FELIU FORMOSA F E L I U Formosa
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
RetratsFELIU FORMOSA F E L I U FORMOSA Antoni Martí Monterde Retrats 17 FELIU FORMOSA Antoni Martí Monterde AELC ASSOCIACIÓ D’ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA R Barcelona, 2009 3 Retrats F E L I U FORMOSA Antoni Martí Monterde Aquest dissetè Retrat està patrocinat per Índex 9 PreseNTACIÓ Guillem-Jordi Graells 11 FELIU FORMOSA 13 1. «Els arbres es CobrieN DE CENDra» 23 2. Els primers poemes: INICis I priNCipis 34 3. LA forÇA D’allÒ VulNerable 41 4. L’alTre proCÉS DE Formosa © Antoni Martí Monterde Primera edició: maig de 2009 Dipòsit legal: B-22.302-2009 48 5. TraDuir L’HumÀ ISSN: 1885-2742 Edita: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 55 6. «JO SÓC, seNZillameNT, Canuda, 6, 5è pis (Ateneu Barcelonès). 08002 Barcelona EL Qui se’N VA» E-mail [email protected] http://www.escriptors.cat Fotografía de la coberta: © Josep M. Roset 7. Els paisaTGes DE la impaCIÈNCia Disseny i realització: Insòlit, Barcelona 61 Impressió: La Impremta Ecològica, Barcelona 8. «AfeGir alGUNA Cosa 70 Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només AL momeNT Que reTorNA» R pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Dirigiu- vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments d'aquesta obra. 7 73 BiblioGrafia Presentació Guillem-Jordi Graells Feliu Formosa és un nom de referència en diversos àmbits literaris i culturals, singularment en el poètic i el teatral, però també en el de la traducció. La seva llarga, intensa i fecunda tasca en l’escriptura –de creació o de recreació– i en els més diversos oficis de les arts escèniques, no únicament ha acumu- lat una aportació ingent sinó que, a més, ha esdevingut mo dèlica per a molts dels que l’hem seguit en algun o diversos d’aquests viaranys. Una producció caracteritzada pel rigor, per una llen- gua clara i flexible, per una vocació de servei a la col·lectivitat més enllà de l’expressió d’un ric món interior. Tot això, però, Feliu Formosa ho ha desenvolupat amb una exquisida discreció, sense rebutjar mai de participar en em- preses col·lectives quan ha calgut però mantenint-se en un discret segon terme quan «el seu mal no volia soroll». Deu ser una de les persones menys vanitoses de la nostra cultura, i això tractant-se d’un poeta que, a més, s’ha mogut intensa- ment pel món teatral, més que una raresa és una autèntica excepció a les regles de l’estufament i la paranoia que sovint són moneda comuna en aquests llocs. Potser per tot això –ri- gor, mestratge, discreció, disponibilitat– és una d’aquestes R raríssimes persones de les qui tothom parla bé, que no té enemics i a la qual hom recorre per a un encàrrec de feina, 9 per a una consulta envitricollada o per demanar-li de sumar- Feliu Formosa se a tota mena d’actes. 1* Si m’és permesa una expansió personal, en les meves expe- riències de traductor i adaptador teatral l’exemple d’en Feliu ha estat sovint una bona guia, i el parell d’ocasions en què hem col·laborat –ell traduint, jo fent la dramatúrgia– van ser una lliçó constant i una bassa d’oli pel que fa a l’harmonització dels in- teressos de cadascun. Com a company de claustre de l’Institut del Teatre, ell era una de les poques persones cap a la qual es dirigien totes les mirades quan hi havia algun debat o conflicte: «Tu què en penses, Feliu?», i tots envejàvem el bon tracte, la perfecta equidistància docent-discent que mantenia amb els alumnes, que l’adoraven. Potser perquè amb aquella actitud que Feliu Formosa va néixer a Sabadell, el 10 de setembre de podria semblar sorruda a un observador superficial, i que no ho 1934, en una casa que ja no existeix del carrer que aleshores és gota, assolia ràpidament aquest paper referencial, aquesta fita s’anomenava del Foment, i que ara es diu Vila Cinca, al barri de a la qual remetre’s, i que vaig poder viure en una de les escasses la Creu Alta, en el si d’una família d’antics industrials. A mitjan ocasions que m’ha tocat fer d’actor. En una producció d’Els segle XIX, el seu rebesavi va fundar el primer vapor industrial de aprenents de bruixot que interpretàvem crítics, directors i autors la ciutat, el Vapor d’en Formosa; encara avui, aquell carrer es sota la batuta d’en Pep Montanyès, la cloenda anava a càrrec diu carrer del Vapor. Però, a causa de la guerra, la família va d’en Feliu i veies com aquella bellíssima persona es transforma- perdre la condició d’industrial, el nom del carrer del Foment va en un adust i amenaçador comissari polític estalinista que ens Per les qüestions biogràfiques, a banda de les converses amb el mateix Feliu For- cantava la canya d’allò que ens sobrevindria i produïa literalment mosa, ens hem basat en diversos materials; principalment el volum Feliu Formosa. calfreds. Sempre recordaré aquella duríssima intervenció, sota Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 1995, i, sobretot, en l’extens llibre-entrevista aparences vellutades, que ell proclamava a la meva esquena i realitzat per Laura Fernández Jubrías: Feliu Formosa, teatre i paraula. Barcelona: Institut del Teatre, 2003; es tracta d’una extensa entrevista organitzada al voltant com em sacsejava en el moment que reposava una mà enganyo- de l’activitat teatral de Formosa, amb motiu de la concessió l’any 1998 del Pre- sament amistosa a la meva espatlla. Ja no era el bonhomiós Feliu, mi d’Honor de l’Institut del Teatre a la seva trajectòria. Precisament l’existència era una presència magnètica i plena de sentit. d’aquest magnífic llibre permet remetre a les seves pàgines el lector interessat en la trajectòria teatral de Formosa, fonamentalment per evitar reiteracions, però És un goig, doncs, presentar aquest Retrat dedicat a la seva també per centrar-nos en aspectes de la resta de la seva obra que fins avui no persona, bàsicament en la seva faceta de poeta, que enriqueix han estat gaire atesos. la bibliografia formosiana i complementa d’altres visions que Per les citacions de poemes s’ha emprat sempre –tret d’excepcions adientment assenyalades– la versió establerta pel propi Feliu Formosa a Darrere el vidre. s’han fet des de la seva faceta escènica. Si més no, em permet Poesia 1972-2002. Barcelona: Edicions 62-Empúries, 2004. Les citacions aniran R mostrar-li públicament el meu agraïment, tot esperant que aques- seguides del títol del llibre concret més el número de pàgina en aquesta edició. R ta publicació contribueixi a una millor difusió de la seva apor- Per les citacions d’altres llibres, es consignarà el títol corresponent i la pàgina; la referència completa es trobarà a l’apartat de bibliografia. En el cas d’El present 10 tació literària i a la seva singularitat humana. vulnerable, s’ha emprat la primera edició. 11 també s’ha perdut, i el cognom Formosa ja no figura en el carrer Però, com també es pot llegir en les «Cadències per a un únic del Vapor. La Història, amb majúscules o minúscules, s’escriu paisatge» d’Albes breus a les mans, aquell temps i aquells llocs, també amb paraules mig esborrades. El paisatge del Vallès ha aquells dies i aquells materials, tot plegat «era un gran exili en estat sovint el rerefons dels seus textos. Els ravals, els afores de la certesa / de saber que el demà és tan problemàtic» (Albes breus la ciutat, la perifèria industrial, els marges de l’urbà, els racons a les mans, 54). on s’esborra o esdevé confús el llenguatge ciutadà, les clapes de vegetació sobtada entre les ruïnes que encara no ho són però que ja adoben la seva imminència, componen les primeres impres- 1. «Els arbres es cobrien de cendra» sions de paisatge escrit en l’obra de Feliu Formosa; aquest serà un tret recurrent en tota la seva obra: la incorporació de la me- Com a tants d’altres de la seva generació, la guerra del 36 ditació sobre els llindars, paisatges intersticials i terrenys vagues. l’agafa massa petit per fer-la, massa gran per no adonar-se’n, la Aquests espais sempre inclouen una reflexió moral, intrahistòri- qual cosa esdevé decisiva respecte a la postguerra. El seu pare, ca i estètica, que esdevindrà una constant en la seva escriptura: Camil Formosa, militant del POUM, forma part de la història dels derrotats pels uns i pels altres, especialment en la contesa inter- El suburbi no és na de les esquerres catalanes. Camí de l’exili amb la seva mare, el mateix. Ja no passa no arribarà a travessar els Pirineus, seguint el seu pare, que sí un infant arraulit haurà de romandre dos anys a França, part dels quals en algun que camina de pressa dels nostres principals indrets de la memòria, un de més conegut, (la lliçó mal apresa el camp d’Argelers; l’altre gairebé oblidat, el camp de Reus. i els deures a mig fer). En alguns dels poemes del seu tercer llibre, Raval –del qual la Han repintat ventalles primera secció, amb el mateix títol, s’ha de considerar com un dels de tallers i botigues cims de la prosa poètica en la literatura catalana–, Formosa desple- i han afegit un pis ga una meditació poètica sobre aquells fets, tot transcendint-los: a algunes cases baixes. Han deixat de combatre Ara comprenc el perquè de la bata infantil cordada al darrere i la l’odalisca del film sensació de ser algú sobrer, quan la por no és conscient al costat i la vella sotana.