El Pla D'una Empresa
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
ABSTRACT El treball que presento està centrat, com molt bé indica el títol, en la incidència que ha tingut i està tenint la crisi econòmica del 2008 al Silicon Valley. No només en l‟aspecte negatiu, si no també en la manera com aquelles empreses s‟han defensat i han intentat cercar solucions, les han aplicat i han recollit els seus resultats.. He dividit la meva recerca en dues parts complementaries. En la primera hi trobem uns apartats introductoris intentant situar el tema. Dedico unes ratlles a clarificar conceptes econòmics fonamentals i intento definir el concepte de crisi mostrant alguns dels tipus de crisis més interessats. En un altre apartat mostro les dues formes que presenta l‟estructura política de moltes nacions: La forma estatista i la lliberal, que he concretat en dos realitats nacionals que es troben molt a prop de cadascun dels dos models: Suècia i el EUA. Economia i política van sempre unides de manera absoluta. Ho estem veien amb la manera com cada nació cerca les solucions més adients per solucionar la seva situació. Hi ha qui ho espera tot de l‟estat per aquests motius li paga els impostos. Hi ha altres que demanen als governs que creïn les condicions per poder desenvolupar-se en tots el sentits. M‟ha semblant prou interessant mostrar els trets fonamentals del funcionament econòmic durant el segle XX ja que la nostra crisis és filla dels anys anteriors. No hem arribat fins aquí en un salt. Som fruit d‟un conjunt de circumstàncies que s‟han anat agrupant al llarg del segle passat. Faig un recorregut per les principals crisis econòmiques del segle XX , parant–me una estona en el crac del 29 i en la crisis actual que pateix tot el món. Reflexiono sobre els nous límits del capitalisme per quan per a molts autors, la crisis actual és una crisis de tot el sistema capitalista o al menys d‟algun dels seus principis. Anem cap a una nova revolució econòmica que alguns han vingut a anomenar-la l‟era de l‟accés. En el meu anàlisi de la crisis del 2007- 2008 parteixo d‟una hipòtesis que he anat confirmant a mesura que m‟he anat introduint en el tema. En tota la gestació de la crisis actual hi ha estat present la “perversitat”. Hi ha qui la tractada d‟estafa, d‟engany. No m‟ha esta difícil troba informació sobre aquest pressupost. Molts autors assenyalen un conjunt de fets com els que assenyalo en el treball, que confirmen que en la nostra crisis no hi ha res d‟improvisació. Tot aquest entorn és el marc que em permet analitzar la manera com la situació crítica actual ha arribat a unes quantes empreses del Silicon Valley i quines han estat les estratègies que s‟han fet servir per sortir-ne. Presento una breu historia d‟unes quantes empreses del Silicon Valley per veure el seu origen, la seva estructura, el seu potencial i d‟aquesta manera clarificar i sospesar els efectes que els ha proporcionat la crisis. En un primer moment després de la crisis de les puntcom de l‟any 2000 es creia que les empreses tècniques estaven protegides contra els virus. Ha resultat que una mica més tard que a les altres també els hi arriba l‟epidèmia. Ha començat a acomiadar, a pensar en trasllats massius d‟empreses vers llocs on és permès cobrar una tercera part que al EUA i tots contents per quan el sou mig és encara molt més baix. Finalitzo el treball estudiant els resultat de les mesures preses que s‟han produït en cada situació concreta. Després d‟indicar les conclusions del treball, faig esment de les línees de futur per possibles investigacions. La meva tesi és que la crisi ha arribat al Silicon Valley. Potser més tard, no sé si amb més o menys intensitat, però la crisi ha fet trontollar a moltes empreses allí situades. També és cert que les característiques de les empreses tècniques obren l‟esperança que aixecaran el cap molt abans que les altres. RESUM El treball està dividit en dues parts. He considerat interessant presentar un glossari introductori amb la finalitat de definir els principals conceptes que expliquen la ciència econòmica de mercat o capitalista. En un segon punt defineixo el concepte de crisis segons la visió de diferents autors. Completo el punt amb un conjunt de definicions i característiques de diferents tipus de crisis econòmica. Crec que a ningú estranya el terme crisis per quan és un concepte utilitzat des de sempre. Al parlar de crisi ho he fet des d‟una perspectiva sistèmica. L‟economia, la política, són sistemes; són parts entrellaçades entre elles que formen una totalitat. Com a sistema es troben constantment en un equilibri inestable que tendeix cap a l‟estabilitat o la inestabilitat. Aquesta inestabilitat és la que dóna un caire dinàmic a tots els sistemes que he anomenat anteriorment. Alguns fan d‟aquesta inestabilitat el centre per explicar el canvi cíclic dins de la història de l‟economia. Inclús dintre de les persones. Per a uns quants autors la crisi ja tocava, desprès de l‟abundància del 2004-2007. El que ha passat és que dintre d‟una visió cíclica dels successos sempre hi cap la sorpresa. Tocava la crisis, però potser ningú hi posava la bombolla immobiliària i a una colla d‟aprofitats que han mogut molt intel·ligentment les circumstancies. Cada vegada que el sistema surt de desequilibri mitjançant l‟assoliment dels nous elements hi ha una nova estructuració del sistema. Potser tots ho esperem. La nostra crisis ens portarà a un nou sistema econòmic encara que sigui una simple modificació important del sistema. El sistema no mort només es transforma. Partint de la relació esmentada entre política i economia m‟ha semblat necessari exposar les dues estructures de tipus social que predominen i sempre han estat presents en el govern de les nacions. Em refereixo a la visió estatista en la que el ciutadà paga els impostos i l‟estat es fa càrrec de tot. Tenim un model real i molt ben portat. Em refereixo a Suècia. Crec que fa falta una maduresa social tan en la població com en els governants. Una bona estructura sindical i una consciencia de que el be del ciutadà és el centre. L‟estat és qualificat d‟intervencionisme. Per un altre costat exposo el model americà com un model liberal basat en un paper de l‟estat com el creador de les condicions necessàries perquè tots els ciutadans puguin desenvolupar totes les seves capacitats, idees i crear. En teoria és el model vers el qual intenta caminar la major part del món. En la pràctica no resulta tan clar. No podem considerar-los com a models oposats. Crec que son complementaris. En l‟actual crisis em vist que l‟ intervenció dels estats ha estat imprescindible. La diferencia entre els dos models pot estar en que en un entorn lliberal l‟estat té molt clar que ell és el que fa possible l‟acció personal. Crec que va ser Reagan qui va dir: “Si estàs disposat a fer- te responsable del teu propi projecte personal vota‟m”. El sistema està fonamentat en la creativitat, en la propietat personal en el valor del individu per damunt de tot. No podem negar que en els governs més liberals no desapareix la forta temptació de l‟intervencionista. El que passa que en el model més estatista les decisions les pren el govern sense cercar massa l‟opinió dels membres de la societat. En un estudi fet a Espanya es va preguntar per quin model es determinava la societat. Va ser curiós que va sortir una cosa amfíbia. Les dues era igualment apreciades. Crec que es un bon reflex de la nostra societat. Hi ha molta gent que ho espera tot del govern i hi ha qui es molesta quan intervé el govern. Al meu entendre l‟aplicació indeguda o parcial d‟un dels dos sistemes porta a la confusió. Quatre milions d‟aturats la majoria esperant el subsidi d‟atur cada mes. No puc recordar la política d‟estimulació a portar a terme les idees de cada persona. Sé que Catalunya està promocionant als emprenedors per facilitar la construcció de noves empreses. Dos models que sempre han estat presents i que condicionen, inclús avui dia, la manera com els governs han atacat la crisi. Segons el meu punt de vista la política i la manera d‟organitzar l‟economia va íntimament relacionades una amb l‟altre. Ho hem vist al llarg de l‟historia. En una breu presentació de l‟historia del l‟economia durant el segle XX mostra com a través de dos personatges, premis Nobel d‟economia, aquesta es movia al compàs dels plantejaments econòmics que feia el president de torn. En un segon moment analitzo les principals crisis econòmiques del segle XX. M‟he limitat en aquesta franja temporal perquè crec que respon a l‟ objectiu de la meva recerca: Crisi econòmica i Silicon Valley. Principalment analitzo la crisi de 1929 i l‟actual. Intencionadament m‟he parat una bona estona amb la crisi del 29 per quan he trobat que va ser el crac més gran fins aleshores. Presento una anàlisi acurada del moment socioeconòmic d‟aquells temps. El que més m‟ha cridat l‟atenció ha estat la pujada al poder dels governs feixistes més radicals. Però quan un veu que la gent té gana, no es pot anar amb plantejaments ideològics. Resulta imprescindible la satisfacció de les necessitats bàsiques. Les solucions que es van prendre, com indico al treball, van ser positives gràcies a la situació de pre-guerra que es vivia.