Informació sobre el cas McGeough

Gerry McGeough va néixer el 1958 prop de (comtat de Tyrone, Irlanda del Nord). Va entrar a formar part de l’IRA i del Sinn Féin a l’edat de 17 anys, en el context dels anys més durs dels enfrontaments entre els catòlics republicans i els protestants unionistes. Va ser condemnat a la presó per activitats vinculades amb l’IRA i va complir diversos anys de condemna fins el seu alliberament l’any 1996. Entre 1996 i l’any 2006 va viure a Dublín.

En el context del (1998) molts presos de l’IRA van sortir de la presó. L’any 2006, McGeough va tornar a viure a Irlanda del Nord, al comtat de Tyrone, sense cap problema. Un any més tard, l’any 2007, es va presentar com a candidat republicà independent a les eleccions del Parlament de l’Ulster, mostrant-se crític amb el Sinn Féin. Difereix d’aquest partit polític en alguns aspectes concrets de l'acord de pau (per exemple, no accepta la policia britànica a l’Ulster), però no és un dissident i dóna suport a la pau. En aquelles eleccions de l’any 2007, en sortir del centre d’electoral, a Omagh, arran de l’escrutini, va ser detingut en una de les principals operacions del RUC / PSNI. Aquesta detenció pública va ser percebut com un acte d'intimidació política. Es va interrogar i acusar Gerry McGeough de pertinença a l’IRA i de ferir, l’any 1981, un home de l’ (grup paramilitar unionista). Llavors eren els anys de les conegudes vagues de fam del 1981, quan va morir un dels líders més destacats del republicanisme irlandès: .

A la primavera del 2007, després de romandre tres setmanes a la presó, Gerry McGeough va sortir en llibertat sota fiança fins a la celebració del judici. El mes de febrer de 2011 un jutge el va declarar culpable a través d’un judici especial (Diplock Court) i va ser condemnat a 20 anys de presó. Des d’aleshores ha estat a la presó de Maghaberry.

Actualment Gerry McGeough és l’única persona empresonada per càrrecs anteriors als Acords de Divendres Sant. Ell ha patit una clara discriminació en relació amb tots els casos als quals s’ha atorgat el “Royal Pardon”. Des de 2009, a més, pateix malaltia coronària, que s’ha accentuat amb el seu empresonament.

L’any passat (el 2011) els seus advocats van sol·licitar que l’indultessin. La primera petició no va entrar a tràmit. La segona petició es va tramitar, però es va denegar el 28 de febrer d’aquest any.

La campanya “Free Gerry McGeough Campaign” ha treballat durant tot aquest temps per aconseguir l’alliberament de McGeough, una tasca que es desenvolupa a la República d’Irlanda, Irlanda del Nord, els EEUU i Catalunya. Diversos partits polítics catalans han donat suport a l’alliberament de McGeough, com ICV, ERC i CiU. L’Alcalde, Jordi San José, i regidors de l’Ajuntament han fet diverses gestions amb europarlamentaris catalans. També han fet gestions directes Oriol Jonqueres i els diputats a Corts d’ERC (Joan Tardà, Alfred Bosch i Teresa Jordà).

La campanya desenvolupada a Catalunya ha estat molt important perquè es presentés en la vista de la petició de l’indult de McGeough i perquè hi aportés documentació. Inicialment el Siin Féin no es volia presentar, però per raó de les gestions de l’alcalde (ciutat de la què es originària l’esposa de McGeough) i de la intermediació d’Oriol Junqueres (d’ERC), el seu líder, Gerry Adams, va presentar una declaració en el qual va afirmar que, en compliment de l’Acord de Weston Park, Gerry McGeough no hauria d’haver estat mai processat ni condemnat. També diversos partits d’Irlanda, com el SDLP i el Fiana Fáil, estan donant suport l’alliberament de McGeough.

El procés i empresonament de McGeough s’ha produït en un context clarament fora dels acords de pau. En aquest sentit, és important l’Acord de Weston Park. Un acord signat el 2001 entre el Govern Britànic i el Govern Irlandès per implementar i fer possible el Procés de Pau (Good Friday Agreement). En un d’aquests acords, els dos governs van reconèixer que calia fer un programa d’alliberament anticipat dels membres de les organitzacions partidàries de l’alt al foc. Un programa per aquelles persones amb processos pendents per delictes anteriors a l’any 1998. També es va acordar que, en el cas que es condemnessin a aquestes persones, se les hauria de beneficiar amb un alliberament anticipat. Els dos governs van acceptar que no es perseguissin aquests casos i que, el més aviat possible, abans de finalitzar l’any (en aquest cas el 2001) es prenguessin les mesures necessàries perquè no es perseguissin els interessats.

A finals del mes de maig de 2012, “Free Gerry McGeough Campaign” va lliurar més d’un miler de signatures al Secretari d’Estat del Govern Britànic per als Afers d’Irlanda del Nord. Moltes d’aquestes signatures eren de catalans. Aquest polític, però, no va voler tractar el tema i va al·legar que calia esperar a que el tribunal s’hi pronunciés abans de tractar aquest cas. Tot plegat va ajornar l’alliberament de Gerry McGeough.

El 25 d’octubre del 2012, el Ple de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va aprovar per unanimitat una moció en la qual demanava al Govern Britànic l’alliberament de Gerry McGeough.

Darrerament el cas ha pres un caire més positiu. El passat 21 de desembre se li va concedir a McGeough un permís per passar el Nadal a casa seva amb la família, on hi hi va estar fins al dia 2 de gener.

Avui Gerry McGeough surt de la presó definitivament, en compliment dels acords de Divendres Sant, on s’estableix que els condemnats per penes anteriors a l’any 1998 no poden restar més de dos anys empresonats.

Gerry McGeough ha restat dos anys a la presó, però fins fa poc no hi havia la seguretat que l’alliberessin. La pressió internacional, especialment dels EEUU i de Catalunya, ha estat molt important per al compliment dels acords de pau. En aquest sentit, el suport dels representants de Sant Feliu, amb l’alcalde al capdavant, ha estat fonamental.

Informació facilitada per Mari Luz Retuerta.