Butlletí De La Institució Catalana D'història Natural
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
81 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 81 Barcelona 2017 Butlletí de la Institució Catalana d’HistòriaButlletí de la Institució Catalana Natural 2017 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 81 Barcelona 2017 INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL Editor en Cap Juli Pujade-Villar, Universitat de Barcelona, Facultat de Biologia, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (Secció invertebrats), Barcelona. Coeditors Joan Pino, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra. Eulàlia Comas, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Llorenç Sáez, Unitat de Botànica, Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra. Òscar Alomar, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Cabrils. Roser Campeny. Minuartia, Sant Celoni. Ignasi Soriano, Universitat de Barcelona, Facultat de Biologia, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (Secció de Botànica i Micologia), Barcelona. Delfí Sanuy, Universitat de Lleida, Escola Tècnica Superior d’Engineria Agrària, Lleida. Amador Viñolas, Corsorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Laboratori de Natura, Coŀlecció d’artròpodes, Barcelona. L’edició d’aquest Butlletí ha estat possible gràcies al suport de l’Institut d’Estudis Catalans Figura de la portada: Gales de Cynips disticha gam. i Neuropterus quercusbaccarum agam. Dibuix José Molina Rosillo. Data de publicació: desembre de 2017 © Els autors dels articles Aquesta edició és propietat de la Institució Catalana d’Història Natural (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Compost per Amador Viñolas Impressió: Limpergraf, SL Dipòsit Legal: B-36.100-74 ISSN: 1133-6889 (print edition) ISSN: 2013-3987 (online edition) Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 81: 3-4. 2017 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)3 nota BREU NOTA BREU Salix pentandra (Salicaceae) al riu Segre Salix pentandra (Salicaceae) from Segre river Joan Pedrol*, ** * Departament d’Hortofructicultura, Botànica i Jardineria. ETSEA. Universitat de Lleida. Rovira Roure, 191. 25198 Lleida. A/e: [email protected] ** Secció de Botànica. Institut d’Estudis Ilerdencs. Pl. Catedral s/n. 25002 Lleida. Rebut: 23.09.2016. Acceptat: 27.01.2017. Publicat: 31.03.2017 Salix pentandra L. De tots els salzes amb els que conviu, l’únic amb el qual Alt Urgell: la Seu, cap a Alàs, marge esquera del riu, es pot confondre és S. alba. En estat vegetatiu se’n diferencia 31TCG7590, 680 m, llera, 9-IV-2016. J. Pedrol 11051 JP perquè S. pentandra té les fulles més grans ‒però que poden (HBIL s.n.); la Seu, riu Segre, marge esquerra, 31TCG7390, ser similars quan encara estan creixent‒, el revers de la fulla 670 m, codolar, 5-V-2016. J. Pedrol 11084 JP (HBIL s.n.). és glabre i les branques de l’any anterior presenten una ca- racterística coloració groguenca i són molt trencadisses, me- Salix pentandra L. és un arbre de corologia boreosubalpi- canisme que sembla afavorir la reproducció vegetativa. Els na (Bolòs & Vigo, 1990) que al Pirineu està estès per l’Alta exemplars masculins presenten flors amb (4)5 estams. Hi ha Cerdanya i el Capcir, on ja havia estat assenyalat per Bubani un exemplar, però, que presenta fulles i branques típiques de (1897) als voltants de Mont-Lluis. Més tard, Conill (1935) S. pentandra, però les flors tenen totes tan sols dos estams, la en va indicar noves localitats i Bolòs (1984) va estudiar les qual cosa podria indicar una possible hibridació amb S. alba. comunitats de Salicion pentandrae als Pirineus, amb varis En el cas d’aquesta població el problema és establir si inventaris de l’Alta Cerdanya on apareix Salix pentandra. l’origen es natural o prové de plantes cultivades. Cal dir que Actualment l’Atles de la Flora del Pirineu l’assenyala en 7 aquest tram de riu va ser canalitzat amb les obres del Parc quadrícules de 10 x 10 km, des de Osseja fins als voltants Olímpic del Segre de 1992 i va quedar completament denu- de Mont-Lluis. Per a la península Ibèrica, Blanco (1993) dat de vegetació, tal com es pot veure comparant amb les or- l’indica com a vist de les províncies de Barcelona ‒Llensa tofotos de l’ICGC de l’any 1990 (ICGC, 2016). Per tant, tots de Gelcén (1945) l’havia indicada dels voltants d’Hostalric , els exemplars existents actualment són posteriors a 1990. on sembla que no ha estat retrobada recentment‒ i Palència, Una primera hipòtesi pot ser que Salix pentandra s’ha in- però considera que el fet que tan sols hi hagi peus femenins i troduït com a planta ornamental, voluntàriament o confosa que moltes de les indicacions antigues de l’espècie no hagin amb Salix alba. Fins a l’any 1994 es van realitzar diverses estat confirmades modernament indicaria que corresponen plantacions amb espècies forestals en aquest tram, però es a plantacions més o menys antigues i no a individus silves- van limitar als marges dels camins, no a la llera, i no es va tres. utilitzar cap espècie de salze (C. Martín, com. pers.). Podria Al riu Segre, entre Alàs i la Seu d’Urgell, en un tram de ser però què, més tard, es plantés algun dels individus que ara poc més d’un quilòmetre, s’han localitzat 8 peus d’aquest per ara es troben a la part més propera del camí, alguns dels salze, amb aments masculins o sense aments, amb alçades quals són de dimensions considerables. També a favor d’una entre els 3 i els 12 m aproximadament. Viu en la llera, des de introducció antròpica hi juga la manca de peus femenins ‒al- la zona de contacte amb la corrent ‒on normalment presenta menys de moment no se’n ha vist cap en flor‒, l’absència de aspecte arbustiu, amb diversos troncs no gaire gruixuts, de poblacions properes aigües amunt i avall del Segre i la coha- fins a 15 cm de diàmetre‒, fins al peu del calaix, on ja pot bitació i similituds que presenta amb Ulmus pumila, aquest sí presentar aspecte arbori i diàmetre de tronc de més de 30 clarament naturalitzat (Aymerich, 2014) a partir de les plan- cm. Actualment la llera es presenta força pertorbada, sen- tacions que es van fer en aquell període. se bosc de ribera i amb presència de nombrosos còdols. Les A favor de la hipòtesi d’una colonització natural s’hi pot espècies arbòries o arbustives que apareixen principalment argumentar la presència de les poblacions de l’Alta Cerdanya en aquest indret són salzes ‒S. alba, S. atrocinerea, S. eleag i el Capcir, a uns 50 km de distància i, aparentment, l’absèn- nos i S. purpurea‒, Fraxinus excelsior i Ulmus pumila. Més cia de plantes culivades. En aquest cas, la colonització podria endavant discutim sobre la font primera d’aquesta població, haver-se produït bé per anemocòria o mitjançant propàguls però com a mínim, les plantes que es troben a la llera del riu, vegetatius portats aigües avall pel riu, aprofitant els espais amb diàmetres i distribució molt dispars, s’han de conside- oberts i la manca de competència que van ocasionar les obres rar naturalitzades. del 92. Butlletí ICHN 81, 2017 4 J. PEDROL NOTA BREU En tot cas, la qüestió resta oberta. El que es tracti de pobla- Bibliografia cions silvestres o naturalitzades a partir de material cultivat afecta especialment des d’un punt de vista conservacionista. AYMERICH, P. 2014. Notes florístiques de les conques altes dels En el primer cas es tractaria de l’únic nucli de l’espècie dins rius Segre i Llobregat (II). Orsis, 28: 7-47. de l’àmbit administratiu català i espanyol. En el segon, pro- BLANCO, P. 1993. Salix L. In: Castroviejo, S., Laínz, M., López González, G., Montserrat, P., Muñoz Garmendia, F., Paiva, J. & bablement s’hauria d’eliminar de la llera del riu, tal i com ja Villar, L. (eds.). Flora iberica II. Real Jardín Botánico, CSIC. s’està fent actualment amb Ulmus pumila. Madrid. p. 477-516. Cal doncs aprofundir en l’estudi de Salix pentandra en BOLÒS, O. 1984. De vegetatione notulae, IV. Collectanea Botanica aquest espai, prospectant més a fons el territori proper a la (Barcelona), 15: 101-107. recerca de nous peus, tant silvestres com cultivats. També cal BOLÒS, O. & VIGO, J. 1990. Flora dels Països Catalans, II. explorar més detingudament el Segre aigües amunt, sobretot Editorial Barcino, Barcelona. 921 p. BUBANI, P. 1897. Flora Pyrenaea, I. Ulricus Hoeplius ed., la zona de Puigcerdà i la capçalera del Segre, on no han estat Mediolani. 555 p. confirmades recentment les cites de Conill (1935) d’Osseja ni CONILL, L. 1935. Observations sur la flore des Pyrénées-Orientales la atribuïda a F. Sennen per González Fragoso (1917) d’Esta- (suite). Bulletin de la Societé d’Histoire Naturelle de Toulouse, var i que podrien ser una de les fonts de propàguls vegetatius 67: 129-158. (si és el cas). GONZÁLEZ FRAGOSO, R. 1917. Introducción al estudio de la flórula de micromicetos de Cataluña.Treballs del Museu de Cièn cies Naturals, serie Botànica. Barcelona, 1917: 1-187. Agraïments ICGC. 2016. Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya. Genera- litat de Catalunya. Disponible en http://www.icc.cat/vissir3 [Data de consulta: 15 setembre 2016]. A Carles Martín, Cap del Servei de jardineria de l’Ajunta- LLENSA DE GELCÉN, S. 1945. Inventario razonado de la Flora de ment de la Seu d’Urgell, per les informacions relatives a les Hostalrich y su comarca. Anales de la escuela de peritos agríco plantacions dels anys 90. las y superior de agricultura, 5: 119-290. Butlletí ICHN 81, 2017 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 81: 5-8. 2017 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)5 GEA, FLORA ET fauna GEA, FLORA ET FAUNA Moitrelia multifidella (Chrétien, 1911), un nuevo pirálido para Europa continental (Lepidoptera: Pyralidae: Phycitinae) Josep Ylla Ullastre*, Javier Gastón Ortiz**, Ramon Macià Vilà*** & Manuel Huertas-Dionisio**** * Urbanització Serrabonica.