EDICIÓ CAP DE SETMANA CAP DE SETMANA 6 I 7 OCTUBRE 2018 D.E.S. C.O.N.N.E.C.T.A.

ARTSARTS ESCÈNIQUESESCÈNIQUES ArtTradicions: urbà: Festival Mare Úsde BarcelonaDéu de la Salut a Algemesí GASTRONOMIAGASTRONOMIA // LLIBRESLLIBRES // MÚSICAMÚSICA CULTURACULTURA POPULARPOPULAR Fires:CulturaLiberisliber popular: aFesta Besalú de la Fil·loxera a Sant Sadurní CINEMACINEMA // ARTSARTS VISUALS/VISUALS/ MUSEUSMUSEUS FIRESFIRES II MERCATSMERCATS Fotografia:Gastronomia: ‘Creadors Cavatast de a consciència’Sant Sadurní al Palau Robert

‘Els qui fem avantguarda som els qui anem a la guerra i ens maten’

EDITORIAL VICENT PARTAL Dir ‘fins a les sentències’ ja no és dir quatre anys

ENTREVISTA LUÍS MARTÍN I POL BALLÚS ‘El llaç groc és innegociable per a Guardiola, igual que la seva manera de jugar a futbol’ 2 EDITORIAL vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H VICENT PARTAL DIR ‘FINS A LES SENTÈNCIES’ [email protected] JA NO ÉS DIR QUATRE ANYS

El sotrac enorme que ha significat tot això que ha passat aquesta setmana dins l’independentisme s’ha clausurat amb gestos d’unitat i sembla que amb una incipient modulació del projecte de govern.

De moment, em sembla un senyal remarcable les oportunitats. I poques n’hi haurà com les que, a la compareixença conjunta del presi- sentències contra els presos polítics. dent i el vice-president, es parlés de manera — oberta de les sentències com el límit per a Oportunitats per a què? Doncs la resposta més mantenir unit aquest govern. Ningú no va sensata és la que diu que pot ser l’oportunitat fer referència, com havia passat dies abans, per a fer un nou torcebraç republicà amb l’es- a una legislatura de quatre anys. L’horitzó és tat espanyol. En la línia de l’octubre passat. molt diferent. No sembla gaire lògic pensar que esperaran a — les sentències, amb el país indignat al màxim, És llegir gairebé entre línies, però aquests només per fer unes altres eleccions. O, concre- dies que vivim, la informació cal entendre-la tament, per fer unes eleccions autonòmiques a partir dels gestos més petits, perquè és en què simplement es decidisca qui té quants allà on s’expressen les diferències. Les feri- departaments i quanta gent pot col·locar-hi. des són molt obertes i ningú no pot esperar — grans rectificacions en pocs dies. Des de final Dit això, no crec que la confiança de la gent de gener, el projecte de l’anomenat govern que es va manifestar dilluns es puga recuperar efectiu era això mateix: governar i prou, fàcilment només amb paraules. De manera amb la perspectiva posada en els quatre anys que caldrà parar especial atenció als gestos d’una legislatura. Però la reacció ciutadana i als fets que puga haver-hi les setmanes del cap de setmana sembla que ha convençut vinents. Per comprovar si, efectivament, la el president Torra per tornar a posar sobre pressió del carrer, com tantes voltes durant la taula el concepte que havia repetit tantes el procés, ha aconseguit el seu efecte. O si tot vegades els primers dies de president, el de ha estat una ensarronada. 3 MAIL OBERT 1/2 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H ODA A PASOLINI MERCÈ IBARZ

El poeta, cineasta, novel·lista i articulista polític Pier Paolo Pasolini.

ARXIU

Sentia aquesta setmana per la tele, en un dels programes A cinquanta anys del seu dedicats a recordar i escatir més l’U d’octubre del 2017, una poema sobre les revoltes dona. Una senyora, de qui lamento no haver pres nota del d’estudiants i els policies nom sencer, crec que de cognom Iglesias, ni apuntat tampoc que els atonyinaven: des d’on parlava, si des de Barcelona, Girona o una població un paral·lel amb l’U petita, que deia: ‘Els policies que ens anaven a pegar no ens d’Octubre miraven, ni a la cara ni als ulls..., no ens miraven, feien una cara espantosa..., no ens miraven.’ Em va fer pensar en el poema de Pier Paolo Pasolini publicat a Nuovi Argomenti, la revista fundada per Alberto Carocci i Alberto Moravia, al número 10, corresponent al trimestre abril-juny del 1968. Un poema llarg que inclou aquest vers: «Siamo ovviamente d’accordo contro l’istituzione della polizia» (‘Estem òbviament d’acord contra la institució de la policia’, en traducció literal meva). Poema que per sempre més posa sobre la taula l’exigència de plantejar-se qui són els policies, un per un i també com a col·lectiu. ‘Perquè els policies són fills de pobres.’

El poeta hi contraposa els estudiants que s’estaven mani- festant en l’onada italiana d’aquell any de fa mig segle que volia capgirar-ho tot –una onada que es va fer sentir gairebé arreu del planeta, si més no del planeta occidental, Mèxic in- 4 MAIL OBERT 2/2 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

clòs–, els contraposava amb els policies que els atonyinaven. Estudiants de casa bona i no tan bona –de la classe mitjana que, com jo mateixa, si m’ho permeteu, en el meu cas des del món rural– que accedien a la universitat i es permetien donar lliçons, diguem-ne, a l’ordre dominant. La policia era el seu blanc, de la mateixa manera que per a la policia atonyinar estudiants era l’ordre primera dels seus comandaments. De la mateixa manera que l’U d’Octubre atonyinar va ser l’ordre dels comandaments de les tropes destinades a Catalunya pel govern central. Atonyinar en aquest cas votants. Que encara té més conya.

El poema de Pasolini és llarg i no sé si és traduït al català. El títol: ‘El PCI, als joves del 68’. Us el deixo aquí, en bo- na traducció castellana del filòsof Antoni Domènech. I aquest text preciós, en italià, del col·lectiu d’escriptors en aquesta llengua que signen amb el pseudònim col·lectiu Wu Ming. D’aquest col·lectiu tenim el llibre, esplèndid, de l’editorial Godall L’invisible arreu.

En el text sobre Pasolini, de fa tres anys, el 2015, Wu Ming analitza a fons la trajectòria fins llavors, fins el 1968, del poeta friülès d’origen i què va representar el poema que Pier Paolo Pasolini. ARXIU aquí comento llavors, en vida, i ara, mort Pasolini. Tradueixo: «Pasolini, ha escrit Alberto Moravia, escandalitzava aquella ‘burgesia italiana que en quatre segles ha creat els dos movi- ments conservadors més importants d’Europa, la contrarefor- ma i el feixisme’.» Més: «La burgesia italiana s’ha vindicat i, de manera més obliqua, continua vindicant-se. La bola de ‘Pasolini que estava amb la policia’, repetida pels feixistes, pels primmirats [‘perbenisti’] i els falsos anticonformistes d’avui, prossegueix la révanche dels feixistes, dels primmirats i dels falsos anticonformistes d’ahir.» Rebla Wu Ming: «Fins l’apologia pòstuma d’un Pasolini simplificat, apiadat, lúcid i reduït a santet [‘santino’] forma part de la révanche.»

Torno a la senyora Iglesias i el seu testimoni sentit per la tele: ‘Els policies que ens anaven a pegar no ens miraven, ni a la cara ni als ulls..., no ens miraven, feien una cara es- pantosa..., no ens miraven.’ Devien estar, els policies, morts de por: alienats, robotitzats, reduïts a màquines de fer mal. Això he pensat aquesta setmana de record i memòria de l’U d’Octubre gràcies a Pier Paolo Pasolini de memòria eterna, almenys per a mi. 5 L’ÚLTIMA 1/3 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H EL PARLAMENT NO ÉS UNA TAVERNA NI UN PLATÓ DE TELEVISIÓ PERE MARTÍ

Ciutadans i el PP usen el parlament com a caixa de ressonància del seu fals discurs de la fractura social. ACN

TEMA DEL DIA Només en aquest ple, el PP ha degradat Ciutadans i el PP usen el Crispació. Aquesta no ha estat una bona el parlament amb el to tavernari de la parlament com a caixa de setmana per al parlamentarisme català. seva nova estrella ascendent, Alejandro ressonància del seu fals Les discrepàncies entre Junts per Ca- Fernández. Des de la talaia privilegiada discurs de la fractura social talunya i ERC han allargat de manera que li dóna encapçalar un subgrup del *** La Comissió 9 d’Octubre incomprensible el debat de política ge- grup mixt integrat per quatre diputats, fa responsable la delegació del neral. L’unionisme, sobretot Ciutadans va insultar el president de la Generalitat govern espanyol dels incidents i el PP, ha acusat l’independentisme de dient-li que era tan ‘españolazo’ com que puguin provocar els ultres. ‘degradar’ el parlament. És una acusa- ell, i en una demostració del seu nivell *** Vox i Ciutadans denuncien ció que sostenen sovint, aprofitant el intel·lectual va dir que entre Torra i ell tres instituts de Mallorca per desgavell dels partits que donen suport hi havia més coses en comú que no amb commemorar l’1-O al govern. Però, en realitat, qui degrada un saltador de perxa noruec. El president el parlament és l’unionisme, des de fa Torra va haver de recordar a Fernández molts i molts mesos, amb una estratègia que no eren al Valle de los Caídos sinó de filibusterisme i crispació constant que al parc de la Ciutadella. Albiol deixa el ja va començar la passada legislatura. parlament per centrar-se en l’assalt a la Ciutadans i el PP fan servir el parlament batllia de Badalona, un cop el PSC ha fet com a caixa de ressonància del seu fals la feina bruta, però deixa el microgrup discurs de la fractura social. popular en bones mans. 6 L’ÚLTIMA 2/3 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

surti de l’hemicicle quan hi ha una vo- una direcció i les de les ‘sigles fantasma tació sobre la qual no estan d’acord. Es que potencialment poden reunir grupus- Quan Arrimadas fa servir passen mesos denunciant que és ‘tancat’ cles marginals i violents’, en la direcció la paraula ‘escamots’ i quan s’obre, se’n van. Si hi ha res que contrària, de manera que s’allunyi del per referir-se als CDR’s degradi el parlament és que el president centre de la ciutat el risc de violència i ho fa amb clara voluntat o qualsevol dels diputats de la majoria es faciliti la tasca de control de les forces parla dels presos polítics i als escons de de seguretat. Però el delegat ha optat per criminalitzadora Ciutadans i del PP es vegin somriures o reforçar el dispositiu policíac i prou. Una gestos de manca de respecte. Manca de solució que no agrada els convocants respecte a persones amb qui fins fa pocs de la manifestació. ‘La intervenció de la El president Torra va haver mesos compartien escó, passadissos o el policia ha de ser, a parer nostre, l’últim bar del parlament. La fredor i el menys- recurs, i quan s’hi arriba és perquè la de recordar a Fernández preu que exhibeixen cap a les persones situació no s’ha sabut o pogut controlar’, (PP) que no eren al Valle de que pateixen la repressió delata el seu los Caídos sinó al parc de la totalitarisme. Com el dia que van treure El congrés espanyol reactivarà la re- Ciutadella bruscament els llaços grocs dels escons forma de l’estatut valencià després de dels diputats empresonats o exiliats. set anys. El congrés espanyol preveu d’activar a final de mes la reforma de L’espectacle que han donat els partits l’estatut del País Valencià en la reunió independentistes aquesta setmana no de la ponència que haurà de discutir les és el millor, però cal recordar que l’ori- esmenes presentades pels grups parla- gen del problema és que un jutge del mentaris. En aquest debat s’incorporarà Tribunal Suprem pretén decidir qui és una delegació de les Corts Valencianes. diputat i qui no. Acceptar això, sí que és El ple del congrés va aprovar fa dos degradar el parlament i la democràcia. anys de donar via lliure a la tramitació El desprestigi de la institució parla- de la proposició de llei per a introduir a mentària és una estratègia planificada l’estatut una nova disposició addicional que va començar la legislatura passada perquè les inversions de l’estat espanyol durant el ple d’aprovació de les lleis de al País Valencià siguin equivalents al pes desconnexió i continuarà aquesta legis- de la seva població. S’anomena ‘clàusula latura. Cap gest no és gratuït. Si hi ha res Camps’ perquè l’ex-president de la Ge- que degradi un parlament és que la seva neralitat va aprovar-la el 2009. Serà la La mateixa línia gasta Ciutadans, com- ex-presidenta, Carme Forcadell, sigui a tercera vegada que el congrés espanyol binant el filibusterisme incansable de la presó per haver permès un debat. Això admeti a tràmit aquesta reforma. Les Carlos Carrizosa amb la gesticulació me- és degradació. dues anteriors no van servir per a res diàtica d’Inés Arrimadas, que va exhibir perquè les corts espanyoles es van dis- una bandera espanyola al faristol per MÉS QÜESTIONS soldre quan van convocar-se eleccions. ser portada de tots els diaris de Madrid La Comissió 9 d’Octubre fa responsable Fa un any i mig que la reforma està atu- de l’endemà. Fins i tot Iceta li va cridar la delegació del govern espanyol dels rada per la participació de la delegació de l’atenció davant un gest tan barroer. La incidents que puguin causar els ultres. les Corts, prevista a l’estatut del 2006. dirigent de Ciutadans va denunciar que La Comissió 9 d’Octubre ha advertit que No obstant això, calia una resolució de suposadament la gent se n’anava de farà responsable el delegat del govern la presidència del congrés perquè el Catalunya ‘farta’ del procés, cosa que espanyol, el socialista Juan Carlos Ful- reglament només preveu que participin cap estadística no pot sustentar, i va gencio, dels incidents que puguin oca- delegacions de Catalunya, el País Basc, insistir a fer servir la paraula ‘escamots’ sionar les concentracions ultradretanes Galícia i Andalusia arran de les autono- per referir-se als CDR i als manifestants convocades a la mateixa hora de la mani- mies constituïdes amb l’article 152.1 de independentistes. Un llenguatge gens festació. En un comunicat, expliquen que la constitució espanyola. Encara no se innocent, amb clara voluntat crimina- van proposar a Fulgencio una separació sap qui formarà part de la delegació de litzadora, que després es troba reflectit física dels recorreguts, de manera que les les Corts Valencianes. en les interlocutòries dels jutges. convocatòries que parteixen de la plaça de Sant Agustí fossin dirigides en direc- El judici pel cas BPA s’ajorna novament. Si hi ha res que degradi el parlament és cions oposades. És a dir, la de la Comissió El judici de la primera de les causes del que el grup parlamentari de Ciutadans i qualsevol altra de signe democràtic en cas BPA no es reprendrà el 15 d’octubre 7 L’ÚLTIMA 3/3 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

com es preveia, segons fonts judicials. El Tribunal de Corts andorrà s’ha vist obligat a deixar-lo aturat sense data després de la demanda civil presenta- da per l’advocat Josep Anton Silvestre, que representa quatre dels vint-i-cinc acusats, i dels nous escrits de recusació contra tres membres del tribunal, entre ells, el seu president, Josep Maria Pijuan. D’aquesta manera, el Tribunal Superior d’Andorra haurà de tornar a pronun- ciar-se sobre la qüestió, i en el cas de la demanda civil, també s’hi haurà de pronunciar la Batllia (jutjat).

Vox i Ciutadans denuncien tres ins- tituts de Mallorca per haver comme- morat l’1-O. Tres instituts de Mallorca, concretament els de Marratxí, Sineu i Felanitx, han estat denunciats per Vox i Ciutadans per haver explicat els fets del Primer d’Octubre. En el cas de l’IES Floquet de Neu. WIKIMEDIA COMMONS Marratxí, han denunciat una profes- sora per ‘presumpte adoctrinament per haver repartit indiscriminadament social, l’esperit crític i la denúncia de és entre 10 i 12 milions d’euros. Però no llaços grocs’ durant un acte organitzat totes aquelles situacions d’injustícia.’ és clar que es pugui acabar construint, pels alumnes de batxillerat del Sindicat A més, retreu ‘la tergiversació, la mala perquè la batllia de Rivesaltes reserva d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) fe i la intoxicació permanent d’alguns part dels terrenys que ocuparia el dipòsit per a recordar l’1-O. L’STEI ha criticat mitjans de les Illes Balears en contra de per al futur TGV entre Montpeller i Bar- les denúncies i ha insistit que no hi havia la bona tasca del professorat’. celona. Per Corréa, caldria prioritzar el hagut adoctrinament en cap dels casos. magatzem d’armes perquè és d”interès En el de Marratxí, el sindicat explica Aturada la construcció d’un magatzem nacional’, però la població de Rivesaltes que la professora s’havia limitat a donar d’armes soterrat a Rivesaltes. La cons- no vol renunciar a la parada del TGV. llaços grocs als alumnes que li n’havien trucció d’un magatzem arsenal d’armes demanat i que en cap cas n’haviat fet i explosius que havia de ser secret a la LA XIFRA ‘un repartiment indiscriminat, tal com base militar que l’exèrcit francès té a Ri- 56 entitats socials que treballen amb recullen alguns mitjans, que falten d’una vesaltes està aturada. Havia d’entrar en col·lectius vulnerables han signat un manera descarada a la veritat’. Pel que funcionament el 2017, segons els plans manifest en què denuncien una cam- fa a les acusacions que afecten l’ins- del ministeri de Defensa francès, que panya d’agressions racistes i xenòfobes titut de Sineu, l’STEI defensa que les va aprovar-ne la construcció el 2012. A contra immigrants a València. Aquestes accions que s’han denunciat ‘no varen hores d’ara, el búnquer d’alta tecnologia entitats parlen de vuit atacs neonazis ser promogudes ni comptaren amb cap compost de diversos iglús subterranis contra les seves seus durant els mesos mena d’implicació, ni activa ni passiva, ultrasegurs encara no s’ha construït. de juliol i agost, després de l’arribada per part del professorat del centre’. A El motiu és el futur pla local de plani- de l’Aquarius. més, recorden que els cartells que han ficació urbana intercomunal. El delegat aparegut aquests dies duen l’autoria militar francès dels Pirineus Orientals, TAL DIA COM AVUI d’Alumnes de l’institut de Sineu per la Cristofe Corréa, ha dit que una vegada El 5 d’octubre de 1966, Jordi Sabater Pi Llibertat’. En el cas de Felanitx, tam- el pla hagi estat validat, estaran a punt va comprar en Floquet de Neu a Guinea bé s’ha denunciat una professora pels per començar a construir el magatzem. Equatorial. El va comprar a un caçador mateixos motius. L’STEI deixa clar: ‘No ‘Tan aviat com obtinguem el vist-i-plau, que havia matat la seva mare. Pi el va admetrem mai que, amb l’acusació falsa podrem construir l’edifici ràpidament’, traslladar a Barcelona per donar-lo al d’adoctrinament, desaparegui de les es- ha dit, i ha recordat que aquesta era una Zoo i es va convertir en una icona de la coles i els instituts l’anàlisi de la realitat prioritari per a l’exèrcit. El pressupost ciutat. 8 ENTREVISTA 1/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H FERRAN ADRIÀ ‘Els qui fem avantguarda som els qui anem a la guerra i ens maten’ Conversem amb el prestigiós cuiner, que d’ençà del tancament del Bulli ha orientat l’activitat cap a la innovació i el coneixement

ALBERT SLAMÉ

JOSEP REXACH FUMANYA

urten quatre fondues, l’últim Bulli no moria amb el tancament del res- de la Bulli Foundation, pilota dos grans plat de la història del Bulli… taurant de la Cala Montjoi (Alt Empordà). projectes, i cap no serà un restaurant. Com a restaurant!’ Ferran I així ha estat. La figura de Ferran Adrià No tornarà a obrir-ne cap, una pregunta Adrià pronunciava aquestes va més enllà de la del xef que va canviar que li han fet mil vegades. I aquí li la paraules el 30 de juliol de 2011, els esquemes de l’alta cuina i la va dur tornem a fer. ‘Sel dia del comiat del restaurant que havia al terreny de la conceptualitat, deixant L’any vinent inaugurarà El Bulli 1846, estat cinc vegades el millor del món. enrere la nouvelle cuisine que tant impe- que s’ubicarà a la Cala Montjoi. Serà Llavors ja remarcava que el projecte del rava als restaurant d’arreu del món. Des un espai d’experimentació, recerca i 9 FERRAN ADRIÀ 2/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

investigació de la cuina. Ferran Adrià és —El límit és un concepte. Físicament una esponja, un gran conversador, i li i psíquicament no podíem donar més. encanta saber i aprendre. Per això munta Per una altra banda, l’any 1997 vam aquest lab, des d’on espera contribuir a fer una mousse de fum que traslladat a Si tu vas a un lloc a la innovació que pugui aplicar-se a la l’art seria com la Font de Duchamp. Això menjar un plat i t’han cuina. L’altre projecte que té és la Bu- el 1997! Després d’això ja ens podríem lligrafia, un museu-arxiu del restaurant haver retirat. El límit ja el teníem clar, de dir què menges, que veurà la llum el 2022. Encara no sap era la conceptualitat, però un restaurant doncs la quarta on, però diu que li agradaria que fos a no pot ser conceptual. Si tu vas a un vegada ja no et fa Barcelona. De tot això, del passat i del lloc a menjar un plat i t’han de dir què gràcia futur, en parlem amb ell, distesament menges, doncs la quarta vegada ja no et i sense pressa. fa gràcia. I un altre motiu pel qual vam decidir plegar. L’escenari, l’experiència —Ja fa més de set anys que vau tancar en si, la litúrgia, s’anava acostant a una el Bulli, però la gent no acaba d’enten- performance artística. I nosaltres no fem dre per què vau plegar. Teniu aquesta performances. Aquestes raons que he dit sensació? són bàsiques, perquè una de les carac- —Sí, és normal. Però és que no hem terístiques per les quals el Bulli es dife- La cuina no pot ser tancat, eh?. Sé que costa d’entendre i que rencia de la nouvelle cuisine és que amb dins el circuit de l’art. és una situació estranya, perquè els res- nosaltres entra un component artístic. A Potser d’aquí a vint taurants tanquen. Nosaltres vam tancar mi tant me feia si el plat agradava o no, anys o trenta. Però el restaurant però el Bulli, que era més volia que fes feliç. No canviaria res de la ara no, és una altra que un restaurant, no tanca. Això, pri- meva filosofia perquè agradés un plat. història mer. Per què vam tancar el restaurant? Simplificant, va ser per quatre o cinc —Llavors, el gust és secundari? motius, però el principal és que nosaltres —No és una qüestió només de gust, són no treballàvem per tenir un restaurant moltes coses. La vista, l’olor, les sensa- i guanyar diners. No guanyàvem diners cions... El concepte és: m’agrada o no amb el restaurant. Per això teníem ne- m’agrada. Un restaurant és això, pagues gocis de consulting i imatge. perquè et donin coses que t’agradin. L’art, no. En l’art fas una cosa com a —El Bulli perdia diners? expressió, i després has de viure. —El restaurant costava diners, sobretot per les despeses d’innovació. Ja sé que —Això vol dir que us considereu més la gent no ho entén. Els diners venien artista que cuiner? de forma externa, i això s’ha estudiat a —No, però és una actitud que s’acosta- totes les escoles de negocis del món. I és va a la del món de l’art. La cuina no és això que vam fer. Nosaltres optem per dins el circuit de l’art, tot i que podríem fer avantguarda i els qui fan avantguarda parlar-ne molt, d’això, perquè hem fet són els qui van a la guerra i els maten. moltes exposicions. Però la cuina no pot I ningú no vol que el matin. Arriba un ser dins el circuit de l’art. Potser d’aquí moment que diem prou. a vint anys o trenta. Però ara no, és una altra història. —Per què? —Hi ha un moment, el 1994, que per la —Però expliqueu que cercàveu emo- nostra manera d’expressar-nos decidim cions. que volem veure els límits de la cuina. Un —Sí, però mireu el futbol. Emociona i fa espai on oferir els límits de la degustació. plorar molta gent, però no és art. Jo dic Ho simplifico. I el 2007 veig que hi hem que l’emoció a la cuina pot ser similar arribat, i els dic que jo no sé anar més a la d’una pintura o una escultura, però enllà, no sé com anar més lluny. no és art. Ah, un altre motiu pel qual vam tancar és que l’equip base del Bulli —Quin és el límit? començava a desfer-se. Havien marxat 10 FERRAN ADRIÀ 3/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

El component de gaudir més sempre hi ha estat, per això l’art culinari és hedonista

ALBERT SLAMÉ

Oriol Castro i el meu germà Albert, i era que feia no és cuina, que es pot gaudir fricandó o un guisat. Això és hedonis- un moment en què ja havíem arribat amb uns bons canelons, amb pa amb me. Això és perquè la creació va lligada molt enllà i l’equip no podia mantenir-se tomàquet... a l’hedonisme. El component de gaudir gaires anys més en el projecte. I jo no més sempre hi ha estat, per això l’art tenia ganes d’obrir un altre restaurant —De fet, fins fa poc, hi havia una expo- culinari és hedonista. amb una altra gent. No en tenia ganes. sició al Museu Picasso titulada La cuina També hi havia la qüestió de les reserves, de Picasso. Moltes de les seves obres —Llavors el Bulli era el temple de l’he- que em frustrava. retraten plats senzills, tradicionals. I donisme. em va quedar gravada una imatge del —Home, i tant, és clar. Bé, anava més —Sí? Era un tema de conversa freqüent. pintor malagueny escurant una espina enllà de l’hedonisme, perquè l’actitud Aquella llista d’espera eterna. de llenguado. Per què la cuina ha derivat era la de fer art d’avantguarda, tot i —Em creava una frustració violenta. Al en esferificacions i sorbets, si un simple que no ho considero art, com he dit. Per final, ja no hi havia llista d’espera perquè plat ens pot fer gaudir? menjar bé, molt bé, pots anar a molts no podíem assumir totes les demandes. —Però això que dieu del llenguado tam- restaurant al món. Però allà oferíem un bé és una creació. Sense foc no podríem nivell superior quant a l’experiència. —Així doncs, arribeu al vostre límit viure. La primera persona a qui se li va creatiu. Com gestioneu aquesta situa- acudir d’agafar un producte i fer-lo a la —L’heus trobat en algun altre restau- ció? brasa va canviar la història de la huma- rant? —Jo necessitava un desafiament. . Jo nitat. Pot ser una creació simple, però és —No, en pocs, perquè si no, seria molt podia anar fent plats nous cada any. I una creació, com el pa amb tomàquet. La fàcil. què? Què m’aportava, això? Al final, a cuina popular sempre ha estat creativa. partir de 1994, la cosa principal no és Sempre. Quantes receptes hi pot haver —Com explicaríeu per què va ser tan re- crear plats, sinó qüestionar-me què és la de cuina popular al món? Milions, pot- volucionària la vostra opció per la cuina cuina, que és una experiència al voltant ser. I no n’hi ha cap necessitat. Per què? respecte a la ‘nouvelle cuisine’, que fins del menjar. Quan ho escrigueu, la gent Perquè hi ha una part hedonista. Què es aleshores havia marcat el tempo de la pensarà que és molt esnob, això. Que el cuina a les cases els dies de festa? Un gastronomia d’alt nivell? 11 FERRAN ADRIÀ 4/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

—Sobretot, perquè vam fer pensar la com ho pot ser l’art culinari. Ca l’Isidre, un restaurant és impossible fer ciència. gent. La nouvelle cuisine, que és el mo- per exemple, és alta cuina. I per fer coneixement científic has de viment més important del segle passat fer recerca. Hauria d’haver estat cinc en la cuina occidental, crea un para- —I què diferencia un Ca l’Isidre del que anys estudiant l’esferificació. Nosaltres digma de l’art culinari. I comparteixen era el Bulli? fem un diàleg important amb la ciència. aquesta filosofia dient que s’ha de fer —Que nosaltres fem art culinari, perquè És a dir, provar de comprendre l’esfe- això. Nosaltres implantem una altra hi ha un entorn artístic. Però en l’art rificació perquè és important per a fer filosofia però diem a la gent que pensi. culinari, hi ha un corrent clàssic, com pot elaboracions. I parlo amb un tecnòleg Per això al Perú, Noruega, Dinamarca, ser la Crepe Suzette, que fa cents anys d’aliments expert en esferificacions. l’Argentina i Corea, la gent pensa. I que es fa. En canvi, un plat de Joan Roca Però jo, pròpiament, no faig ciència. per primera vegada a la història con- seria art culinari creatiu. L’art culinari Igual que quan parlo amb un expert temporània, hi ha països que no són no ha de ser necessàriament creatiu. en farines, que és tecnòleg d’aliments, França que comencen a qüestionar-se L’art de Beethoven no és creatiu, però perquè vull fer full. i a crear un art culinari propi. I això és art clàssic. també passa a Espanya i a Catalunya. —Però també vau vendre aquesta imat- L’art culinari català no existia, era —Aquí, hi juguen molts factors. Per ge, la de portar la tecnologia a la cuina. francès. El 1970, anaves a menjar art exemple, l’ús de la tecnologia. La in- —Sí, i es transmet el missatge que uti- culinari i era francès. Si jo ara menjo troduïu al Bulli. litzem eines tecnològiques. Però és men- cuina catalana molt refinada, això no és —No. Primer de tot, què és tecnologia? tida, perquè que un sifó sigui un instru- art culinari, és alta cuina. Són termes La tecnologia és quan hi ha ciència, i ment tecnològic fa riure. Un microones és sobre els quals no hi ha consens, però nosaltres no fèiem ciència. divuit vegades més complex. Però admeto perquè la gent ho pugui entendre: quan que és culpa meva, perquè jo no sabia què fas una cuina tradicional molt refinada, —L’esferificació no ho era? era la tecnologia ni tenia l’experiència perfecta, en una actitud de fer alguna —No, és la mentida més gran del món. que tinc ara. Allò que utilitzava no era cosa hedonista, és alta cuina. Alta cuina La ciència és coneixement científic. En tecnologia. Al final, l’important del sifó

Nosaltres fem un diàleg important amb la ciència. És a dir, provar de comprendre l’esferificació perquè és important per a fer elaboracions

ALBERT SLAMÉ 12 FERRAN ADRIÀ 5/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

eren les elaboracions sifonades. Aquest nom no existeix, però li vam donar un ús que no s’havia posat en pràctica, perquè el sifó va néixer per la nata.

—Trencar esquemes. —Sí. És que teníem una visió holística. Vam arribar a guanyar el premi de dis- seny més important del món. Una de les coses que va tenir el Bulli va ser la visió holística de la ciència, del disseny, de l’arquitectura... Tot un diàleg. Hi ha un consens d’una generació que està d’acord en el fet que allò va ser tan fort que tardarem temps a veure alguna cosa tan trencadora.

—En aquest camí cap a l’avantguarda, que dieu, es va generar un fort debat. Recordo aquelles declaracions de Santi Santamaria, que es demanava si les tècniques que utilitzàveu complien les normes sanitàries. Com ho recordeu? —No voldria parlar del Santi perquè ja no hi és. Però ningú no ha estudiat bé ALBERT SLAMÉ què va passar. Per què va passar això? Jo no ho puc explicar tot perquè seria una manca d’ètica. Va ser molt complex, i la gent es pensava que allò que deia era contra meu, però no. No era un tema l’any vinent del Bulli 1846, que s’ubicarà personal. Allò va ser una prova de foc, un a la Cala Montjoi, on hi havia el Bulli atac a l’avantguarda. The Independent original. Per què preneu aquest camí? deia que Ferran Adrià enverinava. I la —Jo abans creava per cuinar, ara cuino veritat és que va ser una prova d’esforç per crear. Simplificant. Ara m’interessa increïble, i sabíem que si sortíem vius la innovació i la creació, sigui el que sigui. Jo abans creava per cuinar, d’aquell debat, el projecte sobre la cuina Però el meu llenguatge és la cuina i tot ara cuino per crear d’avantguarda i creativa del país seria allò que l’envolta. Intentarem innovar molt potent. Quan a ‘Master Chef’, un en il·luminació, begudes, software de dels programes més vistos de la tele- gestió… Mireu [assenyala en Diego, visió i amb una qualitat brutal, perquè treballador de la BulliFoundation], sabeu treballen molt bé, veus que fan servir què fa? Una reflexió sobre la Belle Époque un sifó, t’adones que aquest debat ja en el món de l’art. On ho aplicarem, a la no existeix. Allò va passar per manca cuina? No ho sé, primer hem de com- de coneixement. És una llàstima que el prendre. Aquí no hi ha cuiners. Sé que Santi no sigui avui aquí, perquè seria costa d’entendre. I tot això ho farem interessant de parlar-ne amb ell. Era una aplicant Sàpiens, una metodologia que persona molt culta, amb molta cultura serveix per a connectar coneixement. Es i coneixement. Avui, aquest debat, amb basa a entendre que hi ha blancs i ne- qualsevol persona, em dura un minut. gres, i que t’ho has de qüestionar tot. A mi m’ha costat set anys d’entendre-ho, —Però ara Ferran Adrià és lluny dels això, per no ser dogmàtic. fogons. I des del Bulli Foundation us centreu en la innovació amb l’obertura —Certament, costa d’entendre. 13 FERRAN ADRIÀ 6/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

—El primer treball el farem sobre la sala meu germà ni per al Juli [Soler], que no de restaurant, perquè volem que la sala hi és. És per a les noves generacions. Que tingui el reconeixement que es mereix. d’aquí a cent anys, una persona vingui Consistirà a saber si és millor treballar aquí i comprengui què era el Bulli. Tindrà en equip o no, millorar l’eficiència. La documents increïbles i emocionals que idea és fer el millor màster en línia de també digitalitzem. Un arxiu digital amb La idea és fer el millor màster sala que pugui existir al món, i després més de 150.000 objectes i documents que en línia de sala que pugui compartir-lo amb les escoles. La gent van formar part de la història del Bulli. existir al món, i després que vingui cobrarà perquè puguem fer És una feinada i ja fa cinc anys que fem compartir-lo amb les escoles el millor màster. D’alguna manera, se- la Bulligrafia. ran conillets d’índies per a cercar la millor manera de treballar. Innovarem —Ho desàveu tot? perquè els altres puguin fer coses. En —Des de sempre hem guardat coses, altres projectes, per exemple, treballa- però no tot. Ho desàvem perquè per al rem exclusivament la il·luminació del primer llibre que vam fer, El sabor del restaurant. I amb deu persones, cuiners, mediterrani, vam veure que ens mancava Que d’aquí a cent anys, gent de sala, un invident i alguns dis- material, i a partir d’aquí vam començar una persona vingui aquí i senyadors, intentarem veure quina ha a arxivar. Quan vam fer la subhasta del vi comprengui què era el Bulli de ser la il·luminació del futur. Però la a Sotheby’s ens vam adonar que teníem qüestió més important no és el resultat, coses que podien valer molts diners. sinó obtenir idees i coneixements nous. Mireu, això que faig ara [fa una signa- tura en un full] si ho venguéssiu, potser —I no hi haurà restaurant. costaria molts diners. Enteneu-me, no —No hi haurà restaurant. El Bulli 1846 això, sinó idees creatives que fèiem. I així no serà visitable perquè serà un lab. vam passar d’arxivar a tenir un arxiu. Nosaltres volem aprendre, no volem gent a l’agost. Em vaig cansar de la —Quan tindreu la Bulligrafia a punt, gestió del restaurant. Mireu, crec sóc el 2022? una de les persones més privilegiades —Sí, però no tenim pressa. I m’agrada- del món. Tinc un germà que és un dels ria que fos a Barcelona. millors cuiners del món i que va voler fer el seu projecte, que és el Barri, on —I l’Hospitalet, la vostra ciutat natal? l’he ajudat, com he ajudat molta gent. —Sí, també podria ser-hi perfectament. I sabeu què puc fer? Vaig allà, menjo, li En un principi, havia de ser a la Cala puc donar feedback, o no, perquè cuinar Montjoi, juntament amb El Bulli 1846. també és menjar, pago i marxo. I no sé si el rentaplats va bé, si les comandes —Però no hi podrà ser perquè no us van estan al dia... I gaudeixo tant! Veure els aprovar el projecte. ‘bullinians’ gaudir, en gaudeixo més que —No. De fet, quan hàgim de decidir on ells. Perquè no pateixo gens. va, l’opció de Montjoi encara hi serà. El projecte que preparem es podria exposar —I a banda del Bulli 1846, més enda- de manera soterrada, tal com era pre- vant voleu obrir al públic la Bulligrafia. vist, i hauria tingut un impacte ecològic Què hi trobarà la gent? zero. I estic dolgut perquè per a la Costa —La gent podrà entendre què va ser el Brava és una putada. Volíem que això Bulli. Serà com un arxiu-museu. Ho fem portés gent no tan sols a l’estiu, sinó perquè les exposicions que hem fet en també a la tardor i a l’hivern. Que vin- el passat sobre el restaurant, van tenir gués gent de manera acurada, no volem una acollida espectacular. A l’exposició milions de persones. Però bé, no em puc del Palau Robert van passar-hi 800.000 queixar perquè la situació que vivim és persones, a Madrid, a la Fundació Tele- molt fotuda per a molta gent. A partir fónica, 250.000 en poc més de tres me- d’aquí, davant un problema, busquem sos. No és un projecte per a mi, ni per al una solució. I ara tindrem dos espais. 14 ENTREVISTA 1/4 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

ROGER GRAELLS FONT

LUÍS MARTÍN I POL BALLÚS uè porta un tòtem del periodisme esportiu com Luis Martín i un periodista que acaba de començar ‘El llaç groc és innegociable com Pol Ballús a coincidir per escriure un llibre sobre l’estada Qde Pep Guardiola al Manchester City? per a Guardiola, igual que Cuaderno de Mánchester (Malpaso) expli- ca la segona temporada de l’entrenador la seva manera de jugar a a l’equip anglès, un any en què va batre tots els registres de la lliga. És un llibre sobre Guardiola, però sobretot sobre el futbol’ seu entorn i els seus companys de viatge, unes persones sense les quals el tècnic no seria qui és. Entrevista a Luis Martín i Pol Ballús, Els dos autors reben VilaWeb en un bar del Raval. Reconeixen que comencen autors del llibre sobre Pep Guardiola a estar farts de fer entrevistes. Fa una ‘Cuaderno de Mánchester’ setmana que són a Barcelona i se n’han fet un tip, a més de les presentacions del llibre en diversos formats. Són una parella estranya a primera vista, però entre ells es respira complicitat. El llibre i la passió per Guardiola i el futbol ha construït una amistat entre Pol Ballús (PB) i Lu Martín (LM).

—És un llibre sobre Guardiola o no? —PB: És la figura al voltant de la qual gira el llibre. Expliquem Guardiola per mitjà dels qui no són Guardiola. Tota la seva gent, de qui moltes vegades no se n’ha parlat gens. Aquests, d’alguna manera, fan que Guardiola sigui qui és. —LM: Però al voltant de Guardiola gira tot. Salvant les distàncies, Gaudí, quan necessitava fer els ferros de les finestres, necessitava un ferrer. Gaudí no feia el trencadís, el pensava i després cercava el paio que feia el trencadís. El llibre és sobre com i amb qui Guardiola ha fet les coses que ha fet. Tot gira al voltant Guardiola, però parlem de la gent que treballa amb ell. No treballa pas sol. És la puta bèstia, el puto geni, però arrossega els jugadors, el cos tècnic, la gent de ma- terial... Un grup de gent imprescindible que el segueix. I ell ho sap.

—Dediqueu molts capítols precisament a explicar qui és aquesta gent. —PB: Els volíem donar protagonisme. I CEDIDA 15 LUÍS MARTÍN I POL BALLÚS 2/4 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

els qui no tenen un capítol específic tam- el manifest és conscient de què fa. No bé hi surten, en compta-gotes. Guardiola s’amaga i no s’ha amagat mai. se’n va a Manchester amb quatre paios. —PB: Em fa la sensació que quan era Volíem explicar per què se’ls emporta. més a prop era pitjor. Ara que és lluny, Expliquem Guardiola Per què Lorenzo Buenaventura, Carles crec que ho ha entomat bé. per mitjà dels qui no Planchart, Domènec Torrent i Manel Estiarte són tan importants per a ell. —Heu detectat cap canvi com a en- són Guardiola. Tota —LM: Al final ens vam adonar que ens trenador des de la seva etapa al Barça? la seva gent, de qui havíem oblidat de l’equip mèdic. Una de Potser lluny del seu club de tota la vida moltes vegades no se les coses que en Pep valora molt és el està més tranquil? n’ha parlat gens tractament i la prevenció de les lesions. —LM: Tranquil, no ho està. Crec que També ens hem deixat molts jugadors treballa més que quan era al Barça. Tàc- perquè no hi podien sortir tots. Estiarte ticament, és clar que hi ha una evolució, esdevé molt important al City, torna al s’ha hagut d’acostumar al futbol anglès. club on mana l’home que el va fitxar pel Ell reflexiona sobre la incapacitat d’al- Barça [Ferran Soriano]. La gent encara guns moments per a controlar partits es demana què fa Estiarte, un home vital que embogeixen. Com li passava a la lliga en la trajectòria de Guardiola. espanyola al camp del Betis. A Anglaterra De la mateixa —PB: Estiarte és un paio que veu el club passa molt més. En dos rebutjos mal fets, manera que defensa com un equip. No hi ha persona que en dos contracops... una manera de jugar ensumi el vestidor com ell. Està entre —PB: Això no vol dir que el futbol an- a futbol, defensa uns dues aigües, entre Guardiola i el vestidor, glès sigui millor. De fet, és pitjor. La drets i unes llibertats i sempre pensant en el bé dels jugadors qualitat i la tècnica del futbol és pitjor. i del club. Però hi ha com un desig de fer el futbol més incontrolable, més passional que —També hi ha un capítol sobre el llaç no pas racional. En això, hi col·laboren groc de Guardiola. Com va viure tota els arbitratges, és un futbol molt més la polèmica, amb l’amenaça de sanció anàrquic. Crec que Guardiola ara dedica inclosa? més temps al seu equip que no pas a —PB: El llaç groc dóna una imatge de analitzar l’altre. la manera com és Guardiola. Amb tota —LM: Entre més coses, perquè els la pressió que ha tingut, això defineix equips anglesos tenen poques variants molt com és. tàctiques. No sorprenen tant. La majoria —LM: Té una idea de joc i vol guanyar juguen sempre de la mateixa manera. I a amb la seva idea. Té clar que vol portar el més, ell és un geni. Crec que ha guanyat llaç groc perquè és la reivindicació d’uns seguretat en la seva idea i que mira molt drets fonamentals i, per tant, és innego- més què vol del seu equip que no pas ciable, igual que la seva manera de jugar què li faran els altres. Insisteix molt en a futbol. En aquest sentit, és Guardiola la idea que són millors que els altres i pur. Que ell creu que aquest és el camí? d’anar a abatre’ls. Endavant. De la mateixa manera que defensa una manera de jugar a futbol, —El veieu gaire temps a la banqueta defensa uns drets i unes llibertats. El llaç del City? groc ha estat present tota la temporada. —PB: No. El temps que ha signat: acabar A més, l’afecció del City li va fer costat aquesta temporada i dues més. Seran a la final de la Copa a Wembley i van fer molt, cinc anys. El veig carregat de ba- una crida a portar el llaç. teria, amb un equip molt jove i amb molt talent per a llimar. Li agraden molt els —Guardiola també ha estat objecte jugadors que té. I encara té camí per a d’atacs de la premsa espanyola, sobretot recórrer, sobretot a la Lliga de Campions. després del seu discurs a l’acte de l’ANC Gran part del reconfort que té és que no i Òmnium a Montjuïc. Ho entoma bé? oblida que l’any que no va guanyar res —LM: En té el cul pelat. El dia que llegeix ningú no va dubtar d’ell. 16 LUÍS MARTÍN I POL BALLÚS 3/4 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

—LM: Jo el veig molt de gust. Més enllà del cos tècnic, té un amic com en Txiki. La seva família està de gust a Manches- ter... Se sent molt de gust i té les piles carregades. Té desafiaments i això el motiva molt. Repetir títol de lliga, arribar lluny a la Lliga de Campions... Si arriba a fer els cinc anys, serà l’equip que més anys ha entrenat.

—Sempre ha descartat de tornar a en- trenar el Barça. —LM: No tornarà, no. Ja va passar la se- va època. Ja ho va viure. A ell li agradaria ser seleccionador d’algun equip amb sol i platja. Jamaica. Trinitat i Tobago. Un lloc agradable. El veig de seleccionador d’un país del Carib. I quan acabi la carrera, crec que treballarà amb la gent jove, que és una cosa que li agrada molt. —PB: Li agrada molt entrenar els juga- dors joves. A la pretemporada s’ho passa molt bé amb ells.

—Com sorgeix la idea d’escriure aquest llibre? —LM: Quan vaig deixar El País i me’n vaig anar a treballar a Manchester de freelance, una de les feines que sabia que faria Era explicar Guardiola a An- R.G. glaterra. Conec molt el futbol anglès i he anat sovint a Manchester, molt abans que imaginés que en Pep aniria al City. m’ajudés, i entre la gent que hi havia allà, això, que em comprometés a tirar-me He anat molt a l’estadi, ja quan hi eren vaig pensar amb qui m’ho podia passar de cap a una piscina en què no sabíem si Soriano i Txiki Begiristain. Sabia que millor, qui em podia aportar més i qui hi hauria aigua. Potser invertíem molts aquí hi havia alguna cosa explicar, però creia que era millor per a treballar amb mesos fent el llibre per a res. no sabia com. La primera temporada mi, que no és fàcil. Necessito treballar —LM: En Pol va arriscar molt. Té vint- vaig observar molt, i a l’estiu van decidir amb algú que m’entengui quan parlo, i-cinc anys i tot just comença. En canvi l’enfocament del llibre. Després vaig que em faci riure, que ho faci bé i so- jo ja estic de tornada. Li vaig dir que el començar a escriure, però em vaig ado- bretot que m’aporti moltes coses. Amb relacionarien amb mi, i això no sé si nar que necessitava algú. No solament molta por que em digués que no, ho vaig és bo. Vaig pagar-li set pintes i amb la perquè m’ajudés a escriure, sinó també proposar al Pol. I em va dir que sí. borratxera va dir que sí. perquè m’ajudés a agafar perspectiva. —Quina reacció teniu quan Luis Martín —Imagino que la gran temporada del —Algú que us ajudés a agafar distància us fa aquesta proposta? City també ajuda. amb Guardiola. —PB: Al principi, vaig pensar que em —LM: La primera temporada, Guardio- —LM: Amb en Pep, hi he treballat, el demanava una ajuda puntual. Però no, la va ser massacrat per la seva idea de conec i tenim una relació. També amb em diu que vol fer el llibre a mitges amb jugar a futbol. La premsa desitjava que membres del seu cos tècnic. Els coneixia mi i em quedo al·lucinant. Era llançar- li anés malament per demostrar que no massa i necessitava que algú m’aportés me a una piscina sense aigua, perquè manava Guardiola, sinó la Premier. I ho coses que jo no veia, o que, tot i veu- el City podia no guanyar res. I si no va rebentar tot la segona temporada. re-les, em fes adonar que eren impor- haguessin guanyat títols, no hauríem Volíem explicar com ho va aconseguir i tant per al públic. Vaig cercar algú que tingut cap llibre. Ell em va demanar amb qui, deixant clar que un altre no ho 17 LUÍS MARTÍN I POL BALLÚS 4/4 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

hagués fet. El 96% de l’estructura del acabar la carrera fa tres anys, vaig anar City ja hi era quan va arribar Guardiola. a viure a Liverpool i vaig treballar com a cambrer. Feia mitja jornada, i la resta —Abans d’escriure el llibre, ja teníeu del dia venia reportatges on podia. Des una relació personal, o només profes- del Nou 9 fins al setmanari de la meva sional? comarca o a Panenka. Anava als estadis, A ell li agradaria ser —PB: Ens vam conèixer a les conferèn- coneixia gent... I el febrer del 2016, quan seleccionador d’algun equip cies de premsa de Guardiola i de mica es va saber que Guardiola se n’anava a amb sol i platja. Jamaica. en mica vam anar tenint més relació. A Manchester i que semblava que Mou- Trinitat i Tobago. Un lloc Manchester som pocs, tampoc no és tan rinho també, vaig decidir d’anar-hi. Si agradable gran. Quan em va proposar d’escriure el em volia guanyar la vida com a perio- llibre, ja teníem una relació més estreta. dista, segurament tindria més opcions a Manchester que a Liverpool. Vaig estar —En el vostre cas, no teníeu una relació tres mesos treballant de qualsevol cosa, tan estreta amb Guardiola i la seva gent. i quan va començar la temporada l’Sport El llibre us ha permès d’acostar-vos-hi? necessitava algú per a cobrir Guardiola —PB: Hi tenia una relació professional. i Mourinho. Amb el llibre, he tingut accés a unes —LM: Jo hi vaig anar per una necessi- Es tortura quan les coses no li converses i un tracte que segurament no tat personal i professional. Aquí no em surten com vol. I a vegades no hauria tingut. És un pas més. Dit això, suportava ningú i vaig decidir d’emigrar és culpa seva. Si un jugador no vaig a fer una paella a casa seva els i buscar-me la vida com a periodista. falla quatre vegades davant dijous. el porter, no és culpa de —LM: La meva relació amb en Pep tam- —Quina crítica faríeu a Guardiola? bé és molt professional. Durant els anys —PB: Per començar, va dir que el poble Guardiola que ell entrena el Barça, jo cobreixo la català s’havia de llevar molt d’hora, molt informació del Barça per a El País, i d’hora. Un paio que diu això... [Riu] No, abans, quan era jugador, a l’Sport. Tenim sí que té defectes. S’ho pren tot molt molt bona relació. Jo mataria per en Pep. personalment. Sé que ell m’estima molt i jo l’estimo —LM: És tan exigent amb si mateix que molt, també a la seva família. Però quan a vegades ho és massa amb les persones treballem, treballem. Jo sóc periodista i que l’envolten i després s’ha hagut de ell entrenador d’un equip de futbol. Ell disculpar. és molt professional i jo també. Si algun —PB: Li han de dir constantment que dia s’ha d’explicar alguna cosa, es fa. gaudeixi del que fa. Que s’aturi a pen- —PB: A l’entrevista que fem per al llibre, sar-ho. al final, ens diu que si li hem de donar —LM: Es tortura quan les coses no li canya, li donem. Ell sap que està exposat surten com vol. I a vegades no és culpa a les nostres crítiques i les entoma bé. seva. Si un jugador falla quatre vegades —LM: Manchester és una ciutat petita. davant el porter, no és culpa de Guar- En qualsevol pub podies trobar algun diola. Ell ha generat la situació perquè el membre del cos tècnic i fer-hi un cafè. jugador quedi sol contra el porter. Però Ens donaven pistes per on podien anar aleshores la seva tortura és pensar que els trets. I detalls que ens han anat bé hauria d’haver posat un altre futbolista. per a escriure el llibre. Una feina de Pots fer-ho tot, però el futbol és com moltes hores i molts dies. Hem intentat és. En canvi, l’endemà és el primer a escriure un llibre divertit, musical, molt tirar del carro. També el primer a fotre de Manchester... Animaria la gent a esbroncades quan ha guanyat 4 a 0 però comprar-se’l. Si no us agrada, està molt no li ha agradat el partit, o quan l’equip ben enquadernat i queda molt bé a les ha jugat bé i no ha guanyat. S’ha de prestatgeries de qualsevol casa. relaxar una mica, no pot viure així. Per això sempre diu que no entrenarà fins —Com arribeu a Manchester? als setanta anys, petaria. Això no ho —PB: És una opció personal. Quan vaig suporta ni Déu! 18 ENTREVISTA 1/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H NÚRIA TARRÉS ‘L’Adri i la Tamara són caps de turc per a fer que la gent no surti de casa’ Parlem amb la mare d’Adrià Carrasco, el membre del CDR d’Esplugues de Llobregat exiliat a Brussel·les després d’haver estat acusat de terrorisme, sedició i rebel·lió

ALBERT SALAMÉ

CLARA ARDÉVOL MALLOL

a vida de Núria Tarrés va canviar ra- nença a banda terrorista. Els fets que tiu de l’anomenada ‘operació Cadera’. dicalment el 10 d’abril, quan nom- sostenien la causa? Haver participat en A diferència de la Tamara, l’Adrià va brosos agents de la Guàrdia Civil l’aixecada de barreres de peatges i en poder fugir i ara viu exiliat a Bèlgica, van picar la porta de casa seva amb els talls de carreteres organitzats pels després de cinc mesos de silenci. Tal agressivitat. Va passar de tenir una Comitès de Defensa de la República du- com explica Tarrés, la por que la família Lvida quotidiana absolutament normal i rant la Setmana Santa. El seu fill, Adrià va passar durant la fugida s’ha canviat corrent a convertir-se en la mare d’un Carrasco, es convertia, juntament amb per la por d’un exili gris, injust i amb noi acusat de sedició, rebel·lió i perti- Tamara Carrasco, en el principal objec- dificultat per a acostumar-s’hi. Emocio- 19 NÚRIA TARRÉS 2/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

nada, però forta i decidida a denunciar explico i encara se’m posen els cabells la repressió, ens explica amb detall com de punta… Pensava que en qualsevol fou el moment de l’intent de detenció i moment em despertaria, que encara l’assetjament de la policia espanyola, dormia, però no, era real. Per l’espiell Recordo que el com ha estat el procés emocional com de la porta, vaig veure tot el replà de diumenge abans a mare i què pot passar d’ara endavant casa ple de guàrdies civils armats fins al amb el cas. capdamunt i amb passamuntanyes. Tot vaig tenir una mena això va passar en mil·lèsimes de segon. d’intuïció de mare, —Els dies abans de l’intent de detenció El meu instint natural va ser dir-los: com el neguit que de l’Adrià, estàveu preocupada tenint ‘Tinc la porta tancada, vaig a buscar la havia de passar en compte que la fiscalia de l’Audiència clau.’ Vaig anar a despertar l’Adri i li vaig alguna cosa espanyola ja havia assenyalat els CDR? dir que teníem la Guàrdia Civil a la porta. —Els dies dels aixecaments de barreres Sense dir-nos ni una paraula, li vaig als peatges, ells sabien que feien accions assenyalar la finestra i ell em va fer que que els podien implicar conseqüències, no amb la mà. Es va aixecar, es va posar com ara una citació o una multa, però unes malles i unes bambes i va anar al evidentment no s’imaginaven això. Ell menjador. Vam obrir sigil·losament la havia estat vist, però no identificat, en persiana i ell va saltar pel balcó, perquè Estic segura que una d’aquestes accions. Nosaltres co- vivim en un entresol. L’última cosa que si hagués trigat mençàvem a estar preocupats perquè em va fer va ser una senyal de silenci i uns segons més vèiem que sonaven timbals de guerra, va saltar pel balcó al buit. m’haurien tirat la però sempre amb la confiança que el porta a terra nostre jovent no cometia cap delicte ni —I després? exercia violència. Com a pares, sabíem —Ells continuaven picant al timbre aquestes accions i ho vivíem amb un i dient que esbotzarien la porta. Vaig cert temor, però d’una altra banda no obrir i van entrar. Eren uns quinze dins censuràvem allò que ell tenia ganes de de casa. Vaig veure l’ariet, la peça que fer. L’Adri sempre em deia: ‘Mama, pi- serveix per a tirar la porta a terra. Estic cant cassoles i amb els llacets grocs no segura que si hagués trigat uns segons farem una República. Les castanyes del més me l’haurien tirada a terra. La se- foc, si no ens les traiem nosaltres, no ens cretària judicial em va posar un paper a les traurà ningú.’ És cert que jo estava les mans. En aquell moment, amb el xoc i especialment inquieta. Recordo que el el nerviosisme, no podia concentrar-me diumenge abans vaig tenir una mena en el paper, però inconscientment vaig d’intuïció de mare, com el neguit que filtrar les paraules ‘Audiència Nacional’, havia de passar alguna cosa. Però era una ‘Ordre d’escorcoll i detenció’ i ‘Sedició, preocupació ingènua, per tot l’ambient rebel·lió i pertinença a banda terrorista’. en general, no pas pel que li podia passar Vaig pensar que havíem begut oli… Ells concretament a l’Adri, ni de bon tros. van començar un escorcoll tan minuciós No va ser una galleda d’aigua freda, va que fins i tot em van obrir l’armariet on ser una glacera que ens va caure al cap. tinc les copes de cava del menjador. Jo els demanava de trucar al meu marit i, —Com van transcórrer els fets aquell després d’insistir, finalment m’ho van matí en què intentaren detenir-lo? deixar fer, amb la consigna de ‘No con- —El pare de l’Adri ja se n’havia anat voqui ningú.’ Què es pensen que sóc? El a treballar i ell dormia a la seva habi- meu marit em va dir que no el deixaven tació. Jo esperava que vinguessin a fer pujar i que teníem tot el carrer tallat. la revisió del gas i a les set del matí va Vaig treure el cap per la finestra i vaig sonar el timbre d’una manera molt i al·lucinar. Era ple de policies i mitjans de molt insistent. Vaig fer un bot del llit comunicació. Una cosa molt surrealista. pensant que m’havia adormit i que ha- via arribat l’home del gas. Llavors vaig —Què van fer quan van veure que sentir ‘Guàrdia Civil, obriu la porta!’ Ho l’Adrià ja no hi era? 20 NÚRIA TARRÉS 3/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

A sobre del seu llit posaven jocs de roba que trobaven i feien fotografies amb combinacions diverses

ALBERT SALAMÉ

—Una vegada van arribar a l’habitació de sin el circuit d’una bomba. A més, l’Adri —Què vau sentir en aquell moment? l’Adri, van veure que se’ls havia escapat té moltes eines a casa perquè li agrada la —Quan vaig sentir això de les metxes perquè el llit estava desfet i hi havia una mecànica; es va comprar un cotxe antic vaig pensar que sort que s’havia es- cartera i un mòbil. Em van demanar si i li agrada reparar-lo. També em dema- capat. Va ser fastigós! No vaig plorar havia dormit allà. Jo els vaig dir que era naven per què tenia tantes eines. Llavors en cap moment. Només recordo que el la seva mare i que no respondria. Van va arribar l’episodi de les metxes, que meu cos va tremolar molt pels nervis i adonar-se fins a quin punt era vergon- potser és la confluència de la gran ma- que tenia la plena consciència que això yós haver fet un dispositiu davant de casa nipulació. Van trobar uns cordills i jo vaig ens canviaria la vida. Quan va acabar amb desenes de policies. Si realment el notar que el guàrdia civil que portava l’escorcoll, ens vam replegar tota la volien enganxar, només feia falta que la veu cantant va tenir la sensació que família per veure com entomàvem tot en posessin un per la banda del darrere, havia trobat la gran prova i va cridar els això, en estat de xoc. per on va fugir. Això els va fer enrabiar altres. ‘Secretària, apunti: metxes’, va moltíssim. dir. Jo vaig intentar explicar-los que no —Com van ser els dies següents? ho eren, però m’escoltaven com dient: —Era impensable de tornar a casa i vam —Com va ser l’escorcoll i quins objectes ‘Tu digues el que vulguis’ i, tornem-hi: anar a casa de la meva mare. Sabíem que van requisar? ‘Secretària, apunti: metxes.’ També ens espiaven, que ens controlaven i que —Va durar tres hores i mitja, cambra es van endur el seu carnet d’identitat. teníem la guàrdia civil de paisà al carrer. per cambra amb la secretària judicial Més tard he sabut que això no és lícit, Ens feia por de tenir els telèfons punxats. prenent-ne nota. Ens van deixar sense perquè un carnet d’identitat ha d’anar Els amics de l’Adri van ser assetjats, res d’electrònica. Es van endur discs durs amb la persona. Van trobar cartells de van venir a casa de la meva mare i vam amb fotografies, el disc dur de l’ordina- democràcia, de llibertat, de la CUP… tenir una sensació de persecució i vigi- dor de l’Adri, dos discs durs de portàtils S’ho quedaven com si haguessin trobat lància extrema. Esplugues havia estat vells, totes les targetes de memòria… les grans proves… Van anomenar-los i assetjada. Jo els vaig arribar a conèixer, L’Adri és tècnic de so i encara té apunts etiquetar-les totes. Van gravar la seva pràcticament. Sortia al balcó de casa de quan va estudiar. Quan trobaven habitació i totes les fotografies que té a meva i els veia a sota. Es feien veure, ho aquests apunts, amb quadres elèctrics les parets. A sobre del seu llit posaven feien per atemorir-nos. Al meu marit de les taules de so, s’estranyaven molt: jocs de roba que trobaven i feien foto- li seguien els moviments que feia amb ‘Senyora, això què és?’ Com si busques- grafies amb combinacions diverses. el cotxe. Teníem por d’apuntar-ho tot, 21 NÚRIA TARRÉS 4/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

que ens tornessin a escorcollar… Vam viure uns dies de pànic, de no saber què passaria si l’enxampaven, si es lliurava, com devia estar ell… Això per a una mare és terrible.

—Quant de temps vau estar-hi, així? —Vam estar molts, molts dies sense poder comunicar-nos amb l’Adri. No sé quants perquè vaig entrar en un estadi de malaltia, d’haver-me de medicar, de no saber si era viu o mort, de no saber res. Tinc un agraïment immens a la gent que l’ha ajudat a arribar on és ara. No sé qui són ni vull saber-ho, però igual que hi va haver operació Urnes i hi ha hagut operació Adri. Han d’estar protegits per- què ens han salvat. Jo no sé l’itinerari que va fer ni vull que m’ho expliqui, ho tinc molt clar. La curiositat que podríem tenir passa a un segon terme completament. Qui el va ajudar no mereix que se sàpiga, però si no fos per ells seria a la presó. Ell i la Tamara. No en tinc cap prova, però si l’Adri l’haguessin enganxat, el cas ALBERT SALAMÉ de la Tamara hauria anat diferent. La pressió que teníem en aquell moment era de ‘digueu-li que es lliuri, que no passarà res, mireu la Tamara’. Però jo tenia por que es lliurés. Ell no sabia allò de les metxes. Jo sabia que, si es lliurava, la cosa era molt negra. Només pensava ‘que no es lliuri, que no es lliuri’, però no tenia control sobre això. passa a la gent que es mor.’ Així és com plataforma de gent solidària, propera i estàvem emocionalment… que col·labora té molt de valor. No ha es- —Dubtàveu que per a ell l’exili no fos tat com començar de zero en un país on l’única opció? —Però un dia en vau tenir notícies… no t’espera ningú. Però és una aventura, —És clar, era un noi de vint-i-cinc anys —Va arribar un moment que vam saber un calvari. És com un somni. Sembla que se n’havia anat saltant pel balcó… Jo que era fora. D’una manera segura, vam que en qualsevol moment ens hàgim de no sóc creient, però estava tan destros- anar a veure’l. Llavors va començar un despertar. No pot ser que aquest noi no sada i amb la ment tan trastocada que altre procés: l’exili. Si fins ara la por pugui tornar a casa seva si no ha fet res… un dia vaig veure una gavina i em vaig era una, ara era una altra. ‘Exili’ és una Ara, si més no, pot fer acció política i de aferrar a allò. Va ser un mecanisme in- paraula que no quadra amb el segle XXI reivindicació. tern per a sobreviure. Aquella gavina em a Europa. Els primers dies allà van ser mirava com dient-me que l’Adri estava dolorosos però l’Adri és molt fort. Vam —Té Christophe Marchand i Gonzalo bé. Cada dia em deia a mi mateixa que veure que estava bé, que no estava trau- Boye d’advocats. Què us han dit que pot si la gavina no s’aturava volia dir que matitzat, però que havia de començar de passar d’ara endavant? l’Adri estava bé i lliure. Em vaig aferrar zero amb només una motxilla. Per sort, —Pot passar de tot. Són vasos comu- a això durant tot aquell temps. Et sents ell domina bé l’anglès i el francès el parla nicants. Això que li passi a l’Adri i la morir. La primera nit a casa de la meva una mica. Per sort teníem el passaport, Tamara pot influir en el que passi aquí. mare no vam poder dormir. El seu pare que se’l van descuidar. La gent que hi Parlem d’una causa política. Des del em va dir: ‘Nuri, he vist passar la vida des ha allà ens ha donat molt suport i ens moment que s’ho poden inventar tot, que era petit.’ Jo li vaig dir ‘Sergi, això li ha ajudat tant com ha pogut. Tenir una hi ha molta incertesa. Veritablement, la 22 NÚRIA TARRÉS 5/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

por més gran que tenim és que no passi casos de l’Adri i la Tamara són casos en res, que no posin l’euroordre, que ell no què hi ha la diferència més gran entre es pugui defensar ni dir què ha passat ni allò que han fet i allò de què són acusats. obrir el cas a la justícia belga. Si no té eu- Tant de bo que la justícia belga, que fins No hem de caure roordre, fa la vida com un ciutadà lliure a ara ha demostrat garanties d’imparciali- en el parany Europa, però no pot tornar. Els advocats tat, pugui intervenir-hi. Aquí hi ha zero diuen que és tot molt incert, que pot ser garanties. del victimisme i que s’enviï l’euroordre o que no. l’autocomplaença —Heu pensat d’anar a viure a Brus- perquè si no en —Sou als llimbs…? sel·les? ensorrem —Els llimbs són la por. Contràriament —He anat unes quantes vegades a veu- al que sembla i malgrat que s’haurà de re’l i viure a Esplugues es fa molt difícil. lluitar, l’euroordre ens donaria l’opor- Hi hem anat i hi anirem quan puguem: a tunitat de poder denunciar-ho, com la l’estiu, a final de mes, per Nadal… Aquí resta d’exiliats. Ara es pot denunciar hi tinc una mare gran, una feina i no socialment, però no jurídicament. Els ens en podem anar, però per l’instint de protegir-lo hi aniríem. Estem més tranquils, però, perquè allà té un en- torn que l’acompanya i que coneixem. Allò és com una família. Aquí, en canvi, els partits polítics es maten. De totes maneres, viure fora de casa amb la teva família aquí és d’una duresa emocional brutal. Nosaltres vivim el dia a dia i no estem constantment lamentant-nos. No hem de caure en el parany del victi- misme i l’autocomplaença perquè si no en ensorrem.

—L’Adrià us va dir que sou guanyadors, i no víctimes… —És una cosa que em va quedar molt gravada i me l’aplico. És jove, és fort, té les coses clares… Jo li vaig dir que aniria a fer una entrevista per a TV3 i em va dir ‘Mama, recorda que no som víctimes, som guanyadors.’ I em va donar inspi- ració pel que vaig llegir el dia de la Diada. Guanyadors, no ho som perquè no guan- yem, però no han aconseguit que ens estiguem tancats a casa i ens morim de pena. Moralment no ens vencen. Tenim ganes de lluitar, no ens han acovardit. Ho hem passat molt malament, però a hores d’ara som en combat.

—Què en penseu, d’allò que va passar dilluns davant el parlament? —Van dir que eren comandos, els qui eren l’altre dia al parlament. Ostres, no són comandos i tothom ho sap… Jo penso que el poble de Catalunya està molt in- format, però falta fer un pas: aprendre ALBERT SALAMÉ 23 NÚRIA TARRÉS 6/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

i saber com fer front al maltractament —Hi tenim una relació excel·lent. No psicològic. Aquí hi ha unes tècniques de l’anem a veure tant com voldríem. Es manipulació brutals per part de partits manté amb una dignitat impressionant. de l’oposició. És aquesta tècnica d’acu- Tinc un sentiment de gratitud impres- sar-nos d’allò que fan ells. Això és una sionant perquè quan l’Adri era total- tècnica de manipulació descrita als ma- ment invisible li va donar veu, i hauria Li vaig dir que aniria a fer nuals de psicologia i per una persona que pogut no fer-ho. La causa els ha afectat una entrevista per a TV3 i no en tingui consciència és devastador. de la mateixa manera i la vida els ha unit em va dir ‘Mama, recorda Fan servir una paraula com ‘comando’, sense conèixer-se. Nosaltres potser no que no som víctimes, som que la gent no sap què vol dir amb pre- tenim tanta visibilitat com els polítics, cisió i venen el relat que els CDR ho són. però no em sento una represaliada de guanyadors.’ Arriba un punt que fins i tot la nostra segona perquè cada vegada hi ha més gent transmet aquest relat. A què ju- gent que coneix els seus casos. Abans, guem? El poble de Catalunya està sotmès tret de la gent d’Esplugues, ningú no a un assetjament psicològic de primer coneixia el cas de l’Adri. Ara sí, gràcies nivell. Ens equivoquem si menystenim a les accions que fem. La situació de la els opositors. La cap de l’oposició té al Tamara és molt diferent, perquè no és darrere una maquinària impressionant de ni amb els exiliats ni amb els presos. Si diuen que sí i ho jutgen preparació de maltractament psicològic. És una sensació de falsa llibertat de- com a terrorisme, serà molt Diuen que s’ha de dialogar, però si per a molidora. Diu el meu fill que són unes greu la imatge que donaran a tu la violència és una cosa i per a mi una mesures cautelars feudals, que no exis- Europa amb l’Adrià fora altra, com ens podem entendre? Allò que teixen, avui dia. va passar al parlament no és violència, és una acció potser esverada de gent —A més, sembla que la seva situació es indignada. Van enganxar adhesius. Això pot allargar. no és assaltar un parlament! Si aquesta —Quina pressa tenen? Si diuen que no gent és criminalitzada, el desencant de la és terrorisme i ho rebaixen a desordres ciutadania que dóna la cara respecte als públics, perdran la força que exerceixen polítics és molt gran. sobre la ciutadania. Si diuen que sí i ho jutgen com a terrorisme, serà molt greu —L’Adrià parlava d’obrir les presons. la imatge que donaran a Europa amb Hi esteu d’acord? Què creieu que s’hau- l’Adrià fora. Seria una altra pífia desor- ria de fer d’ara endavant? bitant. Pot ser que en algun moment en —Jo no he estat mai una persona radical, què la política bulli ho tornin a activar, però, malauradament, les vivències per- perquè ho utilitzen. sonals, els moments polítics i la història ens aboquen a escenaris radicals. Per la —Amb les ordres de detenció de l’Adrià via de demanar permís no arribarem i la Tamara han aconseguit que els CDR enlloc, això ho tinc claríssim. Sabem on tinguin por o desactivar-los en certa volem arribar, però no podem demanar manera? al govern que ens digui per on hem —Evidentment. Ens agradaria molt dir d’anar. És una situació nova, en què no que no. Diem el que ens agradaria que hem estat mai. Això és un David contra fos. L’Adri i la Tamara són caps de turc. Goliat absolut i no trobem el punt en què Volen penjar els seus caps per les places Goliat cau. Aquesta fona no sabem cap perquè la gent no surti de casa. Combatre on dirigir-la. S’aconsegueix allò que per això és molt difícil! Les revolucions es mi es molt trist: la desunió i la divisió. fan quan la gent no hi té res a perdre i Això que va dir l’Adri té part de metàfora. encara hi tenim molt a perdre. Malgrat Hem de portar la situació al límit perquè tot, vivim en una societat benestant. Qui passin coses. es jugarà anar a la presó per la causa? Han aconseguit que la gent es mesuri —Amb Tamara Carrasco, hi heu tingut perquè és desorbitat el que poden arribar relació? a fer. 24 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H 7 DIES La selecció de la setmana 2-5 octubre

Dijous 4. Buchanan: ‘Si l’estat no vol negociar més autonomia, la independència unilateral és una causa justa’ AB

Dimecres 3. Tots els passos del compte enrere del Tribunal Suprem espanyol cap al judici contra l’1-O

ACN

Dijous 4. Quinze propostes clau de la Fira Mediterrània

CEDIDA 25 REPORTATGE 1/3 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

Quant de temps dura? El con- Tot allò que ESTER ESTELA curs es divideix en dues jorna- des: es fa dissabte i diumenge cal saber sobre es trenta colles castelleres a la Tarraco Arena Plaça de més destacades, el Tarra- Tarragona. El cap de setmana co Arena ple amb més de passat, concretament el 30 de el Concurs de dotze mil espectadors, setembre, ja es va fer una dia- tres-cents mitjans acre- da prèvia a la plaça del Castell Lditats provinents de tots els de Torredembarra, coneguda Castells de punts del planeta, castells de popularment com a ‘Concur- gamma extra i construccions set’. Hi van participar les dotze Tarragona inèdites... Cada dos anys, el últimes colles de la classifi- focus casteller s’atura sobre cació del rànquing Estrella, Tarragona perquè s’hi fa el que habitualment es mouen Cultura popular Aquest cap Concurs de Castells, l’espec- en la gamma de castells de tacle casteller més gran del set pisos. de setmana es fa a Tarragona món. Però el fet de ser una cita l’espectacle casteller més gran castellera tan especial, amb Quantes colles hi participen? del món premis i desenes de colles Trenta-una. Dissabte, es po- actuant alhora, també ge- dran veure les actuacions de nera molts dubtes. Mirem dinou colles: els Nens del de resoldre’ls en aquesta Vendrell, els Xiquets de Reus, guia. els Moixiganguers d’Iguala- da, els Castellers de Sant Pere Per què és tan important i Sant Pau, els Sagals d’Oso- el Concurs de Castells? na, els Xiquets de Vilafranca, Al concurs, hi actuen les els Bordegassos de Vilanova, millors colles castelleres els Castellers de Terrassa, els del país cada dos anys, els Xics de Granollers, els Caste- parells, al començament llers de Lleida, els Castellers de la tardor. Un dels prin- d’Esplugues, els Castellers de cipals atractius del cer- la Sagrada Família, la Colla tamen és que és l’única Castellera Jove de Barcelona, diada de la temporada els Castellers de Cerdanyo- on totes les colles reben la, els Castellers de Berga, una puntuació segons la Colla Jove de Castellers de la dificultat de les cons- Sitges, els Castellers d’Espa- truccions. Això propicia rreguera, els Nois de la Torre que les colles punteres i els Xiquets del Serrallo. competeixin per aconse- I diumenge, les actuacions guir el primer lloc en la de les altres dotze: la Colla classificació final i que Vella dels Xiquets de Valls, agrupacions castelleres els Castellers de Vilafranca, la de tots els nivells do- Colla Jove Xiquets de Tarra- nin el millor de gona, la Colla Joves Xiquets de si ma- Valls, els Capgrossos de Ma- teixes. taró, els Castellers de Sants, els Xiquets de Tarragona, els Castellers de Barcelona, els Castellers de Sabadell, els Marrecs de Salt, els Caste- llers de la Vila de Gràcia i els Castellers de Sant Cugat. 26 REPORTATGE 2/3 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

Com es decideixen les colles amb diversos aspectes del colla amb més punts al final participants? En funció de la format de la competició i, És l’única diada de la competició és la guan- posició al rànquing Estrella, sobretot, amb la idea que de la temporada yadora i s’endú un premi de un índex classificatori que els castells es puguin valo- on totes les 16.000 euros. Els guanyadors avalua les millors actuacions rar a partir d’una puntuació dels últims vuit certàmens colles reben una de les colles des de l’1 de se- numèrica. –del 2002 al 2016– han estat tembre de l’any anterior al Però els Minyons no són puntuació segons els Castellers de Vilafranca. concurs fins al 31 d’agost de pas l’única colla castellera que la dificultat de les l’any de la competició. Les no participa en el concurs per construccions Què és la taula de puntua- colles classificades entre les voluntat: enguany, els Caste- cions? És el document on posicions 42 i 31 actuen a To- llers de Cornellà i els Xerrics s’indiquen els castells que es rredembarra, les classificades d’Olot han renunciat a ser a la poden intentar durant el con- entre els llocs 30 i 13 actuen competició de Torredembarra curs i el seu valor amb punts, dissabte i les dotze primeres i els Tirallongues de Manre- assignat segons la dificultat. ho faran el diumenge. sa han declinat la invitació Aquesta taula de puntuacions de dissabte al Tarraco Arena és aprovada per una comissió Per què els Minyons de Te- perquè els coincideix amb la assessora i publicada mesos rrassa sempre declinen de Fira Mediterrània. abans del concurs. participar-hi? Des de la se- va fundació l’any 1979, els Com es decideix el guanya- Com afectaran els canvis que Minyons de Terrassa, una de dor del concurs? Les colles enguany s’apliquen a la nor- les colles més destacades del disposen de cinc rondes per mativa? Entre l’1 de setembre país, s’han negat a participar a provar els millors castells. de 2017 i el 31 d’agost de 2018, al Concurs de Castells. La colla Per a la classificació final, se el concurs va passar a valorar ha explicat unes quantes ve- sumen els punts dels tres mi- només un castell carregat en gades que no estan d’acord llors castells de cada colla. La una actuació castellera, in-

Les colles disposen de cinc rondes per a provar els millors castells. ALBERT SALAMÉ 27 REPORTATGE 3/3 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

Enguany, es fa el 27è concurs, que es va començar a fer l’any 1932 amb només quatre colles participants. ALBERT SALAMÉ

dependentment del resultat ser fins al 1980 quan la cita es final. La mesura s’aplica tant va consolidar plenament i es en aquelles diades de tem- va començar a fer de manera porada que siguin clau per ininterrompuda cada dos an- a accedir al concurs com en ys fins avui. les dues jornades del con- curs. Amb aquesta iniciativa, S’hi fa res més, a banda de els organitzadors opten per la competició? Com que el la seguretat en els castells, concurs és l’espectacle cas- donant més valor als desca- teller més gran del món, cada rregats. trobada es complementa amb diversos actes relacionats. Des de quan es fa el Con- D’aquesta manera, dissabte curs de Castells? Enguany, al matí es fa, a la plaça de la es fa el 27è concurs, que es Font, la Diada Internacional va començar a fer l’any 1932 del Concurs, una trobada que amb només quatre colles aplega les colles castelleres participants: la Colla Vella que hi ha escampades pel dels Xiquets de Valls, la Colla món. Enguany, la Muixeran- Nova dels Xiquets de Valls, ga d’Algemesí n’és la convi- la Colla Vella dels Xiquets de dada d’honor. Documentada Tarragona i la Colla Nova dels des del segle XVIII, està ca- Xiquets de Tarragona. L’any talogada per la UNESCO com següent, el 1933, es va repetir, a Patrimoni Immaterial i és la però sense una periodicitat mostra més antiga que hi ha Dissabte al matí es fa, a la plaça de la Font, la Diada concreta i no es va tornar a d’aquesta mena de construc- Internacional del Concurs. ALBERT SALAMÉ fer fins a l’any 1952. No va cions humanes. 28 REPORTATGE 1/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

d’innovar a partir d’aquesta Quinze propostes PAU BENAVENT tradició. La Fira Mediterrània és clau de la Fira el 4 al 7 d’octubre, avantguarda, crítica, reflexió Manresa (Bages) fa i investigació artística per la Fira Mediterrània, mitjà de la música, la dan- Mediterrània una de les cites més sa, el teatre, el circ i altres importants de cultu- disciplines. Quatre dies de Dra popular, música i dansa bogeria on es barregen milers Cultura popular Fem una tria d’arrel del sud d’Europa. És d’espectadors i treballadors un aparador immens per a de la cultura. dels espectacles més destacats de descobrir propostes excep- Aquesta 21a fira està de- l’emblemàtica fira de cultura popular i cionals que tenen en comú dicada als rituals com a font músiques del món el respec- te per la d’inspiració, mostra les últi- tradició i la voluntat mes creacions artístiques que cerquen la relació entre l’espiritualitat, la comunitat i la cultura popular. Però el certamen va molt més enllà, l’oferta és exhaus- tiva: 302 activitats que inclouen vuit co- produccions, cinc re- sidències artísti- ques i diverses 29 REPORTATGE 2/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

1

estrenes, quinze de les quals tarrista Arnau Tordera és absolutes. el líder del grup Obeses, fa Us oferim una selecció de cançons complexes, potents propostes clau per a aprofitar i encomanadisses que sacse- la Fira al màxim i no perdre’n gen els esquemes mentals de detall: qui les escolta. Magí Canyelles és multiinstrumentista, s’ha Pas per la Pau. Estrena criat en el món de la cobla i absoluta, divendres 5 cerca nous terrenys artístics d’octubre per a la tenora amb l’objectiu Ara mateix, l’artista Ada Vilaró de normalitzar la música i camina pel Bages amb desti- els instruments tradicionals. nació Manresa per reivindicar Plegats, presenten un treba- la pau. Ha passat per Montse- ll ric en repertori i arranja- rrat i pel Centre Penitenciari ments que recupera el caràc- dels Lledoners, va vestida de ter popular i transversal de rigorós blanc i porta una cua les cançons tradicionals. Són llarga plena de missatges que premi Teresa Rebull 2018 al desplegarà quan arribe a la millor projecte de producció capital del Bages: el moment musical en Cultura Popular i culminant de la seua acció. Tradicional. En l’espectacle, hi col·laboren la Cobla Catalana dels Sons Erritu. Espectacle inaugural, Essencials i l’entitat Xàldiga. dijous 4 d’octubre ‘Erritu’ significa ‘ritual’ en Les cançons seran sempre basc. És un viatge pels es- 2 nostres. Estrena absoluta, tats de la vida mitjançant divendres 5 d’octubre els rituals de pas: el naixe- 1. ‘Pas per la Pau’, de l’artista Ada Vilaró. F.M. // 2. ‘Les El compositor, cantant i gui- ment, la soledat, l’amor i cançons seran sempre nostres’. F.M. 30 REPORTATGE 3/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

la mort. La Seu de Manresa i de la música tradicional serà l’escenari de la unió valenciana. del coreògraf israelià Sharon Fridman, setze veus femeni- 47 Soul. Estrena, divendres nes de l’Orfeó Manresà i la 5 d’octubre prestigiosa companyia basca El grup 47 Soul va nàixer a Kukai Dantza, especialitzada Jordània l’any 2013 i s’ha en creacions contemporà- convertit en un fenomen en- nies a partir de la dansa tra- tre els joves. Reinterpreten dicional. la tradició musical àrab sota paràmetres musicals occi- Cant Espiritual d’Ausiàs dentals. Arriben a Manresa March. Dissabte 6 d’octubre per presentar l’últim àlbum, El prestigiós cantant de Balfron Promise: sintetitza- Gandia (Safor) Carles Dénia dors, veus, efectes de so i presenta els versos d’Ausiàs ritmes electrònics que beu- March com no havien sonat en del funk, del hip-hop, del mai. És un àlbum complex rock i del dabke (una dansa i exhaustiu que potencia els tradicional de l’Orient Mitjà). sentiments que transmet Amb tot això confeccionen un 1 el poeta. Conté ritmes po- estil propi que han anomenat tents, melodies delicades i shamstep, la fusió de música contundents, ornaments de de carrer tradicional del ‘país 1. ‘Cant espiritual’, de Carles Dénia. la veu i arranjaments que Sham’ (Palestina, Líban, Jor- F.M. // 2. Els bascos Kukai Dantza beuen del jazz, del flamenc dània i Síria). proposen ‘Erritu’ com a espectacle inaugural. F.M.

2 31 REPORTATGE 4/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

1

Concurs Sons. Dijous 4 electròniques, loops i efectes d’octubre diversos; Menut, que fa una Aquesta cita, que vol marcar proposta crítica i festiva tot tendència, és una oportuni- lligant cançó d’autor, folk i tat per a descobrir els nous electrònica amb el guitarró; i talents de la música d’arrel. Heura Gaya, que presenta un Quatre grups disposen de projecte íntim amb cançons vint minuts cadascun per a pròpies i versions amb rit- aconseguir el guardó Sons mes tradicionals i sonoritats de la Mediterrània, convocat arrelades. per la revista Enderrock, el Centre Artesà Tradicionàrius, Máquinas sagradas. la Fira Mediterrània i el De- Divendres 5 i dissabte 6 partament de Cultura de la d’octubre Generalitat. El ballarí Juan Carlos Lérida fa 2 Enguany, concursen: uns quants dies que és tancat Clàudia Cabero, amb un a un taller de la ciutat, lligant 1. ‘Malen, el llegat ancestral maputxe’. F.M. // 2. ‘Pilar de treball acurat i un repertori les màquines i els sons de dos’. F.M. eclèctic que passa pel jazz, l’espai amb el flamenc per les polifonies vocals i el fa- construir un espectacle i do; Roger Andorrà, que cerca mostrar-ne el resultat. Má- sons inèdits connectant la quinas sagradas forma part gralla amb pedals electrò- d’una investigació més àm- nics i fusionant-la amb bases plia sobre els oficis. 32 REPORTATGE 5/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

Malen, el llegat ancestral i l’essència d’un especta- maputxe. Estrena, cle de l’any 1998 que lliga- diumenge 7 d’octubre va poesia, erotisme, teatre, ‘Malen’ significa ‘xiqueta’ o menjar i música amb una ‘dona’ en la llengua dels ma- manera d’escriure música putxes de Xile i l’Argentina. que s’assembla a un joc: el És una obra commovedora giusto-sil·làbic. Eròtic-Giust de dansa contemporània que és un treball musical i poètic explora el significat de ser molt particular que s’acosta a maputxe amb setze dones, la sensualitat amb textos ex- entre nou anys i setanta, que plícits: poesies de Josep Piera, comparteixen origen i tenen Miquel Desclot, Roc Casagran diferents ocupacions. Sota la i molts més. Tot això, allun- direcció del coreògraf Ricardo yant-se dels tòpics sense Curaqueo porten al present el ritmes insinuadors ni saxos llegat ancestral del seu poble tenors. Hi sonen l’acordió amb vestuaris i instruments diatònic, la gralla, la tarota i inspirats en la tradició. el trombó.

Pilar de dos. Divendres 5 i Tiò. Estrena, divendres 5 dissabte 6 d’octubre d’octubre Dues ballarines han extret El cor d’homes del Pirineu moviments i elements es- occità Vox Bigerri és un dels tètics del món casteller per principals grups de polifonia introduir-los a la dansa. La tradicional de la Mediterrà- faixa, el toc de castells, la dis- nia. Han sumat esforços amb tribució de l’espai i el pilar de el prestigiós bateria novaior- dos esdevenen fonamentals quès Jim Black, que barreja en aquest joc de dansa con- ritmes jazzístics, funks i roc- temporània d’arrel tradicional kers amb d’altres que s’ade- de Raquel Viñuales i Clàudia qüen a la rítmica de les lletres Gómez, premi Delfí Colomé de i prenen un aire ètnic. Explota dansa d’arrel tradicional 2017. les possibilitats de la bateria, tot indagant en les sonoritats Si són flors, floriran. greus i extraient efectes de Dissabte 6 d’octubre cada part de l’instrument. Marcel Casellas presenta nou espectacle amb un dels seus Focus Illes Balears. Dissabte projectes més estimats, la 6 i diumenge 7 d’octubre Cobla Catalana dels Sons Es- Les Illes tenen una presència sencials. La grallera i cantant destacada a la Fira amb quatre Heura Gaya posarà veu a un participacions. El Grup de Ball repertori de nova creació que Pagès el Broll mostrarà el ball juga amb sonoritats, colors que s’ha convertit en el més i ritmes de la Mediterrània, emblemàtic de les Pitiüses. combinant amb naturalitat Els Xeremieres de Mallor- la rumba, la sardana, la jota ca recorreran els carrers de i el ball pla, entre molts més. la ciutat al so de la xeremia, del flabiol i el tamborí i de la Eròtic-Giust. Estrena, darbuka. La cultura del foc es dissabte 6 d’octubre farà present en una cercavila Vuit músics i una directora nocturna i una de lluïment ‘Teia’, de Júlia Farrero. F.M. d’escena recuperen l’esperit on participarà una represen- 33 REPORTATGE 6/6 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

tació de les principals colles les falles del Pirineu és l’ele- senta el seu últim disc, en què de cançó d’autor, rock, pop de diables i dimonis que for- ment clau de l’espectacle en reinterpreta quaranta-una i altres estils amb una forta men part de la Federació de construcció de l’acròbata Júlia peces tradicionals dels te- presència femenina. Dimonis, Diables i Bèsties Farrero. El converteix en un rritoris de parla catalana. Hi A banda de tot això, la pro- de Foc de les Illes Balears. I trapezi i en fa una peça que participen intèrprets joves i gramació inclou espectacles quatre cavalls pertanyents barreja imatges i moviments de renom de la música d’arrel, de carrer, actuacions de colles al Centre Eqüestre Equimar per endinsar-nos en la màgia com ara els cantants Josep castelleres, obres de teatre, oferiran l’espectacle Aires de del foc i l’olor de fusta de la Aparicio, Apa, i Mara Aranda, propostes artístiques itine- Menorca, que mostra la vi- tradició pirinenca. la Cobla Sant Jordi Ciutat de rants, estands d’associacions talitat de la tradició eqüestre Barcelona, el Pont d’Arcalís, i revistes, exposicions, visites menorquina. Fok. Espectacle de cloenda, Franca Masu, Miquela Lladó guiades a la ciutat, un mercat diumenge 7 d’octubre i Marina Rossell. de cuines del món i dese- Teia. Divendres 5 i dissabte El prestigiós acordionista nes d’activitats per als més 6 d’octubre basc Kepa Junkera és Més Fira Mediterrània menuts amb jocs, titelles i La falla, la teia, el un clàssic de la fi- Hem fet una selecció amb pro- espectacles variats. tronc o la torxa de ra. Enguany, pre- postes arriscades i variades. La Paga la pena visitar Man- Fira, però, és deixar-se portar resa durant la Fira Medite- i jugar amb l’instint per des- rrània: entrar als teatres i les cobrir coses noves. En aquest sales, recórrer les places i els sentit, no pot passar per alt carrers, seure al passeig Pe- l’Off Humus Mediterrani, la re III i gaudir de l’ambient, programació de grups emer- deixar-se seduir per la màgia gents de música d’arrel amb d’aquesta ciutat que és capaç propostes que van del reper- de convertir-se, per uns dies, tori dels jueus catalans al ball en l’epicentre de la cultura folk. Ni l’Off Circuit Estepa popular i en un macro-es- Mediterrània, catorze concerts pectacle il·limitat.

Kepa Junkera presenta l’espectacle ‘Fok’, que clausurarà la Fira Mediterrània d’enguany. F.M. 34 ENTREVISTA 1/4 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

ANDREU BARNILS

ALLEN BUCHANAN llen Buchanan, catedràtic de la Universitat de Duke (EUA), és un dels teòrics sobre els proces- ‘Ara crec més que abans sos de secessió més reconeguts internacionalment i autor del Allibre Secession (1991). Aquests dies que si l’estat no vol és a Catalunya fent classes a la càtedra Ferrater Móra de la Universitat de Gi- negociar més autonomia, rona. A més, pronuncia una conferència titulada ‘El cas de Catalunya. Com no s’ha de gestionar mai una crisi d’au- la independència unilateral todeterminació’ –dimarts a l’Auditori la Mercè de Girona i avui a l’Ateneu Barcelonès. VilaWeb l’ha entrevistat a és una causa justa’ Girona. Buchanan proposa als catalans que facin dos referèndums d’indepen- dència més abans de decidir. Creu que Entrevista a un dels principals amb el primer d’octubre no n’hi hagué teòrics dels processos prou. A la vegada reconeix als catalans que poden tenir el dret d’independèn- d’independència cia unilateral, sense permís de l’estat espanyol, i en aquesta entrevista ex- plica per què creu que Madrid no el veu com un aliat. Justament a ell, un dels homes que posa més restriccions a la independència.

—Què direu avui a la conferència? —Diré que la independència unilateral és molt problemàtica i que sovint hi ha conseqüències negatives. I no inten- cionades. Perquè els independentistes acostumen a sobrevalorar-ne els benefi- cis i a infravalorar-ne els costs. Dit això, crec que hi ha casos en què la gent té el dret unilateral d’independència. El dret de ser independent sense el consenti- ment de l’estat hi és.

—Són coneguts els quatre casos en què creieu que aquest dret existeix. Comen- cem per l’annexió d’un territori. Els catalans entrem dins aquest cas? —Una annexió injusta recent et dóna el dret d’independitzar-te unilateral- ment. I dic recent. Perquè al final cada estat ha estat creat així. En el cas català crec que ja ha passat massa temps. Tres segles d’ençà del 1714. No crec que es pugui considerar aquesta situació, en el vostre cas. A.B. 35 ALLEN BUCHANAN 2/4 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

—Segon cas: violacions serioses dels que molts catalans seran prou feliços drets humans. amb més autonomia. No tots. Ara hi —Tampoc no crec que sigui un argu- ha el dubte si el govern, o els tribunals ment vàlid en el cas català. espanyols, revocarien l’acord autonò- Hi ha el dret de ser mic. Com va passar el 2006 al Tribunal independent sense —Tercer: una redistribució injusta dins Constitucional. l’estat. S’aplica en el cas català? el consentiment de —No ho sé, de debò. —Veig que l’autonomia és la vostra l’estat opció. —Una dada per a ajudar. Els catalans —Crec que més autonomia, i no in- paguen més. Són rics. Els valencians dependència, és la millor solució per a paguen més i són pobres. La raó és tothom. Però és molt difícil d’arribar-hi que tots dos som una cultura diferent. perquè, per una banda, la regió tem Parlem català. I per això paguem més. que l’estat revoqui l’acord quan vulgui. Més autonomia, i no Per diferents. No per rics. I, per una altra, l’estat tem que donar independència, és la —Caram. Això és molt important. Hi ha autonomia és només un primer pas dos fets que justificarien la independèn- cap a la independència. En fi, podria millor solució per a cia unilateral en el cas de la redistribució. ser que, després del primer d’octubre, tothom Un és si hi ha discriminació. I si és veritat i atesa la història del Tribunal Consti- això que dieu, que no ho sé, el sistema tucional, a Catalunya no hi hagi gaire espanyol discrimina. Una regió més po- gent disposada a tornar-ho a intentar, bra que les altres, i pagant més? No hi ha això de l’autonomia. Però jo sóc dels qui justificació possible. A mi em preocupa creuen que la independència unilateral la gent que nega que els rics hagin de ha de ser l’última opció. I la pregunta pagar més. Però si podeu demostrar que és, som a la darrera opció? Ahir a la nit actualment hi ha mala redistribució, el vaig dir-ho: si hi ha cap esperança per govern central perd molta legitimitat. a obtenir més autonomia, la negociació Que el sistema fiscal funcioni de tal s’ha de ser mitjançant un tercer actor. manera que les autoritats regionals no La UE seria una opció, però no sé si hi rebin prou recursos per a complir les se- està disposada. Potser hauria de ser un ves obligacions (obrir escoles, hospitals, comitè ad hoc de gent molt respectable, etc.) pot convertir-se en una raó per a diplomàtics, i figures importants. Ara, la independència unilateral, també. No potser és massa tard i tot, per això. són drets humans violats. Però és una injustícia. —Quins errors han comès els indepen- dentistes? —I quarta i última raó. Refús de l’estat —És un error creure que amb una sola a negociar autonomia. Dieu que el re- votació, un sol referèndum, n’hi ha fús de l’estat a negociar autonomia de prou per a fer un canvi constitucional bona fe dóna el dret d’independència tan gran. Pensem que la independència unilateral. no afectaria tan sols Espanya i el seu —Crec que la millor raó per a justificar territori. Canviaria la condició de tots una declaració unilateral d’indepen- els qui viuen dins Catalunya. Inclosos dència és, en el vostre cas, efectivament els qui volguessin romandre a Espanya veure si el govern espanyol no està i que s’identifiquen principalment com disposat a negociar de bona fe més a espanyols. Crec que aquest canvi ne- autonomia. El nou president espanyol cessita més que una sola votació. D’en- ha dit que ho consideraria. Per mi una trada necessites una gran majoria, uns condició raonable abans de començar dos terços de votants favorables. També a negociar seria l’alliberament dels hauria d’haver-hi una supervisió im- presos, i que s’anul·lin les acusacions parcial del procés. Hi ha organitzacions contra els exiliats. Quan passi això i es internacionals que ho fan. I finalment pugui negociar més autonomia crec crec que el procés hauria de consistir en 36 ALLEN BUCHANAN 3/4 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

És un error de creure que n’hi ha prou amb una única votació, un sol referèndum

dues fases: un primer referèndum i, al compromís escrit d’una clàusula de la cap d’un any, un altre. nova constitució catalana que digués que la llengua espanyola serà oficial, i —Per què en voleu fer dos? que ningú que expressi oposició o voti —Mireu el Brexit. Hi ha gent que ha contra la independència no serà discri- votat i ara s’adona de les implicacions minat. Ni pel govern ni a la feina. Crec que tenia anar-se’n. I s’ho repensen. No que si ets partidari de la independència sabien que hi hauria aquest cost. Crec has de pensar en els qui hi van en con- que la qüestió és massa seriosa per a tra. Per això el compromís del respecte ventilar-la amb una majoria simple en a la nova minoria és clau. Per exemple, una votació única. Val més dues vegades. oferir doble nacionalitat per a tothom qui la vulgui. Ja sé que la promesa és —En el cas català, el primer d’octubre feta de paraula. El consell és que es posi compta com a primer referèndum, o per escrit, i durant el referèndum. Crec hem de tornar a començar? que si ho fas així aconsegueixes que més —Valdria més tornar a començar. I crec gent hi voti a favor. que la pregunta del referèndum no ha d’incloure solament la pregunta de si es- —Errors de la banda espanyola, més tàs d’acord amb un estat sobirà en forma enllà d’enviar la policia a pegar votants? de república. També hauria d’incloure un —No tenim temps per a dir-los tots! compromís clar de respectar els drets de Però sí que crec que va ser un gran error Manifestació per reivindicar el la nova minoria que hi haurà a Catalunya. criminalitzar el referèndum. Havien pimer d’octubre a la plaça de d’haver dit això no té efectes legals. I Catalunya de Barcelona. ACN —La minoria espanyola? no fer-ne cabal. Però en lloc d’això van —Exactament. Hi hauria d’haver el reaccionar d’una manera que va contri- 37 ALLEN BUCHANAN 4/4 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

buir a la pèrdua de confiança. Hi ha hagut tot estirar hi haurà violència per part molta rigidesa, una reacció exagerada i de l’estat. Però això no ho sap ningú i criminalització. Fins i tot del punt de a vegades si el govern actua amb prou vista estratègic i dels seus interessos, violència fa que hi hagi resposta vio- ha estat un error. En lloc d’això van lenta. obrir alguns caps. Error immens. Havien La desobediència civil és una d’haver estat més oberts no només a —No preveig centenars de milers de cosa a considerar si no ha renegociar l’autonomia sinó també as- morts, no. funcionat res més segurar-se que l’acord seria estable. És —Jo tampoc. I si arriba el punt de violèn- el mínim que podrien fer. Però han fet cia a gran escala això sí que faria que la el contrari: han convertit autonomistes UE hi intervingués i mirés de calmar les en independentistes. Han fet perdre la coses. No crec que sigui impossible. Però confiança. I quan es perd la confiança a si molt improbable. Però això ho dic ara, vegades ja no la recuperes. i no tinc bola de cristall.

—El cas català us ha fet canviar la vostra —El primer d’octubre els catalans van Si no vols anar a les teoria sobre independències? veure que amb els vots no n’hi havia barricades amb rifles, la —Sí. Jo ara dono molt més pes a la idea prou. I d’aleshores ençà es demanen desobediència civil pot ser la que una justificació per la independència què fa falta? millor alternativa unilateral és el fracàs estatal d’honorar —Ahir a Girona una persona del públic un acord sobre autonomia, o estar dis- va posar damunt la taula la desobe- posat a renegociar autonomia de bona diència civil. No la violència. I la des- voluntat. Ara crec més que abans que obediència civil?, es demanava. Crec que si l’estat no vol negociar més autono- fer-se aquesta pregunta és raonable. La mia la independència unilateral és una desobediència civil és complicada. Tant causa justa. d’un punt de vista estratègic, com mo- ral. No es pot abordar amb lleugeresa, —El govern català o espanyol han vin- però certament la desobediència civil és gut a demanar-vos consell? una cosa a considerar si no ha funcionat —El govern de Madrid, mai. Cap invita- res més. I si no vols anar a les barricades ció a parlar-hi. Potser no m’han llegit. amb rifles, la desobediència civil pot I si m’han llegit no crec que em vegin ser la millor alternativa. Si estudies com un aliat. la desobediència civil als Estats Units veuràs que va ser molt reeixida però —Per què? de vegades els líders van manipular —Perquè, com he dit, per mi la ne- bastant. No sé si heu vist films sobre gativa dels estats a comprometre’s a les accions. El mètode habitual era que negociacions sobre autonomia, o el fet portessin camisa blanca; per tant, que la de trencar l’autonomia existent, podria sang es veies bé. I, en una decisió molt ser una justificació per la independència controvertida, a Alabama van incloure unilateral. nens a la manifestació. I van fer-ho perquè sabien que hi hauria violència. I —Els catalans, en canvi, deuen dir: quan els americans van veure per tele- aquest home ens vol fer dos referèn- visió gossos policia atacant nens de sis dums més! anys van dir que prou. Els dirigents del —Si vinc aquí i no acontento cap de les moviment de desobediència civil tenien dues bandes, he fet bona feina. Si em interès a provocar les autoritats perquè situo de manera entusiàstica a favor reaccionessin amb violència. I a vega- d’una banda, m’equivocaré. des, funciona. Ara, tu potser comences amb una idea molt neta i ordenada de —Potser no podrà ser pacifica, la in- la desobediència civil, i no saps pas com dependència? acabes. És ben complicat. També del —Potser. Hi ha gent que creu que a punt de vista moral. 38 NOTÍCIA 1/4 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

Els quinze moments cabdals de Miró en una exposició a París

‘Carnaval d’Arlequí’. MRS

Art L’exposició conté cent cinquanta obres repartides en quinze espais · S’hi mostra l’evolució tècnica i estilística de l’artista

El febrer passat l’IVAM cercava la seva veu. La ma- REDACCIÓ de València ja va inaugurar jor part d’aquestes primeres una exposició sobre Miró per obres les va dibuixar a la ro- vui el Grand Palais mostrar-ne la faceta més dalia de Mont-roig del Camp, de París inaugura una heterodoxa en dues-centes on estiuejava amb la família. exposició dedicada a obres. El febrer passat la trajectòria de Joan Aquests són les quinze l’IVAM de València Cubisme Miró i Ferrà: pintor, etapes en què es divideix la ja va inaugurar una Les pintures del 1916 al 1919 Aescultor, gravador i cera- mostra parisenca: revelen la influència del cu- exposició sobre mista. La mostra es divi- bisme après per mitjà de la Miró per mostrar- deix en quinze espais que Un ‘Fauve català’ revista Nord-Sud, que lle- corresponen als moments Entre el 1912 i el 1915, Miró ne la faceta més gia habitualment. Feia servir cabdals de l’artista, relacio- va estudiar a l’escola d’art de heterodoxa en tècniques de tall de plans fa- nats amb les tendències ar- Francesc Galí, a Barcelona, on dues-centes obres cetats, canvis de perspectiva tístiques i els fets històrics va aprendre la importància de i multiplicació de punts de amb què es va trobar durant la retrospecció interna per a vista. Tanmateix, les obres de la seva carrera. En total, trobar la inspiració artística. Miró tenien poc a veure amb s’hi mostren cent cinquanta Ell mateix es va anomenar els treballs de Braque i Picasso obres. llavors un ‘Fauve català’ que del 1910 al 1912. 39 NOTÍCIA 2/4 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

L’estiu en què va esclatar la guerra de 1936-39, Miró, de Mont-roig estant, va fer vint- i-set pintures de la mateixa mida

La pujada del feixisme Les crisis financeres, socials i polítiques que van sacsejar els anys trenta van afectar la feina de Miró. El 1935, un any abans de la guerra, va co- mençar a plasmar la situació en el cicle anomenat ‘pintu- res salvatges’. Amb l’esclat de la guerra, Miró va fugir amb la família a París, on va treballar a l’acadèmia de la Grande Chaumière. Influït pel Guernica, va sentir que necessitava tornar a plasmar la realitat en les seves obres amb colors incandescents i paisatges nocturns que re- flectien la seva angoixa da- vant la situació del món. ‘La masia’. NG

Pintura damunt masonita L’estiu en què va esclatar la Pintures detallistes molt bona relació. Fou ell qui s’adonés dels nous desafia- guerra de 1936-39, Miró, de Entre el 1918 i el 1922 Miró li presentà poetes i escrip- ments. Llavors va desplegar Mont-roig estant, va fer vint- cercava ‘la natura absolu- tors que volien crear un nou la seva imaginació per substi- i-set pintures de la mateixa ta’, visió extàtica del mi- llenguatge expressiu. Par- tuir la realitat, amb l’objectiu mida (78 cm x 108 cm) da- crocosmos del mas familiar lem d’intel·lectuals com ara ‘d’abolir els límits entre l’es- munt masonita (masonite), de Mont-roig. Va sortir del Michel Leiris, Roland Tual, criptura i la pintura’. una mena d’aglomerat de fauvisme per revelar els ele- Georges Limbour, Armand fusta inventat per William H. ments més petits de la natu- Salacrou, George Bataille, Ro- Paisatges imaginaris Mason. Eren pintures en què ra (insectes, flors, branqui- bert Desnos, Tristan Tzara, Els estius del 1926 i el 1927, a Miró plasmava ‘exorcismes llons...) i donar-los vida. Antonin Artaud, Raymond Mont-roig, va treballar en dues violents i instintius’, segons Queneau i Max Jacob. sèries de ‘paisatges imagina- que deia, sobre els fets que Amics poetes i escriptors ris’, amb set obres a cada sèrie. s’esdevenien. El 1921, Miró va instal·lar Surrealisme S’hi poden veure els colors llu- l’estudi a París, a la rue Blo- Ràpidament, el 1923, Miró minosos i saturats (llumino- Les constel·lacions met, 45, arrendat per Pau va començar a compartir sos blaus d’ultramar, grocs i L’estiu del 1939, es va tras- Gargallo. Tenia per veí André preocupacions amb els seus carabasses potents, carmins lladar amb la seva família al Masson, amb qui va establir nous amics, i això va fer que vermells i verds intensos). municipi francès de Varenge- 40 NOTÍCIA 3/4 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

Una obra de la sèrie de constel·lacions. FJM

ville-sur-Mer on ja residien republicà, Christian Zervos 1917 per iniciar-se en l’art de Georges Braque, Raymond va demanar a Miró que fes la ceràmica. Amb les tècni- Queneau, Georges Duthuit, una obra que es pogués con- ques que en va aprendre, Miró Pierre Loeb, Paul Nelson i vertir en un segell de correus. va aconseguir peces úniques. Herbert Read. Durant aque- Més tard aquesta obra, Aidez lla estada, tot i la tragèdia l’Espagne, es va estendre a Anys de postguerra que vivia Europa, va retrobar un pòster d’edició limitada. Entre el 1947 i el 1954, aca- la calma de Mont-roig i va El mateix mes, el govern es- bades les guerres, Miró es començar a treballar en la panyol va demanar a Miró va adscriure a les tendències sèrie de les constel·lacions. que decorés el pavelló de la artístiques d’aquell moment. República espanyola. Va passar vuit mesos a No- El pavelló de la República va York, on, després d’an- espanyola Ceràmica ys de solitud, retrobà el seu L’abril del 1937, l’exèrcit ale- El 1942, Miró es posà en con- vell amic Alexander Calder. many va bombardar la ciutat tacte amb el seu vell amic Per mitjà de Pierre Matisse, basca de Gernika i per re- Josep Llorens i Artigas, que va rebre l’encàrrec de fer un captar fons d’ajut al bàndol havia conegut a Barcelona el gran mural per al menjador 41 NOTÍCIA 4/4 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

de la Terrassa Plaza Hotel, a de context, inspirant possi- les caixes on guardava obres Cincinnati. Quan va tornar, El 1966, Miró va bles metamorfosis. En alguns que no havia vist d’ençà que va aplicar l’economia de mi- començar una casos, els colors vius de les havia sortit de París, abans tjans a la seva feina: línies sèrie d’escultures obres remeten a la seva tro- de la guerra. Aquest retorn negres gruixudes passen per bada amb Calder el 1928. al passat el va dur a ser molt concebudes de la superfície de la tela amb crític amb la seva feina i des- espontaneïtat. manera poètica El gran estudi a Mallorca truir un cert nombre d’obres i El 1956, Miró es va traslladar restaurar-ne d’altres. Escultures als suburbis de Palma i va El 1966, Miró va començar demanar a l’arquitecte Jo- Blue I, Blue II, Blue III una sèrie d’escultures con- sep Lluís Sert que construís El 1961 hi ha el prematur tre- cebudes de manera poètica, el gran estudi a sota de ca- ball monumental que va crear humorística o amb un espe- sa seva, l’estudi que sem- a l’estudi de Palma. El febrer rit subversiu. Totes amb el pre havia somniat. En aquest del 1960, Miró va pensar a fer mateix enfocament: una nou espai, Miró va tenir per una sèrie de pintures blaves en col·lecció d’objectes primera vegada l’oportuni- què pretenia mostrar una gran insignificants, fora tat de desempaquetar totes rigidesa i tensió internes. 42 ANÀLISI 1/2 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H Tots els passos del compte enrere del Tribunal Suprem espanyol cap al judici contra l’1-O

Tribunals El Suprem pot accelerar i forçar el calendari perquè el judici comenci al desembre, però les defenses preveuen que sigui a partir del gener

bar al juny, quan també ja farà ROGER GRAELLS FONT més d’un any del reingrés de Forcadell, Turull, Rull, Bassa es defenses dels presos i Romeva. polítics preveuen que el El compte enrere cap al judici contra el referèn- judici ja ha començat. El re- dum del primer d’octu- llotge corre i és previst que bre començarà al gener. aquesta setmana mateix acabi LEl Tribunal Suprem espanyol el termini perquè les defenses és a punt de designar els dos demanin la revocació de la membres que falta decidir instrucció, que segurament Josep Rull i Jordi Turull, el 23 de març, abans de tornar del tribunal de set jutges i la sala segona desestimarà. a ser empresonats. ACN també a punt de demanar a la Tot seguit, si no accepta cap fiscalia i als ultres de Vox que sol·licitud de les defenses, a formalitzin les acusacions i mitjan setmana vinent la sala les peticions de penes. Alho- d’enjudiciament pot presen- manen per als encausats. Hi ra, les defenses tindran un tar les conclusions de les in- Una volta el Suprem ha la possibilitat que una de termini per a qüestionar la vestigacions i es pot decretar obri judici oral, el les parts demani un ajorna- jurisdicció del Suprem a l’ho- l’obertura de judici oral. Ara, tribunal deixarà un ment d’uns quants dies més. ra de jutjar aquests fets abans també pot passar que circum- Segons fonts de la defensa, el tribunal no fixi l’obertura stàncies com ara recursos de termini de cinc dies la fiscalia té l’escrit pràcti- del judici oral. les defenses dels presos polí- a les acusacions cament enllestit i és el partit Mentrestant, Oriol Jun- tics bloquin els terminis fins perquè formulin ultra –acusació popular en queras, Carme Forcadell, que no s’hagin resolt. l’escrit d’acusació el judici– que podria sol·li- Jordi Turull, Dolors Bassa, citar-lo. Si es complissin els Josep Rull, Quim Forn, Jordi Terminis ajornables per a terminis, els escrits d’acu- Sànchez, Raül Romeva i Jordi les acusacions i les defenses sació podrien presentar-se Cuixart continuaran previsi- Una volta el Suprem obri ju- la tercera setmana d’octubre. blement en l’actual situació dici oral, el tribunal deixarà A continuació, el Suprem de presó preventiva. Junque- un termini de cinc dies a deixaria cinc dies també a ras, Forn, Sànchez i Cuixart les acusacions –la fiscalia i les defenses per a presentar aviat farà un any que són a la Vox– perquè formulin l’escrit al·legacions. De la mateixa presó, i la sentència pot arri- d’acusació i les penes que de- manera que les acusacions, 43 ANÀLISI 2/2 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

resultats de les municipals. De totes passades evitaran que es faci aquells dies i vol- dran acabar-lo abans, perquè saben que els nostres clients podrien utilitzar-lo per a fer campanya –explica un dels advocats–. El Suprem té una agenda política pròpia. Fa- ran el judici tenint en compte condicionants polítics i quan més els convingui’, sosté un altre dels lletrats de l’equip de la defensa. Fins ara, l’obertura de ju- dici oral s’ha endarrerit en gran mesura perquè les de- Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva, el 23 de fenses han presentat recur- sos contra la instrucció de març, abans de tornar a ser empresonats. ACN Llarena i contra les ordres de presó provisional, a més de les recusacions contra els els advocats dels presos po- fiscalia del Suprem i la fiscalia particular i el Suprem –segons membres del tribunal, ja re- lítics poden demanar una general de l’estat. que va publicar-se en alguns fusades. Fonts de la defensa pròrroga del termini. Quan La rebel·lió ha estat total- mitjans espanyols– està des- diuen que la causa és un ‘dra- aquesta qüestió sigui resolta ment desacreditada gràcies content amb la Guàrdia Civil ma’ perquè és desordenada i i s’hagin presentat els escrits al rebuig dels tribunals euro- perquè no ha acreditat amb incompleta, i afegeixen que de la defensa, la sala sego- peus a les euroordres contra prou solidesa que es destines- el Suprem posa bastons a les na fixarà una data per a co- els exiliats, però la justícia sin diners públics a l’organit- rodes de la defensa per a des- mençar el judici. Això pot ser espanyola pot tirar endavant zació del referèndum. estabilitzar-los i crear-los a principi de novembre. pel seu compte i sense preo- angoixa. A més, el fet que el cupar-se gens ni mica per la ‘Oportunitat política’ del Suprem habilités l’agost com La rebel·lió i la malversació, causa que s’obrirà en un futur judici a mes hàbil no ha servit de qüestionades al Tribunal d’Estrasburg. Per Fonts de la defensa consul- res, segons que va denun- En els escrits d’acusació, la a condemnar-los, el tribunal tades per VilaWeb veuen im- ciar públicament Jordi Pina, fiscalia i Vox hauran de tipifi- haurà de justificar, com ha fet probable que el judici comenci advocat de Sànchez, Rull i car els delictes pels quals se- Llarena aquests últims me- a final de novembre o al des- Turull. ran jutjats els encausats. Ara sos, que sí que hi va haver un embre, abans de Nadal. ‘Hau- Aquest calendari abans mateix els nou presos polítics ‘alçament violent’ l’octubre rien de tenir-ne moltes ganes, de començar el judici resta són encausats per rebel·lió i passat a Catalunya. però podria ser una bona ju- subjecte a la voluntat i als rit- malversació –aquest últim, Quant a la malversació, les gada del Suprem per a fer-nos mes del Suprem. Les defenses en el cas dels consellers del acusacions poden mantenir el córrer’, sosté un dels advocats. preveuen que el tribunal vagi govern Puigdemont–, però delicte, però també tindran di- El termini ‘natural’, doncs, és per feina, però els recursos és ací on la fiscalia general de ficultats per a aportar-ne pro- el mes de gener. Calculen que poden dilatar els tràmits i l’estat pot fer un gest de dis- ves. L’ex-ministre d’Hisenda duri dos mesos o tres, fins a els terminis poden prolon- tensió i rebaixar la tipificació espanyol Cristóbal Montoro final de març o començament gar-se i endarrerir-lo. Tot dels delictes i les peticions de va negar que hi hagués ha- d’abril, just abans de la cam- amb tot, el Suprem també penes, malgrat l’oposició dels gut malversació –igualment panya de les eleccions muni- pot accelerar-ho tot i forçar fiscals del Suprem. No és pre- com l’ex-president Mariano cipals i europees. Tanmateix, el calendari perquè el judici vist que Vox ho faci, però una Rajoy–, l’empresa Unipost la sentència no arribaria fins comenci a final de novembre rebaixa del to de la fiscalia pot ha declarat que no havia re- al juny o el juliol. o començament de desembre. condicionar el judici, alhora but diners de la Generalitat, ‘Es voldrà evitar qualsevol De moment, però, és una op- que pot obrir una crisi entre la les urnes va comprar-les un efecte sobre la campanya i els ció improbable. 44 ANÀLISI 1/2 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H Carme Forcadell, primer pres polític que porta Espanya al Tribunal d’Estrasburg

Tribunals Les seves advocades preparen la demanda contra la situació de presó preventiva abusiva

Les advocades de Carme Forcadell presentaran aquestes setmanes vinents una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans. ALBERT SALAMÉ

Olga Arderiu i Jèssica Simor situació de privació de lliber- JOSEP CASULLERAS NUALART han confirmat a VilaWeb que tat de Forcadell és extraor- havien pres aquesta decisió dinària. ‘Ella està empreso- es advocades de Carme tan bon punt havien rebut la nada per haver permès que es Forcadell presentaran resposta del Tribunal Cons- debatés i es votés una moció aquestes setmanes vi- titucional espanyol, que va al parlament.’ La decisió nents una demanda al refusar el recurs d’empara La decisió de recórrer a de recórrer a Tribunal Europeu de contra la decisió del jutge Estrasburg, la van prendre Estrasburg, la van LDrets Humans, amb seu a del Suprem Pablo Llarena de aquesta setmana passada prendre aquesta Estrasburg, contra l’estat es- mantenir-la empresonada després de la resolució del setmana passada panyol, per haver vulnerat els incondicionalment. Simor, TC. Fins ara tots els recursos drets fonamentals de la pre- que s’ha incorporat no fa d’empara per vulneració de després de la sidenta del parlament man- gaire a l’equip de defensa de drets fonamentals presentats resolució del TC tenint-la en presó preventiva. Forcadell, ha explicat que la pels presos polítics al TC ha- 45 ANÀLISI 2/2 vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

La resolució del recurs presentat a Estrasburg no afectarà els que s’hi presentin més endavant, perquè ‘són qüestions separades, i no sabem encara què passarà’

vien estat admesos a tràmit, vocada. Això no exclou que que el Suprem espanyol sí però no se n’havia resolt cap. hi hagi més recursos –pos- que ha aplicat a Forcadell i Els advocats tenen la certesa siblement, presentats tots als altres presos. Aquest serà que és una estratègia dila- alhora– per part de tots els un argument de pes que es tòria del TC per a endarrerir presos quan hi hagi sentèn- posarà damunt la taula a Es- la presentació de recursos a cies condemnatòries. La re- trasburg. Estrasburg, ben bé fins que no solució del recurs presentat a L’inconvenient, diu Simor, comenci el judici de l’1-O, que Estrasburg no afectarà els que és la lentitud del Tribunal encara no té data. Però ara hi s’hi presentin més endavant, Europeu dels Drets Humans. ha hagut una novetat: la de- perquè ‘són qüestions sepa- Un procediment de demanda negació per part del tribunal rades, i no sabem encara què com aquest pot trigar entre espanyol d’un dels recursos passarà’, diu Simor. Reconeix dos anys i tres, pel cap baix. presentats per Forcadell con- que el recorregut que tingui al Dependrà també de la prio- tra el seu empresonament. tribunal europeu és compli- ritat que hi donin els jutges Com que l’han denegat, ja cat, però es declara confiada del tribunal. Simor diu que s’hi han pronunciat, de ma- que pugui reeixir, per la gran estudien de fer una petició de nera que ja s’ha exhaurit la quantitat d’arguments amb mesures cautelars mentre el via judicial interna de l’estat què hi aniran. Un d’aquests tribunal no resol sobre el fons espanyol. S’ha obert –pel que arguments és la presa de po- de la qüestió, de manera que fa a aquest recurs concret– la sició dels jutges a Alemanya, a Forcadell pugui sortir en lli- porta cap a Estrasburg. Bèlgica i a Escòcia, on Llarena bertat provisionalment. Però Simor explica que van dub- no ha pogut aconseguir les no ho veuen pas clar, perquè tar si era més convenient de extradicions dels exiliats per Estrasburg només conce- presentar el recurs al Tribunal rebel·lió. La justícia alemanya deix mesures excepcionals d’Estrasburg o bé esperar que va desestimar el lliurament com aquesta en casos que hi hi hagués les sentències del de Puigdemont per rebel·lió, hagi un risc per a la vida de Tribunal Suprem en el judi- i la belga va denegar la de l’afectat; habitualment quan ci a tots els presos polítics. Puig, Comín i Serret. Però, a impliquen una deportació. ‘Però pot transcórrer molt més, com també va passar a No és el cas, i probablement de temps fins que no passi, Escòcia, es va desestimar una Forcadell haurà d’esperar que i ni tan sols sabem quan co- mesura cautelar tan restric- el tribunal s’hi pronunciï de- mençarà el judici’, diu l’ad- tiva com la presó preventiva, finitivament. Gastronomia Cavatast a Sant Sadurní D.E.S. Fires Liberisliber a Besalú C.O.N.N.E.C.T.A. Música Petits Camaleons a Sant Cugat 6-7/10/2018> ARTS ESCÈNIQUES GASTRONOMIA / LLIBRES / MÚSICA CULTURA POPULAR CINEMA / ARTS VISUALS/ MUSEUS FIRES I MERCATS

Enguany, la música pren protagonisme amb les actuacions d’Abu Sou, African Rabbits i Madrasso, entre més

ÚS BARCELONA CONVERTEIX L’ANTIGA PRESÓ MODEL EN UN ESCENARI ARTÍSTIC 47 D.E.S. ART C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

Un artista pinta els murs de la presó Model. ACN ÚS BARCELONA CONVERTEIX L’ANTIGA PRESÓ MODEL EN UN ESCENARI ARTÍSTIC

Festivals Enguany, la música pren protagonisme amb les actuacions d’Abu Sou, African Rabbits i Madrasso, entre més

Museless i Madrasso. El programa també També cal destacar l’espai per a la mai- REDACCIÓ inclou murals, instal·lacions artístiques, nada amb Ús Kids i que el Market d’Ús conferències, exposicions d’art, cinema Barcelona oferirà obra artística i productes ins diumenge, l’antiga presó Model i activitats infantils. d’il·lustradors, dissenyadors i artistes locals és l’escenari del festival d’art i espai Pel que fa al cinema, s’ha organitzat i internacionals. També hi tindran un espai públic Ús Barcelona, que es fa per un cicle de films i tertúlies amb la par- les entitats de l’Esquerra de l’Eixample per última vegada. Un festival gratuït i ticipació de personalitats de renom com a explicar la tasca que fan al barri. itinerant que, des del 2014, actua a els directors Fernando León de Aranoa Els organitzadors han explicat que, Fdiferents punts de la ciutat que es troben i Manel Huerga i els guionistes Gilbert després de cinc anys intervenint en en desús a causa de canvis urbanístics Arroyo i Marc Parramón. Es projectaran diferents espais de Barcelona i fent re- i que han perdut la seva funció social. les cintes La espalda del mundo, Prin- vifar indrets en desús mitjançant l’art, En aquest certamen, la música pren cesas, Las cloacas de Interior, Salvador, el festival posa punt final per a obrir protagonisme, i hom podrà assistir als Filosofia a la presó i La vida secreta de las nous camins i explorar altres formats de concerts d’Abu Sou, African Rabbits, palabras. celebració de l’espai públic. D.E.S. 48 C.O.N.N.E.C.T.A. LLETRES vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

Enguany, es tractaran qüestions com la filosofia, el cinema i el periodisme. LL LIBERISLIBER 2018: LA FIRA D’EDITORIALS INDEPENDENTS QUE DEFENSA LA BIBLIODIVERSITAT

Fires El festival aplega seixanta-tres editorials de tot el país i es complementa amb col·loquis, presentacions, concerts, etc.

per a infants, art, estudis de recerca… I per Joan Sales i revisada per Pau Sabaté REDACCIÓ així, fins a arribar a seixanta-tres. Per- (Club Editor). què una de les novetats de la fira és que Més enllà del mercat, el Liberisliber iberisliber és una fira d’editorials s’ha ampliat l’espai i, d’aquesta manera, es caracteritza per les presentacions que independents que es fa a Besalú des també ha crescut la xifra d’editorials completen la fira. Enguany, es tractaran de fa nou anys i, segons els organit- convidades. qüestions com la filosofia, el cinema i el zadors, es caracteritza per defensar A la zona del Prat de Sant Pere i la periodisme, i hi participaran, entre més, la bibliodiversitat. Això vol dir que plaça dels Claustres s’hi farà la fira edi- Jaume C. Pons Alorda, Bernat Dedéu, Isaki Ldurant un cap de setmana s’apleguen en torial, una oportunitat única per a com- Lacuesta, Joaquim Nadal, Agustí Villaron- aquest poble medieval un bon reguit- prar llibres, discutir i deixar-se aconse- ga, Mireia Ros, Miguel Morey, Joan-Carles zell d’editorials provinents de tots els llar pels editors de les obres. A més, s’hi Mèlich, Neus Tomàs, Esther Vivas, Antonio racons del país i pertanyents a àmbits estrenaran una dotzena de títols, entre Baños. També continuen les seccions con- ben diferents. Hi ha editorials petites els quals El fugitiu que no se’n va, de Raül solidades, com ara els recitals de poesia, però amb molt prestigi que amb el pas Garrigasait (Edicions de 1984), Els límits que tindran Marguerite Duras com una de del temps han aconseguit un catàleg ben del Quim Porta, de Josep Pedrals (Labreu les protagonistes, i la música, amb un es- lluït d’autors nacionals i internacionals, Edicions) i El Crist de nou crucificat, de pectacle intimista d’Adrià Puntí i les noves segells especialitzats en poesia, en llibres Nikos Kazantzakis, una versió traduïda cançons d’Ivette Nadal. 49 D.E.S. MÚSICA C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H JARABE DE PALO, ELS CATARRES, RAMON MIRABET, BUHOS I QUIMI PORTET, CAPS DE CARTELL DEL FESTIVAL PETITS CAMALEONS

Festivals El festival programa les actuacions de trenta-set grups per a gaudir de la música en família

REDACCIÓ

arabe de Palo, els Catarres, Ramon Mirabet, Buhos, Quimi Portet, Obeses i el Petit de ca l’Eril són els caps de cartell del festival Petits Camaleons, que es fa aquest cap Jde setmana al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès. El festival de música independent dirigit a infants de 0 a 14 anys programa trenta-set grups i un bon reguitzell d’activitats paral·leles per a gaudir de la música en família. L’encarregat de donar el tret de sorti- da serà Ramon Mirabet, que presentarà el seu tercer disc, Home is where the heart is, al concert inaugural de divendres al vespre. Mirabet tornarà a actuar dissab- te, quan també tocarà Jarabe de Palo, que s’estrena al Petits Camaleons amb cançons que connecten molt bé amb el públic familiar. Més concerts de dissab- te seran els del Petit de ca l’Eril, el Pot Petit, Ebri Knight, Marcel Lázara i Júlia El festival de música independent dirigit a infants de Arrey, Hora de Joglar, Atenea Carter 0 a 14 anys programa trenta-set grups. FPC &The Mighty Might, Jordi Lanuza, The Bird Yellow, Biflats, Intana, McDaid, Marta Knight i Marala i Natxo Tarrés & Buhos, que presentarà el nou disc; i ral·leles, com ara una zona de sig- The Wireless. Aquest últim espectacle és Obeses. També passaran pel festival natures i conferències de premsa el projecte personal del component del Quimi Portet, Toni Xuclà, la Puça Dia- exclusives per a la canalla, , àrees grup Gossos, que oferirà un espectacle tònica, Esther Condal, Roba Estesa, The comercials i de restauració amb fur- basat en la música de Bob Marley. Txandals, El Hijo del Flaco, Root66, Miau goteques, concerts per a nadons, Els protagonistes de diumenge seran Trio i Maio de Sal. concursos de talents i la batucada els Catarres, després d’haver fet una Tot plegat es complementa amb que marcarà el començament de cada bona colla de concerts aquest estiu; una àmplia oferta d’activitats pa- jornada. D.E.S. 50 C.O.N.N.E.C.T.A. GASTRONOMIA vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

Enguany s’hi serviran 42.300 degustacions de cava i 22.000 de gastronòmiques. ACN CAVATAST: DEGUSTACIÓ DE CAVES A SANT SADURNÍ D’ANOIA, CAPITAL DEL CAVA

Festivals Hi haurà gairebé una cinquantena d’elaboradors de cava i d’empreses de restauració

mica, es poden adquirir anticipadament REDACCIÓ o a les taquilles de la fira. El programa inclou activitats pa- ant Sadurní d’Anoia, capital del ral·leles, com ara visites al Centre d’In- cava, rebrà durant tot el cap de terpretació del Cava – CIC Fassina i a setmana gairebé una cinquante- cellers i caves de la vila, tallers infantils na d’elaboradors de cava i em- de galetes i reciclatge d’ampolles de preses de restauració, xarcuteria, cava, activitats musicals, exposicions Spastisseria i xocolata. És el Cavatast. gastronòmiques i fins i tot maridatges Enguany s’hi serviran 42.300 degus- literaris de cava i poesia. tacions de cava i 22.000 de gastronò- Enguany, el Celler de la Fassina de Can miques. Guineu s’ha tornat a convertir en el punt La major part dels tasts es faran a la principal d’activitats: de maridatges i rambla de la Generalitat. Els tiquets, tant tasts tècnics fins a tallers especialitzats per al cava com per a l’oferta gastronò- i més activitats de promoció. D.E.S. 1/2 51 C.O.N.N.E.C.T.A. LES ESTRENES vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

David Gutiérrez dirigeix ‘Sotabosc’. ACN EL FILM ‘SOTABOSC’, SOBRE UN JOVE AFRICÀ QUE MALDA PER GUANYAR-SE LA VIDA, ARRIBA ALS CINEMES El film catalàSotabosc , dirigit pel jove director David Gutiérrez, arriba aquest cap de setmana als cinemes. La cinta, que es mou entre la ficció i el documentari, té per protagonista un jove de Mauritània que camina entre els boscs del nord del Principat i que malda per guanyar-se la vida. Viu als marges de la societat europea del segle XXI, tot i que la seva feina és la més antiga que es coneix. Amb la guerra freda de teló de fons, Cold War presenta una apassionada història d’amor entre dues persones que són incompatibles però a qui el destí condemna a estar junts. És un drama romàntic dirigit pel director polonès Pawel Pawlikowski.

Sotabosc — Direcció: David Gutiérrez Camps. In- tèrprets: Deborah Marin; Musa Cama- ra, Samba Diallo. Gènere: Drama. — Un jove africà fa anys que viu en un poble del nord de Catalunya però no té feina ni esperança de trobar-ne. Per això dedica les hores a anar al bosc a collir pinyes i bruc que després ven. Lluita per sobreviure d’una manera molt primària i al seu torn molt bella. D.E.S. 2/2 52 C.O.N.N.E.C.T.A. LES ESTRENES vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

Zimna wojna Cold War — Direcció: Pawel Pawlikowski. Intèr- prets: Joanna Kulig, Agata Kulesza, Jeanne Balibar; Tomasz Kot, Borys Szyc, Cédric Kahn. Gènere: Drama. — Un músic s’enamora perdudament d’una magnètica cantant i ballarina. Però aquest amor apassionat, durant la guerra freda, és impossible. Aquesta relació entre dues persones totalment incompatibles acabarà de manera tràgica.

Venom — Direcció: Ruben Fleischer. Intèrprets: Michelle Williams, Jenny Slate, Mar- cella Bragio; Tom Hardy, Riz Ahmed, Woody Harrelson. Gènere: Ciència-fic- ció. — Una investigació porta un periodista a obsedir-se amb el creador de la Fundació Vida, un famós geni científic. Quan n’inves- tiga un dels experiments, l’ens alienígena Venom es fusiona amb el seu cos i adquireix grans superpoders.

A Star Is Born Ha nacido una estrella — Direcció: Bradley Cooper. Intèrprets: Lady Gaga, Rebecca Field; Bradley Cooper, Sam Elliott, Dave Chappelle. Gènere: Drama. — Un músic veterà descobreix i s’enamora d’una artista que és a punt d’abandonar el seu somni: triomfar com a cantant. Ell l’anima i aconsegueix que continuï lluitant, però a mesura que la carrera de la noia agafa embranzida la relació entre ells dos empitjora. D.E.S. 1/2 53 C.O.N.N.E.C.T.A. AVANÇAMENT EDITORIAL vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

‘EL LLIT DELS REDACCIÓ a periodista Anna Punsoda (Barce- No és ben bé una ALTRES’ lona, 1985), llicenciada en filosofia ‘determinació’ de per la UB, traductora d’alemany, viure. Potser seria docent i promotora cultural a l’Ate- D’ANNA PUNSODA neu Barcelonès i al CCCB, entre més, millor parlar d’un Ls’estrena com a novel·lista amb Els llits ‘instint’ de viure dels altres, que publica l’editorial Am- Miquel Adam És la seva primera novel·la, amb la sterdam, tot i que ja havia debutat en qual ha rebut el premi Roc Boronat del la ficció amb el conteEl traster, publicat 2018 · Ens en parla l’editor del segell a la Biblioteca del Núvol. A Els llits dels Amsterdam, Miquel Adam altres la Claustre atura el cotxe en una fonda de carretera de l’antiga Nacional. La visita a la mare l’ha deixada rebregada i necessita calmar-se. Darrere la barra, l’atén una antiga coneguda amb un passat tèrbol i un germà que es va penjar quan anaven juntes a escola. ‘Encara no t’agrada res?’, li demana d’entrada. ‘Ara ja menjo de tot’, respon ella. A fora ja és fosc, i les confidències de tota una vida encendran la nit a fogonades. El llibre, destacat amb el premi Roc Boronat 2018, arribarà aquesta setmana entrant a les llibreries. Podeu llegir-ne COBERTA DEL LLIBRE el primer capítol. ‘ELS LLITS DELS ALTRES’, L’editor d’Amsterdam, Miquel Adam, D’ANNA PUNSODA ens parla amb entusiasme d’aquesta opera prima: «Quan l’Anna Punsoda va enviar-nos el text definitiu d’Els llits dels altres vaig fixar-me que havia introduït una ci- tació que no s’havia contemplat en les versions de treball anteriors. La vaig llegir i em vaig posar a riure –collons, la Punsoda!–, però el cert és que també podria haver arrencat a plorar. La po- dreu llegir, la citació, en el capítol que us proposem avui. Ara que aquesta novel·la és a punt de deixar de pertànyer a la seva autora per pertànyer als lectors, i a l’editor li toca embolicar-se amb la capa, llançar una granada de fum i desaparèixer de l’escena, torno a pensar en aquesta ci- tació d’apertura i m’adono que és una genialitat i una mostra de generositat per part de l’autora, que ens regala un salvavides al qual ens haurem d’aferrar diverses vegades al llarg de la novel·la per no abandonar-nos en la intempèrie D.E.S. 2/2 54 C.O.N.N.E.C.T.A. AVANÇAMENT EDITORIAL vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H

La periodista i escriptora Anna Punsoda. NÚVOL

Quan ensenya, ho ensenya tot. Implacable, et fa arrossegar pel fang pel qual abans s’ha arrossegat la Claustre. Quan amaga, potser fa més patent el dolor, més fondo el forat, o bé t’enlaira als confins d’una tendresa que no es pot expressar amb paraules.

que ha de venir, per no oblidar-nos la part més sòrdida de l’existència com vida; la intel·ligència aguda, el talent per que darrere la fragilitat de la Claustre un cos exhaust s’entrega a l’embat de les la sentència, l’humor negre, el sarcasme –protagonista absoluta d’Els llits dels onades en una platja deserta. i un endimoniat refulgir en l’obscuritat, altres– s’amaga una indestructible de- I la Punsoda ens amaga i ens ensenya em fa pensar en tres o quatre autores que terminació de viure. el que li plau, d’aquest llarg procés en tinc a dalt de tot en el meu santoral, però Però això que dic no és exacte. la vida de la Claustre. Quan ensenya, ho que no citaré aquí perquè diuen que és No és ben bé una ‘determinació’ de ensenya tot. Implacable, et fa arrossegar lleig i que porta mala sort. I perquè seria viure. Potser seria millor parlar d’un pel fang pel qual abans s’ha arrossegat injust amb ella: Anna Punsoda brilla amb ‘instint’ de viure. O encara més: darrere la Claustre. Quan amaga, potser fa més llum pròpia. I més que brillarà. No és la Claustre s’amaga, en tota la novel·la, patent el dolor, més fondo el forat, o bé cap predicció, això, no és cap bon desig. una cerca, un reaprendre l’instint de t’enlaira als confins d’una tendresa que És una veritat com un temple. Un dels viure que de ben petita i de diverses no es pot expressar amb paraules. privilegis de ser editor és que et permet maneres li ha estat arrabassat. És un El talent de Punsoda per penetrar en constatar les obvietats abans que ningú aprenentatge solitari que porta la Claus- l’univers cruel i innocent dels infants; la i et pots fer passar per savi. La Punsoda tre a entregar-se a un tristíssim instint manera de dir sense dir; la sensibilitat ha vingut per a quedar-se. Quin món de mort, a un deixar-se arrossegar per envers la pobresa i els perdedors de la meravellós!» D.E.S. 55 C.O.N.N.E.C.T.A. LA RECEPTA vilaweb.cat 6 i 7 octubre 2018 SIGNATURES VEUS 7DIES DESCONNECTA 24H TIRAMISÙ

La cuina de la Neus ens proposa una manera de fer-lo que ve directament d’Itàlia

Ingredients ­—250 g de Mascarpone NEUS CUSCÓ —2 paquets de galetes bescuit —400 mg de licor Amaretto Batem els rovells d’ou amb el sucre —75 g de sucre fins que blanquegi. Després, de mica en —1 cafè mica, afegim el formatge Mascarpone —3 cullerades de cacau i, amb les clares a punt de neu, formem —3 ous una crema.

En un bol, barregem el cafè amb el licor Amaretto. Amb aquest líquid mullem els bescuits.

Folrem un motlle que es desmunti amb paper film. Hi posem els bescuits: primer pels costats drets i després omplim el mig. Quan tenim feta la primera capa de bescuits, la cobrim amb la meitat de la crema. Tornem a posar bescuits i els cobrim amb la resta de crema. Per sobre hi posem cacau en pols.

Conservem el pastís a la nevera durant tres o quatre hores. Abans de servir-lo, l’acabem decorant-lo amb boletes i en- cenalls de xocolata de diferents colors. CAP DE SETMANA 6 I 7 OCTUBRE 2018 No faces de la teua ignorància un argument Joan Fuster

vilaweb.cat

El govern espanyol es nega a investigar un ex-guàrdia civil que va admetre tortures i la participació del rei en el 23-F

El primer judici del cas BPA s’ajorna novament

Nadia Murad i Denis Mukwege, premi Nobel de la Pau 2018

El congrés espanyol preveu d’activar a final d’octubre la reforma de l’estatut del País Valencià

Torra i Aragonès es comprometen a garantir la unitat del govern fins a les sentències