Primeres pàgines 2011V:Primeres pàgines 25/10/11 14:46 Página 1 Primeres pàgines 2011V:Primeres pàgines 25/10/11 14:46 Página 2 Primeres pàgines 2011V:Primeres pàgines 25/10/11 14:46 Página 3

Amb aquesta nadala la Fundació Lluís Carulla felicita les festes i agraeix les aportacions voluntàries de les persones que fan possible la dotació dels Premis Baldiri Reixac d’estímul i reconeixement a l’escola catalana.

La generositat de tants amics ha fet que la dotació dels premis hagi anat creixent any rere any fins a assolir els 115.200 euros de la convocatòria per al curs actual, i els fa els més ben dotats i importants en l’àmbit educatiu. Primeres pàgines 2011V:Primeres pàgines 02/11/11 12:00 Página 4

Fundació Lluís Carulla Aribau 185 3r 08021 Barcelona Tel. 93 209 09 48 [email protected] http://www.fundaciolluiscarulla.cat Imatges Coberta Joan Brossa i Joan Ponç, Parafaragaramus, 1948. Llibre d’un únic exemplar fet per Brossa i Ponç com a regal per a Maria Ballester, muller d’Enric Tormo. Detall de l’interior. Contracoberta Fotografies de Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Ponç i Joan Brossa d’Enric Tormo amb dibuixos de Cuixart. Van ser incloses al número extraordinari de Dau al Set amb motiu de l’exposició a l’Institut Francès de Barcelona, el desembre del 1949. Joan Brossa, Modest Cuixart, Joan Ponç i Antoni Tàpies, Joc de cartes,1949, collage i tinta sobre paper, 24,5 x 36 cm, col·lec ció MACBA. Procedent del Fons d’art de la Generalitat de Catalu- nya, Antiga col·lecció Salvador Riera. Al dors inclou un text manuscrit de Brossa. Detall de l’obra. Interior Associació Joan Ponç, Barcelona Fundació Joan Brossa, Barcelona Jordi Vidal, Barcelona Museu de la Vida Rural, l’Espluga de Francolí Museu Abelló, Mollet del Vallès MACBA. Museu d’Art Contemporani de Barcelona Fundació J. V. Foix, Barcelona Fundació Antoni Tàpies, Barcelona Biblioteca de Catalunya, Barcelona © Modest Cuixart, VEGAP, Barcelona, 2011 © Antoni Tàpies, VEGAP, Barcelona, 2011 © Joan Ponç, VEGAP, Barcelona, 2011 Banc d’Imatges VEGAP ©Fons Fotogràfic F. Català-Roca - Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Coordinació editorial Jordi Quer Documentació Sol Enjuanes Puyol Correcció lingüística Esmena correccions Disseny Jordi Casas www.jordicasas.com Maquetació Vània Rosell Impressió Treballs Gràfics S. A. ISBN: 978-84-7226-941-5 Dipòsit legal: B-35.852-2011 Cap part d’aquesta publicació, incloent-hi el disseny de la coberta, no pot ser reproduïda,emmagatzemada ni transmesa decap manera ni per cap mitjà (elèctric, químic, mecànic, òptic, de gravació o bé de fotocòpia) sense autorització prèvia de la Fundació Lluís Carulla. Els editors han fet tots els esforços raonables per tal d’identificar els pro- pietaris dels drets d’autor i obtenir les autoritzacions pertinents. Qualsevol error o omissió, si es comuniquen als editors, seran degudament reparades. Primeres pàgines 2011V:Primeres pàgines 25/10/11 14:46 Página 5

Nadala 2011 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Fundació Lluís Carulla Any XLV Primeres pàgines 2011V:Primeres pàgines 25/10/11 14:46 Página 6

Nadala

Fundació Lluís Carulla Any XLV 20

Dau al Set, novembre del 1948. Dibuix d’Antoni Tàpies. Primeres pàgines 2011V:Primeres pàgines 25/10/11 14:46 Página 7

Dau al Set. La segona avantguarda 11 catalana Primeres pàgines 2011V:Primeres pàgines 25/10/11 14:46 Página 8

p. 10 p. 22 p. 34

Dau al Set i les Introducció Dau al Set, avantguardes a l’esperit de un repte i anteriors a la Dau al Set una aventura Guerra Civil Arnau Daniel Alèxia Puig Giralt-Miracle Sinoble Primeres pàgines 2011V:Primeres pàgines 25/10/11 14:47 Página 9

Continguts

p. 44 p. 60 p. 70 p. 80

El Dau al Set Tabula rasa. Cronologia Fundació literari El dau de la revista Lluís Carulla. del progrés Dau al Set Memòria Glòria de l’any 2011 Bordons Pilar Sol Parcerisas Enjuanes Puyol Art. 1 SinobleV:Art. 10 25/10/11 14:45 Página 10

Dau al Set i les avantguardes anteriors a la Guerra Civil

Alèxia Sinoble Estudiant d’art, literatura comparada i mística a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment realitza un estudi, dirigit per Victoria Cirlot, sobre la iconografia de l’obra pictòrica de Joan Ponç.

D’Ací i d’Allà, coberta del número extraordinari de l’hivern del 1934.

10 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 1 SinobleV:Art. 10 25/10/11 14:45 Página 11

A Catalunya, els poetes que en el període Foix convocà els futurs components anterior a la Guerra Civil mostraren la de Dau al Set a les tertúlies que organitza- seva fidelitat a les tècniques i els principis va cada diumenge i els introduí en cercles avantguardistes foren Josep Maria Junoy, d’intel·lectuals i promotors culturals com Joaquim Folguera, Jacobo Sureda, Tomàs els antics membres de l’ADLAN, entre els Garcés, Joan Salvat-Papasseit, Josep Palau quals cal destacar Joan Prats. Així mateix, i Fabre i J. V. Foix. Aquest darrer és el que accediren a l’estudi de Miró,1 que els més ens interessa per haver entrat en con- mostrava les obres abans d’enviar-les a tacte amb els membres de Dau al Set i per l’estranger, i al de Dalí. Però fou sobretot l’especial influència que exercí en l’obra el suport que Foix donà al projecte edito- de Brossa entre el 1941 i el 1944, quan rial daualsetià i els camins que els inte- aquest sotmet la seva poesia hipnagògica grants del grup prengueren en l’evolució de vers lliure a l’estructura del sonet. de la seva pròpia trajectòria creativa, així com la possibilitat de conèixer en persona l’obra de l’artista que mostrava més llibertat en la recerca de nous llen- guatges pictòrics (Miró), allò que més animà els membres daualsetians a perse- verar en les pròpies indagacions i en el projecte editorial comú. Aquest suport ha estat remarcat per Arnau Puig: «Només trèiem ànims de Foix, només ens podíem emmirallar en Miró».2 El paper que com a creador i com a difusor dels moviments d’avantguarda italians i francesos portà a terme J. V. Foix mitjançant la seva col·laboració en diver- ses publicacions periòdiques catalanes fou primordial per a la introducció d’aquests moviments a Catalunya. Els seus articles foren publicats en el diari La Publicitat (1922-1939) i les revistes L’Amic de les Arts (1926-1929), Trossos (1918-1919), Quaderns de Poesia –que fundà juntament amb Carles Riba, Tomàs Garcés, Marià Manent i Joan Teixidor– (1935-1936), Poesia (1944-1946), Ariel (1946-1951) i la mateixa Dau al Set. L’Amic de les Arts, revista d’art i literatura, fou publicada a Sitges, on durant els anys vint es produïren trobades cícliques entre els intel·lectuals futuristes que integraven Els Set Davant el Centaure. Entre els seus redactors figuren, juntament amb aquest darrer, el poeta Federico García Lorca, els crítics d’art Magí Albert Cassanyes, Lluís Montanyà, Josep Maria de Sucre i Sebastià Gasch i el pintor Salvador Dalí, aleshores molt influenciat pels planteja- ments estètics foixians, així com pels surrealistes Benjamin Péret i Paul Éluard. En el si de la revista aparegué, l’any 1928, l’escrit més difós de l’avantguardisme català, el Manifest groc.

Dau al Set i les avantguardes anteriors a la Guerra Civil 11 Art. 1 SinobleV:Art. 10 25/10/11 14:45 Página 12

Els redactors de la revista havien A més de les publicacions periòdiques pertangut a la Colla del Colón, grup de caràcter artístic i literari que, abans de la que durant els anys vint es reuní en les guerra, reivindicaven un art nou, cal desta- tertúlies de l’Hotel Colón, on es llegia el car la formació d’un grup per a la difusió Manifest surrealista d’André Breton, publicat dels nous corrents artístics europeus, el 1924. D’aquests col·loquis en van sor- l’ADLAN, i la important tasca de defensa gir l’ADLAN i un grup que es reunia en el i promoció que realitzaren els activistes Cafè Vienès de la Casa Fuster, teoritzat per culturals, els crítics d’art, els galeristes i Magí Albert Cassanyes, i del qual va néixer els artistes que la integraren. l’únic moviment surrealista col·lectiu El paper impulsor que Josep Dalmau autòcton que com a tal realitzà una expo- tingué en la recepció de les avantguardes sició, el «logicofobisme».3 internacionals a Catalunya s’inicià en les El 17 de novembre del 1922, Breton galeries que, amb el seu nom, obrí l’any va impartir la conferència «Caractères de 1909 en el número 18 del carrer de la Poesia, revista fundada l’évolution moderne et ce qui en partici- Portaferrissa, on organitzà exposicions pel poeta Josep Palau i pe» a l’Ateneu, tot aprofitant l’exposició per difondre l’art d’avantguarda: Torres Fabre el 1944. –que ell prologava– de Picabia a les Gale- García (1912); el cubisme: Juan Gris, ries Dalmau, des d’on Picabia va dirigir Metzinger, Léger, Gleizes, Duchamp, Le la revista dadà 391 (1917-1924). Fauconnier, Marie Laucerin i l’escultor Malgrat que els components del grup Agero (1912); Kees van Dongen (1915); daualsetià no esmenten les revistes i les Serge Charchoune (1916); Rafael Barradas exposicions d’art modern de la Barcelona (1917); la primera mostra individual de de la preguerra, els posteriors contactes Miró (1918); exposicions per difondre que establiren amb els seus impulsors l’art francès d’avantguarda (1917 i 1920); els van permetre accedir a nombrosos Picabia (1922); Josep Maria de Sucre catàlegs i revistes on se n’havia deixat (1922); els dibuixos de Federico García constància. En efecte, les biblioteques Lorca (1927) i l’«Exposició d’art modern de Joan Prats, de J. V. Foix, de Tharrats i estranger» (1929). i de Perucho els van fornir de catàlegs L’any 1933, Dalmau assumí la direcció d’exposicions, revistes i monografies de l’espai expositiu de la llibreria Catalò- d’art modern catalanes i estrangeres nia, a la Ronda de Sant Pere, número 3. publicades abans de la guerra. No es pot En aquesta sala Dalí exposà per primer cop desestimar la possibilitat que alguns d’ells a Catalunya (1933), es mostrà la darrera coneguessin abans alguna d’aquestes producció de Miró (1934) i Àngel Planells publicacions, malgrat que no en facin (1934), la dels escultors surrealistes cap esment exprés. Així, Tàpies, en recor- Ramon Marinel·lo, Jaume Sans i Eudald dar la lectura de Modern French Painters, de Serra (1935), una retrospectiva de Picasso Wilenski (1944), admet que molts dels (1935) i l’Exposició Logicofobista artistes dels quals tractava el llibre no li (1936).6 eren desconeguts, ja que havia «entrevist» Cal recordar que Dalmau actuà com a l’obra de Picasso, Miró, Braque, Léger, marxant de Miró a París i que li aconseguí De Chirico, Rousseau, Van Gogh i Gauguin una exposició a la galeria La Licorne el en «aquelles revistes de la República».4 1921. Com a editor demostrà el seu paper Entre els llibres que exerciren una forta difusor dels moviments d’avantguarda influència en la formació dels compo- publicant les revistes 391 i Trossos i planejant nents del futur Dau al Set, Arnau Puig i l’edició d’una revista amb Theo van Does- Antoni Tàpies destaquen un estudi que burg, portaveu del grup neoplasticista. publicà la Revista de Occidente el 1927, L’ADLAN sorgí l’any 1932 sota l’im- «Realismo mágico», de Franz Roth, puls de Joan Prats, Joaquim Gomis i Josep i «Los ismos», de Gómez de la Serna Lluís Sert, amb l’únic propòsit d’impulsar (1931), juntament amb un text de i afavorir l’art nou.7 Salvador Dalí sobre els mecanismes Entre les primeres activitats que pro- de la creació sur realista i el «mètode mogué el grup cal destacar les exposicions paranoicocrític».5 dels «objectes poètics» de Miró i de les

12 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 1 SinobleV:Art. 10 02/11/11 12:15 Página 13

Joan Ponç, Nocturn, escultures d’Ángel Ferrant, així com el L’ADLAN va participar en la progra- 1950, oli sobre tela, recital de poesia que oferí García Lorca mació de les exposicions de la llibreria 80 x 198 cm, del Poeta en Nueva York. Catalònia (1933-1936), dirigida per col·lecció particular. El «Concurs d’objectes de fira» Dalmau. La mostra inaugural es va dedicar (1932); l’exposició a la galeria Syra de als aiguaforts sobre els Cants de Maldoror de Juan-Eduardo Cirlot: «siurells», terrisses de les Balears (1933); Dalí, que tornà a exposar-hi a l’octubre Miró. Barcelona: la mostra d’art negre, oceànic i precolombí del 1934. Cobalto, 1949. de la col·lecció d’Ignasi Brugueras, Fou en el Nadal d’aquell any quan «Arte de los primitivos de hoy» (1935); l’ADLAN promogué la publicació de l’exposició de pintures de malalts mentals l’emblemàtic número 179 de la revista en la Societat Catalana de Psiquiatria i la D’Ací i d’Allà [p.10], dedicat a l’art modern. de dibuixos de nens a la llibreria Catalònia Editat per López Llausàs i coordinat per (1935); la projecció de postals i fotografies Joan Prats, Joaquim Gomis i Josep Lluís de Joaquim Gomis i el projecte de l’«expo- Sert, aquell número comptà amb una sició del mal gust», entre altres esdeveni- coberta i un pochoir de Miró. ments organitzats per l’ADLAN, proven la promoció que des d’aquest col·lectiu, i per influència del surrealisme, es portà a terme de l’art primitiu, l’art brut i la cultura popular. Al febrer del 1933, la galeria Syra dedicà una exposició als dibuixos i al Pe - tit Circ d’Alexander Calder i, un mes des- prés, des de l’ADLAN, es va fundar el grup Amics del Circ. L’any 1934, convidaren els Ballets Russos de Montecarlo de Diàguilev, que presentaren l’espectacle Jeux d’enfants, amb figurins i escenografia de Miró inspi- rats en Gertrudis i KRTU de J. V. Foix. El col·lectiu difusor de l’art nou orga- nitzà dues exposicions de pintura del mateix Miró (1934). En la segona, J. V. Foix va llegir un poema inèdit dedicat al pintor, publicat posteriorment a la revista francesa Cahiers d’Art.

Dau al Set i les avantguardes anteriors a la Guerra Civil 13 Art. 1 SinobleV:Art. 10 25/10/11 14:45 Página 14

Modest Cuixart, Tríptic, Posteriorment el grup proavantguar- i internacionals d’avantguarda en el 1950, oli sobre tela, dista contribuí en la introducció de reper- Círculo de Bellas Artes de Tenerife. 35 x 60 cm, col·lecció toris de música contemporània a Catalu- La darrera de les activitats que el particular. nya, oferint suport a l’associació Discòfils col·lectiu organitzà fou l’Exposició Logico- (1934), fundada per Ricard Gomis i el fobista a la llibreria Catalònia, que edità un compositor Robert Gerhard, deixeble catàleg amb textos del seu teòric, Magí d’Arnold Schönberg, l’obra del qual, jun- Albert Cassanyes, i de Josep Viola, director tament amb la de Berg, Bartók i Webern, de la revista proavantguardista lleidatana difongueren. Art (1933-1934). El 1935, l’ADLAN programà, a la Amb l’esclat de la Guerra Civil l’any Joieria Roca, les exposicions de Hans Arp 1936, les activitats planejades per l’ADLAN i de les fotografies de Man Ray sobre foren suspeses, i el grup, dissolt. Les nom- l’arquitectura modernista, publicades en broses revistes que fins aleshores havien el número 3-4, del 1933, de la revista contribuït a la recepció del surrealisme a Minotaure, amb un text de Dalí: «De la Catalunya desaparegueren. beauté terrifiante et comestible de El nefast desenllaç de la Guerra Civil va l’architecture Modern Style». posar fi a l’apogeu de l’art avantguardista Al mes d’agost, Joan Prats anuncià en assolit durant la República i es produí un una circular l’aparició de la revista Síntesi allunyament de tota avantguarda estètica i (1936) i el tiratge de pochoirs amb obres una regressió cap a formes culturals con- de Kandinsky, Hélion i Miró. servadores, més «establertes», com el Al gener del 1936, l’ADLAN va pro- paisatgisme i el retrat de tradició academi- moure l’exposició retrospectiva de Picasso cista, retrocés que també es va manifestar a la galeria Esteve, i en ocasió de la mostra en la literatura.8 s’edità un catàleg amb textos de Dalí, A partir del 1944 comencen a aparèi- Miró, Juli González, Sabartés i Lluís Fer- xer, clandestinament, una sèrie de publi- nández, publicats en el número 7-10, del cacions periòdiques en català. Palau i 1936, de Cahiers d’Art. Amb motiu de l’ex- Fabre crea i dirigeix la revista Poesia [p.12], posició, Paul Éluard impartí una conferèn- que aconsegueix reprendre la relació de la cia sobre el surrealisme a l’Ateneu. La literatura i l’art català amb les avantguar- mostra, que viatjà al Centro de Construc- des literàries i artístiques. ción de Madrid, serví com a presentació En el tercer número, J. V. Foix hi publi- de l’ADLAN. Les relacions entre el grup de ca un article en defensa de la poesia expe- Barcelona i el de Tenerife es materialitza- rimental basada en el simbolisme i el sur- ren amb una exposició d’artistes autòctons realisme. El número més emblemàtic fou,

14 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 1 SinobleV:Art. 10 02/11/11 12:17 Página 15

però, el tretzè, dedicat al surrealisme. amb una «imatge hipnagògica». Des d’a- En la portada, els «Textos del vident» de leshores Brossa va anotar aquestes veus Rimbaud apareixen sota l’empremta de la que, en estat de semivetlla, emergeixen de mà de Joan Miró.9 l’inconscient, carregades d’imatges enig- La revista Ariel (1946-1951)[p.19] màtiques, i va compondre així els seus va reprendre la tasca iniciada per Palau i primers poemes.11 Fabre a Poesia. Brossa hi publicà un sonet, Les imatges «hipnagògiques» corres- i Perucho dedicà un article a Joan Ponç. ponen a aquelles que han de constituir la Puig i Tàpies consideraren que la com- matèria de la poesia segons els planteja- prensió de l’avantguarda que es desprenia ments surrealistes. En la conquesta del dels articles d’Ariel era d’un progressisme somni i de les paraules i les imatges que conservador, atès que, malgrat la filiació emergeixen en estat de semivetlla es troba avantguardista que manifestaren Palau i el camí que mena al «meravellós», els Fabre i Joan Perucho, altres crítics van dominis del qual no estan tancats, sinó que adoptar una línia més classicitzant, parti- són assenyalats en la poesia mitjançant el dària de la recuperació del modernisme.10 mètode de l’automatisme psíquic, expres- Joan Brossa inicià la seva trajectòria sant el funcionament real del pensament lírica a partir d’un incident viscut a la en absència de tot control racional, estètic batalla del Segre, quan obeint una veu o moral.12 s’apartà d’una bomba de morter. Admirat En el «complement» del servei militar per aquest fet, al qual atribuí explicacions a Salamanca, Brossa conegué Enric Tormo, màgiques, s’inicià en l’estudi de l’incons- tipògraf i impressor que presentà el jove a cient amb les Lecciones de psicología, de Teo- J. V. Foix. Aquesta trobada fou providencial doro D. Soria, i identificà la seva vivència en la carrera literària de Brossa, tal com ho recorda Arnau Puig: «La seva connexió amb Foix i, a través d’aquest, amb Prats i, per mitjà de Prats, amb Miró, li havien establert les coordenades de partida per al seu treball». L’any 1943, Enric Blesa presentà Arnau Puig al poeta, amb qui va coincidir a les classes clandestines de català que impartia Artur Balot, i, de seguida, s’establí una relació de complicitat entre tots dos joves.13 Per un esdeveniment fortuït, a la fi del 1945, aquells dos joves inquiets conegue- ren Joan Ponç a través d’Enric Calders. Puig descriu com la trobada amb Ponç els mogué a prendre la iniciativa de crear una revista d’art i literatura amb intencions rupturistes respecte de l’art normatiu esta- blert i continuadores de les avantguardes de la preguerra: «Així s’establia una tríada, en la qual hi havia el pensament, la literatu- ra i la plàstica».14 A més de Ponç, l’escultor Francesc Boadella i el pintor Jordi Mercadé s’incorporaren al projecte editorial. Tormo en va ser el tipògraf i l’impressor. Fou així com l’any 1946 aparegué l’ú- nic número de la revista Algol [p. 70], que adoptà com a nom el vocable àrab amb el Antoni Tàpies, Port de qual s’anomena una estrella doble i que la Selva, 1950, oli sobre significa el diable,15 designació que mani- tela, 159 x 79 cm, festava un esperit reaccionari més agressiu col·lecció particular.

Dau al Set i les avantguardes anteriors a la Guerra Civil 15 Art. 1 SinobleV:Art. 10 25/10/11 14:45 Página 16

que l’actitud conciliadora entre el nou- Els futurs membres de Dau al Set acce- centisme i les avantguardes de la revista diren, doncs, a les biblioteques especialit- Ariel. zades de Tharrats i Joan Prats, i van poder Joan Prats facilità a Brossa i a Ponç la contemplar i llegir moltes de les publica- distribució de la revista Algol donant-los cions de preguerra on s’havia difós l’obra un llistat dels socis de l’ADLAN. Un dels dels artistes d’avantguarda europeus.21 primers compradors fou Tharrats, que, Puig cita D’Ací i d’Allà, L’Amic de les Arts, Cahiers interessat per la publicació, els proposà d’Art i la publicació surrealista Minotaure. fer una revista conjunta que ell es com- Brossa tenia accés, així mateix, a la prometia a imprimir.16 biblioteca de Joan Prats: «Una de les coses En la inauguració de l’exposició que que més haig d’agrair a Joan Prats és que feren Joan Ponç, August Puig, Pere Tort i hagués posat la seva biblioteca a la meva Francesc Boadella en Els Blaus de Sarrià disposició. [...] Va ser gràcies a aquella (1946) –mostra que va presentar i prolo- biblioteca que vaig tenir un contacte amb gar J. V. Foix–, es produí la trobada entre la pintura. Posseïa, a més, tots els llibres la tríada formada per Brossa, Puig i Ponç que havia editat l’ADLAN, els llibres d’en i els dos joves estudiants Antoni Tàpies i Sindreu, d’en Foix... Ho va posar tot a la Modest Cuixart, que, juntament amb els meva disposició».22 tres primers i Tharrats, havien de consti- Els altres membres del grup també tuir el nucli fundador de Dau al Set.17 accediren a aquesta biblioteca, tal com ho Brossa havia estat introduït en els constata Arnau Puig: «La nostra amistat cercles intel·lectuals que en la preguerra amb Joan Prats anà augmentant; visitava experimentaren amb les tècniques avant- de tant en tant l’estudi de Ponç i, més guardistes en l’àmbit literari i plàstic: endavant, el de Tàpies o Cuixart. Prats, «A mesura que, a través de Foix, Brossa juntament amb Foix, fou una mena de entri en contacte amb Joan Prats, Miró, cordó umbilical que ens unia amb un pas- Ángel Ferrant, Carles Sindreu... i amb les sat recentíssim però que aleshores era ter- diferents línies d’investigació dels cor- riblement remot. Gràcies a ell vam poder rents d’avantguarda, la seva concepció contemplar i llegir algunes revistes que poètica anirà evolucionant».18 ens informaven de la realitat creativa no Gràcies a les parades de llibres de vell conformista d’abans del 39».23 del mercat de Sant Antoni, Tharrats esde- Endinsant-nos en l’univers líric brossià vingué un gran coneixedor del passat trobem els referents iconogràfics que recent que la guerra havia interromput: impregnaren l’esperit de Dau al Set: «En aquells temps, en la meva biblioteca, la màgia, amb els seus trucs de cartes, els s’hi amuntegaven un munt de llibres i atuells i el vestuari dels mags i els grimoires o revistes que es referien a l’art viu i vibrant «llibres negres»; els espectacles circenses; que desitja el nostre segle. Potser enlloc de el món lúdic i festiu i el folkore tradicio- Barcelona no s’hauria pogut trobar tanta nal; les joguines i els autòmats. informació gràfica i tan al dia. Els tres La influència de les avantguardes es fa pintors i jo, a voltes també en Puig i en palesa en aquesta inclinació pel món del Brossa, ens passàvem hores contemplant i circ, les variétés i el cabaret. Les trobades discutint les reproduccions de publica- surrealistes al cafè Cyrano, enmig de cions franceses o americanes, i els noms Montmartre, molt a prop del circ Médrano de Klee i de Miró sonaven tantes voltes».19 –del qual Picasso, Max Jacob i Cocteau Cirici i Pellicer, en l’article «Per com- foren assidus–, afavoriren la confluència prendre Tharrats», recorda l’exhaustiva dels surrealistes i l’ambient circense: recerca bibliòfila sobre les avantguardes trapezistes, ballarines, nans i altres que aquest portava a terme: «El vaig «personatges carregats de misteri i dels conèixer a l’estudi de Joan Prats, on ell qui emanava una vida pura, allunyada de revisava entre els papers de l’ADLAN. les “distraccions” de la gent cultivada».24 Li vaig preguntar què pensava fer i em La veneració que manifestaren els surrea- va contestar: l’arxiu d’art contemporani listes per Chaplin, les diverses visites del més complet».19 grup al Coliseum, on la que esdevingué

16 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 1 SinobleV:Art. 10 02/11/11 8:56 Página 17

Joan Ponç, Modest segona esposa d’André Breton protagonit- Cuixart i Antoni zava un número de dansa aquàtica, les Tàpies, dibuixos escenes i els personatges circenses de realitzats per il·lustrar les nadales del poeta Picasso i les creacions per al ballet i el music J. V. Foix dels anys hall de Cocteau demostren a bastament 1950, 1953 i 1954 aquesta atracció avantguardista pel món respectivament. de l’espectacle.25 Col·lecció particular. Tanmateix, les referències als poetes simbolistes, especialment a Rimbaud –que concebia l’acte poètic com un fenomen visionari–, a la llei de les correspondències i al sistema d’analogies de Baudelaire foren assimilades pels surrealistes, que integraren la màgia i, fins i tot, la interven- ció dels mèdiums en les seves tècniques creatives. La ideologia surrealista concep la màgia com una manera d’accedir, mitjançant l’automatisme i la poesia, a l’essència oculta de les coses. En el rebuig de les concepcions positivistes de la reali- tat i de les religions institucionalitzades i sistematitzades, els surrealistes cercaren, amb la revaloració de les pràctiques màgi- ques i de les potències de la psique, una visió especial de l’univers que recuperava l’essència del fenomen religiós.26 No obstant això, dins la pròpia biogra- fia de Brossa trobem una connexió provi- dencial amb el món màgic, ja que el seu pare havia estat menestral i tramoista a l’Ateneu de Sant Gervasi. En la prestidigitació Brossa trobà una profunda analogia amb la poesia. Conside- rava el poeta com un mag que fa trucs amb les paraules, transformant la realitat i pro- vocant la paradoxa. A partir de les actua- cions del transformista italià Leopoldo Fregoli, Brossa es forjà una concepció de la creació poètica com un acte de metamor- fosi contínua. L’impacte que li causava la velocitat amb què Fregoli es convertia en diferents personatges provocava en ell una reacció de sorpresa que volgué traslladar a la poesia. Aquest devessall de dinamisme constant connectava amb els principis surrealistes, que conferien una importàn- cia cabdal a la perpètua transmutació de la realitat i de l’ordre sota el qual aquesta realitat és compresa només parcialment i erròniament. La subversió de l’ordre del real a partir de la fusió dels diferents regnes de la naturalesa, de la transgressió de l’ús dels objectes i de la seva alteració i refundi- ció, és pròpia de l’activitat surrealista, que

Dau al Set i les avantguardes anteriors a la Guerra Civil 17 Art. 1 SinobleV:Art. 10 25/10/11 14:45 Página 18

dels surrealistes favorables a la màgia Joan Prats, juntament desembocaren en la redacció d’una histò- ria de l’art com a vehicle de la màgia, es- amb Foix, fou una mena crita per André Breton i Gérard Legrand, L’art magique (1957), i d’una Història de la de cordó umbilical que ens màgia (1948), de Kurt Seligmann, pintor surrealista suís. L’admiració que Georges Méliès, autor unia amb un passat recen- de cinema fantàstic i prestidigitador, des- pertà en tots els integrants de Dau al Set tíssim però que aleshores posa de manifest la forta presència del món de la màgia en l’esperit daualsetià. Tharrats era terriblement remot. li dedicà el número de maig del 1949 [p. 74].29 En moltes de les llunes amb ros- tre de Ponç es troben fortes similituds amb les escenes fantàstiques de Méliès, malgrat que també en aquest tret es veu la influèn- es rebel·la contra el sistema de copsar la cia dels gravats dels almanacs i dels tractats realitat establert, imposant un pensament alquímics que va aportar Cirlot. irracional fonamentat en allò que és dis- Els paisatges lunars de relleu flamíger i continu i heterogeni.27 llaurats de cràters, els barrets cònics dels Breton al·ludeix constantment al món astrònoms, les crestes, les plomes eriçades de la màgia, l’astrologia, el simbolisme i els atuells arlequinats dels seus diables, dels números, la cartomància i altres tèc- les decapitacions i les naus voladores niques premonitòries. En el Segon manifest pisciformes, entre molts altres elements surrealista (1930), Breton escriu: «Amb raó fantàstics melienescos, foren assimilats es parla de la màgia de l’art i es compara per la iconografia dels pintors de Dau al l’artista amb un mag. Aquesta comparació Set. Els atuells i l’atrezzo dels mags (les car- és més significativa del que sembla. Primi- tes, els daus, els antifaços, els barrets de tivament, l’art es trobava al servei de ten- copa i els fracs) foren integrats en l’imagi- dències avui extingides per a la majoria. nari dels pintors del grup i impregnaren Joan Ponç, Brossa, Brossa, 1950, guaix i tinta Resulta oportú suposar que, entre tals l’estètica de la revista. sobre paper, 32 x 45 cm, tendències, es trobava un bon nombre El número de març-abril del 1949 de col·lecció particular. d’intencions màgiques».28 Les inquietuds Dau al Set [p. 73 i 74] està dedicat a la màgia. Consta de vinyetes de Cuixart i Tàpies i d’un fragment d’una de les obres de l’escriptor, traductor i alquimista Enric de Villena on són analitzades les diverses branques del coneixement que comprèn la màgia. La incorporació a la revista Dau al Set de Juan Eduardo Cirlot accentuà aquesta inclinació vers el món de l’obscurantisme i la màgia, no només per l’adscripció del poeta als corrents surrealistes –moviment al qual fou iniciat en la biblioteca dels germans Buñuel, a Saragossa–, sinó també perquè en els anys de Dau al Set rebé ense- nyaments sobre simbologia del musicòleg i etnòleg Marius Schneider, que introduí Cirlot en la biblioteca del químic Josep Gifreda, especialitzada en esoterisme, astrologia, simbolisme i ciències ocultes. Cirlot, atret per l’estètica i la ideologia neosurrealista de Dau al Set, contactà amb els

18 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 1 SinobleV:Art. 10 25/10/11 14:45 Página 19

Ariel, revista fundada la concentració d’elements sígnics suspe- l’any 1946. sos sobre un espai ambivalent. Aquests signes, combinats amb altres grafismes de Miró o de Klee, impregnen les pintures, on són disposats en una atmosfera hermè- tica que recorda els gravats dels antics llibres de ciències secretes. L’interès del grup per la cultura popu- lar també fou reflectit en diverses oca- sions per la revista: en un número dedicat a la festa de la Patum de Berga (estiu del 1951), en el número de maig del 1950, amb un romanç català del segle XIX, i en el número del 1951, on Tharrats publicà nadales amb dibuixos fets per nens. Aquest lligam amb la cultura popular cons- titueix un dels trets de la poètica brossiana que connecten l’artista amb els movi- ments d’avantguarda anteriors a la guerra. Les exposicions d’objectes de fira, terrissa popular, joguines i autòmats, la projecció membres de la revista. Al juny del 1949 ja d’ombres xineses i les funcions de titelles van veure la llum alguns dels seus 88 que organitzà l’ADLAN trobaren la seva sueños i, sota la rúbrica de Dau al Set, l’any continuïtat en la producció lírica de Bros- 1950, es publicà un assaig metafísic, sa, les investigacions i les experimenta- «Ontología». cions poètiques del qual empraren codis En el número d’octubre del 1950, formals tradicionals –com les auques, les Cirlot publicà «La nueva parábola de Abel rondalles, els rodolins i els estirabots– y Caín», acompanyada de gravats alquí- per cercar noves formes expressives que mics, entre els quals sobresurt una il·lus- bevien de l’inconscient col·lectiu i dels tració del «Mercuri filosòfic». Altres arquetips arrelats en la cultura popular.30 il·lustracions procedents d’aquesta ciència Brossa experimentà amb la mètrica de hermètica tornaren a fer aparició en el les auques en el llibre Nous romancets del dra- número d’abril del 1952 [p. 79]. La il·lus- golí acompanyats d’auques en fulls. El pròleg, tració que figura en la portada, extreta escrit per Cirlot, emfatitza la rellevància d’un llibre de Nicolaus Simonis, publicat a de la paradoxa que provoca allò que és Leipzig el 1510, mostra una criatura simi- insòlit i la «inversió de la clàssica distinció lar als ciclops, pertanyent a la iconografia entre la consonància i la dissonància». de les ciències alquímiques, d’una fisono- L’evocació d’aquest passat folklòric pot mia híbrida prodigiosa. Al costat d’aquest relacionar-se amb la revaloració del primi- ésser apareix una superposició de rectan- tivisme africà i oceànic de les avantguar- gles dins els quals hi ha disposades dife- des, especialment del fauvisme i el cubis- rents lletres posseïdores d’un significat me. Connectant, tanmateix, aquest interès hermètic. Sovint, en les pintures dels tres pel món primitiu amb la recuperació dels pintors daualsetians trobem elements geo- expressionistes alemanys de l’art medieval mètrics de cristall, sobre la superfície dels europeu,31 el grup Dau al Set es fixà en el quals s’inscriuen ideogrames o caràcters romànic català, tal com ho demostra l’ar- indesxifrables que recorden els signes ticle que Arnau Puig li dedicà en el núme- secrets que, procedents de l’alfabet he- ro de desembre del 1948. breu, empraren els alquimistes per ocultar L’afició que sentí Brossa per les no- els misteris astronòmics als no iniciats. vel·les de fulletó franceses sorgeix també Entre els pintors del grup trobem de la recerca de material poètic en el un segon tret comú relacionat amb la món de la cultura popular i l’espectacle. simbologia i l’alquímia: es tracta de En els protagonistes de Rocambole, de

Dau al Set i les avantguardes anteriors a la Guerra Civil 19 Art. 1 SinobleV:Art. 10 25/10/11 14:45 Página 20

Ponson du Terrail, Fantômas, de Pierre Tal com Emmanuel Guigon assenyala, Souvestre i Marcel Allain, o Arsène Lupin, de Joan Brossa «fou el guia indiscutible de la Maurice Leblanc, els poetes trobaren aque- primera etapa de la revista», i és en la pri- lla suma d’arquetips que l’atracció envers mera etapa (1949-1952) on es produeix el maligne conté. Sense anar gaire lluny, la cohesió iconogràfica en la pintura dels Apolli naire i Max Jacob fundaren la Socié- seus components que Cirlot anomena té des Amis de Fantômas, personatge «magicisme plàstic».34 malèvol i fugisser que exercí un atractiu Cirici i Pellicer explica la rellevància especial entre els surrealistes. que Brossa adquirí en les recerques plàsti- Aquests personatges tenien el do de ques dels pintors del grup i, sobretot, en la ubiqüitat, la capacitat de desaparèixer Joan Ponç: «Brossa obrí la porta, i Ponç sense deixar rastre i el poder d’adoptar va descobrir, més enllà d’ella, un camí per diferents personalitats, trets, tots ells, que a la plàstica. Aquest fou l’origen de tot: captivaren Brossa. La caracterització d’a- l’origen de Dau al Set».35 quests malèvols delinqüents amb barret de El contacte amb Brossa i, mitjançant copa, frac, capa i antifaç, similar a la dels aquest, amb J. V. Foix i Miró va induir Joan mags, fascinà el poeta, que, segons Arnau Ponç a orientar les seves recerques i les Puig, transmeté aquesta imatge com a seves experimentacions plàstiques cap a estereotip del personatge diabòlic als l’inconscient. Amb un intens ritme de pintors del grup.32 treball, Ponç entrà en estats al·lucinatoris En aquest context de referents bros- on posava a prova la seva resistència física, sians, procedents de la influència de les assolint així la pulsió irracional del seu avantguardes, especialment del surrealis- traç, que amb incontrolada espontaneïtat me, es formà, doncs, la imatgeria daualse- es dreçava sol. tiana que Cirlot, en la seva Historia de la L’aflorament de les torbadores visions pintura catalana contemporánea, anomenà interiors de Ponç engendrà un món fan- «magicisme plàstic», tendència que defi- tasmagòric, poblat de criatures demonía- neix amb aquesta al·lusió a la màgia fent ques i caracteritzat per un to grotesc i referència a la intenció dels artistes de lúgubre. Les correspondències que Ponç «permetre l’aflorament d’unes intuïcions, trobà entre les seves pròpies visions i el malgrat que obscures, sobre les presències material iconogràfic de la poètica brossia- “altres” que l’art pot desencadenar».33 na conformaren l’imaginari magicista que adoptaren els pintors del grup. Ponç pot J. V. Foix: Les irreals omegues. ser, doncs, considerat el pioner de la for- Barcelona: L’Amic de les mulació plàstica de l’estètica daualsetiana Arts, 1948-1949. que, en els anys de la revista i de cohesió del grup, assimilaren Cuixart i Tàpies. Malgrat que aquests darrers aviat orienta- ren la seva pintura cap a l’informalisme, Ponç perseverà al llarg de tota la seva trajectòria pictòrica en l’imaginari i la iconografia magicistes de l’època de Dau al Set.

20 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 1 SinobleV:Art. 10 02/11/11 8:24 Página 21

Notes 18 PUIG, Arnau: Històries de Dau al Set, 1 DIVERSOS AUTORS: Joan Brossa o la revolta cit., p. 310. poètica, catàleg de l’exposició amb el 19 THARRATS, Joan-Josep: Dau al Set i la mateix títol. Barcelona: Fundació Joan seva època. Barcelona: Parsifal Edicions, Miró, 2001, p. 47. 1999, p. 52. 2 PUIG, Arnau: Històries de Dau al Set. 50 20 GRANELL, Enric: Dau al Set, catàleg de anys. Barcelona: Thassàlia, p. 113. l’exposició amb el mateix nom realitzada 3 GUIGON, Emmanuel: «ADLAN al MACBA. Barcelona, 1999, p. 138. (1932-1936) et le Surréalisme en Cata- 21 BORRÀS, Maria Lluïsa: «Joan Brossa, logne». Mélanges de la Casa de Velázquez, 26/3 Joan Miró, Joan Prats», cit., p. 48. (1990), p. 53-80 i 74. 22 Ibidem. 4 TÀPIES, Antoni: Memòria personal. 23 PUIG, Arnau: Històries de Dau al Set, Barcelona: Crítica, 1997, p. 178. cit., p. 60. 5 PUIG, Arnau: Històries de Dau al Set, cit., 24 NADEAU, Maurice: Histoire du surréalisme, p. 65; TÀPIES, Antoni: Memòria personal, cit., p. 68. cit., p. 179. 25 POLIZZOTTI, Mark: La vida de André 6 GUIGON, Emmanuel: «ADLAN Breton. Madrid: Turner, 2008, p. 156, 281, (1932-1936...», cit., p. 74. 393 i 397. 7 Per a l’enumeració d’exposicions, 26 CIRLOT, Juan Eduardo: «Introducción conferències, fires i altres activitats orga- al Surrealismo». Revista de Occidente, Madrid, nitzades per l’ADLAN, hem emprat el 1953, p. 343. catàleg de l’exposició ADLAN i el circ Fedriani: 27 Ibidem, p. 353. jocs icaris, realitzada a Mataró l’any 1998, i 28 Ibidem, p. 357-358. l’article d’Emmanuel Guigon, «ADLAN 29 PUIG, Arnau: Històries de Dau al Set, cit., (1932-1936)...», cit., p. 53-80. p. 30, 67 i 312; THARRATS, Joan-Josep: 8 FUSI, Juan Pablo: Un siglo de España. Dau al Set i la seva època, cit., p. 118-121; La cultura. Madrid: Marcial Pons, 1999, TÀPIES, Antoni: Memòria personal, cit., p. 218. p. 103. 30 MAÑÀ, P.: « L’obra de Joan Brossa i 9 SAMSÓ, Joan: La cultura catalana: entre la cultura popular». A Joan Brossa o la revolta la clandestinitat i la represa pública (1939-1951). poètica, catàleg de l’exposició amb el mateix Barcelona: Publicacions de l’Abadia de títol. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2001, Montserrat, vol. 2, 1994, p. 38-40. p. 240-242. 10 PUIG, Arnau: Històries de Dau al Set, cit., 31 ROTH, Franz: «Realismo mágico. p. 64 i 97. Postexpressionismo», Revista de Occidente, 11 SALVO TORRES, Ramon: «El període Madrid, 1927, p. 112. hipnagògic de Joan Brossa (1939-1949)». 32 PUIG, Arnau: Entrevista que tingué A Joan Brossa o la revolta poètica, catàleg de lloc a la seu de l’Associació Joan Ponç al l’exposició amb el mateix títol. Barcelona: mes de gener del 2011. Fundació Joan Miró, 2001, p. 56. 33 GUIGON, Emmanuel: «Magicisme 12 NADEAU, Maurice: Histoire du surréalisme plàstic». A Dau al Set, catàleg de l’exposició suivie de documents surréalistes. París: Éditions realitzada al MACBA Barcelona, 1999, du Seuil, 1964, p. 59. p. 148. 13 PUIG, Arnau: Històries de Dau al Set, cit., 34 Ibidem. p. 91 i 162. 35 CIRICI I PELLICER, Alexandre: 14 Ibidem, p. 93. «Joan Ponç, l’home que passa la porta» 15 Ibidem, p. 51 i 97. Serra d’Or, any 7, núm. 12 (desembre 16 BORRÀS, Maria Lluïsa: «Joan Brossa, del 1965), p. 45-48. Joan Miró, Joan Prats». A Joan Brossa o la revolta poètica, catàleg de l’exposició amb el mateix títol. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2001, p. 50. 17 SALVO TORRES, Ramon: «El període hipnagògic de Joan Brossa (1939-1949)», cit., p. 57.

Dau al Set i les avantguardes anteriors a la Guerra Civil 21 Art. 2 PuigV:Art. 10 02/11/11 8:26 Página 22

Introducció a l’esperit de Dau al Set

Arnau Puig Barcelona, 1926. Va ser un dels creadors d’Algol i Dau al set. Filòsof format a la Universitat de Barcelona i a la Sorbona de París, ha estat catedràtic d’Estètica i és professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya.

22 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 2 PuigV:Art. 10 25/10/11 14:47 Página 23

La personalitat de cadascun instintiva. La sendera d’un subconscient dels creadors ignot, que admet totes les explicacions i justificacions, però que, certament, no és Joan Ponç (1927-1984), en el moment només clínica, va regir des d’aleshores la d’entrar en contacte amb Joan Brossa i seva activitat creativa. Arnau Puig, s’adona o sent que potser l’art, Unamuno trucà a la porta de la seva a més de ser un goig íntim, és també, signi- sensibilitat amb els personatges carregats fica, potser, la possibilitat de l’exterioritza- de sentiments i angoixes íntimes que ció de certs impulsos desconeguts, obscurs, es plantegen, més que transcendències, que sorgeixen dins de la mateixa persona problemàtiques possibles dins de l’ànima, i que breguen per manifestar-se. La seva com si hom fos un, dos, trinitari o infinit, acció pictòrica passa de ser cezanniana, però no a la manera religiosa, sinó com constructiva, a mostrar-se purament una qüestió de la mateixa persona. Els ex emples formals que Ponç necessita els extreu potser de la pintura de James Ensor o del Douanier Rousseau, però el resultat, per a l’artista plàstic que ell se sent, són els infinits suports de paper, de mides de quadern d’anotacions, pintats com ho feia cinquanta anys enrere Rouault. S’han aca- bat els infantilismes de joventut; ara tot és molt seriós o, si més no, així es presenta, i, si s’emprèn, s’intenta ser conseqüent. El resultat de tot això és un món esfilagar- sat que té el dibuix com a primer mitjà, i el color –qui diu color també pot dir taca de tinta o del que sigui– com a espessor, gruix d’unes noves entitats, bastant còmi- ques per cert, que sorprenen el seu mateix autor –com Pirandello se sorpre- nia del que els seus propis personatges, dalt de l’escena, li imposaven–, però ell no pot fer res perquè tinguin altres pre- sències més d’acord amb el que es diu i tal com sembla que són i veiem les coses. Aquesta realitat, als papers que sorgeixen del seu impuls inconscient, Ponç la con- traresta optant per un comportament esbojarrat insòlit, incoherent, i per grans ganyotes facials i gesticulacions corporals i de veu: així sorgeix l’actor que Ponç podria ser, encara que, si ho fos, el que representaria no serien els papers d’altres, sinó la seva pròpia comèdia, la tragèdia familiar que ha de viure quotidianament quan arriba a casa i es troba amb la fam, la manca de diners, l’àvia, una santa esde- vinguda persona que tot ho suporta i que fa front a tot, la mare, adolorida perquè se sent abandonada, perquè ha de fer tots els papers de l’auca per subsistir, i tres germans, tots menors que ell, i amb la petiteta que era idiota, autista en diríem Arnau Puig, 1949. ara. I el pare? Un malvat que cada vegada

Introducció a l’esperit de Dau al Set 23 Art. 2 PuigV:Art. 10 25/10/11 14:47 Página 24

de l’ordre social, al qual cal contribuir perquè els fets s’ajustin a les predicacions. Després, passat aquest primer furor de neteja dels signes i dels símbols de l’es- tructura social, va decantar el seu art vers la proclama d’una nova-vella veritat que cal retrobar en el que és més immediat, les coses simples de la vida que, testimoni i sendera, condueixen vers el que són i signifiquen. Les formes de vida religioses i/o místiques orientals i les dels pobles que designem com a primitius l’inspira- ren i el conduïren progressivament cap a una nova entesa de l’expressivitat plàstica. Tanmateix, Tàpies, al sanatori de Puig d’Olena, on ha anat a parar per qüestions de pulmó, llegeix entre altres obres el llibre idoni per sentir-se una persona important, La muntanya màgica, de Thomas Mann. Hi és condensat tot el que cal per sentir-se un personatge d’excepció; per adonar-se que dibuixar i saber crear imatges del que hom pensa o del que sug- gereixen els mots és una de les capacitats més exquisides que pot practicar una per- sona; per ser, en definitiva, un personatge enigmàtic i pluridimensional del renaixe- ment dels segles XV i XVI. Després s’allunyà d’aquesta idea: calia fugir dels acomoda- ments que Mann proposava per als margi- nals, no de la marginalitat social sinó de la normalitat benestant, en el sentit que més tard ens assabentarem que seran els «copejats» (els beatniks), els que feien coses Dau al Set, setembre que s’assabenta que hi ha alguna possibili- diferents per escapar de la monotonia que del 1948: coberta del tat de subsistir a casa passa a cobrar el seu imposen les normes, les quals, en el seu primer número. tribut revolucionari de pater, aprofita l’oca- moment, descrigué molt bé Lleó Tolstoi. sió, si pot, per deixondir-se eròticament Tàpies, cansat de tanta falsedat mental i i desapareix. Les realitats no fan l’art, ètica, es burla de tot, destrossa les formes però l’art surt de les realitats imaginàries establertes de les coses i, sobretot, dels en què cadascú es troba. ídols, i ho fa capgirant les possibilitats representatives, esquinçant els suports, Antoni Tàpies (1923), en entroncar-se afeblint no només les realitats, sinó fins i amb els nous amics, pren consciència tot els seus símbols. La crisi personal el que l’art és potser, també, un compromís porta a pensar i a dir que tot és fals, tret social i no una estricta rebel·lia indivi- d’una cosa, que li sorgeix al bell mig de tot dual. En aquell moment va posar l’acció plegat: l’amor, la companyia que necessita creadora al servei de la manca de moralitat per travessar aquest tràngol que és l’existir de la societat, es manifestà contra l’osten- una persona que s’inquieta, que no s’aco- tació i exaltà i escarní els símbols que fins moda a la circumstància que li ha tocat aleshores constituïen i eren els valors de la viure. Una teoria, la de l’inconscient, societat; aspecte, aquest, a què era molt proposada pel surrealisme, li justificà tot sensible per l’exemple de la pròpia famí- el que pogués sentir per la seva necessitat lia, benestant, culta, amant i respectuosa de realització, d’expulsió de neguits i

24 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 2 PuigV:Art. 10 02/11/11 8:29 Página 25

de malestars. Tanmateix, els resultats foren massa magres i massa previsibles una vega- da fetes unes quantes proves. Barrets de copa, trepitjades a tort i a dret, àligues per creure’s que es vola alt, pobres i obrers –per allò de «jo en conec un que...»– i unes quantes coses més, no gaires, realit- zades, això sí, amb plena llibertat, amb aquella facilitat del traç gestual, el van fer adonar, de mica en mica, que potser s’ex- pressava millor mitjançant el color i que les formes sorgien del color. Més tard, aquesta experiència esdevin- gué la necessitat de descobrir les matèries. Més que el color, potser el millor suport per a les expressions són les matèries, que ofereixen el color, però no les falses bri- llantors. «Escarnidor de diademes», arribà a dir algú, en aquell temps, de l’acció pic- tòrica de Tàpies; i, encara més tard, l’ínclit Moreno Galván va dir que l’Antoni és el més gran pintor espanyol de tots els temps. Alguna cosa devia veure-hi aquell home sensible i innocent per expressar-se així, a part de l’afalagament propi i implícit davant d’una persona, la de Tàpies, que suscitava l’atenció, el respecte i l’admiració per les seves maneres i pel seu comporta- ment humà.

Modest Cuixart (1927-2007) va assajar de trobar en la tangibilitat de l’expressió plàs- tica la necessitat que el copegés també la ressonància poètica de les formes. Sensible als signes i als senyals visuals expressius, desvetlladors dels continguts íntims i reals de les coses, els utilitzà des d’una pròpia elaboració formal que, en la seva singulari- tat –i per fer-nos el càrrec de la seva inten- cionalitat–, hom pot considerar propers a aquells que orientaren en els anys vint la insòlita obra creadora de Miró. Cuixart, en els anys de Dau al Set, esdevingué una mena de poeta de la pintura, en la qual cada signe tenia el seu propi valor formal, plàstic i evo- catiu, com s’esdevenia a les vetllades a casa seva, entre nosaltres, quan en els forats o els buits de les partitures de la pianola ell veia –i vèiem en observar-los incrèduls tots plegats– que passaven de ser un no res, un buit, a tenir tot el valor d’un so real, tan Modest Cuixart i Joan Ponç, Madrid efectiu per a l’esperit inquiet com qualsevol 1950. Fotografies altre senyal que ens pugui transmetre de Nicolás Müller. un altre ésser o una ànsia perduda.

Introducció a l’esperit de Dau al Set 25 Art. 2 PuigV:Art. 10 25/10/11 14:47 Página 26

Cuixart, un home seriós, bon amic Tot plegat responia una mica a aquell dels qui necessiten l’amistat, no desco- criteri social de la gent pagesa i menestral neix el dolor de l’altre perquè a casa l’han que volia que el pa fos pa i es designés educat per respectar-lo i ajudar-lo. Tanma- com a pa i que per al vi fos igualment teix, tot sabent que la vida és, també, una equivalent el mot i la beguda. «Al pa, pa, comèdia, li plau de representar-la i, face- i al vi, vi», diu el refrany. Això era el que ciós, riu per evitar que els altres plorin i Brossa recollia i copsava de la realitat així poder oferir, als seus quadres, el jardí social del moment i que després encaixa- de les delícies. va en les formes poètiques que s’havia assabentat que existien, com el rodolí, Joan Brossa (1919-1998) era el que per el sonet i, molt més tard, la sextina; però edat –entre cinc i nou anys més gran que també tancava aquest devessall en les for- tots els altres– havia pogut conèixer els mes estructurades del teatre, del teatre a nous tipus de creativitat d’abans de la la italiana, del cub escènic. Es tractava Guerra Civil i hi havia tingut una certa sobretot de no fugir de la realitat per connexió; això no obstant, en aquell con- mostrar-ne el cantó ridícul, mofeta. text era una persona –un únic, que és el Ho recollia i ho disposava tot sense que en realitat voldria dir aquest mot– que cercar-hi un fil conductor que respongués rastrejava tots els fets i les realitats de la a un raonament encadenat, i l’únic enca- vida quotidiana, els recollia amb fruïció i, denament que acceptava era el que pro- tot seguit, els ordenava i els estructurava vingués de l’atzar de la troballa o de en formes lèxiques, cercant sempre que l’espontaneïtat de l’automatisme. Això els mots corresponguessin a les formes provocava que les formes de presentació reals de les coses. Però era una mena de diguem-ne cultes d’aquelles troballes de paraula viva en què es posava l’èmfasi, no material verbal fossin mancades de verte- en una pretesa veritat o sinceritat, sinó en bració gramatical –si bé ell era molt curós una adequació formal en la qual es confo- en la correcció lèxica dels mots i en l’a- nien el mot i la cosa, tal com, amb segure- dopció de les normes ortogràfiques– i que Joan Brossa i Modest tat, havia vist que succeïa en els quaderns el conjunt de la seva obra creativa es po- Cuixart, 1949. Foto- de beceroles a través dels quals s’aprenia a gués designar com a expressió de l’absurd. grafia d’Enric Tormo. llegir i a escriure. Brossa s’arrossegava per la realitat, que recollia en les dimensions més afins a la seva persona –feta des de la cultura imme- diata, la que proporciona el fet de viure en societat d’una manera directa i planera–, i plasmava aquestes dimensions en estruc- tures rígides, com si volgués evitar que les maneres directes de l’expressió humana espontània s’esvaïssin en el no-res. No debades Brossa va dir moltes vega- des que fou el poeta surrealista J. V. Foix qui el va conduir a escriure sonets, que era la forma més estructurada i rígida d’enca- denar els sentiments o els pensaments; així ho féu sempre que vacil·lava i li calia retrobar l’equilibri sensible i mental. Tanmateix, sabem que Foix propugnava l’automatisme en la confecció dels textos, si bé no basava la seva escriptura automà- tica en l’inconscient espontani, sinó en el conscient elaborat davant de la dura realitat. Era una qüestió d’aquelles que Heidegger en deia la diferència entre l’és- ser essencial i l’ésser existent, tot i que

26 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 2 PuigV:Art. 10 25/10/11 14:47 Página 27

Joan Brossa, Modest Cui- Sartre, eixut per les realitats de cada dia, quals la llengua pot confondre’s amb la xart, Joan Ponç i Antoni s’adonava que si no hi havia un contingut realitat; en aquest sentit, sempre escollí les Joc de cartes Tàpies, , 1949, arrencat de la realitat compromesa, l’es- formes que encotillessin les expressions collage i tinta sobre paper, 24,5 x 36 cm, sència i l’existència es reduïen al no-res. per evitar que s’escapessin els sentits. En col·lecció MACBA. Brossa, en el fons, tot i la forma, potser canvi, rebutjava qualsevol lligam social- Procedent del Fons d’art preferia el no-res. ment habitual, com la família o la necessi- de la Generalitat de Cata- Brossa era, de tots nosaltres, el perso- tat peremptòria de treballar per subsistir. lunya, Antiga col·lecció natge més complicat, equívoc, fosc i fone- Ara bé, què hi ha en els mots i, molt Salvador Riera. Al dors inclou un text manuscrit dís quan havia d’enfrontar-se amb les més tard, en les formes plàstiques de de Brossa. experiències que ell de cap manera no Brossa? Un cert sentit de la terra, un cant volia prendre en consideració, com la de o una proclama per la llibertat i, sobretot, subsistir sotmès a unes normes de com- una mofa de les realitats socials quotidia- pliment o, si més no, de cortesia i amabi- nes. Les seves escultures tardanes en són litat convencional en el tracte. Tanmateix, un dels millors exemples. era conscient que calia posseir un instru- Nosaltres, i aquí potser entro jo, el ment precís que digués les coses que ell que escriu aquestes línies, l’Arnau Puig volia dir, ja que li agradaven les estructures (1926), notàvem que no podíem acabar- precises, les formes concretes. Per això nos de creure ni encara menys acceptar un volgué dominar el seu mitjà expressiu, el buit insignificant –la pianola de les vetlla- llenguatge, aquell suport que li permetria des a casa d’en Cuixart ens posava de ma- dir el que volia expressar; va decidir nifest que aquells forats no eren deguts aprendre amb profunditat el millor català a l’atzar, sinó que cadascun corresponia a i, perquè això fos així, va assistir a les clas- una estratègia de so i de sentit–, els uns ses del mestre Artur Balot. Una altra cosa perquè la vida sempre raja amb continguts, eren les estructures formals a través de les encara que siguin els de la distracció i els

Introducció a l’esperit de Dau al Set 27 Art. 2 PuigV:Art. 10 25/10/11 14:47 Página 28

de l’avorriment, i els altres –o jo, en parti- crèiem i no podíem expressar ingènua- cular– perquè la ciència no ha aparegut ment el que sentíem, ens calia prendre debades, sinó per assegurar-nos que decisions concretes. Si més no, la realitat almenys hi ha algunes coses per les quals del franquisme ens hi impel·lia. cal interessar-se per posseir aquest món i A tots ens rosegava la música, el llen- evitar que ell et posseeixi –altrament no guatge que no té paraules, que no les en té cap necessitat, perquè, tant si ens el necessita per dir; no, millor, per assenya- mirem com si no, segueix el seu curs lar senderes de projecció sentimental, que implacable–, inquietud i condició que és el que notàvem en els poetes, dels quals mena, que menarà, al compromís social, no enteníem els conceptes, però ens ado- al qual tots plegats –amb el desinterès nàvem que al·ludien al que aleshores en manifest d’en Ponç (tenia prou proble- dèiem l’inexpressable, i nosaltres volíem mes interns)– ens abocàrem i que derivà trobar les formes per abastar-lo. La música successivament cap a múltiples direccions té la seva pròpia coherència, però la pin- entre les establertes, amb anades i vingu- tura i la poesia impliquen domini, neces- des des de l’individualisme extrem fins al siten precisió perquè els seus elements comunisme polític, pràctic i ideal, tot pas- serveixen per a tot, mentre que la músi- sant, en alguns casos, per l’orientalisme. ca no és un so, una nota isolada –aleshores No és que sabéssim gaires coses del no és música, sinó senyals de missatges compromís social, però sí que ens hi molt concrets–, sinó que assoleix una apropava la realitat mateixa del carrer i de comunicació subtil quan s’acompanya les circumstàncies. D’altra banda, el poc dels seus propis suports, sons repetits o surrealisme teòric que sabíem –el que ens sons alternats i intensitats, que arriben a havien proporcionat el número de D’Ací i ser tonalitats o colors diferents. Aquest d’Allà del desembre del 1934 [p. 10] i llenguatge ens fascinava, però cap de nos- algun número de L’Amic de les Arts, de Sit- altres no era músic ni s’hi sentia fins al ges, dels anys vint– ens afermava en la punt que fos aquest mitjà el que dominés convicció que el surrealisme havia d’anar el nostre comportament i la nostra con- acompanyat de la revolució política. I atès ducta. El que desitjàvem tots era que el que nosaltres no podíem pensar el que nostre propi llenguatge personal esdevin- gués inequívoc, però com podíem assolir- ho sense caure ens els viaranys coercitius dels mitjans d’expressió establerts, dels quals volíem fugir perquè els considerà- vem estantissos, podrits, portadors de Quan decidírem que ferments malèfics i no d’esperances? A l’Arnau Puig la història –allò que volíem fer una publicació, havia passat i que contaven les àvies, els vells i els pares i també relataven els lli- bres– l’havia fascinat sempre, i com a va ser Joan-Josep Tharrats conseqüència d’això el seu esperit inqui- Dau ria, volia penetrar tota realitat, atès que el qui ho va fer possible. relat –la història– es trobava a la base dels fets que se li mostraven. La filosofia era al Set, en tant que format el camí més adequat per instal·lar-se en aquesta zona del coneixement: pensar què de presentació, és una hi havia darrere de tot. En aquest aspecte tot era qüestionable: la realitat quotidiana; els estris amb els quals la manegem; les creació seva. paraules amb què creiem que la conei- xem; les estructures per mitjà de les quals ens fan obeir i complir el que entenem com a obligacions o com una conducta correcta; els llibres, els llibres mateixos i

28 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 2 PuigV:Art. 10 25/10/11 14:47 Página 29

Dau al Set, octubre del tot el que s’hi diu. Tot era sospitós i calia la plasmi en uns papers volanders, en uns 1951. Dibuix Les parts que fos revisat, modificat o canviat. Però, fulls que facilitin que un pensament, una de la cara, d’Antoni Tàpies. a més, tot plegat havia de servir per a una sensibilitat vagi de mà en mà. Il·lusos nosal- millor instal·lació en l’àmbit concret de tres en aquella conjuntura del franquisme! la natura i de la ciència, perquè el que fa cadascú influeix en l’aspecte que té la Els tres primers anys de Dau al Set realitat social, al marge de la realitat natu- (1948-1951) ral, si bé els humans també acabem deter- Però va sorgir la persona, en Joan-Josep minant, com a elements naturals que som, Tharrats (1918-2001). Era, per edat, el la imatge de conjunt que la natura ofereix. més gran de tots nosaltres. Havia viscut Calia pensar, doncs, a revisar el que s’havia intensament la Guerra Civil com a disse- de modificar quan apareixia la incomoditat nyador de propaganda, si bé en el moment entre la persona i l’entorn. de la veritat bèl·lic es va camuflar i no Per tant, calia concretar en mots i en reaparegué fins que va acabar el conflicte. imatges la circumstància personal i l’angú- Tenia sensibilitat per les formes i era capaç nia d’uns joves que se sentien incapaços d’a- d’elaborar-ne una imatge de presentació; dequar-se a uns principis forçats de convi- a més, posseïa una petita impressora vència, i reflectir-ho en actituds i en papers manual. Quan decidírem que volíem fer cridaners. En un moment donat, l’any una publicació, va ser ell qui ho va fer pos- 1949, Joan Miró ens acollí al seu estudi del sible. Dau al Set, en tant que format de passatge del Crèdit. Un gest gratificant. presentació, és una creació seva; els altres Ara bé, perquè existeixi una publicació, aportàvem els textos i les il·lustracions, que és necessari que hi hagi una persona que actuaven d’imatge plàstica, elaborats pels

Introducció a l’esperit de Dau al Set 29 Art. 2 PuigV:Art. 10 25/10/11 15:23 Página 30

artistes. De fet, com a conseqüència d’a- voluntat, el compromís amb la societat questa pràctica impressora i de les mani- per establir-ne una que permeti que pulacions que exigia, Tharrats va descobrir cadascú es mostri tal com la natura l’ha les «maculatures», inici de la seva tasca confegit i tal com ell mateix s’ha estructu- pictòrica informalista posterior. rat, i, amb tota la plenitud, les recerques Què volia dir Dau al Set? Doncs quelcom formals plàstiques més escaients a l’ex- molt senzill i molt profund: al joc dels pressió i a la representació d’aquelles sen- daus els cubs tenen sis cares i no en tenen sacions i aquelles sensibilitats que no han més. Hi ha moltes jugades possibles, però assolit –o no se’ls ha permès– prendre totes són previsibles en l’espai i en el forma ni tenir presència. temps. Els membres de Dau al Set –que Això era Dau al Set, i es manifestà en els fórem els sis personatges esmentats– números successius, des del setembre del volíem fer la jugada a la setena cara, 1948 fins al gener del 1952, poc després la jugada impossible. Volíem fer real –ales- de l’exposició –l’octubre anterior, a la Sala hores no ho sabíem, i era la pura voluntat Caralt, de les Rambles de Barcelona– del

Joan Brossa i Joan Ponç, de sortir del que se’ns presentava com una conjunt dels seus sis creadors. És cert que projecte inèdit per a Dau cosa de la qual no es podia anar més no fou una navegació fàcil, tant des de fora al Set , 1949, tinta i guaix enllà–, volíem convertir en realitat l’ad- del context social i polític de l’època com sobre paper, 25 x 35 cm, col·lecció Museu Abelló, vertència de Mallarmé que mai una jugada des de dins, entre nosaltres mateixos; hi Mollet del Vallès. als daus podrà abolir l’atzar, i, apuntant a havia diferències i sorgien intencions la setena cara del dau, ens proposàvem noves o divergents, però, de moment, el que aparegués l’inabastable. Si fullegem que era primordial era l’objectiu de publi- els diferents números de la revista, tenint car, de fer sentir que hi érem, que volíem en compte les circumstàncies d’aquells aparèixer, que volíem fer constar que hi anys, podrem comprovar que hi és ben havia algú que era marginal en aquella manifesta la nostra voluntat d’acció i de bassa forçada, vigilada i controlada de cal- passió: la filosofia que sorgeix de l’exis- mós oli pudent de submissió i de normes tència mateixa, la poètica que genera transcendents. Nosaltres, com digué més després de destruir l’objectivitat social, tard Raimon, «no érem d’eixe món». l’encalç de les noves realitats, el reconei- Però, abans de tot això, hi havia hagut xement de la nova ciència dels espais múl- Algol [p. 70](precisem que el mot, que vol tiples i dels temps diferents, sempre en dir «dimoni», és el nom que els astrò- relació amb les realitats plantejades per la noms àrabs del segle VII donaren a l’estel

30 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 2 PuigV:Art. 10 25/10/11 14:48 Página 31

doble que només és visible a ull nu quan Puig, uns sonets i unes paraules terminals els dos cossos són l’un al costat de l’altre; de Brossa i una il·lustració de Tàpies. altrament roman invisible), publicació La cal·ligrafia del títol era sempre de Ponç. impresa gràcies al tipògraf Enric Tormo, Al segon hi ha un text científic i matemà- on Brossa, Arnau Puig, Joan Ponç, Jordi tic de Jesús M. Tharrats, textos curts sur- Mercadé i Francesc Boadella –els tres dar- realitzants de Brossa i un poema d’inspi- rers artistes plàstics– endegàrem, pel ració social compromesa d’Elías Nandino. desembre del 1946, dos fulls impresos i El tercer [p. 70], un muntatge amb il·lus- una sobrecoberta que contenien el barbo- tracions de Ponç, de Tàpies i de Cuixart, teig del que es manifestà després a Dau al amb escrits de Brossa, Tharrats i Puig (text Set. En va aparèixer un únic número –ni on es reivindica Jean-Paul Sartre, que en els lectors ni les possibilitats de repetir es aquell any 1948 havia estat inclòs a l’Índex presentaren de nou–, però els continguts per la cúria vaticana). I així seguiren són ben explícits de la intenció que ens significativament amb proves tècniques movia, principalment als tres primers d’impressió de Tormo, imatges de Dalí i

col·laboradors citats. N’esmento només el d’art romànic i textos de Foix, així com el significatiu títol de cada article: Brossa testimoni de la primera trifulga interna escrigué «La presència forta» i «Tres seriosa [p. 72]. A partir d’aleshores la poemes purs», i jo, «Dades a un proble- publicació fou més poètica i plàstica que ma». Tots tres textos són indicatius de la no pas ideològica: els plàstics en prengue- voluntat de manifestar-se, del valor dels ren el poder. Vam arribar a fer uns núme- mots que ragen de la realitat i de les recer- ros magnífics de presentació, gairebé ques que fèiem per esbrinar el que ens sempre amb la idea compositiva de Thar- han fet a fi d’iniciar el deslliurament de rats, i també hi va aparèixer Juan Eduardo les càrregues que condicionaven i limita- Cirlot, indubtable i autèntic poeta surrea- ven els nostres desigs, que no eren només lista d’inspiració esotèrica simbolista, ànsies, sinó també projectes. La il·lustra- tanmateix ben allunyat de la possible ció de la portada era de Joan Ponç, i la entesa de l’art com una arma de combat cal·ligrafia del títol i les imatges de l’inte- ideològic, polític, social i científic, que era rior, de Mercadé i Boadella. la postura dels integrants de Dau al Set. I així arribem als números de Dau al Set. Els fundadors de la revista hi van anar El primer [p. 24] porta un text filosòfic apareixent de tant en tant, però també s’hi historicista i preexistencialista d’Arnau feren presents altres col·laboradors que

Introducció a l’esperit de Dau al Set 31 Art. 2 PuigV:Art. 10 25/10/11 14:48 Página 32 Art. 2 PuigV:Art. 10 25/10/11 14:48 Página 33

Modest Cuixart, Autoretrat, fins a cert punt coincidien en la intenció 1949-1969, tinta i llapis –però rebaixada– del contingut inicial de sobre paper, 43 x 28 cm, la publicació. El muntatge tipogràfic i col·lecció particular. plàstic dels darrers números, fins al 1954, gairebé sempre fou obra de Tharrats.

Addenda contextual Simultàniament al temps en què sorgiren Algol (1946) i Dau al Set (1948), també tin- gué lloc l’aparició del Postismo (Madrid, 1945), Ariel (Barcelona, 1946), Cobalto (Barcelona, 1947)), els grups Pórtico (Saragossa, 1947) i Cobra (Copenhaguen, Brussel·les, Amsterdam, 1948), Saló d’Octubre (Barcelona, 1948), Club 49 (Barcelona, 1949), Manifest Negre (Bar- celona, 1949). Paral·lelament, i des del 1943, l’Academia Breve de la Crítica de Arte, d’Eugeni d’Ors, amb els Salones de los Once (Madrid), mostrava inquie- tud per universos plàstics nous. Al segon trimestre del 1948 se celebrà el Curso de Humanidades, organitzat per José Ortega y Gasset, a Madrid, al qual vaig assistir; del 1949, cal destacar la presència a Barcelona de Joâo Cabral de Melo Neto, cònsol del Brasil a la ciutat, de reconegu- da ideologia marxista-estalinista. De l’existència d’aquestes manifestacions i d’aquests fets, o no se’n tenia esment o els contactes eren ocasionals i escadus- sers. El grup El Paso (Madrid), per exemple, no va aparèixer fins al 1957. El que cal assenyalar és que entre totes aquestes iniciatives, per la seva radicalitat intel·lectual i sensible, la que excel·lí fou Dau al Set; d’aquí, segurament, la seva fortuna històrica, de la qual els seus membres, en aquell moment, no eren gens conscients.

Introducció a l’esperit de Dau al Set 33 Art. 3 Giralt-Miracle V:Art. 10 02/11/11 12:19 Página 34

El temps ens burxa a l’orella i sempre estem pensant on és la nostra bandera.

Joan Brossa, Dau al Set, 1949.

Dau al Set, un repte i una aventura

Daniel Giralt-Miracle Barcelona, 1944. Crític i historiador de l’art, especia- lista en art, arquitectura i disseny del segle XX, temes sobre els quals ha comissariat més d’un centenar d’exposicions i ha escrit diversos llibres. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

34 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 3 Giralt-Miracle V:Art. 10 25/10/11 14:48 Página 35

Dau al Set, 1956: coberta El meu Dau al Set de l’últim número. M’és difícil fer una crònica de Dau al Set atenint-me únicament a les dades històri- ques i als molts documents que ha generat aquesta experiència artística, desenvolupa- da amb diferents intensitats a Barcelona entre el 1948 i el 1956, perquè vaig tenir la fortuna de viure-la de prop. En aquell temps, jo era un nen que escoltava i mirava Joan Brossa, Modest encuriosit tot el que s’esdevenia a la sala de Cuixart, Joan Ponç, reunions de Filograf, l’institut d’art gràfic Joan-Josep Tharrats, René Metras i Antoni que el meu pare havia fundat el 1947 i que Tàpies. Fotografia comptava amb un equipament tècnic que d’Enric Tormo. havia despertat l’interès primer de Joan- Josep Tharrats, bon amic del pare, i després de tot aquell grup entusiasta, que es carac- teritzava per una empenta i una força intel·lectual que els feia anar i venir, organitzar exposicions, parlar de lletres, arts, música, teatre, política, religió...

Dau al Set, un repte i una aventura 35 Art. 3 Giralt-Miracle V:Art. 10 02/11/11 8:36 Página 36

Tharrats i el pare coincidien en gaire- història ja no és la d’una minoria margi- bé tot, particularment en la manera expe- nal, després perquè s’han fet prou estudis rimental d’entendre les arts gràfiques. per poder realitzar una valoració global i, Per a ells el taller era un lloc obert a totes finalment, perquè quasi tots els seus pro- les possibilitats creatives, i en ell assajaven tagonistes han ofert la seva particular visió amb els colors, les formes, els papers, la del que va ser aquella experiència. disposició tipogràfica, fins a descobrir possibilitats expressives inusuals en el El nom camp de la plàstica. A més, el pare havia Probablement, el més insòlit d’aquest Joan-Josep Tharrats, comprat una de les màquines amb què grup és el nom amb què es van donar a 1949. s’havia imprès el cèlebre número de la conèixer, d’indubtables ressonàncies revista D’Ací i d’Allà [p. 10] de l’hivern del surrealistes per allò que té de jugada 1934 (una Koenig & Bauer de 70 x 100 impossible i pel fet de proposar una cara cm), amb la qual es podia treballar amb inexistent del dau. Joan Brossa explicava, formats grans; tenia contacte amb els recordant una tertúlia durant la qual bus- millors fabricants de papers del moment, caven noms per denominar el col·lectiu, importava d’estraperlo tintes franceses, que algú va proposar la paraula «dau», i, perquè les d’aquí eren de qualitat pèssi- encara que aquest mot no va ser acollit ma, i disposava d’un ampli repertori de immediatament, sí que va servir per pro- tipus de lletra, entre els quals hi havia els vocar un joc, ja que algú va contestar amb Bodoni, Normanda, Weiss, Ilerda, Futura, un «dau a l’u», i algú altre «al dos», i suc- Flash, etc. Com que Tharrats només tenia cessivament tres, quatre, cinc i sis, fins a casa seva una Boston (una Minerva que Brossa va formular la figura impossi- manual de petit format) i el meu pare se ble: la del «dau al set», una denominació sentia afí a l’aventura intel·lectual i estèti- que, perquè era quimèrica, va agradar ca de Dau al Set, va posar a la disposició i va ser acceptada per identificar el grup i del grup els recursos de Filograf, que els la revista que naixeria posteriorment. van permetre efectuar algunes provatures impossibles amb els mitjans que tenien Què és Dau al Set? fins aleshores. Però no només això, sinó Tots, absolutament tots els components que la relació que es va establir entre tots del grup són avui figures reconegudes de ells es va fer molt estreta i perdurà en el la cultura catalana: són els més exposats, temps, de manera que Tàpies, que a més els més editats, les seves obres són busca- d’amic era veí, confià al pare els seus pri- des i cotitzades. Per tant, és inqüestiona- mers catàlegs, Cuixart li proposà de fer ble que constitueixen un fenomen d’a- edicions heterodoxes amb collages, Ponç quells que es produeixen només de tant venia a ensenyar-li en primícia els seus en tant, i dels quals Juan Eduardo Cirlot (per a mi) punyents dibuixos, i Brossa, afirma que sorgeixen cíclicament en la aleshores venedor de llibres, li proporcio- cultura catalana: «Dau al Set, com ante- nava els que la censura havia convertit en riorment havia passat amb la “colla del introbables. I, encara, Arnau Puig, el gran Safrà” o amb “els Quatre Gats”, era porta- tertulià, venia a defensar amb vehemèn- dor d’un missatge d’inconformisme que cia, però sempre de manera dialogant, l’e- el situava contra la majoria de les tendèn- xistencialisme sartrià i una visió marxista cies imperants a Catalunya des de feia del món. És evident, doncs, que aquells no dècades» (Pintura catalana contemporánea, eren uns clients convencionals. Però Omega, 1961). aquesta no deixa de ser una visió subjecti- Però què va ser realment Dau al Set? va, la d’un nen que va quedar fascinat per ¿Un grup, una revista, un moviment, un aquells personatges que amb el pas dels fenomen cultural o la pura coincidència anys esdevingueren les figures més relle- en un moment determinat d’uns artistes, vants de l’art català de la segona meitat del poetes i intel·lectuals que van concentrar segle XX. No obstant això, han passat prou les seves energies i van ser capaços de dir anys per objectivar els elements essencials i de fer unes coses que no solament van de la seva aportació. Primer perquè la seva trencar amb la norma, sinó que van obrir

36 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 3 Giralt-Miracle V:Art. 10 25/10/11 14:48 Página 37

Efectivament, Dau al Set va ser una Però què va ser realment particular manifestació del surrealisme, del dadaisme, de l’anarquisme, d’actituds Dau al Set: un grup, una anticonvencionals defensades per un col·lectiu que no es va limitar a les expres- revista, un moviment, sions plàstiques, perquè també es va sentir prop del teatre de l’absurd, de la música postdodecafònica i dels nous llenguatges un fenomen cultural o poètics, i tot això en el marc d’una cultura ideològicament opressiva i intel·lectual- la pura coincidència en ment repressora, com molt bé va explicar Cesáreo Rodríguez-Aguilera, el prestigiós un moment determinat crític d’art coetani del grup: «Dau al Set va ser quelcom més o molt més que una d’uns artistes? revista. Va ser l’obra d’un reduït grup de pintors i escriptors que, en aquella època, constituïren una radical i intel·ligent opo- sició a la carrincloneria i al conformisme que pressionaven amb rigor en els ambients artístics i culturals» (L’art català uns camins de creació que acabarien contemporani, Ediciones del Cotal, 1982). constituint allò que denominem la segona La vitalitat artística dels anys de la avantguarda? Arnau Puig, en el Diccionario República no va desaparèixer amb el del Arte Moderno (Fernando Torres Editor, triomf dels nacionals, però es va haver 1979), escriu: «Aquestes tres paraules de mantenir en la clandestinitat o en la [Dau al Set], tot i no tenir sentit, formen pseudoclandestinitat. Només les antigues un sintagma amb el qual es designa una as sociacions d’artistes, les escoles priva- actitud teòrico-plàstica posada de mani- des d’art i, sobretot, els instituts estran- fest, a partir del setembre del 1948, per gers –especialment l’Institut Francès de un grup d’intel·lectuals i artistes que Barcelona– acollien, i de manera tímida, publicaren una revista a Barcelona amb les activitats artístiques que no volien aquesta denominació». sotmetre’s als dictats classicitzants i neo- imperalistes del règim. Va ser així com van néixer una sèrie de grups o iniciatives que Joan-Josep Tharrats: a partir de corrents renovadors derivats Tàpies o el dau modern de l’impressionisme, del cubisme, de deVersalles . Barcelona: l’expressionisme i de certa abstracció van Dau al Set, 1950. tractar d’aportar a l’escena artística una obertura que va penetrar gradualment a les galeries d’art i al col·leccionisme pri- vat. D’aquests grups cal esmentar el Grup Lais, el cicle Arte Nuevo, que va promoure Àngel Marsà a les galeries «El Jardín»; el Grup Cogul, el Saló d’Octubre, el Saló de Maig o el Grup Postectura, però cap d’ells no es va caracteritzar per l’originalitat, la força i la incidència que va aconseguir Dau al Set, que, tot i no tenir la vocació de grup ni denominar-se com a tal, va aglutinar una sèrie d’artistes que van que- dar marcats per aquella experiència i que van deixar la seva empremta en la història de la pintura catalana.

Dau al Set, un repte i una aventura 37 Art. 3 Giralt-Miracle V:Art. 10 25/10/11 14:48 Página 38

El grup en aquestes trobades «uns nois inquiets, Tres pintors de gran personalitat com pregonament solitaris, buscaven d’expres- Antoni Tàpies (Barcelona, 1923), Modest sar-se segons el seu tarannà i no segons Cuixart (Barcelona, 1925-Palafrugell, receptes» (Històries de Dau al Set. 50 anys, 2007) i Joan Ponç (Barcelona, 1927-Sant Thassàlia, 1998). Afirmació certa, perquè, Pau de Vença, 1984), un poeta que tenia si ens atenim als articles publicats en la una particular sensibilitat plàstico-literà- revista que editaven, a les declaracions ria com Joan Brossa (Barcelona, 1919- dels diversos membres del col·lectiu, a la 1998), un filòsof i teòric de l’art com seva manera de fer o a les seves obses- Arnau Puig (Barcelona, 1926) i un artista sions, descobrirem que Dau al Set mai no polifacètic com Joan-Josep Tharrats (Giro- va tenir un ideari únic, sinó que les seves na, 1918-Barcelona, 2001), que actuà inquietuds els van portar a entrecreuar d’editor i promotor de la revista i organit- ciència, història, filosofia, antropologia, zador de moltes de les seves activitats, són poesia, música, cubisme, surrealisme, els integrants de Dau el Set, col·lectiu que psicoanàlisi, experiències Dadà, sempre es va constituir sense cap acta fundacio- rebutjant, això sí, les manifestacions més nal, ni com a resultat de la redacció d’un tradicionals de l’art. De fet, segons el decàleg o d’un manifest, sinó de desenes mateix Arnau Puig, els elements de cohe- de converses i discussions filosòfico-poè- sió del grup eren, d’una banda, l’actitud tico-plàstiques que mantenien uns amics d’oposició a l’establishment i, de l’altra, el fet que d’una manera més o menys atzarosa de propugnar uns nous camins d’expres- havien coincidit, no en una escola, en un sió literària, filosòfica i plàstica que ateneu o en un cercle artístic, sinó en els reprenguessin les tendències més avança- Joan Ponç, Ara, 1951, bancs de la plaça Molina de Sant Gervasi des que s’estaven desenvolupant en guaix, tinta, pastel de Barcelona. aquests camps abans de la Guerra Civil. i llapis sobre paper, És en aquest indret on van començar Pel que sabem, les xerrades dels mem- 27 x 51,5 cm, col·lecció aquestes tertúlies que després es perllon- bres de Dau al Set eren eclèctiques i des- Marcos Finguerhut, gaven o es traslladaven a l’estudi de l’un o ordenades, com ha de ser quan confluei- Barcelona. Obra inspira- da en el poema homò- de l’altre, o a la taverna La Campana, que xen, en paraules de Pere Gimferrer, unes nim de Brossa publicat a fins no fa gaires anys va existir al carrer de «personalitats molt diverses que incloïen Em va fer Joan Brossa, 1950. Sant Eusebi. Arnau Puig ens recorda que màgics i lògics, lluminosos i lúgubres,

38 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 3 Giralt-Miracle V:Art. 10 25/10/11 14:49 Página 39

cristians i nihilistes» («Historia y memo- el suport de tot el grup i, també, el de Joan ria de Dau al Set», Papeles de Son Armadans, Prats, que no solament els va encoratjar març del 1965), que compartien el que a treballar en aquella línia, sinó que es havien pensat, llegit o acabat de descobrir, convertí en la seva baula de connexió amb fossin lectures de Plató, Nietzsche, Kant, l’avantguarda d’avantguerra, encapçalada Hegel o autors maleïts com Lautréamont, per Joan Miró i els sobrevivents del grup Rimbaud o Artaud, fossin comentaris ADLAN. sobre el dadaisme i el surrealisme o sobre Els primers subscriptors de la revista l’anarquisme i l’existencialisme, o bé van ser el mateix Prats i Casadevall, Foix, audicions de la música de Wagner, Stra- Illescas, Gomis i Samaranch, és a dir, gent vinsky, Alban Berg, Webern, Schönberg o amb recursos que els van ajudar a finançar de jazz, i sembla que en cap moment no els primers exemplars, que venien a 7 existí un corrent que els decantés cap a pessetes, encara que els darrers números una postura determinada, perquè hi havia en van arribar a costar 25. Malgrat tot, un gran respecte pel jo, per la personalitat els subscriptors mai no van passar de de cadascun, i probablement aquest és el la cinquantena. motiu pel qual mai no es constituïren en La revista no va tenir un director titu- grup cohesionat. lar, ja que normalment eren números realitzats per dos dels seus membres (un La revista pintor i un escriptor), i en alguna ocasió De Dau al Set ens han arribat moltes refe- per persones convidades, que sempre rències, fotografies, crítiques i fins i tot feien aquesta feina amb independència de algun catàleg de les seves exposicions, la creació i l’actuació, particularitat que personals o en grup, i també els volums caracteritza la diversitat i la riquesa de tots monogràfics a què van donar peu. Però, els exemplars. És per això que hi trobem sens dubte, la revista que van publicar col·laboracions de figures de la talla de entre el 1948 i el 1956 va ser el seu braç Juan Eduardo Cirlot, Alexandre Cirici, més important. De fet, en més d’una oca- Cesáreo Rodríguez-Aguilera, Guinovart, sió m’he preguntat si la projecció que ha Garcia Vilella, Salvador Aulèstia i Planas- tingut Dau al Set hagués estat la mateixa si durà, entre d’altres. no hagués existit la seva revista, tan presti- Com a editor, Tharrats tenia les idees giada, no pas per la quantitat d’exemplars molt clares i des del primer moment va que editaven, sinó per la qualitat, l’origi- concebre una revista de format regular, de nalitat i el grau d’innovació que va aportar en aquella època. I és que es tracta d’una publicació que, fullejada avui, encara ens resulta tremendament atractiva, tant pels seus continguts literaris, filosòfics o poè- tics com per les seves il·lustracions, per la utilització lliure de la tipografia, per la integració del collage i per la cura amb què va ser realitzada. I, certament, tots els números de la revista Dau al Set són molt buscats i valorats, com ho constata el fet que avui, al mercat, es cotitzin unitària- ment a uns 150 € i, en conjunt, a uns 8.000 €. Tharrats, que tenia experiència en treballs editorials, va ser el principal impulsor de la revista Dau al Set, de la qual desinteressadament va ser editor, compa- Dau al Set, juny del 1952: coberta del número ginador, corrector de proves, promotor, dedicat íntegrament distribuïdor i sembla que fins i tot al Saló del Jazz. venedor. No obstant això, comptava amb

Dau al Set, un repte i una aventura 39 Art. 3 Giralt-Miracle V:Art. 10 25/10/11 14:49 Página 40

poc coneguts de procedència nacional i internacional prevalen per sobre de l’apor- tació dels membres del grup. Es posa de manifest, doncs, que en aquesta darrera etapa la revista es va allu- nyar de l’esperit fundacional del grup per esdevenir una publicació al gust de Thar- rats, que l’anà transformant en una revista informada del que passava en el panorama internacional de l’art contemporani (incloïa articles de Jean Cocteau i Michel Tapié i informació sobre Jackson Pollock, Clyfford Still, Mathieu, Burri, De Kooning, Tobey, Appel, Kline, Wols, Riopelle, Sam Francis, Fontana, Fautrier, Picabia, Miró, De Chirico, Duchamp, etc.), que ell conei- xia bé pels seus viatges, pels nombrosos catàlegs que comprava i per l’intercanvi que aconseguia de llibres i catàlegs amb la tramesa de la revista, que li va permetre constituir una de les biblioteques més Modest Cuixart, 17,5 x 25 cm (excepte els dos darrers completes de l’època, que avui es troba al Brufungles, 1949, oli números, que van ser de 21 x 25 cm), per- Museu d’Art Contemporani de Barcelona. sobre tela, 60 x 51 cm, què volia que tots els números configures- col·lecció particular. sin una col·lecció i, malgrat la diversitat Els protagonistes dels seus continguts, no semblessin catà- En comentar individualment els membres legs o plaquettes. Els primers anys, és a dir, de Dau al Set, crec que és de justícia co- del 1948 al 1952, es van publicar 43 mençar fent-t’ho parlant de Joan Ponç per- números, mantenint una periodicitat què penso que la seva personalitat i la seva gairebé mensual, i fins al 1956 se’n van obra concentren molts dels principis del publicar 11, ja de forma més espaiada i grup. De fet, el mateix Brossa, el seu com- irregular. En total, però, es van preparar pany d’aventures més proper, el va assenya- 58 números, que, per cert, no anaven lar com aquell que reflectia de manera més numerats: els 54 esmentats i també uns de clara l’esperit de Dau al Set i com el mem- dobles (els corresponents als números 7, bre que probablement exercí una influèn- 18 i 19), i un altre fora de sèrie (entre els cia més gran sobre els altres en la primera números 47 i 48). De tots ells se’n va fer etapa del grup. un tiratge d’entre 100 i 200 exemplars, Afeccionat a la pintura i gran dibuixant exceptuant novament els dos darrers des de la infantesa, Ponç es va iniciar en números, dels quals es va fer un tiratge l’estudi del prestigiós i renovador pintor de 500 exemplars. Ramon Rogent, però ben aviat va explorar Arnau Puig ha establert tres etapes de altres camins. L’expressionisme, l’admira- la revista. La primera va des del setembre ció per l’obra de Miró i Klee, l’obra de del 1948 fins al desembre del 1949, i ell Freud (que descobrí a través dels Helmann, la qualifica d’acusat accent ideològic, en la un matrimoni d’exiliats jueus), els grans qual les idees de Puig, la filosofia i l’existen- mestres de la pintura moderna, els nous cialisme tenen un paper predominant. La llenguatges artístics i la seva particular segona, que abasta el període entre el 1950 dimensió del fantàstic el van portar a for- i el desembre del 1952, la qualifica de més malitzar un codi poncià al qual sempre es plàstica, perquè hi predominen la poètica i va mantenir fidel i que una estada de deu la visualitat defensada per Ponç i Brossa. anys al Brasil (del 1953 al 1962) només va I en la tercera, des de la primavera del 1953 fer que implementar, perquè el va portar a fins a l’últim número del 1956, conduïda afegir al seu cosmos nous personatges, per Tharrats, les novetats i els temes artístics nous tipus d’animals i altres paisatges,

40 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 3 Giralt-Miracle V:Art. 10 02/11/11 8:40 Página 41

sense abandonar, però, aquell espai que per la màgia i la prestidigitació, que tenen situem entre el natural i l’oníric. molt a veure amb aquesta recerca de la En la seva autobiografia, Ponç va impossible setena cara del dau. escriure: «La meva infantesa fou un autèn- Tot i no tenir una formació acadèmi- tic malson. Crec que ha estat per evadir- ca, la gran inquietud de Brossa per les lle- me d’un món cruelment real que vaig tres i per les arts l’apropà als altres mem- començar a viure i que, amb el transcurs bres de Dau al Set, amb els quals va establir del temps, ha adquirit una realitat més uns lligams especialment fèrtils, per a ell i sòlida que l’exterior. No cal que digui que per als altres. Les seves lectures de poesia la frontera entre l’interior i l’exterior em contemporània i la seva voluntat de conèi- sembla cada dia més hipotètica. Penso, xer nous artistes i noves formes d’expres- però, si no és tota física, essent la metafísi- sió li van fer descobrir una llibertat de ca una denominació que donem a tot allò creació que encomanà als seus companys i que som incapaços d’aprehendre». Queda que ell posà de manifest en els textos que clar que Ponç era un personatge diferent publicà a la revista del grup i en els seus dels altres, s’autopsicoanalitzava constant- mateixos poemes, en què cada vegada més ment, i és d’aquí d’on extreia el seu pecu- s’afermava una personalitat que l’acabà liar món interior que va anar configurant convertint en una de les figures més origi- fins a constituir el que la crítica ha deno- nals de les lletres catalanes modernes i minat «surrealisme heterodox» i que Cir- que al llarg de la seva vida va comptar amb lot relaciona (a Pintura catalana contemporánea, el suport incondicional de tres grans de la Omega, 1961) amb els vells gravats popu- nostra cultura: el poeta J. V. Foix, el pro- lars d’arrel monstruosa, amb els llibres de motor Joan Prats i l’artista Joan Miró. màgia negra, amb un indret horrible, ple Antoni Tàpies, l’artista que indiscuti- de dragons, dimonis, nans deformes i blement ha aconseguit més projecció monstres que procedeixen de la subcons- internacional i més reconeixements artís- Antoni Tàpies, Parafaraga- ciència més pregona. tics i acadèmics, també va compartir els mus, 1949, oli sobre tela, Una altra persona essencial en la moments preliminars de Dau al Set, i les 89 x 116 cm, col·lecció configuració del món daualsetià és Joan seves primeres obres en respiren indubta- Fundació Antoni Tàpies, Brossa, que inicialment s’havia donat a blement l’esperit, malgrat que ell sempre Barcelona. El títol, propo- sat per Brossa, és similar conèixer com a poeta i com a autor de ha establert diferències entre la seva al llibre que reproduïm a petites peces teatrals, properes al teatre manera de fer i la dels seus companys i les pàgines 45 i 46. de l’absurd, i que tenia una gran afecció afirma que, més que els orígens surreals del grup, el que li interessava era l’expres- sionisme abstracte i els nous llenguatges plàstics que procedien dels Estats Units. Fill d’una família benestant, vinculada al món de l’edició i els llibres, des de ben petit va participar en la vida cultural de Barcelona. Va començar la carrera de dret, que abandonà per dedicar-se íntegrament a la creació artística, iniciant una investi- gació formal que aviat s’allunyà dels recursos magicistes per assajar una recer- ca basada en la densitat dels materials, el collage, el gratatge i una personal i rica simbologia sígnica i cal·ligràfica que, juntament amb les gammes terroses i les pinzellades negres, és la que personalitza el seu llenguatge. «Us presento Antoni Tàpies, un perso- natge que acaba d’entrar en la Història de la Pintura i donarà molt a parlar», va escriure Joan-Josep Tharrats a Antoni

Dau al Set, un repte i una aventura 41 Art. 3 Giralt-Miracle V:Art. 10 02/11/11 8:48 Página 42

Tàpies o el dau modern de Versalles, que esdevin- integrar nines, sabates o vasos en els seus gué la primera monografia dedicada a quadres, situant-los molt a prop dels poe- l’obra de Tàpies. Aquesta afirmació traspua mes objecte. Amb tot, les seves pintures, una admiració evident, i és que, encara els seus gravats, els seus dibuixos sempre que Tàpies es va distanciar del grup, el pes van respirar un particular erotisme i un de les seves opinions va exercir una gran sentit del misteri que ens remet a les dia- influència en la resta dels integrants de lèctiques definides per Lourdes Cirlot Dau al Set. (vida-mort, construcció-destrucció, com- Un membre rellevant del grup, perquè plexitat-simplicitat) i que, sens dubte, té va viure amb intensitat l’estètica i el voca- els seus orígens en l’època de Dau al Set. bulari daualsetians, és Modest Cuixart. Joan-Josep Tharrats és per a mi una Com Tàpies (de qui era cosí), era fill de figura clau en la vida de Dau al Set. Com bona família i abandonà els estudis su- que era el més gran d’edat, com que tenia periors, en el seu cas de medicina, per més experiència que els altres membres seguir una inclinació natural per la pintu- del grup i com que coneixia millor que ra i el dibuix. Ell, però, evolucionà d’un ells el món de les revistes i les publica- inicial expressionisme cap a una pintura cions, era un home preparat per tutelar fantàstica, basada en el signe, el grafisme aquell equip i per tirar endavant la revista. i la preocupació pels materials, que seguí I encara que en moltes ocasions se l’hagi conreant fins que a mitjan anys cinquanta relegat al paper de simple impressor de la la pintura matèrica, el tachisme, el collage revista, crec que podem afirmar que Thar- i la integració d’elements antropomorfs rats va ser l’autèntica ànima del col·lectiu. es van convertir en la temàtica central de Era un home molt culte. Havia estudiat la seva obra. En la seva trajectòria d’aquells el batxillerat a Besiers, per la qual cosa anys són importants les seves estades a sentia molt propera la cultura francesa, París i a Lió, on va fer decorats per a teatre també havia estudiat art a l’Escola Massa- i vestuari per a guinyols, i on la seva pin- na de Barcelona, sabia de música, sabia tura es va veure enriquida amb sorres, lli- escriure, pintava bé, havia fet teatre i li madures metàl·liques, ciment, vernissos, interessava el cinema. A més, sabia articu- que esdevingueren el suport d’objectes lar voluntats i descobrir talents que havien procedents de la vida quotidiana (draps, de ser molt útils per a la resta dels mem- cordes, fustes, etc.). La seva densitat bres del grup, encara que no sempre les pictòrica augmentà i el tractament de la seves idees estètiques, ni les seves posi- matèria es va fer més agressiu, amb talls, cions ideològiques, fossin coincidents gratatges, frotatges, de manera que el gest amb les dels companys més joves, particu- i el signe pictòric agafaren molta més larment les d’aquells que eren més radi- força i la seva obra adquirí un barroquis- cals en el terreny polític i social. me en què predominen les tonalitats Les seves estades a França i alguns viat- metàl·liques i els ornaments sumptuosos. ges a París li van fer conèixer de primera A partir dels anys seixanta començà a mà Klee i Kandinsky, que el van fascinar, o figures com Ernst, Matisse, Chagall, Picasso i Arp. L’empremta d’aquests artis- tes la podem comprovar en les sèries d’aquarel·les i guaixos que va fer durant la primera època de Dau al Set, quan va comptar amb el suport de les galeries «El Jardín», en les quals combinava ele- ments abstractes amb elements figuratius i on la iconografia del món animal i del món vegetal era molt present. A partir dels anys cinquanta, però, la seva activitat pictòrica se centrà en la recerca de nous procediments tècnics, bàsicament en les seves conegudes «maculatures», on el

42 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 3 Giralt-Miracle V:Art. 10 25/10/11 14:49 Página 43

paper va tenir cadascun dels seus mem- bres, quina importància van adquirir les converses de la plaça Molina, quins altres artistes hi van participar, etc. També és qui millor ha definit l’influx ideològic del poeta i cònsol brasiler João Cabral de Melo, que els va iniciar en el marxisme i els va estimular a publicar i donar a conèi- xer la seva obra. Així mateix, Puig ens ha fet entendre la plural diversitat d’aquest grup, del qual es diu que n’existeixen tantes versions com membres el van com- pondre. Però, sobretot, Puig és important perquè ens ha fet veure que dins de Dau al Set hi havia dues postures clarament definides: el grup dels que ell considera eminentment formalistes, i que atorgaven més importància a la forma que al contin- gut, i el grup dels que s’interessaven més pel contingut que per la forma. Segons ell, Brossa, l’altre intel·lectual del grup, «preferia jugar amb les formes, sacrifi- cant-t’ho tot a elles», és a dir, avantposava l’estètica a la ideologia, mentre que ell, que havia mantingut un compromís polí- tic més marcat, volia valdre’s de la revista per difondre les seves idees. No es pot tancar una crònica general de Dau al Set sense esmentar Juan Eduar- do Cirlot (Barcelona, 1916-1973), un home de vasta cultura, gran expert en música contemporània, surrealisme i simbologia, que, tot i que no va ser mem- Joan-Josep Tharrats, llenguatge de la taca i el gest informal bre fundacional del grup, s’hi va integrar Retrat de Joan Ponç, 1947, tenen un protagonisme especial. més tard convidat per Tharrats, va publicar oli sobre paper muntat Arnau Puig va ser un integrant essen- interessants articles a la revista i va acostar sobre fusta, 40 x 30 cm, col·lecció MACBA. Proce- cial de Dau al Set. Va participar activament molt a la filosofia simbolista i críptica que dent del Fons d’art de la en el debat ideològic i estètic que donà ell dominava els integrants de Dau al Set, Generalitat de Catalunya. origen al grup i a la revista i aportà el si bé el col·lectiu, en alguns punts, era als component teòric de les discussions i les antípodes de la seva visió del món, encara activitats del grup. A part de la seva condi- que els unís l’interès pel surrealisme i les ció de filòsof i escriptor, a més de prolífic noves tendències. crític d’art, cal recordar que Puig sempre ha estat un home intel·lectualment Per què recordem Dau al Set? inquiet, políticament compromès i apas- Quan fa més de seixanta anys de la seva sionat per la filosofia d’Ortega y Gasset, constitució, seguim preguntant-nos què Sartre, Heidegger i Nietzsche. va ser el més important de Dau al Set. D’altra banda, és una de les persones Sincerament crec que, més que les seves que més i més detalladament ha escrit realitzacions (de valor indiscutible), va ser sobre Dau al Set, en particular en el llibre la seva actitud, la d’uns joves que malgrat Històries de Dau al Set. 50 anys, ja referenciat, les circumstàncies que els envoltaven van on va recollir una sèrie d’articles que ens saber tirar endavant i, intuïtivament, permeten conèixer de primera mà quina van coincidir amb els corrents artístics fou l’actitud i l’esperit de Dau al Set, quin que els eren coetanis a Europa i Amèrica.

Dau al Set, un repte i una aventura 43 Art. 4 Bordons V:Art. 10 25/10/11 14:49 Página 44

El Dau al Set literari

Glòria Bordons Doctora en Filologia Catalana i llicenciada en Història de l’Art, és professora titular de la Universitat de Barcelona. Investigadora de la poesia catalana contemporània, ha treballat a fons l’obra de Joan Brossa i l’ha divulgada arreu del món mitjançant llibres, articles, antologies, conferències, itineraris, webs i comissariat d’exposicions.

44 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 4 Bordons V:Art. 10 25/10/11 14:49 Página 45

Dau al Set ha estat una revista polèmica pel Tharrats la va fer servir com a intercanvi que fa al temps que va durar, si tenia una amb institucions del món de l’art d’arreu. ideologia determinada o no, quins n’eren Això justificaria, en gran part, l’ús de els protagonistes i si aquests tenien cons- diferents llengües, i de forma especial ciència de grup o no. Molts són els que el del francès. El mateix pintor destacà n’han discutit en llibres de memòries, molt posteriorment que «Antonio Saura d’història de l’art o en catàlegs. Però un i Manolo Miralles foren, junt amb l’ale- punt en què hi ha força unanimitat és en el many Mathias Goeritz, els primers fet que era una revista més artística que no col·laboradors de Dau al Set que enviaven pas literària. En certa manera, si la publica- els seus treballs des de Madrid».1 I, segons ció començà a ser reconeguda fora de les Pere Gimferrer, si aquests artistes entraren nostres petites fronteres, fou bàsicament en contacte amb la revista fou perquè es per aquesta orientació artística i perquè podia trobar a la llibreria Clan d’aquella ciutat.2 Però si mirem els números de tots els anys que abraça Dau al Set,3 veurem que hi ha una bona quantitat de textos literaris. Tot i que en aquest estudi ens centrarem en les contribucions poètiques i teatrals, no podem menystenir la forta presència que en la revista tingué l’assaig i, especial- ment, la crítica d’art. La línia «estètica» de la revista, la donaren no només les col·laboracions dels artistes, sinó també els textos que els crítics més rellevants de l’època (des de Sebastià Gasch fins a Ale- xandre Cirici i Pellicer, passant per Juan Antonio Gaya Nuño o Cesáreo Rodríguez- Aguilera) escriviren sobre ells, així com sobre unes «icones» determinades de Joan Brossa i Joan Ponç, l’art del segle XX a les quals es va retre Parafaragaramus, 1948. Llibre d’un únic exem- homenatge en números específics, com plar fet per Brossa i Ponç ara Paul Klee i Francis Picabia [p. 75 i 60]. com a regal per a Maria En certa manera, podríem dir que l’evolu- Ballester, muller d’Enric ció de la revista anà d’una línia més Tormo. Coberta.

El Dau al Set literari 45 Art. 4 Bordons V:Art. 10 25/10/11 14:50 Página 46

de jazz,6 que distorsionen una mica les xifres ja que són plens de poemes al voltant d’aquest estil de música. Dins de l’extens ventall poètic, hi ha dos noms que sobresurten: Joan Brossa (amb setze participacions) i Juan Eduardo Cirlot (amb catorze). Molt a la vora se situa Joan-Josep Tharrats (tretze), però amb col·laboracions més d’assaig que no pas poètiques, tot i que també en té. Un altre nom a tenir en compte és Arnau Puig, amb sis contribucions de caràcter assagístic. I en quart lloc, tindríem tres altres noms significatius: J. V. Foix, en el camp poètic; Cesáreo Rodríguez-Aguilera, en el de la crítica d’art; i Alfredo Papo, en el relacio- nat amb el jazz. Al darrere hi ha una exten- sa nòmina de col·laboradors, entre els quals podríem destacar Víctor Castells i Salvador Aulèstia o, ja cap al final de la Joan Brossa i Joan Ponç, poètica o filosòfica a una altra de crítica publicació, Alexandre Cirici i Pellicer. Parafaragaramus, 1948. artística orientada a divulgar unes deter- Una qüestió a considerar és la llengua Detall de l’interior. minades tendències. En aquest sentit, de la revista. A diferència d’altres publica- resulten significatives les col·laboracions cions que l’havien precedit com Poesia o textuals del primer i del darrer número: Ariel, que es distingiren per publicar ínte- mentre a l’exemplar del setembre del grament en llengua catalana, malgrat que 1948 [p. 24 i 63], Arnau Puig escriu un això les situés plenament en la clandestini- text filosòfic, i Joan Brossa, dos sonets i tat, Dau al Set fou bilingüe (català-castellà) una prosa a manera de manifest de revolta des del primer número. Si tornem a contra l’ambient resclosit del moment, la nòmina de contribucions literàries i les l’últim número del 1956 se centra en separem segons la llengua, ens trobarem un llarg assaig de Michel Tapié [p. 34], amb un total de 47 textos escrits en català, «Esthétique en devenir», que és la síntesi 45 en castellà i 15 en francès. És clar que de l’informalisme que en aquells anys ja no hi havia una clara consciència de catala- s’havia instal·lat entre els pintors joves. nitat, almenys de grup.7 És més, com diu D’altra banda, la contraposició dels dos Víctor Castells, fins i tot semblava poc números ens permet observar la línia que modern tenir-la: portà la publicació des de l’expressió d’u- Desconcertava tanta presència castellano- na revolta lúdica local («Tots hi ajudarem parlant. Era tan «normal» com es volgués, amb el gobelet a la mà, vestits amb les hi estàvem necessàriament habituats, millors robes»)4 fins a la teorització però... Els de l’Ariel ho tenien més clar: ells artística internacional. eren i feien cultura catalana. Des del Dau al A fi de ser equànimes amb tots els Set això era en certa manera irrellevant, sí autors que d’una manera o altra escriviren i no, potser fins i tot podia agafar un to per a Dau al Set, hem realitzat un petit menyspreable. Jo no m’ho empassava del inventari literari. El resultat ha estat d’un tot, ho recordo, però m’ho empassava. total de 107 col·laboracions, de les quals Devia ser Eugeni d’Ors –Eugenio, és clar– 34 les podríem considerar d’assaig (bàsi- que ho havia dit o ho feia circular (el bon cament sobre art), 64 de poesia (encara Josep M. Subirachs m’ho remarcava un dia que expressada tot sovint en forma de que en parlàvem i ell hi donava suport): prosa poètica o, fins i tot, de narració), allò que realment importa són les idees, 3 de teatre5 i 6 de populars. Cal tenir en no el vehicle utilitzat.8 compte, però, que hi ha alguns números, Joan Brossa també ho ha expressat com ara els realitzats a l’entorn dels salons clarament:

46 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 4 Bordons V:Art. 10 02/11/11 9:03 Página 47

Dau al Set, primavera Fins i tot el catalanisme, tan arrelat en del 1955. alguns de nosaltres, i necessari i molt més, no abraçava tot el grup. A estones hi havia opinions desfavorables. Cirlot (vin- gut un any després a instàncies de Thar- rats) no en volia ni sentir parlar, perquè era un catòlico-espanyolista convençut. El bilingüisme imposat per l’editor ja en els primers números (deia que era una coartada per si les coses anaven mala- ment) va motivar que jo desistís de posar el meu nom com a director.9 Tot plegat formava part de la manca d’ideari de la revista de què ha parlat a bastament Arnau Puig.10 Fins i tot el mateix filòsof que havia exercit d’ideòleg del grup explicà la seva opció pel castellà com una reacció crítica davant la societat catalana que no havia sabut aprofitar l’oportunitat de restituir la seva llibertat després de la Segona Guerra Mundial.11 El que importava era tenir un esperit Retrat de Joan Joan Ponç, modern i situar-se a l’avantguarda. Això Joan Brossa i la poesia en català Brossa, realitzat per il·lustrar el llibre Em va feia possible una convivència que, obser- Com hem dit anteriorment, el principal fer Joan Brossa. Barcelona: vada des d’un angle ideològic, hagués estat contribuïdor al Dau al Set literari en català Cobalto, 1951. totalment impossible.12 és Joan Brossa. Si observem els diversos textos amb què col·laborà en la revista, ens adonarem de la diversitat formal amb què havia iniciat la seva carrera literària: sonets, romanços, odes, proses, teatre i el que podríem anomenar ja gairebé «poesia visual»,13 si deixem de banda les facècies que aporta al número de desembre del 1952. En totes aquestes formes es pot veure el que el mateix Brossa anomenà neosurrealisme: el fet d’apropiar-se les tècniques introspectives dels surrealistes, però dins d’uns temes i unes formes que el mateix Brossa s’havia anat fent seus. En el primer número (setembre del 1948) trobem dos sonets pertanyents a un dels seus primers llibres, Fogall de sonets (1943-1948),14 en què els elements naturals esdevenen gairebé simbòlics en una cosmologia on es barregen elements aeris (ocellot), aqüífers (peix), el foc i la terra, amb afirmacions contundents com «La terra és un home i vibra». Hi ha una economia del llenguatge en les frases i una certa desconnexió entre les diferents parts, recurs que Brossa usa sovint en totes les formes que conreà. La cosmolo- gia, l’hermetisme i algunes referències acosten aquests textos al magicisme de

El Dau al Set literari 47 Art. 4 Bordons V:Art. 10 25/10/11 14:50 Página 48

Dau al Set, estiu dragolí acompanyats d’auques en fulls, el 1953, tot del 1953. començant amb una cançó popular caste- llana totalment absurda: «Por el mar co- rren las liebres, por el monte las sardinas». En el text, farcit de referències cultes, el poeta castellà reivindicava l’irracional present en la tradició popular des de l’edat mitjana i convidava el lector a «desatar una fuente en la que todo orden se halla trans- tornado». Aquest lligam entre surrealisme i literatura popular l’explicità Brossa en un text del 1953 que, segons una nota a peu de pàgina, havia de prologar un recull de gravats i textos populars sobre el tema nadalenc, però que finalment sortí amb un prefaci de Tharrats: Digueu-me: ¿hi ha literatura més afí al clima del surrealisme que les rondalles de tall meravellós, per exemple?16 En definitiva, als diferents membres i col·laboradors de Dau al Set els podien les pintures de Ponç, Tàpies i Cuixart d’a- complaure alguns elements populars, de la quella època. La simbiosi es dóna sobretot mateixa manera que a tots els agradava el amb Joan Ponç, amb qui féu dos esplèn- jazz o Wagner, però segurament les moti- dids números, el de gener-febrer del 1949 vacions de cadascú eren ben diferents. [p. 72 i 73] i el d’abril del 1950 [p. 75].15 Una altra d’aquestes barreges insòli- Algunes referències del primer sonet tes es produeix en les proses que Brossa són plenament populars (el foc o els publicà a Dau al Set, especialment en els gegants) i ens remeten als Romancets del dra- oracles dedicats als tres pintors17 [p. 47, golí, una part dels quals fou editada l’any 76 i 79] i a d’altres textos com «El sol és 1950 pel segell Dau al Set, amb dibuixos allò que roda...» (Dau al Set, desembre del de Ponç, i una altra (vuit romanços), a la 1949). Amb un llenguatge d’oracle bíblic, mateixa revista l’estiu del 1953. En aquest Brossa vaticina sobre els seus amics tot darrer cas, els poemes foren acompanyats explicant narracions apocalíptiques plenes de gravats d’auques populars en què tro- d’imatges sorprenents totalment plàsti- bem escenes de carnaval, de circ o del bes- ques, com ara: «I se’m van aparèixer uns tiari tradicional. Un dels romanços era guants davant un canelobre».18 Segons justament el de Carnestoltes, amb la qual Arnau Puig, sembla que Brossa posseïa cosa es reivindicava aquesta festa prohibi- un llibre anomenat El oráculo o sea Libro de da per la dictadura franquista. Aquesta pas- los destinos,19 que: sió per la cultura popular no era una dèria Perteneció o fue propiedad exclusiva del exclusiva de Brossa, sinó que la compartia emperador «Napoleón», traducido de «un amb Joan-Josep Tharrats, que coordinà antiguo manuscrito egipcio encontrado números com el de juliol-agost-setembre en el año de 1801 por M. Sonnini, en una del 1951, dedicat a la Patum, o els corres- de las reales tumbas del Alto Egipto, cerca ponents a Nadal, en què sempre incloïa del monte Líbico» y publicado en Barcelo- algun element popular. És més, al de l’hi- na en 1845. En este libro se hace la refe- vern del 1953, Joan Amades n’era el prota- rencia de unos cuantos Oráculos y algunos gonista. Era això un signe de catalanitat de otros elementos sígnicos más, proceden- la revista? Cirlot també era un amant d’a- tes de la Kábala u otras fuentes mistéricas. questa iconografia antiga que, per la seva Es en estos apartados en don de se hallan irrealitat, s’aparellava molt bé amb l’absurd escritas las profecías que corresponden surrealista. De fet, ell fou qui escriví el a las diferentes personas en función de pròleg introductori a Nous romancets del los signos que les rigen o representan.

48 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 4 Bordons V:Art. 10 25/10/11 14:50 Página 49

Según parece, los «Oráculos» que escribió Les primeres obres Brossa sobre sus tres amigos pintores fueron una mimesis de lo que se halla teatrals de Brossa en este libro. A la biblioteca de Joan Brossa no hem trobat aquest llibre, però el que sí que hi foren representades ha són diferents llibres de la Bíblia, entre els quals destaquen el de Daniel i els dels pels mateixos mem- dotze profetes menors.20 A part del llen- guatge i la predicció del futur, l’atreia en bres de Dau al Set especial la figura del profeta. De fet, segons alguns dels companys de Dau al Set, de vegades davant Brossa exercia una mica de profeta-poeta, ja que tenia una posició que estava una mica per sobre del bé i del mal. Com d’un sol espectador. digué molt posteriorment en una entre- vista que Xavier Canals li féu el 1998: «Jo crec que com a poeta [...] jo el rela- ciono una mica amb el profeta de l’Antic Testament».21 Però la col·laboració de Joan Brossa a la revista no hauria estat completa sense el teatre, per moltes raons. En primer lloc, aquest gènere ja estigué en els seus pri- mers assajos d’escriptura literària. Tanma- teix, l’obra sencera de Brossa està amarada de teatre, encara que no ho sigui pròpia- ment. Recordem, si no, com les acota- cions i el llenguatge escènic creuen els seus poemes des del 1950.22 Com ha escrit Enric Granell: «Es el teatro de Joan Brossa en mucha mayor medida que su poesía el origen del mundo de Dau al 23 Dau al Set, novembre Set». Efectivament, cal tenir en compte del 1948. que les primeres obres teatrals de Brossa formaren part de la vida del grup, ja que foren representades pels seus mateixos membres de vegades davant d’un sol espectador i perquè l’ambient del grup era en gran part també teatral. Així ho ha comentat Arnau Puig tot explicant algunes improvisacions realitzades pels membres del grup, especialment Joan Ponç i Mo- dest Cuixart, que, segons sembla, eren molt afeccionats a fer comèdia. També Víctor Castells ha parlat de la teatralitat que es respirava a Dau al Set. Aquesta teatra- litat es tradueix no només en les obres dramàtiques, sinó també en d’altres textos relacionats amb la prestidigitació com els publicats al número de gener del 195024 i que, en certa manera, són força sem- blants a les accions espectacle que després anomenà «postteatre»:25

El Dau al Set literari 49 Art. 4 Bordons V:Art. 10 02/11/11 9:48 Página 50

la revista augmentà aquesta presència dadaista, fins al punt de dedicar un núme- ro sencer a mostres d’aquell context: «67 versos en recuerdo de Dadá» (abril del 1952) [p.79]. En el cas de Brossa, l’absurd es relacionava tant amb el transformisme màgic a què ell fou sempre tan aficionat com amb un realisme desconcertant. Un bon exemple podria ser l’escena final d’El crim, en què, després d’una apagada de llums, l’Home i la Dona desapareixen i, a continuació, la cambrera diu: (S’ajup rere un sofà. S’alça brandant un espantall dels ocells.) Veig que són mànecs d’escombra vestits.28 També en els números fets amb Joan Ponç traspua aquest absurd màgic, en el fons lúdic i trapella. Una bona mostra podria ser una de les escasses col·labora- cions visuals de Brossa a Dau al Set: al mig Dau al Set, abril Das Verfinsterne Blumenbukett del número d’abril del 1950 apareixia una del 1950. L’espectador contempla una taca de tinta cartolina, vermella per un costat i verda en un full de paper blanc tot fent sonar per l’altre, en la qual hi havia un seguit de una flauta de canya, sense produir varia- noms d’ocells. El lector n’havia de guixar cions de to. el que volgués. D’aquesta manera, conver- L’estranyament que produeixen aques- tia l’aportació visual en un joc, una acció tes accions i l’humor i l’absurd amb què en què el lector-espectador tenia un s’envolten situen aquests textos en l’òrbita paper important. del dadaisme, al qual s’apropen també les A part de Brossa, d’altres autors com- obres teatrals brossianes publicades a Dau pleten la nòmina poètica catalana. En des- al Set: El crim, Nocturns encontres, Esquerdes, par- taquem aquí alguns noms i el caràcter de racs, enderrocs esberlant la figura i La mare màscara. la col·laboració. En primer lloc, J. V. Foix, Una de les coses que més sorprèn són els que, amb quatre poemes, constituí el lli- diàlegs. Segons Joan-Josep Tharrats: gam amb l’avantguarda de preguerra, jun- El diàleg que en aparença desconcertava al tament amb Sebastià Gasch o les repro- llarg de l’acció, l’autor el va representar duccions d’algunes obres de Joan Miró i dintre de les normes més pures del realis- Salvador Dalí. Simptomàtic és, en aquest me, però, en aquest cas, en un realisme sentit, el número de desembre del 1948 contrarellotge. El fet que l’anècdota no en què conviuen un text d’Enric Tormo anés d’acord amb les paraules constituïa sobre Antoni Gaudí, un dibuix de Salvador una nova dimensió, un clar i profund Dalí, una sèrie de proses poètiques del sentit màgic.26 1929 de J. V. Foix, anomenades «telegra- Segons Arnau Puig, l’esperit dadaista mes»,29 i un article d’Arnau Puig sobre presidí una part de Dau al Set, especialment l’art romànic [p. 70]. Es reivindicaven en els seus inicis, per la voluntat de tren- d’aquesta manera els elements més desta- car amb tot.27 Però no era només aquesta cables de l’art i la literatura catalanes no idea, sinó també una escriptura empeltada realistes. I el representant literari de la tra- de formes usades pels dadaistes, com dició irreal era, sens dubte, Foix. Les altres ara la desconnexió entre els diferents contribucions del poeta de Sarrià a la parlaments, la presència d’un absurd revista corresponen en general a obra totalment lúdic o la relació amb el món escrita durant els anys cinquanta, i en oníric, la qual cosa es podia donar tant en molts casos signada al Port de la Selva: la el teatre com en els poemes més conven- cèlebre «Balada dels cinc mariners exclu- cionals i les proses. L’entrada de Cirlot en sius i del timoner, que era jo», reproduïda

50 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 4 Bordons V:Art. 10 02/11/11 9:49 Página 51

al número d’octubre del 1950 [p. 75], re- germà Absalom, el qual dos anys després construeix una excursió per mar des del es venjà tot assassinant Ammon. Castells Port de la Selva fins a Portlligat que feren explica aquesta cruel història d’una mane- Foix i els tres pintors de Dau al Set per anar ra succinta i totalment poètica, amb múl- a veure Dalí;30 la «Còpia d’una lletra tra- tiples elements simbòlics, fins al punt que mesa a na Madrona Puignau de Palau ça la narració pren una gran força dramàtica. Verdera» és una llarga prosa de caràcter De caràcter molt diferent són les apor- semblant a les narracions de Gertrudis i Krtu tacions de Salvador Aulèstia, personatge dels anys trenta, publicada el desembre curiós, molt infiltrat en el món de l’ocul- del 1951 [p. 79]; i un poema escrit l’any tisme. Prenen, doncs, un especial relleu 1931 a Roses aparegué en el número dedi- els particulars «Horòscops» que sobre els cat al Saló de Jazz de juny de 1952 [p. 39], pintors del grup publicà al número de ja que el seu títol fa referència a uns mú- maig del 1950 sota el títol de «Per a una sics que «sagnaven en rapsòdia de blues astropsicoanàlisi de la personalitat pictòri- mentre jo classificava els peixos...». ca de tres artistes». En canvi, la seva segona El caràcter dels textos foixians, narratiu, aportació fou totalment diferent: un nú- irreal i, de vegades, ocultista, encaixava mero dedicat a la tauromàquia en castellà, de ple amb el to surrealista de la revista. on alternà deu poemes amb deu dibuixos De les altres aportacions catalanes sobre el tema. No obstant el tòpic, els tex- destaquem les de Víctor Castells, Salvador tos no deixen de sorprendre tant pels títols Aulèstia, Santi Surós i Joan-Josep Tharrats. («Impresión a fuerza de sintetizar» o Del primer caldria subratllar especialment «Prótasis convencional», entre d’altres) la narració «Tamar i Ammon i Absalom», com per l’expressió sintètica i surreal. publicada al número de juliol-agost del Altres artistes-poetes destacables per 1950, perquè s’inspira en una narració les seves aportacions poètiques en català bíblica, com els oracles de Joan Brossa. són Santi Surós, que realitzà el número de En aquest cas, a partir del Segon llibre de febrer del 1952 dedicat a Soutine, i Joan- Samuel, s’explica la història de Tamar, filla Josep Tharrats, el qual, a més d’escriure del rei David, la qual fou violada pel seu nombroses proses de caràcter assagístic Dau al Set, gener-febrer germanastre Ammon, que estava malalt. al voltant de l’art –des del ballet fins a del 1950. Poc després, ella li ho va explicar al seu Ángel Ferrant–, també escriví poemes tant en francès com en català. De vegades podríem considerar-los amb el mateix valor que els assagístics, com ara el poe- ma-enumeració dedicat a Georges Méliès (maig del 1949) [p. 74] o la prosa creativa en homenatge a Paul Klee (juny del 1950) [p. 75], però d’altres són plena- ment poètics, bé amb caràcter popular, com és el cas de les felicitacions dels números de Nadal (desembre del 1950), o bé amb pretensió més literària, com els poemes inclosos als números corres- ponents dels salons de jazz de juny del 1952 i de maig del 1953. No deixa d’ha- ver-hi, però, en aquests darrers un regust popular per l’ús d’anàfores. Tot i la uti- lització d’alguns recursos poètics, en general els poemes revelen la inexpertesa de l’escriptor en aquest camp. Potser resulten de més interès els experiments poètics gairebé visuals, com ara el poema amb dedicatòries del número de l’estiu del 1954, que anava acompanyat d’una

El Dau al Set literari 51 Art. 4 Bordons V:Art. 10 02/11/11 9:51 Página 52

versió dels «Jocs de Gargantua» de Rabelais. La imaginació desplegada en l’enumeració d’aquests jocs mostra un Tharrats més avant- guardista justament quan es desprèn de les convencions poètiques i es mou en terrenys més acostats a la literatura popular.

Juan Eduardo Cirlot i la poesia en castellà Juan Eduardo Cirlot no formà part del nucli inicial de Dau al Set i s’incorporà a la revista a partir de juny del 1949. Els anys anteriors, 1947-1948, formava part del Cercle Musical Manuel de Falla de l’Institut Francès i estava connectat amb els nuclis d’avantguarda de Barcelona. Coneixia els components del grup, els quals havien estat testimonis d’algunes actuacions amb peces seves i el tenien ben considerat. Segons Brossa: Tocaban una pieza suya en el Instituto Francés; al acabar, la gente aplaudía y él saludaba con gesto mayestático, como un pequeño Wagner.31 Però no se sap ben bé per quins motius, Cirlot abandonà la música per dedicar-se de ple a la poesia i a la crítica d’art. Segons Antoni Tàpies, va ser ell qui el va descobrir: «Había leído un artículo suyo en Maricel, la revista que dirigía Miguel Utrillo, sobre el surrealismo. Y a través de Tharrats se adhirió Juan Eduardo Cirlot. a Dau al Set».32 Efectivament fou aquest Fotografia de Francesc últim qui li brindà l’oportunitat de fer Català-Roca, c. 1955. l’exemplar de juny del 1949 [p. 74] dedicat als somnis, i a partir d’aquí són molts els números realitzats gairebé íntegrament pel poeta-músic. Les seves contribucions es mouen en dos terrenys: la poesia i la crítica d’art. En aquest darrer camp, tothom ha estat unànime a reconèixer-li els mèrits. Fins i tot Brossa ha dit: Yo admiraba a Cirlot como crítico. En un momento en que Franco había depurado el arte de vanguardia con los mismos prejui- cios de Hitler, que lo consideraba un arte judaico y decadente, Cirlot era el único que hablaba de arte contemporáneo y tenía un nivel comparable por ejemplo a Sebastià Gasch.33 En efecte, Cirlot fou dels primers a escriure sobre els pintors de Dau al Set i a la revista féu diverses contribucions en aquest camp. Però hi abunden més els textos poètics, que també, de manera força

52 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 4 Bordons V:Art. 10 25/10/11 14:50 Página 53

unànime, han estat menys valorats. Pere rien en l’àmbit d’influència dels textos de Gimferrer comenta: l’Antic Testament. És el cas de «La nueva Tenía un proyecto literario que se aparta- parábola» del número d’octubre del ba de la rutina, pero con más interés por 1950, on parteix d’una cita directa del la filosofía que por la estética. Hay una Gènesi per reescriure la història de Caín i grandeza en eso. En la desproporción Abel com una metàfora irreal. En certa entre el esfuerzo hecho por un autodidac- manera, la prosa del número de maig del ta y el resultado, que es muy desigual. [...] 1950, considerada com una mena de Pero, para mí, Cirlot es mejor en la prosa manifest de Dau al Set, també té certs res- que en la poesía.34 sons d’oracle: «Cuando el sol clava sus En el camp poètic i de manera sem- dientes en la melena de los leones y blant a Brossa, és difícil caracteritzar de empuja a los alacranes a la lucha, nosotros manera homogènia els poemes, ja que nos vestimos con un traje dorado y nos presenten una gran diversitat. D’una exponemos a su violencia».35 En general, banda, hi hauria els textos amb una clara les proses que Cirlot escriví per a Dau al Set empremta surrealista o dadaista. És el cas no són lluny del caràcter de les de Brossa: de «Sueños», aparegut al número de juny irrealitat de les accions, desconnexió del 1949, o «67 versos en recuerdo de entre les frases, cosmologia, magicisme, Dadá», d’abril del 1952. Mentre el primer etc. Vegeu, si no, el text escrit per a Joan- se situa en l’òrbita onírica, el segon ho Josep Tharrats en el Dau al Set de novembre fa en l’àmbit de l’absurd. Podríem dir del 1950: que hi ha una certa relació entre aquests Entonces, toma dos ojos de león macho y «somnis» i les proses anomenades un poco de hierbabuena cogida en el día «Telegrames» de J. V. Foix que abans hem de Júpiter a la luz de la luna. Hace un licor comentat (número de desembre del anaranjado y lo filtra a través de la boca de 1948) [p. 70]. I evidentment els apunts de sus amadas.36 Cirlot se situarien també en la línia de la Un altre tipus de contribució poètica pintura de Salvador Dalí. Així doncs, la és el sonet. Tot i que Cirlot n’havia escrit intervenció del poeta espanyol continuava molts des dels seus inicis en les lletres el l’enfocament dadaista de la primera època 1943, a Dau al Set només publicà els sonets de la revista que Arnau Puig ha destacat. d’homenatge que aparegueren el maig del En segon lloc, hi ha unes proses que, 1951. Els set personatges homenatjats com els oracles de Joan Brossa, se situa- constitueixen uns referents primordials per a Cirlot, però són alhora representants de temes que interessaven tot el grup, Joan Brossa: Em va fer com ara l’alquímia, el surrealisme, les Joan Brossa. Barcelona: civilitzacions antigues, el món medieval Cobalto, 1951. o la música dodecafònica. Escrits en hen- decasíl·labs, la retòrica, la llargada de les frases i un cert barroquisme l’allunyen totalment dels sonets brossians. Finalment, d’altres contribucions són en vers lliure. Entre les d’aquest tipus vol- dríem destacar «Jazz Lilith», apareguda al número especial dedicat al III Saló de Jazz del 1953. En aquest poema, Cirlot barreja la seva passió per la música amb la de la càbala i l’ocultisme, tot centrant-se en la figura de Lilith, personatge que podria ser l’encarnació del mal, l’aspecte obscur de l’ànima. Cirlot ja l’havia fet servir de protagonista en un llibre del 1949, amb portada de Modest Cuixart i dibuix d’An- toni Tàpies.37 I també li havia dedicat dos

El Dau al Set literari 53 Art. 4 Bordons V:Art. 10 25/10/11 14:50 Página 54

Dau al Set, gener Dau al Set continua essent l’obscura revisteta del 1952. representativa només de les nostres minúcies. En Ponç, en Puig i jo no volem respirar més en aquest estretall i, davant les respostes seques del director, hem deixat de col·laborar. Ja veuràs, ja veuràs els números que surten i els propers que sortiran. Són ben plens de mort, els desventurats! Sempre el mateix cant trist compassat amb el so d’esquellerincs podrits. [...]40 Altres poetes en espanyol que voldríem destacar de la llarga nòmina literària de Dau al Set són Elías Nandino, Rafael Santos Torroella, Tomás Seral i Alfredo Papo. Del poema del primer, aparegut al segon número de Dau al Set (octubre del 1948), Arnau Puig ha dit: «Indicaba para nosotros nuestra sensibilidad para lo primigenio, nuestro grito por la injusticia humana y nuestro gusto por un lenguaje natural y mágico al mismo tiempo».41 De fet, el llibres del 1951: Amor i 13 poemas de amor,38 poema del mexicà és de les poques evi- el segon de forma explícita i el primer com dències de literatura «social» dintre de la a «mujer nocturna», acompanyat d’un revista, ja que, malgrat el caràcter revolu- dibuix de Ponç que representava un drac. cionari que sempre s’ha destacat en Dau al Aquest darrer vessant encaixaria més Set, les mostres literàries van més pel camí amb el magicisme «nocturn» propi de les de la irrealitat o la ultrarealitat que no pas pintures dels artistes del grup durant els pel de la reivindicació dels drets humans. anys 1947-1951, encara que el poema en Molt diferents, en canvi, són les aporta- concret es publiqués el 1953. De la matei- cions dels altres poetes que s’expressen en xa manera, les contribucions cirlotianes castellà. En primer lloc volem destacar que hem vist abans encaixen perfectament Rafael Santos Torroella pel paper actiu que amb l’esperit Dau al Set anterior al 1951, tingué en totes les activitats artístiques i data en què els mateixos fundadors donen literàries que s’esdevingueren en aquells per acabada la seva existència.39 A partir anys. Gràcies al seu segell Cobalto, publicà d’aquí, tots coincideixen a indicar que un dels primers llibres de Brossa (Em va fer Tharrats feia la revista sol i que molts dels Joan Brossa [p. 53]) o impulsà monogràfics números eren simples complements de les sobre Miró (escrit per Cirlot [p. 13]) i activitats del Club 49. Brossa ho indicà cla- Dalí. Tot i que era més conegut com a crític rament en un poema escrit el mateix any d’art, també col·laborà a Dau al Set amb 1951, en forma de carta a Tàpies: un poema en el número de juliol-agost- setembre del 1949. Es tracta justament d’un poema dedicat a João Cabral de Melo, el poeta brasiler que feia de vicecònsol a Barcelona durant aquells anys i que tant influí sobre el grup per les seves idees mar- xistes. Tot el número és en certa manera un homenatge a Cabral, ja que es completa amb tres traduccions de poemes del brasiler fetes per Joan Brossa. El poema de Santos Torroella, de significatiu títol («Nadie»), indaga sobre l’anonimat i la culpa compartida.

54 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 4 Bordons V:Art. 10 02/11/11 9:55 Página 55

Tomás Seral és un cas semblant al de Juan Eduardo Cirlot fou dels Nandino, ja que es tracta d’una col·labora- ció d’un poeta de fora (en aquest cas més primers a escriure sobre proper: aragonès). Seral fou el fundador de la llibreria Clan de Madrid, on es venia els pintors de Dau al Set i a Dau al Set. D’altra banda, era amic d’Alfon- so Buñuel, igual que Juan Eduardo Cirlot. El poema inclòs al número de gener del la revista féu diverses con- 1951 és datat el 1936 i té un to pessimista i existencial (acaba: «Cuando sólo estar tribucions en aquest camp. muerto / encontrarse cansado / y vacío de todo produce algún alivio»). Finalment volem destacar Alfredo Papo com a activista de primer ordre en els salons de jazz organitzats aquells anys i com a promotor del Hot Club Barcelona. Les seves intervencions a Dau al Set sempre estan relacionades amb el jazz. Al número de febrer del 1951 participa amb traduc- cions de blues al castellà i amb un poema seu en què defineix aquest tipus de músi- ca («la huida de uno mismo», «una angustia que se evade», «la renuncia al bien perdido», etc.). Al maig del 1952 col·labora amb una prosa musical anome- nada «Scherzo». Al número de juny del mateix any, hi escriu la introducció i el colofó («Vitalidad del jazz»). I al mono- gràfic de maig del 1953, corresponent també al Saló de Jazz, hi escriu un petit poema. Encara que no puguem considerar aquest autor com un gran poeta, cal fer ressaltar la tasca pionera que desplegà al voltant d’aquest tipus de música.

Punts de contacte entre Brossa i Cirlot Un cop comentada, de manera sumària, la presència de la literatura a Dau al Set, cal- dria preguntar-se si els dos poetes que hi destaquen mantingueren alguna mena de relació. Malgrat el que s’hagi pogut dir posteriorment, durant l’època col·labora- ren en més d’una ocasió. Ho hem vist a Nous romancets del dragolí, del 1953. Però molt abans, el 1950, hi hagué una col·laboració molt interessant que ens descobrí el Mu- seu Joan Abelló l’any 2010.42 Es tracta d’un sonet de Brossa musicat per Cirlot («para soprano y trompeta»), justament un dels dos que havia aparegut al primer número de Dau al Set. Sembla que Cirlot Juan Eduardo Cirlot, havia donat la partitura a Joan-Josep Thar- partitura d’un sonet rats perquè la publiqués a la revista, però de Brossa. finalment no hi aparegué. També el 1951

El Dau al Set literari 55 Art. 4 Bordons V:Art. 10 25/10/11 14:50 Página 56

Dau al Set, octubre tornaren a coincidir a l’exposició de Joan respirar. Así que yo, claro, me paré. del 1950. Ponç a les Galeries Laietanes, presentada Y entonces, señalándome, me dijo con pel Club 49. Mentre Cirlot escriví un aquel aire tan grave y solemne: «¡Brossa, assaig al voltant de la seva pintura, Brossa te estoy viendo con unas grandes alas de posà nom a alguns dels quadres de Ponç i murciélago! ¡Adiós!». llegí obres seves el dia de la inauguració D’altra banda, a la biblioteca del poeta (el 17 de novembre). Finalment, en l’ho- català, podem trobar un total de catorze menatge a Miguel Hernández que escriví llibres de Cirlot, en gran part de l’època Cirlot per al número de març del 1952, de Dau al Set i amb dedicatòria. Cal dir, podem llegir: però, que la crítica d’art hi té més espai Brossa, que juega a marionetas con figuras que no pas la poesia. L’opinió que Brossa de carne tenia sobre això era ben clara i així ho en su apariencia de búho simpático e expressà sense pèls a la llengua i en el seu implume típic «estil»: suelta diez «tacos» de entusiasmo Así como respeto su crítica de arte, su por cada uno de tus bellos poemas. [...]43 poesía no tanto. Hacía versos como chu- El comentari ens demostra una con- rros y cortaba por donde necesitaba: uno fiança i un coneixement aprofundits, cosa o dos metros. Todo era igual. Es evidente, que corrobora l’anècdota que Brossa pues, que no tengo afinidades con él.44 explicà a La Vanguardia l’any 1996: Més que afinitats en la seva producció, Una vez me lo encontré por la calle. el que sí que tenien era un bon grapat Él bajaba y yo subía, y tenía un aspecto d’interessos comuns. A tots dos els agrada- impresionante con su abrigo y su gran va Wagner i la música alemanya més sombrero, como de cura severo. Al verme, contemporània, el ballet, el surrealisme, a una distancia de unos cinco metros, se la màgia, el cinema, el dadaisme, les anti- detuvo en seco y me ordenó, imperativo: gues civilitzacions,45 etc. D’altra banda, «¡Brossa, párate!». Cirlot tenía una respi- com ja hem vist, utilitzaven unes formes ración muy fuerte, muy espectacular, semblants. Però el to i la manera de como si le costara mucho esfuerzo construir els poemes era molt diferent.

56 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 4 Bordons V:Art. 10 25/10/11 14:50 Página 57

Els textos de Cirlot mantenien sempre el convisqué amb l’existencialisme ideolò- to seriós i la seva intenció era la d’«encon- gic, com diu Arnau Puig,50 al final vencé trar el umbral de la ultrarealidad», segons l’esteticisme. I en aquest gir tingué molta confessà en una entrevista l’any 1967.46 importància la confluència Brossa-Cirlot, En canvi, a l’obra de Brossa sempre hi és com ha destacat Joan Samsó: present l’humor, i la seva concepció poè- Els anys 1949-50, amb predomini clar tica és diferent: «Veig l’art i la literatura de la il·lustració damunt el to literari, es com un possible eixamplament d’horit- mantingué present la influència lírica de zons cap a la llibertat».47 Brossa, barreja de realitat i de somni, que No obstant això, coincidiren a Dau al amb la teòrica de Juan Eduardo Cirlot Set, tots dos es mogueren en el dadaisme i sobre surrealisme afermaren el magicis- el surrealisme, i, junts, contribuïren a la me essencial del «Dau», una aportació recuperació de l’esperit d’avantguarda a indiscutiblement autòctona al surrealisme Catalunya i a la difusió de les darreres ten- europeu.51 dències en una societat aclaparada per la Un cop dissolt el grup a finals del situació d’una obscura i trista postguerra. 1951 tant per les discrepàncies ideològi- Ells dos foren els «poetes» del grup en ques com per la marxa dels pintors a dife- l’exposició «oficial» d’octubre del 1951 rents llocs de l’estranger, Tharrats seguí a la Sala Caralt i així figuren al número fent la revista, però sempre comptà amb corresponent de Dau al Set, realitzat per els textos dels dos poetes. Tanmateix és Tharrats [p. 77 i 78]. curiós constatar que, mentre en el terreny artístic la publicació s’anà situant cap a Conclusions l’informalisme, en la literatura es mantin- Entre les diferents contribucions literàries gué sempre en la mateixa orientació. Tot i de Dau al Set manca remarcar el paper dels que Brossa havia donat un tomb cap a un estrangers. Ja hem esmentat el cas de realisme fotogràfic a partir del llibre Em va Cabral, però igualment significatius són fer Joan Brossa, del 1950, no hi ha cap con- els números dedicats a Picabia i a Cocteau. tribució seva que s’aparti de l’estètica El número d’agost-setembre del 1952 inicial abans esmentada. [p. 60] dedicat al primer és escrit íntegra- Sense una línia definida i dins d’un ment en francès i hi destaquen uns mots còctel estrany, com també ha indicat Arnau encreuats i uns poemes del mateix pintor. Puig,52 Brossa i Cirlot imposaren, doncs, El segon (tardor del 1953 [p. 79]) té el una determinada tendència. Malgrat la mèrit de publicar la primera edició d’un diversitat i les diferències, i malgrat la gran poema de Cocteau: «Traduit d’avance», quantitat de noms que no combregaven en versió bilingüe castellà-francès. Aquests amb aquesta estètica, el surrealisme i el números mostren la internacionalització magicisme no deixen de ser la proposta de la revista i el seu afany per estar en literària que ens ha quedat en la memòria. primera línia dins del món de l’art. Les abundants crítiques que ja hem destacat Notes en començar aquest article completen 1 THARRATS, Joan-Josep: Dau al Set i l’encaix de Dau al Set en l’avantguarda la seva època. Barcelona: Parsifal Edicions, artística i confirmen les paraules amb què 1999, p. 238. Gimferrer acabava el seu article del 1965, 2 GIMFERRER, Pere: «Historia y memo- tot situant la revista «en los umbrales de ria de Dau al Set». Papeles de Son Armadans una nueva era artística».48 CVIII (març del 1965). La literatura, doncs, hi quedà en un 3 Independentment del que alguns segon terme, malgrat la seva abundant dels membres del grup consideraven com presència a la revista. En un primer a «autèntic» Dau al Set, la veritat és que la moment, hi hagué una certa coherència revista sortí fins al 1956, amb més o que venia de la influència del surrealisme. menys intermitències en la fase final. Eren els anys posteriors a la important Per tant, no podem deixar de contemplar exposició de París «Le surréalisme en la totalitat dels exemplars que portaren 1947».49Tot i que aquest moviment el peu Dau al Set.

El Dau al Set literari 57 Art. 4 Bordons V:Art. 10 25/10/11 14:50 Página 58

4 BROSSA, Joan: «Oscil·la el nombre de 1990. Publicada en traducció castellana pergamins...», Dau al Set, 1, setembre a Añafil 2. Madrid: Huerga y Fierro, 1995, del 1948. Reproduït a Vivàrium. Barcelona: p. 60. Edicions 62, 1972, p. 51. 10Vegeu, entre d’altres, PUIG, Arnau: 5 De tota manera, les peces que agru- Històries de Dau al Set. 50 anys. Barcelona: pem sota aquest epígraf i que foren escri- Editorial Thassàlia, 1998, p. 87. tes per Brossa, malgrat la seva forma 11 PUIG, Arnau: «Testimonio de Dau al teatral, eren anomenades per l’escriptor Set». Cuadernos Guadalimar, 7 (1978), p. 60. «poesia escènica» i, de fet, són més poèti- 12 I això no només passava en la llen- ques que alguns dels poemes que podem gua, sinó també en el terreny polític, on trobar a Dau al Set. s’aixoplugaven ideologies que podien 6 Fins i tot n’hi ha un, el de maig del anar des del falangisme fins al marxisme. 1953, que no porta ni el peu Dau al Set, tot 13 L’etiqueta «poesia visual», Brossa i que tingui el mateix format i les matei- no la usà fins molt més tard. En aquells xes característiques. anys, la poesia que contenia elements 7 Que alguns dels membres de Dau al plàstics ell l’anomenava «poesia experi- Set la tenien és evident, com ho demostra mental». la llengua en què sempre participen o la 14 El recull no fou publicat fins al seva pròpia trajectòria personal. És el cas 1970 a Poesia Rasa. Esplugues de Llobregat: de Joan Brossa i Víctor Castells, per exem- Ariel. ple. També cal prendre en consideració 15 Aquests números van ser reproduïts que la majoria de les contribucions de a BROSSA, Joan: Carrer de Joan Ponç. Barcelo- Joan-Josep Tharrats són en català (i, si no, na: Edicions Poncianes, 2010. El llibre, en francès, segurament per la voluntat d’altra banda, demostra la gran afinitat d’internacionalització de què parlàvem al que hi hagué entre poeta i pintor entre principi d’aquest article). el 1947 i el 1951. 8 CASTELLS, Víctor: Dau al Set cinquanta 16 «Inclinem-nos davant aquest anys després (a manera de memòries). Barcelona: llenguatge...», reproduït a BROSSA, Joan: Parsifal Edicions, 1998, p. 87-88. Vivàrium, cit., p. 77-78. 9 «Encara», text per a una carpeta 17 Publicats respectivament el novem- Dau al Set, maig dedicada a Dau al Set, editada per l’Ajunta- bre del 1950 (Antoni Tàpies), el novembre del 1950. ment de Barcelona el solstici d’hivern del del 1951 (Joan Ponç) i el 1955 (Modest Cuixart). 18 «Oracle a Modest Cuixart», Dau al Set, 1955, reproduït a Vivàrium, cit., p. 61. 19 PUIG, Arnau: Dau al Set, una filosofía de la existencia. Barcelona: Ediciones Flor del Viento, 2003, p. 103. 20 Per aprofundir en aquest aspecte, vegeu BORDONS, Glòria: «Reflexos de l’An- tic Testament en l’obra de Joan Brossa». A Estudis de Llengua i Literatura Catalanes LX. Miscel·lània Joaquim Molas. Barcelona: Publica- cions de l’Abadia de Montserrat, 2010, p. 249-271. 21 CANALS, Xavier: «Reescriure’s amb llibertat amb el profeta ateu», entrevista feta en ocasió del sisè Premi Nacional de Poesia Visual, l’any 1998. Publicada a Corner, núm. 1 (http://www.cornermag. org/corner01/brossa_paper/pagec01. htm. Darrera consulta: febrer del 2011). 22 A Em va fer Joan Brossa hi ha moltes acotacions en els poemes.

58 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 4 Bordons V:Art. 10 25/10/11 14:50 Página 59

23 GRANELL, Enric: «Dau al Set, una 40 BROSSA, Joan: «Antoni Tàpies», Coral conjunción de volcanes desconocidos», (1951). A Ball de sang. Barcelona: Editorial dins del catàleg Dau al Set en el setenta aniversa- Crítica, 1982, p. 317. rio del primer número de la revista. Madrid: Iber- 41 PUIG, Arnau: «Dau al Set, filosofía, caja, 2008, p. 71-79. sensibilidad y concepto». Al catàleg 24 Reproduïts a Vivàrium, cit, p. 68-69. Dau al Set en el setenta aniversario del primer 25 I que, com diu el mateix autor, número de la revista, cit., p. 65. foren escrites entre el 1946 i el 1962. 42 Concretament el 28 de maig del 26 THARRATS, Joan-Josep: Dau al Set i la 2010 s’interpretà per primera vegada seva època, cit., p. 278. aquesta peça (a càrrec de l’Escola Munici- 27 PUIG, Arnau, Històries de Dau al Set, pal de Música de Mollet) i es mostrà cit., p. 107. públicament aquesta «joia del museu». 28 Dau al Set, novembre del 1948, 43 Cal recordar que Brossa escriví dues repro duït a Poesia escènica 1945/1954. Bar- elegies a Miguel Hernández: «Elegia a celona: Edicions 62, 1973, p. 85-88. Miguel Hernández» l’any 1950, a Des d’un 29 Les quals, d’altra banda, coincidei- got d’aigua fins al petroli, i «Elegia», l’any xen amb l’esperit ocultista i màgic de la 1951, a Poemes entre el zero i la terra. revista, ja que són un recull de fets inver- 44 BROSSA, Joan: «Manipulan la semblants de diferents parts del món. historia», cit. 30 L’excursió és recordada per Antoni 45 Un dels llibres de Cirlot que Brossa Tàpies a Memòria personal (Barcelona: Edito- tenia és Elegía sumeria, del 1949. rial Crítica, 1977, p. 251-252). També ha 46 Entrevista de J. Cruset a La Vanguardia estat comentada, entre d’altres, per Robert (30-III-1967) citada per Clara Janés en Lubar al catàleg Joan Ponç (Barcelona: Edi- el seu pròleg a CIRLOT, Juan Eduardo: ciones Polígrafa, S. A., 1994, p. 46) o per Obra poética. Madrid: Ediciones Cátedra, Manuel Guerrero a J. V. Foix, investigador en 1981, p. 21. poesia (Barcelona: Editorial Empúries, 47 «Fases», entrevista d’A. Molina 1996, p. 374). inclosa a Vivàrium, cit., p. 107-108. 31Transcripció d’una conversa amb 48 GIMFERRER, Pere: «Historia y Jaime D. Parra, dins de PARRA, Jaime D.: memoria de Dau al Set», cit. Variaciones sobre Juan Eduardo Cirlot. El poeta y sus 49 Fet subratllat per Enric Granell al símbolos. Barcelona: Ediciones del Bronce, catàleg Dau al Set. El foc s’escampa. Barcelona 2001, p. 20. 1948-1955. Barcelona: Centre d’Arts 32 TÀPIES, Antoni: «El mejor crítico Santa Mònica, 1998. del país», La Vanguardia (22-IX-1996), 50 PUIG, Arnau: «Testimonio de Dau p. 61. al Set», cit., p. 65. 33 BROSSA, Joan: «Manipulan la 51 SAMSÓ, Joan: «Dau al Set i la reno- historia», ibidem. vació artística». A La cultura catalana: entre 34 GIMFERRER, Pere: «Mejor en prosa la clandestinitat i la represa (1939-1951), que en poesía», ibidem. vo lum II. Barcelona: Publicacions de 35 El to és força semblant al text l’Abadia de Montserrat, 1994-1995, «Oscil·la el nombre de pergamins» amb p. 134. què Joan Brossa manifestava les intencions 52 PUIG, Arnau: Històries de Dau al Set, de la revista en el primer número. cit., p. 23. 36Tots els textos que Cirlot publicà a Dau al Set es troben recollits a CIRLOT, Juan Eduardo: En la llama. Poesía (1943-1959). Madrid: Siruela, 2005, p. 437-478. 37 CIRLOT, Juan Eduardo: Lilith, repro- duït a En la llama, cit., p. 337-351. 38 PARRA, Jaime D.: Variaciones sobre Juan Eduardo Cirlot, cit., p. 42-43. 39Vegeu PUIG, Arnau: «Testimonio de Dau al Set», cit., p. 67.

El Dau al Set literari 59 Art. 5 Parcerisas V:Art. 10 25/10/11 14:51 Página 60

Tabula rasa. El dau del progrés

Pilar Parcerisas Crítica d’art i comissària d’exposicions. Doctora en Història de l’Art i llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB. Ha publicat, entre altres llibres, Conceptualismo(s). Poéticos, políticos, periféricos. En torno al arte conceptual en España, 1964- 1980 i Duchamp en España.

60 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 5 Parcerisas V:Art. 10 25/10/11 14:51 Página 61

Dau al Set, agost- La crònica intimista amb què s’ha abordat És un període que s’obre amb una polí- setembre del 1952. Dau al Set, les relacions humanes de les tica de reconstrucció i que es tanca amb quals va sorgir, la mirada centrípeta que el boom econòmic del món del consum, n’ha guiat les interpretacions i l’obscuritat que traspassa la capitalitat cultural de París a Grup Cobra, cartell d’una sentida postguerra viscuda pels seus Nova York i que reemplaça de mica en mica d’una exposició que va protagonistes han fet oblidar el context l’art com a pràctica artesanal per un art de coincidir en el temps amb la que els membres europeu en el qual va sorgir i els paral·lelis- pensament, la pintura per un art de con- de Dau al Set van cele- mes que es poden establir amb una Europa cepte, i amb això anirà desapareixent la brar a la Sala Caralt del deprimida pels efectes devastadors de dues figura de l’«artista pintor», tal com l’havia 6 al 19 d’octubre guerres, la Guerra Civil espanyola i la representat Picasso. S’acusa un canvi de del 1951. Segona Guerra Mundial. sensibilitat que nega el valor estètic de la Una lectura política, social i humana producció artística en favor de la recerca de l’art en el marc d’una Europa de post- del signe, de la matèria i del «jo». guerra convida a analitzar fets com l’im- La fugida als Estats Units dels surrealis- puls de la reconstrucció del «jo» i d’una tes europeus entre el 1941 i el 1942 apropa individualitat profunda i a cercar un gest ambdues bandes de l’Atlàntic en un inter- pur, primigeni, innocent, un retorn als canvi que donarà lloc a l’abstracció nord- orígens perduts. Reneix amb força l’instint americana. L’entrada al Partit Comunista creador, el combat individual de l’artista, de Picasso l’any 1944 i el X Congrés Comu- l’influx de la matèria sobre l’esperit, la nista del 1945 marquen, d’altra banda, un consciència d’existir i les coordenades del retorn al realisme socialista, que demana pensament creatiu en una Espanya ofegada representar la guerra, la misèria, la mort, per una dictadura i una Europa que es refà l’imperialisme i les lluites obreres. de la destrucció, cosa que fa de l’art un El reagrupament dels surrealistes a París testimoni social i polític de primer ordre. entorn de l’Exposition Internationale du Surréalisme del 1947 a la galeria Maeght s’oposa a aquest nou ordre figuratiu i pro- posa un «model interior», la puixança de l’ésser, l’automatisme psíquic, la creació originària, l’orientalisme, el primitivisme, l’espontaneïtat de la ment i la malaltia men- tal. I aquest model repercuteix en moltes iniciatives de postguerra a Europa sorgides entorn del 1948, com les del grup Cobra, Dau al Set, el tachisme, l’art brut i l’art pobre, o als Estats Units en la dinàmica de l’expressionisme nord-americà. L’evolució d’aquesta recerca interioritza- da de l’art empresa per la major part dels grups que neixen entorn del 1948 desem- boca en una posició teòrica, crítica i política que s’agrupa entorn de la Internacional Situacionista, fundada el 1957, en ple apo- geu de l’abstracció informalista, i que aplegà membres del grup Cobra, del lletrisme i del moviment per una Bauhaus imaginista, denuncià l’ofec de l’acte poètic davant del món modern, l’art com a mercaderia deco- rativa, i exercí la crítica en els àmbits de la política, els costums i les relacions socials mitjançant escrits i manifestos, l’acció direc- ta o el cinema. El moviment de la Interna- cional Situacionista culminà amb La societat de l’espectacle, de Guy Debord, i el maig del 68.

Tabula rasa. El dau del progrés 61 Art. 5 Parcerisas V:Art. 10 25/10/11 14:51 Página 62

Dau al Set i Cobra, afinitats electives cultura existent, a la vegada que anuncia Dau al Set i Cobra,1 revista i grup de cro- l’adveniment d’una cultura futura. Per raó nologies paral·leles, sorgeixen contra la d’aquest aspecte dual, l’art té un paper cultura occidental que ha portat a la ruïna revolucionari en la societat». i a favor de la idea que l’art té un paper En conseqüència, Cobra, com Dau al revolucionari en la societat, que surt d’una Set, explorà la rebel·lió, la pulsió interior, necessitat interior i que té com a punt de la negació visceral, arrelada en el dadais- partença el surrealisme i l’obra d’alguns me. Arnau Puig reconeix que Dau al Set va artistes, la individualitat dels quals, basada ser una actitud, un estat d’esperit: «És ara en el gest i el signe purs, pren força en que m’adono que el NO!, el nostre NO!, aquesta immediata postguerra: Paul Klee, era la voluntat de voler-nos orientar cap a Joan Miró, Vassili Kandinsky o Max Ernst, una altra filosofia que nasqués de la indi- per citar els més significatius. vidualitat més profunda. Per ací hem de Constant, component de Cobra trobar el sentit de Dau al Set, en quelcom (1948-1951), que havia fundat a Holanda intern a cada u de nosaltres, no en quel- el mateix any 1948 la revista Reflex, escriu com extern. [...] Un còctel estrany ens al primer número d’aquesta publicació configurava aleshores: Plató, Wagner, un «Manifest» i una «Declaració de Lliber- Nietzsche, dadaisme, surrealisme i un cert tat», els continguts dels quals corresponen existencialisme, forjat per compte nostre. a la mateixa actitud postulada des de Dau [...] Un principi radical, l’automatisme, al Set. Al «Manifest», afirma: «En el buit tot seguint el seu sentit en la cèlebre frase cultural sense precedents que ha seguit a de Breton (automatisme psíquic pur), la guerra [...] quan la classe dominant ha presidia tota la nostra activitat».2 portat l’art a una posició de total depen- Si a un costat de la balança hi ha Nietz- dència, [...] s’ha establert una cultura de sche, a l’altra hi ha Artaud, el crit de la l’individualisme condemnada per la carn que sofreix en el seu teatre de la cruel- mateixa cultura que l’ha produït perquè el tat, la crida als sentiments primaris de seu convencionalisme impedeix l’exercici l’espectador, els rugits de la carn que parla de la imaginació, el desig i l’expressió de en les seves accions físiques, l’abisme de la vida». I a la «Declaració»: «Està a punt l’ésser en el cos: «On fa olor de merda, de néixer una nova llibertat que permetrà fa olor d’ésser».3 En Artaud se citen a la gent satisfer els seus impulsos creatius. l’inconscient i la veritat pura, l’antiart Com a resultat d’aquest procés, la profes- i l’antiraó. Antonin Artaud, a qui Josep sió artística deixarà d’ocupar la seva posi- Palau i Fabre visitava a l’asil d’Ivry-sur- ció de privilegi. Aquesta és la raó per la Seine, morí el 4 de març del 1948, just qual alguns artistes contemporanis s’hi l’any que es publica Dau al Set. No és ende- resisteixen. En el període de transició, bades que la figura d’Artaud plana sobre la creació artística està en guerra amb la l’esperit del grup. El mateix Arnau Puig ho recorda: «Les discussions entorn de l’art prengueren dimensions colossals, Dau al Set i Cobra, revista sobretot gràcies a un dels emigrats, pintor dominicà anomenat Jaime Colson, que ens va parlar d’Artaud, del cubisme i i grup de cronologies de tot el món».4

paral·leles, sorgeixen con- Un art d’actitud Acció i compromís s’invoquen per formar tra la cultura occidental i part d’una voluntat daualsetiana que vol ser el primer esglaó d’un crit de llibertat que a favor de la idea que l’art l’artista no pot eludir. Miró n’és l’exemple més proper. L’artista ha d’alçar la veu, sobretot quan la majoria de la gent no té té un paper revolucionari l’opció d’expressar-se, i ha de fer que en la societat. aquesta veu sigui profètica. Dau al Set serà

62 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 5 Parcerisas V:Art. 10 02/11/11 10:00 Página 63

Es tractava de desvetllar la consciència sobre una nova situació de l’home després del fracàs existencial de la guerra. Dau al Set era, en paraules d’Arnau Puig, una «tensió de l’esperit», que implicava un compromís polític que a nivell intel·lec- tual barrejava el positivisme científic, l’existencialisme filosòfic i el marxisme econòmic. Tot el que es volia explicar era al costat de l’inconscient, en la nocturnitat i la mort, en el conjur, en el món tèrbol de la màgia i l’ocultisme, en l’espai altre de la realitat no revelada i en l’absurd com a únic regne del real. Fa uns quants anys vaig definir Dau al Set com «una revista d’inclinacions plàstiques i literàries, i un cenacle obert al compromís amb el llenguatge innova- dor, a tot allò que estigués lluny de l’aca- demicisme, de l’art de l’estraperlo, del Antoni Tàpies, La barberia el primer esglaó de la recuperació de realisme noucentista i, per contra, pròxim dels maleïts i dels elegits, l’avantguarda a la postguerra espanyola. a l’automatisme, a la creació d’ex-novo, als 1950, oli sobre tela, L’art, com a opció estètica, s’erigeix en un postulats surrealistes, a la fidelitat a les tra- 97 x 130 cm, col·lecció Fundació Antoni Tàpies, crit de llibertat, sobretot en una postguer- jectòries paradigmàtiques de J. V. Foix en Barcelona. ra farcida de classicismes tronats, pintura poesia i de Joan Miró en la plàstica. [...] d’estraperlo, monumentalisme feixista, Bona part de la inspiració de Dau al Set ressorgiment de l’art sacre i imposició de tenia fonts literàries, l’art tornava a com- la temàtica religiosa en la pintura mural plir un ritual d’iniciació. Calia començar i l’escultura pública, mentre el règim de nou, però sobre els pilars de fonaments encara purgava els traïdors republicans anteriors».5 amb les execucions del Camp de la Bota. Joan Brossa aprofundeix poèticament en aquesta actitud al text «Oscil·la el nom- bre de pergamins...», publicat al número 1 de la revista i que actua com a primer ma- nifest de Dau al Set (setembre del 1948), un acte d’afirmació de l’individualisme, la creativitat, l’aposta i el compromís que el guia, al mateix temps que fa de l’artista un prestidigitador: «Interrogar els daus ens porta molt endintre. [...] Nosaltres enun- ciem belleses brandant la testa en un sentit d’agosarada individualitat que la lluïssor de l’alba ens porta cada dia menys. [...] nosal- tres triarem les pròpies accions. El curs de la perfecció, penetrant per l’esperit per a constatacions noves, és la taula on hi ha el tauler d’aquest dau. L’esquelet equívoc, sobre el qual recau la caricatura, el farem estelles amb les pròpies mans. Prenem el lloc que ens correspon. Tots hi ajudarem Dau al Set, setembre amb el gobelet a la mà, vestits amb les del 1948. millors robes».

Tabula rasa. El dau del progrés 63 Art. 5 Parcerisas V:Art. 10 25/10/11 14:51 Página 64

«Començar a fer-nos de bell nou», de la seva angoixa existencial, del seu diu Arnau Puig. «La lluita s’havia de portar abisme personal: «El Dau al Set va quedar per la descomposició dadaista, per l’au- profundament impregnat del meu espe- tenticitat surrealista (els impulsos imme- rit, essent l’únic que ha continuat fidel al diats són el reflex d’allò que es calla i mateix. [...] El meu treball sempre s’ha d’allò que es vol), per l’existència radical guiat a l’entorn d’allò màgic i, sens dubte, i directa (el “viure perillosament” nietz- era allò màgic l’essència de Dau al Set».8 schià i “l’atreveix-te a pensar” de l’Ortega Dau al Set no ha tingut una influència y Gasset».6 estilística o estètica posterior, perquè és Dau al Set no hauria estat important un moviment que restà tancat i clos en ell si els seus protagonistes no haguessin esti- mateix, si bé el retorn a l’origen, la vindi- rat el fil de la seva potència creadora ni cació de l’espontaneïtat, de l’art popular, haguessin projectat la seva subjectivitat del gest primigeni, de la ingenuïtat i a ultrança: «Això també fou Dau al Set, el primitivisme tingué efectes en altres

Fotografies de Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Ponç i Joan Brossa d’Enric Tormo amb dibuixos de Cuixart. Van ser incloses al nú- mero extraordinari de Dau al Set amb motiu de l’exposició a l’Institut Francès de Barcelona, el desembre del 1949.

la individualitat i la subjectivitat en mar- artistes coetanis, i travessà els anys cin- xa»,7 diu Arnau Puig. quanta amb un interès pel romànic com Estèticament, els artistes de Dau al Set a font legitimadora de la identitat i punt recollien influències de Klee, Miró, Kan- d’arrencada de la construcció del país. dinsky, Ernst i del surrealisme en general, Dau al Set s’abeurà a les fonts del romà- i s’expressaven mitjançant formes figura- nic, com ho va fer també Miró: la frontali- tives sorgides de l’inconscient i els som- tat, el misticisme i la simbologia que nis, de la nocturnitat i la por, de l’angoixa impregnen el seu esperit fundacional i el sofriment o d’un relat simbòlic, posat relliguen una creació originària amb un en acció en el regne dels humans i exercit valor simbòlic, iniciàtic i col·lectiu. pels seus mateixos protagonistes. Dau al Els seus valors no són tan estilístics Set s’expressà figurativament, com també com d’actitud de represa del progrés i de ho va fer Cobra, però els seus membres l’avantguarda, malmesa a Catalunya per s’abocaren a l’informalisme i a l’abstrac- una guerra de rerefons vuitcentista que ció, a excepció de Joan Ponç, que va restar havia aixafat l’esperança de la llibertat. L’ac- fidel a la nocturnitat i la mort com a reflex titud és el que val de Dau al Set, l’actitud

64 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 5 Parcerisas V:Art. 10 25/10/11 14:51 Página 65

com a força que es projecta en el futur i internacional First Papers of Surrealism, disse- que sosté els fonaments de l’avenç cap a la nyada per Duchamp a la Whitelaw Raid reconstrucció del progrés en l’art, reafir- Mansion de Manhattan, que reuní la flor i mada pels seus components a títol indivi- nata d’aquest moviment. El surrealisme dual en el seu pas per l’informalisme, internacional triomfava amb noms cata- però també per generacions posteriors, lans i celebrava l’arribada a Amèrica d’un com la dels artistes dels anys setanta que André Breton refugiat, mentre Dalí acabà abracen les poètiques pobres i efímeres a Hollywood, on va romandre fins al de l’art conceptual que corren per Europa 1948, i Joan Miró tornava a casa, i els Estats Units. instal·lant-se primer a Mallorca i des del Estem d’acord amb Arnau Puig en el 1942 a Barcelona, fet que fou bàsic per fet que «allò que sí fou Dau al Set és una establir el pont entre els artistes de Dau al actitud, que potser és el punt en el qual Set i la generació d’avantguarda d’abans poden coincidir intencionalitat i voluntats de la guerra.

ben divergents, però que es troben d’a- Entre el 1941 i el 1943 es forgen les cord que qualsevol altra estructura que no amistats entre els que serien membres sigui la que implica una actitud és impos- de Dau al Set i, a partir del 1944 i fins al sible i inviable. L’actitud és una pura 1947, comencen a apreciar-se els símpto- abstracció d’una acció, és allà on l’acció, mes de canvi, etapa que podem conside- el compromís, s’hi troben en el grau zero rar el seu preludi. El 1941, Joan Brossa i, per tant, tot hi és possible».9 coneix Joan Miró a través de Joan Prats a casa de J. V. Foix, qui mantenia tertúlies Els rostres del dau amb escriptors i poetes d’avantguarda Entre el 1941 i el 1942 assistim a una vinculats a la revista L’Amic de les Arts revifalla del surrealisme als Estats Units. (1926-1929), que Foix havia dirigit. El MoMA de Nova York, de la mà de James Brossa creà els seus primers poemes Johnson Sweeney, exhibeix la primera experimentals, basats en cal·ligrames que antològica de Joan Miró i, al mateix seguien la recerca d’Apollinaire i imatges temps, exposa Salvador Dalí. El 1942 hipnagògiques de caire surrealista. Es tingué lloc també a Nova York l’exposició tractava de fer el pont amb l’avantguarda

Tabula rasa. El dau del progrés 65 Art. 5 Parcerisas V:Art. 10 02/11/11 10:21 Página 66

Dau al Set, maig d’abans de la guerra i unir les forces crea- del 1949. tives amb els antics mecenes de l’ADLAN (Amics de l’Art Nou), com Joan Prats i Joaquim Gomis, i amb els arquitectes que havien impulsat el GATCPAC, començant per Josep Lluís Sert, i refundar l’actitud de progrés que havia guiat l’art de la Repúbli- ca. Joan Brossa escrigué a Destino el 1978 l’article «Gràcies, Foix», on deia: «Per a mi, el coneixement de l’obra del senyor Foix va ser com una epifania. La meva generació s’ho va trobar tot embolicat, i una obra com la de Foix ajudava a clari- ficar les coses. Era el pont que calia cons- truir [...], significava una porta oberta a l’aventura contemporània com no s’havia donat en cap altre autor». El 1942, Modest Cuixart entrà en con- tacte amb René Metras i Lluís Maria Riera, peces clau del futur Dau al Set; el 1943, Joan Brossa conegué Arnau Puig i, el 1946, Joan Ponç, amb qui establí un marc de complicitats estètiques que s’han reunit al llibre Carrer de Joan Ponç (2010)10 i que es de Sarrià, amb Joan Ponç, Pere Tort, August desgranen principalment en la Suite Joan Puig i Francesc Boadella, presentats per Brossa-Joan Ponç (1947), en el dibuix de la J. V. Foix el 1946, fa que s’acostin a aquesta coberta del llibre Dragolí (1950), de Joan nova manera d’entendre l’art Antoni Tàpies Brossa, fet per Ponç, a l’únic número de la i Joan-Josep Tharrats, les peces que faltaven revista Algol (1946),11 i al llibre Parafaragamus per completar l’esperit de Dau al Set i la (1948), una col·laboració Brossa-Ponç possibilitat real d’editar una revista, atès dedicada a Maria Ballester, esposa d’Enric que Tharrats disposava dels aparells d’im- Tormo [p. 45 i 46]. La in fluència estètica premta per dur-la endavant. El primer de Brossa en Ponç és molt clara a la suite número sortí el setembre del 1948, i el dels Dibuixos podrits (1947) i a la suite Meta- darrer, el desembre del 1956. morfosis (ca. 1947), que acabà regalant al L’aventura espiritual seguí fins al 1951, poeta. El guaix Brossa, Brossa (1950) [p. 18] quan exposen junts a la Sala Caralt sota el de Joan Ponç deixa molt evident el pa - guiatge de Luis Poveda, moment a partir per de bruixot que fa Joan Brossa dins el del qual els artistes comencen a emprendre grup de Dau al Set, ja que Ponç el retrata el seu camí a títol individual. Aquest any en diversos personatges (un faune, un di- també es produeix la I Biennal d’Art Hispa- moni, etc.). Entre les figures embasta uns noamericana, que marca un punt d’infle- textos cal·ligrafiats que diuen: «en Brossa, xió en la dinàmica artística. Tàpies havia hu, hu, hu, hu», «en Brossa és un podrit», exposat individualment a les Laietanes el «en Brossa és un bruixot», «en Brossa és 1950, i Brossa publicà a Cobalto Em va fer un ratpenat», «en Brossa és un dimoniet», Joan Brossa [p. 47 i 53], que il·lustrà Ponç «en Brossa té una forca molt grossa» i (1951). En aquesta data, els artistes ja «Brossa, Brossa, ets una mala cosa, si no havien consolidat la seva opció i la seva tra- fossis escriptor, series inquisidor». jectòria individuals. Hi ha qui defensa que Joan Brossa va distreure Ponç de l’ex- durà fins al 1953, quan Ponç se n’anà al pressionisme religiós de Rouault i del Brasil, si bé la revista seguí fins al 1956 de que havia après amb Ramon Rogent per la mà de Tharrats. Personalment, els mem- inocular-li el virus de l’espontaneïtat i bres de Dau al Set sempre han manifestat l’al·lucinació després de presentar-li Miró. de paraula que a partir del 1951 ja no es L’exposició Tres pintors i un escultor a Els Blaus van sentir seva la revista com a projecte,

66 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 5 Parcerisas V:Art. 10 25/10/11 14:51 Página 67

malgrat que hi van seguir col·laborant. «Las huellas del Minotauro», a LaVanguardia També en aquest sentit, mai no van consi- (17-I-1947), en el qual presenta l’obra de derar Juan Eduardo Cirlot membre de la Picasso com una obra diabòlica, sorgida revista, a pesar de ser-hi puntualment de les forces del mal i en contra dels valors present. humans i de la societat. En aquest període-preludi entre el Artista prohibit, pel seu art i per haver 1944 i el 1947, altres fets animen la sorti- abraçat el comunisme, va trigar a ser reco- da del túnel negre de la postguerra: la negut a Espanya, i, de fet, la primera expo- revista Poesia (març del 1944-desembre sició de Picasso després de la Guerra Civil del 1945 [p. 12]), impulsada per Josep tingué lloc a Barcelona precisament el Palau i Fabre, que marca una nova línia 1948, any de la sortida de la revista Dau al poètica publicant textos de Carles Riba, Set. També l’any 1948 la revista Cobalto va J. V. Foix, Marià Manent, Josep Maria de treure un número dedicat al surrealisme, Sagarra, Josep Maria López Picó, i, entre de la mà de Rafael Santos Torroella, publi- els més joves, textos de Joan Triadú, Joan cació que es transformà en Cobalto 49 l’any Perucho, Salvador Espriu i Josep Romeu. següent, germen del Club 49 impulsat per El número 13, dedicat al surrealisme, amb Joan Prats i continuador de l’activitat cul- textos de Rimbaud, Apollinaire, Éluard i tural de l’antiga ADLAN. Blake, va ser il·lustrat amb l’empremta de Patrocinada per Cobalto 49, es dugué a la mà de Joan Miró. L’any 1946 apareix la terme la primera exposició de Joan Miró revista Ariel (1946-1951 [p. 19]), editada després de la contesa bèl·lica a les Galeries clandestinament, que marca una conti- Laietanes el 1949. Finalment, els joves nuïtat en la difusió poètica duta a terme artistes de Dau al Set foren convocats per per Poesia i publica textos del mateix Palau, Eugeni d’Ors a participar en el VII Salón Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan de los Once, que marca una fita en la histò- Triadú, Frederic-Pau Verrié, Joan Barat, ria de l’art del moment, ja que uní la gene- Alexandre Cirici, Francesc Espriu, Enric ració d’avantguarda d’abans de la guerra Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi amb els artistes emergents de la postguer- Sarsanedas i Manuel Valls. El mateix any ra: Joaquim Torres García, Joan Miró, 1946, Alexandre Cirici publica a Iberia el Salvador Dalí, Santiago Padrós, Oriol llibre Picasso antes de Picasso, en què analitza Bohigas, Jorge de Oteiza, Rafael Zabaleta, l’època barcelonina de l’artista en relació Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Ponç. Modest Cuixart, Pèrdrix de Sant Celoni, 1949, oli amb el modernisme i el noucentisme, Per acabar d’embastar aquest teixit ata- sobre tela, 38 x 55 cm, cosa que provoca l’article crític d’un Josep peït de relacions, cal tenir en compte la col·lecció particular. M. Junoy que ha renegat de l’avantguarda: publicació d’Ismos, de Ramón Gómez de la Serna, a l’Editorial Poseidón, de Buenos Aires, el 1947, impulsada per un altre cata- là exiliat, Joan Merli. Aquest llibre tingué una gran influència en la jove generació d’artistes i, especialment, en Antonio Saura, aragonès, que ben aviat aconseguí connectar amb el surrealisme i obrir un univers de constel·lacions en la seva obra entre el 1947 i el 1950: paisatges siderals, nebuloses amb personatges, eflorescències, danses enigmàtiques i jardins amb cinc llunes, un món entre dalinià i poncià que l’apropà als pintors de Dau al Set, amb els quals entaulà ben aviat una estreta amistat.

Tabula rasa. El dau del progrés 67 Art. 5 Parcerisas V:Art. 10 02/11/11 11:05 Página 68

El foc s’escampa12 generació se sentiren atrets pel surrealisme Altres figures tingueren influència sobre plàstic i l’existencialisme filosòfic. Si el Dau al Set, com el mateix Josep Maria de debat figuració/abstracció i el pas cap a Sucre, artista visionari i crític d’art, funda- una dimensió més abstracta els van dur a dor del Cercle Maillol al si de l’Institut terme Josep Hurtuna i Enric Planasdurà, Francès i dels Salons d’Octubre, el primer una plèiade d’artistes emergiren de la dels quals se celebrà el mateix any 1948, negror de l’època i invocaren els seus fan- i que generaren el debat figuració/abstrac- tasmes per adherir-los a la superfície de ció. El primitivisme, el retorn a l’origen, la tela: Pere Tort, Marc Aleu, August Puig, al gest pur, la voluntat de recerca envers Eduard Alcoy, Salvador Aulèstia, Will Faber, un humanisme que les dues conteses Garcia Vilella, Jordi Curós, Jaume Muxart, bèl·liques havien deixat enrere es deixaren Erwin Bechtold i Joan Vilacasas, entre sentir en molts artistes d’aquesta generació. altres. Una anàlisi que va ser ampliada i El mateix any 1948 es fundà a Santander reblada en l’exposició Utopies de l’origen. Avant- l’Escuela de Altamira, de la mà de Mathias guardes figuratives a Catalunya, 1946-1960, cele- Goeritz, Ricardo Gullón, Felipe Vivanco, brada al Palau Moja de Barcelona el 2006, Eduardo Westerdahl, Alberto Sartoris, Willi amb la qual es volia mostrar la intensitat Baumeister, Pancho Cossío i Ángel Ferrant. d’aquest moviment que pregonava la inge- Aquest darrer havia impulsat les seves nuïtat com a gest de puresa en una genera- teories pedagògiques de l’art a Barcelona ció que s’havia format a l’aixopluc de la (1920-1934). Les coves d’Altamira es van moral noucentista, del sentit cívic i públic, convertir en símbol d’un art fora del temps i que havia viscut els horrors d’una guerra històric i més enllà dels condicionants ter- com un desarrelament dels principis ritorials i temporals. Aquest retorn al que morals inculcats. L’obra reflecteix la recer- és primitiu s’uní a l’art nou en la Primera ca d’una resposta a tanta violència i al gir Semana Internacional de Arte Contemporá- militaritzat de la vida pública, que sumà al neo, a Santillana del Mar, organitzada per pessimisme la desorientació. La recerca del l’Escuela de Altamira el 1949. El mateix jo tornava a ser útil. L’exemple de Dau al any, el Manifest negre del Grup Lais exaltà el Set havia llançat el primer tret de sortida negre en nom de la llum. cap a la llum. Aquest desig de retorn a una puresa i Es fa difícil determinar quin ha estat una espontaneïtat que havien deixat d’exis- l’influx exacte de Dau al Set en les genera- tir va ser analitzat a l’exposició Dau al Set. cions posteriors, perquè, estilísticament, El foc s’escampa, 1948-1955, que tingué lloc Joan Ponç, Visió de la terra de no es produeix. Quan l’obra reflecteix un llatra, 1948, oli sobre tela, l’any 1998 al Centre d’Art Santa Mònica i cert automatisme de la ment, l’espontaneï- 82 x 200 cm, col·lecció que mostrava com, paral·lelament a Dau tat a flor de pell, l’art com a terreny de joc, Fernando Pinós. al Set, molts altres artistes de la mateixa o expressa un espai de somni, ens pot

68 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 5 Parcerisas V:Art. 10 25/10/11 14:51 Página 69

semblar que hi veiem l’esperit de Dau al a les seves angoixes interiors, la línia de Set. Això ens pot succeir amb obres que l’avantguarda internacional iniciada pels han tingut els seus orígens en els al·luci- membres de Dau al Set va seguir pels camins nògens, com les primeres obres de Zush, de les poètiques pobres, efímeres i concep- o en autors que deixen anar els seus tuals que triomfaven també a nivell interna- monstres, com per exemple en Antonio cional en els anys setanta. La línia del pro- Beneyto, però en cap cas podem dir que grés i l’avantguarda s’havia salvat, malgrat sigui un efecte daualsetià. els intents de la dictadura d’assassinar-la. En canvi, sí que ens atrevim a dir que la seva actitud en favor de l’avantguarda, Notes del progrés i dels nous corrents artístics va 1 Cobra va sorgir de la dissidència al influir en la generació d’artistes dels anys Congrés per a la Documentació de l’Art setanta. Dau al Set va tenir com a far la d’Avantguarda, al Centre Internacional de figura de Joan Miró, i aquesta figura va tra- París. Es reuniren al cafè Quai St. Michel i vessar Dau al Set, va influir en les activitats van redactar una declaració breu que signa- del Club 49, i les exposicions i les accions ren Dotremont i Noiret en nom del Grup de Miró sempre van arrossegar al seu dar- Surrealista Revolucionari, majoritàriament rere la gent de Dau al Set. La fidelitat a belga; Constant, Appel i Corneille en nom Miró va ser total, i el relleu generacional del grup holandès Reflex; i Jorn en nom del es produí de nou mitjançant les figures grup danès Host. Cobra ajunta les lletres de Joan Brossa i d’Antoni Tàpies. capitals dels tres països d’origen dels dissi- El món de Dau al Set influí en l’actitud dents que signaren al St. Michel: COpenha- artística de Josep Mestres Quadreny, però guen, BRussel·les, Amsterdam. també, i sobretot, en el cinema de Pere 2 PUIG, Arnau: Històries de Dau al Set. Portabella, que acabà fent els documentals Barcelona: Thassàlia, 1998, p. 12 i 23. sobre el procés de treball de Joan Miró i 3 ARTAUD, Antonin : Pour en finir avec le els primers films amb guió de Joan Bros- jugement de Dieu, 1947. sa. A través de Dau al Set es produí el 4 PUIG, Arnau: Històries de Dau al Set, cit., relleu en el camp de la ceràmica, de Llo- p. 23. rens Artigas a Antoni Cumella, que l’any 5 PARCERISAS, Pilar, «Els anys quaranta», 1941 exposava a la galeria Syra, i que Lletra de canvi, 37, primavera del 1994, p. 20. l’any 1951 era present a la Triennal de 6 PUIG, Arnau: «Dau al Set, grup o revista», Milà al costat del Grup R d’arquitectura. Lletra de canvi, 37, primavera del 1994, p. 8. El 1968 tingué lloc la retrospectiva de 7 Ibidem. Joan Miró a l’Estat espanyol a la Capella 8 Ibidem, p. 10. de l’Antic Hospital de la Santa Creu, la 9 Ibidem, p. 12. primera després de l’exposició del 1949 10 BROSSA, Joan: Carrer de Joan Ponç. a les Laietanes. Un any més tard, el 1969, Barcelona: Edicions Poncianes, 2011. amb motiu de l’exposició Miró, otro, Joan 11 Algol era el nom que els astròlegs àrabs Miró pintà i despintà els vidres del fris del donaven al diable. Impresa per Enric Tor- Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, en mo, la revista incloïa un linòleum de Joan una acció pictòrica sense precedents. Dos Ponç, el text «La presència forta» de anys més tard, el 1971, Granollers, ciutat Joan Brossa, una il·lustració de Jordi Merca- que havia desenvolupat una estètica psico- dé, «Tres poemes purs», textos escollits per dèlica, organitzà la Primera Mostra d’Ho- Joan Brossa de catàlegs comercials, «Dades menatge a Joan Miró i, paral·lelament, la a un problema», d’Arnau Puig, i un dibuix Primera Mostra d’Art Jove, que va donar de Francesc Boadella. pas a l’eclosió del moviment de l’art con- 12 Aquesta expressió, «El foc s’escampa», ceptual a Catalunya.13 és la primera frase del text «Catroc», de El foc s’havia escampat molt més. Si els Joan Brossa, publicat al número de la revista pintors de Dau al Set s’havien apuntat a les Dau al Set de gener-febrer del 1949. files d’un moviment d’abast internacional 13Vegeu el catàleg Meridià Granollers anys 70. com l’informalisme, a excepció de Joan Art de concepte i acció. Granollers: Museu de Gra- Ponç, que seguí fidel als seus fantasmes i nollers i Ajuntament de Granollers, 2010.

Tabula rasa. El dau del progrés 69 Art. 6 EnjuanesV:Art. 10 02/11/11 12:25 Página 70

abcd

Cronologia de la revista Dau al Set

Sol Enjuanes Puyol Historiadora de l’art, professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Responsable, amb Anna Agustí, del catàleg raonat de Joan Ponç.

70 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 6 EnjuanesV:Art. 10 02/11/11 12:25 Página 71

a: Algol, finals del 1946: Dau al Set portada de l’article La revista va ser fruit de l’interès de Joan Brossa (1919- de Joan Brossa. 1998), Modest Cuixart (1925-2007), Joan Ponç (1927-1984), b: novembre del 1948. c: desembre del 1948: Arnau Puig (1926), Antoni Tàpies (1923) i Joan-Josep Tharrats coberta. d: desembre del 1948: (1918-2001) per trobar un òrgan d’expressió. Es va publicar entre il·lustració de Dalí i text de J. V. Foix el 1948 i el 1956 amb una periodicitat variable: al principi era mensual, després es publicava cada dos o tres mesos, i entre el 1953 i el 1956 apareixia molt escadusserament. De manera espo- ràdica, podia coincidir la publicació de dos números amb la matei- xa data. El mes o l’estació de l’any de l’aparició dels exemplars es feia constar a la coberta posterior, i només als dos primers s’indica el número d’ordre. El nombre de pàgines també variava, tot i que generalment oscil·la entre les quatre i les vuit, i només en casos excepcionals estan numerades.

El nom de la revista generalment està col·locat a la coberta poste- rior. Quan apareix a la coberta anterior funciona com un element gràfic més, motiu pel qual no té una tipografia establerta –a excep- ció dels dos primers números–. La capçalera de Dau al Set és molt sòbria: només hi consta el títol acompanyat de la data de publica- ció, no hi figura ni el lloc d’edició ni el nom dels responsables. Cal recordar que una gran part dels textos que s’hi publicaven eren escrits en llengua catalana malgrat que la revista havia sorgit en ple franquisme, un règim dictatorial que havia prohibit explícitament l’ús del català. Passar en silenci informacions rellevants de la revista tenia com a objectiu dificultar l’acció de la censura.

1946-1948 Brossa, dos sonets i una prosa, i Tàpies, un dibuix. És l’única ocasió en la qual es van A finals del 1946 es va publicar l’únic atribuir funcions específiques a dos dels número que va veure la llum de la revista seus fundadors: la direcció a Ponç i la fun- Algol. Aquesta publicació efímera, editada dació a Tharrats, tasques que no es corres- pel gravador i tipògraf Enric Tormo, és ponien amb l’estricta realitat. Cap altre considerada l’antecedent directe de Dau al número no fa referència a les responsabi- Set, tant per la seva orientació com perquè litats dels seus membres, i només s’indica entre els seus artífexs trobem Brossa, l’autoria dels articles i de les il·lustracions. Ponç i Puig. D’altra banda, aquest número i el següent, El primer número de la revista Dau al Set datat a l’octubre, són els més propers al va aparèixer al mes de setembre del 1948 format i la concepció d’Algol perquè s’hi [p. 24 i 63]. Puig –que llavors signava amb sumen col·laboracions i perquè els ele- el nom d’Arnald– hi va publicar un article; ments plàstics són accessoris. Ponç va

Cronologia de la revista Dau al Set 71 Art. 6 EnjuanesV:Art. 10 02/11/11 12:25 Página 72

abcd

a: desembre del 1948: il·lustrar el segon número amb uns petits 1949 text que anuncia un dibuixos intercalats en un text de Brossa i canvi d’orientació un colofó, un volum on el protagonisme El primer número del 1949 és una mostra de la revista. b, c i d: gener-febrer el té la part textual, a càrrec de l’esmentat clara de la transformació conceptual i del 1949. Brossa, del físic Jesús M. Tharrats i del formal de la revista: la creació literària i la poeta mexicà Elías Nandino. plàstica passen a ser-ne les protagonistes. El número de novembre és excepcio- Es manté el format modest, però s’inicia nal perquè per primera vegada hi van una nova fórmula de treball: els volums col·laborar tots els membres de la revista i són concebuts en la seva totalitat per un o perquè hi comença a guanyar protagonis- dos dels seus integrants en lloc de sumar me la il·lustració. La coberta reprodueix col·laboracions. En els primers quatre un dibuix a tota plana de Ponç –on queda números del 1949 és on es fa més evident inserit el nom de la publicació–, i les pà - aquest canvi. Alhora la revista deixa de gines interiors són il·lustrades amb dibui- publicar-se mensualment. xos de Tàpies i Cuixart. Per la seva banda, Els responsables d’inaugurar aquesta la part textual es compon d’una obra de nova orientació van ser Brossa i Ponç en el teatre de Brossa [p. 49], un article sobre número de gener-febrer. Els components dansa de Tharrats i un text de Puig sobre gràfics destaquen per sobre dels contin- el filòsof francès Jean-Paul Sartre. guts textuals: la coberta és un dibuix de Al mes de desembre Dau al set va comp- Ponç que integra el nom de la revista, i a tar amb una col·laboració d’especial im - les pàgines interiors es produeix un diàleg portància: el poeta J. V. Foix hi publicà constant entre els dibuixos de Ponç i els per primera vegada. Es tracta del text textos de Brossa perquè text i imatge «Telegrames», encapçalat amb un dibuix comparteixen els mateixos espais. A més, de Salvador Dalí. Així mateix, Tormo hi els textos autògrafs del poeta accentuen escriu un article sobre Antoni Gaudí, el valor gràfic i visual de les paraules. i Puig, un de dedicat a l’art romànic. «Catroc», un text de Brossa imprès en El volum es completa amb un breu text, verd i acompanyat als marges amb dibui- imprès en vermell, titulat «Al sud de xos de Ponç, tanca el volum. l’hivern», on s’anuncia un canvi d’orien- Cuixart i Tàpies van ser els encarregats tació de la revista. de concebre el número de març-abril. L’aportació de Tàpies consisteix en un dibuix a doble plana, i la de Cuixart, en la confecció de les cobertes, la transcripció manuscrita d’un text de l’escriptor Enric

72 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 6 EnjuanesV:Art. 10 02/11/11 12:25 Página 73

abcd

a, b, i c: gener- de Villena (1384-1434) i la il·lustració diferents encartats on es reprodueix una febrer del 1949. del text. obra de Cuixart, una altra de Ponç i d: març-abril El número de maig, dedicat al pioner una altra de Tàpies. del 1949. del cinema Georges Méliès, va ser realitzat Al mes de desembre del 1949, els pin- íntegrament per Joan-Josep Tharrats. tors de Dau al Set, Cuixart, Ponç i Tàpies, Inclou el seu poema «Voyage à travers van exposar a l’Institut Francès de Barce- l’impossible» –títol homònim d’una lona. Amb motiu d’aquesta mostra es va pel·lícula del cineasta francès– il·lustrat editar un número extraordinari, dissenyat amb collages. En un full solt, de color per Tormo i amb un format diferent. Bros- groc, es va publicar el text de Brossa «Joan sa hi va publicar un text, Cuixart, Ponç i Miró dels ventalls», escrit amb motiu de Tàpies, dibuixos a les cobertes, i Tormo, l’exposició d’aquest pintor celebrada a les retrats dels tres artistes amb intervencions Galeries Laietanes i organitzada per gràfiques del mateix Cuixart. Cobalto 49 [p. 66]. El número de juny marca la incorpo- 1950 ració del poeta Juan Eduardo Cirlot com a col·laborador habitual de la revista. Hi va Els tres primers números del 1950 van ser publicar el text «Sueños», i Cuixart va realitzats novament per parelles: textos de il·lustrar-ne les cobertes. Brossa i dibuixos de Tàpies al primer, de El número de juliol-agost-setembre gener-febrer [p. 51]; un homenatge al retorna a la suma de col·laboracions: un trompetista i cantant de jazz Louis Arms- dibuix de l’escultor mexicà Mathias Goe- trong, elaborat per Brossa i Cuixart, al ritz a la coberta, un poema del poeta i crí- número de març; i una col·laboració tic d’art Rafael Santos Torroella, un dibuix entre Brossa i Ponç al d’abril. El més del pintor Francesc Garcia Vilella, el text ambiciós formalment és precisament «Elogi de la deformació» del crític Sebas- aquest últim perquè inclou diferents tipus tià Gasch, la fotografia d’una obra de de papers i jocs amb textures i colors: l’escultor Ángel Ferrant i, per cloure el cobertes negres impreses amb tinta dau- número, tres poemes del diplomàtic i rada –amb un dibuix de Ponç–, pàgines poeta brasiler João Cabral de Melo Neto, interiors en blau –amb un text de Brossa i traduïts per Brossa. reproduccions de gravats antics– i, encar- L’últim número de l’any –octubre- tat, un cartó vermell per una banda i verd novembre-desembre– consisteix en un per l’altra amb un poema de Brossa assaig de Puig titulat «La encrucijada [p. 50]. del arte» i tres fulls de paper de colors

Cronologia de la revista Dau al Set 73 Art. 6 EnjuanesV:Art. 10 02/11/11 12:25 Página 74

abcd

a: març-abril del 1949. El número del mes de maig torna a la plec de color rosa amb el poema de Foix b i c: maig del 1949. fórmula de sumar aportacions. La coberta «Balada dels cinc mariners exclusius, i del d: juny del 1949. reprodueix un gravat antic i a l’interior es timoner que era jo», dedicat a Tàpies, publica: un romanç popular; el text de Ponç i Cuixart i il·lustrat amb un gravat de l’artista Salvador Aulèstia «Per a una astro- la col·lecció de Tormo. psicoanàlisi de la personalitat pictòrica de Al mes de novembre, Brossa va publi- 3 artistes», referit a Cuixart, Ponç i car l’«Oracle sobre Antoni Tàpies» acom- Tàpies; i la ressenya del llibre Les irreals ome- panyat d’un dibuix d’aquest artista. Amb gues del poeta J. V. Foix escrita per Puig. La la mateixa data es va publicar un número coberta posterior està il·lustrada amb un que a la coberta portava la següent ins- dibuix geomètric de Leonardo da Vinci i cripció: «Dau al Set fet a propòsit que en en un full solt de color es va publicar un Joan Ponç i en Modest Cuixart van voler text de Cirlot. felicitar llur amic Antoni Tàpies amb Per commemorar el desè aniversari de motiu de la seva primera exposició de la mort de Paul Klee, el número del mes pintures». A l’interior, la reproducció de de juny es va dedicar a aquest pintor suís. dos dibuixos de Cuixart i Ponç sobre Va ser realitzat íntegrament per Tharrats, papers de colors i un full solt amb el catà- autor dels textos, dels dibuixos i d’una leg de les obres de l’exposició de Tàpies. selecció d’escrits sobre Klee de Josep L’últim número de l’any va consistir Maria de Sucre, Àngel Marsà, Juan Anto- en la publicació d’un assaig de l’historia- nio Gaya Nuño, Goeritz i Cirlot. Aquest dor i crític d’art Gaya Nuño titulat «Medio número és el primer dels quatre que van siglo de movimientos vanguardistas en ser elaborats individualment per diversos nuestra pintura», un text profusament col·laboradors. El de juliol-agost, per l’es- il·lustrat amb reproduccions d’obres de criptor Víctor Castells, que hi va publicar Benjamín Palencia, Jaime Mercadé, Ma - «Tamar i Amnon i Absalom» sense cap nuel Capdevila, Ramon Rogent, Goeritz, tipus d’il·lustració. El de setembre, conce- Planasdurà, Santi Surós, Marc Aleu, Jordi but per Tormo, reprodueix fragments del Mercadé, Tàpies, Cuixart, Tharrats, Ponç i llibre d’Alfonso Karr i Taxile Delord La vida Guinovart. A la coberta es reprodueix un de las flores, il·lustrats amb gravats antics. I el dibuix de Dalí. El mateix mes de desem- d’octubre fou realitzat per Cirlot, qui hi va bre es va editar una nadala il·lustrada amb incloure un fragment de l’Antic Testa- dibuixos de Ponç. ment, un text seu i dos gravats antics. Amb data d’octubre, també es va publicar un

74 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 6 EnjuanesV:Art. 10 02/11/11 17:50 Página 75

abcd

a: abril del 1950. 1951 Gullón il·lustrat amb una fotografia de b: juny del 1950. l’escultor i reproduccions d’obres seves. c i d: octubre del 1950. El número del mes de gener va publicar el Al número del mes de maig es van poema de l’escriptor Tomás Seral Casas publicar set poemes de Cirlot impresos «Estar cansado tiene plumas», sobre un amb tintes de diferents colors, aplegats sota paper decorat per Tharrats, i un retrat de el títol: «7 homenajes a: Raimundo Lulio, perfil dibuixat per Cuixart i reproduït Max Ernst, Osiris, Jakob Böhme, René sobre papers de colors amb tres mides Magritte, Mitra, Gaudí». El mateix mes es diferents. va publicar un monogràfic dedicat a l’es- Al mes de febrer es van editar dos cultor Ángel Ferrant amb fotografies d’o- números. Un de dedicat al blues, amb un bres seves i un text de Joan-Josep Tharrats. dibuix de Ponç a la coberta, realitzat per D’aquest número se’n va fer un tiratge Alfredo Papo i el poeta José M. Fonollosa, especial de 25 exemplars numerats que, en que hi van publicar un article i les lletres lloc de quatre pàgines, en tenien vuit. de tres cançons en anglès amb la corres- La Patum de Berga és el tema del ponent traducció al castellà. L’altre núme- número que correspon als mesos de juny- ro va ser obra de Cirlot: les quatre pàgines juliol-agost. Inclou un text de Custodi del plec reprodueixen el mateix dibuix, i Lopas, pseudònim del poeta i pintor ber- en un full solt trobem la fotografia d’una guedà Josep Maria Martín i Gassó, autor obra del pintor Antonio Saura i d’un text dels tres dibuixos que il·lustren l’article. de Cirlot. Aquest número també reprodueix fotogra- Amb motiu de l’exposició dels escul- fies de la festa i gravats procedents d’una tors Ángel Ferrant, Carlos Ferreira, Jorge auca del segle XIX. Oteyza i Eudald Serra a les Galeries Laieta- Amb motiu de la mort d’Arnold Schön- nes, el número de març es va dedicar a berg, ocorreguda el 13 de juliol del 1951, aquests creadors. S’hi apleguen imatges de el número de setembre es va dedicar a l’exposició i d’escultures i un poema aquest compositor austríac. Els artífexs de Cirlot que porta per títol «Ferrant, Fe- d’aquest monogràfic van ser Ponç, amb un rreira, Serra, Oteyza». Excepcionalment, retrat de Schönberg, Cirlot, amb un poe- aquest número està relligat i enquadernat. ma, i Tharrats, amb la creació d’una sobre- Goeritz, establert a l’Estat espanyol coberta i la reproducció d’una obra que entre el 1945 i el 1949, va ser l’eix central porta per títol La nit transfigurada, títol homò- del monogràfic del mes d’abril, amb un nim d’una peça d’aquest compositor. text de l’historiador i crític d’art Ricardo

Cronologia de la revista Dau al Set 75 Art. 6 EnjuanesV:Art. 10 02/11/11 12:25 Página 76

abcd

a: novembre del 1950. El número d’octubre es va fer ressò 1952 b: desembre del 1950. de la participació a l’exposició de la Sala c: febrer del 1951. Caralt de Ponç, Brossa, Cuixart, Cirlot, Al primer número d’aquest any, Brossa va d: setembre del 1951. Tàpies, Puig i Tharrats. Cada pàgina té un publicar-hi l’obra de teatre Nocturns encontres color diferent i està dedicada a cadascun i fotografies d’una representació realitza- dels creadors esmentats. Les pàgines estan des pel fotògraf Nicolás Muller [p. 54]. numerades i retallades al marge dret de El número de febrer i el de març van manera escalonada per tal que des de la ser monogràfics: el primer, dedicat al primera es pugui veure fragmentàriament pintor Chaïm Soutine i realitzat per Santi la seqüència de números i colors de totes Surós, i el segon, dedicat al poeta Miguel les pàgines. Tharrats és l’autor dels textos, Hernández i elaborat conjuntament pel que van acompanyats de la fotografia crític d’art Cesáreo Rodríguez-Aguilera i dels artistes i, en alguns casos, també l’artista Josep Guinovart. d’un dibuix. Al mes d’abril, Cirlot va publicar «67 Al mes de novembre, Brossa va publi- versos en recuerdo de Dadá», amb il·lus- car l’«Oracle sobre Joan Ponç», i Ponç va tracions extretes de llibres antics i un ser l’encarregat d’il·lustrar-ne les cober- dibuix de Tàpies imprès en un full solt. tes. Al mateix mes es va publicar un altre El número de maig està compost per número que complia la funció de catàleg dos plecs: un de paper negre de xarol amb de l’exposició individual de Ponç a les textos de Papo, Cirlot i Goeritz, acompa- Galeries Laietanes. La coberta també és nyats de fotografies; i un altre de paper obra de Ponç i inclou un assaig de Cirlot verdós amb un text de l’historiador de sobre aquest artista, el catàleg de les obres l’art Jacques de Caso il·lustrat amb un exposades i un recull de crítiques. dibuix de Man Ray i amb segells de cor- Foix va tornar a col·laborar a Dau al Set reus entre paràgraf i paràgraf. al número de desembre amb la publicació El II Saló del Jazz és el fil conductor del de «Còpia d’una lletra tramesa a na número de juny [p. 39]. Aplega textos de Madrona Puigarnau, de Palau ça Verdera» J. V. Foix, Luis Romero, Rodríguez-Agui - amb il·lustracions de Tàpies. Al mes de lera, Mercedes de Prat, Tharrats, Puig, desembre també es va publicar una nadala Alfonso Pintó, Michel Perrin, Cirlot, confeccionada per Tharrats que inclou Castells i Papo. I dibuixos de Planasdurà, dibuixos infantils, collages, nadales i can- Guinovart, Luis Poveda, Joan Brotat, çons populars. Guansé, Josep Roca, Javier Ciria, Saura,

76 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 6 EnjuanesV:Art. 10 02/11/11 12:26 Página 77

abcd

a, b, c i d: octubre Marc Aleu, Tàpies, Maty Tarrés, Ponç, 1953-1956 del 1951. Rogent, Subirachs i Aulèstia. En dos fulls solts es van publicar un dibuix de Josep Malgrat l’anunci de la fi de Dau al Set, va Maria de Sucre i el catàleg de les obres continuar-ne l’edició, tot i que amb una de l’exposició de les Galeries Laietanes menor freqüència. Els quaderns deixaren organitzada amb motiu del Saló. d’indicar el mes d’edició per fer constar El número d’agost-setembre tenia l’estació de l’any o tan sols l’any de la l’objectiu de commemorar el trentè ani- publicació. El primer número d’aquesta versari de l’exposició de l’artista Francis etapa va aparèixer la primavera del 1953, Picabia a les Galeries Dalmau de Barcelona i sota el títol «Tauromaquia» Aulèstia hi [p. 60]. La coberta és un collage de Thar- va publicar poemes i dibuixos. A l’estiu, rats inspirat en la revista 391, que l’artista Brossa va publicar-hi Nous romancets del dragolí francès va fundar durant la seva estada a –amb una introducció de Cirlot– i una Barcelona. Inclou textos de Gabrielle col·lecció de gravats populars. El poeta Buffet, Marcel Duchamp, Jean van Heec- francès Jean Cocteau és el protagonista del keren, Jacques-Henri Lévesque, Perrin i quadern de la tardor: s’hi reprodueixen del mateix Picabia. Aquest número està poemes i dibuixos seus i una fotografia il·lustrat amb reproduccions d’obres de del poeta davant d’una pintura romànica l’artista i amb un «Photomontage poè- realitzada pel fotògraf Francesc Català me» d’Olga Picabia. Roca. L’últim número de l’any porta per El número d’octubre-novembre porta títol «Calendari de les festes de Nadal» i per títol Teatre de Joan Brossa 1947-48 i recull recull gravats populars i escrits del folklo- les obres: Esquerdes, parracs, esberlant la figura i rista Joan Amades sobre les festes del mes La mare màscara. Les cobertes són obra de de desembre amb una introducció de Cuixart, i inclou un full solt amb una foto- Tharrats. La justificació del tiratge indica grafia de la representació de l’obra a les que els 285 exemplars de l’edició van Galeries Laietanes. Per acabar l’any, Brossa tenir tres usos diferents: 100 es van assig- va recollir «facècies» i Tharrats va fer una nar a l’Asociación de Bibliófilos de Barce- selecció de dibuixos i imatges per confec- lona, 85 van ser utilitzats pel farmacèutic cionar un número on s’anuncia que és el Josep M. Morera i Grau com a nadala, i darrer de la col·lecció. els 100 restants van ser considerats exem- plars de la revista.

Cronologia de la revista Dau al Set 77 Art. 6 EnjuanesV:Art. 10 02/11/11 12:26 Página 78

abcd

a, b, c i d: octubre L’any 1953 es va publicar un quadern, A la primavera del 1955 es va editar del 1951. sense data i sense la capçalera de la revista, un quadern dedicat a Cuixart amb un text però amb el seu format, com a catàleg del del crític Cirici i Pellicer, l’oracle escrit III Saló del Jazz, celebrat al mes de maig a per Brossa amb il·lustracions de l’artista, les Galeries Laietanes de Barcelona. Aquest una fotografia de Leopold Pomés i repro- número inclou les col·laboracions plàsti- duccions d’obres [p. 47]. A l’estiu es va ques de Ferrant, Brotat, Ponç, Hurtuna, publicar un altre monogràfic, aquesta Subirachs, Aulèstia, Villèlia, Snellmann, vegada dedicat a Tharrats, amb un text Tàpies, Surós, Planasdurà i Millares. I les de Rodríguez-Aguilera, una fotografia de literàries de Paul Andréota, Rodríguez- Català Roca, una biografia, una bibliogra- Aguilera, Cirlot, Enrique Sordo, Papo, fia, reproduccions d’obres, una imatge de Prat, Josep Peña, José M. Millares i Thar- l’exposició de Tharrats a la Sala Gaspar i la rats –autor també de les cobertes. reproducció del cartell d’aquesta exposi- Al número de la primavera del 1954, ció. A finals del 1955 es van editar dos s’hi va transcriure la conferència «Tàpies números que no porten la capçalera de la o la transverberació», que el crític d’art revista, però que es considera que formen Alexandre Cirici i Pellicer va pronunciar part de la col·lecció: el catàleg de l’exposi- amb motiu de l’exposició d’aquest artista ció de Tàpies i Tharrats a Estocolm i un a les Galeries Laietanes. Aquest quadern es monogràfic dedicat a Tàpies. El primer té completa amb una biografia, una fotogra- la curiositat d’incloure un breu text de fia de Català Roca i reproduccions d’o- Dalí a banda de fotografies dels artistes, bres. El número de l’estiu és una mostra reproduccions d’algunes obres i les seves del treball creatiu de Tharrats, que abasta biografies. L’altre –realitzat pel dissenya- tant la poesia com el collage i la pintura. dor Ricard Giralt-Miracle– inclou l’article A la tardor-hivern es va publicar el qua- «Antoni Tàpies et l’œuvre complète», del dern Without words amb dibuixos del pintor crític d’art francès Michel Tapié, un frag- Marc Aleu, que va signar aquest treball ment de l’oracle escrit per Brossa, una amb l’anagrama del seu nom, Cram. biografia, una bibliografia, un retrat de Leopold Pomés i reproduccions d’obres.

78 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 6 EnjuanesV:Art. 10 02/11/11 12:26 Página 79

abcd

a: novembre del 1951. L’any 1956 s’acaba definitivament b: desembre del 1951. el recorregut de la revista Dau al Set amb la c: abril del 1952. publicació de l’assaig Esthétique en devenir de d: tardor del 1953: Jean Cocteau. Fotogra- Tapié, amb una introducció de Tharrats fia de Francesc Català- [p. 34]. Es tracta d’un número profusa- Roca publicada en el ment il·lustrat amb reproduccions d’obres número monogràfic d’artistes internacionals i que va comptar dedicat al creador amb el patrocini de l’industrial Francesc francès. Samaranch i Torelló. Amb el peu de la revista Dau al Set tam- bé es van publicar els llibres següents: Joan-Josep Tharrats, Guía elemental de la pintura moderna. Barcelona: Dau al Set, 1950. Joan Brossa, Dragolí. Barcelona: Dau al Set, 1950. Juan-Eduardo Cirlot, Ontología. Barcelona: Dau al Set, 1950. Joan-Josep Tharrats, Antoni Tàpies o el dau modern de Versalles. Barcelona: Dau al Set, 1950 [p. 37]. Juan-Eduardo Cirlot, 13 poemas de amor. Barcelona: Dau al Set, 1951. Juan-Eduardo Cirlot, Libro de oraciones. Barcelona: Dau al Set, 1952. Raúl Bopp, Cobra Noranto e outros poemas. Barcelona: Dau al Set, 1954.

Cronologia de la revista Dau al Set 79 Art. 7.1 Memo:Art. 10 25/10/11 14:55 Página 80

Fundació Lluís Carulla. Memòria de l’any 2011

80 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 7.1 Memo:Art. 10 25/10/11 14:55 Página 81

L’any 2011 ha estat de nous reptes i de Rural. L’arquitecte Dani Freixes, responsa- noves ambicions per a la Fundació Lluís ble de l’ampliació del 2009, ha dissenyat Carulla, com queda palès en algunes de les un nou edifici de 765 m², situat entre els fites importants que s’hi ha assolit. Engua- dos edificis existents, en el qual s’ubicaran ny, entre les activitats realitzades, escau de una àrea pedagògica, noves sales d’exposi- destacar que l’Editorial Barcino ha llançat al ció, una nova zona d’arxiu, un espai desti- carrer els tres primers volums de la nova nat als tallers, amb un hort, i una zona de col·lecció Tast de clàssics. En la línia de lleure per al repòs dels visitants. Les obres divulgar els clàssics que va iniciar l’any pas- es preveu que finalitzaran el primer tri- sat l’Editorial Barcino amb la creació de la mestre de 2012. plataforma Amics d’Els Clàssics, Tast de Clàssics pretén apropar els clàssics al públic lector mitjançant la publicació dels textos XXXV Premi d’Honor Lluís Carulla medievals versionats al català modern per escriptors d’avui. El Premi d’Honor, dotat amb 50.000 En el marc de l’Observatori dels Valors, euros, es concedeix a persones vivents convé posar en relleu l’impacte i el ressò o entitats que, amb la qualitat de la seva que ha tingut la publicació a principis de activitat científica, cultural o cívica, hagin febrer de l’estudi Valors tous en temps durs, en el ajudat a enfortir la consciència de comu- qual s’incorporaven i s’analitzaven els resul- nitat nacional i el sentit de pertinença a tats de l’Enquesta Europea de Valors a Cata- la cultura dels països de parla catalana. lunya 2009, tota una radiografia de la socie- Un cop sospesats els mèrits que cal Cartell de la multi- tat catalana de començaments del segle XXI. reconèixer a les persones o entitats sus- premiada producció A final d’any han començat les obres de ceptibles de ser guardonades, el jurat, d’Isona Passola. la nova ampliació del Museu de la Vida format per Salvador Cardús, Muriel Casals, Àngel Castiñeira, Vicent Partal, Marta Pes- sarrodona, Ramon Pla i Arxé, Joaquim Triadú, Carme Valls i Vicenç Villatoro, ha atorgat aquest guardó a Isona Passola Barcelona Productora, guionista i directora de cine- ma, ha dirigit el documental Cataluña- Espanya i ha produït, entre d’altres pel·lícu- les, Despertaferro, El mar, Mirant el cel, De nens i Pa negre. Amb aquesta darrera producció, dirigida per Agustí Villaronga i basada en la novel·la homònima d’Emili Teixidor, ha obtingut un gran èxit de públic i de crítica. Pa negre ha rebut catorze premis Gaudí 2011 i nou premis Goya 2011, i ha esdevingut la primera pel·lícula amb versió original catalana que hi obté el guardó al millor film. Nominada a millor pel·lícula europea de 2011, ha estat esco- llida per representar Espanya als Òscars, essent el primer cop que l’Acadèmia espanyola selecciona un film en català. A més a més, s’ha estrenat als cinemes francesos i se’n prepara l’estrena a la Xina, al Japó i als Estats Units. Pa negre ha contri- buït decisivament a projectar el cinema en català i, de retruc, la nostra literatura, al nostre país i al món.

Memòria de l’any 2011 81 Art. 7.1 Memo:Art. 10 02/11/11 12:06 Página 82

XXIX Premis d’Actuació Cívica Ha realitzat una intensa activitat de forma- ció de mestres en l’àmbit de l’ensenya- Els Premis d’Actuació Cívica són sis guar- ment de les matemàtiques. N’ha estat pro- dons, dotats amb 5.000 euros cadascun, fessora a la UAB, a la Universitat de Vic i a destinats a fer conèixer i distingir la tasca la Universitat de Girona, ha estat impulso- (generalment poc coneguda, sovint anò- ra de diferents grups de treball i recerca nima, però exemplar) de persones que relacionats amb aquest àmbit com Almosta han actuat i actuen al servei de la nostra i Perímetre i ADEMGI (Associació d’Ense- identitat nacional en els diversos àmbits nyants de les Matemàtiques de les Comar- de la vida i de la relació humana, com ara ques Gironines), i, darrerament, ha estat la l’ensenyament, els mitjans de comunica- responsable de la posada en funcionament ció, les ciències, l’art, la cultura popular, del GAMAR (Gabinet de Materials i de la música, el teatre, l’economia, el dret, Recerca per la Matemàtica a l’Escola). l’acció social i cívica, etc. Miquel Esquirol i Clavero El jurat ha valorat les propostes rebu- Barcelona des i ha atorgat els Premis d’Actuació Economista i polític, va ser un dels funda- Cívica de l’any 2011 a les persones dors de Convergència Democràtica de següents: Catalunya (CDC) i va treballar com a cap de servei en el Departament d’Economia i Joaquim Arenas i Sampera Finances de la Generalitat. Ha estat presi- Mataró dent de la Quinta de Salut l’Aliança, vice- Mestre i pedagog, als anys setanta va ser president de la Federació de Mutualitats de coordinador de la Delegació d’Ensenya- Catalunya, vocal de la Junta Directiva del ment Català (DEC) d’Òmnium Cultural. FC Barcelona, secretari general de la Unió Incorporat com a tècnic al Departament de Botiguers de Catalunya i conseller de d’Ensenyament de la Generalitat, l’any Premsa Catalana S.A., editora de l’Avui. 1983 va ser nomenat cap del SEDEC Actualment és tresorer d’Òmnium Cultural (Servei d’Ensenyament del Català), des del i és un dels membres principals del grup qual va impulsar el Programa d’Immersió transversal «L’Opinió Catalana», que pro- Lingüística i el model d’Escola Catalana en mou l’entesa entre catalanistes de diferent Llengua i Continguts i va tutelar el canvi orientació política. Ha estat un treballador de llengua vehicular a les escoles catala- discret, mai en la primera línia, però sem- nes. Ha estat assessor dels governs de Bolí- pre present i eficaç. La seva generositat ha via i Guatemala en la incorporació de les fet que sovint hagi ocupat càrrecs per sota llengües indígenes al sistema escolar, rec- dels seus coneixements i mèrits. tor de la Universitat Catalana d’Estiu i fundador del Centre d’Estudis Colombins. Lluís Pagès i Marigot És president d’Amics de la Ciutat de Bar- Lleida celona i d’Enllaç-Germanor amb l’Alguer. Editor i impressor, l’any 1990 funda l’edi- torial lleidatana Pagès Editors, dedicada a Maria Antònia Canals i Tolosa l’edició de llibres en català i aranès, i des Girona del 1996 també en castellà, amb el segell Nascuda en una família d’ensenyants Milenio. Fins avui, Pagès Editors ha publi- (neboda de les mestres Canals), va ser cat més de 2.150 llibres, abastant camps impulsora de l’Associació Rosa Sensat. com les publicacions locals, la narrativa, Fundadora de l’Escola Ton i Guida el 1962 la poesia, la història, l’assaig, els llibres al barri barceloní del Verdum, ha estat escolars, la música i el teatre, les obres grà- sempre compromesa en la defensa de la fiques i de referència. Amb una plantilla llengua i l’escola catalanes. Llicenciada en d’una trentena de persones, Pagès Editors ciències exactes, ha estat una de les perso- ha editat prop de 1.500 autors amb el tre- nes més influents en la didàctica de les ball de coordinació de 25 directors de matemàtiques a l’escola del nostre país, col·leccions. Impulsor i defensor d’un coneguda i reconeguda internacionalment. concepte descentralitzat de la cultura,

82 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 7.1 Memo:Art. 10 25/10/11 14:55 Página 83

ha estat membre i president de l’Associa- XXXIII Premis Baldiri Reixac ció d’Editors en Llengua Catalana (2006- per a l’estímul i el reconeixement 2009), període en el qual es va escaure que de l’escola catalana la cultura catalana va ser invitada d’honor a la Fira de Frankfurt. Aquests premis, destinats a l’estímul i al reconeixement de l’escola catalana, són Joan Beltran i Cavaller dotats per la Fundació Lluís Carulla amb Tortosa les aportacions voluntàries dels receptors Professor i coordinador dels cursos de del llibre-nadala que la Fundació tramet reciclatge de català per a mestres a les Ter- cada any a persones interessades en la nos- res de l’Ebre, s’ha dedicat amb una tenaci- tra cultura. L’àmbit d’actuació és el dels tat i una constància exemplars a investigar, països de parla catalana. L’organització dels documentar i reflexionar entorn de la llen- premis compta amb la col·laboració tècni- gua catalana, preferentment en aspectes ca d’Òmnium Cultural. propis de les Terres de l’Ebre. És autor L’acte de lliurament dels premis a esco- d’una obra extensa, ben feta i massa poc les i dels premis a mestres i professors es divulgada fora de les terres de l’Ebre, amb va dur a terme al Palau de Pedralbes de títols com L’estàndard occidental. Una proposta Barcelona el dia 1 de juny, presidit per sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram Irene Rigau, consellera d’Ensenyament. de l’Ebre;Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres L’acte de lliurament dels premis a alumnes de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal; va tenir lloc al Casal de l’Espluga de Fran- i, conjuntament amb Josep Panisello, colí el dia 5 de maig i va ser presidit per Cruïlla. Curs de llengua i Aïnes. Exercicis de llengua Artur Mas, president de la Generalitat. i claus de correcció. El jurat de l’edició 2010-2011 ha estat format per Carme Alcoverro, Carles Paco Muñoz Armengol, Rosa Boixaderas, Alba Espot, València Margarida Falgàs, Marcel Fité, Josep Gon- Va començar a cantar l’any 1976, als 37 zàlez-Agàpito, Isidre Moreso i Irene Seira. anys, animat per Ovidi Montllor. Des de l’inici de la democràcia s’ha convertit en un referent de la cançó al País Valencià, sobretot per la seva tasca de recuperació i difusió de la cançó popular en valencià per als xiquets i xiquetes. Ha compost més de 100 temes musicals, entre els quals destaca Què vos passa, valencians?. Així mateix, ha esta- blert ponts de col·laboració amb intèrprets de primera línia de tots els territoris de parla comuna i ha mostrat una sensibilitat absoluta i un compromís generós i incan- sable en la tasca de normalització de la llengua a les escoles valencianes.

L’acte de lliurament de premis, presidit per Xavier Trias, alcalde de Barcelona, es va celebrar el 22 de novembre del 2011 al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

Cartell d’Antonio Jaime.

Memòria de l’any 2011 83 Art. 7.1 Memo:Art. 10 25/10/11 14:55 Página 84

Premis a les escoles Premis a mestres i professors Premis als alumnes Per llepar-se els dits 14 premis de 3.300 euros Premi a un estudi, recerca o 70 premis de 700 euros cadas- Projecte de la lluna cadascun. assaig pedagògic, dotat amb cun a treballs escolars. Qui viu al bosc? Escola Sant Ignasi 6.000 euros per a l’autor del tre- Alumnes de P3, P4 i P5 d’edu- Manresa (Bages) ball guardonat i 3.000 euros de cació infantil de l’escola Vedru- Educació especial na, de Ripoll. Institut Pere Fontdevila subvenció per contribuir a la seva edició: Música i tradicions Mestres: M. Àngels Bosoms, Gironella (Berguedà) Fina Montells, Sílvia Traver i Aquest premi no s’ha adjudicat perquè el Tots els alumnes del Centre Escola Josep Masclans d’Educació Especial Miquel M. Esther Suñer Vallbona d’Anoia (Anoia) jurat considera que els treballs presentats no s’ajusten plenament a les característi- Burguera, de Sueca. La llegenda de Sant Jordi Institut Manuel de Montsuar ques d’aquesta convocatòria. Mestres: tot l’equip del projecte. La tortuga d’en Hans Lleida (Segrià) Alumnes de P3 d’educació Amb tot, el jurat vol posar en relleu dues infantil i de 2n curs de cicle Escola Els Pinetons de les aportacions rebudes, a les quals Educació infantil i cicle inicial La Garriga (Vallès Oriental) inicial de l’escola Rossend s’atorguen sengles accèssits, dotats amb Cantata : la ciutat i la lluna Montané, de Sant Pere Molanta. Escola Virolai 1.500 euros cadascun. Alumnes de 2n curs de cicle Mestres: Àngels Urgell Barcelona (Barcelonès) Experiències publicades de inicial de l’escola Bages, i Gemma Ravell Escola Francesc Macià desenvolupament didàctic de de Manresa. Tarignom! El món al revés Òrrius (Maresme) l’expressió escrita a l’educació Mestres: Marta González, Alumnes de 2n curs de cicle Col·legi Maristes Valldemia secundària obligatòria Carme Miró i Dolors Sangrà inicial de l’escola Bordils, Mataró (Maresme) Jordi Vila i Monclús El llibre de les colònies de Bordils. Escola Puig Agut Llengua, eina de comunicació Alumnes de P4 d’educació Mestra: Glòria Fernández Manlleu (Osona) Maria Teresa Mayor i Fina i diver- infantil de l’escola Pau Vila, Un univers de paraules sos autors vinculats a escoles d’Esparreguera. Alumnes de 1r i 2n curs de Escola Sant Cristòfol d’Argentona, Dosrius i Òrrius, Mestres: Sílvia Carretero, Sònia Planes d’Hostoles (Garrotxa) cicle inicial de l’escola Mare amb el suport i la col·laboració Gustamante i Núria Mas de Déu de la Muntanya, CEIP Jaume I el Conqueridor de la inspectora de zona Elvira Som cavallers del Drac Verd d’Esparreguera. Catarroja (Horta Sud) Borrell Alumnes de P5 d’educació Mestres: Anna Mach i Lurdes CEIP Ausiàs March Premi a una experiència didàc- infantil del col·legi públic Boladeras Benidorm (Marina Baixa) tica, dotat amb 3.000 euros: Montcabrer, de Muro. Expressem les emocions CP S’Albufera M. Àngels Anglada, la veu Mestra: Sílvia Vilaplana Alumnes de P5 d’educació Port d’Alcúdia (Mallorca) i el compromís Qui té boca s’equivoca infantil de l’escola Brianxa, CP Inspector Joan Capó Sílvia Caballeria i Carme Codina Alumnes de 2n curs de cicle de Tordera. Felanitx (Mallorca) inicial del FEDAC col·legi Sagrat Mestres: Sílvia Santiago Cor de Jesús, de Súria. i Cristina López Mestra: Fina Pesarrodona, amb La llana: elaboració i ús la col·laboració de les tutores Alumnes de 2n curs de cicle del cicle inicial inicial de l’escola Josep Fusté, de L’Alforja. Mestra: Dolors Vives Corbella

84 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 7.1 Memo:Art. 10 25/10/11 14:55 Página 85

Festa de Sant Sebastià De l’any Amades a la Màrius Torres, escriure Guardonats dels Premis Bal- a Matadepera Cultura Popular a Taradell per la memòria diri Reixac 2010-2011, en Alumnes de P3 d’educació Alumnes de 6è de primària Alumnes del cicle superior de els actes de lliurament dels infantil de l’escola Ginesta, de l’escola Les Pinediques, de primària de l’escola Sant Jordi, premis a alumnes al Casal de de Matadepera. Taradell. de Lleida. l’Espluga de Francolí i dels Mestres: Laura Rozas Mestre: Josep Romeu Mestre: Josep Domínguez premis a escoles i a mestres i Montse Coca Llegendes i símbols i professors al Palau de La síndria de la nostra terra Ensenyament secundari Pedralbes de Barcelona. Alumnes de P5 d’educació Alumnes de 3r i 4t de primària obligatori(ESO) infantil de l’escola El Sitjar, de l’escola Sant Gil, de Torà. de Linyola. Mestres: Trinitat Martínez Connecta’t amb els ocells Mestres: Isabel Morera i i Desiree Taló Dissenyar un joc per aprendre Homenatge a l’escriptora Pepita Fabregat La Segarra, terra de edificis romans Maria Dolors Alibés Conta’m un conte pedres i colors TEROCA, un joc per descobrir Alumnes d’ESO de l’institut Alumnes de P5 d’educació Alumnes de 6è de primària els arbres del Passeig del Ter Pont del Diable, de Tarragona. infantil de l’escola Miguel de l’escola Sant Gil, de Torà. de Manlleu Professors: Josep Maria Calbet i el Departament de Català Hernández, de Riola. Mestra: Àngela M. Pujol Alumnes de 2n d’ESO del Mestra: Obdúlia Capellino Conèixer el nostre municipi col·legi La Salle, de Manlleu. Projecte solar termoelèctric de Salou Professores: Anna Pujol i Alumnes de 4t d’ESO del col·legi Cor de Maria, de Valls. Cicle mitjà i cicle superior Alumnes de 3r de primària de Elisabet Berenguer l’escola Salou, de Salou. Professors: Pere Compte Inventem històries il·lustrades Els escenaris de la guerra i Imma Abad Mestra: M. Eugènia Bové de Successió a Barcelona Alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de Retrobament de dues comar- primària de l’escola Lluçanès, L’escola i Pere Virgili Arnau Ribera, alumne de 4r Alumnes de 6è de primària d’ESO de l’institut Torredem- ques veïnes: Garrotxa i Osona de Prats de Lluçanès. Cristina Rius i Anna Fernández Mestra: Núria Obiols de l’escola Pere Virgili, de barra, de Torredembarra. Vilallonga del Camp. Professora: Carme Miquel Torró, alumnes de 4t d’ESO del D’on venim, cap on anem? Mestra: M. Teresa Claramunt col·legi Cor de Maria, d’Olot. Alumnes de 4t de primària de La dona i la ciència. Professora: Tura Badosa l’escola Bellpuig, de Sant Julià Històries de fa mil anys. Les arrels i el naixement Herbes remeieres, de Catalunya en la història de Dolçainers a la trobada de Vilatorta. Alumnes de 4t d’ESO de l’insti- Mestre: Antoni Comajoan contes medievals la humanitat Alumnes del cicle mitjà i superior Alumnes d’ESO i de l’Aula tut Pare Arquès, de Cocentaina. Resseguint amb el cor: de primària de l’escola Francesc d’Acollida d’ESO de l’institut Professor: Josep Alcover una mirada amorosa Macià, de Súria. Ramon de la Torre, de Carrers: tot un món als nostres orígens Mestres: Raquel Caellas, F. Xavier Torredembarra. Marc Felipe, alumne de 4t Alumnes de 3r i 4t de primària Enguix i Montserrat Reguant Professors: Àngela Martí, d’ESO de l’escola Bell-lloc, de l’escola Joviat, de Manresa. Descobrim les nostres masies Gustau San Emeterio, M. José de Girona. Mestres: Imma Fernández, Ester Pérez i Gemma Tort Professor: David Pagès i Cassú Ferrer, M. Jesús Segura, Xavier Alumnes de 6è de primària de Cabot, Gemma Trias i Dolors l’escola Mossèn Cinto, Lacruz de Folgueroles. Mestra: Pilar Arumí

Memòria de l’any 2011 85 Art. 7.1 Memo:Art. 10 25/10/11 14:55 Página 86

100 anys amb Enric Valor, allò Batxillerat El nombre d’or 2010, una odissea vell i allò nou, de la tradició a la Mossèn Ramon Muntanyola. Joshua Sarrat i Mariona Bessa, de la diversitat modernitat: un homenatge des Home d’església, home alumnes de 1r de batxillerat de Tots els alumnes de l’escola de l’escola del segle XXI de país l’escola Andorrana de Batxillerat, Gavina, de Picanya. Alumnes de 3r d’ESO de Ester Roselló, alumna de 2n de de La Margineda. Professors: Departament l’institut Arabista Ribera, batxillerat de l’institut Martí Professora: Montse Muñoz de Ciències de Carcaixent. l’Humà, de Montblanc. El Bàrcida Anníbal Els contes viatgers Professor: Adolf Murillo Professor: Santiago Cabrerizo Víctor Joaquín Jurado, alumne de Alumnes d’educació infantil i Diari de Joan Maragall Coppèlia, anàlisi d’un ballet i 2n de batxillerat de l’institut primària de l’escola de Pràcti- Adrià Marly, alumne de 3r d’ESO material pedagògic on-line Rafael Casanova, de Sant Boi de ques, de Tarragona. de l’escola Bell-lloc, Sara Buñuel, alumna de 2n de Llobregat. Mestra: M. Teresa Adell de Girona. batxillerat de l’institut Ramon Professora: Conxita Collellmir La ràdio, un projecte compartit Professor: David Pagès i Cassú de la Torre, de Torredembarra. La Passió de Cervera Tots els alumnes de l’escola L’aigua Professora: Carme Marchena David Vergé, alumne de 2n de Antoni Juan Alemany, de Maó. Alumnes de 1r i 2n d’ESO de Evolució escenogràfica del tea- batxillerat de l’institut Lo Pla Mestra: Marga Mercadal l’institut Baix Camp, de Reus. tre de La Passió d’Esparreguera d’Urgell, de Bellpuig. (coordinadora CNL) Professores: Teresa Morales i Joan Tejedor, alumne de 2n Professora: Magdalena Clavera 75è aniversari Escola Mare de Teresa Piqué de batxillerat de l’institut Aproximació a la investigació Déu del Remei. L’escola és la Elaboració d’un mètode per El Cairat, d’Esparreguera. sobre les cèl·lules mare i estudi mestra de la vida a la construcció d’instruments Professora: Joana Llardella del grau de percepció de la Tots els alumnes de l’escola musicals de percussió determi- Testimonis d’un malson: la població del Baix Llobregat Mare de Déu del Remei, nada a partir de materials guerra civil a Corbera d’Ebre Adriana Libori, alumna de d’Alcover. reciclats Mireia Altadill, alumna de 2n 2n de batxillerat de l’institut Mestres: tots els mestres Assane Diao, Martí Amargant, de batxillerat del col·legi Sant El Castell, d’Esparreguera. de l’escola Martina Bonet i Nil Carbó, Josep Obrer, de l’Hospitalet Professora: Yolanda Eito Fem publicitat alumnes de 4t d’ESO, de l’insti- de Llobregat. Estructures pastorals i el món Alumnes d’educació infantil i tut Montsoriu, d’Arbúcies. Professora: Teresa Pàrraga del pastor a Castellar de n’Hug primària de la ZER La Segarra, Professora: Maria Gràcia Regàs Cartes a un jove poeta. Nora Castillo, alumna de 2n de de Sant Antolí. Camí de Sant Jaume, La carta, un mitjà literari batxillerat de l’institut Pere Font- Mestre: Marcel Pané camí de les oques Maria Grau, alumna de 1r devila, de Gironella. Per la Candela, cada 10 anys, Alumnes de 3r d’ESO de l’insti- de batxillerat de l’institut Professora: Dolors Plans Festa, Castells i Valls tut Jaume Huguet, de Valls. La Garrotxa, d’Olot. Estudi del fenomen megalític Tots els alumnes de l’escola Professora: Montserrat Fabà Professor: Jaume Bosquet empordanès Enxaneta, de Valls. Entrevistem els nostres avis Els pastorets del Bages Marc Ros, alumne de 2n de Mestra: Montserrat Robusté Alumnes de 4t d’ESO de l’insti- i el Berguedà. batxillerat del col·legi La Salle Nits d’hivern a la vora del foc tut Joan Amigó, de l’Espluga De la tradició a l’espectacle: Bonanova, de Barcelona. Tots els alumnes de l’escola Sant de Francolí. evolució artística de l’esbart Professora: Àngels Galera Blai, de Bot. Professora: Francesca Solé manresà La revolució fractal. Mestra: Dolors Olivas Desperta. Un projecte Laia Riu i Francina Planas, Nova perspectiva per a audiovisual alumnes de 2n de batxillerat de l’anàlisi musical Alumnes de 3r i 4t d’ESO del l’institut Llobregat, de Sallent. Víctor de la Torre, alumne de 2n Música col·legi Hernández, de Castelló Professores: Maria Estruch i de batxillerat de l’institut Juan Srebrenica, la música de la Ribera. Clara Salvador Manuel Zafra, de Barcelona. d’un oblit Professor: Rafael Solves Òdena: darrere del castell, Professora: Victoria Eugenia Alumnes de 3r i 4t de nivell Salvador Espriu: de quina la llegenda (“Hi havia una Ibáñez mitjà de l’Escola Municipal de llum em parles? vegada...”) Influència de la música en Música Robert Gerhard, de Valls. Alumnes de 4t d’ESO de Georgina Orriols, alumna de 2n la publicitat televisiva. Professora: Rosabel Bofarull l’escola cooperativa El Puig, de batxillerat del centre educatiu Relació entre els colors i d’Esparreguera. Montclar, de Jorba. les notes musicals 2 Premis de 2.000 euros Professora: Anna M. Oliver Professores: María Ángel Garcia Clara Soteras, alumna de 2n de cadascun a experiències que DE IURE ET DE FACTO. Una i Maria Martorell batxillerat del col·legi Maristes fomentin la comunicació en anàlisi paleogràfica de docu- Perfil del votant en les Valldemia, de Mataró. català entre l’alumnat dintre ments notarials familiars consultes populars catalanes: Professor: Jaume Prat i fora de l’aula Raquel Berraondo, alumna de un exemple democràtic de El món de les abelles Com vivim el teatre a 3r d’ESO de l’escola L’Horitzó, participació ciutadana Jaume Rosell, alumne de 2n de l’institut El Cairat. de Barcelona. Jofre Bombí, alumne de 2n de batxillerat del col·legi Nostra Tinc els ulls plens de paraules Professors: José Luís Cabellos i batxillerat de l’institut Els Tres Senyora del Carme, de Balaguer. Alumnes d’ESO i de batxillerat Anna Mitjans Turons, d’Arenys de Mar. Professora: Roser Galceran de l’institut El Cairat, Sentim el color i veiem el so. Professor: Joan Antoni Curto d’Esparreguera. Relació entre música, color Ciència en femení, ciència Diversos nivells Professora: Joana Llurdella i sentiment invisible. El paper de la dona i la resta del departament de Carla Alfonso, alumna de 3r a la ciència i la seva situació El rap de la trobada Llengua Catalana Alumnes de 5è i 6è de primària d’ESO de l’escola L’Horitzó, a Catalunya Apadrinaments lingüístics de Barcelona. Natàlia Porqueres i Joel Sabanie- i de 1r d’ESO dels col·legis Real Blanc, Sant Joan Bosco, Sant Alumnes d’educació infantil i Professora: Anna María Díez go, alumnes de 2n de batxillerat primària de l’escola Joaquima del col·legi Casp-Sagrat Cor de Francesc d’Assís i de l’institut Pare Arquès, de Cocentaina. Vedruna, de Terrassa. Jesús, de Barcelona. Mestra: Reme Gómez Professora: Ruth Galve Professors: Josep Alcover, Pilar Moltó, Lorena Pons, Gabri Francés, M. Àngels Carbonell

86 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 7.1 Memo:Art. 10 25/10/11 14:55 Página 87

VIII Premis Francesc Candel a recursos objectes tan diversos com punts de llibre o estalvis per a gots, es tracta d’u- Els Premis Francesc Candel són cinc guar- na experiència que contribueix a superar dons, dotats amb 3.000 euros cadascun, malentesos i a afavorir la cohesió en una destinats a reconèixer i difondre les bones zona amb un percentatge important de pràctiques en l’àmbit de la integració dels població immigrada. ciutadans catalans d’origen immigrant. Després de valorar les 90 propostes Amb veu nova, les velles paraules rebudes, el jurat, compost per Imma Boj, Centre de Normalització Lingüística Andreu Domingo, Carles Duarte, Najat El d’Osona. Vic Hachmi, Josep Gonzàlez-Agàpito, Núria Perquè l'espectacle Amb veu nova, les velles Llevot, Teresa Llorens i Orland Cardona, va paraules, basat en textos dels escriptors oso- atorgar els cinc Premis Francesc Candel a nencs Jacint Verdaguer, M. Àngels Anglada les entitats següents: i Miquel Martí i Pol i representat al Parla- ment de Catalunya, Vic, Vilanova i la Geltrú Desmuntant rumors o Reus entre d’altres llocs, aconsegueix que Ajuntament de Tàrrega persones d’orígens molt diversos, cultural- A una iniciativa encertada i imaginativa ment i socialment, conflueixin en un pro- destinada a desactivar prevencions i recels, jecte literari comú, amb la llengua com a fil i a desmuntar prejudicis contra les perso- conductor, que permet que persones no nes immigrades. La difusió de rumors catalanoparlants se sentin part del país d’a- sovint pot afavorir la confusió i el conflic- collida i siguin reconegudes com a tals. te. Cal contrarestar-los amb les dades reals que els desmenteixen. Amb el suport d’u- Projecte Arrels na exposició i d’un estil de comunicació Institut Roquetes modern i sorprenent, que incorpora com Roquetes A un projecte senzill i de curt abast, que demostra que es poden aconseguir resultats amb un impacte social molt significatiu i que el camí a seguir és la personalització dels projectes d’integració social. L’Institut de Roquetes ha explorat i trobat vies per ajudar alumnes, de diferents orígens, a viu- re la seva incorporació de forma amable i atractiva, amb l’esforç i l’entusiasme de tota la comunitat. Aprofitar l’hora del pati per parlar en català amb una parella lin- güística; aprofundir en coneixements generals o aprendre’n de nous a través de matèries optatives específiques; i participar en excursions trimestrals per conèixer la cultura del nostre país, ajuda a cohesionar el grup classe i a millorar el rendiment escolar i la convivència al centre.

Laboratori Antiracista SOS Racisme Catalunya Barcelona Perquè és una iniciativa que respon a dues necessitats concretes en aquest temps de crisi: crear espais de trobada entre nouvin- guts i autòctons per a la sensibilització contra el racisme i la xenofòbia, i donar veu als joves i adolescents, fills i filles de la

Memòria de l’any 2011 87 Art. 7.1 Memo:Art. 10 25/10/11 14:55 Página 88

immigració, amb l’encert d’implicar el VII Premis d’Educació en el Lleure teixit associatiu jove del país. Així mateix, aquest premi s’ha d’entendre com un Els Premis d’Educació en el Lleure són reconeixement a la solidesa i la llarga tra- cinc guardons, dotats amb 4.000 euros jectòria de SOS-Racisme Catalunya, que cadascun, destinats a promoure projectes treballa en pro de la millora de les condi- i a reconèixer experiències i trajectòries cions de vida de la població immigrada a de caràcter educatiu dins l’àmbit de l’edu- Catalunya. cació social i del lleure. El jurat, format per Víctor Albert, Car- Totes plegades les Barba, Josep Gonzàlez-Agàpito, Enric Associació de Veïns de Rocafonda Puig, Rafa Ruiz de Gauna, Joan Tarrida i Mataró Eduard Vallory, ha valorat les 61 propostes A una experiència realitzada al barri rebudes i després d’haver fet la deliberació mataroní de Rocafonda que vol aprofitar corresponent, atorga els V Premis d’Edu- les sinergies que es creen entre dones d’o- cació en el Lleure del l’any 2011 a: rigen immigrant per ajudar a incorporar- les a la societat d’acollida i millorar-ne la Trajectòria qualitat de vida. Amb una escola bressol perquè puguin deixar-hi els fills i, així, Revista Estris puguin assistir a cursos de català, sessions Fundació Pere Tarrés de puericultura o visites a espais de la Barcelona ciutat, s’aconsegueix que tinguin major Pel fet de ser una revista editada en català seguretat en si mateixes i major coneixe- des de l’any 1971 que ha contribuït en ment del país que les acull. aquests quaranta anys a la pràctica de l’educació en el lleure a Catalunya, a la Guardonats als VII Premis El lliurament de premis es va dur a reflexió pedagògica i a la normalització d’Educació en el Lleure, terme el 26 d’octubre del 2011 al Pati lingüística. Ha destacat per la qualitat i la Palau Robert, Barcelona. Llimona de Barcelona. perspectiva oberta i innovadora, i ha sabut

88 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 7.1 Memo:Art. 10 25/10/11 14:55 Página 89

combinar recursos i continguts teòrics útils Centre Obert TRIA per potenciar l’acció de monitors i caps i Fundació Comtal l’educació dels infants i joves tenint en Barcelona compte les seves múltiples dimensions. Perquè el Centre Obert TRIA desenvolupa una tasca preventiva en horari extraescolar Premi a la millor experiència o projecte amb infants i adolescents d’entre 6 i 16 anys presentats que estigui fet per joves i/o que estan en situació de risc social, amb la adreçat a joves, ofert per la Secretaria de finalitat de compensar les seves dificultats Joventut de la Generalitat de Catalunya socioeducatives. Ubicat a Ciutat Vella, atén nois i noies dels barris de Sant Pere, Santa Projecte Somotillo: reconstrucció Caterina i la Ribera. Fa una destacable fun- i remodelació d’una escola ció d’integració i cohesió social amb les Agrupament Escolta i Guia Maspons famílies nouvingudes i, sobre la base de la i Anglasell combinació del vessant lúdic i de l’educatiu, Bigues i Riells aposta per acompanyar el procés de madu- Perquè simbolitza la tasca, feta des de la ració d’aquells que tenen més dificultats. base associativa, per tots aquells joves que de manera voluntària dediquen una part Esplai Borinot del seu temps a l’educació d’infants i ado- Fundació Ateneu de Sant Roc lescents. En aquest cas, amb l’objectiu Badalona d’establir llaços entre el municipi vallesà Perquè és una iniciativa de la Fundació de Bigues i Riells i la població nicaragüen- Ateneu de Sant Roc, entitat amb una llarga ca de Somotillo a través de la rehabilitació trajectòria de compromís amb el seu barri d’una escola. L’experiència, basada en els i amb els col·lectius de risc, que ha esdevin- valors de la solidaritat i el compromís, ha gut una eina de millora de la convivència comportat un procés de sensibilització entre els diferents col·lectius del barri, en entre els joves participants al voltant de la particular després de l’allau de nouvinguts realitat d’altres indrets del món. de la darrera dècada, i ha arribat a nens i nenes procedents de diferents cultures, Projectes i experiències incidint, pel que fa a la transmissió de valors i actituds, tant en els infants i els joves com Casal Xic en les seves famílies. Associació Lax’n’Rock música, educació, cultura i lleure KSAMEU: projecte socioeducatiu El Vendrell per a adolescents i joves Pel fet de ser un projecte d’aprenentatge Fundació Escola Sant Vicenç de Paül servei adreçat a infants i joves de 8 a 14 Figueres anys d’origen immigrant, l’objectiu del Pel fet que afavoreix la cohesió social a la qual és fomentar la interculturalitat i la ciutat de Figueres mitjançant una acció cohesió social i afavorir el sentiment de educativa i comunitària que acompanya els pertinença al país i al poble on viuen. Mit- adolescents i els joves, especialment els que jançant la creació d’un programa diari de es troben en risc d’exclusió social, en el ràdio en llengua catalana, Casal Xic, s’han desenvolupament dels seus projectes vitals, reflectit les necessitats reals de l’entorn i fomenta actuacions innovadores, de quali- amb l’objectiu de millorar-lo i s’han tin- tat i de creació, que permeten, d’una banda, gut com a eixos la música i els valors que assolir els principis bàsics de llibertat i de l’acompanyen: l’esforç, la responsabilitat, responsabilitat, i, de l’altra, desenvolupar la constància, la creativitat, la imaginació, el talent, la creativitat i l’autonomia. les emocions i les sensacions. L’acte de lliurament de premis, presidit per Josep Lluís Cleries, conseller de Benes- tar Social i Família, es va celebrar l’1 de març del 2011 al Palau Robert de Barcelona.

Memòria de l’any 2011 89 Art. 7.1 Memo:Art. 10 25/10/11 14:55 Página 90

L’Observatori dels Valors

1 El 23 de febrer es va fer la presentació pública dels resultats de l’estudiValors tous en temps durs. La societat catalana a l’Enquesta Europea de Valors 2009, realitzat per un equip d’ESADE, dirigit per Àngel Castiñeira i Javier Elzo, a partir de les dades obtingudes en 1.200 enquestes realitzades arreu de Catalunya per encàrrec de la Fundació Lluís Carulla. La presentació dels resultats en roda de premsa va obtenir un notable ressò als mitjans catalans. El mateix dia 23 es va dur a terme una jornada a ESADE per pre- sentar en societat Valors tous en temps durs, en la qual van intervenir Jordi Pujol, Patrícia 2 Gabancho, Rafael Nadal, Joan M. del Pozo, Francesc Torralba i Rosa M. Buxarrais. El 7 de juny, en un acte organitzat per la revista mataronina Valors, es va presentar Valors tous en temps durs a la sala de conferèn- cies de Caixa Laietana de Mataró. Així mateix, el 10, 17 i 24 de novembre, la Casa de Cultura de Girona va acollir un cicle de conferències dedicat a Valors tous en temps durs, promogut pel Grup Persona i Comunitat de Girona. Enguany l’Observatori dels Valors ha obert una línia de col·laboració amb l’Editorial Proteus, especialitzada en publi- cacions sobre ètica i valors, per tal de 3 publicar en castellà els llibres de la col·lec- ció Observatori. El primer fruit d’aquesta col·laboració ha estat l’encàrrec a Guillem Usandizaga de la traducció al castellà de Valors tous en temps durs. El nou volum, Valores blandos en tiempos duros, es preveu que surti al mercat durant el 2012. Abans d’acabar l’any, l’Observatori dels Valors ha publicat el nou volum mono- gràfic, centrat en les tecnologies de la informació i la comunicació, TIC i valors. La dimensió axiològica del canvi digital, de Josep-Lluís Micó. La primavera del 2012 l’Observatori dels Valors té previst de publicar els nous volums Escola i valors. El valor de l’escola, de 1. Els resultats de l’enquesta 2. Carles Duarte, Javier 3. Jornada Valors tous en temps Gregorio Luri, i Esport i valors. Una relació durs van ser portada dels diaris Elzo, Àngel Castiñeira i a ESADE. impossible?, de Guillem Turró i Conrad Avui i Ara. Montserrat Carulla en la roda de premsa de presen- Vilanou. tació dels resultats.

90 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 7.1 Memo:Art. 10 25/10/11 14:55 Página 91

Editorial Barcino sempre amb una molt bona acollida de públic. N’hi ha especialment dos que, pel Enguany l’Editorial Barcino ha fet una ressò obtingut i per la significació de les /OHJLUXQFOºVVL/OHJJLUJLUXQF XQFOºVVL F c passa més per fer accessibles els textos persones que hi prengueren part, merei- SRWVSRWVHUPROWPRGHUQVHUPROOWPRGHHUQ dels autors més importants de la literatura xen un esment específic. En primer lloc, 5HHV5HHVFULXUHnOWDPEÃVFULXUHnVFULXUHnOOWDPEÃ WDPEÃÃÃ catalana antiga als lectors contemporanis. el recital de poesia de Jordi de Sant Jordi Ha iniciat la col·lecció Tast de Clàssics, per que el 7 de juliol es dugué a terme a l’es- a textos adaptats a la llengua actual. No es glésia de Sant Pau del Camp, a Barcelona, tracta de simples modernitzacions, sinó en què van participar, a més de Carles que l’aposta que es fa va una mica més Duarte, responsable de l’adaptació de les enllà. Les obres dels grans autors medie- poesies llegides, els músics i cantants vals són, abans de res, grans obres literà- Roger Mas, Miquel Pujadó, Lídia Pujol,

Imagina que elss clàssics de la nostra literaturaliteeratura fossin vius. I que escriguessin en el catalàà d’avui. Imagina també que ho fessin sobresobbre els temes més actuals.actualss. Bé, això no cal que t’ho imaginis perperquè,quèè, de fet, els clàssics enss parlen d’aquelles cosess essencials que inspireninspiren ries, que, sotmeses a una modernització els autors més contemporanis. Anna Roig, Mariona Sagarra, Josep Tero i De la rresta,esta, se n’han encarregatencarregat Editorial Barcino:BBarcino: demanar a escriptorsescripptors i poetes actuals quee adaptin els clàsclàssicsssics i els acostin al lector d’avui amb un llenguatgee properproper i entenedor que, alhora, en faci eevident la qualitat literària.literària. Am El resultat és TastT Taast de Clàssics. Clàssics icsi lingüística, corren el risc de veure desdi- Pere Vilanova. En segon lloc, l’acte de cele- d’Elsd’El Una col·leccióó de clàssics molt moderns.modeerns. SEGON VOLUMVOLUM:M: Els Ausiàs March. Una tria.triaa. Clàssics VersióVVeersió de Josep Piera.Pieraa. buixada aquesta condició. La proposta de bració del primer aniversari dels Amics, www.editorialbarcino.catwww.editorialbarcino.cat Tast de Clàssics vol evitar-ho demanant a commemorat el 3 de novembre a la escriptors contemporanis que s’acostin Biblioteca de Catalunya, en el qual inter- Campanya publicitària de la als textos antics gairebé com si es tractés vingueren els músics Miquel Pujadó, Lídia col·lecció Tast de Clàssics. d’una obra pròpia, de manera que se’n Pujol i Francesc Ribera «Titot», i en què faci comprensible el contingut sense, Lola Badia i Raimon mantingueren una però, que se’n vegi rebaixada l’ambició interessant conversa sobre el valor i literària. El resultat d’aquesta singular l’actualitat dels clàssics. Així mateix, els col·laboració és un diàleg, que s’ha revelat Amics disposen d’un bloc específic, ben fructífer, entre escriptors separats per accessible des de la pàgina web, i d’un diversos segles, per bé que units per una canal a YouTube, que permet recuperar mateixa tradició. lectures i altres intervencions. En aquesta Tast de Clàssics ja consta de dos títols, mateixa línia, s’han incorporat continguts tots dos de poesia. La col·lecció es va ini- sobre els clàssics a la xarxa del patrimoni ciar amb la Poesia de Jordi de Sant Jordi, literari català Espais Escrits i al Mapa adaptada per Carles Duarte, i va seguir Literari Català, i s’ha creat una pàgina de l’Una tria d’Ausiàs March, antologia prepa- Facebook d’Ausiàs March. rada per Josep Piera. L’impuls d’aquesta Al costat de l’impuls donat a la nova col·lecció s’ha de posar en relació amb sèrie Tast de Clàssics i als Amics, l’editorial l’èxit obtingut pel grup Amic d’Els Clàs- ha continuat publicant nous títols en la sics, que actualment té més de cinc mil resta de les seves col·leccions. En aquest persones adherides. El nombre creixent sentit, mereixen un esment molt especial d’Amics ha posat de manifest que l’interès els dos volums amb l’edició crítica de pels autors antics és inversament propor- l’Obra completa de Pere Torroella, preparada cional a la dificultat per accedir als seus per Francisco Rodríguez Risquete, i inclo- textos, i que cal pal·liar aquesta situació. sos en la col·lecció Els Nostres Clàssics. Tast de Clàssics es proposa, doncs, com Torroella, nascut a la Bisbal d’Empordà, un mitjà per aproximar-se als grans textos és autor d’una extensa obra en català i en antics sense renunciar a la qualitat literària. castellà, en vers i en prosa, profundament Els textos de la col·lecció, com ja s’ha influïda pel seu contemporani Ausiàs fet amb altres títols de l’editorial, són March. De fet, amb la seva obra va contri- igualment accessibles en format electrònic. buir decisivament a convertir el poeta L’any que deixem enrere ha estat tam- valencià en un dels grans referents de la bé testimoni de les activitats desenvolupa- poesia amorosa del segle XV. des al voltant dels Amics d’Els Clàssics. L’altra edició crítica apareguda durant Durant aquest primer curs d’existència el 2011, igualment remarcable, ha estat el de la plataforma s’han fet múltiples actes primer volum de la Crònica de Miquel per donar-la a conèixer arreu del territori, Parets, a cura de M. Rosa Margalef. Parets, de Girona a Alacant, passant per Palma nascut a Barcelona el 1610 i assaonador de Mallorca, València, Reus o Badalona, d’ofici, va recollir a la seva extensa crònica

Memòria de l’any 2011 91 Art. 7.1 Memo:Art. 10 02/11/11 12:08 Página 92

Bernat Metge Ausiàs Llengua MIQUEL PARETS Book of Fortune PERE TORROELLA i literatura. and Prudence Barcelona 1700 CRÒNICA OBRA COMPLETA March Joan Santanach i Suñol LLIBRE I/1 Xavier Torres Sans POESIES EN CATALÀ Xavier Cazeneuve i Descarrega VOLUM I Albert Garcia Espuche Introduction and translation VOLUM I Francesc Feliu A CURA DE by David Barnett Josep Solervicens M. ROSA MARGALEF EDICIÓ CRÍTICA DE FRANCISCO RODRÍGUEZ RISQUETE Una tria ESTUDIS INTRODUCTORIS DE JAMES S. AMELANG, ANTONI SIMON I XAVIER TORRES Versió de Josep Piera Tast de Clàssics Versió de

Tast de Clàssics

EDITORIAL BARCINO BARCELONA Jordi de Sant Jordi: 2011 EDITORIAL BARCINO 2011 Der letzte Trobador Eine Anthologie Herausgegeben und übersetzt von Hans-Ingo Radatz

barcino·tamesis

1 2

3

4 5

7

6

8

92 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 7.1 Memo:Art. 10 25/10/11 14:55 Página 93

1. Paraules de Carme tota mena de notícies, tant públiques com literatura. Barcelona 1700, coeditat per Barci- Alborch en la presentació privades, corresponents al període com- no i l’Institut de Cultura de Barcelona d’Amics d’Els Clàssics al près entre els anys 1626 i 1660. Es tracta, centre Octubre de València. (ICUB). Aquest llibre recull diversos estu- doncs, d’un interessantíssim testimoni dis sobre la situació lingüística i literària 2. Amics d’Els Clàssics va d’uns temps especialment convulsos de la a Barcelona, tot i que fent atenció al con- col·laborar en el cicle Histò- ria Oral de la Poesia Catala- història de Catalunya, que inclouen múlti- junt del territori, durant la segona meitat na, realitzat al pati de l’IEC ples aixecaments populars, la guerra dels del segle XVII i el començament del XVIII. en el marc de la Setmana de Segadors o un episodi tan dramàtic com És a dir, durant un dels períodes més Poesia de Barcelona. va ser el de l’epidèmia de pesta que va maltractats per la crítica. Això no obstant, 3. Albert Garcia-Espuche patir la ciutat els anys 1650-1651. Aquest els estudis inclosos en el volum, signats intervenint en la presentació primer volum inclou tres aprofundits per Joan Santanach, Xavier Torres, Xavier Llengua i literatura. Barcelona de estudis introductoris sobre el personatge Cazeneuve, Albert Garcia Espuche, Fran- 1700 a la Casa Dalmases. i el seu temps, escrits per James S. Ame- cesc Feliu i Josep Solervicens, posen en 4. Francisco Rodríguez-Ris- lang, Antoni Simon i Xavier Torres. dubte la suposada castellanització que quete, en la presentació en Abans de passar a les traduccions a habitualment s’atribueix a la societat roda de premsa de l’Obra completa de Pere Torroella. d’altres llengües, cal esmentar el trasllat al catalana del Barroc i, específicament, la català d’un text que Arnau de Vilanova 5. mediocritat i la manca d’ambició que Josep Pedrals llegint el havia escrit en llatí, el Tractat de l’amor heroic, Llibre de Fortuna i Prudència, en sovint s’imputa a la literatura escrita en un recital de Bernat Metge publicat dins la Biblioteca Barcino a final llengua catalana durant aquests anys. organitzat pels Amics a d’any. El famós metge hi explica, des de Finalment, cal fer referència a la l’Horiginal de Barcelona. la perspectiva mèdica, les causes, els II Jornada sobre Edició de Textos Literaris 6. Recital de Jordi de Sant símptomes i els possibles remeis d’una Catalans, celebrada a la Universitat de Vic Jordi a càrrec de set cantau- malaltia tan literària com és la passió d’a- el 25 de novembre, en què es van fer inte- tors, església del monestir mor. El text, traduït per Sebastià Giralt, és ressants reflexions al voltant dels criteris de Sant Pau del Camp. precedit d’una introducció de Michael necessaris a l’hora d’editar textos i sobre 7. Prèviament al recital de McVaugh, estudiós de l’obra d’Arnau i el mateix ofici d’editor. La Jornada va ser Jordi de Sant Jordi, es va responsable de l’edició del text llatí. organitzada per l’editorial juntament amb oferir als Amics una visita Pel que fa a les traduccions, se n’han guiada al monestir romànic. la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris publicat dues. En primer lloc, en anglès i (UVic) i el Grup d’Estudi de la Literatura 8. Facebook d’Ausiàs March, en col·laboració amb Tamesis Books, el del Vuit-cents (UB), entre altres. realitzat a partir de textos de Josep Piera. Book of Fortune and Prudence de Bernat Metge, a cura de David Barnett. La segona, amb el títol Jordi de Sant Jordi. Der letzte Trobador, recull Museu de la Vida Rural les divuit poesies del poeta d’Alfons el Magnànim en versió alemanya de Hans- L’any 2011 va acabar per al Museu de la Ingo Radatz. El volum constitueix el cin- Vida Rural amb una frenètica activitat, què de la col·lecció Katalanische Literatur tant pel que fa a la feina inherent a una des Mittelalters. Totes dues traduccions són entitat d’aquest tipus com pel que fa a El president Artur Mas, les primeres que es fan d’aquestes obres a l’evolució de la nova ampliació. Les obres de visita al Museu de la Vida Rural, observant l’anglès i a l’alemany, respectivament. del nou edifici, que van començar durant una recreació virtual Entre les publicacions del 2011 també la tardor i tenen una previsió aproximada de la nova ampliació. s’ha de mencionar la del volum Llengua i d’un any, ja eren palpables a simple vista. Un cop enllestit, el nou edifici ampliarà la part expositiva de la volta dels carros; tin- drà dos nous espais polivalents, que servi- ran com a aules didàctiques on es podran impartir tallers i cursos i, si fa falta, com a sales d’exposicions; tindrà un hort on la canalla podrà començar a experimentar i conèixer el camp; una zona de descans, per prendre un cafè o fer un mos, i un nou arxiu. Una de les primeres víctimes de l’ad- ministració pública en temps de crisi

Memòria de l’any 2011 93 Art. 7.1 Memo:Art. 10 25/10/11 14:55 Página 94

Escultura de pectiva sobre l’obra de Joan Solé, que esgra- Joaquim Espuny. fià les parets del Museu l’any 1988; i l’ex- posició itinerant El món agrari a les terres de parla catalana, en què el MVR havia col·laborat compartint una important quantitat de digitalitzacions de fotografies històriques del seu arxiu. Van passar també pel Museu artistes com l’escultor tortosí Joaquim Espuny o el barceloní Jaume Vallverdú, que organitzà una exposició conjunta amb el pintor Miquel Ferrà, i exposicions com la que repassava els 50 anys de vida de Rafael Dalmau Editor o la que feia una mirada als 150 anys de la primera edició del Calendari dels Pagesos. Així mateix, el Museu va participar durant l’any 2011 en l’organització de l’es- 1.Tast de vins 2.0 econòmica com els que vivim és sempre pectacle musical La cerimònia de la llum, que es vins&twitts. la cultura. És per això que entitats com el va representar al monestir de Santa Maria 2. Representació de Museu han d’esmerçar els seus recursos de Poblet el 7 d’agost. Es tracta d’una pro- La cerimònia de la llum, més que mai a convertir-se en un referent ducció ideada per Lídia Pujol que combina enfront de la portalada de per al seu territori, un focus d’irradiació música medieval catalana, partint del Llibre l’església del monestir de cultura, organitzant i participant en Vermell de Montserrat, i cançons de bressol de Poblet. tantes activitats com sigui possible. En de totes les ribes de la Mediterrània, i que 3. Projecció fotogràfica aquest sentit, el MVR va consolidar la seva vol ser un cant a la cohabitació pacífica de PassFOTO Mou Projectes. Fotografia de Maria posició de referent de la comarca amb la les religions. Gregori. realització, gairebé setmanal, de presenta- El Museu va convocar una beca, la Beca cions de llibres, cicles de conferències, Maria Font de Carulla per a la recerca etno- 4. Inauguració de l’expo- sició dedicada al Calendari recitals poètics, projeccions fotogràfiques lògica i cultural, que buscava patrocinar un dels Pagesos. i audiovisuals... Entre totes les activitats treball que abordés des de qualsevol vessant 5. Lídia Pujol, ànima de realitzades cal destacar un curs de guiatge humanístic el món de la ruralia, fos passat, La cerimònia de la llum. per a gestors patrimonials, un cicle de present o futur. La resposta va ser molt po- conferències sobre la història de Catalu- sitiva, amb una vintena de projectes presen- 6. Exposició Origen/Ubica- ció de Quico Estivill. nya, un cicle de cinema mediambiental, tats. Va resultar-ne guanyador Els i les col·lec- les presentacions dels llibres de Joan Mar- cionistes dels oblits de l’objecte a un món, unes vides, 7. Joan Margarit llegint els seus poemes al museu. garit i Josep Vallverdú, la projecció fotogrà- una cultura, de Marta Farré Ribes. El treball fica PassFOTO Mou Projectes, una xerrada haurà d’estar enllestit el setembre de l’any 8. El pintor i il·lustrador sobre l’acolliment temporal de nens en que ve i serà publicat en la col·lecció Museu Perico Pastor, un dels entrevistats a Cròniques espera de ser adoptats... Una de les activi- de la Vida Rural de l’Editorial Barcino. rurals. tats que va gaudir de més repercussió va Precisament en aquesta col·lecció, que 9. Coberta de Cròniques ser el tast de vins 2.0 vins&twitts, que es va es va iniciar l’any 2010 amb la publicació rurals, el segon volum de organitzar conjuntament amb la DO Con- del catàleg del Museu, va veure la llum un la col·lecció Museu de la ca de Barberà amb motiu de la Festa de la nou llibre, Cròniques rurals. Es tracta d’un se- Vida Rural. Verema i que consistia en un tast de vins guit d’entrevistes a personalitats públiques 10. Documental sobre per a usuaris de Twitter, seguint amb l’a- i rellevants que tenen, o han tingut en algun l’obsolescència programa- posta per les xarxes socials de la qual el moment de les seves vides, vinculació amb da, inclòs en el cicle de Museu ha fet bandera des de la seva rei- el camp, ja sigui perquè han nascut en un cinema ambiental. nauguració. poble, perquè hi viuen, perquè hi treballen 11. Cartell de la mostra La programació d’exposicions tempo- o perquè hi han acabat fixant la seva resi- El món agrari a les terres de rals, que permet al MVR obrir les portes dència. Els seus autors, Jordi Llavina, parla catalana. a temes no relacionats directament amb Carme Martí i el fotògraf Albert Carreras, 12. Imatge promocional l’etnologia, no va cessar. Van destacar Ori- van inaugurar al Museu la roda de presenta- de la I Beca Maria Font gen/Ubicació, que recollia tres instal·lacions cions del llibre. de Carulla. de l’espluguí Quico Estivill; una retros-

94 Dau al Set. La segona avantguarda catalana Art. 7.1 Memo:Art. 10 25/10/11 14:55 Página 95

12

3

4 5

6 7 8

910 11 12

Jordi Llavina, Carme Martí i Albert Carreras Cròniques rurals El testimoni de vint personalitats del nostre país en la seva relació amb el camp i l’entorn rural

Joan Rendé Carme Ruscalleda Ponç Pons Lluís Foix Araceli Segarra Armand Puig Tàrrech Gay Mercader Joan Margarit Josep Bou Roger Mas Perico Pastor Josep M. Esquirol Cosima Dannoritzer Joan Massagué Sílvia Alcàntara Ramon Tremosa Roser Capdevila Josep Piera Francesc Colomer Neus Català

Memòria de l’any 2011 95 Art. 7.1 Memo:Art. 10 25/10/11 14:55 Página 96