'Els Qui Femavantguardasom Els Qui Anem a La Guerra I
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
EDICIÓ CAP DE SETMANA CAP DE SETMANA 6 I 7 OCTUBRE 2018 D.E.S. C.O.N.N.E.C.T.A. ARTSARTS ESCÈNIQUESESCÈNIQUES ArtTradicions: urbà: Festival Mare Úsde BarcelonaDéu de la Salut a Algemesí GASTRONOMIAGASTRONOMIA // LLIBRESLLIBRES // MÚSICAMÚSICA CULTURACULTURA POPULARPOPULAR Fires:CulturaLiberisliber popular: aFesta Besalú de la Fil·loxera a Sant Sadurní CINEMACINEMA // ARTSARTS VISUALS/VISUALS/ MUSEUSMUSEUS FIRESFIRES II MERCATSMERCATS Fotografia:Gastronomia: ‘Creadors Cavatast de a consciència’Sant Sadurní al Palau Robert ‘Els qui fem avantguarda som els qui anem a la guerra i ens maten’ EDITORIAL VICENT PARTAL Dir ‘fins a les sentències’ ja no és dir quatre anys ENTREVISTA LUÍS MARTÍN I POL BALLÚS ‘El llaç groc és innegociable per a Guardiola, igual que la seva manera de jugar a futbol’ 2 EDITORIAL vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H VICENT PARTAL DIR ‘FINS A LES SENTÈNCIES’ [email protected] JA NO ÉS DIR QUATRE ANYS El sotrac enorme que ha significat tot això que ha passat aquesta setmana dins l’independentisme s’ha clausurat amb gestos d’unitat i sembla que amb una incipient modulació del projecte de govern. De moment, em sembla un senyal remarcable les oportunitats. I poques n’hi haurà com les que, a la compareixença conjunta del presi- sentències contra els presos polítics. dent i el vice-president, es parlés de manera — oberta de les sentències com el límit per a Oportunitats per a què? Doncs la resposta més mantenir unit aquest govern. Ningú no va sensata és la que diu que pot ser l’oportunitat fer referència, com havia passat dies abans, per a fer un nou torcebraç republicà amb l’es- a una legislatura de quatre anys. L’horitzó és tat espanyol. En la línia de l’octubre passat. molt diferent. No sembla gaire lògic pensar que esperaran a — les sentències, amb el país indignat al màxim, És llegir gairebé entre línies, però aquests només per fer unes altres eleccions. O, concre- dies que vivim, la informació cal entendre-la tament, per fer unes eleccions autonòmiques a partir dels gestos més petits, perquè és en què simplement es decidisca qui té quants allà on s’expressen les diferències. Les feri- departaments i quanta gent pot col·locar-hi. des són molt obertes i ningú no pot esperar — grans rectificacions en pocs dies. Des de final Dit això, no crec que la confiança de la gent de gener, el projecte de l’anomenat govern que es va manifestar dilluns es puga recuperar efectiu era això mateix: governar i prou, fàcilment només amb paraules. De manera amb la perspectiva posada en els quatre anys que caldrà parar especial atenció als gestos d’una legislatura. Però la reacció ciutadana i als fets que puga haver-hi les setmanes del cap de setmana sembla que ha convençut vinents. Per comprovar si, efectivament, la el president Torra per tornar a posar sobre pressió del carrer, com tantes voltes durant la taula el concepte que havia repetit tantes el procés, ha aconseguit el seu efecte. O si tot vegades els primers dies de president, el de ha estat una ensarronada. 3 MAIL OBERT 1/2 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H ODA A PASOLINI MERCÈ IBARZ El poeta, cineasta, novel·lista i articulista polític Pier Paolo Pasolini. ARXIU Sentia aquesta setmana per la tele, en un dels programes A cinquanta anys del seu dedicats a recordar i escatir més l’U d’octubre del 2017, una poema sobre les revoltes dona. Una senyora, de qui lamento no haver pres nota del d’estudiants i els policies nom sencer, crec que de cognom Iglesias, ni apuntat tampoc que els atonyinaven: des d’on parlava, si des de Barcelona, Girona o una població un paral·lel amb l’U petita, que deia: ‘Els policies que ens anaven a pegar no ens d’Octubre miraven, ni a la cara ni als ulls..., no ens miraven, feien una cara espantosa..., no ens miraven.’ Em va fer pensar en el poema de Pier Paolo Pasolini publicat a Nuovi Argomenti, la revista fundada per Alberto Carocci i Alberto Moravia, al número 10, corresponent al trimestre abril-juny del 1968. Un poema llarg que inclou aquest vers: «Siamo ovviamente d’accordo contro l’istituzione della polizia» (‘Estem òbviament d’acord contra la institució de la policia’, en traducció literal meva). Poema que per sempre més posa sobre la taula l’exigència de plantejar-se qui són els policies, un per un i també com a col·lectiu. ‘Perquè els policies són fills de pobres.’ El poeta hi contraposa els estudiants que s’estaven mani- festant en l’onada italiana d’aquell any de fa mig segle que volia capgirar-ho tot –una onada que es va fer sentir gairebé arreu del planeta, si més no del planeta occidental, Mèxic in- 4 MAIL OBERT 2/2 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H clòs–, els contraposava amb els policies que els atonyinaven. Estudiants de casa bona i no tan bona –de la classe mitjana que, com jo mateixa, si m’ho permeteu, en el meu cas des del món rural– que accedien a la universitat i es permetien donar lliçons, diguem-ne, a l’ordre dominant. La policia era el seu blanc, de la mateixa manera que per a la policia atonyinar estudiants era l’ordre primera dels seus comandaments. De la mateixa manera que l’U d’Octubre atonyinar va ser l’ordre dels comandaments de les tropes destinades a Catalunya pel govern central. Atonyinar en aquest cas votants. Que encara té més conya. El poema de Pasolini és llarg i no sé si és traduït al català. El títol: ‘El PCI, als joves del 68’. Us el deixo aquí, en bo- na traducció castellana del filòsof Antoni Domènech. I aquest text preciós, en italià, del col·lectiu d’escriptors en aquesta llengua que signen amb el pseudònim col·lectiu Wu Ming. D’aquest col·lectiu tenim el llibre, esplèndid, de l’editorial Godall L’invisible arreu. En el text sobre Pasolini, de fa tres anys, el 2015, Wu Ming analitza a fons la trajectòria fins llavors, fins el 1968, del poeta friülès d’origen i què va representar el poema que Pier Paolo Pasolini. ARXIU aquí comento llavors, en vida, i ara, mort Pasolini. Tradueixo: «Pasolini, ha escrit Alberto Moravia, escandalitzava aquella ‘burgesia italiana que en quatre segles ha creat els dos movi- ments conservadors més importants d’Europa, la contrarefor- ma i el feixisme’.» Més: «La burgesia italiana s’ha vindicat i, de manera més obliqua, continua vindicant-se. La bola de ‘Pasolini que estava amb la policia’, repetida pels feixistes, pels primmirats [‘perbenisti’] i els falsos anticonformistes d’avui, prossegueix la révanche dels feixistes, dels primmirats i dels falsos anticonformistes d’ahir.» Rebla Wu Ming: «Fins l’apologia pòstuma d’un Pasolini simplificat, apiadat, lúcid i reduït a santet [‘santino’] forma part de la révanche.» Torno a la senyora Iglesias i el seu testimoni sentit per la tele: ‘Els policies que ens anaven a pegar no ens miraven, ni a la cara ni als ulls..., no ens miraven, feien una cara es- pantosa..., no ens miraven.’ Devien estar, els policies, morts de por: alienats, robotitzats, reduïts a màquines de fer mal. Això he pensat aquesta setmana de record i memòria de l’U d’Octubre gràcies a Pier Paolo Pasolini de memòria eterna, almenys per a mi. 5 L’ÚLTIMA 1/3 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H EL PARLAMENT NO ÉS UNA TAVERNA NI UN PLATÓ DE TELEVISIÓ PERE MARTÍ Ciutadans i el PP usen el parlament com a caixa de ressonància del seu fals discurs de la fractura social. ACN TEMA DEL DIA Només en aquest ple, el PP ha degradat Ciutadans i el PP usen el Crispació. Aquesta no ha estat una bona el parlament amb el to tavernari de la parlament com a caixa de setmana per al parlamentarisme català. seva nova estrella ascendent, Alejandro ressonància del seu fals Les discrepàncies entre Junts per Ca- Fernández. Des de la talaia privilegiada discurs de la fractura social talunya i ERC han allargat de manera que li dóna encapçalar un subgrup del *** La Comissió 9 d’Octubre incomprensible el debat de política ge- grup mixt integrat per quatre diputats, fa responsable la delegació del neral. L’unionisme, sobretot Ciutadans va insultar el president de la Generalitat govern espanyol dels incidents i el PP, ha acusat l’independentisme de dient-li que era tan ‘españolazo’ com que puguin provocar els ultres. ‘degradar’ el parlament. És una acusa- ell, i en una demostració del seu nivell *** Vox i Ciutadans denuncien ció que sostenen sovint, aprofitant el intel·lectual va dir que entre Torra i ell tres instituts de Mallorca per desgavell dels partits que donen suport hi havia més coses en comú que no amb commemorar l’1-O al govern. Però, en realitat, qui degrada un saltador de perxa noruec. El president el parlament és l’unionisme, des de fa Torra va haver de recordar a Fernández molts i molts mesos, amb una estratègia que no eren al Valle de los Caídos sinó de filibusterisme i crispació constant que al parc de la Ciutadella. Albiol deixa el ja va començar la passada legislatura. parlament per centrar-se en l’assalt a la Ciutadans i el PP fan servir el parlament batllia de Badalona, un cop el PSC ha fet com a caixa de ressonància del seu fals la feina bruta, però deixa el microgrup discurs de la fractura social.