REPORTATGE MEMÒRIA HISTÒRICA per RAMON BERNAUS i SANTACREU Agramunt sota les bombes (1938-2008) Setanta anys del primer bombardeig Segre i la Noguera Pallaresa, ocupant tots el pantans i les centrals hidroelèctriques, dei- xant a les fosques gran part del país. Després de ser bru- talment bombardejada, Lleida va ser ocupada el dia 3 d’abril de 1938. Balaguer també fou ocupat. Agramunt quedava a menys de vint-i-cinc quilòme- tres del front, en una segona línia a la rereguarda, i era aquí on descansaven els sol- dats que portaven a primera línia, també era el lloc adient per emmagatzemar queviu- res, combustibles i municions que es traslladaven al front. Aquestes van ser les causes dels repetits i devastadors bombardeigs que va patir la nostra vila. El primer bombardeig (dimarts 5 d’abril de 1938). ARXIU SIÓ El 30 de maig havien ar- Runes al carrer Castell pels estralls dels bombardejos de la ribat a Agramunt els primers guerra civil. A l’esquerra és on ncara que la Guerra Ci- re revolucionari, que havien soldats i era incessant el trà- avui hi ha la plaça de l’Onze de vil es patia des de feia arribat ja els primers refugiats fec de tropes i material de Setembre. Eun any i vuit mesos en d’Andalusia i del nord d’Espa- guerra. Degut a la por i al què la seva forma més cruel i de- nya. Tot i això la guerra encara s’explicava de Lleida, moltes vastadora, a últims de març es veia lluny. famílies passaven les nits fora de 1938, des d’Agramunt en- Els primers mesos de 1938 de casa, però ningú no s’espe- El dia 5 d’abril cara es continuava veient com Franco, després d’haver ocu- rava que es produís un bom- de 1931 a quarts una cosa llunyana, ja que el pat la cornisa cantàbrica i de bardeig massiu i indiscrimi- de deu del matí front d’Aragó es trobava a més tornar a reconquerir la ciutat nat. El dia 5 d’abril de 1931 de tres-cents quilòmetres, tot de Terol, iniciava una ofensiva a quarts de deu del matí Agra- Agramunt fou i ser els catalans els que l’es- en tot el front d’Aragó per tal munt fou atacat intensament atacat intensa- taven aguantant. Sí que és d’aïllar Catalunya de la resta per l’aviació franquista de la ment per l’aviació cert que els homes joves esta- de l’Espanya republicana. Els Legión Cóndor alemanya. franquista de la ven mobilitzats i eren al front, franquistes arribaven al mar Fem servir el relat més per- que hi havia restriccions eco- per Vinaròs i el front s’estabi- sonal de Lluís Pons: La gent Legión Cóndor nòmiques, que es produïen litzava de nou a dintre de Ca- creia que hi van participar alemanya. enfrontaments socials de cai- talunya seguint el riu Ebre, el entre vint i vint-i-cinc avions. ▼ [MARÇ 2008] sió 529 39 REPORTATGE MEMÒRIA HISTÒRICA ▼ Poc després de Les primeres bombes van al cementiri. Durant dos o experiència ja sabien de què les dues primeres caure al Sindicat Agrícola, tres dies Agramunt va ser un anava, van córrer de seguida llençades des de bastant altu- poble abandonat on feren de a amagar-se, mentre que la andanades ja ra per una esquadreta de tres les seves els saquejadors de gent del poble no sabia què no era possible avions que venien del nord. tota mena. fer ni com actuar. localitzar les ex- Al cap de pocs moments una Pel que fa al nombre de víc- La veu popular apunta que plosions, perquè segona andanada de bombes times mortals, encara seguint l’objectiu d’aquest intens féu impacte al sector est de el relat de Lluís Pons, una per- bombardeig eren els bidons tota la vila s’havia la població. Poc després ja sona que va participar en la re- de gasolina i altres municions convertit en una no era possible localitzar les collida de cadàvers, diu que en provinents de l’indret de Ca- font d’espetecs explosions, perquè tota la van colgar vint-i-set, tot i que marasa en la retirada dels sol- de bombes i en vila s’havia convertit en una en el registre civil i en el llis- dats republicans, que havien font d’espetecs de bombes tat que dóna J. M. Solé només emmagatzemat a l’església i a una immensa i en una immensa fumera i se’n comptabilitza catorze. altres llocs de la vila. Aquest fumera i polse- polseguera. Després d’aque- Segurament que hi manquen material, però, l’havien tret guera. lla estona d’angoixa, el pànic soldats i refugiats que no van la nit anterior. El mateix dia s’apoderà dels agramuntins i ser apuntats al registre i pos- també foren bombardejades la majoria van marxar del po- siblement alguns dels ferits poblacions properes com Cla- ble anant a viure a masies i a greus que posteriorment mori- ravalls, Tàrrega, Vilagrassa i cabanes. La desbandada fou rien fora vila, com després es Artesa de Segre. tan grossa i general que fi ns i va poder comprovar. tot va afectar els responsables De tots, aquest bombardeig La segona tongada de bom- de l’administració municipal va ser el més greu que va pa- bardeig (dilluns 30 de maig) i el mateix alcalde, Pere Vi- tir Agramunt, ja que al marge Del 23 al 30 de maig els cens, no va saber com actuar de la gran destrossa material, republicans van atacar, sense i l’endemà va fugir cap a Bar- la gent estava desprevinguda èxit, els caps de pont que els celona. Els morts van restar i desconeixia el mal que po- franquistes havien establert a dos dies pels carrers fi ns que dien fer les bombes d’aviació. Més edifi cis enrunats Balaguer i a Tremp. Després en un altre indret de van ser arreplegats i sepultats Només els refugiats, que per d’haver contingut l’atac, l’avi- la Vila. ació franquista va bombarde- jar de nou Agramunt el dilluns 30 de maig al migdia. Per sort, els avions volaven molt alts i les bombes van caure als afores del poble. Durant l’estiu i la tardor de 1938 ja no hi va haver cap més bombardeig. Només de tant en tant passava la “pava”, avió de reconeixement que no acostumava a llençar bombes i només disparava algun tret. Els antiaeris republicans tam- poc no li disparaven per no ser localitzats. Durant aquest temps, i seguint els consells dels soldats, la gent portava a sobre un bastonet per tal de posar-se’l travesser a la boca en cas de noves bombes i evi- tar les conseqüències de l’ona ARXIU SIÓ expansiva. 40 sió 529 [MARÇ 2008] van ocasionar un forat molt aquell servei es van tirar 120 gros a la plaça del Mercat. bombes d’aviació i es van dis- El dissabte 31 de desem- parar 24 tambors de bales de bre, Agramunt va ser bom- metralladora. bardejada dos cops: a les 9 El dia 12 de gener bom- del matí i al migdia. Aquests bardegen Agramunt i les car- bombardeigs intensos i se- reteres de Puigverd i Tàrrega guits van causar un gran sen- ja que creuen que hi ha em- timent d’impotència en la plaçades bateries de gran ca- gent que estava amagada als libre entre els pobles de Les refugis, semblava que no en Puelles i Puigverd i als afores sortirien vius. D’aquests dies d’Agramunt. Tiren un total de es té notícia de dues víctimes 96 bombes i 200 cartutxos mortals més. de metralladora. La informa- Interior del refugi de l’aeròdrom ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN ció de les missions diu textu- dels Salats. Del “Parte de Campaña de alment: La tercera tongada de bom- la Región Aérea de Levante, “SEGUNDA ESCUADRA. bardeigs (l’ofensiva del 3ª Sección de Operaciones”, Primer servicio: nueve aviones desembre-gener) tenim notícies d’altres bom- bombardean las fortifi caciones El dimarts 27 de desembre, bardeigs sobre Agramunt i ro- situadas al N E de Agramunt, al migdia, la “pava” va tirar 4 dalies coincidint amb l’ofen- observándose incendios en el o 5 bombes petites. A les tres siva franquista. citado pueblo. Segundo ser- de la tarda es va produir un El dia 11 de gener de 1939 vicio: ocho aviones bombar- nou bombardeig. es bombardeja i metralla el dean el vértice Rodó después El divendres 30 de desem- poble de Mafet i les trinxe- de reconocer las carreteras a bre, a posta de sol, hi va ha- res properes al poble, abans Cervera y Tárrega, viéndose en Interior del refugi de l’església, ver un altre bombardeig. En de conquerir-lo el Cuerpo del ellas escasa circulación que que ara està en procés de aquesta ocasió les bombes Ejército del Maestrazgo. En no se consideraba objetivo de restauració. bombardeo. SEXTA ESCUADRA. Segun- do servicio: Seis aviones bom- bardean y efectuan fuego de ametralladora en cotas 385 y 387. Se observan tanques rojos en dirección a Puigvert de Agramunt y la voladura del puente situada en el Km. 20 de la carretera. Nuestras fuer- zas avanzan desde Mafet y Puellas”. Aquest dia el Cuerpo del Ejército del Maestrazgo ocupa Les Puelles, Puigverd i Agra- munt. Els refugis Després del primer bombar- deig, es van començar a cons- truir a Agramunt una colla de refugis antiaeris per tal que es pogués amagar la població ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN que restava a la vila. ▼ [MARÇ 2008] sió 529 41 REPORTATGE MEMÒRIA HISTÒRICA ▼ la base del pujol del Castell, que bombardejaven el poble: es va fer en un mes i mig, bui- com les bombes es despre- dant la terra de sota una gran nien dels avions i esclataven llosa de pedra saulonenca.