Espanya en el «L i e d » del romanticisme alemany GRAN TEATRE DEL

Temporada 1992-93

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Recital

Espanya en el «Lied» d e I romanticisme alemany

Gabriele Rossmanith soprano

Robert Gambill

Thomas Mohr baríton

Cord Garben piano

En col·laboració amb el Goethe - Institut / Institut Alemany de Barcelona

Gravat d'Alexandre de Laborde (1773-1842) Dimarts, 10 ele novembre, 21 h., funció núm. 84, torn A Espanya en el «Lied» del romanticisme alemany

La els imatge que pobles tenen els uns dels altres pot canviar amb gran rapidesa quan evolucionen les estructures mentals, la visió de de la natura i la l'art, religió. Espanya va experimentar una revaloració paradigmàtica d'aquesta naturalesa en els països de parla alemanya amb el pas de la Il-Iustració al Romanticisme. Des de la Reforma, l'Espanya catòlica era considerada l'essència de l'obscurantisme, la Inquisició i la intolerància. El Don Carlos de Schiller i l'Egmont de Goethe són mostres clares d'aquesta lle­ genda negra sobre Espanya. Amb Herder i els seus treballs sobre els romanços espanyols i amb els estudis sobre Calderón i Cer­ amb els vantes, juntament viatges dels romàntics alemanys, co­ a fer-se sentir la mença nostàlgia espanyola a Alemanya i a les terres dels Habsburg. E11812, Friedrich Schlegel escriu en les seves de Viena: «Atès la Lliçons que poesia espanyola ha romàs sense influències i tant estrangeres, per purament romàntica, i com que la cavalleresca cristiana de poesia l'Edat Mitjana en aquesta na­ ció és la que més ha clurat fins als temps cie cultura més recent i la millor ha conservat que la seva forma artística, és aquest doncs el lloc aclient per definir l'essència del Romanticisme-. Des de començaments del segle XIX, el caràcter alemany i la fantasia han anat units espanyola positivament, tot deixant una empremta excel· lent en la imatge que els espanyols i els alemanys tenen els uns dels altres, empremta que dura fins als nostres dies. El recital avui tenim ocasió que d'oferir-los es basa en textos que transmeten entusiasme romàntic aquest per a Espanya. En un any tan ric en esdeveniments per a Espanya com el que ara enfila el seu final, no podia faltar aquest aspecte de reflexió del Romanti­ cisme alemany sobre Espanya.

Kajo Niggestich Director del Goethe-Institut Barcelona En harmonia amb el Liceu. Programa

I

Felix Mendelssohn R0111anze (1809-1847)

Max Bruch Verlassen (1838-1920) Von den Rosen k0111111 ich

Richard Strauss Liebesliedchen (1864-1949) Lied der Chispa

Iberia patrocina Robert Schumann Romanze la temporada. (1810-1856) Melaneholie més mai, Aquest any, que Der Hidalgo IBERIA dóna suport Auftrâge a la música i als afeccionats In der Naeht al "bel canto". Gestândnis un més, IBERIA Perquè, any Der Contrabandiste serà al Gran Teatre del Liceu. Johannes Brahms Spanisehes Lied (1833-1897) V0111 Strande

II

Hugo Wolf Del «Llibre espanyol (1860-1903) de cançons)) In dem Schatten meiner Locken Herr, was trâgt der Boclen hier Die ciu Gott gebarst \Xlenn ciu zu cien Blumen gehst Sie blasen zum Abmarsch Aile gingen, Herz, zur Huh Komm, o Tocl, von acht umgeben Schmerzliche Wonne unci wonnige Schmerzen Unci schlâfst ciu, mein Mâdchen IBERIA.. Beclecket mich mit Blurnen

Da nur Leicl unci Leiclen schafft Gabriele Rosmanith Robert Gambill

Va néixer a Stuttgart. Estudià violí Des d'Indiana (EUA) arribà a Eu­ amb Roman Schirmer i es graduà ropa l'any 1976 per estudiar a la com a professora d'aquest instru­ Universitat d'Hamburg. Els primers ment. Després, estudià cant amb contractes foren amb els teatres de Herta Schulz i, des de 1982, amb Ginebra, Frankfurt i Wiesbaden, de Sylvia Geszty. L'any 1985 guanyà el 1981 fins a 1983. Des de les seves Primer Premi del Concurs Mozart de actuacions amb l'Òpera de Zuric Würzburg i va ser contractada pel 0984-1987) ha cantat sovint, als Badischen Staatstheater de Karls­ teatres més importants, els papers ruhe. Des de 1988 és membre de del repertori líric belcantista, com la Staatsoper d'Hamburg, on ha Nemorino (L'elisir d'amare), Lin­ interpretat, entre d'altres, els per­ doro (L'italiana in Algeri), Ernesto sonatges de Papa gena (Die Zau­ (Don Pasquale), Ramiro (La Ce­ berflôte), Najade (Ariadne auf Naxos), Sophie (Der Rosenkaua­ nerentola), Almaviva (Il barbiere di Siuiglia), Fenton (Falstaff), lier), Marie (Zar und Zimmermann), Susanna (Le nozze di Figaro), etc. Amb els papers principals del repertori per a tenor de Mo­ Marzelline (Fidelia), Gretel (Hansel und Gretel), Musetta (La zart ha actuat al Teatro Colón de Buenos Aires, a Moscou amb Bohême) i Despina (Cosifan tutte). El seu repertori inclou també La Scala de Milà (direcció de Riccardo Muti), a l'Òpera de Viena, Zerlina (Don Giovanni), Gretchen (Wildsc!7ütz), Isotta (Die Hamburg, Stuttgart i Colònia. L'any 1988 interpretà Eginhard en scbuieigsarne Frau), Adele (), etc. Durant la una producció molt esperada de Fierabras de Schubert a l'Òpera temporada 1991-92 interpretà Gilda (Rigoletto) a la Komische Oper de Viena (direccions de Claudio Abbado i Ruth Berghaus). El mateix de Berlín i Musetta (La Bohème) en unes representacions del mateix any interpretà el mariner de Del' fliegende Hollander a La Scala teatre al Japó; Susanna (Le nozze di Figaro) a Leipzig, Musetta (La de Milà (direcció de Riccardo Muti) i l'any següent ho féu al Me­ Bohème) i Sophie (Del' Rosenkaualier), recitals de "lieder" a tropolitan de Nova York (direccions de James Levine i August Amèrica del Centre i del Sud, amb Cord Garben com a pianista i Everding). Amb un altre personatge wagnerià, David de Die amb un programa també enregistrat en disc, així com un programa Meistersinger van Nürnberg, debutà l'any 1980 al Covent Garden de "lieder" amb orquestra (direcció de Cord Garben), amb obres de Londres i interpretà el mateix paper també a La Scala de Milà, de Weill, Schonberg i Strauss. Des de 1987 actua sovint a la ràdio amb direcció de Wolfgang Sawallisch. També ha estat invitat pels i la televisió i també ha estat invitada per les Òperes de Munic i teatres de Munie, Hamburg i Colònia i actua sovint a les sales de Frankfurt. Actuà per primera vegada en aquest Gran Teatre la concert més importants: Konzerthaus i Musikverein de Viena, temporada passada, com a pastor de Tannbâuser amb l'Ham­ Festivals de Pesaro i Lucerna, Royal Festival Hall i BBC de Lon­ burgische Staatsoper. dres, Hamburg, Zuric, Ginebra, Lausana, Berlín, etc. Ha enregis­ trat molts discos, amb directors com Claudio Abbado, Leopold Hager, Armin Jordan, Neville Marriner, Riccardo Muti, Georges Prêtre, Peter Schreier, Giuseppe Sinopoli, Georg Solti i Bruno Weill. Enguany canta per primera vegada a Barcelona. Thomas Mohr Cord Garben

Va néixer a Neumünster, Schleswig­ Estudià piano i direcció a Hanno­ Holstein. L'any 1980 començà els ver, on fou, durant un períocle breu, estudis de cant al Conservatori de col·laborador del Niedersâchsischen Lübeck amb Karl Heinz Pinnham­ Staatstheater, tot especialitzant-se mer i els acabà el 1985, després en l'acompanyament del "lied", tasca d'haver rebut una borsa d'estudis de en la qual ha col·laborat amb altistes la Fundació Pscar i Vera Ritter tan prestigiosos com Edith Mathis, d'Hamburg. Tot seguit aconseguí Brigitte Fassbaender, Peter Schreier guardons importants en concursos a Kurt Moll i també amb artistes de de cant nacionals i internacionals, les noves generacions. Ha intervingut com els de Berlín (1984), Herto­ en produccions de la televisió i genbosch (1985) i Londres (1985). entre els seus discs hom pot des­ El primer contracte estable, el va tacar un dedicat a Zemlinsky, dis­ tenir, de 1985 a 1987, amb el Teatre de Bremen, ciel qual passà tingit amb un premi internacional per la revista -Cfx-Compact- de al Teatre Nacional de Mannheim i cies d'aquesta temporada és Barcelona. L'any 1989 Arturo Benedetti Michelangeli el -descobrí­ a invitat a membre de I'Oper der Stadt cie Bonn. També ha actuat com com director mozartià i enregistrà dos CD amb concerts per a als teatres de Colònia, Hamburg, Frankfurt, Munie, i als festivals de Ludwigsburg, Schleswig-Holstein, Schwetzingen i Munic. També ha actuat sovint en produccions de la ràdio i la televisió i ha fet enregistraments discogràfics. A Alemanya i altres països europeus, ha actuat a les sales de concert dirigit, entre altres, per Georg Solti, Miguel A. Gómez Martínez, Bernharcl Klee, Peter Schreier, Enoch zu Guttenberg, Wolfgang Gbnnenwein, Frieder Bernius, Dennis Russell-Davies, Hans Martin Schneidt, David Shallon i Hiroshi Wagasuki. En el terreny del concert ha col·laborat també amb artistes com Justus Frantz, Christoph Eschenbach i Thomas Palm. Enguany actua per primera vegada a Barcelona. A PIONNER NOMÉS ENTENEM LA NI AMB LA MÀXIMA DEFINICIO PERFECCIO EN TERMES DE PROGRÉS. AUDIO-VISUAL QUE OFEREIX EL D'EVOLUCIO DE TECNOLOGIA. LASER DIse. PER AIXO NO ENS CONFORMEM AMB VOLEM ANAR A MÉS. L:EXTRAORDINARIA NITIDESA D'IMAT- PERQUÉ LA CLAU DE LA PERFECCIO GE DELS NOSTRES TELEVISORS I vi­ RESIDEIX, PRECISAMENT, EN ESTAR DEOS. NI AMB LA PURESA I QUALITAT CADA VEGADA MÉS A PROP. CADA VE- DE SO DELS NOSTRES EQUIPS D'ALTA GADA MÉS A PROP DE LA PERFECCIO FIDELITAT. EN IMATGE I SO.

Gravat d'Alexandre de Laborde (1773-1842) �PIONEER The Art of Entertainment Textos

Felix Mendelssohn-Bartholdy Romanee Romança

Einrnal aus seinen Blicken, Algun dia del seu esguard, von seinem süssen Mund, de la seva dolça boca, soll Gruss und Kuss erquicken una salutació i un petó, des Herzens trüben Grund. han de confortar el meu cor afligit. Ich karin ihn nicht vergessen, No puc oblidar-lo, ich karin es nicht bereun, no me'n puc penedir, ich sünd'ge nicht vermessen, el meu pecat no ha estat agosarat, der Himmel wird verzeihn. el cel perdonarà. Anònim

Max Bruch Verlassen (Sola me dejaste) Sola em vas deixar

Hast einsarn mich verlassen in dieser Oede! Sola em vas deixar en aquest desert' Ich folge dir immer, weiss kaurn wohin ich geh', ]0 sempre et segueixo, ni tan sols sé cap on vaig, wohl Antwort gibt mir die Hohe, prou la resposta em baixa ciels cimals, cloch ciu antwortest mir nimmer: però tu mai no em respons; jung, einsam, unci voli \X1ehe, jove, sola i plena d'aflicció, wein ich mich blincl vor Schrnerzenl cie dolor ploro fins no poder més' Umsonst mein \l(1einen unci Sehnen, El meu plor i anhel són endebades, ihr Augen voll von Tranen, vosaltres ulls plens de llàgrimes, ciu Busen voll von Flammen, tu pit arclent, warin ruhet ihr zusarnmen? quan descansàreu plegats?

Anònim espanyol; trad.: P. Heyse i E. Geibel

Von den rosen komm icb És del roser que vinc, mareta

Aus cien Ufem jenes \X1assers sah ich Rosen stehn in Knospen. De la riba d'aquelles aigües vaig veure poncelles cie roses, Von cien Rosen kornm icho És de veure-les que vinc. An cien Ufem jenes Flusses sah ich Rosen stehn in Blüthe, De la riba d'aquell riu vaig veure florir roses, von cien Rosen kornm icho És cie veure-les que vinc. Sah die Rosen stehn in Blüthe, brach mit Seufzen mir die Rosen; Vaig veure les roses florides, i entre sospirs les vaig trencar: ciel roser von clem Rosenbusch o Mutter, von cien Rosen komm icho És que vinc, mareta, és cie veure-les que vinc.

Anònim espanyol, Del rosal venga mi madre; trad.: P. Heyse i E. Geibel Richard Strauss Liebesliedchen Cançoneta d'amor

Hór mein Liebesliedchen ziehn Escolta la meva cançoneta d'amor Isabel du schone Frau. Isabel, oh bella dama, Draussen blüht der Rosmarin, fora floreix el romaní seine Blümchen sind so blau. amb la floreta blava. Bienchen fliegen ails und ein, Les flors del romaní blütentaubes prüht, nena Isabel, morgen wird es Honig sein, was so blau geblüht. avui són blaves i demà seran mel.

De El alcalde de Zalamea de Calderón de la Barca

Lied der Chispa Cançó de la «Cbispa»

Es war ein Bruder liederlich Hi havia un cert Sarnpayo, un rufià, in Andalusiens Landen, la flor dels andalusos, der sich auf Hau' n und Degenstich que com ningú, l'espasa sabia manejar. wie keiner sonst verstanden. I una nit en una taverna Halo, mal, so mal so' topà amb allò que el féu enfurismar. In einem Spielhaus fand er dann Chillona, la seva estimada zur Nacht was ihn erboste, amb Carlo s'estava. Chinila nicht, sein Liebchen, I Carlo que sempre fou an was sie mit Carlo koste. llampec de teulada avall, Halo, mal, so mal so' car era llampec sense núvol Der Carlo war ein Wetterstrahl, tragué l'espasa, i ara de dret ara cie revés, aus \X'olkenschacht geboren, envestia sense cap escarafall. er sprang vam Stuhl und schlug cien Stahl dem Kornmling um die Ohren. Halo, mal, so mal so'

De El alcalde de Zalamea de Calclerón cie la Barca

Robert Schumann Romanze Romança

Flutenreicher Ebro, blühencles Ufer, Ebre cabalós, riba florida, all ihr grünen Marten, Schatten des Waldes, vosaltres totes verdes prades, ombres del bosc, Frager die Geliebte, die unter euch ruhet, pregunteu a la meva estimada, que a recer vostre jeu, ob in ihrem Glücke sie meiner gedenket. si en la seva ventura es recorda cie mi. Und ihr tauigen Perlen, die ihr im Frührot I vosaltres perles de la rosada, cien grünenden Rasen bunt mit Farben schmückt, que cie matinada guarniu l'herba amb tot cie colors, fraget die Geliebte, wenn sie Kühlung atmet, pregunteu a la meva estimada, quan respira la fresca brisa, ob in ihrem Glücke sie meiner geclenket. si en la seva ventura es recorda cie mi. Ihr laubigen Pappeln, schimmernde Pfade, Vosaltres, pollancres plens cie fullatge wo leichten Fusses me in Mâdchen wandelt, caminoi resplendent que el peu cie la meva xicota trepitja, wenn sie euch begegnet, fragt sie, si us la trobeu, pregunteu-li ob in ihrem Glücke sie meiner gedenket. si en la seva ventura es recorcla de mi. Ihr schwarmenden Vogel, die den Sonnenaufgang, Vosaltres, ocells que voleu en estol singencl ihr begrüsset mit Flótenstimmen, i que amb els vostres cants aflautats doneu la al sol fraget die Geliebte, dieses Ufers Blume, benvingucla pregunteu a la meva estimada, flor d'aquesta riba, ob ihrem Glücke sie meiner geclenket. si en la seva ventura es recorda de mi. De "Canciones de amor españolas»; trad.: E. Geibel

Melancbolie Malenconia \X1ann, wann erscheint der Morgen, Quan, quan arribarà el matí, \X1ann denn, wann denn! Quan, quan! Der me in Leben lost aus diesen Banclen? que alliberi la meva vicia d'aquests lligams? Ihr Augen, vom Leide so trübe, Els vostres ulls, afligits per la sofrença Saht nur Qual für Liebe, van veure tan sols de l'amor el turment, Saht nicht eine Freude, no veieren cap alegria, Saht nur Wunde auf Wuncle, només veieren ferida sobre ferida Schmerz auf Schrnerz mir geben, i dolor sobre dolor, Und im langen Leben i en tota una vida Keine frohe Stunde. llarga cap hora d'alegria. Wenn es endlich doch geschâhe, Si finalment arribés, Dass ích sah' die Stuncle. que jo veiés aquesta hora Wo ich nimmer sahel on no veiés mai més resi \'(fann erscheint der Morgen, Quan arribarà el matí Der mein Leben lost aus diesen Banden? que m'alliberi d'aquests lligams? Anònim; trad.: E. Geibel

Der Hidalgo El cavaller

Es ist so süss zu scherzen Mit Liedern und mit Herzen I que dolç que és divertir-se amb les cançons Und mit dem ernsten Streit! Erglânzr des Mondes Schimmer, i amb els cors i amb les serioses discussions. Da treibst's mich fort vom Zimmer, AI besllum de la lluna Durch Platz und Gassen weit; he cie sortir tot d'una Da bin zur Lieb ich immer Wie zum Gefecht bereit. i endinsar-me per places i carrerons; Die Schoneri von Sevilla Mit Fâchern und Mantilla que jo per a l'amor, igual que per al combat, Blicken den Strom entlang, sempre hi estic disposat. Sie lauschen mit Gefallen, Les dones cie Sevilla \Xfenn meine Lieder schallen boniques amb ventall i mantellina Zum Mandolinenklang, veuen passar el riu; Und dunkle Rosen fallen i, amb plaer, escolten com les meves cançons Mir vom Balkon zum Dank. ressonen al so de la mandolina, Ich trage wenn ich singe, i elles, agraïdes, em tiren roses des dels balcons. Die Zither und die Klinge La cítara i l'espasa de ferro toledà Vom toledanschen Stahl. sempre m'acompanyen en el meu cantar. Canto ciels reixats estant Ich sing an manchen Gitter Und hóhne manchen Ritter i alguns cavallers escarneixo Mit keckern Lied zurnal, amb atrevicles cançons de tant en tant, a les la Den Damen gilt die Zither, per dones cítara, Die Klinge dem Rival. l'espasa per als rivals. a l'aventura Auf denn zum Abenteuer, Endavant, clones, cap Schon losch der Sonne Feuer tan bon punt el sol saluda, més enllà cie les ]enseits der Berge aus., muntanyes. Les Der Mondnacht Darnmrungsstunden, hores ciel crepuscle sie bringen Liebeskunclen, sie bringen blutgen Strauss, em porten cites d'amor, Und Blumen oder \1(!unden a bé el sagnant combat, i l'endemà arribo a casa Trag morgen ich nach Haus. o bé amb flors a bé nafrat. Anònim; trad.: E. Geibel

Comandes. Auftrâge

I No tan cie no tan de Nicht so schnelle, nicht so schnelle pressa, pressa! una Wart ein wenig, kleine Welle! Espera mica, petita onada! Vull donar-te una comanda Will dir einen Auftrag geben a la meva An die Liebste mein. per estimacla. Si on Wirst du ihr vorüberschweben, onejant passes per ella para, Grusse sie mir Fein! saluda-la cie part meva! cie bon hauria Sag, ich ware mitgekommen, Digues-li que grat vingut Auf dir selbst herabgeschwornmen: deixant-me lliscar clamunt teu: I la FOr cien Gruss einen Kuss per salutació, un Kuhn mir zu erbitten, petó, gosaria demanar-li, Doch der Zeit Dringlichkeit però la urgència ciel temps no ho hauria Hâtt es nicht gelitten. suportat. No tan de Nicht so eiligl haltl erlaube, pressa, atura't, permet-me, Kleine, leichtbeschwingte Taube! petita, alegre colometa, t'he de clonar una comanda Habe dir was aufzutragen que a la meva estimacla! An die Liebste mein! per Mil records li donaràs Sollst ihr tausend Grüsse sagen, i cent Hundert obenclrein. a més a més. m'hauria envolat amb Sag, ich war mit dir geflogen, Digues-li que tu, deixant-me concluir i rius: Über Berg und Strom gezogen: per muntanyes Per la FOr den Gruss einen Kuss salutació, un Kuhn mir zu erbitten, petó, gosaria clemanar-li, la del Doch der Zeit Dringlichkeit però urgència temps no ho hauria Hâtt es nicbt gelitten. suportat.

Christian l'Egru (de "Canciones i cantos-y In der Nacht En la nit

Alle zur gingen, Herz, Ruh, Tots se'n van a reposar, oh, cor; Alle nur schlafen, nicht du. tothom dorm, llevat de tu.

Denn der Kummer hoffnungslose Car la pena que no té esperança Scheucht von deinem Bett den Schlummer, ciel teu llit la son espanta Und clein Sinnen schweíft in stumrner i la teva ànima, en muda inquietucl, Liebe zu. Sorge seiner fuig tot volant envers el seu amor.

Anònim; trad.: P. Heyse

Gestiindis Confessió

Also lieb' ich Euch, Geliebte, Tant amor us professo, estimacla, Dass mein Herz es nicht mag wagen. que el meu cor afligit einen Wunsch zu Irgencl tragen, no gosa expressar ja cap clesig, Also lieb' ich Euch! tant amor us professo! Denn wenn ich zu wünschen wagte, Car si gosés desitjar, Hoffen würd' ich auch zugleich, alhora hauria d'albergar esperances W1enn ich nicht zu hoffen zagte, i si no vacil.lés a esperar, weiss ich wohl, erzürnt' ich Euch. ho sé, us enutjaríeu amb mi. Da rum ruf' ich ganz alleine Per això crido tot sol

Nur clem er a Tocl, dass erscheine, només la mort, que aparegui, \X1eil mein Herz es nicht mag wagen, car el meu cor afligit Einen andern \Vunsch zu tragen, no gosa expressar ja cap desig, Also lieb' ich Euch! tant amor us professo!

Anònim; trad.: E. Geibel

Der Contrabandiste El contrabandista

Ich bin cler Contrabancliste, Sóc el contrabandísta, wohl zu Weiss Respekt mir schaffen. sé com fer-me respectar. Allen zu trotzen, ich weiss es, Sé com plantar cara a tOth0111, sí, Furcht nm, die hab' ich vor keinem. de por, no en tinc mai cie ningú. Drum nur lustig, nur lustig: Així que moveu-vos, moveu-vos: Wer kauft Seicle, Tabak! Qui em compra seda, qui tabac: me in Rosslein Ben cert Ja wahrlich, íst müde, que el meu corser està cansat, Ich ei!', ja eile, ja m'afanyo, ja m'afanyo, Sonst fasst mich noch gar die Runde, si no em perdré la ronda, Los geht cler Spektakel clann. i comença l'espectacle. Lauf nur zu, mein lustiges Pferclchen, Corre cavallet, corre, Ach, mein liebes, gutes Pferclchen, ai, el meu cavallet bo i estimat \Veisst ja davon, mich zu tragen! si en sap, de portar-me! Anònim espanyol; trad.: E. Geibel Johannes Brahms Lied Spanisches A l'ombra dels meus rínxols

In dem Schatten meiner Locken A l'ombra ciels meus rínxols

Schlief mir mein Geliebter ein. s'ha adormit el meu amor.

- Weck ich ihn nun auf? Ach nein! I ara l'he de despertar? Ah, noi

Sorglich strahlt ich meine krausen Amb cura cada dia al dematí in cler Locken tâglich Frühe, em pentino els rínxols encrespats, ist meine Doch urnsonst Mühe, però és feina vana el meu esforç Weil die Wincle sie zerzausen. perquè el vent ve i me'ls embulla. Lockenscha tten, Windessa usen Ombra cie rínxols, vent juganer Schlâferten den Liebsten ein. han fet adormir el meu amor.

- Weck ich ihn nun auf? Ach neín: l ara l'he cie despertar? Ah, noi

Horen muss ich, wie ihn grâme, He cie sentir com es lamenta Dass er schrnachtet schon so lange, per haver llanguit durant tant temps, Dass ihm Leben geb und nehrne perquè les meves galtes brunes, Diese meine braune \1(1ange, li donen la vicia i l'hi lleven, er nennt mich seine Unci Schlange, i encara em diu la seva serp, Unci cloch schlief er bei mir ein. però bé que dorm al meu costat.

- \1(1eck ich ihn nun auf? Ach neinl l ara l'he de despertar? Ah, noi Anònim (ciel "Llibre espanyol de cançons-i. traci.: P. Heyse

Yom Strande Des de la platja

Ich rufe vom Ufer Des de la riba Verlornes Gluck, criclo la joia perduda, Die Ruder nur schallen tan sols els rems ressonen Zum Strande zurück. cie tornada a la platja. Vom Strande, lieb Mutter Des de la platja, mare estimada, \1{10 der Wellenschlag geht, allà on trenca l'onada, Da fahren die Schiffe, naveguen els vaixells Mein Liebster drauf steht. on viatja el meu amor. Je mehr ich Sie rufe, Quant més els crido, Je schneller der Lauf, més ràpids van, \1(1enn ein Hauch Sie entführet, si un buf cie vent se'ls endugués, Wer hielte Sie auf? qui els aturaria? Der Hauch meiner Klagen, El sospir ciels meus laments Die Segel nur schwellt, infla les veles, Je mehr mein Verlangen com més a prop els vull, Zurücke Sie halt! més s'allunyen de mi! Verhielt ich die Klagcn: Si em continc els laments Es lost sie der Schmerz, es clesferma el dolor, i els laments, el silenci, Unci klagen und schweigen em trenquen el cor. Zersprengt mir das Herz. Des de la riba Ich rufe vorn Ufer crido la joia Verlorenes Gluck, perduda, tan sols els rems ressonen Die Ruder nur schallen de tornada a la Zum Strande zurück. platja. Palaus tan fugissers, So flüchtige Schlosser qui podria confiar en ells \Xler konnr ihn'n vertraun i el que resta d'amor, Und die Liebe, die bliebe, qui amb pot res? Mit Freuden drauf baun? alegria alçar-hi Com ocells que s'envolen Wie Vogel im Fluge, 011 és que es posen? \Xlo ruhen sie aus, I les onades trenquen Zertrümmen der \Vogen de cristall Grünen Kristall, esmaragda, i el que toquen Und was Sie berühren, tot es transforma. Verwandelt sich all. Canvien les onades Es wandeln die Wellen i canvia el vent, Und wandelt der \X/ind. els dolors al meu cor Meine Schmerzen im Herzen romanen persistents. Bestandíg nur sind. Des de la riba Ich rufe vom Ufer crido Ja joia perduda, Verlorenes Glück, tan sols els rems ressonen Die Ruder nur schallen de tornada a la Zum Strande zurück. platja. Traducció: Laura Torrabadella S.L.) Anònim; trad. : Joseph von Eichendorf (L'Avenç,

Hugo Wolf (1) (1) A l'ombra dels meus rínxols In dem Schatten meiner Locken s'ha adormit el meu amor. Schlief mir mein Geliebter ein. I ara l'he de noi - Ah, \1(!eck ich ihn nun auf? Ach nein! despertar?

Amb cura cada dia al dematí Sorglich strâhlt ich meine kra usen em pentino els rínxols encrespats, Locken tâglich in del' Frühe, però és feina vana el meu esforç Doch urnsonst ist meine Mühe, perquè el vent ve i me'ls embulla. Weil die \X1inde sie zerzausen. Ombra de rínxols, vent juganer Lockenschatten, Windessausen han fet adormir el meu amor. Schlaferten den Liebsten ein. I ara l'he de noi - despertar? Ah, Week ich ihn nun auf? Ach nein!

He de sentir com es lamenta Horen muss ich, wie ihn grarne, per haver llanguit durant tant temps, Dass er schrnachtet schon so lange, perquè les meves galtes brunes, Dass ihm Leben geb und nehme Diese meine braune \Xlange, li donen la vida i l'hi lleven, Und el' nennt mich seine Schlange, i encara em diu la seva serp, Und doch schlief el' bei mir ein. però bé que dorm al meu costat. Weck ich ihn nun auf? - Ach nein! I ara l'he de. despertar' Ah, no! Anònim (del -Llibre espanyo! de cançons-) trad.: P. Heyse (2) (2) Herr, was tragt del' Boden hier, Senyor, què dóna aquesta terra Den du trankst so bitterlich? que amb llàgrimes amargues regues' "Domen, liebes Herz, für mich, Espines per a mi, oh, dolç cor meu, Und für dich der Blumen Zier.» i per a tu, garlandes de flors.

I on cauen Ach, wo solche Bache rinnen, gotejant tals déus Wird ein Garten da gedeihn? hi florirà un jardí? und wissel "Sí, i mira: corones -]a , Krânzelein, ben Gar verschiedne, flicht man drinnen.» distintes s'hi trenaran..

O mein Herr, zu wessen lier Oh, Senyor, qui adornaran, les corones Windet man die Krânze? spríchl digues, que s'hi trenin? "Les "Die von Dornen sind für mich, d'espines són per a mi, de Die von Blumen reich ich dir.» les flors jo te les dono.»

Anònim; trad.: P. Heyse

(3) (3) Die du Gott gebarst du Reine, Tu, que vas infantar Déu, tu, pura, Und alleine i l'única ens Uns gelóst aus unsern Ketten, que deslliura de les nostres cadenes Mach mich frolich, der ich weine, concedeix-me la joia, a mi que t'ho imploro, car només la teva Denn nur deine gràcia i la teva bondat Huid und Gnade mag uns retten. poden salvar-nos.

a tu sola Herrin, ganz zu dir mich wende, Senyora, m'adreço, Dass sich ende que s'acabi Diese Qual und dieses Grauen, aquesta angoixa, aquesta por, Dass der Tod mich furchtlos íânde, que la mort sense temor em trobi Und nicht blende i no m'encegui Mich das Licht der Himmelsauen. la llum dels prats celestials.

Puix Weil du unbefleckt geboren, que has nascut sense pecat, Auserkoren entre totes escollida per estar en l'eterna lu des ewgen Ruhrnes Statten­ glòria, Wie mich Leiden auch umfloren, jo, sota el pes de les penes, Unverloren no estaré perdut si Bin ich doch, willst du mich retten. accedeixes a salvar-me. N. Núñez; trad.: P. Heyse (4) (4) Wenn du zu den Blumen gehst, Si les flors vas a trobar, Pflücke die schonsten, clich Zll schrnücken. la més bella cull d'adorn. wenn du in dem Gârtlein Ach, stehst, Però si ets tu .qui és al jardí, dích Müsstest ciu seIber pflücken. tu mateixa has cie collir-te.

Aile Blumen wissen ja, Prou que ho saben ja les flors Dass ciu hold bist ohnegleicben, que ets graciosa sens parell. Unci die die dích sah- Blume, I la flor, un cop et mira, unci Schmuck muss ihr érbleichen. Farb perd color i perd aroma. ciu zu cien Blumen Wenn gehst, Si les flors vas a trobar, Pflücke clie schonsten, dich zu schmücken. la més bella cull d'aclorn. wenn du in dem Gârtlein Ach, stehst, Però si ets tu qui és al jarclí, Müssest du dích seIber pflücken. tu mateixa has de collir-te.

Lieblicher als Rosen sind Que més dolços que les roses die clein Muncl Die Küsse, verschwendet, són els besos de ta boca, Weil cler Reiz der Blumen endet, car l'encant floral s'acaba Wo clein Liebreiz erst beginnt. on comença el teu amor. zu den Blumen \'\fenn du gehst, Si les flors vas a trobar, Pflücke die schonsten, clich Zll schmücken. la més bella cull d'adorn. wenn du in clem Gârtlein Ach, stehst, Però si ets tu qui és al jardí, Müssest ciu dích seIber pflücken. tu mateixa has de collir-te. Anònim; traci.: P. Heyse

(5) (5) Sie blasen zum Abmarsch, Sonen trompetes cie marxa, Lieb Mütterlein marana estimada, Mein Liebster muss scheiden mon amor se n'ha d'anar Unci lasst mích allein! i em deixa sola I

Am Himmel die Sterne Les estrelles, allà al cel, kaurn noch Sind geflohn, amb prou feines han fugit von ferne Da feuert que ja tens la infanteria Das Fussvolk schon. obrint foc, de lluny estant. Kaurn hort er cien Ton, Tot seguit que el so ha sentit Sein Râ nzlein schnürt er, ha lliga t el seu sarró Mein Herz hinterdrein, i d'aquí se n'és partit muss scheiden Mein Liebster amb mon cor al seu darrera. Unci lasst mich allein! Mon amor se n'ha d'anar i em deixa sola! Mir ist wie dem Tag, die Sonne Dem geschwunden. A mi em passa com al dia Mein Trauern nichr mag quan el sol desapareix: So balde gesunden. ma tristesa no poclrà Nach nichts ích frag, gaire aviat trobar salut. Keine Lust mehr heg ích, No demano pas cap cosa, Tur Zwiesprach pfleg ich ni cap joia experimento, Mit meiner Pein- només vull clonar conversa

Mein Liebster muss scheiclen al clesconsol.. Unci lasst mich alleinl Mon amor se n'ha d'anar Anònim; trad.: P. Heyse i em deixa salai

(6) (6) Alle gingen, Herz, zur Ruh, Tots se'n van a reposar, oh, cor; Aile scblafen, nur nicht ciu. tothom dorm, llevat de tu.

Denn cler hoffnungslose Kummer Car la pena que no té esperança Scheucht von deinem Bert cien Schlurnmer, ciel teu llit la son espanta Und clein Sinnen schweift in stummer i la teva ànima, en muda inquietud, Sorge seiner Liebe Zll. fuig tot volant envers el seu amor. Anònim; traci.: P. Heyse

(7) (7) Komm, a Tad, von Nacht umgeben, Vine, oh, mort, envoltada de nit, Leise kornm zu mir gegangen, a poc a poc acosta't, no fos cas Dass die Lust, clich zu umfangen, que l'alegria d'abraçar-te Nicht zurück mich ruft ins Leben, em fes tornar a la vida novament. Kornrn, sa wie cler Blitz uns rühret, Vine talment com ens corprèn el llamp Denn cler Donner nicht verkündet, que el tro mai no anuncia Bis el' plotzlích sich entzündet fins que, cie sobte, brilla encès Unci cien Schlag gecloppelt führet. i la clescàrrega es redobla. Also seist ciu mir gegeben, Que així em siguis donada: Plotzlich stillend mein Verlangen, Apaivagant de sobte els meus anhels, Dass die Lust, dich zu urnfangen, no fos cas que la joia d'abraçar-te Nicht zurück mich ruft ins Leben. em fes tornar a la vida novament. Escriva; trad.: E. Gaibel

(8) (8) Schmerzliche Wanne unci wonnige Schrnerzen, Penoses joies i joioses penes, Wasser im Auge unci Feuer im Herzen, els ulls en llàgrimes i el cor en flames, Stolz auf den Lippen unci Seufzer im Sinne, orgull als llavis i sospirs a l'ànima, Honig und Galle zugleich ist die Minne. com mel i fel alhora, així és l'amor.

Oft, wenn ein Seelchen vam Leib sich geschieden, Sovint, quan ciel cos una animeta es separa, Mocht es Sankt Michael tragen zum Frieden; Sant Miquel prou voldria a la pau conduir-la, Aber cler Daman auch mocht es verschlingen, però el dimoni voldria també devorar-la; Keiner will weichen, cia geht es ans Ringen. cap d'ells no hi renuncia i acaba en disputa.

Seelchen, gequaltes, in angstlichern Wogen Turmentacla animeta, per ones terribles Fühlst ciu dich hierhin und dorthin gezogen, et sents emportada d'aquí cap allà, Aufwarts unci abwarts. In solches Getriebe cap amunt, cap avall. En tal agitació, entre el cel Stürzt zwischen Himmel unci Holl uns die Liebe. i l'infern, l'amor ens précipita.

i Mütterchen, ach, unci mit siebenzehn Jahren Ai, marona, jo amb clisset anys he Hab ich dies Hangen unci Brangen erfahren, ja passat per tals treballs i fatigues; Hab's clann verschworen mit Tranen cler Reue; i tot plorant, jurava penedir-me'n, vet Ach, unci schon lieb ich, schon lieb ich auf's neuel però aquí que novament ja t'estimo. Anònim; traci: E. Geibel

(9) (9) Unci schlafst du, mein Mâdchen, No clormis més, tresor, Auf, offne ciu mir; au, alça't i obreml, ha Denn clie Stuncl ist gekommen, que ja arribat l'bora marxem Da wir wanclern von hier. que d'aquí.

I si no Unci bist ohne Sohlen, tens calçat, no cal te'n Leg keine dir an: que posis; Durch reissencle \X/asser per ràpids corrents haurem cie fer via. Geht unsere Bahn.

Per les Durcb die tief tiefen Wasser aigües profundes ciel Des Guadalquivir; Guaclalquivir; ha Denn die Stund ist gekommen, que 'ja arribat l'hora marxem Da wir wanclern von hier. que d'aquí. Auf, offne ciu miri G. Vicente; trad.: E. Geibel

(10) (10) sota flors Bedeckt mich mit Blurnen , Sepulteu-me d'amor moro. Ich sterbe vor Liebe. que

Dass clie Luft mit leisem Weben Sepulteu-me, no fos cas l'alè suau de la Nicht cien süssen Duft mir entführe que brisa se Becleckt rnich! m'emporti el dolç perfumi

És ben bé tot el mateix Ist ja alles doch dasselbe, l'alenada de Liebesodem oder Düfte l'amor i l'aroma Von Blumen. cie les flors.

De llessamí i cie blancs Von Jasmin und weissen Lilien lliris Sollt ibr hier mein Grab bereiten, prepareu-me aquí la tomba, Icb sterbe. que jo moro.

Unci befragt ihr micho Woran? Pregunteu-me'n el perquè i us diré turment Sag icho Unter süssen Qualen pel clolç cie l'amor. Vor Liebe. M. Doceo; trad.: E. Geibel (11) (11) Puix sols Da nur Leid und Leidenschaft que pena i passió Mich bestürrnr in deiner Haft, m'assetgen en la teva presó, Bier ich nun mein Herz zu Kauf. poso ara en vencia el meu cor. A li fa Sagt, hat keiner Lust darauf? algú gràcia? Digueu! Si de dir Soli ich sagen, wie ich's schatze, hagués quin és el preu, Sind drei Batzen nícht zuviel. tres rals no foren massa. Mai no ha estat Nimmer war's cies Windes Spiel, joguina del vent, s'ha Eigensinnig blieb's im Netze. entestat a romandre a la xarxa. Aber weil mich drangt die Not, Però com que m'hi empeny el destret, Biet ich jetz mein Herz zu Kauf, poso ara en venda el meu cor, Schlag es los zum Meistgebot, que sigui del millor postor! A li fa Sagt, hat keiner Lust darauf? algú gràcia? Digueu!

Cacia dia em Tàglich krankt es mich im Still en rosega en silenci Unci erfreut mích nimmermehr. i enlloc ja no trobo alegría. Nun, wer bietet? - wer gibt mehr? Au, qui ofereix, qui en dóna més? Fort mit ihrn und seinen Grillen! Fora ell i els seus clesficis! Dass sie schlimm sind, leuchtet ein, Ja està vist que em són fatals' fos Biet ich cloch me in Herz zu Ka uf. alegre, de bon grat me'l guardaría, ara War es froh, behielt ich's fein­ però poso en venda el cor. A li fa Sagt, hat keiner Lust darauf? algú gràcia? Digueu!

Kauft ihr's, leb ích ohne Gramen. Compreu-lo i visqui jo sense tristors, el tenir se Mag es haben, wem's beliebt! pot qui n'agradi. el Nun, wer kauft? wer will es nehrnen? Qui compra? Qui se'l vol endur? Sag ein jecler, was er gibt. Que cligui cadascú què en clonaria. Abans no el Noch einmal vorm Harnmerschlag caigui martell altre cop, en venda Biet ich jetzt mein Herz zum Kauf, poso cie nou el meu cor. No hi haurà es Dass man sich entscheiclen mag­ qui decicleixi? A li Sagt, hat keiner Lust darauf? algú fa.gràcía> Digueu!

Ara a Nun zum ersten -und zum zweiten­ vinga, la una, a les dues, i Unci beim clritten schlag ich's zu! quan soni el tercer cop, acljudicat! Molt Nun clenn! Mag dir's Glück bereíten, rebé! Que et porti sort; mon Nimm es, meine Liebste ciu! pren-lo tu, dolç amori Marca'l Brenn ihm mit dem glüh'nclen Erz ja amb ferro canclent Gleich das Sklavenzeichen auf; en senyal d'esclavitud, car Denn ich schenke clir mein Herz, jo et clono aquest meu cor et faci o Hast ciu auch nicht Lust zum Kauf. no gràcia comprar-lo.

Anònim; traci.: P. Heyse Traducció. Jaume Creus (L'Avenç, S.L.) Hay pocos instrumentos tan bien afinados como éste. N o t e s importants

En atenció als artistes i al públic en general, es prega la màxima puntualitat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop començada la representació, ni verificar enregistraments, fotografies a filmar escenes de cap mena. El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes a els intèrprets anunciats en aquest programa. En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglament d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'utilitzar el saló ciel Ir pis i el vestíbul de l'entracla.

Accés pel carrer Sant Pau, núm. 1, bis, d'ús exclusiu per a minusvàlids. Tel. 31891 22.

El Honda Legend es como La suspensión es suave, por LEGEND el un instrumento musical. Su eso el Legend se desplaza por motor es de una precisión singu­ asfalto como las notas por el pen­ lar, y sus 204 caballos responden tagrama. de inmediato a la menor presión La calidad de los acabados y sobre el acelerador. La nobleza de los materiales en el Legend es de las aleaciones con que está sólo comparable a la de un Portada: construido la exactitud milimé­ Stradivarius. y Maurici Vilomara Esbós a l'acte es realmen­ (1848-1930). escenogràfic per segon trica de sus piezas, permiten que El Honda Legend el motor del Legend interprete te como un instrumento musical. de Carmen, cie Bizet: La Taberna de Lilas Pastia. Pero el afinado de todos. verdadera música. mejor Gran Teatre del Liceu, atribuït a la producció ciel 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona. Arxiu ciel Centre cI'Investigació, Documentació i Difusió cie l'Institut del Teatre.

Programes: .._Art.Co/2ooo

Disseny: Hernando Asociados [HJ HONDA FUNDACIÓ FUNDACIÓ

GRAN T"ATRE o e t GRAl",' TEATRE I)l:l L I e E u L I e E u

Presidents d'Honor S.M. LA REINA SOFIA

Patrons CATALANA DE GAS La Fundació Gran Teatre del Liceu s'ha creat amb privada CAIXA DE CATALUNYA les una finalitat bàsica, que és la d'estimular empreses CAIXA D'ESTALVIS l PENSIONS DE BARCELONA del sector privat perquè contribueixin a la promoció i AIGÜES DE BARCELONA BANCO DE difusió de la Cultura, tal com és norma als països més EUROPA BANC DE SABADELL desenvolu pats. GRUPO TORRAS CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU En aquest sentit, les empreses que formen el primer Pa­ Protectors tronat i les que s'han anat adherint a la nova Fundació, ANGLO NAVAL INDUSTRIAL com a Protectores, Collaboradores o ja sigui Coopera­ BASSAT, OGILVY & MATHER dores, entenem que la societat catalana d'avui no pot IBM desentendre's de la SOIt d'una institució tan arrelada a SEAT la vida cultural de Barcelona i tan representativa de la Collaboradors vida musical de com és el Gran Teatre del Liceu. Catalunya NESTLÉ ROCA RADIADORES Cal conservar i enfortir aquest llegat cultural, creat fa més de 150 anys sense cap altre impuls que no fos el que Cooperadors BUFET BERGÓS d'una il·lusió col·lectiva. Deixar ara procedia imparable COOPERS & LYBRAND ins­ el futur del Liceu a l'exclusiva responsabilitat de les EDITORIAL VICENS VIVES titucions públiques equivaldria a una mena de deserció. ENIMONT IBERICA MCS Marketing Comunicaciones y Servicios RICARDO MOLINA, S.A. Per això us demanem que, en la mesura de les vostres possibilitats, us incorporeu a la tasca que ens hem im­ Informació Fundació Gran Teatre del Liceu posat i que, tot associant el vostre nom al prestigi del el. Sant Pau, 1 bis a la realització dels seus nostre Gran Teatre, ajudeu 08001 Barcelona projectes. Telèfon 318 91 22 Pròximes funcions Concert Orquestra Simfònica Anna Bolena del Gran Teatre del Liceu Gaetano Donizetti Richard Wagner: Obertura de Rienzi Richard Strauss: Quatre elarreres cançons per a i Direcció d'orquestra Richard Bonynge soprano orquestra Johannes Brahms: Concert per a piano i núm. 2 Direcció d'escena, orquestra Escenografia i vestuari Ramon B. Ivars Solistes Alessandra Marc, soprano Albert Dohmen, Edita Gruberova (9, 13, 17,21 i 25)1 Ramon Coll, piano Christine Weidinger (29), Eugenie Grunewald, Stefano Director d'orquestra: Uwe Mund Palatchí, Fernando de la Mora, Itxaro Mentxaka, Antoni Comas Divendres, 20 de novembre, 21 h., funció núm. 33, torn D Nova Prod.: Gran Teatre del Liceu patrocinada per SEAT ORQUESTRA SIMFÒNICA l COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU XXXè Concurs Internacional (Amb sobretitulat) de Cant Francesc Viñas Divendres, 13 de novembre, 21 h., funció núm. 29, torn D 21 funció núm. torn A Dimarts, 17 de novembre, h., 32, Prova final i veredicte del Jurat Internacional 21 ele 21 funció núm. torn C Dissabte, novembre, h., 34, llh.: 1ª sessió; 16h.: 2ª sessió ele funció núm. torn E Dimecres, 25 novembre, 21h., 36, Divendres, 20 de novembre Diumenge, 29 de novembre, 17 h., funció núm. 38, torn T Concert Final Concert Rockwell Blake Director d'orquestra: J. Pérez Batista ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Obres de Gioachino Rossini Diumenge, 22 de novembre, 18 h, funció núm. 35 Director d'orquestra: David Robertson Director del cor: Romano Gandolfi

ORQUESTRA SIMFÒNICA l COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Recital líric

Q. 14 de 21 funció núm. torn C is Dissabte, novembre, h., 30, Lauren Flanigan, soprano o Kristine > Jepson, mezzo Recital Karita Mattila î' Josep Bros, tenor o E Antoni o Comas, tenor Obres de Giacomo Puccini, Gustav Mahler, Richard Strauss, '" Miguel López Galindo, baix Claude Debussy i Jean Sibelius Enrique Ricci, piano Piano: Ilmo Ranta Divendres, 27 de novembre, 20 h, funció núm. 37 Dilluns, 16 ele novembre, 21 h., funció núm. 31, torn B