DOCSLIB.ORG

Biosíntesi, Distribució, Acumulació I Funció De La Vitamina E En Llavors: Mecanismes De Control

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Biosíntesi, Distribució, Acumulació I Funció De La Vitamina E En Llavors: Mecanismes De Control Biosíntesi, distribució, acumulació i funció de la vitamina E en llavors: mecanismes de control Laura Siles Suárez Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- NoComercial – SenseObraDerivada 3.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial – SinObraDerivada 3.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial- NoDerivs 3.0. Spain License. Barcelona, febrer de 2017 Biosíntesi, distribució, acumulació i funció de la vitamina E en llavors: mecanismes de control Memòria presentada per Laura Siles Suarez per a optar al grau de Doctora per la Universitat de Barcelona. Aquest treball s’emmarca dins el programa de doctorat de BIOLOGIA VEGETAL del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA) de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. El present treball ha estat realitzat al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia (BEECA) de la Universitat de Barcelona sota la direcció de la Dra. Leonor Alegre Batlle i el Dr. Sergi Munné Bosch. Doctoranda: Directora i Codirector de Tesi: Tutora de Tesi: Laura Siles Suarez Dra. Leonor Alegre Batlle Dra. Leonor Alegre Batlle Dr. Sergi Munné Bosch “Mira profundamente en la naturaleza y entonces comprenderás todo mejor”- Albert Einstein. “La creación de mil bosques está en una bellota”-Ralph Waldo Emerson. A mi familia, por apoyarme siempre, y a mis bichejos peludos Índex ÍNDEX AGRAÏMENTS i ABREVIATURES v INTRODUCCIÓ GENERAL 1 Vitamina E 3 1.1.Descobriment i estudi 3 1.2.Estructura química i classes 3 Distribució de la vitamina E 5 Biosíntesi de vitamina E 6 3.1. Ruta biosintètica 7 3.2.Regulació hormonal 12 3.3. Regulació redox 18 Acumulació de la vitamina E 20 Funcions de la vitamina E 24 Models d’estudi 29 6.1. Família Arecaceae i Chamaerops humilis 29 6.2. Cistus albidus 32 OBJECTIUS 35 INFORME DELS DIRECTORS DE TESI SOBRE L’IMPACTE DELS ARTICLES PUBLICATS I LA PARTICIPACIÓ DE LA DOCTORANDA RESULTATS 45 Capítol 1: L’anàlisi de vitamina E en llavors revela un presència dominant 47 de tocotrienols enfront tocoferols a la família Arecaceae Capítol 2: Augments dels continguts de tocoferols durant els primers estadis 67 de germinació en llavors de Chamaerops humilis var. humilis Capítol 3: Eternament joves: la producció i qualitat de llavors en poblacions 85 controlades i naturals de Cistus albidus revelen un mecanisme compensatori que prevé la senescència en termes de producció i viabilitat de llavors Índex Capítol 4: Diferències marcades en la dormició de llavors en dues 109 poblacions de l’arbust mediterrani, Cistus albidus L. DISCUSSIÓ 12 1. Distribució de la vitamina E en llavors al llarg de l’evolució 127 2. Acumulació de vitamina E en llavors: influència de l’edat de la planta 130 mare i l’ambient 3. Funció de la vitamina E en llavors 135 3.1. Emmagatzematge i quiescència 135 3.2. Dormició i germinació 140 4. Regulació de la biosíntesi de vitamina E 143 4.1. Regulació transcripcional 143 4.2. Regulació hormonal 146 149 4.3. Regulació redox 5. La vitamina E com a antioxidant i molècula reguladora en llavors 151 CONCLUSIONS 153 BIBLIOGRAFIA 157 APÈNDIX I 18 APÈNDIX II 191 Agraïments AGRAÏMENTS Per fi ha arribat el moment que pensava que mai arribaria: desprès de 4 anys (i mig) puc escriure els agraïments de la tesi!!!! 4 anys, ni més ni menys, que no són pocs. Sembla mentida que no faci tant que era una alumna perduda per les diferents aules de la facultat (no sempre fàcils de trobar) sense saber què fer i sempre interessada per diferents temes. Tota aquesta dedicació i esforç no haguessin sigut possibles sense el suport de moltes persones, i per això, us ho vull agrair. Suposo que la meva història comença agraint als meus profes de Biologia i Física del batxillerat, Martí i Emilio, per incentivar-me el “bichillo” de la curiositat científica. Gràcies al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte per donar-me la oportunitat de “pul·lular” per un laboratori “de veritat” quan encara estava estudiant i de realitzar aquesta tesi. Agrair-li també tots els mals de caps que genera la paperassa de la FPU! Sense els handicaps burocràtics la tesi no hagués estat tan entretinguda. Però sobretot gràcies a vosaltres, Sergi i Henar! Sergi, crec que l’any que vas entrar en aquella classe arrossegant una planta gegant i fent preguntes rares com si les plantes parlen entre elles, vas fer “pleno”! No només vas despertar la curiositat de la Marteta, la Mel i el Xavi (que per cert, no era conscient que estàvem tots a la mateixa classe), sinó també la meva. Gràcies per transmetre’ns la teva passió per les plantes i fer-nos pensar. Gràcies per permetre que em “llencés a la piscina” amb la incertesa del què passaria desprès, i per haver començat aquesta aventura envoltada de Cistus, excursions a Montserrat mig perduts sense trobar el funicular a ple Juliol i llavors inacabables. Gràcies per estar sempre allà, per a qualsevol dubte i inquietud, per ser un jefe “molón” que t’anima (i que també t’estressa una mica, tot s’ha de dir jeje), que et fa pensar que pots fer coses impossibles i que no importen les hores que s’hi dediquin per a aconseguir-ho. Gràcies per estar a prop i sentir que podia comptar amb tu tot i estar a molts km de distància així com per preocupar-te per mi, tant personal com professionalment. Deu ser per alguna cosa que “estos del Munné” estan sempre al peu del canó! I tu, Henar, simplement gràcies per ser tu! Per tots els riures, pels viatges al Delta amb la “sombrilla” del sol que sempre sortia volant donant igual el que féssim per evitar-ho i per quedar-nos enfonsades al fang fins als genolls buscant Cymodocea. Sense dubte, els viatges no haguessin sigut ni tan divertits ni esbojarrats si no hi haguessis estat. Gràcies per haver sigut la meva directora, per escoltar-me, aconsellar- me, recolzar-me i ensenyar-me, no només microscRpia i fisiologia, sinó també, de la vida. Perquè les xerrades improvisades de camí al lab i els ànims que sempre em dones alegren el dia a qualsevol. Ens queda pendent fer un arrosset al Delta desprès d’anar a mirar ocells per celebrar que, per fi, he defensat la tesi. Vosaltres dos formeu l’equip de directors més divertit i contrastat que mai m’hagués arribat a imaginar que podria tenir. Moltes gràcies a tots dos per la confiança que heu depositat en mi en tot moment. L Agraïments Tota aquesta aventura no hagués sigut tan especial sense els personatges que he anat coneixent al llarg d’aquest temps, tant amb els qui vaig poder coincidir una temporada com aquells amb els quL convisc més el dia a dia. Jana, moltes gràcies per agafar-me de la maneta i ensenyar-me de què anava això de la ciència. Gràcies per ensenyar-me la teva habilitat gairebé màgica per parlar amb les abelles i evitar que ens piquessin entre els gats i les llagostes que habitaven als Cistus, així com per presentar- me al nostre amic Jasco i insistir que a les 5 havia de marxar a casa, ja saps que els bons costums són els primers que es perden. Marteta, la meva rubia preferida! Estic molt agraïda d’haver pogut compartir l’inici de la meva tesi amb tu. Les teves bromes, la teva alegria i les teves frases tan encertades en tot moment, així com tus “pero bueno!!!” i “bon dia!!!” em treien el mal humor provocat pels retards de la “ten fe”, que em feien arribar 1 hora més tard. I què he de dir de la Laia, que tenia solucions per a tot, i que a ritme de Justin Timberlake em va ensenyar que a partir de les 5 el departa “es la Ciudad sin ley”. Pero especialmente quiero agradecerte a ti, Veruchi, el estar siempre a mi lado (y aguantarme, obviously). Evidentemente, esto no hubiese sido lo mismo sin ti. Resultaste ser no solo una “ayudante” excelente (no haré comentarios sobre lo de contar...) sino también una gran amiga. Ni la fabricación de tropecientas bolsas con la máquina de coser, los muestreos de 12 horas ni la trituración de semillas hubiesen sido lo mismo sin nuestros ataques de risa (¡ardilla!). Solo alguien que se asusta de un saltamontes puede sentir la misma emoción y soltar un gritito al encontrar un embrión entre sierras y martillos. Ánimos, curranta, ¡que te queda poco! ¡Saca esa alma de negra que llevas dentro y acaba con esas cerecitas! La resta de l’equip ANTIOX no es queda enrere, però. Gracias Melanina no solo por asustarte en los momentos más inesperados y ser medio bruja, sino por tu alegría y tu lado siempre optimista de ver las cosas (¡Cristian!). Gracias Iker, no solo por saberlo todo sino que gracias a ti entendí al fin las dichosas diluciones!! Moltes gràcies Maren per la teva paciència infinita i per fer petar la xerrada mentre filtrem mostres. Com no, moltes gràcies Cubri per les nostres guerres de cadires. Agradecer también a Bárbara, por tu forma ideal y maravillosa de ver todo lo que se planta ante ti, así como tu incansable espíritu de hacer cosas, y a Eva, por tu visión a cámara rápida y revolucionaria de la vida. Gràcies Erola, pel teu esperit musical i la teva visió més ecòloga del món. No desesperis que tens temps de sobra, dona! A l’Alba, per cuidar de les meves plantuchis i fomentar la meva gula.
Load more

Recommended publications
  • Appendix A: Consultation and Coordination
    APPENDIX A: CONSULTATION AND COORDINATION Virgin Islands National Park July 2013 Caneel Bay Resort Lease This page intentionally left blank Virgin Islands National Park July 2013 Caneel Bay Resort Lease A-1 Virgin Islands National Park July 2013 Caneel Bay Resort Lease A-2 Virgin Islands National Park July 2013 Caneel Bay Resort Lease A-3 Virgin Islands National Park July 2013 Caneel Bay Resort Lease A-4 Virgin Islands National Park July 2013 Caneel Bay Resort Lease A-5 Virgin Islands National Park July 2013 Caneel Bay Resort Lease A-6 APPENDIX B: PUBLIC INVOLVEMENT Virgin Islands National Park July 2013 Caneel Bay Resort Lease This page intentionally left blank Virgin Islands National Park July 2013 Caneel Bay Resort Lease B-1 Virgin Islands National Park July 2013 Caneel Bay Resort Lease B-2 Virgin Islands National Park July 2013 Caneel Bay Resort Lease B-3 APPENDIX C: VEGETATION AND WILDLIFE ASSESSMENTS Virgin Islands National Park July 2013 Caneel Bay Resort Lease VEGETATION AND WILDLIFE ASSESSMENTS FOR THE CANEEL BAY RESORT LEASE ENVIRONMENTAL ASSESSMENT AT VIRGIN ISLANDS NATIONAL PARK ST. JOHN, U.S. VIRGIN ISLANDS Prepared for: National Park Service Southeast Regional Office Atlanta, Georgia March 2013 TABLE OF CONTENTS Page LIST OF FIGURES ...................................................................................................................... ii LIST OF TABLES ........................................................................................................................ ii LIST OF ATTACHMENTS ......................................................................................................
    [Show full text]
  • Pelagodoxa Henryana (Arecaceae): a Supplement of Additional Photographs and Figures to the 2019 Article in the Journal PALMS
    PALMARBOR Hodel et al.: Pelagodoxa supplement 2019-1: 1-24 Pelagodoxa henryana (Arecaceae): A Supplement of Additional Photographs and Figures to the 2019 Article in the Journal PALMS DONALD R. HODEL, JEAN-FRANCOIS BUTAUD, CRAIG E. BARRETT, MICHAEL H. GRAYUM, JAMES KOMEN, DAVID H. LORENCE, JEFF MARCUS, AND ARIITEUIRA FALCHETTO With its large, initially undivided leaves; big, curious, warty fruits; monotypic nature; and mysterious, remote, island habitat, Pelagodoxa henryana has long fascinated palm botanists, collectors and growers, and been one of the holy grails of all who have an interest in palms. The possibility of a second species of Pelagodoxa has generated a substantial amount of interest but the recent literature on the subject has dismissed this prospect and accepted or recognized only one species. However, for 40 years the senior author has propagated and grown P. henryana nearly side by side with a second species of the genus, first in Hawaii, U.S.A and later at his wife’s home in Papeari, Tahiti, French Polynesia, allowing ample opportunity to compare and contrast the two species at various stages of development. An article we wrote reassessing the genus Pelagodoxa was published in the journal PALMS [Hodel et al., Reassessment of Pelagodoxa, PALMS 63(3): 113-146. 2019]. In it we document substantial and critical differences between the two species, P. henryana and P. mesocarpa, establish the validity and resurrect the name of the second species from synonymy, discuss molecular data, phylogeny and phytogeography, ethnobotany and conservation of Pelagodoxa and what impact, if any, they might have had in its speciation and insular distribution.
    [Show full text]
  • Keel, S. 2005. Caribbean Ecoregional Assessment Cuba Terrestrial
    CARIBBEAN ECOREGIONAL ASSESSMENT Cuba Terrestrial Report July 8, 2005 Shirley Keel INTRODUCTION Physical Features Cuba is the largest country in the Caribbean, with a total area of 110,922 km2. The Cuba archipelago consists of the main island (105,007 km2), Isla de Pinos (2,200 km2), and more than one thousand cays (3,715 km2). Cuba’s main island, oriented in a NW-SE direction, has a varied orography. In the NW the major mountain range is the Guaniguanico Massif stretching from west to east with two mountain chains of distinct geological ages and composition—Sierra de los Organos of ancient Jurassic limestone deposited on slaty sandstone, and Sierra del Rosario, younger and highly varied in geological structure. Towards the east lie the low Hills of Habana- Matanzas and the Hills of Bejucal-Madruga-Limonar. In the central part along the east coast are several low hills—from north to south the Mogotes of Caguaguas, Loma Cunagua, the ancient karstic range of Sierra de Cubitas, and the Maniabón Group; while along the west coast rises the Guamuhaya Massif (Sierra de Escambray range) and low lying Sierra de Najasa. In the SE, Sierra Maestra and the Sagua-Baracoa Massif form continuous mountain ranges. The high ranges of Sierra Maestra stretch from west to east with the island’s highest peak, Pico Real (Turquino Group), reaching 1,974 m. The complex mountain system of Sagua-Baracoa consists of several serpentine mountains in the north and plateau-like limestone mountains in the south. Low limestone hills, Sierra de Casas and Sierra de Caballos are situated in the northeastern part of Isla de Pinos (Borhidi, 1991).
    [Show full text]
  • Introduction to the Geography, Geology, Climate and Flora Habitats of Culebra Culebra Flora & Fauna Digital Database and Indexes Flora of Culebra, Puerto Rico
    Introduction to the Geography, Geology, Climate and Flora Habitats of Culebra, Puerto Rico by: Manuel H. Dubón A Fundación Mi Terruño Flora Series Publication 2015 Edition Fundación Mi Terruño [FMT] – Culebra, Puerto Rico Introduction to the Geography, Geology, Climate and Flora Habitats of Culebra Culebra Flora & Fauna Digital Database and Indexes Flora of Culebra, Puerto Rico © Manuel H. Dubón Introduction The experience of appreciating the subtropical Flora and Fauna of Culebra affords visitors and residents a unique opportunity to enjoy a very special personal experience of both a visual and spiritual dimensions. Nature is a God given gift to be enjoyed today, shared, and conserved for our future generations. The FMT Culebra Flora and Fauna Digital Photographic Databases are published by Fundación Mi Terruño, Inc. (FMT) with special permission and license from its author and amateur photographer, Manuel H. Dubón. The database presents and describes the flora found within the land site of a proposed sustainable resort-residential development of advance design designated as Villa Mi Terruño (VMT). It has been expanded to cover general flora of Culebra. FMT publishes this photographic website to offer Culebra residents, our island visitors, guest from Puerto Rico or afar and website visitors a visual and learning experience as they enjoy the Flora of Culebra in its entire splendor. It will hopefully enrich the visitors and residents life experience as they appreciate and better understand their subtropical environment in the Caribbean island of Culebra. The Flora Digital Database will also allow website visitors, students and professional and amateur naturalist to do research and enjoy a specialized photographic database of the dry subtropical Flora of Culebra with ample references.
    [Show full text]
  • St. John and Cinnamon Bay
    United States Department of A Summary of 20 Years Agriculture Forest Service of Forest Monitoring in Cinnamon Bay Watershed, International Institute St. John, U.S. Virgin Islands of Tropical Forestry General Technical Peter L. Weaver Report IITF–34 Author Peter L. Weaver, Research Forester, U.S. Department of Agriculture, Forest Service, International Institute of Tropical Forestry, Jardín Botánico Sur, 1201 Calle Ceiba, San Juan, PR 00926-1119. Cover photos Top right: The island’s attractive scenery prompted President Eisenhower to authorize the establishment of the Virgin Islands National Park as a sanctuary of natural beauty in 1956. Left: A hiker looks up at large Ceiba trees (Ceiba pentandra) at an interpretative stop on one of the many hiking trails scattered throughout Virgin Islands National Park. Bottom right: Picturesque Cruz Bay Harbor with government house situated on a narrow peninsula. All photos in report by Peter L. Weaver. October 2006 International Institute of Tropical Forestry Jardín Botánico Sur 1201 Calle Ceiba San Juan, PR 00926-1119 A Summary of 20 Years of Forest Monitoring in Cinnamon Bay Watershed, St. John, U.S. Virgin Islands Peter L. Weaver Abstract St. John, and probably the Cnnamon Bay watershed, has a hstory of human use datng to 1700 B.C. The most notable mpacts, however, occurred from 1730 to 1780 when sugar cane and cotton producton peaked on the sland. As agrculture was abandoned, the sland regenerated n secondary forest, and n 1956, the Vrgn Islands Natonal Park was created. From 1983 to 2003, the staff of the Internatonal Insttute of Trop cal Forestry montored 16 plots, stratfied by elevaton and topography, n the Cnnamon Bay watershed.
    [Show full text]
  • Woody Plant Species Used in Urban Forestry in West Africa: Case Study in Lomé, Capital Town of Togo
    Journal of Horticulture and Forestry Vol. 3(1) pp. 21-31, January 2011 Available online http://www.academicjournals.org/jhf ISSN 2006-9782 ©2011 Academic Journals Full Length Research Paper Woody plant species used in urban forestry in West Africa: Case study in Lomé, capital town of Togo Radji Raoufou*, Kokou Kouami and Akpagana Koffi Laboratory of Plant Biology and Ecology, BP 1515 Lomé - Togo. Accepted 23 November, 2010 Many studies have been conducted on the flora of Togo. However, none of them is devoted to the ornamental flora horticulture. This survey aims to establish an inventory of the woody plant species in urban forests of Lomé, the capital town of Togo. It covers the trees planted along the avenues, in the gardens, courtyards, shady trees and trees used as fences for houses or trees at the seaside. In total, 297 plant species belong to 141 genera and 48 families were recorded. They are dominated by 79% of dicotyledonous, 13% of monocotyledonous and 8% of gymnosperms. Families that are best represented in terms of species are those of the Euphorbiaceae, Arecaceae and Acanthaceae. Alien species represent 69% and African species represent 31% out of which 6% are from Togo. According to the current threatening of the natural habitat by human activities, African native plant species could be more useful for ornamental purposes than exotic plants. Key words: Ornamental horticulture, plant flora, green areas, valorisation, native flora. INTRODUCTION Urban forestry refers to trees and forests located in cities, landscape covered with trees for the physical and mental including ornamental and grown trees, street and health has been documented (Ulrich, 1984).
    [Show full text]
  • Distrito Regional De Manejo Integrado Cuervos Plan De
    DISTRITO REGIONAL DE MANEJO INTEGRADO CUERVOS PLAN DE MANEJO Convenio Marco 423-2016, Acta de ejecución CT-2016-001532-10 - Cornare No 564-2017 Suscrito entre Cornare y EPM “Continuidad del convenio interadministrativo 423-2016 acta de ejecución CT-2016-001532-10 suscrito entre Cornare y EPM para la implementación de proyectos de conservación ambiental y uso sostenible de los recursos naturales en el Oriente antioqueño” PRESENTADO POR: GRUPO BOSQUES Y BIODIVERSIDAD CORNARE EL Santuario – Antioquia 2018 REALIZACIÓN Corporación Autónoma Regional de las Cuencas de los Ríos Negro y Nare – Cornare GRUPO BOSQUES Y BIODIVERSIDAD COORDINADORA DE GRUPO BOSQUES Y BIODIVERSIDAD ELSA MARIA ACEVEDO CIFUENTES Grupo Bosques y Biodiversidad SUPERVISOR DAVID ECHEVERRI LÓPEZ Biólogo (E), Grupo Bosques y Biodiversidad SUPERVISOR EPM YULIE ANDREA JÍMENEZ GUZMAN Ingeniera Forestal, Epm EQUIPO PROFESIONAL GRUPO BOSQUES Y BIODIVERSIDAD LUZ ÁNGELA RIVERO HENAO Ingeniera Forestal, Grupo Bosques y Biodiversidad EDUARDO ANTONIO RIOS PINEDO Ingeniero Forestal, Grupo Bosques y Biodiversidad DANIEL MARTÍNEZ CASTAÑO Biólogo, Grupo Bosques y Biodiversidad STIVEN BARRIENTOS GÓMEZ Ingeniero Ambiental, Grupo Bosques y Biodiversidad NICOLAS RESTREPO ROMERO Ingeniero Ambiental, Grupo Bosques y Biodiversidad JULIETH VELASQUEZ AGUDELO Ingeniera Forestal, Grupo Bosques y Biodiversidad SANTIAGO OSORIO YEPES Ingeniero Forestal, Grupo Bosques y Biodiversidad TABLA DE CONTENIDO 1. INTRODUCCIÓN ..........................................................................................................
    [Show full text]
  • Las Palmeras En El Marco De La Investigacion Para El
    REVISTA PERUANA DE BIOLOGÍA Rev. peru: biol. ISSN 1561-0837 Volumen 15 Noviembre, 2008 Suplemento 1 Las palmeras en el marco de la investigación para el desarrollo en América del Sur Contenido Editorial 3 Las comunidades y sus revistas científicas 1he scienrific cornmuniries and their journals Leonardo Romero Presentación 5 Laspalmeras en el marco de la investigación para el desarrollo en América del Sur 1he palrns within the framework ofresearch for development in South America Francis Kahny CésarArana Trabajos originales 7 Laspalmeras de América del Sur: diversidad, distribución e historia evolutiva 1he palms ofSouth America: diversiry, disrriburíon and evolutionary history Jean-Christopbe Pintaud, Gloria Galeano, Henrik Balslev, Rodrigo Bemal, Fmn Borchseníus, Evandro Ferreira, Jean-Jacques de Gran~e, Kember Mejía, BettyMillán, Mónica Moraes, Larry Noblick, FredW; Staufl'er y Francis Kahn . 31 1he genus Astrocaryum (Arecaceae) El género Astrocaryum (Arecaceae) . Francis Kahn 49 1he genus Hexopetion Burret (Arecaceae) El género Hexopetion Burret (Arecaceae) Jean-Cbristopbe Pintand, Betty MiJJány Francls Kahn 55 An overview ofthe raxonomy ofAttalea (Arecaceae) Una visión general de la taxonomía de Attalea (Arecaceae) Jean-Christopbe Pintaud 65 Novelties in the genus Ceroxylon (Arecaceae) from Peru, with description ofa new species Novedades en el género Ceroxylon (Arecaceae) del Perú, con la descripción de una nueva especie Gloria Galeano, MariaJosé Sanín, Kember Mejía, Jean-Cbristopbe Pintaud and Betty MiJJán '73 Estatus taxonómico
    [Show full text]
  • Diferenciação Polínica De Butia, Euterpe, Geonoma, Syagrus E Thritrinax E Implicações Paleoecológicas De Arecaceae Para O Rio Grande Do Sul
    Diferenciação polínica de Butia, Euterpe, Genoma, Syagrus e Thritrinax ... 35 Diferenciação polínica de Butia, Euterpe, Geonoma, Syagrus e Thritrinax e implicações paleoecológicas de Arecaceae para o Rio Grande do Sul. Soraia Girardi Bauermann, Andréia Cardoso Pacheco Evaldt, Janaína Rosana Zanchin & Sergio Augusto de Loreto Bordignon Universidade Luterana do Brasil – Laboratório de Palinologia, Av. Farroupilha, 8001. Caixa Postal, 124, CEP. 92425-900, Canoas, RS, Brasil. [email protected] Recebido em 08.VI.2009. Aceito em 03.V.2010 RESUMO – As Arecaceae ou “palmeiras”, como são popularmente conhecidas, compreendem 207 gêneros e 2.675 espécies. Pouco é conhecido sobre sua história paleoecológica no extremo sul do Brasil, principalmente devido à difi culdade de separação das espécies no registro polínico. Para o Estado, é citada a ocorrência de 11 espécies, sendo que 9 são apresentadas neste trabalho contribuindo assim com dados inéditos desta família para o Rio Grande do Sul. A preparação dos grãos de pólen para posterior análise foi realizada através de acetólise. Fez-se descrição polínica dos grãos de pólen de Arecaceae baseado em seus atributos quanti e qualitativos. A análise morfológica das espécies mostrou grãos de pólen estenopolínicos, porém apresentando diferenças em relação ao tamanho e ornamentação, possibilitando o estabelecimento de quatro tipos polínicos. Através dos dados de distribuição e hábitat das espécies foi possível estabelecer correlação entre os tipos polínicos e o ambiente onde as plantas se desenvolvem. Palavras-chave: grãos de pólen, Palmae, morfologia polínica, Arecales. ABSTRACT – Pollen Difference in Butia, Euterpe, Geonoma, Syagrus and Thritrinax and paleoecological implications of Arecaceae for Rio Grande do Sul. The Arecaceae or “palm”, as they are popularly known, comprises 207 genera and 2675 species.
    [Show full text]
  • Resíduo Do Processamento De Palmito De Pupunha: Estudo Físico, Químico, Tecnológico E Toxicológico
    0 UNIVERSIDADE FEDERAL DE GOIÁS ESCOLA DE AGRONOMIA LETÍCIA FREIRE DE OLIVEIRA RESÍDUO DO PROCESSAMENTO DE PALMITO DE PUPUNHA: ESTUDO FÍSICO, QUÍMICO, TECNOLÓGICO E TOXICOLÓGICO. Goiânia 2015 1 LETÍCIA FREIRE DE OLIVEIRA RESÍDUO DO PROCESSAMENTO DE PALMITO DE PUPUNHA: ESTUDO FÍSICO, QUÍMICO, TECNOLÓGICO E TOXICOLÓGICO. Dissertação apresentada à coordenação do Programa de Pós-Graduação, em Ciências e Tecnologia de Alimentos, da Universidade Federal de Goiás, como exigência para obtenção do título de mestre em Ciências e Tecnologia de Alimentos. Orientadora: Profa. Dra. Clarissa Damiani Coorientadores: Prof. Dr. Flávio Alves da Silva Profa. Dra. Raquel de Andrade Cardoso Santiago Goiânia 2015 2 Dedico este trabalho à Deus, Pai, criador e fonte de sabedoria, que guiou todos meus passos para que conseguisse chegar até aqui. 3 Agradecimentos Agradeço a Deus, primeiramente, pelo dom da vida e da sabedoria, pelo discernimento que me destes, pela família e amigos que colocastes em meu caminho e todas as bênçãos que tens derramado em minha vida a cada dia. Aos meus pais, Fátima, Luiz e meu irmão Rafael, pelo amor, companheirismo e por terem me ajudado nos momentos de difíceis e pelo apoio, para que eu pudesse alcançar meus objetivos. À Profa. Dra. Clarissa Damiani, minha querida orientadora, pela confiança, carinho, atenção, apoio e conhecimento repassados para o meu amadurecimento científico. Meus sinceros agradecimentos e respeito. Ao meu co-orientador e coordenador do programa de Pós-graduação de Ciência e Tecnologia de Alimentos da UFG, Flávio Alves Silva, por ter me estendido a mão sempre que precisei, ajudando sempre a conseguir os reagentes e verbas, para as análises, que vieram à contribuir para o enriquecimento do meu trabalho.
    [Show full text]
  • WRA Species Report
    Family: Arecaceae Taxon: Dypsis madagascariensis Synonym: Chrysalidocarpus lucubensis Becc. Common Name: Malagasy Palm Chrysalidocarpus madagascariensis Becc. (ba Chrysalidocarpus madagascariensis var. lucu Questionaire : current 20090513 Assessor: Chuck Chimera Designation: EVALUATE Status: Assessor Approved Data Entry Person: Chuck Chimera WRA Score 5 101 Is the species highly domesticated? y=-3, n=0 n 102 Has the species become naturalized where grown? y=1, n=-1 103 Does the species have weedy races? y=1, n=-1 201 Species suited to tropical or subtropical climate(s) - If island is primarily wet habitat, then (0-low; 1-intermediate; 2- High substitute "wet tropical" for "tropical or subtropical" high) (See Appendix 2) 202 Quality of climate match data (0-low; 1-intermediate; 2- High high) (See Appendix 2) 203 Broad climate suitability (environmental versatility) y=1, n=0 n 204 Native or naturalized in regions with tropical or subtropical climates y=1, n=0 y 205 Does the species have a history of repeated introductions outside its natural range? y=-2, ?=-1, n=0 y 301 Naturalized beyond native range y = 1*multiplier (see y Appendix 2), n= question 205 302 Garden/amenity/disturbance weed n=0, y = 1*multiplier (see y Appendix 2) 303 Agricultural/forestry/horticultural weed n=0, y = 2*multiplier (see n Appendix 2) 304 Environmental weed n=0, y = 2*multiplier (see Appendix 2) 305 Congeneric weed n=0, y = 1*multiplier (see Appendix 2) 401 Produces spines, thorns or burrs y=1, n=0 n 402 Allelopathic y=1, n=0 403 Parasitic y=1, n=0 n 404 Unpalatable
    [Show full text]
  • Wendland's Palms
    Wendland’s Palms Hermann Wendland (1825 – 1903) of Herrenhausen Gardens, Hannover: his contribution to the taxonomy and horticulture of the palms ( Arecaceae ) John Leslie Dowe Published by the Botanic Garden and Botanical Museum Berlin as Englera 36 Serial publication of the Botanic Garden and Botanical Museum Berlin November 2019 Englera is an international monographic series published at irregular intervals by the Botanic Garden and Botanical Museum Berlin (BGBM), Freie Universität Berlin. The scope of Englera is original peer-reviewed material from the entire fields of plant, algal and fungal taxonomy and systematics, also covering related fields such as floristics, plant geography and history of botany, provided that it is monographic in approach and of considerable volume. Editor: Nicholas J. Turland Production Editor: Michael Rodewald Printing and bookbinding: Laserline Druckzentrum Berlin KG Englera online access: Previous volumes at least three years old are available through JSTOR: https://www.jstor.org/journal/englera Englera homepage: https://www.bgbm.org/englera Submission of manuscripts: Before submitting a manuscript please contact Nicholas J. Turland, Editor of Englera, Botanic Garden and Botanical Museum Berlin, Freie Universität Berlin, Königin- Luise-Str. 6 – 8, 14195 Berlin, Germany; e-mail: [email protected] Subscription: Verlagsauslieferung Soyka, Goerzallee 299, 14167 Berlin, Germany; e-mail: kontakt@ soyka-berlin.de; https://shop.soyka-berlin.de/bgbm-press Exchange: BGBM Press, Botanic Garden and Botanical Museum Berlin, Freie Universität Berlin, Königin-Luise-Str. 6 – 8, 14195 Berlin, Germany; e-mail: [email protected] © 2019 Botanic Garden and Botanical Museum Berlin, Freie Universität Berlin All rights (including translations into other languages) reserved.
    [Show full text]