Pont Vell de Castellbell i el Vilar

107 Dades bàsiques de l'element

Comarca:

a Olot Municipi: Castellbell iel Vilar aBergo

Localització: Sobre el riu , al sector septentrìonal del aSolsono poble de Castellbell, a la zona immediata al bani de Burés. a Sonto Colomo Tipologia: Pont medieval en forma d'esquena d'ase amb de Fornés quatre arcs de mig punt.

Època: 1452, fet construir per Bernat sa Rocha, senyor de aMqñreso Casrellbell. f cnsreueelr r EL vrLAR alguolodd Transformacions: Segles x¡l al >x.

aMdrlorêll Ús primitiu: Pas de vehicles i de vianants. Sont Feliua Ús actual: Pas de vianants. avilofronco del

Prop¡etat: Ajuntament de Castellbell i el Vilar i lo Geltrú

Dades bàsiques de la intervenció

Tipus d'intervenció Restauració i consolidació de les parts estructurals. Neteja dels paraments. Formacìó de paviment nou ¡ ¡nstal.lació de canalitzacions noves i d'enllumenat. Recerca documental i arqueològica"

Estudi inicial f1 Leonardo Fernández Troyano, enginyer (Estudio Fernández Casado. S.4., Madrid). 1982-1984.

Projecte i direcció d'obra Pablo Carbó i Antoni González, arquitectes, Josep M. More- no i Lucas, aparellador. Empresa constructora: PTC. Madrid (treballs inicial de nete- ja). COPRHOSA. . p Electr¡citat: Solermon, S.A. Vic. Treballs de fosa: Fundició Colomer, S.A. Barberà del Vallès. it Manyeria: Alfred Masdeu. Santa Eulàlia de Riuprimer. lnstal.lacions: Candi Broset Baulemas. Santa Eulàlia de Riu- primer. Pedra: Evarist Dodas. Vic. Reforçament estructural: Fondedile, S.L. . Maquetista: Anna Álvaro i Millán (1986). Delineació: Joan Manuel Masó, Maite Gómez iJordi Sena_ Data projecte: Gener 1985-novembre 1986. Realització obra: Gener 1985gener 1987. Pressupost : 20.1 7 0.7 82 pessetes

Recerca històrica Direcció: Albert López i Mullor. arqueòleg. Excavació arqueològica ¡ fonts documentals: Montserrat Ca- ballero Bassedes, arqueòloga. Data: Maig 1986.

Foto: Arxiu GMN, 17 de març cìe 1987 Pont Vell de Castellbell i el Vilar

108 Descripció de l'edifici El pont té la forma dels anomenats tradicionalment d'esque- na d'ase. La seva fàbrica és bastant homogènia, llevat d'al- El Pont Vell està situat al costat del barri de Burés, el més guns punts on es posen de manifest les reparacions que hi septentrional dels nuclis de població que constitueixen el ha hagut al llarg dels segles. Consta de quatre arcs de mìg municipi de Castellbell i el Vilar. AQuest terme ocupa una punt de llums desiguals. Seguint la numeració de l'1 al 4, a extensió de 28,19 Km2, a la riba dreia del Llobregat, aigües partir del marge dret (sempre mirant aigües amunt), es po- amunt, ies troba a l'àrea de la Serralada Pre-litoral, tallada de den destacar les següents característ¡ques: Tots els arcs, nord a sud pel riu. Al sudÐest, dominant orogènicament la excepte el número 1, tenen doble rosca de dovelles, la qual zona, s'aixeca la muntanya de Montserrat. El municipi limita, cosa sembla indicar que la data de construcció no és la ma- al nord, amb el terme de CastellolÍ, a l'est amb el de Sant teixa que la de la resta dels arcs. El gruix de I'intradós dels Vicenç de Castellet, al sud amb el de Monistrol ia l'oest amb arcs també varia en cada cas. Es tracta d'una necessitat el de Santa Cecília. La vegetació de la zona cons¡steix, bàsi- constructiva, ja que les pressions i tensions que pateix cada cament, en pins, alzines i garriga. arc són d¡ferents per raó de la seva llum i alçada. La llum també és diferent: el més gran és l'arc nrimero 3, amb 30 m paratge En aquest es poden diferenciar tres grups de mat+ d'amplada; els altres fan 9,25 m (arc número j); 19,10 m rials. El primer és de pedra de marès, del triàsic, utilitzada (número 2) i 19,80 m (número 4). A l'arc número 2 s'observa per a la consTrucció, encara que no sìgui de massa bona qua- una correcció de la direcció en el seu arrencament. litat ja que s'erosiona amb fac¡litat. És la pedra que es va fer servir per fer el Pont Vell. Hi ha també conglomerats i, a les Els arcs descansen sobre tres pilars de secció rectangular i zones immed¡ates al riu, terrasses formades per les aporta- d'amplada diferent: 3,97 m, 5,S8 m ib,ob m. La seva factura cions del Llobregat als seus marges. és homogènia, la qual cosa ens permet suposar-los contem- poranis. Cal assenyalarque el pilar nrlmero 1 descansa sobre Fins al segle passat, la font de vida dels habitants de la locali- una banqueta, com també ho fa la part de l'estrep esquerre tat era l'agricultura de secà. A final del segle xrx, la indústria que mira cap al riu. L'explicació d'aquest fet pot ser que en de filats i teixits va substituir aquesta activ¡tat com a base aquests dos punts segurament hi havia tena cobrint la roca econòmica fonamental del municipi. Una de les factories de del subsò|, la qual cosa faria necessari excavar una trinxera cotó, la fàbr¡ca Burés, va donar origen a la formació de la per fonamentar els elements esmentats. Les banquetes són barriada del mate¡x nom a la ribera dreta del riu, pròxima al visibles encara avui perquè hi ha hagut una forta erosió del Pont Vell. Aquest apogeu del sector secundari s'ha de consi- terreny. A més, l'estrep es trobava descalçat sobre la roca, procés derar dins del d'industrialització que té com a eix el com també els murs de contenció de terres que es localit- Llobregat, el qual és utilitzat com a font d'energia primària. zen al marge esquerre.

A Castellbell ì el Vilar el riu dibuixa dos grans meandres, el Els pilars estan reforçats amb tallamars triangulars escalo- méS septentr¡onal dels quals va ser el punt escollit per a la nats en el coronament (l'altura del qual és superior al punt construcció del pont, a causa de l'aproximació de les dues d'arrencament dels arcs) i per esperons rectangulars. Curie. ribes. En aquest punt els marges es troben a un nivell dife. sament, el nivell assolit per la danera avinguda del Llobregat rent, ja que el dret (aigues amunt), constitujT per una de les (a l'inici dels anys seixanta) va ser superior a l'altura del talla- terrasses fluvials, és més baix que l'esquerre. Aquest darrer, mar. Aquest fet pot atribuirse a què, en l'actual¡tat, s'han com que és el punt més afectat per l'acció erosiva del riu, és construrt successius embassaments, la qual cosa provoca, molt més abrupte i alt ¡, a causa la manca de d'al.luvions en el cas de desbordaments o trencament d'aquests, que dipositats en aquesta zona, es pot veure amb claredat la pe. l'avinguda tingui un abast superior que abans. dra de marès del subsò|.

No hi ha dubte que el lloc triat per a la construcció del pont Els timpans o carcanyols són cecs i no hi ha indicis que hi és un dels punts obligats de pas, com ho demostra l'existèn- hagués mai arcs de descàrrega. Els corresponents als pilars cia d'altres tres ponts, gairebé immediats al vell: el del ferro- 2 i 3 presentaven esquerdes degudes a la pressió i a I'assen- '1 carril de la línìa Barcelona- (inaugurada entre 1912 i tament dels pilars. El timpà del pilar número mostra dos 1924), el de la carretera C-l411, que també va a Manresa, i tipus de paraments, un fet amb carreus units amb morter de calç, característica general del pont, i l'altra (des La zona del barri de Burés de Castellbell el Pont Nou, inaugurat el 1884, constrult per alleugerir el de l'arrenca- ha constituiÏ un enclavament idoni per a trànsit que, procedent de , es dirig¡a cap a Manresa ment de l'arc 1 fins al centre de l'extradós del pilar 1), fet la construcció de ponts sobre el Llobre- pel Pont Vell. amb còdols i pedres més petites sense tallar, unides amb gat. En primer terme, el Pont Nou, t, morter de calç ¡ terra. Això fa pensar que cal considerar dues darrere, el Pont Vell i la muntanya de La importància i la necess¡tat de la construcció d'un pont en etapes successives en l'arc número 1. Montserrat. Foto: Joan Francés, 1 3 d'a- aquesta zona en època medieval s'acred¡ta per dues raons: bril de 1987. d'una banda, el fet que el Llobregat constituia una v¡a natural Els ampits són continuació dels paraments del pont. El d'ai- El Pont Vell abans de la intervenció de de penetració des de la costa cap a l'interior, i al seu costat gües amunt té 40 cm de gruix; l'altre presenta una amplada 1984-1986. Foto: SCCM, març de corria paral.lela una de les vies romanes que creuaven la Ser- que oscil.la entre els 35 i els 39 cm, des de l'arc 1 al 4. 1 965. ralada Pre.litoral en direcció a Manresa (l'altra passava per També són diferents en alçada: el primer té uns 5 cm més. La ca¡xa del pont amb el paviment asfal- lgualada i el coll de Ça Maçana) i, d'altra banda, el fet que Això es deu, segurament, a Ia intenció de proporcionar una tat que ten¡a abans de la restauració. Montserrat esdevingués un important centre religiós al qual resistència major a la part del pont que més directament Foto: SCCM, 20 de setembre de 1 982. es dirigien iontínues peregrinacions, que necessàriament s'enfronta amb l'empenta de les aigües. Cal destacar dos Estrep descalçat del parament situat ai- havien de travessar el riu. Això va impulsar la construcció de aspectes: els ampits corresponents a l'arc núm. 1 estan gües amunt. Foto: Joan Frâncés, 20 de vies de comunicació, amb l'execució de les obres necessà- construjts amb palets de riu i pedres petites sense tallar, setembre de 1 982. ries, i el manteniment en bon estat de les que ja hi havia. mentre que la resta segueix les caracteristiques constructi Pont Vell de Castellbell i el Vilar

ves dels altres timpans i pilars, a base de carreus de pedra Notícia històrica de marès units amb morter de calç molt compacte. Sembla evident que els ampits sobre l'arc núm. 1 no són contempo- Un document del 1452 es fa ressÒ de la construcció d'un ranis dels altres. pont sobre el Llobregat en el terme de Castellbell, gràcies a la iniciativa de Bernat sa Rocha, senyor del lloc. Creiem que La part superior dels ampits està feta amb pedres ¡ totxos, aquesta notícia es podria relacionar amb l'erecció del Pont cosa que indica que ha estat modificada o refeta. Els ampits Vell. A més, la tipologia de l'element s'acorda bastant amb la corresponents a l'arc 4 i part del pilar 3 no disposen de pe. data esmentada, encara que n'hi ha de semblants més dres sobresortints a la base, com succeeix als ampits situats antics. En tot cas, no es coneix cap notíc¡a ânterior al segle sobre els arcs 2 i 3. x¡ referida a cap altre pont en aquest lloc. D'altra banda, l'ho- mogene'rtat de la fàbrica original conservada indica que es va La caixa o sola del pont té una amplada lliure de 2,80 metres. 'ner ex novo i d'una sola vegada. En aquell moment el pont L'amplada màxima de la construcció, incloent-hi els ampits, tenia les característiques fonamentals que s'han mant¡ngut assoleix els 3,55 m. L'excavació arqueològica va posar de fins avui: era d'esquena d'ase, amb arcs gairebé de mig manifest la presència de quatre paviments superposats, dos punt, de llums desiguals i doble rosca de dovelles. L'obra es de còdols, un de lloses i l'existent abans de la restauració, va fer amb carreus de pedra de marès, units amb morter de d'uns 30 cm de gruix, mescla de pedres, formigó i asfalt, calç. L'extradós dels arcs era reblert amb còdols barrejats fruit de successives reparacions. El paviment de lloses pre. amb argamassa ben compacta. Els ampits eren continuació sentava diverses reparacions. En alguns punts, concreta- dels paraments laterals de l'element i, encara que no s'han ment a la clau i a la zona immediata que dóna al marge dret, conservat, podem deduìr que feien un metre d'alçada aproxi- quedava visible l'extradós dels arcs. madament. El paviment era de còdols petits i allargats, divi- dits cada dos metres i mig o tres per una línia de lloses trans- Malgrat les reparacions necessàries que s'hi han hagut de versals a l'eix del pont. La col.locació d'aquestes separa- fer, el pont no ha tingut grans alteracions al llarg d'aquests cions coincidia amb els llocs on eren els desguassos. cinc segles d'existència, la qual cosa fa que sigui considerat com una de les obres més ¡mportants de l'enginyeria gòtica civil que més bé s'han conservat a Catalunya. MCB/RL Va ser probablement al segle xl quan es va posar un pavi- ment nou. Era de palets de riu i lloses, dividit transversal- ment cada sis metres per línies dobles de pedres allargades (a la dreta) i lloses (a l'esquerra). En el centre, i en sentit longitudinal, presentava una filera de lloses grans. Sabem que aquell segle el pont era molt transitat i que es cobrava peatge per travessar-lo. Fins i tot hi havia una penalització per als qui se sorprenia passant-lo de franc: els homes eren desproveìTs de la roba i les dones del mocador del cap. El 1 0 d'agost de 1 61 4, un tal Pere Planes va trametre una carta als manresans en la qual els desafiava a mort per tal d'acabar amb l'abús del pagament del pontatge. Com a resultat de la seva gosadia va ser esquarterat.

El segle xvrrr va desaparèixer l'arc nrlm. 'l (el primer de la dreta, mirant aigües amunt). Aquest fet s'ha d'associar amb la notícia documental segons la qual, el 1719, el castell de Castellbell va ser incendiat pel seu propietari, J. d'Amat i de Planells, marquès de Castellbell, per impedir que els mique- lets francesos se n'apoderessin. Suposem que al mate¡x temps que destrui'a la fortalesa va inutilitzar el pont per difi- cultar l'avançada de l'enemic. Segurament, al poc temps d'haver-se acabat la guerra, l'arc es va refer adoptant gairebé l'aspecte que té ara. El paviment que es va posar era de còdols petits col.locats sense ordre, amb una línia de pedres més grans en el centre.

Tant aquest sòl com el del segle xvl van tenir moltes repara- cions.ja que es van ut¡litzar a la fins nostra centúria, en què el Intradós de l'arc central obert per una pont es va asfaltar. D'altra banda, amb la instal.lació de la profunda esquerda. Foto: Joên Fran- fàbrica tèxtil Burés al marge dret del riu l'any 1974, es van cés, 20 de setembre de 1 982. fer passar per dins la caixa fins a canonades tres de servei. Obres de restauracìó d'un lallamar. També, a causa de l'increment del trànsit que suportava el Foto: Joan Francés, 16 d'octubre de pont, eì 1884 se'n va construir més amunt un altre de paral- 1 984. lel. Des d'aleshores l'element gòtic Pont s'anomena Vell i el El tallamar un cop rêstaurat. Foto: Arxiu modern Pont Nou. MCB/ALM GMN, 25 de març de 1986. Pont Vell de Castellbell i el Vilar

Tipologìa dels dìversos paviments que A Treballs d'arqueologia Descripció de va tenir el pont segons els resultats de les obres l'excavació. A: segle xv; B: segle wr; L'excavació dels ponts medievals pot C: segle wttr; D: reparació del segle semblar una mica exò- A començament de la dècada dels vuitanta, el pont mostra- tica XIX. i, de fet, el nostre Servei és l'rinica institució que ha va problemes estructurals importants (l'intradós dels arcs pobla realitzat recerques d'aquesta mena; primer a la de Li- s'obria, els estreps s'havien descalçat per efecte de l'erosió llet, després a Castellbell i el Vilar i, a l'estiu de 1989, al ponr produrda per les freqüents avingudes del riu) i d'ús (el pavi- vell de Pont de Vilomara. Això no obstant, aquests treballs ment era intrans¡table, les instal.lacions havien envellit). no han estat ni molt menys un luxe cientffic, ja que han pro- porcionat una informació interessant que, sense excavâr, El Servei, a petició de l'Ajuntament, va encarregar un estudi perdut per s'hauria sempre més. de diagnosi i un primer projecte de reparació estructural a l'enginyer Leonardo Fernández Troyano, de l'estud¡ Fernán- B El mèlode utilitzat ha estat molt semblant totes les vegades. dez Casado de Madrid; en base a aquest primer estudi es primer En lloc s'ha realitzat l'anàlisi morfològica de l'ele- va redactar el projecte definitiu. L'obra va començar amb ment, acompanyada dels aixecaments planimètrics perti- l'excavació arqueològica d'aquests sectors que podien ser nents ¡ el f¡txatge de les unitats estratigràfiques, considerant alterats per les reparacions. Després, es va procedir a repa- com a tals totes les estructures diacròniques del pont. Tot rar les canonades que descansaven damunt el caixer, alhora això acompanyat dels estudis de documentació i tipologia. que es netejaven de vegetació els murs, tallamars i estreps i Un cop elaborades les hipòtesis sobre l'evolució històrica de es retirava la brossa acumulada en aquests punts i en l'en- l'obra d'enginyeria, s'ha passat a l'excavació pròpiament torn immediat. d¡ta. La primera etapa ha consistit en l'obertura d'una sèrie de cales en indrets significatius: on la fàbrica denotava un Per completar els espais buits el canvi d'aparell o bé cada cert nombre de metres, per palesar entre terreny i els estreps c descalçats, es va optar per un tipus de reparació no aparent, els trets més amagats. Aquesta operació proporcionava una ja que la seva escassa entitat quantìtativa i formal no justif¡- estratigraf¡a clara de totes les zones de l'element i, en mo! cava diferenciar els materials que era necessari aportar tes ocasions, l'evidència dels primers canvis històrics. a la fàbrica primitiva. Es van completar els paraments de pedra, prolongant les filades fins a enllaçar de nou amb el terreny, i Com que els paviments dels ponts acostumen a ser molt s'hi va realitzar un rejuntat general. Prèviament, es va refor- consistents i, un cop coneguda la successió, és relativament el terreny mitjançant una fonamentació oculta es van fàcil distingir-los, encara que s'han de treure amb mitjans çar i reomplir amb formigó armat els intersticis dels murs. El ma- mecànics, la segona etapa dels treballs s'ha fet aprofitant les te¡x criteri es va adoptar per a la reparació de les zones més obres de restauració. D'aquesta manera, s'ha seguit minu- malmeses de murs, carcanyols, tallamars ¡ amp¡ts. Van ser ciosament la tasca dels paletes, s'ha acabat de documentar desmuntats i es van substituir els carreus deteriorats per D els talls estratigràfics i s'ha pogut recollir el poc material ce- d'altres de la mateixa pedra, dimensions i talla. ràmic que sol aparèixer després de garbellar les terres. Abans de refer els paraments externs de murs i carcanyols, es va pro- cedir al sanejament dels materials de reble i a la seva conso- A Castellbell, l'excavació realitzada d'aquesta manera va pa- lidació amb formigó ciclopi de morter de calç i maçoneria de lesar la morfologia, l'extensió i la durada aproximada de ca- pedra. Els paraments verticals i els intradossos dels arcs van dascun dels paviments. També va permetre esbrinar les ca- ser posteriorment rejuntats amb morter de calç i ciment racterístiques dels ampits originals i dels reconstruits, deter- pòrtland acolorit amb pigments naturals. minar la posició dels desguassos i, el que és més important, descobrir la data i les causes de la destrucció i posterior re. Les esquerdes longitudinals dels intradossos dels arcs van fecció de l'arc núm. 1. En aquest cas es va renunciar a exca- ser segellades amb morter de pòrtland; per evitar que s'o- var la base dels estreps dels arcs, ja que era ben evident que brin de nou, es van cosir els paraments externs de doble no podien donar cap informació, perquè hi mancaven estrats rosca de dovelles amb el sistema patentat per Fondedile, a associats. No va ser aixl a , on als sediments base de perforacions entrecreuades de22 mm de diàmetre ¡ adossats a l'arc únic del pont actual, es van trobar les restes la introducció a portell d'una estructura de barres d'un altre arc original avui desaparegut. ALM/MCB d'acer de 20 mm i el posterior massissat amb injecció de ciment expansiu.

A la caixa, després de col.locar les noves instal.lacions i con- duccions d'aigua i electricitat, es va procedir a formar un nou paviment. En aquest cas, es va renunciar a qualsevol mime- tisme per entendre que el nou (¡s aconsellava desestimar els paviments antics que s'hi havien identif¡cat en l'excavació. D'altra banda. des d'un punt de v¡sta formal, el nou paviment podia const¡tuir una aportació a la nostra època amb una en- titat formal i dimensió suficients i sense que, a causa de la seva ubicació en el monument, s'alterés en cap cas l'harmo- nia del conjunt. El nou paviment és de formigó armat amb un acabat superficial de formlgó raspatllat i emmarcat per tres Testimonìs dels diversos pav¡ments franges longitudinals de pedra de marès; la central, situada descobens durant l'excavació arqueolò- sobre les conduccions d'aigua, en permet i'enreg¡strament. gica. Foto: Joan Francés, juny de 1986. Aquestes conduccions d'aigua estan fixades amb abraçade. Pont Vell de castellbell i el Vilar

res de ferro galvanitzat i encoixinades amb sorra. Onze Axonometria de l'êmbocadura del pont, punts de llum de senyalització, disposats al llarg de l'ampit amb la secció del pavìment i de les ins- d'aigües amunt, ii.luminen tènuement el paviment. Aquests tal,lacions soterrades. llums són de la casa Bega lbérica, de Barcelona, model 2173.

L'accés al pont des de cada marge es va resoldre amb la col.locació d'unes plataformes de pedra que contenen els elements de recollida d'aigua de la pluja. A més, s'hi van posar unes baranes de ferro formades per tres peces de bar- rots verticals col.locades en retranqueig, que permeten el pas còmode dels vianants però que impedeixen el trànsit rodat, per tal d'evitar vibracions i sobrecàrregues perilloses. Els automòb¡ls, ara, transiten pel vef pont del 1884. RUGMN

La fàbrica del pont, un cop acabats els treballs de restauració. Foto: Joan Fran- cés, abrìl de 1987. Pont Vell de Castellbell i el Vilar

Bibliografia

C¡noús, S.: Espiritualitat montserratina de Terrassa, ferras- sa, 1947, p. 1 5, 56-57. Crnlcr Perlcen, A.: L'an gòt¡c català. L'arquitectura, segles w-xvt, Barcelona, 1979, p. 36. GR¡ssor, Llufs oe: , dins ON Diseño, 102, Bar-

celona, 1 989, p. 1 1 8-1 21 . S¡nRer r ARaós, J.:

Aspecte de la caixa del pont, amb el nou paviment de formigó i franges de pedra de marès. Foto: Arxiu GMN, 8 de febrer de 1 987. Un altre aspecte de la caixa del pont amb els punts de llum encastats a un \ dels ampits. Foto: Arxiu GMN, 10 de fe- brer de 1 987. Visió de conjunt aigües avall. Al fons, Montserrat. Foto: Joan Francés, 13 d'a- bril de 1987. Puente Viejo de Castellbell i el Vilar

113 lnformación básica del elemento Descripción del elemento siglos. Consta de cuatro arcos de med¡o punto.de luces desF La caja o tablero del puente t¡ene una anchura de 2.80 me- guales. Siguiendo la numeración del 1 al 4, a partir de la mar- tros, La anchura máxima de la construcc¡ón incluyendo los Comarca: Bages. El Pont Vell lpuente viejo) está situado al lado del barrio de gen derecha (siempre mirando aguas arr¡ba), se pueden des- pretiles, alcanza 3,55 m. La excavación arqueológica puso de Burés, el más septentrional de los núcleos de población que tacar las s¡gu¡entes característicAs: Todos los arcos, excepto manifiesto !a presencia de cuatro pavimentos superpuestos, Munic¡pio: Casrellbell ¡ el Vilar constituyen el municipio de Castellbell i elVilar. Este térm¡no el número 1, tienen doble rosca de dovelas, lo que parece dos de cantos rodados, uno de losas y el existente antes de ocupa una extensión de 28,19 km2 en la orilla derecha del ind¡car que la fecha de construcción no es la m¡sma que la la restaurac¡ón. de unos 30 cm de grosor, mezcla de piedra, Localizac¡ón: Sobre el río Llobregat. en el sector septentric Llobregat, aguas arriba, y se encuentra en el área de la Serra- del resto de los arcos. El grosor del intradós de los arcos hormigón y asfalto, fruto de sucesivas reparaciones. El pavi- nal del pueblo de Castellbell, en la zona inmediata al barr¡o de lada Pre-litoral, cortada de norte a sur por el río. Al suroeste, también varía en cada caso. Se trata de una necesidad cons- mento de losas presentaba d¡versas reparac¡ones. En algu- Burés. dominando orogénicamente la zona, se eleva la montaña de tructiva, ya que las presiones y tensiones que sopona cada nos puntos, concretamente en la clave y en la zona inmedia- Montserrat. El munic¡p¡o l¡mita, al norte, con el térm¡no de arco son diferentes en razón de su luz y su altura. La luz ta que da a la margen derecha, quedaba v¡sible el enradós Tìpología: Puente medieval, en forma de (esquena d'aseD Castellolí. al este con el de Sant Vicenç de Castellet. al sur tambìén es d¡ferente: el más grande es el arco número 3, de los arcos- (albardilla), con cualro arcos de med¡o punto. con el de Monìstrol y al oeste con el de Santa Cecília. La con 30 m de anchura; los otros miden 9,25 m (arco número vegetación de la zona consiste básicamente, en pinos, enci- 1); 19,10 m (número 2) y 19,80 m (número 4). En el arco A pesar de las reparaciones necesarias que se han tenido êpoca: 1452, hecho constru¡r por Bernat sa Rocha, señor de nas y garriga. número 2 se observa una corrección de la dirección de su que realizar. el puente no ha sufrido grandes alteraciones a lo Castellbell. arranque. largo de estos cinco siglos de existencia, ìo que hace que se En este paraje se pueden diferenciar tres grupos de materia- le considere como una de las obras más importantes de la Transformaciones: Siglos xvr al x(. les. El prÌmero es de aren¡sca. del triás¡co, utilizada para la Los arcos descansan sobre tres pilâres de sección rectangu- ingeniería gót¡ca c¡vil que mejor se ha conseruado en Cata- construcción, aunque no sea de excesiva calidad ya que se lar y de anchura diferente: 3,97 m, 5.58 m y 5,05 m. Su fac- lunya. MCB/RL Uso pr¡m¡tivo: Paso de vehículos y viandantes. erosiona con facilidad. Es la p¡edra que se utilizó para hacer el tura es homogénea, lo que nos permite suponerlos contem- puente antiguo. Hay también conglomerados y, en las zonas poráneos. Hay que señalar que el pilar número 1 descansa Noticia histórica Uso actual: Paso de viandantes. inmediatas al río, terrazas formadas por lâs aportaciones del sobre una banqueta de cimentación, lo mismo que la parte Llobregat en sus márgenes. del estrìbo izquierdo que mira hacìa el río. La explicación de Un documento de 1452 da noticias de la construcc¡ón de un Propiedad: Ayuntam¡ento de Castellbêll i êl Vilar este hecho pìrede ser que en estos dos puntos seguramënte puente sobre el Llobregat en el término de Castellbell, gra- Hasta el sìglo pasado, la fuente de vida de los hab¡tantes de había t¡erra cubriendo la roca del subsuelo, lo que haría nece- cias a la iniciativa de Bernat sa Rocha, señor del lugar. Opina- la localidad era la agricultura de secano. A finales del s¡glo XrX, sar¡o excavar una trinchera para cimentar los elementos cita- mos que esta notic¡a se podría relacionar con el levantamien- lnformación básica de la intervención la industr¡â de hilados y tejidos sustituyó esta act¡vidad como dos. Las banquetas son vis¡bles todavía hoy porque se ha to del Puente Viejo. Además, la tipologÍa del elemento con- base económica fundamental del municipio. Una de las fac- produc¡do una fuerte erosión en el terreno. Por otra parte, el cuerda bastante con la citada fecha. aunque existen otros Tipo de interuención torías de algodón, la fábrica Burés, dio origen a la formación estribo se encontraba descalzado sobre la roca, así como los parecidos más antiguos. En todo caso, no se conoce n¡nguna Restaurac¡ón y consolidación de las panes estructurales. de la barriada del mismo nombre de la orilla derecha del río, muros de contención de tierras que se localizan en la margen notic¡a anterìor al siglo w referida a ningún otro puente en Limpieza de los paramentos. Formación de pav¡mento nuevo próxima al puente viejo. Este auge del sector secundario se izquierda. este lugar. Por otra parte, la homogeneidad de la fábrica ori- e instalac¡ón de canalizaciones nuevas y alumbrãdo. lnvesti- tiene que considerar dentro del proceso de industrialización ginal conseruada indica que se hizo ex noyo y de una sola gación documental y arqueológica. que tiene como eje el Llobregat, que es utilìzado como fuen- Los pilares están reforzados con tajamares triangulares esca- vez.. En aquel momento el puente tenía las características (la te de energía primaria. lonados en el remate altura del cual es super¡or al punto fundamentales que se han manten¡do hasta hoy: era de es- Estudio inicial de arranque de los arcos) y por espolones rectangulares. Cu- quena d'ase (albardilla), con arcos casi de medio punto, de Leonardo Fernández Troyano, ingeniero (Estudio Fernández En Castellbell i el Vilar, el río dìbuja dos meandros, el más riosamente, el nivel consegu¡do por la última avenida del Llo- luces desiguales y doble rosca de dovelas. La obra se realizó (en Casado. S.A. Madrid). 1982-1984. septentr¡onal de los cuales fue el punto escog¡do para la bregat los ¡nicios de los años sesenta) fue superior a la con sillares de piedra arenisca, unidos con mortero de cal. El puede que, construcción del puente, debido a la proxìmìdad de las dos altura del tajamar. Este hecho atr¡buirse a en la extradós de los arcos estaba relleno con cantos rodados que Proyecto y direcc¡ón de la obra or¡llas. En este punto las márgenes se encuentran a un n¡vel actualidad, se han constru¡do sucesivos embalses, lo mezclados con ârgamasa bien compacta. Los pretiles eran Pablo Carbó y Anton¡ González, arquitectos. Josep M.a Mo. d¡ferente, ya que la derecha (aguas arriba), constituida por provoca, en el caso de desbordamiento o rotura de estos, conlinuac¡ón de los paramentos laterales del elemento y, que reno Lucas. aparejador. una de las terrazas fluvialès, está más baja que la ¡zqu¡erda. la avenida tenga un alcance supêr¡or al de antes. aunque no se han conservado, podemos deducir que medían Empresa constructora: PTC. Madrid (trabajos iniciales de Esta últ¡ma, punto por un metro de altura aproximadamente. El pavimento era de al ser el más afectado la acción erosì- Los tímpanos o enjutas son ciegos y.no existen indicios de l¡mpieza). Coprhosa. Granollers. va del río, y y, cantos pequeños y alargados, divididos cada dos metros y es mucho más abrupta alta a causa de la falta que hayan existido arcos de descarga. Los cotrespond¡entes Electric¡dad: Solermon, S.A. Vic. aluvìones depos¡tados puede medio o tres por una línea de losas transversales al eje del de en esta zona, se ver con a los pilares 2 y 3 presentaban grietas debidas a la presión y Trabajos de fundición: Fundic¡ó Colomer. S.A. Barberà del claridad la aren¡sca del subsuelo. puente. La colocación de estas separac¡ones co¡ncidía con al asentamiento de éstos. El tímpano del pilar número 1 Vallès. los lugares en los que estaban los desagües. muestra dos tipos de paramentos, uno realizado con sillares Cerrajería: Alfred Masdeu. Santa Eulàlìa de Riuprimer. No hay duda de que el lugar escogido para la construcción unidos con mortêro de cal, característ¡ca generaì del puente" Fue probablemente en el siglo xvr cuando se colocó un nue- lnstãlaciones: Candi Broset Baulemas. Santa Eulàlia de Riu- del puente es uno de los puntos obligados de paso, como y el otro {desde el arranque del arco t hasta el centro del vo pavimento. Era de piedras de río y losas, dividido transver- primer. demuestra la existenc¡a de otros tres puentes. cas¡ inmed¡a- extradós del pilar 1), hecho con cantos rodados y p¡edras salmente cada se¡s metros por lÍneas dobles de piedras alar Piedra: Evarist Dodas. Vic. tos al ant¡guo: el del ferocanil de la línea Barcelona-Manresa más pequeñas sin tallar, unidas con mortero de cal y t¡erra. gadas (a la derecha) y losas (a la izquierda). En el centro y en Refueno estructural: Fondedile. S.L. Barcelona. (inaugurada entre 19]2 y 1924), el de la carretera C-1411, Esto hace pensar que es preciso considerar dos etapas suce- sentido Iongitudinal, presentaba una hilera de losas grandes. Maquetista: Anna Alvaro MÌllán (1986). que también va a Manresa. y el Pont Nou (puente nuevo), sivas en el arco número 'i. Sabemos que en aquel s¡glo el puente era muy trans¡tado y DelÌneación: Joan Manuel Masó, Maite Gómez, Jordi Serra. inaugurado en 1 884. construido para aligerar el tráf¡co que. que se cobraba peaje por atraversarlo. lncluso existía una Fecha proyecto: Enero 1g8s-nov¡embre 1986. procedente de Terrassa, hacia por se dirìgía Manresa el Pont Los pretiles son continuación de los paramentos del puente. penalización para aquellos a los que se sorprendía pasándolo Realización obra: Enero 198$enero 1987. Vell. El de aguas arr¡ba t¡ene 40 cm de grosor; el otro presenta gratu¡tamente: los hombres eran desprovistos de la ropa y Presupuesto: 20.1 70.782 pesetas. una anchura que oscila entre los 35 y 39 cm. desde el arco las mujeres del pañuelo de la cabeza. El 't0 de agosto de La ¡mportancia y la necesidad de la construcción de un puen- númerò 1 al 4. También son diferentes en aìtura: el prìmero 1 61 4, un tal Pere Planes envió una carta a los manresanos. lnvest¡gación histórica te en por esta zona en época medieval se acredìta dos razo- tiene unos 5 cm más. Este hecho se debe seguramente a la en la que les desaf¡aba a muerte con tal de acabar con el Dirección: Albert López Mullor, arqueólogo. nes: por lado, que un el hecho de el Llobregat constituía una intención de proporciônar una resistencia mayor en la parte abuso del pago del pontaje. Como resultado de su osadía, Excavación arqueológìca y fuentes documentales: Montse. vía natural de penetrac¡ón desde la costa al inter¡or, paralela a del puente que más directamente se enfrenta con el empuje fue descuartizado. trat Caballero Bassedes, arqueóloga. la cual corría una de las vías romanas que cruzaban la Serala- de las aguas. Hay que destacar dos aspeclos: los pret¡les Fecha: Mayo 1986. (la da Pre-litoral en dirección a Manresa otra pasaba por lgua- correspondientes al arco número 1 están constru¡dos con En el siglo xvilt desapareció el arco número 1 (el primero de la laday el Coll de Ça Maçanal y, por otro lado, el hecho de que cantos rodados y piedrecitas sin tallar, mientras que el resto derecha, mirando aguas arriba). Este hecho se ha asoc¡ado Montserrat se convin¡era en un importante centro rel¡gioso sigue las cracteríst¡cas constrilctivas de los otros tímpanos y con la notic¡a documental según la cual, en 1719, el castillo al que se dirigían contìnuas peregrinaciones, que necesaria- pilares, a base de sillares de piedra arenisca unidos con mor- de Castellbell fue ¡ncend¡ado por su propietario. J. d'Amat y mente debían cruzar el río. Esto impulsó la construcc¡ón de tero de cal muy compacto. Parece evidente que los pretiles de Planells, marqués de Castellbell. para impedir que los mi- vías de comunicación. con la ejecucìón de las obras necesa- sobre el arco número 1 no son contemporáneos de los otros.' gueletes franceses se apoderasen de é1. Suponemos que, al rias, y el manten¡miento en buen estado de las que ya había. mismo tiempo que destruía la fortaleza, inutilizó el puente La parte super¡or de los pretiles está realizada con piedras y para dificultar el avance enemigo. Seguramente, al poco El puente t¡ene la forma de los llamados tradicionalmente de ladrillos, lo que ìndìca que ha sido modificada o rehecha. Los t¡empo de acabarse la guerra, el arco se rêhizo adoptando esquena d'ase (albardilla). Su fábrica es bastante homoge- correspondientes al arco 4 y parte del pilar 3 no disponen de práct¡camente el aspecto que ahora t¡ene. El pavimento que nea, salvo en algunos puntos en los que se ponen de man¡- piedras sobresalientes en la base. como sucede en los-preti- se colocó era de cantos pequeños dispuestos sin orden, con fiesto las reparaciones que se han realizado a lo largo de los les situados sobre los arcos 2 y 3. una línea de piedras más grandes en el centro. Puente Viejo de Castellbell i el Vilar

114 Tanto este suelo como el del siglo xvt sufrieron reparaciones El Servicio, a peticìón del Ayuntam¡ento, encargó un estudio muy numerosas ya que se utilizaron hasta nuestra centuria, de d¡agnosis y un pr¡mer proyecto de reparación estructural en la que el puente se asfaltó. Por otro lado, con la ¡nstala- al ingeniero Leonardo Femández Troyano, del estud¡o Fer- c¡ón de la fábr¡ca textil Burés en la margen derecha del río en nández Casado de Madrid; en base a este primer estudio se el año 1874, se hicieron pasar dentro de la caja hasta tres redactó el proyecto definitìvo. La obra comenzó con la exca- cañerías de servicio. También, debido al incremento del trán- vación arqueológ¡ca de estos sectores ya que podían ser al- sito que soportaba el puente, .1884 en se construyó otro pa- terados por las reparaciones. Después se proced¡ó a reparar ralelo a él más arriba. Desde entonces el elemento gótico se las cañerías que descansaban sobre la caja a la vez que se denomina PontVelly el moderno (puente PontNou Nuevo). limpiaban de vegetación los muros, tajamares y estribos y MCBiALM se retiraba la maleza acumulada en estos puntos y en el entomo inmed¡ato. Trabajos de arqueología Para completar los espacios vacíos entre el terreno y los es- tr¡bos descalzos, se optó por un t¡po de reparac¡ón no apa- La excavación de ¡os puentes med¡evales puede parecer un rente, ya que su escasa entìdad cuantìtat¡va y formal no justi- poco exótico y, de hecho, nuestro Servicio es la ún¡ca institu- ficaba diferenciar los materiales que ción que ha realìzado investigac¡ones de este t¡po; primero era necesar¡o aportar a la fábrica primitiva. Se completaron los paramentos de p¡e- en la Pobla de Lillet. después en Castellbell y el Vilar y, en el dra. prolongando las hiladas hasta enlazar de nuevo con el verano de 1 989, en el puente viejo del pont de V¡lomara. Sin terreno, y se realizó un rejuntado general. Prev¡amente embargo, estos trabajos no son ni mucho menos una espe. se refozó el terreno med¡ante una cimentación y cie de lujo científ¡co, ya que han proporcionado una interê. oculta se re- llenaron con hormigón armado los ¡nterst¡cios sante ¡nformac¡ón que, sin excavar, se habría perdido para de los muros. s¡empre. EI mismo crìterio se adoptó para la reparación de las zonas más dañadas de los muros, enjutas, tajamares y pretiles. Fueron desmontados y se El método ut¡lizado fue muy parecido en todas las ocasiones. sustituyeron los sillares deterìora- dos por otros de la misma piedra. dimensiones y En primer lugar, se ha realizado el análisis morfológico del labra. Antes paramentos elemento, acompañado de los levantamientos planimétr¡cos de rehacer los externos de los muros y enjutas, se procedió al saneamiento pert¡nentes y el fichaje de Ias unidades estratigráf¡cas, consi- de los materiales de relleno y a su consolidac¡ón derando como tales todas las estructuras dìacrónicas del con hormigón ciclópeo de monero de cal y mampostería p¡edra. paramentos puente. Todo esto acompañado de los estudios de docu- de Los vert¡cales y los ¡n- tradoses poster¡ormente mentac¡ón y t¡pología. Una vez elaboradas las hipótesis so- de los arcos fueron rejuntados con mortero de pórtland bre Ia evoluc¡ón histórica de la obra de ingeniería, se pasó a la caly cemento coloreado con p¡gmentos naturâles. excavación propiamênte d¡cha. La pr¡mera etapa consistió en la apertura de una serìe de calas en lugares sign¡ficativos: donde la fábrica denotaba un cambio de aparejo o bien cada Las gr¡etas longitudinales de los intradoses de los arcos fue- c¡erto número de metros, para descubrir los rasgos más es- ron sellados con mortero de pórtland; para evitar que se condidos. Esta operac¡ón proporcionaba una estrat¡grafía cla. abriesen de nuevo, se cosieron los paramentos externos de ra de todas las zonas del elemento y, en muchas ocasiones, doble rosca de dovelas con el sistema patentado por Fonde la evidencia de los primeros cambios históricos. dile, a base de perforaciones entrecruzadas de 22 mm de d¡ámetro y la introducción al tresbolillo de una estructura de Conro los pavimentos de los puentes suelen ser muy consis- barras de acero de 20 mm y el posterior macizado con inyec- tentes y. una vez conocida la sucesión. es relativamente fácil ción de cemento expansivo. dist¡nguirlos, aunque sea necesario extraerlos con medios mecánicos, la segunda etapa los de trabajos se realizó apro- En la caja, después de colocar las nuevas instalaciones y vechandô las obras de restaurac¡ón. Así, se siguió minucio- conducciones de agua y electricidad. se procedió a formar un samènte el trabajo de los albañiles, se acabó de documentar nuevo pavimento. En este caso se renunció a cualquier mi- los cortes est'ratigráficos y se pudo recoger el escaso ma- metìsmo por entender que el nuevo uso aconsejaba desest! terìal cerámìco que suele aparecer después de cribar las mar los pavimentos añtiguos que se habían identificado t¡erras, en la excavación. Por otra pane, desde el punto de vista formal, el nuevo pav¡mento podía const¡tu¡r una aportación a nuestra En Castellbell la excavación realizada de esta forma puso de época con una ent¡dad formal y d¡mensión suf¡cientes y sin man¡f¡esto la morfología, extensión y duración aproximada que, a causa de su ub¡cación en el monumento, alterase en de cada uno de los pavimentos. También permitió conocer ningún caso la armonía del conjunto. El nuevo pavimento es las característ¡cas de los pretiles originales y de los recons- de hormigón armado con un acabado superf¡c¡alde hormigón tru¡dos, determinar la posic¡ón de los desagües y, lo que es cepillado y enmarcado por tres franjas longitudinales de pie. más ¡mportãnte, descubrir la fecha y las causas de la des- dra arenisca; la central, situada sobre las conducciones de trucción y posterior refección del arco n.o 1. En este caso se agua, perm¡te su registro. Estas conducciones están fijadas renunc¡ó a excavar en la base de los estribos de los arcos, ya con abrazaderas de hierro galvanizado y almohad¡lladas con que era evidente que no podían darnos información alguna arena. Once puntos de luz de señalización. dispuestos a lo porque faltaban estratos asociados. No fue así en la Pobla de largo del pretil de aguas arriba, iluminan teiìuemente el pav¡- Lillet. donde, en los sedimentos adosados al único arco del mento. Estas luces son de la casa Bega lbérica. de Barcelo- puente actual. se encontraron los restos de otro arco orìginal, na, modelo 2173. hoy desaparecido. MCB/ALM

El acceso al puente desde cada margen se resolvió mediante Descripción de las obràs la colocación de unas plataformas de piedra que contienen los elementos de recogida de agua de lluvia. Por otra parte. A principios de la década de los ochenta, el puente mostraba en las embocaduras del tablero se colocaron unas barandas problemas estructurales importantes (el intradós del arco se de acero.formadas por tres p¡ezas de barrotes verticales co- abría, los estrìbos se habían descalzado por efecto de la ero- locadas en retranqueo. que permiten el paso cómodo a los sión producida por las frecuentes crecidas del río) y de uso viandantes pero que ¡mp¡den el tráns¡to rodado, para evitar (el pav¡mento era ¡ntransitable, las instalaciones habían enve. v¡bracìones y sobrecargas peligrosas. Los automóv¡les, aho- jecido). ra, trans¡tan por el vecino puente de 1 884. RUGMN