Pont Vell de Castellbell i el Vilar 107 Dades bàsiques de l'element Comarca: Bages a Olot Municipi: Castellbell iel Vilar aBergo Localització: Sobre el riu Llobregat, al sector septentrìonal del aSolsono poble de Castellbell, a la zona immediata al bani de Burés. a Vic Sonto Colomo Tipologia: Pont medieval en forma d'esquena d'ase amb de Fornés quatre arcs de mig punt. Època: 1452, fet construir per Bernat sa Rocha, senyor de aMqñreso Casrellbell. f cnsreueelr r EL vrLAR alguolodd Transformacions: Segles x¡l al >x. aMdrlorêll Ús primitiu: Pas de vehicles i de vianants. Sont Feliua Ús actual: Pas de vianants. avilofronco del Prop¡etat: Ajuntament de Castellbell i el Vilar i lo Geltrú Dades bàsiques de la intervenció Tipus d'intervenció Restauració i consolidació de les parts estructurals. Neteja dels paraments. Formacìó de paviment nou ¡ ¡nstal.lació de canalitzacions noves i d'enllumenat. Recerca documental i arqueològica" Estudi inicial f1 Leonardo Fernández Troyano, enginyer (Estudio Fernández Casado. S.4., Madrid). 1982-1984. Projecte i direcció d'obra Pablo Carbó i Antoni González, arquitectes, Josep M. More- no i Lucas, aparellador. Empresa constructora: PTC. Madrid (treballs inicial de nete- ja). COPRHOSA. Granollers. p Electr¡citat: Solermon, S.A. Vic. Treballs de fosa: Fundició Colomer, S.A. Barberà del Vallès. it Manyeria: Alfred Masdeu. Santa Eulàlia de Riuprimer. lnstal.lacions: Candi Broset Baulemas. Santa Eulàlia de Riu- primer. Pedra: Evarist Dodas. Vic. Reforçament estructural: Fondedile, S.L. Barcelona. Maquetista: Anna Álvaro i Millán (1986). Delineació: Joan Manuel Masó, Maite Gómez iJordi Sena_ Data projecte: Gener 1985-novembre 1986. Realització obra: Gener 1985gener 1987. Pressupost : 20.1 7 0.7 82 pessetes Recerca històrica Direcció: Albert López i Mullor. arqueòleg. Excavació arqueològica ¡ fonts documentals: Montserrat Ca- ballero Bassedes, arqueòloga. Data: Maig 1986. Foto: Arxiu GMN, 17 de març cìe 1987 Pont Vell de Castellbell i el Vilar 108 Descripció de l'edifici El pont té la forma dels anomenats tradicionalment d'esque- na d'ase. La seva fàbrica és bastant homogènia, llevat d'al- El Pont Vell està situat al costat del barri de Burés, el més guns punts on es posen de manifest les reparacions que hi septentrional dels nuclis de població que constitueixen el ha hagut al llarg dels segles. Consta de quatre arcs de mìg municipi de Castellbell i el Vilar. AQuest terme ocupa una punt de llums desiguals. Seguint la numeració de l'1 al 4, a extensió de 28,19 Km2, a la riba dreia del Llobregat, aigües partir del marge dret (sempre mirant aigües amunt), es po- amunt, ies troba a l'àrea de la Serralada Pre-litoral, tallada de den destacar les següents característ¡ques: Tots els arcs, nord a sud pel riu. Al sudÐest, dominant orogènicament la excepte el número 1, tenen doble rosca de dovelles, la qual zona, s'aixeca la muntanya de Montserrat. El municipi limita, cosa sembla indicar que la data de construcció no és la ma- al nord, amb el terme de CastellolÍ, a l'est amb el de Sant teixa que la de la resta dels arcs. El gruix de I'intradós dels Vicenç de Castellet, al sud amb el de Monistrol ia l'oest amb arcs també varia en cada cas. Es tracta d'una necessitat el de Santa Cecília. La vegetació de la zona cons¡steix, bàsi- constructiva, ja que les pressions i tensions que pateix cada cament, en pins, alzines i garriga. arc són d¡ferents per raó de la seva llum i alçada. La llum també és diferent: el més gran és l'arc nrimero 3, amb 30 m paratge En aquest es poden diferenciar tres grups de mat+ d'amplada; els altres fan 9,25 m (arc número j); 19,10 m rials. El primer és de pedra de marès, del triàsic, utilitzada (número 2) i 19,80 m (número 4). A l'arc número 2 s'observa per a la consTrucció, encara que no sìgui de massa bona qua- una correcció de la direcció en el seu arrencament. litat ja que s'erosiona amb fac¡litat. És la pedra que es va fer servir per fer el Pont Vell. Hi ha també conglomerats i, a les Els arcs descansen sobre tres pilars de secció rectangular i zones immed¡ates al riu, terrasses formades per les aporta- d'amplada diferent: 3,97 m, 5,S8 m ib,ob m. La seva factura cions del Llobregat als seus marges. és homogènia, la qual cosa ens permet suposar-los contem- poranis. Cal assenyalarque el pilar nrlmero 1 descansa sobre Fins al segle passat, la font de vida dels habitants de la locali- una banqueta, com també ho fa la part de l'estrep esquerre tat era l'agricultura de secà. A final del segle xrx, la indústria que mira cap al riu. L'explicació d'aquest fet pot ser que en de filats i teixits va substituir aquesta activ¡tat com a base aquests dos punts segurament hi havia tena cobrint la roca econòmica fonamental del municipi. Una de les factories de del subsò|, la qual cosa faria necessari excavar una trinxera cotó, la fàbr¡ca Burés, va donar origen a la formació de la per fonamentar els elements esmentats. Les banquetes són barriada del mate¡x nom a la ribera dreta del riu, pròxima al visibles encara avui perquè hi ha hagut una forta erosió del Pont Vell. Aquest apogeu del sector secundari s'ha de consi- terreny. A més, l'estrep es trobava descalçat sobre la roca, procés derar dins del d'industrialització que té com a eix el com també els murs de contenció de terres que es localit- Llobregat, el qual és utilitzat com a font d'energia primària. zen al marge esquerre. A Castellbell ì el Vilar el riu dibuixa dos grans meandres, el Els pilars estan reforçats amb tallamars triangulars escalo- méS septentr¡onal dels quals va ser el punt escollit per a la nats en el coronament (l'altura del qual és superior al punt construcció del pont, a causa de l'aproximació de les dues d'arrencament dels arcs) i per esperons rectangulars. Curie. ribes. En aquest punt els marges es troben a un nivell dife. sament, el nivell assolit per la danera avinguda del Llobregat rent, ja que el dret (aigues amunt), constitujT per una de les (a l'inici dels anys seixanta) va ser superior a l'altura del talla- terrasses fluvials, és més baix que l'esquerre. Aquest darrer, mar. Aquest fet pot atribuirse a què, en l'actual¡tat, s'han com que és el punt més afectat per l'acció erosiva del riu, és construrt successius embassaments, la qual cosa provoca, molt més abrupte i alt ¡, a causa la manca de d'al.luvions en el cas de desbordaments o trencament d'aquests, que dipositats en aquesta zona, es pot veure amb claredat la pe. l'avinguda tingui un abast superior que abans. dra de marès del subsò|. No hi ha dubte que el lloc triat per a la construcció del pont Els timpans o carcanyols són cecs i no hi ha indicis que hi és un dels punts obligats de pas, com ho demostra l'existèn- hagués mai arcs de descàrrega. Els corresponents als pilars cia d'altres tres ponts, gairebé immediats al vell: el del ferro- 2 i 3 presentaven esquerdes degudes a la pressió i a I'assen- '1 carril de la línìa Barcelona-Manresa (inaugurada entre 1912 i tament dels pilars. El timpà del pilar número mostra dos 1924), el de la carretera C-l411, que també va a Manresa, i tipus de paraments, un fet amb carreus units amb morter de calç, característica general del pont, i l'altra (des La zona del barri de Burés de Castellbell el Pont Nou, inaugurat el 1884, constrult per alleugerir el de l'arrenca- ha constituiÏ un enclavament idoni per a trànsit que, procedent de Terrassa, es dirig¡a cap a Manresa ment de l'arc 1 fins al centre de l'extradós del pilar 1), fet la construcció de ponts sobre el Llobre- pel Pont Vell. amb còdols i pedres més petites sense tallar, unides amb gat. En primer terme, el Pont Nou, t, morter de calç ¡ terra. Això fa pensar que cal considerar dues darrere, el Pont Vell i la muntanya de La importància i la necess¡tat de la construcció d'un pont en etapes successives en l'arc número 1. Montserrat. Foto: Joan Francés, 1 3 d'a- aquesta zona en època medieval s'acred¡ta per dues raons: bril de 1987. d'una banda, el fet que el Llobregat constituia una v¡a natural Els ampits són continuació dels paraments del pont. El d'ai- El Pont Vell abans de la intervenció de de penetració des de la costa cap a l'interior, i al seu costat gües amunt té 40 cm de gruix; l'altre presenta una amplada 1984-1986. Foto: SCCM, març de corria paral.lela una de les vies romanes que creuaven la Ser- que oscil.la entre els 35 i els 39 cm, des de l'arc 1 al 4. 1 965. ralada Pre.litoral en direcció a Manresa (l'altra passava per També són diferents en alçada: el primer té uns 5 cm més. La ca¡xa del pont amb el paviment asfal- lgualada i el coll de Ça Maçana) i, d'altra banda, el fet que Això es deu, segurament, a Ia intenció de proporcionar una tat que ten¡a abans de la restauració. Montserrat esdevingués un important centre religiós al qual resistència major a la part del pont que més directament Foto: SCCM, 20 de setembre de 1 982.