Agramunt Sota Les Bombes (1938-2008) Setanta Anys Del Primer Bombardeig

REPORTATGE MEMÒRIA HISTÒRICA per RAMON BERNAUS i SANTACREU

Agramunt sota les bombes (1938-2008) Setanta anys del primer bombardeig

Segre i la Noguera Pallaresa, ocupant tots el pantans i les centrals hidroelèctriques, dei- xant a les fosques gran part del país. Després de ser bru- talment bombardejada, Lleida va ser ocupada el dia 3 d’abril de 1938. Balaguer també fou ocupat. Agramunt quedava a menys de vint-i-cinc quilòme- tres del front, en una segona línia a la rereguarda, i era aquí on descansaven els soldats que portaven a primera línia, també era el lloc adient per emmagatzemar queviu- res, combustibles i municions que es traslladaven al front. Aquestes van ser les causes dels repetits i devastadors bombardeigs que va patir la nostra vila.

El primer bombardeig (dimarts 5 d’abril de 1938). ARXIU SIÓ El 30 de maig havien ar- Runes al carrer Castell pels estralls dels bombardejos de la ribat a Agramunt els primers guerra civil. A l’esquerra és on ncara que la Guerra Ci- re revolucionari, que havien soldats i era incessant el trà- avui hi ha la plaça de l’Onze de vil es patia des de feia arribat ja els primers refugiats fec de tropes i material de Setembre. Eun any i vuit mesos en d’Andalusia i del nord d’Espa- guerra. Degut a la por i al què la seva forma més cruel i de- nya. Tot i això la guerra encara s’explicava de Lleida, moltes vastadora, a últims de març es veia lluny. famílies passaven les nits fora de 1938, des d’Agramunt en- Els primers mesos de 1938 de casa, però ningú no s’espe- El dia 5 d’abril cara es continuava veient com Franco, després d’haver ocu- rava que es produís un bom- de 1931 a quarts una cosa llunyana, ja que el pat la cornisa cantàbrica i de bardeig massiu i indiscrimi- de deu del matí front d’Aragó es trobava a més tornar a reconquerir la ciutat nat. El dia 5 d’abril de 1931 de tres-cents quilòmetres, tot de Terol, iniciava una ofensiva a quarts de deu del matí Agra- Agramunt fou i ser els catalans els que l’es- en tot el front d’Aragó per tal munt fou atacat intensament atacat intensa- taven aguantant. Sí que és d’aïllar Catalunya de la resta per l’aviació franquista de la ment per l’aviació cert que els homes joves esta- de l’Espanya republicana. Els Legión Cóndor alemanya. franquista de la ven mobilitzats i eren al front, franquistes arribaven al mar Fem servir el relat més per- que hi havia restriccions eco- per Vinaròs i el front s’estabi- sonal de Lluís Pons: La gent Legión Cóndor nòmiques, que es produïen litzava de nou a dintre de Ca- creia que hi van participar

alemanya. enfrontaments socials de cai- talunya seguint el riu Ebre, el entre vint i vint-i-cinc avions. ▼

[MARÇ 2008] sió 529 39 REPORTATGE MEMÒRIA HISTÒRICA

▼ Poc després de Les primeres bombes van al cementiri. Durant dos o experiència ja sabien de què les dues primeres caure al Sindicat Agrícola, tres dies Agramunt va ser un anava, van córrer de seguida llençades des de bastant altu- poble abandonat on feren de a amagar-se, mentre que la andanades ja ra per una esquadreta de tres les seves els saquejadors de gent del poble no sabia què no era possible avions que venien del nord. tota mena. fer ni com actuar. localitzar les ex- Al cap de pocs moments una Pel que fa al nombre de víc- La veu popular apunta que plosions, perquè segona andanada de bombes times mortals, encara seguint l’objectiu d’aquest intens féu impacte al sector est de el relat de Lluís Pons, una per- bombardeig eren els bidons tota la vila s’havia la població. Poc després ja sona que va participar en la re- de gasolina i altres municions convertit en una no era possible localitzar les collida de cadàvers, diu que en provinents de l’indret de Ca- font d’espetecs explosions, perquè tota la van colgar vint-i-set, tot i que marasa en la retirada dels sol- de bombes i en vila s’havia convertit en una en el registre civil i en el llis- dats republicans, que havien font d’espetecs de bombes tat que dóna J. M. Solé només emmagatzemat a l’església i a una immensa i en una immensa fumera i se’n comptabilitza catorze. altres llocs de la vila. Aquest fumera i polse- polseguera. Després d’aque- Segurament que hi manquen material, però, l’havien tret guera. lla estona d’angoixa, el pànic soldats i refugiats que no van la nit anterior. El mateix dia s’apoderà dels agramuntins i ser apuntats al registre i pos- també foren bombardejades la majoria van marxar del po- siblement alguns dels ferits poblacions properes com Cla- ble anant a viure a masies i a greus que posteriorment mori- ravalls, Tàrrega, Vilagrassa i cabanes. La desbandada fou rien fora vila, com després es Artesa de Segre. tan grossa i general que fi ns i va poder comprovar. tot va afectar els responsables De tots, aquest bombardeig La segona tongada de bom- de l’administració municipal va ser el més greu que va pa- bardeig (dilluns 30 de maig) i el mateix alcalde, Pere Vi- tir Agramunt, ja que al marge Del 23 al 30 de maig els cens, no va saber com actuar de la gran destrossa material, republicans van atacar, sense i l’endemà va fugir cap a Bar- la gent estava desprevinguda èxit, els caps de pont que els celona. Els morts van restar i desconeixia el mal que po- franquistes havien establert a dos dies pels carrers fi ns que dien fer les bombes d’aviació. Més edifi cis enrunats Balaguer i a Tremp. Després en un altre indret de van ser arreplegats i sepultats Només els refugiats, que per d’haver contingut l’atac, l’avi- la Vila. ació franquista va bombarde- jar de nou Agramunt el dilluns 30 de maig al migdia. Per sort, els avions volaven molt alts i les bombes van caure als afores del poble. Durant l’estiu i la tardor de 1938 ja no hi va haver cap més bombardeig. Només de tant en tant passava la “pava”, avió de reconeixement que no acostumava a llençar bombes i només disparava algun tret. Els antiaeris republicans tam- poc no li disparaven per no ser localitzats. Durant aquest temps, i seguint els consells dels soldats, la gent portava a sobre un bastonet per tal de posar-se’l travesser a la boca en cas de noves bombes i evi- tar les conseqüències de l’ona

ARXIU SIÓ expansiva.

40 sió 529 [MARÇ 2008] van ocasionar un forat molt aquell servei es van tirar 120 gros a la plaça del Mercat. bombes d’aviació i es van dis- El dissabte 31 de desem- parar 24 tambors de bales de bre, Agramunt va ser bom- metralladora. bardejada dos cops: a les 9 El dia 12 de gener bom- del matí i al migdia. Aquests bardegen Agramunt i les car- bombardeigs intensos i se- reteres de Puigverd i Tàrrega guits van causar un gran sen- ja que creuen que hi ha em- timent d’impotència en la plaçades bateries de gran ca- gent que estava amagada als libre entre els pobles de Les refugis, semblava que no en Puelles i Puigverd i als afores sortirien vius. D’aquests dies d’Agramunt. Tiren un total de es té notícia de dues víctimes 96 bombes i 200 cartutxos mortals més. de metralladora. La informa- Interior del refugi de l’aeròdrom ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN ció de les missions diu textu- dels Salats. Del “Parte de Campaña de alment: La tercera tongada de bom- la Región Aérea de Levante, “SEGUNDA ESCUADRA. bardeigs (l’ofensiva del 3ª Sección de Operaciones”, Primer servicio: nueve aviones desembre-gener) tenim notícies d’altres bom- bombardean las fortiﬁ caciones El dimarts 27 de desembre, bardeigs sobre Agramunt i ro- situadas al N E de Agramunt, al migdia, la “pava” va tirar 4 dalies coincidint amb l’ofen- observándose incendios en el o 5 bombes petites. A les tres siva franquista. citado pueblo. Segundo ser- de la tarda es va produir un El dia 11 de gener de 1939 vicio: ocho aviones bombar- nou bombardeig. es bombardeja i metralla el dean el vértice Rodó después El divendres 30 de desem- poble de Mafet i les trinxe- de reconocer las carreteras a bre, a posta de sol, hi va ha- res properes al poble, abans Cervera y Tárrega, viéndose en Interior del refugi de l’església, ver un altre bombardeig. En de conquerir-lo el Cuerpo del ellas escasa circulación que que ara està en procés de aquesta ocasió les bombes Ejército del Maestrazgo. En no se consideraba objetivo de restauració. bombardeo. SEXTA ESCUADRA. Segun- do servicio: Seis aviones bombardean y efectuan fuego de ametralladora en cotas 385 y 387. Se observan tanques rojos en dirección a Puigvert de Agramunt y la voladura del puente situada en el Km. 20 de la carretera. Nuestras fuer- zas avanzan desde Mafet y Puellas”. Aquest dia el Cuerpo del Ejército del Maestrazgo ocupa Les Puelles, Puigverd i Agra- munt.

Els refugis Després del primer bombardeig, es van començar a construir a Agramunt una colla de refugis antiaeris per tal que es pogués amagar la població

ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN que restava a la vila. ▼

[MARÇ 2008] sió 529 41 REPORTATGE MEMÒRIA HISTÒRICA

▼ la base del pujol del Castell, que bombardejaven el poble: es va fer en un mes i mig, bui- com les bombes es despre- dant la terra de sota una gran nien dels avions i esclataven llosa de pedra saulonenca. El a terra aixecant una gran refugi del Pou de gel, situat polseguera. Gran nombre de a la part nord-oest del turó cases van ser destruïdes i es del Convent, es va utilitzar el van produir alguns morts i Pou de gel i el seu desguàs molts ferits. Una bona colla com a refugi per aixoplugar la d’aquests darrers van fer cap gent d’aquesta part de la vila. a la farmàcia on van ser ate- També cal assenyalar el refugi sos pel pare i la germana gran que van construir els soldats Carme, que fi ns al vespre no de transmissions instal·lats van pujar a la masia. Entre en uns horts a prop d’on hi nosaltres també hi estaven re- havia els cinemes Avinguda; fugiats els oncles Emili i Mer- avui aquest refugi és utilitzat cè amb els seus fi lls que ha- com a celler d’una casa parti- vien fugit de Barcelona amb cular. També van fer els veïns la seguretat que al poble po- un refugi de poca cabuda al drien trobar els aliments que raval de Baix, a l’era de l’Es- a ciutat escassejaven cada colà. O bé altres més o menys vegada més. Així mateix, lo particulars com el que van fer Bepet de cal Buero i família a prop de la plaça de l’Amball feren cap a ca l’Isidori, igual a base de comunicar dos ce- que el Josep Martorell, que llers de cases veïnes. tenia els pares al resguard d’una cabana. (...) El bom- Els bombardeigs d’Agramunt bardeig esbandí d’habitants Pòster del Front Popular de l’any a la literatura el poble que restà abandonat. 1938, amb què es fa una crida a Guillem Viladot, a les Ul- Casa nostra va ser tocada i co- habilitar nous refugis. El més gran va ser el refugi tramemòries explicà el primer mençà el trasllat de les coses de l’Església, que es va cons- bombardeig: “El dia 5 d’abril que es podien salvar. De la truir des del juny al desembre de 1938 el poble fou bom- biblioteca només es retiraren de 1938 sota de la nau prin- bardejat per l’exèrcit fran- els títols d’apotecaris fami- cipal i que ara està en procés quista. (...) Des de la masia, Dipòsit de bombes de l’aviació liars, i de la casa es van apar- feixita. Bombes com aquestes de recuperació i restauració. on tota la família ens havíem tar, amb cura, els joiells de la són les que van caure sobre la El refugi del Castell, situat a traslladat, vam poder veure mare, que procedien de quan nostra Vila. es casà l’àvia. Lligades dintre un mocador, van fer cap a la butxaca d’una bata que restà tota la guerra penjada d’un clau de la masia, sense que ningú en fes esment. Davant la possibilitat immediata que el confl icte bèl·lic abastés les nostres contrades, els oncles i els cosins se’n tornaren a Bar- celona. I ens vam quedar sols, ja que en Josep Martorell se n’anà a la guerra. Abans de marxar ens tocà el violí, i un gos llop que teníem, es passà tota l’estona plorant. Damunt

42 sió 529 [MARÇ 2008] Cal assenyalar nostre va caure una patacada agafades molt estretes, estem són nou! De seguida estan da- el refugi que van de solitud”. com dues estàtues, contem- munt del poble. Cauen bom- També Guillem Viladot a plant com bombardegen el bes. Ara es pot veure la res- construir els sol- la seva novel·la La cendra, poble. Tres, quatre, cinc, deu plendor de l’explosió, com si dats de transmis- descriu un dels bombardeigs bombes...! Columnes de fum fossin més potents. El poble sions instal·lats en que patí Agramunt vist des de i de pols s’aixequen enlaire. ben aviat queda tapat per una uns horts a prop l’era de la masia de ca l’Isi- Tot d’una, com si de sobte es grossa polseguera. El cam- dori a partir de la protagonis- fes la claror dins el meu cap, panar no es veu, ni el castell d’on hi havia els ta, la Filo: “Estic cosint una penso en el pare i la Laura. (...)”. ■ cinemes Avinguda; roba, quan arriba el Pere tot Ara arriba la mare, plorant. avui aquest refugi cridant: Avions, avions!!! Sor- Ramona, Ramona, diu: me’ls Bibliograﬁ a: és utilitzat com a tim al pati i a l’era. Vénen del mataran (...) Els avions han - La Guerra Civil a Agramunt. Col- cantó d’Aragó, una mica més donat mitja volta una mica leccionable de la revista SIÓ. Abril 1998, setembre 1989. celler d’una casa a l’esquerra de Lleida. Tot és més enllà i se’n tornen (...). - Lluís Pons. Història i anecdotari, particular. veure’ls, com sentir la primera Tornen!!, crida el Pere. Efec- revista SIÓ, abril 1980. explosió. Bombardegen el po- tivament, pel mateix indret - Solé J. M. i Villaroya, Joan. Catalu- ble!, cridem tots. Em fa una d’abans tornen els avions. nya sota les bombes (1936-1939). mica de basarda quedar-me Potser són els mateixos, pot- Publicacions de l’Abadia de Mont- al ras; me’n vaig a casa de la ser no; però el fet és que són serrat, 1986. mitgera. Des de les ﬁ nestres una colla més o menys igual. - Partes de campaña de la Región Aérea de Levante. Tercera sección del darrera, la Ramona i jo, En Pere, com si ara li interes- de operaciones. Aeródromo de Al- amb l’alè contingut i les mans sés saber-ne el nombre, crida: batarrech.

[MARÇ 2008] sió 529 43