<<

Gran Teatre del Memòria 09/10 Memòria 09/10

Fundació Gran Teatre del Liceu ÍNDEX ÍNDICE

Òrgans de govern 5 Órganos de gobierno

Empreses del programa de mecenatge 11 Empresas del programa de mecenazgo

Temporada artística 17 Temporada artística

Audiovisuals 153 Audiovisuales

La institució 165 La institución

Altres línies d’activitat comercial 177 Otras líneas de actividad comercial

Estadístiques 183 Estadísticas Òrgans de govern Órganos de gobierno

Patronat de la Fundació 6 Patronato de la Fundación

Comissió Executiva 7 Comisión Ejecutiva

Comitè de Direcció 8 Comité de Dirección

Consell d’Assessorament Artístic 9 Consejo de Asesoramiento Artístico Patronat de la Fundació Comissió Executiva Patronato de la Fundación Comisión Ejecutiva

President Vocals representants de la Societat del President Vocals representants de la Societat del Gran Presidente Gran Teatre del Liceu Presidente Teatre del Liceu José Montilla i Aguilera Vocales representantes de la Sociedad del Lluís Noguera i Jordana Vocales representantes de la Sociedad del Gran Gran Teatre del Liceu (des de setembre de 2009) Teatre del Liceu Vicepresidents Manuel Bertrand i Vergés Manuel Bertrand i Vergés Vicepresidentes Félix Millet i Tusell (fins setembre de 2009) – Vocals representants de la Generalitat Félix Millet (fins setembre 2009) – Mercedes Elvira del Palacio Tascón Javier Coll Olalla de Catalunya Javier Coll Olalla Jordi Hereu i Boher José María Coronas i Guinart Vocales representantes de la Generalitat Antoni Fogué i Moya Maria Vilardell i Viñas (fins desembre de 2009) – de Catalunya Vocals representants del Consell de Mecenatge Manuel Busquet Arrufat Lluís Noguera i Jordana Vocales representantes del Consejo de Mecenazgo Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Eduard Voltas i Poll Josep Vilarasau i Salat Vocales representantes de la Generalitat de Catalunya Vocals representants del Consell de Mecenatge Josep Ferrer i Sala Joan Manuel Treserras i Gaju Vocales representantes del Consejo de Mecenazgo Vocals representants del Ministerio de Cultura Joan Rigol i Roig Josep Vilarasau i Salat Vocales representantes del Ministerio de Cultura Director General Josep Ferrer i Sala Mercedes Elvira del Palacio Tascón Director General Vocals representants del Ministerio de Cultura César Alierta Izuel Félix Palomero González Joan Francesc Marco i Conchillo Vocales representantes del Ministerio de Cultura Leopoldo Rodés i Castañé Joan Rangel i Tarrés Vocals representants de l’Ajuntament Secretari Félix Palomero González Director General de Barcelona Secretario Director General Vocales representantes del Ajuntament Jaume Solé i Janer Vocals representants de l’Ajuntament de Barcelona Joan Francesc Marco i Conchillo de Barcelona Vocales representantes del Ajuntament de Barcelona Jordi Martí i Grau Interventor Jordi Martí i Grau Secretari Marta Clari i Padrós Interventor Marta Clari i Padrós Secretario Joan Guerrero i Luque Jaume Solé i Janer Vocal representant de la Diputació de Barcelona Vocal representant de la Diputació de Barcelona Vocal representante de la Diputació de Barcelona Vocal representante de la Diputació de Barcelona Interventor Bartomeu Muñoz i Calvet Bartomeu Muñoz i Calvet (fins novembre de Interventor (fins novembre 2009) – 2009) – José Manuel González Labrador Joan Guerrero i Luque José Manuel González Labrador

6 7 Comitè de Direcció Consell d’Assessorament Artístic Comité de Dirección Consejo de Asesoramiento Artístico

Director General Director de Recursos Humans MEMBRES DEL GRAN TEATRE DEL LICEU ASSESSORS Director General Director de Recursos Humanos MIEMBROS DEL GRAN TEATRE DEL LICEU ASESORES Joan Francesc Marco Jordi Tarragó Director General Xavier Albertí Director Artístic Cap de Gabinet de la Direcció General i Director General Músic, compositor i director d’escena Director Artístico Relacions Institucionals Joan Francesc Marco Músico, compositor y director de escena Joan Matabosch Jefa de Gabinete de la Dirección General y Relaciones Institucionales Director Artístic Carles Riera Directora Econòmico-Financera Rosa Bassedas Director Artístico (fins novembre 2009, baixa per defunció) – Directora Económico-Financera Joan Matabosch Pilar Figueras Ana Serrano Cap del Servei Assessoria Jurídica Professora de música i Secretaria general de Jefe del Servicio Asesoría Jurídica Director Musical l’Associació Internacional de Ciutats Educadores Director Tècnic Jaume Solé Director Musical Profesora de música y Secretaria general de la Director Técnico Michael Boder Asociación Internacional de Ciudades Educadoras Xavier Sagrera Director Musical Director Musical Director del Cor Manuel Forcano Director de Producció i Gires Michael Boder Director del Coro Poeta i traductor. Vicepresident segon del Consell Director de Producción y Giras José Luis Basso Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA) Jordi Tort Director Musical convidat Vicepresidente segundo del Consell Director Musical invitado Secretari Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA) Directora de Comunicació Josep Pons Secretario Directora de Comunicación Jaume Solé Anna Maleras Barbara Berini Director del Cor Ballarina i coreògrafa Director del Coro Bailarina y coreógrafa Director de Mecenatge, Comercial, Màrqueting i José Luis Basso Relacions Públiques Ramon Pla Director de Mecenazgo, Comercial, Márqueting y Professor, crític i especialista d’òpera Relaciones Públicas Profesor, crítico y especialista de ópera David Camps Antoni Ros-Marbà Director d’orquestra i Catedràtic Director de orquesta y Catedrático

8 9 Empreses del programa de mecenatge Empresas del programa de mecenazgo Mecenes (Membres del Consell de Mecenatge) Mecenas (Miembros del Consejo de Mecenazgo)

Patrocinadors Patrocinadores

12 13 Protectors Protectores

Benefactors Benefactores Joaquim Molins Macià Alavedra Maria Font de Carulla Josep Oliu Salvador Alemany Magda Ferrer-Dalmau Antonio Portabella Maria Bagués Mercedes Fuster Maria Reig Manuel Bertran José Luís Galí Miquel Roca Manuel Bertrand Francisco Gaudier Francesc Rubiralta Joan Busó Lluís M. Ginjaume Maria Soldevila Joan Camprubí Manuel Grau Ernestina Torelló Rosa Clará Calamanda Grifoll Joan Uriach Guzmán Clavel José Manuel Mas Josep Vilarasau Antoni Esteve Josep Milian Maria Vilardell

14 15 Temporada artística

Òpera 19 Ópera

Dansa 91 Danza

Concerts i recitals 101 Conciertos y recitales

El Petit Liceu 121 El Petit Liceu

Gires 133 Giras

Produccions 147 Producciones Temporada artística Òpera Ópera

20 L’arbore di Diana

27 Król Roger

35 Hypermusic Prologue. A Projective Opera in Seven Planes

40

46

52 La fille du régiment

58 Die Entführung aus dem Serail

63

70 Les mamelles de Tirésias

75 Pikovaia Dama

80 El jugador

85 Doña Francisquita L’arbore di Diana de Vicent Martín i Soler

1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 14 – 10 – 2009

Dramma giocoso en dos actes. Llibret de Lorenzo Da Ponte. Estrena l’1 d’octubre de 1787 al Burgtheater de Viena. Estrena al Gran Teatre del Liceu. Dramma giocoso en dos actos. Libreto de Lorenzo Da Ponte. Estreno el 1 de octubre de 1787 en el Burgtheater de Viena. Estreno en el Gran Teatre del Liceu.

Laura Aikin

· Direcció musical Dirección musical Harry Bicket Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera · Direcció d’escena Dirección de escena Francisco Negrín EDICIONS EDICIONES ALT RES ACCIONS · Escenografia Escenografía Rifail Ajdarpasic i Ariane Isabell Unfried OTRAS ACCIONES · Vestuari Vestuario Louis Désiré · Programa de mà. · Il·luminació Iluminación Bruno Poet · Teresa Lloret: Argument. · Conferència de Giuseppe · Coreografia Coreografía Thomas McManus · Jaume Radigales: “Un cant a la vida”. de Matteis. 28 de setembre · Vídeo Video Joan Rodón / Neorender Studio, S. L. · Juan Carlos Olivares: “Una festa pop”. de 2009 al Foyer. Organitza · Assistent de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena · Llibret. Amics del Liceu. Curro Carreres · Biografies. · Prèvia. Sessió informativa · Assistent d’il·luminació Asistente de iluminación Jono Kenyon · Full informatiu. sobre l’òpera. Tots els dies de · Nova coproducció Nueva coproducción Gran Teatre del Liceu i · Entrevista a Francisco Negrín. funció al Foyer. (Madrid) ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES SERVEIS SERVICIOS · Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu · Edició en DVD. Discogràfica . En venda a la tardor de 2010. · Servei de sobretitulació. · Diana Laura Aikin / Ekaterina Lekhina (2, 6, 8, 14) · Televisió. Televisió de Catalunya. Emissió l’hivern de 2011. · Servei audiovisual a les · Amor / Ana Nebot (2, 6, 8, 14) · Ràdio. Catalunya Música. 5 d’octubre de 2009, en directe. localitats amb visió reduïda. · Britomarte / Geni 1 / Nimfa 1 Ainhoa Garmendia / Elena Copons (2, 6, 8, 14) · Enregistrament en HD. 9 i 11 d’octubre de 2009. · Clizia / Geni 2 / Nimfa 2 Marisa Martins / Anna Tobella (2, 6, 8, 14) · Cloe / Geni 3 / Nimfa 3 Jossie Perez / Gemma Coma-Alabert (2, 6, 8, 14) · Silvio Charles Workman / Andrew Goodwin (2, 3, 6, 8, 14) · Endimió Steve Davislim / John McVeigh (2, 6, 8, 14) · Doristo Marco Vinco / Simón Orfila (2, 6, 8, 14)

20 21 Marco Vinco, Laura Aikin, Michael Maniaci Charles Workman, Laura Aikin

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“El Liceo ha dado en el clavo. Para inaugurar la temporada recuperó una partitura del valenciano Vicen- que conjuga modernidad y sentido del texto. La parte musical estuvo a cargo de Harry Bicket, especia- te Martín y Soler encargando una producción (que llegará en marzo al Real) que apuesta por el pop lista de este estilo, que consiguió una versión coherente, con una orquesta que tuvo muchos momentos ochentero y por el manga japonés. Con una dirección de actores detallista a la cual los intérpretes res- cohesionados y otros en los que faltaba un mayor refinamiento. El reparto destacó especialmente el pondieron admirablemente inmersos en una atmósfera irreal y valiéndose de tecnología teatral puntera y trabajo en equipo, con la presencia de Laura Aikin, soprano que sabe adaptarse a todo el repertorio, de un inteligente uso de la iluminación y del sonido, el director de escena Francisco Negrín trasladó con por su gran inteligencia y musicalidad, superando casi siempre las dificultades existentes. Marco Vinco genio la fábula y la sátira que impregnan a L’ a r b o r e d i D i a n a a tiempos modernos explicando la historia demostró su gran capacidad histriònica, con una voz más interesante en el centro que en los extremos, sin liarla, con el triunfo del amor mundano ante la castidad. (…) Michael Maniaci construyó un Amore hi- mientras que el contratenor Michael Maniaci dio el carácter divertido al personaje de Amor. Completaron larante, controlando cada gesto e imponiendo un timbre de raro atractivo, aunque la estrella de la noche el reparto los tenores Charles Workman, de timbre penetrante, Steve Davislim, con un buen fraseo y el fue la espectacular y elegante Diana de Laura Aikin, poderosa de medios vocales, con una actuación buen trabajo de las tres pupilas de Diana, Ainhoa Garmendia, Marisa Martins y Jossie Pérez, que dina- siempre convincente y capaz de hechizar con su técnica prodigiosa. Marco Vinco fue un Doristo impe- mizaron la escena, con su buen trabajo, expresando sus deseos y dudas.” cable, Steve Davislim destacó más por su bellísimo timbre que por su abuso en el portamento y Charles El Mundo. Albert Vilardell. La modernidad bien entendida. 3 - 10 - 2009 Workman impuso un vozarrón. Perfectamente conjuntadas las tras ninfas de Ainhoa Garmendia, Marisa Martins y Jossie Pérez, con un Harry Bicket brillante en el podio ante una orquesta atenta y transparente.” “Un estreno atractivo visto desde la óptica de recuperar a uno de nuestros más grandes autores y tam- bién por la puesta en escena de Francisco Negrín, que ha creado un envoltorio del siglo XXI para esta ABC. Pablo Menéndez Hadad. Y triunfó el amor. 3 - 10 - 2009 historia sobre el triunfo del amor libre frente al imperio de la castidad impuesta por la rigidez de los pre- “Francisco Negrín y sus colaboradores han tenido una buena idea, trasladando la acción a una visión ceptos morales. (…) La pugna entre las diosas Diana (una aclamada Laura Aikin) y Amor (el estupendo personal del mundo manga hecha con gran cuidado, mediante una escenografía que podía ser una nave contratenor Michael Manici), centra la acción de este mundo de ninfas y pastores con el árbol purificador espacial, con aperturas laterales de gran efecto, con ideas muy logradas como el movimiento de las de la diosa de la castidad en el centro del que cuelgan pantallas de plasma que ofrecen imágenes de manzanas que se iluminan ante el pecado. Además esta complementado con un magnifico trabajo con ramas, frutos y ornamentos barrocos. En este futurista marco, con un colorista vestuario de viñeta, se los cantantes, un vestuario conseguido y una iluminación llena de efectos, que ayudan a una producción, desarrolla esta fantasía pletórica de sensualidad, inocencia y perversión. El elenco estuvo siempre a la

22 23 Marco Vinco, Michael Maniaci Laura Aikin

altura, mostrando un gran nivel interpretativo tanto en lo vocal como en lo actoral. Además de los prota- gonistas, brillaron la vis cómica de Marco Vinco (Doristo) y el despliegue de Steve Davislim (Endimion, el seductor de Diana) y Charles Workman (Silvio), así como la gracia y soltura de las deliciosas ninfas Ainhoa Garmendía, Marisa Martins y Jossie Pérez.”

El Periódico. César López Rosell. Un operístico cómic barroco. 3 - 10 - 2009

“La producción que hemos visto, aunque ha asustado a más de uno porque se ha basado en una cosa tan poco operística como una tecnología audiovisual de estética manga, no ha pasado de curiosa. Pero lo cierto es que la labor de Francisco Negrín ha conseguido mantener la narrativa de la obra y subrayar sus momentos cómicos más logrados; hay ideas (que Diana se meta en la bañera con guantes y brazaletes, o el gracioso perro que incluso suelta ladridos) que pueden ser algo frívolas, pero la verdad es que el espec- táculo ha funcionado muy bien y ha permitido a los espectadores apreciar la calidad de la música de Martín i Soler, cercana a Mozart, sobre todo en la orquestación y, como en las obras de este, formando varias combinaciones vocales, desde las arias de Diana (casi del todo logradas las de Laura Aikin, con profusión de sobreagudos y ornamentos) hasta los cuartetos, quintetos y otras piezas colectivas: subrayemos un cuarteto del segundo acto del bajo Marco Vinco, los dostenores, Workman y Davislim, y la soprano Ainhoa Garmendia como uno de los más hermosos.”

La Vanguardia. Roger Alier. El árbol dio buenos frutos. 4 - 10 - 2009

“Eine Köstlich pralle Opernhandlung, die der Regie eine Fülle von Gestaltungmöglichkeiten bietet. Hier hat Francisco Negrin, das Zepter geschwungen. Mit geschickt eingesetzten Videoinstallationen und Laura Aikin, Michael Maniaci

24 25 Król Roger de Karol Szymanowski

2, 5, 7, 8, 10, 11, 13, 16 – 11 – 2009

Òpera en tres actes. Llibret de Jaroslaw Iwaszkiewicz i del mateix compositor, basat en les Bachae d’Eurípides. Estrena el 19 de juny de 1926 al Teatre Wielki de Varsòvia. Estrena a Espanya. Ópera en tres actos. Libreto de Jaroslaw Iwaszkiewicz y del mismo compositor, basado en las Bachae de Eurípides. Estreno el 19 de junio de 1926 en el Teatre Wielki de Varsovia. Estreno en España.

Jossie Perez, Marco Vinco, Ainhoa Garmendia, Marisa Martins

· Direcció musical Dirección musical Josep Pons Lichterffekten ist es ihm dennoch auf einfach gestalteter Bühne gelungen, der Spielfreude und Theatralik · Direcció d’escena Dirección de escena David Pountney der Sängerdarsteller Raum zu lassen. Die waren ohne Ausnahme hochkarätig: Laura Aikin (Diana) liess · Escenografia Escenografía Raimund Bauer ihren glockenhellen Sopran erstrahlen, bewältigte souverän die kunstvollen Koloraturen. Michael Maniaci · Vestuari Vestuario Marie-Jeanne Lecca begeisterte die Zuschauer in der Rolle des Amor, die ihm auf den Leib geschrieben war. In städig · Il·luminació Iluminación Fabrice Kebour wechselnder Kostümierung, changierend zwischen den Geschlechtern. Übertraf er alle Erwartungen. · Coreografia Coreografía Beate Vollack Ebenson wie Andrew Goodwin (Silvio), Steve Davislim (Endimio) und Marco Vinco (Doristo), die ihre · Assistents de la direcció d’escena Asistentes de la dirección de escena herrlichen Stimmpotenziale seigen konnten. Genauso Ainhoa Garmendia, Marisa Martins und Jossie Geertje Boeden i Marcelo Buscaino Perez als Nymphen, die jede für sich exzellent waren. Das Orchester unter der Leitung von Harry Bicket · Assistent de vestuari Asistente de vestuario Bettina Hinteregger präsentierte die prächtige Musik transparent und vital.” · Assistent de la coreografia Asistent de la coreografía Volker Michl · Nova coproducció Nueva coproducción Gran Teatre del Liceu i Festival de Das Opernglas. Gabriele Helbig. 12 - 2009 · Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu “Laura Aikin singt die Titelrolle mit schöner lyrischeSubstanz und gebührendem Koloraturfunkeln. Aber · Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso sie gibt auch die erzürnte Göttin, die unter Donnergrollen die Furien des Tartarus anruft, mit energischem · Assistents de la direcció musical Asistentes de la dirección musical Gueràssim Nachdruck. (...) Der Sopranist Michael Maniaci als Dianas Geggenspieler Amore ist der Clou der Voronkov i Alfons Reverté Aufführung. Zunächst im Frack mit kurzen Hosen tänzelt und wirbelt er herrlich schrill und tuntig durch · Cor Vivaldi, Director Òscar Boada die Szene, erscheint bald en travestie in Dianas Gewand, dann als Drag Queen mit rosa Perücke und Schliesslich im schwarzen Kleid mit weissen Blüten. Köstlich gackert er die Koloraturen, weiss aber auch · Roger II Scott Hendricks / Artur Rucinski (7, 11) mit berückenden Tönen zu schmeicheln.” · Roksana Anne Schwanewilms / Monika Mych (5, 7, 11) · Edrisi Francisco Vas / Roger Padullés (7, 11) Orpheus. Bernd Hoppe. 1 / 2 - 2010 · El pastor Will Hartmann / Pavlo Tolstoy (7, 11) · Arquebisbe Arzobispo Daniel Borowski / Alexander Teliga (7, 11) · Diaconessa Diaconisa Jadwiga Rappé / Agnes Zwierko (7, 11)

26 27 Will Hartmann, Anne Schwanewilms, Scott Hendricks Anne Schwanewilms

Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera

CONCERT CONCIERTO ALT RES ACCIONS EDICIONS EDICIONES SERVEIS SERVICIOS OTRAS ACCIONES Szymanowski. 15 – 11 – 2009 · Programa de mà · Servei de sobretitulació. · Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Josep Pons · Conferència de Xavier Cester. · Teresa Lloret: Argument. · Servei audiovisual a les · Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu 27 d’octubre de 2009 a · Francesc Cortés: “Quan el Nord va voler mirar al Sud”. localitats amb visió reduïda. · Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso la Sala Romano Gandolfi. · Bartosz Dabrowski: “Szymanowski: èxtasi, malenconia i · Servei d’audiodescripció per Organitza Amics del Liceu. passions secretes”. a persones invidents. 13 de SOLISTES SOLISTAS · Exposició “Bell com jo” al · Gavin Plumley: “Atrapat en la música sensual: l’òpera novembre de 2009. · Soprano Ricarda Merbeth voltant de l’òpera. Del 2 de mediterrània de Szymanowski”. · Mezzosoprano Agnes Zwierko novembre al 30 de desembre · David Pountney: “Els límits de la sensualitat”. · Tenor Pavlo Tolstoy de 2009 al Foyer. Organitza · Babette Karner: “Les orgies no són cap esport públic!”. · Baix Bajo Alexander Teliga Instytut Adama Mickiewicza de · Llibret. Varsòvia. Comissari Tomasz Cyz. · Biografies. Programa · Prèvia. Sessió informativa · Full informatiu · Karol Szymanowski Stabat Mater, op 53 (Merbeth, sobre l’òpera. Tots els dies de · Entrevista a Josep Pons i David Pountney. Zwierko, Tolstoy); Simfonia núm. 3 “El so de la nit”, op 27 (Teliga) funció al Foyer. ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES

· Òpera Oberta. 10 de novembre de 2009. 32 universitats, 1.564 alumnes. · Ràdio. Radio Clásica, 5 de novembre de 2009, en directe. Catalunya Música, 10 de novembre de 2009, en directe. Concert Szymanowski, Catalunya Música, 15 de novembre de 2009, en directe.

28 29 Roger, el rey normando de Sicilia del siglo XII tentado por un pastor misterioso y sensual, bebe del simbolis- mo tanto como del fauvismo, del poswagnerismo cen- troeuropeo como del exotismo de matriz oriental, en una síntesis personal y osada que, sin duda, merece la revalorización de que ha sido objeto en los últimos decenios. Llevar a escena esta complejidad, que, sin embargo, llega al espectador de forma directa y com- prensible, es un ejercicio arduo que la coproducción del Liceo con el Festival de Bregenz, dirigida por David Pountney, afronta admirablemente. La solución parece fácil: un graderío desnudo, con la luz como principal Anne Schwanewilms Will Hartmann, Anne Schwanewilms decorado, el azul para lo apolíneo, el rojo como con- traseña de lo dionisiaco, en medio una sutil gama que La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección) da cuenta de la lucha entre los dos polos. El resto corre a cargo de una milimétrica dirección de actores y de un afinado uso de la tecnología, que permite por un sistema de elevadores sorprendentes apariciones “El segle XX no va deixar de mirar als mites clàssics per sondar l’ànima humana. Tot i que ambientada en la y desapariciones del coro y el cuerpo de baile. En la vertiente musical, el trabajo no es menos esmerado. Sicília cultural del segle XII, Król Roger és una lectura lliure de les Bacants d’Eurípides convertida per Szy- Josep Pons lleva a la orquesta con la confianza de la lección bien aprendida. El coro ha hecho codos para manowski en un retrat de la cruïlla personal i estètica en què es trobava. L’opus magnum del compositor po- aprenderse el comprometido papel, con resultado de sobresaliente. A la altura de todo ello están los solistas. lonès s’estrena a l’Estat en una producció de David Pountney que transmet la força pertorbadora d’aquest Scott Hendricks incorpora un monarca superado por los acontecimientos, pero vocalmente muy firme, mien- pastor dionisíac, daurat de cap a peus com les estàtues de Les Rambles, que apareix en la cort del rei Roger tras que Anne Schwanewilms gradúa con precisión el viaje sin vuelta al desenfreno de la reina Roksana. Will per crear la confusió en una Església inflexible (impactant la imatge de la creu vermella en un cor de negre Hartmann queda en algún tramo sepultado por el envite orquestal, pero el pastor que compone está cargado rigorós) i despertar les pulsions amagades d’un monarca presentat com un histèric que s’arrossega i grimpa de buenos matices. Francisco Vas (Edrisi) completa un reparto de extraordinario nivel. El público del estreno amunt i avall per les grades que conformen l’asèptic decorat únic. Pountney exposa amb claredat la història acogió el espectáculo con entusiasmo, el que merece el verdadero acontecimiento cultural.” per acabar amb una orgia de sang que és fidel a la brutalitat primigènia del mite grec, ja que no a la lectura El País. Agustí Fancelli. Complejidades del acontecimiento. 4 - 11 - 2009 de Szymanowski, més interessat en els ressons crítics i la sensualitat intoxicant del pastor.” “No som, doncs, en el terreny de la Història, sinó en el del Mite. I és així que la posada en escena de Avui. Xavier Cester: Dionisos sagnant. 4 - 11 - 2009 l’anglès David Pountney, que fa uns set anys va dur al Liceu una magnífica producció de The Fairy Queen, “Necesitada como anda la música en Barcelona de noticias de auténtico calado cultural, la arribada al Liceo renuncia al realisme per dur-ho a un terreny abstracte on encara puguem reconèixer la lluita entre la raó i de Król Roger (El rey Roger) debe ser saludada con honores de acontecimiento. Fiel al empeño de dar a l’instint, l’ordre i el caos, l’individu i la societat. Pountney té un gran sentit escènic: sap col·locar els per- conocer obras clave del siglo XX, que en los pasados años ha llevado a la programación a autores como sonatges, sap moure el cor i els ballarins i sap fixar-los amb la força dels grups escultòrics. Tot transcorre Janácek y Britten, el teatro propone ahora esta partitura cumbre del polaco Karol Szymanowski, estrenada en un únic decorat, només unes escales de banda a banda de l’escenari que va transfigurant-se a través en el teatro Wielki de Varsovia en 1926. El interés, como casi siempre, radica en la complejidad. Muy bien de l’esplèndida il·luminació de Fabrice Kebour. L’art de la il·luminació (els colors i l’atmosfera sempre van resuelta en este caso. La complejidad de la obra radica, en primer lugar, en que su aparente sencillez formal semblar pertinents) van fer mudar l’escenari d’acord amb el desenvolupament dramàtic marcat per David encierra en realidad toda la tensión de las vanguardias europeas del momento. (...) Basado en la oposición Pountney, que va ser aplaudit la nit de l’estrena, però, coses del públic del Liceu, menys del que mereix nietzscheana entre lo dionisiaco y lo apolíneo, y tomando como fuente Las Bacantes de Eurípides, Król el seu treball i molt menys que Josep Pons, que, en tot cas, es mereixia una gran ovació per la seva direc-

30 31 ció musical. L’aportació vocal en conjunt va ser notable i cohesionada, destacant els seus protagonistes «reials»: una exquisida Anne Schwanewilms, com a reina, i un coratjós Scott Hendricks, que, amb el rei Roger, va renovar l’èxit obtingut fa dos anys amb La mort a Venècia, de Britten.”

El Punt. Imma Merino. L’art de la il·luminació. 5 - 11 - 2009

“Die schillernde Musik entfaltete Josep Pons mit dem Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu in ihrer ganzen Fabenpracht, ihrem magischen Klangzauber und orgiastischen Taumel. (...) Dieser statische Beginn täuscht freilich, denn der in der bewährten Einstudierung von José Luis Basso glänzend singende Cor del Gran Teatre del Liceu muss zunehmend ausgelassener agieren und sich bis zur Ekstase des Bacchanal steigern. Dieser hohe Anspruch wird fabelhaft erfülit. (...) In dem amerikanischen Bariton Scott Hendricks stand für die Titelrolle ein Sänger von viriler Kraft und beinahe animalischem Timbre zur Verfü- gung. Den Zwiespalt des Königs, die Abgründe zwischen der Anziehung zur dionysischen Trance und der Abwehr zur damit verbundenen Selbstaufgabe verdeutliche er eindrücklich. (,,,) Francisco Vas überzeugle einmal mehr als Edrisi mit charaktervollem Tenor und starker Präsenz. Ein Glücksfall der Besetzung war Anne Schwanewilms als Roxana, die in Bregens krankheitsbedingt nicht singen konnte und hier nun mit flirrendem, reizvoll timbriertem Sopran der Figur die gebührende Aufmerksamkeit verschafft. Ihr blühender Gesang, die mirakulösen Aufschwünge der Stimme und die sich sinnlich verströmenden, verführerischen Melismen im 2.Akt aus dem Off, in welchen sie Roger um Gnade für den Hirten bittet, gehörten zu den vokalen Glanzlichtem der Aufführung, die man hoffentlich bald auf DVD erleben kann.”

Orpheus. Bernd Hoppe. 01 / 02 - 2010

“Scott Hendricks, as King Roger, was remarkable: Along with his singing he displayed an awesome acrobatic ability, leaping up and down the risers on the stage, and often singing on his back or in other awkward positions”

El Paso Times. Ruth Taber. El Liceu in Barcelona puts on spellbinding show. 26 - 12 - 2009

“Gli spettatori hanno mostrato uguale entusiasmo per l’intera compagnia di canto, davvero afiatatissima, e soprattutto per il bravo direttore e concertatore Josep Pons, che aveva il non facile compito di far brillare un Orchestra alle prese con una partitura complessa e oltremodo ricca di colori e di sfumature musicali. Ci è riuscito e la compagine liceista ha messo a segno uno dei suoi più rilevanti esiti degli ultimi tempi. Sugli scudi pure il bravo Coro istruto da José Luis Basso, ottimo dall “Hagios Kyrios” della preghiera iniziale all’estasi voluttuosa dell’atto greco e impegnatissimo anche nell’incedere scenico.”

L’Opera. Marcelo Cervelló-Eroles. 11 / 12 - 2009

Will Hartmann

32 33 Hypermusic Prologue. A Projective Opera in Seven Planes d’Hèctor Parra

27, 28 – 11 – 2009 al Foyer

Llibret de Lisa Randall basat en la seva obra Warped Passages. Estrena el 14 de juny de 2009 al Centre Pompidou de París en el marc del Festival Agora. Estrena a Espanya. Libreto de Lisa Randall basado en su obra Warped Passages. Estreno el 14 de junio de 2009 en el Centro Pompidou de París en el marco del Festival Agora. Estreno en España. Will Hartmann, Scott Hendricks Will Hartmann, Anne Schwanewilms, Scott Hendricks

Hypermusic · Direcció musical Dirección musical Clement Power “Josep Pons pareció simpatizar con la atmósfera, tan vibrante como contemplativa, de Szymanowski, Prologue · Direcció d’escena Dirección de escena Paul Desveaux especialmente en el Stabat Mater, Op. 53 que adornó la primera parte del concierto. La interpretación amb el suport de · Escenografia Escenografía Matthew Ritchie con el apoyo de de esta plegaria alcanzó momentos de magnitud en los que el director catalán puso buena mano al · Realització informàtica musical Realización informática musical Thomas Goepfer, melodismo -sin excesos ni desgana-, hizo hincapié en el equilibrio y resaltó, además, la modernidad IRCAM-Centre Pompidou armónica de la obra. (...) El segundo plato de la tarde recayó en la ejecución de la Sinfonía N. 3, La · Il·luminació Iluminación Laurent Schneegans canción de la noche, Op. 27, de la que el director brindó una lectura expuesta, subrayando el deta- · Direcció tècnica Dirección técnica Frédéric Prin llismo instrumental y toda su complejidad tímbrica, y en la que destacó especialmente el talento del · Enginyer de so Ingeniero de sonido Maxime Le Saux tenor Pavlo Tolstoy.” · Realitzador de vídeo Realizador de video Julien Nesme · Realitzador d’il·luminació Realizador de iluminación Laurent Schneegans El Periódico. Manuel Cereijo. Un riesgo justificado. 17 - 11 - 2009 · Assistent de la direcció musical Asistente de la dirección musical Jean-Michaël Lavoie “En la primera parte oímos a la prestigiosa soprano Ricarda Merbeth (una bayreuthiana de relieve), a la · Ensemble Intercontemporain que nos gustaría oír en algo más sólido, y a una buena mezzosoprano, Agnes Zwierko, que llevaron la · Nova coproducció Nueva coproducción Gran Teatre del Liceu, Obra Social parte principal de la vocalidad de la obra, con la breve colaboración del bajo Alexander Teliga. Tanto aquí Caixa Catalunya, Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions, IRCAM - como en la sinfonía el coro y la orquesta funcionaron bien, pero esta, después de un principio un tanto Centre Pompidou i Ensemble intercontemporain (París) amb el suport de inseguro en la segunda pieza (las dichosas trompas), adquirió un excelente nivel y logró dar un exquisito la Fondation d’enterprise Hermès (París) resultado en la sonoridad mágica de la obra. El tenor Pavlo Tolstoy, que ya se había distinguido en la ópera El rey Roger como Pastor, es un competente especialista de la obra szymanowskiana y con su voz lírica potente y bien timbrada (alcanzó más de una vez el si sobreagudo) causó una impresión más que notable, sobreponiéndose a la masa instrumental.“

La Vanguardia. Roger Alier. Un éxito con media entrada. 17 - 11 - 2009

34 35 Charlotte Ellett James Bobby, Charlotte Ellett

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección) · Soprano Charlotte Ellett · Baríton Barítono James Bobby “Si bé en el programa Hèctor Parra exposa la interrelació entre les teories de Randall i el procés · Ensemble Intercontemporain: compositiu, som davant d’un clar triomf de la forma sobre el fons (o potser la forma és el fons). La · Flauta, Piccolo Emmanuelle Ophèle partitura és un prodigi d’inventiva, una eclosió sense respir de fenòmens sonors que arriben a mo- · Clarinet, clarinet baix Clarinete, clarinete bajo Alain Billard ments d’una densitat extrema, en què el jove compositor català recorre a una panòplia vastíssima de · Corn anglès Cuerno inglés Jens McManama recursos instrumentals i vocals, reelaborats electrònicament, que creen un hipnòtic magma musical. · Violí Jeanne-Marie Conquer La mínima posada en escena recolzava en un devessall de sorprenents projeccions sobre una pan- · Percussió Percusión Samuel Fevre talla que separava els coratjosos cantants (magnífica Charlotte Ellett) de l’Ensemble Intercontempo- · Viola Béatrice Gendek rain, referència ineludible d’una certa idea de modernitat musical. Si entenem l’òpera com a forma · Violoncel Pierre Strauch dramàtica, Hypermusic Prologue du el gènere a un cul-de-sac, però com a espectacle total obre · Contrabaix de cinc cordes Contrabajo de cinco cuerdas Frédéric Stochl dimensions tan desconegudes com fascinants.”

Avui. Xavier Cester. Òpera de ciències. 29 - 11 - 2009 Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera “Digo poesía en sentido de metáfora, de belleza transparente, y en este caso el texto es más bien un EDICIONS EDICIONES SERVEIS SERVICIOS alarde explicativo, ideológico, que de expresión de sentimientos Frente al amor prevalece la ciencia; · Programa de mà · Servei de sobretitulació. frente a la emoción, la distancia. El tratamiento instrumental, sin grandes novedades, con exquisito · Hèctor Parra: “Hypermusic Prologue. A juego de tensión, responde a una fórmula que Parra ha probado eficaz, puntillista, cromática, sin Projective Opera in Seven Planes”. grandes contrastes y que en el discurso general no ofrece un perfil formal inteligible. En este sentido · Entrevista a Lisa Randall. tampoco lo es el texto dicho, de lectura indispensable, y curiosamente la escena agrega poco. Quizá · Biografies. la nueva dimensión a la que alude el compositor en la formulación teórica se perciba en el sentido de la no forma, ya que no es ópera, no hay percepción de secuencias, ni comienzo ni fin, lo que sí es

36 37 James Bobby, Charlotte Ellett

metáfora de una dimensión espacial, ingrávida. Aunque esta característica sólo lo es en función de la gravitación. Esperamos, por su fuerte potencial creativo, que su brújula y su sensibilidad indiquen el camino de tan atractiva búsqueda.”

La Vanguardia. Jorge de Persia. La necesaria gravitación. 29 - 11 - 2009

“Ambición y medios: es una buena receta para que el estreno de una ópera nueva despierte la atención del milieu. Tiene ambición esta Hypermusic prologue. A projective opera in seven planes, estrenada ayer en el Liceo. Sólo el título ya denota hambre de gol. Añádase un compositor premiado y reconocido, pese a su juventud, como Hèctor Parra (Barcelona, 1976), y una libretista de fuerte ti- rón, como la física Lisa Randall, autora de un tratado sobre las dimensiones desconocidas en univer- sos posibles que está considerado entre los más influyentes del momento científico. Considérense, además, los solventes medios puestos a disposición por el Institut de Recherche et de Coordination Acoustique / Musique, que incluye a su mítica formación orquestal, el Ensemble Intercontemporain -estrenada en París en junio, la obra es de hecho un encargo de ese centro-, y la generosa financia- ción de Caixa de Catalunya. La conclusión no puede ser otra: hay seriedad y compromiso en toda esta operación.”

El País. Agustí Fancelli. La dimensión oculta de la ópera. 28 - 11 - 2009

James Bobby, Charlotte Ellett

38 39 Il trovatore de

2, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 20, 22, 23, 27, 29, 30 – 12 – 2009

Drama en quatre actes. Llibret de Salvatore Cammarano amb afegits de Leone Emanuele Bardare, basat en l’obra homònima d’Antonio García Gutiérrez. Estrena el 19 de gener de 1853 al Teatro Apollo de Roma. Estrena al Gran Teatre del Liceu el 20 de maig de 1854. Drama en cuatro actos. Libreto de Salvatore Cammarano con añadidos de Leone Emanuele Bardare, basado en la obra homónima de Antonio García Gutiérrez. Estreno el 19 de enero de 1853 en el Teatro Apollo de Roma. Estreno en el Gran Teatre del Liceu el 20 de mayo de 1854. Luciana D’Intino

· Direcció musical Dirección musical Marco Armiliato · Comte de Luna Conde de Luna Vittorio Vitelli / Anthony Michaels-Moore (4, 10, 14, 18, 23) / · Direcció d’escena Dirección de escena Gilbert Deflo Juan Jesús Rodríguez (6, 11, 15, 20, 29) · Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario William Orlandi · Leonora Fiorenza Cedolins / Krassimira Stoyanova (4, 10, 14, 18, 23) / Maria Pia Piscitelli · Il·luminació Iluminación Joël Hourbeigt (6, 11, 15, 20, 29) · Coreografia Coreografía Berta Vallribera · Azucena Luciana D’Intino / Irina Mishura (4, 10, 14, 18, 23) / Elena Manistina (6, 11, 15, 20, 29) · Assistents de la direcció d’escena Asistentes de la dirección de escena Walter Sutcliffe · Manrico Marco Berti / Alfred Kim (4, 10, 14, 18, 23) / Giuseppe Gipali (6, 9, 11, 15, 20, 29) i Anna Llopart · Ferrando Paata Burchuladze / Stefano Palatchi (6, 11, 15, 20, 29) · Assistent de l’escenografia Asistente de la escenografía Aurelio Colombo · Ines Ana Puche / Alba Bosch (6, 11, 15, 20, 29) · Assistent de vestuari Asistente de vestuario Cinzia Cioffi · Ruiz Vicenç Esteve Madrid · Assistent de la coreografia Asistente de la escenografía Enric Castán · Vell zíngar Viejo zíngaro Mariano Viñuales / Ivo Mischev (5, 6, 13, 16, 20, 23, 30) / Ramon Grau · Nova coproducció Nueva coproducción Gran Teatre del Liceu, Théâtre du Capitole, (14, 15, 19, 27, 29) Ópera de Oviedo i La Llotja de Lleida · Missatgers Mensajeros Sung Min Kang / Emili Rosés (5, 6, 13, 16, 20, 23, 30) / Florenci Puig · Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu (10, 14, 19, 27, 29) · Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso · Assistents de la direcció musical Asistentes de la dirección musical Alfons Reverté i Gueràssim Voronkov · Amb la participació de Cor Intermezzo

40 41 Fiorenza Cedolins Marco Berti, Fiorenza Cedolins Marco Berti, Fiorenza Cedolins

Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección) EDICIONS EDICIONES ALT RES ACCIONS OTRAS ACCIONES

· Programa de mà · Conferència de Fernando Fraga. 1 de “Hereusement, une vie bien réelle et une animation jamais vaine · Teresa Lloret: Argument. desembre de 2009 a la Sala Romano sont présentes dans la fosse d’orchestre. Marco Armiliato ne se · Pablo Meléndez-Haddad: “Set de venjança”. Gandolfi. Organitza Amics del Liceu. contente pas d’accompagner ses interprètes, en s’adaptant au · Gilbert Deflo: “Il trovatore en forma de teatre èpic”. · Cicle de cinema “Els gitanos a mieux à la personnalité vocale de chacun; il obtient de ses musi- · Llibret. l’òpera”, amb comentaris a càrrec ciens une variété dynamique et chromatique qui compense ce · Biografies. de Javier Pérez Senz. 21, 28 de que cette nouvelle production peut avoir de linéaire.” · Full informatiu novembre i 12 de desembre de 2009 Opéra Magazine. Pierre Cadars. 02 - 2010 · Entrevista a Fiorenza Cedolins. a la Sala de Projeccions de l’Espai Liceu. Organitza Amics del Liceu. “Krassimira Stoyanova at least had the wit to bury her face in her ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES · Prèvia. Sessió informativa sobre stretched arms as she clutched the mistaken lover’s body without · Cinemes. 22 de desembre de 2009. 144 sales, 12 països, 10.869 espectadors. l’òpera. Tots els dies de funció al Foyer. a glance. (It also helped that her face just reached the chest of · Òpera Oberta. 16 de desembre de 2009. 32 universitats, 1.221 alumnes. her tall di Luna, Anthony Michaels-Moore.) The soprano of the SERVEIS SERVICIOS · Anella Cultural. 22 de desembre de 2009. 6 teatres, 820 espectadors. first cast, Fiorenza Cedolins, could not resist the temptation to · Televisió. Televisió de Catalunya (Canal 33) i Televisión Española (La 2). · Servei de sobretitulació. show her lovely face in ecstasy as she responded to the trouba- 2 de desembre de 2009, en directe. Amb motiu del 10è aniversari de la reinauguració del Liceu. · Servei audiovisual a les localitats dour’s call, making nonsense of the mistaken identity. Cedolins · Ràdio. Radio Clásica, 9 de desembre de 2009, en directe. amb visió reduïda. and Stoyanova inhabited two extremes of the Leonora spectrum. Catalunya Música - UER, 16 de desembre de 2009, en directe. · Servei d’audiodescripció per a The tall, svelte italian portrayed the airy, languishing innocent, her · Enregistrament en HD. 16 i 22 de desembre de 2009. persones invidents. 27 de desembre high notes floating effortlessly over the orchestra, her legato a de 2009. wonder to hear. Her Bulgarian colleague chose a more positive,

42 43 Luciana D’Intino, Vittorio Vitelli

almost belligerent approach: Stoyanova’s Leonora was not so much a victim as a key player in the drama, as deranged as her blood-thirsty suitors. Her tone lacked the beauty and clarity Cedolins displayed but its body provided for extra Verdian «ping» in the act finales.”

Opera news. Robert Herrscher. 4 - 2010

“Fiorenza Cedolins controló los agudos y suplió su falta de graves y de control de coloratura con voluntad, aportando un atractivo juego de colores y dándose por entera en el ruedo. Marco Berti impuso su genero- sa sonoridad, intentando detalles sutiles en su «Ah, si ben mio!» resintiéndose la afinación. Luciana D’Intino estuvo genial, dueña de auténtica musicalidad verdiana, con sobreagudos pictóricos y graves cavernosos, cualidades que hacían olvidar ese pasaje sordo y sin esmalte. Vittorio Vitelli aportó buenos agudos, sin apartarse de la boca del escenario para proyectar mejor su material. Paata Burchuladze impuso su voza- rrón, con muy pocos acentos verdianos.”

ABC. Pablo Meléndez-Haddad. Casi en concierto. 4 - 12 - 2009

“Un trionfo. Il baritono ascolano Vittorio Vitelli ha riscosso, nel Gran Teatre del Liceu di Barcellona, tempio della lirica europea, uno straordinario successo nella produzione de Il Trovatore firmata dal regista Gilbert Deflo, direttore d’orchestra Marco Armiliato e con un cast stellare.”

Il Messagero. Franco de Marco. Trionfo di Vitelli nel Trovatore al Liceu. 10 - 1 - 2010

Fiorenza Cedolins, Vittorio Vitelli

44 45 Tristan und Isolde de Richard Wagner

23, 27, 31 – 01 / 4, 6, 8, 10, 12, 16, 18, 20 – 02 – 2010

Drama musical en tres actes. Llibret del compositor basat en una llegenda medieval bretona segons la versió de Gottfried von Strassburg. Estrena el 10 de juny de 1865 al Teatre de la Cort de Munic. Estrena al Gran Teatre del Liceu el 8 de novembre de 1899. Drama musical en tres actos. Libreto del compositor basado en una leyenda medieval bretona segun la versión de Gottfried von Strassburg. Estreno el 10 de junio de 1865 en el Teatro de la Corte de Munich. Estreno en el Gran Teatre del Liceu el 8 de noviembre de 1899. Deborah Voigt, Peter Seiffert

· Direcció musical Dirección musical Sebastian Weigle Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera · Direcció d’escena Dirección de escena Thor Steingraber EDICIONS EDICIONES ALT RES ACCIONS · Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario David Hockney OTRAS ACCIONES · Il·luminació Iluminación Duane Schuler · Programa de mà · Mestre de lluita Maestro de lucha Jonathan Rider · Teresa Lloret: Argument. · Conferència de Miguel · Assistents de la direcció d’escena Asistentes de la dirección de escena Gregory A. · Ramon Oliver: “Nit de goig i mort”. Ángel González Barrio. 1 de Fortner i Marcelo Buscaino · Rosa Sala Rose: “Wagner, Alemanya i el Liebestod”. desembre de 2009 a la Sala · Assistent de la il·luminació Asistente de la iluminación Daniel Ordower · Angela Molina: “David Hockney: la pintura en texans”. Romano Gandolfi. Organitza · Producció Producción Los Angeles Opera · Llibret. Amics del Liceu. · Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu · Biografies. · Exposició dedicada a l’obra · Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso · Full informatiu escenogràfica de David · Assistents de la direcció musical Asistentes de la dirección musical · Entrevista a Sebastian Weigle. Hockney. Del 23 de gener al 24 Gueràssim Voronkov i Harmut Keil de març de 2010, al Balcó Foyer. ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES · Prèvia. Sessió informativa · Tristan Peter Seiffert / Ian Storey (31, 6, 18) / John Treleaven (10) · Ràdio. Catalunya Música, 27 de gener de 2009, en directe. sobre l’òpera. Tots els dies de · Rei Marke Rey Marke Kwangchul Youn / Attila Jun (6, 10, 18) Radio Clásica, 16 de febrer de 2009, en directe. funció al Foyer. · Isolde Deborah Voigt / Jennifer Wilson (6, 10, 18) SERVEIS SERVICIOS · Kurwenal Bo Skovhus / Tómas Tómasson (6, 10, 18) · Melot Norbert Ernst · Servei de sobretitulació. · Brangäne Michaela Schuster / Janina Baechle (6, 10, 18) · Servei audiovisual a les · Un pastor / Veu d’un mariner Voz de un marinero Francisco Vas localitats amb visió reduïda. · Un timoner Un timonel Manel Esteve Madrid

46 47 Deborah Voigt, Michaela Schuster Peter Seiffert , Deborah Voigt Kwangchul Youn

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“La aplaudida escenografía de David Hockney estrenada en 1987 en la Ópera de Los Ángeles ha tenido Hockney recupera en efecto el cuento infantil para explicar las desventuras de la reina irlandesa y el noble una importante presencia en los escenarios: fue repuesta una década después a petición de Plácido caballero encargado de conducirla ante el rey Marke. Y lo hace sin renunciar a su estética de colores Domingo y ahora llega a Europa. El excelente trabajo del pintor reproduce su estilo lleno de colorido y primarios, convirtiendo el relato en un pop-up, uno de esos libros que despliegan vistosos escenarios tro- de guiños al pop-art con una escenografía de gran profundidad, belleza y eficacia teatral en la que se quelados para que la imaginación del niño corretee por ellos. Las brumas nórdicas asociadas a la poética da vida al drama amoroso wagneriano en un ambiente de leyenda y con un vestuario acorde al artista. wagneriana brillan aquí por su ausencia, y sin embargo el montaje es respetuoso con el contenido gracias La dirección de escena de Thor Steingraber estuvo llena de detalles que buscaron destacar la trama, a la iluminación. Añádase a ello una esmerada dirección de actores que consigue hacer olvidar el hiera- para lo que contó con la superlativa iluminación de Duane Schüler. Pero una ópera de este calibre no se tismo estructural de la pieza. Pero todo eso no es todavía condición suficiente para un buen espectáculo. construye con éxito sin un excelente reparto vocal y un director musical de primera. El ex titular del foso Falta la música. Y ahí es donde intervino la maestría de Sebastian Weigle para traducir la partitura en liceísta, Sebastian Weigle, logró concertar la Orquesta Sinfónica del Liceo con gran conjunción, exce- drama: dirección tensa y matizada, de fuertes contrastes expresivos sin perder la línea.” lente empaste y cuidada disciplina para presentar una lectura de la partitura inteligente y no exenta de El País. Agustí Fancelli. Wagner “pop”. 25 - 01 - 2010 la exuberancia que requiiere en los desbordantes climax sonoros. Equilibró con solvencia el entramado sonoro con la efusividad de los protagonistas.” ”Deborah Voigt manté la franquesa en l’agut i un fraseig meticuós, un xic distanciat, que va fer de la seva Isolde una encarnació molt més reeixida que les heroïnes italianes vistes fins ara. Tristan duu Peter Seiffert La Razón. Fernando Sans-Rivière. El gran viaje de Wagner al pop-art. 25 - 01 - 2010 al límit de les seves possibilitats, com les agòniques frases finals van subratllar, però el tenor alemany no “Preguntarse a estas alturas de la película si es legítima la operación que el pintor David Hockney realizó s’amaga mai, i la calidesa d’un timbre que continua tenint un eminent substrat líric fa obviar alguns titubejos en 1987 metiendo a Tristán e Isolda en el mundo del popart resulta ocioso. El drama wagneriano retomó textuals. Al costat del conegut histrionisme de Bo Skovhus (Kurwenal), dues composicions majúscules: la el mito medieval y lo proyectó al siglo XX cargándolo ante litteram de las dos pulsiones fundamentales del Brangäne de Michaela Schuster (dominant el seu vibrant instrument en uns advertiments corprenedors) i inconsciente freudiano: eros y tanatos. Los mitos lo son precisamente porque valen para cada época. Al el Marke tot emoció a flor de llavi de Kwangchul Youn. L’èxit va ser generalitzat.” inicio de cada acto, Hockney coloca un telón transparente, tras el cual poco a poco se ilumina el cuadro, Avui. Xavier Cester. Wagner en coloraines. 25 - 01 - 2010 en que se lee en una preciosa letra times: Tristan und Isolde by Richard Wagner. Es una portada de libro.

48 49 Kwangchul Youn, Michaela Schuster, Deborah Voigt

“Cette production de Tristan und Isolde se caractérise d’abord par les splendides décors de David Hockney. Naïfs en apparence, comme peuvent l’être des enluminures, ils renvoient le drame à ses origines. Le château miniature du deuxième acte, les couleurs tranchées, les mouvements hiératiques, les frises et volutes décoratives sont autant de références à la peinture médiévale. À chaque tableau, une ligne de fuite incurvée comme un arc tendu, qui évoque un précipite, un abîme. S’y ajoute un extraordinaire traitement de la lumière qui marque l’évolution psycologique des personnages, compresse ou dilate le temps, comme une réflexion métaphysique qui annoncerait .”

Opéra Magazine. Jean-Marc Proust. 04 - 2010

“Das Michaela Schuster etwa seit vielen Jahren eine unvergleichliche Brangäne ist und hier einmal mehr ihre eindringliche Deutung dieser Figur makellos abliefern würde, stand zu erwarten. (...) Peter Seifert als Tristan wuchs ihr im dritten Akt zu einem überragenden Partner, der zuvor klugerweise mit seinen stimmlichen Kräften hausgehalten hatte und deshalb ein beeindruckendes Finale gestalten honnte. Zu den eigentlichen Úberraschungen des Abends zählten jedoch der sängerdarstellerisch rundum úberzeugende Bo Skovhus in der Rolle des Kurwenal und der bewegende Auftritt Kwangchul Youns als König Marke.”

Nordbayerischer Kurier. Martin Köhl. Exquisite Sänger. 28 - 01 - 2010

“La distribution est superlative car tous les chanteurs disent le texte avec une élégance et une efficacité rare. Tous incarnent scéniquement admirablement leur personnage.”

Utmisol. Hubert Stoecklin. 23 - 01 - 2010

Deborah Voigt, Peter Seiffert

50 51 La fille du régiment de

7, 9, 10, 12, 13, 14, 16, 19, 20, 22, 25 - 03 - 2010

Opéra comique en dos actes. Llibret de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges i Jean-François-Alfred Bayard. Estrena l’11 de febrer de 1840 a la Salle de la Bourse de l’Opéra Comique de París. Estrena a Barcelona el 30 d’agost de 1844 al Teatre Nou. Estrena al Gran Teatre del Liceu el 6 de novembre de 1850. Opéra comique en dos actos. Libreto de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges y Jean- François-Alfred Bayard. Estreno el 11 de febrero de 1840 en la Salle de la Bourse de la Opéra Comique de París. Estreno en Barcelona el 30 de agosto de 1844 en el Teatre Nou. Estreno en el Gran Teatre del Liceu el 6 de noviembre de 1850. Patrizia Ciofi, Juan Diego Flórez

· Direcció musical Dirección musical · Direcció del cor Dirección del coro Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera Yves Abel José Luis Basso EDICIONS EDICIONES ALT RES ACCIONS · Direcció d’escena Dirección de escena · Assistent de la direcció musical OTRAS ACCIONES Laurent Pelly Asistente de la dirección musical · Programa de mà · Escenografia Escenografía · Ricardo Rodríguez Moreso · Teresa Lloret: Argument. · Conferència de Marcel Chantal Thomas · Jaume Radigales: “Llum i simpatia”. Cervelló. 4 de març de · Vestuari Vestuario Laurent Pelly · Marie Patrizia Ciofi / · Francesc Cortés: “A qui pretenia saludar Donizetti amb una 2010 a la Sala d’Orquestra. · Il·luminació Iluminación Joël Adam Nino Machaidze (9, 12, 14, 20) opéra comique?”. Organitza Amics del Liceu. · Coreografia Coreografía Laura Scozzi · La marquesa de Berkenfield · Biografies. · Prèvia. Sessió informativa · Dramatúrgia i nous diàlegs Dramaturgia y Victoria Livengood · Full informatiu sobre l’òpera. Tots els dies de nuevos diálogos Agathe Mélinand · La duquessa de Crakentorp · Entrevista a Laurent Pelly. funció al Foyer. · Assistents de la direcció d’escena Ángel Pavlovsky ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES SERVEIS SERVICIOS Asistentes de la dirección de escena · Tonio Juan Diego Flórez / Elaine Kidd i Albert Estany Antonio Gandía (9, 12, 14, 20) · Òpera Oberta. 16 de març de 2010. 28 universitats, 1.158 alumnes. · Servei de sobretitulació. · Assistent de l’escenografia Asistente de la · Sulpice Pietro Spagnoli / · Anella cultural. 19 de març de 2010. 3 teatres, 570 espectadors. · Servei audiovisual a les escenografía Natascha Le Guen Carlos Bergasa (9, 12, 14, 20) · Ràdio. Catalunya Música-UER, 10 de març de 2010, en directe. localitats amb visió reduïda. · Assistent del vestuari Asistente del · Hortensius Àlex Sanmartí Radio Clásica, 16 de març de 2010, en directe. · Servei d’audiodescripció per vestuario Victoria James · Un notari Un notario Arnau Vilardebò · Enregistrament en SD. 16 de març de 2010. a persones invidents. 19 de · Nova producció Nueva producción · Un caporal Un cabo Josep Ribot març de 2010. · Gran Teatre del Liceu (basada en la copro- · Un camperol Un campesino José Luis ducció original del House Casanova / Josep Lluís Moreno (Nova York), Covent Garden (Londres) i Staatsoper de Viena)

52 53 Patrizia Ciofi, Pietro Spagnoli Victoria Livengood, Patrizia Ciofi Ángel Pavlovsky, Juan Diego Flórez

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Pasó el ángel por el Liceo, ayer. Un ángel suntuoso, elegante, de vuelo soberbio, de aquellos que te cla- de Berkenfield (imponente Victoria Livengood) cantando unos compases de Rosor por sorpresa o con un van en la butaca y te dejan allí aturdido, aplaudiendo, cuando tendrías que salir corriendo a escribir esta sargento de mostacho y panza (Pietro Spagnoli) que parecía salido del TBO. Podría objetarse un exceso crónica. Una tarde de domingo muy grande. Bisó Juan Diego Flórez la célebre cabaletta de los nueve do de concesiones a la galería, pero ahí es donde una producción demuestra su sabiduría: sometiendo los de pecho. Es decir que en total cantó 18, pero tenías la sensación de que podía cantar hasta 27 o 36 disparates a una propuesta coherente, sabia en los decorados, la iluminación y sobre todo en una milimé- sin despeinarse. Un triunfo a lo José Tomás en La Monumental. No hay puerta grande para sacar a los trica dirección de actores. Añádase a ello un coro comprometido y en estado de gracia, y una dirección tenores a hombros, y es lástima porque Flórez merecía sin duda el honor: Está en el momento dulce de musical de tiempos vibrantes y volúmenes que nunca ponen en apuros a las voces, para concluir que la carrera, seguro, valiente, artistazo de enormes recursos, probablemente hoy sin rival en el repertorio pocas veces es dado ver un espectáculo tan redondo y admirable como esta Filie. El público comprendió belcantista. (...) La primera que tiene que seducir al respetable es la hija de ese regimiento de granaderos que un ángel había pasado por el Liceo y repartió aplausos con generosidad. Incluidos los que dedicó a la franceses que da título a la ópera, la cantinera ardorosamente guerrera con otra cabaletta memorable a dirección escénica. Increíble, pero cierto.” disposición, Salut à la France!, himno con el que el hábil compositor se metió a los franceses en el bolsillo. El País. Agustí Fancelli. La fille que sedujo al Liceo. 8 - 03 - 2010 Patrizia Ciofi sacó un personaje extraordinario: una mezcla de Pippi Calzaslargas, Ginger Rogers y Rita Pavone, tronchante y a la vez llena de dulzura, ágil de cuerpo -¡qué susto cuando se sube de un brinco a “El cas és que el muntatge de La fille du régiment estrenat diumenge al Liceu, amb magnífics intèrprets i la banqueta del piano!- y de línea de canto, un primor. Pero a sus méritos, que son muchos, hay que añadir una intel·ligent direcció escènica de Laurent Pelly, té la capacitat de satisfer plenament a uns i de convèn- los de la soberbia dirección escénica de Laurent Pelly en esta nueva producción para el Liceo basada cer els altres. Això perquè, amb el triomfant tenor peruà Juan Diego Flórez al capdavant, es pot disfrutar en su celebrada producción para Nueva York, Londres y Viena. En este caso los soldados del regimiento dels reptes que la partitura planteja als cantants mentre que, comptant amb les virtuts dramàtiques dels son los enfants de la patrie de la I Guerra Mundial, un guiño a la influencia que La filie ejercería sobre el intèrprets que excel·leixen en el cas de la soprano italiana Patrizia Ciofi, la posada en escena aporta un posterior universo de la opereta -Offenbach tocaba el violonchelo el día del estreno en París- y de ahí al distanciament irònic a l’exaltació patriòtica sense carregar-se la joie du vivre de l’ obra. És així que, per no cabaret: esta ópera con partes habladas permite introducir morcillas y hasta personajes inventados, como contradir la felicitat a la qual tendeix el desenvolupament dramàtic, Pelly ha reconegut que no va atrevir-se esa duquesa vagamente de Alba encarnada por un deslumbrante Angel Pavlovsky, por fin convertido en a fer esclatar al final una bomba com a contrapunt al «salut» a la França que, amb el canvi d’època que diva de ópera del Liceo (¡graciosísimo en los saludos!). Pero es que los guiños siguieron con la marquesa substitueix les guerres napoleòniques per la I Guerra Mundial, va enviar a una carnisseria els soldats que

54 55 havien partit amb una flor al fusell. En lloc de la bomba apareix en escena la imatge d’un gall: el cant del gall abans de la matança. Hi ha en aquesta posada en escena molts detalls irònics que donen una altra volada a l’òpera des del moment inicial en què la marquesa de Berkenfield (esplèndida Victoria Livingood) suposa equivocadament que ella és la madonna a la qual resen els camperols. Uns altres moments que ho exemplifiquen són el Rantanplan, cantat per una tropa que sembla borratxa, i l’entrada de la comitiva dels aristòcrates (que es mouen com zombis comandats per la duquessa de Crakentorp interpretada per un Ángel Pavlovsky que tot ho aprofita per deixar la seva empremta) al casament per poders que, finalment, no se celebrarà entre Marie i el fill de la duquessa. Marie es casa amb Tonio, que Juan Diego Flórez canta de manera esplèndida. Va abordar els nou do de pit amb una aparent facilitat i, davant dels aplaudiments entusiastes del públic, ho va repetir. Triomfador total, tot i que Patrizia Ciofi va estar divertida i exquisida.”

El Punt. Imma Merino. Triomf del do de pit i de la ironia. 10 - 03 - 2010

“Un nuevo éxito recogió la lectura escénica de Laurent Pelly en las funciones a cargo del segundo reparto de La fille du régiment reclutado por el Gran Teatre del Liceu. Esta modélica puesta en escena ha vuelto a contar con un cast concentrado y fiel a la acertada dirección de actores, moviéndose con soltura haciendo su propia versión de un montaje muy complejo y exigente. El coro volvió a estar es- cénicamente glorioso a sus anchas, sacándole partido a este goloso caramelo que diseñó Pelly. Los solistas poco tenían de segundo cast, ya que tanto la joven soprano Nino Machaidze como el también joven tenor Antonio Gandía -sin olvidar a Carlos Bergasa- poseen el talento como para conquistar a públicos exigentes. Ella dibujó a una Marie simpática, aunque la vertiente más caricaturesca de su rol se subrayó demasiado en la voz hablada, lejos de su robusta línea de canto, sin duda ideal para papeles de agilidad más dramáticos que exhibió bañado de un timbre privilegiado. Su control de las agilidades es absoluto, los filados seguros, el fraseo muy musical y de buen gusto; su juventud y sus extraordinarias dotes de actriz justifican la incorporación de este papel a su repertorio, con el que se nota que se lo pasa en grande. Lo mejor fue su «Il faut partir», tristísimo, seguro y sonoro. Antonio Gandía solucionó los escollos propios de Tonio con soltura, apuntando con acierto a los sobreagudos dándose tiempo para disfrutar del canto legato. Carlos Bergasa estuvo genial en su papel, consiguiendo una muy buena réplica de la sofisticada Marquesa de Victoria Livengood. Ángel Pavlovsky, muy en personaje, y el eficaz Àlex Sanmartí volvieron a congeniar con un público en apariencia frío, pero que al final demostró caer rendido a los encantos de Donizetti.”

ABC. Pablo Meléndez-Haddad. El encanto de Donizetti. 15 - 03 - 2010

“La Ciofi a enflammé le Liceu avec une étourdissante incarnation de la Fille du régiment de Donizetti.”

Scènes Magazine. François Leseur. 06 - 2010

Patrizia Ciofi

56 57 Die Entführung aus dem Serail de

12, 13, 15, 16, 18, 19, 21, 22, 23 – 04 – 2010

Singspiel en tres actes. Llibret de Christoph Friedich Bretzner adaptat per Johann Gottlieb Stephanie el jove. Estrena el 16 de juliol de 1782 al Burgtheater de Viena. Estrena al Gran Teatre del Liceu el 3 de gener de 1928. Singspiel en tres actos. Libreto de Christoph Friedich Bretzner adaptado por Johann Gottlieb Stephanie el joven. Estreno el 16 de julio de 1782 en el Burgtheater de Viena. Estreno en el Gran Teatre del Liceu el 3 de enero de 1928.

Diana Damrau

· Direcció musical Dirección musical Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera · Direcció d’escena Dirección de escena Christof Loy EDICIONS EDICIONES ALT RES ACCIONS · Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Herbert Murauer OTRAS ACCIONES · Il·luminació Iluminación Olaf Winter · Programa de mà · Assistents de la direcció d’escena Asistentes de la dirección de escena · Teresa Lloret: Argument. · Conferència de Pere Albert Axel Wiedauer, Bettina Giese i Natascha Ursuliak · Jaume Radigales: “Delícies turques”. Balcells. 7 d’abril de 2010 a · Coproducció Coproducción Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les) · Ekkehard Pluta: “Retrobaments inesperats, raptes frustats”. la Sala d’Orquestra. Organitza i Oper Frankfurt · Ivor Bolton: “Die Entführung aus dem Serail”. Amics del Liceu. · Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu · Christof Loy: “Una advertència contra l’odi i la xenofòbia”. · Prèvia. Sessió informativa · Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso · Llibret. sobre l’òpera. Tots els dies de · Assistent de la direcció musical Asistente de la dirección musical Francesc Prat · Biografies. funció al Foyer. · Full informatiu SERVEIS SERVICIOS · Selim Christoph Quest · Entrevista a Christof Loy. · Konstanze Diana Damrau / Agneta Eichenholz (13, 16, 19, 22) · Servei de sobretitulació. ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES · Blonde Olga Peretyatko / Hendrickje van Kerckhove (13, 16, 19, 22) · Servei audiovisual a les · Belmonte Christoph Strehl / Pavol Breslik (13, 16, 19, 22) · Cinemes. 21 d’abril de 2010. 156 sales, 15 països, 8.088 espectadors. localitats amb visió reduïda. · Pedrillo Norbert Ernst / Peter Marsh (13, 16, 19, 22) · Òpera Oberta. 21 d’abril de 2010. 30 universitats, 1.225 alumnes. · Servei d’audiodescripció per a · Osmin Franz-Josef Selig / Jaco Huijpen (13, 16, 19, 22) · Anella cultural. 21 d’abril de 2010. 7 teatres, 867 espectadors. persones invidents. 22 d’abril · Televisió. Televisió de Catalunya. Hivern de 2011. de 2010. · Ràdio. Catalunya Música i Radio Clásica, 21 d’abril de 2010, en directe. · Enregistrament en HD. 15 i 21 d’abril de 2010.

58 59 Franz-Josef Selig, Norbert Ernst Norbert Ernst, Christoph Strehl

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Un compendi de les virtuts que van fer de Die Entführung aus dem Serail una de les representacions mozartianes més excepcionals dels últims lustres al Liceu el trobem en l’ària més famosa, “Martern aller Arten”. Diana Damrau va posar uns mitjans vocals de primera i una tècnica sobirana al servei d’una composició tan profunda com polièdrica del personatge de Konstanze. No estàvem davant d’un canari flauta en acció, sinó d’una dona que vivia, en pocs minuts, una tempesta d’emocions contradictòries, de la desesperació al desafiament, de la submissió a la ràbia. Va ser, també, un exemple, del treball de fina orfebreria de Christof Loy com a director d’actors. Evacuant quasi tot rastre de lleugeresa, de comèdia i d’orientalisme kitsch, Loy es va concentrar en la inestabilitat dels afectes, en la confusió dels sentiments, en la fragilitat de l’amor. No seran les fogoses declaracions de fidelitat un senyal d’inseguretat respecte la direcció real de l’estimació. Per això, els silencis, cabdals en aquesta proposta, estaven carregats de dubtes i de tensió. Per això, optar per un Selim madur (l’impactant Christoph Quest) desestabilitzava més les certeses. I per això el final no podia ser afirmatiu: mentre sona la patxanga a a turca, tots els personatges resten separats. Desconcertats. Si el concepte és opinable, la realització va ser impecable gràcies a uns cantants de gran capacitat actoral, com Damrau. Olga Peretyatko i Norbert Ernst van ser uns empolainats Blonde i Pedrillo, Franz Josef Selig un Osmin trucuent de veu tonant, i només el Belmonte, entre blanquinós i forçat, de Christoph Strehl va estar un graó per sota. La dinàmica batuta d’Ivor Bolton va evitar el traç gruixut i va preferir fer cantar la fusta. Ni massa notes ni massa paraules: un Rapte per a la reflexió intel·ligent.”

Avui. Xavier Cester. La fragilitat de l’amor. 14 – 04 – 2010

Diana Damrau, Christoph Quest

60 61 Der Rosenkavalier de

12, 13, 15, 16, 18, 19, 21, 22, 23 – 04 – 2010

Komödie für Musik en tres actes. Llibret de Hugo von Hofmannsthal. “Now Catalan operagoers have embraced Damrau Estrena el 26 de gener de 1911 a la Königliches Opernhaus de Dresden. as their new idol, and it’s easy to see –or rather, hear- Estrena al Gran Teatre del Liceu el 2 d’abril de 1921. why. Damrau’s crystal-clear sustained high notes, Komödie für Musik en tres actos. Libreto de Hugo von Hofmannsthal. her total mastery of the Mozart melodic line and her Estreno el 26 de enero de 1911 en la Königliches Opernhaus de Dresde. charismatic stage presence announced from her very Estreno en el Gran Teatre del Liceu el 2 de abril de 1921. first entrance that we were in the presence of a great singer. Even if Loy’s staging was not to the taste of Christoph Quest, Diana Damrau traditionalists, I found the production elegant, con- sistent and thought-provoking.” · Direcció musical Dirección musical Michael Boder Opera News. Roberto Herrscher. 07 – 2010 · Direcció d’escena Dirección de escena Uwe Eric Laufenberg “Está claro que en la ópera nunca llueve a gusto de todos. Esto se volvió a demostrar en el Liceu · Escenografia Escenografía Christoph Schubiger con la adaptación de Christof Loy de El rapto en el serrallo, de Mozart. El director escénico recibió · Vestuari Vestuario Jessica Karge al final abucheos, a pesar de la coherencia y funcionalidad de un montaje que pone el acento en · Il·luminació Iluminación Jan Seeger las transiciones de los sentimientos humanos. La soprano Diana Damrau triunfó en su debut en el · Assistents de la direcció d’escena Asistentes de la dirección de escena Angela Brandt coliseo con el exigente rol de Konstanze, la dama secuestrada por un barco de piratas y recluida en i Marcelo Buscaino el harén del pachá Selim. Ella fue la gran protagonista de la noche, en la que también brillaron Franz- · Producció Producción Sächsische Staatsoper (Dresden) Josef Zeling (Osmin), con potente vocalidad y una notable vis cómica y dramática, Olga Peretyatko · Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu (Blonde) y Christoph Quest, encarnando al pachá en un papel exclusivamente de actor. El intérprete · Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso recreó con fuerza a un personaje ilustrado y finamente generoso con sus gestos de renuncia a su · Assistent de la direcció musical Asistente de la dirección musical amada y de reconciliación, al desechar la posibilidad de la venganza que le planteaba tener en sus Gueràssim Voronkov manos a Belmonte (Chistoph Strehl), hijo de su odiado enemigo. (...) Lo que en ese marco se desa- · Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers rrolla no es tanto el choque entre las civilizaciones cristiana e islámica. Loy aborda la ambigüedad Director Josep Vila i Jover de los sentimientos.”

El Periódico. César López Rosell. La gran noche de Diana Damrau. 14 – 04 – 2010

“Ivor Bolton entlocke dem Orquestra Simfónica del Gran Teatre del Liceu vibrierende Klänge von dra- matischem Puls; der Herzschlag des Orchesters entsprach Loys profunder Zeichnung menschlicher Schicksale.”

Orpheus. Bernd Hoppe. Verwirrungen im Serail. 05 / 06 – 2010

62 63 Francisco Vas, Julia Juon, Ofèlia Sala, Sophie Koch Josep Bros

· La Mariscala Martina Serafin Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera · Baró Ochs Peter Rose / Bjarni Thor Kristinsson (22, 28) EDICIONS EDICIONES ALT RES ACCIONS · Octavian Sophie Koch OTRAS ACCIONES · Faninal Franz Grundheber · Programa de mà · Sophie Ofèlia Sala · Teresa Lloret: Argument. · Conferència de Jaume · Marianne Amanda Mace · Ekkehard Pluta: “Una òpera mozartiana de fin de siècle”. Radigales. 4 de maig de · Valzacchi Francisco Vas · Gavin Plumley: “La màquina del temps vienesa”. 2010 a la Sala d’Orquestra. · Annina Julia Juon · Ramon Oliver: “Der Rosenkavalier, la melangia d’un vals interromput”. Organitza Amics del Liceu. · Comissari de policia Comisario de policía Alessandro Guerzoni · Llibret. · Prèvia. Sessió informativa · Majordom de la Mariscala / Hostaler Mayordomo de la Mariscala / Hostalero Roger Padullés · Biografies. sobre l’òpera. Tots els dies de · Majordom de Faninal Mayordomo de Faninal Josep Fadó · Full informatiu funció al Foyer. · Notari Notario Marc Pujol · Entrevista a Uwe Eric Laufenberg. SERVEIS SERVICIOS · Cantant Cantante Josep Bros / Alessandro Liberatore (28) ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES · Una modista Michelle Marie Cook · Servei de sobretitulació. · Perruquer Peluquero: Jesús J. González · Òpera Oberta. 19 de maig de 2010. 30 universitats, 1.055 alumnes. · Servei audiovisual a les · Una vídua noble Una viuda noble Carme Ginesta · Ràdio. Catalunya Música, 13 de maig de 2010, en directe. localitats amb visió reduïda. · Tres òrfenes nobles Tres huérfanas nobles Sandra Codina, Marta Polo, Maria Such · Enregistrament en SD. 19 de maig de 2010. · Servei d’audiodescripció per · Venedor d’animals Vendedor de animales Airam Hernández a persones invidents. 22 de · Quatre lacais de la Mariscala Cuatro sirvientes de la Mariscala José Luis Casanova, Leo Paul Chiarot, maig de 2010. Pierpaolo Palloni, Carles Prat · Quatre cambrers Cuatro camareros Ignasi Campà, Xavier Comorera, Sung Min Kang, Miquel Rosales · Porter Portero Dimitar Darlev · Mohammed Amiru Barbero / Rosendo Toichoa

64 65 Amanda Mace, Franz Grundheber, Peter Rose, Ofèlia Sala Sophie Koch , Ofèlia Sala Martina Serafin

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“¡Por fin llegó al Liceu la esperada ópera de Richard Strauss!, cumbre de su creación y obra maestra de “Potser sí que el maquillatge, la cirurgia estètica o el Botox, que en temps de Strauss encara no primer nivel, y ha llegado con una puesta en escena que sin ser ninguna maravilla, por lo menos no ha s’havien inventat, poden esborrar amb més o menys encert les arrugues del rostre. Però amb les concitado la indignación del público, que ha tributado un aplauso consistente a todos los elementos de mans no hi ha res a fer. Unes mans envellides fotografiades en primer pla, com ara aquestes que el la obra, empezando por los excelentes cantantes que le han dado vida: la mezzosoprano francesa Sophie Liceu ha triat com a imatge gràfica que acompanya aquest extraordinari muntatge, no admeten cap Koch en el papel del Caballero, con una voz bien timbrada, suficiente en potencia y elegante en la línea de mena de lifting ni parany. I és que no ens podem enganyar per molt que a la sublim obra de Strauss canto, la soprano vienesa Martina Serafin, alta y garbosa, con indudable personalidad escénica y dueña i del seu fantàstic llibretista Hugo von Hofmannsthal abundin els moments de gresca, els embolics de una voz robusta y de timbre agradable y muy homogéneo, y Ofèlia Sala, la soprano ligera valenciana i les mascarades, en el fons, del que s’està parlant tota l’estona -no de forma exclusiva, però sí de que ha superado los escollos de un papel nada fácil y tremendamente exigente en la zona aguda. Junto a forma primordial és dels demolidors efectes del maleït pas del temps. I quan l’elegant, glamurosa ellos, el bajo Peter Rose, que ha dado vida al rudo Barón Ochs dándole una personalidad algo menos zafia i atractiva Princesa Mariscal, a un pas ja de la maduresa física, es queda sola a escena, aprofita que de costumbre, pero graciosamente actuado y con unos graves de campeonato como los que exige sempre l’avinentesa per fer memòria. De fet, les seves memorables i doloroses reflexions sobre la la partitura, salvados no con mucha fuerza, pero con suficiencia. Muy bien el veterano Franz Grundheber perplexitat que provoca comprovar l’abisme que separa la imatge juvenil interior de la imatge real como Faninal, hábil Julia Juon como Annina, bien secundada por su Valzacchi (Francisco Vas) y excelente projectada cap a l’exterior, i les seves queixes a un Déu que ens permet tenir consciència d’aquesta Amanda Mace como Marianne, con un trabajo escénico sobresaliente; Josep Bros cantó con coraje la decadència, són dignes del filòsof més lúcid. El primer magistral encert del director Uwe Eric Lau- incantable pieza del tenor italiano y otros cantantes locales de buen resultado fueron Roger Padullés en fenberg consisteix precisament a haver sabut trobar una perfecta sintonia entre aquest rerefons que su doble papel, Josep Fadó como mayordomo y Marc Pujol como notario. El coro funcionó muy bien y la es mou per la comèdia i el rerefons social i polític que introdueix el seu muntatge situat a la Viena orquesta fue llevada por Michael Boder con la elegancia precisa para poner de relieve los mil y un pliegues dels anys cinquanta del segle passat. Prenguem com a exemple el modèlic primer acte, que s’inicia de la soberbia partitura de Richard Strauss, con su maravilloso despliegue de combinaciones vocales e entre penombres, mentre la Maríscala i el seu amant -un noiet acabat de sortir de l’adolescència- fan instrumentales y el increíble vals que da sopas con honda a los de su tocayo Johann II, el Strauss vienés.” l’amor apassionadament. Quan la llum del dia comença a omplir la sumptuosa cambra de la princesa, comencem a veure ràpid el pobre estat de conservació en què estan aquestes estances. El decorat La Vanguardia. Roger Alier. Una recuperación. 12 – 05 – 2010 i la il·luminació il·lustren en la mateixa mesura l’estat d’ànim d’un personatge i l’estat en què es troba

66 67 Julia Juon

tot un país D’altra banda, si els petits moments serveixen per definir els grans espectacles, aquí teniu un moment d’aquells excepcionals: la Maríscala, sola, abans de sortir de casa seva, preparada ja per fer una nova actuació pública, es mira al mirall amb una mirada d’aquelles que despullen l’ànima, i mira tot seguit aquesta habitació buida en què ja mai més tornarà a abraçar-se amb el jovenet Octa- vian. Però no us emocioneu més del compte, cal deixar una bona reserva d’emocions per al segment final del tercer acte, quan té lloc un trio -vocal, amorós i subliminarment eròtic que us deixarà sense defenses. Es clar que, abans que l’ombra de la Mariscala baixi cap al soterrani on té lloc aquest tercer acte -un altre moment del tot memorable-, el director ens proposa passar el segon acte en un luxós i un pèl vulgar palau burgès. És per això mateix que des dels seus grans finestrals, que els paparazzi intenten escalar per fer la foto del compromís matrimonial de l’any, no es veuen pas els palaus de la Viena imperial, sinó paisatges gairebé industrials dominats pels llums de neó de les grans fàbriques. Un cop més, com passa també quan l’habitació de la Mariscala s’omple de turistes que contemplen aquest món en extinció amb esperit de tour operador, el comentari contemporani s’acobla com un guant al referent del passat, i no fa altra cosa que evidenciar encara més les intencions latents que ja reconeixem en l’original.”

Què Fem?. Ramon Oliver. El cavaller de la rosa. 21 – 05 – 2010

“Impeccable vocalement, Sophie Koch prouve, une fois de plus, qu’elle est l’un des meilleurs Octavian du moment, maîtrisant aussí bien la diction allemande (viennoise même) que le phrasé straussien.”

Opéra Magazine. Katia Choquer. 07 / 08 – 2010

Sophie Koch, Martina Serafin

68 69 Les mamelles de Tirésias de Francis Poulenc

27, 29 – 05 – 2010

Opéra bouffe en un pròleg i dos actes. Llibret de Guillaume Apollinaire. Estrena el 3 de juny de 1947 a l’Opéra Comique de París. Estrena al Gran Teatre del Liceu. Opéra bouffe en un prólogo y dos actos. Libreto de Guillaume Apollinaire. Estreno el 3 de junio de 1947 en la Opéra Comique de París. Estreno en el Gran Teatre del Liceu.

Thorbjorn Gulbrandsoy, Gabriel Bermúdez

· Direcció musical Dirección musical Josep Vicent Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera · Direcció d’escena Dirección de escena Emilio Sagi EDICIONS EDICIONES ALT RES ACCIONS · Escenografia Escenografía Ricardo Sánchez-Cuerda OTRAS ACCIONES · Vestuari Vestuario Gabriela Salaverri · Programa de mà · Il·luminació Iluminación Eduardo Bravo · Teresa Lloret: Argument. · Prèvia. Sessió informativa · Coreografia Coreografía Diniz Sánchez · Francesc Cortés: “Música per descordar el riure i doblegar sobre l’òpera. Tots els dies de · Assistent de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Javier Ulacia la pedanteria”. funció al Foyer. · Assistent de l’escenografia Asistente de la escenografía Luis Galán García · Llibret. SERVEIS SERVICIOS · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Teatro Arriaga de Bilbao · Biografies. · Orquestra Simfónica del Gran Teatre del Liceu · Servei de sobretitulació. ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES · Assistent de la direcció musical Asistente de la dirección musical Arthur Post · Servei audiovisual a les · Cor Madrigal, Directora Mireia Barrera · Ràdio. Radio Clásica i Catalunya Música, 29 de maig 2009, en directe. localitats amb visió reduïda.

· Thérèse / La cartomàntica Maria Bayo · La venedora de diaris La vendedora de periódicos Gemma Coma-Alabert · La dama elegant La dama elegante Michelle Marie Cook · La dama grassa La dama gorda Inés Moraleda · El marit El marido Gabriel Bermúdez · El gendarme / El director David Menéndez · Presto Manel Esteve Madrid · Lacouf / El periodista Thorbjorn Gulbrandsoy · El fill El hijo Dimitrios Flemotomos · El senyor barbut El señor barbudo Marc Pujol

70 71 David Menéndez Gabriel Bermúdez

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“El compositor se consideraba especialmente dotado de oído prosódico y lo demostró con creces en esta ópera que respira antidogmatismo por todos sus poros y hasta banalidad por varios de ellos, una banalidad convertida finalmente en material artístico de vanguardia. La música no se impone nunca como sistema -al modo de Wagner o Schönberg-, sino que bebe de muchas fuentes, sin jamás recurrir a la cita literal: valses, polcas, pasodobles, zardas, cuplés de music-hall y hasta cantatas de inspiración barroca se suceden a un ritmo trepidante en el que siempre brilla la palabra. El resultado es de una elegancia de limpia extracción francesa. Emilio Sagi se contagia a fondo de la libertad de la obra y propone un montaje descaradamente rosa y pop-almodovariano en el que señorea la ambigüedad sexual. Se incluye, por cierto, un desnudo integral masculino, yo diría que el primero que se ha visto en el Liceo. Ni el más leve signo de protesta por parte del público, al contrario: muchas carcajadas y al final largos aplausos. Finalmente estas Mamelles valen la pena por la interpretación. María Bayo ofrece una/un Thèrese/Tirésias de gran calibre. La voz se la ha ensanchado, por lo que afronta la parte, nada fácil, con una pasmosa seguridad. Pero la soprano arrastra sobre todo por su conocido desparpajo escénico y la vitalidad que insufla al personaje. Le da la réplica de marido ma- ternal un Gabriel Bermúdez de voz transparente por la que fluyen gozosas las palabras de Apollinaire. Buen nivel el resto del reparto, con especial mención del director de pista-gendarme (¡sale de todo en esta gran farsa!) incorporado por David Menéndez. Efectiva la dirección musical de Josep Vicent y buenas prestaciones del Cor Madrigal.”

El País. Agustí Fancelli. Tetas voladoras. 29 – 05 – 2010

María Bayo

72 73 Pikovaia Dama de Piotr I. Txaikovski

19, 22, 25, 28 – 06 / 1, 4 – 07 – 2010

Ópera en tres actes. Llibret de Modest I. Txaikovski, basat en l’obra homònima de Puixkin. Estrena el 7 de desembre de 1890 al Teatre Mariinski de Sant Petesburg. Estrena al Gran Teatre del Liceu l’1 de desembre de 1922. Ópera en tres actos. Libreto de Modest I. Tchaikovski, basado en la obra homónima de Puchkin. Estreno el 7 de diciembre de 1890 en el Teatro Mariinski de San Petersburgo. Estreno en el Gran Teatre del Liceu el 1 de diciembre de 1922. Gabriel Bermúdez, María Bayo

· Direcció musical Dirección musical · Hermann Misha Didyk Michael Boder · Comte Tomski Conde Tomski / Zlatogor “Divertida, gamberra pero luminosa y musicalmente brillante. Les mamelles de Tirésias, la surrealis- · Direcció d’escena Dirección de escena Lado Ataneli ta ópera de Poulenc, vivió su estreno, el jueves, en el Liceu con una gran acogida del público que Gilbert Deflo · Príncep Ieletski Príncipe Yeletski aplaudió a todos los participantes de la función pero de forma especial a María Bayo, protagonista · Escenografia i vestuari Escenografía y Ludovic Tézier de la puesta en escena de Emilio Sagi con dirección musical de Josep Vicent. El autor escribió el vestuario William Orlandi · Txekalinski Francisco Vas libreto a partir de la pieza del teatro del absurdo de Apollinaire. Esto se nota en la ligazón entre la · Il·luminació Iluminación Albert Faura · Surin Alberto Feria ágil y variada partitura y el texto, que Sagi ha acentuado con su colorista y cabaretista montaje. El · Coreografia Coreografía · Txaplitski Mikhail Vekua tono rosa preside el vestuario y los decorados del alocado universo de esta comedia desarrollada en Nadejda L. Loujine · Narumov Kurt Gysen dos niveles de escenario. Los personajes principales circulan durante la función con altos zapatos de · Assistent de la direcció d’escena · La comtessa La condesa Ewa Podles tacón, lo que añade una componente más al tono de ambigüedad sexual del disparatado argumento. Asistente de la dirección de escena · Lisa Emily Magee La sutil y exquisita música de Poulenc nos remite en algunos pasajes a la opereta vienesa por la Albert Estany · Polina / Milvozor Elena Zaremba continua inserción de polcas y valses, pero también muestra la fuerza de un lenguaje personal con · Producció Producción · La governanta La gobernanta infuencias de Debussy, Stravinski.” Gran Teatre del Liceu Stefania Toczyska Orquestra Simfònica i Cor del Gran · Maixa Claudia Schneider El Periódico. César López Rosell. Delicioso divertimento. 29 – 05 – 2010 Teatre del Liceu · El mestre de cerimònies El maestro de “Explorant la veine surréaliste du livret, Emilio Sagi opte pour un burlesque assumé, gommant l’aspect mo- · Assistent de la direcció musical ceremonias Jon Plazaola ralisateur du message incitant les femmes à procréer et à se dévouer à leurs enfants. Ici, ce sont d’ailleurs Asistente de la dirección musical · Prilepa Michelle Marie Cook les hommes qui arborent les attributs féminins: le Directeur achève son introduction en talons aiguilles et Gueràssim Voronkov porte-jarretelles, le Mari, vêtu de rose, est entouré d’éphèbes en petite tenue.” · Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso Opéra Magazine. Katia Choquer. Un vrai moment de plaisir et de joie. 07 / 08 – 2010 · Escolania de Montserrat Director Bernat Vivancos i Farràs · Amb la participació de Cor Intermezzo

74 75 Misha Didyk, Ewa Podles Elena Zaremba, Emily Magee Emily Magee, Ewa Podles

Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

EDICIONS EDICIONES ALT RES ACCIONS “Hasta 14 solistas, orquesta al pleno, dobles coros a profusión, coro de voces blancas y ballet. Añádanse OTRAS ACCIONES · Programa de mà siete cambios de escenas en tres actos. No por conocida -se estrenó en 1992, se repuso en 2003-, la · Teresa Lloret: Argument. · Conferència de Santiago producción que dirige Gilbert Deflo merece menos elogios. Es un gran acierto el trabajo del doble plano · Haroldo Maglia: “Puixkin i els dos camins de l’ànima russa”. Martín Bermúdez. 16 de para situar el drama psicológico del personaje en primer término, vestido con su impecable uniforme de · Jesús Trujillo Sevilla: “El triangle pèrfid”. juny de 2010 a la Sala oficial del ejército imperial, sobre fondo negro, detrás del cual se prepara el siguiente cambio de escena. · Biografies. d’Orquestra. Organitza Amics Bien es cierto que algunos se alargan por encima de lo deseable, pero los más resultan muy buenos, como · Full informatiu del Liceu. la utilización del coro de jugadores como telón para descubrir la escena del crimen final alrededor de la · Entrevista a Michael Boder. · Prèvia. Sessió informativa fatídica mesa. Por supuesto, tras el suicido vuelve a caer el fondo negro, dejando a Hermann solo, mientras sobre l’òpera. Tots els dies de la orquesta apura la coda. El mafioso siempre muere solo, nos recuerda el foco que hace caer sobre él ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES funció al Foyer. Albert Faura, sabio iluminador.” · Cinemes. 1 de juliol de 2010. 133 sales, 17 països, 2.754 espectadors. SERVEIS SERVICIOS El País. Agustí Fancelli. Para olvidar la crisis. 21- 07 - 2010 · Ràdio. Radio Clásica i Catalunya Música, 22 de juny de 2010, en directe. · Enregistrament en HD. 28 de juny i 1 de juliol de 2010. · Servei de sobretitulació. “Las buenas producciones propias, como en cualquier otro teatro del mundo son un patrimonio único · Servei audiovisual a les y muy caro y por ello deben de irse reponiendo con orgullo y satisfacción, como prueba de la excelen- localitats amb visió reduïda. cia de su política artística, y no sólo pensar en ellas en época de crisis. Por ello, es interesante que el Liceo presente por tercera vez en dos décadas esta vistosa y cuidada puesta en escena de La dama de picas, firmada por William Olandi y dirigida por Gilbert Deflo. Desde el punto de vista musical hay que destacar la labor del cada vez más apreciado director musical del teatro, Michael Boder, quien ofreció una lectura vibrante y suntuosa de una de las óperas de mayor éxito de Chaikovsky, frente a una Sinfónica del Liceo muy compacta y sin altibajos. (Misha Didyk), ofreció buena presencia escéni-

76 77 Emily Magee, Misha Didyk Ewa Podles

ca y dotes actorales junto a una voz importante y adecuada, típicamente eslava, que quizá se mostró algo metálica en los agudos y con una cierta contención en su proyección pero que consiguió un importante triunfo. Ludovic Tézier, fue un lujo como el Príncipe Yeletsky, especialmente en su hermosa aria del segundo acto. El georgiano Lado Antaneli fue otro de los cantantes de interés de este amplio reparto y ofreció un Conde Tomsky muy completo y musical. Entre el reparto femenino Ewa Podies fue una dama de picas impactante y turbadora, con una interpretación de gran nivel canoro y actoral. La estadounidense Emily Magee resultó una más que solvente Lisa mientras que la rusa Elena Zaremba derrochó medios y expresividad en su breve papel de Polina.“

La Razón. Fernando Sans Rivière. Chaikovsky pone una pica en el Liceo. 22 - 06 - 2010

Misha Didyk, Lado Ataneli

78 79 El jugador de Serguei Prokófiev

26, 29 – 07 – 2010 (En ocasió de Pikovaia Dama. En versió de concert)

Òpera en quatre actes. Llibret del compositor basat en la novel·la homònima de Fiódor M. Dostoievski. Estrena el 29 d’abril de 1929 al Théâtre de la Monnaie de Brusel·les. Estrena al Gran Teatre del Liceu. Ópera en cuatro actos. Libreto del compositor basado en la novela homónima de Fiódor M. Dostoievski. Estreno el 29 de abril de 1929 en el Théâtre de la Monnaie de Bruselas. Estreno en el Gran Teatre del Liceu. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Cor del Gran Teatre del Liceu

· Direcció musical Dirección musical Aleksandr Anissimov Al voltant de l’òpera · Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i Cor del Alrededor de la ópera Gran Teatre del Liceu EDICIONS EDICIONES · Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso · Assistent de la direcció musical Asistente de la dirección musical Arthur Post · Programa de mà · Teresa Lloret: Argument. · El general Vladimir Ognovenko · La dama pàl·lida La dama pálida Alba Bosch · Francesc Cortés: “Música i gesticulació en El · Polina Olga Guryakova · La dama indiferent La dama insignificante jugador, o sia la diferència entre desenteranyinar · Aleksei Mikhaïl Vekua Claudia Schneider o vendre trastos vells”. · L’àvia La abuela Elena Obraztsova · La dama venerable Inés Moraleda · Llibret. · El marquès El marqués Stephan Rügamer · La vella suspecta La vieja sospechosa · Biografies. · Mr. Astley Joan Martín-Royo Elzbieta Ardam ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES · Blanche Olga Savova · El jugador eufòric El jugador eufórico · Príncep Nilski / El jugador malaltís Príncipe Nilsky / El jugador enfermizo Jon Plazaola · Ràdio. Radio Clásica i Catalunya Música, 29 de juny Francisco Vas · El jugador geperut El jugador jorobado de 2010, en directe. · Baró Würmerhelm Mariano Viñuales Airam Hernàndez ALT RES ACCIONS OTRAS ACCIONES · Potàpitx Plamen Kumpikov · El jugador infortunat El jugador desafortunado · El director del casino Pavel Kudinov Manel Esteve Madrid · Prèvia. Sessió informativa sobre l’òpera. Tots els · Primer crupier Robert Hebenstreit · El jugador vell El viejo jugador Marc Pujol dies de funció al Foyer. · Segon crupier Segundo crupier Gregory Bonfatti · Sis jugadors Seis jugadores Xavier Comorera, SERVEIS SERVICIOS · L’anglès gras El inglés gordo Kurt Gysen Dimitar Darlev, Gabriel Diap, Airam · L’anglès prim El inglés delgado Alberto Feria Hernández, Graham Lister, · Servei de sobretitulació. · La dama empolainada La dama emperifollada Beatríz Jiménez Pierpaolo Palloni · Servei audiovisual a les localitats amb visió reduïda.

80 81 Mikhail Vekua

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Sabe mal, pero ¿por qué funciona tan bien la OBC en cuanto a la contratación de solistas vocales cuan- do va al Liceu? Porque el repartazo reclutado para defender esta obra maestra desconocida de Prokofiev -de contenido argumental tan violento como pasado de vueltas, eco nada sutil de La Dama de picas, de Chaikovsky- ha sido modélico. Ayudó a esta percepción contar con las voces en un absoluto primer plano y con la equilibrada batuta de Alexander Anissimov, que hizo palpitar esta rítmica tensa partitura, propia de una obra tan, pero tan, teatral que escucharla en concierto ha sido un crimen... (...) El caso es que, pese a todo, el público disfrutó con la entrega de una OBC concentrada y eficaz y de unas voces expertas, sono- ras y fascinantes como las de Stephen Rügamer (Marqués) Vladimir Ognovenko (General), estridentes y atractivas como las de Mijaíl Vekua (Alexei; este voluntarioso y dotado tenor estaba contratado para hacer el pequeño papel del Jugador jorobado), Olga Savova (Blanche) y Olga Guryakova (Polina), dúctiles y maleables como las de Joan Martín-Royo míticas y legendarias, como la de Elena Obraztsova. Todos ellos, junto un inmenso y efectivo plantel de comprimarios, entre los que se encontraban valores seguros como Francisco Vas, Manel Esteve o Jon Plazaola.”

ABC. Pablo Meléndez-Haddad. Faltó la ruleta. 28 - 06 - 2010

“La OBC, el coro de la casa y un destacado elenco de solistas mayoritariamente rusos, bien dirigidos por un experto en la partitura como Alexander Anissimov, han llevado a buen puerto esta obra maestra de la dramaturgia musical. Pero su aplaudida interpretación no puede evitar la sensación de la oportunidad perdida que supone haber renunciado a una première con la escenificación de la ópera. (...) Pero eso no cuestiona grandes interpretaciones como la del imponente bajo Vladimir Ognovenko como general. La se- Olga Guryakova

82 83 Doña Francisquita d’Amadeu Vives

24, 25, 27, 28, 29, 30 – 07 – 2010

Comèdia lírica en tres actes. Llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández- Shaw, basat en La discreta enamorada de Lope de Vega. Estrena el 17 d’octubre de 1923 al Teatro Apolo de Madrid. Estrena a Barcelona el 1924 al Teatre Nou. Estrena al Gran Teatre del Liceu el 7 de febrer de 1933. Comedia lírica en tres actos. Libreto de Federico Romero y Guillermo Fernández- Shaw, basado en La discreta enamorada de Lope de Vega. Estreno el 17 de octubre de 1923 en el Teatro Apolo de Madrid. Estreno en Barcelona el 1924 en el Teatre Nou. Estreno en el Gran Teatre del Liceu el 7 de febrero de 1933. Elena Obraztsova

· Direcció musical Dirección musical Miquel Ortega · Direcció d’escena Dirección de escena Luis Olmos ductora Olga Guryakova compone una expresiva Polina servida con una matizada vocalidad y Mijail Vekua · Escenografia Escenografía Jon Berrondo responde al perfl del preceptor obsesionado por Polina y por el juego, y expone con bellos agudos su loco · Vestuari Vestuario María Luisa Engel personaje. La legendaria Elena Obraztsova exhibe su gran presencia escénica y los recursos vocales que · Il·luminació Iluminación Juan Gómez Cornejo aún atesora para dar vida a la abuela millonaria, y Stephan Rügamer cumple como marqués.” · Coreografia Coreografía Florencio Campo · Assistent de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Maite Marín El Periódico. César López Rosell. !Hagan juego, señores! 28 - 06 - 2010 · Assistent de l’escenografia Asistente de la escenografía Roger Orra “Tanmateix, Vekua va aprofitar l’oportunitat i amb una gran dignitat va interpretar aquest jugador lliurat al seu · Assistent de vestuari Asistente de vestuario Rosa Engel destí. És a partir d’aquí que pot començar a fer-se la volta a la fatalitat (...) per arribar a concloure que El juga- · Assistent de la il·luminació Asistente de la iluminación David Hortelano dor ha estat una de les experiències del Liceu més felices d’aquesta temporada que ara acaba. (...) Els que · Producció Producción Teatro de la Zarzuela (Madrid) hi érem, però, ho vam disfrutar i aplaudir. No hi va haver representació, però a l’escenari hi va haver una gran · Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu orquestra (l’OBC) que ha provocat comparacions forçosament odioses, però suposo que inevitables, amb la · Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso del Liceu. Hi va haver un magnífic general amb una veu elegant i amplíssima (el baix Vladimir Ognovenko) i una · Assistent de la direcció musical Asistente de la dirección musical Gueràssim Voronkov excel·lent Polina, de la qual el jugador sembla estar-ne enamorat a contracor, a través de Olga Guriakova. I · Laud’Ars, Director Manuel Gómez Llorente també hi va haver la mezzosoprano Elena Obraztsova, una figura reverencial que, passats els 70 anys, continua trepitjant els escenaris amb una veu afectada pel pas del temps però amb una força escènica intacta que va fer que, a la fi del segon acte en què apareix l’àvia disposada a dilapidar la seva fortuna a la ruleta, la funció adquirís una més gran intensitat que va culminar amb l’esplèndida segona escena del quart i últim acte, en què el jugador va de taula en taula fent saltar la banca. Original i lliure, un punt i a part de la composició operística.”

El Punt. Imma Merino. Una bona aposta. 1 - 07 - 2010

84 85 Milagros Martín, Josep Bros, Julio Morales Julio Morales, Josep Bros

· Francisquita María José Moreno / Mariola · Un cura / El guitarrista David Martín Al voltant de l’òpera Alrededor de la ópera Cantarero (25, 28, 30) / Sonia de Munck (27, 29) · La mamá Angèlica Prats EDICIONS EDICIONES ALT RES ACCIONS · Aurora la Beltrana Marina Pardo / · Niñas Núria Lamas, Núria Cors OTRAS ACCIONES Milagros Martín (25, 28, 30) · Miliciano Joan Josep Ramos · Programa de mà · Fernando Àlex Vicens / Josep Bros (25, 28, 30) / · Torero Gabriel Diap · Teresa Lloret: Argument. · Conferència de Javier Pérez Carlos Cosías (27) · Maja Eun Kyung Park · Eva Sandoval: “L’èxit de la discreció”. Senz. 20 de juliol de 2010 · Cardona Emilio Sánchez / Julio Morales (25, 28, 30) · Jornalero / Padrino Juan Viadas · Biografies. a la Sala Romano Gandolfi. · Doña Francisca Amelia Font · La mujer del jornalero / Madrina Encarna · Full informatiu Organitza Amics del Liceu. · Don Matías Enrique Baquerizo Piedrabuena · Entrevista a Luis Olmos. · Prèvia. Sessió informativa · Lorenzo Pérez Arturo Pastor · El hijo del jornalero Iván Luis Agrelo sobre l’òpera. Tots els dies de ACCIONS AUDIOVISUALS ACCIONES AUDIOVISUALES · Irene la de Pinto Isabel Cámara · La aguadora Virginia Flores funció al Foyer. · Juan Andrés Juan Matute · Dependientes Joan Prados, Jordi Figueras, · El Liceu a la platja. Projecció a la platja de la Barceloneta, al jardí SERVEIS SERVICIOS · El lañador Xavier Martínez Josep M. Bosch del Palau Robert de Barcelona i a Ca l’Estruch de Sabadell. 28 de · La buhonera Elizabeth Maldonado / · La naranjera Sonia Castilla juliol de 2010. · Servei de sobretitulació. Mónica Luezas (28, 29, 30) · El liberal Luis Romero · Televisió. Televisió de Catalunya. 28 de juliol de 2010, en directe. · Servei audiovisual a les · El sereno Josep Lluís Moreno · El aguador / Un hombre Ignacio Castro · Ràdio. Catalunya Música, 25 de juliol de 2010, en directe. localitats amb visió reduïda. · Cofrades Airam Hernández, Radio Clásica, 28 de juliol de 2010, en directe. · Servei d’audiodescripció per Daniel M. Alfonso, Carles Prat · Enregistrament en HD. 25 i 28 de juliol de 2010. a persones invidents. 29 de · Doña Liberata Anna Oliva juliol de 2010. · Doña Basilisa Miglena Savova

86 87 Mariola Cantarero, Josep Bros, Milagros Martín

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

“Cada vez más afianzada y consolidada en el repertorio lírico-ligero, la soprano María José Moreno superó con nota los escollos de la Canción del ruiseñor reservada al papel titular. La otra página célebre de la partitura, la romanza Por el humo se sabe dónde está el fuego, se culminó con el esperado y estentóreo la bemol sobreagudo gracias a la esforzada tarea de un Álex Vicens que, si bien pasó algún apuro en la segunda parte, fue un Fernando solvente a pesar de un timbre muy nasal. Cumplieron dignamente Emilio Sánchez (Cardona) y Enrique Baquerizo (Don Matías), al lado de la suficiente Beltrana de una Marina Pardo mejor actriz que cantante.”

La Vanguardia. Jaume Radigales. Cierre zarzuelero. 26 - 07 - 2010

“Vint-i-dos anys ha trigat la Francisquita a tornar al Gran Teatre del Liceu i ho ha fet estilitzada i sense estereotips costumistes, decidida a convèncer en la producció del Teatre de la Zarzuela amb decorats de Jon Berrondo i una direcció actoral de Luis Olmos que la fa festiva, que no pas castissa. L’esquemàtica escenografia es basa en els colors i la luminotècnia aplicats a un encaix de portes grises que es desple- guen configurant laberints neutres per on bull el vell Madrid. El moviment general és fluid i coreogràfic i cal admirar la implicació del cor en aquest sentit.”

El Punt. Xavier Casanovas Danés. Sense cap arruga. 27 - 07 - 2010

Mariola Cantarero, Julio Morales

88 89 Temporada artística Dansa Danza

92 English National Ballet

96 Sasha Waltz & Guests

98 The Royal Ballet English National Ballet La mort del cigne

3, 4, 5, 6, 8, 9, 10 – 09 – 2009 · Coreografia Coreografía Michel Fokine · Música Camille Saint-Saëns · Direcció musical Dirección musical Nigel Gaynor / Tim Carey · Vestuari Vestuario Karl Lagerfeld per a Chanel (a partir dels dissenys de Léon Bakst) · Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu · Confecció del tutú Confección del tutú Lamarie Atelier (París) · Direcció artística Dirección artística Wayne Eagling · El cigne El cisne Elena Glurdijdze / Anaïs Chalendard

Faun(e)

· Coreografia Coreografía David Dawson Les Sylphides · Coreografia original Coreografía original L’après-midi d’un faune de Vàtslav Nijinski · Música Claude Debussy · Coreografia Coreografía Michel Fokine · Escenografia Escenografía David Dawson · Música Frédéric Chopin (amb orquestració de Roy Douglas) · Vestuari Vestuario Yumiko Takeshima · Direcció d’escena Dirección de escena Alicia Markova · Il·luminació Iluminación David Dawson · Escenografia Escenografía Geoffrey Guy (a partir de Corot) · Interpretació en directe de la música (piano) Interpretación en directo de la música (piano) · Vestuari Vestuario inspirat en Alexandre Benois Chris Swithinbank, Tim Carey i Nigel Gaynor · Il·luminació Iluminación David Mohr · Esteban Berlanga, Raphaël Coumes-Marquet · Poeta Esteban Berlanga / Anton Lukovkin / Dmitri Gruzdyev / Vadim Muntagirov · Vals Crystal Costa / Kei Akahoshi / Adela Ramírez · Masurka Erina Takahashi / Elena Glurdjidze / Anaïs Chalendard Schéhérazade · Preludi Preludio Begoña Cao / Daria Klimentová / Fernanda Oliveira · Coreografia Coreografía Nicholas Beriozoff (a partir de l’original de Michel Fokine) · Música Nikolai Rimski-Kórsakov L’espectre de la rose · Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Geoffrey Guy (a partir dels dissenys de Léon Bakst)

· Coreografia Coreografía Michel Fokine · Zobieda Elena Glurdjidze / Begoña Cao · Música Carl Maria von Weber · Esclau daurant Esclavo dorado Dmitri Gruzdyev / Arionel Vargas · Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Geoffrey Guy (a partir dels dissenys de Léon Bakst) · Sharyar Fabian Reimair / James Streeter · Zeman Daneil Jones / James Streeter · Noia Chica Ksenia Ovsyanick / Gina Brescianini / Anaïs Chalendard · Cap dels eunucs Jefe de los eunucos Juan Rodríguez / Daniel Jones · Espectre Espectro Anton Lukovkin / Daniel Gaudiello

92 93 L’espectre de la rose La mort del cigne Faun (e) Schéhérazade

Al voltant de l’espectacle La premsa ha dit (selecció) Alrededor del espectáculo La prensa ha dicho (selección)

EDICIONS EDICIONES “Llegó lo más esperado de la velada con la Muerte del Cisne, poránea: escenario negro y desnudo y dos pianos y sus sendos pianistas enfrentados diametralmente a · Programa de mà. el paradigma del ballet que auspició la aclamada Pavlova, que ambos extremos de el escenario.Bravo para Berlanga y Coumes-Marquet, que marcaron el destello de · Homenatge als Ballets Russes en apareció encarnada en la bailarina Elena Glurdijdze, que llegó energías y complicidades que debió exigir el apasionado Diaghilev. Bravo.” el centenari de la seva fundació. enfundada en un vestuario de plumas naturales que hizo suspirar El Mundo. Rosalia Ayuso: ¿Revivir el esplendor? 5 - 9 - 2009 · Teresa Sesé: “De quan els Balls y aplaudir apasionadamente al público. Logró su ovación por su Russos van enlluernar el Liceu”. fuerza y por su convicción interpretativa. Eso era lo esperado y “Magnífico regalo el que brinda el English National Ballet al presentar un programa en el que recupera · Biografies. lo deseable para la velada que abría la temporada del coliseo algunas de las míticas coreografías de los Ballets Rusos de Diaghilev, compañía que revolucionó la his- barcelonés: revivir la misma emoción de aquellos años, de aquel toria de la danza del siglo XX. (…) Todo un lujo enriquecido por la interpretación en directo de la música SERVEIS SERVICIOS principio de siglo XX, aunque cabría plantearse si en las artes a cargo de la Orquesta de la Academia del propio Liceo dirigida por Nigel Gaynor. La interpretación · Servei audiovisual a les escénicas en vivo, es eso realmente posible. En este sentido, la de cada una de las piezas bailadas por el English National Ballet fue deslumbrante, exquisita y perfecta localitats amb visió reduïda. famosa máxima que dice aquello de que todo debe cambiar para técnicamente. A las piezas clásicas de Michel Fokine se suma una novedad. Una coreografía del joven así lograr que nada cambie se resolvió soprendentemente en la creador londinense David Dawson, que utiliza de forma moderna el vocabulario de la danza clásica y penúltima pieza de la noche, en Faun(e), un fascinante dueto que aceptó crear la obra Faun(e) inspirada en La siesta de un fauno, que Nijinski creó y bailó para los de Dawson, quien revisitó la esencia y el alto voltaje de volup- Ballets Rusos.” tuosidad e innovación que Nijinsky mostró ya desde su primera El País. del Val. Los Ballets Rusos, 100 años después. 5 - 09 - 2009 coreografía, L’ a p r è s - m i d i . . . Lo logró manteniendo los caracterís- ticos movimientos de manos del bailarín, la composición en el plano frontal y una puesta en escena reconociblemente contem-

94 95 Sasha Waltz & Guests

1, 2, 3 – 2 – 2010

“Los Impromptus de Schubert dan el tono de la pieza coreográfica: lírico y melancólico, sentido. Pero también impulsan su registro formal y, de rebote, ofrecen una posible insinuación temática, obligados los intérpretes a los mismos lances vir- Impromptus Impromptus tuosos a los que se ve forzada la Impromptus pianista en más de una ocasión. La música de cuerpos no siempre en · Direcció i coreografia Dirección y coreografía Sasha Waltz Al voltant de l’espectacle La premsa ha dit (selecció) equilibrio queda subrayada tras lar- · Música Franz Schubert Alrededor del espectáculo La prensa ha dicho (selección) gos silencios y quietudes. El lengua- · Escenografia Escenografía Thomas Schenk i Sasha Waltz je es esencial, pulida la gramática, EDICIONS EDICIONES · Vestuari Vestuario Christine Birkle “Tras la complejidad coreográfica y escénica de Sasha Waltz en reducido el vocabulario, tan enérgi- · Il·luminació Iluminación Marin Hauk · Programa de mà. llega al escenario del Liceu Impromptus, una co como sensible, tan atlético como · Omar Khan: “De sobte, pieza aparentemente más elemental, espontánea y fresca, pero musical. La sensualidad de los cuer- BALLARINS BAILARINES Sasha Waltz”. llena de sutilezas y complejidad. (...). Entrando en esa inteligente pos se mezcla con la angustia que · Juan Kruz Diaz de Garaio Esnaola, · Biografies. doble faz -no podía ser de otro modo- el público queda cautivado. parece tenerlos atrapados: el placer Luc Dunberry, Delphine Gaborit, Yael Schnell, La escena se organiza en dos superficies blancas e inclinadas, con el miedo, el agua con la sangre, SERVEIS SERVICIOS Claudia de Serpa Soares, Xuan Shi, Niannian Zhou. junto a un enorme panel romboidal colgado que se balancea al en medio de pasos encharcados · Servei audiovisual a les fondo del escenario. Todo interactua entre sí, sin fricción. Los o de vueltas y revueltas. Tensas y SOLISTES SOLISTAS localitats amb visió reduïda. bailarines aparecen y desparecen entre esas formas, suben, y como a la espera, todas estas bellas · Mezzosoprano Ruth Sandhoff bajan desde los dos planos; mientras que los nueve fragmen- y duras imágenes se imponen por la · Piano Cristina Marton tos musicales (¡bravo por la complicidad de la mezzo y el piano!) calidad y fuerza del movimiento. Al proveen de las diferentes atmósferas. Ahí empieza un recorrido final, el trabajo de construcción y por el alma humana y su tremenda fragilidad, en una coreografía desnudamiento formal finaliza pla- sin afectación: en un segundo se hacen y se deshacen los senti- gado de ecos emocionales.” mientos y emociones como por arte de magia.” La Vanguardia. Joaquim Noguero. El Mundo. Rosalia Ayuso. Cautivador arrebato lírico. Virtuosismo en carne viva. 4 - 2 - 2010 7 - 2 - 2010

96 97 The Royal Ballet

10, 11, 12, 13 – 7 – 2010

“De todos modos, en este gran ballet, por muchos gatos con botas, caperu- citas rojas y lobos feroces que hagan más amena la trama, la tensión dra- mática se resuelve, como siempre, en el gran pas de deux del tercer acto. Ahí, una inefable Tamara Rojo, des- Alina Cojocaru plegando una naturalidad e inocencia La bella dorment perfectamente calcuda, nos demos- tró que, cuando hay química con la · Coreografia original Coreografía original Marius Petipa Al voltant de l’espectacle La premsa ha dit (selecció) pareja de baile, el resultado es ex- · Coreografia addicional Coreografía adicional Frederick Asthon, Alrededor del espectáculo La prensa ha dicho (selección) cepcional: junto al magnífico Ruppert Anthony Dowell i Christopher Wheeldon Pennefather, en simbiosis deslum- · Música Piotr I. Txaikovski EDICIONS EDICIONES “No se puede pedir más. El Royal Ballet de Londres desplegó en brante, ejecutó unos equilibrios de · Escenografia Escenografía Christopher Carr · Programa de mà. el Liceu toda la fantasía y virtuosismo de La bella durmiente de vértigo, desafiando la gravedad y el · Vestuari Vestuario Oliver Messel (amb afegits de Peter Farmer) · Teresa Lloret: Argument. Chaikovski. Un verdadero lujo el de este espectáculo que hizo vibrar tiempo; sus promenades, deliciosos y · Il·luminació Iluminación Mark Jonathan · Pablo Menéndez-Haddad: al coliseo, con repetidas aclamaciones a los bailarines de la compa- embelesados, de verdadera princesa · Direcció musical Dirección musical Valeriy Ovsyanikov “El conte més romàntic”. ñía encabezados por Tamara Rojo (princesa Aurora) y Ruppert Pen- que despierta al amor, y los arabes- · Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) · Biografies. nefather (príncipe Désiré). Valeriy Ovsyanikov dirigió con maestría a cos mejor dibujados que recordamos una implicada Jove Orquestra Nacional de Catalunya en la interpre- en mucho tiempo.Todo un ensueño · Rei Rey Florestan XXIV Gary Avis / Christopher Saunders SERVEIS SERVICIOS tación de la luminosa partitura. (...) Tamara Rojo es más Tamara que que quedó subrayado por ese viaje al · Reina Genesia Rosato / Elizabeth McGorian · Servei audiovisual a les nunca en el hábitat de su compañía. Alada y etérea compone una pasado con el que nos obsequió el · Princesa Aurora Sarah Lamb / Tamara Rojo / localitats amb visió reduïda. Aurora de altura. Es memorable su paso a dos final con el no menos Royal Ballet, rescatando los antiguos Marianela Núñez / Alina Cojocaru espectacular Ruppert Pennefather, en un ejercicio que aúna acade- desplazamientos de infinidad de telo- · Príncep Désiré Príncipe Désiré Sergei Polunin / Rupert Pennefather / micismo, elegancia y equilibrio. Y no menos relevantes son sus difi- nes pintados, el vestuario e incluso Thiago Soares / Johan Kobborg cilísimas evoluciones sobre las puntas de sus zapatillas para recibir los casi anacrónicos destellos de los · Catalabutte Thomas Whitehead / Alastair Marriott las fores de los cuatro príncipes aspirantes a su mano en el acto del espejos mágicos.” · Carabosse Kristen McNally / Genesia Rosato / hechizo. Una gran noche para ella y para todo el Royal Ballet.” Elisabteh McGorian El Mundo. Rosalía Ayuso. El Periódico. César López Rosell. Una maravillosa Ballet con princesa de verdad. · Fada dels Lilàs Hada de los Lilás Laura McCulloch / Claire Calvert ‘Bella durmiente’. 12 - 7 - 2010 13 - 7 - 2010

98 99 Temporada artística Concerts i recitals Conciertos y recitales

102 Vivaldi

104 Elias

106 War Requiem

108 47è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas - Concert final

110 Bejun Mehta

112 Montserrat Caballé i les seves veus

114 Joyce DiDonato

116 Felicity Lott

118 Christine Schäfer

100 101 Concert Vivaldi

6 – 11 – 2009

· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Andrea Marcon · Barroc Orchestra

SOLISTA

· Mezzosoprano Magdalena Kozená

Magdalena Kozená

Programa La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

· Sinfonia in do maggiore per archi e continuo, RV “Con la excelente compañía de la Orquesta Barroca de Venecia dirigida desde el clave por Andrea Mar- 114; «Ho il cor gia’ lacero» de Griselda; «Sol da te mio dolce amore» con, la cantante checa demostró poseer un centro rico y expresivo, unos extremos débiles y un control d’ furioso; Concerto in Sol minore per Traversiere, archi e suficiente de la coloratura.“ bc “La Notte” RV 439; «Tornar voglio» d’Arsilda, regina di Ponto; ABC. Pablo Menéndez-Hadadd. Viva Vivaldi. 9 - 11 - 2009 «Gelido in ogni vena» de Farnace; Concerto in Sol maggiore per due violini R V516; «Cara sorte» de La verita’ in cimento; «Misero “Kozená cosechó un éxito importante porque logró insuflar vida y verdad dramática a su interpretación y logró spirto mio» d’Ottone in villa; Concerto per Flautino in Do Maggiore que afloraran todos los colores emotivos de la música del veneciano. Si en una ópera ya es mérito transmitir RV 443; «Armatae face et anguibus» de Juditha Triumphans calidez expresiva, más lo es alcanzarla en la frialdad de un concierto. Aun así, Kozená cantó «Ho gia il cor devicta Holofernes barbarie. lacero» de Griselda, «Sol da te mió dolce amore» de Orlando Furioso y «Misero spirto mió» de Ottone in villa con la intensidad y la verdad del gran Gardel en La cumparsita y mostró que era una gran intérprete.”

El País. Xavier Pujol. Vivaldi a color. 9 - 11 - 2009

“La romántica e introspectiva «Sol da te mio dolce amore» de Orlando furioso, transmitió la dulce expresi- vidad de una intérprete experta en el barroco y que, desde una aparente frialdad, desvela emociones sin necesidad de usar grandes artificios. La dulce aria de Barzane de Arsilda, regina di ponto y la lacerante «Gelido in ogni vena» de Farnace remataron una aplaudida primera parte. (...) Anna Fusek también dejó boquiabierto al público con su mágica versión del Concierto en do menor para flauta de pico (...). Pero «Misero spirto mio», de Otonne in villa, con sus endiabladas combinaciones de secciones rápidas y lentas, y el aria del oratorio Judith triumphans pusieron otra vez los focos sobre Kozená, que regaló dos bises.”

El Periódico. Cesar López-Rosell. El canto natural de Magdalena Kozena. 9 - 11 - 12009

102 103 Elias de Felix Mendelssohn-Bartholdy

17, 19 – 02 – 2010

· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Antoni Ros-Marbà · Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso · Polifònica de Puigreig Director Ramon Noguera

Antoni Ros-Marbà

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección) SOLISTES SOLISTAS

· La vídua La viuda Camilla Tilling “Mendelssohn narra en las dos partes de su impresionante oratorio las profecías de Elias, su huida y · Un àngel / La reina Katarina Karnéus ascenso al cielo, y el anuncio de la llegada del Mesías. Y lo hace con el fervor de un judío converso al · Obadjah Werner Güra protestantismo que amaba a Bach por encima de todo: recitativos, arias y coros ilustran con expresividad · Elias René Pape y sentido dramático las palabras del Antiguo Testamento. La versión, voluntariosamente defendida por la · Ahab Graham Lister orquesta, el Coro del Liceo y la Polifònica de Puig-reig, contó con un cuarteto vocal de lujo. La soprano · L’infant El niño Meritxell Argenté Camilla Tilling y la mezzosoprano Katarina Karnéus encontraron el punto justo entre la expresividad y la intención dramática que anima el oratorio. El tenor Werner Güra, consumado liderista, lució un fraseo y SOLISTES DEL COR SOLISTAS DEL CORO una dicción exquisita, y en el papel del profeta, el bajo René Pape impresionó por la belleza y potencia QUARTET CUARTETO de una voz manejada con absoluta maestría. La emotividad en el aria Es ist genug, cantada con extrema · Soprano Raquel Lucena delicadeza, fue quizá la perla de la velada.” · Mezzosoprano Min A. Baek El País. Javier Pérez Senz. Cambios de identidad. 20 - 02 - 2010 · Tenor Xavier Martínez · Baix Bajo Dimitar Darlev “Escoltar-lo (l’Elias de Mendelssohn) constitueix un gaudi per a l’intel·lecte pels vincles que estableix entre ELS ÀNGELS LOS ÁNGELES un passat d’estirp pedagògico-religiosa i l’esdevenidor. (...) Un cop passat el tràngo de l’obertura, la Si- · Soprano Olatz Gorrotxategui, Elisabet Vilaplana mfònica es va anar trobant més còmoda, menada per un Ros Marbà imbuït del polifacetisme de l’obra, i el · Contralt Contralto Elizabeth Maldonado conjunt format pel Cor i per la Polifònica de Puig-reig va resultar tant més operatiu com més dramàtic era QUARTET DE DONES CUARTETO DE MUJERES el passatge. René Pape va impressionar com a profeta tot i un cert distanciament i algun desajustament. · Sopranos Carmen Jiménez, Glòria López Pérez L’excel·lent liederista que és Werner Güra ja s’erigeix com a hereu de Peter Schreier i la veu lluminosa de · Mezzosoprano Guisela Zannerini Camilla Tilling va convèncer tant com la més ombrívola, però sedosa, de Katarina Karnéus.” · Contralt Contralto Hortènsia Larrabeiti Avui. Xavier Casanoves Danés. L’oratori flaix. 21 - 02 - 2010

104 105 War Requiem de Benjamin Britten

3, 6 – 07 – 2010

· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Michael Boder · Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu · Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso · Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana Director Jordi Casas i Bayer · Escolania de Montserrat Director Bernat Vivancos

Anja Kampe

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección) SOLISTES SOLISTAS

· Soprano Anja Kampe “La obra de Britten quiso sellar 31 años de contiendas bélicas. Esa poeticidad es lo que tuvo en cuenta Mi- · Tenor Ian Bostridge chael Boder con una lectura que se sirve del intimismo para plasmar en sonido los perturbadores pentagramas · Baríton Barítono Peter Mattei de Britten, luz entre tinieblas, gracias a interesantes criterios que se traducen -con la complicidad de un buen juego de luces en planos sonoros que sirven para dar soporte al texto litúrgico y a los versos de Owen. El buen rendimiento de la Orquestra del Liceu se complementó con tres coros de intensidad cualitativa variable pero nunca bajando del notable alto: el titular de la casa, el de Cambra del Palau y la Escolania de Montserrat. A ellos cabe añadirse las excelentes prestaciones de la soprano Anja Kampe y, sobre todo, de Ian Bostridge y Peter Mattei, tenor y barítono respectivamente, al servicio de la terrible belleza de la poesía de Owen.”

La Vanguardia. Jaume Radigales. Poesía y muerte. 5 - 07 - 2010

“La contradicció entre la qualitat d’una obra i la validesa del missatge ideològic subjacent és un fenomen constant al larg de la història de l’art. Continguts que poden ser compatibles es veuen rebaixats a mers pamflets, conceptes rebutjables es sublimen gràcies al geni que els dóna forma. Amb el War Requiem, Britten va aconseguir la quadratura del cercle, una partitura magistral al servei d’un missatge que, fugint dels oripells patriòtics, denuncia amb sincera convicció l’horror i l’absurd de tota guerra. El punt culminant és la intersecció de les dues esferes en què es mou el compositor britànic, el drama universal del text llatí de la missa de difunts i el drama humà dels versos de Wilfred Owen, aconseguida al corprenedor In pa- radisum i a aquest strange meeting post mortem de dos soldats enemics. Tota interpretació mínimament correcta del War Requiem ha de deixar l’espectador emocionalment tocat, i així va ser al Liceu, en una lectura que va ser superior a la suma de les parts.”

Avui Xavier Cester. Obra i missatge. 5 - 07 - 2010

106 107 47è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas Concert final

17 – 01 – 2010

· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Gueràssin Voronkov · Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Participants en el Concert Final del Concurs Francesc Viñas

La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección) SOLISTES SOLISTAS

· Soprano Vera Chekanova, Dinara Alieva, Sunyoung Seo “Reunión ritual de los amantes de la ópera en torno al pregón inaugural del Concurso de Canto Francesc · Tenor Orlanzo Niz, Dimitrios Flemotomos, Teodor Ilincai, Rusell Thomas Viñas realizado a dúo por la soprano Fiorenza Cedolins y el director de escena Emilio Sagi con palabras · Baríton Barítono Gyula Orendt ponderadas y sensatas que fueron seguidas de un recital, (...) por las ganadoras del concurso de hace · Baix-baríton Bajo-barítono Dong-Hwan Lee años, la mezzosoprano rusa Elena Obraztsova y la brillante soprano andaluza Mariola Cantarero. Esta abrió · Contratenor Siman Chung el fuego con la bellísima aria final de , de Donizetti (...) y luego hizo una brillante demostración · Piano Marta Budai, Zhanna Kim, Elena Kolesnikova de agudos, coloratura y messa di voce (...) La voz increíblemente densa y poderosa de Elena Obraztsova se puso de relieve en las canciones francesas de Reynaldo Hahn, Satie y Poulenc, que vertió con su iniguala- Programa ble estilo, y finalmente las dos voces, en los extremos de la tesitura femenina, contrastaron con extraordina- rio efecto en el dúo de Los cuentos de Hoffmann, de Offenbach. Luego la Obraztsova cantó la canción del · Reveriano Soutullo i Juan Vert «Bella enamorada» d’El último romántico (Niz) vino de La Perichole con gracia y picardía, y la Cantarero nos deleitó con Me llaman la primorosa.” · Franz Schubert Der Atlas, Der Wanderer (Lee) La Vanguardia. Roger Alier. Improvisado recital. 11 - 01 - 2010 · Wolfgang Amadeus Mozart «Parto, parto» de La clemenza di Tito (Chung); Wo bin ich bittrer Schmerz, Das Lied der Trennung (Orendt) “Hacía ya varios años que el Liceu no enardecía en vítores en una final del Concurso Viñas. Y la locura llegó · Nicolai Rimski-Korsakov ària de Marfa de La núvia del Tsar (Chekanova) con el timbre de tenor, como es históricamente tradición. La voz tenoril enloquece, más todavía si se trata de · Gaetano Donizetti «Regnava nel silenzo» de (Chekanova) una como la del ganador de esta 47ª edición, el estadounidense Russell Thomas, quien con su talento se · «O Paradis» de L’africaine (Flemotomos) llevó alrededor de 20.000 euros (primer premio, premio al mejor tenor otorgado por Plácido Domingo, premio · Pablo Sorozábal «No puede ser» de La tabernera del puerto (Flemotomos) Paloma O’Shea, premio del público), aunque este año no se otorgó el que siempre ofrecía Montserrat Caba- · «Tu, che di gel sei cinta» de Turandot; «Vissi d’Arte» de Tosca (Alieva); «Che llé y Bernabé Martí al mejor intérprete de Verdi, que también se lo habría llevado el citado Thomas, dueño de gelida manina» (Ilincai), «Donde lieta uscì» (Seo) de La Bohème una voz de extrema calidad, amplia, generosa, bien controlada en toda la tesitura y de fraseo claro y seductor.” · Piotr I. Txaikovski «Kuda, Kuda» d’Ievgueni Onieguin (Ilincai) ABC. Pablo Meléndez-Haddad. La voz que enamora. 19 - 01 - 2010 · Ruggero Leoncavallo «Qual fiamma avea nel guardo» de Pagiacci (Seo) · Giuseppe Verdi «Ella mi fu rapita» de , «Ah, la paterna mano» de Macbeth (Thomas)

108 109 Recital Bejun Mehta

17 – 12 – 2009

· Contratenor Bejun Mehta · Piano Julius Drake

Bejun Mehta

Programa La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

· Henry Purcell Strike the Viol, núm. 5; Olinda from the Shades Un- “Un artistazo como él ¿cuándo podrá verse como protagonista de una ópera? Es un maestro de la «messa seen; «Since from my dear Astrea’s sight» de Prophetess; Evening di voce», trabaja los pianísimos y los detalles hasta el último suspiro, su coloratura es perfecta y mantiene Hymn (arranjament de Benjamin Britten) a todo lo ancho del esmaltado registro una proyección sorprendente. Dividió el interesante programa en · Franz Joseph Haydn Sympathy, núm. 33; She Never Told her Love, dos partes bien diferenciadas, primero clásicos suyos, de Purcell a Beethoven, siempre enfocadas con el núm. 34 Fidelity, núm. 30 más adecuado refinamiento sobre todo esas tres contrastadas piezas de Haydn, todo un descubrimiemto, · Ludwig van Beethoven «Auf dem Hügel sitz ich spähend», «Wo especialmente aquella con texto de Shakespeare (...). La segunda parte, dedicada a la escuela de Ber- die Berge so blau», «Leichte Segler in den Höhen», «Diese Wolken keley, fue otra novedad, con aportes interpretativos extraordinarios como esa dulcísima «Silent Noon», de in den Höhen», «Es kehret der Maien, es blühet die Au», «Nimm sie Vaughan Williams, o las impresionantes «La belle dame sans merci», de Charles Villiers Stanford, y «Down hin denn, diese Lieder» de An die ferne Geliebte, op. 98 by the Salley Gardens», de Ivos Gurney sobre una joya de Yeats. Lo acompañó todo un experto en este · Ralph Vaughan Williams Linden Lea; Silent Noon repertorio, el referencial Julius Drake. Un maravilloso regalo de Navidad.” · Herbert Norman Howells «The widow bird», de Four Songs, núm. ABC. Pablo Meléndez-Hadda. La magia de una voz. 21 - 12 - 2009 3 op. 22; The Little Boy Lost · Lennox Berkeley «The Horseman» de Five Songs, op. 26 “Bejun Mehta confrmó (...) que es uno de los mejores contratenores de la actualidad. A su voz de conside- · Charles Villiers Stanford La belle dame sans merci rable volumen, a su timbre de viril expresividad y a su innata teatralidad, se unió en esta ocasión un gene- · Peter Warlock The Lover’s Maze; Jillian of Berry roso programa que recorría todos los rincones de sus posibilidades vocales, mezclando interesantísimas · Ivor Gurney Down by the Salley Gardens canciones del siglo XX con otras más cercanas a su repertorio más habitual (...). De entrada, un grupo de lieder y arias de Purcell pusieron en valor su control de las agilidades, su imponente capacidad para decir los textos gracias a unos impresionantes reguladores y su fraseo propio de gran intérprete, que alcanzó el punto álgido en tres piezas de Haydn, tan desconocidas como bellas. (...)”

El Periódico. Manel Cereijo. Un inmenso comunicador. 22 - 12 - 2009

110 111 Montserrat Caballé i les seves veus

28 – 12 – 2009

· Soprano Montserrat Caballé · Tenor Nikolai Baskov · Baix Bajo Serghiy Mahera · Piano Manuel Burgueras

Montserrat Caballé

Programa La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

· Niccolò Piccini «Se il ciel mi divide» d’Alessandro nelle Indie “Montserrat Caballé refrendó su regreso al Liceu con una standing ovation el público liceísta puesto en pie · «Malinconia, ninfa gentile» de Sei ariette; Quando incisi su ante el mito Caballé, esta vez apoyada en dos voces eslavas que ella conoce muy bien y con las que ha quel marmo; «Io t’offro un regno» d’Ernani colaborado en diversas ocasiones, el tenor, cantante pop y de crossove Nikolai Baskov, y el bajo Serghiy · Gaetano Donizetti Una lagrima Mahera, ganador del Concurso de Canto que lleva el nombre de la soprano. La aportación al repertorio vol- · «La calunnia è un venticello» d’Il barbiere di Siviglia vió a convertirse en la nota destacada del programa de la Caballé, salvando del olvido Ernani, ópera incon- · Alfredo Catalani «Una cetra perchè?» de Dejanice clusa de Bellini con libreto de Romani, música que el autor después utilizaría en Norma y .” · Piotr I. Txaikovski «Kuda, Kuda» i «A l’amor es sucumbeix a qualsevol edat!» ABC. Pablo Meméndez-Haddad. El Liceu, de pie. 31 - 12 - 2009 d’Ievgueni Onieguin · Francesco Cilea Duo de l’acte I d’Adriana Lecouvreur · Giuseppe Verdi «Come dal ciel precipita» de Macbeth · Giacomo Puccini Sole e amore; «E lucevan le stelle» de Tosca · Popular Cançó ucranïnesa; Cançó russa · Frederic Mompou «Damunt tú només les flors» de Combat del somni · Gerónimo Giménez «Ay! Malhaya» de La boda de Luis Alonso · Pablo Sorozábal «No puede ser» de La tabernera del puerto · Federico Moreno Torroba «Subir, subir y luego caer» de Luisa Fernanda

112 113 Recital Joyce DiDonato

24 – 01 – 2010

· Mezzosoprano Joyce DiDonato · Piano David Zobel

Joyce DiDonato

Programa La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

· Francesco Durante Danza, danza, fanciulla gentile “El Liceu tiene ya una nueva musa. Joyce DiDonato desplegó el domingo todo su arte y capacidad de · Giovanni B. Pergolesi Se tu m’ami seducción con el intenso recital. La diva de Kansas, que ya había triunfado hace dos años con La Ce- · Giulio Caccini «Amarilli mia bella» de Le nuove musiche, núm. 8 nerentola de la que el teatro acaba de editar un DVD, confrmó que esta mezzo de coloratura vive, a sus · Luigi Rossi «Mio ben, teco il tormento» d’Orfeo (arranjament d’Arne 40 años, el mejor momento de su carrera. El público acabó rendido a la elegancia de su fraseo y a la Dørumsgaard) musicalidad de su voz. Expresiva, extrovertida y con una simpatía desbordante, DiDonato consiguió, con · Giovanni Paisiello «Nel cor più non mi sento» de La Molinara su facilidad para transmitir emociones, que el repertorio fluyera como si fuera interpretado para cada uno · Raffaello Rontani Or ch’io non seguo più (arranjament d’Arne de los espectadores.” Dørumsgaard) El Periódico. César López Rosell. Joyce DiDonato cautiva al Liceu. 26 - 01 - 2010 · Ludwig van Beethoven Vier Arietten und ein Duett; La partenza, WoO 124 · Gioachino Rossini «Assisa a’pie d’un salice» d’ “Les obres i els autors triats per la mezzosoprano nord-americana revelaven tant sana curiositat com bon · Francesco Santoliquido «L’assiolo canta», «Alba di luna sul bosco», criteri, amb sorpreses agradables com I canti della sera, de Francesco Santoliquido, i el concentrat Oscu- «Tristezza crepuscolare», «L’incontro» d’I canti della sera ro èil ciel, de Pizzetti. Un programa d’aquestes característiques només és possible amb una comunicadora · Ildebrando Pizzetti «Oscuro è il ciel», núm. 2 de Due canti d’amore nata com Joyce DiDonato. Simpàtica i espontània sense falses condescendències, la cantant va desplegar · Enrico Toselli Serenata (Rimpianto), núm. 1 op. 6 amb tota la seva força de seducció una veu refulgent com el seu somriure, de tendència més sopranística · Stefano Donaudy «O del mio amato ben», núm. 18 de 36 arie di stile antico que de mezzo (com moltes congèneres actuals), en tot cas projectada amb naturalitat i menada amb un · Mario Castelnuovo-Tedesco «La pastorella», núm. 1, «Ballatella», control tècnic absout.” núm. 4 de Quattro scherzi per musica de Messer Francesco Redi Avui. Xavier Cester. Tot amor. 27 - 01 - 2010 · Arturo Buzzi-Peccia Lolita: Serenata spagnola · Ruggero Leoncavallo Sérénade française · Elena Barbara Giuranna Canto arabo · Vincenzo Di Chiara La Spagnola

114 115 Recital Felicity Lott

5 – 02 – 2010

· Soprano Felicity Lott · Ballarí Bailarín Olivier Sferlazza · Piano Jason Carr · Direcció d’escena Dirección de escena Laurent Pelly · Il·luminació Iluminación Paul Boggio · Quartet de corda Cuarteto de cuerda Olga Aleshinsky, Ewa Pyrek (violí); Fulgencio Sandoval (viola); Marc Galobardes (violoncel)

Felicity Lott

Programa La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

· Oscar Straus «C’est la saison d’amour», «Je ne suis pas ce que “Un espectáculo delicioso, con la salsa picante precisa y bañado de elegancia y sutilezas teatrales fue el l’on pense» de Trois valses que ofreció en el Liceu la soprano Felicity Lott, un programa construido con mélodies y canciones de ope- · Jacques Offenbach «La valse du divorce» de Boule de neige retas y musicales dirigido escénicamente por Laurent Pelly en el que la longeva cantante británica impuso · Francis Poulenc La dame de Monte-Carlo su magisterio comunicativo, su saber decir y, también, su justo desmelene. La flema «à la Dame» de la in- · Richard Rodgers «Wonderful guy» de South Pacific; térprete, salpicada de atmósfera parisina, emparentaba la fórmula de este recital con una rutina cabaretera «Bewitched» de Pal Joey (...), pero la elegancia intrínseca de la cantante evitó siempre que las señoras acabaran por sonrojarse. · Maurice Yvain Je chante la nuit ; «Yes» de Yes Tampoco cayó en lo cursi, a pesar de que con un discurso como éste podría haber sucedido, ya que tanto · Donald Swann A Word on my Ear el olfato de Pelly, que «decoró» lo justo y necesario, como el dominio escénico de la cantante, que mantuvo · Stephen Sondheim «Losing my mind» de Follies siempre en alto tanto la tensión escénica como la simpatía y la elegancia, evitaron el endulcorar en exceso.” · Bénabar Le dîner ABC. Pablo Meléndez-Haddad. La Dame chic. 7 - 02 - 2010 · Reynaldo Hahn «Chanson d’automme», núm. 1 de Chansons grises · Joseph Kosma Les feuilles mortes “Lott, una habitual en sus mejores años de los grandes templos de la ópera, es el mejor ejemplo de la diva · Mireille (Hartuch) Tant pis pour la rime; Monsieur Martin reconvertida, a la que no le echa para atrás enfrentarse a un teatro de la dimensiones del Liceu y conseguir · Jason Carr «Looking for a bear» de Six Pictures of Lee Miller llenarlo con el único equipaje de su arte, armonizado con las hilarantes incursiones para ilustrar los números · Bruno Fontaine Le gai tango de la Cantatriste del mimo y bailarín Olivier Sferlazza y el respaldo del cómico pianista y compositor Jason Carr. Un cuarteto de cuerda, oculto en las bambalinas, es el cuarto y esporádico elemento de este espectáculo dirigido por Laurent Pelly. La faceta de show-woman de la artista aparece desde el primer momento (...). C’est la saison d’amour, de Oscar Strauss, abrió el fuego de un repertorio de carga satírica sobre el amor. Y continuó la exhibición de recreación de temas como La valse du divorce, de Offenbach, y La dame de MonteCarlo, de Poulenc.”

El Periódico. César López Rosell. La cómica elegancia de Lott. 7 - 02 - 2010

116 117 Recital Christine Schäfer

21 – 06 – 2010

· Soprano Christine Schäfer · Piano Graham Johnson

Christine Schäffer

Programa La premsa ha dit (selecció) La prensa ha dicho (selección)

· Robert Schumann Singet nicht in Trauertönen, núm. 7 op. 98a; “Simpático tributo al bicentenario del nacimiento de Robert Schumann en el Liceu, con el recital de Chris- Nur wer die Sehnsucht kennt, núm. 3 op. 98a; Heiss mich nicht tine Schäfer, soprano alemana con un palmarés extenso en el terreno operístico y también especialista de reden, núm. 5 op. 98a; So lasst mich scheinen, núm. 9 op. 98a; lied, la faceta con la que debuta en el coliseo de la Rambla. Schäfer posee una voz de timbre bellísimo, Kennst du das Land?, núm. 1 op. 98a. de corporeidad lírica bien asentada, y únicamente podemos señalar tal vez algún problema en las notas · «Wenn du nur zuweilen lächelst», núm. 2 op. más graves de algunas de las piezas del programa. Después de los lieder de Schumann con que empezó 57, «Es träumte mir», núm. 3 op. 57, «Ach wende diesen Blick», el recital, la soprano abordó seis de los Ocho Lieder y canciones de Johannes Brahms, que dijo con la núm. 4 op. 57, «Strahlt zuweilen auch ein mildes Licht», núm. 6 op. elegancia que la caracteriza. En la segunda parte, retomó varias canciones del mismo autor, en las que 57, «Die Schnur die Perl’ an Perle», núm. 7 op. 57, «Unbewegte laue brilló la exquisita musicalidad de la intérprete.” Luft», núm. 8 op. 57, d’Acht Lieder und Gesänge; «Mädchenlied», La Vanguardia. Roger Alier. Una bella voz para Schumann. 24 - 06 - 2010 núm. 6 op. 95, «Das Mädchen», núm. 1 op. 95 de Sieben Lieder; «Mädchenlied», núm. 3 op. 85 de Sechs Lieder; «Mädchenlied», “Christine Schäfer, soprano alemana de amplia, aunque no exclusiva, dedicación al sofisticado mundo del núm. 5 op. 107, «Das Mädchen spricht», núm. 3, op. 107, «Mädch- lied romántico alemán, debutó en el Teatro del Liceo de Barcelona secundada al piano por uno de sus enfluch», núm. 9 op. 69 de Neun Gesänge. acompañantes habituales en disco y sobre el escenario, el británico Graham Johnson, uno de los pianistas · Hugo Wolf «Philine», núm. 8, «Lied der Mignon I, Heiss mich nicht de lied más acreditados de las últimas dos décadas. Schäfer abordó un programa denso de rara y bella reden», núm 5, «Lied der Mignon II: Nur wer die Sehnsucht kennt», simetría. (...) A partir de una voz más bien ligera, agradable, bien timbrada, controlada en su más mínimo núm. 6, «Lied der Mignon III: So lasss mich scheinen», núm. 7, «Lied detalle e inflexión, pero no especialmente bella ni poderosa, Schäfer ofreció un acercamiento sabio y der Mignon IV: Kennst du das Land?», núm. 9 de Goethe Lieder. severo, mucho más intelectual y racionalmente analítico que emocional y expresivo, a unas canciones que pedían más sensualidad, juego y complicidad por parte de la intérprete, y en no pocos casos tuvo que ser Graham Johnson quien nos explicara, desde el piano, lo que pasaba por el corazón de Christine Schäfer.”

El País. Xavier Pujol. Belleza fría. 25 - 06 - 2010

118 119 Temporada artística El Petit Liceu

122 La primera cançó

123 Pere i el llop

124 El Superbarber de Sevilla

125 La ventafocs

126 La petita Flauta Màgica

127 Allegro Vivace

128 IT Dansa

129 Els músics de Bremen

130 El petit escuraxemeneies La primera cançó Pere i el llop

31– 10 / 21, 22 – 11 – 2009 Sessions escolars: 5, 6, 7, 8, 9, 13, 14 – 10 – 2009 (8 funcions) 19, 22, 21, 23 – 04 – 2010 Sessions familiars: 3, 17, 18 – 04 – 2010 (24 funcions)

El Petit Liceu · Idea original Reina Capdevila i Xavier Pujol · Música Serguei Prokófiev amb el suport de · Música original, versions i direcció musical · Direcció musical Dirección musical Kai Gleusteen / Gueràssim Voronkov con el apoyo de Música original, versiones y dirección musical Mariona Vila · Direcció d’escena, tècnica i titelles Dirección de escena, tècnica y títeres Enrique Lanz · Direcció d’escena i guió Dirección de escena y guión Anna Llopart · Producció Producción Compañía Etcétera · Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Ricard Prat · Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu (octubre) / Orquestra formada · Moviment Movimiento África Navarro per diferents mestres de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu (abril) · Disseny de so Diseño de sonido Damien Bazin · Manipuladors Manipuladores Gabriel Ferrigno, Enrique Lanz, Yanisbel Martínez, SOLISTES SOLISTAS Óscar Ruiz, Claudio Vegal · Cantants Cantantes Ana Puche, Toni Viñals · Narrador Josep Julien · Piano Lluís Vidal · Producció Producción Gran Teatre del Liceu

122 123 El Superbarber de Sevilla La ventafocs

Sessions escolars: 24, 25, 26, 27, 30 – 11 – 2009 Sessions escolars: 9, 10, 11, 14, 15, 16 –12 – 2009 Sessions familiars: 28, 29 – 11 – 2009 Sessions familiars: 5, 19, 20 –12 – 2009 A l ’Auditori de Cornellà (10 funcions) (14 funcions)

· Música Gioachino Rossini · Música Gioachino Rossini Al voltant de l’espectacle · Adaptació musical Adaptación musical Albert Romaní · Adaptació musical Adaptación musical Albert Romaní Alrededor del espectáculo · Direcció musical Dirección musical Alan Branch · Llibret Libreto Joan Font i David Pintó ACCIONS AUDIOVISUALS · Direcció d’escena Dirección de escena Tricicle · Direcció musical Dirección musical Stanislav Angelov ACCIONES AUDIOVISUALES · Traducció i adaptació del llibret Traducción y adaptación de libreto Miquel Desclot · Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants) · Escenografia Escenografía Joan Jorba · Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Joan Guillén · Anella Cultural. 20 de · Vestuari Vestuario Anna Güell · Il·luminació Iluminación Alberto Rodríguez desembre de 2009. 1 teatre, 82 · Il·luminació Iluminación Roger Puiggener · Coreografia Coreografía Xevi Dorca espectadors. · Assistent de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Elena Vilaplana · Assistent de la direcció d’escena · Producció Producción Gran Teatre del Liceu Asistente de la dirección de escena Emilià Carilla · Producció Producción Gran Teatre del Liceu · Figaro Manel Esteve / Xavier Mendoza · Rosina Tina Gorina / Elena Roche · Rateta Maria Casellas / Marta Rosell · Comte d’Almaviva Conde de Almaviva Jordi Casanova / Vicenç Esteve Madrid / Helios Pardell · Don Ramiro Albert Casals / Jordi Casanova / Helios Pardell · Don Bartolo Vicenç Esteve Corbacho / Xavier Fernández / Josep Ferrer · Dandini Toni Marsol / Lluís Martínez-Agudo · Basilio Joan Sebastià Colomer / Pablo López · Don Magnifico Jeroboam Domingo Tejera / Xavi Fernández · Piano Alan Branch / Olga Kharitonina · Clorinda Alicia Ferrer / Belén López · Flauta Jaume Cortadellas / Jorge López / Patricia Mazo · Tisbe Anaïs Masllorens / Laura Ortiz · Contrabaix Contrabajo Miquel Àngel Cordero / Jordi Soler · Angelina Anna Tobella / Marta Valero · Piano Olga Kharitonina · Fagot Laia Magri / Pau Santacana

124 125 La petita Flauta Màgica Allegro Vivace

Sessions escolars: 14, 15, 18, 19, 21, 22, 25, 26, Sessions familiars: 27, 28 – 02 – 2010 28, 29 – 01 – 2010 Sessions escolars: 23, 24, 25, 26 – 02 / 1, 2, 3, 4, 5 – 03 – 2010 Sessions familiars: 16, 17, 23, 24 – 01 – 2010 A l ’Auditori de Cornellà (13 funcions) A l’Auditori de Cornellà (20 funcions)

· Música Wolfgang Amadeus Mozart · Música Selecció d’àries de diferents compositors Selección de arias de diferentes compositores · Adaptació musical Adaptación musical José Menor · Direcció i adaptació musical Dirección y adaptación musical Stanislav Angelov · Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants) · Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants) · Direcció musical Dirección musical Manel Ruiz / Miguel Àngel Dionis · Guió original Guión original Joan Font, José Antonio Gutiérrez i Moisés Maicas · Escenografia, vestuari i artefactes Escenografía, vestuario y artefactos Joan Guillén · Versió catalana adaptada a la música Versión catalana adaptada a la música Emilio Gutiérrez i · Il·luminació Iluminación Albert Faura / Kiko Planas José Antonio Gutiérrez · Coreografia Coreografia Montse Colomer · Coreografia i adjunta a la direcció d’escena Coreografía y adjunta a la dirección de escena Montse Colomé · Ajudant de direcció Ayudante de dirección Emilià Carilla · Escenografia, vestuari i màscares Escenografía, vestuario y máscaras Joan Guillén · Producció Producción Gran Teatre del Liceu · Il·luminació Iluminación Alberto Rodríguez · Assistent a la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Emilià Carilla · Papageno Carles Daza / Manel Esteve / Xavi Fernández / Toni Marsol · Producció Producción Gran Teatre del Liceu · Tamino Jordi Casanova / Francisco Javier Jiménez / Hèlios Pardell · Pamina María Luz Martínez / Susana Rodríguez · Vivace Ivan Labanda / Jordi Vidal · Reina de la Nit Reina de la Noche / Papagena Rocío Martínez / Ruth Nabal · La noia La chica Queralt Albinyana / Marta Rosell · Sarastro Enric Arquimbau / Roberto Benito / Pablo López · Sopranos Alicia Ferrer / Elena Roche · Monostatos Ricardo Alonso / Miquel Cobos / Ricard Torino · Mezzosopranos Marta Rodrigo / Marta Valero · Actors Actores Vicenç Beltrán, Mariona Camelia, Mònica Cano, Pere Jané, · Tenors Tenores Francisco Javier Jiménez / Ricard Torino Eva Vilamitjana, Miquel Fiol · Barítons Barítono Xavier Fernández / Pablo López · Piano Miguel Ángel Dionis / Manel Ruiz · Piano Olga Kharitonina · Flauta Jaume Cortadellas / Patricia Mazo · Violoncel Ester Vila

126 127 IT Dansa Els músics de Bremen

Sessions familiars: 11, 13, 14 – 03 – 2010 Sessions familiars: 20, 21 – 03 – 2010 Sessions escolars: 11, 12 – 03 – 2010 Sessions escolars: 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25 – 03 – 2010 (8 funcions) A l ’Auditori de Cornellà (16 funcions)

· Direcció artística Dirección artística Catherine Allard

· Ballarins Bailarines Sechs Tänze · Música Poiré Vallvé Xavier Auquer · Direcció artística i dramatúrgia Dirección artística y dramaturgia Joan-Andreu Vallvé (Centre de Elisabeth Biosca · Coreografia Coreografía Jirí Kylián Titelles de Lleida) Irene Brandimi · Assistents de la coreografia Asistentes de la coreografía · Direcció coreogràfica Dirección coreográfica Marta Almirall Gonzalo Díaz Roslyn Anderson, Urtzi Aranburu, Shirley Esseboom · Coreografia Coreografía Marta Almirall i Anna Planas Gemma Güell · Música Wolfgang Amadeus Mozart · Escenografia, titelles i vestuari Escenografía, títeres y vestuario Joan-Andreu Vallvé Kiyan Khoshoie · Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Jirí Kylián · Il·luminació Iluminación Alberto Rodríguez Beatriz Macías · Il·luminació Iluminación Joop Caboort · Coordinació de titelles Coordinación de títeres Julieta Agustí Alessandro Marzotto · Coproducció Coproducción Institut del Teatre i Teatre · Assistent de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Anna Planas Gemma Miró Nacional de Catalunya · Producció Producción Gran Teatre del Liceu Elena Montes · Producció delegada Producción delegada Centre de Titelles de Lleida Núria Navarra Minus 16 Frank Fannar Pedersen Fragments de Zachacha, Anaphaza i Mabul · Mestra Maestra Queralt Albinyana / Anna Briansó / Maria Casellas Morgan Robert Reid · Ruc Asno Ricard Fernández / Miquel Fiol Lautaro Alejandro Reyes · Coreografia Coreografía Ohad Naharin · Gat Gato Mònica Cano / Laura Ruiz Tana Rosas · Assistents de la coreografia Asistentes de la coreografía · Gall Gallo Neus Suñé / Eva Vilamitjana Ygal Jerome Yoshifumi Inao, Hillel Kogan, Adi Salant · Gos Perro Mariona Camelià Tsur · Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario · Clarinet Clarinete Naüm Monterde / Dani Arias Sara Domènech Ohad Naharin · Il·luminació Iluminación Avi Yona Bueno (Bambi) · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu, Institut del Teatre i Grec’ 09

128 129 El petit escuraxemeneies

Sessions familiars: 8, 9 – 05 – 2010 Sessions escolars: 6, 7 – 05 – 2010 A l ’Auditori de Cornellà (10 funcions)

· Música Benjamin Britten · Direcció musical Dirección musical Elisenda Carrasco i Ribot · Direcció d’escena Dirección de escena Santi Arnal (Companyia Per Poc) · Ajudant de direcció Ayudante de dirección Anna Fernández · Vestuari, titelles i escenografia Vestuario, títeres y escenografía Santi Arnal, Aitana Bernabé i Anna Fernández · Il·luminació Iluminación Raimon Rius · Cor infantil de Sant Cugat Direcció del cor Dirección del coro Oriol Castanyer · Cor general Coro general Alumnat de centres de secundaria · Jove Orquestra Nacional de Catalunya · Producció Producción Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Gran Teatre del Liceu i Jove Orquestra Nacional de Catalunya

· Laura Fernández / Berta Morató (Sam) Anna Ma. Capmany / Meritxell Argenté / Raquel García (Juliet Brook), Elena Agudo / Núria Milá (Sophie Brook), Ma Rosa Soler / Gina Batlle (Gay Brook), Nina Garcia / Aroa Vegué (Jonny Crome), Emili Torrell / Clara Dolcet (Hughie Crome), Gemma Clarassó / Núria Pena (Tina Crome), Montserrat Bertral (Miss Baggot), Maria Ponsatí (Rowan), German de la Riba (Bob i Tom), David Hernández (Clem i Alfred)

130 131 Temporada artística Gires Giras Il trovatore Giuseppe Verdi La ventafocs La cenicienta

21, 24 – 01 – 2010, al Teatre La Llotja de Lleida 7 – 09 – 2009, al Teatre Principal d’Olot 20, 21, 22 – 10 – 2009, al Teatro Villamarta de Jeréz de la Frontera Amb motiu de la inauguració del Teatre La Llotja de Lleida 28, 29, 30 – 10 – 2009, al Teatro Buero Vallejo d’Alcorcón Con motivo de la inauguración del Teatre La Llotja de Lleida 9, 10, 11 – 11 – 2009, al Auditorio de Galicia de Santiago de Compostela 14, 15, 16 – 01 – 2010, al Gran Teatro de Córdoba · Direcció musical Dirección musical Alfons Reverté 7, 8, 9, 10 – 02 – 2010, al Teatro Principal de Antzokia de Vitòria · Direcció d’escena Dirección de escena Gilbert Deflo 13, 14, 15 – 04 – 2010, al Palacio de Congresos de Santander · Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario William Orlandi 3, 4, 5 – 05 – 2010, al Teatro de la Maestranza de Sevilla · Il·luminació Iluminación Joël Hourbeigt (45 funcions) · Coreografia Coreografía Berta Vallribera · Assistents de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Anna Llopart · Música Gioachino Rossini · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu, Théâtre du Capitole (Toulouse), Ópera de · Adaptació musical Adaptación musical Albert Romaní Oviedo i La Llotja de Lleida · Direcció musical Dirección musical Stanislav Angelov · Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i Cor del Gran Teatre del Liceu · Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants) · Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso · Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Joan Guillén · Assistent de la direcció musical Asistente de la dirección musical Gueràssim Voronkov · Il·luminació Iluminación Alberto Rodríguez · Coreografia Coreografía Xevi Dorca · Comte de Luna Conde de Luna Vittorio Vitelli · Assistent de vestuari i maquillatge Asistente de vestuario y maquillaje Irene Saganta · Leonora Maria Pia Piscitelli · Azucena Irina Mishura · Don Ramiro Jordi Casanova / Helios Pardell / Albert Casals · Manrico Kamen Chanev · Dandini Toni Marsol / Lluis Martínez-Agudo · Ferrando Stefano Palatchi · Don Magnifico Xavi Fernández / Jeroboam Domingo Tejena · Ines Ana Puche · Clorinda Maia Planas / Alicia Ferrer / Belen López · Ruiz Josep Fadó · Tisbe Anaïs Masllorens / Laura Ortíz · Vell zíngar Viejo zíngaro Ramon del Torres de Juneda · Angelina Carol García / Anna Tobella / Marta Valero · Missatger Mensajero Florenci Puig · Actriu / rateta Actriz / ratita Maria Casellas / Marta Rosell · Piano Olga Kharitonina · Fagot Laia Magri / Pau Santacana

134 135 El superbarbero de Sevilla Allegro Vivace

28, 29, 30 – 10 – 2009, a l’Auditorio Pazo de Cultura de Pontevedra 31 – 10 / 1, 2 – 11 – 2009, al Teatro Arriaga de Bilbao 17, 18, 19 – 11 – 2009, a l’Auditorio Municipal d’Ourense 24 – 01 – 2010, al Centre Cultural Caixaterrassa de Terrassa 2, 3, 4 – 12 – 2009, al Teatro Calderón de Valladolid 13 – 08 – 2010, a la Quincena Musical de San Sebastián 1, 2, 3 – 05 – 2010, al Teatro Arriaga (ABAO) de Bilbao (7 funcions) (22 funcions) · Música Selecció d’àries de diferents compositors Selección de arias · Música Gioachino Rossini de diferentes compositores · Adaptació musical Adaptación musical Albert Romaní · Direcció i adaptació musical Dirección y adaptación musical Stanislav Angelov · Direcció musical Dirección musical Alan Branch · Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants) · Direcció d’escena Dirección de escena Tricicle · Guió original Guión original Joan Font, José Antonio Gutiérrez i Moisés Macías · Traducció i adaptació del text Traducción y adaptación del texto Miquel Desclot · Escenografia, vestuari i màscares Escenografía, vestuario y máscaras Joan Guillén · Escenografia Escenografía Joan Jorba · Il·luminació Iluminación Alberto Rodríguez · Vestuari Vestuario Anna Güell · Coreografia Coreografía Montse Colomé · Il·luminació Iluminación Roger Puiggener · Assistents de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Emilià Carilla · Assistents de la direcció d’escena Asistente de la dirección de escena Elena Vilaplana · Producció Producción Gran Teatre del Liceu · Producció Producción Gran Teatre del Liceu · Vivace Jordi Vidal / Ivan Labanda · Figaro Xavier Mendoza / Manel Esteve · La noia La chica Marta Rosell / Queralt Albinyana · Rosina Tina Gorina / Elena Roche · Soprano Alicia Ferrer / Elena Roche · Comte d’Almaviva Conde de Almaviva Jordi Casanova / Vicenç Esteve Madrid / Hèlios Pardell · Mezzosoprano Marta Valero / Marta Rodrigo · Don Bartolo Vicenç Esteve Corvacho / Xavier Fernández / Josep Ferrer · Tenor Francisco Javier Jiménez / Ricard Torino · Basilio Joan Sebastià Colomer / Pablo López · Baríton Baritono Xavier Fernández / Pablo López · Piano Stanislav Anghelov / Olga Kharitonina / Alan Branch · Piano Olga Kharitonina · Flauta Jaume Cortadellas / Jorge López / Patricia Mazo · Violoncel Esther Vila · Contrabaix Contrabajo Miquel Ángel Cordero

136 137 La petita Flauta Màgica La pequeña Flauta Mágica Los músicos de Bremen

11, 10, 13 – 02 – 2010, al Teatre La Llotja de Lleida 15, 16 – 02 – 2010, al Teatro Calderón de Valladolid 28, 29, 30, 31 – 05 – 2010, al Teatro Colón de Caixa Galicia de A Coruña (3 funcions) (12 funcions) · Música Poire Vallvé · Música Wolfgang Amadeus Mozart · Direcció artística i dramatúrgia Dirección artística y dramaturgia Joan-Andreu Vallvé (Centre de · Adaptació musical Adaptación musical José Menor Titelles de Lleida) · Direcció musical Dirección musical Manel Ruiz / Miquel Àngel Dionis · Direcció coreogràfica Dirección coreográfica Marta Almirall · Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants) · Coreografia Coreografía Marta Almirall i Anna Planas · Escenografia, vestuari i artefactes Escenografía, vestuario y artefactos Joan Guillén · Escenografia, titelles i vestuari Escenografía, títeres y vestuario Joan-Andreu Vallvé · Il·luminació Iluminación Albert Faura / Kiko Planas · Il·luminació IluminaciónAlberto Rodríguez · Coreografia Coreografía Montse Colomer · Coordinació titelles Coordinación títeres Julieta Agustí · Ajudant de direcció Ayudante de dirección Montse Alacuart · Assistent a la direcció d’escena i coreografia Asistente de la dirección de escena y coreografía Anna Planas · Producció Producción Gran Teatre del Liceu · Producció Producción Gran Teatre del Liceu · Producció delegada Centre de Titelles de Lleida · Papageno Toni Marsol / Manel Esteve · Tamino Francisco Javier Jiménez · Mestra Maestra Anna Briansó · Pamina Susana Rodríguez / M. Luz Martínez · Clarinet Clarinete Naüm Monterde · Reina de la Nit Reina de la Noche / Papagena Ruth Nabal / Rocío Martínez · Ruc / Cuiner / Senglar Asno / Cocinero / Jabalí Miquel Fiol / Ricard Fernández · Sarastro Pablo López / Enric Arquimbau / Roberto Benito · Gos / Pagès / Mussol Perro / Campesino / Buho Mariona Camelia · Monostatos Ricard Torino / Miquel Cobos / Ricard Alonso · Gat / Nen / Conill Gato / Niño / Conejo Mónica Cano · Actors Actores Pere Jane, Mònica Cano, Vicenç Beltran, Miquel Fiol, Eva Vilamitjana, Mariona Canelia · Gall / Mestressa / Guineu Gallo / Señora / Zorra Eva Vilamitjana

138 139 Amb els peus a la lluna Gala Benèfica 2009 Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia 16, 17, 18 – 07 – 2010, a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. En el marc del Festival Grec 2010 15 – 09 – 2009, a l’Auditori Josep Carreras de Vila-Seca (3 funcions) · Direcció musical Dirección musical David Giménez · Música Antoni Parera Fons · Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre de Liceu · Guió Guión Manuel Maestro i Paco Azorín · Direcció escènica Dirección escénica Conxis Creixell · Direcció musical Dirección musical Virginia Martínez · Realització audiovisual Realización audiovisual Carlos Cubillo · Direcció d’escena i escenografia Dirección de escena y escenografía Paco Azorín SOLISTES SOLISTAS · Vestuari Vestuario Anna Güell · Soprano Pilar Jurado · Il·luminació Iluminación Ximo Díaz · Tenor Josep Carreras, Sergi Giménez · Disseny de video Diseño de video Chini i Eugenio Szwarcer · Moviment Movimiento Montse Colomé · Traducció Traducción Carles Fernàndez Giua Orquestra de Programa · Ajudant de la direcció d’escena Ayudante de la dirección de escena Leo Castaldi l’Acadèmia del Gran · Ajudant d’escenografia Ayudante de escenografía Jordi Soler Teatre del Liceu, · Varis Preludi orquestral amb melodies de pel·licules de Mario Lanza: The Great Caruso; amb el suport de · Assistent musical Asistente musical The Toast of New Orleans; That midnight kiss; Serenade; For the first time Olga Kharitonina con el apoyo de · Programació audiovisual Programación audiovisual Baf General de Catalunya · Sammy Fain tema de Love is a Many Splendored Thing (Carreras) · Orquestra bcn216 · Ennio Morricone tema de Cinema Pasadiso (Jurado) · Coproducció Coproducción Grec 2010 Festival de Barcelona, Gran Teatre del Liceu, · Nicholas Brodszky «Be my love» de The Toast of New Orleans (Giménez) Teatro Real de Madrid, ABAO (Bilbao) i Teatro de la Maestranza (Sevilla) · Andrew Lloyd Weber «All I ask of you» (Carreras, Jurado) i «Music of the Night» · Producció executiva Producción ejecutiva Gran Teatre del Liceu (Giménez) de The Phanton of the Opera · Ruggero Leoncavallo «Vesti la Giubba» de Pagliacci (Giménez) · Lluna Luna María Bayo · «La mamma morta» d’Andrea Chénier (Jurado) · Leo Ruth González / Maia Planas · Leonard Berstein «Tonight» (Jurado, Giménez) i «I feel pretty, Maria i Somewhere» · Pare Padre Orlando Niz (Carreras, Jurado, Giménez) de West Side Story · Mare Madre Inés Moraleda / Anna Tobella · Mitch Leigh «The impossible dream» de The man of la Mancha (Carreras) · Germà Hermano Luis Martínez-Agudo · Aram Khachaturian interludi orquestral-adagio de Spartacus · Germana Hermana Marta Valero · Nino Rota «Parla più piano» de The Godfather (Carreras, Jiménez) · Avi Abuelo Josep Ferrer · Frederick Loewe «I could have dance all night» de My Fair Lady (Jurado) · Tècnic 1 Técnico 1 Jordi Casanova · Luiz Bonfá «Manhá de Carnaval» d’Orfeu Negro (Carreras) · Tècnic 2 Técnico 2 Toni Marsol · Altres «Moon river» de Breakfast at Tiffany’s (Carreras, Jurado, Giménez); «Somewhere · Tècnic 3 Técnico 3 Xavi Fernàndez my love» de Dr. Zhivago (Carreras, Jurado, Giménez); «New York» de New York, New York · Veu en off Voz en off Llorenç González (Carreras, Jurado, Giménez)

140 141 Concert Fundació Renal Jaume Arnó Concert Homenatge a Pedro Lavirgen

17 – 09 – 2009, a l’Auditori Municipal de Música Enric Granados de Lleida 24 – 10 – 2009, a l ‘Auditori ADOC d’Elda 25 – 10 – 2009, al Teatre Calderón d’Alcoi · Direcció musical Dirección musical Gueràssim Voronkov · Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu · Direcció musical Dirección musical Gueràssim Voronkov · Direcció d’escena Dirección de escena Marcel Gorgori · Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu SOLISTES SOLISTAS SOLISTES SOLISTAS · Tenor Josep Fadó · Soprano Ana Lucrecia, María Ruiz, Anna Albelda Ros / Tenor Carlos Moreno, Pablo Antonio · Cantant Cantante Lorena Martín / Baríton Baritono Luis Santana, Alberto Arrabal / Baix Bajo Javier Roldán

Programa Programa

· intermezzo de · Giuseppe Verdi obertura de Les vêpres siciliennes; «Ritorna vincitor» d’Aida (Lucrecia); «Di Provença» · Giacomo Puccini «lucevan le stelle» de Tosca; «Nessum dorma» de Turandot (Fadó) de La Traviata (Santana); «Come dal ciel precipita» de Macbeth (Roldán); «Eri tu» d’Un ballo in maschera · Ruggero Leoncavallo «Vesti la giubba» de Pagliacci (Fadó) (Santana); «Ginella notte densa» d’Otello (Ruiz, Moreno) · Mariah Carey Héroe (Lorena) · «Au fond du temple saint» de Les pecheurs de pérles (Martín, Arrabal) · Giacomo Puccini Intermezzo i «Sola, perduta, abandonatta» de Lescaut (Ruiz); «Nessum dorma» de Turandot (Moreno) · Franz Listz Mephisto vals · Gaetano Donizetti «Ah! Mes amis» de La fille du régiment (Martín) Concert a l’Auditori Municipal de Terrassa · Amadeu Vives «Golondrón» de Maruxa (Roldán) · Ruggero Leoncavallo «Prólogo» de Pagliacci (Arrabal) 27 – 09 – 2009 · Umberto Giordano «La mamma morta» d’Andrea Chénier (Lucrecia)

· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Kai Gleusteen · Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del liceu

Programa Concert a l’Auditori Forum de Barcelona

· Richard Wagner Siegfried Idyll 12 – 11 – 2009 · Antonin Dvorak Simfonia num. 8, op. 88 · Direcció d’orquestra Dirección de orquesta David Giménez · Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu

Programa

· Johannes Brahms Simfonia núm. 2 op. 73

142 143 Festival de Cultures del Raval Concert d’Autors Catalans

14 – 11 – 2009, a l’Esglèsia de Sant Agustí de Barcelona 27 – 11 – 2009, a l’Auditori Municipal de Terrassa 29 – 11 – 2009, al Paraninf de la Universitat de Cervera (XXIIè Cicle Concerts de Tardor) · Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Gueràssim Voronkov 1 – 12 – 2009, al Foyer (organitzat pel Gremi d’editorials de música de Catalunya) · Orquestra de l’Academia del Gran Teatre del Liceu · Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Gueràssim Voronkov Programa · Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu

· Sergei Prokófiev Pere i el llop Programa · Johann Strauss Jr. Neue pizzicato Polka; Tritsch-Tratsch Polka op.335; Radetzky March op.228 · Jordi Cervelló Cinc cops d’arc fonamentals · Chano Montes Requiebro Andaluz (amb orquestració de Salvador Brotons) · Jesús Rodríguez Picó Quasi una polka · Enric Morera Records campestres II Trobada de Trompistes a Catalunya · Pedro Pardo J

21 – 11 – 2009, a l’Auditori del Conservatori del Liceu de Barcelona

· Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Salvador Brotons · Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu Concert al Teatre de la Passió de Cervera SOLISTES SOLISTAS · Trompa David Fernández, Javier Bonet, Luca Benucci, Ionut Podgoreanu, David Bonet, 19 – 12 – 2009 Francisco Rodríguez Azorín · Direcció d’orquestra Dirección de orquesta Jed Gaylin Programa · Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu

· Carl Maria von Weber obertura de Der Freischütz; Concertino per a trompa i orquestra (Fernández) Programa · Salvador Brotons Concert per a trompa «Ab origine» op. 114 (Bonet) · Robert Schumann Concert per a quatre trompes op. 86 (Benucci, Podgoreanu, Bonet, Rodríguez) · Jean Sibelius Simfonia Num. 2 · Engelbert Humperdinck Preludi de Hansel und Gretel · Josef & Johann Strauss Jr. Pizzicato Polka · Johann Strauss Jr. Wiener Blut, Kuenstlerleben, Tritsch-Tratsch Polka, Unter Donner und Blitz · Johann Strauss Radetzky March

144 145 Temporada artística Produccions Producciones El Liceu promou la coproducció d’espectacles amb altres destacats teatres internacionals i el lloguer de produccions pròpies. En ambdos casos es tracta de rendibilitzar la inversió que representa una nova producció operística. El Liceu promueve la coproducción de espectáculos con otros destacados teatros internacionales y el alquiler de producciones propias. En ambos casos se trata de rentabilizar la inversión que representa una nueva producción operística.

Lloguer de produccions del Liceu El retablo de Maese Pedro

Alquiler de producciones del Liceu 02 – 2010, al Palais des Beaux Arts de Brussel·les

Representacions de produccions del Liceu llogades a d’altres teatres. · Direcció d’escena Dirección de escena Enrique Lanz Representaciones de producciones del Liceu alquiladas a otros teatros. · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu, Teatro Real (Madrid), Teatro de la Maestranza (Sevilla), Ópera de Oviedo, Asociación Bilbaína Amigos de la Ópera, Teatro Calderón (Valladolid) i Compañía Etcétera

Le Grand Macabre Die Zauberflöte 02 / 03 – 2010, a l’Adelaide Festival (Australia) 04 / 05 – 2010, a l’Auditorio de Murcia · Direcció d’escena Dirección de escena La fura dels baus · Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants) · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu, Théâtre Royal de la Monnaie · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Festival Mozart de A Coruña (Brussel·les), English National Opera (Londres) i Opera di Roma

Lohengrin Me llaman la Primorosa

12 – 2009 / 03 – 2010, a Oper Leipzig 12 – 2009, al Palau de la Música Catalana. En el marc del Festival del Mil·leni

· Direcció d’escena Dirección de escena Peter Konwitschny · Direcció d’escena Dirección de escena Emilio Sagi · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Staatsoper · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Teatro Arriaga (Bilbao)

148 149 Coproduccions Coproducciones

Representacions de produccions del Liceu en els altres teatres coproductors. Representaciones de producciones del Liceu en los otros teatros coproductores. Der fliegende Holländer

01 – 2010, al Teatro Real (Madrid)

· Direcció d’escena Dirección de escena Àlex Rigola · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Teatro Real (Madrid)

Simon Boccanegra

09 – 2009, al Grand Théâtre de Genève 02 – 2010, al Grand Théâtre de Genève

· Direcció d’escena Dirección de escena José Luis Gómez · Direcció d’escena Dirección de escena Olivier Py · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Grand Théâtre de Genève · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Grand Théâtre de Genève

Le Grand Macabre L’arbore di diana

09 / 10 – 2009, a l’English National Opera (Londres) 02 / 03 – 2010, al Teatro Real (Madrid)

· Direcció d’escena Dirección de escena La fura dels baus · Direcció d’escena Dirección de escena Francisco Negrín · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu, Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les), · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Teatro Real (Madrid) English National Opera (Londres) i Opera di Roma El Retablo de Maese Pedro 10 / 11 – 2009, al Teatro Campoamor (Oviedo). 03 – 2010, al Teatro de la Maestranza (Sevilla) 11 – 2009, al (Torí) · Direcció d’escena Dirección de escena Enrique Lanz · Direcció d’escena Dirección de escena Yannis Kokkos · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu, Teatro Real (Madrid), · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu, Teatro Regio (Torí), Teatro de la Maestranza Teatro de la Maestranza (Sevilla), Ópera de Oviedo, Asociación Bilbaína Amigos de la (Sevilla) i Teatro Real (Madrid) Ópera, Teatro Calderón (Valladolid) i Compañía Etcétera

La Traviata Elektra

08 / 09 – 2009, al Welsh National Opera (Cardiff) 01 / 02 – 2010, al Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les)

· Direcció d’escena Dirección de escena David McVicar · Direcció d’escena Dirección de escena Guy Joosten · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu, Scottish Opera i Welsh National Opera (Cardiff) · Coproducció Coproducción Gran Teatre del Liceu i Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les)

150 151 Audiovisuals Audiovisuales L’aposta decidida del Liceu d’ampliar els seus públics i fer arribar la cultura a tots els racons és una realitat ja constant en el Teatre. L’ús de les tecnologies fa possible el “Liceu de tots” que inspira la institució i justifica la seva condició d’equipament públic. Internet en banda ampla i les emissions via satèl·lit en alta definició són els recursos tècnics dels projectes que el Liceu tira endavant i fan possible que el seu art sigui vist per ciutadans de totes les procedències i tots els racons. La apuesta decidida del Liceu de ampliar sus públicos y hacer llegar la cultura a todos los rincones es una realidad ya constante en el Teatro. El uso de las tecnologías hace posible “Liceu de tots” que inspira la institución y justifica su condición de equipamiento público. Internet en banda ancha y las emisiones vía satélite en alta definición son los recursos técnicos de los proyectos que el Liceu lleva a cabo y hacen posible que su arte sea visto por ciudadanos de todas las procedencias y lugares.

Emissió a cinemes Emisión a cines Òpera Oberta Òpera Oberta amb el suport de El 2001 vam iniciar les retransmissions als cinemes via satèl·lit en alta definició. Es tracta d’una oferta con el apoyo de Òpera Oberta és un curs universitari d’iniciació a l’òpera, ofert dins les assignatures de lliu- innovadora per mitjà d’un nou producte econòmicament competitiu en un mercat audiovisual en desenvolu- re elecció i adreçat a les universitats de tot el món. Es basa en la retransmissió en directe pament constant. Aquesta iniciativa en un inici de caràcter estatal, té avui un abast internacional i són més per Internet d’una sèrie d’òperes de la temporada del Liceu (més una de la del Teatro Real de 15 els països europeus que reben les nostres retransmissions així com els Estats Units. de Madrid) en unes condicions òptimes tant d’imatge com de so. En 2001 iniciamos las retransmisiones a salas de cine vía satélite en alta definición. Se trata de una oferta Òpera Oberta es un curso universitario de iniciación a la ópera, ofrecido entre las asignatu- innovadora por medio de un nuevo producto económicamente competitivo en un mercado audiovisual en ras de libre elección y dirigido a las universidades de todo el mundo. Se basa en la retrans- constante desarrollo. Esta iniciativa, inicialmente de caracter estatal, tiene hoy en día alcance internacional misión en directo por Internet de una serie de óperas de la temporada del Liceu (más una y son ya más de 15 paises europeos que reciben nuestras retransmisiones y también los Estados Unidos. del Teatro Real de Madrid) en unas condiciones óptimas de imagen y sonido.

Al llarg de la temporada 2009-2010 el Gran Teatre del Liceu haurà realitzat tres retransmissions en directe a Europa i als Estats Units amb la col·laboració de l’empresa americana Emerging Pictures. Król Roger 10 – 11 – 2009. 32 universitats, 1.564 alumnes. A lo largo de la temporada 2009-2010 el Gran Teatre del Liceu realizó tres retransmisiones en directo a Il trovatore 16 – 12 – 2009. 32 universitats, 1.221 alumnes. Europa y los Estados Unidos en colaboración con la empresa americana Emerging Pictures. Andrea Chénier (del Teatro Real) 18 – 02 – 2010. 31 universitats, 1.405 alumnes. La fille du régiment 16 – 03 – 2010. 28 universitats, 1.158 alumnes. Il trovatore 22 – 12 – 2009. 144 sales, 12 països. 10.869 espectadors. Die Entführung aus dem Serail 21 – 04 – 2010. 30 universitats, 1.225 alumnes. Die Entführung aus dem Serail 21 – 04 – 2010. 156 sales, 15 països, 8.088 espectadors. Der Rosenkavalier 19 – 05 – 2010. 30 universitats, 1.055 alumnes. Pikovaia Dama 1 – 07 – 2010. 133 sales, 17 països, 2.754 espectadors. (En aquesta xifra no s’inclouen els espectadors d’algunes sales que van patir problemes tècnics en l’emissió).

154 155 Anella Cultural

Aquesta temporada al curs d’Òpera Oberta van participar trenta-cinc universitats: L’Anella Cultural és un projecte que pretén intensificar l’ús de la xarxa com a instrument de difusió, pro- Esta temporada en el curso de Òpera Oberta participaron treinta y cinco universidades: ducció i intercanvi cultural, i facilita la innovació de formats. Anella Cultural es un proyecto que pretende intensificar el uso de la red como instrumento de difusión, Espanya Universitat d’Alacant producción e intercambio cultural, y facilita la innovación de formatos. Universidad de A Coruña Universitat Autònoma de Barcelona La ventafocs 20 – 12 – 2009. 1 teatre, 82 espectadors. Universitat de Barcelona Universidad de Burgos Il trovatore 22 – 12 – 2009. 6 teatres, 820 espectadors. Universidad de Cantabria Universidad Pública de Navarra La fille du regiment 19 – 03 – 2010. 3 teatres, 570 espectadors. Universidad de Cádiz (2 campus) Universidad Carlos III de Madrid Die Entführung aus dem Serail 21 – 04 – 2010. 7 teatres, 867 espectadors. Universidad Castilla-La Mancha (4 campus) Universitat de Girona Universitat de les Illes Balears Universidad de León Aquesta temporada han participat nou municipis catalans: Esta temporada han participado nueve municipios catalanes: Universitat de Lleida Universidad de La Laguna Universidad de Murcia UNED Reus Teatre Fortuny Universidad de Oviedo Universitat Pompeu Fabra Lleida Teatre Escorxador Universidad Politécnica de Madrid (2 campus) Universidad Politecnica de Valencia Mataró Teatre Monumental Universidad de La Rioja Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Sant Cugat del Vallès Teatre Auditori Universitat de València Universidad de Valladolid Vilanova i la Geltrú Auditori Neàpolis Universidade de Vigo Universidad de Zaragoza Girona Teatre Municipal Andorra Universitat d’Andorra Vic Aula Magna de la UVic França TELECOM ParisTech Olot Teatre Principal Portugal Granollers Teatre Auditori Universida de do Porto Universidade do Minho Mèxic Universidad Autónoma de Nuevo León Universidad Autónoma de Ciudad Juárez Universidad Autónoma de Guadalajara Universidad Nacional Autónoma de México

Universitats en proves: Colòmbia Universidad Autónoma de Bucaramanga Universidad del Atlántico Universidad de Ibagué Universidad Nacional de Colombia Universidad del Cauca

156 157 El Liceu a la platja Emissions per televisió Emisiones por televisión

Enguany la iniciativa El Liceu a la platja va celebrar la quarta edició i, per primer cop, es L’arbore di Diana Hivern 2011. Televisió de Catalunya (Canal 33) va seguir també al Festival 30 Nits de Sabadell. Il trovatore 2 – 12 – 2010. Televisió de Catalunya (Canal 33) i Televisión Española (La2), en directe Este año la iniciativa El Liceu a la platja celebró su cuarta edición y, por primera vez, se Die Entführung aus dem Serail Hivern 2011. Televisió de Catalunya (Canal 33) pudo seguir también en el Festival 30 Nits de Sabadell. Doña Francisquita 28 – 07 – 2010. Televisió de Catalunya (Canal 33), en directe

La primera edició d’aquest projecte va tenir lloc el juliol del 2007 amb la retransmissió Emissions per ràdio Emisiones por radio de Norma, de Bellini, la segona, el juliol del 2008, amb el concert de Josep Carreras i el 2009 Turandot de Puccini. L’acceptació popular d’aquest projecte és indiscutible L’arbore di Diana 5 – 10 – 2009. Catalunya Música i tant les associacions veïnals, els districtes com l’Ajuntament de Barcelona, en conjunt, Król Roger 5 – 10 – 2009. Radio Clásica / 10 – 10 – 2009. Catalunya Música li donen suport i el converteixen en un projecte absolutament barceloní. Concert Szymanowski 14 – 06 – 2009. Catalunya Musica La primera edición de este proyecto fue en julio de 2007 con la retransmisión de Recitals Bejun Mehta 17 – 12 – 2009. Catalunya Música / Radio Clásica Norma, de Bellini, la segunda, en julio de 2008, con el concierto de Josep Carreras y Il trovatore 9 – 12 – 2009. Radio Clásica / 16 – 12 – 09. Catalunya Músca (UER) El Liceu a la platja en 2009 Turandot de Puccini. La aceptación popular de este proyecto es indiscutible Recital Montserrat Caballé 28 – 12 – 2009. Catalunya Música / Radio Clásica amb el suport de y tanto las asociaciones vecinales, los distritos, como el Ayuntamiento de Barcelona Concurs de cant Francesc Viñas 17 – 01 – 2010. Catalunya Música / Radio Clásica con el apoyo de en conjunto, le dan apoyo y lo convierten en un proyecto absolutamente barcelonés. Recital Joyce DiDonato 24 – 01 – 2010. Catalunya Música / Radio Clásica Tristan und Isolde 27 – 01 – 2010. Catalunya Música / 16 – 02 – 2010. Radio Clásica Doña Francisquita Recital Felicity Lott 5 – 02 – 2010. Catalunya Música / Radio Clásica A la Platja de la Barceloneta, al Jardí del Palau Robert i al Festival 30 Nits de Sabadell. Elias 19 – 02 – 2010. Catalunya Música / Radio Clásica 28 – 07 – 2010 La fille du régiment 10 – 03 – 2010. Catalunya Música (UER) /16 – 03 – 2010. Radio Clásica Die Entführung aus dem Serail 21 – 03 – 2010. Catalunya Música / Radio Clásica Der Rosenkavalier 13 – 05 – 2010. Catalunya Música Les mamelles de Tirésias 29 – 05 – 2010. Catalunya Música / Radio Clásica Recital Christine Schäfer 21 – 06 – 2010. Catalunya Música / Radio Clásica Pikovaia Dama 22 – 06 – 2010. Catalunya Música (UER) / Radio Clásica El jugador 29 – 06 – 2010. Catalunya Música / Radio Clásica War Requiem 6 – 07 – 2010. Catalunya Música / Radio Clásica Doña Francisquita 25 – 07 – 2010. Catalunya Música (UER) / 28 – 07 – 2010. Radio Clásica

158 159 Emissions per la Unió Europea de Radios Edicions de DVD Ediciones de DVD Emisiones por la Unión Europea de Radios L’edició de DVDs segueix sent també, una realitat i el Liceu amplia el seu catàleg cada temporada posant (UER) (data d’enregistrament fecha de grabación) al mercat les produccions més innovadores i els repertoris més destacats. La edición de DVDs sigue siendo también, una realidad y el Liceu amplía su catálogo cada temporada Il trovatore 9 – 12 – 2009 sacando al mercado las producciones más innovadoras y los repertorios más destacados. La fille du régiment 10 – 03 – 2010 Pikovaia Dama 22 – 06 – 2010 La producció audiovisual del Liceu té ja un balanç de més d’una trentena de DVD, vint dels quals han ob- Doña Francisquita 25 – 07 – 2010 tingut reconeixements internacionals. Les òperes que han sortit al mercat aquesta temporada son: La producción audiovisual del Liceu tiene ya un balance de más de una treintena de DVD, veinte de los Enregistrament en HD Grabaciones en HD cuales han obtenido reconocimientos internacionales. Las óperas que han aparecido en el mercado esta temporada son: L’arbore di Diana 9, 11 – 10 – 2009 Il trovatore 16, 22 – 12 – 2009 Der Rosenkavalier 15, 21 – 04 – 2010 La Ventafocs Pikovaia Dama 28 – 06 / 1 – 07 – 2010 Enregistrat el desembre 2009. Editat per BeNeCé. Coproduït amb Televisió de Catalunya i la Generalitat Doña Francisquita 25, 28 – 07 – 2010 de Catalunya. A la venda maig 2010.

Enregistrament en SD Grabaciones en SD · Música Gioachino Rossini · Adaptació musical Adaptación musical Albert Romaní La fille du régiment 16 – 03 – 2010 · Direcció musical Dirección musical Stanislav Angelov Die Entführung aus dem Serail 21 – 04 – 2010 · Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants) Der Rosenkavalier 19 – 05 – 2010 · Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Joan Guillén · Il·luminació Iluminación Alberto Rodríguez Canal Liceu Òpera Barcelona · Coreografia Coreografía Xevi Dorca · Producció Producción Gran Teatre del Liceu YouTube, i el seu entorn digital, és una altra eina de difusió on, des de març de 2009, es pot trobar el Canal · Músics Músicos Olga Kharitonina (piano) i Pau Santacana (fagot) Liceu Òpera Barcelona. El canal compta, actualment, amb 1.488 subscriptors i des de la seva posada en marxa ha rebut més de 100,000 visites. El canal es composa de fragments audiovisuals dels espectacles · Don Ramiro Albert Casals representats al Liceu que s’han reproduït més de 950,000 vegades. · Dandini Toni Marsol YouTube, y su entorno digital, es otra herramienta de difusión donde, desde marzo de 2009, se puede · Don Magnífico Xavi Fernández encontrar el Canal Liceu Òpera Barcelona. El canal cuenta, actualmente, con 1.488 subscriptores y desde · Clorinda Belen López su puesta en marcha ha recibido más de 100,000 visitas. El canal se compone de fragmentos audiovi- · Tisbe Anaïs Masllorens suales de los espectáculos representados en el Liceu que se han reproducido más de 950,000 veces. · Angelina Anna Tobella

160 161 La Cenerentola de Gioachino Rossini Enregistrat el desembre de 2007. Editat per Decca. A la venda octubre 2009.

· Direcció musical Dirección musical Patrick Summers · Direcció d’escena Dirección de escena Joan Font (Comediants) · Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Joan Guillén · Il·luminació Iluminación Albert Faura · Coreografia Coreografía Xevi Dorca · Nova coproducció Nueva producción Gran Teatre del Liceu i altres · Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu · Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso

· Don Ramiro Juan Diego Flórez · Dandini David Menéndez · Don Magnifico Bruno De Simone · Clorinda Cristina Obregón · Tisbe Itxaro Mentxaca · Angelina Joyce DiDonato · Alidoro Simón Orfila

L’elisir d’amore de Gaetano Donizetti Enregistrat el maig de 2005. Editat per EMI. A la venda març 2010.

· Direcció musical Dirección musical Daniele Callegari · Direcció d’escena Dirección de escena Mario Gas · Direcció d’escena adjunta Dirección de escena adjunta José Antonio Gutiérrez · Escenografia i vestuari Escenografía y vestuario Marcelo Grande · Il·luminació Iluminación Quico Gutiérrez (A.A.I.) · Producció Producción Gran Teatre del Liceu · Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu · Direcció del cor Dirección del coro José Luis Basso

· Adina María Bayo · Nemorino Rolando Villazón · Belcore Jean-Luc Chaignaud · Doctor Bruno Praticò · Giannetta Cristina Obregón · Moretto José Luis Pérez

162 163 La institució La institución

Convenis de col·laboració 166 Convenios de col·laboración

Acció social 169 Acción social

Actes de mecenatge 173 Actos de mecenazgo Convenis de col·laboració Convenios de colaboración

Conveni Unió Liceu Conveni entre l’organisme autònom municipal Centre Cultural Sant Cugat–Teatre Signat el 17 de novembre de 2009 Auditori Sant Cugat i el Gran Teatre del Liceu Conveni entre les institucions del Liceu (Societat del Gran Teatre del Liceu, Cercle del Liceu, Conserva- Signat el 13 d’octubre de 2010 tori Superior de Música del Liceu i Amics del Liceu) per tal de promoure objectius conjunts. L’objecte del conveni és la cessió gratuïta de la Sala principal del Teatre Auditori de Sant Cugat per (La Fundació del Gran Teatre del Liceu només signa el conveni com a testimoni, no n’és part integrant). a les representacions del projecte Òpera a Secundaria de les temporades 2010-2011 (del 2 al 8 de Convenio Unió Liceu maig 2010) i 2011-2012 (una setmana a determinar). Firmado el 17 de noviembre de 2009 Convenio entre el organismo autónomo municipal Centre Cultural Sant Cugat–Teatre Convenio entre las instituciones del Liceu (Sociedad del Gran Teatre del Liceu, Círculo del Liceu, Conser- Auditori Sant Cugat y el Gran Teatre del Liceu vatori Superior de Música del Liceu y Amics del Liceu) para promover objetivos conjuntos. Firmado el 13 de octubre de 2010 (La Fundación del Gran Teatre del Liceu sólo firma el convenio como testigo, no es parte integrante El objecto del convenio es la cesión gratuita de la Sala principal del Teatre Auditori de Sant Cugat para las del convenio). representaciones del proyecto Òpera a Secundaria de las temporadas 2010-2011 (del 2 al 8 de mayo 2010) y 2011-2012 (una semana a determinar). Conveni entre la Fundació del Teatre de la Llotja de Lleida i el Gran Teatre del Liceu Signat el 21 de gener de 2010 Conveni entre el Departament d’Educació i el Gran Teatre del Liceu L’objecte del conveni és que en el Teatre La Llotja s’hi puguin representar òperes i altres espectacles Signat el 9 de juliol de 2010 que el Gran Teatre del Liceu programi en les seves temporades artístiques. L’objecte del conveni és establir els termes de la col·laboració entre les dues entitats en la promoció Convenio entre la Fundació del Teatre de la Llotja de Lleida y el Gran Teatre del Liceu d’activitats en l’àmbit musical i de les arts escèniques, adreçades al públic infantil i juvenil. Firmado el 21 de enero de 2010 Convenio entre el Departament d’Educació y el Gran Teatre del Liceu El objeto del convenio es que en el Teatre La Llotja se puedan representar óperas y otros espectáculos Firmado el 9 de julio de 2010 que el Gran Teatre del Liceu programe en sus temporadas artísticas. El objeto del convenio es establecer los términos de la colaboración entre ambas entidades en la pro- moción de actividades en el ámbito musical y de las artes escénicas, dirigidas al público infantil y juvenil.

166 167 Acció social Acción social

Conveni de col·laboració entre la Fundació del Gran Teatre del Liceu i la corporació Dia Europeu de Nit 10 Red Nacional Académica de Tecnología Avanzada de Colombia (RENATA) l’Òpera 10 – 09 – 2009. Participació a la Nit 10 de TV3 amb visita lliure al Teatre de 23 a 1 h. Signat el 21 de maig de 2010 amb el suport de Assistència de 1.291 persones. con el apoyo de L’objecte d’aquest conveni és establir els termes de col·laboració entre ambdues entitats per promoure i Nit 10 desenvolupar el curs Òpera Oberta a Colòmbia. 10 – 09 – 2009. Participación en la Nit 10 de TV3 con visita libre al Teatro de 23 a 1 h. Convenio de colaboracióm entre la Fundació del Gran Teatre del Liceu y la corporación Asistencia de 1.291 personas. Red Nacional Académica de Tecnología Avanzada de Colombia (RENATA) Firmado el 21 de mayo de 2010 Dia Europeu de l’Òpera El objeto de este convenio es establecer una relación entre la Fundació del Teatro y la red Renata para 9 – 05 – 2010. Jornada de portes obertes, de 10 a 18 h. Assistència de 12.185 persones. promover y desarrollar el curso Òpera Oberta en Colombia. Visita de la Sala, el Saló dels Miralls, el Foyer i el Cercle del Liceu (rotonda i pintures de Ramon Casas). Amb actuacions a càrrec d’estudiants del Conservatori Superior Conveni entre Eficiència Energètica S.A. (EFIENSA) i el Consorci del Gran Teatre del Liceu de Música del Liceu a partir de les 11 h. al Saló dels Miralls i projecció de les òperes Signat el 17 de juliol de 2010 L’ e l i s i r d ’ a m o r e (10.30 h) i Tosca (15.30 h) al Foyer. L’objecte d’aquest conveni marc és la definició de la col·laboració entre EFIENSA i el Consorci del Gran Día Europeo de la Ópera Teatre del Liceu en l’àmbit del desenvolupament d’accions i programes de seguiment d’estalvi i eficièn- 9 – 05 – 2010. Jornada de puertas abiertas, de 10 a 18 h. Asistencia de 12.185 personas. cia energètica i energies renovables en el conjunt d’edificis i instal·lacions del Consorci. Visita de la Sala, el Saló dels Miralls, el Foyer y el Círculo del Liceu (rotonda y pinturas Convenio entre Eficiència Energètica S.A. (EFIENSA) y el Consorci del Gran Teatre del Liceu de Ramon Casas). Con actuaciones a cargo de estudiantes del Conservatori Superior de Firmado el 17 de julio de 2010 Música del Liceu a partir de las 11 h. en el Saló dels Miralls y proyección de las óperas El objeto de este convenio marco en la definición de la colaboración entre EFIENSA y el Consorci del Gran L’ e l i s i r d ’ a m o r e (10.30 h) y Tosca (15.30 h) en el Foyer. Teatre del Liceu en el ámbito del desarrollo de acciones y programas de seguimiento de ahorro y eficiencia energética y energías renovables en el conjunto de edificios e instalaciones del Consorcio.

168 169 Participación en el proyecto Wi-Fi ciutadà del Ayuntamiento de Barcelona El Espai Liceu del Teatro se ha convertido en uno de los puntos de la ciudad donde el Ayuntamiento ha instalado Wi-Fi ciutadà. Este proyecto prevé el acceso gratuito a Internet, con limitadas restricciones desde 500 espacios ciuda- danos como las Oficinas de atención ciudadana, parques, instalaciones deportivas o museos.

Cessió del lloguer de la sala a una entitat sense ànim de lucre 17 – 04 – 2010. Cessió de la sala a l’Escola de Músics i l’Escola de Música JPC i Xamfrà. Uns 600 alumnes de 18 corals de 18 escoles del Districte de Ciutat Vella, acompanyats per l’orques- tra Raval Simfònic, van participar en aquest concert, en el que van interpretar cançons tradicionals catalanes i d’altres països. La trobada es va emmarcar dins el projecte Pla Educatiu d’Entorn del Raval, que té com a objectiu sensibilitzar els nens i nenes a través de la música, per a que aprenguin més bé el català i s’estableixi una relació més estreta entre els nens i els diferents centres educatius del districte. Participació en el llibre Pensat a Barcelona de Barcelona Activa Cesión del alquiler de la sala a una entidad sin ánimo de lucro El llibre Pensat a Barcelona recull projectes de persones i empreses que creen productes i serveis 17 – 04 – 2010. Cesión de la sala a la Escola de Músics y la Escola de Música JPC y Xamfrà. innovadors, la major part dels quals es van poder veure en una exposició que va tenir lloc els dies 16 i Unos 600 alumnos de 18 corales de 18 escuelas del Distrito de Ciutat Vella, acompañados por la or- 17 de juny de 2010, en el marc del Dia de l’emprenedor. questa Raval Simfònic, participaron en este concierto, donde se interpretaron canciones tradicionales El llibre recull tres de les activitats de promoció de l’òpera, la dansa i la música clàssica amb aplicació catalanas y de otros países. El encuentro se enmarca en el proyecto Pla Educatiu d’Entorn del Raval, de les noves tecnologies que desenvolupa el Gran Teatre del Liceu, els projectes: El Liceu a la platja; que tiene como objectivo sensibilizar a los niños a través de la música, para que aprendan mejor el Òpera Oberta; i la participació en el festival DiBa 2009 amb la retransmissió pionera al món d’un frag- catalán y se establezca una relación más estrecha entre los niños y los diferentes centros educativos ment d’una òpera en directe i en tecnologia 3D. del distrito. Participación en el libro Pensat a Barcelona de Barcelona Activa El libro Pensat a Barcelona recoge proyectos de personas y empresas que crean productos y servicios Activitats institucionals amb motiu de la Presidència Espanyola de la Unió Europea innovadores, la mayor parte de los cuales se pudieron ver en una exposición que tuvo lugar los días 16 y 17 14 – 01 – 2010. Reunió dels Secretaris Generals de la UE al Cercle del Liceu. de junio de 2010, en el marco del Día del emprendedor. 29 – 01 – 2010. Acte i dinar de treball de la UE. El libro recoge tres de las actividades de promoción de la ópera, la danza y la música clásica con 30 – 03 – 2010. Actuació al Foyer i sopar al Saló dels Miralls dels Ministres de Cultura de la UE. aplicación de las nuevas tecnologías que desarrolla el Gran Teatre del Liceu, los proyectos: El Liceu a Actividades institucionales con motivo de la Presidencia Española de la Unión Europea la platja; Òpera Oberta; y la participación en el festival DiBa 2009 con la retransmisión pionera en el 14 – 01 – 2010. Reunión de los Secretarios Generales de la UE en el Círculo del Liceu. mundo de un fragmento de una ópera en directo y en tecnología 3D. 29 – 01 – 2010. Acto y comida de trabajo de la UE. 30 – 03 – 2010. Actuación en el Foyer y cena en el Saló dels Miralls de los Ministros de Cultura de la UE. Participació en el projecte Wi-Fi ciutadà de l’Ajuntament de Barcelona L’Espai Liceu del Teatre ha passat a ser un dels punts de la ciutat on l’Ajuntament de Barcelona ha Participació al Festival Raval(s) instal·lat el Wi-Fi ciutadà. 11 – 2009 Aquest projecte preveu l’accés gratuït a Internet, amb limitades restriccions, des de 500 espais ciutadans Participación en el Festival Raval(s) com per exemple les Oficines d’atenció ciutadana, parcs, instal·lacions esportives o museus. 11 – 2009

170 171 Pere i el llop Actes de mecenatge Actos de mecenazgo Representació a l’Església de Sant Agustí de l’espectacle infantil inclós a El Petit Liceu. Amb l’assistència de 275 persones. Pere i el llop Al llarg de la passada temporada 2009/2010 des del Liceu varem organitzar tot un seguit d’actes Representación en la Iglesia de Sant Agustí del espectáculo infantil incluido en El Petit Liceu. Con una institucionals orientats a les empreses i particulars que donen suport econòmic al Teatre. Tot seguit asistencia de 275 personas. relacionem els més rellevants que tenen com a principal objectiu apropar la vida artística a les empre- ses mecenes. Visita guiada al Liceu per a residents al barri del Raval A lo largo de la pasada temporada 2009-2010 desde el Liceu se organizaron una serie de actos 15 – 11 – 2009. institucionales orientados a las empresas y particulares que dan apoyo económico al Teatro. Seguida- A les 9 h visita a l’escenari i àrees de servei i a les 10 h visita als espais públics (Sala, el Saló dels Miralls, mente se relacionan los más relevantes que tienen como principal objetivo acercar la vida artística a el vestíbul i el Foyer). las empresas mecenas. Visita guiada al Liceu para residentes del barrio del Raval 15 – 11 – 2009. A las 9 h. visita al escenario y áreas de servicio y a las 10 h. visita a los espacios públicos (Sala, el Saló dels Miralls, el vestíbulo y el Foyer). Acte d’agraïment als Patrocinadors de El Petit Liceu 3 – 10 – 2009. Es convida als directius de les empreses patrocinadores de El Petit Liceu a assistir, Visita guiada al Liceu per a grups d’escolars del Raval juntament amb les seves famílies, a la funció Pere i el Llop, primera funció de la temporada. Al final de la 12, 13 – 11 – 2009. funció se celebra un refrigeri en els camerinos juntament amb els artistes. A les 9.45 h visita als espais públics. Acto de agradecimiento a los Patrocinadores de El Petit Liceu Visita guiada al Liceu para grupos de escolares del Raval 3 – 10 – 2009. Se invita a los directivos de las empresas patrocinadoras de El Petit Liceu a asistir, con 12, 13 – 11 – 2009. sus familias, a la función inaugural de Pere i el llop. Al finalizar la representación se celebra un refrigerio A las 9.45 h. visita a los espacios públicos. en los camerinos con los artistas.

Reserva de places per a l’activitat L’òpera una emoció Celebració del 10è Aniversari de la reinauguració del nou Liceu 200 places per alumnes de 1r i 2n cicle d’ESO i batxillerat. 2 – 12 – 2009. Es convida a tot el Mecenatge a la l’estrena de l’òpera Il trovatore de Giuseppe Verdi, funció Reserva de plazas para la actividad L’òpera una emoció amb la qual se celebrà el 10è aniversari de la inauguració del nou Liceu. Amb l’assistència de SM la Reina. 200 plazas para alumnos de 1º y 2º ciclo de ESO y bachillerato. Celebración del 10 aniversario de la reinauguración del nuevo Liceu 2 – 12 – 2009. Se invita a todo el Mecenazgo al estreno de la ópera Il trovatore de Giuseppe Verdi, función Reserva de localitats per a l’espectacle infantil IT Dansa con la que se celebra el 10 aniversario de la reinauguración del nuevo Liceu. Con la asistencia de SM la Reina. 12 – 04 – 2010. 200 places per alumnes de Cicle Superior de Primària, Secundària i Batxillerat. Presentació de la temporada 2010-2011 a Barcelona Reserva de localidades para el espectáculo infantil IT Dansa 14 – 01 – 2010. Acte de presentació de la temporada 2010-2011 a les empreses i particulars que 12 – 02 – 2010. donen suport al Liceu, celebrat al Foyer. 200 plazas para alumnos de Ciclo Superior de Primaria, Secundaria y Bachillerato. Presentación de la temporada 2010-2011 en Barcelona 14 – 01 – 2010. Acto de presentación de la temporada 2010-2011 a las empresas y particulares que dan apoyo al Liceu, celebrado en el Foyer.

172 173 Concert Final Concurs Viñas Classe oberta–assaig del Royal Ballet 17 – 01 – 2010. Es convida a tots els Mecenes i benefactors a assistir al concert final del concurs 12 – 07 – 2010. Es convida a tots els Mecenes a una classe oberta–assaig del Royal Ballet. Posterior- internacional de cant Francesc Viñas. ment es convida a tots els assistents a compartir una copa de cava amb els membres de la companyia Concierto Final Concurso Viñas al Saló dels Miralls. 17 – 01 – 2010. Se invita a todos los Mecenas y benefactores a asistir al concierto final del concurso Clase abierta–ensayo del Royal Ballet internacional de canto Francesc Viñas. 12 – 07 – 2010. Se invita a todos los Mecenas a una clase abierta-ensayo del Royal Ballet. Posterior- mente se invita a todos los asistentes a compartir una copa de cava con los miembros de la compañía Presentació de la temporada 2010-2011 a Madrid en el Saló dels Miralls. 16 – 02 – 2010. Acte de presentació de la temporada 2010-2011 a totes les empreses i particulars amb seu a Madrid que donen suport al Teatre. Assisteix a l’acte la Ministra de Cultura. Doña Francisquita Presentación de la temporada 2010-2011 en Madrid 27 – 07 – 2010. Es convida a tots els Mecenes a assistir a la funció de la sarsuela Doña Francisquita 16 – 02 – 2010. Acto de presentación de la temporada 2010-2011 a todas las empresas y particulares d’Amadeu Vives. con sede en Madrid, que dan apoyo al Teatro. Asiste al acto la Ministra de Cultura. Doña Francisquita 27 – 07 – 2010. Se invita a todos los Mecenas a asistir a la función de la zarzuela Doña Francisquita de Acte agraïment al Mecenatge al Palau de la Generalitat Amadeu Vives. 10 – 06 – 2010. El president de la Generalitat agraeix a les empreses el seu suport en un acte celebrat al Palau de la Generalitat. En aquest mateix acte la soprano Angeles Blancas, acompanyada pel mestre Giovanni Auletta, ofereix un recital. Es tanca l’acte amb una copa de cava al Pati dels Tarongers. Acto de agradecimiento al Mecenazgo en el Palau de la Generalitat 10 – 06 – 2010. El presidente de la Generalitat agradece a las empresas su apoyo en un acto celebrado en el Palau de la Generalitat. En este acto la soprano Ángeles Blancas, acompañada por el maestro Giovanni Auletta, ofrece un recital. Se clausura el acto con una copa de cava en el Pati dels Tarongers.

174 175 Altres línies d’activitat comercial Otras lineas de activitad comercial Lloguer d’espais Alquiler de espacios

El Foyer, el Saló dels Miralls i d’altres espais han estat llogats principalment per empreses, entitats o col·lectius professionals així com també en menor nombre, per actes estrictament privats. S’han realitzat 51 activitats -algunes de més d’un dia de durada- i hi ha hagut una ocupació de salons de 58 dies. El Foyer, el Saló dels Miralls y otros espacios han sido alquilados principalmente por empresas, entidades o colectivos profesionales, y en menor mediada por actos estrictamente privados. Se han realizado 51 actividades -algunas de más de un día de duración- con una ocupación de los salones de 58 días.

Rufus Wainwright Concert Bunbury

A la Sala s’han realitzat els següents espectacles públics fora de la programació del Liceu: Així mateix, s’han realitzat també a la Sala 6 concerts o actes de caràcter institucional o privat. En la Sala se han realizado los siguientes espectáculos públicos no incluidos en la programación del Liceu: Así mismo, se han realizado también en la Sala 6 conciertos o actos de carácter institucional o privado.

Miguel Poveda: Coplas del querer 7 – 12 – 2009 El Liceu lloga els diferents espais del Teatre a promotors culturals, institucions, empreses i a particulars Amen Gospel Choir i Brotherhood singers 12 – 12 – 2009 per a l’organització d’esdeveniments culturals, empresarials i/o socials. Així es converteix en un espai de Paco Ibáñez: La veu de la Mediterrània 21 – 12 – 2009 confluència del món cultural, empresarial i social del país. A més, amb aquesta activitat, el Liceu facilita Mississipi Gospel Choir 25 – 12 – 2009 l’accés al Teatre de públic aficionat a altres gèneres musicals. Gran concert de Cap d’Any: Johann Strauss (dos funcions) 26 – 12 – 2009 El Liceu alquila los diferentes espacios del Teatro a promotores culturales, instituciones, empresas y Gran noche de la música española: Concierto de Aranjuez 6 – 01 – 2010 particulares para la organización de acciones culturales, empresariales y/o sociales. Así se convierte en Parrita y compañía: Festival de Cajon 11 – 02 – 2010 un espacio de confluencia del mundo cultural, empresarial y social del país. Además, gracias a estas The Original Glenn Miller Orchestra 14 – 02 – 2010 actividades, el Liceu facilita el acceso al Teatro al público aficionado a otros géneros musicales. José Mercé: Ruido 8 – 03 – 2010 Farruquito Puro 15 – 03 – 2010 Raphael: 50 años después 14 – 04 – 2010 Marlango: Life in the Treehouse. Festival Mil.leni 20 – 04 – 2010 Rufus Wainwright: All days are nights: Songs for Lulú 11 – 05 – 2010 Fundación Clarós: Ajuda l’Africa a Escoltar 30 – 05 – 2010 Paco de Lucía: 21 Festival de Guitarra 20, 27 – 06 – 2010 Diego El Cigala: Cigala y Tango 26 – 07 – 2010 Rafael Amargo: Rosso 3, 4, 5 – 08 – 2010

178 179 Visites Visitas

Un total de 24.008 persones van visitar el Gran Teatre del Liceu en alguna de les tres modalitats de visites que s’ofereixen. 10.683 persones van fer la visita guiada de les 10h que inclou els espais públics del Teatre així com diferents sales del Cercle del Liceu. 12.365 van fer les visites express, es tracta d’una visita reduïda no comentada. La visita als espais no públics del Teatre, com ara sales d’assaig, camerinos, etc, va ser seguida per 960 persones. Un total de 24.008 personas visitaron el Gran Teatre del Liceu en alguna de las tres modalidades de visitas que se ofrecen. 10.683 personas realizaron la visita guiada de las 10 h. que incluye los espacios públicos del Teatro i diferentes salas del Círculo del Liceu y 12.365 realizaron la visita express, se trata de una visita reducida no comentada. La visita a los espacios no públicos del Teatro, como salas de ensayo, camerinos, etc., fue seguida por 960 personas.

180 181 Estadístiques Estadísticas Oferta i ocupació Oferta y ocupación

Espectacles Funcions Aforament Espectadors Ocupació % Espectacles Funcions Aforament Espectadors Ocupació % Espectáculos Funciones Aforo Espectadores Ocupación % Espectáculos Funciones Aforo Espectadores Ocupación %

Òperes Operas 92 209.112 172.962 82,71 El Petit Liceu / Sessions familiars s. familiares 32 28.910 23.120 79,97 L’arbore di Diana 11 25.212 17.115 67,88 Pere i el Llop 4 5.688 5.166 90,82 Król Roger 8 18.336 13.605 74,20 La primera cançó 8 1.600 1.519 94,94 Hypermusic Prologue 2 540 404 74,81 El Superbarber de Sevilla 2 1.396 757 54,23 Il trovatore 19 43.548 36.721 84,32 La Ventafocs 4 5.688 5.088 89,45 Tristan und Isolde 11 25.212 23.373 92,71 La petita Flauta Màgica 4 2.792 2.540 90,97 La fille du régiment 11 25.212 24.038 95,34 Allegro Vivace 2 1.396 951 68,12 Die Entführung aus dem Serail 9 20.628 18.493 89,65 IT Dansa 4 5.464 4.096 74,96 Der Rosenkavalier 7 16.044 14.336 89,35 Els músics de Bremen 2 1.396 1.324 94,84 Les mamelles de Tirésias 2 4.584 4.134 90,18 El petit escuraxemeneies 2 3.490 1.679 48,11 Pikovaia Dama 6 13.752 11.734 85,33 El Petit Liceu / Sessions escolars s. escolares 85 86.925 58.505 67,31 Doña Francisquita 6 16.044 9.009 56,15 Pere i el llop 20 25.740 19.730 76,65 Dansa Danza 16 36.672 26.925 73,42 El Superbarber de Sevilla 8 6.282 3.664 58,33 English National Ballet 8 18.336 14.374 78,39 La Ventafocs 10 14.157 10.833 76,52 Sasha Waltz & Guests 3 6.876 4.860 70,68 La petita Flauta Màgica 16 13.960 8.573 61,41 The Royal Ballet 5 11.460 7.691 67,11 Allegro Vivace 11 7.678 5.066 65,98 Concerts Conciertos (interpretats al Liceu) 10 22.920 15.980 69,72 IT Dansa 4 5.148 3.512 68,22 Concert Vivaldi 1 2.292 2.035 88,79 Els músics de Bremen 14 11.168 7.127 63,82 Concert Szymanowski 1 2.292 1.485 64,79 El petit escuraxemaneies (*) 2 2.792 0 0,00

Concert final Concurs Viñas 2 4.584 1.902 41,49 Total El Petit Liceu 117 115.835 81.625 70,47 Elias 2 4.584 3.454 75,35 El jugador 2 4.584 3.460 75,48 * Aforament complet amb alumnes de secundària sense pagament * Aforo completo con alumnos de secundaria sin venta War Requiem 2 4.584 3.644 79,49 Recitals Recitales 5 11.460 8.043 70,18 Recital Bejun Mehta 1 2.292 1.621 70,72 Recital Montserrat Caballé 1 2.292 2.035 88,79 Recital Joyce DiDonato 1 2.292 1.650 71,99 Recital Felicity Lott 1 2.292 1.503 65,58 Recital Christine Schäfer 1 2.292 1.234 53,84

Total temporada (excepte Petit Liceu) 123 280.164 223.910 79,92

184 185 Abonaments Abonos

Espectacles Títols Funcions Aforament Espectadors Ocupació % Torn d’abonament Abonats Espectáculos Títulos Funciones Aforo Espectadores Ocupación % Turno de abono Abonados

Total temporada (no infantil) 25 123 280.164 223.910 79,92 Abonaments de temporada 9.453 Total temporada El Petit Liceu 9 117 115.835 81.625 70,47 A 1.485

Total Temporada 2009/2010 34 240 395.999 305.535 77,16 B 1.512 C 1.498 D 1.257 Espectacles Funcions Aforament Espectadors Ocupació % E 1.281 Espectáculos Funciones Aforo Espectadores Ocupación % T 1.332 L’òpera: una emoció 27 5.940 3.529 59,41 H 1.088 Visites guiades escolars 131 0 2.634 100 Abonaments reduits 2.766 El misteri de la partitura 19 475 197 41,47 F 1.397 Assajos generals 6 1.160 1.139 98,19 G 1.369 Servei educatiu Servicio educativo 183 7.575 7.499 99,00 Abonaments populars 7.301 PA 1.504 Llegenda PB 1.703 Òperes al Foyer = Òperes PC 1.381 Òperes en versió concert = Concerts PD 1.602 Espectacles no infantils oferts també al Petit Liceu = El Petit Liceu PE 1.111

Espectacles del Petit Liceu al Liceu i a L’ Auditori de Cornellà = El Petit Liceu Total abonaments 19.520 Espectacles en seus externes = Gires Espectadors = Entrades venudes, excloses invitacions Servei Educatiu = Activitats educatives no espectacles Leyenda Óperas en el Foyer = Óperas Promocions Abonats Óperas en versión concierto = Conciertos Promociones Abonados Espectáculos no infantiles ofrecidos también en el Petit Liceu = El Petit Liceu Abonament Gent gran 429 Espectáculos del Petit Liceu en el Liceu y en L’Auditori de Cornellà = El Petit Liceu Abonament El Petit Liceu 507 Espectáculos en sedes externas = Giras Abonaments temàtics 8 Espectadores = Entradas vendidas, excluidas invitaciones Total promocions 944 Servicio Educativo = Actividades educativas no espectáculos

186 187 Gires Giras Lloguer d’espais Alquiler de espacios

Espectacles Funcions Ciutats Aforament Espectacles Aforament Ocupació % Espectáculos Funciones Ciudades Aforo Espectáculos Aforo Ocupación %

La Ventafocs 45 8 55.124 Miguel Poveda 2.292 94,68 El Superbarber de Sevilla 22 4 23.750 Amen Gospel Choir 2.292 50,00 Allegro Vivace 7 3 8.541 Paco Ibáñez 2.292 69,81 La petita Flauta Màgica 12 2 11.082 Mississipi Gospel Choir 2.292 59,99 Els músics de Bremen 3 1 3.660 Gran concert de Cap d’any 4.584 62,96 Amb els peus a la lluna 3 1 2.208 Gran noche de la música española 2.292 76,79

El Petit Liceu en gira 92 19 104.365 Parrita y compañía 2.292 69,81 The Original Glenn Miller Orchestra 2.292 94,68 José Mercé 2.292 39,27 Farruquito Puro 1.600 80,00 Espectacles Funcions Raphael: 50 años después 2.292 94,68 Espectáculos Funciones Marlango 2.292 94,68 Orquestra de l’Acadèmia 12 Rufus Wainwright 2.292 95,99 Cor del Gran Teatre del Liceu 1 Fundación Clarós 2.292 78,53 Concerts en gira 13 Paco de Lucía 4.584 92,17 Diego El Cigala 2.292 56,20 Rafael Amargo 6.876 39,70

Total 47.440

Espectacles Altres actes Total Espectáculos Otros actos Total

Sala principal 17 7 24 Saló dels Miralls i Foyer - 51 51 Altres espais - 5 5

Total 17 63 80

188 189 Cinemes Cines Òpera Oberta

Títols Universitats Alumnes Il trovatore El rapte en el serrall La dama de piques Total Títulos Universidades Alumnos

Król Roger 32 1.564 Països Paises Sales Tickets Sales Tickets Sales Tickets Tickets Il trovatore 32 1.221 Alemanya 2 128 6 453 4 77 658 Andrea Chénier (T. Real) 31 1.405 Austria 1 - 1 5 1 15 20 La fille du régiment 28 1.158 Bèlgica - - 1 10 1 43 53 Die Entführung aus dem Serail 30 1.225 Canadà 2 15 - - - - 15 Der Rosenkavalier 30 1.055 Dinamarca 19 1.239 27 1.514 12 274 3.027 Eslovàquia - - 1 21 1 - 21 Total alumnes matriculats 1.564

Espanya 54 4.574 71 4.595 56 489 9.658 Total universitats 35 Estònia - - 1 168 - - 168 EUA 21 1.673 17 408 20 721 2.802 Hongria - - 1 56 1 - 56 Anella Cultural Itàlia 34 1.899 18 500 12 346 2.745 Letònia 1 219 1 46 1 123 388 Títols Teatres Espectadors Luxemburg 1 1 10 1 18 28 Títulos Teatros Espectadores Polònia 1 312 - - 5 - 312 La ventafocs 1 82 Regne Unit / Irlanda 8 810 8 268 8 335 1.413 Il trovatores 6 820 República Txeca - - 2 34 1 - 34 La fille du régiment 3 570 - - - - 2 19 19 Die Entführung aus dem Serail 7 867

Turquia - - - - 7 294 294 Total espectadors 2.339 Total 144 10.869 156 8.088 133 2.754 21.711 Total teatres 9

190 191 CRÈDITS CRÉDITOS

Edició Edición Fundació del Gran Teatre del Liceu Joaquim Iborra, Servei d’Edicions i Documentació Disseny i maquetació Diseño y maquetación Jaume Sanahuja Impressió Impresión C.G. Creaciones Gráficas, S.A.

Portada Die Entführung aus dem Serail. Diana Damrau, Christoph Quest. Foto David Cabrera. “Beca Liceu” temporada 2009-2010, atorgada a un estudiant del CITEM de la Fundació Universitat Politècnica

Fotografies Fotografias Jordi Play, pàg 2, 18, 90, 100, 120, 132, 146, 149, 155, 163, 167, 168, 181. Peret / Maria Espeus, pàg. : 20, 27, 35, 40, 46, 52, 58, 63, 70, 75, 80, 85. David Cabrera, pàg. : 21, 22, 23, 24, 25, 26, 47, 48, 49, 50, 51, 53, 54, 55, 57, 59, 60, 61, 62, 64, 65, 66, 67, 68, 69, 71, 72, 73, 74, 76, 77, 78, 79. Antoni Bofill, pàg. : 28, 29, 30, 31, 33, 34, 36, 37, 38, 39, 41, 42, 43, 44, 45, 81, 82, 83, 84, 86, 87, 88, 89, 94, 95, 96, 97, 98, 102, 103, 104, 105, 106, 107, 109, 111, 113, 115, 117, 119, 122, 123, 124, 125, 126, 127, 128, 129, 130, 131, 170, 174, 175, 179 dreta, 180. Martí E. Berenguer, pàg. : 179 esquerra.

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut la certificació ISO 14001 (International Standard Organization) / EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme). El Gran Teatre del Liceu ha obtenido la certificación ISO 14001 (International Standard Organization) / EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme).