Pere Miquel Carbonell, Adversaria (Pars Epigraphica), Ms
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Pere Miquel Carbonell, Adversaria (pars epigraphica), ms. 69 de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona Edició a cura d'Antoni Cobos1 i Joaquim Tremoleda2. Girona, 2020. Presentació Aquesta obra és l'edició crítica de les inscripcions que Pere Miquel Carbonell va copiar al ms. 69 de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, titulat Adversaria, escrit pels vols de 1476. Descripció completa del ms. a càrrec de Maria Toldrà dins Eulàlia Duran (dir.) i Maria Toldrà (coord.), Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), IV, Barcelona, 2008, pàg. 35-64. Ara actualitzada a la base de dades Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (http://mcem.iec.cat/veure.asp?id_manuscrits=575) Per a la biografia de l'autor us remetem a la pàgina Studia Humanitatis de l’UdG, a l'apartat de biografies. http://www3.udg.edu/vell/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/portal_SH/bio grafies/biografia_pere_miquel_carbonell.htm 1 Antoni Cobos Fajardo (Figueres 1962). Llicenciat en Filologia Clàssica (UAB 1985). Doctor en Filologia Clàssica (UAB 1998). Professor catedràtic de Llatí a l’ Institut Alexandre Deulofeu de Figueres. Ha publicat nombroses traduccions d’autors clàssics: Livi, Marcial, Plaute, Virgili, Horaci... Ha editat diversos textos del s. XV: Tomàs Mieres, Costums de Girona; Joan Ramon Ferrer, De pronominibus; De antiquitate legum. Ha editat diversos llibres de privilegis; Figueres; Monestir de Sant Esteve de Banyoles; Penó de Rocabertí (La Jonquera). 2 Joaquim Tremoleda i Trilla (Lladó 1962). Licenciat en Geografia i Història (UAB 1985). Doctor en arqueologia (UdG 1996). Arqueòleg-conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. Professor associat de la UdG. Director de la col·lecció Guies de Patrimoni Local (Diputació de Girona). Ha dirigit diversos projectes d’excavació en jaciments del país: Empúries, Vilauba (Camós), Ermedàs (Cornellà del Terri), La Quintana (Cervià de Ter), La Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós), Can Ventura de l’Oller (Santa Perpètua de Mogoda), Can Ring (Besalú). Ha publicat les monografies d’aquestes excavacions a banda d’altres títols, entre els que destaca Industria y artesanado cerámico de época romana en el nordeste de Catalunya -Época augústea y altoimperial- (Oxford, 2000). Ha publicat, a més, nombrosos articles en revistes especialitzades. Ambdós autors dirigeixen i elaboren la col·lecció Epigrafia Medieval dels Comptats Gironins, que consta ja de tres volums: Peralada, Empúries i Besalú. El quart volum, dedicat íntegrament a la catedral de Girona es publicarà a finals de l’any 2020. 1 Criteris d’edició. Presentem una edició paleogràfica del text de Carbonell. És per això que, volgudament, oferim el text despullat d'anotacions bibliogràfiques. Tanmateix, oferim a continuació de cada epígraf les correspondències epigràfiques i les equivalències amb el CIL i altres reculls epigràfics. Aquest recull es pot dividir en quatres grans apartats. En primer lloc les inscripcions antigues (que anomenem Pars prima), en segon lloc, la transcripció dels textos d'algunes monedes romanes (Pars altera), en tercer lloc hem volgut editar també una sèrie d'epígrafs moderns (Pars tertia), contemporanis de Carbonell o fets per ell mateix amb clara vocació epigràfica. En un quart apartat (Pars quarta), donem la transcripció de la llegenda de les monedes que copia l’autor i els dos llistats d’abreviatures que Carbonell ha intercalat en el manuscrit. Carbonell presenta les inscripcions seguides i sense numerar, mentre que nosaltres les hem numerat per ordre d’aparició de forma correlativa. En ocasions l'autor proposa títols, que conservem, i als quals afegim una separació nostra en capítols. Totes les intervencions dels editors, ja siguin notes marginals de l'autor o referències nostres al CIL, les hem anotat entre parèntesis angulars, tal com hem fet amb la numeració original dels folis. Per als textos llatins deixem en minúscula i cursiva els textos explicatius de Carbonell (nom de ciutat, procedència, etc.), mentre que transcrivim en majúscules el text de les inscripcions, com és habitual en les edicions epigràfiques, encara que el manuscrit original de vegades estigui escrit en minúscules, ja que Carbonell n’alterna l’ús sense cap criteri coherent. Mantenim la distribució de línies de Carbonell, que, en principi, correspon a l’original que transcriu. També mantenim el punt que l'autor utilitza per marcar una interpunció en la làpida. Pel que fa a les notes marginals de la mà de Carbonell, molt abundants al llarg del manuscrit, transcrivim entre claudàtors i amb els mots add. marg. només aquelles notes que aporten informació complementària, molt especialment la referida al desenvolupament de les abreviatures que proposa Carbonell. Per a la localtizació de les inscripcions i la seva equivalència amb el CIL hem utilitzat el catàleg digital on-line Epigraphik-Datenbank a càrrec de Clauss / Slaby (http://www.manfredclauss.de/index.html). Quan no hem trobat la correspondència ho fem constar amb l’expressió “El CIL no la recull”. En ocasions, quan ha estat possible, remetem a altres corpora epigràfics que sí les recullen. En poques ocasions els textos que transcriu Carbonell no són epigràfics sinó literaris, en aquest cas oferim alguna referència bibliogràfica de suport. 2 Estructura i agrupació de les inscripcions Pars prima: Epigrammata lapidea antiquiora (el títol genèric és nostre). La primera part de què consta aquesta edició recull, com hem dit, les inscripcions antigues. Comença al foli 15 i s'allarga, tot i que amb de forma discontínua, fins al f. 146. De fet, sembla que Carbonell no es plantegi l'obra com un sol recull epigràfic, sinó com a diversos opuscles independents i, per tant, és més coherent parlar d'agrupacion epigràfiques. Les agrupacions d'aquesta primera part són aquestes (els titols són de l'autor i la numeració, nostra): 1. Epigrammata in lapidibus sive marmoribus sculpta tam Romae et Barcinonae quam Tarracone quam etiam in Hispania accipe Francisce, fili charissime (f. 15-38v). 2. Gentilium epigramma Tarraconae ex fractis lapidibus regestata atque sumpta per Petrum Michaelem Carbonellum Barcinonium regni archivarium (f. 49v.-50). 3. Accipe epigrammata marmoribus ac lapidibus Tarraconis sculpta et scire te velim quod hoc in codice non modo quiritum sed etiam aliorum civium veterum monumenta ex Hispaniarum marmoribus eruta per Petrum Michaelem Carbonellem, Barcinonensem regiumqve archivarium comperies (f. 68-73v). 4. Epigramma sequentia in sepulchris marmoribus sculpta extracta fuerunt ut sequitur et sunt antiquissima (f. 86-98v). 5. Epigrammata marmoribus sepulchris aliisquorum locis ut sequentis sculpta et sunt antiquissima ac emendantissimma, quibus omnimo da fides est adhibenda tam orthographia quam etiam in toto eorum tenore (f. 117-141). 6. Excerpta Barcinone in Hispania intra vetus oppidum ex pervetustissimis marmoribus. Hieronymo Paulo iurisconsulto et me Petro Michaele Carbonello, publico Barcinone Tabellione, inspectantibus (f. 142r-u). 7. Anno a Nativitate Domino Mº CCCCº LXXIXº ego Petrus Michael Carbonellus scriba et archivarius dominis regis cepi continuare omnia epigrammata que ab urbe Roma ad me mittit doctissimus ille vir Hieronymus Paulus, L. D. R. D. cardinalis vicecancellarii familiaris ac domini mei Pape abbreviatoris (f. 143-146). Analitzant amb més detall els grups anteriors, tenim el següent esquema: I, 1. (f. 15-38v.). Inscripcions 1-200. Recull dedicat al seu fill Francesc, inscripcions de Hispània i Itàlia. Les cinc primeres són molt inconexes: dues de Barcino, una del Pont d’Alcántara, una de Tarraco i una inscripció literària no recollida al CIL (núm. 4). De la 6 a la 43, pertanyen a la Bètica (Malaca, Urso, Astigi, Corduba…). La 44 i 45 són de la Hispania Citerior (Asso, Ebussus). La 46 i 47 no són recollides al CIL: la de l’edicte que prohibia travesssar el Riu Rubicó amb tropes, i la dels Trofeus de Pompeu. De la 48 a la 58 són totes italianes (Roma, Patavium…) excepte una falsa hispànica,(núm. 53). La núm. 55 és l’epitafi de l’historiador Titus Livi. 3 De la 59 a la 83, en el canvi de foli (f. 25v), sense cap indicació, comença una sèrie dedicada a la Hispània Citerior, amb especial presència de Saguntum, Dianium i Malaca. 84-96: Algunes italianes i 7 inscripcions de Grècia (89-96). 97-121: Italianes força barrejades, Patavium, Ravenna, Tibur, Ancona, Roma, i una de Dalmàcia (núm. 100). 122-196: una llarga sèrie amb la presència destacada de Mediolanum (Milà), amb algunes intercalades de Roma, Como, Ravenna, Ancona… 197-200: Al f. 38u. quatre inscripcions de la Citerior. I, 2. (f. 49v.-50). Inscripcions 201-208. Són 8 Làpides trencades procedents de Tàrraco. I, 3. (f. 68-73v). Inscripcions 209-257. Una llarga sèrie dedicada a la Hispània Citerior, amb especial presència de Tarraco. Carbonell inclou en aquesta sèrie les transcripcions dels textos de 21 monedes que nosaltres hem editat de forma independent a la Pars altera. Tanca la sèrie, sense cap conexió amb les anteriors, l’edicte de prohibició d’entrar a Itàlia amb tropes més enllà del riu Rubicó. L’editem com a inscricpció núm. 257. I, 4. (f. 86-98v). Inscripcions 258-314. Una sèrie dedicada a Itàlia, Roma i Milà, especialment, amb alguna "intrusa" intercalada com una d’Atenes (núm. 269). I, 5. (f. 117-141). Inscripcions 316-582. Sens dubte la sèrie més llarga, amb gairebé 300 epígrafs. Gairebé totes són inscripicons italianes. Dins d'aquest grup tan nombrós, es pot fer una subdivisió, no indicada per Carbonell de cap manera, que dóna aquesta seqüència: 316-429: Inscripcions de Roma amb una desena d'intercalades d’altres ciutats. 430-565: Agrupades de forma general, però no sistemàtica, per provincies i ciutats: Etruria (Volterra, Pisa, Toscanello); Transpadana (Novara, Angera, Mòdena, Como, Lodi); Venetia et Histria (Brescia). A banda d’altres províncies i ciutats amb molt poca presència, crida l’atencio una falsa hispana (núm. 540). I, 6. (f. 142r-v). Inscripcions 585-589. Són cinc inscripcions de Barcino i una de Tarraco, proporcionades per Jeroni Pau. I, 7.