LA FORZA DEL DESTINO "Concierto sobre cuatro ruedos en Si Mayor Muy Sostenido" de

JAGUAR IJRover GRAN TEATRE DEL

Temporada d'òpera 1982/83

••••• _¡ ( - ) Asistaaunaaudiciónen BRITISH MOTORS s A I EXPOSICION y VENTAS: P.e San Gervasio, 46-48 - Tels. 211 38 97 - 247 31 3.7 TALLERES Y RECAMBIOS: Calabria, 36 - Tels. 223 2914 - 223 29 24 CONSORCI DEL BARCELONA GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya Agentes: Ajuntament de Barcelona POLICOMER, S.A. AUTOMOVILES FIGUERAS Societat del Gran Teatre del Liceu Gran Via, n? 657 Travesera de Gracia, 81 Tel. 246 14 55 Tels. 218 92 49 - 217 01 43 Vaya• sm dinero Alargue el pago de sus compras con Tarjeta de Crédito durante meses. O pague siempre al mes siguiente, al precio exacto y desde su casa. y a partir de ahora, vaya Òpera en 4 actes por su por toda ciudad, Llibret de Francesco Maria Piave todo el mundo España y por Música de sin dinero. Simplemente, llevando en el bolsillo esta Tarjeta.

e Oi e o u

ro le ro :7; /'""....._0:-, UJ

'" -o o u e ro CD Diumenge, 20 cie febrer de 1983, a les 17 h., Oi funció núm. 33, torn T (5 Q_ Dimecres, 23 cie febrer cie 1983, a les 21 h., o funció núm. 34, torn C -o ro .t:! Funció de Gala (:; 26 de febrer de a les 21 '30 " Dissabte, 1983, h., � funció núm. 35, torn A

BANCO DE BILBAO GRAN TEATRE DEL LICEU Barcelona LA FORZA DEL DESTINO

II Marchese di Calatrava: Ramón Gajas Donna leonora, la seva filia: Eva Marton Don Carlo di Vargas, el seu fill: Piero Cappuccilli La natura és l' origen de totes les coses bones. Don Alvaro: Giuseppe Giacomini Preziosilla, jove zíngara: Alexandrina Milcheva Padre Guardiano, franciscà: Paul Pliska Fra Melitone: Sesto Bruscantini Curra, criada de leonora: Cecília Fondevila Un alcalde: Vicenç Esteve Mastro Trabuco: Piero de Palma

Un metge: Jesús Castillón

Director d'orquestra: Nicola Rescigno Director d'escena: Tito Serebrinsky

Director del cor: Romano Gandolfi

Director adjunt del cor: Vi ttorio Sicuri Violí concertino: Josep M.' Alpiste Directora de ballet· Coreògrafa: Assumpta Aguadé Cos de Ball Decoracions: Ferruccio Villagrossi. La Bottega Veneziana (Treviso) Vestuari: Teatro Alia Scala (Milà)

ORQUESTRA SIMFòNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Yoghourts, flams, cremes, formatges ... Comentaris a càrrec de Roger Alier, Xosé Aviñoa -aliments frescos i naturals- i Oriol Martorell, del Departament d'Art de la Universitat de Barcelona. �

LA FORZA DEL DESTINO

ACTE I

El marquès de Calatrava, cap de la nobiliària casa de Vargas, s'està acomiadant de Leonora, la seva filla, a la qual veu molt entristida; aquesta, però, amaga el motiu del seu abatiment i li desitja un bon repòs; a continua­ ció, un cop el pare ha sortit de l'habitació, Curra, la seva dona de companyia, cuita a obrir els porticons que el pare havia fet tancar i comença a fer els preparatius de la fugida. Leonora, encara tremolosa per l'impacte que les paraules de consol han causat en el seu cor, dubta a continuar amb els seus propòsits de fuga: em­ però Curra li recorda el seu estimat Don Alvaro, al qual, Leonora dedica enceses d'amor. aleshores, paraules más se van a ver. Arriba aleshores Don Alvaro trobar les dues esperant Gafas de Moda dones descobreix en el rostre de Leo­ preparades, però Lentes de Contacto nora un la causa del vol esbrinar tot torbament, qual Aparatos para Sordos ella li fa avinent el seu temor d'abandonar seguit; pà­ y para que se vean y oigan mejor, tria, casa i família en una acció el final de la qual co­ Optica 2000 concede un crédito instantáneo en cada a Don Alvaro no la seva estima­ mença témer; comprèn compra de sus gafas Christian Dior

. da i li insinua que, tal volta, els seus sentiments envers de moda. rl------� ell han sentint li Lo que se dice un canviat; Leonora, aquestes paraules auténtico Crédito a la �1N®URENf I:======! confessa amb emoció que el seu amor és encara més Vista. En Optica 2000 els amb el seu són molt la moda es para ver. NINA RICCI gran, però que lligams pare . �======�I forts. Mentre això succeeix se sent remor de passes; LORIS AZZARO tots queden trasbalsats; Leonora vol que Don Alvaro s'a­ @lMfD(Ç& magui, però el ferreny cavaller anuncia que defensarà Ja seva dama de qualsevol perill i roman a l'estança. Arriben efectivament el Marquès de Calatrava i els seus PORSCHE DESIGN acompanyants que queden molt sorpresos de la presèn­ �@@@. cia de Don Alvaro el la seva qual, per nissaga mestissa, t\enectédito consideren d'inferior estofa. Don Alvaro suporta les in­ Estamoda júries que el Marquès li dirigeix, amb estoica paciència i demana només que sigui el propi marquès qui el fe­ reixi. Per demostrar que no li vol cap mena de mal, llen­ Consejo de Ciento, 310 Santa Ana, 2 Pza. Francesc Macià, 4 Optica 2.000 y establecimientos en: (Esquina P.O de Gracia) (Junto Ramblas) (Junio sénocn (El Corte Inglés Diagonal) Madrid. Bilbao, a terra la seva amb tan mala sort en ça pistola que, Tel. 3015353 Tel. 30212 47 Tel. 200 7461 Tel. 3220012 Málaga y Las Palmas. 1----. 1--

la veritat de la mort del amb al­ tocar terra es dispara i fereix de mort el Marquès, el qual barreja marquès mentides tal de no ésser narració qual mor tot maleint la seva filla a la qual considera gunes per reconegut, culpable dels fets. Els dos amants, esmaperduts, fugen que corprèn tothom menys Preziosilla que li torna a dir desconsolats. que a ella no l'enganya. Leonora arriba al costat d'un monestir i es deixa caure; explica aleshores que el dia de la mort del seu pare, ella ACTE II sortí darrera de Don Alvaro, però molt aviat el va per­ dre de vista i que el considerava mort. Trasbalsada per les del seu la sensació A l'interior d'una posada uns pagesos i mulers estan paraules germà venjatiu, per d'haver l'enamorat i haver estat la causa de la fent tabola mentre esperen la vianda; entre ells Carlo, perdut del s'ha decidit a en i germà de Leonora, disfressat d'estudiant, afirma que ha mort pare, ingressar el monestir truca. Surt fra Melitone i li demana el motiu de la vingut en recerca de la seva germana i el seu amant per tal de donar-los mort; de sobte, acompanyada de Tra­ visita nocturna; ella, però no li ho vol dir i reclama la del el Pare Guardià arriba buco, entra Leonora disfressada la qual, en veure i re­ presència Superior. Quan i descobreix es d'una femenina a conèixer el seu germà, recula i surt de la posada. Carlo que tracta visita aque­ demana al muler informació sobre l'estrany personatge, lles hores, resta sorprès; Leonora, però, aviat li explica els motius de la seva i li comunica el seu però ell, per dissimular, fa entrar Preziosilla, una gitana desesperació de formar de la comunitat encara alegroia que incita tots els presents a anar al camp de desig part monacal, viure de contacte batalla, a lluitar contra els alemanys que han envaït la que preferiria allunyada qualsevol pàtria. Davant el crit patriòtic, tots els presents s'en­ humà. El superior accepta la voluntat de la noia i li hi ha una cabana a la en la cenen i malden contra l'invasor; a continuació Prezio­ explica que muntanya qual fer vida ell mateix li aliment silla comença a fer endevinalles sobre el futur de tots podrà eremítica; portarà tal no saber la identitat de l'ere­ els presents, als quals els pronostica glòria i honors per que ningú pugui mita. A continuació fa avinent a la comunitat vn militars; quan arriba a Carlo, no pot enganyar-lo i li que nou membre vol entrar en i té lloc la cerimònia anuncia malvestats, tot dient-li a cau d'orella que a ella religió la Leonora l'hàbit monacal. no se la pot enganyar i que sap molt bé que va disfres­ litúrgica mitjançant qual rep abans de la marxa de el sat. Arriben aleshores uns peregrins i tots els presents Finalment, Leonora, Superior li en cas de faci sonar una cam­ s'afegeixen a les seves pregàries; Leonora, dissimula­ prega que necessitat, la cabana té col·locada. dament ha entrat també i prega Déu per tal que el des­ pana que expressament lliuri de la venjança del germà; a continuació surt a dormir; Carlo interroga aleshores Trabuco sobre la iden­ ACTE III titat i el destí del seu acompanyant, intrigat principal­ ment pel seu sexe; el muler, però, traient bon partit de Al bell del de batalla Don de la seva taciturnitat, confon el suposat estudiant i no li mig camp Alvaro, capità de la seva fill d'un diu res. Els presents han quedat intrigats per la insis­ granaders, explica l'origen nissaga: es maridà amb la darrera de les descen­ tència del jove i quan Trabuco ha sortit, li'n demanen espanyol que dents dels establir un la raó; aquest aleshores engipona una història en la Inques, pretenent regne indepen- 1--- I--�

dent d'Espanya; fou vençut i detingut, i ella tingué el fill Per altra banda Trabuco apareix venent de tot: els sol­ a la presó. D'aquesta manera Don Alvaro sempre ha d'una altra banda elogien els seus he­ hagut d'amagar-se i viure sobresaltat; l'única que li da.ts .i respectius rois, Herrero i Felice de Barnas. L'algatzara havia la necessària pau, Leonora, va haver Fed�nco l?roporcionat es complica amb la presència dels nous soldats i els de fugir per una maleïda circumstància i, ara, la creu que a les cantineres. morta. De sobte se senten crits i Don Alvaro surt a P?gesos den;anen menjar. Després d un breu sermo de fra Melitone, l'acte acaba triom­ ordre; torna amb Carlo al ha salvat la vida. posar qual falment. Entre ells neix aleshores un corrent d'amistat mútua que es �eg�lla quan un i altre revelen els seus respectius noms Don Federico Herrero i Don Felice de fingits, ACTE IV Barnas. Arriba aleshores el moment de la batalla i Carlo vol acompanyar el capità. El cirurgià i els ajudants co­ Fra Melitone està repartint menjar entre els pobres de menten des de lluny que la victòria ha estat pels ita­ la contrada que es queixen de la poca diligència del lians, però Don Federico, el capità, ha estat ferit. El por­ frare en amb la que tenia fra Rafaello; el ten uns soldats i el deixen a la sala, sol amb Carlo. Don comparació es i engega els po­ Alvaro, a les portes de la mort, tremola quan frar� mo�esta per le� �0�1paracions cr�ient-se a es dirigeix al pare Guardià, Melitone el seu arrue, per tal de consolar-lo, li comunica que li �res, contl?UaClO li fa veure 1 estranya manera del pare Raffaello a qui serà atorgada l'Ordre de Calatrava, la qual cosa fa amb diable per la seva pell bruna; �l supe­ la identitat veritable del capità. A c?mpara e} sosp�tar �,Carlo nor fa cas orrns de les comparances del frare. Arriba contínuacio Don Alvaro lliura al seu amic un paquet aleshores Carlo en recerca del padre Raffaelo. Quan tot demanant-li que el destrueixi quan ell serà mort. aquest surt, Carlo el torna a desafiar i no fa cas de les Carlo, creient veure confirmades les seves sospites, obre seves de pau, titllant-lo de mestís; aquest in­ el paquet i troba, efectivament, un retrat de la seva prote�tes sult fa sortir novament l'impuls bèHic de Don Alvaro germana; en sentir que el cirurgià li comunica que el que, prenent lluita amb Carlo, després de capità viurà, sent renéixer l'alegria, car, d'aquesta ma­ u�1a es�as�, contra Sl mateix 1 de els insults del ger­ nera podrà portar a terme la seva venjança. ll�ltar �uportar ma de Leonora. Aquesta arriba en aquell moment i es El ja restablert; Carlo li demana per la seva cal?ità s'h,� plany del soroll que torba la seva pau. Carlo cau ferit salut i, quan n es assabentat, aquest descobreix la seva de mort i demana ajut espiritual; Don Alvaro, veritable identitat i reta en duel al seu astorat amic: desespe­ rat vessat una altra vegada sang d'un Vargas, tots dos inicien una lluita a mort, però arriben els so{ l?e_r I:aver dirigeix a la cabana de Leonora per tal de demanar-li dats i interrompen l'escomesa de Carlo, al qual s'en­ e� ajut; en veure-la la reconeix i li explica l'estat del seu duen; abans, però, aquest ha pogut comunicar a Don Leonora cuita al costat de Carlo, però se sent un Alvaro la viu, el capità, amoïnat per ge��à; q�e s�va .germana cnt 1 cap de poc arriba la noia acompanyada pel pare expressa el seu desig �� t�ntes Clrcums�anCles. �dverses, Guardia; Carlo abans de caure, ha ferit mortalment la d entrar a la vida religiosa. Surt el sol d'un nou dia; seva germana; abans de morir, Leonora perdona Don espanyols i italians armen un veritable garbuix sold�ts Alvaro per haver estat la causa de la desfeta familiar. enr�llg del qual es destaca Preziosilla que demana volun­ tans tal d'oferir els seus serveis d'endevinadora. per XOSÉ AVIÑOA 1------,

lA FORZA DEL DESTINO

ACTO I

El marqués de Calatrava, cabeza de la nobiliaria casa de Vargas, está deseando las buenas noches a su hija Leonora a quien encuentra muy apenada; ella esconde el motivo de su desconsuelo y le desea un buen descan­ so; a continuación, una vez el padre ha salido de la habi­ tación, Curra, la doncella de Leonora, corre a abrir las puertas del balcón que el padre había mandado cerrar Leono­ y empieza a hacer los preparativos para la huida. de su ra, aún triste por el impacto que las palabras progenitor han causado en su ánimo, duda en proseguir con sus planes de marcha, pero Curra le recuerda a su amado Don Alvaro a quien, entonces, ella dedica unas líricas palabras de amor. Llega en este momento Don Alvaro esperando encontrar a las dos mujeres a punto, pero descubre en el rostro de Leonora un gran desencanto cuya causa quiere saber de inmediato; ella le descubre su temor por abandonar la patria, la casa y la familia, en una acción cuyo final no acaba de ver claro; Don Alvaro no comprende a su amada y deja entender que tal vez ella ya no le quiera como antes; entonces Leonora, enardecida por las pala­ bras de su enamorado, le confiesa emocionada que su amor crece de día en día, pero que los lazos familiares no la dejan decidirse. Mientras suceden estas cosas se oyen pasos; todos quedan muy aturdidos; Leonora quie­ re que Don Alvaro se esconda, pero el valiente caballero anuncia que defenderá a su amada de cualquier per­ cance y se queda en la sala. Llega entonces el Marqués acompañado de criados, quien queda fuertemente im­ presionado por la presencia del despreciado Don Alvaro en las habitaciones de su hija. El mestizo soporta pa­ cientemente toda suerte de insultos pidiendo tan sólo que sea el propio Marqués quien le hiera. Para demos­ trar que no le quiere ningún tipo de mal, lanza su pis- I

presentes se interesan la verdadera historia de Car­ tola al suelo, con tan mala fortuna que al caer se dis­ por lo, el cual, haciendo una mezcla entre historia y fantasía para hiriendo mortalmente al Marqués, el cual, maldi­ una versión de la muerte del con­ ciendo a su hija, muere ante la desesperación de los explica marqués que mueve a los salvo a Preziosilla de presentes. Los dos amantes, no sabiendo qué camino .todos presentes que nuevo afirma que a ella no le tornar, deciden huir por el balcón en espera de poder engaña. Leonora al de la de los aclarar la situación. llega junto monasterio Virgen A.�geles y dessansa unos instantes; explica a continua­ CIOn que el día de la muerte de su padre, salió tras Don al lo de consi­ ACTO II Alvaro, pero que, poco perdió vista, derando que seguramente murió en la huida. Emociona­ da las palabras de su vengativo hermano, por la En el interior de una posada unos campesinos y mule­ po�, de haber a su enamorado haber ros están disfrutando de la buena mesa mientras espe­ s�nsaclOn perdido y por la causa de la muerte de su está decidida a ran la llegada del convivio; entre ellos está Carlo, her­ �Ido padre, ingresar en una orden Sale entonces fra Meli­ mano de Leonora, disfrazado de estudiante, quien afir­ religiosa. tone y le pregunta el motivo de su visita nocturna' ella ma, entre dientes, estar buscando a su hermana yaDon no hablar con él, ruega la del Alvaro para darles muerte; de pronto, acompañada de qu�riendo presencia padr� Supenor. Cuando el Guardián y descubre Trabuco, entra Leonora disfrazada; al ver y reconocer padre llega que se trata de una femenina a horas, a hermano, sale del sin que éste pueda ver de _visita aquellas s.� .antro queda Leonora le entonces quien se trata. Carlo pide entonces al mulero informa­ �uy sorpren�hdo; explica los motrvos y su tnste estado, así como su intención ción sobre el extraño personaje, pero éste, para distraer aunque, añade, vivir aislada del rnun­ hace entrar en la posada a Pre­ religiosa, preferiría l':l a�ención de� estudi31nte do . superior acepta la voluntad de la le co­ ziosilla, una gitana vivaracha que incita a todos los pre­ .J?l joven y que las una cabaña en la sentes a ir al campo de batalla a luchar contra los alema­ mum;:a e� mo��añas hay que podra hacer vida eremítrca, escondiendo a todos su ver­ nes que han invadido la patria. Ante el grito patriótico, dadera identidad. A continuación pone en antecedentes todos los presentes se encienden y despotrican contra el a comunidad la cual se a realizar el ritual invasor; a continuación Preziosilla adivina el porvenir l� dispone de de un nuevo miembro en la comunidad. Fi­ de los hombres, augurándoles toda suerte de venturas si ingreso nalmente, antes de la marcha de Leonora, el se alistan en el ejército, pero alllegar a Carlo le comuni­ Superior le ruega que en caso de necesidad haga sonar una cam­ ca que a ella no puede engañarlo y le pronostica toda pana que la cabaña tiene a tal efecto. suerte de desgracias. Llegan entonces unos peregrinos dispuesta que e�t.onan unos rezos a los que se suman los presen­ tes; disimuladamente Leonora se ha sumado también a ACTO III las preces, pidiendo que la divinidad le proteja del bra­ zo vengativo de su hermano; acto seguido sale a descan­ En medio del campo de batalla Don Alvaro, capitán de sar; Carlo vuelve a interrogar a Trabuco sobre la iden­ granaderos, explica el origen de su estirpe: hijo de un tidad de su acompañante, sobre su sexo y su destino, soldado español que se casó con la última de las des­ el saca buen partido de su parsimonia y pero. muler? cendientes de los Incas, pretendiendo establecer un rei- consigue desviar todas las preguntas. Al salir éste, los .------1--� I--�

nado independiente de España, fue detenido y encarce­ Amanece un nuevo día; soldados españoles e italianos lado con su esposa; Don Alvaro nació en prisión y por levantan una considerable en medio de la cual ello mismo siempre ha vivido de sobresaltos; la única algarabía Preziosilla pide voluntarios para saber su futuro; Trabu­ persona que le había dado seguridad era Leonora, pero co, su va haciendo de vendiendo las circunstancias se volvieron también adversas cre­ por lado, buhonero, toda suerte de cachivaches; soldados de uno otro lado yendo ahora muerta a su amada. De pronto se' oyen y saludan a sus respectivos héroes mientras que con la unas voces y el capitán sale a poner orden regresando de reclutas en busca llegada y campesinos de alimento r al punto con un acompañante, Carlo que explica que le el acto termina apoteósicamente. ha salvado la vida al librarle de las iras de unos jugado­ res, por lo cual le estará eternamente agradecido. Entre ellos nace entonces una corriente de y ambos simpatía ACTO IV se presentan con nombres fingidos, Don Federico Herre­ ro y Don Felice de Bornos. Llega el momento de la ba­ Fra Melitone repartiendo comida entre los talla y Carlo decide acompañar al capitán. El cirujano .está pobres del Iugar, quienes se quejan de su poca en y sus ayudantes comentan los hechos afirmando que diligencia comparación de la que tenía fra Rafaello; el fraile se han ganado los italianos y españoles pero que el capitán a los Herrero ha salido herido de la contienda; efectivamente molest� por. }as co�p�raciones y despide pobres; a continuación se al Guardián a le unos soldados traen al herido y lo dejan a solas con dirige padre quien resaltar la extraña actitud del a Carlo. Don Alvaro, creyéndose a las puertas de la muer­ ha�e padre Raffaello, quien compara con el diablo por su tez moruna. te, se asusta al oír de su amigo que le han concedido Llega entonces Carlo, reclamando la del Raf­ la orden la Orden de Calatrava, lo que hace entrar en presencia padre faello; cuando éste sale el hermano de Leonora le vuel­ sospechas al vengativo hermano de Leonora; a continua­ ve desafiar no haciendo caso de su de ción el herido hace entrega de un paquete a su amigo � y, petición paz, le Insulta tratandole de mestizo, cosa enciende a para que éste lo destruya a su muerte. Carlo, para con­ que Don Alvaro, el cual, dudando entre la paz sus anhelos sus sospechas, abre a solas el paquete y descubre y fin1?-ar de venganza, acaba por entablar un lance con Carlo. en el retrato de Leonora; sus deseos de venganza se _un Leonora llega entonces quejándose del de la lu­ acrecientan al enterarse de que el capitán saldrá con fragor cha que no le el está buscando en vida del percance. permite sosiego que el lugar. Carlo cae herido de muerte y los últimos capitán se ha restablecido del todo, cosa que comu­ pide E.l auxilios. Don Alvaro, haber derramado mea a Carlo a instancias dé éste; enterado ya de su sa­ desesperado por de nuevo la sangre de un se acerca a la cabaña lud, el hermano de Leonora descubre su verdadera iden­ Vargas, de Leonora en busca de auxilio; al salir ésta, la reco­ �i�a.d y reta en duelo al sorprendido capitán; ambos noce y le explica los últimos acontecimientos; Leonora InICIan entonces una lucha a muerte que es interrumpi­ corre al de su se un da por los soldados de la guarnición; antes de salir, lad? herr:nano, pero oye grito y la del Carlo descubre que su hermana todavía vive. Don Alva­ poco despues llega Joven acompañada padre Guardián; Carlo, antes de ha herido a su her­ ro, por circunstancia adversa, expresa expirar e�t,ristecido tan.ta mana, cual, antes de morir, a Don Alvaro también su deseo de mgresar en una orden religiosa. l� perdona por haber SIdo el causante del desastre familiar. 1---..

EL CONTINGUT MUSICAL

OBERTURA

Verdi va dotar La forza del destino d'una de les seves obertures més interessants (escrita el 1869, quan va re­ visar l'òpera), estretament vinculada als progressos del drama que presenciarem. Comença amb tres acords del metall que- -es repeteixen tot seguit. Verdi possiblement volia que representessin «Ia força del destí» d'una manera semblant com diuen que Beethoven, parlant de les notes inicials de la seva Cinquena simfonia hauria dit: «Així truca el destí a la nostra porta». Aquests tres acords repetits van seguits d'una melodia insistent, gairebé obsessiva, que ens comunica una sen­ sació d'urgència que ens inquieta. El conjunt dels acords inicials i d'aquesta idea musical la podem deno­ minar, per a entendre'ns, el tema del destí. El sentirem sovint. Després d'un clímax orquestral tornarem a sentir els acords repetits i aleshores l'orquestra emprèn un tema líric «cantat» per un clarinet, un oboè i una flauta, mentre per dessota seguirem sentint el tema del destí tocat per la corda, fent les onades característiques del tema. De sobte, el tema líric s'interromp, i els violins, tocant suaument, ens presenten un nou tema d'aspecte patètic (ens farà pensar en el de La traviata) i que cada cop es presenta més fort, mentre al fons seguim sentint el tema del destí. L'orquestra emprèn ara una mena de tempesta instru­ mental i quan aquesta es calma, inesperadament, com un raig de llum, el clarinet, l'oboè i la flauta ens porta­ ran cap a un nou tema de gran bellesa, tocat pel clari­ interior/Decoración Arquitectura net i acompanyat per l'arpa, a la qual s'anirà sumant la resta de una Provenza. 281 (entre Via Layetana y Lauria) l'orquestra. Després aquesta emprendrà Tels. 215 76 99 - 215 75 87 sèrie de comentaris basats en els temes que hem sentit Barcelona-37 i alguna idea nova -com la puntejada pels violins­ fins a arribar a la conclusió. tr �

Caldrà, pera, que recordem els temes indicats, perquè els tornarem a sentir en el curs de la representació.

ACTE I

1. Marquès de Calatrava, Leonor. Escena: Sense re­ córrer al recitatiu, Verdi ens presenta breument els dos personatges amb frases atractives. 2. Curra, Leonora, recitatiu i ària de Leonora: L'ària de Leonora apareix insensiblement partint del re­ citatiu, iniciada per uns arpegis del violoncel. És una peça que ens recorda l'ària final d'Elisabetta en el Don Carlo, i com en aquesta òpera, sentirem el so dolorós de l'oboè fent dues notes seguides se­ parades només per mig to, repetidament. 3. Duet Alvaro - Leonora: Alvaro, amant de Leonora, es presenta per endur-se-la secretament a l'altar. Primerament sentirem Alvaro cantar amb passió l'amor que l'esperona i només quan ell hagi acabat les seves expansions entrarà Leonora; els dubtes d'aquests s'expressen en una línia melòdica agitada. Els duets ja no duien, ara, necessàriament la sego­ na part a cabaletta, però en aquest es nota encara la seva presència amb un tema més ràpid que can­ ten tots dos alternant llurs frases. 4. Escena final: Calatrava, Alvaro, Leonora: El terna del destí, ràpid, ens introdueix el pare de Leonora: una breu escena desencadena el drama que l'or­ questra comenta sinistrament portant l'acte a la seva conclusió. Después del triunfo

· ACTE II y la ducha... 5. Cor: Sentim els acords inicials de l'obertura però Eau de Cologne Hermès . la música es torna i aviat els seguidament alegre Creada especialmente para personas violins ens marquen un àgil ritme de dansa. que practican deportes yactividades 6. Un estudiant (Carlos de Vargas), Alcalde, Leonora al aire libre, el eau de cologne Hermés i Cor: Una escena mixta, al fons de la qual seguim tonifica y refresca la piel, transmitiendo al cuerpo una agradable sensación de plenitud y vigor. 1--- 1---

14. Escena: Pare sentint molta estona el ritme de dansa ens presenta Guardià, Melitone, Leonora, i duo P. Guardià - Leonora: els diferents personatges que hi ha a l'hostal. Les protestes de Melitone són un 7. Preziosilla i cor: Marxa «Al suon del tamburo»: antecedent clar del Sagristà de la , de Puccini. Però La gitana Preziosilla (mezzo-soprano) canta ara aviat deixen pas al bellíssim duo, en el la aquesta peça que comença com una marxa però qual profunditat de la veu de baix és posada en contrast amb les que inclou passatges propis d'una ària completa. frases de la soprano. 15. Finale: P. No hi manca el característic element «exòtic» que Guardià, Leonora, Melitone, cor: Tor­ nem a sentir un més el tema Verdi reservava per als gitans en moltes ocasions. cop patètic insinuat 8. Cor i solistes: Pregària: L'arribada d'uns pele­ per dos violins, mentre l'orgue afegeix el seu to místic a grins és motiu perquè tots participin en l'oració l'escena, que comença amb un llarg pas­ al P. formant un formós concertant de gran amplitud. satge per Guardià, pràcticament una ària (<

- El duo es amb decorat amb 13. Melitone Leonora: Diàleg gairebé sec que acaba desenvolupa bellesa, austeritat la corda i amb una reaparició del tema del destí i el tema pa­ per després pels instruments de les tètic, ara marcat per un clarinet. vent, especialment flautes. --, I

recitatiu i ària «Urna És una 24. - 19. Carlo: fatale»: peça Duo Melitone Pare Guardià: És admirable la ca­ que permet el lluïment si el cantant és capaç de pacitat de Verdi per retratar la personalitat de bé les frases duen la veu a melo­ dues lligar que exposar persones que canten conjuntarnent, com en dies atractives i serenes. Una breu interrupció porta aquest interessantíssim duo que contrasta un altre cap a la cabaletta última que trobarem en aquesta cop els dos personatges. 25. Escena - òpera (<<0, gioia immensa»). Melitone Carlos: Breu passatge que ens 20. El canvi d'escena ens presenta ara el cor -frag­ torna al món del drama romàntic del duc de Rivas. fou el una sense Un ment que afegit 1869-, pàgina apassionat recitatiu-arroso de Carlos prepara el gaire interès, que suggereix nocturnitat. duo que segueix. 21. Duo Alvaro - Carlo: Alvaro entra amb aHusions del 26. Duo Carlos - Alvaro (conegut ara com a P. Raffaele): clarinet al tema de la introducció d'abans. Comen­ El duo manera comença d'una irregular, amb pas­ ça tot seguit el duo que desembocarà en el duet dels satges inspirats. Finalment sentim en l'orquestra el dos personatges. Ens trobem amb un dels típics tema líric de l'obertura, que cantarà Alvaro en ne­ ritme dansant Verdi números de que feia tan grats gar-se inicialment a combatre. Carlo també empra a l'orella i que són la quintaessència de les seves el tema per exigir venjança i finalment s'entaula la òperes. lluita, fora d'escena, després d'abundants repeti­ 22. Finale: Verdi coHocà ara aquí una sèrie de pàgi­ cions del tema. nes decoratives sense efecte directe en l'argument: 27. Leonora: ària «Pace, pace mio Dio»: Enamorada una marxa militar amb Preziosilla i un cor de can­ encara d'Alvaro, entra la soprano acompanyada del ven tema del tineres, la cançoneta de Trabuco que quincalla destí durant uns breus compassos. El als soldats, el cor de pagesos morts de fam i el de tema deliciós d'aquesta ària n'ha fet una de les reclutes. L'entrada de Preziosilla porta cap a una peces més conegudes d'aquesta òpera. L'arpa acom­ taranteHa que ballen tots fins que arriba fra Meli­ panya la peça discretament mentre el tema del els amb re­ destí a tone, que increpa presents grotesques comença interferir-se amb el cant de la pro­ convencions i sermons. L'acte acaba amb el cor tagonista. militar «Rataplan- cantat per Preziosilla i el cor, 28. Final. Arriben Carlo i Alvaro lluitant: Carlo, ferit, amb molts trossos «a cappella. (sense orquestra). demana confessió i en intervenir Leonora aquesta És un dels passatges més fluixos de tota la pro­ és ferida per Carlo en una agitadíssima escena duta ducció de Verdi. en un diàleg que no té ja pròpiament res de l'antic recitatiu. Verdi fa servir aquí les tintes fosques ACTE IV característiques de moltes escenes seves. L'entrada del Pare Guardià inicia un trio final (afegit el 1869) 23. Cor i Melitone: Escena: Una introducció severa amb Leonora que mor cantant un tema líric de d'orquestra i cor presenten l'escena dels pobres gran bellesa i les exclamacions de desesper d'Alva­ ro. Un finíssim a morts de fam i Melitone, plena de color i vitalitat. passatge per violins i arpa tanca El caràcter del frare poc evangèlic és presentat en l'òpera suaument. contrast amb Ia severitat del Pare Guardià. És una escena que deu idees i ritme a Rossini. ROGER ALIER Arturo Paz Huguet, Perito Industrial y Periodista Técnico, especialista en la divulgación didáctica de la técnica electrónica y un gran experto en Video (redactor técnico de "Video Actualidad", corresponsal de "ACE International", secretario de las "Jornadas Profesionales de Video" en

Sonimag ... ) Su informe de hoy versa sobre la importancia de la calidad de la cinta para obtener una congelación de imagen perfecta.

La congelación de imagen somete a la cinta ª-grandes esfuerzos.

Congelación a/ cabo de 1 segundo: Congelación al cabo de 30 minutos: nltioe. Esto elevada nítida. No se aprecia Imagen significa Imagen ninguna Video cassettes Agfa High Para seguridad suya: Control de en luminosidad, excelente pureza de color pérdida notable la calidad de la Color: la condición decisiva Calidad Agfa. contornos bien definidos. con relación a la obtenida en el y muy imagen para obtener imágenes con Entre los diferentes controles de segundo. sus primer una magnifica fidelidad calidad que realiza Agfa en cromática. cintas, se La tecnologia Agfa High encuentra el Color que se emplea en el "High Color El esfuerzo a que se ve sometida la cinta de video durante la congelación de imagen es recubrimiento de la cinta Quality fácil de calcular. Asi, cuando se quiere estudiar la imagen de un deportista en una fase de video, utiliza una muy Control". Se elevada cantidad de trata de una determinada -por ejemplo, en el momento decisivo de pasar ellistón- y se invierten 30 pigmentos ultrafinos, prueba para minutos en la observación, ello que cada una de las dos cabezas de video que giran que significa la la han luego se comprimen para verificar luminosidad, a 25 ris, ha cruzado 45.000 veces por el mismo trozo (pista) de la cinta. Es decir que se obtener una cinta muy lisa pureza del color y la estabilidad en total 90.000 pasadas. Si la cinta es de calidad mediocre, ello equivale al producido y uniforme. Gracias a ello, de imagen. de las lo a través de una analogia desgaste total pistas, que podemos asimilar, se obtienen imágenes de Y sin olvidar el cinematográfica, a quemar el fotograma de una pelicula de cine. que excelente calidad: elevada de las desgaste de la cinta de video motiva el desprendimiento particulas magnéticas, cuales luminosidad y contornos pueden taponar los finos entrehierros de las cabezas. muy claros, tanto en Pero no tenga ningún temor cuando utilice una videocassete de buena calidad, pues la formas como en colores. calidad de la imagen permanece invariable (no pierde en color ni en definición) y, a la vez, no una se producen desprendimientos de partículas perjudiciales. La explicación es sencilla: cinta de calidad se distingue, entre otras cosas, por presentar una superficie muy lisa, que es condición indispensable para que el roce entre las cabezas la cinta se efectúe Videocassettes Color repetido y La expresión "cinta High con un suave deslizamiento. de video perfecta", Imágenes de significa para el magnifica fidelidad cromática. Para todos los formatos actuales. técnico: cinta de superfície lisa. con La mayoría de los magnetoscopios permiten obtener fa un recubrimiento congelación de imagen. Las zonas de perturbación uniforme de los (rayas horizontales) que pueden aparecer a veces en fa piqrnentos de alia densidad sobre un Audio a: zona central de la se pueden desplazar con Para información y Video, dirigirse imagen, soporte elástico. del mando de ayuda seguimiento ("tracking"). Algunos pero de rigidez ele­ AGFA GEVAERT, SA magnetoscopios realizan esta compensación vada. - 5411 - automaticamente. División Cintas Magnéticas. Provenza, 392 Teléfono 207 Barcelona-25 1-----.

Eva Marton Giuseppe Giacomini Alexandrina Milcheva Sesto Bruscantini

Piero Cappuccilli Paul Pliska Ramón Gajas Cecília Fondevila --I-----,

. pro mUSICa ". . .'

. - .' .

'.... .' '-= �,.I PATRONAT PRO MÚSICA DE BARCELONA XXV TEMPORADA MUSICAL

LONDON PI-IILHARMONIC ORCHESTRA

Nicola Rescigno Tito Serebrinsky Sir GEORG SOLTI director

Dilluns, 7 de març de 1983, a ies 21 h.

HAYD!\': Simfonia núm. 102, en si bemoll major - BARTÓK: Suite de ballet DVORAK: Simfonia núm.9, "Dei Nou Món".

Dimarts, 8 de març de 1983, a ies 21 h.

WAGNER: Tannhaüser (obertura) - McCABE: Concert

- per a orquestra BEETHOVEN: Simfonia núm. 3, op. 55, "Heroica".

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA Romano Gandolfi Vittorio Sicuri

Venda de localitats a les taquilles del Palau, dies feiners, de 17 a 21 h. Preus especials per a estudiants. 3 versiones: de Luxe . Berlina - SR - 3 transmisiones:

. 4 vel. . 5 vel. - Automáticc 3 motores: 1.3 S (75 cv) - 1.6 S (90 cv) - 1.6 D Diesel (54 cv) "2 carrocerías: 3 puertas y 5 puertas - P. V ,P. matriculado con Impuesto de Lujo: desde Ptas. 989.062,-

Tracción delantera - Motor OHC transversal - Ascona 4 2 versiones: Luxus - Berlina - 3 transmisiones: Opel puertas

- - 4 vel. . 5 vel. Automático 3 motores:

- 1.6 S (90 cv) - 1.8 E (Inyección 115 cv) 1.6 D Diesel GIUSEPPE VERDI (54 cv)· P. V.P. matriculado con Impuesto de Lujo: desde Ptas. 1.223.353,- La vida de Verdi és un quadre immens que ocupa gairebé la totalitat del segle XIX pel que fa a la història de la mu­ a de al _ _ sica italiana. Nascut Roncole, prop Bussetto, Opel Ascona 5 puertas Tracción delantera Motor OHC transversal - 2 versiones: Luxus Berlina - 3 transmisiones: 4 vel. ducat de Parma, a (1813) en què Rossini assolia - l'època - 5 vel. Automático 3 motores: 1.6 S (90 cv) - in - amb L'italiana - seus triomfs 1.8 E (Inyección 115 cy) 1.6 D Diesel (54 cv} els primers grans Algeri P. V .P. matriculado con Impuesto de Lujo: i Tancredi, i educat per a la música d'òpera en els anys desde Ptas. 1.270.035,- en què el món musical es disputava les produccions de Bellini i de Donizetti, el jove Verdi no pogué tenir millors estímuls per a iniciar-se a l'òpera, ni pitjors dificultats 3 motores: 2.0 S (lOO - 2.0 E 110 - cv) (Inyección cv) Rekord amb eren mirats els • fet de la idolatria - Opel compo­ 2.3 D Diesel (65 cv) 2 versiones: De luxe y Berlina pel què Caja cambios: 4 vel. - 4 vel. con Overdrive - sitors del moment. Automático - También Opel Rekord Caravan. Verdi es a la amb el relativament P. V. P. matriculado con Impuesto de Lujo: llençà palestra bagatge desde Ptas. 1.368.431,- prim d'una formació d'estudiant modest, i li calgueren tots els recursos de la seva tenacitat pagesa per sobre­ sortir lentament de la massa de compositors secundaris en i - a situar-se el lloc Motor 6 ell. Inyección 31. iso cv. Din. 215 km/h. que aspiraven que inesperadament 5 velocidades a Automático - Aire acondicionado - havien deixat buit tots els seus predecessors. Dirección asistida - Elevalunas eléctrico muchos prematura, y la seva - del èxit otros extras P.V.P. matriculado con Impuesto de D'encà primer definitiu, (1842), Lujo: desde Ptas. 2.665.499,- carrera seguí un camí ascendent, amb nous triomfs com I Lombardi (1843), (1844), (1846), (1847), (1849) i altres títols secundaris d'a­ com mateix els va Senator quests anys de treballs forçats, ell MOLOr 6 cil. Inyección 31. 180 cv, Din. 210 km/h. Opel 5 velocidades o Automático - Aire acondicionado - qualificar. Dirección asistida· Elevalunas eléctrico y muchos otros Foren molt durs en els sofrí també fortes

- anys quals extras P.V.P. matriculado con Impuesto de exactament com li havia abans Lujo: desde Ptas. 2.547.298,- pèrdues familiars, passat, dels seus que a ell, a Donizetti: la mort de la muller i dos fills en l'espai d'un parell d'anys. amb tots tam­ - Finalment trasbalsos, Coupé deportivo Motor Inyección 2.0 E (110 cv) assolí, aquests però 5 velocidades - Encendido electrónico - Llantas aleación - Faros bé amb la incorporació d'experiències cada cop més halógenos - Asientos Recaro - Parabrisas laminado - Cristales una d'estil esclatà amb les tres - - maduresa tintados Spoilers traseros y laterales Opciones: Aire variades, que acondicionado - Pintura metalizada - Grupo trasero antiblocante obres mestres universalment conegudes: (1851), Techo solar - P.V.P. matriculado con de Impuesto Lujo: Il travatare i La traviata i encara desde Ptas. 1.345.954,- (1853) que després hi hagué encara un curt període «gris», en arribar els conscient de anys 1860 Verdi era un home plenament

- - seu de les limitacions dels llibre­ Tracción delantera Motor transversal la importància del art, 3 motores: 1.0 S (45 cv) OHV - 1.2 S (54 cv) tistes i editors i decidit a tirar endavant - l'envoltaven, OHC - 1.3 S (69 cv) OHC 2 carrocerías: que

. una ara sortia amb més amb 2 y � volúmenes 4 versiones: Base, obra que lentitud, però

- Luxux, Berlina y S.R. P. V.P. matriculado una maduresa. El 1859 estrenà Uri ballo in mas- con Impuesto de Lujo: desde 588.845,- Ptas. major semanas de...

Un nuevo libro coleccionable en fascículos con la apasionante historia del Gran Teatro del Liceo. Los últimos 150 años de Barcelona y de la cul­ tura catalana reflejados a través de la fascina­ HISTORIA DEL la ha tenido su máxima ción por ópera, que GRAN TEATRO DEL LICEO expresión en el Liceo Barcelonés. Escrito por Roger Alier y editado por La Vanguardia, que Cada semana un fascículo durante 16 semanas se lo ofrecerá, sin coste al­ guno, a través de las páginas de su suplemento en el suplemento dominical dominical. «En el verano de 1787, el ,ia­ (Desde la derrota de 1714, jero y economista inglés Anhur el gobierno era ejercido en ishó Barcelona escri­ Cataluña principalmenre ehem i en Young' y aviat entrà contacte amb el teatre de Sant milita­ bió en su pais que la pasión por por las autoridades

... de Peterburg, gràcies als bons oficis del tenor Enrico Tam­ el teatro y ópera era mayor que res El capitan general el de nuestro Covent Garden. Barcelona, marques de la berlick estrenaria (que aquesta òpera) per presentar el y seguia: "Vi a un berrero. Mina, fue el iruroducror de seu títol al Teatre sofocado todavía después de ta ópera en nuestra ciudad proper Imperial. haber estado golpeando el yurt­ desde 1750.») No fou fàcil: i seva que. y con las mangas de la ca­ projecte que Verdi la segona (El aventurero y donjuanes­ calgué misa enrrolladas hasta más es co Giacomo Casanova fue muller, Giuseppina a Rússia arriba del coda. que pareda Strepponi, desplacessin encarcelado en 1768 ep Bar­ disfrutar del espectáculo tanto d'una bona de for­ celona por el capitan gene­ (precedits provisió pasta italiana, a más que la buena sociedad de ral conde de Ricia. sucesor i tal de no los paicos."" matges salam.i, per enyorar-se massa). Un del marqués de la Mina: así - u1815: el descubrimiento de la sc vengó Ricia de que el cop allí, soprano per la Verdi havia escrit el desen­ qual la música de Rossini donjuan italiano le hubiera de Leonora cadenó un verdadero furor a su la fa­ paper emmalaltí, i calgué deixar l'estrena quitado ámame, operístico en Barcelona.» mosa bailarina Nina Ber­ a Els Verdi tornaren a Itàlia i per deixa­ - l'any següent. (.1837: con la puesta en gonzi.» ren que l'òpera s'estrenés sense ells, fet que tingué lloc marcha del teatro de Mon­ lesión nacía la apasionante el 29 d'octubre de el rus 1862, segons calendari ortodox, aventura del Gran Teatro del Liceo.» que equivalia aleshores alIO de novembre (per un procés similar, anys més tard, la Revolució d'Octubre tindria lloc quan a la resta d'Europa ja era novembre). L'èxit assolit per aquesta òpera fou general, i Verdi esdevingué ja un mite vivent. La resta de la seva carrera fou cada cop menys prolífica quant al temps i ritme de treball, però el colossal compositor guardava encara asos a la màniga per sorprendre a tota la generació següent: Don Carlo (1867), obra mestra que trigà a ésser valorada com mereixia, Aida (1871), sobre la popularitat de la qual no cal insistir, (l887) i (1893). En aquestes dues últimes, a més, Verdi canvia ja el seu • •• estil clàssic que ja no li convenia seguir repetint i fou capaç de crear un nou mètode de treball amb una per­ apasionantes sonalitat extraordinària. En aquests darrers anys Verdi podia contemplar, als seus peus, l'òpera italiana, totalment vençuda per les obres immortals havia al seu «curriculum». historias que afegit Avui dia no és concebible, tot i el temps que ha passat, que pugui haver-hi una temporada d'òpera sense «algun Verdi». El compositor, mort finalment el 1901 segueix i seguirà coleccionables moltíssim temps al capdavant de l'òpera italiana, de la qual és fita inesborrable. . """'.__ R.A. LAVANGUARQ_�. LA FORZA DEL DESTINO, ¿OBRA DE TRANSICIÓ a DE RECERCA?

Després de l'estrena de Un ballo in rnaschera, l'any 1859 Giuseppe Verdi es mantingué lluny del món teatral, i en aquell període es varen produir en la seva vida dues cir­ cumstàncies molt importants: en primer lloc el casa­ ment amb Giuseppina Strepponi, després cic dotze anys de viure en comú, i per altre costat la seva entrada a la vida política. Per mediació de l'ambaixador anglès co­ negué al Comte de Cavour, el qual el va pressionar per­ què es presentés com a diputat en el primer Parla­ ment italià, després de la unificació del país; al comen­ çament el compositor no volia acceptar dient que ell era un artista, però l'important i inteHigent polític el va convèncer i Verdi fou elegit membre de la cambra; as­ sistí regularrnent a les sessions, mantingué la seva ad­ miració per Cavour i li donà sempre el seu suport; per això quan aquest mori ho va sentir molt i va anar aban­ donant poc a poc la seva carrera política. En retornar a Torí i mitjançant la intervenció del tenor Enrico Tam­ berlick i també de l'agent teatral Mario Corticelli, entrà en contacte amb el Teatre Imperial de Sant Peterburg, JOYERO la qual cosa demostrà que la seva voluntat de fugir del món musical no era tan forta com el propi mestre deia. Per altra banda també havien d'influir altres motius per la ràpida acceptació de l'encàrrec, des de raons eco­ nòmiques (les importants despeses que Verdi feia a la vil·la de Sant' Agata havien exhaurit les seves finances i feien molt interesant un contracte com el que li oferia el teatre rus, que li pagava 60.000 francs) i, per què no?, raons patriòtiques com era el de permetre fer res­ sonar la veu de la Itàlia reeixida enmig de la Rússia dels tsars. La seva primera idea fou de musicar el Ruy Blas de Victor Hugo, que ja feia anys li havia agradat, però el tema d'aquesta obra mestra de la literatura francesa no M. Pérez 4 Tel. Cabrera. 201 3300 Barcelona-21 (junta Turó Park) era el més adient per a una societat com la russa, ja que explicava la història d'un criat que es converteix en .------1 .------I--�

l'amant de l'emperadriu, i després en primer rrurnstre, nar-li una accio més i una millor eficàcia teatral, la cosa a comú una àgil, per qual dignitat del con.feria l:hom� la qual cosa portà que l'obra resultés simplificada; I una direcció del Teatre explicà �oblesa exc.essIva; l� primer acte quedà solament l'escena essencial, la de a aquests inconvernents, però ell es mantingué Ver.dI la infeliç i tràgica temptativa de fugir; els dos germans ferm I com que no volia tenir una altra vegada proble­ de Leonora són units en un sol personatge; l'explicació amb la censura, com havia succeït en la darrera �es de la vida de Don Alvaro queda reduïda a l'ària de la opera, estava disposat a renunciar al contracte abans primera escena del tercer acte; cas a part és la variació de compondre una obra basada en un text que no fos del final, que esmentarem després. Una de les ceses del seu gust. Veient la ferma actitud del músic la di­ curioses és la escena tercera de l'acte III, que parla recció Teatre reconsiderà la seva decisió i que d�l ¡l1Ítjan­ de la vida en un camp militar, no està treta de l'obra del el de féu saber a l'artista que era ç�nt fIll. !amberlick Duc de Rivas, sinó del Wallensteins Lager, de Schiller. de triar 1 argument que Però Verdi havia �hure desitgés. en Verdi conegué aquest text ja 1849 i aleshores dirigí pensat en drama que havia llegit feia anys, Ja ur: �ltre l'atenció de Salvatore Camarano sobre l'episodi, i en 1 que no era SIllO Don Alvaro a la tuerza del sino de 1861 insistí a Piave que l'assimilés a l'òpera; però no espanyol Don Ángel de Saavedra, Duc' de l'�scriptor únicament el sermó còmic a Melitone és el que ve de RIvas, per seves idees liberals; vençudes con�g.ut le� Schiller; també ho és la forma, el moviment, i l'estruc­ les dificultats, signà el contracte el 3 de juny i to�e� tura de les de Trabucco, els cam­ cridà un dels seus coHaboradors més habituals Fran­ l'escena; expressions el reclutament de mal i les can­ a perols pidolaires, grat per començar la tasca, que els cesc� Mari� P�ave, tineres són adaptacions de l'autor alemany, mentre que ocupa l estiu. era i aquesta vegada tot, Com. haJ;>itual, el sermó de Melitone és una traducció directa del frag­ mes, el compositor dona l'estructura de l'acció �ncara ment inicial de l'esmentada obra, com una arenga feta suggerí solucions que Piave adoptava � freqüentment un frare caputxí a les tropes de Wallenstein. íntegrament, es el cas de l'escena en la qual Leono­ per �o� La composició de l'òpera va ésser ràpida; començada al ra els amb el conegut fragment «La Vergi­ pren. ha�lts, setembre, a finals de novembre ja era acabada, llevat ne degh Angeli». El drama, del duc de Rivas, un dels de la instrumentació, com era la costum de l'artista més del romanticisme que text.os espanyol, cosa ma­ repr�sentatius completava durant els assaigs, per la qual el havia la seva estrena a Madrid l'any desp�rtat J.a e� trimoni marxà a Torí, primera etapa del llarg viatge, 1 escandol a la vegada, ja que s'hi bar­ 18�5, entusla�me els a Sant on tan aviat arriba­ odis a mort, fets de que portaria Peterburg, r�Jave_n genero­ en pass.IOns violentes, ren van començar les proves, que posaren sitat I heroisme 1 moments d'ardent misticisme tot primeres evidència la fragilitat d'alguns intèrprets, dels quals es això en una Espanya de molts colors, i' que ,emmarcat fa esment en la carta que la muller de Verdi dirigí al a mes trencava, amb el seu plantejament, la unitat sa­ Comte Opprandino Arrivabene. Per acabar d'agreu­ grada del teatre Fou sens dubte aquesta varie­ clàssic: la cosa emmalaltí la soprano que havia d'estrenar tat de temes que havia agradat a Verdi, que judicava jar el. Emma Lagrua, obligant tot això a ajornar la el de RIvas com «potent, singular i vastíssim». l'òpera, �rama per i que el mestre, després Pero, tot la del músic era do- representació l'any següent, malgrat això, preocupació instru- de parar a Londres, tornés a Itàlia, on revisà la ---I

realment semblant a l'òpera precedent, i en el fons no és semblant a cap obra de Verdi; tota l'estructura de la partitura posa en evidència el fet d'haver estat composta per a estrenar-la a Rússia, on el cant coral, els monjos de la literatura russa amb les seves veus apagades, la forma de l'acció, i les escenes militars eren elements inherents, i, segurament per això, i sobretot el perso­ natge de Melitone i les escenes de cor poden haver in­ fluït sobre Moussorgski en escriure el seu Boris Godu­ nov sis anys més tard. Però són precisament les inter­ vencions de Melitone i també l'aparentment intrascen­ dent personatge de Preziosilla (que en el drama apareix només en el primer acte) les que una mica tanquen el «dramón» i donen una major distensió a la situació, arribant el personatge de Melitone a ser clau per al des­ envolupament del llenguatge dramàtic verdià, realçant precisament la característica dominant d'aquesta obra com és la desproporció entre el centre del drama, i el que es pot considerar episodis accesoris, que són nom­ brosos, i que porten a conferir a l'òpera una estructura policèntrica no sempre encadenada, però sempre dintre d'una coherència musical. Aquestes consideracions han fet pensar als estudiosos de la música verdiana que es tractaven d'uns desequili­ bris propis d'una obra de transició, però és més una recerca per a aconseguir una elaborada i complexa es­ tructura dramàtica, no completa, però tampoc desapro­ fitada, en una època en la qual Verdi evolucionava des de la contextura clàssica amb una sèrie con-elativa de recitatius i àries a la composició de l'obra total com més tard aconseguí amb Aida, Otello i Falstaff i així ho expressà el propi compositor dient «En aquesta obra els cantants han de tenir esperit, comprendre les parau­ les i el seu significat». És a dir, arribar a trobar la per­ fecta interconnexió entre la música i l'entorn que en­ volta les diferents situacions.

ALBERT VILARDELL 1----,

HISTÒRIA DE L'ÒPERA

Verdi demanà una vegada més la coHaboració de Fran­ cesco M," Piave per a confegir la seva nova òpera desti­ nada a ésser estrenada a Sant Peterburg; el llibretista arranjà el seu llibret de l'obra del Duque de Rivas, Don Alvaro a la fuerza del sina i li oferí al compositor, el qual tingué a punt la partitura, però per motius de ma­ laltia de la soprano que l'havia de cantar, l'estrena s'a­ jornà fins a l'any següent, el10 de novembre del 1862. En aquella ocasió els cantants foren Barbot, Constance Betsy, Rosabella Nantier Didié, Enrico Tamberlik, Fran­ cesco Graziani, Angelini, Achille de Bassini. En aquesta primera versió, fou oferta al teatro Apollo de Roma el 7 de febrer del 1863 i dos setmanes després al Real de Madrid. Dos anys més tard arribà a Nova York (febrer del 1865), Viena (maig del 1865), Buenos Aires (julicl del 1866) i Londres (juny del 1867). El compositor, però, no n'estava content i decidí can­ viar alguns passatges, cosa que féu amb l'ajut d'Antonio Ghislanzoni per a l'estrena del teatre AHa Scala de Milà, que tingué lloc el 27 de febrer del 1869. Aquesta versió definitiva, que singularment canviava el final, deixant viu el protagonista, fou estrenada tres anys més tard al Gran Teatre del Liceu (21 de desembre del 1872). El 1881 arribava a l'Academy of Music de Nova York, men­ tre que al House de la mateixa ciu­ tat no arribà fins el 1918. Un camí similar tingué la partitura a Barcelona, car, després de Ia seva estrena trigà una cinquantena d'anys en reprendre's, cosa que s'esdevingué a partir del 1935. L'obra era considerada molt desigual pels afeccionats, sobretot en un moment en què l'interès sobre les obres de Verdi tenia molt d'excloent. Amb el ressorgiment de l'interès pel conjunt de l'obra, aquesta ha reprès el llec que li correspon. La darrera representació haguda al Liceu fou el 30 de gener del 1979, amb la participació de Montserrat Ca­ ballé, en el paper de Leonora, Pedro Lavirgen i Josep Carreras, alternant en el de Don Alvaro i Matteo Manu­ guerra en el de Carlo; en total es comptabilitzen, dones, sense comptar les d'enguany, trenta-vuit representa­ cions.

X. A. ------1------,

VISTA DISCOGRAFIA Aquesta discografia ofereix versions comercials com­ pletes. Els personatges són esmentats en l'ordre següent: «Especialistes Leonora, Don Alvaro, Don Carlo, Padre Guardiano, Me­ Iitone, Preziosilla, Orquestra, Cors i director. en Alta Fidelitat» 1953 CETRA LO 17 (3) (enregistrament del Maggio Mu­ sicale) , Mario del Monaco, Aido Protti, Feodora Barbieri, Cesare Siepi, Orquestra i Cors del Teatre Comunale de Florència, Dimitri Mi­ tropoulos. 1954 COLUMBIA QCX 10122/24 , Richard Tucker, Carlo Tagliabue, Nicola Rossi-Lemeni, Renato Capecchi, Elena Ni­ colai, Orquestra i Cors del Teatre AHa Scala de Milà, Tullio Serafín. 1955 DECCA LXT 5131/34 (reedició DECCA SXL 2069/ 72 i DECCA GOS 597/9) Renata Tebaldi, Mario del Monaco, Ettore Bastia­ nini, Cesare Siepi, Fernado Corena, Giulietta Si­ mionato, Orquestra i Cors de l'Accademia di Santa Cecilia de Roma, Francesco Molinari Pradelli. 1959 RCA LM/LSC 6406 (reedició DECCA GOS 660/2) Zinka Milanov, Giuseppe Di Stefano, Leonard Wa­ Rosalind rren, Giorgio Tozzi, Dino Mantovani, Elias, Orquestra i Cors de l'Accademia di Santa Cecilia di Roma. Fernando Previtali. 1960 MEL 023 (3) , Giuseppe Di Stefano, Ettore Bas­ tianini, Walter Kreppel, Giulietta Simionato, Or­ questra Filharmònica de Viena, Cor de l'òpera de l'Estat de Viena, Dimitri Mitropoulos. 1964 RCA LSC 6413 , Richard Tucker, Robert Merrill, Giorgio Tozzi, Ezio Flagello, , Or­ questra i Cors de la RCA Italiana, Thomas Schip­ pers. 1969 EM! HMV 1 065 02022/25 , , Piero Capuccilli, , Geraint Evans, Bianca Maria Casoni, Orquestra Royal Philharmonic, Cor Am­ brosian Opera, . 1975 RCA LO 01864/4 Leontyne Price, Plácido Domingo, Sherrill Milnes, Bonaldo Giaiotti, Gabriel Bacquier, Fiorenza Co­ ssotto, Orquestra Simfònica de Londres, Cor John Alldis, James Levine. I--� _--, ------,

ADMINISTRADOR: Lluís Andreu DIRECTOR MUSICAL: Eugenio Marco DIRECTOR D'ESCENARI: Dídac Monjo ASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró Miguel Ortega Javier Pérez-Batista Lolita Poveda

APUNTADOR: Jaume Tribó CAP DE PREMSA I REL. PÚBLIQUES: Adelita Rocha CAP D'ABONAMENT I TAQUILLES: Josefina Carbonell CAP D'ADMINISTRACIO: Joan Antich SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch CONSORCI DEL SECRETARIA: Josep Delgada GRAN TEATRE DEL LICEU Maria Antònia Claramunt María José Garda CAP DE MAQUINISTES: Constanci Anguera GENERALITAT DE CATALUNYA CAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset AJUNTAMENT DE BARCELONA CAP D'UTILLATGE: Jaume Payet SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU CAP DE SASTRERIA: Remei Mollor CAP DE MAQUILLATGE: Martha Vázquez PERRUQUERIA: «Damaret» SABATERIA: « Valldeperas» MOBLES: Almirall PATRONAT DEL CONSORCI Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianos PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol PUBLICITAT I PROGRAMES: Publi-Tempo

VICE-PRESIDENT: ExceHentíssim Sr. Pasqual Maragall NOTES IMPORTANTS: Un cop començada la funció, a com verificar no serà permesa l'entrada la sala, així GERENT: Sr. Lluís Portabella a escenes de enregistraments, fotografies filmar . qual- sevol tipus. VOCALS: Les funcions començaran puntualment a l'hora in­ Antoni Sàbat (Generalitat de Catalunya) dicada. del del Gran Teatre del Liceu, Montserrat Albet (Generalitat de Catalunya) El Patronat Consorci si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les els a els anunciats en Rafael Pradas (Ajuntament de Barcelona) dates, programes intèrprets Jordi Vallverdú (Ajuntament de Barcelona) aquest programa. En d'allò l'Article 92 del Re­ R. Martínez Callén (Ajuntament de Barcelona) compliment que disposa glament d'Espectacles, és prohibit de fumar als pas­ sadissos; hom ha d'utilitzar el Saló del ler. pis i el Manuel Bertrand del G. T. del Liceu) (Soc�etat vestíbul de l'entrada. Fèlix M .. Millet (Soc�etat del G. T. del Liceu) Maria ViIardell (Societat del G. T. del Liceu) Accés pel carrer St. Pau núm. 1 bis Carles Mir (Societat del G. T. del Liceu) 6.

SECRETARI: PORTADA: Oli de Ramon Casas (Cercle del Liceu) Adrià Alvarez I j742

PRÒXIMES FUNCIONS

FAUST Gounod Jaume Aragall Paul Pliska Vicenç Sardinero Vicenç Esteve Valerie Masterson Rohangiz Yachmi Montserrat Aparici Director d'orquestra: Romano Gandolfi D!rector d'escena: Giuseppe de Tomasi DIrector del cor: Romano Gandolfi Director adjunt del cor: Vittorio Sicuri Decoracions: Carlo Nicolai-Orlandi. La Bottega Veneziana (Treviso) Vestuari: Eugenio Gilardi. Arrigo (Milà)

Dijous, 3 de març, 21 h., funció núm. 36, torn C Diumenge, 6 de març, 17 h., funció núm. 37, HAENDEL ESTRENO EL MESIAS torn T y los escoceses estrenaron whisky. En el mismo Dimecres, 9 de març 21 h., funció núm. 38, en White una marca torn B año nació Edimburgo, Horse, se haria tan famosa como de whisky que con el tiempo oratorio de HaendeL OTELLO el célebre el de música Verdi Así dos procesos artísticos, componer el de con métodos, whisky, siguen Carlo Cossutta y elaborar, antiguos años. Cada vez Kari Nurmela perdurando con el paso de los que Piero De Palma escuche "El Mesias" o su música preferida, acompañada Josep Ruiz un excelente de White Horse, Vicenç Esteve whisky le sabrá please! Jesús Castillón mejor. Rosalind Plowright Cecília Fondevila Director d:orquestra: Anton Guadagno DIrector d orquestra: Dario Dalla Corte Director del cor: Romano Gandolfi Director adjunt del cor: Vittorio Sicuri Decoracions: Arena Sferisterio (Macerata) Vestuari: Arrigo (Milà)

' 13 de 17 numo Diumenge, març, h., funció 39 , torn T p;�eCes, 16 de març, 21 h., funció núm. 40, Dissabte, 19 de març, 21'30 h., funció núm. 41, torn A

LLORET, S.A., lnarstne Gráfica - Dep. legal B 35.492 - 1981