZ, F, 150 años de la fotografía en la Biblioteca Nacional, El Viso, Madrid, 1989; LÓPEZ MONDÉJAR, P., Las fuentes de la memoria: fotografía y sociedad en la España del siglo XIX, Ed. Lunwerg, Barcelona, 1989; SÁNCHEZ VIGIL, J. M., La fotografía en España: de los orígenes al siglo XXI, Espasa-Calpe, Madrid, 2001; AA. DD, El Llibre d’Or de Catalunya. Un segle en imatges, El Periódico de Catalunya, Primera Plana, SA, 1996; AA. DD, Encantados de conocerse. Fotografía, retrato y distinción en el siglo XIX, Gene- ralitat Valenciana, València, 2002; AA. DD, Llutxent. Imatges que fan història, El Surar-Caixa Rural de Llutxent, Llutxent, 1998; A. D., Las fotografías valencianas de J. Laurent, Ajuntament de València, València, 2003; BORJA, J. M. i MORA, I, Alcoi 1881-1980, Alcoi, 1984; BORJA J. M. i MORA, I, Gandia 1881-1980, Gandia, 1981; HER- RERO PIQUERES, J. F, Antella, abans i ara, Ed. Coure, Antella, 1997; RIEGO AMÉZAGA, B, La construcción social a través de la fotografía y el grabado informativo en la España del siglo XIX, Santander, 2001; RODRÍGUEZ MOLINA, M.ª J, - SÁNCHEZ ALFONSO, J. R, Directorio de Fotógrafos de España (1851-1936), Diputació de València-Arxiu General i Fotogràfic, València, 2013 ...

3 Els primers anuncis publicitaris apareixen al setmanari Alma Joven. Concretament al número 2, de 23 de febrer de 1908: “Se ha puesto á la venta / la primera edición de Tarjetas postales / vistas de Carcagente / á precios económi- cos. / Depósito Vicente Crespo [Bargues]. C. de la Carneceria, 4. Carcagente”.

4 Les primeres targetes postals il·lustrades circularen a Espanya l’any 1892. Les postals antigues, reglamentades per la Unión Postal Universal, quasi sempre amiden 9x14 cm i foren dissenyades per a circular al descobert per correus, sense sobre. Fins a l’any 1905, el revers de les targetes apareix sense partir. CARRERAS CANDI, F, Las tarjetas postales en España, Barcelona, 1903; TEIXIDOR CADENAS, C, La tarjeta postal en España 1892-1915, Espasa, 1999; CARRASCO MARQUÉS, M, Catálogo de las primeras Tarjetas Postales de España impresas por Hauser y Menet, 1892-1905, Madrid, 1992; A. D., España en la tarjeta postal. Un siglo de imágenes, Círculo de Lectores, 2011... 3

He d’agrair molt especialment la col·laboració inestimable de la Família Blasco-Vayà5 en les fotografies prestades, gràcies a les quals he aconseguit completar el present treball; així mateix, he d’agrair la col·laboració prestada per Mari Creu Trujillo Panadero, cap de l’Arxiu Municipal de Carcaixent; Lola García Hinarejos, cap de la Biblioteca Pública Municipal “Julián Ribera”; Antonio Sabater Mira, Francisco Javier Albelda Escandell...

«Carcagente. Calle Santa Ana» Targeta postal fotogràfica. Revers sense dividir, anterior a l’any 1905 Col·lecció B. Daràs

Respecte de l’època estudiada, donem a conéixer unes breus notes biogràfiques dels professionals i aficionats o amateurs, els noms dels quals hem rescatat de l’oblit, que amb les seues instantànies de gran valor, en gran part inèdites, són reflex de la vida dels nostres avant- passats i de la vida quotidiana del nostre poble.

5 Molt interessant l’estereoscopi que posseïxen heretat del seu besavi, el mestre Sebastián Hernández Segura, que permet visionar fotos que donen la impressió de relleu. Fou inventat per Wheatstone i Brewster en 1838, i a principis del segle XX va tindre una gran difusió. 4

Timoteo Moscardó Picot (Carcaixent, 1851-Alzira, c. 1904) Un dels pioners de la fotografia a la Ribera i altres comarques valencianes, com podrem veure més avant, amb establi- ment al carrer nou de Sant Roc (hui del Pare Marchena). Fou fill de José Moscardó Vayá i Gra- cia María Picot Sales. Va rebre les aigües baptismals el 24 de gener de 1851, segons consta a la partida del bateig:

“En la Villa de Carcagente Yo D.n Pascual Rubió, Vicario de esta Parroquia bauticé solemnemente a Timoteo Fran.co Moscardó que nació el día veinte y cuatro de Enero a las siete y de la mañana es hijo de Jo- sé y Gracia Picot. Abuelos Pat.s V.te Moscardó y Rita Vayá; idem. Mat.s Pascual Picot y Teresa Sales, todos de ésta; se bautizó en la Parroquia de la Asunción siendo Padrina D.ña M.a Ángela Fluviá a quién advertí el parentesco espiritual y obligaciones que por el contrajo de enseñarle la Doctrina Cristiana. Y para que conste extendí y autorice la presente partida en el libro de bautismos de esta Parroquia á los veinte y cuatro días de Enero de mil ochocientos cincuenta y uno.- D. Pascual Rubió, Vic.o” 6.

Segons José Huguet Chanzá:

“Por su parte Timoteo Moscardó según leemos en el Diario Mercantil del 30 de julio de 1871 llegó procedente de París donde «ha permanecido por espacio de diez años en uno de los establecimientos foto- gráficos, tal vez el de más reputación en su clase...». Meses más tarde, ya en 1872 ofrecía los retratos de tarjeta a 24 reales la docena. Probablemente además de fotógrafo sería peluquero, pues se anuncia siempre fotógrafo de París, y encontramos a veces en la misma fecha otro anuncio parecido: Moscardó, peluquero de París, en Plaza de Mirasol n.º 4, por lo que es posible que compaginase ambos trabajos. Más adelante le encontramos en Alcira. [...] Pero Moscardó no podemos considerarlo residente en Alcira hasta 1896 en que encontramos tarjetas domiciliado allí en calle Nueva 30, pues además de en Valencia también trabajo en Onteniente hacia 1899. Moscardó cambió de domicilio en Alcira y en 1903 trabajaba en Huerto de los Frailes n.º 25 [...]. La primera noticia fotográfica de esta población [Ontinyent] que conocemos es la que publica el n.º 1 de «El Clariano» de Onteniente de fecha 23 de junio de 1889, en la que se anuncia la Fotografía de Timoteo Moscardó en la calle Jardines, 25. [...] Ya vimos como Moscardó había mantenido estudio abierto en Valencia y después de Onteniente se instaló en Alcira, aunque pensamos que actuaría como ambulante siempre”7.

Com va arribar Teodoro Moscardó a París? Encara que no posseïm dades suficients per tal d’aclarir esta incògnita, no és desgavellat suposar que el seu trasllat tingué a veure amb l’apogeu del comerç de la taronja i dins de la vocació exportadora dels carcaixentins. Segons la documentació conservada a l’Arxiu Municipal d’Alzira, Timoteo Moscardó, d'edat de 50 anys, en 1899 vivia al carrer Nou (actual de Santa Teresa), núm. 30, i era d'estat civil fadrí, sabia lle- gir i escriure i de professió fotògraf8. En 1901 continua vivint en el mencionat carrer9, i passa en 1903 a viure al carrer Hort dels Frares, núm. 25. Encara que no se n’ha trobat la partida de defunció, probablement va morir en 1904, a l’edat de 53 anys.

Part de l’arxiu fotogràfic de Teodoro Moscardó fou trobat en el domicili de l’alzireny Juan Bautista Ruiz Suñer, que va ser recuperat, estudiat i publicat pel seu gendre Antonio Martínez Pérez10. Consta de 340 negatius, sobre clixé de vidre, i es troba depositat en l’Arxiu Municipal d’Alzira. La casa on va ser trobat l’arxiu (Bailén, núm. 35) va pertànyer a Nieves Navarro Escrivá

6 ARXIU HISTÒRIC DE LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT, d’ací en davant AHPAC, Llibre de Bateigs 1849-1851, sig. 1.29.1, fol. 194 v., part. 41.

7 Historia de la Fotografía valenciana, València, Levante-El Mercantil Valenciano, 1990, pàg. 107, 117 i 121. BORDERA CALATAYUD, J, “Vicent Fos Ansaldo: La memòria gràfica de l’Ontinyent de 1900”, dins II Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida, Estudis comarcals 2 - Institució Alfons el Magnànim, vol. I, 2008, pàg. 317-318. A Alzira també es va establir al carrer de Santa Llúcia núm. 2, enfront de les Monges. Al Directorio de Fotógrafos de España, op. cit., 2013, pàg. 660, figura el seu segon cognom de manera errònia: Picó.

8 ARXIU MUNICIPAL D’ALZIRA, d’ací en davant AMA, Padró d’Habitants 1899, sig. 1008/I-5.

9 AMA, Padró d’Habitants 1899, sig. 1008/I-6.

10 MARTÍNEZ PÉREZ, A, “Timoteo Moscardó Picot, primer fotógrafo de Alzira”, dins Alzira: Ensayos y Documen- tos, quadern núm. 2, 2003. 5 i al seu espòs Cayetano España Bernia, veïns de Carcaixent, amb domicili al carrer del Doctor Rafael Montagud Peralt (hui de la Missa). La dita casa fou heretada del seu oncle Valentín Moscardó Picot, germà de Timoteo, segons escriptura del 8 de març de 1926. Valentín Mos- cardó Picot, nascut per l’any 1854, era de professió llaurador. Va contraure matrimoni amb Rosa Escrivá Sifre, i tenien el seu domicili en el carrer Primer en Projecte núm. 1 (hui de Bai- lén). Amb ells vivien els seus nebots Antonio i Nieves Navarro Escrivá, qui, com a hereva del seu oncle Valentín Moscardó, lloga la casa en 1939 al mencionat Juan Bautista Ruiz Suñer, qui en 1948 la va comprar.

Julián Ribera Tarragó (Carcaixent, 1858-1934) Fotògraf aficionat, insigne arabista i Fill Predilecte de Carcaixent, posseïdor d’una excel·lent col·lecció11 de negatius de vidre conservada a la Biblioteca Pública Municipal “Julián Ribera”, a l’espera de catalogació, estudi, reproduc- ció en la seua totalitat i condicionament per tal de posar-la a l’abast del públic12. Fill del fuster de Quatretonda (València) José Ribera Piera i la carcaixentina Vicenta Tarragó Maseres. Va estudiar el batxillerat a les Escoles Pies de València i la carrera de Dret a la universitat de la ma- teixa ciutat. Més tard a Madrid va doctorar en Filosofia i Lletres. A Madrid s’inicià en els estudis àrabs amb Francisco Codera, el seu mestre, amb qui va col·laborar en l’edició de la Bibliotheca Arabico-hispana (11 volums); en 1887 va guanyar per oposició la càtedra de Llengua Àrab de la Universitat de Saragossa i uns anys després s’incorporà a la Universitat Central de Madrid (1905). Entre els seus deixebles hi havia el carcaixentí Francisco Pons Bohigues, Miguel Asín Palacios i Emilio Garcia Gómez. Va estudiar també diversos aspectes de la història valenciana que aparegueren publicats a la revista El Archivo, dirigida pel seu amic el canonge Roque Cha- bás, al Almanaque de Las Provincias... Ribera va dirigir amb Eduardo Ibarra la Revista de Ara- gón (1900-1905) a Saragossa, on col·laboraren també Ramón y Cajal, Joaquín Costa i Menén- dez Pidal. Va contraure matrimoni l’any 1881 amb María Trinidad Talens Hernández a. la Mayorasga i va tindre sis fills. Va compaginar la seua vida professional a Saragossa i Madrid amb estades estuenques al seu hort de la Pobla Llarga i casa de Carcaixent. Segons Víctor Oro- val Tomás, l’afició a la fotografia de Julián Ribera li va vindre per l’amistat que l’unia amb el savi històleg Santiago Ramón y Cajal, president honorari que fou de la Sociedad Fotográfica de Madrid, des de la seu fundació en 1899, i que va dur endavant diverses investigacions, principalment sobre la fotografia en color. L’obra pòstuma de Ribera fou el pròleg de l’edició foto- gràfica13 del Llibre del Repartiment que va eixir a la llum, després d’alguns contratemps, l’any 1939. Entre els nombrosos honors que va rebre, cal mencionar el nomenament de Cavaller de l’Orde del rei Carles III (1894), acadèmic de la Real Academia Española (1910), ocupant la cadi- ra de la lletra O majúscula; Fill Predilecte de Carcaixent (1910); acadèmic de la Real Academia de la Historia (1915); director Honoris Causa del Centre de Cultura Valenciana (1925). Al seu soterrar acudiren nombroses personalitats del món cultural i social, entre elles el rector Peset Aleixandre i el seu deixeble predilecte, Asín Palacios, i la família va rebre nombrosos telegra- mes i mostres de condol (Menéndez Pidal, Elías Tormo, Nicolau Primitiu, els germans Álvarez Quintero...). De les seues obres destaquem: Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana (1896), Orígenes del Justicia de Aragón (1887), Colección de textos aljamiados (1888), La ense- ñanza entre los musulmanes españoles (1893), La supresión de los exámenes (1900), Lo cientí- fico en la historia (1906), La superstición pedagógica (1910), El cancionero de Abencuzmán (1912), Historia de los jueces de Córdoba (1914), La música de las Cantigas (1922), De historia

11 En total, 109 de diferents mides.

12 La col·lecció de Ribera recull imatges familiars i llocs valencians i aragonesos amb un valor com a document social innegable. Així, trobem fotografies de la construcció del seu hort a la Pobla Llarga; de l’interior de la Parròquia, del rajolar de Bru, en les rodalies de l’ermita de Santa Bàrbara, de l’hort de Vilanova de Castelló i altres fotografies del Carcaixent del seu temps.

13 Fou editat pel Centro de Cultura Valenciana (hui Real Acadèmia de Cultura Valenciana), Imp. Fill de F. Vives Mora, València. De les fotocòpies s’encarregà l’Arxiu Mas, de Barcelona. Encara recorde l’existència de les proves d’impremta d’este llibre a l’Arxiu Municipal de Carcaixent abans de la tràgica riuada de l’any 1982. Lamentablement tot va desaparéixer. 6 arábigo-valenciana (1925), Historia de la música árabe y su influencia en la española (1927)... Els seus deixebles a la seua jubilació reuniren en una publicació les seues obres en Disertacio- nes y opúsculos (1928) i en Opúsculos dispersos (1952). La seua afició a la fotografia la va here- tar, també, el seu fill Julián Ribera Talens de la Riba (+ València, 1935).

Tomás Alabarta Andreu (València, c. 1859-Carcaixent, 1919) Fotògraf aficionat i metge homeòpata. Fill de Tomás Alabarta Albir i Dolores Andreu Medina, oriünds de València. Obra seua és la magnífica foto de l’interior de la Parròquia de l’Assumpció, el negatiu de la qual en vidre, greument afectat pels efectes de la riuada de l’any 1982, és propietat del fotògraf Ricar- do Carrillo Sandonato, i la de la Capella de la Mare de Déu d’Aigües Vives, amb motiu de la inauguració de les obres de restauració14 que foren costejades pel comerciant de taronges José Ribera Tarragó i el seu germà mossén Vicente, l’any 1905. Segons el llibre de Matrícula Parro- quial15, l’any 1909 tenia la seua residència al carrer de la Soledat (hui Rector Monzó), núm. 5 baix. Fou membre del grup esperantista i de la junta directiva del Casino Carcagentino (El Ga- llero), del qual va ser nomenat president (1913). Morí16 solter l’1 de maig al seu domicili Paseo de la Reina Victoria, núm. 14, i fou soterrat l’endemà17. En l’Arxiu Municipal hi havia un retrat (35 x 24 cm aprox.) pintat a l’oli per Vicente Alandí Arnau, oriünd de Madrid, autor dels qua- dres18 del Casino Carcagentino (hui Penya Esportiva). Part de les seues plaques de vidre – algunes deteriorades pels efectes de la “Pantanà”– formen part de la col·lecció del prestigiós fotògraf Ricardo Carrillo.

14 El negatiu en vidre forma part del llegat de la Família Pla-Noguera. A l’AHPAC es conserva un positiu sobre re- forç decoratiu de cartó, que fou regalat per Milagros Climent Mollá, mare del bisbe Juan Oliver Climent. FOGUÉS JUAN, F., Historia y Tradición de la Virgen de Aguas Vivas, Patrona de Carcaixent, Confraria Mare de Déu d’Aigües Vives, Imp. L. Palàcios, Sueca, 1982, pàg. 218.

15 AHPAC, sig. 14.20.0, fol. 87 v.

16 “En la ciudad de Carcagente, á las diez horas del día primero de Mayo de mil novecientos diez y nueve; ante D. Francisco Pascual Hernández Garrigues, Juez municipal, y D. Pascual Cucarella Candel, Secretario, compareció Juan Cervera Molina, natural y vecino de esta ciudad, de treinta y dos años de edad, casado, empleado, habitante en la calle de Pérez Galdós, número seis, manifestando que Don Tomás Alabarta Andreu, natural de Valencia, término municipal de la misma, provincia de Valencia, de sesenta y un años de edad, su ejercicio Médico y domiciliado en la calle Paseo Reina Victoria, número catorce, falleció a la una horas del día de hoy en su referido domicilio, a consecuencia de asistolia cardiaca, de lo cual daba parte en debida firma como encargado de la familia de dicho finado. En vista de esta manifestación y certificación facultativa presentada, el Sr. Juez municipal dispuso que se extendiese la presente acta de inscripción, consignándose en ella, además de lo expuesto que el declarante, en virtud de las noticias que se han podido adquirir, las circunstancias siguientes: Que el referido finado en el acto del fallecimiento, estaba soltero. Que era hijo de Don Tomás y de Doña Dolores naturales de Valencia. Que no otorgó testamento. Y que a su cadáver se habrá de dar sepultura en el Cementerio de esta población. Fueron testigos presenciales José Gonga Ríos y Vicente Úbeda Camarena, ambos mayores de edad, casados, em- pleados y de esta vecindad. Leída íntegramente esta acta, e invitadas las personas que deben suscribirla a que la leyeran por sí mismas, si así lo creían conveniente, se estampó en ella el sello del Juzgado municipal, y la firmaron el señor Juez, el declarante y los testigos; y de todo ello, como Secretario, certifico.- Pascual Cucarella = F. P. Hernández = José Gonga = Vicente Úbeda y Juan Cervera”. REGISTRE CIVIL DE CARCAIXENT, d'ací en davant RCC, tom 71, fol. 59-60, núm. 86.

17 “El infrafirmado Dr. Tomás Aracil Vilaplana, Pbro. como cura párroco de la Iglesia Parroquial de la Asunción de Carcagente, diócesis y provincia de Valencia, el día dos de mayo de mil novecientos diecinueve, mandó dar sepultura eclesiástica en el cementerio de esta parroquia, transcurrido que fuese el debido tiempo, al cadáver de D. To- más Alabarta Andreu, de sesenta años, soltero, natural de Valencia y vecino de ésta, hijo legítimo de Tomás Alabarta Albir y de Dolores Andreu Medina que, según certificación facultativa, falleció el día anterior a la una horas de la mañana a consecuencia de lesión cardiaca no habiendo recibido los Santos Sacramentos. De que certifico.- Dr. To- más Aracil Vilaplana, Cura”. AHPAC, Llibre de Soterrars 1919-1921, sig. 7.14.0, fol. 64, part. 80.

18 Es tractava de llenços-còpies de grans dimensions d’El crit del Palleter [Joaquim Sorolla], El testamento de Isabel la Católica [Eduardo Rosales] i La rendición de Granada [Francisco Pradilla]. Amb motiu del canvi de seu del casino, foren venuts en 1956 a Juan Guerola, veí d’Alzira, per la quantitat de 15.000 pessetes. MUÑOZ MARTÍNEZ, G, “Lira i Casino Carcaixentí, Societat Musical i Recreativa”, dins Festes Majors i Patronals 2004, pàg. 57. 7

[Representació al Teatro Español , després Teatro Apolo, de la Companyia Guerrero-Mendoza] Targeta postal fotogràfica. Revers dividit, posterior a l’any 1905 Col·lecció B. Daràs

Ángel Gómez Martínez (Cañete la Real-Málaga (c. 1860)-?) Amb estudi fotogràfic al carrer de Sant Cristòfol, núm. 13, per la dècada dels anys deu del segle XX19. Fou fill d’Antonio Gómez Sánchez, natural de Palma del Río (Còrdova), i Encarnación Martínez Díaz, natural de Terque (Almeria). Apareix actiu a Vitòria al carrer Prado, núm. 28 (1892-1896) i Sant Antoni, núm. 1 (1897-1904)20. També hi apareix un Ángel Gómez, que hom creu que és el mateix, actiu a Bilbao (Biscaia), carrer Ribera, núm. 3 (1909)21. Va contraure matrimoni amb Genoveva Uribe Aspiazu, de Quel (Logronyo). Segons ens informa la partida de bateig22 del seu fill Antonio, el seu iaio patern Antonio Gómez Sánchez va faltar a Vitòria, i la seua iaia paterna Encarnación Martínez Díaz era veïna de Bilbao. Els seus iaios materns Simeón Uribe Trostarbe, oriünd d’Aretxabaleta (Guipúscoa), i Estefania Aspiazu moriren a Vitòria.

19 AA. DD, Historia de la Fotografía Valenciana, València, Levante-El Mercantil Valenciano, 1990, pàg. 306.

20 RODRÍGUEZ MOLINA, M.ª J, - SÁNCHEZ ALFONSO, J. R, Directorio de Fotógrafos de España (1851-1936), Diputació de València-Arxiu General i Fotogràfic, València, 2013, pàg. 813.

21 RODRÍGUEZ MOLINA, M.ª J, - SÁNCHEZ ALFONSO, J. R, Directorio de Fotógrafos de España (1851-1936), Diputació de València-Arxiu General i Fotogràfic, València, 2013, pàg. 844.

22 “En la iglesia parroquial de la Asunción de Carcagente, diócesis y provincia de Valencia, el día once de Junio del año mil novecientos ocho, Don Pascual Timor Talens, Pbro., de licentia parochi, bauticé solemnemente á un niño que nació el día veinticinco de Mayo pasado a la una de la mañana, hijo legítimo de Ángel Gómez Martínez, de Ca- ñete la Real, Málaga, y de Generosa (sic) Uribe Aspiazu, de Vitoria, casados en el mismo y vecinos de ésta. Abuelos paterno: Antonio Gómez Sánchez, de Palma del Río(Almería), difunto en Vitoria, y Encarnación Martínez Diez, de Terque, Almería, vecina de Bilbao. Abuelos maternos: Simón Uribe Trastarbe, de Arachaveleta, Guipúzcua, y Este- fana Aspiazu, de Quel, Logroño, difuntos en Vitoria. Se le puso por nombre Antonio. Fueron sus padrinos: Juan Flores Fabra, casado, vecino de Alcira, y Blanca Gómez Uribe, soltera, vecina de ésta, a quienes advertí el parentesco espiritual y demás obligaciones contraidas, especialmente la de enseñar al bautizado la Doctrina Cristiana. De que certifico.- Pascual Timor Talens, Pbro. = Yta est Francisco Ortí, Pbro. Cura Regt.”. AHPAC, Llibre de Bateigs 1907-1909, sig. 1.45.0, fol. 164 v., part. 202. 8

«La Geesperantistoj de Carcagent’o - Hispanujo» Postal fotogràfica. Revers dividit. Circulada 4-1-1908 Col·lecció B. Daràs

Composició artística realitzada pel professor de dibuix Joaquín Andrés Valero. Hi apareixen vistes de Car- caixent, utilitzades com a targetes postals. En el centre es troba el Casino de la Democràcia, amb la següent inscripció: Carcagente Esperanta Klubo. En la part superior, el barranc de Barxeta (esquerra) i una vista general de Carcaixent (dreta). En la part inferior llauradors recol·lectant la taronja (esquerra) i una vista de la plaça de la Constitució, adornada d’arcs de palmes i murta, amb el templet de la Descoberta.

Al llibre de Matrícula Parroquial23 de l’any 1926 apareix domiciliat al carrer de Cervan- tes, ja vidu, i amb els seus fills Blanca, Asunción, Francisca —nascudes a Vitòria— i Antonio. Pel mateix llibre ens assabentem de la seua arribada a Carcaixent per l’any 1908. Amb la desapari- ció d’Ángel Gómez, per motius que ignorem, l’estudi fotogràfic fou continuat pel seu fill Anto- nio Gómez Uribe (Carcaixent, 1908)24, que va contraure matrimoni l’any 1934 amb Eugenia Solanes Hernández. Segons em va manifestar María de las Nieves Oliver Gómez25, filla del sas- tre José Oliver Ferrer i María de la Blanca Gómez Uribe (Vitòria, 1892-Carcaixent, 1965), era posseïdora de part de l’arxiu fotogràfic del seu iaio i oncle, que amb motiu del seu darrer trasllat de domicili al carrer Marquesa de Montortal fou destruït. Joaquín Andrés Valero (Carcaixent, 1867-1946) Professor de dibuix amb estudi al carrer dels Sants de la Pedra, núm. 14, d’escultura i “Salón de Fotografía de todas clases. Especia- lidad en ampliaciones tamaño natural, garantizado el trabajo y el parecido por deteriorado que esté el original”, segons l’anunci publicitari26. Fou autor de la composició fotogràfica oferida el 15 de setembre de 1909 al doctor Zamenhof amb motiu de la seua estada a València per tal de visitar l’Exposició Regional. Nasqué a la plaça de la Verdura (hui de Miguel Hernández), núm. 8, fill del sagristà Manuel Andrés Herrero, natural de Russafa (València), i Josefa María Valero

23 AHPAC, sig. 14.21.0, fol. 174 v.

24 FOGUÉS JUAN, F, Crónica de la Ciudad (1922-1935). Sant Bonifaci Màrtir 2014, Graficar, Carcaixent, pàg. 33.

25 Va contraure matrimoni amb Edmundo Sanchis Jordá l’any 1948.

26 Alma Joven, núm. 1, 16 de febrer de 1908. 9

Güas27. Va contraure matrimoni28 amb Carlota Carmona Serra, el 27 de juliol de 1898. Va morir el 25 de març al Sant Hospital, i fou soterrat a l’endemà29.

Domingo Várvaro Soriano, Oraw-Raff (Carcaixent, 1869-València c. 1921) Va ser fill del també fotògraf Francisco Várvaro Catalano (Palerm-Itàlia?-València, 1914), i de Filomena Soriano Javaloyes (Carcaixent, 1847)30. Va rebre les aigües baptismals el 13 de juliol de 1869, segons consta a la partida del bateig:

“En la Villa de Carcagente, Provincia y Diócesis de Valencia, día trece de Julio de mil ochocientos sesenta y nueve, Yo D. Pedro Talens, Coadjutor de la Parroquia de la Asunción de la misma, Bauticé solemnemente á Domingo, Antonio, Francisco María Varvaro, y Soriano, nacido el once del corriente á la una de la tarde, en la calle de S. Lorenzo, hijo legítimo de D. Francisco, natural de la Parroquia de S. Nicolás de Kalza de la ciudad de Palermo, Ytalia, y de D.a Filomena Francisca, natural de ésta y vecinos de S. Martín de Valencia; abuelos paternos D. Domingo, y D.a Antonia Catalano, natural de Palermo, y vecinos de S. Martín de Valencia; maternos Francisco, de ésta, y D.a Teresa Javaloyes, de la misma, estos, labradores ha- cendados, y aquellos fotógrafos. Fueron padrinos Francisco Soriano, y D.a Antonia Catalano, abuelos paterno y materno, a quienes advertí el parentesco espiritual, y demás obligaciones contraídas. Testigos Juan Bautista Ribera y Tarragó, y Manuel Andrés, sacristán de ésta. Y para que conste autoricé la presente partida en el libro de Bautismos de esta Parroquia, fecha ut supra.- Pedro Talens, Co.r” 31.

Segons José Ramón Cancer Matinero:

“Nació en el seno de una familia de artistas originarias de Palermo (Italia), que se estableció en Va- léncia en la segunda mitad del siglo XIX. El apellido original fue Fárvaro, pero en la primera década del siglo XX se transformó en Várvaro. Su abuelo fue un conocido tenor y su tío Pedro fue primer barítono de la Compañía Ópera Italiana y más tarde profesor titular del Conservatorio de València. Su padre Francisco y sus tíos Ernesto y Nicolás, en la década de 1870, abrieron un gabine fotográfico especializado en retrato denominado Fárvaro Hermanos situado en la calle Abadía de San Martín número 14-3º, que gozó de los favores del público valenciano. Años más tarde su padre compaginó la profesión de fotográfo con el cargo de vicecónsul de Italia en Valencia.

27 “En la Yglesia Parroquial de la Asunción de la villa de Carcagente, Provincia y Diócesis de Valencia; día veinte y uno de Febrero de mil ochocientos setenta y uno: Yo D. Pedro Talens, Coadjutor de la Parroquia de la Asunción de la misma, Bauticé solemnemente á Joaquín Félix Andrés y Valero, nacido dicho día, a las una de la mañana, hijo legítimo de Manuel, natural de Ruzafa, y de Josefa María, natural, casados y vecinos de esta; abuelos paternos, Ma- nuel, natural de los SS. Juanes de Valencia, y Luisa Herrero, de Ruzafa; maternos, Bernardo y María Antonia Güas, de esta. Fueron padrinos Joaquín Garrigues Bort, y María Dolores Vea y Valero, de esta, á quienes advertí el paren- testo espiritual, y demás obligaciones contraidas. Y para que conste, estendí y autoricé la presente partida en el libro de Bautismos de esta Parroquia, fecha ut supra.- Pedro Talens, Co.r”. AHPAC, Llibre de Bateigs 1871-1874, sig. 1.36.1, fol. 36 r., part. 93.

28 “En la Iglesia parroquial de Ntra. Sra. de la Asunción de la villa de Carcagente, Diócesis y provincia de Valencia, veintisiete de Julio de mil ochocientos noventa y ocho, yo Don José del Toro Moreno, Pbro., Coadjutor de la misma, desposé y casé por palabras aptas, legítimas y de presente á Joaquín Félix Andrés Valero, de veintisiete y medio años edad, soltero, natural y vecino de Carcagente, e hijo legítimo de Manuel Andrés Herrero, y de Josefa María Valero Güas, con Carlota Carmona Serra, de veinticuatro y medio años edad, soltera, natural y también vecina de esta parroquia é hija legítima de Pascual Carmona Túr, difunto en la misma, y de Amalia Francisca Serra Serra; habiendo precedido todos los requisitos necesarios para la validez y legitimidad de este contrato sacramental del que fueron testigos Felipe Gimeno Ventura, soltero, vecino de Valencia, y Manuel Andrés, casado de esta vecindad. Acto contínuo recibieron en la Misa la bendición y velación nupcial, según rito de la Sta.Yglesia.Certifico.- José del Toro Moreno, Coadr.”. AHPAC, Llibre de Matrimonis 1898-1902, sig. 4.11.0, fol. 17 v., part. 67.

29 “El infrafirmado D. José Pla Ferrís, como Cura de la Iglesia Parroquial de Carcagente, dócesis y provincia de Valencia, el día veintiseis de marzo de mil novecientos cuarenta y seis mandó dar sepultura eclesiástica en el cementerio de esta, transcurrido que fuese el debido tiempo, al cadáver de Joaquín Andrés Valero, de setenta y cinco años, viudo de Carlota Carmona Serra, natural de esta, diócesis y provincia de Valencia y vecino de esta, hijo legítimo de Manuel y Josefa, que según certificación facultativa, falleció el día de ayer a las veintidós horas a consecuencia de reblandecimiento cerebral en el Santo Hospital, habiendo recibido los Santos Sacramentos que le administró D. Manuel Cerdá Porres, Coadjutor.- Dr. José Pla Ferrís, Cura”. AHPAC, Llibre de Soterrars 1945-1952, sig. 7.19.0, fol. 76 v., part. 64.

30 Van ser els seus pares Francisco Soriano Piquer i María Teresa Javaloyes Picó, oriünda d’Albaida.

31 AHPAC, Llibre de Bateigs 1869-1870, sig. 1.35.0, fol. 82 v., part. 229. 10

Domingo Várvaro Soriano se dio a conocer como fotógrafo hacia finales de la década de 1890 publi- cando fotografías de tema taurino en la revista especializada Sol y sombra, utilizando como nombre co- mercial Oraw Raff. Este nombre no fue elegido al azar, sino que representa una reivindicación del auténti- co apellido familiar, ya que el nombre Oraw Raff se obtiene tras escribir al revés el apellido Fárvaro. Se especializó en retratos y en fotograbados, anunciándose como “Fotografía artística”. Tuvo su estudio en calle Colón número 28. En la Asamblea Nacional de Fotógrafos celebrada en Valencia en 1908, Domingo Várvaro presento una ponencia titulada “Conveniencia de la constitución de una Sociedad Cooperativa para el abastecimien- to de artículos y productos fotográficos”, que despertó gran polémica, por ser este un asunto de candente actualidad entre los fotógrafos profesionales. En la Exposición Nacional de 1910, obtuvo medalla de oro por sus fotograbados, siendo recompen- sado además con cien pesetas. Su prestigio como retratista hizo que primeras figuras del toreo, como Rafael Gómez El Gallo, o cu- pletistas de fama como Carmen Ibáñez, requirieran sus servicios. Algunos de estos retratos se publicaron en la revista Letras y Figuras. En razón de su éxito profesional, fue contratado por el Ayuntamiento y la Diputación de Valencia. Parte de su obra (fundamentalmente retratos) se conserva en la Biblioteca Valenciana, en el Archivo Histórico Municipal de Valencia y en la Biblioteca Nacional.”32.

Dades biogràfiques que ens amplien els autors Gumersindo Fernández Serrano i Enri- que Ibáñez López:

“En esta época difícil y con abundante competencia, habre su estudio Domingo Farvaró Soriano en la calle Colón 28 (posteriormente número 26). La familia Farvaró era originaria de Palermo y Domingo, con fines comerciales, invirtió dicho apellido con alguna ligera modificación: de Oravraf pasó de forma definitiva a adoptar el pseudónimo de Oraw Raff. Era sobrino33 del célebre barítono Pedro Farvaró que había tra- bajado en los principales teatros del país compartiendo escenario con las mejores voces de su tiempo y que en esta época, ya retirado, ejercía como catedrático del Conservatorio de Música de Valencia, y era ade- más propietario de una academia de canto, formando a artistas como María Vendrell o Ana Múñoz […]. Aprovechando su excelente ubicación contó con una clientela de alto poder adquisitivo y se publici- taba ofreciento ‘Retratos de Arte a precios especiales para artistas´ siendo estos sus clientes habituales durante su trayectoria profesional. A partir de 1900 fue corresponsal y representante en Valencia de la revista fotográfica Instantáneas. En 1903 realizó una serie de postales de los carteles de la Feria de Julio de Valencia desde 1871 a 1903 que fotografió el propio Domingo. En 1905 se instala en la calle Barcas 17, estudio que había pertenecido a otro fotógrafo valenciano de renombre: Ángel García Cardona y que convirtió en sucursal […]. y un año después con motivo de la Ex- posición regional valenciana realizó una serie de 18 postales sobre carrozas participantes en la batalla de flores de la Feria de Julio […]. En 1911 realizó una célebre portada de la revista Letras y Figuras que consistía en una fotografía del famoso torero El Gallo. No se limitó solo a reportajes de personajes célebres sino que también realizó reportajes de actualidad entre los que destacó la inauguración de la línea de ferrocarril Valencia-Teruel en 1900. En la década de 1920 cesó su actividad…”34.

32 Diccionario biográfico español de la Real Academia de la Historia. AADD, Historia de la fotografía Valenciana, València, Levante-El Mercantil Valenciano, 1990, pàg. 132. AGRAMUNT LACRUZ, F, Diccionario de artistas valencianos del siglo XX, València, Albatros, 1999, pàg. 1.788. AA. DD, Gran Enciclopedia de la Comunidad Va- lenciana, València, Levante-EMV, 2005, tom XVII, pàg. 28.

33 En l’original: hijo. Pedro Fárvaro (Palerm-Itàlia, 1833-València) va ser un famós cantant d'opera que va arribar a ser concertino i director d'orquestra. Com a cantant va actuar en teatres de Madrid (on va alternar amb la Peneo, Tamberlick, Fraschini, Gayarre…), Barcelona, Lisboa i València. A l'abandonar la seua activitat de baríton, es va instal·lar definitivament a València on va exercir una càtedra del Conservatori i on va establir una acadèmia particular de cant (entre els seus més notables deixebles es troben Ana Múñoz, María Vendrell, Concha Dalhander, Teresa Bordas, Felisa Lázaro, Filomena Garcia, Vicente Bueno y Figuerola…). És autor d'un mètode de cant i de diverses composicions de cambra i religioses. AA. DD, Historia de la fotografía Valenciana, València, Levante-El Mercantil Valenciano, 1990, pàg. 132. AADD, Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, Ed. Levante-EMV, 2005, tom XVII, pàg. 28.

34 Comercios históricos de Valencia. LÓPEZ MONDÉJAR, P, Historia de la Fotografía en España, Barcelona, Lunwerg editores, 1984.

Ací a Carcaixent va nàixer el seu germà Pedro Lorenzo Várvaro Soriano (1874-València, 1916)35, que va contraure matrimoni l'any 1908 amb Joaquina Llorente Cabrera, en la Pa- rròquia de Sant Joan de l'Hospital de València. També va residir a la nostra llavors vila el seu oncle Ernesto Várvaro Catalano, que va contraure matrimoni amb Vicenta Lleó Abat, oriünda de València, i van ser pares d'Ernesto (Carcaixent, 1878) i Pedro (Carcaixent, 1882).

[Actuació de la violista Angelina de Artés al Salón Moderno] Targeta postal fotogràfica. Revers dividit, cap a l’any 1927 Col·lecció B. Daràs

35 AHPAC, Llibre de Bateigs 1871-1874, sig. 1.36.0, fol. 591 r., part. 326. 12

«Villa de San José del Realengo de D. José Ribera» Targeta postal. Revers dividit, posterior a l’any 1905 Editor/impressor: R. Guilleminot Bœspflug et Cie - Paris Col·lecció B. Daràs Damunt de la tartana, José Ribera Tarragó i membres de la seua família

Juan Bautista Morant Alonso (Carcaixent, 1870-1962) Amb estudi fotogràfic al carrer de Sant Antoni36, núm. 19, i després al de Sant Roc37. Al setmanari Alma Joven (núm. 1, 16 de febrer de 1908), apareix un altre domicili en el següent anunci publicitari: “Fotografía de Bau- tista Morant / C. San Antonio, 41, Carcagente. / Se retrata á 5 céntimos 10 y 25 los martes y miércoles”. Entre les fotografies, totes de principis del segle XX, que es conserven mereix espe- cial menció la vista de la Barraca presa des de la Font de la Falzia, la de la titular de la seua par- ròquia, la Mare de Déu Aigües Vives, destruïda en 1936, templet de la Descoberta, comitiva del tradicional Hallasgo... Nasqué al carrer de la Vall (hui de Martí Talens), fill d’Ignacio Manuel Morant Ferrís, de la Pobla del Duc (València), i de la carcaixentina Josefa Ramona Alonso Ser- ra38. Va contraure matrimoni amb María de la Presentación Talens Oroval, el 27 de juliol de 189639. Va morir al carrer Colom, núm. 6, el 20 de febrer40.

36 Fins a l’any 1927, el carrer de Sant Antoni donava principi al final del carrer de la Sang (hui Julià Ribera) i actual començament de Sant Francesc d’Assís.

37 FOGUÉS JUAN, F, Crónica de la Ciudad (1922-1935). Sant Bonifaci Màrtir 2014, Graficar, Carcaixent, pàg. 33. 38 “En la Villa de Carcagente, Provincia y Diócesis de Valencia; día doce de Setiembre de mil ochocientos setenta: Yo José Perpiñá, Coadjutor de esta Parroquia de la Asunción de la misma, Bauticé solemnemente a Juan Bautista Morant y Alonso, nacido el anterior á las tres de la tarde, en la calle de la Vall, hijo legítimo de Ygnacio Manuel, natural de la Puebla del Duque, y de Josefa Ramona, natural, casados y vecinos de ésta; abuelos paternos: José y Rosa Ferri, de la Puebla del Duque; maternos Francisco y Vicenta Serra, de ésta, labradores todos. Fueron padrinos Romualdo y Agueda Ribera y Tarragó, hermanos, de ésta, a quienes advertí el parentesco espiritual y demás obligaciones contraidas. Testigos José Noguera, y Bonifacio Albelda, acólitos. Y para que conste, estendí y autoricé la presente partida en el libro de Bautismos de esta Parroquia, á los catorce del mes y año citados. De que certifico.- José Perpiñá, C.r”. AHPAC, Llibre de Bateigs 1869-1870, sig. 1.35.1, fol. 297 v., part. 341.

39 “En la Yglesia parroquial de la Asunción de la villa de Carcagente, diócesis y provincia de Valencia, el día veintisiete de Julio de mil ochocientos noventa y seis, yo Don Bonifacio Albelda Moll, Presbítero, Coadjutor de la misma, desposé y casé por palabras de presente á Juan Bautista Morant Alonso, de veinticinco años, soltero, natural y vecino de esta, hijo legítimo de Ygnacio Morant Ferri y de Josefa Ramona Alonso Serra, consortes; con María de la Presentación Talens Oroval, de veinticinco años, soltera, natural y vecina de esta, hija legítima de Vicente Talens y Torres y de Gracia Oroval Piera, consortes; habiendo precedido todos los requisitos necesarios para la validez y legitimidad de este contrato sacramental del que fueron testigos Domingo Tudó Pérez, soltero, y Manuel Andrés 13

R. B. Fuentes. Amb estudi fotogràfic al carrer del Santa Anna, núm. 2441, i General Prim (antic del Molí de l’Empedrat), núm. 142. Per la proximitat d’estos dos domicilis, suposem que es tracta de Gran Fotografía Madrileña. No n’hem pogut trobar cap referència més, excepció feta de la notícia del fotògraf R. Fuentes, que apareix actiu al carrer Mendizábal, núm. 32, d’Almansa (Albacete), per l’any 1936, segons l’Anuario General de España (Bailly-Baillière- Riera). Deu ser el mateix.

Julio Gil Esparsa (Xàtiva c. 1878-Carcaixent, 1940) Apareix actiu a Xàtiva l’any 190843. Fill de Miguel i María. En un anunci publicitari aparegut al programa Feria de Carcagente 1932, s’hi diu:

“FOTO-ART Julio Gil. C. Hernández, 17 –Carcagente. Gabinete – Luz artificial para retratar día y noche – Ampliaciones – Miniaturas – Reproducciones – Esmaltes de colores”.

Amb motiu de la desaparició del fotògraf Juan Bautista Prats, es va fer càrrec del seu valuós arxiu. Del seu extens repertori conservem dues col·leccions fotogràfiques, la majoria preses des del balcó del seu domicili –enfront del desaparegut Teatro Apolo–, de la riuada del Xúquer de 1923 i dels actes celebrats pels mes de juny de 1927 amb motiu del VII Centenari de la mort de Sant Francesc d’Assís (1226-1926), i el bloc de postals desplegable de l’Exposición Artístico-Histórica de la Parroquia de Carcagente, que tingué lloc al Col·legi de Maria Immacu- lada (Claretianes), amb motiu de la visita pastoral realitzada a la nostra parròquia per l’arquebisbe Prudencio Melo y Alcalde, de l’11 al 13 de novembre de 192644. Encara que no es té certesa plena de la seua autoria, també és atribuïble a Julio Gil el reportatge del carnet fo- togràfic Recuerdo de Ntra. Sra. de Aguas Vivas, Patrona de Carcagente, publicat en 1921 amb motiu de la fundació de la confraria patronal45 i un reportatge del Teatro Apolo. Va contraure matrimoni amb Nieves Bernabeu Giner. Morí el 19 d’agost46. Van ser iaios del metge puericul- tor Joaquín de Pedro Gil, amb clínica a Alzira.

Herrero, casado, vecinos de esta. Acto contínuo recibieron en la Misa la bendición nupcial según rito de la Santa Madre Yglesia. De que certifico.- Bonifacio Albelda Moll, Pbro. Coadr.”. AHPAC, Llibre de Matrimonis 1892-1897, sig. 4.10.0, fol. 153 r., part. 56.

40 “El día veinte de febrero de mil novecientos sesenta y dos, a las siete horas, según certificación facultativa que se exhibió, falleció en la Parroquia de la Asunción de Carcagente, calle de Colón n.o seis, D. Bautista Morant Alonso, hijo de D. Ignacio y de D.ª Ramona, de estado casado con Presentación Talens Oroval, de edad de ochenta y seis, recibió los Sacramentos de todos que le administró D. Enrique Barrachina Gil, cura-párroco. Fue enterrado en el Cementerio de esta el mismo día. De que como Cura, certifico.- Dr. Enrique Barrachina Gil, Pbro.”. AHPAC, Lli- bre de Soterrars 1952-1963, sig. 7.20.0, fol. 272 r., part. 14.

41 Alma Joven, núm. 1, 16 de febrer de 1908, pàg. 4.

42 Apareix l’anunci publicitari al setmanari El Eco del Júcar (núm. 9, 6 de maig de 1909). Diu així: “Taller de foto- grafía / de / R. B. Fuentes. / Retratos en cartulina de todas clases y tamaños. / Especialidad de tarjetas postales, con bromuro mate y brillo. / Prontitud, esmero y economía. / Se retrata los días nublados y á domicilio”. BPM.

43 RODRÍGUEZ MOLINA, M.ª J, - SÁNCHEZ ALFONSO, J. R, Directorio de Fotógrafos de España, op. c., 2013. 44 Festa a Sant Bonifaci Màrtir 1987, L. Palàcios, Sueca, s. pàg.

45 Es compon de deu reproduccions fotogràfiques amb textos explicatius de Francisco Fogués Juan. Fou confeccionat en Talleres Villar, de València.

46 “El infrafirmado Cura Regente de la Parroquial de la Asunción de Carcagente, diócesis y provincia de Valencia, el día veinte de agosto de mil novecientos cuarenta mandó dar sepultura eclesiástica en el cementerio de la misma, transcurrido que fuese el debido tiempo, al cadáver de Julio Gil Esparsa, de sesenta y dos años, casado con Nieves Bernabeu Giner, natural de Játiva y vecino de ésta, hijo legítimo de Miguel y de María que, según certificación facultativa, falleció el día anterior a las catorce horas a consecuencia de hematocefalia en la calle del Comandante Hernández, 17, habiendo recibido los Santos Sacramentos que le administró D. Luis Martínez, coadjutor.- De que, como Cura Regente certifico.- Vicente Peris, Rgte.”. AHPAC, Llibre de Soterrars 1939-1944, sig. 7.18.0, fol. 75 v., part. 166. 14

“Carcagente. Parterre” Postal fotogràfica. Revers sense dividir. Circulada 18-4-1904 Al marge inferior esquerre, marcat amb una "X", l'advocat Domingo Talens encenent-se un cigarret Col·lecció B. Daràs

Luis Talens Miñana (Carcaixent, 1881) Amb estudi fotogràfic a Alzira, carrer Sant Roc 18, pels anys vint47. Fill natural48 de Luis Talens Colomer, del comerç, i Josefa Miñana Pastor, de Castelló de Rugat (València)49. També apareix actiu José María Talens al mateix domicili pels anys 1914-1926. Deu tractar-se d’un germà. Ací a Carcaixent no hi ha altre naixement ni notícia de la família Talens-Miñana; probablement es traslladaren a viure a la població veïna.

Enrique Tudela Gomar (Carcaixent, 1885-1942) Fill de Cayetano Tudela Llopis i Alejan- dra Gomar Canet50. Va contraure matrimoni51 amb María de Aguas Vivas Castillo Oltra, el 17 de

47 RODRÍGUEZ MOLINA, M.ª J, - SÁNCHEZ ALFONSO, J. R, Directorio de Fotógrafos de España, op. c., 2013, pàg. 703.

48 Els pares es van casar el 27 d’agost de 1881.

49 “En la Yglesia Parroquial de la Asunción de la villa de Carcagente, Provincia y Diócesis de Valencia; día diez y seis de Agosto de mil ochocientos ochenta y uno, Yo José Perpiñá, Coadjutor de la misma, Bauticé solemnemente á Luis Fernando Talens y Miñana, nacido a las tres de la tarde del anterior, hijo natural de Luis Fernando, del Co- mercio, de esta, y Josefa Regina, de Castellón del Duque, solteros; abuelos paternos Don Francisco, de esta, y Doña Francisca Javiera Colomer, de Alfafar; maternos Salvador, de Castellón del Duque, y Josefa Pastor, de Gandía. Padrinos Álbaro Canut y Salom, de esta, y Emilia Miñana y Pastor, de Gandía, vecinos de esta, a quienes advertí el parentesco espiritual y demás obligaciones. De que certifico.- José Perpiñá”. AHPAC, Llibre de Bateigs 1881-1883, sig. 1.39.1, fol. 117 v., part. 345.

50 “En la Yglesia Parroquial de la Asunción de la villa de Carcagente, Provincia y Diócesis de Valencia, el día siete de Julio del año mil ochocientos ochenta y cinco: Yo Don Bonifacio Albelda, Pbro., Bauticé solemnemente licentia Parochi á Enrique Mariano Tudela y Gomar nacido á las una de la tarde de anterior, hijo legítimo de de los consortes Cayetano y Alejandra Dominga; abuelos paternos: Cayetano y Mariana Llopis; maternos: Mariano y Alejandra Canet, esta de Simat, todos naturales, vecinos y casados en esta, labradores. Padrinos Mariano Gomar y Mariana Llopis, á quienes advertí el parentesco espiritual y demás obligaciones. De que certifico.- Bonifacio Albelda, Pbro. = Yta est. Manuel Gozálbez”. [Nota al marge:] “Contrajo matrimonio con M.ª Aguas Vivas Castillo Oltra el día 17 de Nobre. De 1928 en esta parroquia.- S. Sales”. AHPAC, Llibre de Bateigs 1884-1887, sig. 1.40.0, fol. 297 r., part. 331.

15 novembre de 1928. Fou president de la Banda “La Primitiva” de Carcaixent a principis del segle XX. Va morir el 8 d’abril52.

José Boquera Serra (Carcaixent, 1892-València, 1973) Fotògraf amateur. Advocat, pe- riodista i escriptor. Fou director del setmanari Cultura, Información, Deporte (C.I.D), l’any 1925, i cofundador de la Sociedad Carcagentina de Cultura, l’any 1926. És autor d’unes fotos que il·lustren la poesia Mi perla, Carcagente, de Juan Alegre Ortiz, publicada al programa de festes de l’any 1930. Fou fill del farmacèutic Salvador Boquera Armengol i Dolores Serra Cucó, oriün- da de la Pobla Llarga (València). Va contraure matrimoni amb Inocencia Ferrús Pachés a Valèn- cia l’any 1928. Amb Joaquín Montaner, fou l’artífex de la fusió en 1923 de les dues bandes de la població, de la qual va nàixer la Unión Musical que va conquerir nombrosos guardons als certàmens de València. Del partit Izquierda Repúblicana. Fou síndic de l’Ajuntament de Carcai- xent (1936). Publicà: “La Descubèrta”, dins Feria y Fiestas 1956, fragment de l’obra inèdita Monografía histórica e iconográfica de N.a S.a de Aguas Vivas y el Monasterio de su advocaci- ón, guardonada al concurs obert per la Caixa d’Estalvis de València l’any 1954, i De la vida, la muerte y el más allá (1962), prologada per fra Justo Pérez de Urbel.

Aurelio Grasa Sancho (Saragossa, 1893-1972) Fill de Joaquín Grasa Sieso i Eloísa San- cho Serrano. Des de molt jove sent gran interés per la fotografia. Instal·la el seu propi laboratori a la bodega del basar familiar. Es publica per primera vegada una foto seua firmada, en Blanco y Negro de Madrid, als 14 anys d’edat. Segons la Gran Enciclopedia Aragonesa (El Peri- ódico de Aragón), Aurelio Grasa fou:

“Dermatólogo. Radiólogo. Reportero gráfico. Con precocidad empieza su experiencia fotográfica, gra- cias a los medios técnicos que le brinda el negocio familiar (La Bola Dorada). Hacia 1910 realiza ya sus primeras placas autocromas, inspirado por lass técnicas que difundía Ramón y Cajal. Alterna sus estudios en Medicina con la colaboración como reportero gráfico en Heraldo de Aragón y en ABC, en donde apare- cen alrededor de cien portadas suyas. En 1919 amplía estudios en Madrid sobre Urología y Sifilografía. Al año siguiente cursa un seminario sobre enfermedades del tubo disgestivo en la Universidad de París. A partir de la década de los treinta comienza a participar en concursos y muestras nacionales e inter- nacionales de fotografía. En 1934 demandan su colaboración: The National Geographic Magazine, publi- cación de la National Geographic Society de Washingron, y la Revue Moderne de París. La temática de sus fotografías es fruto de su pasión por los deportes y el excursionismo; montañero y esquiador, recoge sorprendentes paisajes nevados en los Alpes y los Pirineos, un «leit motiv» de su obra. La instantánea periodística constituye el otro gran capítulo de su producción. En su constante experimen- tación probó todos los equipos (Kodak, Leica, Ticka... hasta la Polaroid o el uso de objetivos como el com- plejo «Thambar»). Aurelio Grasa es un capítulo olvidado aún de la fotografía aragonesa y nacional, que supo reaccionar y olvidar el costumbrismo imperante, para desembocar en una «plástica» de vanguardia”.

51 “En la Iglesia Parroquial de la Asunción de Carcagente, diócesis y provincia de Valencia, el día diez y siete de Noviembre de mil novecientos veintiocho, a las cinco horas de la madrugada, previa instrucción de expediente en esta Parroquia y la publicación de tres amonestaciones. Don Claudio Planelles Navarro, Coadjutor de la misma, requirió a Enrique Mariano Tudela Gomar, soltero, nacido el diez y seis de Julio de mil ochocientos ochenta y cinco, bautizado en ésta y con domicilio en la misma, hijo legítimo de Cayetano Tudela Llopis, natural de ésta, y Alejandra Gomar Canet, natural de ésta, y a María de Aguas Vivas Castillo Oltra, soltera, nacida el día veintisiete de Febrero de mil ochocientos noventa y seis, y bautizada en ésta y con domicilio en la misma, hija legítima de Vicente Castillo Castelló, natural de ésta, y de Águeda Oltra Ferrús, natural de la misma; los cuales, expresado el consentimiento por palabras de presente contrajeron entre sí matrimonio ante el referido Coadjutor que de licentia Parochi autori- zó, según rito de la Santa Iglesia, el contrato Sacramental, del que fueron testigos Vicente Chorro Peris, vecino de ésta, y Salvador Llopis Climent, vecino de la misma. Los contrayentes recibieron la bendición nupcial. De que como Cura certifico.- Salvador Faus Moratal”. AHPAC, Llibre de Matrimonis 1925-1929, sig. 4.15.0, fol. 240 v., part. 122.

52 “El infrafirmado D. Vicente Peris Carbonell, como Cura Regente de la Parroquia de la Asunción de Ntra. Señora de Carcagente, diócesis y provincia de Valencia, el día ocho de abril de mil novecientos cuarenta y dos mandó dar sepultura eclesiástica en el cementerio de esta Ciudad, transcurrido que fuese el debido tiempo, al cadáver de Enri- que Tudela Gomar, de cincuenta y siete años, casado con María Castelló Oltra, natural y vecino de ésta, hijo legíti- mo de Cayetano y Alejandra que, según certificación facultativa, falleció el día anterior a las veinte horas a consecuencia de cáncer de higado en la calle de San Antonio, número 51, recibiendo el Sacramento de la Extremaunción que le administró D. Luis Martínez, coadjutor.- De que, como Cura Regente certifico.- Vicente Peris, Rgte.”. AHPAC, Llibre de Soterrars 1939-1944, sig. 7.18.0, fol. 161 v., part. 72. 16

Fou pels anys vint quan començà a viatjar per tot Espanya, època en què, sense cap de dubte, aplegà a Carcaixent i realitzà el reportatge fotogràfic dels seus principals monuments (Parròquia, Ajuntament, estació del Nord), dels seus carrers (Santíssim, Julià Ribera, plaça Ma- jor), dels horts (Ribera), dels centres socials (l’Asil de la Mare de Déu dels Desemparats) i d’esbarjo (Casino Carcagentino), que foren utilitzades per a l’edició d’un elegant carnet de postals per la perfumeria La Alhambra, inaugurada el 5 d’agost de 1926 al carrer de la Mare de Déu d’Aigües Vives, núm 11, primer pis53, per tal d’obsequiar els seus clients. A través de la mirada de la càmera de Grasa, es pot veure que el panorama de Carcaixent va evolucionant i comencen a aparéixer-hi pels carrers els primers automòbils. Va contraure matrimoni amb María Jordán Ciria l’any 1942. Amb el seu llegat, ja després de la seua mort, els seus hereus han fundat l’Archivo Fotográfico Barboza-Grasa54.

[Carrer de Sant Antoni, hui Sant Francesc d’Assís] Targeta postal fotogràfica. Revers sense dividir, anterior a l’any 1905 Col·lecció B. Daràs Un detall, fixeu-vos en la indumentària, els senyorets amb l’abric o gavany i els treballadors amb manta morellana

Augusto Oliver Martínez (Carcaixent, 1888-1936) Sabater de professió. Reporter gràfic del setmanari ¡Juventud!, òrgan del partit Derecha Regional Valenciana (1935). Fou fill de Vi- cente Agustín Oliver Canut i Asunción Martínez Chinesta. Morí fadrí el 13 de novembre a la partida de la Pator, terme de Benifairó de la Valldigna, assassinat per milicians frontpopulistes.

53 C.I.D., núm. 48, 7 d’agost de 1926, pàg. 8. BPM.

54 AA. DD, Aurelio Grasa, Saragossa, 1976. CENTELLAS, R, “Aurelio Grasa, 60 años de fotografía en Aragón y el Pilar”, El Pilar, extra 12 octubre, 1981; ROMERO SANTAMARÍA, A, “Historia de la fotografía en Aragón”, dins Congreso de Historia de la fotografía española, Sevilla, 1986; i “Aurelio Grasa, un photographe d’avant-garde dans les Pyrénées aragonaises”, dins Pyrénées. Voyages photographiques. De 1839 à nos jours, Editions du Pin à crochets, 1998... 17

Alfredo Costa España (Carcaixent, 1899-1976) Fotògraf amateur. Metge, dibuixant i excel·lent caricaturista55. Fou fill de Pedro Costa Asíns, de Sollana (València), i Manuela España Boquera, d’Alzira (València). Va contraure matrimoni amb Ana Julia Masip Uriós, l’any 1927.

Gran Fotografía Madrileña. Amb estudi fotogràfic al carrer de Santa Anna, núm. 24, “Primera en su clase”, segons l’anunci publicitari aparegut al setmanari Alma Joven (núm. 1, 16 de febrer de 1908, pàg. 4). Desconeixem el fotògraf que n’estava al front.

[Huerto San Vicente / Hort de Ribera] Targeta postal fotogràfica. Revers dividit, posterior a l’any 1905 Col·lecció B. Daràs A l’entrada de l’hort, el sacerdot Vicente Ribera Tarragó, amb ombrel·la, en animada xarrada amb el seu nebot José Ribera Garcia

Juan Bautista Prats Cerdà (Carcaixent, 1901) Fou fill de Remigio Prats Prats, oriünd de Benicolet (València), i Dolores Cerdà Company56. Va ser bessó de José Prats Cerdà (1901-

55 És autor d’una caricatura del catedràtic de Medicina i fill de Carcaixent, Modesto Cogollos Galán, i d’altres col·legues que es conserva a la Facultat de Medicina de València. També és autor d’unes vinyetes que il·lustren l’article “El hallazgo de la Virgen”, de Soleriestruch, aparegut al programa de festes de 1950... 18

1931), que també apareix com a fotògraf al Directorio de Fotógrafos (2013). Va contraure matrimoni amb María de Aguas Vivas Úbeda Momparler, el 18 de març de 1929. Amb estudi foto- gràfic inaugurat57 el diumenge 15 d’agost de 1926 al carrer de la Creu58, núm. 8. La notícia apa- reguda de la inauguració diu així:

“Foto PRATS.- Con este título ha inaugurado nuestro particular amigo don Juan Prats un moderno taller de fotografía en la calle de la Cruz, 8, principal, donde se cuenta, a más del arte personalizado del señor Prats, con los aparatos de más cuidada perfección, pudiendose conseguirse en la Foto Prats desde el retra- to para carnets y kilométricos hasta el más perfeccionado trabajo de fotografía dentro de cuanto se exige hoy en este delicado arte de retratar. Si unido a cuanto queda dicho, hacemos notar que en la Foto Prats regirán precios económicos, es induda- ble que el público sabrá corresponder a tan buenos ofrecimientos y la Foto Prats sabrá corresponder a tan buenos ofrecimientos y la Foto Prats tendrá ocasión de servir gustosamente multitud de trabajos”. Nosotros así lo deseamos sinceramente” 59.

L’any 1931 passà al Paseo de la Reina Victoria o de Galán y García Hernández60 (hui Passeig), núm. 7; en 1932 apareix al carrer de Julià Ribera, núm. 30, principal61; i en 1931 apareix als carrers Nicolás Salmerón62 (hui Santa Bàrbara), núm. 21, i al carrer de la Bajada de San Vicente63 (hui de Quevedo), núm. 1. Per interessant, a continuació transcrivim el text d’una entrevista publicada en un setmanari local. Diu així:

56 “En la iglesia parroquial de la Asunción de Carcagente, diócesis y provincia de Valencia, el día veintisiete de Septiembre de mil novecientos uno, el infrascrito coadjutor de la misma bauticé solemnemente á un niño que nació anteayer á las seis y cincuenta y ocho minutos de la tarde, hijo legítimo de Remigio Práts Práts y de Dolores Cerdá Company, natural él de Benicolet y natural ella, casados y vecinos de ésta. Abuelos paternos: José Práts Climént y Joaquina Práts Marco, naturales de Benicolét y difuntos en ésta. Abuelos maternos: Felipe Cerdá Francés y Dolores Company Escrivá, naturales de Agres y Fuente Encarróz respectivamente y vecinos de ésta. Se le puso por nombre: Juan Bautista. Fue su madrina: Josefa Gomis Ginestár, casada, vecina de ésta, á quien advertí el parentesco espiritual y obligaciones contraidas especialmente la de enseñar al bautizado la Doctrina Cristiana. De que certifico.- Pascual Gisbert Jordá, Coadj.r". AHPAC, Llibre de Bateigs 1901-1903, sig. 1.43.1, fol. 74 r., part. 292.

57 FOGUÉS JUAN, F, Crónica de la Ciudad (1922-1935). Sant Bonifaci Màrtir 2014, Graficar, Carcaixent, pàg. 33.

58 ARXIU MUNICIPAL DE CARCAIXENT, sig. A-00151/057. BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL, d’ací en avant BPM, C.I.D., núm. 49, 15 agost 1926. Al mateix exemplar, pàgina 6, ix el següent anunci publicitari: “Foto PRATS / Cruz, 8, pral. Carcagente / Galería con fondos naturales. / Especialidad de fotografías de boda, comuniones y ampliaciones / a grandes tamaños”. De l’any 1927 és el següent anunci publicitari: “La Foto PRATS / Tiene el honor de participar a su distinguida clien- /tela la instalación del nuevo aparato eléctrico fa-/bricado por la casa STARP, de Londres, para / poder hacer toda clase de fotografías, tanto por / la noche como en días nublados, así como tam-/bién instantáneas por rápidas que sean. / El mejor sistema para retratar / a los niños. / Foto Prats – Cruz, 8, pral.” , dins C.I.D, núm. 74, 5 de febrer 1927, pàg. 6.

59 C.I.D., núm. 50, 21 d’agost de 1926, pàg. 4.

60“Estudio Fotográfico / PRATS. / Prontitud y Economía. / Retratese en esta casa es señal del mejor gusto, / teléfono 72. / Paseo Galán y García Hernández, 7. Carcagente”, dins Laborando, núm. 1, desembre 1931. BPM.

61 “Estudio Fotográfico Prats. Prontitud y economía.- LUZ – ARTE –COLOR. Ampliaciones de gran fantasía artísti- ca, pintadas al óleo y acuarelas inalterables. Fotos esmaltes para sortijas de señora y caballero. Retratos sobre placas de porcelana en todos tamaños, para camposanto.- C/. Julián Ribera, 30, principal.- Teléfono 72.- Carcagente”. ¡Juventud!, núm. 45, 13 agost 1932, pàg. 12.

62 “Prats-Fotógrafo.- Se traslada provisionalmente a la calle Bajada de San Vicente número 1, en donde, lo mismo que en la calle Salmerón número 21, recibirá toda clase de encargos relativos a su profesión, con ampliaciones a todos los tamaños, en colores y sepis, copias de cuantas fotografías se hayan hecho en este estudio desde el año 1925, ya que se cuenta con un perfecto archivo de clichés, fotos, esmaltes, etc. etc. La galería de luz artificial queda temporalmente en suspenso hasta encontrat local a propósito para su instalación”. ¡Juventud!, núm. 87, 10 juny 1933, pàg. 3.

63 “Foto Prats.- Hacer saber a su distinguida clientela y público en general que se halla instalado PROVISIONAL- MENTE en la calle de Nicolás Salmerón, 21 (yendo a Santa Bárbara, pasando la fábrica de conserva (hui gasolinera Claxón), al mismo lado, el n.º 21, donde cuenta con un amplio local para retratar con luz natural. Ampliaciones.- Negro, Sepia, Óleo, Acuarela, Inalterables.- Fotos esmaltes para sortijas de señora y caballero. Re- tratos sobre placas de porcelana en todos los tamaños, propios para campo santo.- Trabajos para catálogos, ilustra- 19

“¿Mis principios de fotógrafo?... Nada… poca cosa. Pongan una juventud; una vocación impetuosa; un Kodak al lado y algunas que otras muchas horas de asueto sacrificadas en holocausto del arte y tendrán una idea. Después, uno que ya es hombre. Que combate con su vocación. Y que por último, consigue entrar a prestar un servicio en un taller fotográfico. Permanece allí dos años; y al cabo de estos, se viene y con un pujante atrevimiento, sostenido por rígida voluntad, se establece; y hasta aquí ya lo han visto ustedes. Llaman unos clientes y el Sr. Prats nos deja solos. Aprovechamos la oportunidad y extendemos las mi- radas por los variadísimos cuadros y postales que ante nuestra vista se presentan. Hay en claro sepia, en negro sutil y, los más pocos, de rojo sanguíneo. Seguimos repasando fotos. Unas señoritas nos son conoci- das. Otras no; y de esto deducimos que el Sr. Prats no sólo trabaja para su pueblo. Ahora contemplamos deleitosas ampliaciones: perfectas estampas, todas ellas retocadas por el nuevo sistema. Retratos auténti- cos que nos dicen del exquisito gusto y arte del señor Prats. Allí admiramos un cuadro todo gusto y finura: es el de la Srta. F. García. Más allá otro: el de la súbdita francesa Srta. Paulina Denis ¡Pero basta! No hay para qué seguir, cuando el público ya tuvo ocasión de apreciarlos. Entra el Sr. Prats y nos sorprende: – Veo que estaban Vds. entusiasmados. ¿Les parecen bellas esas ampliaciones?¡Ah! Pues si vieran el nuevo estilo que estoy preparando que estoy preparando… y a propósito de esto. Digan al público que dentro de poco exhibiré en las vitrinas un nuevo estilo de ampliaciones que les dejará pasmados. Consiste éste en un cuadro en que el sujeto tendrá por fondo una alegoría, ¿saben? Última creación… Además también tendré para las señoritas que lo deseen, y cuadrará muy bien en eso de la alegoría, una colección de trajes típicos regionales. Así que por ejemplo; una señorita que quiera fotografiarse con dicho estilo y además con el traje típico, si este es sevillano tendrá por fondo la Giralda o una plaza de toros. Pero vamos ahora al gabinete de fotografía, porque supongo que Vds. llevarán prisa. Entren por aquí.- Ya dentro empieza a manipular. Nos dice muchas palabras desconocidas. Cierra las luces y… páf. Un dispa- ro más potente que el más atrevido relámpago hiere nuestras retinas. – Potentísimo y fugaz, ¿verdad? Es el sistema que uso para niños. Por asustadizos e inquietos que sean no se escapan al aparato. Es este el último modelo para el gabinete fotográfico, que se llevó el primer premio en la Exposición de Barcelona ¿Su fabricación? Española, marca «Sender» y con dos focos de luz, permanente e instantánea, obrando eléctrica y automáticamente con el obturador. ¡Vamos ahora al laboratorio! –Andamos unos pasos. Traspasamos dos herméticas cortinas y quedamos en una estancia toda oscuridad. Al momento no podemos apreciar nada. Pasan unos segundos y ya vemos en el fondo una mortecina luz roja. Cerca de ella una señoritas. Una trabaja en el aparato de ampliaciones. La otra en el revelado de las mismas. Nos absorbe un rato sus movimientos. El Sr. Prats no cesa de darnos explicaciones. Algunas de sus frases son palabras ávidas. Voces técnicas, que como no entendemos deja- mos al público sin ellas”64.

Manuel Costa España (Carcaixent, 1906-1979) Farmacèutic. Fou fill de Pedro Costa Asíns, oriünd de Sollana (València), i Manuela España Boquera, oriünda d’Alzira (València). Va contraure matrimoni amb Maria Talens Albelda, l’any 1936. Foren pares de Manuel Costa Ta- lens, catedràtic emèrit de la Universitat de València i exdirector del Jardí Botànic de València.

ciones comerciales y prensa gráfica (veánse los hechos para esta revista).- Foto Prats. Nicolás Salmerón, 21.- Car- cagente”. ¡Juventud!, núm. 104, 14 octubre.

64 PEPIOL, R, “Interwievando: Entorno de un Estudio Fotográfico”, dins ¡Juventud!, núm. 22, 5 març 1932, pàg. 3-4. 20

«Carcagente. 528. Exconvento de San Francisco» Postal. Revers dividit. Circulada: Aigües Vives-Aude (França), 28-3-1910 Editor/fotògraf: Andrés Fabert - València Col·lecció B. Daràs

Vicente Pla Pla (Carcaixent, 1908-1997) Reporter gràfic i redactor en cap (1933) del setmanari local ¡Juventud!, òrgan del partit Derecha Regional Agraria, posseïdor també d’una magnífica col·lecció fotogràfica65, en negatius de vidre i cel·luloide. A la seua mort, els seus fills molt encertadament van decidir depositar-la a l’Arxiu Municipal. Fou fill d’Antonio Pla Talens, fundador en 1855 de la fàbrica de sodes refrescants i llimonades en pols –de la qual es va fer càrrec–, i Vicenta Pla Silverio. Catòlic compromés, va pertànyer des de la seua joventut a la Congregación de San Luis Gonzaga (Lluïsos) i va ser el primer president de la Juventud Católica inaugurada solemnement el 24 d’abril de 1932. També va pertànyer a la Conferencia de San Vicente de Paúl, a l’Adoración Nocturna Española, a Cáritas... Va contraure matrimoni amb Encarnación Noguera Vallés l’any 1943. Fou regidor de l’Ajuntament de Carcaixent (1943-1945 i 1958-1964). És autor també dels articles “El día de la Patrona, de 1937”66 i “La catacumba de Don Enrique”67. Foren pares de Vicente Eusebio Pla Noguera, primer alcalde democràtic de Carcaixent (1979-1989), pel PSPV-PSOE68.

65 Entre d’altres: el pou del claustre de l’exconvent de Sant Francesc d’Assís; la creu de Santa Anna; xiquets a les rodalies del Barranc de Barxeta; el mercat del dimarts a la plaça Major i al Passeig, horts i panoràmiques del terme... i la millor foto per a ell –un tros de muntanya amb uns solcs a terra- que apareix publicada en ¡Juventud! núm. 53, 12 d’octubre de 1932. Totes d’un gran valor documental per a Carcaixent. És autor, també, d’una sèrie de fotos inspira- des en la lletra de l’Himne de la Mare de Déu d’Aigües Vives, publicades al programa de Festes Patronals 1995, Confraria de la Mare de Déu d’Aigües Vives, Imp. Palàcios, Sueca, s. pàg.

66 Carcagente. Feria y Fiestas 1964. Fou reeditat a Carcaixent. Festes Patronals 1987, Imp. Palàcios, Sueca, s. pàg.

67 A. D., Don Enrique Pelufo, sacerdote. 1893-1993, Imp. Palàcios, Sueca, 1993.

68 BLASCO HERNÁNDEZ, R, “Don Vicente Pla Pla”, dins Sant Bonifaci Màrtir 1997, Imp. Palàcios, Sueca, s. pàg.; “Vicente Pla Pla falleció en su Carcaixent natal”, dins Las Provincias, 17-7-1997, i “Un hombre bueno”, dins Levan- te-EMV (La Ribera), 17-7-1997. 21

Foto Pinazo (José Pomares Pinazo), actiu a València des de principis del segle XX, amb estudi fotogràfic al carrer Alt, núm. 30, principal69.

Armin Zimmermann. Fotògraf alemany autor dels reportatges fotogràfics de l’arribada a Carcaixent de la Banda “Unión Musical”, guanyadora del primer premi en el Certamen de Bandes de Ciudad Real70, i del nou Mercat Municipal publicat al llibre de festes de l’any 1934. És autor també de la portada de la revista ¡Juventud!, núm. 155, extraordinari, 12 octubre 1934.

«Carcagente. Entrada de Santa Ana» Postal fotogràfica. Revers sense dividir, anterior a l’any 1905 Col·lecció B. Daràs Al fons edifici de la serradora mecànica de Federico d‘Youchet

69 RODRÍGUEZ MOLINA, M.ª J, - SÁNCHEZ ALFONSO, J. R, Directorio de Fotógrafos de España, op. c., 2013, pàg. 690 i 704. Segons un anunci publicitari “Laboratorio de aficionados. Fotografía en general” (Estilo, núm. 2, 20- 11-1943).

70 ¡Juventud!, núm. 149, 25 agost 1934, pàg. 9. 22

[Parròquia de l’Assumpció i mercat del dimarts a la Plaça Major] Postal fotogràfica. Revers sense dividir, anterior a l’any 1905 Col·lecció B. Daràs

Alfredo Sanjuán Pla (Carcaixent, 1919-2007) Amb estudi fotogràfic al carrer de Fran- cesc Pons, núm. 9, primer pis71, i després al carrer de Sant Francesc d’Assís, núm. 19, decorat amb un modest sofà i de fons la vitrina de separació de l’estança, per la qual van desfilar gran part dels carcaixentins de l’època. Va nàixer a Carcaixent el 25 de desembre de 1919, fill d’Ernesto Sanjuán Sala i Julia Pla Moscardó, d’Alzira (València), propietaris del quiosc de la placeta del Convent. En la seua joventut va ser porter de la U. D. Carcagente. Va contraure matrimoni amb Pilar Vidal Martínez (1923-1997), l’any 1947.

L’any 1989, dins dels actes de les festes majors i patrocinada per l’Ajuntament, al Cen- tre Social i Cultural “José M.a Morante” tingué lloc l’exposició retrospectiva Alfredo Sanjuan, reporter gràfic, en reconeixement a la tasca que va portar a terme al llarg de molts anys de

71 “Bodas, Comuniones, Deportes, Familiares. Fotos-Reportajes Sanjuán. Carcagente. Francisco Pons, 9, 1.º”. Pro- grama de Festes de 1948. 23 dedicació professional a la fotografia. Al programa de mà de l’exposició fotogràfica, entre altres coses, es diu d’Alfredo Sanjuán:

“Hi-han moltes maneres d’ésser fotògraf. Hi-ha que s’especialitza en un tipus concret de fotografia: industrial, moda, estudi, etc. Hi-ha qui es, senzillament, un “botiguer” de fotografies, que monta aquest negoci com hagués pogut montarlo de drogueria o de roba de xiquets. El cas d’ALFREDO SANJUAN es, però, espe- cial. ALFREDO ha segut, cal dir-ho ja i per damunt de tot, un fotògraf de carrer, un reporter gràfic. Des de que va començar allà pel final dels anys quaranta fins l’actualitat –el que s’haja jubilat fa uns pocs anys no vol dir res– ALFREDO, a banda dels encàrrecs professionals de costum, ha tengut sempre el seu equip fotogràfic a punt per a registrar els esdeveniments més i menys espectaculars que passaven a Car- caixent, tot allò que tenis lloc al seu voltant. Ha estat sempre vigilant per a captar la realitat quotidiana, no sempre necesariament espectacular, de la comunitat on vivia, Carcaixent. Gràcies a això ara podem oferir a tots els conciutadans aquesta petita mostra retrospectiva que té el enorme valor de reflexar, a més a més d’aquelles coses desaparegudes, per a bé i per a mal, i que no més resten al sempre fràgil caixonet de la memòria, eixa manera de viure, eixe pols vital d’una època en la història de Carcaixent, els anys cincuan- ta i seixanta, no sempre fàcils per a una majoria de gent, pero sense cap dupte emotius per als qui ens va tocar viure’ls de joves o de menuts. No és aquesta l’exposició que hagués pogut ser. La riuada de l’any 1982, de tan trista memòria i que a tots va privar d’alguna d’eixes coses personals i emotives que guardavem a la nostra casa, a ALFREDO SANJU- AN li s’en va dur la major part d’allò que més s’estimava: el seu arxiu fotogràfic. Resulta inimaginable pen- sar quina exposició hagués pogut montarse amb tot el material recollit per ALFREDO SANJUAN al llarg de tots els anys de la seva vida professional, dedicada en definitiva a Carcaixent”.

Vidu, va morir el 30 de desembre de 2007 a la Residència de la Tercera Edat “Mare de Déu d’Aigües Vives”, on el seu col·lega Ricardo Carrillo, gran professional i millor persona, el va cuidar i confortar en els darrers anys de la seua vida.

«Carcagente. Paso-nivel» Targeta postal fotogràfica. Revers sense dividir, anterior a l’any 1905 Col·lecció B. Daràs

Juan Bautista Climent Mollá (Carcaixent, 1921-2018) Fotògraf amateur. Va nàixer a Carcaixent el 22 d’agost de 1921, fill de Juan Bautista Climent Tarragó i María Mollá Pla. Em- pleat de la Cooperativa Agrícola de San José, secretari i director gerent de la Caixa Rural Pro- vincial de València, secretari del consell rector de la Unió Territorial de Cooperatives del Camp de València, secretari del consell rector i director general de la Caixa Rural de Carcaixent, secretari del consell rector i gerent de la Cooperativa Agrícola de San José de Carcaixent i gerent 24 de FRUCAR, secció hortofructícola de la Cooperativa Agrícola de San José de Carcaixent. Fou regidor de l'Ajuntament de Carcaixent (1964-1967 i 1967-1971). Va contraure matrimoni amb Isabel Sánchez Pons, el 16 de setembre de 1950. Fou nomenat arxiver de la Parròquia de l'As- sumpció (2004-2011) i patró de l'Asil de la Mare de Déu dels Desemparats (2000-2006). És autor d'unes instantànies de la façana del col·legi de Sant Antoni (Pares Franciscans), després de l'incendi provocat del 13 de maig de 1936.

Antonio Vidal Bellver (València, 1922-Carcaixent, 2004) Amb estudi fotogràfic al carrer Julià Ribera, núm. 3972, i després al carrer de Sant Francesc d’Assís, núm. 12, artísticament decorat. Els seus clixés de Carcaixent (monuments, carrers, horts, panoràmiques del terme...), magníficament captats per la càmera d’Antonio Vidal, foren utilitzats per a exposicions i una sèrie de postals, en blanc i negre i acolorides a mà, que foren editades per la impremta d’Humberto Cuenca García en la dècada dels anys cinquanta del passat segle. Fou fill d’Antonio Vidal Ayoldi, de València, i Concepción Bellver Ricart, de Silla (València). Va contraure matrimoni amb Concepción Bás Aparisi, l’any 1948. L’any 1977 va adquirir de Jesús Jofre, baró de Casanova, l’antic cenobi de Santa Maria d’Aigües Vives i les terres de la rodalia i, realitzats els treballs de restauració, el va destinar a hostal-residència Monestir (* * *). La nissaga continuà amb els seus fills. María Concepción Vidal Bás (Carcaixent, 1948-la Font de la Figuera, 2017), junt amb el seu marit José Luis Martínez Crespo (Carcaixent, 1944-la Font de la Figuera, 2017), es va fer càrrec de l’estudi; i el bessons Ana María (Carcaixent, 1952) i Juan Antonio Vidal Bás (Carcaixent, 1952-1996), que es dedicaren principalment a la fotografia industrial, fundaren a Albal (València) Technifoto, SL-Estudios Vidal, membre de l’Associació de Fotògrafs Professio- nals de Publicitat i Moda de la Comunitat Valenciana (AFPPMCV). Hui està al front de l’estudi la seua neta Susana Martínez Vidal (1974).

«Carcagente. Óvalo» Postal fotogràfica. Revers sense dividir. Circulada 25-11-1904 Col·lecció B. Daràs

72 “Foto Reportaje A. Vidal. Le ofrece sus trabajos de reportajes sobre bodas, bautizos, banquetes, actos deportivos, etc., como también reproducciones fotográficas, ampliaciones, marcos, molduras, esmaltes a fuego y toda clase de trabajos comerciales y de laboratorio para aficionados. Julián Ribera, 39.- Carcagente”. Programa de festes de 1943. 25

Juan Saura. Fotògraf ambulant amb estudi fotogràfic a la plaça del Caudillo, núm. 65, de la veïna Alzira. Apareix publicitat al programa de Feria y Fiestas de l’any 194373.

Foto González. Amb estudi fotogràfic a la placeta de Felipe IV (hui de Don Rafel), núm. 3, segons apareix publicitat al programa de Feria y Fiestas de l’any 195574.

José García Albelda (Carcaixent, 1931-2017) Amb estudi fotogràfic al carrer del Divisi- onario Joaquín Poquet (hui de Lluís Vives), núm. 4, segon pis, porta 3, amb laboratori de blanc i negre.

Juan Garrigues Rodas (Carcaixent, 1935-2006) Amb estudi fotogràfic a la placeta de les Dies, núm. 6.

Beng Norenberg (Pseudònim?) Fotògraf amateur. Apareix documentat l'any 1950.

Joaquín Cabanes Salom (Carcaixent, 1947-2005) Reporter gràfic amateur que ens ha llegat un valuós fons fotogràfic al voltant de les màquines del ferrocarril i de la desapareguda estació de la “Vieta” Carcaixent-Gandia-Dénia, objecte predilecte de la seua afició.

«Carcagente. Orillas del Júcar» Postal fotogràfica. Revers sense dividir. Circulada 31-12-1904 Col·lecció B. Daràs

Vicente Benavent Mompó (Carcaixent, 1948) Amb estudi fotogràfic al carrer de Julià Ribera, núm. 22 –antic Bar Sol– des de l’any 1966, ajudat en un principi pel seu germà Carlos (Carcaixent, 1950). Va nàixer al carrer de Santa Anna, núm. 72, aleshores taller de maquinària i

73 “Material Fotográfico de Aficionados y Profesional.- JUAN SAURA. Fotografía en general. Plaza del Caudillo, 65. Alcira.- Compraventa de toda clase de aparatos fotográficos y accesorios”.

74 “Foto González. Fotocopias de Documentos. Carnets de Identitad Nacional. Revelado de material Agfa-Color negativo. Laboratorio para aficionados. Reportajes. Comuniones. Bautizos.- Plaza Felipe IV, núm. 3. Teléfono 345. Carcagente”. 26 foneria de metalls del seu iaio Vicent Mompó, vora la vieta Carcaixent-Dénia. Fou fill de Carlos Benavent Serra i Vicenta Mompó Vayá. A més de fotògraf, és un amant de les belles arts (pintura, escultura...) i de la seua professió. Les diferents comissions falleres i les confraries de Setmana Santa i Patronals, principalment, són deutores d’excel·lents reportatges que han sigut utilitzats per tal d’il·lustrar els llibrets-programes, programes de Festes Majors i publicacions d’informació municipal Sénia i Gent. Amb motiu de la seua jubilació tancà l’estudi.

Francisco Garrigues Estrada (Carcaixent, 1950) “...un gran aficionat a la fotografia i un bon fotògraf aficionat, amb les qualitats necesàries als fotògrafs, passió i gran interés per tot, i amb les avantages dels amateurs, llibertat absoluta en la forma i el fons, sense tindre que res- pectar cap obligació”75. A més de l’exposició dedicada a la verema francesa, també en recor- dem una altra dedicada a l'Índia, amb imatges magistralment captades.

«8. Carcagente. Plaza de Castilla [=de Castelar] y Casino Carcagentino» Postal. Revers dividit. Circulada 17-5-1927 Col·lecció B. Daràs

Ricardo Carrillo Sandonato (Carcaixent, 1952) Amb estudi fotogràfic al carrer de José Vidal Canet, núm. 12, baix, des de l’any 1975, en què col·laborà la seua germana Carmina (Car- caixent, 1950). Van nàixer al carrer de la Marquesa de Montortal, núm. 15, fills de Ricardo Car- rillo Almiñana i María Sandonato García. Segons paraules del mateix Carrillo:

“Empecé de fotógrafo por mi hermano, que estaba vinculado a la fotografía a través de su padrino, que tenía un estudio de fotografía industrial en Alzira. Lo mío era la música hasta que me enganché a la foto- grafía. Nos hemos formado con otros fotógrafos, porque entonces no había ni escuela de fotografía, ni se hacían congresos ni seminarios ni nada [...]. Visitábamos a otros fotógrafos de fama en Gandía, Sueca, Al- zira... Mirábamos los escaparates, y luego, intentabamos emularlos. La única maestría que teníamos era la referencia de esos maestros para intentar copiarlos [...]. Nosotros somos del ramo de la fotografía social, o lo que algunos dicen de broma, fotógrafos de la BBC (bodas, bautizos y comuniones), aunque yo no le veo

75 ROSELLÓ OLTRA, J, Exposició Fotogràfica Verema’91, Associació Cultural La Continental-Foto Club Carcai- xent (1992). 27

la guasa. Básicamente la historia de las personas se conoce por las fotografía social. Desde el siglo XIX hasta ahora, el fotógrafo social ha sido considerado el notario de la vida durante muchos años”76.

A l’octubre de 2004, la Federation of European Professional Photographers li atorgà el certificat Qualified European Fotographer (QEP). Ocupà els càrrecs de president de l’Associació de Fotògrafs Professionals de València (AFPV), des d’octubre de 1998 fins a juny de 2008; president de l’Associació Cultural de Fotografia “Grupo 10”, en octubre de 1997; en el mes de desembre de 1998, va ser jutge qualificador del curs impartit pel mestre nord-americà Jack Avalos; vicepresident de l’Associació de Fotògrafs del País Valencià (AFPV) des de 1991 fins a 1998; vicepresident de la Federación Española de Fotógrafos Profesionales de España (2003- 2005); codirector –amb la junta directiva de l’AFPV– del I Congrés Europeu de Fotògrafs Pro- fessionals, celebrat a València al febrer de 2008. Va ser finalista en el IV Concurs Europeu de Fotografia Professional “Àngel Font”, apartat d’expressió (2008); ha estat nominat als Premis Goya (1997, 2002, 2003) i als premis de la Comunitat Valenciana (2002, 2004). En 2004, la Fe- deración Española de Profesionales de la Fotografía y de la Imagen (FEPFI) li atorgà el grau de Mestre Fotògraf i, al desembre de 2006, el de Mestre Fotògraf Instructor. En el mes de maig de 2007 li van concedir el Premi “Ciutat de Nicòsia” (Sicília-Itàlia). Ha participat en nombroses po- nències de congressos, jornades i tallers77. Col·laborà al periòdic Levante-EMV i a la revista En- foque (1992)...

«Carcagente. 3. Las Palmas» Hort de l’Àliga Postal fotogràfica. Revers sense dividir, anterior a l’any 1905

76 TORTOSA, B., “Ricardo Carrillo”, dins Levante-EMV (La Ribera), 20 març 2011, pàg. 33. CABRERA, C., “En- trevista: Ricardo Carrillo”, dins Levante-EMV (La Ribera), 9 març 2008, pàg. 31. CANET, R., “Un mundo de imáge- nes”, dins Levante-EMV (La Ribera), 9 gener 1992, pàg. 30...

77 Entre d’altres: Saragossa (1991), Alzira (1991), Santiago de Compostel·la (1991), Sevilla (1992), Valladolid (1993), Oviedo (1993), Carcaixent (1994, 1995, 1997,1998), Còrdova (1994), Penafiel, Portugal (1995), Tenerife (1995), Las Palmas (1995), Mèrida (1996), Sant Sebastià (1996, 2006), Porto, Portugal (1997), Palma de Mallorca (1999), Barcelona (1999, 2007), Jaén (1999), Bilbao (1999, 2002), Madrid (1999), Guadalajara, Mèxic (2000), Ante- quera, Màlaga (2003), Rímini, Itàlia (2004, 2005), Geres, Braga, Coïmbra, Lisboa, Portugal (2004), Venècia, Itàlia (2004), Tarragona (2004), Caracas, Veneçuela (2004), Benalmádena, Màlaga (2004), Albacete (2004), Mirandela, Portugal (2005), Granada (2005), Almeria (2006), Deauvile, França (2007), Orvieto, Itàlia (2007), Nicosia, Itàlia (2008)... 28

A Carcaixent fou el promotor del Foto-Club; col·laborà als programes de les Festes Ma- jors i Patronals, els llibrets-programes de falles i confraries i de les publicacions d’informació municipal Sénia i Gent. Amb motiu de les festes de l’any 1987, va muntar als locals de la Penya Esportiva Carcaixentina la magnífica col·lecció de Gent que s’ho val, “galeria de retrats de carcaixentins actuals, nascuts ací o que ací viuen o han viscut durant molts anys, i mereixedors de fi- gurar en ella”. Molts dels seus clixés de temes carcaixentins foren utilitzats en edicions postals. És autor també de la part gràfica del llibre Desertorum Protectio. Doña Amalia Bosarte. Vida y obra (2012) i de La Pintura Ceràmica a Carcaixent (2002), de Vicent Guerola...

[Arribada d’un regiment per a celebrar un concert a les festes d’octubre] Postal fotogràfica. Revers sense dividir, anterior a l’any 1905 Col·lecció B. Daràs

La nissaga continua amb el seu fill Jordi Carrillo Miquel (Carcaixent, 1982), iniciat en la fotografia des de l’any 1999.

José Carrillo Sandonato, Niclas78 (Carcaixent, 1953) Amb estudi fotogràfic a la veïna Alzira, al carrer Calderón de la Barca, núm. 2, des de l’any 1975. Nasqué a la serradora de Crespo, vora al Barranc de Barxeta, fill de Ricardo Carrillo Almiñana i María Sandonato García. Fou iniciat en l’art de la fotografia pel seu padrí de bateig, el fotògraf d’Alzira Antonio Carrillo Moll, l’any 1972. Està en possessió del títol de Fotografia Digital i Tractament de la Imatge, Postgrau de la Universitat de València, i del de Mestre Fotògraf Instructor. És també jutge qualificador de la Federación Española de Profesionales de la Fotografía y de la Imagen (FEPFI) i membre de l’associació professional Photographers of America. Segons el meu col·lega Aurelià Josep Lairón Pla:

“Ha expuesto su obra, entre otras ciudades, en Barcelona, Madrid, Sevilla, Tarragona y València. Ha parti- cipado, como invitado, en numerosos seminarios, y talleres de iluminación, composición, retrato y fotogra- fía digital y presentando ponencias en Oporto (Portugal), Ámsterdam (Holanda), Cesson-Sevigné (Francia), Dubai (Emiratos Árabes), Goteborg (Suecia) y Seúl (Corea), entre otros. Está en posesión de numerosos

78 Nom suec d’un fill del seu soci en l’obertura de l’estudi, i que no ho fou finalment per motius econòmics.

premios y galardones españoles y europeos. En 2003 fue nombrado maestro fotógrafo por la Federación Española de Fotógrafos”79.

Entre els guardons obtinguts, cal fer menció dels següents: Medalla d’Argent Europea Colour Art; Premi Comunitat Valenciana AFPV, fotografia social; Premi Qualitat Fotogràfica FEPFI (2006); obra seleccionada per al World Photographic Cup... A més a més, està en posses- sió del Certificat d’Excel·lència Fotogràfica FPFI (2013); Certificat QEP en retrat i il·lustratiu Eu- ropenphotographers (2013). Actualment pertany a distintes organitzacions internacionals de fotografia. És autor del calendari editat per Asindown i Levante-EMV, amb col·laboració de Ro- sa Marí García80, i de la part gràfica del llibre Alzira, l’illa del Xúquer, de l’historiador Bernat Montagud i del cronista oficial Aurelià Josep Lairón (Bromera, 2006)81.

Francisco Morant Castiella (Carcaixent, 1958) Fotògraf amateur, autor de la major part de les fotos dels carrers del poble que il·lustren el meu llibre Els carrers i les places de Carcai- xent (2007), fill de Francisco Morant Pla i Elena Castiella Pérez.

Vicent Martínez Pastor (Carcaixent, 1958) Reporter gràfic del periòdic Levante-EMV. Fill de Vicente Martínez Carañana i Julia Pastor Vicedo. Ha participat en nombroses exposicions i performances.

[Molí de la Llum / De la Vila] Postal fotogràfica. Revers sense dividir, anterior a l’any 1905 Col·lecció B. Daràs

José Vicente Monrós González i Xavi Martínez Pastor “Monrós i Pastor” amb estudi fotogràfic instal·lat al carrer de la Marquesa de Montortal, núm. 21.

79 Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, Ed. Levante-EMV, 2005, tom IV, pàg. 108.

80 Levante-EMV (La Ribera), 27-12-2006, pàg. 22.

81 Levante-EMV (La Ribera), 30-12-2006, pàg. 22. 30

Carles Nicolau Benito Castelló (Carcaixent, 1959) Fotògraf amateur i bohemi que ens sorprén amb les magnífiques fotos de Carcaixent i d’altres llocs d’arreu la Comunitat Valencia- na i d'Espanya, que hom pot admirar a la seua pàgina de Faceboock.

Vicent Guerola Blay (Carcaixent, 1962) Fotògraf amateur. Fill de Francisco Guerola Guardiola i Consuelo Blay Belda. Llicenciat en la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de Va- lència en les especialitats de Dibuix i Restauració; doctor Cum Laude per la Universitat Politèc- nica de València (1995), en el programa de Conservació i Restauració del Patrimoni Historico- artístic; professor titular de la Universitat per oposició en el Departament de Conservació i Res- tauració de Béns Culturals en la Facultat de Belles Arts de València; subdirector de l'Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València (2005- 2009)... Entre les seues publicacions més importants, destaquen La pintura ceràmica a Carcai- xent (2002) i Desertorum Protectio. Doña Amalia Bosarte. Vida y obra. Estudio histórico artísti- co. La obras de arte y sus artífices (2012). Els seus més de 50 articles d'investigació han sigut publicats en les més prestigioses revistes, com ara Ars Longa, Archivo de Arte Valenciano, Res- tauración & Rehabilitación... És autor de la majoria de les magnífiques fotos que il·lustren els seus treballs.

“Carcagente. Recolección de Arroz - 4” Postal fotogràfica. Revers sense dividir. Circulada 21-12-1904 Col·lecció B. Daràs