consell comarcal del garraf 3,50 euros

El castell de Canyelles

índex

número 13 edita disseny i maquetació Consell Comarcal del Garraf ladyssenyadora breus 5 Els Rivel. Un segle de circ publicat Àrea de Patrimoni i Cultura Novembre del 2010 correcció 5 El Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer consell de redacció Elisabet Kamal Josep Canals miscel·lània 7 Préstecs del Museu Víctor Balaguer Elisenda Casanova impressió dipòsit legal Gràfiques Voisin-Mateu 8 Els itineraris de la memòria (Part II) B-45.566-2009 Lourdes Culebras Pilar Garcia 12 Reorganització d’espais i col·leccions al Museu del Ferrocarril issn Montserrat Gelabert 13 Picasso versus Rusiñol. Balanç d’una experiència 2013-6900 Salvador Garreta Ana Grande 14 L’Arxiu Municipal de Cubelles està digitalitzant part del seu fons Sandra Ibars 15 El fons gastronòmic de la Biblioteca Víctor Balaguer s’amplia Raquel Ill Santi Llacuna Anna Llanes recerca i investigació 16 Els pintors i Canyelles Lluís Ochoa 18 Una nova eina per estudiar E.C. Ricart en el cinquantè aniversari de la seva mort Mireia Rosich 20 Les ordinacions del mostassaf de Cubelles Alba Tomàs 22 El molí de l’Estapé

consell editorial Mila Arcarons quadern central 25 El castell de Canyelles Prudència Carrasco Montserrat Comas tendències i experiències 33 El Cau Ferrat al Museo Casa Lis (Salamanca) Pilar Garcia David Miranda 36 Els Diables Petits de Ribes Sixte Moral 38 Els museus del ferrocarril en una exposició temporal Isabel Pla 41 Vintè aniversari de l’exposició de Charlie Rivel Esther Rodríguez Mireia Rosich 45 Una nova proposta patrimonial a la vila de Sitges Antoni Sella Bàrbara Scuderi eines per aprendre 46 El Museu del Ferrocarril, una eina per ensenyar a aprendre Gabriel Serrano

coordinació sabies que… 48 L’home mort, un element important als trens Àrea de Patrimoni Comarcal 48 Sabies que a la masia d’en Cabanyes hi ha una obra magnífica del Barroc espanyol del segle XVII? 49 Sabies que el 1902 l’Ajuntament de Cubelles tenia una casa per a l’allotjament dels pobres? 49 Sabies que la col·lecció oriental del Museu Víctor Balaguer reuneix unes figures anomenades netsukés? 50 Els avenços que va portar Francesc Gumà dels Estats Units el 1881. Els bogis Harlan 51 Sabies que, el 1891, Cubelles ja era un poble solidari? breus breus

Els Rivel. Un segle de circ. En aquest tercer número s’han 22 de desembre del 2010 - recollit treballs de recerca personals 27 de març del 2011 i col·lectius sobre els fons de la Bibli- EXPOSICIÓ - ARTS SANTA MÒNICA: oteca Museu. La qualitat dels treballs ESPAI ARXIU fan de la publicació un referent cul- L’Exposició Permanent del Pallasso tural a la ciutat de Vilanova i a la co- Charlie Rivel col·labora amb Arts marca en general. Santa Mònica, de Barcelona, en la La revista es pot adquirir a la bo- pròxima exposició temporal dedica- tiga del Museu Balaguer. da a la nissaga Rivel, centrada en la Actualment, l’Associació d’Amics cavallista Paulina Schumann. té 270 socis i sòcies, és membre de La mostra presentarà un recorre- la Federació Catalana d’Amics del gut per l’obra dels artistes de la famí- Museu i ha signat un conveni amb la lia Rivel, una de les nissagues més Fundació d’Amics del Museu Naci- rellevants del circ català. El recorregut onal d’Art de Catalunya. Darrera- comprèn dos itineraris paral·lels ment també ha signat un conveni d’una família d’artistes de primer amb RACO (Revistes Catalanes amb rengle internacional, i els locals his- Accés Obert), de tal manera que els tòrics del circ i el music-hall d’arreu El 26 d’octubre passat es va pre- continguts dels tres butlletins que del món on han treballat. sentar el tercer número del ‘Butlle- s’han publicat i dels que apareguin L’Exposició Permanent del Pallas- tí de la Biblioteca Museu Balaguer’ posteriorment es podran consultar so Charlie Rivel ja ha rebut diverses L’Associació d’Amics de la Biblioteca per internet. visites de l’equip de treball, i ha faci- Museu Víctor Balaguer va presentar, litat la consulta documental del llegat el 26 d’octubre, un nou exemplar del de Charlie Rivel per a la recopilació Butlletí de la Biblioteca Museu d’informació d’aquesta nova propos- Balaguer. L’acte va tenir lloc a la Sala ta, encapçalada pels comissaris de la Prado del Museu Balaguer, amb una mostra, Jordi Jané i Raffaele de Ritis. nombrosa assistència de públic. La mostra s’instal·larà a l’Espai El primer butlletí es va editar el Arxiu d’Arts Santa Mònica, de 26 d’octubre del 1884, dia de la in- Barcelona, i tindrà una durada d’uns auguració de la institució balagueri- tres mesos, del 22 de desembre del ana. Després d’uns anys sense publi- 2010 al 27 de març del 2011. car-se, l’any 2008 l’Associació d’Amics del Museu el va tornar a editar, en setena època.

quaderns de patrimoni del garraf 7 miscel·lània miscel·lània Préstecs del Museu Víctor Balaguer

La pintura Paisatge amb pont (1890), de Hermnen An- El Museu Víctor Balaguer té exposades una selecció glada Camarasa, ha format part de l’exposció De Gaudí a de pintures del dipòsit del Museu del Prado, un dels més Picasso, que es va poder veure aquesta primavera a l’Ins- antics de l’Estat. Les obres estan fetes per alguns dels grans titut Valencià d’Art Modern (IVAM). La mostra oferia un mestres de la pintura barroca del Segle d’Or espanyol i recorregut pel Modernisme català, un corrent artístic de algun exemple europeu de l’escola flamenca. Hi destaquen finals del segle XIX i principis del XX. els noms de pintors universals com El Greco, Goya, Mu- Anglada Camarasa (Barcelona, 1871 - Mallorca, 1959) rillo, Ribera, Rubens, Brueghel i Van Dyck. va ser el pintor català de tombant de segle que va tenir més projecció internacional. Va iniciar la seva carrera al costat de Modest Urgell, i posteriorment es va instal·lar a París, on va beure de les fonts impressionistes. L’obra Paisatge amb pont va ser un dels seus primers paisatges, que va fer arran d’unes estades al Montseny amb altres joves pintors. La pintura té una dedicatòria a Víctor Balaguer, que la va adquirir perquè formés part de la col·lecció d’art del museu. D’altra banda, les pintures Carles IV i Maria Lluïsa de Parma, de Francisco de Goya, han viatjat fins a Santa Cruz de Tenerife per formar part de l’exposició El retra- to español en el Prado. De El Greco a Sorolla, que es po- drà visitar a l’Espai Cultural Caja Canarias fins al 8 de fotograf ies pàg. anterior ‘Carles IV i Maria Lluïsa de Parma’, gener del 2011. de Francisco de Goya

quaderns de patrimoni del garraf 9 miscel·lània miscel·lània

part ii Itinerari del Vesper de la Gloriosa Aquest itinerari està estructurat a partir dels elements Els itineraris patrimonials que resten dels aeròdroms republicans pe- nedesencs durant la Guerra Civil: Els Monjos, Santa Oli- de la memòria va - Albinyana, Sabanell (Torrelavit) i Pacs - Vilobí del Penedès. A través d’aquesta ruta s’explica com, des de Ja fa més de setanta anys que va final del 1937 fins al començament del 1939, el Penedès va viure un nou vessant de la guerra, amb l’arribada de acabar la Guerra Civil Espanyola, l’aviació republicana i l’establiment de quatre aeròdroms però avui continua sent un tema militars. Aquí s’hi establiren algunes esquadrilles de caça del Grup 26 Polikarpov I-15 Xatos i del Grup 21 Polikar- Niu doble de metralladores de la desembocadura del riu Foix, Cubelles (Quadern núm. 12, Part I) i conjunt fortificat de la Mota de Sant Pere, Cubelles (Quadern núm. 12, Part I) d’actualitat, amb moltes incògnites pov I-16 Mosques, que formaven l’Esquadra 11 de l’aviació i diferents aspectes que resten en de caça republicana: La Gloriosa. – Castell de Penyafort: visita a la presó d’aviadors Aeròdrom de Pacs del Penedès - Vilobí del Penedès Aquesta ruta només engloba l’Alt i el Baix Penedès, ja franquistes. – Refugi elemental de Cal Sadurní (Pacs). l’oblit. Els itineraris de la memòria que únicament té en compte els elements patrimonials – La Margaridoia: lloc on hi havia un taller de muntatge – Refugi gran de Can Maiol (Vilobí). que presentem pretenen fer que tenen a veure amb els quatre aeròdroms republicans de Xatos. – Refugi elemental 3 (Pacs). citats anteriorment. – La Margaridoia: refugi visitable. reviure el patrimoni material – Centre de Documentació de l’Aviació i la Guerra Civil Aeròdrom de Sabanell - Torrelavit i immaterial que encara queda a ciarga - Santa Margarida i els Monjos (biblioteca dels Monjos). – Refugi gran de Sabanell. El Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i de la – Refugi semielemental de Cal Rubió. – Refugi elemental de la carretera del Pla. l’Alt Penedès, al Baix Penedès Guerra Aèria (ciarga) està situat a Santa Margarida i els – Can Maristany: escola de pilots (Lavern, Subirats). i al Garraf referent a aquells anys. Monjos i és el punt central i l’inici de l’itinerari, encara que Aeròdrom de Santa Oliva - Albinyana tots els elements de la ruta es poden visitar amb indepen- – Caseta del cos de guàrdia (Santa Oliva): Centre d’In- dència. Amb tot, és recomanable visitar-lo a l’inici, ja que formació del Camp. Itinerari del Front al Penedès ajuda a entendre els diferents elements que després es po- – Refugi elemental 2 (Santa Oliva). Aquest itinerari és temàtic i també es pot iniciar en qual- den visitar. Així mateix, cal assenyalar el Centre de Docu- – Cal Sereno (Albinyana). sevol punt, tot i que s’ha proposat una ruta que s’inicia a mentació de l’Aviació i la Guerra Civil, situat a la biblioteca Vilanova i s’acaba a Subirats. I diem que l’itinerari és te- dels Monjos, com un punt per tenir en compte per estudi- El Vendrell màtic perquè l’arribada del front al Penedès té un temps osos o interessats en el tema, ja que hi podem veure docu- – Cementiri del Vendrell: nínxol amb les restes de sis de pas breu en relació amb els altres dos itineraris, i les ments i imatges de l’època, llibres sobre l’aviació i maque- aviadors que moriren a l’aeròdrom de Santa Oliva. restes que va generar aquest pas són efímeres. Però, en tes dels avions, entre d’altres. Els elements patrimonials – Estació de ferrocarril de Sant Vicenç de Calders. canvi, amb altres temes relacionats amb el front, com ara que podem visitar en aquest municipi són els següents: – Placa monòlit en record de les víctimes dels bombar- els subministraments, l’acollida de refugiats i ferits, o la – Refugi del Serral, actualment visitable. deigs franquistes (80 víctimes mortals). reparació de maquinària militar, són punts importants – Parc de la Memòria del Serral: espai senyalitzat i ex- – Estació búnquer i refugi. que configuren una idea menys efímera del front. Així plicat com a espai de l’aviació republicana. – Plaça de la Pau (al costat de l’estació búnquer). mateix, tal com hem dit anteriorment, la rereguarda es

10 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 11 miscel·lània miscel·lània

els itineraris de la memòria converteix en front a causa dels freqüents bombardeigs intentà impedir l’avanç franquista que venia per la Vesper de la Gloriosa sobre la població civil. carretera T-240. Front al Penedès Hem centrat la ruta en quatre aspectes clau: L’Arboç 1. L’amenaça ve del mar: o la construcció de búnquers – Pont de Ferro: espai de memòria. Va ser dinamitat de la costa, que és el punt d’unió amb la ruta de la al final de la guerra i reconstruït per batallons de defensa de la costa. treballadors. 2. La rereguarda avançada: els centres de reclutament i instrucció, les instal·lacions de rereguarda que dona- Santa Margarida i els Monjos ven suport al front, o els refugiats civils i desertors. – ciarga: punt d’unió amb la ruta del Vesper de La torrelavit 3. El cos a cos: trinxeres i escenaris de combats, cemen- Gloriosa. tiris amb soldats enterrats o fosses que es localitzen al alt penedès bell mig de la muntanya. Vilafranca del Penedès vilobí subirats 4. L’ocupació franquista: la rebuda a les viles, els mo- – Plaça de la Vila / plaça de Sant Joan: espai de memòria. numents commemoratius o les presons provisionals, – Basílica de Santa Maria: usada com a taller mecànic. entre d’altres. – Teatre Cal Bolet: presó provisional franquista. pacs – Clínica núm. 10. Molí d’en Rovira: hospital de sang. vilafranca del penedès El patrimoni que inclou aquest itinerari és el següent: Vilanova i la Geltrú Subirats santa margarida – Refugi de la plaça de les Neus. – Cases del Pago: espai de memòria respecte a la lluita baix penedès i els monjos – Conjunt de niu de metralladora de la Primera Roca i cos a cos. la bisbal del penedès búnquer de Sant Gervasi. – Trinxeres del Pago. – Niu de metralladora del Pago. arboç El Vendrell – Homenatge als soldats morts als combats de l’Ordal: garraf – Estació - búnquer de l’estació de Sant Vicenç de Calders. espai de memòria. santa oliva – Cascada de la rambla del Vendrell, destruïda per fer – Centre d’Informació de la Defensa de l’Ordal: centre el monument als caiguts i recuperada durant la d’informació. albinyana vilanova i la geltrú democràcia. – Hospital de sang (actualment part del Col·legi Sagrat Cor). el vendrell Albinyana – Cementiri Vell d’Albinyana: fossa amb soldats enterrats.

La Bisbal del Penedès núria jané orpí – Homenatge al soldat desconegut que es parapetà i Historiadora i membre de l’equip redactor del Pla director (IEP)

12 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 13 miscel·lània miscel·lània

estat possible gràcies, en part, al préstec temporal de més ‘Picasso vs. Rusiñol’ de setanta obres del Cau, que han servit per il·lustrar la tesi del seu comissari, Eduard Vallès, que ha presentat Reorganització Balanç d’una experiència una nova visió del jove Picasso, tot demostrant la fona- mental influència de Rusiñol en la seva etapa de forma- d’espais ció i, més en concret, en els anys que passà a Barcelona abans de marxar a París, el 1904. És interessant destacar i col·leccions que l’exposició planteja una nova visió de Picasso i tam- bé de Rusiñol, una imatge inèdita, desconeguda fins ara, al Museu i que obre nous horitzons en el coneixement que tenim dels dos artistes. del Ferrocarril D’altra banda, el Museu Picasso cedí al Consorci del Patrimoni de Sitges la sala d’exposicions temporals, l’Espai 0, per plantejar una monogràfica sobre el Cau Ferrat sota el títol El Cau Ferrat, casa de les arts. L’ex- posició, organitzada a l’entorn d’una arquitectura efí- Coincidint amb els vint anys de l’existència del Museu En la mateixa línia de fer més atractiu aquest equipa- mera que centrava l’espai d’aquesta sala, permetia ad- del Ferrocarril, s’han introduït canvis en la presentació ment, a la primera planta s’ha transformat l’espai conegut mirar per la part exterior, i mitjançant una gràfica dels diferents àmbits expositius de l’edifici de serveis. com a CinemaTREN, dedicat a mostrar la seducció que muntada a partir de reproduccions fotogràfiques de Aquestes millores pretenen adaptar-lo a les demandes el setè art ha sentit des del començament pel ferrocarril; diferents mides, algunes de les activitats de Rusiñol i del públic, renovar continguts i incentivar la visita tant també s’ha destinat bona part d’aquesta zona al món de del Cau Ferrat en els seus orígens, donant pas, posteri- de les persones que ja coneixen les instal·lacions com de les estacions i s’ha donat més protagonisme a les col· orment, a un espai interior on es mostraven algunes de les que s’hi acosten per primer cop. leccions de gorres, fanals i mapes. les peces més destacades del Cau i un audiovisual gra- Ara es pot gaudir d’un nou espai dedicat a les famílies, El Museu de Vilanova continua actuant per atendre les vat abans del tancament. dissenyat perquè els membres dels grups familiars puguin demandes d’un públic compromès i exigent. En aquests Les dues exposicions temporals, que han estat obertes interactuar entre ells i amb determinats elements del anys ha contribuït de manera decisiva a comunicar els va- durant els mesos d’estiu, en el moment de màxima aflu- museu i, així, participar més activament en la visita. En lors que caracteritzen el ferrocarril entre infants, joves i ència de visitants al Museu Picasso, han actuat com a ve- aquest nou àmbit, que se situa a la planta baixa de l’equi- adults, a difondre la funció destacada del tren en el món ritable aparador dels fons del Cau mentre estava tancat, pament, s’hi poden trobar maquetes de diferents instal· contemporani i a despertar interès pel seu coneixement. La campanya Museus de Sitges, oberts per obres, iniciada el i les han visitat un total de 170.028 persones. lacions ferroviàries, vehicles i altres objectes, que perme- L’afluència de visitants i la consolidació patrimonial d’aquest mes de gener passat, quan es tancà al públic el Museu Cau ten descobrir plegats aspectes diversos del món del equipament, que ha aconseguit una posició destacada en Ferrat, ja ha començat a donar els primers fruits. El 5 de fotograf ia pàg. anterior Cartell de la mostra ‘Picasso versus Rusiñol’, organitzada ferrocarril: retallables, personatges per dibuixar, trens, el panorama museístic català, estimulen a continuar avan- setembre es clausurà l’exposició Picasso versus Rusiñol al pel Museu Picasso de Barcelona amb la col·laboració del Museu Cau Ferrat de Sitges contes, trencaclosques... Aquest projecte ha estat possible çant per garantir la transmissió d’aquest llegat tan valuós. Museu Picasso de Barcelona. gràcies a la col·laboració de l’Administrador d’Infraestruc- pilar garcia fuertes Aquesta mostra, organitzada pel Museu Picasso de tures Ferroviàries (Adif). Directora Barcelona en col·laboració amb el Museu Cau Ferrat, ha consorci del patrimoni de sitges

14 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 15 miscel·lània miscel·lània

L’Arxiu Municipal El fons de Cubelles està gastronòmic digitalitzant part de la Biblioteca del seu fons Víctor Balaguer s’amplia

Si fins fa poc disposava d’una de les millors col· leccions de menús del segle XIX, procedents de la donació del Dr. Thebussem, ampliada posteriorment amb les aportacions dels del segle XX del Dr. Mape- Documentació preparada per digitalitzar lli i, finalment, amb la incorporació de la biblioteca de Els plans extraordinaris d’ocupació de la Generalitat de pies en paper, que quedarien substituïdes per una còpia gastronomia de Joan Enric Roig Santacana, ara, el fons Catalunya han donat la possibilitat de contractar sis per- digital, consultable a la intranet de l’Ajuntament. s’amplia amb una col·lecció de llibres i fullets –bàsica- sones per digitalitzar part dels fons del nostre arxiu. El nostre arxiu històric té documents de valor impor- ment, receptaris– de caràcter comercial. És a dir, els lli- L’estratègia plantejada va en una triple línia: d’una ban- tant, com ara el cadastre del 1739 i els llibres d’actes mu- brets que acompanyen alguns electrodomèstics (triturado- da, la digitalització de la documentació presentada al nicipals. Es començarà per digitalitzar les actes municipals res, microones, etc.) o marques comercials (de pasta, de Registre General de l’Ajuntament. De l’altra, la digita- més antigues que no necessitin restauració, fins a les més licor, de cafè, etc.). lització de documents fonamentals de l’arxiu, com són noves, introduint les metadades i els descriptors indis- Amb aquest nou llegat, la col·lecció de gastronomia els llibres d’actes del ple o el cadastre del 1739. I final- pensables a cada imatge. Els descriptors permetran als de la Biblioteca Víctor Balaguer es veu completada en ment, l’ordenació, la identificació i la digitalització del investigadors cercar temes que els interessin sense haver aquells aspectes que no solen considerar-se en les bibli- fons de Ràdio Cubelles. de llegir pàgina per pàgina. ografies dedicades a aquesta temàtica. El registre és un dels serveis que produeixen més do- I, finalment, la digitalització del fons de Ràdio Cubelles, La col·lecció la va iniciar Anna Bragulat, bibliotecària, cumentació. Tots els ciutadans i ciutadanes poden pre- que engloba tots els anys des de la seva creació, el 1981, quan es va adonar que aquella tipologia de documents cor- sentar-hi queixes, peticions, sol·licituds, etc. També les fins a l’actualitat. El fons està format per Revox, cassets i ria el risc de no fer-se evident en el conjunt bibliogràfic cartes que surten de l’Ajuntament passen per registre. De minidiscs, que contenen programes habituals de la gra- dedicat a la cuina. En va iniciar aleshores la recopilació. cada registre d’entrada se’n fan tantes còpies com depar- ella, programes especials, informatius, debats polítics i La donació d’Anna Bragulat consta de més de 170 taments es veuen afectats, que a vegades arriben a ser fins falques publicitàries de tots aquests anys. exemplars de receptaris.

a tres. Així doncs, al final del dia la fotocopiadora treu núria jané fum. El projecte té com a objectiu l’eliminació de les cò- Arxiu Municipal de Cubelles

16 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 17 recerca i investigació recerca i investigació

Els pintors i Canyelles

salvador pascual i estanella Promotor i organitzador dels vint anys de concursos de pintura ràpida de Canyelles

Vuitanta anys de pintura Les obres de Joaquim Mir fan escola i, com a conse- en una casa del carrer Nou. Dels alumnes que portava de constància del seu art amb la donació de tres pintures a L’organització, durant vint-i-cinc anys, de vint concursos qüència, l’aparició de nous valors dins el món de la pin- la seva acadèmia de Barcelona, trobem Teresa Llàcer. Un l’Ajuntament, que representen les conseqüències de l’ex- de pintura ràpida a Canyelles va suposar el descobriment tura, i no sols perquè segueixen l’estil de les seves pintu- altre pintor que coneixia el pintor Sanvisens, des dels seus plosió de la Pirotècnica Igual l’any 1994. dels importants atractius pictòrics del poble i, com a con- res, sinó perquè, com que Canyelles figura en molts dels inicis, es va retrobar amb el seu mestre a Canyelles; era Podríem dir que pràcticament tots els pintors de Vi- seqüència, la necessitat de conèixer-ne el passat pictòric. seus quadres, hi pugen a pintar. Emilio Tristán. Ramon Boter, pintor barceloní, fins fa lanova han pujat alguna vegada a Canyelles a pintar: Rody, Regirant els arxius particulars, vam descobrir que a les Els pintors vilanovins són els més coneguts per la gent molt poc també tenia l’estudi a Canyelles. Cabayol, Matas, Brull Carreras, Pons i molts d’altres. Un publicacions locals de Canyelles ja es parlava dels pintors. del poble. Trobem, en primer lloc, Pau Roig i Estradé i Es pot afirmar, sense pecar d’exagerats, que l’assentament cas especial és Amadeu Satorra. La relació mantinguda Entrevistes fetes als mateixos pintors publicades en programes Salvador Masana. Salvador Masana va pintar per Canyelles de Sanvisens a Canyelles va ser primordial, i a partir d’aquell amb ell durant molts anys va fer que, sota el seu assesso- de les Festes Majors i, és clar, pintures a les cases de Canyelles. durant l’època en què anava al costat del seu mestre (parlem temps a Canyelles s’hi respirava l’art. Hi freqüentaven altres rament, s’organitzessin els concursos de pintura ràpida, En tot aquest material recollit s’hi evidencia que, sen- dels anys quaranta). Pintors de Vilanova i molt coneguts pintors de renom, s’organitzaven tertúlies i la gent del po- ja que havia col·laborat sempre en la seva divulgació. se anar gaires anys enrere, i tan sols amb tot el que s’ha a Canyelles són, també, Jaume Brichfeus i Joan S. Piñellas. ble convivia amb tota normalitat amb els artistes. El descobriment, per part dels nombrosos pintors, a publicat a Canyelles, es pot donar a conèixer una època Altres pintors van plantar el cavallet a Canyelles du- Tan gran va ser el ressò que va tenir Canyelles com a partir de Joaquim Mir, de les excel·lents condicions que de la història del poble en què els pintors van ser els pro- rant algun temps, com un que es deia Terrassó, de centre d’atracció pictòrica, que el mes de març del 1973 oferia Canyelles per pintar, també va ser captat pels joves tagonistes principals. Barcelona; el seu pas per Canyelles va ser molt curiós, Rosa Carbonell va publicar un escrit al Boletín Informa- inquiets del poble. Es podria dir que el primer que va És molt aventurat anomenar quins van ser els primers ja que va viure en una tenda de campanya fins que un tivo de Cañellas en què ressaltava la importància d’aques- sentir aquesta inquietud va ser en Josep de Cal Noi. pintors que van plantar el cavallet a Canyelles, però el que sí aiguat se la va emportar. ta moguda pictòrica. Pintors més joves van seguir la línia pictòrica de J. Mir que es descobreix fullejant exemplars de La Veu de Canyelles El moviment pictòric a Canyelles va començar a trans- No podem deixar de parlar d’Antoni Soler Pedret, ini- i R. Sanvisens. De petits ja van destacar en els concursos o del Boletín Informativo de Cañellas és que Joaquim Mir és cendir fora de la comarca. Pintors de Barcelona s’acos- ciat, com molts pintors vilanovins, a l’escola de Salvador de dibuix infantil. Estem parlant de Joan Campamà, Na- el primer pintor de renom que més constància ha deixat de taven a Canyelles per comprovar si tot el que havien Masana. Soler Pedret, buscant un lloc per passar els estius tàlia Salmerón i Xavier Ferré. I una pintora, Mercè Amell, la seva presència. Els diversos llibres editats dedicats a J. Mir sentit a dir era veritat. amb la família i coneixedor de les virtuts pictòriques de que de petita seguia els pintors, especialment R. Sanvisens. fixen els anys 1926 i 1927 com l’època en què aquest famós Ramon Sanvisens és el que va sortir més entusiasmat Canyelles i del renom del pintor R. Sanvisens, s’hi va Amb aquestes evidències s’ha escrit un llibre, encara pintor va començar a fer campanyes pictòriques per Canyelles. de les possibilitats pictòriques del poble, i es va instal·lar construir una casa amb un estudi. Soler Pedret va deixar no editat, Canyelles i els pintors.

18 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 19 recerca i investigació recerca i investigació

citat de productes o empreses, etc. En aquests casos s’han Una nova eina per estudiar classificat segons el fet que els va motivar i s’ha intentat trobar els noms de les persones que van fer l’encàrrec o el E.C. Ricart en el cinquantè nom del destinatari, la qual cosa de vegades ha estat una feina laboriosa. Amb l’ajut de la documentació personal aniversari de la seva mort de Ricart –sempre amb notes molt acurades–, de les ano- tacions dels mateixos àlbums i de publicacions de l’època –especialment el Diari de Vilanova i La Vanguardia–, s’ha aconseguit, en la majoria dels casos. Menció a part són els ex-libris, que han estat més fàcils de documentar perquè apareixen el nom o les inicials de la persona en el gravat. Per afegir comoditat i qualitat a la consulta de la base de dades, s’ha incorporat en cada gravat la possibilitat de Amb motiu del cinquantè aniversari de la mort d’E.C. ments que hi apareixen, data, pàgina on es troba dins de veure’n la imatge. La digitalització dels gravats dels àlbums Ricart, la Biblioteca Víctor Balaguer posa a l’abast dels l’àlbum, títol...) i uns altres camps que donen informació de proves ve motivada per dos objectius. El primer és la usuaris una base de dades on es descriuen i es poden addicional (primera edició del gravat, motiu pel qual fou preservació de l’original, que dóna lloc a un conjunt veure les proves d’assaig que l’artista va fer al llarg de la fet, persona o entitat que féu l’encàrrec, anotacions del d’imatges amb alta resolució i format tiff. El segon és la seva carrera com a gravador. Aquestes proves es troben gravador...). La descripció dels elements que apareixen en comoditat de veure el document en el mateix moment en dos àlbums que formen part del fons de la Biblioteca cada gravat s’ha fet a partir del que tècnicament es coneix en què es fa la consulta de la base de dades; en aquest cas per donació de la família, després de la mort de l’artista. com a llenguatge controlat, és a dir, fent servir una llista de la imatge és de baixa qualitat i en format jpeg. Són gravats que van des de l’any 1915 fins al 1960. termes tancada, per tal d’anomenar un mateix element que La tipologia de documentació diversa que forma els La base de dades és la culminació del treball fet al llarg apareix en diferents gravats sempre amb el mateix terme. fons de la Biblioteca fa que s’hagi optat per fragmentar el de cinc anys. El motiu d’aquesta feina va ser la necessitat En són exemples bosc per anomenar ‘arbreda’, ‘boscatge’, catàleg en diverses bases de dades, segons els documents d’accedir als gravats per diferents vies de consulta (tipo- ‘boscam’ o ‘forest’, i dansaire per anomenar ‘ballador’, ‘ba- que s’hi descriuen. Els gravats dels àlbums de proves en logia, elements que hi apareixen, destinatari, lloc on es llarí’ o ‘dansador’. S’ha assignat un títol a cada gravat a par- són una més. van publicar, etc.), ja que els àlbums mostren els gravats tir de la informació que dóna Ricart en les anotacions, i, ordenats cronològicament i no disposen d’índexs de cap quan no n’hi ha, se n’ha donat un que a la vegada el descriu mena. La base de dades té gairebé tres mil registres i es i afegeix termes de cerca diferents als del llenguatge con- pot consultar a la Biblioteca Víctor Balaguer des de la seva trolat emprat. En el cas dels gravats que Ricart va fer com presentació, el mes d’octubre. El programa informàtic a il·lustracions de llibres, s’han buscat les primeres edicions emprat per confeccionar-la és el mateix que la Biblioteca i se’n dóna referència. Si són publicacions que formen part fotografia anterior ‘Arquers’ (1955). 1r Premi al concurs El Arte y el fa servir per als altres catàlegs. dels fons de la Biblioteca, se’n dóna també la signatura Deporte, celebrat el juliol del mateix any. La informació que es dóna de cada prova en la base de topogràfica que consta en el catàleg general. miquel marzal i ortiz dades és de dos tipus: uns camps de descripció del gravat Molts dels gravats es van fer per a ocasions especials, míriam alba pujol (mides, color de la tinta, informació sobre el paper, ele- com batejos, aniversaris, casaments, paper de carta, publi- Biblioteca Víctor Balaguer

20 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 21 recerca i investigació recerca i investigació

Les ordinacions del mostassaf tracten els temes següents: Les ordinacions del ord. 1 Sobre l’adob dels camins ord. 2 Sobre el refinament dels pesos dels carnissers mostassaf de Cubelles ord. 3 Sobre els pesos i mesures ord. 4 Sobre el pa ord. 5 Sobre els revenedors ord. 6 Sobre el carnisser que és trobat en frau ord. 7 Sobre poder recórrer les multes ord. 8 Sobre els pesos i mesures aplicades als forasters ord. 9 Sobre el càrrec de mostassaf […] Part del text il·legible ord. 10 Sobre l’acumulació de mercaderies [xxx] Part del text que deduïm què diu

Dins l’arxiu de la parròquia de Santa Maria de Cubelles, d’ocupar el càrrec de mostassaf a Cubelles. És un document que era una elecció del mateix Consell de la Vila, a pro- fer posar la pena dobla per lo matex nunsi en fins auran podem trobar diversos documents produïts pel Consell que no té data, però, pel tipus de lletra i el context on ha posta de qui deixava el càrrec. oboyt y pagat.” de la Vila de Cubelles. El Consell de la Vila era el govern estat localitzat, es pot emmarcar entre la meitat del segle La pena més habitual que posaven els mostassafs de del municipi abans del Decret de Nova Planta, que fou XVII i l’inici del segle XVIII. Aquestes Ordinasions fetas Repassem ara, punt per punt, les ordinacions del mostas- Cubelles era la de cinc sous, tot i que la podien doblar si substituït pels regidors i síndics. L’organització amb re- per lo mostesap de la present Vila de Cobellas y sos codras saf de Cubelles. En primer lloc, el primer que ha de fer un el reclamat no feia cas de l’ordinació. gidors era l’organització municipal castellana. A la Coro- ordonadas per lo Anorable consell de la present Vila cons- mostassaf en jurar el càrrec és una crida pública a la plaça A la segona part: sobre els pesos i mesures, els reve- na d’Aragó, els jurats constituïen l’òrgan directiu del ten de deu ordres, que estipulen les penes recaigudes del poble. Aquesta crida es farà “lo diumenya a Primer nedors, els carnissers, el pa, l’acumulació de gènere i la Consell, una assemblea deliberant, consultiva i decisòria. sobre els que fan pesades falses, venen pa que no és del vinent que auran jurat los mostasaps” i serà per recordar possibilitat de recórrer les multes imposades. La presidia el batlle, que exercia la jurisdicció civil i cri- dia o acumulen queviures. a tothom les competències i les atribucions del mostassaf, minal, però no entenia en els casos castigats amb la pena Era un càrrec que s’acostumava a renovar quan es re- per tal que la població sàpiga qui exerceix el càrrec. de mort; s’encarregava del cobrament de censos i lluïsmes; novava el Consell. Per exemple, en la renovació del Con- Una de les competències que té és vigilar que els ca- complia tasques d’administració de béns i rendes, i exer- sell que es va fer l’1 de febrer del 1649, després de triar mins es trobin en bon estat. L’abastiment de la població cia el control sobre la prestació de serveis personals. els membres que farien de jurats, es tria el mostassaf, a depenia, en bona mesura, de l’estat en què es trobaven Els consells també tenien oficials subalterns, que s’ocu- proposta del mostassaf sortint: “Proposa en dita congre- els camins. Així doncs, la primera ordinació fa referència paven del dia a dia: el clavari, el racional o el mostassaf, en- gatio y en dit carrech de son ofici de mostasap lo honor a aquest tema. Podem llegir el següent (literal): tre d’altres. El mostassaf era l’encarregat de contrastar els Antoni Escarrer, mostasap, lo qual en son lloch y offici de “Que sempra y quant [los mos]tasaps faran crida [per pesos i mesures, de comprovar la bona qualitat dels queviu- mostasap elligeix al honor de Francesch Gassó y tots lo a]dobar bé los camins ay[an] de posar pena de sinch so[us] res i altres coses vendibles, i de vetllar per l’observança dels han tingut per apte y bo per tal carrech y offici de mosta- que dins tres dias prosim vinent ajan de aver adubats dits preus que se’ls assignaven oficialment. Així doncs, tenia sap”. I el jurament: “ I així mateix a jurat lo honor Fran- camins y tota ora quant seran caiguts en pena, que pugan núria jané orpí entre mans una tasca molt important per al benefici comú. cisco Gassó que en lo offici de mostasap faria be son offici anviar lo nunsi per axacutar la tal cosa auran contrafet Arxiu Municipal de Cubelles Un dels documents que trobem a l’arxiu parroquial és conforme sa conscientia millor posa”. en aquella. Y si alguns y aura rebels y no volran donar arxiu consultat un reglament o instruccions de treball per als que han Així doncs, no era un càrrec de funcionari vitalici, sinó penyoras a qui vallents a la tal pena, que pugan tornar y Arxiu de la Parròquia de Santa Maria de Cubelles

22 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 23 recerca i investigació recerca i investigació

El molí de l’Estapé

El tipus de construcció mixtes, depenent de la part de la teulada estudiada, i els Segons el nomenclàtor de la província de Barcelona del aiguavessos són dos, en el cas de la masia, amb el carener 1860, el molí de l’Estapé era un casalot situat a un quilò- paral·lel a la façana principal. metre del centre de la vila, amb un habitatge de dos pisos, L’orientació de la façana principal del molí de l’Estaper habitat, i dos habitatges d’un pis cadascun, deshabitats. és cap a migdia, mirant cap al sud, per aprofitar al màxim Malgrat tenir aparença de ser una masia d’estructura les hores de sol. Té dos portals d’entrada, un que mena clàssica de tres cossos, classificada dins del grup I, el molí al vestíbul antic i l’altre a una petita sala d’estar amb l’ac- de l’Estapé és una masia originàriament de dos cossos, cés a l’escala secundària. amb ampliacions posteriors. Les evidències que apunten El portal principal és adovellat amb arc rebaixat. Al cap a aquesta teoria són la teulada, les parets i les escales bell mig de la façana hi llueix una escultura de sant Pau, interiors. La teulada té un canvi de morfologia al bell mig i al seu costat hi ha una espitllera, que servia d’espiell des de la façana, coincidint amb la divisió entre el vell vestí- de l’escala de la banda antiga del mas. A la banda de sol bul i l’actual menjador. Els careners tenen, a la zona ori- ixent, hi ha un petit porxo. ginària, ràfecs d’una filada de teules, mentre que, a la zona Els murs del molí de l’Estapé estan fets de pedra pi- afegida, tenen ràfecs de tres filades mixtes. cada, arrebossats de calç blanca. Pel que fa a l’edifici de l’antic molí, la construcció no El temps ens ha deixat una mostra de soler quadricu- respon a l’arquitectura típica de les masies catalanes. lat amb decoracions manuals fetes amb els dits, a l’actual Les cobertes del molí de l’Estapé estan formades per les menjador del mas. A l’estança dedicada a quadra dels típiques teules àrabs rogenques. La seva inclinació és sem- animals, la disposició és de rajoles de terrissa trenades pre mitjana. A la teulada hi destaca un fumeral del tipus per les juntes. La resta dels solers són fets de terrissa sim- quadrangular de pedra, fet que denota la seva antiguitat. ple o de ciment, i fins i tot els solers del celler continuen Façana del molí de l’Estapé en l’actualitat, amb la zona porxada a la dreta Els ràfecs són d’una filada de teules i de tres filades sent, com antany, de terra premsada.

24 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 25 recerca i investigació

Tars, situada a poc més de dos-cents metres del molí de l’Estapé. Algunes fonts apunten que l’escultura barroca que El castell de Canyelles avui llueix a la façana de la masia prové d’aquesta ermita. El molí fariner esdevé un dels grans atractius del con- junt arquitectònic. Situat al sud i a uns vint metres de la masia, l’edifici té planta rectangular, amb vuitanta-quatre metres quadrats de superfície distribuïda en dues plantes, i encara conserva l’antic carcavà.

La història del molí de l’Estapé La primera referència del molí de l’Estapé és del segle XVI. D’aquesta manera, l’historiador vilanoví Albert Vi- rella cita un capbreu del 1570 on s’esmenten els hereus de Joan Fuster, “que tenien un molí a Gallifa”. A finals del segle XVI, el molí era de l’occità Joan Ramon. Per enllaços matrimonials, el molí passà als Estapé, durant el segle XVII, i als Fontanals, durant els segles XVIII i XIX. Imatge sense datar de la façana del molí de l’Estapé (arxiu de Rai Carreras) Durant el segle XX va tenir diferents propietaris, fins La distribució interior al 1960, quan el molí el va comprar la família Carreras, L’existència de diferents corrals i estables al voltant de la originària de Can Carreras, a la Sínia de les Vaques de masia explica que l’única estança interior dedicada a la Vilanova i la Geltrú, els quals en són avui els propietaris. vida de pagès fos el celler, a banda d’una sala per al matxo i el cavall. La masia té planta baixa i primera planta, amb Agraïments una distribució molt senzilla i amb poques pretensions Parròquia de Santa Maria de Cubelles, Joan Andreu Rodríguez estètiques i ornamentals. i Serra, Raimon Carreras, Sònia Escàmez i Antoni Pineda.

Les terres del molí de l’Estapé f itxa tècnica Les terres del molí de l’Estapé eren de l’any 1942, segons Denominació: Molí de l’Estapé. Adreça: Carretera del Mas Trader, 12. el document de la contribució rústica, d’un total de 18,59 Municipi: Cubelles (el Garraf). hectàrees. Anys més tard, a la dècada dels seixanta, eren Època: Probablement, segle XV. de 18,48 hectàrees, segons la contribució del 1970. Tipologia: Masia de dos cossos amb afegits posteriors. Titularitat: Privada. El bust de sant Pau i el molí fariner Ús: Residencial i explotació agrària. L’escultura de sant Pau de la façana, un bust de fusta de color terrós, ens acosta a l’ermita veïna, dedicada al sant de grup d’estudis cubellencs

26 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 27 quadern central quadern central

milers d’homes, deixant despoblada tota la pro- pintura Joan II, rei de Navarra i Aragó víncia. Un altre dels seus flagells fou la invasió del castell d’Olèrdola, on molts homes moriren i foren fets innombrables captius”, segons cita un document del cartulari de Sant Cugat. D’aquesta darrera invasió, Olèrdola ja no se’n va aixecar més. Per contra, Vilafranca, vila reial, va anar creixent, i Canyelles va reforçar la seva funció de clau de pas entre la costa i l’interior. A l’edat mitjana no hi havia carretera i el poder del castell s’exercia, en temps de pau, cobrant el dret de pontatge o pas de pont, per damunt la riera. Així doncs, el castell de Canyelles feia d’ai- xeta, obrint i tancant el pas entre la zona marí- tima i Olèrdola, i més tard amb Vilafranca. Val la pena remarcar que amb el repoblament gra- dual de la Marca del Penedès –durant molts anys frontera amb l’Islam– i amb més de dos mil ha- bitants, Vilafranca es va consolidar com la sego- na ciutat de Catalunya, després de Barcelona. Aquest fet va perdurar els segles XIII i XIV. De tot el procés invasor, va sorgir la llegen- da que, estant els castells de Canyelles i Olèr- Fotografia antiga del terme de dola setiats, a la nit menjaven peix fresc. La Canyelles, amb el castell al fons pàgina anterior Podem parlar de Canyelles com d’un municipi Fins a principi del segle XII, el castell de resposta d’aquest enigma es podria resoldre Imatge general del castell, amb el camí Reial sota la muralla i que té la categoria de mil·lenari. A l’edat mitja- Canyelles, sota Olèrdola, se situa entre el món amb el supòsit, demostrat en altres castells, que la rectoria na, els pobles es caracteritzaven per tres ele- carolingi del nord i l’islàmic del sud. Però aques- tinguessin una connexió subterrània. La llegen- ments bàsics: el castell, l’església i el caseriu. I ta terra independent dels uns i els altres cau a da es nodreix d’un passadís de quilòmetres sota hem de pensar que Canyelles, durant molts se- sang i foc en mans dels temibles almoràvits, terra entre Canyelles i Olèrdola, i també fins a gles, va formar part integrant del terme d’Olèr- tribu pertanyent a la zona de l’Atlas africà. les coves de Sitges, a la mateixa ratlla de la cos- dola. Per l’estratègia del moment, calia tenir Altrament anomenats moabites, a primers ta. D’aquesta manera s’explicaria que en amb- posicions avançades, i Canyelles, nus de camins de setembre del 1107, aquests invasors implaca- dós indrets gaudissin de peix diàriament, mal- entre el sector marítim i les comunicacions que bles que van pujar fins al nord de la península grat la situació de bloqueig. s’endinsaven cap al Penedès, ho era del seu cas- “cremaren tota la terra del Penedès, fins al castell D’aquestes llegendes se’n va parlar molt i tell, documentat amb molta més antiguitat. de Gelida, acoltellant molts i captivant molts durant segles. Molts castells de Catalunya

28 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 29 quadern central quadern central

fotograf ia mantenen encara en bon estat túnels i passos Gavà, van capturar diverses peces i van fer nit Terré, cavaller de Tarragona. En lo qual castell Font pública del barri de les Quintanes subterranis, dels quals es fan referència en a Castelldefels. L’endemà van baixar fins al Gar- decontinent hi fo arribat troba un gran foch per textos antics. Però a banda de supòsits i algu- raf i, en sentir-se malament, van fer nit a Sitges. scalfarse que may se pogue scalfar...” L’endemà nes notes històriques que esbrinen un castell Amb prompta recuperació, van baixar a fer lle- va partir cap a Vilafranca, on va ser visitat per des de final del segle XIV, el castell de Canye- bres a Cubelles i un senglar a Calafell. Va fer la diversos metges, que van decidir traslladar-lo a lles té la referència més ben documentada al tercera nit a Vilanova. L’endemà li venia de gust Barcelona tement el pitjor. I així va ser: Joan II segle XV, arran d’una cacera del rei Joan II, el pujar a caçar una gran peça de senglar que, se- moria a la Ciutat Comtal el 19 de gener del 1479. mes de desembre del 1478. gons les pistes, havia pujat en direcció als bells Aquest fet històric està materialitzat en la Es tracta d’un dels fets més rellevants suc- boscos de Canyelles. El fred i la humitat el van ceràmica que il·lustra el frontal de la font pú- ceïts al castell de Canyelles en tota la seva his- vèncer i el seguici es va aturar a fer nit al castell blica situada al barri de les Quintanes. tòria. Joan II va ser rei de Navarra i Aragó. Fill del poble. La important cita apareix en un text Joan II va pujar al castell per l’anomenat camí de Ferran I d’Antequera i Leonor Urraca de de Pere Miquel i Carbonell, arxiver reial, que va Reial, avui el camí que passa per sota la mura- Castella, i pare i tiet de Ferran II d’Aragó i Isabel ser escrivà del mateix rei: “Lo tengueren una lla i la rectoria. I de Castella, els Reis Catòlics. stona quasi per mort, tant ere el fret que tenia. E També és interessant saber que el terme Va ser un dels reis amb regnat llarg i mogut. tornat algun tant recreat puja a cavall e eixant mossèn no equivalia a ‘capellà’, sinó a ‘senyor’. De salut forta i 82 anys a l’esquena, va reunir lo dit poch e concernt sen ana a retraure al cas- Franci Terré provenia d’una de les branques un grup de caçadors de Sant Boi, van dinar a tell de Canyelles, lo qual es de mossen Franci dels Marquet, que durant segles havien osten- tat la propietat del castell de Canyelles. De fet, en la seva persona s’iniciava una nova dinastia, que lluiria en els nostres anals, ja que Franci el va succeir Lluís, i Lluís, Joaquim. Joaquim sí que ha estat el primer noble propietari del castell, i a la vegada documentat com a baró de Canye- lles, títol que ja arrencava de segles abans, però que no es pot constatar en cap escrit, tot i que sí en diversos escuts d’armes. El baró Joaquim de Terré i Pons es va casar, en unes primeres i úniques núpcies, amb Elisa- beth de Ciurana i Pardina, actualment reencarnats en els gegants de Canyelles, Joaquim i Elisabeth. El castell de Canyelles ha passat per molts Els gegants de Canyelles, Joaquim i Elisabeth propietaris. El rei Joan I el va lliurar, l’any 1393, tenir durant diverses generacions. Posterior- a Guillem de Sagarriga, que era cirurgià de la ment va passar a mans de la família Terrè. casa reial. Al cap de poc temps, va passar a una L’any 1769, un reial decret de Carles III va família benestant, els Marquet, que el van man- confirmar l’antiga baronia a favor de Raimun-

30 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 31 quadern central quadern central

Ferran es va casar amb Eugènia Gingi i va tenir dos fills; Josep (l’hereu), l’any 1889, va obtenir oficialment el títol de baró de Canyelles, quan era rei d’Espanya Alfons XIII. Josep va viure fins l’any 1948, sense successió. L’any 1920 la propietat va passar a Josep Escuder i Ferrer, conegut advocat barceloní i procurador del baró. A mitjan 1930, castell i terres són comprats per la família Reguera, que les va continuar explotant com a finca agrícola durant tres ge- neracions. Li va costar 12.000 duros de l’època, és a dir, 60.000 pessetes, que no era gaire, però que en aquells anys no es capitalitzaven en absolut. Reguera, l’any 1982, va ser qui va fer la ven- Vista del municipi de Canyelles da a Miquel Salines, un conegut constructor des de la torre del castell fotos pàg. 31 (d’esquerra da de Minguella Terrè i Boatella. Amb el temps, vilanoví, que va efectuar uns importants treballs a dreta i de dalt a baix) Portal d’entrada del castell, Raimunda va contraure segones núpcies amb de restauració, recuperant sobre plànols una amb l’escut d’armes de Ramon Bouffard Domènec-Jeroni de Bouffard, un súbdit francès. bona part de les estructures inicials. Diferents fotografies antigues Aquest baró consort vivia a la Geltrú des d’abans El senyor Salines va morir el gener del 2009 de l’interior del castell de la Guerra del Francès. i en l’actualitat el castell l’han heretat els seus Ferran de Bouffard i Dagués va heretar el tres fills, Antoni, Anna i Pilar Salines. castell de Canyelles l’any 1855 en morir el seu Les primeres dades que es troben de la fin- pare, Ramon Josep. Com a fet important, Ferran ca del castell les podem situar en un document va continuar les obres de restauració que el seu importantíssim, anomenat Transacció i con- pare havia iniciat l’any 1852. També va ampliar còrdiae; es va conciliar entre els barons, els la sagristia de la capella i va rematar la muralla particulars de Canyelles, les cases dels Girbals davantera, obres que va acabar l’any 1858. Fins i mas Caldori, d’una banda, és a dir, tota la i tot va fer posar sobre la llinda de la portada de gent que habitava dins les propietats del cas- l’església la pedra amb l’escut d’armes del seu tell. De l’altra, signaven la comunitat de pre- pare, Ramon Bouffard, escut que, amb les obres veres de Vilafranca del Penedès, que fins ales- de restauració del senyor Salines, es va repro- hores proveïen de rector i vicari Sant Miquel duir sobre el portal d’entrada del castell. d’Olérdola, per atendre aquesta i també la ca-

32 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 33 quadern central tendències i experiències

Coronament de grua en forma de drac, peça El Cau Ferrat de ferro forjat feta a Catalunya durant el segle XV al Museo Casa Lis (Salamanca)

Continuant amb la voluntat de difondre els rics fons dels nostres museus mentre restin tancats, des del Consorci del Patrimoni de Sitges hem organitzat una exposició itinerant per Espanya d’una part significativa de les col·leccions que alberga el Museu Cau Ferrat, i que tindrà la seva primera parada a Salamanca, durant els mesos de març a maig del 2011. Sota el títol El Cau Ferrat, templo del Modernismo catalán, l’exposició presentarà la figura de Santiago Rusiñol com un dels veritables artífexs d’aquest moviment a casa nostra, mitjançant un espai on s’explicarà i es contextua- Part del darrere del castell de Canyelles, amb la torre de vigilància en primer terme pella de Santa Magdalena, a Canyelles. I final- A partir d’aquí es poden posar punts sus- ment, signava la cúria episcopal i l’Excel·- pensius. Sobre el futur del castell o la possibi- lentíssim Sr. Joan Sentís, virrei de Catalunya litat de situar-lo més o menys de cara al poble. del 1622 al 1626 i bisbe de Barcelona. Amb la legitimitat intrínseca que comporta En el decurs de la nissaga Bouffard, els ba- l’assumpció de qualsevol desenllaç. Només res- rons ja s’havien desprès d’una part de les terres ta, per tant, fer honor a la nostra història, que Façana del Museu Cau Ferrat abans de l’inici de les obres de remodelació del conjunt del Racó de la Calma per motius econòmics. Després de poc temps és nostra i de tota la gent que la vol fer seva, litzarà el personatge dins de la cultura catalana de final del que Josep Escuder comprés la propietat del amb la integració als nostres costums i al nos- segle XIX. Aquesta part de l’exposició es materialitzarà castell, va decidir vendre les dues finques de tre patrimoni. I es pot acabar de la mateixa ma- mitjançant la presentació de diverses fotografies i dibuixos, mas Caldori i els masos dels Girbals. Feta aques- nera que s’ha començat: alguns d’inèdits, de Santiago Rusiñol en diferents moments ta transacció i per remuntar les terres del poble, “Parlem de Canyelles. I parlar de Canyelles de la seva joventut. Són imatges del jove pintor envoltat que presentaven un estat de deixadesa impor- comporta parlar del seu element identificador d’altres personatges, com Ramon Casas i Miquel Utrillo, tant, Escuder va contractar els serveis d’un pa- principal: el castell.” o imatges preses en la seva primera estada a París. gès reconegut, Joan José i Giralt, que es va instal· La resta de la mostra presentarà el Rusiñol col·leccionista, lar al castell com a masover l’any 1916. Tal com amb una acurada selecció d’unes vuitanta obres de tots els joan josé hill s’esmentava abans, l’any 1930 el castell torna- Regidor de Festes i Hisenda gèneres (pintura, dibuix, escultura i arts decoratives) del Cau. va a canviar de propietari. Ajuntament de Canyelles ‘Maria Magdalena penitent amb la creu’, obra d’El Greco datada vers 1585-1590 En un primer espai, es mostraran els objectes de ferro forjat,

34 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 35 quadern central tendències i experiències

la ceràmica, el vidre, l’escultura i la pintura antiga, per tal molt probablement també es podrà veure en altres museus d’explicar l’arquitectura de les seves col·leccions, el motiu nacionals a partir de l’estiu de l’any vinent, una qüestió dels seus amplis interessos en la història de l’art. Finalment, que, en el moment de tancar la redacció d’aquest Quadern, l’exposició mostrarà, també, un ampli conjunt de pintures encara no estava del tot concretada. del mateix Rusiñol, així com altres peces fetes per artistes La voluntat d’aquesta itinerància és fer una valuosa contemporanis i amics seus, com ara Ramon Casas, Ignacio tasca de difusió del Museu Cau Ferrat a la resta d’Espanya, Zuloaga i Miquel Utrillo, obres que el senyor del Cau Ferrat tant en centres relacionats amb el Modernisme com en va col·leccionar com a exemple de l’art del seu temps. altres institucions rellevants del país. D’altra banda, l’edi- El Museo Casa Lis de Salamanca, únic museu espanyol ció del catàleg corresponent servirà per disposar d’una especialitzat en Modernisme i Art Déco, exhibirà a les nova publicació, que serà, de ben segur, una eina destaca- seves sales d’exposicions temporals aquesta mostra, que da per donar a conèixer la importància dels seus fons arreu.

‘Dama del Cau Ferrat’. Bust reliquiari d’una santa, confeccionat cap a la primera meitat del segle XV amb fusta tallada, daurada i policromada

Vista del despatx de Santiago Rusiñol, una de les estances de la planta baixa del Cau Ferrat ‘Retrat de Santiago Rusiñol damunt una làmpada’, oli sobre tela, de Ramon Casas (c. 1895) consorci del patrimoni de sitges

36 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 37 tendències i experiències tendències i experiències

L’any 2009 va ser l’any de la celebració del trentè aniver- l’Arboç, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Cugat Sesgarrigues, sari dels Diables Petits de Ribes. Tot i moltes dificultats, apadrinant altres colles infantils als pobles on anaven i en moments en què va estar a punt de desaparèixer, és arrelant les tradicions dels Diables Petits, com a Vilanova, avui que podem celebrar el trentè aniversari de la Colla on els van apadrinar el 1982. Infantil de Diables com la més antiga de Catalunya. Després d’aquest inici, es van anar succeint en el temps Sant Pere de Ribes, poble amb força tradició de colles diferents caps de colla. Tots hi van estar més o menys de foc, amb el Drac de Tres Caps, el Ball de diables, colla temps, el que sí que era característic era que normalment centenària, i altres colles formades al llarg del tems, fins coincidissin dos i tres pares que, en diferents moments, es avui en dia, conserva la tradició d’abans de les colles de feien càrrec de la colla, fins al dia d’avui, quan, amb més de foc, amb els seus vestits de sac, versos i tabalers. 50 diables i 40 timbalers, gaudeixen de les festes locals i Corria el final dels anys setanta, Catalunya bullia van per altres poblacions per mostrar els seus balls i versos. amb ganes i eufòria de recuperar totes les tradicions, Als inicis de la colla no es va pensar en cap moment les festes i els balls populars, perduts i oblidats, retallats que els diables estiguessin acompanyats per una colla de i amagats, després de quaranta anys d’història que no timbalers. Va ser més endavant, quan alguns d’aquells van ser gaire pròspers per al nostre país, la nostra cul- nens, ja més grans, van decidir formar part de les colles tura i la nostra llengua. de diables, però fent de timbalers. Era el gener del 1979, per la pujada a Sant Pau a Sant El 1987, ja amb uns 30 diables, van sortir per primera Pere de Ribes; el fred de l’hivern no va ser prou impedi- vegada amb la seva colla de tabalers, entre els quals hi ha- ment perquè una colla de pares i mares, amb ganes de via Mesi Mestre, Lluís Martínez, fill de Manolo Martínez, contribuir a les festes del seu poble, decidissin fer realitat Xavier Nicolau, Noel Mestre i Daniel Fonoll, entre d’altres. la il·lusió de la seva canalla de participar en la festa, en el La continuïtat va ser molt complicada, ja que, per a la ball que els agradava de sempre, el més atractiu per als canalla més petita, era difícil arrossegar el timbal. Per això nens, amb el seu soroll, amb la pluja de foc, amb aquells els timbalers, quan tenien més de deu anys anaven amb vestits plens de colors i amb aquell aspecte tan diferent les colles més grans. de la normalitat de l’època. Pocs anys després del 2000, es reuneix una colla de Els Diables Amb una colla de vuit nens i nenes de 4 i 6 anys, apro- nens que no podia sortir amb els diables i decideix ximadament, Manolo Martínez, de Ca la Frasca, i la seva acompanyar la colla com a timbalers; aquí és on apareix Petits de Ribes dona, Teresa Alsina i Ferret, amb Nemesi Mestre, van Manel Pardines. vestir la canalla i, juntament amb altres pares, van fer la Avui dia, es pot dir que ens omple d’orgull, com a pujada a Sant Pau; era el 24 de gener del 1979. Va ser la Diables, poder estar acompanyats de tan bons timbalers, primera colla de diables infantils de la qual es té constàn- ja que, tot i la seva curta edat, sorprenen moltes persones cia als Països Catalans. Per Sant Pere van sortir amb els de Ribes i d’altres poblacions on han sortit. seus primers vestits: ja eren uns quinze nens i nenes. Més tard van començar a fer sortides a altres poblaci- ons veïnes de les comarques del Penedès i el Garraf, com diables petits de ribes

38 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 39 tendències i experiències tendències i experiències

Les dues mostres han estat organitzades per la Fundació Basc. Aquest centre ha desenvolupat la seva activitat des es troben al dipòsit de tracció vapor de Monforte de Lemos, Els museus del dels Ferrocarrils Espanyols. La Fundació, constituïda el del 1992, i ha evolucionat en diverses fases. Entre les nus de les comunicacions fèrries entre Galícia i la resta de 20 de febrer del 1985, té encomanada la recuperació, la seves col·leccions destaquen la de vehicles ferroviaris de la península, que es va obrir activament el 1940. Avui Ferrocarril en una custòdia i la difusió del patrimoni històric, cultural, ci- via estreta, la d’uniformes ferroviaris o la magnífica col· aquest equipament, esdevingut un centre cultural, con- entífic i tecnològic ferroviari. Des del 2002 és una fun- lecció de cronometria, amb més de 200 rellotges ferro- tribueix a la divulgació de la història ferroviària. exposició temporal dació del sector públic estatal. Entre les seves funcions viaris de tot tipus. s’inclouen la gestió i el manteniment de la Biblioteca, El Museu de Castejón recull, a través de les seves col· Des del 27 de novembre l’Arxiu Històric Ferroviari i el Centre de Documentació El Museu del Ferrocarril d’Astúries, situat a l’estació leccions, tot el passat dels pobladors de la localitat, des Ferroviària, així com els museus del Ferrocarril de Madrid de ferrocarril de Gijón, del 1872, inaugurada com a mu- de l’Edat del Ferro fins a l’Era del Ferrocarril, en ser de- del 2010 i fins al 27 de febrer del i Vilanova i la Geltrú (Barcelona). seu l’octubre del 1998. Entre les seves col·leccions tam- nominada el 1859 una de les estacions d’enllaç més im- 2011 es poden veure, al Museu La primera començà el desembre del 2009, tot just bé hi destaquen la de vehicles de tot tipus (locomotores, portants del país. quan es commemoraven els 25 anys de la creació del Mu- cotxes de viatgers i vagons de mercaderies) i el servei del Ferrocarril de Vilanova seu del Ferrocarril de Madrid, situat a la centenària esta- de documentació. El Museu del Ferrocarril de Ponferrada, creat el 1999 i la Geltrú, les exposicions ció de Madrid - Delicias, des del 1984. El projecte ha per iniciativa de l’Ajuntament de la ciutat, acull la me- estat una manera de commemorar aquests 25 anys de El Museu Miner i Ferroviari de Río Tinto, gestionat mòria econòmica, social i industrial de la comarca del temporals sobre el panorama funcionament del Museu de Madrid i una excusa opor- per la Fundació Río Tinto, va començar a funcionar el Bierzo i Laciana a través del llegat d’una de les empreses museològic del patrimoni tuna per fer un bon repàs del seu viatge en el temps. El 1992, i conserva i exposa la cultura material generada en més poderoses del panorama industrial de la península museu alberga una important col·lecció de vehicles fer- els 5.000 anys d’història minera i metal·lúrgica a la con- –La Societat Minera Siderúrgica de Ponferrada (M-S-P.)– ferroviari al nostre país: roviaris (locomotores de vapor, elèctriques, dièsel, cotxes ca minera de Río Tinto. Les col·leccions provenen del i del vestigis del ferrocarril Ponferrada - Villablino. ‘Vint-i-cinc anys fent museu’ de viatgers, etc.) i algunes sales de caràcter temàtic, perquè consorci estranger Rio Tinto Company Ltd., que va cons- tot tipus de públic pugui conèixer les infraestructures, els truir el Rio Tinto Railway, un sistema ferroviari propi, Finalment, es pot veure, també, una secció dedicada a l’As- i ‘Altres mirades sobre el oficis i la regulació horària al ferrocarril. A més, es mostra part del qual es pot recórrer avui dia en un tren turístic. sociació Ventenya d’Amics del Ferrocarril, que té una ferrocarril’ un important conjunt de maquetes en moviment de di- col·lecció de vint vehicles històrics ferroviaris i ha aconseguit ferents escales i altres elements, que són peces úniques El Museu Ferrocarrilero John Trulock és un museu restaurar dos edificis, del 1928 i el 1930, que seran la futura del patrimoni ferroviari. de petit format, inaugurat el 1999 per iniciativa de Ca- seu d’un museu a Venta de Baños. Altres mirades sobre el ferrocarril presenta l’activitat milo José Cela, escriptor i Premi Nobel espanyol, per tal Les dues exposicions han fet una itinerància per la de preservació i divulgació del patrimoni històric i cul- de conservar la memòria de la primera línia fèrria gallega. majoria dels museus representats a la mostra, i es poden tural d’una bona representació de la resta d’equipaments L’avi matern de Cela –John Trulock– va ser gerent d’aque- veure al Museu del Ferrocarril de Vilanova fins al 27 de culturals i museus ferroviaris del país. A l’exhibició hi lla primera línia. La idea de Cela en crear aquest museu febrer del 2011. podem trobar informació i objectes característics dels va ser fer entendre la importància que va tenir el ferro- centres que assenyalem a continuació. carril des d’un punt de vista cultural.

El Museu Basc del Ferrocarril, situat a l’edifici de l’es- El denominat Museu del Ferrocarril de Galícia o Mu- tació d’Azpeitia, que va néixer com a iniciativa del De- ferga és un centre gestionat per la Fundació dos Ferrocar- ana grande jiménez partament de Transports i Obres Públiques del Govern rís de Galicia, entitat sense ànim de lucre. Les instal·lacions Cap de Comunicació i Educació

40 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 41 tendències i experiències tendències i experiències

Vintè aniversari de l’Exposició de Charlie Rivel

L’Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel, dedicada al pallasso més universal, ha celebrat aquest estiu el vintè aniversari d’obertura. L’acte de commemoració es va celebrar al pati de Ponent del castell de Cubelles, el dijous 22 de juliol, amb la presència d’un centenar de persones. Neus Capdet, exregidora i impulsora de la mostra, i Paulina Schumann, filla del pallasso, van ser les protagonistes d’un homenatge senzill i emotiu. Qui també va rebre l’agraïment municipal va ser el cronista gràfic Antoni Pineda, que ha cedit fotografies de la primera inauguració. L’acte es va cloure amb la projecció d’un recull fotogràfic dels inicis del que es

va conèixer com a Charlie Rivel Hall fins a l’actualitat. Paulina Schuman i Prudència Carrasco

42 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 43 tendències i experiències tendències i experiències

La mostra es va inaugurar el 26 de juliol del 1990 amb el amb què adquireixen un pes més important a la sala. aquest gran artista. A través de diverses vitrines, situades nom de Charlie Rivel Hall. La sala obria portes coincidint Durant el primer mes de funcionament van passar pel d’una manera ordenada i harmònica, podem trobar un amb el setè aniversari de la mort del pallasso, en un espai Hall unes quatre-centes persones, amb una afluència ampli recull de diplomes, medalles i condecoracions de cedit per la Caixa d’Estalvis i Pensions situat a les galeri- constant de públic de diversa procedència i edat, encara l’artista. En un racó de la sala es projecten, dins d’una màs- es del passeig de Narcís Bardají. que el més habitual eren les visites de persones d’entre cara que simbolitza la cara del pallasso, dos documentals. El contingut de l’exposició es dividia en tres apartats. 30 i 50 anys, la majoria acompanyats dels seus fills. La primera projecció recull diversos moments de les seves En primer lloc, podíem trobar un recull important de Després que la sala es tanqués al públic durant els deu actuacions al circ, amb el suport sonor de la veu de l’artis- fotografies que mostraven tota la vida del genial pallasso. mesos que van durar els treballs d’adequació fets en una ta. Mentre que la segona relata íntegrament la biografia Una part del recull fotogràfic repassava la carrera artística de les sales del castell dels Marquesos d’Alfarràs, la col· del pallasso, a través d’un repàs fotogràfic amb la veu en de l’artista, i es completava amb una bona part de foto- lecció es va traslladar. El 16 de març del 2006, i amb la off que relata la vida i la història de l’artista, i que està a grafies de caire més personal i familiar. Els plafons foto- presència de diferents personalitats polítiques convidades disposició dels visitants en sis llengües. gràfics seguien un ordre cronològic; des del seu naixement a l’acte, es va inaugurar oficialment el nou emplaçament, L’Exposició Permanent disposa dels vestuaris més em- casual a la nostra vila, sense deixar passar el seguit d’ac- que es va batejar amb el nom d’Exposició Permanent del blemàtics de l’artista. Des de l’americana, el bastó i el tuacions més destacades a les pistes dels circs més im- Pallasso Charlie Rivel. Tots els objectes personals, les bombí de Charlot, un dels seus números més aplaudits portants de tot el món, i oferint també una bona mostra pintures i el vestuari del pallasso es van traslladar a la sobre els trapezis baixos; passant pel vestit de la paròdia de fotografies curioses de la seva vida quotidiana, com nova sala, que va créixer i va incorporar novetats, amb d’una cantant d’òpera, sense deixar la seva indumentària ara el dia del seu casament, les sortides amb la seva cara- l’objectiu d’impulsar-ne la promoció i la difusió. S’hi van més coneguda, la samarreta vermella. De fet, la seva ac- vana, o pescant, una de les seves aficions. incorporar altres objectes relacionats amb l’artista, com tuació més emblemàtica serà sempre la de la cadira i la En segon lloc, el Hall mostrava els elements personals el quadre de la ballarina que va pintar la seva primera guitarra, que l’acompanyava a tot arreu; i aquell udol ca- que el pallasso feia servir en les seves representacions esposa, Carmen Busto, a partir d’una fotografia de Marie racterístic, tendre i trapella alhora. Uuuh! artístiques, com són la popular cadira, la guitarra i els seus Louise Andreu, la germana d’en Charlie, més coneguda vestits. Una altra de les curiositats més destacades era la com la Nena. seva caixa de pintures, que va estar exposada tal com La col·lecció també mostra un dels vestits artístics de Charlie Rivel les va deixar, i que després d’un treball molt la seva filla Paulina Schumann, que va ser una de les ca- acurat donaven a l’artista aquella caracterització que el va vallistes de circ més prestigioses. El vestit es completa fer universalment popular. amb diversos premis i fotografies de l’artista, com el que I en tercer lloc, però no menys important, trobàvem li va ser concedit el 25 d’octubre del 2008, a Manresa, el tots els trofeus i els reconeixements que el pallasso va Premi Nacional de Circ, que concedeix la Generalitat de recopilar durant tota la vida. Entre els més importants Catalunya des de l’any 2005; Paulina ha estat la segona podem destacar la Creu de Sant Jordi, concedida per la de la nissaga Rivel a rebre aquest guardó, primer va ser el Generalitat de Catalunya, el Clown d’Or del Primer Fes- seu tiet Rogelio Rivel. tival Internacional de Circ de Montecarlo i la medalla d’or La nova sala, avui més gran i lluminosa, ofereix el fons d’Ernest Renz,una de les condecoracions més importants del pallasso d’una manera més acurada i en més bones mònica fuster bau per a la gent del circ. Actualment, tots aquests elements condicions. L’espai s’ha convertit en un espai molt dinàmic, Regidoria de Cultura estan més ben disposats, cadascun en una vitrina diferent, Charlie Rivel Hall. Autor: Antoni Pineda on els visitants descobreixen, quan visiten l’exposició, Ajuntament de Cubelles

44 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 45 tendències i experiències

nífica taula dedicada a sant Bartomeu i santa Tecla, que Una nova presideix l’absis del temple, obra de l’artista italià Nicolau de Credença i datada cap a finals del segle XV, o d’un proposta patrimonial conjunt de retaules barrocs originals. Mitjançant aquesta cessió temporal, en l’actualitat l’es- a la vila de Sitges glésia de Sant Bartomeu i Santa Tecla s’ha convertit en un petit resum de la història de l’art, que arrenca amb les imat- ges romàniques del Museu Maricel, continua amb els se- pulcres gòtics del Fonollar, situats en un lateral de l’esglé- Els museus Cau Ferrat i Maricel de Sitges són objecte d’un sia, i que es pot resseguir amb els retaules renaixentistes i projecte de restauració, rehabilitació i adequació dels edi- barrocs de la mateixa parròquia fins a arribar a l’escultura ficis a les necessitats museològiques i museogràfiques dels mateixos períodes de l’antiga col·lecció del Dr. Pérez- pròpies d’uns equipaments del segle XXI. La importància Rosales, per concloure amb la important col·lecció d’orfe- i l’envergadura d’aquesta intervenció obligà a tancar les breria litúrgica de plata dels segles XVI al XVIII, que el portes dels museus i retirar-ne les col·leccions als espais mateix col·leccionista va llegar a la Diputació de Barcelona de reserva fins a la tardor de l’any 2012, data prevista per i que són la base de l’actual Museu Maricel. a la seva reinauguració. El dipòsit a la parròquia, doncs, permet tenir a l’abast En aquest marc, el Consorci del Patrimoni de Sitges ha del públic una part significativa del museu mentre roman endegat una nova iniciativa, que, sota el lema Museus de tancat. Per aquest motiu, el Consorci del Patrimoni de Sitges, oberts per obres, inclou tota una sèrie de propostes Sitges ha signat un conveni amb la parròquia per als prò- amb la intenció de continuar posant a l’abast del públic el xims dos anys, el temps que està previst que durin les ric patrimoni que atresoren les col·leccions sitgetanes. obres al museu. Entre altres iniciatives, i gràcies a la col·laboració de Per tal de facilitar les visites al conjunt, i tenint en comp- mossèn Josep Pauses, rector de la parròquia de Sant Bar- te el marc on es presenten les col·leccions –la mateixa es- tomeu i Santa Tecla, ha estat possible el dipòsit a l’es- glésia es troba oberta al culte diari–, el Servei Pedagògic i mentada església d’una important selecció de peces d’art d’Activitats del Consorci del Patrimoni de Sitges és qui sacre de la col·lecció del Dr. Jesús Pérez-Rosales, que es organitza les visites guiades, aprofitant els moments en què podrà veure a les galeries superiors del temple. la parròquia no presta serveis litúrgics. A més, i amb la fi- Les més d’un centenar de peces dipositades, escultures, nalitat de preservar la seguretat de les peces, les visites es talles, altars, orfebreria litúrgica, etc., que abracen un marc plantegen, també, com l’única possibilitat existent de veu- cronològic que va des del Romànic fins al Barroc, perme- re tot aquest ric patrimoni, i es poden concertar trucant a ten crear un discurs cronològic de la història de l’art del les oficines dels museus de Sitges, al telèfon 93 894 03 64. nostre país des del segle XII fins al XVIII, i ajuden a en- riquir el ja de per si destacat patrimoni artístic de l’esglé- sia parroquial, que disposa, entre altres obres, d’una mag- consorci del patrimoni de sitges Vista general de la façana principal de l’església parroquial de Sitges, dedicada a sant Bartomeu i santa Tecla

quaderns de patrimoni del garraf 47 eines per aprendre eines per aprendre

Quant a les novetats adoptades per al curs 2010-2011, darrers cicles d’educació primària. S’ha creat una visita El Museu des de l’Àrea de Comunicació i Educació del museu s’ha guiada, anomenada L’arribada del ferrocarril a Vilanova i volgut dedicar una part dels esforços a fer un canvi en la la Geltrú i el seu context històric, social i tecnològic. Es del Ferrocarril, una presentació de la imatge del programa i en el seu sistema tracta d’una visita al Museu del Ferrocarril, on es podran de difusió i distribució. De manera que ha estat l’empre- veure un seguit d’elements ferroviaris originals. Aquells eina per ensenyar sa Tres Interactiva, de disseny gràfic i disseny web www.( que un dia va adquirir Francesc Gumà i Ferran per a la tresinteractiva.com), l’encarregada de donar forma a construcció i l’explotació de la línia ferroviària entre a aprendre aquests dos aspectes. Barcelona i Vilanova i la Geltrú, inaugurada el 1881. S’in- El nou format gràfic del programa educatiu per a es- clou la visita a l’Espai Gumà del museu, on es detallen les Durant els darrers anys, com s’ha pogut seguir en les pà- coles es pot consultar a www.museudelferrocarril.org/ circumstàncies de l’arribada del ferrocarril a la ciutat. La gines d’aquests quaderns, el museu ha introduït canvis act_esc_oferta.htm, el lloc web del museu, tot i que una visita té un preu especial per als estudiants de Vilanova. significatius en el programa educatiu dirigit a les escoles. gran part dels centres de la província de Barcelona i alguns Una altra acció que s’està portant a terme, conjunta- L’objectiu ha estat fomentar el coneixement del ferrocarril de Tarragona ja el van rebre a finals del curs passat i a ment amb el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Gel- i la participació cultural dels alumnes. S’ha treballat de l’inici d’aquest, per mitjà d’enviaments especials. trú, és la visita Ferrocarril i art, juguem a descobrir. Amb- manera ferma i constant en una línia que permet consoli- El museu té obertes diferents línies de col·laboració dós equipaments es plantegen aquesta activitat com un dar una oferta d’activitats atractiva i adreçada als diferents amb altres institucions de l’àmbit educatiu local (amb itinerari de descoberta, autoguiat, per les instal·lacions nivells educatius. Professors i escolars han descobert que l’IMET, www.imet.cat, de Vilanova i la Geltrú), territori- dels dos centres culturals de la ciutat, on algunes de les el museu és un recurs efectiu, amb moltes possibilitats per al (amb l’IMEB, www.bcn.es/imeb/ccp/cat/actividades. peces i els objectes originals de cada museu donaran les aprendre. L’impacte que produeix la proximitat de la ma- html, de la ciutat de Barcelona) i autonòmic (amb el mN- pistes per descobrir l’estreta relació entre el tren i l’art, tèria que s’estudia és determinant per fixar qualsevol saber. ACTEC - Sistema de Museus de la Ciència i la Tècnica de que des del segle XIX es manté viva en aquesta localitat. De fet, la relació existent entre museus i educació es Catalunya, www.mnactec.cat/~ofertaeducativa), a través Aquest museu, així com tots els altres museus, centres troba en plena actualitat i, avui més que mai, des del mu- de les quals es pot consultar en línia el programa educa- culturals i col·leccions del Garraf, continuaran avançant seu es vol animar els docents a fer servir els equipaments tiu del museu als seus portals webs, dedicats exclusivament en la creació d’espais que estimulin els alumnes; centres museístics com a eina d’aprenentatge per als alumnes. El a la difusió d’activitats educatives. Cada vegada més, que ajudin els professors en els seus projectes i que con- gran esforç desenvolupat durant aquests anys permet que s’abandonen els antics formats de paper per aquestes tribueixin a l’èxit acadèmic dels joves –que no deixa de els museus puguin oferir uns espais suggeridors. iniciatives, mitjançant les noves tecnologies, que perme- ser l’èxit de tota la societat i la garantia d’un bon futur–. En el cas del tren, aquest mitjà de transport permet ten un millor servei de consulta i agilitzen l’accés a la El propòsit és comunicar als docents les múltiples pos- Un exemple de la nova imatge del programa educatiu aprofundir en aspectes diversos (tècnics, històrics, eco- informació. És el cas del mNACTEC, que, per primer cop sibilitats dels equipaments culturals. nòmics, socials, lingüístics...). Any rere any, s’han creat aquest curs, presenta l’oferta dels vint-i-quatre equipa- noves propostes, que són una realitat: els diferents itine- ments que formen part d’aquest sistema territorial, i que raris de visites guiades o les noves visites conjuntes amb es va presentar al Departament de Cultura i Mitjans de l’UPC i el Taller de Renfe-Integria, que han permès com- Comunicació de la Direcció General del Patrimoni Cul- pletar i millorar l’oferta. D’altra banda, s’han anat ajustant tura el 28 de setembre. les propostes existents, de manera que s’adaptin més bé D’altra banda, aquest curs també s’han introduït noves ana grande jiménez als requeriments del públic escolar. propostes de visita, adreçada especialment als escolars dels Cap de Comunicació i Educació

48 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 49 sabies que… sabies que…

L’‘home mort’, un El funcionament és de doble etapa, Sabies que el 1902 cordó que es lligava a la faixa o obi, i element important amb unes seqüències d’actuació es- l’Ajuntament de Cubelles el netsuké rematava el cordill. pecífica. Després de trenta segons L’origen cal buscar-lo al final del als trens d’haver trepitjat el pedal, s’encén un tenia una casa per a segle XV i principi del XVI. Origi- Els trens són, probablement, el mitjà llum en un panell. Si no es desactiva, l’allotjament dels pobres? nàriament, però, es tractava d’un de transport més segur que existeix. després de 2,5 segons sona un avís petit tros de fusta, i no va ser fins al Es pot assegurar per les baixes estadís- acústic d’alta intensitat. Si, passats Al final del segle XIX, durant laqües - segle XVII quan es van començar a tiques de sinistralitat, però també fent 2,5 segons, el maquinista no ho de- tió rabassaire i l’estrall que va ocasi- elaborar amb diferents materials una ullada als sistemes de seguretat sactiva, s’obre el llaç del fre, que pro- onar al camp l’epidèmia de la fil· (ivori, coral, fusta...) i motius (per- que es fan servir. Un dels més carac- voca el frenat d’emergència del tren. loxera, molts camperols es van sonatges, divinitats, animals...). terístics i eficaços és el de l’home mort. Ana Grande Jiménez quedar sense res. Es per això que l’al- Aquesta varietat d’elements deco- Es tracta d’un sistema de seguretat Cap de Comunicació i Educació calde de Cubelles, Francisco Almirall, ratius se la coneix com a netsuké. d’instal·lació obligada a les cabines de va proposar, al ple del 8 de febrer del A més, algunes de les figures tenen conducció de qualsevol tipus de tren. Sabies que a la masia 1902, que “…ante la cantidad de po- el cap giratori i poden mostrar dues Habitualment es tracta d’un dis- d’en Cabanyes hi ha una bres mendicantes que vienen a la al- Sabies que la col·lecció expressions diferents. positiu en forma de pedal, situat a la caldía a solicitar alojamiento para oriental del Museu Víctor Les peces estan exposades a la Sala part inferior de la consola de conduc- obra magnífica del Barroc guarecerse de la noche, del frío y de la d’Arts Decoratives i Etnografia del ció i té com a missió l’activació del espanyol del segle XVII? lluvia, y no pudiendo alojarles por Balaguer reuneix unes Museu. sistema de frenat en el supòsit que la santa, com per la tendresa del Nen. carecer de lugar, solicita arrendar un figures anomenades el conductor perdi la consciència. El quadre Santa Rosa de Lima, d’au- L’excel·lent tècnica de l’artista, local para tal causa”. ‘netsukés’? Assegura, per tant, que el maquinis- tor desconegut, és una de les obres doncs, aconsegueix que l’atmosfera Vicente Ràfols, veí de Cubelles, ta està en condicions de conduir el més preuades de la pinacoteca dels de misticisme tingui un contrapunt propietari d’un local al carrer de l’Ar- El Museu Víctor Balaguer té un conjunt tren durant la marxa. En tractar-se Cabanyes. L’autor, de l’escola barroca real. Finalment, la senzilla composi- rabal, el va oferir en lloguer per la de trenta-cinc petites figures d’ivori d’un mecanisme simple, es podria sevillana del segle XVII, representa ció triangular i la llum teatral fan que quantitat de 60 pessetes l’any, fent- d’origen japonès que formen part pensar que és fàcil enganyar el siste- el moment íntim d’una de les múl- el missatge religiós arribi directament se càrrec de l’atenció dels pobres i de de la col·lecció oriental, i que ma, però res més lluny de la realitat. tiples aparicions que el Nen Jesús va a l’espectador. Val a dir que santa la neteja del local. L’Ajuntament va van ser donades a la institució fer a la santa. L’escena de l’obra mos- Rosa de Lima (1586 - 1617), que va aprovar aquesta despesa a càrrec del pel senyor Josep Maria Mir, fill tra com el Nen, envoltat per angelets, ser una mística dominica i la prime- pressupost per a Beneficència. de l’artista Joaquim Mir. ofereix delicadament una rosa a la ra santa d’Amèrica, sovint es confon Aquestes peces s’anomenen devota. Representada amb un gran amb santa Teresa de Jesús. La presèn- iván vilches netsukés i tenen una utilitat naturalisme, la santa porta els hàbits cia de la rosa fa que no hi hagi dubtes Arxiu Municipal de Cubelles funcional. Els vestits tradicio- de l’orde dels dominics, túnica i ca- iconogràfics. nals japonesos o quimonos no putxa blanques. Així doncs, aquesta tenien butxaques: els ho- obra aconsegueix una gran expressi- francesc carnicer mes duien les pertinences vitat, tant per la dolçor del rostre de Historiador en una bossa penjada d’un

50 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 51 sabies que… sabies que…

Els avenços que va portar Tots els vehicles –ferroviaris o no– Sabies que, el 1891, van morir unes 1.500 persones. Tam- I Cubelles no en va ser una excep- Francesc Gumà dels necessiten rodes per poder funcionar. Cubelles ja era un poble bé aquell dia, a Almeria van descarre- ció. L’alcaldia va fer una subscripció En els inicis del ferrocarril, les rodes gar, i només en l’espai de tres hores, per tal d’aconseguir diners en pro Estats Units el 1881. es disposaven a sota del vehicle per solidari? 185 litres per metre quadrat, provo- dels damnificats a Toledo i Almeria. Els bogis Harlan mitjà d’eixos de dues rodes. Va ser els El divendres 11 de setembre del 1891 cant inundacions, quantiosos danys Es van obtenir 60,15 pessetes dels darrers anys del segle XIX quan van va ser un dia nefast per a algunes materials i fins a 19 víctimes mortals. cubellencs i el consistori hi va con- arribar els primers bogis a Espanya, províncies espanyoles. Les poblacions de tot Espanya tribuir amb 25 pessetes més. gràcies a la iniciativa del vilanoví Fran- A Consuegra, població de la pro- es van fer ressò de les tragèdies i Amb el suport i l’ajuda de petites cesc Gumà i Ferran. Un bogi és una interior del vehicle, en permetre una víncia de Toledo, va descarregar una van emprendre diferents accions poblacions com Cubelles, es va acon- mena de carretó amb rodes sobre el major llargada, i un augment substan- tempesta d’aigua que va fer desbordar encaminades a donar una ajuda rà- seguir reconstruir aquestes poblacions. qual es recolza el vehicle ferroviari, cial en seguretat, per la millora en la el riu Amarguillo. Això, unit al des- pida i sufragar les despeses de de- eulàlia fosch situant-se un a cada banda del cotxe inscripció als revolts. bordament de les llacunes properes, senrunament, recerca de supervi- Arxiu Municipal de Cubelles de viatgers. Aquests elements possi- Una peculiaritat dels bogis Harlan va produir l’enfonsament de la majo- vents, alimentació i reconstrucció biliten un increment de la capacitat és l’ús de fusta en una gran part de ria de les cases d’aquesta població i de les dues ciutats. la seva estructura, la qual cosa no va impedir que circulessin ininterrom- pudament fins al 1972. Els cotxes Harlan, amb els seus bogis correspo- nents, els va fabricar la companyia americana The Harlan & Hollings- worth Company, de Wilmington, a l’estat de Delaware (EUA), per en- càrrec de Francesc Gumà. L’arribada d’aquests vehicles situava la línia de Vilanova –el 1881– a l’avantguarda del ferrocarril europeu. El bogi que es conserva al Museu del Ferrocarril de Vilanova es va restaurar el març del 1999 i es pot veure al costat d’al- tres peces similars, que donen idea de l’evolució d’aquests elements. Ana Grande Jiménez Cap de Comunicació i Educació

52 quaderns de patrimoni del garraf quaderns de patrimoni del garraf 53 edita Consell Comarcal del Garraf Terra xix Masia d’en Cabanyes Plaça de Beatriu de Claramunt, 7 Masia d’en Cabanyes, s/n 08800 Vilanova i la Geltrú 08800 Vilanova i la Geltrú t. 93 810 04 00 t. 93 811 57 15 f. 93 810 00 55 f. 93 814 74 74 www.ccgarraf.cat www.ccgarraf.cat [email protected] [email protected]