Nadala Any Castells
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Nadala Any Castells Amb aquesta nadala la Fundació Lluís Carulla felicita les festes i agraeix les aportacions voluntàries de les persones que fan possible la dotació dels Premis Baldiri Reixac d’estímul i reconeixement a l’escola catalana. La generositat de tants amics ha fet que la dotació dels premis hagi anat creixent any rere any fins a assolir els *)).*)) euros de la convocatòria per al curs actual, i els fa els més ben dotats i importants en l’àmbit educatiu. Fundació Lluís Carulla Aribau 185 3r 08021 Barcelona Tel. 93 209 09 48 [email protected] http://www.fundaciolluiscarulla.cat Imatges Cobertes David Oliete Concurs de Castells de Tarragona, 7 d’octubre del 2012, Tarraco Arena Plaça. Interior David Oliete Unal Hermanos Col·lecció Joan Vallès i Figueras Güixens Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls Jordi Cañameras-Arxiu Minyons de Terrassa Arxiu Castellers de Barcelona Arxiu Bordegassos de Vilanova Joan Ibáñez-Arxiu Castellers de Sants Ramon Manent Raquel Tarrés-Capgrossos de Mataró Francesc Virgili-Colla Jove Xiquets de Tarragona Josep Martí Sedó-delCamp.cat Arxiu Castellers de Vilafranca Eloi Miralles Joan Pere Viladecans-Generalitat de Catalunya Revista El Temps Xavier Capdevila Col·lecció Jordi Busquets Josep Anton Esteve Joan Cuscó Josep Mesters Hero Arxiu VINSEUM Marta Arjona Vicente Zambrano-Ajuntament de Barcelona Fototeca.cat-D.Campos Centre de Documentació Castellera de Catalunya Arxiu Nacional de Catalunya-Fons Pau Casals Nicole Florensa-Fundació Apel·les Fenosa Jordi Vidal Museu de la Vida Rural Coordinador de continguts Jordi Llavina Producció editorial Jordi Quer Correcció lingüística Esmena correccions Disseny Jordi Casas www.jordicasas.com Maquetació Vània Rosell Impressió Treballs Gràfics S. A. ISBN: 978-84-7226-962-0 Dipòsit legal: B. 24123-2013 Cap part d’aquesta publicació, incloent-hi el disseny de la coberta, no pot ser reproduïda,emmagatzemada ni transmesa de cap manera ni per cap mitjà (elèctric, químic, mecànic, òptic, de gravació o bé de fotocòpia) sense autorització prèvia de la Fundació Lluís Carulla. Els editors han fet tots els esforços raonables per tal d’identificar els propietaris dels drets d’autor i obtenir les autoritzacions pertinents. Qualsevol error o omissió, si es comuniquen als editors, seran degudament reparats. Nadala 2013 Castells Fundació Lluís Carulla Any XLVII Nadala Diada del primer diumenge de les festes de Santa Tecla, Tarragona. Castells Fundació Lluís Carulla Any XLVII Concurs de Castells, Tarragona, +)*+. Continguts p. 9: p. :: p. ;8 Una aproximació L’expansió dels Del nou al deu. a la història castells: de fenomen L’eclosió dels castells dels castells circumscrit al Camp en els darrers Pere Ferrando de Tarragona, trenta anys amb bressol a Valls, Guillermo Soler a fenomen nacional Efren Garcia p. ;@ p. <> p. =@ La projecció La música La llengua dels exterior dels castells castells: riquesa Xavier Capdevila Joan Cuscó del lèxic casteller Xavier Brotons Continguts p. >@ p. ?> p. @> La mida del món: Cronologia Fundació els castells a la castellera Lluís Carulla. literatura i les arts (9??8-:89;) Memòria Josep Bargalló Raquel Sans de l’any :89; Una aproximació a la història dels castells Pere Ferrando Romeu (El Vendrell, 3:85) Estudiós i autor de diversos llibres sobre el fet casteller. Membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs, forma part del comitè assessor del Museu Casteller de Catalunya, del consell assessor de la revista Castells i de l’equip que elabora la Base de Dades Castellera. En l’actualitat és president del jurat del Concurs de Castells de Tarragona. /0 Castells Dos tresos de nou amb Alçar torres humanes no és cap extrava- popular en la qual els participants folre simultanis als ini- gància puntual en el temps ni localitzada s’emparren els uns damunt dels altres cis de la dècada dels anys en un punt molt concret del nostre per enaltir la festa que els acull. seixanta del segle XIX, durant la festa major de planeta. Mercès a l’actual globalització Definitivament no estem sols. Ara bé, Vilafranca del Penedès. dels mitjans de comunicació anem desco- si aprofundim en el coneixement de totes brint com diverses cultures escampades i cadascuna de les seves realitats, ens arreu del món tenen, entre els seus trets adonarem del fet que els nostres castells identitaris, el costum d’alçar construc- gaudeixen de tot un seguit de singularitats cions humanes. El Japó, l’Índia, Itàlia, i característiques que els fan únics. Però el Marroc, Palestina i, més a prop nostre, ¿com hem arribat a aquest grau d’ex - diferents llocs de l’Estat espanyol són cel·lència tècnica, d’expansió territorial i alguns dels punts on darrerament hem d’acceptació dins la nostra societat actual, pogut localitzar algun tipus d’activitat tan individualitzada? És clar que, tot ple- gat, és fruit d’una evolució de molts anys, que ha provocat canvis en la mateixa acti- vitat, però mercès a aquestes transforma- cions els castells s’han pogut adaptar a la societat del moment sense perdre el seu esperit. Per això us convido a fer un viatge en el temps i comprovar tots aquests can- vis que s’han produït al llarg dels anys. Primeres referències: segle XVII La referència més antiga localitzada, ara per ara, on es parla de construccions humanes a Catalunya correspon a la festivitat de Santa Tecla, a Tarragona, el setembre del LQTM, i diu, segons la crò- nica de l’època, que entre les OT danses que hi van actuar, n’hi havia una que «for- maba una campana puestos sus danzantes de pies unos encima de los hombros de otros hasta rematar en uno solo». D’aquesta mateixa informació és inte- ressant remarcar l’esment a una dansa d’origen valencià. Tot i que no sabem si és la que va fer l’al·ludida campana, hem d’explicar que una multitud d’estudis han demostrat que l’origen dels castells cal anar a cercar-lo en un ball anomenat «de valencians», una dansa que avui encara existeix en la seva forma primitiva i que consta de diverses coreografies a peu pla i acabades apoteòsicament amb una torre de tres o quatre pisos, a més de bastir diferents pilars en moments deter- minats de la festa. El primer esment concret d’aquest ball el tornem a trobar a Tarragona just cinc anys abans que l’anterior notícia, el LQSR, i també per Santa Tecla. La seva procedèn- cia era la població de Bràfim i constava de Una aproximació a la història dels castells /1 deu membres. És evident que poca cosa D’aquesta manera es consoliden es podia fer amb aquest nombre de per- poblacions receptores d’aquesta dansa, sones, però les minses construccions que sorgeixen nous balls de valencians en devien alçar apuntaven a la direcció que altres localitats i es configura la seva pre- havia de prendre l’activitat. sència en una gran varietat d’actes: festes Entrats al segle WVUUU, les referències al religioses, visites de personatges nota- ball de valencians comencen a sovintejar. bles, festivitats locals, proclamacions A dia d’avui n’hem trobat notícies en reials, etc. La dansa s’havia introduït i trenta-cinc anys diferents, escampades havia arrelat en el model festiu de les al llarg de diverses poblacions: Tarragona, comarques del nord de Tarragona i del Reus, Valls, la Selva del Camp, l’Arboç, sud de Barcelona, un model propi i con- Alcover, el Vendrell, Torredembarra, solidat des de feia segles i on la participa- l’Argentera, Lleida, Vilanova i la Geltrú, ció de les danses constitueix un dels seus etc. Unes localitzacions que, tret d’alguna principals actius. En aquest entorn, el ball excepció, ja dibuixen la zona tradicional de valencians es va adaptar amb facilitat. castellera que havien de conformar les comarques del Camp de Tarragona i el Penedès. /6./: Entra en escena Valls Però el que resulta realment impor- tant d’aquestes referències localitzades El segle XIX s’inicia a la ciutat de Valls amb al segle WVUUU és l’aparició de les primeres una gran solemnitat per festejar les seves descripcions on apareixen explícitament primeres Decennals, una festivitat insti - característiques pròpies de l’activitat tuïda el LRTL en honor de la Mare de Déu castellera. L’exemple més revelador el de la Candelera, la qual se celebra amb trobem en una festa religiosa celebrada tota esplendidesa cada deu anys, els el gener del LRRK a l’Arboç, amb la parti- acabats en L. La del LSKL era, doncs, cipació de quatre balls de valencians de la primera després de la seva institució. diferents poblacions, on el cronista La festa fou de les que van fer època: destaca el del Catllar, «que féu el castell més de cent anys després, alguns testimo- de sis sostres». A part de l’alçada –que niatges orals encara recordaven detalls de comença a ser rellevant–, cal parar aten- la celebració que havien estat transmesos ció en el fet de voler remarcar l’element de pares a fills. Entre aquests testimoniat- casteller per damunt d’altres considera- ges n’apareix un d’una importància trans- cions del mateix ball. cendental per a la història castellera. Segons explica, entre els diferents balls contractats n’hi havia un d’Alcover que feia algunes construccions, al qual es van sumar uns quants vallencs perquè aquests Els castells van emprendre castells fossin de més volada. La llavor ja s’havia plantat. Però en quin terreny? a Valls una profunda La població vallenca era, a principis del segle XIX, la vuitena de Catalunya en nombre d’habitants, és a dir, posseïa una transformació, arraconant important massa social. Aquesta societat, però, patia les conseqüències d’una forta les coreografies del ball divisió ideològica: la «Pandilla Alta», d’i- dees progressistes, i la «Pandilla Baixa», de valencians, centrant-se d’idees moderades, escenificaven les seves diferències en diversos àmbits de la vida local.