Peter Celsing: 1920-1974

Jan Henriksson

In 1966, the same year in which Aldo Rossi pub­ L'any 1966 -el mateix en que Aldo Rossi publica lished L 'archittetura del/a citta in ltaly and Robert Ven­ L 'architettura del/a citta a Ital ia i que Robert Venturini ed ita turi's Complexity and Contradiction in Architecture ap­ Complexity and Contradiction in Architecture als Estats Units, peared in the United States, Peter Celsing began the re­ Peter Celsing comenc;:a la reconstrucció de la seva propia construction of his own house, Klockberga (ill. 1 ), in casa, Klockberga (i l. 1), situada a Drottningholm, als afores Drottningholm on the outskirts of Stockholm, one of the d' Estocolm, una de les primeres obres constru"ides a manera first works built as a revisionist manifesto. before its de manifest revisionista avanc;:at -i a"ill at , t enint en compte quent oeuvre. l'obra posterior de l'autor-. king one of his most central and paradoxical Amb una de les seves obres centrals - i m és works as my departure point, 1 want to look back paradoxals- com a punt de partida, el meu in time, to the years in which as a young archi­ propósit és mirar enrera, cap als anys en tect Celsing attempted to renew traditional que, essent un arquitecte jove, va intentar Swedish architecture through his projects for renovar !'arquitectura tradicional sueca amb severa! churches, such as those of Harlanda els seus proj ectes per a d iverses esg lésies, (1952-59), Vallingby (1953-59) and Almtuna com ara les de Harlanda (1952-59), (1954-58). However, 1 should also like to describe Vallingby (1953-59) i Almtuna ( 1954- 58). the period between 1966 and 1974, the year of his pre­ Pero voldria descriure també el període compres mature death, when as a by now fully established pro­ entre 1966 í 1974 (l'any de la seva m o rt prem atura), durant fessional he opened roads towards a new Swedish ar­ el qual, essent ja un arquitecte consolidat, va obrir el camí chitecture with his buildings for the Film lnstitute cap a una nova via arquitectónica a Suecia amb els seus (1967- 71). the Church of Nacksta (1969), or the com­ edifícis pera l'lnst itut Cinematografíe (1967- 71 ), l'església plex formed by the cultural centre (1965-76) and the de Nacksta (1969) o el conjunt format per la Casa de la Bank of Sweden ( 1965- 76) in Stockholm. Cultura (1965-76) í el Banc de Suecia (1965-76), a Peter Celsing was a pupil of Gunnar Asplund, al­ Estocolm. though his career evolved very much under the influence Deixeble de Gunnar Asplund, l'evolució de Pet er Celsing es also of architects such as Sven lvar Lind and Sigurd va ve ure ta mbé des de molt avíat influ"ida per arquitect es Lewerentz, both representatives of t he well- known com Sven lvar Lind i Sigurd Lewerentz, tots dos Swedish building tradition. representants de la coneguda tradició constructiva sueca. l. Celsing was to accept this tradition over a long period 1.- Peter Celsing assumiria aquesta tradició durant un ílarg (between 1952 and 1960); however. he strove always to període (entre els anys 1952 i 1960); no obstant aixó, equate the particular formal universe of his masters with procuraría fer compatible l'univers formal particular deis seus innovatory procedures and vocabularies. mestres amb procediments i vocabularis renovats. Evidence of chis dichotomy are his alternative projects in Una prava d'aquesta dicotomia són els projectes alternatius on which slightly vernacular forms, so much beloved by the les formes lleument vernaculars, tan apreciades per la tradició local tradition, were to be incorporated into results far local, es diluirien en resultats més implicats amb un more committed to a strict technical functionalism (let us funcionalisme tecnic estricte -recordeu, a aquest respecte, reca/1 in this context projects such as those for the station projectades com el de l'estació d'Angby (Estaco/m, 1948- in Angby (Stockholm, 1948-52. i/1. 2). in which the clear­ 1952}, on la nitidesa de les marquesines i deis espais cut canopies and interiors suffice to characterise the com­ interiors són suficients per caracteritzar el conjunt (il. 2)-. plex). No obstant aixó, és el tema de les esglésies, desenvolupat de

81 2

However, it is with his church projects, developed inanes­ manera especialment significativa durant aquest m ateix pecial/y significant way during this period, that Celsing període, el que permet a /'arquitecte situar en el seu punt managed to situate with accuracy the then incipient de­ exacte el debat entre tradició i expressivitat moderna, queja bate between tradition and modern expressiveness.ll l havia comem;:at aleshoresl11.

The Church of Harland a in Gótteborg ( 1952- 59) L' esg lésia de Harlanda, a Gótteborg (1952- 59) During the 'fifties, Peter Celsing designed a series of Durant la decada deis 50, Peter Ce lsing dissenyaria, churches for different Swedish p rovinces. The f irst of efectiva ment, una serie d'esglésies a diverses províncies these, in Gótteborg, was the result of his w inning an ar­ sueques. La primera d'aquestes esglésies, a Gótteborg, va chitecture competition in 195 1, when the architect was ser el resultat d'un concurs d'arquitectura guanyat l'any o n ly thirty-one years old. Despite 195 1, quan l'arquitecte tenia 3 1 anys. his youth, however, Celsing intro­ M algrat la seva juventut, Celsing ja duced in this project new themes apunta en aquest projecte alguns hitherto unheard-of in Swedish ar­ temes nous fins aleshores insolits en chi tect ure. T he dramatisation o f !'arquitectura sueca. La dramatització both m ovement and composition, del moviment i la composició, la llum, the light, and the force and expres­ la for9a i l'expressió deis materials sion of the materials once again ac­ tornen a tenir un gran va lor, i es quired great value as direct, intuitive m anifesten coma valors intuHius, elements. di rectes. 3 For the Church of Harlanda (ill. 3) the architect used A l' església de Harlanda (il.3). l' arquitecte utilitza formes simple, sturdy cubic forms which he dressed in a suit of cúbiques senzilles i f ortes que revesteix en un embolcall de brown Swedish brick in which the mortar, the joins and maons suecs marrons, on l'argamassa, les unions i els the details constitute the architecture itself. The simple detalls constitueixen tota !'arq uitectura. El recinte interior, two-aisle interior, covered with the same bricks as those senzill i de dues naus, recobert t ambé amb els mateixos on the fas;ade , i s illuminated by the light entering maons de la fa9ana, s'il.lumina mitj an9ant finestrals through enormous windows. enormes. Els m aterials són homogenis, escassos i severs: Th e materials are few, homogenous and severe: maó, fusta i v idre, materials trad icionals que han estat brick, wood and glass; traditional materials treated. nev­ tractat s, no obstant aixo, d' una manera fortament ert heless, in a strongly expressive way. expressiva.

The Church of Vallingby, Stockholm (1953-59) Església de Vallingby, a Estocolm (1953-59) The Church of Hiirlanda stands on a peaceful hill. The Si l'església de Harlanda se situa al damunt d'un placid t uró,

1. The tmes m ttaltcs are addltJDnal notes on che work of (11 Els fragmencs en cursiva corresponen a notes annexes sobre l'obra de Pecer Celsing mcluded co complemenc che or¡gmal cexc by Peter Cels1ng destmades a completar, de manera peral. lela. el text mtcml del P rofessar Henrtksson. professor Jan Henriksson.

82 church of Viillingby (ill. 4), on the l'església de Viillingby (il.4) es troba, other hand, is in a suburb on the en canvi, als afores d'Estocolm, en un o utskirts of Stockholm built during suburbi constru.lt durant la decada deis the 'fifties in the style of the English 50, seguint el model de les new towns new towns. Using the sa me materi­ angleses. Amb els mateixos materials als as !hose for Hiirlanda, and apply­ que els de l'església de Hiirlanda -i ing the same forceful criteria, Cels­ també ambla mateixa rotunditat- es ing here built a church- fortress, ele- va construir aquí una església­ sed on all sides and with ene single •.· •... , fortalesa, tancada per tots els costats entrance gate, reinforced by a silver amb una sola contraporta d'entrada 4 cross. The peace and quiet of the place is enhanced by refor9ada amb una creu de plata. the constan! murmur of water in the enormous granite La quietud del recinte queda amplificada mitjan9ant el baptismal font. degoteig constant de l'aigua de l'enorme pica baptismal de granit, sempre humida. The Ludvika Crematorium (1954-58) El crematori de Ludvika (1954-58) In 1953 Celsing won a limited L'any 1953, Celsing va guanyar un competition for the design of two concurs restringit per dissenyar dues new mortuary chapels to be built on capelles mortuories noves sobre un a slope overlooking Lake Vessman, pendent del llac Vessman, a la ciutat in the city of Ludvika. The architect de Ludvika. Peter Celsing va dissenya r designed a single body for both un sol cos per a totes d ues capelles chapels (ill. 5), once again using 5 (il.5). wood, glass and baked brick as his staple materials. També aquí els materials de l'acabat exterior són la fusta, el However. the openings and the niches are dramatised vidre i el maó cremat. even further in this project, since they are given varied, No obstant aixo, en aquest projecte es dramatitzen encara almost random, placing and depths. més les obertures i els nínxols en Celsing 's "plasticist" leanings emer­ donar- los ubicacions i profunditats ged here in the form of a search for a variades i quasi aleatories, instaurant dramatic, artificial expressiveness d'aquesta manera un cert afany capab/e of going beyond the tranquil plasticista en el qua! ja s 'intueix la balance of tradition. recerca d 'una expressivitat dramatica i When we examine Ce/sing's sketches artificial capat;: de superar /'equilibri and drawings from this period, we tranquil de la tradició, cap a la qua/ see vast openings to contradiction evolucionaría /'arquitectura de Ce!sing and ambiguity, a duality towards 6 amb el pas deis anys. which his architecture was increasingly to develop over Es tracta d 'un camí esquitxat de projectes de vegades the years. His career at this time was spattered with occa­ particularment "expressivistes ", com /'edifici contundent sobre sionally very "expressivist" p rojects, such as his striking les roques a Stadsgárdsberget (1962-63 il. 6) o bé e/s seus edifice on the rocks in Stadsgardsbe- esbossos per al Stockholms Enskilda rget ( 1962-63, i/1. 6) or his sketches Bank (1961-62), peró que no trigaria a for the Stockholms Enskilda Bank inclinar-se cap a vies més abstractes i (1 9 6 1-62}, but his work was soon to objectuals. evo/ve towards more abstract and 11.- El s anys 1965- 66 arriba l'esclat. objectual forms. En 1 966, Peter Celsing guanya, amb 11 . The explosion came in 1966, la seva proposta per a la Casa de la the year in which Peter Celsing. with Cultura, el Teatre i el Banc Nacional h is project for the cultural centre, de Suecia, el concurs per a la theatre and National Bank of Sweden, won the competi­ configuració d el punt central de la capital de Suecia, tion for the configuration of the central p oint of the la pla9a de Sergels Torg, a Estocolm, un projecte ambiciós Swedish capital, the square of Sergels Torg, an ambi­ a gran escala (formal i infrastructural) destinat a tious, large-scale project from both the formal and in­ reestructurar una zona clau, i configurat com un enorme nus frastructural points of view, requ ired to restructure de comunicacions.

83 a key area as an enormo us co mmunicatio ns nucleus. Amb aq uest important projecte, el despatx de Celsing With this majo r project Celsing's practice grew con ­ creix considerablement i aviat rep altres encarrecs de gran siderably and he w as soo n to receive other larg e-scale volum, com l' església de Nacksta (1969), la Universitat co mmissions such as the Church of Nacksta (1 9 69), the d'Uppsala ( 1971 ). el pare de Kungstradgaarden ( 1 97 1). a University of Uppsala (1971 ). the Kungstriig árden Park Est ocolm, o l'lnstitut Cinematografíe d'Uppsala (il.7), un (19 70) in Stockholm and the Uppsala Fi lm lnst itute (ill. edifici-contenidor gegantí situat a la periferia nord d'Estocolm 7). a gigantic cont ainer building on the northern p eripher y i adrer;at a allotjar institucions i sub-edificis diversos of Stockholm destin ed to house insti tutions and a variety mitjanr;:ant la disposició de grans sales i espais de relació, of sub-buildings through a layout of large ha lis, com muni­ punts de comunicació i de trabada entre les zones funcionals cation areas and points of encounter between the di fferent variables i diferents. and va riable functional zones.

The Cultural Ce ntre and the Provisional Parliam ent in La Casa de la Cu ltura i el Parlament provisional a la playa de Sergels Torg (1965- 7 6) Sergels Torg (1968- 76) The design and co nstruction of t he build ings fo r Ser­ Dissenyar i construir els edificis de Sergels Torg va ser pera gels Torg was for Celsing a constan! race against time. Celsing una lluita constant contra el temps. El Parlament de On January 1, 1971 the Swedish Parliam ent decided to Suecia havia decidit substituir, a partir de 1' 1 de gener de rep la ce t he t wo -chamber system for a single- cham ber 197 1, el sistema bicameral per un Parlament monocameral

•

. -· f IT I 1 ll 1 1 1 1__ l, ·J-' "':"-'-·"'11·: ;::·•:::::::::;·":....'.::.." - 1-"------:-' JJ., ... ·u .•a ·'" '·'""'"" 1 1~-. -··•·•••co , ...... · - ·· ·-· . ..,._ ""-''' a

•6 ...... :r.. ¡:::=:...¡ ' ; , ¿ .... ,·~ ~...... ~ ,. r-·-· -·. ~··---·"-"""" -"' - -

8 9

one for 350 members. lt was necessary to find alterna­ de 350 membres. Calia trobar locals provisionals durant els tive premises during the decade or so during which re­ aproximadament deu anys que trigaria la reconstrucció deis construction work on the Parliament buildings on the is­ edificis del Parlament sobre l' illa de Helgeandsholmen, a land of Helgeandshol men in Stockholm would last, and Estocolm. Tot seguit es va considerar la possibilitat it was immediately decided that part of the new build­ d'utilitzar una part deis nous ed ificis que s'havien de ings to be constructed in the Sergels To rg could be used construir a la playa de Sergels Torg. to this end. D' aquesta manera, es va encarregar a Peter Celsing que Thus Celsing was commissioned to modify his initial modifiqués la seva proposta inicial de manera que el Teatre proposal so that the theatre and part of the cultural cen ­ una part de la Casa de la Cultura poguessin ser ocupats pel tre could be occupied by the Provisional Parliament. Parl ament provisional. Between 1969 and 1971 the great container com­ Entre els anys 1969 i 1 97 1 es va dissenyar i construir el plex was d esigned and built to house the Provisional g ra n conjunt-contenidor amb el Parlament provisional i la Parliament, with the western part of the cultural centre part occidental de la Casa de la Cultura, destinada a serveis serving as auxiliary services. The speed with which this an nexos. La rapidesa am b la qual havia de ser constru-ida had to be built was a conditioning factor w hich deter­ aquesta darrera part van ser f actors decisius i condicionants mined the choice of a prefabricated steel and concrete per plantejar una construcció d'acer i f ormigó prefabricat . structure. The floors of the cultural cent re were de ­ Le s plantes de la Ca sa de la Cu ltura es van dissenyar com a signed as corbels and consoles that emerge from the m ensules que sorgeixen del sólid mur posterior de formigó, sol id concrete rear wall, thus leaving room for la rge gla­ de m anera que es disposen grans obertures de vidre ca p a zed op enings onto Sergels Torg (ill. 8,9). the concept of Sergels Torg (il.8,9); aquest concepte - el d'una seu cultural a building as open as possible onto the exterior that was oberta al m axim a !'ext erior- caracteritzaria posteriorment

84 10

Foto. B Malmquost.

85 later to characterise works such as the Po m pido u Centre edificis com el Centre Pompidou, a París. in Paris. Molts d'aquests grans espais interiors sense funcions Many of these large inner spaces without any strict estrictes serien aprofitats com enormes sales de reunions o function were to be used as enormous meeting halls or com menjadors del Parlament. Els interiors, efímers i d ining rooms for the Parliament, and strong colours temporals, es van plantejar sobre la base de colors forts. were used to characterise t he ephemeral and temporary A la -batejada en un comen9ament- "Casa del Teatre", interiors. darrere la Ca sa de la Cultura, es va habilitar la sala In the originally christened "theatre house" behind provisional per a les sessions plenaries, amb una capacitat the cultural centre, the plenary hall was provisionally pera 350 parlam entaris. Celsing va utilitzar aquí la llum del furbished for 350 parliamentarians. dia abocant- la des de dalt per tal de modelar l'espai, va Celsing here used natur al light, pouring in from disposar els mobles en diagonal per crear una tensió above, in order to model the space, arranging the furn i­ especial i va omplir !' interior amb plafons i elements móbils ture d iagonally in order to creat e a special tension and realitzats amb fusta clara de bedoll, de m anera que filling the interior with panels and mobile elements, all in s'afavoria el contra st entre els foyers, plens de colorit, i el light b irch wood, in order to emphasise the contrast be­ tractament rígorós de les sales i les oficines interiors (il.1 0). t ween the colourful foyers and the stringent treatment of Pe l que fa al Banc Nacional de Suecia, encarat ca p a inner halls and offices (ill. 1 0). Srunkebergstorg (1966-76). encara que la seva construcció Although construction work on the National Bank of va ser la primera que es va comen9ar, el seu Sweden ( 1966-76), looking towards Brunkebergstorg, desenvolupament va ser meditat i lent. Gracies a una decisió had begun earlier, its development was slow and medi­ intel.ligent del Director General que hi havia aleshores, el tated. Thanks toan intelligent decision by the then gen­ banc va comptar amb el seu propi comite de construcció, la eral manager, the bank had its own construction com­ qual cosa va permetre dirigir el seu procés constructiu de mittee, so that its building process was independent m anera independent al de la resta d'edificis. from those of the other elements in the complex. Peral desenvolupament deis diversos projectes que For the development of the different projects for the constitu.ien el complex de Sergels Torg, el treball a !'oficina Sergels Torg complex, work in the office was carried out s'efectuava en col.laboració amb els diversos assistents. in collaboration with a va ri ety of assistants: Celsing Celsing s'asseia dava nt de cadascun d'ells i es posava a would sit down opposite each ene and make drawings or dibuixar i a ter esquemes, unes vegades en papers solts, schemes, either on separate sheets of paper or on the altres directament sobre els planols. El dialeg i els dissenys plans themselves. The dialogues and designs that emer­ que naixien d'aquesta manera van formar la trama sobre la ged in this way formed the basis u pon which the build­ qual els edificis serien posteriorment desenvolupats. ings subsequently evolved. lndeed, in the middle of this Enmig d'aquest procés, pero, i abans que pogués veure process, befare the National Bank had been completed, acabat el Sane Nacional, va tenir lloc la defunció sobtada de Celsing died suddenly at the age of fifty-four. Celsing, l'edat de 54 anys. The final result was produced in accordance with the El resultat final es va dur a terme d'acord amb els espais i spaces and environ ments the architect himself had de­ els ambients que havia d issenyat amb les seves aq uarel.les i signed in the form of watercolours, drawings, and balsa dibuixos, i de conformitat amb les maquetes que el mateix wood models. Halls lined with tapestries, session rooms Peter Celsing havia fet en fusta balsa. Sa les folrades amb in the Swedish Blond style, dining rooms with stuccoes tapissos, sales de sessions a l'estil "Swedish Slond", walls or well detailed staff offices: all this was to be menjadors amb parets d'estuc o oficines de personal ben found behind the rigid and evocative fa~ade of the bank detallades; tot plegat es troba rere la fa9a na del Sane, ríg ida building, a trellis, a large, solid grating made of Swedish i evocadora , coberta amb un enreixat, una reixa gran i sólida granite. teta de gran it suec.

The Church of Nacksta in Sundsvall (1963- 69) Esg lésia de Nacksta a Sundsvall (1963- 69) Befare he died, however, the architect was able to Abans d'aixó, pero, l'arq uitecte havia pogut veure realitzada see this, one of his most elaborate works, completed (ill. una de les seves obres més elaborades, /'esg/ésia Nacksta, a 11 , 12). This church, so different from the ones built dur­ Sundsva/1 ( 196 3 -69 il.11 ,12). Aq uesta esg lésia, tan diferent ing the 'fifties, is by now conceived as an artificial object, a les constru.ides durant la decada deis 50, j a es concep far removed from any vernacular will or traditional inspi­ com un objecte artificial, lluny de qualsevol voluntat ra/ion. lndeed, the form itself strongly marks the differ­ vernacular o inspiració tradicional. La f orma es si j a en ence. Celsing worked for a long time on its design since difereix marcadament. Va treballar en el se u disseny durant the church never seemed to be able to find its true form. molt tem ps, ja que l'esglés ia m ai no semblava trobar la seva

86 The model evolved f rom its in itial shape, a diagonally autentica forma. El model va anar evolucionant de la manera placed cube, until it acquired t he form of a long, black inicial -un cub col.locat en d iagonal- f ins assolir la f orma nave that divides the site and whose interior contains an d' una nau allargada i negra, que divideix l'empla9a ment i a environment of bright, white walls. !' interior de la qual conviu un am bient de paret s blanq ues i With the Church of Nacksta, Peter Celsing closed a ciares. En tot cas, amb l'església de Nackst a, Peter Celsing circuit in w hich he found inspiration in new sources and tanca d' alguna manera un cicle en el qual va treure la seva foresaw a future detached and direct arch itecture that inspiració de noves fonts i es va anticipar al futur d'una was soo n to become a reality. arquitectura despresa i d irecta que havia d'arribar més endavant.

12

87