NEMUS Revista De L’Ateneu De Natura
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
NEMUS revista de l’ateneu de natura Portada: Spiralix tuba Quiñonero-Salgado, Alonso & Rolán, 2019. Font dels Rossegadors (la Pobla de Benifassà, el Baix Maestrat, País Valenciá. Foto portada: Sergio Quiñonero-Salgado. Spiralix tuba, espècie nova descrita en aquet mateix número de Nemus, és un caragol molt menut (2 mm) que viu dins de les fonts. Fins ara només s’ha trobat a la Tinença de Benifassà. Els autors l’han nomenat tuba, trompeta en llatí, perquè l’obertura de la conquilla s’assembla a la d’aquest instrument musical. NEMUS revista de l’ateneu de natura Publicació anual de l’Ateneu de Natura Núm. 9. 2019 Data de publicació: octubre 2019 Castelló de la Plana Nemus (CS-302-2003) ISSN: 1697-2694 ISSN versió digital: 2386-3803 NEMUS revista de l’ateneu de natura Director: Enric Forner i Valls (Ateneu de Natura) Consell editorial: Enric Forner i Valls (Ateneu de Natura) Joan Castany i Àlvaro (Associació Paleontològica i Mineralògica d’Onda) Miguel Tirado Bernat (Grup Au d’Ornitologia) Vicent Gual i Ortí (Ateneu de Natura) Carl Nugent (Ateneu de Natura) Consell assessor: Juan Luis Arsuaga Ferreras (Universidad Complutense de Madrid) José Luis Sanz García (Universidad Autónoma de Madrid) Rosa Domènech i Arnal (Universitat de Barcelona) Jordi Martinell i Callicó (Universitat de Barcelona) Germán López Iborra (Universitat d’Alacant) Eduardo Barrón López (Instituto Geológico y Minero de España) Enrique Peñalver Mollá (Instituto Geológico y Minero de España) Jaume Gallemí i Paulet (Museu de Geologia de Barcelona) Carles Fabregat Llueca (Ateneu de Natura) Antoni Aguilella i Palasí (Jardí Botànic de València, Universitat de València) Maquetació i disseny: Miguel Tirado Disseny portada: Enric Forner Editors: La revista Nemus ha estat editada per les següents associacions científiques: Ateneu de Natura, Associació Grup Au d’Ornitologia i Associació Paleontològica i Mineralògica d’Onda. grup au Associació Grup Au d’Ornitologia Objectius La revista científica Nemus pretén difondre i promoure la investigació en les diverses branques de les Ciències Naturals. Pensada per a tècnics, estudiants i investigadors acollirà treballs d’investigació, de divulgació científica i orientació didàctica de tot arreu encara que també dedica especial atenció als articles científics i treballs de divulgació referits a les comarques de Castelló. En definitva l’objectiu és acostar el coneixement científic i que siga accessible a la societat. Difusió La revista ha optat pel sistema anomenat “Open Acces” és dir l’accés obert (lliure i gratuït) del seu contingut a internet. És per això que es troba disponible a les següents webs a l’abast de tothom: Web Ateneu de Natura: http://ateneudenatura.uji.es/ Repositori UJI: http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/52340 RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert): http://www.raco.cat/index.php/Nemus Dialnet: https://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?codigo=19975 Latindex: http://www.latindex.org/latindex/ficha?folio=24480 En la publicació del número 9 de Nemus han col·laborat: La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. Generalitat Valenciana, mitjançant una subvenció emparada en la Resolució de 20 de febrer del 2019 (DOGV 8497, de 27/02/2019), per acord del 5 de juliol del 2019 del director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), mitjançant una subvenció emparada en l’acord de 21 de desembre del 2018 del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (DOGV 8473, 28/01/2019), pel qual es convoquen ajudes al foment de l’ús del valencià en les revistes d’investigació i l’acord 111/2019 d’adjudicació de la Junta de Govern de l’AVL de 17 de juliol del 2019.. Distribució i intercanvi a: Nemus. Ateneu de Natura c/ Sant Roc, 125 3r 5a 12004 Castelló de la Plana. correu electrònic: [email protected] Espai web: http://ateneudenatura.uji.es Copyright 2019 de l’Ateneu de Natura. Tots els drets reservats. La reproducció total o parcial d’aquesta revista està prohibida sense el consentiment explícit per escrit de l’editor. Nemus ISSN: 1697-2694. ISSN versió digital: 2386-3803 Publicat en octubre de 2019 NEMUS revista de l’ateneu de natura Núm. 9. Octubre 2019. PÒRTIC La família Corvidae a la Comunidad Valenciana . 1. M. Tirado ARTICLES Nova troballa de blocs de tsunami a les costes rocoses de sa Punta de sa Miloca-Corral Fals (sud de Menorca, illes Balears) . 7 J. Á. Martín-Prieto, F. X. Roig-Munar, A. Rodríguez-Perea & B. Gelabert Caracterización e dinámica dos coídos nas costas de Galicia . 15 A. Pérez Alberti Teucrium expassum subsp . meridionale, subsp . nov . (sect . Polium (Mill .) Schreb ., Labiatae), un tàxon nou per a la flora ibèrica . 27 P. P. Ferrer-Gallego, R. Roselló, J. Gómez, E. Laguna & J. B. Peris Les plantes utilitzades en les ensalades campestres valencianes . 46 J. B. Peris, A. Guillén, R. Roselló, E. Laguna, P. P. Ferrer-Gallego & J. Gómez Sobre la presència del crustaci Atherfieldastacus rapax (Harbort, 1905) (Glypheidea, Mecochiridae) en el Cretaci Inferior d’Alcanar (el Montsià, Catalunya, NE península Ibèrica) . 65 J. J. Oliva, Á. Arasa & À. Ossó Sobre la descripció d’espècies noves de la classe Echinoidea (Echinodermata) durant el període 2014-2018 . 74 V. Gual, J. Segura & E. Forner Marques de depredació sobre Camerogalerus cylindricus (Echinoidea) del Cenomanià de la costa Basco-cantàbrica . 87 E. Forner, T. Moreno, R. Nomdedeu & J. K. Arbilla A new species of the genus Moitessieria Bourguignat, 1863 (Gastropoda: Moitessieriidae) from Catalonia, Spain . 105 S. Quiñonero-Salgado & E. Rolán Spiralix tuba (Gastropoda: Moitessieriidae) a new species from Spain . 112 S. Quiñonero-Salgado, Á. Alonso & E. Rolán Importancia de los humedales del litoral valenciano para la migración del carricerín cejudo Acrocephalus paludicola . 118 D. Miguélez, C. Zumalacárregui, A. Guillem, M. Tirado, P. Marín, M. Piera, T. Polo, J. Monrós, C. Mompó & R. Oliver Evolució de les aus nidificants a la ciutat de Castelló de la Plana (E de la península Ibèrica) durant el període 2006-2017 . 128 J. Castany & M. Tirado Anàlisi de la mortalitat de l’eriçó (Atelerix algirus vagans) a la xarxa viària de Menorca, illes Balears (2003-2018) . 146 F. X. Roig-Munar Callinectris sapidus Rathbun, 1896 (Decapoda) envaeix les taules dels restaurants a les faldes del delta de l’Ebre . 164 E. Forner & N. Badenes NOTES BREUS De la península antártica a la península ibérica: tapetes microbianos de cianobacterias en el ecosistema . 172 P. Almela & A. Quesada Typification of two Cavanillesian names, Gallium fruticescens (Rubiaceae) and Scorzonera pumilla (Compositae) . 181 P. P. Ferrer-Gallego, R. Roselló, E. Laguna, J. Gómez & J. B. Peris Sobre la primera troballa de l’esperó de Bolòs (Delphinium bolosii) a Sant Llorenç del Munt i Obac . 186 A. M. Hernández Primer registre de Thyreophora cynophila (Panzer, 1798) (Diptera: Piophilidae: Thyreophorina) a la Comunitat Valenciana (Espanya) . 189 J. M. Gracia, A. Llopis, R. Prades, J. Barona & J. Cerdá Els blocs de tsunamis de la costa rocosa de la serra d’Irta (el Baix Maestrat): una proposta com a LIG (Lloc d’Interès Geològic) . 195 F. X. Roig-Munar, E. Forner, V. Gual, J. Á. Martín-Prieto, J. Segura, A. Rodríguez-Perea, B. Gelabert & J. M. Vilaplana Ressenyes bibliogràfiques . 211 Normes pels autors . .218 Pòrtic Korenveld met Kraaien (Camp de blat amb corbs). Vincent van Gogh. Museu Van Gogh, Amsterdam. Oli sobre llenç, 50,5 x 103 cm. Pintat a Auvers-sur-Oise, el juliol de 1890. Van Gogh va pintar aquest quadre “Camp de blat amb corbs” dues setmanes abans de la mort i és sens dubte una de les seues obres més sorprenents. Un premonitori cel fosc amb un esbart de corbs sobrevolant un dels camps de blat que havia pintat en tantes ocasions a la seua residència de Auvers-sur-Oise. En els seus últims anys, la vida de Van Gogh girava entorn a atacs de bogeria i èpoques de lucidesa. Després del conegut incident en el qual es va tallar part d’una orella després d’un atac d’ira -sembla ser que enfocat al seu amic Gauguin, amb qui va tenir una breu convivència- va ser enviat a un hospital psiquiàtric en Saint-Rémy. Aquesta va ser la etapa de major creativitat, arribant a pintar un quadre per dia. Al maig de 1890, experimentant una millora, va sortir del psiquiàtric i se’n va anar a viure a Auvers-sur-Oise. Va ser en aquest període, en el qual va perdre el contacte amb la realitat i envaït per una progressiva sensació de tristesa, va desenvolupar un estil basat en formes dinàmiques i en un vigorós ús de la línia. L’intens sofriment de Van Gogh, amb els seus atacs psicòtics i idees delirants es reflectia en la seua pintura. El fet que els còrvids siguen comuns i molt visibles els han fet bastant populars en la cultura humana, els corbs apareixen en el folklore popular, en la mitologia de multitud de religions, en llegendes, en la literatura i en una àmplia varietat de manifestacions culturals. En les pel•lícules, la imatge o les veus dels corbs s’han associat a situacions de terror, suspens o mort. En la literatura els corbs s’utilitzen constantment com a símbol de mort, com en el famós poema d’Edgar Alan Poe “El corb”. Els corbs també s’han utilitzat en la pintura com a símbols de mort, de solitud o de mala sort com reflecteix aquest quadre de Van Gogh. La família Corvidae Els còrvids com a grup faunístic respecte a la resta de còrvids: té un bec llarg i estret L’ancestre comú a tots els còrvids va sorgir probable- i unes potes igualment més fines i estretes, a més de ment fa 53 milions d’anys en el que avui és Austràlia, presentar el bec i les potes acolorides, per la qual cosa des d’on es va escampar cap a Àsia i Àfrica i més tard s’aparta de dues dels caràcters distintius de la família.