AL‡LEGACIONS I PROPOSTES AL PLA DE SERVEIS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA , EL PLA D‘URGELL I LES GARRIGUES
Observacions generals
Si la mobilitat és concebuda per desenvolupar socialment i econòmica el seu territori i com a eix de la igualtat d‘oportunitats, considerem que els serveis de transport públic de les comarques de la Noguera, el Pla d‘Urgell i les Garrigues han de donar resposta, bàsicament, a quatre demandes principals. La primera, que l‘oferta satisfaci les necessitats reals que exigeix la mobilitat obligada entre els pobles i Lleida. La segona, que els caps de setmana i els dies festius el transport públic també sigui una opció de mobilitat. La tercera, que la mobilitat nocturna associada al lleure (especialment del col‡lectiu jove) de les vigílies de festius, divendres i dissabte pugui significar, com a mínim, poder-se moure entre les capitals de les comarques, Lleida i els pobles que hi ha en el seu recorregut. I la quarta, i darrera, és la intermodalitat per tal de connectar els autocars amb els trens i ambdós amb l‘alta velocitat de l‘Avant i l‘AVE. D‘aquestes 4 demandes, el Pla de Serveis de les Comarques de la Noguera, el Pla d‘Urgell i les Garrigues solament en resol, i de forma molt mínima, la primera i de manera anecdòtica l‘última. El pla fa una proposta de serveis de transport públic de mínims i proposa uns increments d‘oferta tímids que permeten garantir, en general, els desplaçaments amb arribada a les 9 del matí a les capitals comarcals i a Lleida i el retorn al migdia i a la tarda. La dispersió d‘operadors de la zona dificulta l‘aplicació de mesures més globals, ja que majoritàriament és difícil incorporar un autobús si el volum de trànsit de l‘empresa no el justifica, però trobem a faltar una aposta decidida i ferma per millorar realment les freqüències. És un pla de serveis que queda curt i, tret
d‘algunes excepcions, la majoria d‘increments es basen en el fet de posar dues o tres expedicions addicionals al que ja hi ha actualment, en el millor dels supòsits. Pel que fa a la mobilitat obligada entre setmana, afirmem que es tracta d‘una millora mínima o insuficient del transport públic perquè el mateix pla de serveis desatén la seva diagnosi a l‘hora de fer les propostes. Trobem exemples evidents en la manca de previsió de transport públic en pols singulars com són els polígons o zones industrials, els mercats setmanals i altres punt d‘interès comunitari (espais esportius, culturals i d‘oci), i quan un servei específic no és idoni pel seu cost sí que cal incloure‘l en la planificació de la resta de serveis:
Diagnosi socioeconòmica i del servei actual (pàg. 39, volum 1)
Ateses les dimensions dels municipis de l‘àmbit d‘estudi, inferiors a 50.000 habitants, no hi ha una oferta destacable de zones comercials i d‘oci tret de les capitals comarcals on es concentra el major nombre de serveis: botigues, cinemes, teatre, zones esportives, etc.
Un fet que cal tenir en compte i que genera fluxos de mobilitat important són els mercats. Els dies de mercat dels principal municipis són: a les Borges Blanques, els dimarts; els dimecres, a Mollerussa i Ponts; els dissabtes, a Balaguer; i els diumenges, a Artesa de Segre. La Granadella destaca, amb dos dies de mercat a la setmana: el dimarts i el divendres.
Diagnosi socioeconòmica i del servei actual (pàg. 54, volum 1)
Com a complement de la informació sobre els principals sectors d‘activitat de l‘àmbit d‘estudi, en aquest apartat es llisten els polígons industrials de les tres comarques. Com que es tracta de zones de concentració d‘activitats i serveis molt diversos, generen i atrauen una part important dels desplaçaments que diàriament s‘efectuen en el territori per motiu de treball. Fins i tot la localització de grans comerços en aquestes zones també genera viatges de caràcter no obligat.
A més, si a això hi relacionem les dades dels desplaçaments intracomarcals, l‘índex d‘autocontenció i el pes del vehicle privat en la distribució modal d‘aquestes comarques resulta ineludible atendre les mobilitats obligades amb una major cobertura i servei que aquell que el pla proposa.
Són molt escasses les referències a un increment d‘oferta dels serveis actuals de caps de setmana i inexistents els de transport nocturn. Malgrat no haver-hi tanta demanda com en els dies feiners, caldria estudiar la implantació d‘una oferta mínima de 3 serveis d‘anada i 3 de tornada (matí, migdia i vespre) i pel que fa a la nocturna, caldria una oferta que permetés el desplaçament dels i les adolescents als centres d‘oci, cultura i esport de les comarques. Amb aquesta mesura es reduirien els viatges amb cotxe i moto i, en conseqüència, tindríem una disminució de l‘accidentalitat vial i de la mortalitat a les carreteres. Aquests serveis poden no ser justificables econòmicament, però sí socialment. I de fet, d‘acord amb les mateixes dades que ofereix la diagnosi del pla, en la seva pàgina 103, on fa referència a les dades de l‘Enquesta de Mobilitat Quotidiana de Catalunya de l‘any 2006, la mitjana dels desplaçaments de cap de setmana i festius disminueix, però tot i així continua havent-hi un nombre important de desplaçaments: —en un dia tipus, es registren 282.951 desplaçaments amb una mitjana de 3,03 desplaçaments per persona, en caps de setmana i festius la mitjana és de 2,15 desplaçaments per persona“.
En l‘aspecte pressupostari, la despesa bruta d‘aquest pla de servei és de gairebé un milió d‘euros, amb una cobertura tarifària global del 30% (despeses œ ingressos), la despesa real estimada és d‘uns 700.000 euros. Tenint en compte que el preu de mercat d‘un autobús (amb dos xofers treballant unes 16 hores, de dilluns a divendres) és d‘uns 200.000⁄, la inversió bruta és com si s‘haguessin invertit en uns 5 autobusos a temps complet en tot el pla. Com que les millores no han estat concentrades en determinats corredors, sinó que s‘han fet ajustaments mínims en força línies, aquests permeten millorar, en general, els principals serveis comarcals, però disten molt d‘una oferta atractiva de transport públic que hauria de tenir un país que realment pensa en clau de mobilitat sostenible i segura. L‘ampliació de la integració tarifària, d‘acord amb aquesta proposta de pla de serveis, és limitada en aquestes comarques perquè no s‘hi inclou el ferrocarril ni en el cas de la línia de Manresa (que beneficiaria els pobles de Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa i Bell-lloc d‘Urgell), ni en la línia de la Plana de Picamoixons (que beneficiaria els pobles Vinaixa, la Floresta, les Borges Blanques i Juneda) ni, de forma encara més incomprensible, el nou tram noguerenc del tren de la línia de la Pobla (Gerb-Sant Llorenç de Montgai-Vilanova de la Sal-Santa Linya i ger).
En correspondència a això exposat i amb la voluntat d‘aportar millores al pla de serveis, exposem tot seguit les següents propostes amb la confiança que puguin incorporar-se a la planificació definitiva.
Del Pla de Serveis de la Noguera 1
En relació a la mesura tercera: Connexió de Balaguer amb els trens Avant a l‘estació de Lleida Pirineus: es garanteixen com a mínim dues correspondències diàries que permetin als usuaris passar el dia a Barcelona
• Una correspondència amb l‘Avant que surt a les 8.05h de Lleida amb destinació Barcelona . Se soluciona, en part, la impossibilitat de connexió de l‘autocar amb els trens Avant, però segueix sense adequar-se la ferroviària (amb la línia Lleida-la Pobla de Segur) més enllà d‘avançar 5 minuts la sortida de Balaguer de la primera expedició, la de les 6.30h. Considerem imprescindible una millor coordinació horària d‘aquestes línies de tren, al més aviat possible, així com l‘augment de freqüències del trajecte Lleida-Sant Llorenç de Montgai. Aquesta qüestió respon a un criteri de millor aprofitament dels recursos existents i és una demanda dels ajuntaments de Lleida, Vilanova de la Barca, Térmens, Balaguer, Camarasa-Sant Llorenç de Montgai, ger i el Consell Comarcal de la Noguera, tal i com es recull a la Declaració de Balaguer, signada pels representants
1 Allò subratllat és text del document del pla.
locals d‘aquests ajuntaments, l‘1 d‘abril d‘enguany, a Balaguer, i que adjuntem a aquest escrit. En aquest mateix sentit s‘han manifestat recentment els ajuntaments de Lleida i de Camarasa i la Diputació de Lleida amb l‘aprovació de mocions en els plens municipals per demanar l‘adequació horària i l‘augment de freqüències.
• Una correspondència amb l‘Avant que arriba a les 21.20h a Lleida per tornar a la capital comarcal . L‘Avant de Barcelona que arriba a les 21.20h a Lleida, l‘AVE de Barcelona que arriba a les 21.05h a Lleida o l‘AVE de Madrid que arriba a les 21.40h a Lleida no tenen correspondència amb cap servei ferroviari cap a Balaguer (ni cap altre municipi de la Noguera: Térmens, Vallfogona de Balaguer, Gerb, Sant Llorenç de Montgai, Vilanova de la Sal, Santa Linya i ger; ni, és clar, cap a la Pobla de Segur). Si l‘expedició d‘autocar que vol crear-se és a les 22.00h, en resulta un temps d‘enllaç massa llarg amb les arribades de l‘Avant i l‘AVE de Barcelona. És cert que si es pretén que la persona usuària faci l'intercanvi d'una estació a l'altra, aquest temps pot considerar-se adequat, però és inadmissible plantejar-se no millorar aquesta intermodalitat: atès que no es pot garantir que tots els autobusos parin davant de l‘estació Renfe, s‘ha considerat un temps d‘enllaç mínim de 30 minuts entre l‘estació d‘autobusos i l‘estació Renfe de Lleida (pàg. 63 del volum 2 del pla de serveis). No sabem què impedeix garantir aquesta parada de l'autocar a l‘estació de Renfe, però, en qualsevol cas, ha de solucionar-se. A més, pensem que els temps de correspondència per ser eficaços haurien de ser d‘uns deu-quinze minuts i no de vint minuts com es proposa a la pàgina 63 del pla de serveis. Així ho indica el mateix pla, amb la millora de la sortida de Balaguer per agafar el primer Avant, pàg. 65: Avançament de 5 minuts de l‘actual sortida de les 6.30h de Balaguer del tren FGC Balaguer-Lleida per tal de garantir una arribada a les 6.54h a Lleida i facilitar el transbordament amb l‘Avant de les 7.05h. Per tant, la conclusió que se n‘extreu, a primera vista, és que les connexions Lleida- Balaguer s‘han de millorar substancialment, si cal garantint un servei d‘autobús que permeti la connexió de la capital de la comarca amb els trens Avant i AVE, però per a un màxim aprofitament de la línia ferroviària existent cal garantir un millor servei ferroviari en el tren Lleida-Balaguer-la Pobla. Per aquest motiu i de forma immediata s‘ha de fer realitat un augment de la freqüència de pas de trens de la línia la Pobla de SegurœLleida i la seva adequació horària a les principals línies de tren de llarga distància en el seu pas per la ciutat de Lleida. A continuació es presenta una proposta d‘horaris d‘aquesta línia amb la seva correlació amb els horaris Avant i AVE.
ESTACIÌ DE LLEIDA - PIRINEUS
ARRIBADA DE SORTIDA CAP A SORTIDA CAP A SORTIDA CAP BALAGUER I OBSERVACIONS BARCELONA AMB BARCELONA A MADRID LA POBLA DE L‘AVANT L‘AMB AVE AMB L‘AVE SEGUR
Nova creació 6.45 7.05 7.05 Balaguer
Nova creació la 7.20 8.05 Pobla de Segur
Nova creació la 8.35 9.40 9.05 Pobla de Segur
Nova creació 10.25 11.05 Balaguer
Nova creació 11.35 12.05 13.05 Pobla de Segur
Nova creació 13.00 13.40 Balaguer
Nova creació la 14.30 15.40 15.05 Pobla de Segur
Nova creació 15.40 16.05 17.05 Balaguer
Nova creació la 17.25 18.05 17.40 Pobla de Segur
Nova creació 18.40 19.40 19.05 Balaguer
Nova creació 20.15 21.05 21.05 Balaguer
Nova creació la 21.20 21.40 Pobla de Segur
ESTACIÌ DE LLEIDA - PIRINEUS
SORTIDA CAP A ARRIBADA ARRIBADA DE ARRIBADA DE BALAGUER I LA DE MADRID BARCELONA BARCELONA OBSERVACIONS POBLA DE AMB L‘AVE AMB L‘AVE AMB L‘AVANT SEGUR
Nova creació 5.45 Balaguer
Nova creació la 7.20 7.40 Pobla de Segur
Nova creació 9.05 9.20 Balaguer
Nova creació la 9.40 10.20 10.35 Pobla de Segur
Nova creació 11.40 11.05 11.55 Balaguer
Nova creació la 13.05 13.35 Pobla de Segur
Nova creació 14.35 Balaguer
Nova creació 15.40 15.05 15.20 16.55 Balaguer
Nova creació la 17.20 17.35 Pobla de Segur
Nova creació 19.05 19.15 Balaguer
Nova creació la 19.40 19.05 19.20 20.20 Pobla de Segur
Nova creació la 21.40 21.05 21.20 21.50 Pobla de Segur
Altres propostes que convindria recollir i no es veuen reflectides en el pla de serveis són les següents: Aquelles que permetin connectar amb transport públic localitats molt relacionades amb Balaguer, ja sigui perquè depenen sanitàriament del seu CAP o per motius laborals, i no disposen d‘una adequada freqüència de pas. Aquest seria el cas de poblacions com Vallfogona de Balaguer, Térmens... (caldria garantir expedicions que arribin a Balaguer abans de les 9.00h del matí i a l‘inrevés alguna que cobreixi la tornada a partir de les 20.00h).
Els serveis escolars —de portes obertes“ i els serveis —de demanda“ els dies no lectius (previstos a les propostes en l‘àmbit de la Baronia de Rialb, Tiurana, Vilanova de l‘Aguda, Cabanabona i Oliola) s‘haurien d‘estendre també a altres poblacions com Alòs de Balaguer o Bellmunt d‘Urgell. Aquests serveis permeten diagnosticar de manera més acurada les demandes de mobilitat. No es veu reflectida en el pla de serveis en cap mesura concreta referent al servei bus nit, que representaria l‘establiment d‘una línia nocturna que connectés Balaguer-Mollerussa-les Borges amb Lleida, poblacions generadores de mobilitat amb vehicle privat principalment el cap de setmana i en horari nocturn per tal de contribuir a una reducció de la sinistralitat que es produeix, sobretot els caps de setmana, a la nit-matinada.
Del Pla de Serveis del Pla d'Urgell 2
La inexistència de serveis de transport públic durant els caps de setmana, excepte el servei de bus suburbà que es crea en l‘àmbit de Mollerussa, amb dues línies que funcionen en una franja horària de les 7.00h a les 20.00h, els dies feiners (de dilluns a dissabte) .
Com a exemple, la vertebració i/o connexió entre les Borges Blanques i Mollerussa, i Mollerussa i Balaguer s‘haurien de garantir, com a mínim, serveis els dissabtes. En l‘àmbit Mollerussa-Linyola-Balaguer, el pla de serveis proposa crear una línia Mollerussa-Balaguer amb 4 expedicions per sentit els feiners (excepte dissabte), que permeti, d‘una banda, prestar un servei correcte entre Linyola i Mollerussa i, d‘altra banda, crear un eix vertebrador entre les dues capitals comarcals veïnes, tal com ho preconitza el PTVC, a més hauria d‘ampliar el servei als caps de setmana, com a mínim dissabtes, ja que, per exemple, a Balaguer dissabte hi ha mercat.
El Pla d‘Urgell és la comarca que compta amb més polígons industrials gràcies a la seva situació de proximitat a l‘A-2 i a l‘AP-2 cosa que afavoreix l‘assentament de zones industrials. En el pla de serveis no s‘explica com es resoldria la mobilitat laboral obligada dels treballadors i treballadores que presten els seus serveis en aquestes zones ni pel que fa a horaris, ni a accessibilitat i ni a la capacitat de connexió amb transport públic, ja que la ubicació d‘aquestes zones de concentració industrial no es troben al nucli de les poblacions. El Pla d‘Urgell és una comarca amb una important presència de pols d‘oci i de lleure nocturn, com pot ser la població de Mollerussa, i no es preveu cap servei de transport públic per fer front a aquesta realitat i que contribueixi a prevenir i reduir la sinistralitat que es produeix, sobretot, els caps de setmana a la nit-matinada. En l‘apartat de Connexió de les capitals comarcals amb l‘estació de Lleida Pirineus que figura en el pla de serveis es considera un temps d‘enllaç de com a mínim 30 minuts entre l‘estació d‘autobusos i l‘estació de Renfe de Lleida perquè no es pot
2 Allò subratllat és text del document del pla.
garantir que els autobusos parin davant de l‘estació de Renfe, creiem que és necessari i primordial que els autobusos parin i connectin amb l‘estació de Renfe a fi de garantir una intermodalitat efectiva i ajustar el temps d‘enllaç entre els dos modes de transport per tal que aquests siguin més atractius per a les persones usuàries.
Del Pla de Serveis de les Garrigues 3
La millora del transport públic en aquest a comarca es produeix exclusivament els dies feiners i no es preveuen uns serveis mínims per al cap de setmana. Es proposa una expedició entre les Borges Blanques i Arbeca els feiners i una expedició entre Arbeca i les Borges Blanques els diumenges per tal de crear enllaços amb el ferrocarril , aquesta millora no s‘estén a l‘àrea d‘influència de Vinaixa i no s‘hi inclou la possibilitat que els diumenges, els pobles més pròxims a aquesta àrea de proximitat de les Borges Blanques i Arbeca disposin de serveis de transport públic que els permetin enllaçar amb Barcelona. La intermodalitat pretesa entre bus i tren a Vinaixa no està suficientment optimitzada, perquè aquesta estació dóna cobertura a altres municipis que no es troben inclosos en aquesta intermodalitat (Tarrés, Fulleda, l‘Espluga Calba, els Omellons o la Floresta). Els serveis proposats en aquesta intermodalitat (bus/tren a Vinaixa) deixen fora les poblacions del Vilosell i la Pobla de Cérvoles en tres dels quatre nous serveis proposats. Els temps d‘enllaç previstos per tal de fer transbordaments (20-25 minuts) no estan suficientment ajustats, entenem que són molt més competitius temps d‘espera que oscil‡lin entre 10 i 15 minuts. Les connexions entre Castelldans i Lleida haurien de començar a Cervià de les Garrigues, igual que fan 3 expedicions de la línia Castelldans-Lleida que ho fan a l‘Albagés o des de l‘Albagés. No s‘ha previst cap desplaçament en transport públic nocturn, ni divendres ni dissabte, que tingui en compte l‘oferta d‘oci de les Borges Blanques i Mollerussa, caldria estudiar la possibilitat d‘un bus circular que connecti les Borges Blanques i Mollerussa.
Secretaria de Salut Laboral, Mobilitat i Medi Ambient de CCOO de les Terres de Lleida Lleida, 19 de maig del 2009
3 Allò subratllat és text del document del pla.