Nadala Any Castells

Amb aquesta nadala la Fundació Lluís Carulla felicita les festes i agraeix les aportacions voluntàries de les persones que fan possible la dotació dels Premis Baldiri Reixac d’estímul i reconeixement a l’escola catalana.

La generositat de tants amics ha fet que la dotació dels premis hagi anat creixent any rere any fins a assolir els *)).*)) euros de la convocatòria per al curs actual, i els fa els més ben dotats i importants en l’àmbit educatiu. Fundació Lluís Carulla Aribau 185 3r 08021 Barcelona Tel. 93 209 09 48 [email protected] http://www.fundaciolluiscarulla.cat Imatges Cobertes David Oliete Concurs de Castells de Tarragona, 7 d’octubre del 2012, Tarraco Arena Plaça. Interior David Oliete Unal Hermanos Col·lecció Joan Vallès i Figueras Güixens Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls Jordi Cañameras-Arxiu Minyons de Terrassa Arxiu Castellers de Barcelona Arxiu Bordegassos de Vilanova Joan Ibáñez-Arxiu Castellers de Sants Ramon Manent Raquel Tarrés-Capgrossos de Mataró Francesc Virgili-Colla Jove Xiquets de Tarragona Josep Martí Sedó-delCamp.cat Arxiu Castellers de Vilafranca Eloi Miralles Joan Pere Viladecans-Generalitat de Catalunya Revista El Temps Xavier Capdevila Col·lecció Jordi Busquets Josep Anton Esteve Joan Cuscó Josep Mesters Hero Arxiu VINSEUM Marta Arjona Vicente Zambrano-Ajuntament de Barcelona Fototeca.cat-D.Campos Centre de Documentació Castellera de Catalunya Arxiu Nacional de Catalunya-Fons Pau Casals Nicole Florensa-Fundació Apel·les Fenosa Jordi Vidal Museu de la Vida Rural Coordinador de continguts Jordi Llavina Producció editorial Jordi Quer Correcció lingüística Esmena correccions Disseny Jordi Casas www.jordicasas.com Maquetació Vània Rosell Impressió Treballs Gràﬁcs S. A. ISBN: 978-84-7226-962-0 Dipòsit legal: B. 24123-2013 Cap part d’aquesta publicació, incloent-hi el disseny de la coberta, no pot ser reproduïda,emmagatzemada ni transmesa de cap manera ni per cap mitjà (elèctric, químic, mecànic, òptic, de gravació o bé de fotocòpia) sense autorització prèvia de la Fundació Lluís Carulla. Els editors han fet tots els esforços raonables per tal d’identiﬁcar els propietaris dels drets d’autor i obtenir les autoritzacions pertinents. Qualsevol error o omissió, si es comuniquen als editors, seran degudament reparats. Nadala 2013 Castells Fundació Lluís Carulla Any XLVII Nadala

Diada del primer diumenge de les festes de Santa Tecla, Tarragona. Castells

Fundació Lluís Carulla Any XLVII Concurs de Castells, Tarragona, +)*+. Continguts

p. 9: p. :: p. ;8

Una aproximació L’expansió dels Del nou al deu. a la història castells: de fenomen L’eclosió dels castells dels castells circumscrit al Camp en els darrers Pere Ferrando de Tarragona, trenta anys amb bressol a Valls, Guillermo Soler a fenomen nacional Efren Garcia p. ;@ p. <> p. =@

La projecció La música La llengua dels exterior dels castells castells: riquesa Xavier Capdevila Joan Cuscó del lèxic casteller Xavier Brotons Continguts

p. >@ p. ?> p. @>

La mida del món: Cronologia Fundació els castells a la castellera Lluís Carulla. literatura i les arts (9??8-:89;) Memòria Josep Bargalló Raquel Sans de l’any :89; Una aproximació a la història dels castells

Pere Ferrando Romeu (El Vendrell, 3:85) Estudiós i autor de diversos llibres sobre el fet casteller. Membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs, forma part del comitè assessor del Museu Casteller de Catalunya, del consell assessor de la revista Castells i de l’equip que elabora la Base de Dades Castellera. En l’actualitat és president del jurat del Concurs de Castells de Tarragona.

/0 Castells Dos tresos de nou amb Alçar torres humanes no és cap extrava- popular en la qual els participants folre simultanis als ini- gància puntual en el temps ni localitzada s’emparren els uns damunt dels altres cis de la dècada dels anys en un punt molt concret del nostre per enaltir la festa que els acull. seixanta del segle XIX, durant la festa major de planeta. Mercès a l’actual globalització Deﬁnitivament no estem sols. Ara bé, Vilafranca del Penedès. dels mitjans de comunicació anem desco- si aprofundim en el coneixement de totes brint com diverses cultures escampades i cadascuna de les seves realitats, ens arreu del món tenen, entre els seus trets adonarem del fet que els nostres castells identitaris, el costum d’alçar construc- gaudeixen de tot un seguit de singularitats cions humanes. El Japó, l’Índia, Itàlia, i característiques que els fan únics. Però el Marroc, Palestina i, més a prop nostre, ¿com hem arribat a aquest grau d’ex - diferents llocs de l’Estat espanyol són cel·lència tècnica, d’expansió territorial i alguns dels punts on darrerament hem d’acceptació dins la nostra societat actual, pogut localitzar algun tipus d’activitat tan individualitzada? És clar que, tot plegat, és fruit d’una evolució de molts anys, que ha provocat canvis en la mateixa activitat, però mercès a aquestes transforma- cions els castells s’han pogut adaptar a la societat del moment sense perdre el seu esperit. Per això us convido a fer un viatge en el temps i comprovar tots aquests canvis que s’han produït al llarg dels anys.

Primeres referències: segle XVII

La referència més antiga localitzada, ara per ara, on es parla de construccions humanes a Catalunya correspon a la festivitat de Santa Tecla, a Tarragona, el setembre del LQTM, i diu, segons la crò- nica de l’època, que entre les OT danses que hi van actuar, n’hi havia una que «for- maba una campana puestos sus danzantes de pies unos encima de los hombros de otros hasta rematar en uno solo». D’aquesta mateixa informació és interessant remarcar l’esment a una dansa d’origen valencià. Tot i que no sabem si és la que va fer l’al·ludida campana, hem d’explicar que una multitud d’estudis han demostrat que l’origen dels castells cal anar a cercar-lo en un ball anomenat «de valencians», una dansa que avui encara existeix en la seva forma primitiva i que consta de diverses coreograﬁes a peu pla i acabades apoteòsicament amb una torre de tres o quatre pisos, a més de bastir diferents pilars en moments deter- minats de la festa. El primer esment concret d’aquest ball el tornem a trobar a Tarragona just cinc anys abans que l’anterior notícia, el LQSR, i també per Santa Tecla. La seva procedèn- cia era la població de Bràﬁm i constava de

Una aproximació a la història dels castells /1 deu membres. És evident que poca cosa D’aquesta manera es consoliden es podia fer amb aquest nombre de per- poblacions receptores d’aquesta dansa, sones, però les minses construccions que sorgeixen nous balls de valencians en devien alçar apuntaven a la direcció que altres localitats i es configura la seva pre- havia de prendre l’activitat. sència en una gran varietat d’actes: festes Entrats al segle WVUUU, les referències al religioses, visites de personatges nota- ball de valencians comencen a sovintejar. bles, festivitats locals, proclamacions A dia d’avui n’hem trobat notícies en reials, etc. La dansa s’havia introduït i trenta-cinc anys diferents, escampades havia arrelat en el model festiu de les al llarg de diverses poblacions: Tarragona, comarques del nord de Tarragona i del Reus, Valls, la Selva del Camp, l’Arboç, sud de Barcelona, un model propi i con- Alcover, el Vendrell, Torredembarra, solidat des de feia segles i on la participa- l’Argentera, Lleida, Vilanova i la Geltrú, ció de les danses constitueix un dels seus etc. Unes localitzacions que, tret d’alguna principals actius. En aquest entorn, el ball excepció, ja dibuixen la zona tradicional de valencians es va adaptar amb facilitat. castellera que havien de conformar les comarques del Camp de Tarragona i el Penedès. /6./: Entra en escena Valls Però el que resulta realment important d’aquestes referències localitzades El segle XIX s’inicia a la ciutat de Valls amb al segle WVUUU és l’aparició de les primeres una gran solemnitat per festejar les seves descripcions on apareixen explícitament primeres Decennals, una festivitat insti - característiques pròpies de l’activitat tuïda el LRTL en honor de la Mare de Déu castellera. L’exemple més revelador el de la Candelera, la qual se celebra amb trobem en una festa religiosa celebrada tota esplendidesa cada deu anys, els el gener del LRRK a l’Arboç, amb la parti- acabats en L. La del LSKL era, doncs, cipació de quatre balls de valencians de la primera després de la seva institució. diferents poblacions, on el cronista La festa fou de les que van fer època: destaca el del Catllar, «que féu el castell més de cent anys després, alguns testimo- de sis sostres». A part de l’alçada –que niatges orals encara recordaven detalls de comença a ser rellevant–, cal parar aten- la celebració que havien estat transmesos ció en el fet de voler remarcar l’element de pares a fills. Entre aquests testimoniat- casteller per damunt d’altres considera- ges n’apareix un d’una importància trans- cions del mateix ball. cendental per a la història castellera. Segons explica, entre els diferents balls contractats n’hi havia un d’Alcover que feia algunes construccions, al qual es van sumar uns quants vallencs perquè aquests Els castells van emprendre castells fossin de més volada. La llavor ja s’havia plantat. Però en quin terreny? a Valls una profunda La població vallenca era, a principis del segle XIX, la vuitena de Catalunya en nombre d’habitants, és a dir, posseïa una transformació, arraconant important massa social. Aquesta societat, però, patia les conseqüències d’una forta les coreografies del ball divisió ideològica: la «Pandilla Alta», d’i- dees progressistes, i la «Pandilla Baixa», de valencians, centrant-se d’idees moderades, escenificaven les seves diferències en diversos àmbits de la vida local. L’activitat castellera fou un d’a- exclusivament en el fet quests àmbits, on la rivalitat entre els uns i els altres va convertir aquesta activitat d’alçar construccions. més o menys festiva en una competició entre les dues agrupacions per dirimir

/2 Castells Primer quatre de vuit quina era la millor. Havien nascut les dues carregat de la renaixen- colles vallenques i la seva inherent rivalitat. ça, gairebé un quart de Per poder-se superar, els castells van segle després del darrer. Colla Vella dels Xiquets emprendre a Valls una profunda transfor- de Valls, festa major de mació, arraconant les coreograﬁes del ball l’Arboç, 49 d’agost de valencians, centrant-se exclusivament del 3:54. en el fet d’alçar construccions, permetent l’entrada al major nombre possible de components, àdhuc la canalla, i, ﬁnal- ment, aportant nous elements tècnics que van permetre imprimir caràcter propi a la manifestació. A Valls, aquesta evolució –o revolució, segons com es miri– ràpidament va donar els seus fruits en forma d’augment en el nivell de les construccions. Així, el LSLT ja tenim documentats els primers castells de vuit pisos de la història, fets per les dues agrupacions locals, conegudes llavors com la «colla dels Pagesos» i la «colla dels Menestrals», i liderades per dos germans: Salvador Batet Llobera capitanejava els «Pagesos», mentre que el seu germà Josep feia el mateix amb els «Menestrals». Primer tres de vuit descarregat del segle XX. Nens del Vendrell a la seva plaça, Fira de Santa L’expansió de les colles vallenques Teresa, 37 d’octubre del 3:73. Paral·lelament a la progressió de les colles vallenques, veiem com van desapareixent progressivament, o bé van quedant rele- gats a una presència testimonial, tota aquella corrua de balls de valencians que teníem documentats al segle XVIII. Les poblacions que coneixien els castells mit- jançant l’esmentat ball van anar substituint o recuperant gradualment l’activitat castellera a les seves festivitats de la mà de les colles vallenques, que iniciaren d’aquesta manera la seva pròpia expansió territorial. Les primeres poblacions on els vallencs van exportar la seva activitat foren Vila- franca del Penedès, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, l’Arboç, el Vendrell, etc., totes elles coneixedores de les construccions que alçava el ball de valencians. De fet, en totes elles, els vallencs són anomenats encara «els valencians». Aquesta primera expansió es va produir entre els anys LSMK i LSPK. La contractació d’alguna de les dues agrupacions vallenques representava llavors un gran esforç logístic. Ja no es tractava d’un grup més o menys reduït, sinó de

Una aproximació a la història dels castells /3 45 de novembre del 3:8:. va arraconar la denominació «ball de Els Nens del Vendrell valencians» per descriure els castells i descar reguen a la seva vila es va introduir, de forma progressiva, el el primer pilar de set amb nom de «Xiquets de Valls» a partir del folre del segle XX, la primera construcció assolida amb LSOT, el primer any en què apareix escrit la incorporació del folre. en els papers.

Primera època daurada

Després del conflicte bèl·lic que va tenir lloc, sobretot al nostre país, entre el LSOQ i el LSOT, l’activitat castellera entra de ple en una de les etapes més esplendoroses de la seva història, amb l’assoliment del primer castell de nou pisos –el tres folrat– per Santa Tecla a Tarragona, el setembre del LSPL, per part de la colla de la Roser. Progressivament es van anar afegint localitats al calendari casteller, i sorgiren més afeccionats, que passaven a engruixir les colles i possibilitaven als tècnics del moment plantejar-se construccions mai tot un equip de OK o PK components for- vistes fins llavors, sobretot mercès a la mat per nens, adolescents i homes de invenció del folre, que va permetre pujar totes les edats. Per fer viable la contracta- un pis més a aquells castells de vuit que ció era imprescindible la implicació d’una s’havien alçat fins aleshores. D’aquests part de la població receptora, que enca- anys daten els primers castells coneguts bien a les seves cases els castellers despla- actualment com «de gamma extra», com çats durant els dies que durava la festa, ara el pilar de vuit amb folre i manilles donant-los hostatge i menjar. Aquest con- (LSPS) i el cinc de nou amb folre (LSQN). tacte tan estret entre aficionats i actuants Fins i tot, il·lusionat pels vents favorables, possibilitava la implicació més o menys algú somia en el castell de deu pisos. Tot directa dels primers en els castells que i que no hi ha cap evidència que es vagi alçaven els segons, ja fos fent pinya o provar, el cert és que el castell de deu pujant-hi. La història ens ha deixat una apareix anunciat diversos cops en els bona llista de grans castellers, escampats programes de festes. arreu de la geografia, que no eren vallencs. Com ja passava amb el ball de valen- Per regla general, els responsables de cians, els castells són requerits per actuar fer venir els vallencs contractaven una en diferents celebracions i visites de des- colla o l’altra d’acord amb les seves afini- tacats personatges. Malauradament, no tats, però en alguns llocs amb una forta podem dir que l’activitat castellera des- tradició castellera convivien dos grups pertés gaire interès entre els personatges d’aficionats que donaven suport a les il·lustrats del moment, però faltaríem a la colles respectives. Serien els casos de Tar- veritat si obviéssim l’obra d’autors de pri- ragona i Vilafranca del Penedès. En aquesta mera fila de l’època, com ara els escrip- darrera població, la dualitat i la relació tors Francesc Pelagi i Briz, Josep Pin i amb els vallencs fou tan intensa i perllon- Soler, Narcís Oller, Àngel Guimerà o gada que durant molts anys les colles Manuel Milà i Fontanals, els quals, cadas- vallenques eren conegudes amb el nom de cun dins el seu terreny, van dedicar un les confraries que les contractaven: la colla espai de la seva obra a l’activitat castellera; dels Pagesos va passar a ser coneguda com o, també, el compositor Anselm Clavé la Muixerra, mentre que els Menestrals amb la seva composició més popular, van ser els de la Roser. Paral·lelament es «Els Xiquets de Valls».

/4 Castells Els castells, com tota l’activitat humana, vallenques foren conegudes, a partir del no es van escapar dels diferents conflictes LSRQ, amb els noms de colla «Vella» i socials que van tenir lloc al llarg de tot el colla «Nova»; aquesta darrera, a causa del segle XIX. La tercera carlinada, iniciada el fet que va restar inactiva durant uns quants LSRM i finida el LSRQ, va suposar un parèn- anys, fou batejada amb el nom de «Nova», tesi en aquest primer període d’esplendor. tot recollint el llegat de la Roser, mentre Però quan es va acabar el conflicte, que la «Vella» era la continuadora de En la diada memorable de l’activitat castellera es va reprendre encara la Muixerra. Santa Úrsula del 3:93, la colla Joves Xiquets de Valls amb més força. Foren uns anys en què la L’expansió geogràfica va agafar un nou completava el primer cinc societat del nostre país vivia un gran pro- impuls, trencant la barrera de la zona tra- de vuit del segle XX. grés econòmic i social. Les agrupacions dicional i arribant a poblacions on mai abans s’havia desplaçat. La sorpresa, tenint en compte l’època, la va donar la Colla Vella de Valls actuant a la ciutat de Saragossa el LSRP. Tot i que en diferents poblacions es conservaven o sorgien noves colles castelleres, com ara Montblanc, Igualada, Tarra- gona i Barcelona, la lluita per la supremacia continuava centrada en les dues colles vallenques. La dècada compresa entre el LSRQ i el LSSQ fou novament excepcional. Construccions com el pilar de vuit amb folre i manilles, el cinc de nou amb folre i el quatre de nou sense folre foren les puntes de llança d’un duel apassionant que va tenir com a escenaris les poblacions de Tarragona, Vilafranca del Penedès i la mateixa ciutat de Valls.

De l’apogeu a la davallada

Com se sol dir, tot allò que puja, baixa. Si parlem de castells, aquesta màxima cobra tot el sentit. En plena eufòria castellera van començar a aparèixer diverses opinions desfavorables a l’activitat. Bàsicament, els arguments emprats pels detractors anaven tots en el mateix sentit: situaven els castells dins una societat rural, ana- crònica, estancada en el temps i, per tant, contrària al progrés, la civilització i la modernització de la societat. Era el temps de la implantació del ferrocarril, de la industrialització, de l’Exposició Universal de Barcelona del LSSS i de l’intercanvi amb altres països. A aquest progressiu canvi de mentalitat, cal afegir-hi la greu crisi econòmica que la zona tradicional castellera va patir a partir del LSTK amb l’arribada de la ﬁl·loxera, que va anorrear les vinyes del nostre país, motivant que una bona part

Una aproximació a la història dels castells /5 a moltes places on era habitual la contrac - En plena crisi, l’any /704 tació de colles castelleres. Els mateixos aficionats que s’encarregaven de contractar va tenir lloc un fet que les colles i de participar-hi activament es van organitzar per bastir els seus propis s’ha demostrat que va ser castells, estalviant-se diners i aprofitant l’experiència adquirida per no deixar la seva festa local sense actuació castellera, clau per entendre l’inici per molt modestos que fossin els de la recuperació del fet castells bastits. casteller: la creació dels /704: punt d’inflexió En plena crisi, l’any LTMQ va tenir Xiquets de Tarragona i lloc un fet que, amb posterioritat, s’ha demostrat que va ser clau per entendre dels Nens del Vendrell. l’inici de la recuperació del fet casteller. Ens referim a la creació dels Xiquets de Tarragona, al setembre, i dels Nens del Vendrell, a l’octubre. dels seus habitants emigressin cap a les Aquestes dues agrupacions, que en ciutats on la indústria necessitava mà principi alçaven construccions modestes d’obra. Les colles ja no eren contractades de sis pisos, van començar a progressar com abans, i el nombre dels seus compo- amb certa celeritat. El LTMT totes dues ja nents minvava. havien descarregat el quatre de set. Si El jovent se sentia més atret pels tenim en compte que les colles vallen- esports que van arribar a les nostres ques es movien entre el tres i el quatre de contrades: futbol, ciclisme, atletisme, etc. set des del LTKS, és fàcil comprendre el Definitivament, els castells ja no estaven seu neguit en veure com dues colles fora- «de moda». Tot aquest cúmul de factors nes i novelles es posaven al seu nivell en es va veure reflectit a les places. El darrer poc temps. castell de nou pisos documentat data del La rivalitat, novament, va tenir un LSTN. Després es van perdre els castells de paper transcendental en la recuperació de vuit, quan el LTKS es va veure el darrer. l’activitat castellera. Aquest cop, però, la Finalment, el nivell bàsic dels castells de competència no provenia dels seus veïns, set –el tres i el quatre– es va mantenir sinó que arribava d’altres poblacions. La amb moltes dificultats. Fins i tot ara conseqüència d’aquest fet no va trigar a sabem que en alguns anys tampoc no es veure’s a les places: la Colla Vella de Valls va van poder completar, i es van alçar tan recuperar el quatre de set amb agulla l’any sols castells de sis. El període més crític LTNK, després de catorze anys de no veu- cal situar-lo entre el LTLQ i el LTMP. re’s, i el cinc de set el LTNL, després de Els castells anaven desapareixent gra- vint-i-cinc anys d’haver-se completat dualment dels programes de festes de aquest darrer. moltes poblacions. Places amb la tradició Pel que fa al nombre de colles, cal dir de Tarragona, el Vendrell, l’Arboç, Torre- que a Valls no sempre hi ha hagut dues dembarra, etc., i fins i tot a Valls mateix, agrupacions: entre el LSTP i el LTKL van arribar a prescindir dels llegendaris van coexistir-ne tres: la Vella, la Nova i la Xiquets de Valls. Tan sols a Vilafranca del de l’Escolà (una escissió de la primera). Penedès van conservar el seu estatus d’in- Més tard, coincidint amb la creació de les qüestionables dins el context d’una festa colles tarragonina i vendrellenca, a Valls major carregada de tipisme. n’hi hagué una de sola entre el LTMR i En el transcurs d’aquest període de el LTMT. declivi casteller va aparèixer un fenomen

/6 Castells la Vella i la Nova dels Xiquets de Tarragona, s’estanquen en els castells de set. Al Vendrell l’efervescència castellera els duu a dividir-se, ja l’any després, el LTMR, en dues colles, i el LTNM, en tres: Caneles, Mirons i Nens del Vendrell. Aquesta darrera fou la que va seguir la petja dels vallencs, plantant-los cara amb la torre de set, el LTNN, i el quatre de vuit, carregat el LTNP. La vitalitat manifesta dels anys trenta reflecteix la popularitat de què llavors gaudia l’activitat castellera: la premsa local dedicava grans espais a comentar l’evolució de les colles; les actuacions eren seguides per una multitud d’aficionats; i el món intel·lectual l’admirava i se’n feia ressò a les seves obres. Com a exemple podríem citar el mestre Pau Casals, gran aficionat que va presidir el jurat dels dos concursos de castells que es van celebrar a Tarragona els anys LTNM i LTNN.

La guerra civil i l’estancament

Quan semblava que tots els vents bufaven a favor dels castells, el juliol del LTNQ esclata la Guerra Civil espanyola, que talla en sec tota l’activitat i estronca la progres- sió adquirida fins en aquell moment. Una vegada acabat el conflicte, l’abril del LTNT, l’àmbit casteller, reflex de la societat mateixa, es veu sensiblement modificat: de les sis colles existents, en 46 d'octubre del 3:94. A partir del LTNK, fou la Colla Vella queden tres, una en cada població: Valls, Un any després de recupe- vallenca la que va liderar el panorama amb Tarragona i el Vendrell. Pel que fa al nivell, rar el quatre de nou amb les esmentades construccions recupera- es fa difícil veure el quatre de vuit, que es folre, la Colla Vella dels Xiquets de Valls carrega des, a les quals s’afegí el tres de set per completa amb comptagotes. el primer tres de nou sota, el dos de set i el tan desitjat quatre Tan sols l’inici d’un nou episodi de amb folre a la seva ciutat de vuit carregat, tots tres el LTNM. Amb el rivalitat va servir per animar el panorama. per Santa Úrsula. salt als castells de vuit pisos –reflex que Per primer cop des de la fundació de les la societat tornava a fer costat a les colles–, colles vallenques, una agrupació forana l’activitat va recuperar una part de la seva fou capaç d’exhibir una millor actuació antiga esplendor. que els de Valls. L’any LTOP els Nens del A mitjans de la temporada següent, Vendrell aconsegueixen el seu anhelat el LTNN, es produeix un relleu en el lide- objectiu d’equiparar-se amb els vallencs. ratge casteller, que passa a les mans dels La resposta dels uns i la rèplica dels altres rivals vallencs: la Colla Nova, que consoli- van donar peu a uns anys similars als da el quatre de vuit i corona dues vegades viscuts a la dècada dels anys trenta. Entre el tres de vuit, un castell que encara no les fites assolides brilla amb llum pròpia s’havia vist en el que es portava de segle. el primer tres de vuit descarregat del Per la seva banda, els tarragonins, que segle XX, aconseguit pels Nens del l’any LTNM es divideixen en dues colles, Vendrell el LTPL. En aquest context de

Una aproximació a la història dels castells /7 bonança iniciat a les acaballes dels anys quaranta, sorgeixen noves colles castelleres: el LTOR Valls recupera la seva ancestral dualitat, i també ho fa Tarragona el LTPL; a Vilafranca es funden els seus Castellers el LTOS, a l’Arboç els seus Minyons el LTPS, i a Barcelona el «Cos de Castellers» l’any següent, el LTPT. Són, doncs, un total de vuit agrupacions. Però vallencs i vendrellencs conti- nuen disputant-se el lideratge. Entre els primers hi va haver un relleu en aquesta lluita: la colla de la Muixerra, que en principi era la que presentava millor forma per competir amb els Nens, va anar perdent intensitat a partir del LTPM en beneﬁci de la Colla Vella, que va agafar el relleu en la cursa cap a la supremacia. A ﬁnals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, el panorama casteller presentava símptomes d’un cert can - sament, el nivell no progressava, i les actuacions eren cada cop menors. A Valls desapareix la Muixerra, i a Barcelona, el seu «Cos de Castellers». Semblava que, de nou, els castells havien entrat en un nou període de declivi...

L’inici d’una nova època

L’any LTQO es va convocar a Barcelona la primera edició del concurs de castells «Can Jorba», que fou seguida per dues edicions més, el LTQP i el LTQQ. El fet de celebrar-se a la capital del nostre país va generar una gran expectació i va tenir un ampli ressò a la premsa del moment. Totes tres edicions foren guanyades per la Colla Vella de Valls, però els vendrellencs no van romandre passius: el LTQR car - regaven un polèmic pilar de sis que va tornar a fer saltar espurnes entre les dues agrupacions, encetant un nou episodi de rivalitat que havia d’originar la recupera- ció de construccions mai vistes al segle XX: el pilar de set amb folre –el LTQT– i la torre de vuit amb folre –el LTRK–, ambdós descarregats pels vendrellencs, i el cinc de vuit –el LTQT–, carregat per la Colla Vella. La recuperació dels folres col·locava el món casteller a l’avantsala d’una segona època daurada.

0. Castells Imatge de la pàgina anterior: Els Minyons de Terrassa A partir d’aquesta nova cursa entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls descarre- inauguren l’era de la gamma vallencs i vendrellencs, el món casteller gava en pròpia plaça el quatre de nou amb extra carregant la torre de experimenta una expansió territorial mai folre a la primera temptativa. Començava nou amb folre i manilles vista fins aleshores: el LTQT el nombre de la segona època d’or dels castells. durant la diada de la colla, colles era el mateix que a la dècada dels Durant la dècada dels vuitanta, els el 43 de novembre del 3::5, en pròpia plaça. anys trenta, però l’any LTSK se’n compta- castells de nou pisos es van alçar cada bilitzaven LR, en un àmbit geogràfic temporada, tot i que en comptades oca- impensable fins llavors. sions. El LTSQ la Colla Jove dels Xiquets En el terreny social, la dècada dels de Valls s’anotava el seu primer castell de setanta va suposar la total integració de nou, el tres folrat; l’any següent hi van tots els estaments econòmics i socials arribar els Castellers de Vilafranca, i el del moment, amb la incorporació de LTSS es va afegir una quarta colla en col·lectius que fins a aquells anys eren aquest selecte grup dels nou pisos: els refractaris a l’activitat. Aquesta conjuntura Minyons de Terrassa, amb tan sols nou va rebre l’impuls definitiu amb la fi de temporades a les espatlles, revoluciona- la dictadura de Franco i l’arribada de la ren el panorama casteller amb la seva democràcia. A la vegada, aquests nous particular forma d’entendre els castells. estaments van permetre la modernització Tres i quatre de nou amb folre i cinc de les colles castelleres en molts àmbits i, de vuit: vet aquí els tres asos que les recíprocament, van suscitar un nou apro- esmentades quatre colles exhibien per pament a la societat: es creen locals, demostrar el seu potencial. Va costar s’adeqüen als aspectes legals, es millora veure’ls descarregats tots tres per una la gestió administrativa i la tècnica, es mateixa colla en una actuació. A la fi, creen mitjans de comunicació propis, etc. la Colla Jove vallenca ho aconseguia La darrera assignatura pendent es va apro- el LTTM. var al començament de la dècada dels Aleshores algú es va preguntar: vuitanta amb la incorporació total i sense hem tocat sostre? A les acaballes de l’any condicions de la dona dins el funciona- se güent, el LTTN, la pregunta va obtenir ment habitual de les colles. la resposta adequada. Amb tota aquesta base és fàcil entendre per què, just iniciada la dècada dels vuitanta, es va recuperar el llegendari sostre dels nou pisos. Per Santa Úrsula del LTSL,

La darrera assignatura pendent es va aprovar al començament de la dècada dels vuitanta amb la incorporació total i sense condicions de la dona dins el funcionament habitual de les colles.

Una aproximació a la història dels castells 0/ L’expansió dels castells: de fenomen circumscrit al Camp de Tarragona, amb bressol a Valls, a fenomen nacional

Efren Garcia (Esparreguera, )-+-) Impulsor de la informació castellera a la xarxa, va fundar i dirigir el canal informatiu Falques, que va acabar fusionant-se amb el Canal castellers de Lamalla.cat. Guionista i ideòleg del documental "! Regent Street, col·labora com a cronista a l’Ara, BTV i Xarxa Ràdio i és membre de la Comissió Assessora del Concurs de Castells.

,, Castells Si seguiu endinsant-vos en aquestes a un replantejament forçat del model. pàgines, podreu trobar un seguit de deter- Per entendre, però, el que va signiﬁcar minacions històriques que us ajudaran a aquest canvi, cal que vegem per un entendre l’evolució del fet casteller. Aquest moment l’activitat amb certa perspectiva. capítol pretén centrar-se en la manera Els castells van néixer i van arrelar al com aquest fenomen va travessar les fron- voltant del pla de Tarragona i el Penedès, teres per esdevenir el que avui entenem de manera més o menys exclusiva, durant com la pràctica castellera actual. més d’un segle. Tot i que les comarques L’eclosió dels anys noranta no només centrals van anar important aquesta tradi- va servir per esquitxar aquí i allà el mapa ció més o menys regularment, contractant amb noves formacions, sinó que va per- les diferents formacions per animar les metre que l’activitat sortís del seu embol- seves festes majors amb un toc singular i call natural i tradicional i va empènyer-la costumista, al llarg de tot aquest temps

Dos de set dels la seva acceptació ha passat per diferents Bordegassos de Vila- estats. De ball religiós a folklore laic, d’ac- nova, festa major tivitat professional a amateurisme global, de Vilanova, )-+,. de ritual rural a espectacle modern, el fet casteller ha sobreviscut als temps apre- nent a actualitzar-se de manera constant. Els castells sempre han aixecat passions, i tard o d’hora havien d’acabar arrelant en terres foranes. L’emigració i el mimetisme van servir de combustible per iniciar, a poc a poc, una reacció en cadena que va acabar omplint el territori de noves formacions castelleres.

L’expansió dels castells ,- Les cinc colles més antigues que es en dos bàndols, i els castells no en van ser mantenen actives en l’actualitat van ini- l’excepció. Les tres guerres entre lliberals ciar la seva activitat entre el GNFF i el i carlistes van ocupar el període comprès GOLF. La dècada dels setanta va significar entre el GNIF i el GNML, amb els respec - l’inici d’un creixement mantingut que tius temps d’entreguerres, i una tardana portà el món casteller fins a la vintena de revolució industrial ocupà les vides dels colles a les portes dels Jocs Olímpics del catalans fins al GOGJ. Del GOIL al GOIO, GOOH. Però va ser a partir d’aquí quan va la població va tornar a enfrontar-se a cau- esclatar l’anomenat boom casteller, que sa de la Guerra Civil espanyola. Tot seguit va acabar triplicant el nombre de forma- es va donar el tret de sortida a prop de cions en els darrers vint anys. quaranta anys de repressió, deguda a la El creixement va ser espectacular, i instauració del règim franquista (GOIO- només en cinc anys, del GOOH al GOOM, GOMM). L’escenari dels primers dos-cents es van fundar tantes colles com les que anys de la història dels castells no sembla, romanien actives des dels dos-cents anys doncs, haver estat el millor perquè es precedents. El nombre de colles es va produís un creixement de l’activitat. disparar fins a la xifra rècord de seixanta- Podríem dir que el fet casteller es va limi- cinc, registrades a la Coordinadora de tar a sobreviure als segles XIX i XX, per Colles Castelleres de Catalunya el HFGH, poder fer l’estirada en plena època de però quin va ser el comburent que va fer la transició. que la flama cremés amb tanta força? Després de quaranta anys de règim Cal que fem un petit repàs històric totalitari, la societat va recuperar els seus dels segles XIX i XX per descobrir les dife- drets i de seguida es van rescatar aquelles rents dificultats que van impedir el creixe- icones que havien estat intervingudes ment de l’activitat castellera i per detectar durant la repressió. És així com es posa el moment en què l’expansió cobra sentit. en marxa un moviment associacionista Catalunya va passar per diferents èpoques en plena ebullició popular, i els castells convulses que acabaren deixant empremta ressorgeixen amb força com a màxim en el dia a dia de la població. A inicis del exponent en l’aspecte cultural. El fet cas- segle XIX el país es va veure involucrat en teller torna a posar en funcionament la la Guerra de la Independència espanyola o seva maquinària, primer a la zona on era Guerra del Francès. Les tropes estrangeres tradicional, i més tard inicia l’expansió. van entrar a Catalunya el GNFN i es va D’altra banda, els castells no trigaren a Foto de grup dels Castellers de Barcelona sostenir una lluita de guerrilles que es esdevenir símbol de catalanitat, reunint en els seus primers va allargar fins al GNGJ. A mitjan segle, així dos components importants per al anys d’existència. les guerres carlines van dividir el poble seu creixement definitiu. Barcelona va servir de plataforma llan- çadora per a l’expansió territorial: la seva colla degana va ser fundada el GOLO i, ja a finals del segle XX, va esdevenir la ciutat amb el major nombre de colles pròpies. A part d’aquesta excepció, que caldria tractar a banda per la seva condició de ca - pital centralitzadora, el fet casteller s’havia desenvolupat durant dos-cents anys en un espai molt concret de la Catalunya Nova que s’establia entre el camp de Tarragona i el Penedès, i no fou fins al GOMO, en plena transició, que va iniciar la ruta cap al nord. Els Minyons de Terrassa, i un any després els Castellers de Terrassa, van ser els primers grans exploradors. Els castells van arribar a Girona, a Lleida i a les Balears el mateix any, el GOOK, i a la

,. Castells coses a la seva manera. Van qüestionar tot allò que havien après de les formacions tradicionals per cercar noves vies de treball que els permetessin millorar. Els Bordegassos de Vilanova van posar fi a una llarga tradició de Xiquets, Nens i Castellers, emprant una nova variant terminològica per autoanomenar-se. També van posar fi a la gamma de colors tradicionals utilitzats per elaborar les camises i, juntament amb els Minyons de Terrassa, van començar a alleugerir el pes de les estructures. Si bé la recuperació dels folres als anys setanta va arribar de la mà dels Nens del Vendrell i de les colles vallenques, les aportacions dels Minyons de Terrassa, amb una nova visió dels castells, van permetre que s’evolucionés ràpidament en aquest camp. La seva reformulació va servir per alleugerir l’estructura i, més endavant, va suposar una millora important en la formació d’unes manilles que havien estat inventades, des de la zona tradicional, pels Castellers de Vilafranca. La seva empenta va ser vital per guanyar terreny en els castells que anomenem actualment de gamma extra. Un altre tret que cal destacar durant la transició és la recuperació de la impor- tància de la dona a la societat. Després dels importantíssims avenços fets als anys trenta, el franquisme va suposar un cop dur per a les files del feminisme. Les noves colles formades a la zona no tradicional van entendre ben aviat la necessitat de normalitzar-ne el paper. Així doncs, la Dia de la presentació Catalunya Nord el GOOM. Fins i tot alguns dels Minyons de Terrassa va ser la primera dels Minyons de Terrassa, casals catalans van seguir els passos del colla a incorporar la dona als troncs dels )* de juliol del )-+-. boom que s’estava produint a Catalunya castells. Durant prop de dos-cents anys per fundar les primeres colles a l’altra d’història, el seu paper en aquest món banda de l’Atlàntic. Colles com els havia estat gairebé inexistent i excepcio- Bordegassos de Vilanova, fundada el GOMH, nal. La seva incorporació a les posicions o els Minyons de Terrassa, fundada el més compromeses va servir de seguida GOMO, van abanderar un canvi de menta - per alleugerir pes i aportar una sèrie de litat i van suscitar tota una revolució valors inherents a les dones com l’esperit castellera que acabaria obrint les portes, de sacrifici o la prudència. Va ser gràcies a finalment, al boom dels anys noranta. aquest canvi que els castells van començar El poble tornava a controlar les seves a tecnificar-se. El món casteller va passar pròpies regnes, i això va afavorir en part de la força, el valor i la rauxa a l’equilibri una lluita contra allò que era imposat. i el seny, i aquesta va ser una de les claus Després de més de dos-cents anys d’histò- que van possibilitar les noves èpoques de ria, els nous castellers van començar a bonança. Les colles tradicionals, geloses preguntar-se per què no podien fer les que homes i dones compartissin una

L’expansió dels castells ,/ activitat tan física com la castellera, no primers anys del boom no només es trigaren a emmotllar-se a la nova realitat. dobla el nombre de colles existents, sinó Cal que ens fixem, però, en el model que es triplica el nombre d’actuacions de festa major per entendre més bé l’ex- anuals (de les JGK de l’any GONM a les pansió i el boom casteller.+ A finals del G.IFG del GOOM). En plena efervescència segle XIX, el procés d’industrialització i apareix un altre dels elements que van l’arribada de la fil·loxera al camp van fer tenir un paper important en la popularit- reformular les festes majors, de manera zació dels castells: els mitjans de comuni- que es va donar entrada a nous costums cació. Les cròniques escrites als diaris moderns, com els concerts, l’esport o el sempre han seguit de prop les evolucions teatre, i es va deixar de banda el vessant del fet casteller i ens han servit durant més folklòric, representat, en aquest molts anys per dibuixar una història cada cas, pels castells. Durant el franquisme, cop més ben definida d’aquesta activitat, aquests canvis es van accentuar, i es va però van ser els grans mitjans de masses arribar a finals dels setanta amb un model els encarregats d’empènyer l’expansió festiu tocat de mort, més pensat com a en els moments més importants. aturada laboral per a l’oci que no pas com La primera retransmissió televisiva a espai participatiu per a la ciutadania. d’una diada castellera va tenir lloc el IF d’agost del GONK. La H, el segon canal de Televisió Espanyola, que aportava continguts en desconnexió per tot Catalunya, va apostar per plasmar la plasticitat del fet casteller durant la diada de Sant Fèlix. Poc temps després va agafar el relleu Televisió de Catalunya, que va iniciar, a partir del GOOG, un seguiment gradual de l’actualitat d’una manera més o menys estable. Així doncs, els castells apareixen a la petita pantalla durant l’inici de l’expansió i s’hi instal·len en ple boom dels noranta. El mecanisme d’acció i reacció d’aquest mitjà va fer possible que la tradició de les torres humanes arribés a totes les llars catalanes just en el moment en què s’ini- ciava la revolució. L’any HFFK, en plena època d’esplendor quant a resultats, es va posar en marxa el programa setmanal Quarts de nou, que havia de servir per normalitzar definitivament aquesta sinergia Els Castellers de Sants Amb la fi de la dictadura, els nous ajunta- entre la televisió i els castells. en els primers anys de ments democràtics van afanyar-se a res- El canvi de segle, però, va suposar la seva creació, Vilanova taurar el sentit de pertinença de la socie- una altra gran explosió comunicativa. i la Geltrú, )--+. tat i van trobar en les festes majors un Els ordinadors personals, que ja havien aliat important. Moltes ciutats van apostar entrat a la major part de les llars del per un doble model: reforçar els ele- planeta, es van interconnectar de manera ments contemporanis (concerts, balls i global a través d’internet. La xarxa va esport) i importar l’imaginari festiu més allargar els seus tentacles abraçant qual - tradicional (castells, correfocs o gegants). sevol activitat quotidiana, i els castells, En poc temps aquesta pauta s’imposà a la lluny de quedar-ne exempts, van trobar- major part del territori, generant una hi una bona plataforma publicitària. Les important demanda de cultura popular. colles acabaven d’obrir una finestra que Les colles emergents van establir els brindava la possibilitat d’arribar al ràpidament el seu propi circuit de festes màxim nombre de gent amb un esforç majors i diades castelleres. Durant els relativament petit. De seguida els correus

,0 Castells Castelleres, promogudes pels Minyons Colles com els Bordegassos de Terrassa. Als primers estudis sobre la viabilitat de l’ús d’un protector cervical de Vilanova, fundada el +31,, que s’havien fet des de la zona tradicional (Tarragona), els seguiren d’altres, com el o els Minyons de Terrassa, que proposava l’ús del casc a les diferents posicions del pom de dalt, impulsat en part gràcies a la pressió exercida per el +313, van abanderar un una altra colla moderna, els Castellers de Sants. L’any HFFO es va fer un pas canvi de mentalitat que endavant provant l’efectivitat dels terres atenuants a l’hora d’assajar castells, i a acabaria obrint les portes dia d’avui aquest element ha estat ràpida- ment adoptat per la major part de les colles del país. al boom dels anys noranta. Un altre element modern al món casteller és l’ús de xarxes a l’assaig. A finals dels anys noranta, els Bordegassos de Vilanova van aportar un nou element de electrònics van substituir les cartes, i seguretat. Van sorprendre gran part del les xarxes socials van acabar suposant món casteller en provar el pilar de set una eina fonamental per a les formacions sense folre emprant una xarxa col·locada castelleres. a uns quants metres d’alçada, de forma El fet casteller va respondre molt bé paral·lela al terra. Aquest nou element no a la revolució dels mitjans de masses. només incidia directament en la segure- El GOOK la Colla Jove dels Xiquets de Tar - tat del castell durant l’assaig, sinó que ragona va iniciar un dels portals web més possibilitava l’accés a proves importants importants d’internet (collajove.com), sense la necessitat d’un gran nombre de que encara ara es manté actiu i allotja gent per voltar-les. La seva adopció va la base de dades castelleres més gran normalitzar-se ràpidament entre les (BDCJ). Els grups de correus, primer, i colles modernes, i va passar d’utilitzar-se els fòrums, després, van facilitar la proxi- només en els castells més tècnics (el pilar mitat entre els castellers i van escurçar i la torre) a fer-ho també en els més distàncies entre les colles històriques habituals (tres i quatre). i les de la nova fornada. El fet casteller, en les últimes dècades, Malgrat aquest creixement vertiginós, havia passat de considerar-se una tradició els castells no van aturar en cap moment rural remunerada a un espectacle de mas- el seu procés de modernització. El GONO ses col·lectiu, i això va trastocar també les diferents colles van decidir reunir altres aspectes importants., Si bé els pri- esforços per vetllar pels interessos mers castellers, ara fa més de dos-cents comuns i promoure la seva tradició, anys, aprofitaven l’aturada estival de les però sobretot per garantir que totes elles feines del camp per realitzar una gira que comptessin amb una assegurança que els suposava una aportació econòmica cobrís els riscs implícits d’aquesta considerable, i en algun cas fins i tot activitat. Va ser així com va néixer la indispensable, la nova visió del fet caste- Coordinadora de Colles Castelleres de ller als anys setanta i vuitanta va impulsar Catalunya, l’ens que aplega a dia d’avui un altre canvi essencial per al creixement la pràctica totalitat de les formacions i i l’expansió de l’activitat. Els castellers que unifica els esforços per al bé de tota deixen de cobrar personalment per fer la comunitat. La major visibilitat dels cas- castells, i això possibilita l’ampliació del tells va fer créixer la preocupació per la nombre de participants i de colles. En seguretat a l’hora d’enlairar torres huma- créixer el volum de les colles, també es nes, i el GOOJ es van organitzar les pri- transforma l’estructura organitzativa, meres Jornades de Prevenció de Lesions que, de centrar-se en la figura del cap de

L’expansió dels castells ,1 colla, passa a formular-se imitant altres màxims, l’un al juliol i l’altre a final de entitats associatives. La presència d’un temporada. Apareixen nous compromisos president, d’un tresorer, i la separació de com el de Santa Eulàlia al febrer, a junta tècnica i social són alguns dels can- Barcelona, o el de Sant Medir al mes de vis que fan més participatives les colles març, a Sant Cugat. D’aquesta manera, les modernes. Però aquesta expansió afecta noves formacions comencen a donar un també l’estacionalitat de l’any casteller. valor diferent a diades molt primerenques Habitualment es determinava que la respecte al calendari tradicional, i això temporada començava per Sant Joan i també les obliga a posar-se en forma molt acabava per Santa Úrsula. Aquest calenda- abans. Tot plegat fa que la temporada s’es- ri, com acabem de dir, anava lligat direc- tiri: l’inici s’estableix per Sant Jordi als tament a les feines del camp i estava vin- anys noranta, i al març a començaments culat a les festes majors i les celebracions del segle XXI. D’altra banda, el segon tram del Camp de Tarragona i del Penedès; de l’any també s’allarga, fins al punt que però, en exportar l’activitat a la Catalunya en l’actualitat es veuen castells amb assi- industrial, el calendari es va acabar trasto- duïtat fins a finals del mes de novembre. cant del tot. Els castells s’havien establert Si bé la pràctica castellera parteix d’un amb naturalitat a zones sense tradició, i sistema mecànic i repetitiu que s’extra - això va obligar les noves colles a adaptar- pola a la major part de les estructures, se al substrat social i festiu existent. La l’assaig és la clau del bon funcionament principal novetat fora de la zona tradicio- d’un castell. L’arribada de l’activitat a nal és l’aturada estival. Durant el mes de zones no tradicionals fa que les noves juliol, però sobretot a l’agost, l’activitat colles es plantegin, en part per obligació, social s’atura per complet i els castells un nou canvi. Els Minyons de Terrassa no en queden al marge. Mentre les colles van decidir estirar el nombre d’assaigs als tradicionals intensifiquen la seva tem - anys noranta. Un segle enrere les colles porada a l’estiu, les de nova fornada provaven els seus castells poc abans de la divideixen en dos períodes per no cada actuació. El temps va imposar un entrar en conflicte amb les quasi sagrades assaig setmanal, però les noves forma- vacances laborals. cions necessitaven avançar amb més El model de temporada partida fa que agilitat per posar-se al nivell de les colles les colles passin per dos moments de tradicionals. Així doncs, van decidir doblar els esforços i implantar un segon assaig. L’èxit de la colla egarenca va servir per imposar aquest nou format al nord, La primera retransmissió i, amb el temps, les colles deganes també el van adoptar. televisiva d’una diada caste- La tecnificació castellera i la competi- tivitat del segle XXI han tornat a donar llera va tenir lloc el -* d’agost un cop de puny sobre la taula pel que fa a la preparació de les colles castelleres, i actualment es porta camí de fer un tercer del +32/. La ,, el segon canal assaig setmanal. Algunes colles, com la dels Capgrossos de Mataró, fins i tot han deTelevisió Espanyola, va apostat per la preparació física dels seus components i, així, han proliferat les sales apostar per plasmar la diada de musculació o els rocòdroms dins dels locals castellers. Encara que cerquem una resposta de Sant Fèlix. Poc temps directa, no podem determinar sense caure en la parcialitat quins elements ha aportat després va agafar el relleu l’expansió del món casteller i quins han estat fruit de la seva constant actualització. Televisió de Catalunya. A les dècades dels vuitanta i els noranta,

,2 Castells les colles novelles van emmirallar-se en les de la zona tradicional per aprendre. Amb el pas del temps van posar el seu propi rumb deseixint-se de l’immobilisme tradicional, i això va comportar una època de grans canvis. Avui les colles de la zona tradicional miren al nord amb tanta naturalitat com ho havien fet les de nova fornada pocs anys enrere. El paper de la Coordinadora de Colles ha servit per fixar un camí comú, i això ha permès homoge- neïtzar el creixement i les innovacions. Tot i que encara no tenim la perspectiva suficient per avaluar el moment actual dels castells, l’aparició sobtada d’una gran quantitat de colles en gestació fa pensar que aquest món pot seguir creixent i que ho tornarà a fer en un futur no gaire llunyà pujant els esglaons de dos en dos. Les diferents fluctuacions del creixement casteller s’estanquen entre els anys HFFH i HFFM. A les portes d’una crisi eco- nòmica global torna el ressorgiment de la nova llavor. Apareixen vuit noves colles fins al HFGH i es tanca l’any amb un rècord d’estructures realitzades (més de O.IFF castells). El reconeixement dels castells fet per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la crisi, el creixement del sentiment catalanista, el salt dels castells a les universitats i la immediatesa i proximitat de les noves xarxes socials, entre d’altres carburants, fan créixer una nova flama. L’any HFGI comença amb una dotzena de formacions en gestació, una xifra mai vista en una sola temporada i que fa albirar un nou boom casteller.

Notes

+ Vegeu BPWTPUU] VPUUX, Josep: Un segle de castells: de # a en dades. Valls: Cossetània, HFFG. , Vegeu SVUSW GPWQ\P RS OYSZ[P, Guillermo: Revolució o reforma. El canvi en el model de colla castellera a Tarragona. Valls: Cossetània, HFFO.

Xarxes d’assaig, Capgrossos de Mataró.

L’expansió dels castells ,3 Del nou al deu. L’eclosió dels castells en els darrers trenta anys

Guillermo Soler García de Oteyza (Tarragona, 3:86) Llicenciat en Periodisme i en Antropologia. Ha informat de castells a El Punt, Televisió de Catalunya i a diversos llibres d’aquesta temàtica. Des de l’any QOOX és gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

Castells Celebració del quatre «El castell és altíssim, ja passa del balcó la diada de Santa Úrsula des de la plaça de nou amb folre de l’ajuntament en alçada... És espectacu- del Blat de Valls. descar regat per la colla lar a més no poder, però també és diﬁcilís- Era una actuació que havia esdevingut Vella dels Xiquets de Valls, 47 d’octubre sim... Silenci a la plaça, silenci a tot arreu històrica des de la primera construcció del 3:93, Plaça del menys als cors.» No només les paraules, aixecada, ja que la Colla Joves Xiquets de Blat, Valls. també la veu de Lluís Figuerola transmetia Valls havia descarregat el cinc de vuit, una clarament l’emoció d’un moment irrepe- altra d’aquelles construccions que no es tible. No n’hi havia per a menys, ja que el veien des del segle anterior. Però, sens món casteller havia entrat en una veritable dubte, l’expectació que va omplir com dimensió desconeguda en el moment que mai la plaça es devia sobretot a l’anunciat havien sonat les gralles d’aquell intent de intent de quatre de nou dels rivals, la Colla quatre de nou amb folre. Era el QT d’octu- Vella dels Xiquets de Valls, que van encarar bre del PXWP, i Figuerola, juntament amb a continuació. Cal fer un esforç per enten- el seu company Enric Pujol, retransmetia dre què suposava, en aquell moment,

Del nou al deu. L’eclosió dels castells en els darrers trenta anys L’enxaneta fa l’aleta del suportaven sobre les espatlles els braços quatre de nou amb folre dels segons, per tal que no es desequili- de la colla Vella dels bressin. Quan deu dies abans de Santa Xiquets de Valls, amb el carrer de la Cort ple Úrsula la colla va col·locar sisens a l’assaig, d’espectadors, 3:93. molts van creure que la proesa era factible. Ningú, però, en podia estar totalment segur. «Sent sincer, haig de dir que el deju- ni vaig anar a sopar a un restaurant i allà vaig trobar-me un aficionat de la Colla Vella que em va dir: “Què, demà?” “Demà a descarregar-lo.” “Però no firmaries carregar-lo?” “I tant!”, vaig respondre, perquè no se sap mai què pot passar», recorda Bartolí. «Jo creia que el faríem, però la veritat és que no em pensava que el descar- reguéssim. I per l’altre cantó sempre tens la por. Tot i que s’havia preparat molt, un castell d’aquesta magnitud sempre és una incògnita», corrobora Piñas. A plaça, però, res no va fallar i, després d’un primer peu desmuntat, el castell es va anar aixecant pis a pis sense gaires compli- cacions. Ramon San Nicolás, que era un dels terços, apunta: «Vam pujar allà dalt un castell de nou pisos: n’hi havia referèn- i no semblava que fos un quatre de nou, cies escrites, hi havia els testimonis dels semblava que fos un quatre de set, allò.» que els havien viscut –com a espectadors o I des d’un dels balcons de la plaça, Lluís fins i tot com a autors– transmesos a la Figuerola ho narrava amb més emoció que generació següent en forma de relats orals. dades: «Senyores i senyors, ja està... Falta Però el cert és que el PXWP, a la plaça del l’enxaneta, el castell ni es mou... [Pausa] Blat, no hi havia ningú que hagués vist Ja està!!! Amics oients: quatre de nou, un castells de nou amb els seus propis ulls, quatre de nou carregat i potser es descarre- i aquestes construccions més aviat per - garà!» Figuerola l’encertava, perquè, mal- tanyien a la dimensió de la llegenda. grat que un dels pilars sí que va patir, el L’intent de quatre de nou de la Vella, castell es va completar enmig de l’eufòria però, no sorgia del no-res. El cap de colla, d’una plaça del Blat lliurada a la gesta dels Guillem Bartolí, ja l’havia anunciat com a castellers i amb els membres de la Joves, objectiu a finals de la temporada anterior, els rivals, aplaudint, com abans els rosats i al llarg de tot el PXWP els rosats van mirar havien aplaudit el cinc de vuit dels ver- de fer el màxim de quatres de vuit, pro- mells. A plaça, un dels comentaris més curant especialment de rebaixar de pes habituals, especialment entre els aficionats l’estructura. Paral·lelament, Francesc i els castellers més veterans, era: «Ara ja Piñas, responsable de pinyes i folres de em puc morir!» l’agrupació, mirava de resoldre una part Malgrat l’aparent facilitat amb què fonamental de l’equació: com dissenyar la s’havia completat la proesa, els registres segona base de suport, el folre, que alesho- dels anys posteriors confirmaren el caràc- res només es feia servir en una altra cons- ter extraordinari de la fita: tot i que la Vella trucció, el dos de vuit. Piñas va optar per va tornar a carregar el quatre de nou en una solució que en diríem «de compro- diverses ocasions al llarg dels anys vuitanta, mís»: conscient que no era l’òptima, però i també la Joves i els Castellers de Vilafran- sí la més factible en aquell moment, va ca el coronaren, no fou fins al PXXO que es prescindir d’agulles i crosses, i en canvi va tornar a veure completat, aquest cop a va col·locar quatre homes al folre –se’ls va càrrec dels vilafranquins. Bartolí i Piñas acabar coneixent com a «guillotines»– que assenyalen alguns dels elements que van

Castells Els integrants de la colla portar a l’èxit aquell primer intent: una Vella dels Xiquets de preparació especíﬁca intensa al llarg de tota Valls assajant el quatre una temporada, la màxima concentració de de nou amb folre, 3:93. tots els im plicats en l’execució i una canalla excepcional, entre d’altres.

Disset anys després, el QQ de novembre del PXXW, el món casteller va viure una altra fita que marcava un abans i un després i que va arribar acompanyada de tots els ingre- dients que un bon guionista hauria fet servir per amanir un thriller casteller de final incert, inclosa la lluita contra la meteorolo- gia i contra l’infortuni més inesperat. Una gesta precedida, a més, de la cursa entre dues colles per ser la primera a fer el cim. Les dues agrupacions eren els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca, i el premi a conquerir, el primer castell de deu pisos de la història.! Marc Roura, cap de colla dels Minyons de Terrassa, havia marcat el tres de deu amb folre i manilles com a objectiu de la tempo- l’afició que fessin un esforç més i busqués- rada ja en l’assemblea inicial. Estava conven- sim una darrera oportunitat.» I així, el çut que era factible, malgrat que no es tenia PT de novembre –era Sant Albert–, sols a constància que s’hagués provat mai al llarg la plaça de la Vila i al segon intent, sí que dels dos-cents anys d’història castellera: van aconseguir carregar-lo. «A l’estructura del tres només calia fer-li un Com van encaixar els Minyons, que parell de retocs: la canalla la teníem fineta, tenien previst de provar el tres de deu a la el tronc ens venia rodat de l’any anterior..., seva diada, una setmana més tard, aquest de manera que el problema era posar-lo allà «avançament per la dreta»? Diu Roura: dalt, muntar unes manilles que ningú no «El que és evident és que nosaltres no ens sabia com s’havien de muntar. Però si acon- vam inventar cap diada per fer-lo... Sí que seguies lligar tres assajos bons, el podies et xafa la guitarra que algú el faci abans que portar a plaça.» Aquesta convicció va fer que tu, però al mateix temps ens va demostrar els egarencs provessin el castell ja per la festa que es podia fer i que havíem d’anar a major, a inicis de juliol, i després d’uns assa- descarregar-lo.» El dia QQ, però, no podia jos multitudinaris, però sense èxit. arrencar amb pitjors auguris: fred rècord, a Els Castellers de Vilafranca –que dos l’entorn dels zero graus, i un plugim que anys enrere havien temptejat el quatre de gairebé era neu. «La sensació aquella que et deu– també volien ser els primers a fer una lleves al matí i està mig nevant, vas a la pla- aleta de deu pisos. Per Sant Fèlix, l’intent de ça a fer el teu Vichy i el frankfurt i penses: tres els va caure amb setens col·locats. Per “Mare meva!” Els Castellers de Barcelona Tots Sants, l’P de novembre, es van quedar a que truquen preguntant si han de venir, que tan sols un instant de carregar-lo. I llavors tenen un pam de neu. I agafar el telèfon i Francesc Moreno «Melilla», el cap de colla, començar a trucar a tothom per dir-los va fer quelcom ben inesperat i va proposar que la diada no se suspèn», recorda Roura. tornar-hi malgrat que, en principi, havien «Després, el que va passar a plaça va ser acabat la temporada: «Buscàvem ser els pri- impensable», afegeix Nani Matas, que era mers a fer-lo, havíem estat a punt i teníem el cap de pinyes, «jo encara avui en dia no la sensació que se’ns escapava dels dits. m’ho explico.» De manera que vaig demanar a la colla i a

Del nou al deu. L’eclosió dels castells en els darrers trenta anys «Jo anava a segons», continua Matas, «i de sobte deixo de sentir les gralles. Les gralles han parat, però jo continuo tenint tot el pes a sobre, el pes no surt. I penses: “Aquí està passant alguna cosa molt grossa que no puc ni imaginar què és.”» Amb tot el castell a dalt, amb la plaça a punt de celebrar-lo, l’enxaneta rellisca en la darrera passa i es despenja, mentre la resta de la construcció resisteix el cop. Intent desmuntat. Per esforç i mèrit, els Minyons han descarregat el tres de deu. Però la realitat és que han fet un intent desmuntat. Després de comprovar que la nena estava bé, Roura va decidir de tornar-hi, tot i que amb una altra enxaneta. Fer un segon intent d’un castell com el tres de deu, però, no era fàcil, com explica Matas: «Recordo que vaig baixar totalment reben- tat. Tot just agafo aire, i el cap de colla em toca i em diu: “Prepara’t, que en cinc minuts el repetim.” En aquell moment em va semblar una incongruència. Vam tenir entre vuit i deu baixes al nucli principal del castell, gent que no podia més, que no s’hi veia amb cor, i que vam haver de substituir amb altres castellers que no l’havien assajat allà.» El tres de deu va pujar ara amb canvis obligats, amb el desgast del primer intent, més mal quadrat de mides i amb més bellugueig, però també amb una convicció i una ràbia superiors per part de tots els Minyons. I, aquest cop sí, els malves aconseguien descarregar el primer castell de deu pisos de la història. Josep Antoni Falcato, fundador de la colla i que pujava al pis de quarts, recorda tota la baixada acompanyada de «molts aplaudiments»: «Molta estona i molt forts. Potser el cop que he sentit aplaudir més un castell a Terrassa.» No n’hi havia per a menys. Com en el cas del quatre de nou de la Vella, els anys posteriors van donar més valor a la ﬁta, a mesura que es comprovava la immensa diﬁcultat de descarregar el castell de deu: només ho van tornar a fer els mateixos Minyons, el QOOQ. Encara més, perquè a diferència del quatre de nou Tres de deu amb folre i Moment d’eufòria dels –que al llarg dels anys noranta va arribar a manilles descarregat pels Minyons després de Minyons de Terrassa, descarregar el tres ser un castell relativament dominable per 44 de novembre de deu, 3::9. les colles més destacades–, gairebé quinze del 3::9, Plaça Vella, anys més tard el tres de deu continua sent Terrassa. una bèstia molt lluny de domesticar."

! Castells (el cinc de nou, el pilar de vuit i el quatre de nou sense folre) i se n’afegien de noves. Aquest procés fou en principi lent, ja que no va ser fins al PXXQ quan la Joves de Valls, al Concurs, va aconseguir descarregar en una mateixa actuació els tres castells que, al llarg de tota la dècada anterior, havien format el sostre casteller: el tres i el quatre de nou folrats i el cinc de vuit. L’any següent, els Minyons de Terrassa trencaven el sostre amb un castell inèdit, el dos (o torre) de nou amb folre i manilles (QP-XI-PXXR), i obrien la llauna d’u- na progressió, ara sí, acceleradíssima. Al dos de nou, els Minyons hi afegien també el cinc de nou (carregat el QS de setembre del PXXT). Tots dos castells els va completar per primer cop la Vella de Valls: el dos el QR d’octubre del PXXS, i el cinc, el QV d’octubre del PXXU. Per la seva banda, els Dos de nou amb folre i Castellers de Vilafranca recuperaven el manilles dels Capgrossos pilar de vuit amb folre i manilles (carregat de Mataró, Tots Sants, El quatre de nou descarregat per la el RP d’agost del PXXT i descarregat el QW Vilafranca del Penedès, 4232. Vella de Valls el PXWP i el tres de deu igual- de setembre del PXXV) i s’inventaven el ment completat pels Minyons de Terrassa quatre de nou amb l’agulla (carregat l’P de el PXXW són dues de les fites principals novembre del PXXT i descarregat just un del món casteller contemporari. Sempre any després). Tot just algunes setmanes es podrà discutir si són les més rellevants, abans dels primers castells de deu, els però sens dubte al valor intrínsec que Minyons revivien el que probablement era tenen se li afegeix el valor simbòlic que el castell mític del segle XIX, el quatre de va suposar, per al món casteller, poder nou sense folre (QT-X-PXXW). La «febre» pujar un pis més: del vuit al nou, i del encara va continuar després del tres de nou al deu. Aquests dos castells i les seves deu (el PXXX es van recuperar el dos de circums tàncies, a més, ens permeten tra- vuit sense folre i el tres de vuit aixecat per çar una sèrie de dades comparatives que sota), i, de fet, l’ampliació del repertori ens expliquen, en bona mesura, l’evolució anomenat «de gamma extra» (el de màxi- del món casteller en els darrers trenta ma dificultat) ha arribat als nostres dies anys (atès que el món casteller del PXXW amb la creació de noves estructures com ja era molt similar al que estem vivint el dos de nou sense manilles, el tres de avui en dia). nou amb l’agulla o el set de nou. Hi ha, en primer lloc, la diferència Una altra diferència clara entre el mateixa de nivell entre ambdós castells, quatre de nou i el tres de deu és l’escenari òbviament. Entre el quatre de nou i el i els protagonistes. El quatre de nou es tres de deu hi ha un salt qualitatiu notable descarrega a la plaça del Blat de Valls, defi- cobert en només disset anys. D’alguna nida recentment de forma encertada com manera, el quatre de nou suposava el «quilòmetre zero del món casteller», començar l’equiparació entre el nivell en el marc d’una de les cites més tradicio- contemporani i el de la mítica època d’or nals del calendari (la diada de Santa Úrsu- dels castells (PWTP-PWXR), mentre que la la), i a càrrec d’una de les colles locals, consecució del tres de deu era la certifica- que poden remuntar les seves arrels a ini- ció que el present ha superat les fites del cis del segle XIX. El tres de deu es descarre- passat, a mesura que s’anaven recuperant ga a Terrassa, ben lluny de l’àrea tradicio- les grans construccions del nou-cents nal castellera, en una «diada de colla»

Del nou al deu. L’eclosió dels castells en els darrers trenta anys " (nou model d’actuació desvinculada del uns equips més amplis i especialitzats... calendari festiu) i a càrrec d’una colla que El PXXW, aquest nou model –del qual els amb prou feines feia les primeres passes Minyons, colla trencadora en molts quan la Vella completava el quatre de nou. aspectes, van ser uns dels principals La contraposició és clara: no vol dir que impulsors– està plenament consolidat. Valls o l’àrea castellera més tradicional Amb el model de colla més modern, hagin perdut el protagonisme, però en tot les agrupacions també incrementen nota- cas ara és compartit i el món casteller es blement els seus efectius. El PXWP, la Vella presenta infinitament més plural. El PXWP tenia uns QQO castellers en total, una amb prou feines hi ha una vintena de quantitat amb prou feines justa per plan- colles; el PXXW el nombre s’ha triplicat. tejar-se un castell de nou pisos. El PXXW, El PXWP els castells són encara una activi- les colles principals mouen habitualment tat bàsicament d’àmbit local (Camp de més de ROO i SOO castellers en les diades Tarragona i Penedès); el PXXW ja són una importants. Un castell com el tres de deu activitat d’àmbit nacional. necessita una massa a l’entorn de UOO No és només que hi hagi més colles, o persones, la qual cosa va obligar a fer que siguin en un territori geogràfic més mobilitzacions impensables vint anys ampli: és que tampoc no són el mateix enrere, tant pel volum de persones busca- tipus de colla. El PXWP, la Colla Vella està des com pels mètodes utilitzats: així, els immersa en un procés de modernització, Castellers de Vilafranca, per tal de convo- de canvi de model: ja fa alguns anys que car l’intent del PT de novembre (amb la els seus castellers no cobren; la colla s’està temporada oficial acabada i en una diada obrint a sectors socials que fins ara li eren inventada) van repartir SOO cartells i aliens; a nivell organitzatiu, es passa del X.OOO fulls volants, mentre que els Mi - cap de colla com a responsable únic a nyons van arribar a sortejar un viatge a les Canàries entre els assistents als assajos previs a la festa major. Cinc de Nou de la Jove de Tarragona, el Vendrell, Una altra diferència notable és que 4234. És la darrera quan diem que la Vella, el PXWP, tenia QQO colla que ha aconseguit castellers, estem parlant exclusivament descarregar un castell d’homes, mentre que el tres de deu del de gamma extra. PXXW el corona una nena, amb altres dones repartides pel tronc i el peu de la construcció. Justament els Minyons havien estat pioners en la incorporació de la dona a l’activitat castellera, que a primers dels anys noranta pràcticament ja estava generalitzada. En aquest cas, parlem d’un canvi de caire social, però que també té unes conseqüències tècniques claríssimes: sense la participació de dones en posicions clau (als pisos superiors del tronc i al pom de dalt, al nucli del castell com a crosses), és més que probable que mai s’hagués arribat a fer un castell de deu pisos.# Curiosament, tant el primer castell de nou del segle XX com el primer castell de deu de la història (en aquest cas, el carregat pels Castellers de Vilafranca) van aparèixer fotografiats a la portada de La Vanguardia, però les coincidències en el tractament mediàtic pràcticament acaben aquí. Sense deixar La Vanguardia, el PXWP

# Castells Notes

La darrera referència d’un castell de nou al segle XIX és del PWXR. Al llarg de tot l’any PXWO, la Vella havia descarregat cinc cops el quatre de vuit, mentre que el PXWP, abans de Santa Úrsula, ja n’havia completat onze. Entre el quatre de nou de la Vella del PXWP i el que van tornar a completar els Castellers de Vilafranca per Tots Sants del PXXO, aquest castell es va portar RW cops a plaça: PR carregats, QP intents i S intents desmuntats. Font: Base de Dades de la Coordinadora – Jove de Tarragona. ! En diverses ocasions al llarg del segle XIX es van anunciar premis o recompenses especials a la colla que aconseguís fer un castell de deu pisos, però no està documentat que ni tan Eufòria dels Castellers de la crònica de l’actuació no va aparèixer sols s’arribés a provar. Vilafranca després de des- fins al diumenge següent, ja que la infor- " Amb data RP de desembre del carregar el tres de deu mació castellera, en principi, estava QOPQ, el tres de deu és probablement amb folre i manilles, diada de Sant Fèlix, circumscrita a una crònica d’aparició el castell amb pitjor estadística: només Vilafranca del Penedès, setmanal. El PXXW, en canvi, els diaris ja Q de descarregats, PP de carregats, 4235. havien adoptat un criteri de lògica infor- RO intents i S intents desmuntats. Això mativa: es parlava de castells quan hi havia vol dir que ha caigut el WV,Q% de cops notícia. Igualment, del quatre de nou que s’ha provat! només en tenim unes imatges d’un aficio- # En aquell primer tres de deu des- nat al cinema, de poca qualitat. El tres de carregat, en concret, vuit dels deu caste- deu dels Minyons, en canvi, va ser enre - llers que formaven els pisos superiors gistrat per Televisió de Catalunya amb una eren noies: els tres sisens, dos setens, unitat mòbil de cinc càmeres, a més d’al- una dosos, l’aixecadora i l’enxaneta. tres televisions locals o aficionats. Fins i tot va saltar a la revista nord-americana Time, que en va publicar una fotografia a NZ[Y: les citacions de Guillem Bartolí, Francesc Piñas, plana sencera amb el títol «A perfect ten». Ramon San Nicolás, Marc Roura, Francesc Moreno, Nani Matas i Josep Antoni Falcato van ser obtingudes Tot plegat exemplifica una repercussió directament per l’autor i utilitzades en reportatges mediàtica i social que havia crescut emesos al programa Quarts de nou de Televisió de moltíssim, així com diversos apunts Catalunya els anys QOOU i QOOW. d’un reconeixement internacional que s’havia de multiplicar, anys després, amb la inclusió dels castells dins la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco (QOPO). Del nou al deu, el món casteller no només va aixecar un pis al seu sostre quant a l’alçada de les construccions. També va fer un salt de gegant que el va portar a viure la seva millor època en tots els sentits.

Del nou al deu. L’eclosió dels castells en els darrers trenta anys $ La projecció exterior

Xavier Capdevila (Vilanova i la Geltrú, 9<:;) Periodista i professor de Periodisme a la Facultat Blanquerna de la URL. Entestat en la «normalització informativa» dels castells, n’ha parlat i n’ha escrit a diaris, ràdios, televisions i webs des del NVTP. Creador del programa Quarts de nou de Televisió de Catalunya.

,/ Castells La seva singularitat, el seu marc geo- gràfic concret i delimitat i el conjunt de valors socials que els acompanyen van ser els grans arguments perquè la UNESCO decidís, al novembre del OMNM, que els castells formin part del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Els castells catalans són també de tota la humanitat, però precisament perquè són catalans. El reconeixement de la UNESCO culmina formalment la projecció mundial del fet casteller, però la seva transcendèn- cia no és un fet aïllat, i encara menys definitiu. Succeeix en el marc d’altres fets significatius i segurament molt més trans- formadors de la realitat castellera que Els castells, les construccions humanes havia nascut i crescut, sense gaires canvis, que fan els castellers, són abans de res una almenys durant NRM dels més de OMM anys manifestació cultural genuïnament catala- d’història que té. El naixement i la conso- na que sorgeix i s’expressa en el marc de lidació de colles castelleres a l’Àsia i a la festa i, més concretament, en el marc Sud-amèrica, o l’expectació que els cas- de la festa popular i tradicional. tells catalans aixequen als Estats Units o No és cap definició, sinó un punt de al Japó, fins i tot la passió castellera que partida. És difícil entrar en definicions en es percep en la festa del Dahi Handi de una activitat sorgida de la cultura popular, Bombai, són fets sense precedents que en un territori molt determinat, i que ha marquen l’inici d’una relació nova entre crescut i s’ha estès al conjunt de tot un una tradició local i un món globalitzat país esdevenint-ne també un símbol que pot entendre i –el més important– nacional. Difícils i complexos de definir compartir sentiments i valors, des de perquè, més enllà de la descripció visual posicionaments culturals i geogràfics d’estructures físiques i de persones que radicalment diferents. les fan, els castells tenen un vessant eteri, gairebé espiritual, que els fa ser diferents i únics, un vessant que s’eixampla a partir Costums semblants, de les visions diverses dels seus practi- moixigangues i derivats cants i seguidors, i aquí podem parlar de tradició, de sentiment, de valors... L’anàlisi dels castells al món el podem fer o d’identitat. des de vàries perspectives. D’entrada n’hi Imatge superior: La ministra Quan les definicions són difícils, es ha tres de ben diferenciades, que són les de Cultura de Xile, Paulina pot optar per l’aproximació a partir de la que aquí vull exposar, amb el benentès que Urrutia, amb camisa i negació, i, a vegades, aquestes negacions totes tres no es contradiuen, sinó que mocador castellers (segona per l’esquerra), ensenya són exagerades. Perquè en aquesta diversi- poden complementar-se, i que la conjun- regals que li han tat de conceptes immaterials hi caben ció de les tres, acompanyada d’un fort fet els Castellers de també característiques d’altres activitats o arrelament i d’una gran fortalesa en el lloc Vilafranca, al costat de manifestacions. Els castells no són un d’origen, poden conduir a una realitat Gonzalo Navarrete (segon esport convencional, però tenen molts nova global, d’abast mundial, però amb per la dreta), alcalde de Lo Prado. components esportius. Els castells no són un segell d’identitat catalana ben present l’obra d’uns equilibristes, però requerei- tant a fora com a dins del nostre país. xen tècniques i assajos que vencin la gra- Hi ha qui, fent comparacions, diu que vetat. Els castells no són la versió catalana fa NRM anys el futbol era també un joc Imatge de la pàgina anterior: d’un costum ancestral comú a moltes cul- festiu que es practicava en algun lloc The Human Tower, pel·lícula dirigida pels cineastes tures, el d’enfilar-se els uns damunt els d’Anglaterra, descendent d’ancestrals novaiorquesos Ram altres, però hi ha llocs al món on es fan jocs de pilota comuns a moltes tradicions, Devineni i Cano Rojas. coses semblants. des de la grega fins a la dels maies.

La projecció exterior ,0 solidària de la tradició i la cultura, que no es dóna en tots els sectors. En primer lloc, un breu repàs a les tradicions del món que fan construccions humanes a còpia d’enﬁlar-se els uns sobre els altres ens porta a la conclusió que enlloc com a Catalunya els castells tenen tanta vitalitat, diversitat i estructuració. La majoria d’aquestes tradicions se cele- bren un sol dia i no tenen un calendari d’activitat continuada, com és el cas actual de la temporada castellera. Alguns d’aquests costums, també amb orígens centenaris, han derivat en activitats de caire gimnàstic o de circ difícils de comparar amb els castells. Pot ser el cas dels acròbates de la plaça Djemaa-el-Fna de Marràqueix, al Marroc, o dels falcons, aquests darrers amb un fort arrelament a algunes comarques castelleres, per raons òbvies que ara no fan al cas. Sense anar gaire lluny, de festes amb torres humanes avui encara en trobem al País Valencià. Les muixerangues o moixigangues, de les quals deriven els castells catalans, s’havien mantingut vives en algunes viles valencianes, com Algemesí, però en els últims anys s’han recuperat en altres pobles i ciutats, segons molts obser- vadors, a l’ombra de l’expansió castellera que es vivia a Catalunya i també a les illes Balears o a la Catalunya Nord. També a l’Aragó trobem celebracions festives amb torres humanes, semblants a les moixigangues o als castells; l’exemple més viu és la dance de Tauste, població del nord-oest de la província de Saragossa. Els govindes de Bombai, No pretenc fer paral·lelismes, i encara També a Cetina, més al sud de la mateixa una tradició mil·lenària menys prediccions de futur. Simplement província, ballen el dance i la mojiganga. I de que es compara amb pretenc analitzar l’actual presència dels manifestacions semblants a les moixigan- els castellers. castells al món en aquesta era de la comu- gues en podem trobar ﬁns i tot a Mèxic i nicació global, en què el que és local i el en alguns altres països d’Amèrica, proba- que és universal es barregen, sempre que blement descendents de tradicions locals allò que és local tingui interès i valor barrejades amb les que hi portaren els en altres terres i cultures. Mai com ara, en conqueridors espanyols. més de OMM anys, els castells havien tingut A Europa, l’exemple més conegut la dimensió, el coneixement i la valoració d’una celebració amb torres humanes positiva que tenen avui al seu país d’ori- el trobem a Irsina, a la regió italiana de la gen, Catalunya. I mai com ara els castells Basilicata, que formava part de l’antic havien estat tan presents i tan considerats regne de les Dues Sicílies de la Corona al món. I això, tot i la globalització, no d’Aragó. A Irsina fan el pizzicantò, uns és una conseqüència automàtica, sinó castells de dos o tres pisos que, com les el fruit d’una visió més viva, moderna i moixigangues, tenen un origen religiós.

-) Castells Cartell de Joan Pere Govindes que volen ser castellers Viladecans per celebrar que la UNESCO va decla- Però els castells no catalans més alts i rar els castells Patrimoni de la Humanitat. espectaculars els trobem a l’Índia, concretament en la festa del Dahi Handi, una celebració també d’origen religiós en honor del déu Krixna, que se celebra a Bombai i a Pune, a l’estat de Maharashtra, un sol dia d’agost o setembre, segons les llunes; les construccions i els seus execu- tors es diuen govindes. Les torres dels govindes van aparèixer fa uns quants anys en una fotografia en un diari de Barcelona, que en destacava l’anècdota de la seva semblança amb els castellers. Però la cosa es va quedar aquí fins que alguns castellers viatgers volgue- ren constatar la descoberta anant directament a Bombai; a partir d’aquí castellers i govindes no només s’han descobert mútuament, sinó que han establert una relació especial que ha comportat inter- canvis, visites i fins i tot documentals cinematogràfics. humans, amb una atenció especial als L’any OMMS un grup de govindes van govindes de Bombai. L’any OMNN, Ram visitar Catalunya i actuaren a diverses Devineni i Cano Rojas, realitzadors indi places castelleres, com Vilafranca o i xilè respectivament, residents a Nova Barcelona; l’any OMNM un grup reduït York, van dirigir The Human Tower, un de castellers de Vilafranca anaren fins a excel·lent documental centrat en les Bombai i aixecaren un pilar a la festa del torres humanes que s’alcen a Bombai, Dahi Handi; l’any següent hi va viatjar a Catalunya... i a Xile. La pel·lícula s’ha tota la colla, i entre els molts castells que estrenat a diversos països del món. alçaren hi havia un tres de nou. L’any La festa dels govindes se celebra OMNP hi han viatjat els Castellers de Sants. només un dia, però són centenars les Uns quants anys abans, Agustí Corominas colles que hi participen, cadascuna en el i Fèlix Miret van produir el documental seu nivell. A partir d’aquests contactes, Castellers del món (estrenat el OMMT), on l’admiració dels indis pels castellers cata- retraten diverses tradicions amb castells lans s’ha palesat amb escreix, i, fruit de la bona entesa, han incorporat als seus exercicis mesures de seguretat i tècni- Els castells no catalans més alts ques castelleres que els han portat a intentar torres de nou i deu pisos. Una cosa similar, encara que a un i espectaculars els trobem nivell més discret, ha passat amb el pizzi- cantò d’Irsina; el OMMT, la Colla Jove de a l’Índia, en la festa del Castellers i la Moixiganga de Sitges van viatjar fins a la Basilicata per actuar allà Dahi Handi, una celebració amb els castellers italians. La festa va ser batejada com el primer «Festival d’origen religiós en honor Internacional de Torres Humanes». del déu Krixna.

La projecció exterior -* Actuacions exòtiques del nord del Marroc, l’any OMMU, i el que i turisme casteller van fer els Minyons de Terrassa, l’any OMMV, a l’estat d’Israel. L’interès per descobrir i intercanviar experiències amb altres castellers del món és recent a casa nostra. En canvi, les Dels viatges a l’exportació actuacions de colles catalanes a l’estranger ve de lluny. La primera la va fer la La fal·lera viatgera de les colles ha fet conèi- Colla Vella dels Xiquets de Valls l’any xer els castells catalans a molts indrets del NVRU, a Brussel·les, amb motiu de la pri- món. En la majoria d’aquestes actuacions mera Exposició Internacional després de els castellers han fet d’ambaixadors de la la Segona Guerra Mundial. Des d’alesho- cultura i la tradició festiva de Catalunya i res, i especialment a partir dels anys han suscitat curiositat i admiració, però noranta, les actuacions en esdeveniments sempre com un element interessant o culturals o festius internacionals han exòtic que s’exhibeix excepcionalment estat constants, sobretot a Europa, però en un marc que no és l’habitual. també amb algunes incursions en altres Hi ha, però, un altre fenomen interna- continents. La mateixa Colla Vella va fer cional recent que sobrepassa tot el que hem sengles actuacions a Houston i Chicago, comentat fins ara: la creació de colles caste- als Estats Units, l’any NVVO per participar lleres a l’estranger. en la commemoració del Rè centenari Coincidint amb el gran boom de l’acti- del descobriment d’Amèrica, i l’any vitat i de les fites castelleres dels anys NVVQ, amb motiu de la Copa del Món de noranta, alguns col·lectius catalans resi- Futbol. L’any OMNM, la Vella de Valls va dents a l’estranger es van engrescar a crear actuar a l’Exposició Universal de Xangai una colla; la primera i la més reeixida va ser a la Xina. la de Les Quatre Barres, creada el NVVT al Els Castellers de Vilafranca també han Casal Català de Castelar, població argentina protagonitzat molts viatges a l’estranger; propera a Buenos Aires. També va haver-hi els més destacats, però, han estat el de altres intents similars, com el del Casal Xile, l’any OMMU, el de l’Índia, el OMNN, i Virolai de Querétaro, a Mèxic, o el de el de Nova York, el OMNO. Aquest darrer l’Associació de Catalans de la Universitat de viatge ha estat el que més projecció Califòrnia, als Estats Units, que el OMMQ va mediàtica ha donat a la presència inter- crear els California Kids, amb estudiants nacional dels castells catalans, tant en els catalans i també d’altres nacionalitats. En mitjans de comunicació d’aquí com en els últims anys, també hi ha hagut intents els nord-americans i, de retruc, en els de formació de colles, amb vincles directes d’altres països europeus. Les actuacions o indirectes amb castellers catalans, a la castelleres van ser recollides per mitjans capital del Quebec, Mont-real, i al Brasil. del prestigi del diari The New York Times o el Però de totes aquestes temptatives des- canal estatal de Fox TV i van ocupar por- taquen, per la seva pervivència i la seva sin- tades a tots els diaris catalans. L’excusa gularitat, els casos dels Castellers de Lo del viatge va ser l’estrena a la ciutat dels Prado, a Xile, i els Xiquets de Hangzhou, a gratacels de la pel·lícula Enxaneta, pro - la Xina. Les dues realitats són tan específi- duïda per TVP, i la presentació del ques com allunyades geogràficament i cul- documental The Human Tower, i es va fer turalment, però tenen un nexe en comú coincidir amb l’estada del president de la que les diferencia també de totes les expe- Generalitat a Nova York. L’anècdota la va riències internacionals que fins ara hem posar el mateix president Mas quan va comentat: són dues colles castelleres for- afirmar que, a Catalunya, havia tingut mades i dirigides per gent autòctona, amb més repercussió mediàtica la presència ganes de fer castells al seu país i d’adaptar dels Castellers de Vilafranca que els el que han descobert en els castells a la seva motius del seu viatge oficial. realitat, de Xile o de la Xina. Altres viatges significatius han estat el dels Xicots de Vilafranca a diverses ciutats

-+ Castells Castells contra la marginació social

El casteller (colla) de Lo Prado es va formar l’any OMMT. La seva història té uns precedents romàntics però molt fortuïts. Lucho Carrasco, un gestor cultural de Santiago especialista en coaching, en una estada a Barcelona cap allà el OMMQ, va veure una actuació a la plaça de Sant Jaume i es va emocionar; fins aquí pot ser una anècdota comuna en un estranger que veu castells per primera vegada. Però en Lucho, darrere d’aquelles construccions espectaculars, havia descobert moltes més coses: abraçades, emoció, sentiment de col·lectivitat, confiança, comunió..., i va pensar que allò podia ser molt útil per a una societat amb tants problemes d’estructuració, unitat i valors col·lectius com la seva, la xilena, que no se’n sortia dels mals d’una llarga dictadura. En Lucho va tornar dos anys després i casualment va conèixer Josep Giménez, dels Castellers de Vilafranca, que el va portar a un assaig. Van seguir un any de trucades constants, una anada a Xile de Fèlix Miret i l’estada a Vilafranca per aprendre tècnica castellera de Marcos Lara, un entrenador esportiu que ales - hores era el seleccionador nacional de l’equip de cheerleaders de Xile. La concreció de tot això va significar el naixement de la colla de Lo Prado, una comuna dels afores de Santiago amb problemes de pobresa, delinqüència i drogues. L’aposta de Carrasco va ser introduir els castells a les escoles perquè els infants i, darrere d’ells, les seves famí- lies es divertissin i, sobretot, aprengues- sin valors col·lectius; la iniciativa va tenir el suport entusiasta de l’alcalde Gonzalo Navarrete, que va incorporar-la al programa escolar de la municipalidad. Amb poc temps, la idea es va estendre a altres comunes veïnes, arrelant sobretot a la de Cerro Navia, que va crear el OMMT la seva colla; també se’n va fer una a la Universitat de Santiago (la USACH), on Carrasco i altres col·la boradors havien Muixeranga d’Algemesí. Els Xiquets de Hangzhou, creat un Centro de Liderazgo Integral, Les moixigangues es que ja aixequen castells de amb els castells com a element central; ballen a diversos indrets set pisos, constitueixen la i va haver-hi diversos embrions de colla de l’antiga Corona principal activitat social d’Aragó. Els castells deri- dels treballadors d’una a altres poblacions, algunes allunyades ven de les valencianes. empresa tèxtil. més de QMM km de Santiago. Fins i tot la

La projecció exterior -, Actuació dels Castellers de Vilafranca a Nova York, que va tenir una important repercussió mediàtica.

ministra de Cultura, Paulina Urrutia, colles mantenen una activitat minsa, llevat va fer plans per portar l’experiència cas- de la pionera de Lo Prado. Ara, en les tellera a totes les escoles de Xile. Els bons actuacions importants, s’uneixen tots els contactes de Lucho Carrasco aconseguien efectius amb el nom genèric de Castellers que les colles xilenes actuessin en un fes- de Xile. El pilar de cinc i el tres de set són tival de Nadal a l’Estadio Nacional davant els seus màxims aconseguiments. TM.MMM persones i la presidenta Michelle Bachelet, o que l’expresident Ricardo Lagos fes pinya en un castell en la cloenda Esbarjo cultural i social del Seminari Internacional sobre Canvi en una colònia tèxtil Climàtic i Nous Paradigmes. La consolidació dels castellers de Xile A ﬁnals de la temporada OMMV, en una té molt a veure amb tres o quatre viatges actuació a Terrassa, David Wang, un exe - d’alguns castellers vilafranquins per aju- cutiu xinès representant a Catalunya de dar-los tècnicament, però sobretot amb el l’empresa Antex, buscava entre el públic viatge que la colla dels verds va fer al país gent de la Colla Vella, perquè sabia que els sud-americà al gener del OMMU, amb de Valls havien estat contractats per actuar actuacions espectaculars com la de en l’Exposició Universal de Xangai, repre- Valparaíso o la de Santiago, davant de sentant Catalunya. Wang va explicar que milers de persones. I també amb els dos Qian Anhua, l’amo de l’empresa a viatges que els xilens han fet a Catalunya, Hangzhou, tenia molt d’interès a conèixer per Sant Fèlix, el OMMU i el OMNO, en els detalls sobre com funciona una colla cas- quals no només estrenyeren els llaços tellera, i va convidar dos membres de la amb els vilafranquins, sinó que els van Vella a viatjar a la Xina per explicar-ho; estendre a tot el món casteller amb visites l’interès no només era informatiu, sinó a Valls, Tarragona, Mataró, Barcelona i que aviat van passar a l’acció i a assajar altres viles i colles. castells: volien muntar una colla a la El temps, la distància amb els seus colònia tèxtil de Hangzhou, com una padrins i també els canvis polítics en activitat de lleure i relació social dels algunes alcaldies han anat rebaixant treballadors de la fàbrica. l’efervescència castellera xilena, i les

-- Castells Quan la Colla Vella dels Xiquets de Valls Valors universals va actuar a l’Exposició de Xangai, al maig del OMNM, es va trobar un centenar de cas- Els de Xile i la Xina són projectes caste- tellers xinesos disposats a ajudar-los en el llers diferents, però tenen en comú que tres de nou amb folre que van plantar. les ganes d’imitar han prioritzat els senti- Després de l’Expo, els viatges de caste- ments i els valors per damunt de l’estètica llers de la Vella, capitanejats per l’actual o l’espectacle. Per recuperar joves de president, Joan Ibarra, per preparar els barris marginals, o per crear col·lectivitat Xiquets de Hangzhou han sovintejat, fins entre treballadors d’una empresa, l’aspec- a arribar a la desena. La colla ha seguit la te social d’una colla castellera va per seva evolució i aviat ha dominat els cas- davant del repte de fer els castells més tells de set pisos, i fins i tot s’ha atrevit a alts; això, en tot cas, serà un al·licient assajar el tres de vuit i el dos de set. A l’oc- per continuar. tubre del OMNO, NPR castellers xinesos La declaració de la UNESCO, les van viatjar a Catalunya per viure en actuacions de colles castelleres a qualsevol directe l’ambient casteller i per participar indret del món, o l’intercanvi amb altres amb la Colla Vella al Concurs de Castells festes amb torres humanes, globalitzen i de Tarragona. internacionalitzen els castells catalans i La colla de Hangzhou es consolida, en mundialitzen no només la bellesa plàsti- mentre en una altra fàbrica d’Antex, al ca, sinó sobretot els valors que desprenen nord de la Xina, un altre grup de treballa- i la identitat que representen. Però el nai- dors es proposa muntar una altra colla. xement de colles pròpies a Xile o a la També, després de l’Expo, un grup d’es- Xina, amb un lligam fort amb l’origen tudiants de kung-fu del monestir de que en garanteix l’autenticitat, són la pro- Shaolin va actuar a un programa de va més contundent que l’exportació dels rècords de la televisió nacional xinesa castells catalans ja ha començat. (CCTV) fent una estructura humana Els castells desperten admiració arreu «inspirada en l’actuació dels Xiquets també pel vessant social i simbòlic que de Valls»; l’any OMNO, els mateixos estu- tenen, i al conjunt se l’identifica amb el diants van fer castells en la inauguració dels país d’on vénen, Catalunya, on ja no són Jocs Nacionals Camperols de la ciutat de una tradició regional d’unes quantes Nagyang, al centre del país. A l’octubre comarques, sinó un símbol nacional. La Colla Vella dels Xiquets de Valls va ser present d’aquell any, la CCTV va enviar un equip Xinesos i xilens no només copien una a l’Exposició Universal a Tarragona per fer un gran reportatge activitat espectacular, festiva i divertida, de Xangai. del Concurs de Castells. sinó que sobretot adopten, des de la seva perspectiva i des de cultures ben diferents, els valors que aporten els castellers i les colles. Aquest salt al món dóna encara més sentit a la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Catalunya se’n pot sentir orgullosa, però alhora ha de ser generosa. Si al segle XIX els castells derivats de les moixigangues i els antics balls de valencians van arrelar a Valls, i al segle XX es van estendre per tot Catalunya, al segle XXI els castells catalans podrien travessar totes les fronteres i estendre bellesa, valors i simbologia a qualsevol indret del planeta.

La projecció exterior -. La música dels castells

Joan Cuscó i Clarasó (Vilafranca del Penedès, ;B@;) És doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i s’ha especialitzat en musicologia a la Universidad de Alcalá de Henares. Membre de les Societats Catalanes de Filosofia i Musicologia de l’IEC, sotsdirector de l’Aula de Música Tradicional i Popular del Departament de Cultura i conservador de l’Arxiu Musical de VINSEUM.

24 Castells La música és un fet excepcionalment humà. Totes les cultures que coneixem fan música i tots els moments importants de la vida humana tenen música. I la música és imprescindible en el món casteller i en els castells com a arquitectura efímera, en uns castells humans en què culmina la capacitat dels primats antropomorfs de viure en grups socials per la seva facilitat per exterioritzar els estats d’ànim i generar forts lligams entre ells. Ho deia Pau Casals poèticament: «Els castells se senten com un impuls atàvic, profund, de força gairebé religiosa.» Des d’antic, l’arribada dels Xiquets de Valls és acompanyada de cants, la seva par- ticipació a la festa ha generat músiques diverses (per a l’entrada i la sortida de pla- ça, anar a processó, alçar els castells i fer caminar els pilars), i moltes colles han creat himnes propis. De totes les músi- ques, la més signiﬁcativa és el «toc de castells», que ha estat font d’inspiració de molts compositors per la posició central dels castells en la cultura catalana, com la música de la muixeranga d’Algemesí al País Valencià. I és que, com digué Pere Ynglada, són músiques lligades a quelcom que impregna la memòria col·lectiva. El «toc de castells» ha inspirat Anselm Clavé, Pau Casals, Dolors Calvet, Enric Casals, Francesc de Paula Bové, Antoni Català, Agustí Cohí Grau, Martí Teixidor, Albert Sanahuja, Joan Lluís Moraleda, Esteve Molero... I de la muixeranga d’Algemesí Joaquim Serra en va fer una magníﬁca ver- sió per a cobla, i Juan Giménez, unes «Variacions: la muixeranga d’Algemesí» per a piano i dolçaina. El «toc de castells» és una obra emble- màtica del patrimoni musical català, nas- cuda en la tradició oral a cavall dels segles XVIII i XIX, de la mateixa manera que els castells fa més de cent anys que són sím- bol i expressió reeixida de la festa. Ho fa Grallers i castellers a la plaça Gralla seca del constructor explícit Pere Alegret l’any T\SS: «Vuit de Jaume I de Vilafranca del vilanoví Magí Carreras dias abans no parlavam d’altre cosa. Penedès, en el lloc on avui hi ha (;A::-;A?>). L’havia fet [...] De si vindrían las dos collas de el monument als Castellers. sonar el graller penede- Segona meitat del segle XIX. senc Josep Casulleras Vallès “Valencians”, nom ab que allavors se / (;AAB-;B?;). coneixían los “Xiquets de Valls” d’ara.» Ho repetí Josep Maideu al manuscrit «Danzas Populares / danzas del Panadés» (T\WY): «Los Xiquets de Valls constituyen el punto central y más emocionante de la

La música dels castells 25 fiesta folklórica por esencia.» I fins avui, civils o religioses [...]. En segon lloc, la en què han estat declarats Patrimoni música i la dansa resultaven igualment Immaterial de la Humanitat i viatgen per fonamentals i indispensables en molts tot el món, com ho van pronosticar moments de la vida religiosa i de la vida Salvador Dalí i Francesc Pujols. social, de la vida quotidiana del barri i de Els castells, les seves músiques, els ins- la vida familiar.»1 truments que els acompanyen i els rituals Hi ha una memòria sònica. Uns sons i que els són propis configuren un patrimo- unes músiques que ens remeten a episodis ni viu, ric i variat. Els castells evolucionen i rituals específics de la vida civil i lúdica. al ritme de les seves músiques, i el «toc de Instruments i danses que sentim com a castells», a mesura que les torres humanes propis i com a emblemàtics del lloc on s’independitzen de les parts dansades del hem nascut i de l’activitat que s’hi duu a ball de valencians i es fan cada vegada més terme. Hi ha una memòria viva que aplega altes, perd el seu aire de dansa i adquireix músiques, costums i instruments d’èpo- una estructura enèrgica. Ho descriu Pere ques i estètiques ben diverses. Les festes Alegret l’any T\ST: «Fereixen les grallas són moments de vivències emocional- ab aquella nota característica, aguda, ment intenses, i tot el que s’hi relaciona prolongada y estrident anunciant que’s es grava amb força en la nostra memòria. comensa ja’l castell.» I els castells «consti- Timbres, sons, rituals, músiques... I també tueixen [...] un atractiu pera nostra [...] establim una valoració molt específica dels festa major [y] [...] són [...] la seva vida, protagonistes de la festa, per exemple la seva ànima».0 dels castellers i dels grallers. A la Mediterrània la festa és la implan- tació d’una vivència diferent del temps i Festa i música de l’espai, la posada en escena d’una dura- ció potent i intensa. S’arracona la vida En la festa s’hi implica tota la ciutat, i la quotidiana. La gent s’aboca a la festa i a les música i la dansa són un fenomen impor- seves expressions col·lectives. 2 Els caste- tantíssim de Catalunya des del segle XVII, llers en són un clar exemple. És bo sentir que és el moment històric on arrela la fes- com infants de tres anys que no saben ta de la Catalunya contemporània: «A la música són capaços de taral·lejar la melo- Barcelona del segle XVII i de començament dia dels castells després de viure la festa, del segle XVIII, la música i la dansa eren en la qual la música de gralla i els castells El graller Jaume Vidal i Vidal (;B;A-;BB?) elements encara més essencials del que ho són indissociables, com digué Pere Mialet tocant castells a la festa són ara. En primer lloc resultaven protago- l’any T\VS: «Un castell sense música per- major de Vilafranca. nistes en les nombroses festes públiques, dria el cinquanta per cent del seu encís. [...] La gralla diríeu que empeny els castellers, que els anima a pujar i els comunica lleugeresa. És una tonada senzilla i viva que consta de tres temps: el que marca la pujada, un seguit de melodies que escla- vitzen els nervis i són una transcripció sonora de l’esforç dels grimpadors. Un cop fet el castell les notes de la gralla han pujat també i surten amb una rapidesa impressionant com una volada d’abelles inquietes; i finalment, al toc de baixada, les notes, més greus, llisquen com els castellers, que es desprenen i es deixen anar per l’esquena de llurs companys. [...] Aquestes gralles els acompanyen pels carrers escampant tota aqueixa alegria.»3

26 Castells Del nom i la «cosa»

Per començar, donarem una visió sobre com hem anomenat la música que avui denominem «toc de castells». La denominació «toc de castells» és relativament moderna. Primer en deien «Valencians» i «Les torres» (o alguna variant d’aquests noms, perquè el que és important no és la música en ella mateixa, sinó l’exercici gimnàstic que acompanya: el «ball de valencians» o el «ball de les torres»). Posteriorment se l’anomenà «ball dels Xiquets de Valls» i «tocada dels castells dels Xiquets de Valls», i a mesura que es configuren les colles de castellers i les construccions que fan tal com les coneixem avui, es comença a parlar de «Xiquets de Valls» i de «tocada dels castells», i, entrat el segle XX, de «toc de castells». El moment de transició dels balls de valencians als castellers és clar: l’any T[WS, quan al Diario de Barcelona se’ns diu que els qui ho fan ni són valencians ni ballen. Així, mentre que les primeres denominacions es referien a un moment concret del ball de valencians (a la torre final), quan l’e- xercici ha perdut la part dansada i desplega amb tota la seva plenitud l’aixecament de torres humanes cada vegada més altes, la música es va modificant, de la mateixa manera que es modifica la forma de definir-la. Hem vist com Pere Alegret recorda aquest canvi, el qual documentem a través de les músiques aplegades als quaderns d’organista de Magí Sans i Bartomeu (T[WV-T\T[), a Vilanova i la Geltrú, i al de Banyoles, recuperat per l’organista Joaquim Mateu i Duran (T[[V-T\YT). Cal remarcar l’ús del concepte de «toc», vinculat a bona part de les músiques Torre de sis dels Castellers Festa i música vénen mesclades: «Sense dels castells: al «toc de matinades» (o de Vilafranca davant el la música, alguns actes de les nostres festes «toch d’aubada»), al «toc d’entrada a la monument a Manuel Milà no s’assemblarien a com els coneixem plaça», al «toc de vermut» (o «sortida de i Fontanals. Fires de maig de l’any ;B>@. actualment i altres [...] ni tan sols serien plaça») i al «toc de castells». Són denomi- possibles.» 4 I un d’aquests rituals són els nacions que deixen clara la funció de la castells. En conseqüència, direm que el música, la de crit d’alerta, de música que «toc de castells» té tres motius d’interès: presenta o precedeix un moment ritual la seva formació i transformació en la important: l’inici del dia de festa, l’arriba- tradició oral, el seu estret lligam amb l’evo- da i la sortida dels castellers de plaça i lució dels castells i la seva qualitat com a l’aixecament dels castells. Ho escriu l’any himne emblemàtic (pel fet d’estar lligat T[[W Gaietà Vidal i Valenciano: «I es dona- a una experiència emocional intensa). va el senyal llençant les gralles a l’espai

La música dels castells 27 aquella nota aguda, prolongada, caracterís- què a Catalunya deﬁnim els instruments tica, penetrant, que jamai oblida qui una populars i tradicionals (la cornamusa és sola vegada la ha poguda oir contemplant un «sac de gemecs», la xeremia una tant meravellós espectacle.» Ho recorda «tarota»...), diríem que ve de la veu popu- Lluís Via: «En mig d’un fort redoble de lar «grallar», que vol dir cridar al mig de timbals l’espinguet de la gralla regnava la plaça per reclamar l’atenció de la gent.7 triomfalment, escandalosament; tota altra remor emmudia.»5 També és clar que el nom de l’ins - «Els Xiquets de Valls» de Clavé trument que acompanya els castellers (almenys des de l’any TZZS) ve de la potència Fets els preliminars terminològics, passem que el caracteritza, però d’on ve el terme a estudiar el «toc de castells». Abans, però, gralla? Fem un poc d’història. A la festa caldrà fer atenció a una obra imprescindi- major del Penedès de l’any TZ\W es parla ble per comprendre la música dels castells

Fotograﬁa de la colla de grallers Els Romeas a la dècada del ;B<:. Van ser els primers a fer un enregistrament sonor del «toc de castells» l’any ;B=:.

dels «gralls», i l’any T[UY, de la contracta- en el seu context: «Els Xiquets de Valls», ció de «gralla i tabal»; a Ulldecona, l’any escrita l’any T[YZ per Clavé, després que T[ZS, anotaven com a diferents la formació Eduard Vidal i Valenciano l’hagués invitat a de «donçaina» i tabalet i la de dues «gra- casa seva per la festa major de Vilafranca de llas»; uns quants anys abans Manuel Milà i l’any T[YV, en la qual va conèixer els castells Fontanals havia parlat de les «agudas gralla y i va viure el fet casteller en la seva primera dulzainas» de la Catalunya Nova; es parla de època d’or. Sembla que observà el pilar de «grallaires» ﬁns al primer terç del segle XX set i el castell de nou. D’aquesta visita en i existeixen dos instruments diferents que parlà Lluís Via a L’idili d’enVilarda, el protago- han arribat ﬁns avui (el «grall» i la «gra- nista del qual és un membre de la Societat lla»). Però del mot gralla no en tenim Coral El Penedès que també feia castells./. cap explicació satisfactòria. És per això que, Via proclama en aquesta obra les virtuts del com passa amb altres termes arcaics conser- moviment claverià i conta la forta impressió vats als mons casteller i graller («manilla», que els castells de nou pisos i el pilar de «inxa» i «lligades»),6 i pels malnoms amb set havien causat en el compositor.//

3. Castells els castells (que vénen dels venecians) En l’obra de Clavé hi ha una són molt més avançats que els toros (que vénen dels moros). La gimnàstica com a de les primeres transcripcions tenacitat i força de conjunt és una mostra de civilització molt diferent de la que del «toc de castells» i el lema expressen les corridas de toros. Clavé va saber traduir les inquietuds col·lectives, i Àngel Carmona l’ha definit que s’ha establert com la com un «continuador i creador de folklore [...]. Clavé feia quelcom més que conti - millor definició del món nuar el folklore de Catalunya: l’enriquia i en creava un de nou». /0 Carmona, a ban- casteller: «força, equilibri, da de valorar la tasca coral, posa en valor la petja de Clavé en la societat catalana, el seu «romanticisme revolucionari»: cantà el valor i seny». treball a la ciutat i al camp (La maquinista, La verema i Pel juny, la falç al puny), va donar ales al deler democràtic (amb l’adaptació En l’obra de Clavé hi ha una de les pri- de La Marsellesa) i reinterpretà les tradi- meres transcripcions del «toc de castells» cions de la terra (amb Los Xiquets de Valls). i el lema que s’ha establert com la millor Fou capaç de regenerar les llegendes i els definició del món casteller: «força, equili- símbols de la cultura popular i obrera del bri, valor i seny». «Els Xiquets de Valls» país, i fins avui. «Els Xiquets de Valls» és converteixen els castells en un símbol un «cor descriptiu» que conta com fun- de la cultura catalana. Si la Renaixença cionen i quines són les virtuts dels cas- acadèmica refà les cobles i les sardanes, la tells: l’arribada a la vila i els sentiments popular escriu el mite casteller. I la popu- que desperten, com fan la seva passada laritat d’«Els Xiquets de Valls» deixa pòsit pels carrers i el lligam entre el públic i els just en el moment en què es començaven castellers. Crea moments narratius que se a contraposar els castells a les corridas de solen cloure amb petites idees musicals toros. L’any T[Z\, al Diari Català, un tal (que recorden el «toc de castells»), s’hi «Thales», considera els Xiquets i els toros intercalen fragments sencers de la música com els dos símbols de les tradicions del dels castellers (sense lletra) i acaba amb país: «Los dos espectacles són nacionals, una forta reivindicació dels valors positius per més que l’un s’hagi extès a tot el terri- que desperten. tori espanyol [...] y l’altre estigui circums - crit a una petita comarca catalana. Los dos són corporals y’s fundan en la forsa y en «Valencians» i «Xiquets de Valls» l’enginy. Los dos, com tots los exercisis corporals, poden produir desgracias En els comptes de l’Administració de Sant lamentables. Per això és que, quan no fa Fèlix de l’any T[YV, hi surten esmentats gaires dies estavem contemplant las Torres els castellers com a «Valencians», però en que davant la Casa de la Vila de Vilafranca el programa oficial d’actes es parla de feyan los Xiquets de Valls, vam observar «Xiquets de Valls». I això és interessant que á més de quatre’ls venia instintiva- perquè la música que transcriu Clavé és un ment á la imaginació la idea de comparar- ball de valencians. Encara no s’havia des- las ab las festas de toros. Al nostre entendre plegat la versió moderna del toc de castells no hi cab de cap manera la comparació. (que havia d’aparèixer amb la segona èpo- Los atractius únichs de las corridas de ca d’or dels castells al darrer terç del segle toros consisteixen en lo perill y en la vista XIX). La peça que escriu Clavé és germana de la sanch, no en la destressa y en la forsa de la que l’organista Magí Sans copià com dels toreros. En las torres y castells dels a «Ball dels Xiquets de Valls (modern)». Xiquets de Valls ni’l perill és atractiu ni’s Clavé no volia fer una transcripció «cien- veu mai la sanch que corri.» Per a l’autor, tífica» de la música dels castells, però als

La música dels castells 3/ Dels antecedents de la música dels castells

Les primeres transcripcions de l’actual música dels castells les trobem al quadern d’organista de Banyoles (darrer terç del segle XVIII) i en unes pàgines soltes de l’Arxiu de Santa Maria de la Geltrú (començament del segle XIX). El quadern de Banyoles és imprescindible per entendre la música del ball de valencians, com el quadern de Magí Sans, de Vilanova i la Geltrú, ho és per comprendre el «toc de castells» al llarg del segle XIX i fins al primer terç del segle XX. En el primer hi trobem anotada l’única versió sencera que conservem de l’antic ball de valencians, titulada «Vals del Camp de Tarragona», en la qual consta la part final de la torre com a «castell»./1 És la música dels balls de valencians que, des del primer terç del segle XVII i al llarg de tot el segle XVIII, trobem a Reus, Tarragona, Valls, el Vendrell, Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès... Posteriorment, aquests balls perden la torre final i la música que li correspon. Ens n’interessa la part de la de la torre. Així mateix, sobre el mot castell com a definició de la part final de la dansa, podem dir que a Valls ja es parla de Partitura del ball de compassos UYS-VSV escriu un ball de «castells» i de «castellers» l’any T[U[; valencians de finals del valencians que situaríem molt proper a la que a Vilafranca, l’any T[X\, es parla de segle XVIII. Versió més música de Les Torres (recollida per Bonet «valencians, o sea, Xiquets de Valls», i que antiga que ara com ara hem localitzat. l’any T[ZS a Tarragona) i a dues de les per les Decennals de Valls de l’any T[YT melodies que recollí Magí Sans: el «Ball es parla del «ball de valencians, vulgo cas- de Valencians» i el «Ball dels Xiquets de tells». En el cas de la melodia copiada a Valls», en el grup de músiques que situem Vilanova i la Geltrú, es tracta d’una melo- com a precedent immediat de la música dia curta de setze compassos, distribuïda actual dels castellers. Així mateix, repro- en tres idees musicals breus, que és un dueix idees musicals que trobem en tocs fragment de la part del «castell» d’algun arcaics (com la moixiganga d’Igualada i el ball de valencians ja desmembrat que toc de castells dels Triquel·lis), «l’entra- encara porta per títol «Ball de Valencians». da» i «l’aleta» són ben clares, i hi ha un I aquesta és la seva vàlua enfront de les fraseig germà del de la dansa melodies del ball de valencians de Reus i «Valenciano» (Burgos). altres que han perdurat (Bellmunt, Capçanes i Arbeca). La música aplegada a Vilanova i la Geltrú ja no és una part del «ball de valencians» (com a Banyoles), sinó tot el «ball». És un breu «toc de castells» recollit just en el moment en què canvia la tècnica de fer castells (pels volts del T[SX).

30 Castells Antigues versions «Xiquets de Valls antichs», que és un ball del «toc de castells» de valencians, i «Ball dels Xiquets de Valls. Modern», que es correspon amb la versió El primer gruix important de partitures de Clavé), la que porta per títol «Castells. apareix a la segona meitat del segle XIX Xiquets de Valls», que pertany al tercer coincidint amb la primera època d’or dels terç del segle XIX (i s’ha atribuït a Pau castells (del T[XT al T[XW), la qual, tot i Casals), versions modernes del «toc de que es van fer castells de nou pisos, quedà matinades» i del «toc de processó», una eclipsada per la segona època d’or (a par- antiga i interessant versió de la música de tir del T[ZY) i per les guerres carlines; i les matinades que ell anomena «Xiquets» amb l’aparició i l’ús generalitzat del terme (i que podríem datar a cavall dels segles «Xiquets de Valls» (que trobem publicat XVIII i XIX) i un ball de valencians que es l’any T[XS a Vilanova i la Geltrú). En correspon amb la música de les moixigan- aquest grup de partitures, hi ha la trans- gues religioses. cripció que fa Josep Anselm Clavé (T[YZ) i les que fan els organistes Ramon Bonet (de Tarragona) i Magí Sans (de Vilanova i Els antics i els moderns la Geltrú) a partir de la dècada del T[ZS. Són quatre obres significatives en la transi- Després d’aquestes composicions, ve un ció de la part musical de la torre del ball corpus de versions primitives de la música de valencians al «toc de castells» modern. actual. En aquest corpus s’hi han desplegat En destaquem la transcripció de Clavé i la les idees inicials del ball de valencians de que Magí Sans anomena «Ball dels Xiquets la Geltrú i apareix ben definida la part de Valls» per la seva estructura ben defini- de l’aleta. La versió de transició entre les da en tres parts (una de dotze compassos anteriors i aquestes és la que tocaven la i dues de setze). colla de grallers Els Triquel·lis de Solivella Val la pena remarcar la importància fins ben entrat el segle XX. De fet, a cavall del manuscrit de Magí Sans que porta per dels segles XIX i XX es configura l’estructu- títol «Cançons populars y pastorils del ra actual de la peça. I hi ha una partitura país / escritas pels millors Mestres y orga- que és la que en el període T\SS-T\VW nistas / antichs y moderns / col·lecciona- es reprodueix més vegades./2 Aquesta das y aumentadas / per lo mestra y orga- partitura ja té totes les parts del «toc de nista / de la Capella de Sant Antoni Abad castells» i és atribuïda a Pau Casals. de Vilanova i Geltrú / D. Magí Sans, / en Certament, Pau Casals la va signar per T[\T», perquè conté versions datades al donar-li validesa per ser publicada a l’obra segon terç del segle XIX (que anomena de teatre En Pau de la gralla o la festa major de la vila, del seu amic Ramon Ramon i Vidales (T[X[-T\TY), que es va estrenar l’any T\SS al Teatre Novetats de Barcelona, però La idea d’enregistrar hi ha diversos aspectes tècnics que ens susciten dubtes raonables, tot i que ara no hi entrarem. Això no nega l’interès de Pau la música dels castells fou Casals pel món de la gralla i pels castells, però hem de tenir en compte que les edi- d’Antoni Mas. Es va posar en cions d’aquesta partitura no es van fer amb finalitat educativa, científica o musi- pràctica a finals de l’any /71. cològica. Els castells i la seva música eren un símbol. Coincidint amb la segona època d’or i es van editar dos discs l’any dels castells, trobem un bon gruix de versions del «toc de castells» recollides a Valls /71/ amb la colla Els Romeas. i a Vilafranca del Penedès gràcies a la tasca

La música dels castells 31 d’Antoni Insenser (de qui conservem Les transcripcions de Maideu el manuscrit «Col·lecció / de balls “vulgarment dits” de St. Fèlix» i els arti- Així arribem a Josep Maideu, que és qui cles publicats a la Revista Musical Catalana més vegades va transcriure el «toc de cas- en els anys T\SW i T\SX)/3 i de Joaquim tells» en la primera meitat del segle XX, Martinell./4 I són interessants les versions des que l’any T\T\ va arribar a Vilafranca recollides a Valls en què l’entrada ja ha per exercir-hi com a organista i quedà agafat força i l’aleta és clara i potent. meravellat per la festa major. Primer va Aquestes versions del «toc de castells» recopilar un manuscrit que titulà en mostren la vida i la constant formació «Moixigangues vilafranquines» (T\US), i transformació, i les dificultats de trans- que va anar ampliant durant prop de vint cripció que implica. anys, i una de les primeres peces que hi anotà fou «Els Xiquets de Valls / Tocada Dibuix «Els grallers», dels castells», que és la mateixa que havia de Pau Boada. transcrit Magí Sans l’any T[\T. Després, entre el T\US i el T\XS, va presentar treballs a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i a l’Instituto Español de Musicología i va copiar diverses vegades la música dels castells. En destaquem les versions del T\UW i del T\WY. La del T\UW és similar a la que podem sentir avui i a la que publicà Francesc de Paula Bové l’any T\UY, però té certes particularitats: ;) els dibuixos melòdics de la segona veu mentre la primera aguanta la nota llarga amb què finalitza cada part; <) tot i que manté l’aleta com en les versions més arcaiques, la part final ja és com la que interpreten Els Romeas a la dècada del T\VS; =) Maideu incorpora, per primera vegada, el ritme del timbal. D’altra banda, en la del T\WY trobem un ritme de timbal diferent i canvis interessants en la segona veu i en aspectes harmònics. Tot això ens recorda que cada colla l’interpretava amb les seves variants. Els grallers Joan Domingo i Albert Jané sempre ens ho havien contat, i sabien distingir el toc de castells dels Romeas del que feia Sebastià Sendrós. I és en el dels Romeas on ja trobem que el trinat de l’aleta es desplaça de la tònica a la dominant per remarcar molt més el punt culminant del castell. I en les versions dels «Macaris» i de Sebastià Sendrós (dècada del T\XS) observem com la primera veu construeix dibuixos sobre les notes llargues a manera d’improvisació.

32 Castells Pel que fa als intèrprets, podem dir que Els Romeas van gaudir de l’amistat i de la consideració de Pau Casals i de Joan Amades, i del seu repertori n’hem heretat el «Toc dels castells» (amb el pilar al bal- có), el «Toc d’ofertori», el «Toc de matinades», el «Toc de processó» i el «Llevant de taula» (marxa amb aires de murga amb coincidències amb el ball de moros i cristians de Peníscola). Segons Amades, Els Romeas tenien un repertori vast, però destacaven en la interpretació del toc de castells, de les matinades i del toc de processó: «Toquen amb gran art i amb un bon sentiment popular de la música [...] donant-hi un valuós sentit i una expressió de rústec art molt emotiva i encisadora. [...] Les seves tonades predilectes i a les que donen més expressió són la dels castells i les matinades. La dels castells enclou una fonda emoció sentimental, sense perdre un valent to de màgica energia.» El timbaler Pere Galofré, Dels primers enregistraments Aquests primers enregistraments de la «Peret del Pla», en la seva del toc de castells música dels castells avui es poden trobar darrera actuació. en un CD editat per la Coordinadora de Acompanya, amb els Grallers Montònec de La idea d’enregistrar la música dels castells Grallers de Vilafranca (USTU), i molts Vilafranca, la colla caste- fou d’Antoni Mas i Jornet. Es va posar en altres foren inclosos al CD que acompanya llera Xicots de Vilafranca, pràctica a finals de l’any T\VS i es van edi- el llibre El Toc de Castells. Història i històries d’una ;BA@, Olesa de Bonesvalls. tar dos discs l’any T\VT, i el mateix Mas música (USS[). De fet, les músiques dels proposà la creació d’un concurs de gralles castells han estat les més enregistrades en («que seria una bona manera d’estimular la discografia per a gralla, des dels Romeas els pocs bons grallers que’ns resten») i va fins als Grallers de Santa Madrona, passant ser, juntament amb Marian C. Roig, Pau per l’Escola de Grallers de Sitges, So Nat, Casals i Andreu Nin, un reivindicador del els Grallers de Vilafranca-Colla de lligam entre la gralla seca i els castells./5 Mar, els Grallers Montònec de Vilafranca, Antoni Mas, com altres personalitats Les Gralles del Baix Penedès, etc. I en de l’època, vivia amb intensitat la revifalla els diversos concursos de grallers fets als dels castells i pensava que es necessitaven segles XIX i XX el «toc de castells» ha estat bons grallers, però alhora copsava com el una peça pràcticament imprescindible. nombre de grallers disminuïa. Per això va proposar l’enregistrament dels discs amb les músiques dels castells a la colla Els Romeas: «De res aprofitaria tenir bons castellers si fossin acompanyats de gralles mortes o desafinades, mentre que si el toc de gralla és ple, viu i picat, el castell pren un altre caire i creix i s’enfila valent i dalid, i és aleshores que l’espinguet ben ajustat va marcant les modalitats en els moments culminants, que dóna coratge als que a sota aguanten i quan el poble vibra i se li arrenquen exclamacions i aplaudiments», escriu l’any T\VU.

La música dels castells 33 Jaume Vidal i Macari Domingo

És clar que el «toc de castells» és una música viva i que allà on cal interpretar-la i viure-la és a la plaça. Cada interpretació és diferent, com ho és cada castell. I al llarg dels anys la música dels castells va variant i s’enriqueix amb cada interpreta- ció. Avui hom pot escoltar diferents versions del «toc de castells», totes iguals i totes diferents. I en algunes poblacions han singularitzat el seu «toc» d’acord amb certs antecedents (com a Igualada). El «toc de castells» es mostra a través de les seves variants «dialectals». És història compartida i tradició viva. Per a qualsevol «tradició viva» les formes de transmissió són molt importants, i en el món de la gralla gairebé es van perdre a la dècada del T\YS. Llavors, quan a la dècada del T\ZS hi va haver la revifalla de grallers i castellers, es van establir dues variants. L’una va arribar a través de Macari Domingo, a l’Escola de Grallers de Sitges, i durant una dècada llarga va ser la més usada. L’altra és la que havia publicat Francesc de Paula Bové l’any T\UY/6 i que va difondre el graller vendrellenc Jaume Vidal. Ambdues foren presents en el Mètode de gralla (T\[U) de Francesca Roig i Jaume Arnella. Tot i que avui la més emprada és la que ens ha arribat a través de Bové i Vidal, sonen totes dues. I si agafem docu- ments sonors dels darrers trenta anys, veurem que en el timbre i en la interpreta- Programa de la festa ció el toc segueix experimentant canvis major de Vilafranca de (i amb la recuperació de les gralles baixes l’any ;B:?, en el qual es s’han fet arranjaments per a tres veus que va incloure la partitura del «toc de castells». mostren maneres d’entendre la música per a gralla gens d’acord amb el caràcter primitiu i atàvic dels castells que agradà a Pau Casals i Robert Gerhard)./7 A la plaça, cada castell i cada «toc de castells» són diferents en intensitat, en tempo... La música es mostra viva i potent, plena de variants i de matisos. Aquesta és la seva vàlua. La seva història és llarga i plena. Conèixer-la ens ajuda a comprendre-la millor i a comprendre millor els castells, a viure-la amb més entusiasme i a valorar-la com un element fonamental en el patrimoni immaterial de la cultura catalana.

34 Castells Notes /2 La trobem: al quadern de Magí Sans (T[\T); amb la ﬁrma de Pau Casals (i a / ALEGRET, Pere: «Recorts de la Festa una sola veu) l’any T\SS; la publica Pere Major», El Labriego, XXV, X\U (Vilafranca Alegret (a Vilafranca el T\ST); es repro - del Penedès), T\SS, p. UXV. dueix als programes de festa major del 0 ALEGRET, Pere: «Los Xiquets de Valls», Vendrell (T\SX) i de Vilafranca del El Labriego, XXVI, YTY (Vilafranca del Penedès (T\SY); l’edita Gaietà Vidal i Penedès), T\ST, p. UXT-UXU. Valenciano l’any T\TU; la recull Josep 1 GARCIA, Albert (coord.): Dansa i Maideu l’any T\US; Joan Amades la inclou música. Barcelona 7866. Barcelona: Museu al seu llibre sobre els castells (T\VW), i es d’Història de Barcelona, USS\, p. US. reprodueix al programa de la festa major 2 Vegeu GARCÍA LÓPEZ, José; PÉREZ de Vilafranca l’any T\ZS. CARTAGENA, Francisco Javier; REDONDO /3 Vegeu INSENSER, Antoni: El Penedès. REYES, Pedro: La música en la antigua Grecia. Balls, danses i comparses. Vilafranca del Múrcia: Universidad de Murcia, USTU; Penedès: Ajuntament de Vilafranca VAN DER LEEUW, Gerardus: Fenomenología del Penedès, T\[U; CUSCÓ, Joan: Antoni de la religión. Ciutat de Mèxic: Fondo de Insenser i Bertran. Músiques de festa. Vilafranca Cultura Económica, T\YW. del Penedès: Museu de Vilafranca, USSS. 3 MIALET, Pere: «Els “castells” al /4 Vegeu BALLESTER, Francesc: Camp i al Penedès», Mirador, II, \V, T\VS. «Els Xiquets de Valls», Quaderns d’Estudi, 4 VILLALONGA, Miquel: Música per a una V, I, U. Barcelona: Diputació de Barcelona, festa. Menorca: Col·lectiu Folklòric de T\US. Ciutadella, USSZ. /5 Per Santa Tecla de l’any T\TS, 5 Vegeu VIDAL, Gaietà: Narració descriptiva a Tarragona, ja es diu als castellers que de la festa major deVilafranca. Vilafranca del han de «llevar grallas de las antiguas o Penedès, T\TU; CUSCÓ, Joan (ed.): de madera». Quatre relats de nou. La festa i els Castells en /6 Vegeu BOVÉ, Francesc de Paula: la literatura modernista de Lluís Via i Pagès. El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses Vilafranca del Penedès: Andana, USSU. populars. Vilafranca del Penedès: Vilatana, 6 Vegeu CUSCÓ, Joan: El Toc de Castells. T\\S. Història i històries d’una música. Vilafranca /7 Vegeu CUSCÓ, Joan: «Els Romeas i del Penedès: Andana, USS[, p. UY-U\. els primers enregistraments per a gralla», 7 Baltasar Porcel usa el terme al conte dins Els Romeas. CD. Coordinadora de «El misteri de l’alzinar o l’any de la Grallers de Vilafranca del Penedès, USTU. pesta», en el qual se’ns diu que, en el moment dels estralls: «Don Dionís es girà i els ulls se li desorbitaren per sobre les ulleres mirant el carregament d’esquelets. Va aixecar un braç grallant quelcom en llatí i obrint desmesuradament la seva boca desdentada.» /. CUSCÓ, Joan (ed.): Quatre relats de nou cit. // Ibidem, p. X[. /0 CARMONA, Àngel: Dues Catalunyes: jocﬂoralescos i xarons. Mallorca: Lleonard Muntaner, USTS, p. TW[-TW\. /1 En aquest quadern de Banyoles també hi trobem un breu «Vall de Valencians», que es correspon amb les dues primeres frases dansades, i un «Vall de la Muxiganga», que es correspon amb les melodies del Penedès.

La música dels castells 35 La llengua dels castells: riquesa del lèxic casteller

Xavier Brotons Navarro (Vilanova i la Geltrú, 2534) Llicenciat en Filologia Clàssica per la UB. Periodista casteller des del OTTP. Autor de Castells i castellers. Guia completa del món casteller (Lynx, OTTQ) i del Diccionari casteller (Diputació de Barcelona, PNNO). Guanyador del VI Premi l’Esperidió d’assaig casteller (PNOP).

25 Castells Aixecador col·locat en un Quan abordem la qüestió de la llengua que més caracteritzen aquest lèxic com quatre de nou. Altres sinò- dels castells de seguida salta a la vista a inconfusiblement casteller (enxaneta, nims corrents d’aixecador són que l’apartat més característic n’és, sens aixecador, dosos, pinya, folre, manilles, tres de vuit, acotxador, cassola i cassoleta. dubte, el lèxic, incloent-hi la fraseologia. primeres mans, carregar, descarregar, fer llenya...). D’altra banda, sent els castells una activitat D’altra banda, s’hi ha d’afegir un bon originària, i durant molts anys exclusiva, gruix de lèxic modern, compost, per un d’una zona de Catalunya, és lògic que la cantó, pels neologismes stricto sensu i, per gran majoria del conjunt del lèxic dels un altre, pels modismes procedents del castells estigui integrat per mots catalans, llenguatge dels mitjans de comunicació. amb la inclusió d’algun castellanisme Així, dins els neologismes hi hauria els històric (apretar). mots que serveixen per denominar reali- Així, el lèxic casteller el componen, tats que no existien prèviament, com ara d’una banda, els mots patrimonials, és a castells nous (el set, el tres amb l’agulla, el cinc dir, aquell conjunt de paraules i locucions amb l’agulla) o elements estructurals nous

La llengua dels castells: riquesa del lèxic casteller 26 (puntals en el pilar de nou, portaportacrosses en Quant a enxaneta, segurament un castell que té manilles...). Pel que fa al cabal lingüístic aportat modernament pel el mot més emblemàticament llenguatge dels mitjans de comunicació, cal dir que ha afectat, sobretot, la fraseo - casteller, la paraula té una logia i que s’ha inspirat sovint en el lèxic esportiu i bèl·lic. Quant a les característiques generals etimologia discutida i, a més, del lèxic casteller, es constata la importàn- cia que hi té l’ús de figures retòriques en històricament ha plantejat la seva producció: metàfora, sinècdoque, vacil·lacions respecte a metonímia, hipèrbole, sinonímia... la seva grafia. Lèxic patrimonial Quan analitzem el lèxic pròpiament patrimonial, ens adonem que, en realitat, hi ha poques paraules exclusivament castelleres. Dos exemples en serien enxaneta i aixecador (mot casteller nascut a partir d’una defini- ció funcional de la persona que ocupa el penúltim pis en qualsevol castell). La gran majoria dels mots i les expressions, en canvi, s’han creat partint del lèxic comú mitjançant processos de metaforització –principalment– o d’altres en què han intervingut figures retòriques. Així, una crossa és el casteller que fa una funció de suport a la pinya del castell com si fos una crossa per a una persona; una agulla és un casteller que, per les seves característiques físiques (alt i prim), s’assembla a una agulla; un folre (o forro) és una estructura de suport al castell que es posa damunt de la pinya i que, vista des de fora, és com un folre que embolica el castell...

Pisos del castell

Els tres últims pisos de qualsevol cons- trucció, excepte el pilar, estan compostos pels dosos, l’aixecador i l’enxaneta, estructura que, en conjunt, es coneix com el pom de dalt (un altre cas de metàfora). Pel que fa al terme dosos (que sol usar-se només en plural), és una curiosa creació interna del lèxic casteller a partir del fet que es tracta sempre d’un pis integrat per dos castellers: com que en són dos, són els dosos. A més, com dèiem, estranyament s’usa en singular, de manera que és freqüent sentir «Jo faig de dosos».

3. Castells Imatge de la pàgina anterior: Per la seva banda, aixecador és un mot oblidant de modificar el sufix -dor, que és La canalla: xiquets, nens, molt interessant. A banda que sembla el actiu i no passiu (és a dir, no se’l rebateja minyons, bordegassos, vai- més antic de tots els seus sinònims (acotxa- com a acotxat). lets, brivalls, nois, al·lots, xics, marrecs, sagals, etc. dor, cassola i cassoleta), conté una informació Quant a enxaneta, segurament el mot valuosíssima sobre la funció antiga del nen més emblemàticament casteller, la paraula que ocupava aquesta posició i, de retruc, té una etimologia discutida i, a més, histò- sobre l’origen dels castells. Així, si aixecador ricament ha plantejat vacil·lacions respec- vol dir «aquell qui aixeca», això significa te a la seva grafia. Pel que fa a aquest segon que antigament aquest casteller (ara, de aspecte, el diccionari de Fabra només fet, està ajupit de quatre grapes) aixecava recollia la forma anxaneta, amb a inicial, algú, o sigui l’enxaneta, cosa que amb el mentre que tant el DCVB com l’actual temps ha deixat de fer. I això ens remet a diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans la figura d’el que alça de la muixeranga presenten exclusivament enxaneta, amb e. d’Algemesí, és a dir, aquell xiquet que, Respecte a això, el malaguanyat investiga- situat en el penúltim pis de la construcció, dor casteller vallenc Pere Català i Roca primer està ajupit i finalment s’alça aixe- lamentava que l’actual diccionari norma- cant damunt seu el vailet que culmina la tiu no inclogués també la variant amb a torre: un motiu més, doncs, per conside- inicial, de la qual era un aferrissat defen- rar que l’origen dels castells catalans es sor. Afegim, aquí, que el mot coneix les troba en les muixerangues valencianes. variants col·loquials xaneta (amb afèresi El sinònim tarragoní (acotxador) és tam- d’en-) i janeta (amb sonorització de la bé extremament interessant per la infor- palatal inicial d’aquesta variant). mació que porta implícita. Així, aquesta Més complexa, en canvi, és la qüestió creació lingüística (que en l’origen és de l’etimologia del mot, sobre la qual hi exclusivament local tarragonina, però que ha dues hipòtesis. La primera considera actualment coneix una expansió tan forta que enxaneta està emparentat amb genet, que que fins i tot en algunes zones ha comen- en català deriva de zanati (gentilici de la çat a desplaçar els sinònims autòctons) confederació tribal berber dels Zenâta), sembla un encreuament entre l’original que en principi va significar «guerrer aixecador i el verb acotxar-se (‘ajupir-se, aco- moro», fins a arribar al significat actual. tar-se’ en tarragoní), mitjançant un procés Federico Corriente, expert en àrab anda- Enxaneta fent l’aleta en un d’etimologia popular. És a dir, perduda la lusí, postula aquesta hipòtesi pel fet que cinc de vuit. Enxaneta és un mot genuïnament casteller seva funció antiga, no s’entén això d’aixe- l’enxaneta s’encavalca damunt l’aixecador sobre l’etimologia del qual cador i, com que aquest xiquet ja està semblantment a com ho fa un genet sobre hi ha dues teories. acotxat, se’l rebateja com a acotxador, però el cavall. La segona hipòtesi, en canvi, defensada per Joan Coromines, fa derivar enxaneta de l’occità enjaneta, que significa «petita fletxa», ja que l’enxaneta, pel fet de ser l’últim casteller, seria com la punta (l’extrem) d’una fletxa. En tot cas, afegim nosaltres, si fos un arabisme, el més estrany és que el mot no s’hagi conservat en el lèxic de les muixerangues valencianes (d’una zona més llargament exposada a l’arabització que no pas el Principat). Pel que fa a la resta dels pisos, convé destacar baix, baixos; la forma antiga de l’ordinal terç, terços (en comptes de tercer); de manera semblant, quint, quints (en lloc de cinquè, el numeral corrent en l’ús actual) i les formes modernes sisè, sisens (que han substituït la col·loquial sisos) i setè, setens (necessàries d’ençà que es fan castells de deu).

La llengua dels castells: riquesa del lèxic casteller 3/ Dos de set (Camp de Parts del castell el plural pilans (i no pilars), analògic del plu- Tarragona) o Torre de set ral de tants noms acabats en -à (mà, mans). (Penedès), un exemple de En aquest apartat trobem pinya, l’ús meta- Del castell compost de dos pilars es sinonímia en el llenguatge dels castells. fòric de la qual amb el signiﬁcat de «con- registra la parella dos/torre, segurament l’e- junt de persones unides estretament» ja xemple per antonomàsia de la sinonímia recull el diccionari general. Pel que fa a dialectal del lèxic casteller i tradicional folre, cal dir que històricament la forma motiu de disputes entre vallencs i penede- que s’havia emprat de manera habitual sencs (els primers diuen sempre dos de vuit, havia estat forro (i encara avui té un cert ús per torre de vuit els segons). oralment), però la creença errònia que es A partir d’aquí, la sèrie es completa tractava d’un castellanisme l’ha desplaçat amb l’article determinat en singular i el quasi completament a favor de folre (que és número cardinal que compta els pilars de una paraula més formal ho exempliﬁca què es compon el castell: el tres, el quatre, perfectament el fet que alguns castellers el cinc, el sis, el set, el nou, el dotze... en diguin forle, amb metàtesi). Quant a Pel que fa al cinc –que és un castell com- manilles, el mot sembla un ús particular del post–, les dues parts que el constitueixen català manilla (que el DCVB fa derivar del es denominen, respectivament, tres i dos llatí manicula), pel fet que aquesta estructu- pilans (a Valls), tres i torre (al Penedès) i tres i ra de suport situada al tercer pis està com- dos (a la ciutat de Tarragona). Finalment, hi posta per poques mans (sinècdoque de ha els castells compostos integrats per un «castellers que fan força amb les mans»). tres, quatre o cinc amb l’agulla (ús general) o amb el pilar (vallenquisme exclusiu) al mig.

Parts de la pinya El nom dels castells Respecte a aquest camp semàntic, ja hem vist l’origen metafòric de noms com crossa Pel que fa a la nomenclatura dels diferents i agulla. També ho semblen vent i el seu castells, probablement aquesta sigui una sinònim camptarragoní dau. Home de darrere, de les qüestions que més sorprèn els en canvi, fóra descriptiu (amb el sinònim neòﬁts en un primer moment. Així, la contrafort, pres del lèxic de l’arquitectura), pregunta d’aquests és tan aparentment igual que mà-i-mà (sinònim de dau i vent lògica com inevitable: «¿Per què en dieu nat modernament a la colla dels Minyons el tres de vuit i no pas el vuit de tres, si són vuit de Terrassa). Finalment, clars exemples de pisos de tres castellers cadascun?» sinècdoque són els noms atribuïts als Per respondre adequadament aquesta castellers el principal mitjà de treball dels pregunta hem de tenir ben present que quals són les mans: primeres mans, segones encara avui dia hi ha persones ancianes de mans, mans laterals (amb les variants amb la zona originària dels castells que anome- elisió del nom mans: primeres, segones, laterals)... nen els castells en plural: «Avui hem fet els quatre de vuit (i no pas el quatre de vuit).» I aquest ús és el que explica l’origen de la Tipus de castells fórmula emprada per denominar els castells: inicialment, els castells es comptaven Pel que fa al repertori de construccions, és per pilars, i així es deia: el pilar de sis, els dos clau el pilar (nascut també per un ús meta- pilans de set, els tres pilans de vuit, els quatre pilans de fòric d’aquest mot del lèxic general), que vuit... A partir d’aquí, és fàcil deduir que una és la unitat bàsica de què està compost expressió com els quatre pilans de vuit es va con- qualsevol altre castell. De pilar hem de vertir en els quatre de vuit per elisió del nom comentar, d’una banda, el sinònim antic pilans: els quatre [pilans] de vuit. El pas ﬁnal és espadat (també metafòric), molt present en percebre el castell com una unitat i no pas les cròniques vuitcentistes, avui dia desapa- com la suma de diferents pilars, i, per tant, regut de la llengua oral però feliçment res- singularitzar l’article determinat (el quatre catat com a útil sinònim de pilar en els tex- de vuit), que és el que es diu actualment. tos periodístics moderns, i, d’altra banda,

30 Castells

El dau (o vent o mà-i-mà) és Antigament, però, també es troba l’ús nou i cinc de nou. Aquest ús ha predominat el casteller que subjecta del mot castell aplicat exclusivament a la fins als nostres dies en el registre un rengle amb una mà i l’altre rengle amb l’altra mà. construcció de tres pilars: així, lo castell de col·loquial, però cal reconèixer que en nou era el tres de nou (en contraposició els registres formals –especialment els als quatre pilans de nou o els/el quatre de nou). escrits, però també els orals– ha triomfat D’altra banda, torre, també en l’època anti- el folrisme, que consisteix en l’afegit siste- ga, apareix usat tant específicament per màtic del sintagma amb folre a tots els denominar el castell de dos pilars (torre de castells que es fan amb aquesta estructura vuit = dos de vuit) com a sinònim de castell. de suport (i el mateix passa, és clar, amb el sintagma amb folre i manilles). Així, per exemple, es diu sistemàticament pilar de set El «folrisme» i el «pseudopurisme»: amb folre, dos de vuit amb folre, tres de nou amb una distorsió perillosa folre... El que caracteritza el folrisme –i aquí rau el seu perill– és precisament la Arribats a aquest punt, val la pena que creença errònia que aquesta és la forma dediquem un apartat a dos fenòmens «correcta» del nom dels castells. Aquest lingüístics –a parer de qui això escriu, ús, segons la nostra hipòtesi, tot just profundament nocius i per tant rebutja- comença a aparèixer a finals dels anys bles– relacionats amb la nomenclatura seixanta del segle XX, precisament quan es dels castells i que he batejat com a folrisme i prova el primer castell amb folre de l’èpo- pseudopurisme, respectivament. ca moderna, però pren força als vuitanta Durant tot el segle XIX, els castells que quan la Colla Vella aconsegueix el primer habitualment es bastien amb folre eren castell de nou del segle XX (el quatre de anomenats sense afegir mai l’etiqueta amb nou del OTSO). És llavors quan les cròni- folre al nom del castell. Així, es deia i s’es- ques periodístiques recullen la gesta i crivia pilar de set, dos de vuit, tres de nou, quatre de comencen a popularitzar l’ús sistemàtic

31 Castells d’amb folre a tots els castells que en porten, folre en la seva versió normal o estàndard, ús que es consolida els anys següents amb es basteixen excepcionalment sense la proliferació dels castells folrats. aquest element (com el quatre de nou net Això, segurament, va tenir molt a o sense folre). veure amb un afany inconscient de desta- A més, cal dir que l’ús de l’adjectiu car la recuperació d’un element tècnic net aplicat a aquest tipus de castell no –el folre– que feia quasi cent anys que solament és legítim (contràriament al que havia desaparegut de les places, a banda defensen els pseudopuristes), ja que signi- que la grandiloqüència i la major sonoritat fica «castell fet sense el seu suport habi - de l’expressió quatre de nou amb folre respecte tual» (tres de set net = ‘sense pinya’; dos a quatre de nou devia afavorir el triomf de la de vuit net = ‘sense folre’), sinó que fins i primera. Sigui com sigui, el que en princi- tot és l’original històricament (del castell pi era una etiqueta merament explicativa descarregat per la Colla Vella dels Xiquets (quatre de nou, amb folre) va esdevenir un de Valls a Tarragona el OSSO, les cròniques afegit especificatiu (quatre de nou amb folre). coetànies en diuen «quatre de nou nets» I el mal ja estava fet. o «cuatro de á nueve limpios»). Efectivament: el folrisme ha estat l’origen Per acabar aquest apartat, il·lustrarem i la base ideològica d’un altre fenomen, el amb alguns exemples la diferència entre pseudopurisme, molt més recent en el temps, la nomenclatura clàssica (que abonem però encara més nociu que el primer, atès de manera fervent) i la pseudopurista que representa una greu distorsió del sis- (que rebutgem plenament). tema clàssic de nomenclatura castellera que pot tenir nefastes conseqüències. Així, el pseudopurisme postula que el nom «correcte» per a un castell com el quatre de nou sense folre és quatre de nou, a seques. Per descomptat, aquesta proposta parteix d’un raonament aparentment lògic que s’explica així: si del quatre de nou normal en diem quatre de nou amb folre, del que es fa excepcionalment sense aquesta estructura de suport n’hi ha prou que en diguem quatre de nou. El mecanisme, però, és per- vers, ja que parteix d’una premissa falsa: el nom del primer castell és quatre de nou (ja ha quedat àmpliament demostrat que aquesta és la denominació originària, natural i única durant tot el segle XIX i fins avui mateix col·loquialment). El perill de distorsió, doncs, és evident, si al significant quatre de nou li atribuïm un significat que no ha tingut mai (el de «quatre de nou sense folre»). Malaura - dament, d’exemples d’aquest efecte distorsionador ja en tenim algun. Per això ja en som uns quants els qui hem alçat la veu contra aquesta greu distorsió de la nomenclatura castellera i hem començat a usar de manera activa la terminologia clàssica, que bàsicament consisteix a ome- tre sistemàticament l’afegit amb folre del nom dels castells que en porten i, en can- El cinc de vuit rep el vi, acompanyar sempre de l’etiqueta net o sobrenom de la catedral. sense folre aquells castells que, fent-se amb

La llengua dels castells: riquesa del lèxic casteller 32 Quatre de nou net o sense folre. Nomenclatura Nomenclatura clàssica pseudopurista quatre de nou quatre de nou amb folre quatre de nou net/ quatre de nou sense folre dos de nou dos de nou sense manilles amb folre

Sobrenoms de castells

A causa de la seva importància històrica, alguns castells han estat tradicionalment batejats amb un sobrenom. Segurament els més coneguts, perquè han triomfat en l’ús, són els de carro gros (per al quatre de vuit) i la catedral (per al cinc de vuit). D’altres, en canvi, no han tingut la mateixa fortuna, com són el pare dels castells (per al tres de vuit) o la pubilla (proposta del malaguanyat casteller vendrellenc Emili Miró per a la torre de set), tot i que són mínimament coneguts. A l’últim, més modernament, la consecució de castells inèdits n’ha provocat un bateig en forma de renom que ha vingut del món dels mitjans de comunicació, amb sort desigual: més o menys usats –sempre només en registres formals– serien supercatedral (per al cinc de nou) i castell total (per al quatre de nou net, inspirat en el futbol total de la selecció holandesa de futbol dels anys setanta), o directament rebutjats, com basílica (per al cinc de nou) o bèstia indomable (per a la torre de vuit neta).

El nom de les colles

A mitjan segle XIX es documenta per primera vegada l’apel·latiu xiquets de Valls aplicat a les colles castelleres i la seva activitat (coneguda ﬁns aleshores majoritàriament sota la denominació de ball de valencians o, simplement, valencians, en una prova més del seu origen geogràﬁc). Posteriorment, les colles vallenques incorporen el sintagma al nom de la colla: Colla Vella/Colla Nova dels Xiquets de Valls. Així, quan el OTPR es crea una colla al Vendrell (Baix Penedès), els seus impulsors la bategen

33 Castells amb el nom de Nens del Vendrell, copiant Els dialectes castellers la fórmula vallenca però substituint el mot xiquet (percebut pels penedesencs El lèxic casteller també presenta varietat com un dialectalisme vallenc) pel sinònim geogràfica o dialectal: és a dir, sinònims autòcton nen. diferents per a un mateix significat en El cas és que, amb el temps, aquesta funció del lloc d’on és la colla. Un cas fórmula va ser una de les més freqüents a emblemàtic és el de dos (vallenc i tarra - l’hora de denominar colles de nova crea- goní) / torre (penedesenc) per al castell ció, amb l’ús de quasi tots els sinònims compost de dos pilars, però hi ha altres de xiquet: minyó, bordegàs, noi, xicot, xic, vailet, exemples: aixecador (Valls) / acotxador brivall, marrec, al·lot, sagal... Una variant (Tarragona) / cassola i cassoleta (Penedès); d’aquest procediment –força productiva dau (vallenc i tarragoní) / vent (penede- modernament– ha estat triar un gentilici senc) / mà-i-mà (Minyons de Terrassa); o apel·latiu popular o qualsevol altre mot amb l’agulla (general) / amb el pilar que fes referència a una realitat «autòcto- (vallenc)... Un cas extrem de sinonímia na» de la localitat d’on era la colla: torraire dialectal és el del nom que rep el pilar i moixiganguer (d’ús antic), ganxet, tirallonga, que, en el castell de tres, queda a la dreta nyerro, capgròs, salat, margener, angelet, matosser, de la rengla: pilar de l’enxaneta / (rengla) dreta / xerric... (rengla) carregada / (rengla) plena / pilar fort. També ha estat una font habitual de D’altra banda, atesa l’expansió geo - generació de noms de colles l’ús del gràfica del món casteller, es constata el genèric casteller acompanyat del topònim, fenomen de lèxics dialectalment híbrids com també del mot colla (o colla castellera) en algunes colles. Així, els Castellers de –amb l’especificació, si era el cas, de vella, Barcelona (fundats per elements vilafran- nova o jove– més el nom de la localitat. quins) presenten un lèxic bàsic penede- Tota una altra qüestió són els diversos senc (torre, vent, aixecador...). En canvi, el apel·latius col·loquials –alguns dels quals lèxic més recent (com el que procedeix despectius– amb què són conegudes del camp dels castells amb folre) els ve de determinades colles (l’origen dels quals, la colla que els ha assessorat en aquests moltes vegades, el trobem en les relacions aspectes nous (Minyons de Terrassa): de rivalitat entre agrupacions). Així, a soca, tendència creixent a dir dos (en lloc Valls, els components de la Joves són de torre)... muixerrillos (ja que es consideren hereus de A més, fins i tot hi ha casos de micro- l’antiga Colla de la Muixerra del segle XX), dialectes, és a dir, diferències lèxiques en mentre que els de la Vella són vellacos (amb colles d’una mateixa població. Així, a Valls: joc de paraules pejoratiu derivat del nom lateral (Colla Vella) / girat (Colla Joves); de l’agrupació). A Tarragona, els Xiquets a Terrassa, mà-i-mà (Minyons) / vent són matalassers (per l’aspecte de la seva (Castellers)... camisa, de ratlles blanques i vermelles); Finalment, les colles creades més a Barcelona, els Castellers de Sants són els recentment en àmbits allunyats de la zona borinots; a Esplugues de Llobregat, els seus originària també van fent les seves aporta- Castellers són cargolins... cions al lèxic casteller, sovint rebutjades Un fenomen interessant és la constata- pels puristes. Així, del que fins ara era ció que en força casos aquests apel·latius exclusivament la canalla, les colles gironi- eren originàriament despectius (nats a la nes en diuen mainada. A més, una reinter- colla rival, com en el cas de matalasser), pretació del sintagma pilar caminant (amb però per un curiós procés de dignificació participi de present, actiu) l’ha convertit han acabat sent assumits orgullosament en caminat (participi de passat, passiu). per la colla batejada. Finalment, d’altres Així mateix, també és una aportació renoms són clarament despectius i, a més, recent d’aquestes agrupacions una expres- tenen un ús molt més restringit: lagartos sió com «Avui hem fet un vuit» amb el (Castellers de Vilafranca), baietes (Jove de sentit d’«Avui hem fet un castell de vuit». Tarragona)...

La llengua dels castells: riquesa del lèxic casteller 34 La mida del món: els castells a la literatura i les arts

Josep Bargalló Valls (Torredembarra, ELIK) Màster en Estudis Catalans (URV). Comissionat de la Biennal de Castells. Professor, ha estat conseller de la Generalitat (LJJM-LJJP) i ha publicat articles i llibres sobre història literària i sobre el fet casteller. Membre dels Nois de la Torre.

+- Castells Per trobar la primera referència literària Barcelona, va publicar al Diario de Barcelona del fet casteller, podríem endarrerir-nos –del qual esdevindria director i on actua- al KQSN, quan Rafael d’Amat, el Baró de ria com a protector de Joan Maragall– Maldà, va anotar en el seu Calaix de sastre dos articles sobre la festa major de la seva que li sabia greu no haver pogut veure, en Torredembarra natal, els anys KROK i una visita a Tarragona, «castells o sostres KROL, que són el que podem qualiﬁcar de de gent». Però seria una mica agosarat: a les primeres cròniques castelleres de la ﬁnals del XVIII, les torres del ball de valen- història. Amb un coneixement de primera cians encara es trobaven en plena evolu- mà i profund, Mañé i Flaquer no només ció, i no podem parlar estrictament de narra el que veu –castells de nou pisos, castells. De fet, hem de venir molt més cap ja–, sinó que explica els components més aquí en el temps. Joan Mañé i Flaquer, essencials del fet casteller. Una dècada des- aleshores ja professor de la Universitat de prés, el KRPM, s’esdevé un fet clau en aquest esdevenir: Josep Anselm Clavé va a Vilafranca del Penedès, convidat a dirigir, per Sant Fèlix, el cor local. D’aquesta visita en surt la inspiració de la composició musical«Los Xiquets de Valls» (KRPQ), que conté en la seva tornada el que va esdevenir el lema casteller:

Quina gatzara, quina delícia causen al poble los braus Xiquets, quan fan alarde de llur perícia: força, valor, equilibri i seny.

La poesia començava a obrir-se tími- dament al nou costum: un any abans que Clavé i tot, Francesc Pelagi i Briz també li va fer lloc a la seva Masia dels Amors. Alguns romàntics van incloure els castells dins els seus tòpics renaixentistes, però el resultat poètic va ser la majoria de les vegades poc engrescador. El millor poema el devem a un dels grans noms de la Renaixença, el vendrellenc Àngel Guimerà: «Lo Xiquet de Valls» (KRQP) –posteriorment rebatejat com «L’enxaneta»:

La plaça gran de la vila és plena de gom a gom; brandant lo castell s’enﬁla i a l’entorn cridant s’apila, per aguantar-lo, tothom.

–Amunt va!– i fent esqueneta, cap amunt hi pugen tots; sols hi manca l’enxaneta Homenatge als castellers, que abraça sa mare inquieta, escultura d’Antoni Llena, estremint-la amb sos sanglots. Plaça de Sant Miquel, Barcelona.

Àngel Guimerà va escriure el poema «L’enxaneta».

La mida del món: els castells a la literatura i les arts +. –Amunt fins al cel– febrosa, de les seves ciutats en dues novel·les dona- la gent crida amenaçant; des a conèixer gairebé a la vegada: La família i la mare, tremolosa, dels Garrigas –publicada el KRRQ, però que l’empeny i mirâ’l no gosa; Pin va escriure a Marsella el KRQJ– i Vilaniu i el nen va pujant, pujant... –editada per Oller el KRRO–. El tarragoní ens descriu el seguici de Santa Tecla de Ja és dalt; i el pobret somreia, finals de la dècada dels seixanta i ho fa a quan la torre cau d’arrel; través d’un quadre de costums inserit i encara, morint, se’l veia gairebé de manera autònoma en la seva com, alçant els bracets, deia: primera novel·la. Fill de la Renaixença, –Sí, mare, amunt fins al cel!– tocat pels nous aires triomfants a França, conreador del realisme narratiu, però sen- Guimerà hi reflecteix un fet real: la se deixar-se anar del tot, Pin i Soler hi fa mort de l’enxaneta vallenc Magí Serra una descripció vibrant d’una exhibició –Magí del Janillo– a la Masó, el KRQK. castellera a la festa tarragonina: Com pertoca al moment, Guimerà –encara en la seva primera etapa creativa– dóna Llurs tendons són cordes d’aram, un vernís romàntic al fet tràgic. La cons- llur pell pergamí, llurs ossos ferro. Cada trucció literària damunt la realitat. Aquesta ú d’ells sosté set, sis, cinc o quatre va ser una constant de la relació entre homes... i no pes inert; pes que belluga, el fet casteller i les arts: qui millor el va que parla i es disputa, que perd l’equili- reflectir van ser els creadors lligats al seu bri, que s’entrebanca. territori i quan millor el van reflectir va ser quan partien de la realitat i el Narcís Oller, amb un peu en el natura- seu coneixement. lisme, ens ofereix un plantejament literari A finals del segle XIX, el fet casteller més modern, i no només perquè Vilaniu també va esdevenir matèria narrativa, i –topònim rere el qual podem reconèixer de la mà dels dos modernitzadors de la el seu Valls nadiu– reflecteix una festa novel·la catalana, el tarragoní Josep Pin i major de Sant Joan ja de mitjan dècada dels Soler i el vallenc Narcís Oller, que in - vuitanta, sinó perquè la seva actitud narra- clouen la descripció de les festes majors tiva també ho és. Si Pin i Soler encabia els castells a la seva narració de manera aliena a la trama de la novel·la, Oller els integra Josep Pin i Soler va plenament dins l’acció, en diversos descriure una exhibició castellera a la novel·la capítols i amb els personatges que hi La família dels Garrigas. interactuen directament, com una de les marques més essencials de la ciutat, però també com a nexe social dels protagonistes, burgesos i senyors, amb la col·lectivitat:

Però ben tost es sentí aquella nota estrident i llarga amb què la gralla anun- cia la coronació del castell. Tots els caps s’abalançaren a fora per contemplar-la. Donya Francisca i la Montserrat empe- nyeren ﬁns a la ﬁnestra donya Isabel. El castell estava, realment, fet; l’enjaneta havia arribat ja a escalar aquella torre oscil·lant i buida...

Imatge de la pàgina següent: Narcís Oller narra tots els elements de La Colla Nova dels la festa, però, com Pin i Soler, dóna un Xiquets de Valls al relleu especial als castells. L’un i l’altre ja Concurs de Tarragona de l’any ELGG. havien fet abans algun primer pas –Oller

,% Castells amb la narració curta «Lo castell», que Guimerà reflecteix un fet reutilitzà a la novel·la, i Pin, amb el conte «Rosa mística», situat a Montblanc–, però real: la mort de l’enxaneta Vilaniu i La família dels Garrigas ja són dues obres sòlides i definitòries, tant dels seus vallenc Magí Serra el &-,&. autors com de l’evolució de la literatura catalana de finals del vuit-cents. Els castells, però, encara hi són només el farci- Com pertoca al moment, ment. Que esdevinguin el motiu central del fet narratiu arriba anys després, amb dóna un vernís romàntic l’alcoverenc Cosme Vidal, més conegut pel pseudònim Josep Aladern. Poeta, narrador, al fet tràgic. periodista, impressor, assagista..., Aladern fou un modernista vital i literari, d’aquells que, de tantes coses que va arribar a fer –fundà, amb Aureli Capmany, En Patufet–, la història ha acabat oblidant més del que es mereixeria. Autor d’un assaig folklorista, Costums típiques de la ciutat de Valls (KRSN), amb un capítol dedicat al fet casteller, Aladern va fer el salt endavant a La gent del llamp (KSJM), un recull de narracions diverses situades a les comarques tarragonines –«gent del Camp, gent del llamp», fa la dita–. En aquest recull el fet casteller apareix en més d’una narració, però és al conte «L’amo del pilar de cinc» on esdevé protagonista. Aladern hi narra de forma àgil la història d’un casteller vallenc, ja gran, que veu com un jove és a punt de reproduir una proesa que ell havia realitzat dècades enrere i que, fins aleshores, havia restat com un mite inabastable: dur un pilar de cinc de l’església fins a la plaça dels Arbres. Abans que hi arribi del tot, el vell casteller empeny, amb dolor, aquell pilar que anava a destronar-lo –ni que fos de la seva mateixa colla–. Els castells com a paradigma vital. Un parell més d’escriptors, nascuts també en aquestes comarques i que no s’escapen de ser uns costumistes tardans, segueixen el camí de la presència castellera en la narrativa catalana del tombant de segle: Ferran de Querol i Ramon Ramon i Vidales. L’un, Querol –originari de Torre- dembarra, on tenia casa i terres– va incloure en el seu primer llibre, Clitxés (KSJL), la narració «Vida de poble», un quadre de costums autobiogràfic, enyoradís, que ens explica com era la festa major torrenca a la segona meitat de la dècada dels vuitanta del segle XIX. Querol també hi presta molta més atenció als castells que als balls del

La mida del món: els castells a la literatura i les arts ,& castells ja són, per a ells, això: el signe d’identitat del seu territori. Aquesta assumpció també la trobem en la dramatúrgia del moment: en l’obra de Ramon i Vidales o del vallenc Raimon Casas, que el KSJK va estrenar Lo Tres de Nou. Quadret de costums de Valls en un acte i en vers. Ni l’un ni l’altre, però, no estaven a l’altura creativa de Guimerà, Pin i Soler i Oller. Sigui com sigui, el Quadret de costums de Casas ens permet situar-nos en el temps: ja s’hi dol de la decadència que viu el món casteller a començaments del segle XX. No és l’únic de doldre’s: el KSKS, Lluís Via, vilafranquí, publica a Catalana (revista setmanal) la narració «Una gesta», situada en «el bon temps dels Xiquets», una barreja de narració històrica i costumista de la festa major de Sant Fèlix, amb un argument que no deixa de semblar-se al Pau Casals amb dos seguici, com féu el vendrellenc Ramon i relat d’Aladern. El text més contundent enxanetes dels Mirons Vidales, poeta, narrador i sainetista d’èxit, d’aquestes vindicacions de l’esplendor del Vendrell. L’acompa- que el KSJJ va estrenar, al Teatre Novetats passada –no només dels castells, sinó de nyen Carles Pi i Sunyer, alcalde de Barcelona, de Barcelona, una comèdia, En Pau de la gralla tot el seguici popular festiu– el devem a Ventura Gassol, conseller o la festa major de la vila, de temàtica castellera un vendrellenc que no pot pas ser qualifi- de Cultura de la Genera- en una trama purament sentimental. cat de reaccionari. Andreu Nin, en un arti- litat, i Martí Esteve i L’obra va donar peu a una anècdota prou cle titulat «Les Festes Majors» i publicat el Grau, conseller d’Eco- coneguda: la participació d’un grup de KSKJ, reblava el clau de la desfeta: «Els nomia i Finances, entre altres. Acte d’homenatge grallers vendrellencs en una representació Xiquets de Valls són, únicament, burda parò- de la ciutat de Barcelona posterior, el KSJK, al popular Romea de dia d’aquella gent coratjosa i forçuda can- a Pau Casals, ELGH. Barcelona els va donar el nom amb el qual tada per en Clavé.» van ser coneguts per sempre, Els Romeas o Si les primeres obres literàries de Romeies. En la narrativa, Ramon i Vidales temàtica castellera apareixen en les dèca- va reprendre el tema del sainet en l’única des dels cinquanta i seixanta del segle XIX novel·la que publicà: Vaca de llet (KSJS), que –quan els castells arriben a la seva primera també descriu detingudament la festa maduresa i consoliden la seva àrea tradi- major del Vendrell. cional–, i l’eclosió de la relació entre cas- Què tenen en comú tots aquests narra- tells i art va paral·lela amb la seva primera dors, més enllà de pertànyer, si fa no fa, a època d’or –les dècades dels setanta i vui- una mateixa època? No pas l’estètica lite- tanta–, amb la decadència del fet casteller rària: alguns són fonamentalment costu- la relació es refreda. No només perquè els mistes –Querol i Ramon–, d’altres realistes castells reculen notablement, sinó també –Oller i Pin–, i un altre modernista –Ala- perquè el moviment cultural emergent a dern–. No pas la ideologia: representen un les primeres dècades del segle XX, el nou- ventall amplíssim, des d’un conservador centisme, tenia uns interessos artístics i catòlic proper als carlins que va acabar ideològics ben allunyats de la cultura escrivint en castellà –Querol– fins a un popular d’arrel tradicional. La desafecció anarquista catalanista i occitanista –Ala- noucentista davant del fet casteller va tenir dern–, passant per totes les gradacions poques escletxes, per bé que alguna sigui intermèdies possibles. El que els uneix és prou il·lustre: el mateix Eugeni d’Ors va la voluntat d’integrar la realitat festiva del publicar, el KSKP, la glossa «Pindàrica seu territori en el seu corpus narratiu: per tercera en honor de l’Isidro de Rabassó», costumisme o per realisme, narren el que el mític cap de colla vallenc. Hi conclou: tenen a prop, el que els identifica. I els «Fer castells és necessari; viure no és

,' Castells necessari.» De fet, en les primeres dèca- dels Xiquets de Valls, de Francesc Blasi i Valles- des del segle XX, els castells –que viuen la pinosa. El primer va sortir l’abril i el segon seva particular renaixença els anys trenta, es va acabar d’imprimir el desembre. com el país mateix– van rebre una major No cal dir que la coincidència va produir atenció per part dels assagistes que dels algunes suspicàcies, i que hi hagué qui literats. L’insigne Francesc Pujols va sospità –davant d’altres coin cidències– publicar l’abril del KSMP, a Mirador, que Amades havia conegut, prèviament, «La Hiparxiologia dels Xiquets de Valls»: algun esborrany de l’obra de Blasi. Fos com fos, els dos volums tenen el mèrit de ser El dia que Catalunya es decideixi a portar les primeres monografies castelleres –que la seva ciència pel món, no hi pot portar el lector actual pot consultar perquè el una representació més plàstica de l’esca- llibre del vallenc es va reeditar els anys la de la vida que la dels Xiquets de Valls. KSNR i KSSQ, i el d’Amades, el LJJK. Valdran més ells que tots els llibres. El fet casteller va viure les vicissituds del país –i de les seves expressions cultu- En tots aquells anys, els castells aparei- rals–. Renaixent els anys trenta, perdedor xen d’esquitllèvit en les pàgines de les nos- de la guerra i minvant en la postguerra, tres lletres i en els escenaris de la nostra la seva recuperació va començar a fer-se dramatúrgia, com ara en la primera obra veure a finals dels setanta. La poesia va teatral de Ventura Gassol, La cançó del vell mantenir una relació escassa –però notò- Cabrés. Poema dramàtic en tres actes, estrenada el ria– amb aquell món casteller que anava KSLK: el poeta de la Selva del Camp els fa recuperant el pols sense estridències i que sortir per celebrar la festa amb què es clou treia el cap fora del seu clos tradicional. l’obra. En uns moments més fructífers per En sobresurten alguns autors, com Marià Salvador Espriu, de qui a l’assaig, apareixen els primers volums Manent i Joan Brossa, però sobretot un el FDEG se celebra el centenari del naixement, dedicats monogràficament als castells. poema: «Nosaltres tots, castellers», és autor del poema Dos i a la vegada: el KSLN es publiquen que Salvador Espriu va escriure amb les «Nosaltres tots, castellers». Els Xiquets de Valls, de Joan Amades, i Els castells composicions que van formar D’una vella i encerclada terra (5984) i va incloure, finalment, a Per a la bona gent (KSRN):

S’aixequen torres en esborrats vestigis de mortes danses.

Truquen a portes d’oblit. Desempresonen llum, ales, aire.

Nua bellesa, nom sol enllà del nombre, esclat de festa.

Volem la força dins l’ordre perfectíssim de la mesura.

En equilibri, molt lentament ens alcen castells de somnis.

Seny, no podríem acollir-nos per sempre al teu refugi?

La mida del món: els castells a la literatura i les arts ,( Dreçats captaires, d’identitat de territori en el segle XIX i sense plors ni temença símbol de país a finals del XX a Patrimoni venim a prínceps. Immaterial de la Humanitat a comença- ments del XXI. El seu salt cap a la globalit- Homes, la mida zació: moltes més sortides fora del país, del món, rompem silencis, aparició de colles a Amèrica i la Xina... triomfs, abismes. I la declaració patrimonial de la UNESCO el LJKJ. Agermanem-nos La relació dels castells amb les arts no sota l’esplendorosa és només literària, sinó que abasta la pau d’un llarg dia. diversitat artística. En primer lloc, la músi- ca, i no només pel fet indestriable de les Per servir l’únic gralles i els tabals com a acompanyament senyor que tots triàvem: necessari de la construcció castellera i el nostre poble. record perenne del seu origen en el ball de valencians i les moixigangues. Recordem Espriu, que reprèn parcialment el lema que la primera gran petjada literària l’hem de Clavé –la força, l’equilibri i el seny–, situada en Clavé: «Els Xiquets de Valls» no clou el cercle que s’havia iniciat amb és un poema, és un cant, una composició Pujols: ara que els castells viuen una pri- musical. La comunió entre els grallers tra- mera expansió, els atorga un nou caràcter. dicionals i la música culta va venir de la Ja no són només la identitat d’un territori mà de Pau Casals, el vendrellenc més uni- –com a la poesia, el teatre i la narrativa del versal. Casals, que recordava haver fet cas- XIX–, sinó que han esdevingut, en aquest tells ell mateix i havia tocat alguna vegada final del segle XX, el símbol d’un país. la gralla en la seva infantesa, va ser mece- Segurament sense voler-ho. I de la mà –per nes dels Nens del Vendrell, president del primer cop– d’escriptors i pensadors de jurat del primer Concurs de Tarragona, el fora del seu àmbit tradicional. KSML, i va continuar mantenint una rela- És en les darreres dècades que el fet ció molt fluida amb els castellers i els gra- casteller retroba la seva relació amb la llers vendrellencs, fins i tot en el seu exili. narrativa, bàsicament en relats i contes: Ara bé, el que va acabar essent més signifi- Andreu Sotorra, Joaquim Carbó, Olga catiu de l’extensa relació de Pau Casals Xirinachs, Bienve Moya, Vicenç Villatoro, amb els castells té una data i un indret Fina Duran, Montserrat Palau, Magí prou concrets: el KR d’octubre del KSJJ, Sunyer... La novel·la –diguem-ne– més Casals era al Vendrell amb motiu d’haver castellera l’hem d’anar a buscar, però, fora fet un concert a Tarragona i uns amics el de les lletres catalanes: El celler (The bodega), van convidar a dinar a una propietat situa- que l’autor de best-sellers nord-americà da a Santa Oliva, en la qual produïa vins Noah Gordon va publicar el LJJQ i que es Jaume Foix. A petició dels amics, Casals va mou en el món del vi al Penedès. No és el transcriure en un paper de factura de la primer cop que un escriptor estranger casa de vins el toc de castells, damunt d’un s’acara amb el món dels castells. El primer pentagrama que ell mateix va dibuixar a fou Isaac Pavlovsky, escriptor rus, catalanò- mà. És la primera transcripció completa fil i traductor de Narcís Oller, al seu del toc de castells que es conserva. Va ser, llibre Esbossos de l’Espanya contemporània (5886- a més, l’única que es va utilitzar durant 5887), publicat a Sant Petersburg el KRRS, temps i amb rapidesa: gairebé tan sols un tot recordant una visita seva a Valls i a les mes després del dinar, Ramon i Vidales contrades veïnes. Podem llegir en una estrenava En Pau de la Gralla, i, quan se edició moderna la traducció dels capítols n’edità el text, la transcripció que es que s’esdevenen en terra catalana, Un rus a va fer servir ja fou la de Casals. Catalunya, apareguda el KSRS, cent anys Els castells van començar a relacionar-se després de l’original. Ara, la novel·la de de manera estable amb les arts plàstiques Noah Gordon exemplifica un nou pas en el segle XX. En el camp de l’escultura endavant en la trajectòria del fet casteller: podem esmentar els onze monuments

,) Castells de documentals de llarga durada. Tres, em sembla, són especialment remarcables. En primer lloc, Enxaneta (LJKK), de Paulí Subirà, produït per Televisió de Catalunya en MD, de distribució comercial i basat en el Concurs de Tarragona del LJKJ: per la tecnologia emprada i per la seva distribu- ció comercial. I també dos altres títols: Castells (LJJP), de producció alemanya, amb diversos guardons internacionals i dirigit per Gereon Wetzel, i The Human Tower (LJKK), de coproducció xileno-hispano- índia i dirigit per Ram Devineni i Cano Rojas: perquè ofereix una visió no tradicional ni interna i és una altra mostra clara del procés de globalització del fet casteller. De fet, allò que defineix els castells en l’actualitat és, precisament, la moder- nitat i l’expansió d’un costum tradicional d’arrel local. L’escultor Apel·les Fenosa, castellers erigits des dels anys cinquanta al Vendrell, veient un castell del segle passat fins avui mateix, obra d’ar- des de casa seva, ELJD. tistes tan diversos com Josep Busquets, Josep Cañas, Martí Royo, Francesc Anglès o Antoni Llena. I en arquitectura no podem oblidar la conversa que recordava Cèsar Martinell amb el seu mestre Antoni Gaudí sobre la similitud, precisament, dels castells i les torres de la Sagrada Família. Un vallenc –un altre cop– i un reusenc. I si la pedra –d’escultura o d’edifici– és un patrimoni estàtic, l’art del moviment contemporani és l’audiovisual. La primera aparició no fugaç d’un castell en una pel·lícula comercial l’hem d’anar a buscar a l’inici de La plaça del diamant, que Francesc Betriu va estrenar el KSRL. Betriu va voler donar significança a la festa on s’inicia el relat amb l’aparició d’una actuació castellera, ni que fos exògena a la novel·la i al moment històric en què se situa. La primera pel·lícula en la qual el fet casteller forma part intrínseca de l’argument és La teta i la lluna (KSSN). El protagonista és un enxaneta, i hi apareix una actuació a la plaça del Blat de Valls. El seu director, Bigas Luna –ell mateix d’arrels familiars vallenques–, dóna un pas endavant en el tractament del fet casteller com a símbol: també ho és oníric i natural, maternal i fàl·lic. Els darrers anys, amb l’eclosió del fet casteller, s’han produït un nombre notable

La mida del món: els castells a la literatura i les arts ,* Cronologia castellera (-)

Raquel Sans Guerra (Valls, ) És una periodista polivalent que ha treballat en diferents mitjans de comunicació: premsa escrita, ràdio i televisió. La passió pels castells l’ha portat a especialitzar-se en una matèria en la qual s’ha convertit en referent. L’any NLMN va rebre el premi de periodisme casteller Joan Ventura i Solé.

Castells : Es documenta el primer castell a : Les colles dels Pagesos i Menestrals l’Arboç: «Castell de sis sostres, acompanyat basteixen la «torre de ocho estadios». de la dolçaina.» Són els primers castells de vuit documentats de la història. No s’ha pogut determi- : S’utilitza la paraula castell per dife- nar si es tracta d’un dos, un tres o un renciar-la del ball de valencians. Ho recull quatre, ja que aleshores la paraula torre el Baró de Maldà en unes anotacions fetes s’utilitzava genèricament com a sinònim durant les festes de Santa Tecla a Tarragona de castell. d’aquell any. -: La forta rivalitat entre les : Per les festes de la Mare de Déu colles vallenques porta les autoritats locals de la Candela de Valls el ball de valencians a prohibir els castells a Valls durant d’Alcover, reforçat per vallencs, enlaira aquest període.

els primers pilars. Testimonis orals ja : S’acrediten castells de set pisos parlen del pilar de cinc. a Tarragona.

: El rei Ferran VII visita Valls i, segons : Un cop ﬁnalitzada la prohibició de Francesc Puigjaner a la seva Historia de la villa fer castells a la capital de l’Alt Camp, s’hi deValls (publicada el MTTM), «hubo danzas documenten per primer cop el tres de vuit de todo género, y de este año data o tiene i el pilar de set. origen la costumbre de las torres, castells o Xiquets deValls, que tanta celebridad : A Tarragona, per Santa Tecla, la colla han adquirido más tarde». Alguns histo- dels Pagesos aconsegueix el dos de vuit. riadors, com Joan Climent o Pere Ferran - do, assenyalen el MTMP com l’any en què : Les colles de Valls planten castells el ball de valencians es transforma en de vuit pisos a Vilafranca del Penedès. una colla castellera més o menys com la coneixem avui.

Cronologia castellera (-) : La colla de la Roser dels Xiquets de festa major de Reus diu que el dia NR de Valls descarrega el primer castell de nou juliol «entre las danzas habrá las famosas de la història a Tarragona. En una actuació torres o castillos, ofreciéndose un premio amb motiu de les festes de Santa Tecla els de dos mil reales y una comida a los que vallencs van fer dos intents de tres de nou logren formar un castillo de diez pisos». folrat: en el primer el van carregar. Però, La fita no es va arribar ni a intentar. com que en el segle XIX un castell no es considerava assolit si no s’aconseguia : Es descarrega el pilar de vuit a descarregar, els Xiquets de Valls hi van Altafulla i a Tarragona. tornar i, al segon intent, van aconseguir completar el castell. : Sobrevé la crisi de la fil·loxera, malaltia que va afectar els cultius de la : Alguns historiadors, com Lluís vinya, i que va arribar a l’Estat espanyol Solsona, apunten que aquest any es va procedent de França. Va causar un enorme aconseguir el primer tres de nou net de la trasbals al camp, fins al punt que molts història a Torredembarra. Aquesta afirma- habitants de les comarques castelleres ció ha generat una forta controvèrsia, ja van haver d’emigrar a la ciutat tot buscant que majoritàriament es creu que es tracta un nou lloc de treball.

d’un tres de nou amb folre, la descripció : Es tracta del punt culminant de la del qual ha estat mal interpretada. primera època d’or dels castells. La Colla Vella descarrega, per Santa Tecla a : L’aparició del còlera provoca Tarragona, el quatre de nou net, el primer la suspensió de les festes en molts pobles de tota la història. Alguns historiadors, i frena la progressió del món casteller. com el vallenc Miquel Trenchs, apunten –amb certa controvèrsia per falta de docu- : Després de cert estancament, es mentació– que aquell mateix dia la Colla documenten els primers pilars de vuit Nova podria haver aconseguit també amb folre i manilles, descarregats per les el tres de nou net. dues colles vallenques a Vallmoll i Alió, La Colla Nova podria haver carregat respectivament. Així mateix, durant tota el quatre de nou sense folre en un intent aquesta segona meitat del segle, les colles que va fer al Catllar, el NU d’agost, en una vallenques aixequen habitualment les actuació en què també va descarregar el construccions de màxima diﬁcultat (de tres de nou amb folre entre altres castells. nou pisos i d’altres) en les diferents actua- Hi ha certa polèmica a l’hora d’interpretar cions que fan a diverses poblacions de la frase «cuando el anchaneta acababa de l’àrea castellera històrica. llegar a lo alto se derrumbó». Les dues colles vallenques protagonit- : Apareix la primera referència a un zen unes actuacions excepcionals durant castell de deu pisos. Com apunta l’histo- els dos dies de la festa major de Vilafranca riador Pere Ferrando, el programa de la del Penedès. El dia OL, totes dues hi van

Castells bastir el tres i el quatre de nou, el dos de històrica és paral·lela a la davallada dels vuit, el tres de vuit aixecat per sota, el cinc castells. L’arribada d’aquesta dansa provoca de vuit i el pilar de set. L’endemà, mentre un fort debat al territori, amb cartes al la Colla Nova aconseguia el nou de set, el director als diaris i escrits d’altra mena. pilar de sis i el tres de vuit, la Colla Vella Paral·lelament a tot plegat, l’aparició en el descarregava el quatre de vuit amb el pilar primer decenni del segle de l’esport com de sis al mig, el nou de set i el pilar de vuit, a fenomen eminentment juvenil també per primer cop a Vilafranca. acabà inﬂuint en la decadència dels castells i altres manifestacions del seguici dels : El NT d’octubre, amb motiu de les balls populars. festes de Santa Úrsula a Valls, la Colla Vella descarrega el colossal cinc de nou amb : Es carrega, a Vilafranca del Penedès, folre. Ho van aconseguir a la tercera el darrer quatre de vuit de la decadència. temptativa. Per la seva banda, la Colla Nova també va fer dos intents d’aquesta : Apareixen les primeres colles fora mastodòntica construcció: el primer va de Valls. Es creen els Xiquets de Tarragona caure quan estava a punt de carregar-se, i i els Nens del Vendrell. el segon es va haver de desmuntar perquè la canalla es va fer enrere. Segons els cro- : Les dues colles de Valls es fusionen, nistes de l’època, el cinc de nou ja s’havia però es tornen a separar només dos intentat una vintena d’anys abans. anys després. Aquest mateix any s’inaugura la línia de ferrocarril que uneix Valls amb

Barcelona i que havia de suposar una : El NT d’agost, la Colla Vella dels acceleració del descens demogràﬁc a les Xiquets de Valls assoleix a l’Arboç el comarques castelleres. Els castells, a més, primer quatre de vuit carregat de la renai- passen de moda, com ho demostra el que xença i descarrega el primer dos de set s’escrivia aquest mateix any des de Valls: d’aquest període. Un quatre de vuit que «Hoy que nuestra ciudad goza de las determina que a partir d’ara els castells ventajas de una vía férrea que nos pone en carregats siguin valorats. comunicación con el mundo, sería hora de Se celebra el primer concurs de cas- que desaparecieran ciertas costumbres ana- tells, al marge del de Barcelona del MULN. crónicas que dan de la cultura una idea poco ventajosa ciertamente.» : La Colla Nova de Valls descarrega a Vilafranca del Penedès, el OL d’agost, el : La Colla Vella fa al Vendrell el primer quatre de vuit de la renaixença. que es documenta com l’últim castell de nou pisos del segle XIX. : La Colla Nova de Valls carrega, a Torredembarra, el primer tres de vuit : La Colla Vella descarrega al d’aquest període. Vendrell un dels últims quatres de vuit de la decadència. : La Guerra Civil va representar un parèntesi en l’activitat de les colles, ja que : Com apunta l’historiador Pere molts castellers hi van perdre la vida i Ferrando, la irrupció i popularització de la altres van haver de marxar a l’exili. sardana empordanesa per l’àrea castellera

Cronologia castellera (-) :Acabada la guerra, són anys de re- : La Colla Vella dels Xiquets de Valls fa agrupament de les colles castelleres a les la primera actuació d’una colla fora de la diferents localitats. A Valls, les autoritats Península en viatjar, del NQ al OL de juliol, obliguen a fusionar les dues formacions sota a la ciutat belga de Brussel·les. el nom de Xiquets de Valls, colla coneguda Es presenta a l’Arboç la colla local: popularment com la barreja, que aconsegueix els Minyons de l’Arboç. el primer quatre de vuit de la postguerra el P de setembre a Torredembarra. - : Després d’alguns anys sense novetats destacades a nivell casteller, la : Els Xiquets de Valls s’escindeixen. celebració del Gran Trofeu Jorba-Preciados El grup sortint pren el nom de Colla Vella a Barcelona, els anys MURP, MURQ i MURR, de Rabassó, mentre que els castellers que va generar molta expectació a causa de la es queden reben el nom de Colla de la forta rivalitat entre els Nens del Vendrell Muixerra. Aquest mateix any, els Nens del i la Colla Vella, que va guanyar totes tres Vendrell descarreguen el quatre de vuit a edicions. Tot i això, la forta polèmica Vilafranca del Penedès, castell que van que hi va haver el MURR per un tres de set sovintejar a partir d’aleshores. aixecat per sota dels vallencs va portar els rosats a intentar i carregar aquell dia el tres :Apareixen els Castellers de Vilafranca, de vuit, un castell que feia nou anys que una colla que no es va consolidar ﬁns uns quants anys més tard. Es presenta a Gavà la colla dels Xiquets de l’Eramprunyà, integrada per vallencs

establerts a la localitat del Baix Llobregat, colla que, més tard, va adoptar el nom de Xiquets de Gavà.

: La rivalitat entre la Colla Vella dels no s’aconseguia. Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell : La resposta vendrellenca va arribar marca els avenços castellers que es un any més tard en forma de pilar de sis produeixen durant aquesta etapa, que va carregat –amb polèmica inclosa–, que obrir les portes a la segona època d’or els Nens van tornar a fer la temporada dels castells. següent. El MQ d’octubre, els Nens del Vendrell descarreguen a la capital del Baix Penedès : Els Nens del Vendrell descarreguen el primer tres de vuit del segle XX, un el primer pilar de sis del segle, mentre que castell que la Muixerra va carregar només la Colla Vella –amb certa polèmica– corona vuit dies més tard a la diada de Santa el cinc de vuit en dues ocasions. El MURU Úrsula. també va ser l’any en què la Colla Vella va El desembre es presenta a Tarragona intentar el primer dos de vuit del segle XX la Colla Nova de Sant Magí. i en què els Nens del Vendrell es van anotar el primer pilar de set descarregat de la : Es reorganitzen els Castellers de centúria (NO de novembre, al Vendrell). Vilafranca, que a partir d’aquí inicien El T de juny es presenten a Coma-ruga una lenta però segura progressió. els Castellers de Barcelona, la primera colla estable fora de la denominada àrea tradicional.

Castells : Els Nens del Vendrell s’imposen a : Després d’anys de creixement mode- la Colla Vella dels Xiquets de Valls en un rat, el fet casteller experimenta una nova certamen qualiﬁcat com «el concurs del eclosió aquest any. Per la diada de Santa segle». Els vendrellencs van carregar el Úrsula la Colla Vella dels Xiquets de Valls pilar de set i van completar el pilar de sis va descarregar el primer castell de nou del i el dos de vuit amb folre, el primer del segle XX. En aquella mateixa actuació, la segle. La Vella de Valls es va haver de con- Colla Joves Xiquets de Valls completava el formar amb la segona plaça malgrat que primer cinc de vuit de l’època moderna en va carregar el dos de vuit amb folre, el pilar una diada que va ser qualiﬁcada d’històrica. de set i el pilar de sis i va fer un intent de El diari La Vanguardia publicava: «El pasado quatre de vuit amb el pilar al mig. Més domingo se vivió en Valls la mejor “diada de NL.LLL espectadors van seguir aquest castellera” de la presente centuria, a la altura concurs, que va suposar un fort rellança- de las acontecidas en la legendaria “època ment de l’interès pels castells. d’or castellera” del pasado siglo.» Comença aquí el que ja es coneix com la segona època : Fan la seva aparició la Colla Joves d’or dels castells. Xiquets de Valls i els Castellers de Sitges. Neixen els Xiquets de Reus.

: Surten a escena els Bordegassos de : Es presenten els Xicots de Vila franca Vilanova, que a ﬁnals d’any pateixen una i els Castellers de Castelldefels. La Colla Vella dels Xiquets de Valls carrega el primer tres de nou del segle XX.

: Apareixen els Castellers de Santa Coloma.

: La Colla Joves Xiquets de Valls es converteix en la primera colla capaç de escissió que es consolida en una altra descarregar el tres de nou amb folre colla, la dels Castellers de Vilanova-Colla el segle XX. de Mar. : Els Castellers de Vilafranca coro- : Neixen els Castellers d’Altafulla. nen els seus primers castells de nou. Són la primera colla no vallenca a fer-ho. : Es presenten la Colla Jove del Vendrell i els Castellers de la Roca. : Neixen a Tarragona els Xiquets del Serrallo. I, a ﬁnals d’any, els Minyons de : Es funden els Nois de la Torre. Terrassa es converteixen en la quarta colla de nou. : És l’any de naixement dels Brivalls de Cornudella. :Tarragona incorpora la quarta colla de la ciutat: els Castellers de Sant Pere i : Surten a escena els Minyons Sant Pau. de Terrassa. : Irrompen al panorama casteller : És l’any de la fundació dels els Xics de Granollers i els Castellers Castellers de Terrassa i de la Colla Jove de Cornellà. dels Xiquets de Tarragona.

Cronologia castellera (-) : Els castells de nou ja no són a Es creen els Castellers de Sants, els començaments dels noranta un fet aïllat Tirallongues de Manresa i la Colla Jove i esporàdic. Tant és així que l’any MUUN, Castellers de Sitges. any d’olimpíades a Barcelona –diverses colles van participar en la cerimònia : Per Santa Úrsula la Colla Vella dels d’inauguració– i de Concurs de Castells a Xiquets de Valls remata la feina amb el dos Tarragona, la Colla Joves Xiquets de Valls de nou, que es descarrega per primera aconsegueix –per primer cop a la histò- vegada. Mentrestant, a Tarragona, la Colla ria– descarregar en una mateixa actuació Jove Xiquets de Tarragona gestava el que el tres i el quatre de nou acompanyats havia de ser el primer intent de cinc de del cinc de vuit. La combinació va ser nou del segle XX a la quinzena edició del batejada pels mitjans de comunicació Concurs de Castells. Els liles, però, no van com la «tripleta màgica». reeixir en el seu objectiu, que van tornar Per primer cop s’enlairen castells als a provar, sense èxit, aquell mateix any. Estats Units d’Amèrica. La Colla Vella dels Apareixen els Castellers d’Esparre - Xiquets de Valls viatja a Houston per par- guera, els Castellers de Sabadell i els ticipar al festival que la ciutat texana va Castellers d’Esplugues. També es consti- dedicar a Espanya amb motiu del cinquè tueix la primera colla universitària: centenari del descobriment d’Amèrica. els Ganàpies de l’Autònoma. Neixen els Castellers de Mollet. : Com ja havia passat amb el dos de nou, la cursa per fer l’aleta al cinc de nou la «guanyen» els Minyons de Terrassa.

Els malves van coronar aquesta construc- ció el NP de setembre, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb motiu de la diada de la Mercè. Després de tretze intents infructuosos de torre de nou per part dels Castellers de Vilafranca, el treball fet amb els folres i les manilles els dóna els primers fruits la temporada del MUUQ. Per Sant Fèlix, els vilafranquins aconsegueixen descarregar la primera torre emmanillada i, només vint-i-quatre hores més tard, per Sant Ramon, coronen el primer pilar de vuit del segle XX. És l’any de fundació dels Castellers de Lleida, els Moixiganguers d’Igualada, : Els Minyons de Terrassa carreguen els Torraires de Montblanc i els Marrecs el primer castell de gamma extra de de Salt. També reprenen la seva activitat l’època moderna. Els malves coronen el els Castellers d’Altafulla. dos de nou amb folre i manilles a la seva diada, a Terrassa, el NO de novembre. Els Castellers de Vilafranca havien estat, el MUTU, els primers a portar a plaça aquesta construcció.

Castells : La Colla Vella dels Xiquets de Valls novembre amb la ﬁnalitat de ser els és la primera a descarregar el cinc de nou. primers d’anotar-se els deu pisos. Ho va fer el NS d’octubre, a la diada de Després de desmuntar-ne dos cops la Santa Úrsula a Valls. base i veure com l’estructura s’enfonsava Els Castellers de Vilafranca posen de en una tercera temptativa, a la quarta manifest el seu domini del pilar coronant, els penedesencs van poder fer l’aleta al a la diada de Tots Sants, el primer quatre primer castell de deu de la història. de nou amb el pilar de la història. La rèplica dels Minyons de Terrassa És un dels anys més prolíﬁcs quant a la va arribar només una setmana més tard creació de colles. Es funden els Capgrossos quan per la seva diada, el NN de novem- de Mataró, els Castellers de Mallorca, bre, els malves van convertir-se en la pri- els Castellers de Caldes de Montbui, els mera i única colla capaç de descarregar Castellers de la Vila de Gràcia, els Castellers el mastodòntic tres de deu. Ho van fer, a de Rubí, els Castellers de Sant Cugat i més, a la segona temptativa, ja que una els Castellers de Sant Feliu. primera prova va quedar en intent desmuntat quan, amb tot el castell a dalt, : Per Tots Sants, els Castellers de l’enxaneta es va despenjar. Vilafranca descarreguen el primer quatre També va ser l’any del primer quatre de nou amb l’agulla. Apareixen els de nou net descarregat. I els Minyons de Al·lots de Llevant, els Castellers del Terrassa en van ser també els protagonis- Riberal, la Colla Castellera de Figueres tes, ja que a l’actuació de Sant Narcís de i els Sagals d’Osona. Girona –una diada que va coincidir en

dia i hora amb Santa Úrsula a Valls– van avançar-se a la Colla Joves Xiquets de Valls, que aquell mateix dia també va provar, sense fortuna, aquesta construcció. Quant a la creació de colles, és l’any : És la temporada del tres de deu, el dels Castellers de Cerdanyola i els castell més alt que s’ha enlairat mai. Els Castellers de Badalona. Minyons de Terrassa van ser, el Q de juliol, a la seva festa major, la primera colla que : Els Castellers de Vilafranca aconse- el va portar a plaça. El castell va caure abans gueixen carregar, per primera vegada, la que es pogués carregar. A l’intent de tres torre de vuit neta a la diada de Tots Sants. de deu malva aquella mateixa temporada Només uns quants dies més tard, el S de el van seguir dos intents dels Castellers de novembre, la Colla Vella dels Xiquets Vilafranca, primer per Sant Fèlix i, des- de Valls descarrega a Vila-rodona el tres de prés, per Tots Sants. El calendari dels pene- vuit aixecat per sota, un castell que desencs havia ﬁnalitzat, mentre que als només els rosats tenen en el seu palma- Minyons de Terrassa els quedava una darre- rès. Neixen els Nyerros de la Plana i ra oportunitat de tornar a provar aquesta els Castellers del Poble Sec. construcció per la seva diada. És per això que els Castellers de Vilafranca van im - : Es crea la Colla Jove provisar una darrera actuació el MQ de de l’Hospitalet.

Cronologia castellera (-) : El S d’octubre, la Colla Vella dels : La Segarra estrena colla castellera: Xiquets de Valls descarrega a la plaça del els Margeners de Guissona. Els castells Mercadal de Reus el ﬁns llavors inèdit traspassen fronteres, i es crea a Xile la –entengui’s en l’època moderna– nou colla dels Castellers de Lo Prado, de vuit. Surten a escena els Angelets del la primera agrupació de fora dels Vallespir i els Xerrics d’Olot. territoris de parla catalana.

: És l’any de fundació dels Castellers : Es funden els Salats de Súria, i els de la Sagrada Família i els Matossers de Castellers de Vilafranca enlairen castells Molins de Rei. Els Minyons de l’Arboç per primera vegada al continent sud-ame- també reprenen la seva activitat. ricà, en un viatge a Xile. L’altra colla vila- franquina, els Xicots, s’anoten al Marroc : El dos de nou amb folre, o torre les primeres construccions a l’Àfrica. de nou sense manilles, és el castell més complicat que s’ha aconseguit carregar : Es posa en marxa la colla castellera ﬁns a l’actualitat. Es tracta d’una cons- Global de Salou. Els Minyons de Terrassa trucció inèdita als segles XIX i XX que la fan la primera actuació al continent Colla Vella de Valls va intentar per primera asiàtic, concretament a Israel.

vegada al Concurs de Castells de : Per Tots Sants, a Vilafranca del Tarragona l’any NLLN. Tres anys més tard, Penedès, els Capgrossos de Mataró en el marc de la diada de Sant Fèlix, els descar reguen la torre de nou al tercer Castellers de Vilafranca feien història intent. Es converteixen, així, en la coronant la primera torre de nou sense cinquena colla de les anomenades manilles que, des de llavors, s’ha situat «de gamma extra». com el sostre casteller. La Coordinadora La Colla Vella dels Xiquets de Valls de Colles Castelleres de Catalunya va rebre descarrega el tres de nou a la Xina el Premi d’Honor Lluís Carulla, atorgat (Hangzhou) amb motiu de l’Exposició per la Fundació Lluís Carulla, en reconei- Universal. L’interès asiàtic pels castells xement a la seva tasca. suposa la creació, també el NLML, de la colla castellera dels Xiquets de Hangzhou, que ja han completat construccions de set

Castells pisos. A Catalunya es funden la Colla Jove de Barcelona i la Colla Jove Xiquets de Vilafranca. El MR de novembre els castells són declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

: Per les festes de Santa Tecla, la his- tòria fa les paus amb la Jove de Tarragona, que, en coronar el cinc de nou, es converteix en la sisena colla «de gamma extra». Es creen els Castellers de les Roquetes, i els Castellers de Solsona actuen per primer cop. Els Castellers de Vilafranca viatgen a l’Índia, on actuen en el marc de la festa del Janmashtami, que cada any reuneix milers de govindes –una manifestació amb certes similituds amb els castells.

: La Jove de Tarragona descarrega per primera vegada el cinc de nou a la diada de Santa Teresa al Vendrell, el MP d’octubre.

Alcover recupera la seva tradició castellera amb el naixement dels Xiquets d’Alcover. També irrompen al panorama casteller els Castellers de Berga.

: Neix a l’Ametlla de Mar la primera colla castellera de les Terres de l’Ebre: els Xics Caleros. Es creen els Castellers de Sant Vicenç dels Horts (Carallots) i els Encantats de Begues. Els Brivalls de Cornudella reprenen l’activitat. És un any de veritable eclosió del món casteller, ja que més enllà de les agrupacions citades s’engeguen altres iniciatives arreu del país.

Cronologia castellera (-) Fundació Lluís Carulla. Memòria de l’any LJKM

RP Castells Enguany els Premis Baldiri Reixac Pel que fa al Museu de la Vida Rural, han arribat a la trenta-cinquena edició. convé destacar l’organització de RUSC, La vinculació de la Nadala amb els premis Festival de Poesia de l’Espluga de Francolí. va iniciar-se l’any S[Y[, quan Lluís Caru - La iniciativa, que es durà a terme anual- lla va crear-los amb l’objectiu de reconèi- ment, vol ser un espai on conflueixin xer bones pràctiques que afavorissin la poesia catalana actual i els valors del l’escola catalana i de qualitat. Per tal de món rural. dotar-los econòmicament, va proposar als receptors de la Nadala que fessin aportacions, avançant-se al que ara coneixem XXXVII Premi d’Honor Lluís Carulla com a micromecenatge. D’aleshores ençà, els Premis Baldiri Reixac han distin- El Premi d’Honor Lluís Carulla, dotat git més de U.RRR centres, alumnes i amb WR.RRR euros, es concedeix a perso- mestres. Després de trenta-cinc anys, nes vivents o entitats que, amb la qualitat hem iniciat una campanya de la seva activitat científica, cultural o (www.impulsemelsbaldiri.cat) per cívica, hagin ajudat a enfortir la conscièn- tal d’augmentar els micromecenes cia de comunitat nacional i el sentit de dels Premis Baldiri Reixac a fi de reforçar pertinença a la cultura dels països de aquests guardons i assegurar-ne parla catalana. la continuïtat. Un cop sospesats els mèrits que cal D’altra banda, aquest any TRSU, reconèixer a les persones o entitats Editorial Barcino, conjuntament amb susceptibles de ser guardonades, el jurat, Enciclopèdia Catalana i l’Ajuntament format per Salvador Cardús, Muriel de Barcelona, ha publicat el primer volum Casals, Àngel Castiñeira, Vicent Partal, d’una ambiciosa Història de la literatura Marta Pessarrodona, Ramon Pla i Arxé, catalana. L’obra, que constarà de vuit Joaquim Triadú, Carme Valls i Vicenç volums, té la voluntat d’actualitzar els Villatoro, ha atorgat aquest guardó a Paul Preston, Premi d’Honor manuals existents i recollir els avenços Lluís Carulla DBCE. dels investigadors en els darrers anys. Paul Preston Liverpool, KSNP Historiador i hispanista britànic. Doctorat a la Universitat d’Oxford, és catedràtic i director del Centre Cañada Blanch per a l’estudi de l’Espanya contemporània de la London School of Economics & Political Science. Col·labora a la BBC, New Society, New Statesman i Times Literary Supplement. Ha publicat nombrosos llibres sobre la Guerra Civil i el franquisme, com Franco, La Guerra Civil espanyola i, darrerament, L’Holocaust espanyol. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del TRRZ, va defensar el dret de Catalunya a recuperar els papers de Salamanca. Bon coneixedor de la produc- ció historiogràfica catalana, se n’ha fet res- sò a la seves obres i ha ajudat a difondre-la. Ha impulsat el Catalan Observatory de la London School of Economics, l’objectiu del qual és la recerca i el debat entorn de qüestions rellevants per a Catalunya.

Memòria de l’any LJKM RQ XXXI Premis d’Actuació Cívica formatiu. S’ha interessat en tots els aspectes relacionats amb la renovació pedagògi- Els Premis d’Actuació Cívica són sis guar- ca, la innovació didàctica i la millora de dons, dotats amb W.RRR euros cadascun, la formació dels docents de primària, destinats a fer conèixer i distingir la tasca secundària i universitat. (generalment poc coneguda, sovint anònima, però exemplar) de persones que Guido Sari han actuat i actuen al servei de la nostra L’Alguer identitat nacional en els diversos àmbits Director, fins al TRSR, de la Biblioteca de la vida i de la relació humana, com ara Municipal Rafael Sari de l’Alguer. L’any l’ensenyament, els mitjans de comunica- S[ZZ va fundar amb el seu germà Aldo ció, les ciències, l’art, la cultura popular, l’Associació per a la Salvaguarda del Patri- la música, el teatre, l’economia, el dret, moni Historicocultural de l’Alguer, entitat l’acció social i cívica, etc. que ha treballat per la llengua i la cultura El jurat ha valorat les propostes rebudes alguereses mitjançant la realització de i ha atorgat els Premis d’Actuació Cívica cursos d’aprenentatge gratuïts de la varietat de l’any TRSU a les persones següents: local del català des del S[[R fins avui, i l’organització de cursos de català estàn- Dolors Solà dard, amb la col·laboració de la Generalitat Vic de Catalunya, des del S[[U fins al S[[[. Filòloga, mestra i directora del Centre de Ha estat vocal i secretari de la secció Normalització Lingüística d’Osona. Ha local d’Òmnium Cultural, constituïda el estat impulsora d’iniciatives com les pare- S[[U, i és responsable, des d’aquest any, lles lingüístiques, la campanya mediàtica de la Coral Francesc Manunta. Ha escrit Parla’m en català o l’espectacle poètic Amb veu llibres i articles que tracten de la història i nova, les velles paraules, que es va representar al de la cultura alguereses, entre els quals, Parlament de Catalunya, les quals han reei- darrerament, el llibre El català de l’Alguer: xit a promoure el coneixement i l’ús social una llengua en risc d’extinció. del català entre els col·lectius d’origen immigrant i a conscienciar la població Daniel José Queraltó catalanoparlant de la seva responsabilitat Andorra la Vella per assolir aquest objectiu. Aplicades amb Va involucrar-se en el desenvolupament èxit en àmbits territorials o sectorials més de la Viquipèdia en anglès des del seu enllà d’Osona, en el cas de les parelles lin- començament i va insistir des dels primers güístiques han esdevingut una referència moments al fundador perquè n’obrís una de bona pràctica pedagògica i cívica. versió en català. Va escriure el primer article de la Viquipèdia en català i va fer que Pilar Benejam fos la primera llengua després de l’anglès Ciutadella a tenir articles en aquesta enciclopèdia. Professora de geografia a les escoles Talitha i Durant més de SR anys, regularment, Costa i Llobera. Catedràtica de Didàctica de ha escrit aportacions a la Viquipèdia en les Ciències Socials a la Universitat Autòno- català. Ha estat soci fundador i col·labora- ma de Barcelona, on és professora des del dor de l’Associació Amical Viquipèdia, S[YT. Va tenir una participació molt activa primera associació que promociona la en l’etapa constituent d’aquesta universitat i Viquipèdia d’una llengua sense estat. va ser firmant del Manifest de Bellaterra en representació de l’Escola de Mestres de Sant Pep Gimeno «Botifarra» Cugat. Ha format part de diverses comis- Xàtiva sions per a la reforma de la formació del Cantant valencià amb més de trenta anys professorat. És experta en temes de revisió d’experiència que ha rescatat de l’oblit els de la programació escolar en ciències cants de batre, les havaneres, les malague - socials i ha assessorat les administracions nyes, els romanços i les «albaes» de les públiques amb referència a tot el cicle comarques valencianes de la Costera i la Vall

RR Castells d’Albaida, un patrimoni musical en perill la candidatura de la cultura talaiòtica de d’extinció que només recordaven els més Menorca a Patrimoni Mundial, presentada vells de cada poble i ara és cantat per joves pel Consell Insular de Menorca. i traspassa fronteres. És reconegut com un dels «cantaors» més carismàtics de L’acte de lliurament de premis es la música tradicional valenciana pel seu va celebrar el TS de novembre del TRSU caràcter afable i per la defensa de les seves al Saló de Cent de l’Ajuntament arrels. Ha col·laborat amb nombrosos de Barcelona. grups de música tradicional, cantautors i grups de rock. Conegut artísticament com a «Botifarra», és, segons definició pròpia, XXXV Premis Baldiri Reixac per un «cantaor de carrer». a l’estímul i el reconeixement de l’escola catalana Margalida Orfila Maó Aquests premis, destinats a l’estímul i al Arqueòloga i catedràtica d’aquesta espe- reconeixement de l’escola catalana, són cialitat a la Universitat de Granada.Ha dotats per la Fundació Lluís Carulla amb dirigit, entre altres, les excavacions de la les aportacions voluntàries dels receptors ciutat romana de Pol·lèntia, a Alcúdia, del llibre-nadala que la Fundació tramet conjuntament –fins a la seva mort– amb cada any a persones interessades en la Antoni Arribas; les excavacions a la basíli- nostra cultura. L’àmbit d’actuació és ca paleocristiana de Son Fadrinet de Cam- el dels països de parla catalana. pos, amb l’Institut Arqueològic Alemany L’acte de lliurament dels premis a (DAI), i les intervencions al santuari de la alumnes va tenir lloc al Casal de l’Espluga Cova dels Jurats de Cales Coves, a Alaior. de Francolí el dia T de juny i va ser presidit Acadèmica de la Real Academia de Bellas per Ferran Mascarell, conseller de Cultura. Artes de Granada, ha estat cap de Secció L’acte de lliurament dels premis a escoles de l’Institut Menorquí d’Estudis. Presi- i dels premis a mestres i professors es va denta de l’Ateneu de Maó, està duent a dur a terme al Palau de Pedralbes de terme una gran feina de difusió a favor de Barcelona el dia V de juny, presidit per Irene Rigau, consellera d’Ensenyament. Per commemorar la trenta-cinquena edi- Cartell d’Eduard Venero, estudiant de l’Escola d’Arts ció dels Premis Baldiri Reixac, es va obse- Plàstiques i Disseny-ICCIC. quiar el públic assistent amb un opuscle escrit per David Pagès i Cassú en què es repassava la trajectòria dels guardons. El jurat de l’edició TRST-TRSU ha estat format per Carme Alcoverro, Joan Arjona, Rosa Boixaderas, Josep Maria Calbet, Alba Espot, Assumpta Fargas, Josep Gonzàlez- Agàpito, Anna Ramis i Maria Vinuesa.

Memòria de l’any LJKM RS

Premis a les escoles Premis a mestres i professors Premis als alumnes Les abelles, animals cientíﬁcs CF premis de E.EBB euros D premis dotats amb F.BBB HB premis de HBB euros cadas- Alumnes de PU, PV i PW d’edu- cadascun euros cadascun a un estudi, cun a treballs escolars cació infantil de l’escola Víctor Oroval, de Carcaixent ZER L’Eral recerca, assaig pedagògic o experiència didàctica: Mestra: Dolores de la Asunción d’Alcanó, Alfés, Sarroca, Educació infantil i cicle inicial Sunyer i Torrebesses (Segrià) Diari d’una no proposta L’eruga de la col Restaurant l’Eriçó Alumnes de PV d’educació IES Baltasar Porcel Adolf Murillo, de l’IES Vermellar, de l’Olleria Alumnes de PW d’educació infantil de l’escola Mare de Déu d’Andratx (Mallorca) infantil de l’escola Brianxa, del Remei, d’Alcover IES Montsoriu La Garrotxa: conèixer de Tordera Mestres: Gemma Pizarroso i d’Arbúcies (La Selva) per estimar. Taller de Mestra: Sílvia Santiago Merxe Soler lectura interactiva ZER La Segarra Claustre de professors, coordi- El submarí Dofí Núvol i cadira, homenatge d’Els Plans de Sió, Ribera nats per Tura Badosa, Alumnes de Tn curs de cicle a Antoni Tàpies d’Ondara, Sanaüja i Sant Montserrat Jutglar, Alícia inicial de l’escola Mestre Alumnes de Sr curs de primària Ramon (La Segarra) Bolíbar, Laura Vegas i Josep Colom, de Bunyola de l’escola Joan Maragall, Escola Rocabruna Pagès, de l’escola Cor de Maria, Mestra: Maria Cabot d’Arenys de Mar de les Borges del Camp d’Olot Coneixem Catalunya i Mestra: Rosa-Montserrat Roig (Baix Camp) fem els nostres gegants Alumnes de PU, PV i PW d’edu- CEIP Badies Premi a una experiència Cicle mitjà i cicle superior de Llucmajor (Mallorca) cació infantil de l’escola Sant didàctica d’ensenyament- Joan, de Berga Les pedres parlen. ZER Baix Berguedà aprenentatge de la llengua i la Mestra: Meritxell Mas Treball de recerca històrica d’Olvan i Montmajor literatura catalanes mitjançant Alumnes de Wè i Xè de primària (Berguedà) les TIC, convocat conjuntament La incubadora d’ous de l’escola Mossèn Cinto, de amb el project LletrA de la Alumnes de PW d’educació Folgueroles Institut Baix Camp infantil de l’escola L’Era de Dalt, de Reus (Baix Camp) UOC. Dotat amb V.RRR euros: Mestres: Pilar Arumí i Sílvia de Tona Rodríguez CFPA Víctor Català Pren la paraula! Mestra: Núria Homs Comunicació audiovisual El món del llenguatge de Sant Esteve Sesrovires Els oﬁcis artístics del nostre (Baix Llobregat) Joan Fontdeglòria Solà, de Alumnes de Wè i Xè de primària l’Institut Príncep de Girona, poble: una experiència de tre- de l’escola Sant Miquel, del Jesuïtes Poble Sec Col·legi de Barcelona ball cooperatiu Pla de Manlleu Sant Pere Claver Alumnes de Sr curs de primària Mestra: Assumpció Montserrat de Barcelona (Barcelonès) de l’escola Quatre Vents, de Manlleu La granja Escola Les Pinediques Alumnes de Ur i Vt de primària de Taradell (Osona) Mestres: Montse Garcia i Anna Noguera de l’escola Les Pallargues, dels Escola Alfred Potrony Plans de Sió de Térmens (La Noguera) El petit Merma Mestra: Dolors Perarnau Alumnes de Tn curs de primària Escola Vall del Ges de l’escola Dr. Joaquim Salarich, Els pastorets del Xandri de Torelló (Osona) de Vic Alumnes de Wè i Xè de primària CEIP Ramón y Cajal Mestre: Xavier López, amb la de l’escola Josep Maria Xan - de Xirivella (L’Horta Sud) col·laboració dels tutors de cicle dri, de Sant Pere de Torelló inicial i l’equip directiu Mestres: Montserrat Cuní i Assumpta Noguera

SJ Castells

Cada tradició... un poema Treballem el calendari De l’expressió oral a la tradició K. Casal de l’Espluga de o una cançó mes a mes catalana: els pastorets Francolí de gom a gom. Alumnes de Xè de primària de Alumnes de Vt A de primària Alumnes de Wè de primària de l’escola Pinyana, d’Alfarràs de l’escola Santa Anna, de l’escola L’Era de Dalt, de Tona L. Ferran Mascarell, conse- Mestra: Enriqueta Roma Castellvell del Camp Mestres: Montserrat Ricart i ller de Cultura, a l’exposició A l’entorn de la font Mestra: Anna M. Martí Sandra Font de treballs guardonats. Alumnes de Ur i Vt de primària Felicitats! Cavall Fort M. Jocs davant del Casal de de l’escola Vedruna, de Ripoll Alumnes de Ur, Vt, Wè i Xè de Ensenyament secundari l’Espluga. Mestres: Joana Murgou, Josep primària de l’escola Mare obligatori (ESO) Benazet i Pere Viñas de Déu del Remei, d’Alcover N, O, P i Q.Alumnes en l’ac- Mestres: Mònica Badia La xocolata Treball cooperatiu: Alumnes d’ESO de l’institut Baix te de lliurament a l’Espluga. aprenem junts. Qualsevol nit i Ton Ayllón Camp, de Reus R, S i KJ. Guardonats en les pot sortir el sol Pati sense pilotes Professores: Teresa Morales, Alumnes de Vt de primària de Alumnes de Xè de primària categories d’Escoles i Mes- Teresa Piqué, Elisa Sahuquillo, tres i Professors en l’acte l’escola El Miracle, de Tarragona de l’escola Juncadella, de Sandra Mauri i Cori Ferré Mestres: Marta Olivan La Cellera de Ter de lliurament al Palau de i Rafael Mas Mestre: Jordi Comajuan Musiquem L’ocell de foc. Pedralbes, Barcelona. Una experiència musical, lite- Teatre a l’escola: Descoberta del Delta de l’Ebre rària i artística KK. L’escriptora Joana Ras- Uns dies amb Sir William Alumnes de Wè de primària de Alumnes de Ur d’ESO de pall, que enguany ha fet Alumnes de Wè de primària de l’escola Abel Ferrater, de la Selva l’institut Historiador Chabàs, cent anys, va ser present l’escola Martí Poch, de l’Espluga del Camp de Dènia al Palau de Pedralbes. de Francolí Mestres: Lola de Maria Professor: Daniel Vidal, amb Mestres: Joana Cervelló i Lydia Jiménez la col·laboració de Paloma KL. Miquel Desclot, que va i Ester Anglès Un món ple d’arbres Silvestre i Rosa Nadal glossar la ﬁgura de Joana Submarinistes. Descoberta Alumnes de Wè de primària de Rondalles de la vall i del vell Raspall, Montserrat Carulla, del català Narcís Monturiol l’escola L’Horitzó, de Barcelona Alumnes de Sr d’ESO de l’institut presidenta de la Fundació Alumnes de Wè de primària de Mestres: Maria Blanco i Rosa Manuel Sanchis Guarner, Lluís Carulla, i Irene Rigau, l’escola Sant Gil, de Torà Vendrell de Castelló de Rugat consellera d’Ensenyament. Mestra: Àngela M. Pujol Bordils - Moita Professor: Pep Estornell Símbols de Catalunya Alumnes de Vt de primària de Tens un nom... i el sap tothom? Alumnes de Vt de primària de l’escola Bordils, de Bordils Aproximació a la història local l’escola Puig-Agut, de Manlleu Mestra: Pilar Congost i nacional a través del nomen- Mestres: Pep Bas i Montse Shakespeare & Sagarra clàtor viari de les ciutats de Vallbona, amb la col·laboració Alumnes de Vt de primària Barcelona i Olot d’Anna Ortin, Maria Josep de l’escola Sant Gregori, de Joan Bandrés, alumne de Vt d’ESO Palomar, Josep Castellón i Barcelona del col·legi Cor de Maria, d’Olot Cosme Arroyo Mestres: Óscar Amaya, Professora: Tura Badosa El llegat andalusí Montserrat Baixeras Nens robats a Espanya al marquesat de Llombai i Carme Bassas Àngels Guinovart, Núria Serra i Alumnes de Ur i Vt de primària Lídia Vega, alumnes de Vt d’ESO de l’escola Sant Francesc de del col·legi Mare de Déu de la Borja, de Llombai Serra, de Montblanc Mestre: Gerard Juanes Professora: Ester Martí

Memòria de l’any LJKM SK Besalú medieval i Estudi d’un ecosistema marí. Videolits: recreacions de Les nostres llegendes l’Hostal de Mallorquines Identificació de la biota poesia catalana moderna Tots els alumnes de la ZER Marc Font i Pau Bagó, alumnes macroscòpica i descripció de Alumnes de Sr de batxillerat de Narieda, d’Organyà, Coll de de Ur d’ESO de l’escola Bell-lloc les comunitats als diferents l’institut L’Alzina, de Barcelona Nargó i Peramola del Pla, de Girona àmbits biològics de la platja de Professor: Abraham Mohino Mestres: Esther Castellà Professor: David Pagès i Cassú Baix a Mar de Torredembarra Turisme arqueològic i Montse Viladrich L’aigua, font de vida i de Arnau Ribera, alumne de Tn al Maresme Projecte: de Cal Jepó riquesa. Els materials i de batxillerat de l’institut Hadyatou Camara i Georgina Tur, a l’escola Catalunya el seu reciclatge. L’univers. Les Torredembarra, alumnes de Tn de batxillerat de Tots els alumnes des de PU fins cultures del món. de Torredembarra l’institut Premià, de Premià a Xè de primària de l’escola El paisatge de Lleida Professor: Jesús Tabernero de Mar Catalunya, de Sabadell Alumnes de Sr d’ESO L’empremta de Lluís Carulla Professora: Margalida Capellà Participants: tots els mestres del de l’institut Manuel de i Canals Les serradores hidràuliques claustre dinamitzats per la cap Montsuar, de Lleida Adrià Marly, alumne de Sr de de les Valls d’Àneu d’estudis, el personal PAS i els Professores: Alba Huix, Carme batxillerat de l’escola Bell-lloc Martí Giménez, alumne de col·laboradors externs: pares, Roures, Ester Isern i Irene Seira del Pla, de Girona Tn de batxillerat de l’Escola avis, amics, gent del barri, enti- Professor: David Pagès i Cassú tats de la ciutat... Voreres escrites. Un passeig Tecnos, de Terrassa literari pels carrers del Prat Només vull la meva veu: Professor: Xavi Bellés Treball sobre Pere Calders de Llobregat poemes de Josep Grau i Miquel Espigulé i Plana Tots els alumnes de l’escola Alumnes de Ur d’ESO Jofre musicats per Gil Grau (KSKJ-KSNJ) Les Pinediques, de Taradell de l’institut Salvador Dalí, i Company Marc Espigulé, alumne de Tn Mestres: tots els mestres de del Prat de Llobregat Gil Grau, alumne de Tn de de batxillerat de l’institut l’escola coordinats per Josep Professora: Alba Sabaté batxillerat del col·legi La Salle, Montsacopa, d’Olot Romeu i Rosa M. Ricart de Manlleu Professora: M. Teresa Danés Escriviu, llegiu i creixiu. Voleu que us expliquem Professora: Meritxell Guitart un conte? L’urdú i el català són una Visita d’Emili Teixidor Alumnes de Vt d’ESO de l’insti- Recerca sobre el TDAH mateixa llengua. L’estudi com- a l’escola Antoni Gaudí i tut El Cairat, d’Esparreguera Anna Mar Terradellas, alumna paratiu de l’urdú i el català homenatge a l’escriptor Professora: Joana Llordella de Tn de batxillerat de l’institut Iram Zafar, alumne de Tn de Tots els alumnes de l’escola Antoni Pous i Argila, de Manlleu Antoni Gaudí, de Sant Boi de El nostre cel és la terra: en la batxillerat de l’institut La Ribera, Professora: Cristina Beltrán de Montcada i Reixac Llobregat terra tinc l’arrel. El comte Mestres: equip de mestres de Arnau, de Joan Maragall Pere Calders: Professor: Màrius Carbonell l’altre nom de les coses l’escola coordinats per Maite Alumnes de Ur i Vt d’ESO de Aire: acció i reacció explosiva. Fillat i Àngels Círia l’escola cooperativa El Puig, Erola Palau i Cèlia Tort, alumnes La química de la pirotècnia d’Esparreguera de Tn de batxillerat de l’institut Martí Sànchez, alumne de Tn de Juguem? Si vols jugar, Professora: Anna M. Oliver Jaume Callís, de Vic batxillerat de l’institut hauràs de cooperar Professor: Enric Martín Tots els alumnes de l’escola Natura M.J. Acció performati- Cendrassos, de Figueres L’escola els anys seixanta i Professora: Sònia Moret Països Catalans, de Lleida va i multimedial en tres actes Mestres: tot l’equip de l’escola Alumnes de Vt d’ESO de setanta. Escoles progressistes Estudi sobre l’impacte l’institut Arabista Ribera, catalanes: Escola Mireia econòmic que provocaria la de Carcaixent Marc Alabart, alumne de Tn de independència de Catalunya Música batxillerat de l’institut Jaume Professors: Adolf Murillo i Núria Falcó, alumna de Tn de Hi havia una vegada... Conxa Rovira Balmes, de Barcelona batxillerat de l’institut Vila Professor: Ricard Serrano La banda sonora La forneria de Gràcia, de Barcelona dels contes infantils Helena Coll, Núria Rabassa i Millor amb xantana? Professora: Cèlia Torrent Alumnes de nivell avançat de Regina Teixidó, alumnes de Alba Serrano, alumna de Tn de l’escola municipal de música batxillerat de l’institut Arnau Vt d’ESO de l’escola Maristes Diversos nivells Robert Gerhard, de Valls Valldemia, de Mataró Cadell, de Sant Cugat del Vallès Mestra: Rosabel Bofarull Professor: Jaume Prat Professora: Pilar Benedicto La biografia Tots els alumnes de la ZER Projecte Retis: transport i La dona a l’Esparreguera de la transició (KSQM-KSRM) La Segarra, de Sant Antolí D premis de D.BBB euros emmagatzematge d’energia Mestra: Carmina Ollé cadascun a experiències que Alumnes de Vt d’ESO de l’escola Andrea Llamas i Marta Negre, alumnes de Tn de batxillerat de Descobrim les barraques fomentin la comunicació en Cor de Maria, de Valls català entre l’alumnat dintre i Professor: Pere Compte l’institut El Cairat, de vinya del nostre poble d’Esparreguera Alumnes de l’escola de Maians fora de l’aula Professora: Joana Llordella i Coll de Gossem, de Maians Contapatis Batxillerat i cicles formatius Estudi de l’eficàcia del marro Mestra: Núria Corbella Alumnes d’educació infantil i La cuina dels vint-i-cinc del cafè en la fertilització de Foto-Poesia primària del col·legi Sant José Míriam Asturias i Rubén Ruiz, diferents espècies vegetals Alumnes des de PV fins a de Calasanz, de Fraga alumnes de Ur de CFGM Cuina i Estel Call, alumna de Tn de bat- Wè de primària de l’escola Mestra: M. Dolors Serveto Gastronomia i Serveis de xillerat de l’institut Montsoriu, El Sitjar, de Linyola L’escola avui Restauració de l’escola Joviat, d’Arbúcies Mestres: Teresa Capell, Pepita Tots els alumnes de l’escola de Manresa Professora: Anna Torrent Fabregat, Ramon Martí, Isabel La Monjoia, de Sant Bartomeu Professor: Daniel Pons El Nautilus i la successió Morera i M. Àngels Pastó del Grau A la recerca d’aliments de Fibonacci Emprendre a la meva escola Mestres: Alícia Anfruns, amb antioxidants Alumnes de Sr de batxillerat Alumnes de cicle inicial i cicle Lídia Noguera i Laura López Lluís Guasch, alumne de Tn de l’Escola Andorrana de mitjà de l’institut escola Mare de batxillerat de l’institut Batxillerat, de la Margineda de Déu del Portal, de Batea Guindàvols, de Lleida (Andorra la Vella) Mestres: Merche Albiac Professor: Anicet Cosialls Professora: Marisol Canal i Jaume Folqué

SL Castells K. Pòster del EGè aniversari Segona Jornada Premis Baldiri Reixac dels Premis, inclòs en l’opuscle commemoratiu La Segona Jornada Premis Baldiri Reixac editat per a l’ocasió. va dur-se a terme el dissabte S[ d’octubre L. Imatge promocional a l’Escola Vedruna de Balaguer. La trobada, de la campanya de micromecentatge oberta al professorat i a estudiants de Cièn- impulsemelsbaldiri.cat cies de l’Educació, va servir per presentar M. Portal els treballs premiats en la darrera edició dels bonespractiquesbaldiri.cat, Premis Baldiri Reixac i inter canviar expe- realitzat conjuntament amb riències. Una quarantena de professors guar - la UOC i on es podran con- donats van presentar-hi les seves iniciatives sultar treballs premiats. a l’aula i projectes de centre. Les presentacions, realitzades de manera simultània, estaven distribuïdes en blocs com l’aplicació didàctica de les TIC, l’estímul de la creativitat i la qualitat en l’expressió lingüística, el foment de l’ús de la llengua entre l’alumnat, el treball de la cultura popular, l’aprofun - diment en el coneixement de l’entorn i l’ensenyament de la llengua i la integració dels nouvinguts. Josep Lluís Micó, autor del llibre Ciberètica. TIC i canvi de valors, de la col·lecció Observa tori dels Valors, va fer la conferència central de la jornada. L’activitat va comptar amb la col·laboració de la Facul- tat de Ciències de l’Educació de Lleida, el Departament d’Ensenyament i la Societat Catalana de Pedagogia.

Les bones pràctiques Baldiri a l’abast

La Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Lluís Carulla han posat en marxa una pàgina web (www.bonespractiques - baldiri.cat) en la qual es poden consultar treballs i activitats guardonats als Premis Baldiri Reixac. El portal vol esdevenir un banc de bones pràctiques pedagògiques a l’abast de la comunitat educativa.

Impulsem els Baldiri!

Quan Lluís Carulla va crear els Premis Baldiri Reixac, va proposar als receptors de la Nadala que fessin aportacions per tal de dotar-los econòmicament. Aquesta fórmula va avançar-se al que avui coneixem com a micromecenatge. Enguany, a ﬁ d’assegurar la continuïtat dels guardons, hem iniciat la campanya impulsemelsbaldiri.cat. Ara, a tra- vés de la web www.impulsemelsbaldiri.cat, es po drà triar l’aportació que es vol fer als premis i saber què es pot rebre, a més a més de la Nadala, com a mostra d’agraïment.

Memòria de l’any LJKM SM X Premis Francesc Candel Consell Comarcal de la Segarra Activitat Sempre surt el sol Els Premis Francesc Candel són cinc guar- Cervera dons, dotats amb U.RRR euros cadascun, El lliurament de premis es va dur a destinats a reconèixer i difondre les bones terme el TT d’octubre del TRSU al Pati pràctiques en l’àmbit de la integració dels Llimona de Barcelona. ciutadans catalans d’origen immigrant. Després de valorar les WY propostes rebudes, el jurat, compost per Imma Boj, IX Premis d’Educació en el Lleure Andreu Domingo, Orland Cardona, Carles Duarte, Najat El Hachmi, Josep Gonzàlez- Els Premis d’Educació en el Lleure són Agàpito, Núria Llevot, Sandra Rodríguez i cinc guardons, dotats amb V.RRR euros Laia Tomàs, va atorgar els cinc Premis cadascun, destinats a promoure projectes Francesc Candel a les entitats següents: i a reconèixer experiències i trajectòries de caràcter educatiu dins l’àmbit de Associació de Suport a les Joves l’educació social i del lleure. Sud-saharianes del Pla de l’Estany El jurat, format per Carles Barba, Sergi Projecte de suport a noies sud-saharianes Contreras, Josep Gonzàlez-Agàpito, Rosa que estudien batxillerat M. Pujol, Rafa Ruiz de Gauna, Antoni Reig Banyoles i Marta Rosàs, ha valorat les YT propostes rebudes i, després d’haver fet la delibera- Associació Amaziga ció corresponent, atorga els V Premis CAT-ARIF d’Educació en el Lleure del l’any TRSU a: Programa Llengua i cohesió social Sant Adrià de Besòs Trajectòria Religioses Adoratrius Programa SICAR cat, d’atenció a dones Fundació La Roda víctimes del tràﬁc de persones amb Barcelona ﬁnalitats d’explotació sexual La Fundació La Roda ha esdevingut, per la Barcelona seva dilatada trajectòria al llarg de més de trenta-cinc anys d’història, una entitat Consell Comarcal de l’Alt Empordà educativa de referència gràcies a la tasca Projecte d’integració educativa i social de desenvolupada a través del teatre, de la Roda de premsa de noies adolescents d’origen marroquí a música i de la llengua catalana. Mitjançant convocatòria dels l’IES La Jonquera l’educació en el lleure és present a tots els X Premis Francesc Candel, Col·lectiu Figueres barris de Barcelona i pràcticament a totes Mujeres Pa’lante, les poblacions de Catalunya, i participa en l’Hospitalet de Llobregat. diverses iniciatives europees. Ha portat a terme incansablement projectes solidaris com la Tamborinada, tallers de teatre social, la formació de professionals del sector del lleure i la lluita contra l’exclu- sió a través de tradicions festives integra- dores. La Roda ha treballat amb l’objectiu d’arribar al cor de la ciutadania per difondre la cultura i les tradicions del país.

SN Castells Premi a la millor experiència o projecte dels joves, amb l’objectiu que liderin pro- presentats que estigui fet per joves i/o jectes socials i se sentin protagonistes. adreçat a joves, ofert per la Direcció Promou l’associacionisme entre joves General de Joventut de la Generalitat de SV a TW anys de Sant Boi a partir d’un de Catalunya curs de dinamització juvenil i una forma- ció a l’Institut Marianao que culmina Esfera Jove amb una experiència pilot. Un cop Fundació Marianao avaluada l’experiència, els joves poden Sant Boi de Llobregat continuar vinculats a un viver juvenil de Perquè és un projecte que vol fomentar la la Fundació Marianao i madurar com a participació juvenil i el servei a la comu- grup. Projecte ben implantat i reeixit, nitat mitjançant la formació, l’assessora- Esfera Jove ja compta amb diversos ment, l’acompanyament i la motivació col·lectius juvenils en funcionament que participen a la vida comunitària.

Projectes i experiències

Aprenentatge i Servei al Centre Penitenciari Lledoners Associació per a les Presons pel Canvi Barcelona Per un projecte que millora la inserció social dels reclusos del Centre Penitenciari Lledoners mitjançant activitats de lleure desenvolupades per joves universitaris voluntaris. Gràcies a un des- tacat treball en xarxa –que ha contemplat recerca, acció comunitària i capacitació dels joves– entre la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, l’Associació per a les Presons pel Canvi –constituïda per universitaris– i l’associa- ció Grup UU, el projecte ha obtingut un alt impacte social i ha ajudat a millorar l’autoestima, la convivència, la creativitat i la incorporació dels interns a les xarxes normalitzades de la ciutat.

La recuperació de l’Aplec de l’Erola d’Hortsavinyà Agrupament Escolta i Guia Montpalau Pineda de Mar K. Guardonats als IX Premis Perquè és un projecte iniciat per joves i d’Educació en el Lleure, Palau Robert, Barcelona. gestionat per ells mateixos que ha impli- cat un gran nombre de persones, associa- L. Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família, i cions i agents educatius. Amb èxit han Montserrat Carulla, presidenta aconseguit recuperar un entorn natural i de la Fundació Lluís Carulla, una festa tradicional que ja no es realitza- lliurant els diplomes. va: l’Aplec de l’Erola d’Hortsavinyà, una M. Públic al concert de activitat genuïna de la població celebrada La Tresca i la Verdesca, abans el dilluns de pasqua, en la qual han dina- de l’acte de lliurament. mitzat un mercat de pagès, la missa i els goigs, una ruta, jocs i balls tradicionals.

Memòria de l’any LJKM SO Un grup de joves de l’AEiG Montpalau, L’Observatori dels Valors fent servei, ha encoratjat un gran nombre de persones perquè no es perdi una tradi- La col·lecció Observatori dels Valors va ció i un espai natural. publicar a la primavera el llibre Més enllà de l’espectacle mediàtic. Les potencialitats humanístiques Gaudim la cultura de l’esport, de Conrad Vilanou i Guillem Grup Infantil Sant Cosme (GISC) Turró. El llibre fa una aproximació a la El Prat de Llobregat situació actual de l’esport a Catalunya, El Grup Infantil Sant Cosme, entitat de des de l’esport escolar i el recreatiu ﬁns la Fundació Catalana de l’Esplai, treballa a l’esport d’elit; detecta actituds que es des de fa quaranta anys per a la millora canalitzen a través de l’esport, com ara la d’aquest barri del Prat de Llobregat. Amb violència, el narcisisme i l’homofòbia, les Gaudim la cultura, projecte d’actuació quals posen en perill el que hauria de ser comunitària basat en la cultura catalana una bona experiència esportiva; i fa un com a element d’inclusió i cohesió al·legat a favor de les capacitats construc- social, combina accions amb infants i tives i pedagògiques de l’esport. Més enllà famílies en quatre eixos: el foment de l’ús de l’espectacle mediàtic es va presentar el SY de de la llengua catalana en la vida quotidia- juny a la Sala Roma del Camp Nou, en na; la celebració de les tradicions i el un acte organitzat conjuntament amb calendari festiu; projectes d’aprenentatge la Fundació FCBarcelona i en què van i servei vinculats al territori i a l’agricul- participar l’exjugador d’handbol David tura del delta, i excursions per conèixer Barrufet i l’exatleta Javier Moracho. el paisatge natural i l’entorn humà de A la tardor va arribar a les llibreries Catalunya. Religions, espiritualitat i valors, del ﬁlòsof, escriptor i teòleg Francesc Torralba. La Faig el que vull crisi de transmissió de valors caracterís - Associació Educativa Integral tica de les societats postmodernes ha del Raval i Associació Candela comportat la irrupció d’una generació Barcelona de ciutadans que desconeixen l’univers Perquè és un projecte d’educació en religiós dels seus avantpassats. Paral·lela- valors que promou l’educació afectivo- ment, la hiperactivitat de la societat sexual entre adolescents i joves amb una d’avui ha comportat una impressió d’ac- metodologia activa i participativa i en celeració i de saturació emocional que coordinació amb els agents socials del ha desvetllat una fam d’espiritualitat i ha barri del Raval. Faig el que vull pretén fet créixer l’interès en mons religiosos prevenir situacions de vulnerabilitat i allunyats de la tradició occidental. exclusió social així com de violència de Francesc Torralba, en aquest nou volum gènere. Promou una visió de les relacions de l’Observatori dels Valors, relata el nai- basada en l’autoestima i l’autonomia dels xement d’aquesta nova espiritualitat laica joves i treballa per combatre les desigual- i es planteja si obrirà la porta a descobrir tats de gènere i els rols estereotipats. nous valors i a recuperar-ne d’antics. Editorial Proteus ha traduït al castellà L’acte de lliurament de premis es va el llibre Per una educació republicana. Escola i celebrar el SZ de març del TRSU al Palau valors, de Gregorio Luri, publicat per Robert de Barcelona. l’Observatori dels Valors l’any passat.

SP Castells Editorial Barcino

Edició de textos

L’Editorial Barcino, com a aportació a la commemoració del tercer centenari de la caiguda de Barcelona l’SS de setembre del SYSV, ha publicat un recull de cròniques escrites per catalans que van viure en primera persona el setge de la ciutat. El volum, preparat per Mireia Campabadal i Agustí Alcoberro, forma part de la sèrie «Autors moderns» de la col·lecció Els Nostres Clàssics. S’hi inclouen cinc textos. Dos d’anònims, entre els quals una gens Succinta memòria i relació breu del siti de Barcelona, i tres d’autor identificat. El primer d’aquests darrers, la Relació del siti de Barcelona, és escrit per un defensor de la ciutat, Manuel Mas i Soldevila. Per contra, el segon, la Crònica del setge de Barcelona, és obra del notari Aleix Claramunt, partidari de Felip de Borbó. Pel que fa al tercer, constitueix una mena de dietari del dia a dia dels habitants de la ciutat, i especialment de la comunitat caputxina a la qual perta- nyia Manuel Soler, el seu redactor, que el va deixar escrit entre les pàgines del llibre d’òbits de la comunitat. També dins d’ENC, en aquest cas a la sèrie «Autors medievals», ha aparegut el magnífic Espill de Jaume Roig, a cura d’An- tònia Carré. Al llarg de més de setze mil tetrasíl·labs, Roig hi narra la biografia fic- tícia i en clau satírica del seu personatge, i sobretot la visita en somnis que li fa el rei Salomó, amb el qual repassa tots els tòpics misògins medievals; les seves experièn- cies prèvies i les paraules de Salomó justi- ficaran la decisió del protagonista, que a partir d’aleshores decidirà viure ben allu- nyat del gènere femení. L’edició inclou K. Presentació de Més enllà de L. L’exjugador d’handbol destacades novetats textuals, com també l’espectacle mediàtic. Una reflexió David Barrufet i l’exatleta sobre les potencialitats humanístiques Javier Moracho en la pre- noves dades sobre la biografia de l’autor. de l’esport, de Guillem Turró i sentació de Més enllà de Ramon Llull ha estat igualment un Conrad Vilanou. Sala Roma, l’espectacle mediàtic. dels autors publicats durant el TRSU. A la Camp Nou, Barcelona. Bi blioteca Barcino n’ha aparegut la Vida de mestre Ramon, a cura d’Anthony Bonner. Llull va dictar aquesta biografia el SUSU, tres anys abans de morir, com a targeta de presentació al concili eclesiàstic de Viena del Delfinat. L’edició ofereix la versió catalana de l’obra acarada a l’original llatí, juntament amb les famoses miniatures de

Memòria de l’any LJKM SQ

SR Castells K. Presentació de la Karlsruhe elaborades poc temps després a medieval, i ha estat dirigit per Lola Badia. nova Història de la literatura catalana, Saló de Cent, partir del text de la Vida. Després d’una útil introducció al context Ajuntament de Barcelona. La Biblioteca Barcino i Tast de Clàssics històric i cultural, el lector hi trobarà estu- D’esquerra a dreta: Jaume comparteixen l’objectiu de fer assequibles dis que ofereixen una visió actualitzada, Ciurana, Jordi Porta, els autors catalans més representatius al ben atenta a les darreres novetats, sobre les Xavier Trias, Artur Mas, públic general. A la segona d’aquestes cròniques catalanes, sobre la tradició tro- Carles Duarte i Ferran Mascarell. col·leccions enguany hi han aparegut dos badoresca a Catalunya –lírica i narrativa– escriptors de pes: Joan Roís de Corella i i sobre les aportacions de dos personatges L. Els escriptors Francesc Serés i Sebastià Alzamora Anselm Turmeda. Del primer, se n’ha tan singulars com foren Ramon Llull i en la taula rodona publicat, en col·laboració amb l’Acadèmia Arnau de Vilanova. «Una literatura d’estat. Valenciana de la Llengua, una antologia El projecte, que se situa en la tradició de La literatura medieval amb el títol Perills d’amor. El volum, a cura les ja clàssiques històries de la literatura catalana en la nova Història d’Eduard J. Verger, inclou el conjunt de la de Jordi Rubió i de Martí de Riquer, aspira de la literatura catalana». Setmana del Llibre en seva obra poètica i tres proses, entre les a convertir-se en un text de referència, en Català, Barcelona. quals hi ha la coneguda Tragèdia de Caldesa. el qual els lectors trobaran interpretacions M. Porta de l’antic Palau Pel que fa a Turmeda, s’ha publicat la Disputa convenientment actualitzades de les prin- Reial Menor, un dels de l’ase, en versió d’Albert Mestres i Marta cipals obres de la literatura catalana. punts on passa l’itinerari Marfany. Es tracta d’un divertidíssim diàleg El volum publicat va ser presentat el per la Barcelona de entre el personatge de fra Anselm i un savi TU de maig al Saló de Cent de l’Ajunta- Bernat Metge. Ase, al voltant de la superioritat o no de ment de Barcelona en un acte multitudi- N. Lectura dramatitzada l’home respecte dels animals. La versió nari presidit per Artur Mas i Xavier Trias. de Lo somni de Bernat Met- catalana s’ha elaborat a partir d’una edició ge al Teatre Romea, amb la participació de Joan francesa del segle XVI, únic text que s’ha Amics d’Els Clàssics Pera, Jordi Boixaderas, conservat de l’obra. Toni Sevilla, Jordi Brau Més enllà de les publicacions, Barcino, i Miquel Pujadó. Traducció de clàssics sobretot a través dels Amics d’Els Clàssics, O. Jordi Boixaderas, en el ha participat en nombroses activitats per paper de Tirèsies, i Jordi En l’àmbit de les traduccions del català a donar a conèixer la literatura catalana anti- Brau, en el d’Orfeu, en la altres llengües, s’ha d’esmentar Lo somni ga. Així, el Z d’abril, en el marc de la com- lectura de Lo somni que es va fer al pati de l’Institut de Bernat Metge, en versió alemanya de memoració del sisè centenari de la mort d’Estudis Catalans. Roger Friedlein, en el que ja és el sisè títol de Bernat Metge, es va fer una lectura P. El baríton Joan Pons de la col·lecció Katalanische Literatur des dramatitzada de Lo somni al Teatre Romea canta Ramon Llull en la Mittelalters, publicada conjuntament amb –lectura que es va repetir al pati de l’Insti- presentació de la col·lecció Lit Verlag. En anglès ha aparegut Portraits of tut d’Estudis Catalans el T de juliol–. Tast de Clàssics a Ciutade- Holy Women: Selections from the «Vita Christi», L’editorial, igualment, va cedir materials lla, Menorca. d’Isabel de Villena, amb introducció i selec- per a l’exposició Bernat Metge i els clàssics, Q. Foto de grup dels Amics ció de Joan Curbet, i versió anotada de inaugurada el dia de Sant Jordi a l’IEC, d’Els Clàssics que van Robert D. Hughes; el volum és fruit del i va col·laborar, juntament amb altres ins- assistir a la presentació al projecte impulsat amb Tamesis Books. titucions, en l’elaboració de l’itinerari Matarranya. A la imatge, convent de Sant Salvador, «“Siats de natura d’anguila”: Bernat Met- Horta de Sant Joan. Història de la literatura catalana ge i Barcelona»; aquesta visita per alguns R. El llibreter Octavi Serret dels llocs més emblemàtics de la ciutat i Carles Duarte en la visita Entre les novetats de l’any, s’ha de remarcar medieval s’ha repetit en diverses ocasions dels Amics d’Els Clàssics molt especialment l’aparició del primer amb un èxit de públic remarcable. Així a Vall-de-roures. volum –dels vuit que està previst que con- mateix, Barcino va participar a la Setmana S. Joan Santanach, formin el conjunt del projecte– de la nova del Llibre en Català de Barcelona. coordinador de Barcino, Història de la literatura catalana. L’obra, coeditada D’altra banda, s’han dut a terme diver- intervenint a la taula per Enciclopèdia Catalana, l’Ajuntament ses presentacions de Tast de Clàssics arreu rodona «Petits editors, grans llibres». Setmana de Barcelona i Editorial Barcino, es duu a del territori: el SW de juny al Cercle Artís- del Llibre en Català, terme sota la direcció d’Àlex Broch i hi tic de Ciutadella, el TY de juliol a Vall-de- Barcelona. participa una llarga nòmina d’especialistes. roures (Matarranya), el TR de setembre a Aquest volum, Dels orígens al segle XIV, Dénia i el TV d’octubre al Festival de escrit amb un estil àgil i directe, és el pri- Poesia de Sant Cugat del Vallès. mer dels tres que es dedicaran a la literatura

Memòria de l’any LJKM SS K. Mireia Vidal-Conte Museu de la Vida Rural recitant el poemari ( cm. El Museu de la Vida Rural, fidel als objectius L. Lluís Foix va presentar per què va ser creat, va redoblar esforços La marinada sempre arriba l’any TRSU per potenciar els dos pilars al museu. sobre els quals s’assenta: la pedagogia i la M. L’artista Enric Adserà en cultura. Es va crear un extens programa de la inauguració de l’exposició tallers pedagògics, centrats en la pagesia, les Les parets dels meus tallers a l’Espluga de Francolí. eines del camp i la saviesa i la cultura populars, que han donat un valor afegit a les visi- N. Jordi Carulla-Ruiz, promotor de l’exposició tes escolars. En aquesta línia, enguany s’ha Joan Ponç i la literatura. iniciat la construcció i l’arranjament d’un O. Visita dels membres del jardí terapèutic i un hort ecològic, que està Consell Nacional de la Cultu- previst inaugurar l’any TRSV. Un espai de ra i de les Arts (CoNCA) reflexió –el jardí–, de treball –l’hort–, que al Museu. permetrà aprofundir en el coneixement P. Perico Pastor va exposar sobre el món rural, aquesta vegada in situ. les il·lustracions que va fer Com a altaveu i emissor de cultura, la de la Bíblia. construcció de l’edifici annex, inaugurat Q. Roger Vilà Padró, autor l’any passat, ha proporcionat un nou espai de la novel·la Marges, acom- expositiu que ha permès ampliar l’oferta panyat de Jordi Llavina. cultural del Museu. En aquesta nova sala es R. El festival de poesia van poder veure, entre altres, una mostra RUSC al jardí del Museu. sobre Joan Ponç i la seva relació amb la lite- S. La poeta Mireia Calafell ratura, una exposició commemorativa del llegint versos a RUSC. centenari del Celler Cooperatiu de l’Espluga KJ. Inauguració de l’exposi- de Francolí, una mostra del treball en blanc ció La forma del vent. Joies i petites i negre del fotògraf Enric de Santos, unes escultures, d’Antonio Hervás. joies de l’artista Antonio Hervás i una expo- KK. Exposició commemora- sició col·lectiva d’artistes contemporanis tiva del centenari del Celler Cooperatiu de l’Espluga, obra del Camp de Tarragona. El mateix espai de l’arquitecte modernista polivalent va servir per a presentacions de Pere Domènech i Roura. llibres, recitals de poesia, conferències i KL. Ramon Rosich, director jornades d’estudi com De la vinya a la fassina, del Museu de la Vida Rural, que va tractar, durant dos dies, de vinyes, lliura un catàleg del museu a vins i cooperativisme a Catalunya. Ismail Haidara, responsable La sala Lluís Carulla, la sala gran per a de la Biblioteca Kati de Tombouctou, de visita exposicions temporals, va acollir artistes de a Catalunya. renom durant el TRSU. S’hi van poder veure KM. Presentació de la novel·la les aquarel·les que Perico Pastor va fer per a Licantropia, de Carles Terés. una edició de luxe de la Bíblia, la sorpre- nent exposició Les parets dels meus tallers, de KN. Exposició Breathing time, on van participar artistes l’artista de Cabra del Camp Enric Adserà, i visuals tarragonins. les poesies de Josep Santesmases il·lustrades KO. Fotograma del poema per una cinquantena d’artistes. videogràfic Viatge a Mel·lífera, El Museu va participar a l’Any Espriu d’Albert Carreras, projectat amb la programació de tres exposicions al festival RUSC. entorn de la seva figura: una mostra sobre KP. Cartell de la primera Les cançons de la roda del temps, a partir d’inter- edició de RUSC, dissenyat per pretacions fetes per artistes de múltiples lamanera. disciplines –de la fotografia a l’escultura–, KQ. Portada de la novel·la una altra d’alumnes de l’escola d’art Marges, que transcorre pels Apel·les Fenosa i, finalment, un petit paisatges del Priorat. monòlit on es podia escoltar el poeta explicant la seva teoria estètica.

KJJ Castells

Memòria de l’any LJKM KJK Com ja és habitual, les presentacions un tast de mel i altres productes que se de llibres van succeir-se durant el TRSU. n’extreuen. La convocatòria, que serà Novel·les com El llaütista i la captaire, de Jordi anual, va tenir una bona acollida. Llavina, Una dona d’aigua, de Núria Esponellà, La col·lecció d’etnologia Museu Vida Licantropia, de Carles Terés, i Marges, de Roger Rural, de l’Editorial Barcino, va créixer Vilà Padró; memòries com La marinada amb la inclusió d’un nou llibre, Marges, sempre arriba, en les quals Lluís Foix evoca de Roger Vilà Padró. Primera novel·la de els anys de joventut i formació; reculls l’autor, parteix de les construccions d’articles com Però plou poc, de Josep Vallver- de pedra seca que han esculpit, des de fa dú –que, cal felicitar-se’n, el TRSU va fer segles, la morfologia del Priorat per fer noranta anys–, i llibres de poesia com ; cm. un cant a aquesta comarca i a la seva gent. La cicatriu, de Mireia Vidal-Conte, i Alba És voluntat del Museu publicar anualment del vespre, de Carles Duarte. un volum en aquesta col·lecció. Una de les novetats d’enguany va ser El Museu, d’altra banda, va col·laborar l’organització de RUSC, Festival de Poesia en l’organització del Sr Festival de Música C.Presentació de la Nadala de l’Espluga de Francolí, al jardí del Museu. Antiga de Poblet. Impulsat per Jordi Savall Fotograﬁa catalana contemporània Coordinat per Jordi Carulla-Ruiz, RUSC va i el Monestir de Poblet, el Festival va durar al Cercle Artístic de Sant Lluc, Barcelona. donar veu a cincs poetes catalans actuals: tres dies i va estar dedicat a la memòria Perejaume, Mireia Calafell, Jaume C. Pons de Montserrat Figueras. La resposta del D.El fotògraf Joan Fontcuberta i el director Alorda, Rosa Lentini i Jordi Pàmias. Durant públic en garanteix una segona edició, de la Fundació Lluís Carulla l’acte es va projectar el poema videogràﬁc per a l’estiu del TRSV, que tindrà un dia Carles Duarte. d’Albert Carreras Viatge a Mel·lífera i es va fer més de durada.

Presentació de la Nadala LJKL a Sant Lluc El dia TT de gener es va presentar la Nadala TRST, Fotograﬁa catalana contemporània, al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barce - lona. Van participar a la presentació Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, Lluís Utrilla, president del Cercle Artístic de Sant Lluc, David Balsells, coordinador de la Nadala, i el fotògraf Joan Fontcuberta, autor d’un dels articles.

Del KQKN al LJKN, a la Nadala LJKN La Nadala TRSV, coordinada per Josep M. Muñoz, farà un recorregut històric des del SYSV ﬁns a l’actualitat amb la voluntat d’oferir una perspectiva àmplia sobre les relacions de Catalunya amb Espanya. Els historiadors Joaquim Albareda, Xavier Arbós, Josep M. Domingo, Borja de Riquer, Andreu Domingo i Joan B. Culla hi parlaran sobre què va signiﬁcar la derrota del SYSV, la participació en el projecte espanyol de la Constitució de Cadis, la Catalunya de la Renaixença, la Mancomunitat, els «altres catalans» i el pas de l’autonomisme al sobiranisme.

KJL Castells

La dels castells és una tradició que va més enllà de la mera expressió folklòrica.Amb més de dos- cents anys d’història, els castells mantenen el seu vigor i, temporada rere temporada, conti- nuen creixent. Hem analitzat aquest fenomen des de diversos punts de vista: la història (amb una atenció preferent per l’eclosió dels últims vints anys i la projecció internacional), la música que l’acompanya, les referències literàries i artístiques, el ric lèxic que ha creat, les principals ﬁtes que ens ha regalat... Ens hi han ajudat alguns dels màxims especialistes en aquest àmbit, persones que, des de fa anys, escriuen i reﬂexionen sobre els castells: Josep Bargalló, Xavier Bro- tons, Xavier Capdevila, Joan Cuscó, Pere Ferrando, Efren Garcia, Raquel Sans i Guillermo Soler.

Nadala   Any  Castells

Nadala Any Castells