DOCSLIB.ORG

NEMUS Revista De L’Ateneu De Natura

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
NEMUS Revista De L’Ateneu De Natura NEMUS revista de l’ateneu de natura Portada: Spiralix tuba Quiñonero-Salgado, Alonso & Rolán, 2019. Font dels Rossegadors (la Pobla de Benifassà, el Baix Maestrat, País Valenciá. Foto portada: Sergio Quiñonero-Salgado. Spiralix tuba, espècie nova descrita en aquet mateix número de Nemus, és un caragol molt menut (2 mm) que viu dins de les fonts. Fins ara només s’ha trobat a la Tinença de Benifassà. Els autors l’han nomenat tuba, trompeta en llatí, perquè l’obertura de la conquilla s’assembla a la d’aquest instrument musical. NEMUS revista de l’ateneu de natura Publicació anual de l’Ateneu de Natura Núm. 9. 2019 Data de publicació: octubre 2019 Castelló de la Plana Nemus (CS-302-2003) ISSN: 1697-2694 ISSN versió digital: 2386-3803 NEMUS revista de l’ateneu de natura Director: Enric Forner i Valls (Ateneu de Natura) Consell editorial: Enric Forner i Valls (Ateneu de Natura) Joan Castany i Àlvaro (Associació Paleontològica i Mineralògica d’Onda) Miguel Tirado Bernat (Grup Au d’Ornitologia) Vicent Gual i Ortí (Ateneu de Natura) Carl Nugent (Ateneu de Natura) Consell assessor: Juan Luis Arsuaga Ferreras (Universidad Complutense de Madrid) José Luis Sanz García (Universidad Autónoma de Madrid) Rosa Domènech i Arnal (Universitat de Barcelona) Jordi Martinell i Callicó (Universitat de Barcelona) Germán López Iborra (Universitat d’Alacant) Eduardo Barrón López (Instituto Geológico y Minero de España) Enrique Peñalver Mollá (Instituto Geológico y Minero de España) Jaume Gallemí i Paulet (Museu de Geologia de Barcelona) Carles Fabregat Llueca (Ateneu de Natura) Antoni Aguilella i Palasí (Jardí Botànic de València, Universitat de València) Maquetació i disseny: Miguel Tirado Disseny portada: Enric Forner Editors: La revista Nemus ha estat editada per les següents associacions científiques: Ateneu de Natura, Associació Grup Au d’Ornitologia i Associació Paleontològica i Mineralògica d’Onda. grup au Associació Grup Au d’Ornitologia Objectius La revista científica Nemus pretén difondre i promoure la investigació en les diverses branques de les Ciències Naturals. Pensada per a tècnics, estudiants i investigadors acollirà treballs d’investigació, de divulgació científica i orientació didàctica de tot arreu encara que també dedica especial atenció als articles científics i treballs de divulgació referits a les comarques de Castelló. En definitva l’objectiu és acostar el coneixement científic i que siga accessible a la societat. Difusió La revista ha optat pel sistema anomenat “Open Acces” és dir l’accés obert (lliure i gratuït) del seu contingut a internet. És per això que es troba disponible a les següents webs a l’abast de tothom: Web Ateneu de Natura: http://ateneudenatura.uji.es/ Repositori UJI: http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/52340 RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert): http://www.raco.cat/index.php/Nemus Dialnet: https://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?codigo=19975 Latindex: http://www.latindex.org/latindex/ficha?folio=24480 En la publicació del número 9 de Nemus han col·laborat: La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. Generalitat Valenciana, mitjançant una subvenció emparada en la Resolució de 20 de febrer del 2019 (DOGV 8497, de 27/02/2019), per acord del 5 de juliol del 2019 del director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), mitjançant una subvenció emparada en l’acord de 21 de desembre del 2018 del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (DOGV 8473, 28/01/2019), pel qual es convoquen ajudes al foment de l’ús del valencià en les revistes d’investigació i l’acord 111/2019 d’adjudicació de la Junta de Govern de l’AVL de 17 de juliol del 2019.. Distribució i intercanvi a: Nemus. Ateneu de Natura c/ Sant Roc, 125 3r 5a 12004 Castelló de la Plana. correu electrònic: [email protected] Espai web: http://ateneudenatura.uji.es Copyright 2019 de l’Ateneu de Natura. Tots els drets reservats. La reproducció total o parcial d’aquesta revista està prohibida sense el consentiment explícit per escrit de l’editor. Nemus ISSN: 1697-2694. ISSN versió digital: 2386-3803 Publicat en octubre de 2019 NEMUS revista de l’ateneu de natura Núm. 9. Octubre 2019. PÒRTIC La família Corvidae a la Comunidad Valenciana . 1. M. Tirado ARTICLES Nova troballa de blocs de tsunami a les costes rocoses de sa Punta de sa Miloca-Corral Fals (sud de Menorca, illes Balears) . 7 J. Á. Martín-Prieto, F. X. Roig-Munar, A. Rodríguez-Perea & B. Gelabert Caracterización e dinámica dos coídos nas costas de Galicia . 15 A. Pérez Alberti Teucrium expassum subsp . meridionale, subsp . nov . (sect . Polium (Mill .) Schreb ., Labiatae), un tàxon nou per a la flora ibèrica . 27 P. P. Ferrer-Gallego, R. Roselló, J. Gómez, E. Laguna & J. B. Peris Les plantes utilitzades en les ensalades campestres valencianes . 46 J. B. Peris, A. Guillén, R. Roselló, E. Laguna, P. P. Ferrer-Gallego & J. Gómez Sobre la presència del crustaci Atherfieldastacus rapax (Harbort, 1905) (Glypheidea, Mecochiridae) en el Cretaci Inferior d’Alcanar (el Montsià, Catalunya, NE península Ibèrica) . 65 J. J. Oliva, Á. Arasa & À. Ossó Sobre la descripció d’espècies noves de la classe Echinoidea (Echinodermata) durant el període 2014-2018 . 74 V. Gual, J. Segura & E. Forner Marques de depredació sobre Camerogalerus cylindricus (Echinoidea) del Cenomanià de la costa Basco-cantàbrica . 87 E. Forner, T. Moreno, R. Nomdedeu & J. K. Arbilla A new species of the genus Moitessieria Bourguignat, 1863 (Gastropoda: Moitessieriidae) from Catalonia, Spain . 105 S. Quiñonero-Salgado & E. Rolán Spiralix tuba (Gastropoda: Moitessieriidae) a new species from Spain . 112 S. Quiñonero-Salgado, Á. Alonso & E. Rolán Importancia de los humedales del litoral valenciano para la migración del carricerín cejudo Acrocephalus paludicola . 118 D. Miguélez, C. Zumalacárregui, A. Guillem, M. Tirado, P. Marín, M. Piera, T. Polo, J. Monrós, C. Mompó & R. Oliver Evolució de les aus nidificants a la ciutat de Castelló de la Plana (E de la península Ibèrica) durant el període 2006-2017 . 128 J. Castany & M. Tirado Anàlisi de la mortalitat de l’eriçó (Atelerix algirus vagans) a la xarxa viària de Menorca, illes Balears (2003-2018) . 146 F. X. Roig-Munar Callinectris sapidus Rathbun, 1896 (Decapoda) envaeix les taules dels restaurants a les faldes del delta de l’Ebre . 164 E. Forner & N. Badenes NOTES BREUS De la península antártica a la península ibérica: tapetes microbianos de cianobacterias en el ecosistema . 172 P. Almela & A. Quesada Typification of two Cavanillesian names, Gallium fruticescens (Rubiaceae) and Scorzonera pumilla (Compositae) . 181 P. P. Ferrer-Gallego, R. Roselló, E. Laguna, J. Gómez & J. B. Peris Sobre la primera troballa de l’esperó de Bolòs (Delphinium bolosii) a Sant Llorenç del Munt i Obac . 186 A. M. Hernández Primer registre de Thyreophora cynophila (Panzer, 1798) (Diptera: Piophilidae: Thyreophorina) a la Comunitat Valenciana (Espanya) . 189 J. M. Gracia, A. Llopis, R. Prades, J. Barona & J. Cerdá Els blocs de tsunamis de la costa rocosa de la serra d’Irta (el Baix Maestrat): una proposta com a LIG (Lloc d’Interès Geològic) . 195 F. X. Roig-Munar, E. Forner, V. Gual, J. Á. Martín-Prieto, J. Segura, A. Rodríguez-Perea, B. Gelabert & J. M. Vilaplana Ressenyes bibliogràfiques . 211 Normes pels autors . .218 Pòrtic Korenveld met Kraaien (Camp de blat amb corbs). Vincent van Gogh. Museu Van Gogh, Amsterdam. Oli sobre llenç, 50,5 x 103 cm. Pintat a Auvers-sur-Oise, el juliol de 1890. Van Gogh va pintar aquest quadre “Camp de blat amb corbs” dues setmanes abans de la mort i és sens dubte una de les seues obres més sorprenents. Un premonitori cel fosc amb un esbart de corbs sobrevolant un dels camps de blat que havia pintat en tantes ocasions a la seua residència de Auvers-sur-Oise. En els seus últims anys, la vida de Van Gogh girava entorn a atacs de bogeria i èpoques de lucidesa. Després del conegut incident en el qual es va tallar part d’una orella després d’un atac d’ira -sembla ser que enfocat al seu amic Gauguin, amb qui va tenir una breu convivència- va ser enviat a un hospital psiquiàtric en Saint-Rémy. Aquesta va ser la etapa de major creativitat, arribant a pintar un quadre per dia. Al maig de 1890, experimentant una millora, va sortir del psiquiàtric i se’n va anar a viure a Auvers-sur-Oise. Va ser en aquest període, en el qual va perdre el contacte amb la realitat i envaït per una progressiva sensació de tristesa, va desenvolupar un estil basat en formes dinàmiques i en un vigorós ús de la línia. L’intens sofriment de Van Gogh, amb els seus atacs psicòtics i idees delirants es reflectia en la seua pintura. El fet que els còrvids siguen comuns i molt visibles els han fet bastant populars en la cultura humana, els corbs apareixen en el folklore popular, en la mitologia de multitud de religions, en llegendes, en la literatura i en una àmplia varietat de manifestacions culturals. En les pel•lícules, la imatge o les veus dels corbs s’han associat a situacions de terror, suspens o mort. En la literatura els corbs s’utilitzen constantment com a símbol de mort, com en el famós poema d’Edgar Alan Poe “El corb”. Els corbs també s’han utilitzat en la pintura com a símbols de mort, de solitud o de mala sort com reflecteix aquest quadre de Van Gogh. La família Corvidae Els còrvids com a grup faunístic respecte a la resta de còrvids: té un bec llarg i estret L’ancestre comú a tots els còrvids va sorgir probable- i unes potes igualment més fines i estretes, a més de ment fa 53 milions d’anys en el que avui és Austràlia, presentar el bec i les potes acolorides, per la qual cosa des d’on es va escampar cap a Àsia i Àfrica i més tard s’aparta de dues dels caràcters distintius de la família.
Load more

Recommended publications
  • The Coume Ouarnède System, a Hotspot of Subterranean Biodiversity in Pyrenees (France)
    diversity Article The Coume Ouarnède System, a Hotspot of Subterranean Biodiversity in Pyrenees (France) Arnaud Faille 1,* and Louis Deharveng 2 1 Department of Entomology, State Museum of Natural History, 70191 Stuttgart, Germany 2 Institut de Systématique, Évolution, Biodiversité (ISYEB), UMR7205, CNRS, Muséum National d’Histoire Naturelle, Sorbonne Université, EPHE, 75005 Paris, France; [email protected] * Correspondence: [email protected] Abstract: Located in Northern Pyrenees, in the Arbas massif, France, the system of the Coume Ouarnède, also known as Réseau Félix Trombe—Henne Morte, is the longest and the most complex cave system of France. The system, developed in massive Mesozoic limestone, has two distinct resur- gences. Despite relatively limited sampling, its subterranean fauna is rich, composed of a number of local endemics, terrestrial as well as aquatic, including two remarkable relictual species, Arbasus cae- cus (Simon, 1911) and Tritomurus falcifer Cassagnau, 1958. With 38 stygobiotic and troglobiotic species recorded so far, the Coume Ouarnède system is the second richest subterranean hotspot in France and the first one in Pyrenees. This species richness is, however, expected to increase because several taxonomic groups, like Ostracoda, as well as important subterranean habitats, like MSS (“Milieu Souterrain Superficiel”), have not been considered so far in inventories. Similar levels of subterranean biodiversity are expected to occur in less-sampled karsts of central and western Pyrenees. Keywords: troglobionts; stygobionts; cave fauna Citation: Faille, A.; Deharveng, L. The Coume Ouarnède System, a Hotspot of Subterranean Biodiversity in Pyrenees (France). Diversity 2021, 1. Introduction 13 , 419. https://doi.org/10.3390/ Stretching at the border between France and Spain, the Pyrenees are known as one d13090419 of the subterranean hotspots of the world [1].
    [Show full text]
  • Species Fact Sheet with Juga Hemphilli Hemphilli
    SPECIES FACT SHEET Scientific Name: Juga hemphilli hemphilli (Henderson 1935) Common Name: barren juga Phylum: Mollusca Class: Gastropoda Order: Neotaenioglossa Family: Semisulcospiridae Taxonomic Note: Past genetic analysis by Lee et al. (2006) based on incorrectly identified museum voucher specimens suggested reassignment of the related subspecies Juga hemphilli dallesensis (and therefore the Juga hemphilli conspecifics, including Juga hemphilli hemphilli) to the genus Elimia. However, Foighil et al. (2009) conducted an additional analysis and determined that Juga hemphilli is indeed most closely related to other western Juga and should not be reassigned to the genus Elimia. Turgeon et al. (1998) do not recognize any subspecies of Juga hemphilli. Conservation Status: Global Status: G2T1 (May 2009) National Status: United States (N1) (June 2000) State Statuses: Oregon (S1), Wahington (S1) (NatureServe 2015) IUCN Red List: NE – Not evaluated Technical Description: This subspecies was originally described as Goniobasis hemphilli hemphilli (Henderson 1935). Burch (1982; 1989) revised this subspecies to the genus Juga to reflect the distribution of taxa west of the Continental Divide. Adult: Juga is a genus of medium-sized, aquatic, gilled snails traditionally treated as part of the subfamily Semisulcospirinae within the Pleuroceridae family, although the Semisulcospirinae subfamily was recently elevated to family level based on morphological and molecular evidence (Strong and Köhler 2009). The Pleuroceridae and Semisulcospiridae families both differ from the Hydrobiidae family in that the males lack a verge (male copulatory organ). The genus Juga is distinct from related pleurocerid snails based on reproductive anatomy and egg mass characters (Taylor 1966), as well as features of the ovipositor pore, radula, midgut, kidney, and pallial gonoduct (Strong and Frest 2007).
    [Show full text]
  • The Panamic Biota: Some Observations Prior to a Sea-Level Canal
    Bulletin of the Biological Society of Washington No. 2 THE PANAMIC BIOTA: SOME OBSERVATIONS PRIOR TO A SEA-LEVEL CANAL A Symposium Sponsored by The Biological Society of Washington The Conservation Foundation The National Museum of Natural History The Smithsonian Institution MEREDITH L. JONES, Editor September 28, 1972 CONTENTS Foreword The Editor - - - - - - - - - - Introduction Meredith L. Jones ____________ vi A Tribute to Waldo Lasalle Schmitt George A. Llano 1 Background for a New, Sea-Level, Panama Canal David Challinor - - - - - - - - - - - Observations on the Ecology of the Caribbean and Pacific Coasts of Panama - - - - Peter W. Glynn _ 13 Physical Characteristics of the Proposed Sea-Level Isthmian Canal John P. Sheffey - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 31 Exchange of Water through the Proposed Sea-Level Canal at Panama Donald R. F. Harleman - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 41 Biological Results of the University of Miami Deep-Sea Expeditions. 93. Comments Concerning the University of Miami's Marine Biological Survey Related to the Panamanian Sea-Level Canal Gilbert L. Voss - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 49 Museums as Environmental Data Banks: Curatorial Problems Posed by an Extensive Biological Survey Richard S. Cowan - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 59 A Review of the Marine Plants of Panama Sylvia A. Earle - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 69 Ecology and Species Diversity of
    [Show full text]
  • Checklist of the Vascular Alien Flora of Catalonia (Northeastern Iberian Peninsula, Spain) Pere Aymerich1 & Llorenç Sáez2,3
    BOTANICAL CHECKLISTS Mediterranean Botany ISSNe 2603-9109 https://dx.doi.org/10.5209/mbot.63608 Checklist of the vascular alien flora of Catalonia (northeastern Iberian Peninsula, Spain) Pere Aymerich1 & Llorenç Sáez2,3 Received: 7 March 2019 / Accepted: 28 June 2019 / Published online: 7 November 2019 Abstract. This is an inventory of the vascular alien flora of Catalonia (northeastern Iberian Peninsula, Spain) updated to 2018, representing 1068 alien taxa in total. 554 (52.0%) out of them are casual and 514 (48.0%) are established. 87 taxa (8.1% of the total number and 16.8 % of those established) show an invasive behaviour. The geographic zone with more alien plants is the most anthropogenic maritime area. However, the differences among regions decrease when the degree of naturalization of taxa increases and the number of invaders is very similar in all sectors. Only 26.2% of the taxa are more or less abundant, while the rest are rare or they have vanished. The alien flora is represented by 115 families, 87 out of them include naturalised species. The most diverse genera are Opuntia (20 taxa), Amaranthus (18 taxa) and Solanum (15 taxa). Most of the alien plants have been introduced since the beginning of the twentieth century (70.7%), with a strong increase since 1970 (50.3% of the total number). Almost two thirds of alien taxa have their origin in Euro-Mediterranean area and America, while 24.6% come from other geographical areas. The taxa originated in cultivation represent 9.5%, whereas spontaneous hybrids only 1.2%. From the temporal point of view, the rate of Euro-Mediterranean taxa shows a progressive reduction parallel to an increase of those of other origins, which have reached 73.2% of introductions during the last 50 years.
    [Show full text]
  • Echinodermata) Durant El Període 2014-2018
    NEMUS núm. 9. 2019 Sobre la descripció d’espècies noves de la classe Echinoidea (Echinodermata) durant el període 2014-2018 Vicent Gual i Orti1, Javier Segura Navarro1 & Enric Forner i Valls1 1. Ateneu de Natura. Sant Roc, 125, 3r. 5a. 12004 Castelló de la Plana. [email protected]. En el camp de la paleontologia el treball de descripció de les espècies que s’han conservat al registre fòssil està molt lluny d’haver conclòs. De manera que d’una manera dispersa i arreu del món hi ha un continu degoteig de publicacions on es descriuen espècies noves. Dins la paleontologia, l’equinologia, ocupa un paper significatiu tant a nivell científic com a nivell de col·leccionisme privat i museístic. Aquesta importància, potser està moti- vada per la bona conservació de la carcassa dels equínids, que està constituïda per calcita, cosa que afavoreix la seua fossilització i proporciona un registre fòssil ric de la classe Echinoidea. L’interès del treball és donar un visió global i actual dels treballs de descripció de la classe Echinoidea, de la qual no s’ha publicat cap treball de recopilació des de l’any 2008. Disposar d’una fotografia, una mostra, del que està passant ara. Per altra banda, es vol aprofundir en certs aspectes que sovint no són analitzats. Com el lloc geogràfic i les edats geològiques en les quals s’estan fent descripcions o en quines revistes científiques i per qui s’estan publicant les espècies noves. De l’estudi es conclou, atesos els treballs que s’ha pogut enregistrar, que durant els últims cinc anys, 2014-2018, s’han descrit al món 74 espècies noves d’equínids, per 77 autors, que s’han publicat en 30 revistes diferents, mitjançant 53 articles.
    [Show full text]
  • Species Distinction and Speciation in Hydrobioid Gastropoda: Truncatelloidea)
    Andrzej Falniowski, Archiv Zool Stud 2018, 1: 003 DOI: 10.24966/AZS-7779/100003 HSOA Archives of Zoological Studies Review inhabit brackish water habitats, some other rivers and lakes, but vast Species Distinction and majority are stygobiont, inhabiting springs, caves and interstitial hab- itats. Nearly nothing is known about the biology and ecology of those Speciation in Hydrobioid stygobionts. Much more than 1,000 nominal species have been de- Mollusca: Caeno- scribed (Figure 1). However, the real number of species is not known, Gastropods ( in fact. Not only because of many species to be discovered in the fu- gastropoda ture, but mostly since there are no reliable criteria, how to distinguish : Truncatelloidea) a species within the group. Andrzej Falniowski* Department of Malacology, Institute of Zoology and Biomedical Research, Jagiellonian University, Poland Abstract Hydrobioids, known earlier as the family Hydrobiidae, represent a set of truncatelloidean families whose members are minute, world- wide distributed snails inhabiting mostly springs and interstitial wa- ters. More than 1,000 nominal species bear simple plesiomorphic shells, whose variability is high and overlapping between the taxa, and the soft part morphology and anatomy of the group is simplified because of miniaturization, and unified, as a result of necessary ad- aptations to the life in freshwater habitats (osmoregulation, internal fertilization and eggs rich in yolk and within the capsules). The ad- aptations arose parallel, thus represent homoplasies. All the above facts make it necessary to use molecular markers in species dis- crimination, although this should be done carefully, considering ge- netic distances calibrated at low taxonomic level. There is common Figure 1: Shells of some of the European representatives of Truncatelloidea: A believe in crucial place of isolation as a factor shaping speciation in - Ecrobia, B - Pyrgula, C-D - Dianella, E - Adrioinsulana, F - Pseudamnicola, G long-lasting completely isolated habitats.
    [Show full text]
  • Arbacia Lixula (Linnaeus, 1758)
    Arbacia lixula (Linnaeus, 1758) AphiaID: 124249 OURIÇO-NEGRO Animalia (Reino) > Echinodermata (Filo) > Echinozoa (Subfilo) > Echinoidea (Classe) > Euechinoidea (Subclasse) > Carinacea (Infraclasse) > Echinacea (Superordem) > Arbacioida (Ordem) > Arbaciidae (Familia) Vasco Ferreira Vasco Ferreira Estatuto de Conservação Sinónimos Arbacia aequituberculata (Blainville, 1825) Arbacia australis Lovén, 1887 Arbacia grandinosa (Valenciennes, 1846) Arbacia pustulosa (Leske, 1778) Cidaris pustulosa Leske, 1778 Echinocidaris (Agarites) loculatua (Blainville, 1825) Echinocidaris (Tetrapygus) aequituberculatus (Blainville, 1825) Echinocidaris (Tetrapygus) grandinosa (Valenciennes, 1846) 1 Echinocidaris (Tetrapygus) pustulosa (Leske, 1778) Echinocidaris aequituberculata (Blainville, 1825) Echinocidaris grandinosa (Valenciennes, 1846) Echinocidaris loculatua (Blainville, 1825) Echinocidaris pustulosa (Leske, 1778) Echinus aequituberculatus Blainville, 1825 Echinus equituberculatus Blainville, 1825 Echinus grandinosus Valenciennes, 1846 Echinus lixula Linnaeus, 1758 Echinus loculatus Blainville, 1825 Echinus neapolitanus Delle Chiaje, 1825 Echinus pustulosus (Leske, 1778) Referências additional source Hayward, P.J.; Ryland, J.S. (Ed.). (1990). The marine fauna of the British Isles and North-West Europe: 1. Introduction and protozoans to arthropods. Clarendon Press: Oxford, UK. ISBN 0-19-857356-1. 627 pp. [details] basis of record Hansson, H.G. (2001). Echinodermata, in: Costello, M.J. et al. (Ed.) (2001). European register of marine species: a check-list
    [Show full text]
  • Diptera): a Life History, Molecular, Morphological
    The evolutionary biotogy of Conopidae (Diptera): A life history, molecular, morphological, systematic, and taxonomic approach Joel Francis Gibson B.ScHon., University of Guelph, 1999 M.Sc, Iowa State University, 2002 B.Ed., Ontario Institute for Studies in Education/University of Toronto, 2003 A thesis submitted to the Faculty of Graduate and Postdoctoral Affairs in partial fulfillment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy in Biology Carleton University Ottawa, Ontario © 2011 Joel Francis Gibson Library and Archives Bibliotheque et 1*1 Canada Archives Canada Published Heritage Direction du Branch Patrimoine de Pedition 395 Wellington Street 395, rue Wellington Ottawa ON K1A 0N4 Ottawa ON K1A 0N4 Canada Canada Your Tile Votre r&ference ISBN: 978-0-494-83217-2 Our file Notre reference ISBN: 978-0-494-83217-2 NOTICE: AVIS: The author has granted a non­ L'auteur a accorde une licence non exclusive exclusive license allowing Library and permettant a la Bibliotheque et Archives Archives Canada to reproduce, Canada de reproduire, publier, archiver, publish, archive, preserve, conserve, sauvegarder, conserver, transmettre au public communicate to the public by par telecommunication ou par I'lnternet, preter, telecommunication or on the Internet, distribuer et vendre des theses partout dans le loan, distribute and sell theses monde, a des fins commerciales ou autres, sur worldwide, for commercial or non­ support microforme, papier, electronique et/ou commercial purposes, in microform, autres formats. paper, electronic and/or any other formats. The author retains copyright L'auteur conserve la propriete du droit d'auteur ownership and moral rights in this et des droits moraux qui protege cette these.
    [Show full text]
  • Ronald Davis Oral History Collection on the Performing Arts
    Oral History Collection on the Performing Arts in America Southern Methodist University The Southern Methodist University Oral History Program was begun in 1972 and is part of the University’s DeGolyer Institute for American Studies. The goal is to gather primary source material for future writers and cultural historians on all branches of the performing arts- opera, ballet, the concert stage, theatre, films, radio, television, burlesque, vaudeville, popular music, jazz, the circus, and miscellaneous amateur and local productions. The Collection is particularly strong, however, in the areas of motion pictures and popular music and includes interviews with celebrated performers as well as a wide variety of behind-the-scenes personnel, several of whom are now deceased. Most interviews are biographical in nature although some are focused exclusively on a single topic of historical importance. The Program aims at balancing national developments with examples from local history. Interviews with members of the Dallas Little Theatre, therefore, serve to illustrate a nation-wide movement, while film exhibition across the country is exemplified by the Interstate Theater Circuit of Texas. The interviews have all been conducted by trained historians, who attempt to view artistic achievements against a broad social and cultural backdrop. Many of the persons interviewed, because of educational limitations or various extenuating circumstances, would never write down their experiences, and therefore valuable information on our nation’s cultural heritage would be lost if it were not for the S.M.U. Oral History Program. Interviewees are selected on the strength of (1) their contribution to the performing arts in America, (2) their unique position in a given art form, and (3) availability.
    [Show full text]
  • 03 Misiachna & Korneyev 2 04 2015.Indd
    Vestnik zoologii, 49(2): 113–118, 2015 DOI 10.1515/vzoo-2015-0012 UDC 595.773.4 THE FIRST RECORDS OF THE SKIPPER FLIES (DIPTERA, PIOPHILIDAE) FROM UKRAINE A. V. Misiachna1,3, V. A. Korneyev2 1Taras Shevchenko National University of Kyiv, Volodymyrska str., 60, Kyiv, 01033 Ukraine E-mail: [email protected] 2,1Schmalhausen Institute of Zoology, NAS of Ukraine vul. B. Khmelnytskogo, 15, Kiev, 01601 Ukraine E-mail: [email protected] 3Corresponding author Th e First Records of the Skipper Flies (Diptera, Piophilidae) from Ukraine. Misiachna, A. V., Korneyev, V. A. — Eight species of the family Piophilidae are found in the mainland Ukraine. Five of them, Allopiophila luteata (Haliday, 1833), Parapiophila vulgaris (Fallén, 1820), Protopiophila latipes (Meigen, 1838), Stearibia nigriceps (Meigen, 1826), and Neottiophilum praeustum (Meigen, 1826), are recorded from the fi rst time from Ukraine. Two species, Mycetaulus bipunctatus (Fallén, 1823) and Prochyliza nigrimana (Meigen, 1826), have been previously recorded only from Crimea. Key words: Diptera, Piophilidae, Ukraine, fi rst records. Первые находки сырных мух, или прыгунов (Diptera, Piophilidae) из Украины. Мисячна А. В., Корнеев В. А. — На материковой части Украины было найдено восемь видов из семейства Piophilidae, пять из которых: Allopiophila luteata (Haliday, 1833), Parapiophila vulgaris (Fallén, 1820), Protopiophila latipes (Meigen, 1838), Stearibia nigriceps (Meigen, 1826) и Neottiophilum praeustum (Meigen, 1826), — впервые отмечены в Украине. Два вида, Mycetaulus bipunctatus (Fallén, 1823) и Prochyliza nigrimana (Meigen, 1826), ранее были отмечены только из Крыма. Ключевые слова: Diptera, Piophilidae, Украина, первые находки. Introduction Piophilidae are a small family of the acalyptrates (Diptera Cyclorrhapha) usually assigned to the superfamily Tephritoidea and including about 80 species worldwide (McAlpine, 1977; Ozerov, Norrbom, 2010) and 29 species in Europe (Ozerov, 2013).
    [Show full text]
  • The Marine Biodiversity and Fisheries Catches of the Pitcairn Island Group
    The Marine Biodiversity and Fisheries Catches of the Pitcairn Island Group THE MARINE BIODIVERSITY AND FISHERIES CATCHES OF THE PITCAIRN ISLAND GROUP M.L.D. Palomares, D. Chaitanya, S. Harper, D. Zeller and D. Pauly A report prepared for the Global Ocean Legacy project of the Pew Environment Group by the Sea Around Us Project Fisheries Centre The University of British Columbia 2202 Main Mall Vancouver, BC, Canada, V6T 1Z4 TABLE OF CONTENTS FOREWORD ................................................................................................................................................. 2 Daniel Pauly RECONSTRUCTION OF TOTAL MARINE FISHERIES CATCHES FOR THE PITCAIRN ISLANDS (1950-2009) ...................................................................................... 3 Devraj Chaitanya, Sarah Harper and Dirk Zeller DOCUMENTING THE MARINE BIODIVERSITY OF THE PITCAIRN ISLANDS THROUGH FISHBASE AND SEALIFEBASE ..................................................................................... 10 Maria Lourdes D. Palomares, Patricia M. Sorongon, Marianne Pan, Jennifer C. Espedido, Lealde U. Pacres, Arlene Chon and Ace Amarga APPENDICES ............................................................................................................................................... 23 APPENDIX 1: FAO AND RECONSTRUCTED CATCH DATA ......................................................................................... 23 APPENDIX 2: TOTAL RECONSTRUCTED CATCH BY MAJOR TAXA ............................................................................
    [Show full text]
  • Dictionary of Cultivated Plants and Their Regions of Diversity Second Edition Revised Of: A.C
    Dictionary of cultivated plants and their regions of diversity Second edition revised of: A.C. Zeven and P.M. Zhukovsky, 1975, Dictionary of cultivated plants and their centres of diversity 'N -'\:K 1~ Li Dictionary of cultivated plants and their regions of diversity Excluding most ornamentals, forest trees and lower plants A.C. Zeven andJ.M.J, de Wet K pudoc Centre for Agricultural Publishing and Documentation Wageningen - 1982 ~T—^/-/- /+<>?- •/ CIP-GEGEVENS Zeven, A.C. Dictionary ofcultivate d plants andthei rregion so f diversity: excluding mostornamentals ,fores t treesan d lowerplant s/ A.C .Zeve n andJ.M.J ,d eWet .- Wageninge n : Pudoc. -11 1 Herz,uitg . van:Dictionar y of cultivatedplant s andthei r centreso fdiversit y /A.C .Zeve n andP.M . Zhukovsky, 1975.- Me t index,lit .opg . ISBN 90-220-0785-5 SISO63 2UD C63 3 Trefw.:plantenteelt . ISBN 90-220-0785-5 ©Centre forAgricultura l Publishing and Documentation, Wageningen,1982 . Nopar t of thisboo k mayb e reproduced andpublishe d in any form,b y print, photoprint,microfil m or any othermean swithou t written permission from thepublisher . Contents Preface 7 History of thewor k 8 Origins of agriculture anddomesticatio n ofplant s Cradles of agriculture and regions of diversity 21 1 Chinese-Japanese Region 32 2 Indochinese-IndonesianRegio n 48 3 Australian Region 65 4 Hindustani Region 70 5 Central AsianRegio n 81 6 NearEaster n Region 87 7 Mediterranean Region 103 8 African Region 121 9 European-Siberian Region 148 10 South American Region 164 11 CentralAmerica n andMexica n Region 185 12 NorthAmerica n Region 199 Specieswithou t an identified region 207 References 209 Indexo fbotanica l names 228 Preface The aimo f thiswor k ist ogiv e thereade r quick reference toth e regionso f diversity ofcultivate d plants.Fo r important crops,region so fdiversit y of related wild species areals opresented .Wil d species areofte nusefu l sources of genes to improve thevalu eo fcrops .
    [Show full text]