DOCSLIB.ORG

Nom Secció Regió NOM President Dificultat Longitud(X) Latitud(Y) Utmx/Y Alçada

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Nom Secció Regió NOM President Dificultat Longitud(X) Latitud(Y) Utmx/Y Alçada Nom Secció Regió NOM President Dificultat Longitud(x) Latitud(y) UTMx/y Alçada El Timbaler del Bruc Pallers Agulles Bernat Vallès (4rt ) Caminant 17.828.149.026.106.100 4.159.752.644.109.030 398562/4605807 742 Cap de l'Arc Saques Agulles Rafael d'Oms (72è) Caminant 1.785.295 41.610.223 398788.6/4607213.7 1057 la Miranda dels Ossos Saques Agulles Miquel d'Agullana (77è) Caminant 17.843.906.144.684.800 41.610.107.945.585.600 398713/4607202 1066 les Dues Puntes (Nord) Bola Agulles Bernat de Cardona i de Queralt (80è ) Caminant 17.859.224.386.830.400 41.610.340.303.789.900 398841/4607226 1071 Espatlla de l'Agulla Vista Comes Ecos Francesc de Solsona (52è) Caminant 1.796.349 41.609.629 399708.7/4607134.9 1016 Punta de les Cabres Comes Ecos Josep de Camporrells i de Sabater (106è) Caminant 1.802.424 41.607.109 400211/4606848 1127 Salt de la Nina Ecos Ecos Lluís Companys i Jovè (123è) Caminant 180.460.576.723.829 4.160.660.003.787.890 400392/4606789 1188 Roca del TIM Ecos Ecos Josep Tarradellas i Joan (125è ) Caminant 18.049.380.360.595.200 4.160.615.314.016.090 400419/4606739 1196 Miranda dels Ecos Ecos Ecos Artur Mas i Gavarró (129è) Caminant 18.059.547.831.753.800 4.160.438.030.947.420 400501/4606541 1219 L'Eco Superior Ecos Ecos Carles Puigdemont i Casamajó (130è) Caminant 1.806.676.044.847.870 4.160.496.425.075.460 400562/4606605 1223 Miranda de l'Alba Centenar Encantats Joan de Tormo (62è ) Caminant 17.890.104.643.357.300 4.160.822.019.518.320 399095/4606987 1038 Cota 499F - Cap de les Canals Serra Llarga Magdalenes Berenguer de Cruïlles (1er ) Caminant 185.190 4.157.866 404291.66/4603633.47 589 Bloquejada temporalment Cota 499G - Serrat de les Garrigoses Boirafua Magdalenes Guillem de Guimerà (6è ) Caminant 1.833.236 41.576.633 402732.8/4603429.3 775 Creu de Sant Miquel Sant Miquel Magdalenes Galceran de Besora (7è) Caminant 184.232 4.158.888 403508.25/4604778.80 775 Bloquejada temporalment Cota 499I - Serrat de les Garrigoses Boirafua Magdalenes Felip d'Anglesola (8è ) Caminant 1.835.091 41.575.321 402885.4/4603281.5 776 Creu Nova dels Escolans Monjos Magdalenes Domènec Ram (18è ) Caminant 1.842.132 41.579.599 403478.8/4603748.6 814 Serra de Sant Joan (punta sud) Sant Joan Magdalenes Jaume de Cardona i de Gandia (22è) Caminant 183.302 4.158.008 402719.88/4603812.23 859 Pla de les Taràntules Sant Joan Magdalenes Jaume Fiella (47è) Caminant 183.447 4.158.754 402851.94/4604638.83 1001 Miranda de Santa Magdalena Les Gorres Magdalenes Joan Pagès i Vallgornera (105è) Caminant 18.265.425.306.962.100 41.588.091.356.981.100 402192/4604709 1125 Mirador del Moro o Paret de l'Aeri Serrat del Moro Sant Jeroni Jordi Pujol i Soley (126è) Caminant 18.156.826.061.242.800 4.160.462.505.750.930 401312/4606557 1201 Miranda dels Ermitans Benet Sant Salvador Joan Maurici de Ribes (32è ) Caminant 1.831.263 41.592.340 402591.8/4605175.3 918 Bloquejada temporalment Sant Dimes Flautats Sant Salvador Miquel Delgado Ç(33è) Caminant 1.836.968 41.595.467 403072.0/4605516.1 921 Bloquejada temporalment Sant Benet Benet Sant Salvador Alfons d'Aragó (41è) Caminant 1.831.149 41.593.477 402584.1/4605301.7 970 Quarta de Trinitats Flautats Sant Salvador Joan Pasqual (55è) Caminant 1.833.027 4.159.657 402745.2/4605643.0 1023 El Burot d'Agulles Pallers Agulles Bernat Guillem Samasó (25è ) Grimpant 178.114 4.160.407 874 Roca Foradada Bola Agulles Pere Joan Llobera (34è) Grimpant 1.786.688 41.612.341 398907.9/4607447.2 928 Agulla del Miracle Comes Ecos Lluís de Cardona i Enríquez (51è) Grimpant 17.980.652.918.108.900 41.609.188.914.584.600 399851/4607084 1015 Roca d'en Guillot Comes Ecos Pele de Magarola i Fontanet (88è) Grimpant 18.010.080.478.671.800 4.160.776.050.553.520 400094/4606922 1089 Miranda del Príncep Frares Encantats Jordi Sanç (45è) Grimpant 1.792.789 41.604.882 399404.7/4606612.0 993 El Bacallà (l'Enclusa) Frares Encantats Pau Claris i Casademunt (94è ) Grimpant 1.794.339 41.609.117 399540.4/4607080.3 1101 Miranda de Sant Antoni Sant Antoni Sant Jeroni Pele Antoni Sella (90è) Grimpant 1.821.539.961.218.500 4.160.060.505.532.710 401794/4606104 1093 Serrat de les Onze Sant Antoni Sant Jeroni Benet Ignasi de Salazar (112è) Grimpant 18.204.189.757.749.200 41.601.539.299.828.100 401702/4606209 1138 Bloquejada temporalment L'Elefantet Benet Sant Salvador Ponç Andreu de Vilar (30è ) Grimpant 18.337.354.129.191.800 4.159.306.440.888.880 402799/4605253 906 Bloquejada temporalment L'Elefant Benet Sant Salvador Josep Grau (118è) Grimpant 1.829.756 41.595.769 402471.4/4605557.8 1156 El Gerro Pallers Agulles Ramon Gener (3er ) Escalant 17.818.308.350.342.500 41.597.534.031.218.000 398480/4605809 711 Agulla del Giravolt Pallers Agulles Pere Santamans (9e) Escalant 1.782.261.096.550.870 4.160.017.765.668.860 398520/4606102 781 Agulla de l'Era dels Pallers Pallers Agulles Miquel de Santjoan Escalant 1.781.772.371.941.720 4.160.128.034.564.780 398481/4606225 788 Paller de Mal Any Pallers Agulles Andreu Bertran (11è ) Escalant 17.822.938.950.766.400 4.159.970.963.741.540 398522/4606050 795 La Tisora Pallers Agulles Joan Desgarrigues (15è) Escalant 17.826.367.738.125.800 4.159.870.447.906.200 398549/4605938 798 Agulla de les Tres o CNT Pallers Agulles Nicolau Pujades (26è ) Escalant 1.780.803.778.145.110 4.160.428.743.757.030 398405/4606560 886 La Miranda de la Portella Pallers Agulles Antoni Pere Ferrer (27è) Escalant 17.805.252.818.201.900 4.160.441.958.910.180 398382/4606575 897 El Dau d'Agulles Pallers Agulles Manuel de Montsuar (28è) Escalant 17.805.700.517.167.500 4.160.459.119.789.230 398386/4606594 899 La Cadireta o Roca del Centellar Bola Agulles Francesc Colom (29è) Escalant 17.864.671.822.878.600 4.161.265.185.742.740 398890/4607482 899 La Portella Petita Saques Agulles Berenguer de Sos (35è) Escalant 17.806.456.458.553.300 4.160.631.234.506.530 398395/4606785 929 Roca Gran de la Portella (la Portella Gran) Pallers Agulles Pere de Cardona (36è) Escalant 17.807.465.902.142.700 4.160.541.271.153.760 398402/4606685 933 Agulla Pelada Saques Agulles Joan de Peralta (38è) Escalant 17.808.374.094.976.800 41.606.962.886.076.600 398412/4606857 949 Agulla del Sol Ponent Saques Agulles Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls (42è) Escalant 17.813.994.373.464.000 4.160.770.742.296.020 398460/4606939 972 Savina Superior Saques Agulles Gonzalo Fernández de Heredia (43è) Escalant 17.810.820.872.614.500 41.607.352.783.648.400 398433/4606900 977 el Gallaret Bola Agulles Luís Desplà i d'Oms (44è ) Escalant 17.874.167.831.340.500 4.161.129.280.925.200 398967/4607330 990 El Senatxo Saques Agulles Esteve de Garret (48è) Escalant 17.819.726.296.722.100 4.160.849.711.053.860 398509/4607026 1008 La Figuereta Saques Agulles Bernat de Corbera (49è) Escalant 17.819.699.191.731.100 4.160.864.119.444.400 398509/4607042 1009 Agulla del Capdamunt Saques Agulles Joan Margarit i de Requesens (50è ) Escalant 17.819.449.345.236.800 4.160.805.547.213.010 398506/4606977 1010 El Martell Saques Agulles Dionís de Carcassona (54è) Escalant 1.782.556.842.142.840 4.160.870.145.439.220 398558/4607048 1018 La Bandereta Saques Agulles Miquel Puig (57è) Escalant 17.819.540.240.061.300 4.160.884.818.790.740 398508/4607065 1032 El Carbassó Saques Agulles Jaume Caçador (58è) Escalant 17.828.752.225.375.900 4.160.900.205.827.000 398585/4607081 1032 La Palangana Saques Agulles Miquel d'Oms i Sentmenat (59è ) Escalant 17.819.739.557.978.800 4.160.906.456.803.780 398510/4607089 1034 Agulla dels Espeleòlegs Saques Agulles Miquel de Tormo (63è) Escalant 17.821.312.956.896.400 416.089.941.788.398 398523/4607081 1039 Roca del 92 Bola Agulles Benet de Tocco (69è) Escalant 17.849.302.330.770.000 4.161.013.166.502.160 398758/4607204 1053 la Saca Gran Saques Agulles Pere Oliver de Boteller i de Riquer (71è) Escalant 1.782.548.883.756.850 4.160.912.470.093.030 398558/4607095 1057 la Panxeta Bola Agulles Francesc Oliveres (78è) Escalant 17.852.224.341.575.900 4.160.990.957.743.440 398782/4607179 1067 Agulla de l'Arbret Saques Agulles Jaume Cordelles i Oms (79è) Escalant 1.784.121.232.216.760 4.160.975.382.199.140 398690/4607163 1070 L'Escorpí Bola Agulles Pere Pau Caçador i d'Aquilar-Dusai (81è) Escalant 17.873.895.560.720.100 4.161.082.415.607.540 398964/4607278 1072 La TriRoca Bola Agulles Ramon d'Olmera i d'Alemany (84è) Escalant 17.865.952.313.791.400 4.161.030.237.264.910 398897/4607221 1081 La Boteruda del Gra Bola Agulles Lluís de Tena (86è) Escalant 17.855.313.676.646.000 4.161.007.496.853.580 398808/4607197 1085 La Torta o la Mà Bola Agulles Esteve Salacruz (91è ) Escalant 17.869.634.909.999.700 4.161.050.441.429.670 398928/4607243 1095 Agulla de Can Jorba Palomera Ecos Alfons de Tous (12è ) Escalant 18.019.913.422.869.600 4.159.223.357.915.960 400152/4605197 788 Roca de l'Arítjol Faraó Ecos Pere de Palou (19è) Escalant 17.946.878.840.844.400 4.159.721.019.851.600 399551/4605758 841 La Proa (Roca Vella) Roca Roja Ecos Pere de Darnius (20è ) Escalant 1.791.770.745.048.870 415.979.271.608.269 399309/4605841 842 La Palomera (Contrafort Est) Palomera Ecos Antoni d'Avinyó i de Moles (21è ) Escalant 179.966 4.159.343 399959.54/4605332.53 850 L'Ajaguda Montgròs Ecos Pero Ximénez de Urrea (23è) Escalant 1.804.295 41.593.138 400345.4/4605294.8 862 El Faraonet Faraó Ecos Bertran Samasó (24è) Escalant 17.983.722.396.162.000 4.159.652.820.538.750 399857/4605678 872 El Faraó Faraó Ecos Juan Payo Coello (37è) Escalant 17.986.719.586.952.400 41.597.188.853.605.300 399883/4605751 946 El Cor de Be Comes Ecos Jeroni de Requesens i Roís de Liori (56è) Escalant 17.972.238.616.863.800 4.160.926.117.669.150 399781/4607093 1027 Els
Load more

Recommended publications
  • Treball De Recerca 2014/2015
    LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CERDANYA TREBALL DE RECERCA 2014/2015 ÍNDEX: 1-INTRODUCCIÓ 4 1.1-OBJECTIU 4 1.2-METODOLOGIA 5 1.3-ESTRUCTURA 5 2-CONTEXTUALITZACIÓ 7 2.1-EL NAIXEMENT DE LA NACIÓ CATALANA 7 2.2-L’EXPANSIÓ CATALANA 9 2.3- ELS TRASTÀMARA I LA GUERRA CIVIL CATALANA 13 2.4- ELS REIS CATÒLICS: UNIÓ DE CASTELLA I ARAGÓ 14 2.5-ELS AUSTRIES I LA GUERRA DELS SEGADORS 15 2.6-LA GUERRA DELS NOU ANYS 21 3-LA GUERRA DE SUCCESSIÓ 24 3.1- CARLES II i LA SUCCESSIÓ ESPANYOLA 24 3.2- CAUSES DEL CONFLICTE 27 3.3- LA GUERRA DE SUCCESSIÓ 29 3.3.1- PRIMERA PART DE LA GUERRA (1702-1707) 29 3.3.2- SEGONA PART DE LA GUERRA (1707-1713) 31 3.3.3-LA CAMPANYA CATALANA (1713-1714) 34 3.4-PERSONATGES 36 3.4.1-CARLES II 36 3.4.2-FELIP V 37 3.4.3-ARXIDUC CARLES 38 3.4.4-LLUÍS XIV 38 3.4.5-JOHN CHURCHIL 39 3.4.6-JAMES FITZ-JAMES, DUC DE BERWICK 40 La Guerra de Successió a la Cerdanya -1- TREBALL DE RECERCA 2014/2015 3.4.7-GUIDO VON STARHEMBERG 41 3.4.8-JAMES STANHOPE 42 4- LA CERDANYA AL SEGLE XVIII 43 4.1-L’ABANS I EL DESPRÉS DEL TRACTAT DELS PIRINEUS 43 4.2-POBLACIÓ I ACTIVITAT ECONÒMICA A LA CERDANYA DEL SEGLE XVII 47 4.2.1-POBLACIÓ 47 4.2.2-ACTIVITAT ECONÒMICA 49 4.3-ORGANITZACIÓ POLÍTICA 50 5- LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CERDANYA 54 5.1- LES CAUSES DEL CONFLICTE A LA CERDANYA 54 5.2- LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CERDANYA 55 5.3-CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CERDANYA 65 5.4-PERSONATGES 66 5.4.1-JOAN DE MIQUEL 66 5.4.2-FRANCISCO CARREU 66 5.4.3-FRANCISCO SICART Y ROVIRA 67 5.4.4-FRANCESC BACH I MACIÀ 67 5.4.5-ANTONIO GANDOLFO 68 5.4.6-ADRIEN
    [Show full text]
  • Faventia 001-006 4/3/98 10:45 Página 4
    Index Faventia 001-006 4/3/98 10:45 Página 4 Índex, volums 1-19, 1979-1997, ISSN 0210-7570 FAVENTIA Índex Volums 1 al 19 1979-1997 Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Publicacions Bellaterra, 1998 Index Faventia 001-006 4/3/98 10:45 Página 2 DADES CATALOGRÀFIQUES RECOMANADES PEL SERVEI DE BIBLIOTEQUES DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Faventia Faventia / Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Lletres. Departament de Clàssiques ; dir. M. Mayer. — Núm. 1/1 (1979)- . — Bellaterra [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 1979- . — 22 cm Semestral ISSN 0210-7570 I. Universitat Autònoma de Barcelona 1. Filologia Clàssica — Revistes 807 Directora Intercanvi Maria José Pena Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Biblioteques Consell de redacció Secció d'Intercanvi de Publicacions M. Balasch, P.Ll. Cano, J. Carbonell, J. Cors, 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain F.J. Cuartero, J. Fortes, J. Gómez Pallarès, Tel. (93) 581 11 93 J. Martínez, J. Medina, M.A. Mundó, G. Puigvert, R.A. Santiago, C. Varias, Coberta P. Villalba Loni Geest & Tone Høverstad Consell Assessor Edició i impressió G. Alföldy (Heidelberg), V. Bejarano Universitat Autònoma de Barcelona (Barcelona), W. Berschin (Heidelberg), Servei de Publicacions J. Chadwick (Cambridge), M.H. Crawford 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain (Londres), T. Palaima (Austin), Tel. (93) 581 15 96. Fax (93) 581 20 00 A.U. Stylow (Munic) ISSN 0210-7570 Redacció Dipòsit legal: B. 18424-1979 Universitat Autònoma de Barcelona Imprès a Espanya. Printed in Spain Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana Facultat de Lletres Imprès en paper ecològic 08193 Bellaterra (Barcelona).
    [Show full text]
  • DILLUNS 21 MAIG 2018 No Faces De La Teua Ignorància Un Argument Joan Fuster
    DILLUNS 21 MAIG 2018 No faces de la teua ignorància un argument Joan Fuster DE BERENGUER DE CRUÏLLES A QUIM TORRA. ELS 131 PRESIDENTS DE LA GENERALITAT ESPECIAL VILAWEB PAPER 2 REPORTATGE 1/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H espanyol es va fer abans, quan La llista dels REDACCIÓ es reconegué el president Ta- rradellas, que ho era des del cent trenta-un uim Torra i Pla és el 1954. 131è president de la Generalitat de Cata- Llista completa dels cent presidents de la lunya. Un diputat de trenta-un presidents: Ciutadans va arribar a 1.Berenguer de Cruïlles Qdir al congrés espanyol que (1359-1362): fou bisbe de Gi- Generalitat de no es creia que n’hi hagués rona (1349–1362) i el primer 131, intentant ridiculitzar la president de la Generalitat de Catalunya institució. Catalunya, nomenat per les Però la llista que el des- Corts de Cervera. menteix és molt contundent. Presidents Només sis han estat escollits El primer president fou Be- 2.Romeu Sescomes (1363- renguer de Cruïlles, investit el 1364 i 1375-1376): polític i després de l’aprovació de la darrera 1359. En la llista adjunta hi ha eclesiàstic, membre de la fa- constitució espanyola · Berenguer de els noms dels cent trenta-un mília Sescomes de Puig-reig, Cruïlles en va ser el primer presidents de la Generalitat, nebot de l’arquebisbe Arnau que han exercit el càrrec des Sescomes. També fou bisbe d’aleshores. Només els sis de Lleida des del 1361. darrers han ocupat la pre- sidència mentre era vigent 3.Ramon Gener (1364-1365): la constitució espanyola del canonge de la Seu d’Urgell i 1978.
    [Show full text]
  • Catalunya... Un País Mil·Lenari
    CATALUNYA... UN PAÍS MIL·LENARI CATALUNYA... UN PAÍS CULTE CATALUNYA... UN PAÍS TREBALLADOR CATALUNYA... UN PAÍS AMB DEFECTES I VIRTUTS CATALUNYA... UN PAÍS QUE VOL SER 1/ CATALUNYA: MEMORIAL DE GREUGES CONTRA EL PAÍS «Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora.» A.MACHADO, A orillas del Duero INTRODUCCIÓ 1 ► Fins l‟any 1714, el Principat de Catalunya és un país com tants d‟altres. Té la seva llengua, el seu dret, la seva moneda, el seu exèrcit i els seus tribunals de Justícia. Es governa sense imposicions forasteres i manté les institucions pròpies. En primer lloc, les Corts, la més alta institució de país. En els darrers anys han estat convocades pels dos darrers monarques que han regnat a Catalunya: per Felip V de Borbó, l„any 1702, i per Carles III d‟Àustria, el 1706. Les Corts són l„autèntica representació del poble català. Des de 1714 no seran convocades mai més. ► Catalunya, com a conseqüència de la Guerra de Successió a la Corona d‟Espanya, és sotmesa a un règim d‟ocupació militar. Les seves institucions són abolides; les seves banderes, cremades públicament; el seu dret públic, suprimit. La llengua catalana, fins llavors l„única oficial, és postergada al simple àmbit familiar La més alta autoritat a Catalunya serà el Capità General. Una autoritat militar perquè el poble no oblidi que ha estat vençut i ocupat militarment pels vencedors. ► Aquest és el veritable origen de la incorporació de Catalunya a la Corona d‟Espanya. No fou per via de pacte, ni per via de matrimoni, o per qualsevol altra via pacífica.
    [Show full text]
  • Presidències I Presidents De La Generalitat De Catalunya
    Presidències i presidents de la Generalitat de Catalunya La relació cronològica adjunta recull, per a les èpoques me- Braç Eclesiàstic escollits a la Cort del 1359. A partir de la dieval i moderna, els noms dels diputats que, per raó del seu Cort iniciada a Montsó el 1362, a més, el diputat del Braç rang, tingueren preeminència protocol·lària per damunt Eclesiàstic considerat preeminent passa a residir a Barce- dels altres diputats, fet que amb freqüència els dugué a pre- lona. sidir els actes i a encapçalar els documents de la Diputació El període de regència de 1367-75, fruit de la resolució de del General. Per aquesta causa es tracta sempre de diputats la Cort de Vilafranca de suspendre els diputats residents a del Braç Eclesiàstic, a excepció del cas de Joan I d'Empúries Barcelona, no ha estat tingut en compte en la present relació. —diputat del Braç Militar—, sobre el qual recaigué la pree- Tampoc no ha estat considerada la diputació que Joan II minència pel fet de pertànyer a la família reial. féu nomenar l'any 1470, a Lleida, en la fase final de la guer- Els diputats que foren escollits més d'una vegada aparei- ra civil catalana, i que actua de manera paral·lela a la Dipu- xen distingits tipogràficament en cursiva el segon cap i no- tació escollida pel procediment establert pels braços. més han estat comptats una vegada entre els 126 presidents Pel que fa a l’època contemporània, no han estat recollits de la Generalitat. els personatges imposats al capdavant de la Generalitat pel Com que, inicialment, el nombre de diputats no fou es- Govern espanyol durant la suspensió de l'Estatut i l'empre- table i n'hi hagué diversos per braç, ha estat destacat aquell sonament del president Lluís Companys (1934-36).
    [Show full text]
  • Dante En La Cultura Catalana a L'entorn Del Casal De Barcelona
    Dante en la cultura catalana a l’entorn del Casal de Barcelona (1381-1410/12) Francesc J. Gómez Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] http://orcid.org/0000-0003-0250-2277 Received 20/06/2016; accepted 08/09/2016 DOI 10.7203/MCLM.3.8433 Dante in Catalan culture around the House of Barcelona (1381-1410/12) Abstract This article analyzes in a historical context the earliest evidences of Dante’s influence on Catalan culture during the reigns of Kings Peter IV, John I and Martin of Aragon, until the interregnum (1410-12) and the change of dynasty resulting from the Compromise of Caspe (1412). French courts, Avignon papal curia and the close personal, political and dynastic ties between the kingdoms of Sicily and Aragon constitute the background on which this paper studies the many echoes of Dante —from the Commedia, from the commentaries on Dante and from the so-called silloge boccaccesca— to be found around the chancellery and the court of Aragon: specifically, in Bernat Metge’s Llibre de Fortuna e Prudència (1381) and Lo somni (c. 1398); in Andreu Febrer’s, Gilabert de Pròixida’s and Melcior de Gualbes’ poetry; in one letter from Martin of Aragon (1408), and in Felip de Malla’s early predication (1411, 1413). Keywords Dante Alighieri; Dante in Catalan culture; Anselm Turmeda; Bernat Metge; Felip de Malla; Antipope Benedict XIII; King Martin of Aragon; Andreu Febrer; Gilabert de Pròixida; Melcior de Gualbes; Christine de Pizan and Dante; Dante in Sicily. Magnificat Cultura i Literatura Medievals 3, 2016, 161-198. http://ojs.uv.es/index.php/MCLM ISSN 2386-8295 162 Gómez, “Dante en la cultura catalana a l’entorn del Casal de Barcelona” resum L’article analitza en un context històric les primeres mostres d’influència de Dante en la cultura catalana durant els regnats de Pere el Cerimoniós, Joan I i Martí l’Humà, fins a l’interregne (1410-12) i el canvi de dinastia resultant del Compromís de Casp (1412).
    [Show full text]
  • Els Noms Més Comuns Dels Presidents De La Generalitat De Pasqual, José, Artur I Carles Només N'hi Ha Un Entre 130 Des De 1359, I Cap Dona
    Política | J.M.O. | Actualitzat el 13/01/2016 a les 12:22 Els noms més comuns dels presidents de la Generalitat De Pasqual, José, Artur i Carles només n'hi ha un entre 130 des de 1359, i cap dona Francesc Macià proclama la república Foto: Arxiu ND La Generalitat és el nom popular d'un organisme polític existent des de l'època baix medieval, la Diputació del General de Catalunya. Des del segle XIV fins avui ha tingut 130 presidents. En essència, era una estructura de govern dependent de les Corts catalanes, assemblea parlamentària que representava el general del país. Rànking dels noms més habituals Francesc (13) Joan (11) -més un Juan- Miquel (10) Pere (9) Jaume (8) Josep (7) -més un Jose- Bernat (5) Els 130 presidents 1.Berenguer de Cruïlles. 1359-1362 2.Romeu Sescomes. 1363-1364 i 1375-1376 3.Ramon Gener. 1364-1365 i 1379-1380 4.Bernat Vallès. 1365-1367 5.Joan I d'Empúries. 1376 6.Guillem de Guimerà. 1376-1377 7.Galceran de Besora. 1377-1378 8.Felip d'Anglesola. 1380 9.Pere Santamans. 1381-1383 10.Arnau Descolomer. 1384-1389 https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/16147/noms-mes-comuns-dels-presidents-generalitat Pagina 1 de 4 11.Miquel de Santjoan. 1389-1396 12.Alfons de Tous. 1396-1413 13.Marc de Vilalba. 1413-1416 i 1431-1434 14.Andreu Bertran. 1416-1419 15.Joan Desgarrigues. 1419-1422 16.Dalmau de Cartellà. 1422-1425 17.Felip de Malla. 1425-1428 18.Domènec Ram. 1428-1431 19. Pere de Palou. 1434-1437 20.Pere de Darnius.
    [Show full text]
  • Bibliografia D'eva Serra I Puig
    Bibliografia d’Eva Serra i Puig Aquesta bibliografia d’Eva Serra va començar a gestar-se com a tribut i homenat- ge en el moment de la seva jubilació. Ella —com a investigadora i com a docent— tenia una presència habitual en el món de les biblioteques i dels arxius. Creiem parlar en nom de tots els professionals que la vam tractar quan diem que era una usuària respectada i estimada que, sense exigències ni prepotència, sinó des de la més gran modèstia i discreció, procurava sempre ajudar. No era d’estranyar, doncs, que de vegades ens alertés sobre possibles buits o equivocacions en els ca- tàlegs i inventaris, compartint així amb nosaltres els seus coneixements. Per a unes bibliotecàries, quina millor manera d’homenatjar la seva mestra i amiga que compilar-ne la bibliografia? El projecte, però, es va anar ajornant i la desgràcia va voler que la salut de l’Eva empitjorés ràpidament. Per això, quan se’ns va oferir l’oportunitat d’integrar el recull en aquesta publicació, coordinada per la Univer- sitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, vam pensar que era la millor for- ma de contribuir al reconeixement i a l’homenatge que li devíem. El recull de publicacions d’Eva Serra és un retrat de la seva obra, i, en el fons, d’ella mateixa: hi veiem els seus interessos temàtics, metodològics, la seva impli- cació en obres col·lectives i el seu paper actiu en la difusió de la història, així com la seva generositat en la col·laboració, assídua, en publicacions extraacadèmiques.
    [Show full text]
  • Els Certàmens Literaris a Barcelona, Segles XIV-XVIII Albert Rossich
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert Els certàmens literaris a Barcelona, segles XIV-XVIII Albert Rossich No es pot parlar dels certàmens barcelonins de l’Edat Moderna sense fer re- ferència als inicis d’aquesta festa, a la darreria del segle XIV.1 I és que, a pesar dels canvis que el pas del temps comporta, un fil conductor uneix totes aquestes manifestacions literàries amb el record d’uns orígens que d’una o altra manera perviuen. Certament, a mitjan segle XV, amb el pas de l’occità trobadoresc al ca- talà, el model de llengua poètica canviarà; a la darreria del XV, el tema religiós i moral substituirà les poesies amoroses de ressons trobadorescos; el plurilingüis- me i, a l’últim, el predomini del castellà s’acabaran imposant en el segle XVI; a l’època del barroc, una gran varietat d’estils, formes i temàtiques hi tindran en- trada tumultuosa; alhora, una pluralitat de manifestacions artístiques hi conflui- ran, contribuint amb aquesta amalgama de celebracions diverses a l’espectacu- laritat d’unes festes desmesurades. Tot això és veritat; però, com no podia ser altrament, cada modificació es fa sobre la base del lligam amb un estadi anterior. Barcelona Quaderns d’Història, 9 (2003) Desenvolupar això, ara, ens portaria una mica lluny.2 El que em proposo fer a continuació és tan sols un repàs de la història dels certàmens literaris a Barcelo- na fins a l’entrada de l’època contemporània. Com és ben sabut, el rei Joan I, l’Amador de la Gentilesa, va fundar l’any 1393 un concurs de poesia en llengua vulgar (que «gaya vel gaudiosa, et alio nomine 1.
    [Show full text]
  • Agusti Trilla I Alcover I La Maçoneria a Cervera
    Ramon Maria Xuclà Comas Agusti Trilla i Alcover i la maçoneria Miscel·làniaa Cervera Cerverina 21 (2011) 37-7837 Agusti Trilla i Alcover i la maçoneria a Cervera Ramon Maria Xuclà Comas* Advocat Resum Abstract Dins dels moviments progressistes i Among the progressive and leftist d’esquerres cerverins, la maçoneria hi va movements in Cervera, freemasonry was voler tenir un paper clarament influent i clearly wanting to play an influential character protagonista, com ho demostra el fet que as evidenced by the fact that the creator l’impulsor i fundador de la lògia cerverina and founder of the lodge “Discreción”, Discreción, l’advocat Agustí Trilla, va the lawyer Agustí Trilla, militated in the militar en el republicanisme polític i va republican local politics and participated participar en diferents moviments socials in various social catalan movements on catalans de primera línia; al temps, es va the front line as the same time he was relacionar amb els principal líders polítics related to the catalan republican political republicans catalans de l’època. De fet, leaders of the period. In fact, he drove the va impulsar la maçoneria a Cervera dins masonry within Cervera’s republicanism: del republicanisme cerverí. La majoria most, if not all masons of Cervera, were de maçons cerverins, si no tots, eren republicans. Therefore, it is claimed that republicans. Per tant, es va pretendre que la freemasonry was something more in Cervera maçoneria fos a Cervera quelcom més dins within the leftist movement, although the els moviments d’esquerres, si bé la falta lack of willingness of Republican leaders, de disposició dels republicans cerverins like Domènec Puigredon, who was never capdavanters, com Domènec Puigredon, affiliated with freemasonry, and the fact que mai va estar afiliat a la maçoneria, i that Agustí Trilla was living in Barcelona, el fet de residir a Barcelona Agustí Trilla, made impossible and greatly hinder for the van fer impossible i van dificultar en gran masonry to had a role in Cervera’s politics.
    [Show full text]
  • El Segon Llibre Del Memorial Del Pecador Remut De Felip De Malla
    EL SEGON LLIBRE DEL MEMORIAL DEL PECADOR REMUT DE FELIP DE MALLA Josep Izquierdo Universitat de València Correspondència: c/ Mestre Sanchis Alminyano 2, 11, 46900 Torrent (València), tf: 648 976 532 [email protected] Resum Aquest article conté una lectura biogràfica i genèrica del segon llibre del Me- morial del pecador remut de Felip de Malla (1378?-1431), conservat en ma- nuscrit únic i incomplet a l’Arxiu de la Catedral de València. L’objectiu és tenir una visió de conjunt de l’obra, el primer llibre de la qual ja fou editat a Els Nostres Clàssics, i integrar les noves dades que aporta el segon llibre amb les que ja coneixíem. Ara sabem que Felip de Malla es magistrà en Arts a París, sota el mestratge de Jacques de Nouvion, membre del cercle humanís- tic francès vinculat al Collège de Navarre que inclou també Clamanges i Montreuil, i que el seu mestre en Teologia fou el canceller de la Universitat de París Jean Gerson, l’intel·lectual més destacat d’aquest cercle. I, a més, fou company del destacat hussita Jeroni de Praga. Pel que fa al contingut de l’obra, és un tractat d’exegesi literal i moral sobre la passió i mort de Jesucrist prenent com a base l’evangeli de Mateu, fortament influït des del punt de vista genèric i teològic pel mestratge de Gerson. En l’economia de l’obra, la segona part construeix els fonaments teològics que sostindran una primera part «artitzada», que és la que coneixíem fins ara, amb una concepció de la teologia com a indagació en el text bíblic que suposa un retorn a les fonts anteriors a la sistematització especulativa que s’inicia a la segona meitat del xii i al xiii, que Felip de Malla tampoc no rebutja.
    [Show full text]
  • HISTORIC CURIOSITIES 1. the Streets of Barcelona 2. the Charms
    INDEX HISTORIC CURIOSITIES 1. The streets of Barcelona 2. The charms and hidden corners of Barcelona 2.1. La Rambla 2.1.1. Rambla de Canaletes 2.1.2. Rambla dels Estudis 2.1.3. Rambla de les Flors 2.1.4. Rambla dels Caputxins 2.1.5. Rambla de Santa Mònica 2.2. Gothic Quarter 2.3. La Ribera 2.4. El Raval 2.5. The Eixample LITERARY CURIOSITIES Don Quixote in Barcelona HISTORIC ESTABLISHMENTS 1. Theatres, cafés and entertainments 2. Restaurants and hotels 3. Shops FILMS * Texts written by Mireia Tubau, tourist guide of Catalonia. 1 HISTORIC CURIOSITIES 1. THE STREETS OF BARCELONA Initially, Barcelona’s streets had no names. The city’s population was so small that almost everybody knew one another, and when people asked you for an address, all you had to say was that the person they were looking for lived in the house opposite, the house next door or three doors down. Barcelona didn’t pass the 164,000-inhabitant mark until 1850, so this gives us an idea of how low the population was at that time. In the old days, humble dwellings had no signs to identify them. However, the mansions of the nobility would display their shields on their façades, some of which can still be seen today. Tradesmen also carved the emblems of their particular profession on the lintels of their front doors; these usually consisted of the characteristic tool or tools of their trades. • Relief carvings of shoes and a lion representing Saint Mark, the patron saint of shoemakers, can still be seen between the windows on the façade of the Museu del Calçat (Footwear Museum), in the Plaça de Sant Felip Neri.
    [Show full text]