xàvem en un escrit anterior daquest de col-loca a les poques setmanes de la seva fecte, tan corrent a les nostres programa- exhibició per davant de totes les recapta- cions) poseeixen almenys una acceptable cions als EE. uu. i a Anglaterra. Robert qualitat. Evans, home amb molta experiéncia i amb grans dosis de picardia, aprofità el corrent Entre els films que es preveuen per als nostàlgic (també és productor de El gran propers mesos shi troben: El golpe, El Gatsby) per a finançar un film on el ci- grEn Gatsby, Chinatown, Viva María, Aero- nema negre arquetípic es veiés reviscut. puerio 1975, Chacal i El coloso en llamas. Tot i amb això lexcel-lent guió de R. Tow- Com podem observar, en aquesta llista ne atorga al film, dins de les limitacions hi ha gran part de les cintes, que han que presta la fidelitat a un génere, un tingut grapa en els més diversos països valor més ampli i omnímode que lhabitual i que han fet furor sobre els públics més en denunciar uns determinats problemes heterogenis. socials i polítics. La corrupció és el tema Des de El golpe (The sting), de G. Roy central de lacció ¡ aquesta té lloc a Los Hil, guanyadora de 7 òscars lany 1974 Angeles lany 1937 quan un detectiu es- i de El gran Gatsby (The great Gatsby), peciatlitzat en divorcis, J. J. Gittes (Jack ambdues continuadores i refermedores de Nicholson), ex ajudant del jutge de China- ia moda retro, iniciada amb Cabaret, town (barri xinòs) es veu embolicat en i del mite Robert Redford, passant per un cas dassasinat que ell intentarà inves- la jocosa i netardada Viva María, (1965) tigar amb una gran tossuderia, però al de Louis Mallé, on podrem contemplar cap ¡ a la fi es veurà desbordat pels es- junts els dos monstres del cinema fran- deveniments. cés: la dúctil Jeanne Moreau i linexpres- Tot el film, sota la batuta de Romà siu sex-símbol B. B.; levocadora China- Polanski, respira laire duna novel-la de town de Polanski, on el thriller es veu Raymond Chandler o de D. Hammett i no homenatjat, ¡ ladaptació del best-seller es pot deslligar de les comparacions amb Chacal, fins a les representants més obres com El halcón maltés o The significatives daquest fenomen socio- big sleep. Tampoc la figura de Nicholson cinematogràfic que sha vingut a anome- Toroa la no queda lliure désser comparada amb nar film catàstrofe: Aeropuerto 1975 Bogart, però aquell sembla que se nalli- (Airport 1975) de John Guillemin, de les bera fàcilment en aconseguir donar al seu quals parlarem al seu dia, totes han estat quaiitat a les personatge una personalitat clarament de- caps de cartell a les més importants ca- pitals europees ¡ americanes. finida. nostres paotalles? Es el nostre propòsit per a les properes Jack Nicholson, home marginat per les cròniques, anar comentant successivament estructures convencionals, és actualment els films citats, i daltres que sestrenin un dels millors actors nord-americans: després déxits com Carnal Knowledge, a la nostra ciutat ¡ que per la seva im- Easy Rider, de D. Hop- portància mereixin una atenció. de M. Nichols i per assoleix amb Chinatown la consa- Aquest mes, però, ens dedicarem a in- gració definitiva amb un paper que sem- formar sobre les anteriors cintes enuncia- Després de mesos ¡ mesos de suportar bla fet a la seva mida. Lintòrpret feme- des i, donada la curtedat despai, ens estoicament la quasi absoluta caréncia de nina del film és Faye Dunaway (recordem centrarem en les dues que creiem que cinema mínimament digne, sembla que per Bonnie and Clyde) que molt a lestil són les més destacables, no tant, potser, fi laficionat reusenc podrà recompensar- Mary Astor dóna apropiada ròplica al per- pel seu valor intrínsec com pel fenomen se una mica ¡ veure, encara que amb no- sonatge del detectiu. que les envolta. Parlarem doncs delles, tablet retard, els títols més sorollosos de dels seus autors, actors i context. Després dels fracassos artistico-comer- les darreres temporades. cials de Macbeth i What?, Romà P0- Diem això perquò durant aquest mes de Chinatown, Romà Polanski lanski coneix amb Chinatowm el seu òxit més gran des de La semilla del dia- setembre shan vist anunciades ostentosa- ¡ altres foteses ment, una série de pel-lícules que dins blo. La pel-lícula ha estat i és discutida, duna estricta comercialitat (ja ens quei- Produïda lany 1974, Chinatown es però no se li pot negar una acurada ela- boració. La intenciò de Polanski no és món cie la direcció. El futur dirà si jus- contrari, asseguren que això és fals i que ¡mitar res (se li havia suggerit Ia utiiitza- tament. no desmereix, en abs6lut, de lobra lite- ció del blanc i negre i pantalla normal per rària. Controvérsies al marge, el fet cert acostar-se més a lépoca, cosa a la qual flrnà Polanski - Filmografia és que el film ha respost a les previsions es negà i rodà amb Panavisió i color); dels seus productors que, .aprofitant aquest 1958, Dwaj Ludzie z Szafa (Dos hom- per això aconsegueix una obra personal desfici pel .passat han assolit, malgrat bres y un armario) CM; 1959, Gdy Spa- que recrea temps ¡ ambients sense perdre els possibles defectes, una obra força daja z Nieba Anioly (Cuando los ángeles en absolut una gran porció de connota- vendib.le. caen o los ángeles caen del cielo) CM; cions actuals. Zaczarowany Rower (El velo) CM; Mor- La interpretació a càrrec de Robert Red- Romà Polanski nasqué a París el 18 bectwo (El crimen) CM; Rozbigmi Za ford i Mia F.arrow serveix per a encim- dagost de 1933. Educat per diferents bawe (Dejemos el baile) CM, ¡nacabat; bellar definitivament el primer a la cate- famílies, quan torna a Polònia els seus 1961, Le Gros et le Maigre (CM, co- goria de •mite després dels seus éxits pares són empresonats, i lúnic supervivent R. Jean Pierre Rousseau); 1962, Noz w amb Dos hombres y un destino, El de la família és el seu pare, que ell re- wodzie (El cuchillo en eI agua), Ssaki; golpe • Tal como éramos. Amb tot, troba lany 1945. El totalitarisme ¡mperant 1963, Amsterdam, sketch de Las más sembla que les dots interpretatives dels a Polònia després de la guerra li reporta famosas estafas d.el mundo (Les plus dos no queden massa patents en aquesta serioses dificultats per a ingressar a qual- belles escroqueries du monde); 1965, Re- pel-lícula; les millors ¡ més ajustades ac- sevol escola dart. A ia mort dStalin can- pulsión (Repulsion); 1966, Callejón sin tuaci.ons corren a càrrec dels caracte- vien les circumstàncies i entra a lEscola salida (Cul-de-sac); 1967, El baile de rístics de Cinematografia de Lodz on realitza di- los vampiros (The Fearless Vampire Ki- Jack Clayton, el director de la cinta, és versos curts.metratges, els quals són ex- llers); 1968, La semilla del diablo (Rose- un anglés de 55 anys que espaia molt la hibits en festivals ¡nternacionals. Amb tot, marys Baby); 1971, Macbeth (Macbeth); seva producció, (en quinze anys ha dirigit el seu primer gran éxit és EI cuchillo 1972, Weekend of a Champion; 1973, cinc films) i que seguint la trajectòria de en el agua (Noz w wodzie, 1962); ja a What?; 1 974, Chinatown, (Chinatown). molts realitzadors europeus (John Schle- partir daquí es converteix duna promesa singer amb Midnight Cowboy, John en un realitzador valorat per crítica i pú- El gran Gatsby, Jack Clayton Boorman amb Deliverance i Milos For- blic. Després, ja fora del seu país, on no ¡ la moda retro man amb Taking off, per citar uns exem- tornarà, dirigeix Repulsión, que len- ples) va ésser contractat paradoxal.ment cimbella definitivament. Laltre gran títol de la temporada 1974- per una .pr.oductora americana per a por- 75 és El gran Gatsby. També en ell, Poianski ins la seva trajectòria cine- tar a la pantalla una obra arrelada profun- i sobretot en ell, simposa definitivament dament dins la vida ¡ la psicologia i.anqui. matogràfica ha esat sempre un autor molt la moda look back. Tant és així, que desigual, li ha agradat variar constantment el film ha aconseguit crear una nova de- N.ascut a Brighton (G. B.), als quinze la temàtica cels seus films. La recerca manda dobjectes ¡ de vestimentes a lestil anys Clayton col-labora ja amb Alexander shakespearíana amb Macbeth, la imat- dels anys 20 i 30, possibilitant un nou Korda i més tard treballa per la Warner geria costumista amb What?, la pa- consurnisme que el sector oferent veu i per la Fox com a ajudant de muntatge. ròdia exageraca amb E baile de los amb compl.aença, don.ada la magnífica Durant l.a segona guerra mundial realitza vampiros, lestudi psico-patològic amb oportunitat que se 11 presenta dobtenir gran nombre de documentals per a la Repulsión o la trama fantàstica amb substanciosos beneficis a remolc de la ja R. A. F., els quals es troben actualment •Nova York. La semilla del diablo han estat temes anomenada moda Gatsby. al Museu dArt Modern de tractats en les sevcs obres. Amb China- Acabada la guerra és .ajudant de direcció town segueix la seva línia de varietat, Basada en lobra homònim.a de F. Scott dAnth.ony Asquith i productor associat però passant ara a un génere molt lluny Fitzerald, de la qual shavien realitzat ja fins el 1958 en qué realitza el seu primer do Ies seves realitzacions anteriors, el anteriorment dues versions cinematogràfi- 11 arg-metratge. ques, una a c.àrrec dElliot Nugent amb thriller. Possiblement, com assenyalen al- Jack Clayton - Filmografia guns comentaristes, és aquesta dispersió Alan Ladd i Betty Field, lany 1949, la per tants gàneres iferents la causa de pel-lícula recrea els no tan daurats anys 1944, Naples is a Battlefield (CH); la incapacitat doferir-nos obres de la ca- vint, a través de la figura de lobsés i adi- 1955, The Bespoke Overcoat (CM); 1958, tegoria de les prirneres realitzades. Chi- nerat contrabandista dalcoh .ol Jay Gatsby. Room at the top (Un lugar en la cum natwn nós una mcstra. Malgrat tot, la La minuciosa reconstrucció de lambient bre; 1961, The innocents (Suspense); seva habilitat narrativa, la intel-ligent tria és una de les notes a tenir més en compte 1963, The Pumpkin eater (Siempre estoy quo fa dels guions i la publicitat produïda dun film polémic per excel-léncia. Uns sola); 1966, Our mothers house (A las per la mort de Ia seva dona Sharon Tate, addueixen que la cinta és infidel •a les- 9, cada noche); 1973, The great Gatsby lhan convertit en una vertadera star del perit de la novel-la de Fitzerald, altres, al (El gran Gatsby).