Diagnosi Comarcal I Estratègies De L'alt Camp Actualització 2009

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Diagnosi Comarcal I Estratègies De L'alt Camp Actualització 2009 DIAGNOSI COMARCAL I ESTRATÈGIES DE L’ALT CAMP ACTUALITZACIÓ 2009 PROMOTOR: PATROCINADORS: Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Diagnosi Alt Camp 2009.indd 1 4/10/09 09:50:27 ESTUDI ELABORAT PER: EQUIP TÈCNIC: Mercedes Teruel Josep M. Piñol Edita Fundació Ciutat de Valls Antic Hospital de Sant Roc C/ Jaume Huguet, 1 43800 Valls Tel. i fax: 977 60 06 60 [email protected] www.fcvalls.org Primera edició Novembre 2009 Consulta de l’estudi en línia Al web de la Fundació Ciutat de Valls es pot consultar la totalitat de l’estudi Composició i muntatge Imatge-9, SL Impressió Gràfiques Moncunill, SL Dipòsit legal T-.1.672-2009 Diagnosi Alt Camp 2009.indd 2 4/10/09 09:50:28 ÍNDEX PRESENTACIÓ CAPÍTOL 5 Fundació Ciutat de Valls ..................................... 5 LES INFRAESTRUCTURES I L’ORDENACIÓ TERRITORIAL ................................................ 41 CAPÍTOL 1 5.1 Les infraestructures viàries ........................... 41 INTRODUCCIÓ ................................................ 7 5.2 El ferrocarril ............................................... 42 5.3 El transport públic ...................................... 44 CAPÍTOL 2 ELS CANVIS POBLACIONALS 5.4 Altres infraestructures i xarxes de serveis ...... 45 I LA IMMIGRACIÓ............................................ 9 5.5 L’urbanisme i l’ordenació del territori .......... 45 2.1 Evolució demogràfica recent ........................ 10 5.6 Noves implantacions en polígons industrials ... 49 2.2 Estructura de la població ............................. 12 2.3 Els components del creixement .................... 14 CAPÍTOL 6 LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES ......................... 51 6.1 La planificació estratègica ............................ 51 CAPÍTOL 3 DIAGNOSI ECONÒMICA DE LA COMARCA ... 19 6.2 Els escenaris de futur .................................. 52 3.1 L’anàlisi de l’Alt Camp i el Camp 6.3 Les línies estratègiques i les actuacions de Tarragona .............................................. 19 prèvies ....................................................... 53 3.2 L’anàlisi dels municipis de l’Alt Camp ......... 27 6.4 Les actuacions per al mitjà termini ............... 55 3.3 Tendències .................................................. 30 CAPÍTOL 7 CAPÍTOL 4 CONCLUSIONS .............................................. 59 CANVIS SECTORIALS: SECTORS CRÍTICS I SECTORS OXIGEN ....................................... 31 REFERÈNCIES I FONTS D’informació ...... 61 4.1 Els sectors crítics ......................................... 31 L’EQUIP TÈCNIC DE L’ESTUDI ...................... 63 4.2 Els sectors oxigen ....................................... 34 4.3 Reflexions .................................................. 40 índex 3 ▲ Diagnosi Alt Camp 2009.indd 3 4/10/09 09:50:28 Diagnosi Alt Camp 2009.indd 4 4/10/09 09:50:28 PRESENTACIÓ La Fundació Ciutat de Valls fa enguany sei- aquest any 2009 se n’ha fet una segona, la que xanta anys que es va crear, obra de l’industrial avui els presentem. i mecenes vallenc Francesc Blasi Vallespinosa. Tots som conscients de la situació econòmica La seva generositat i la de la resta de donants, actual que viu el nostre país. És precisament que al llarg dels anys hi han donat suport, han per això que cal, més que mai, fer una anàlisi fet que avui la nostra institució sigui una realitat de la nostra realitat, i ser molt conscients de sòlida i que tingui com a meta final el compro- les nostres debilitats i de les nostres fortale- mís amb la millora de la vida de la gent. ses per trobar on, com a col·lectiu, tenim les Entre els seus objectius prioritaris, la Fun- oportunitats que ens poden fer avançar cap al dació s’ha marcat promoure i impulsar inicia- futur. Aquest és el repte que tenim tots plegats, tives adreçades a conèixer i a desenvolupar el institucions i societat civil. creixement econòmic de Valls i de la comarca No voldríem acabar aquestes ratlles de de l’Alt Camp. presentació sense fer un agraïment a totes les És en aquesta línia que l’any 2004 es va institucions que han donat suport a aquesta adreçar a l’Ajuntament de Valls, al Consell segona actualització de l’estudi. En primer Comarcal de l’Alt Camp i a la Cambra de Co- lloc, a l’Ajuntament de Valls, al Consell Co- merç i Indústria de Valls, per invitar-los a par- marcal de l’Alt Camp i a la Cambra de Comerç ticipar en l’elaboració d’un estudi que valorés i Indústria de Valls, que han renovat el suport els diversos aspectes de la realitat econòmica a la iniciativa. En segon lloc, al Departament comarcal. Tots van veure la necessitat de rea- d’Innovació, Universitats i Empresa de la Ge- litzar l’estudi i van donar tot el seu suport a la neralitat de Catalunya, que ha col·laborat eco- iniciativa. El resultat de tot plegat es va reflectir nòmicament en la realització de la Diagnosi. en la publicació Diagnosi comarcal i estratègies I, en tercer lloc, un agraïment molt especial a de l’Alt Camp. la Diputació de Tarragona, que, sempre sen- En aquell moment ja es va creure molt ne- sible als problemes de la gent de les nostres cessari que periòdicament es fes una actualit- comarques, ha ajudat a finançar la publicació zació de les dades, a fi que l’estudi no quedés d’aquest estudi. ràpidament desfasat. És per aquesta raó que l’any 2006 es va fer una primera actualització i FUNDACIÓ CIUTAT DE VALLS presentació 5 ▲ Diagnosi Alt Camp 2009.indd 5 4/10/09 09:50:28 Diagnosi Alt Camp 2009.indd 6 4/10/09 09:50:28 Capítol 1 INTRODUCCIÓ L’Alt Camp i el seu entorn més proper es de Tarragona i el Pla Estratègic del Camp de troben en un procés de transformació impulsat Tarragona durant el 2008 neixen amb l’esperit en part pel creixement econòmic i poblacional de ser una eina d’ordenació territorial i de dis- dels darrers anys. Davant d’aquestes pressions seny de la trajectòria del nostre territori. Davant externes, la comarca de l’Alt Camp, ha mostrat d’aquests canvis supracomarcals, és necessari una tendència cap a l’autodefinició. El saber què que els municipis que encara no s’haguessin és, com és i cap a on es vol anar amb el consens plantejat quin futur volen acabin reflexionant general és bàsic per trobar el camí de creixement sobre el tema. a llarg termini. L’actual context econòmic difi- De la confluència de totes aquestes forces culta l’equilibri intern i, per tant, es requerirà un apareix l’interès d’aquest treball: realitzar una esforç extra per part dels agents. reflexió sobre quina ha estat l’evolució de l’Alt Aquest estudi pertany a la tercera reflexió Camp i aportar les línies estratègiques sobre les realitzada a la comarca de l’Alt Camp. Té com a quals caldria incidir. objectiu fer una mirada enrere sobre la trajectòria Aquest estudi presenta un canvi important passada de la comarca de l’Alt Camp, definir la respecte als anteriors. I és que la situació econò- situació actual de la comarca, reflexionar sobre mica davant la qual ens trobem és contrària a les línies plantejades en els anteriors treballs i les de les anteriors diagnosis. La darrera dècada traçar algunes actuacions sobre les quals caldria s’emmarca en una fase expansiva i, per tant, l’en- treballar a escala comarcal. focament tractava de controlar aquestes forces. En termes generals, l’Alt Camp s’ha situat per L’actual crisi obre noves línies per corregir els sota de la mitjana, on els creixements productius efectes negatius i redireccionar aquelles línies es continuen centralitzant en la zona més costa- que no s’han tractat. nera. En aquest sentit, es manté en una segona L’estructura del treball s’organitza de la línia dintre del procés de creixement de la regió manera següent. En primer lloc, es presenten del Camp de Tarragona, i s’ha de treballar per les característiques poblacionals de la comarca consolidar-lo com a motor de desenvolupament i fem especial èmfasi en l’evolució en funció de i equilibri del territori del Camp de Tarragona. les nacionalitats. En segon lloc, prenem una El context actual representa una cruïlla: de les perspectiva econòmica i es presenten els grans actuacions fetes en el passat trobem les eines trets que han definit l’evolució econòmica de la per fer front als reptes futurs; i en aquelles que comarca. El tercer capítol s’endinsa dintre de encara estan pendents de realitzar representen l’estructura productiva i hi observem aquells una oportunitat per millorar. sectors que podem considerar estratègics, sigui Paral·lelament, ens trobem els canvis a es- per l’efecte de la crisi econòmica global, sigui per cala supracomarcal que s’han començat a do- les possibilitats de creixement futur. A continua- nar. La realització del Pla Territorial del Camp ció, s’analitzen alguns sectors clau a causa de la introducció 7 ▲ Diagnosi Alt Camp 2009.indd 7 4/10/09 09:50:28 seva situació crítica o bé perquè representen un En sisè lloc, analitzem les línies estratègiques punt adequat per al desenvolupament. El cinquè sobre les quals es pretén treballar en el futur. capítol presenta els canvis fonamentals en l’àmbit Finalment, el document presenta les principals de l’ordenació territorial i de les infraestuctures. conclusions que cal desenvolupar. ▲ 8 diagnosi comarcal i estratègies de l’Alt Camp (actualització 2009) Diagnosi Alt Camp 2009.indd 8 4/10/09 09:50:29 Capítol 2 ELS CANVIS POBLACIONALS I LA IMMIGRACIÓ La demografia presenta a l’Alt Camp una motiva en el moment actual la convivència de realitat singular pel fet de correspondre a un factors d’ambdues realitats. La significació de Valls territori en transició de la ruralitat a les carac- sobre el conjunt continua representant un dels
Recommended publications
  • Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
    ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon.
    [Show full text]
  • Catalonia Accessible Tourism Guide
    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
    [Show full text]
  • 4. POTENCIAL SOCIOECONÒMIC L' Alt Camp És Una Comarca Situada A
    L’ Anàlisi de l’impacte territorial de la N-240 sobre la comarca de l’ Alt Camp 4. POTENCIAL SOCIOECONÒMIC L’ Alt Camp és una comarca situada a la part alta de la meitat sud del país, entre la costa i les terres de l’interior. Limita amb les comarques de la Conca de Barberà, l’ Anoia, l’ Alt Penedès, el Baix Penedès, el Tarragonès i el Baix Camp, formant el territori del Camp de Tarragona amb aquestes dues últimes. Una comarca qualificada d’equilibrada i harmònica, de 538 km2 de superfície i 37.744 habitants. Figura 13. Situació de la comarca Font:www.altcamp.org 4.1. Localització, superfície i delimitació La comarca de l’Alt Camp ocupa la vint-i-novena posició de les comarques catalanes pel que fa a l’extensió i representa el 18,16% del territori de l’àmbit del Camp (format per les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès) i l’1,7% del total de Catalunya. Al nord, la serralada Pre - litoral i les muntanyes de Prades la separen de la Conca de Barberà, amb la qual comunica per tres passos: cap a ponent, l’estret o congost de la Riba; a la part central, el coll de l’illa, i a Llevant el coll de Cabra. Al nord - est limita amb l’Anoia (sols directament accessible pel coll d’ Esblada) i amb l’Alt Penedès. I al sud-est, ho fa amb el Baix Penedès, accessible pel Coll de la Rubiola.
    [Show full text]
  • Consells Comarcals I Cultura. El Consell Comarcal Del Berguedà
    Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà © Diputació de Barcelona Novembre de 2019 Impressió: Departament de Reproducció Gràca de la Diputació de Barcelona Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà Index pàg. 1. Introducció 3 1.1. Marc general i objectius 3 2. Marc conceptual 5 3. Els consells comarcals i la cultura 11 3.1. Marc competencial 11 3.2. El servei de cultura en els consells comarcals de Catalunya 13 4. El Berguedà: diagnosi 17 4.1. Territori i context socioeconòmic 17 4.2. Territori i cultura 25 4.2.1. Elements patrimonials 25 4.2.2. Equipaments socioculturals 30 4.2.3. Principals activitats culturals i calendari festiu 39 4.2.4. Agents i recursos 43 5. El Consell Comarcal del Berguedà 51 5.1. La intervenció actual en cultura 51 5.2. Plans i accions estratègiques de caràcter cultural amb la participació del Consell Comarcal del Berguedà 55 5.3. El paper de la cultura en l’oferta de l’Oficina de Turisme del Berguedà 57 6. Proposta d’estructura estratègica 2020 - 2025 59 6.1. Principis bàsics que han de definir les polítiques culturals del Consell Comarcal del Berguedà 59 6.2. Estructura bàsica sobre la que fonamentar les polítiques públiques del Consell Comarcal del Berguedà 61 7. Línies i accions a desenvolupar dels quatre àmbits d’acció cultural 69 7.1. Dinamització de l’activitat cultural 70 7.1.1. Suport a les activitats de caràcter municipal 70 7.1.2.
    [Show full text]
  • Butlletíoficial De La Província De Tarragona
    eBOP Divendres, 17 d’agost de 2007 Número 192 SUMARI ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT MINISTERI D’ECONOMIA I HISENDA ........................................................................2 Delegación del Ministerio de Economía y Hacienda en Tarragona Secretaría General MINISTERI DE TREBALL I ASSUMPTES SOCIALS ..........................................................4 Tesorería General de la Seguridad Social Dirección Provincial de Tarragona Unidad de Recaudación ejecutiva 43/02 de Reus Unidad de Recaudación ejecutiva 43/03 de Tortosa Subdirección Provincial de Recaudación Ejecutiva ADMINISTRACIÓ LOCAL CONSELLS COMARCALS ..........................................................................................8 Consell Comarcal de l’Alt Camp Consell Comarcal del Baix Ebre Consell Comarcal del Baix Penedès Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre AJUNTAMENTS Ajuntament d’Aldea ....................................................................................................12 Ajuntament d’Aldover ..................................................................................................13 Ajuntament de l’Aleixar ................................................................................................14 Ajuntament d’Alió........................................................................................................14 Ajuntament de l’Ametlla de Mar ....................................................................................14 Ajuntament d’Amposta ................................................................................................15
    [Show full text]
  • Fitxa Leader Del Camp (1.3
    Paisatge del Priorat (Consell Comarcal del Priorat) Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp Superfície: Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els 2 Garidells, La Masó, El Milà, Montferri, Mont-ral, Nulles, el Pla de Santa Maria, el Pont 2.190,60 km d’Armentera, Puigpelat, la Riba, Querol, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella i Població: Vila-rodona. Conca de Barberà: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, 93.947 habitants Llorac, Montblanc, Passanant i Belltall, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà de Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Densitat de població: Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. 42,88 hab./km2 Priorat: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Nombre de municipis: Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Mas- roig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre 93 municipis de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Baix Camp: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana. Baix Penedès: Bonastre, Masllorenç i el Montmell. Tarragonès: Renau, Salomó, la Secuita i Vespella de Gaià. Territori Dades de contacte El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp actua a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Camp. Engloba també tres municipis de la comarca del Seus: Baix Penedès i quatre del Tarragonès.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • Centres-Tarragona.Pdf
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43000020 Escola Sant Miquel Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 Llar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43007464 Llar d'infants Xiu-xiu Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint Verdaguer Calafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 43011121 Escola Vilamar Calafell 43007257 Institut Camí de Mar Calafell 43010372 Institut La Talaia Calafell 43000755 Cardenal Vidal i Barraquer Cambrils 43008547 Escola Cambrils Cambrils 43010141 Escola Guillem Fortuny Cambrils 43000731 Escola Joan Ardèvol Cambrils 43011212 Escola La Bòbila Cambrils 43006356 Escola Marinada Cambrils 43010581 Escola Mas Clariana Cambrils 43006654 Institut Cambrils Cambrils 43007038 Institut Escola d'Hoteleria i Turisme Cambrils 43010335 Institut La Mar de la Frau Cambrils 43000779 Institut Ramon Berenguer IV Cambrils 43012149 Llar d'infants La Galereta Cambrils 43011078 Llar d'infants M.
    [Show full text]
  • Family Tourism
    family tourism 1 The Costa Daurada – which takes its name from the golden tone the sun bestows on the sand of its beaches - is an area of natural beauty and interest brimming with contrasts: rocky The Costa areas with lush vegetation just a few kilometres away from the coast, where you can take a dip in the cool sea water. It provides its visitors with a quality tourist offer, with everything they could dream of for their holidays: history, art, monu- Daurada ments, nature, sports, traditions, gastronomy, quality accom- modation... This offer is complemented by a wealth of activi- ties designed for parents to experience new sensations with their children in a natural setting. The options for enjoying leisure time and discovering its charms are unending: family beach moments, outings to the mountains, entertainment and sports activities and many other surprises. The Costa Daurada is a natural beauty spot that really lives up to the expectations of people who want to try new ex- periences. But it is much more than a natural space, it is a life culture, with a splendid climate so you can enjoy yourself from the crack of dawn until the wee small hours. The Costa Daurada is the ideal space for a family holiday, as its offer and infrastructure are adapted to children’s needs. The municipalities of Salou, Cambrils, Vila-seca. La Pineda Platja and Calafell are a clear example of this, as they are certified by the Government of Catalonia as a Family Tourism Destination. Come and see for yourself! FAMILY TOURISM DESTINATION activities “Coasting” with the family On the Costa Daurada there is never time to spare, in fact you’ll wish you had more! Besides the peace and quiet of its (i) Municipal Tourist Board of Cambrils · Pg.
    [Show full text]
  • Catalonia Industry Suppliers Presentation
    Catalonia Industry Suppliers MarchMarç de2020 2020 Catalonia Industry Suppliers | Portals and Business Directories March-2020 | 2 Catalonia Industry Suppliers ACCIÓ Regional Government of Catalonia (Generalitat de Catalunya) The contents of this document are subject to a Creative Commons licence. Unless otherwise indicated, reproduction, distribution and public communication are allowed, provided the author is quoted, no commercial use is made thereof and no derivative work is distributed. Please refer to a summary of the licence terms on: https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ Execution ACCIÓ Strategic and Competitive Intelligence Unit Barcelona, March 2020 Catalonia Industry Suppliers | Portals and Business Directories March-2020 | 3 Catalonia Industry Suppliers 1. Context How and when the project was created. Its context. 2. Project What it consists of. Its goals. The information it includes. 3. Companies The companies in the search engine. Their sectors. Their location. 4. Business How it helps generate opportunities. How it is linked to ACCIÓ services. How registrations work. Catalonia Industry Suppliers | Portals and Business Directories March-2020 | 4 Catalonia Industry Suppliers 1. Context How and when the project was created. Its context. 2. Project What it consists of. Its goals. The information it includes. 3. Companies The companies in the search engine. Their sectors. Their location. 4. Business How it helps generate opportunities. How new entries work and how information is maintained. Catalonia Industry Suppliers | Portals and Business Directories March-2020 | 5 Catalonia: a powerful, industrial and open economy An economic driving An industry-based An exporting, competitive force in Europe: economy: and innovative industry: With 7.6 million The Catalan economy is The Catalan economy is open and inhabitants, 1.5% of the diversified and industrial.
    [Show full text]
  • Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
    European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development.
    [Show full text]
  • Ajuntament D'alcover Plaça Nova, 1 43460 Alcover (Alt Camp
    Artistic Residency Program, Convent of the Arts 2016/2017 The recently renovated, Convent of the Arts, proposes 2016 as the start-up of an artistic program dedicated to the international exchange of residency artists'. The project is an initiative set-up by the Convent of the Arts in Alcover, in collaboration with Associazione Artec, with the main objective of supporting contemporary artistic research. The residency fits perfectly with the spirit of the building, which was a convent, as a way to encourage interaction between artistic practices in all areas of expression, and also take on those of the host country. In this case, in Catalonia and the cultural village of Alcover, located in Alt Camp. The artistic philosophy actioned within the project is aimed at promoting and encouraging moments of meeting for a creative and rewarding exchange with the region. Region is understood as a structured set of things, articulated and complex and constituted by tangible and intangible heritage. That is, the environment, culture and traditions, as well as the local community and their collective thoughts. The resident artist will be invited to collect information, and take the same approach to the proposed project, interaction with the region, on the one hand and on the other, if appropriate, participation of community inhabitants. Sharing the creative discourse itself and the work process, which is free and open to public access, in any case and at any time. Tangible and intangible heritage This chapter proposes a list of elements present in the
    [Show full text]