DOCSLIB.ORG

Agulla Secció Regió President Dificultat Longitud Latitud Utmx/Y

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Agulla Secció Regió President Dificultat Longitud Latitud Utmx/Y Agulla Secció Regió President Dificultat Longitud Latitud UTMx/y Alçada Cota 499G Serrat de les Garrigoses Boirafua Magdalenes (4rt) Bernat Vallès - 1365/1365-1367 Caminant 1,833,236 41,576,633 402732.8/4603429.3 775 Cota 499I Serrat de les Garrigoses Boirafua Magdalenes (5è) Joan I d'Empúries - 1376 Caminant 1,835,091 41,575,321 402885.4/4603281.5 776 Les Dues Puntes (Nord) Bola Agulles (80è) Bernat de Cardona i de Queralt -1602-1605 Caminant 17,859,224,386,830,400 41,610,340,303,789,900 398841/4607226 1071 Miranda de l'Alba Centenar Frares Encantats (60è) Onofre de Copons i de Vilafranca - 1551-1552 Caminant 17,890,104,643,357,300 4,160,822,019,518,320 399095/4606987 1038 Espatlla de l'Agulla Vista Comes Ecos (49è) Bernat de Corbera - 1518-1521 Caminant 1,796,349 41,609,629 399708.7/4607134.9 1016 Punta de les Cabres Comes Ecos (105è) Joan Pages i Vallgornera - 1668-1671 Caminant 1,802,424 41,607,109 400211/4606848 1127 Salt de la Nina Ecos Ecos (121è) Josep de Vilamala - 1713-1714 Caminant 180,460,576,723,829 4,160,660,003,787,890 400392/4606789 1188 Roca del TIM Ecos Ecos (123è) Lluís Companys i Jovè - 1933-1940 Caminant 18,049,380,360,595,200 4,160,615,314,016,090 400419/4606739 1196 Miranda dels Ecos Ecos Ecos (129è) Artur Mas i Gavarró - 2010-2016 Caminant 1,806,200 41,604,413 400521.5/4606544.3 1223 Quarta de Trinitats Flautats Sant Salvador (53è) Francesc Oliver i de Boteller - 1530-1533 Caminant 1,833,027 4,159,657 402745.2/4605643.0 1023 Miranda de Santa Magdalena les Gorres Magdalenes (104è) Josep de Magarola i de Grau - 1665-1668 Caminant 18,265,425,306,962,100 41,588,091,356,981,100 402192/4604709 1125 Sant Benet Monestir o Sant Benet Sant Salvador (37è) Juan Payo Coello - 1488-1491 Caminant 1,831,149 41,593,477 402584.1/4605301.7 970 Montgròs Montgròs Ecos (109è) Josep Sastre i Prats - 1680-1683 Caminant 18,051,120,165,393,300 4,159,997,610,793,760 400424/4606053 1133 El Timbaler del Bruc Pallers Agulles (3er) Ramon Gener - 1364-1365/1379-1380 Caminant 17,828,149,026,106,100 4,159,752,644,109,030 398562/4605807 742 Sant Jeroni Sant Jeroni Sant Jeroni (131è) Quim Torra i Pla - 2018-20## Caminant 18,113,245,666,967,100 416,053,817,030,353 400950/4606646 1236 Serra de Sant Joan (punta sud) Sant Joan Magdalenes (20è) Pere de Darnius - 1437-1440 Caminant 183,302 4,158,008 402719.88/4603812.23 859 Pla de les Taràntules Sant Joan Magdalenes (44è) Luís Desplà i d'Oms - 1506-1509 Caminant 183,447 4,158,754 402851.94/4604638.83 1001 Miranda de les Boïgues Saques Agulles (43è) Gonzalo Fernàndez de Heredia - 1504-1506 Caminant 17,826,106,166,720,500 41,607,756,284,723,700 398561/4606943 1000 Cap de l'Arc Saques Agulles (52è) Francesc de Solsona - 1527-1530 Caminant 1,783,193 41,609,811 398612.8/4607170.5 1021 La Miranda dels Ossos Saques Agulles (76è) Jaume Caçador i Claret - 1590-1593 Caminant 17,843,906,144,684,800 41,610,107,945,585,600 398713/4607202 1066 Creu Nova dels Escolans Serrat dels Monjos Magdalenes (15è) Joan Desgarrigues - 1419-1422 Caminant 1,842,132 41,579,599 403478.8/4603748.6 814 Mirador del Moro o Paret de l'Aeri Serrat del Moro Sant Jeroni (125è) Josep Tarradellas i Joan - 1954-1980 Caminant 18,156,826,061,242,800 4,160,462,505,750,930 401312/4606557 1201 Roca Foradada Bola Agulles (29è) Francesc Colom - 1464-1467 Grimpant 1,786,688 41,612,341 398907.9/4607447.2 928 Agulla del Miracle Comes Ecos (48è) - Esteve de Garret- 1515-1518 Grimpant 17,980,652,918,108,900 41,609,188,914,584,600 399851/4607084 1015 Roca d'en Guillot Comes Ecos (88è) Pele de Magarola i Fontanet - 1623-1626 Grimpant 18,010,080,478,671,800 4,160,776,050,553,520 400094/4606922 1089 L'Eco Occidental Ecos Ecos (124è) Josep Irla i Bosch- 1940-1954 Grimpant 1,805,540 41,604,593 400466.8/4606565.1 1200 L'Eco d'en Nubiola Ecos Ecos (128è) José Montilla i Aguilera - 2006-2010 Grimpant 1,805,955 41,604,370 400501.0/4606539.9 1219 Miranda del Príncep Frares Frares Encantats (42è) Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls - 1503-1504 Grimpant 1,792,789 41,604,882 399404.7/4606612.0 993 El Bacallà (l'Enclusa) Frares Frares Encantats (93è) Miquel d'Alentorm i de Salbà - º1635-1638 Grimpant 1,794,339 41,609,117 399540.4/4607080.3 1101 L'Elefant Monestir o Sant Benet Sant Salvador (116è) Joan Antoni Valls i Pandutxo - 1701 Grimpant 1,829,756 41,595,769 402471.4/4605557.8 1156 El Burot d'Agulles Pallers Agulles (23è) Pero Ximènez de Urrea - 1446-1449 Grimpant 178,114 4,160,407 874 Miranda de Sant Antoni Sant Antoni Sant Jeroni (90è) Pele Antoni Sella - 1629-1632 Grimpant 1,821,539,961,218,500 4,160,060,505,532,710 401794/4606104 1093 Serrat del Moro o Montcau Sant Antoni Sant Jeroni (126è) Jordi Pujol i Soley - 1980-2003 Grimpant 1,815,738,362,902,810 4,160,354,478,483,270 401315/4606437 1206 Albarda Castellana Albarda Sant Jeroni (119è) Manuel de Copons i d'Esquerrer - 1707-1710 Escalant 18,136,025,786,165,800 4,160,091,071,388,080 401133/4606147 1178 Cara del Mico Bellavista Magdalenes (74è) Martí Joan de Calders - 1587 Escalant 18,246,668,328,458,800 41,590,963,469,525,400 402040/4605030 1063 La Cadireta o Roca del Centellar Bola Agulles (28è) Manuel de Montsuar - 1461-1464 Escalant 17,864,671,822,878,600 4,161,265,185,742,740 398890/4607482 899 El Gallaret Bola Agulles (41è)Alfons d'Aragó - 1500-1503 Escalant 17,874,167,831,340,500 4,161,129,280,925,200 398967/4607330 990 Roca del 92 Bola Agulles (68è)Francesc Giginta - 1566-1569 Escalant 17,849,302,330,770,000 4,161,013,166,502,160 398758/4607204 1053 La Panxeta Bola Agulles (77è) Miquel d'Agullana - 1593-1596 Escalant 17,852,224,341,575,900 4,160,990,957,743,440 398782/4607179 1067 L'EscorpÍ Bola Agulles (81è) Pere Pau Caçador i d'Aquilar-Dusai - 1605-1608 Escalant 17,873,895,560,720,100 4,161,082,415,607,540 398964/4607278 1072 La TriRoca Bola Agulles (84è) Ramon d'Olmera i d'Alemany - 1614-1616 Escalant 17,865,952,313,791,400 4,161,030,237,264,910 398897/4607221 1081 La Boteruda del Gra Bola Agulles (86è) Lluís de Tena - 1617-1620 Escalant 17,855,313,676,646,000 4,161,007,496,853,580 398808/4607197 1085 La Torta o la Mà Bola Agulles (91è) Esteve Salacruz - 1632 Escalant 17,869,634,909,999,700 4,161,050,441,429,670 398928/4607243 1095 Morral del Cavall Cavall Bernat Sant Salvador (35è) Berenguer de Sos - 1479-1482 Escalant 1,823,351 41,601,200 401939/4606180 960 Barretina Gran Cavall Bernat Sant Salvador (36è) Pere de Cardona - 1482-1485 Escalant 182,586 41,599,374 402153/4605965 969 Roques del Forat del Vent Cavall Bernat Sant Salvador (75è) Francesc Oliver de Boteller - 1587-1588/1596-1598 Escalant 1,826,421 41,597,296 402195.8/4605731 1063 El Cavall Bernat Cavall Bernat Sant Salvador (97è) Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç - 1644-1647 Escalant 18,227,144,008,036,300 4,160,068,914,577,900 401892/4606112 1111 La Boleta del Portell Estret Centenar Frares Encantats (64è) Francesc Jeroni Benet Franc - 1554-1557 Escalant 17,886,051,805,966,100 41,610,638,818,700,200 399065/4607256 1046 Agulla Sens Nom Centenar Frares Encantats (71è) Pere Oliver de Boteller i de Riquer - 1575-1578/1584-1587 Escalant 17,887,594,473,046,100 41,610,091,014,968,600 399077/4607195 1059 el Queixal Centenar Frares Encantats (72è) Rafael d'Oms - 1581-1584 Escalant 1,789,602,579,746,270 41,609,928,762,435,500 399147/4607176 1060 L'Anec Centenar Frares Encantats (73è) Jaume Beul - 1584 Escalant 1,788,775 41,610,479 399078.9/4607238.1 1061 La Boleta Foradada Centenar Frares Encantats (83è) Francesc de Sentjust i de Castre - 1611-1614 Escalant 17,909,446,802,150,200 4,161,068,146,411,790 399260/4607258 1080 La Nina Centenar Frares Encantats (85è) Miquel d'Aimeric - 1616-1617 Escalant 17,912,240,237,688,900 41,610,504,261,197,600 399283/4607238 1082 Agulla del Centenar Centenar Frares Encantats (94è) Pau Claris i Casademunt - 1638-1641 Escalant 17,906,582,140,617,700 4,161,059,738,727,210 399236/4607249 1103 El Cor de Be Comes Ecos (54è) Dionís de Carcassona - 1533-1536 Escalant 17,972,238,616,863,800 4,160,926,117,669,150 399781/4607093 1027 L'Agulla Vista Comes Ecos (63è) Miquel de Tormo - 1553-1554 Escalant 1,796,746,749,421,760 41,609,103,063,646,600 399741/4607076 1043 Miranda dels Aurons Comes Ecos (122è) Francesc Macià i Llussà - 1931-1933 Escalant 18,029,409,767,625,400 41,606,420,586,363,500 400253/4606771 1189 Cap del Camell dels Ecos Ecos Ecos (120è) Francesc Antoni de Solanell i de Montellà - 1710-1713 Escalant 18,073,710,009,374,200 4,160,567,401,331,880 400621/4606683 1186 Agulla Lluís Estasen Ecos Ecos (127è) Pasqual Maragall i Mira - 2003-2006 Escalant 18,052,703,002,441,200 4,160,570,624,138,760 400446/4606689 1209 L'Eco Superior Ecos Ecos (130è) Carles Puigdemont i Casamajó - 2016-2018 Escalant 1,806,676,044,847,870 4,160,496,425,075,460 400562/4606605 1223 Roca de l'Arítjol Faraó Ecos (16è) Dalmau de Cartelló - 1422-1425 Escalant 17,946,878,840,844,400 4,159,721,019,851,600 399551/4605758 841 El Faraonet Faraó Ecos (22è) Jaume de Cardona i de Gandia - 1443-1446 Escalant 17,983,722,396,162,000 4,159,652,820,538,750 399857/4605678 872 El Faraó Faraó Ecos (32è) Joan Maurici de Ribes - 1473-1476 Escalant 17,986,719,586,952,400 41,597,188,853,605,300 399883/4605751 946 Trió Oest dels Pollegons Flautats Sant Salvador (34è) Pere Joan Llobera - 1478-1479 Escalant 1,819,009 41,590,975 401568.4/4605037.7 950 El Sereno Flautats Sant Salvador (58è) Jaume Caçador - 1545-1548 Escalant 18,324,272,793,318,900 4,159,641,077,095,010 402695/4605626 1036 El Pebrot Flautats Sant Salvador (78è) Francesc Oliveres - 1598-1599 Escalant 1,832,078 41,596,478 402666/4605636 1069 Cadireta dels Flautats Flautats Sant Salvador
Load more

Recommended publications
  • Treball De Recerca 2014/2015
    LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CERDANYA TREBALL DE RECERCA 2014/2015 ÍNDEX: 1-INTRODUCCIÓ 4 1.1-OBJECTIU 4 1.2-METODOLOGIA 5 1.3-ESTRUCTURA 5 2-CONTEXTUALITZACIÓ 7 2.1-EL NAIXEMENT DE LA NACIÓ CATALANA 7 2.2-L’EXPANSIÓ CATALANA 9 2.3- ELS TRASTÀMARA I LA GUERRA CIVIL CATALANA 13 2.4- ELS REIS CATÒLICS: UNIÓ DE CASTELLA I ARAGÓ 14 2.5-ELS AUSTRIES I LA GUERRA DELS SEGADORS 15 2.6-LA GUERRA DELS NOU ANYS 21 3-LA GUERRA DE SUCCESSIÓ 24 3.1- CARLES II i LA SUCCESSIÓ ESPANYOLA 24 3.2- CAUSES DEL CONFLICTE 27 3.3- LA GUERRA DE SUCCESSIÓ 29 3.3.1- PRIMERA PART DE LA GUERRA (1702-1707) 29 3.3.2- SEGONA PART DE LA GUERRA (1707-1713) 31 3.3.3-LA CAMPANYA CATALANA (1713-1714) 34 3.4-PERSONATGES 36 3.4.1-CARLES II 36 3.4.2-FELIP V 37 3.4.3-ARXIDUC CARLES 38 3.4.4-LLUÍS XIV 38 3.4.5-JOHN CHURCHIL 39 3.4.6-JAMES FITZ-JAMES, DUC DE BERWICK 40 La Guerra de Successió a la Cerdanya -1- TREBALL DE RECERCA 2014/2015 3.4.7-GUIDO VON STARHEMBERG 41 3.4.8-JAMES STANHOPE 42 4- LA CERDANYA AL SEGLE XVIII 43 4.1-L’ABANS I EL DESPRÉS DEL TRACTAT DELS PIRINEUS 43 4.2-POBLACIÓ I ACTIVITAT ECONÒMICA A LA CERDANYA DEL SEGLE XVII 47 4.2.1-POBLACIÓ 47 4.2.2-ACTIVITAT ECONÒMICA 49 4.3-ORGANITZACIÓ POLÍTICA 50 5- LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CERDANYA 54 5.1- LES CAUSES DEL CONFLICTE A LA CERDANYA 54 5.2- LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CERDANYA 55 5.3-CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CERDANYA 65 5.4-PERSONATGES 66 5.4.1-JOAN DE MIQUEL 66 5.4.2-FRANCISCO CARREU 66 5.4.3-FRANCISCO SICART Y ROVIRA 67 5.4.4-FRANCESC BACH I MACIÀ 67 5.4.5-ANTONIO GANDOLFO 68 5.4.6-ADRIEN
    [Show full text]
  • Faventia 001-006 4/3/98 10:45 Página 4
    Index Faventia 001-006 4/3/98 10:45 Página 4 Índex, volums 1-19, 1979-1997, ISSN 0210-7570 FAVENTIA Índex Volums 1 al 19 1979-1997 Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Publicacions Bellaterra, 1998 Index Faventia 001-006 4/3/98 10:45 Página 2 DADES CATALOGRÀFIQUES RECOMANADES PEL SERVEI DE BIBLIOTEQUES DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Faventia Faventia / Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Lletres. Departament de Clàssiques ; dir. M. Mayer. — Núm. 1/1 (1979)- . — Bellaterra [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 1979- . — 22 cm Semestral ISSN 0210-7570 I. Universitat Autònoma de Barcelona 1. Filologia Clàssica — Revistes 807 Directora Intercanvi Maria José Pena Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Biblioteques Consell de redacció Secció d'Intercanvi de Publicacions M. Balasch, P.Ll. Cano, J. Carbonell, J. Cors, 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain F.J. Cuartero, J. Fortes, J. Gómez Pallarès, Tel. (93) 581 11 93 J. Martínez, J. Medina, M.A. Mundó, G. Puigvert, R.A. Santiago, C. Varias, Coberta P. Villalba Loni Geest & Tone Høverstad Consell Assessor Edició i impressió G. Alföldy (Heidelberg), V. Bejarano Universitat Autònoma de Barcelona (Barcelona), W. Berschin (Heidelberg), Servei de Publicacions J. Chadwick (Cambridge), M.H. Crawford 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain (Londres), T. Palaima (Austin), Tel. (93) 581 15 96. Fax (93) 581 20 00 A.U. Stylow (Munic) ISSN 0210-7570 Redacció Dipòsit legal: B. 18424-1979 Universitat Autònoma de Barcelona Imprès a Espanya. Printed in Spain Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana Facultat de Lletres Imprès en paper ecològic 08193 Bellaterra (Barcelona).
    [Show full text]
  • DILLUNS 21 MAIG 2018 No Faces De La Teua Ignorància Un Argument Joan Fuster
    DILLUNS 21 MAIG 2018 No faces de la teua ignorància un argument Joan Fuster DE BERENGUER DE CRUÏLLES A QUIM TORRA. ELS 131 PRESIDENTS DE LA GENERALITAT ESPECIAL VILAWEB PAPER 2 REPORTATGE 1/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H espanyol es va fer abans, quan La llista dels REDACCIÓ es reconegué el president Ta- rradellas, que ho era des del cent trenta-un uim Torra i Pla és el 1954. 131è president de la Generalitat de Cata- Llista completa dels cent presidents de la lunya. Un diputat de trenta-un presidents: Ciutadans va arribar a 1.Berenguer de Cruïlles Qdir al congrés espanyol que (1359-1362): fou bisbe de Gi- Generalitat de no es creia que n’hi hagués rona (1349–1362) i el primer 131, intentant ridiculitzar la president de la Generalitat de Catalunya institució. Catalunya, nomenat per les Però la llista que el des- Corts de Cervera. menteix és molt contundent. Presidents Només sis han estat escollits El primer president fou Be- 2.Romeu Sescomes (1363- renguer de Cruïlles, investit el 1364 i 1375-1376): polític i després de l’aprovació de la darrera 1359. En la llista adjunta hi ha eclesiàstic, membre de la fa- constitució espanyola · Berenguer de els noms dels cent trenta-un mília Sescomes de Puig-reig, Cruïlles en va ser el primer presidents de la Generalitat, nebot de l’arquebisbe Arnau que han exercit el càrrec des Sescomes. També fou bisbe d’aleshores. Només els sis de Lleida des del 1361. darrers han ocupat la pre- sidència mentre era vigent 3.Ramon Gener (1364-1365): la constitució espanyola del canonge de la Seu d’Urgell i 1978.
    [Show full text]
  • Catalunya... Un País Mil·Lenari
    CATALUNYA... UN PAÍS MIL·LENARI CATALUNYA... UN PAÍS CULTE CATALUNYA... UN PAÍS TREBALLADOR CATALUNYA... UN PAÍS AMB DEFECTES I VIRTUTS CATALUNYA... UN PAÍS QUE VOL SER 1/ CATALUNYA: MEMORIAL DE GREUGES CONTRA EL PAÍS «Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora.» A.MACHADO, A orillas del Duero INTRODUCCIÓ 1 ► Fins l‟any 1714, el Principat de Catalunya és un país com tants d‟altres. Té la seva llengua, el seu dret, la seva moneda, el seu exèrcit i els seus tribunals de Justícia. Es governa sense imposicions forasteres i manté les institucions pròpies. En primer lloc, les Corts, la més alta institució de país. En els darrers anys han estat convocades pels dos darrers monarques que han regnat a Catalunya: per Felip V de Borbó, l„any 1702, i per Carles III d‟Àustria, el 1706. Les Corts són l„autèntica representació del poble català. Des de 1714 no seran convocades mai més. ► Catalunya, com a conseqüència de la Guerra de Successió a la Corona d‟Espanya, és sotmesa a un règim d‟ocupació militar. Les seves institucions són abolides; les seves banderes, cremades públicament; el seu dret públic, suprimit. La llengua catalana, fins llavors l„única oficial, és postergada al simple àmbit familiar La més alta autoritat a Catalunya serà el Capità General. Una autoritat militar perquè el poble no oblidi que ha estat vençut i ocupat militarment pels vencedors. ► Aquest és el veritable origen de la incorporació de Catalunya a la Corona d‟Espanya. No fou per via de pacte, ni per via de matrimoni, o per qualsevol altra via pacífica.
    [Show full text]
  • Presidències I Presidents De La Generalitat De Catalunya
    Presidències i presidents de la Generalitat de Catalunya La relació cronològica adjunta recull, per a les èpoques me- Braç Eclesiàstic escollits a la Cort del 1359. A partir de la dieval i moderna, els noms dels diputats que, per raó del seu Cort iniciada a Montsó el 1362, a més, el diputat del Braç rang, tingueren preeminència protocol·lària per damunt Eclesiàstic considerat preeminent passa a residir a Barce- dels altres diputats, fet que amb freqüència els dugué a pre- lona. sidir els actes i a encapçalar els documents de la Diputació El període de regència de 1367-75, fruit de la resolució de del General. Per aquesta causa es tracta sempre de diputats la Cort de Vilafranca de suspendre els diputats residents a del Braç Eclesiàstic, a excepció del cas de Joan I d'Empúries Barcelona, no ha estat tingut en compte en la present relació. —diputat del Braç Militar—, sobre el qual recaigué la pree- Tampoc no ha estat considerada la diputació que Joan II minència pel fet de pertànyer a la família reial. féu nomenar l'any 1470, a Lleida, en la fase final de la guer- Els diputats que foren escollits més d'una vegada aparei- ra civil catalana, i que actua de manera paral·lela a la Dipu- xen distingits tipogràficament en cursiva el segon cap i no- tació escollida pel procediment establert pels braços. més han estat comptats una vegada entre els 126 presidents Pel que fa a l’època contemporània, no han estat recollits de la Generalitat. els personatges imposats al capdavant de la Generalitat pel Com que, inicialment, el nombre de diputats no fou es- Govern espanyol durant la suspensió de l'Estatut i l'empre- table i n'hi hagué diversos per braç, ha estat destacat aquell sonament del president Lluís Companys (1934-36).
    [Show full text]
  • Dante En La Cultura Catalana a L'entorn Del Casal De Barcelona
    Dante en la cultura catalana a l’entorn del Casal de Barcelona (1381-1410/12) Francesc J. Gómez Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] http://orcid.org/0000-0003-0250-2277 Received 20/06/2016; accepted 08/09/2016 DOI 10.7203/MCLM.3.8433 Dante in Catalan culture around the House of Barcelona (1381-1410/12) Abstract This article analyzes in a historical context the earliest evidences of Dante’s influence on Catalan culture during the reigns of Kings Peter IV, John I and Martin of Aragon, until the interregnum (1410-12) and the change of dynasty resulting from the Compromise of Caspe (1412). French courts, Avignon papal curia and the close personal, political and dynastic ties between the kingdoms of Sicily and Aragon constitute the background on which this paper studies the many echoes of Dante —from the Commedia, from the commentaries on Dante and from the so-called silloge boccaccesca— to be found around the chancellery and the court of Aragon: specifically, in Bernat Metge’s Llibre de Fortuna e Prudència (1381) and Lo somni (c. 1398); in Andreu Febrer’s, Gilabert de Pròixida’s and Melcior de Gualbes’ poetry; in one letter from Martin of Aragon (1408), and in Felip de Malla’s early predication (1411, 1413). Keywords Dante Alighieri; Dante in Catalan culture; Anselm Turmeda; Bernat Metge; Felip de Malla; Antipope Benedict XIII; King Martin of Aragon; Andreu Febrer; Gilabert de Pròixida; Melcior de Gualbes; Christine de Pizan and Dante; Dante in Sicily. Magnificat Cultura i Literatura Medievals 3, 2016, 161-198. http://ojs.uv.es/index.php/MCLM ISSN 2386-8295 162 Gómez, “Dante en la cultura catalana a l’entorn del Casal de Barcelona” resum L’article analitza en un context històric les primeres mostres d’influència de Dante en la cultura catalana durant els regnats de Pere el Cerimoniós, Joan I i Martí l’Humà, fins a l’interregne (1410-12) i el canvi de dinastia resultant del Compromís de Casp (1412).
    [Show full text]
  • Els Noms Més Comuns Dels Presidents De La Generalitat De Pasqual, José, Artur I Carles Només N'hi Ha Un Entre 130 Des De 1359, I Cap Dona
    Política | J.M.O. | Actualitzat el 13/01/2016 a les 12:22 Els noms més comuns dels presidents de la Generalitat De Pasqual, José, Artur i Carles només n'hi ha un entre 130 des de 1359, i cap dona Francesc Macià proclama la república Foto: Arxiu ND La Generalitat és el nom popular d'un organisme polític existent des de l'època baix medieval, la Diputació del General de Catalunya. Des del segle XIV fins avui ha tingut 130 presidents. En essència, era una estructura de govern dependent de les Corts catalanes, assemblea parlamentària que representava el general del país. Rànking dels noms més habituals Francesc (13) Joan (11) -més un Juan- Miquel (10) Pere (9) Jaume (8) Josep (7) -més un Jose- Bernat (5) Els 130 presidents 1.Berenguer de Cruïlles. 1359-1362 2.Romeu Sescomes. 1363-1364 i 1375-1376 3.Ramon Gener. 1364-1365 i 1379-1380 4.Bernat Vallès. 1365-1367 5.Joan I d'Empúries. 1376 6.Guillem de Guimerà. 1376-1377 7.Galceran de Besora. 1377-1378 8.Felip d'Anglesola. 1380 9.Pere Santamans. 1381-1383 10.Arnau Descolomer. 1384-1389 https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/16147/noms-mes-comuns-dels-presidents-generalitat Pagina 1 de 4 11.Miquel de Santjoan. 1389-1396 12.Alfons de Tous. 1396-1413 13.Marc de Vilalba. 1413-1416 i 1431-1434 14.Andreu Bertran. 1416-1419 15.Joan Desgarrigues. 1419-1422 16.Dalmau de Cartellà. 1422-1425 17.Felip de Malla. 1425-1428 18.Domènec Ram. 1428-1431 19. Pere de Palou. 1434-1437 20.Pere de Darnius.
    [Show full text]
  • Bibliografia D'eva Serra I Puig
    Bibliografia d’Eva Serra i Puig Aquesta bibliografia d’Eva Serra va començar a gestar-se com a tribut i homenat- ge en el moment de la seva jubilació. Ella —com a investigadora i com a docent— tenia una presència habitual en el món de les biblioteques i dels arxius. Creiem parlar en nom de tots els professionals que la vam tractar quan diem que era una usuària respectada i estimada que, sense exigències ni prepotència, sinó des de la més gran modèstia i discreció, procurava sempre ajudar. No era d’estranyar, doncs, que de vegades ens alertés sobre possibles buits o equivocacions en els ca- tàlegs i inventaris, compartint així amb nosaltres els seus coneixements. Per a unes bibliotecàries, quina millor manera d’homenatjar la seva mestra i amiga que compilar-ne la bibliografia? El projecte, però, es va anar ajornant i la desgràcia va voler que la salut de l’Eva empitjorés ràpidament. Per això, quan se’ns va oferir l’oportunitat d’integrar el recull en aquesta publicació, coordinada per la Univer- sitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, vam pensar que era la millor for- ma de contribuir al reconeixement i a l’homenatge que li devíem. El recull de publicacions d’Eva Serra és un retrat de la seva obra, i, en el fons, d’ella mateixa: hi veiem els seus interessos temàtics, metodològics, la seva impli- cació en obres col·lectives i el seu paper actiu en la difusió de la història, així com la seva generositat en la col·laboració, assídua, en publicacions extraacadèmiques.
    [Show full text]
  • Els Certàmens Literaris a Barcelona, Segles XIV-XVIII Albert Rossich
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert Els certàmens literaris a Barcelona, segles XIV-XVIII Albert Rossich No es pot parlar dels certàmens barcelonins de l’Edat Moderna sense fer re- ferència als inicis d’aquesta festa, a la darreria del segle XIV.1 I és que, a pesar dels canvis que el pas del temps comporta, un fil conductor uneix totes aquestes manifestacions literàries amb el record d’uns orígens que d’una o altra manera perviuen. Certament, a mitjan segle XV, amb el pas de l’occità trobadoresc al ca- talà, el model de llengua poètica canviarà; a la darreria del XV, el tema religiós i moral substituirà les poesies amoroses de ressons trobadorescos; el plurilingüis- me i, a l’últim, el predomini del castellà s’acabaran imposant en el segle XVI; a l’època del barroc, una gran varietat d’estils, formes i temàtiques hi tindran en- trada tumultuosa; alhora, una pluralitat de manifestacions artístiques hi conflui- ran, contribuint amb aquesta amalgama de celebracions diverses a l’espectacu- laritat d’unes festes desmesurades. Tot això és veritat; però, com no podia ser altrament, cada modificació es fa sobre la base del lligam amb un estadi anterior. Barcelona Quaderns d’Història, 9 (2003) Desenvolupar això, ara, ens portaria una mica lluny.2 El que em proposo fer a continuació és tan sols un repàs de la història dels certàmens literaris a Barcelo- na fins a l’entrada de l’època contemporània. Com és ben sabut, el rei Joan I, l’Amador de la Gentilesa, va fundar l’any 1393 un concurs de poesia en llengua vulgar (que «gaya vel gaudiosa, et alio nomine 1.
    [Show full text]
  • Agusti Trilla I Alcover I La Maçoneria a Cervera
    Ramon Maria Xuclà Comas Agusti Trilla i Alcover i la maçoneria Miscel·làniaa Cervera Cerverina 21 (2011) 37-7837 Agusti Trilla i Alcover i la maçoneria a Cervera Ramon Maria Xuclà Comas* Advocat Resum Abstract Dins dels moviments progressistes i Among the progressive and leftist d’esquerres cerverins, la maçoneria hi va movements in Cervera, freemasonry was voler tenir un paper clarament influent i clearly wanting to play an influential character protagonista, com ho demostra el fet que as evidenced by the fact that the creator l’impulsor i fundador de la lògia cerverina and founder of the lodge “Discreción”, Discreción, l’advocat Agustí Trilla, va the lawyer Agustí Trilla, militated in the militar en el republicanisme polític i va republican local politics and participated participar en diferents moviments socials in various social catalan movements on catalans de primera línia; al temps, es va the front line as the same time he was relacionar amb els principal líders polítics related to the catalan republican political republicans catalans de l’època. De fet, leaders of the period. In fact, he drove the va impulsar la maçoneria a Cervera dins masonry within Cervera’s republicanism: del republicanisme cerverí. La majoria most, if not all masons of Cervera, were de maçons cerverins, si no tots, eren republicans. Therefore, it is claimed that republicans. Per tant, es va pretendre que la freemasonry was something more in Cervera maçoneria fos a Cervera quelcom més dins within the leftist movement, although the els moviments d’esquerres, si bé la falta lack of willingness of Republican leaders, de disposició dels republicans cerverins like Domènec Puigredon, who was never capdavanters, com Domènec Puigredon, affiliated with freemasonry, and the fact que mai va estar afiliat a la maçoneria, i that Agustí Trilla was living in Barcelona, el fet de residir a Barcelona Agustí Trilla, made impossible and greatly hinder for the van fer impossible i van dificultar en gran masonry to had a role in Cervera’s politics.
    [Show full text]
  • El Segon Llibre Del Memorial Del Pecador Remut De Felip De Malla
    EL SEGON LLIBRE DEL MEMORIAL DEL PECADOR REMUT DE FELIP DE MALLA Josep Izquierdo Universitat de València Correspondència: c/ Mestre Sanchis Alminyano 2, 11, 46900 Torrent (València), tf: 648 976 532 [email protected] Resum Aquest article conté una lectura biogràfica i genèrica del segon llibre del Me- morial del pecador remut de Felip de Malla (1378?-1431), conservat en ma- nuscrit únic i incomplet a l’Arxiu de la Catedral de València. L’objectiu és tenir una visió de conjunt de l’obra, el primer llibre de la qual ja fou editat a Els Nostres Clàssics, i integrar les noves dades que aporta el segon llibre amb les que ja coneixíem. Ara sabem que Felip de Malla es magistrà en Arts a París, sota el mestratge de Jacques de Nouvion, membre del cercle humanís- tic francès vinculat al Collège de Navarre que inclou també Clamanges i Montreuil, i que el seu mestre en Teologia fou el canceller de la Universitat de París Jean Gerson, l’intel·lectual més destacat d’aquest cercle. I, a més, fou company del destacat hussita Jeroni de Praga. Pel que fa al contingut de l’obra, és un tractat d’exegesi literal i moral sobre la passió i mort de Jesucrist prenent com a base l’evangeli de Mateu, fortament influït des del punt de vista genèric i teològic pel mestratge de Gerson. En l’economia de l’obra, la segona part construeix els fonaments teològics que sostindran una primera part «artitzada», que és la que coneixíem fins ara, amb una concepció de la teologia com a indagació en el text bíblic que suposa un retorn a les fonts anteriors a la sistematització especulativa que s’inicia a la segona meitat del xii i al xiii, que Felip de Malla tampoc no rebutja.
    [Show full text]
  • HISTORIC CURIOSITIES 1. the Streets of Barcelona 2. the Charms
    INDEX HISTORIC CURIOSITIES 1. The streets of Barcelona 2. The charms and hidden corners of Barcelona 2.1. La Rambla 2.1.1. Rambla de Canaletes 2.1.2. Rambla dels Estudis 2.1.3. Rambla de les Flors 2.1.4. Rambla dels Caputxins 2.1.5. Rambla de Santa Mònica 2.2. Gothic Quarter 2.3. La Ribera 2.4. El Raval 2.5. The Eixample LITERARY CURIOSITIES Don Quixote in Barcelona HISTORIC ESTABLISHMENTS 1. Theatres, cafés and entertainments 2. Restaurants and hotels 3. Shops FILMS * Texts written by Mireia Tubau, tourist guide of Catalonia. 1 HISTORIC CURIOSITIES 1. THE STREETS OF BARCELONA Initially, Barcelona’s streets had no names. The city’s population was so small that almost everybody knew one another, and when people asked you for an address, all you had to say was that the person they were looking for lived in the house opposite, the house next door or three doors down. Barcelona didn’t pass the 164,000-inhabitant mark until 1850, so this gives us an idea of how low the population was at that time. In the old days, humble dwellings had no signs to identify them. However, the mansions of the nobility would display their shields on their façades, some of which can still be seen today. Tradesmen also carved the emblems of their particular profession on the lintels of their front doors; these usually consisted of the characteristic tool or tools of their trades. • Relief carvings of shoes and a lion representing Saint Mark, the patron saint of shoemakers, can still be seen between the windows on the façade of the Museu del Calçat (Footwear Museum), in the Plaça de Sant Felip Neri.
    [Show full text]