des ooéiics tenen públic, potser per­ qué hi ha molts milers de persones l A semblança que Tan versos’ (no parlo de ‘poetes’). b) Hi ha alguns joves (o no tant joves) més o menys anarquitzants, que uguen bé amb el Henguatge i la Peliu forma (Casassas i companyia) i que S ’ha dit que tothom té escrit el seu també busquen la manera de ser desti. Si és aixi pel nostre personatge ‘mediátics’. està escrit en vers... És un avantatge, Formosa die jo. EH és un poeta, ho testifica la c) De tant en tant, aigú desqualifica seva obra. ì Torres aixé que se’n diu ‘poesía de l’expe- riéncia’, que no sé ben bé qué és. El < Apliquem la prosa, tot començant temps d rá quina poesia ‘queda’ com l / l dient que Feliu Formosa va néixer a Joan Cusco í Aymamí en tetes les époques. Sabadell l’any 1934. Llicenciat en llengües romàniques. Estudis de d) Els Hibres de poesia es venen poc Germanistica a la Universität de (com a passât sempre), malgrat que Fieidelberg, on va exercir com a pro­ alguna Ilibreria els té en Hoc visible fessor d’espanyol (1950-60). Ens amplia la informació, aixi:

-M’he dedicat professionalment al : MkSÍ món del teatre (direcció escénica i interpretació). La meva activitat pri­ mordial ha estât la traducció literària (de l’alemany al català i al castellà). Eie traduit, entre d’altres autore, , Friedrich Dürrenmatt, , , Robert 155 Musil, , Klaus Mann, 27 , Fleinfich Fleine, Peter Flandke, , , , Fleinrich von Kleist, Fiermann Flesse, ... Una bona llista. I continua: -Fie exercit com a professor de l’ins­ titut de Teatre de la Diputació de Barcelona des del 1975. Sóc també professor associât de la Universität Pompeu Fabra. Acaba de deixar el cigar en el cen- drer i s’aixeca per anar a buscar un programa teatral. Aixeca una persia­ na a fi que entri més Hum. El sol de la tarda sesteja en la terrassa. Disparo la primera pregunta:

-A tu, poeta, cal fer-te una pregun­ ta més que preceptiva, elemental: com va el país de poesia?... I, com va de poetes? -Per respondre, caldria un article o un assaig. Els temes són aquests: a) El festival Internacional i la Semana de Poesia a Barcelona, aixi com alguns altres recitals o especta- FOTO; PERE MONISTROL dar malament. I Pía deu dir això per­ qué devia haver comprovat que que- dava malament més d’una vegada.

-Avui la Fama ja es pot trobar fins i tot dins d’una llauna de tomàquet, que és un dir. Els famosos i famo­ sas apareixen per tots els cantons... Recordar que en la Mitologia, segons Virgili, la Fama és ‘la veu pública’. Té moites boques i molts ulls, i viatja amb gran rapidesa. És que la fama, pregunto jo, s’ha déva­ luât quan ella està més a l’abast dels candidats?... -Hi ha un tipus de fama que intenta -i ho aconsegueix- rebaixar fins a la is3 Immortalltat la ‘veu pública’, perqué al |Vî:ÎÎîî3^-;::Îi: darrere hi ha una idea corruptora i culturalment empobridora del con- sum. Però sembla que això funciona. (La Central, a Barcelona; Mll-l-un III- general). Al marge d’aquest fet és No vivim en una bona època. bres, a Terrassa, que son les que jo cert que la gran massa de la poblaciô conec). Conclusiô: eis poetes som no va al teatre, I és que pot ser el tea­ -Feliu, vas o estás de retorn?... poos hi han de treballar amb tot el tre, encara que a Europa hi hagi més -No sé què voi dir estar de retorn. rigor i la màxima tenacitat, prescin- pùblic, no deixa de ser també un En la teina, sovint m’aturo i reviso. Em dint del que diuen i el que dirán. fenomen de pùbllcs, escolllts selec- replantejo coses. Em torno a posar en tes minoritarls. marxa. Sòn molt importants els temps -Entrem al teatre per preguntar-te: de reflexiò. Ara, en la relaciò amb les com està el món del teatre?... Al setmanari ‘Die Zeit’ (16-22 de setembre de 2000) hi ha una pàgina persones i amb el mòn oiroumdant, 156 -Una altra pregunta molt general i amb la programaoiô dels teatres en no pue estar de retorn. Procuro ' 28 genèrica. Qué pue dir? Dones que llengua alemanya (Repûblioa Federal avançar. Mal no se saben prou coses. ens continua faltant tradlciô; que Alemanya, Austria i Suïssa). Hi figu­ podem caure en l’eufòria i en la trlvla- -Et consideres home afortunat o ren, amb producoions prépies i en litat (no sé si dir ‘comerclalltat’), però no tant?... règim de repertori (funoions alterna­ que la professlô ha millorat. Una man- -No tant. cança: l’ajuda a les sales alternatives dos), 83 clutats I 150 teatres, alguns que, econémloament, continúen amb dels quais, en les ciutats més grans, -Tornaries enrere per rectificar tenon més d’una sala. S’hi represen­ l’aigua al ooll I provant d’oferir espeo- alguna cosa? ten els clàssics autéotons (Lessing, taoles estimulante (acabo de veure -I tant! un magnifie Tartuf al Versus Teatre). Goethe, Schiller, Kleist, Büchner, -Pessimista o optimista davant del Ah!, I que no hem d’anar al teatre ùni- Hebbel, Hauptmann, Brecht, etc.) i demá?... cament per veure ‘in person’ els pro­ estrangers (Txèkhov, Usen, Tenne­ - ‘Pessimista del sentiment i optimista tagonistes dels serials televisius! ssee Williams, etc.), aixi corn peces d’autors actuals (entre elles La reina de la raó’ (no sé si es dIu ben bé així). * : -S ’acaba de publicar per la de la beilesa de Leenane, que tant Hi ha dies que penso que el món va cap Societat General d’Actors d’Es- èxit ha tingut entre nosaltres), I algu­ a la catàstrofe i altres dies penso que estem pagant un passât molt béstia î panya (SGAES) unes xifres que nos comédies ‘oomercials’ i estrenes repetim: un 75% dels espanyols no d’autors actuals en llengua alemanya, (aquest terrible segle XX), i que ens cal van al teatre. El que el preu de les a part de les éperes i operetes, que partir de la realitat que tenim per mlllo- entrades s’ha incrementat prop d’un també abunden. rar-la com siguí. La realitat Immediata I 25%, no serà pas aquest el motiu el meu país, molt sovint m’angoixen, principal. Comenta’ns-ho, si us -La societat actual té moites perqué algunes coses van malament plau. opcions ICidiques i récréatives -i d’una manera potser Irreversible. -En l’aspecte demogràfic, la d’oci- corn mai. De fet la societat Península no és Alemanya. Només hi actual és diferent, però ‘Túnica -Quins records més agradables ha produoció teatral a les grans capi­ manera de no quedar malament és senyalaries de la teva vida? tals (a Séria, posem per cas, vénen no comparar”, com diu Pía. -Alguns moments d’amor, entre espectacles de Madrid, i a Granollers -En la resposta anterior he compa­ molts. No són galres, però intensos i vénen espectacles de Barcelona, en rât. La veritat és que no em fa res que­ molt precisos i concretables en el FOTOS; PERE MONISTROL record. Algún moment escoltant can­ - “Cal tenir un soient, allá on sigui” temps com un enemic. I potser no hi tar la meva filia Ester. Algún viatge -Déu nos guard que no l’hi tingués- ha altre carni de salvaciò”. per Alemanya. sim. -Gran veritat.

-I quin record de la teva infantesa - “El conseil és un gènere literari en - “Només som allò que ens propo- et fa somriure encara?... decadèneia: no intentis cultivar-lo”. sem no ser”. -És la formulaciô radical d’una Inevi­ -La meva infantesa va ser a la post­ -No pas corn a “gènere”, però pot- 15‘ guerra. Els records són agredoiços. ser subrepticiament i si el conseil pot table Irrealització. En el tons, hi estic 29 Records amb tendresa Doña Sol, una ser reaiment útil sobre algunes de les d’acord. mestra que tenia quan era molt petit poquissimes coses que em perme- - “La moral és una qüestió més d’i- en una acadèmia de Baroelona, quan trien donar oonsells. dees que no pas de conducta”. els régals de reis eren molt pobrets. -H ha un tons d’immoralitat, una Parlo de la primera infància (abans - “Totes les idees acaben patint de immoralitat latent, que provem de dels deu anys) reuma” vèneer amb Idees. -És la sensació que estic tenint ara Durant l’entrevista el fotògraf, Pere mateix. - “Tots els homes sòn mortals, i jo Monistrol, pren algunes instantànies; I més que ningú”. - “La poesia només serveix per a rEmili Hierro està fent-li la oaricatura. -Potser sí, perqué es tracta de mi. fer més poesia” -Ara - l’hi ha dit- treu-te les ulleres -És bastant aixi. -després d’uns tragos li diu que ja se El sol ha marxat de la terrassa, Haurà marxat a buscar l’ombra... les pot tornar a posar. - “Som irrepetibles” Deixem el poeta entre les seves -Et proposo, amie Feliu, una mena -Si corres una mica de món, penses parets, plenes de Ilibres i quadres. És de joc. Citaré alguns dels conseils, que potser no. un ambient que s’hi respira molta més proverbis i insolències de Joan poesia que prosa... Fuster i a cadascun m’agradaria - “La dona és pura fisiologia; l’ho- que li apliquessis una resposta, me també, però prova de dissimu- amb tot l’efecte teatral que tu vul- lar-ho”. (entre cometes també, pun- guis donar-hi. Som-hi? Comencem: tualitza. Ok).

- “Amb una mica de sort, acabarás - “Fixeu-vos-hi bé: sempre es fa la croient que tu ets tu” voluntat de Déu -la voluntat d’altri” l I-' -Em falta una mica més de sort. -Tema de filosofia profunda. La res­ posta és: si i no. - “Cal tenir confiança en l’atzar. No gaire, però una mica” - “Matar el temps...” Aquesta expres- -Més que una mica. siò és tot un programa: ens proposa el QUESTIONARI PROUST BIBLIOGRAFIA -El principal tret del meu carácter? -La intuïciô i la curiositat. -La qualitat que prefereixo en un home? POESIA -La capacitat de diàleg. -Allô que més m’estimo dels amies? Albes breus a les mans, Proa, 1973 -Que ho siguin en eis moments dificils. Llibre de les meditaclons, -El meu principal detecte? Ed. 62, 1973 -La inconstància. -La meva ocupado preferida? Raval, Ed. 62, 1975 -Trad U ir. -El meu somni de benestar? Cançoner, Vosgos, 1976 -Un espai habitable amb llibres, música i pintura. Llibre de viatges, Proa, 1977 -Quina fora la meva pitjor desgracia? -La mort d’un fill. (Premi Caries Riba) -Què voldria ser? SI tot és dintre, Crítica, 1980 -El que SÓC, però amb més feina fêta. -On desitjaria viure? Semblança, Llibres del Malí, 1986 -Ciutat petita o barri tranquil, corn el barri on vise (Sant Andreu) (Premi Ciutat de Barcelona, Premi de -Quin color prefereixo? la Crítica “Cavall Verd”, de Palma de -Blau. Mallorca i Lletra d’or) -Quina flor prefereixo? -Girasol. Per Puck, Columna, 1992 -Quin ocell prefereixo? -Pardal. Impasse, Eumo-Café Central, 1992 -Eis meus autors preterits en prosa? Al llarg de tota una impacléncla, Ed.62, -Tolstoi, Dickens, Balzac, Montaigne. 1994, Premi de la Crítica Serra d’Or -Eis poetes preterits? -Machado, Lorca, Salvat-Papasseit, Brecht, Trakl. Immedlacions, Ed. 62, 2000 -Eis herois de ficció? -Don Quixot, Hans Castorp (de La muntanya mágica de Thomas Mann) -Les meves heroines de ficció? -Anna Karenina, La Regenta. PROSA !58 -Eis meus compositors preterits? 30 Per una acoló teatral, Ed. 62, 1971 -Mozart, Debussy, Schubert i Beethoven. -Els pintors predilectes? El present vulnerable. DIarIs (1973- -Miró, Klee, Goya i una pintora de trenta anys que es diu Neus Martin Royo. 78), Laia, 1979, La Magrana, 1997 -Els meus herois de la vida real? (Premi de la Crítica Serra d ’Or 1980) -EIs qui investiguen per curar malalties corn el cáncer i que están molt Iluny de cobrar el que cobra Rivaldo jugant al fútbol. Les nits del llamp, La Magrana, 1997 -Les meves heroines històriques? (Premi de la Institució de les Lletres -Joana la Boja més que Joana d’Arc. Catalanes al miller llibre infantil i juvenil) -Eis noms que prefereixo? -Cap en concret. -Què detesto més que res? TEATRE -Envair la Intimität dels altres per desconeixença d’un mateix. -Quins caràcters històrics menyspreo més? No haurles d ’haver vingut, monóleg -Evidentment, eis tirànics autoritahs, totalitaris, repressors. estrenat al Romea el 1991 -Quin fet militar admiro més? -Potser n’hi ha algún, però no se m’acut. El miracle de la vaca cega, dins -Quina reforma admiro més? Brufera d ’estiu, Pagès Editors, 1998 -Reforma de qué? Caldria més igualtat en l’aspecte económico-social-cultural, per tal que el tercer món deixés de ser-ho. -Quins dons naturals voldria tenir? Les meves dues últimes traduccions -La facilitât per escriure. Un fisic més harmònic. publicadas son Pentesilea, de Hein­ -Corn m’agradaria morir? -Molt veil i de pressa. rich von Kleist i La plaça dels herds, -Estât present del meu esperit? de Thomas Bernhard, ja estrenada al -Pie de contradiccions. TNC. En aquests moments estic aca- -Fets que m’inspiren més indulgència? bant la traducció de l’obra Luiu, de -L’erotomania. Frank Wedekind, que serà estrenada -El meu lema? al TNC, i alhora reviso el segon volum -“Piano, piano si va lontano”, o bé, corn diu Goethe : “Ohne Eibe aber ohne Weile” del Teatre complet de Bertolt Brecht, (Sense pressa però sense pausa). que tindrà cinc volums d’unes set- -Com SÓC? -Patidor, contradictori, pessimista d’entrada, excessivament elucubrador, buscador centes pàgines (ja n’ha sortit el pri­ (» 1.: • de moments feliços, encara que aquests moments sòn eis que més ens fan pensar mer). en la mort. Mandrôs i inconstant, però Iluitant per no ser-ho, una Iluita que m’ha dut, ri"- quan miro enrere, a traballar més del que em pensava. PERFIL

Es greu, seriös. Aplica eis punts sobre les i amb rima i tot... Métric. Més que humor gasta ironia fina com un tel de ceba... Usa un lema, de Goethe, alemany, natürlich... (*)

(*) naturalment...