DOCSLIB.ORG

Peliu Formosa Ì Torres

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Peliu Formosa Ì Torres des ooéiics tenen públic, potser per­ qué hi ha molts milers de persones l A semblança que Tan versos’ (no parlo de ‘poetes’). b) Hi ha alguns joves (o no tant joves) més o menys anarquitzants, que uguen bé amb el Henguatge i la Peliu forma (Casassas i companyia) i que S ’ha dit que tothom té escrit el seu també busquen la manera de ser desti. Si és aixi pel nostre personatge ‘mediátics’. està escrit en vers... És un avantatge, Formosa die jo. EH és un poeta, ho testifica la c) De tant en tant, aigú desqualifica seva obra. ì Torres aixé que se’n diu ‘poesía de l’expe- riéncia’, que no sé ben bé qué és. El < Apliquem la prosa, tot començant temps d rá quina poesia ‘queda’ com l / l dient que Feliu Formosa va néixer a Joan Cusco í Aymamí en tetes les époques. Sabadell l’any 1934. Llicenciat en llengües romàniques. Estudis de d) Els Hibres de poesia es venen poc Germanistica a la Universität de (com a passât sempre), malgrat que Fieidelberg, on va exercir com a pro­ alguna Ilibreria els té en Hoc visible fessor d’espanyol (1950-60). Ens amplia la informació, aixi: -M’he dedicat professionalment al : MKSÍ món del teatre (direcció escénica i interpretació). La meva activitat pri­ mordial ha estât la traducció literària (de l’alemany al català i al castellà). Eie traduit, entre d’altres autore, Bertolt Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Friedrich Schiller, Franz Kafka, Robert 155 Musil, Joseph Roth, Klaus Mann, 27 Thomas Mann, Fleinfich Fleine, Peter Flandke, Thomas Bernhard, Botho Strauss, Tankred Dorst, Fleinrich von Kleist, Fiermann Flesse, Georg Trakl... Una bona llista. I continua: -Fie exercit com a professor de l’ins­ titut de Teatre de la Diputació de Barcelona des del 1975. Sóc també professor associât de la Universität Pompeu Fabra. Acaba de deixar el cigar en el cen- drer i s’aixeca per anar a buscar un programa teatral. Aixeca una persia­ na a fi que entri més Hum. El sol de la tarda sesteja en la terrassa. Disparo la primera pregunta: -A tu, poeta, cal fer-te una pregun­ ta més que preceptiva, elemental: com va el país de poesia?... I, com va de poetes? -Per respondre, caldria un article o un assaig. Els temes són aquests: a) El festival Internacional i la Semana de Poesia a Barcelona, aixi com alguns altres recitals o especta- FOTO; PERE MONISTROL dar malament. I Pía deu dir això per­ qué devia haver comprovat que que- dava malament més d’una vegada. -Avui la Fama ja es pot trobar fins i tot dins d’una llauna de tomàquet, que és un dir. Els famosos i famo­ sas apareixen per tots els cantons... Recordar que en la Mitologia, segons Virgili, la Fama és ‘la veu pública’. Té moites boques i molts ulls, i viatja amb gran rapidesa. És que la fama, pregunto jo, s’ha déva­ luât quan ella està més a l’abast dels candidats?... -Hi ha un tipus de fama que intenta -i ho aconsegueix- rebaixar fins a la is3 Immortalltat la ‘veu pública’, perqué al |Vî:ÎÎîî3^-;::Îi: darrere hi ha una idea corruptora i culturalment empobridora del con- sum. Però sembla que això funciona. (La Central, a Barcelona; Mll-l-un III- general). Al marge d’aquest fet és No vivim en una bona època. bres, a Terrassa, que son les que jo cert que la gran massa de la poblaciô conec). Conclusiô: eis poetes som no va al teatre, I és que pot ser el tea­ -Feliu, vas o estás de retorn?... poos hi han de treballar amb tot el tre, encara que a Europa hi hagi més -No sé què voi dir estar de retorn. rigor i la màxima tenacitat, prescin- pùblic, no deixa de ser també un En la teina, sovint m’aturo i reviso. Em dint del que diuen i el que dirán. fenomen de pùbllcs, escolllts selec- replantejo coses. Em torno a posar en tes minoritarls. marxa. Sòn molt importants els temps -Entrem al teatre per preguntar-te: de reflexiò. Ara, en la relaciò amb les com està el món del teatre?... Al setmanari ‘Die Zeit’ (16-22 de setembre de 2000) hi ha una pàgina persones i amb el mòn oiroumdant, 156 -Una altra pregunta molt general i amb la programaoiô dels teatres en no pue estar de retorn. Procuro ' 28 genèrica. Qué pue dir? Dones que llengua alemanya (Repûblioa Federal avançar. Mal no se saben prou coses. ens continua faltant tradlciô; que Alemanya, Austria i Suïssa). Hi figu­ podem caure en l’eufòria i en la trlvla- -Et consideres home afortunat o ren, amb producoions prépies i en litat (no sé si dir ‘comerclalltat’), però no tant?... règim de repertori (funoions alterna­ que la professlô ha millorat. Una man- -No tant. cança: l’ajuda a les sales alternatives dos), 83 clutats I 150 teatres, alguns que, econémloament, continúen amb dels quais, en les ciutats més grans, -Tornaries enrere per rectificar tenon més d’una sala. S’hi represen­ l’aigua al ooll I provant d’oferir espeo- alguna cosa? ten els clàssics autéotons (Lessing, taoles estimulante (acabo de veure -I tant! un magnifie Tartuf al Versus Teatre). Goethe, Schiller, Kleist, Büchner, -Pessimista o optimista davant del Ah!, I que no hem d’anar al teatre ùni- Hebbel, Hauptmann, Brecht, etc.) i demá?... cament per veure ‘in person’ els pro­ estrangers (Txèkhov, Usen, Tenne­ - ‘Pessimista del sentiment i optimista tagonistes dels serials televisius! ssee Williams, etc.), aixi corn peces d’autors actuals (entre elles La reina de la raó’ (no sé si es dIu ben bé així). * : -S ’acaba de publicar per la de la beilesa de Leenane, que tant Hi ha dies que penso que el món va cap Societat General d’Actors d’Es- èxit ha tingut entre nosaltres), I algu­ a la catàstrofe i altres dies penso que estem pagant un passât molt béstia î panya (SGAES) unes xifres que nos comédies ‘oomercials’ i estrenes repetim: un 75% dels espanyols no d’autors actuals en llengua alemanya, (aquest terrible segle XX), i que ens cal van al teatre. El que el preu de les a part de les éperes i operetes, que partir de la realitat que tenim per mlllo- entrades s’ha incrementat prop d’un també abunden. rar-la com siguí. La realitat Immediata I 25%, no serà pas aquest el motiu el meu país, molt sovint m’angoixen, principal. Comenta’ns-ho, si us -La societat actual té moites perqué algunes coses van malament plau. opcions ICidiques i récréatives -i d’una manera potser Irreversible. -En l’aspecte demogràfic, la d’oci- corn mai. De fet la societat Península no és Alemanya. Només hi actual és diferent, però ‘Túnica -Quins records més agradables ha produoció teatral a les grans capi­ manera de no quedar malament és senyalaries de la teva vida? tals (a Séria, posem per cas, vénen no comparar”, com diu Pía. -Alguns moments d’amor, entre espectacles de Madrid, i a Granollers -En la resposta anterior he compa­ molts. No són galres, però intensos i vénen espectacles de Barcelona, en rât. La veritat és que no em fa res que­ molt precisos i concretables en el FOTOS; PERE MONISTROL record. Algún moment escoltant can­ - “Cal tenir un soient, allá on sigui” temps com un enemic. I potser no hi tar la meva filia Ester. Algún viatge -Déu nos guard que no l’hi tingués- ha altre carni de salvaciò”. per Alemanya. sim. -Gran veritat. -I quin record de la teva infantesa - “El conseil és un gènere literari en - “Només som allò que ens propo- et fa somriure encara?... decadèneia: no intentis cultivar-lo”. sem no ser”. -És la formulaciô radical d’una Inevi­ -La meva infantesa va ser a la post­ -No pas corn a “gènere”, però pot- 15‘ guerra. Els records són agredoiços. ser subrepticiament i si el conseil pot table Irrealització. En el tons, hi estic 29 Records amb tendresa Doña Sol, una ser reaiment útil sobre algunes de les d’acord. mestra que tenia quan era molt petit poquissimes coses que em perme- - “La moral és una qüestió més d’i- en una acadèmia de Baroelona, quan trien donar oonsells. dees que no pas de conducta”. els régals de reis eren molt pobrets. -H ha un tons d’immoralitat, una Parlo de la primera infància (abans - “Totes les idees acaben patint de immoralitat latent, que provem de dels deu anys) reuma” vèneer amb Idees. -És la sensació que estic tenint ara Durant l’entrevista el fotògraf, Pere mateix. - “Tots els homes sòn mortals, i jo Monistrol, pren algunes instantànies; I més que ningú”. - “La poesia només serveix per a rEmili Hierro està fent-li la oaricatura. -Potser sí, perqué es tracta de mi. fer més poesia” -Ara - l’hi ha dit- treu-te les ulleres -És bastant aixi. -després d’uns tragos li diu que ja se El sol ha marxat de la terrassa, Haurà marxat a buscar l’ombra... les pot tornar a posar. - “Som irrepetibles” Deixem el poeta entre les seves -Et proposo, amie Feliu, una mena -Si corres una mica de món, penses parets, plenes de Ilibres i quadres. És de joc. Citaré alguns dels conseils, que potser no. un ambient que s’hi respira molta més proverbis i insolències de Joan poesia que prosa... Fuster i a cadascun m’agradaria - “La dona és pura fisiologia; l’ho- que li apliquessis una resposta, me també, però prova de dissimu- amb tot l’efecte teatral que tu vul- lar-ho”. (entre cometes també, pun- guis donar-hi.
Load more

Recommended publications
  • La Narrativa De Heinrich Von Kleist Como Referente Para El Estudio De La Literatura Mundial
    UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID FACULTAD DE FILOLOGÍA TESIS DOCTORAL La narrativa de Heinrich von Kleist como referente para el estudio de la literatura mundial. Un análisis comparado Heinrich von Kleists Prosa als Bezugspunkt für das Studium der Weltliteratur. Eine komparative Analyse MEMORIA PARA OPTAR AL GRADO DE DOCTOR PRESENTADA POR Alejandro López Lizana Directora Mª Isabel Hernández González Madrid © Alejandro López Lizana, 2019 UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID FACULTAD DE FILOLOGÍA Departamento de Filología Alemana y Eslava TESIS DOCTORAL La narrativa de Heinrich von Kleist como referente para el estudio de la Literatura Mundial. Un análisis comparado Heinrich von Kleists Prosa als Bezugspunkt für das Studium der Weltliteratur. Eine komparative Analyse MEMORIA PARA OPTAR AL GRADO DE DOCTOR PRESENTADA POR Alejandro López Lizana Directora Mª Isabel Hernández González Madrid, 2019 A la memoria de Jos Sagüés, maestro y amigo, que me animó a dar el primer paso en mi carrera como investigador. Agradecimientos En primer lugar quiero darle las gracias a Isabel Hernández por su orientación, consejo y apoyo durante la elaboración de esta tesis. Es su destreza como directora la que ha guiado este trabajo por el buen camino. A mis padres, por estar ahí en cada etapa del viaje. A María Jesús Gil, Paloma Sánchez, Carmen Gómez, Marta Fernández, Amelia Sanz y, en definitiva, a todos los profesores y profesoras de la universidad Complutense de Madrid que en alguna ocasión me han asesorado o simplemente animado a seguir adelante. Y en especial a Isabel García, de quien he tenido el gusto y el privilegio de aprender como docente. A los profesores Ingo Breuer, Günter Blamberger y Martin Roussel por su inestimable ayuda durante mi estancia en la Universidad de Colonia.
    [Show full text]
  • PREMIOS ADE 12- Ganadores
    PREMIOS ADE 2012 El día 28 de enero de 2013, a las 19:30 horas en el Teatro Pavón de Madrid, sede temporal de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, tuvo lugar la Entrega de los Premios ADE 2012 , convocados por la Asociación de Directores de Escena de España. Los premios fueron entregados por Miguel Ángel Recio, Director General del INAEM; Juan Barja, Director del Círculo de Bellas Artes; Vicente Gisbert, Secretario General de la Federación de Artistas del Estado Español; Jesús Campos, Presidente de la Asociación de Autores de Teatro; Maite Blasco, Consejera de AISGE; José Gabriel López Antuñano, Director de la Escuela Superior de Arte Dramático de Castilla y León; Pepa Pedroche, actriz; Ángel Fernández Montesinos, Presidente de Honor de la ADE; Helena Pimenta, Presidente de la ADE y Juan Antonio Hormigón, Secretario General de la ADE. El acto contó así mismo con las actuaciones de Vicente Gisbert, Ginés García Millán, Pepa Pedroche y Alex R. Pastor que interpretaron diversos textos de Bertolt Brecht. La lista de premiados fue la siguiente: Premio ADE de Dirección Ganador: Ernesto Caballero por En la vida todo es verdad y todo mentira Finalistas: Lluís Pasqual por Quitt Carme Portaceli por Nuestra clase Santiago Sánchez por Tío Vania Gerardo Vera por Agosto Premio «Adolfo Marsillach» a una labor teatral significativa TEATRO DE LA ESTACIÓN, DE ZARAGOZA Por sus veinticinco años de actividad como espacio abierto y multidisciplinar, sala de exhibición, centro de producción y lugar de formación, que ha aglutinado a su alrededor un amplio tejido social y cultural. Premio «Joseph Caudí» de Escenografía Ganador: José Tomé por Macbeth Finalistas: Paco Azorín por Nuestra clase José Luis Raymond por En la vida todo es verdad y todo mentira Premio «Adrià Gual» de Figurinismo Ganadora: Deborah Macías por Farsas y églogas Finalistas: Alejandro Andújar por Macbeth Elena S.
    [Show full text]
  • Programació De L'ateneu De
    Programació Octubre / Novembre / Desembre 2015 Un espai per compartir, conviure i conversar Fundat per l’Ajuntament de Vic, la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya i el Casino de Vic i amb l’horitzó de l’any 2016 en què Vic assumeix la capitalitat cultural de Catalunya, l’Ateneu neix l’any 2015 com a centre cultural amb la voluntat de: • promoure l’activitat intel·lectual mitjançant l’impuls de diàlegs oberts, transversals i constructius • fomentar la creativitat intel·lectual, artística i participativa • contribuir a la cohesió social de la ciutat de Vic i de la comarca d’Osona Recuperem l’Ateneu per a la ciutat de Vic Tots els naixements fan il·lusió. Els fills per a les famílies, els espais i nous equipaments per a les ciutats, i el diàleg i la tertúlia per a les ànimes dels ciutadans. La ciutat de Vic, de tradició ateneista, veu renéixer un projecte que ens pot aportar debat, reflexió i cultura enmig de l’estrès del dia a dia. Fent memòria històrica, la ciutat ja va destacar fa anys per aquesta voluntat de replantejar- se les coses, d’observar els canvis socials, de contribuir en certa manera a una revolució cultural. L’any 1860, un grup divers d’il·lustrats fundaven el Círcol Literari que, en plena Renaixença, va impulsar una gran activitat cultural en forma de certàmens, exposicions, publicacions, sessions científiques i literàries. Va ser, segurament, la primera aportació Aprofitem l’oportunitat que ens facilita el país vigatana al moviment polític i cultural català del i la ciutat que l’any 2016 serà Capital de la moment, conjuntament amb un Casino que Cultura Catalana.
    [Show full text]
  • 1 L a C R Í T I C a H a D I T . Albes Breus a Les Mans (1973) Com A
    L A C R í T I C A H A D I T . Albes breus a les mans (1973) Com a persona, l'hem vist callar davant el crit dels altres; l'hem vist abandonar la gran ciutat, on aparentment tot era dit, i recloure's a la petita ciutat aparentment marginada; com a poeta busca els racons, agafa amb la mà una escorça mentre aguarda absort el cel gran amb ocells el nom dels quals desconeix, acaricia una cella, repeteix un únic nom, la música d'un nom. Aquí comença la seva poesia. Josep M. Carandell (Pròleg a Albes breus a les mans, 1973) . Raval (1975) Uno de los mejores modelos de prosa catalana que a partir de ahora podrán utilizar los profesores de nuestra lengua será, sin duda, esa treintena de páginas magistrales de Raval. Ni el mejor Ruyra, ni el mejor Sagarra, ni el mejor prosista catalán de cualquier tiempo que ustedes propongan, podría superar la prosa nítida, exacta e irreprochable de Feliu Formosa en Raval. Me apresuro a sentar esta afirmación tras una rigurosa compulsa con diversos textos magistrales. El ritmo, el equilibrio, la proporción, el orden, la nitidez, la plasticidad, son otras tantas características de esta prosa segura, directa y, sin embargo, infinitamente trabajada, obra de un artífice del idioma que no olvida en ningún momento, por otra parte, la sencillez expresiva, la eficacia narrativa, la pureza verbal, tan próximas a las fuentes y a los orígenes. Angel Marsá (El Correo Catalán, 23-X-1975) . Cançoner (1976) Com diu l'explicació de la coberta posterior del llibre, Cançoner és el "testimoni estremidor fet del record de la companya desapareguda".
    [Show full text]
  • Feliu Formosa (1934 - )
    Biografías de traductores Feliu Formosa (1934 - ). España Perfil biográfico. Feliu Formosa Torres es poeta pero, sobre todo, un hombre de teatro, y también un reputado traductor, especialmente en el ámbito de la Germanística, estudios que cursó tras licenciarse en Filología Románica. Como dramaturgo, actor y director escénico ha llevado a cabo numerosas adaptaciones teatrales. En 2002, por su dedicación a la escena catalana, le fue otorgado el premio Nacional de Cultura de teatro. A raíz de su actividad como actor, dramaturgo y traductor teatral, en 2003 se publicó el libro-homenaje Feliu Formosa, teatre i paraula . Por lo que se refiere a su faceta como escritor, en 1979 publicó la primera parte de su diario El present vulnerable. Diaris I (1973-1978) , en prosa, y en 1980 reunió su producción poética y traducciones en Si tot és dintre . Más tarde retoma la publicación de poesía con Semblança (1986), actividad creadora que nunca ha abandonado. Desde 2003 se dedicó a la preparación de su obra poética completa, la cual vio la luz con el título de Darrere el vidre. Poesia 1972-2002 en el año 2004. Más reciente es la continuación de sus diarios, A contratemps (Perifèric Edicions, 2005), lo que le colocó entre uno de los prosistas más destacados de nuestras letras. Entre los galardones por su obra destacan: la Creu de Sant Jordi, que le fue otorgada en 1988 por la Generalitat de Catalunya, el premio Carles Riba, el premio Ciutat de Barcelona, el premio de honor del Institut del Teatre o el premio de la Institució de les Lletres Catalanes, de literatura infantil y juvenil.
    [Show full text]
  • FELIU FORMOSA F E L I U Formosa
    RetratsFELIU FORMOSA F E L I U FORMOSA Antoni Martí Monterde Retrats 17 FELIU FORMOSA Antoni Martí Monterde AELC ASSOCIACIÓ D’ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA R Barcelona, 2009 3 Retrats F E L I U FORMOSA Antoni Martí Monterde Aquest dissetè Retrat està patrocinat per Índex 9 PreseNTACIÓ Guillem-Jordi Graells 11 FELIU FORMOSA 13 1. «Els arbres es CobrieN DE CENDra» 23 2. Els primers poemes: INICis I priNCipis 34 3. LA forÇA D’allÒ VulNerable 41 4. L’alTre proCÉS DE Formosa © Antoni Martí Monterde Primera edició: maig de 2009 Dipòsit legal: B-22.302-2009 48 5. TraDuir L’HumÀ ISSN: 1885-2742 Edita: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 55 6. «JO SÓC, seNZillameNT, Canuda, 6, 5è pis (Ateneu Barcelonès). 08002 Barcelona EL Qui se’N VA» E-mail [email protected] http://www.escriptors.cat Fotografía de la coberta: © Josep M. Roset 7. Els paisaTGes DE la impaCIÈNCia Disseny i realització: Insòlit, Barcelona 61 Impressió: La Impremta Ecològica, Barcelona 8. «AfeGir alGUNA Cosa 70 Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només AL momeNT Que reTorNA» R pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Dirigiu- vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments d'aquesta obra. 7 73 BiblioGrafia Presentació Guillem-Jordi Graells Feliu Formosa és un nom de referència en diversos àmbits literaris i culturals, singularment en el poètic i el teatral, però també en el de la traducció. La seva llarga, intensa i fecunda tasca en l’escriptura –de creació o de recreació– i en els més diversos oficis de les arts escèniques, no únicament ha acumu- lat una aportació ingent sinó que, a més, ha esdevingut mo dèlica per a molts dels que l’hem seguit en algun o diversos d’aquests viaranys.
    [Show full text]
  • El Brecht De Formosa. Entre L'escenari Eficaç I La Concisió Poètica
    Quaderns. Revista de Traducció 26, 2019 93-107 El Brecht de Formosa . Entre l’escenari eficaç i la concisió poètica* Heike van Lawick Universitat Jaume I. Departament de Traducció i Comunicació Campus del Riu Sec 12071 Castelló de la Plana [email protected] ORCID: 0000-0001-6857-4906 Resum Per esbrinar a quins aspectes de Bertolt Brecht donà més importància el seu principal traductor al català, Feliu Formosa, que també muntà la primera representació d’una obra de Brecht a Catalunya, aquest article tracta de les teories de Brecht tal com Formosa les va assimilar i del pes que tingueren en la pràctica i en l’evolució del teatre independent. S’hi repassaran les obres de teatre de Brecht traduïdes per Formosa, tant per a la representació com per a la publicació, i també de la seua poesia. Quasi des de l’inici, Formosa treballava amb textos dramàtics i poètics de l’autor alemany, alhora que s’impregnava de les seues teories. El Brecht que Formosa ha incorporat a la cultura catalana és un autor multifacètic que combina perfectament l’eficàcia escènica i la concisió poètica per a fer-ne una arma al servei d’uns objectius de caràcter social i polític. Paraules clau: Bertolt Brecht; Feliu Formosa; traducció; teatre independent. Abstract. Brecht by Formosa. Between effective staging and poetic conciseness This article deals with the dramatic theory of Bertolt Brecht and his reception by Feliu Formo- sa, who is the main Catalan translator of Brecht, and staged the first performance of a work by Brecht in Catalonia. The paper also analyses the influence of Brecht’s theories on the so-called “independent theatre”, and reviews Brecht’s plays as well as his poetry, both translated by For- mosa.
    [Show full text]
  • Feliu Formosa: Traductor I Home De Lletres*
    Quaderns. Revista de Traducció 24, 2017 117-133 Feliu Formosa: traductor i home de lletres * Heike van Lawick Universitat Jaume I. Departament de Traducció i Comunicació Campus del Riu Sec 12071 Castelló de la Plana [email protected] Resum Feliu Formosa ha tingut una activitat enorme en diversos camps de la cultura; aquest article trac- ta de determinar quins podrien considerar-se com a prioritaris i si s’hi poden observar influències recíproques, amb especial èmfasi en la traducció. Amb l’ajuda dels conceptes de Bourdieu habi- tus i camp, s’hi traça la trajectòria vital i professional partint d’escrits i de declaracions de For- mosa mateix. Gràcies a aquests documents, l’habitus originari es deixa reconstruir fàcilment, i també és òbvia la gran influència exercida per Bertolt Brecht. La proximitat dels camps d’activi- tat, però, fa quasi impossible delimitar clarament els habitus respectius, perquè la influència recí- proca de teatre, traducció i docència, d’una banda, i de traducció i poesia pròpia, de l’altra, es posa de manifest molt sovint. Dins el camp de la traducció, el més cultivat, s’observa una cohe- rència considerable en els títols traduïts, que posen el protagonisme de Formosa en relleu. Paraules clau: Feliu Formosa; habitus; camps professionals; Bertolt Brecht; compromís cívic. Abstract. Feliu Formosa, translator and man of letters From the huge number of different activities carried out by Feliu Formosa in a wide range of cultural fields, this paper attempts to determine which of them were considered a priority and whether it is possible to observe mutual influences among them, with special emphasis on transla- tion.
    [Show full text]
  • Feliu Formosa
    Feliu Formosa Visat núm. 2 (octubre 2006) per Feliu Formosa Feliu Formosa (Sabadell, 1934) és poeta, traductor, dramaturg, assagista, actor i director escènic. Ha traduït obres de poesia, novel·la i teatre de l’alemany, en un total que sobrepassa els seixanta títols. Ha realitzat nombroses adaptacions teatrals. Llicenciat en f ilologia romànica per la Univ ersitat de Barcelona (1959), ha cursat estudis de germanística a Feliu Formosa Heidelberg: cursos sobre Brecht i el Barroc. Prof essor substitut a l’Institut d’Intèrprets de Heidelberg i al de Germersheim (1959-1960). Ha dut a terme una llarga activ itat teatral com a director Feliu Formosa escènic i actor en div ersos grups de teatre independent (any s seixanta i setanta) i després en div erses company ies, Fragments principalment al Centre Dramàtic del Vallès (Terrassa). Des La solució - Bertold Brecht del 1975, és prof essor titular de l’Institut del Teatre de la Maria Estuard - Friedrich Schiller Diputació de Barcelona. An Charlotte von Stein - Johann Wolfgang von Goethe Des del 1994, ha impartit div ersos cursos de traducció Aufstieg und Fall der Stradt Mahagonny - Bertold av ançada com a prof essor associat o conf erenciant a la Brecht Univ ersitat Pompeu Fabra (Facultat de Traducció i Ballade - François Villon Interpretació), de Barcelona. Ha tingut una extensa activ itat com a traductor de l’alemany i com a autor d’assaig i poesia. De profundis - Georg Trakl Der Radwechsel - Bertolt Brecht Premiat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Cataluny a (1988), el Premio Nacional
    [Show full text]