El Projecte Didactic De Roberto Rossellini
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL Facultat de Ciències de la Informació UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Gener 1996 EL PROJECTE DIDACTIC DE ROBERTO ROSSELLINI Tesi doctoral t Autor: Àngel Quintana Morraja Director: Dr. Román Gubern Garriga-Nogués 4.2.3.2. Geografia da fome El 18 d'agost de 1958, deu mesos després del seu retorn de l'índia, Roberto Rossellini va arribar al Brasil decidit a continuar els seus treballs de recerca geogràfica sobre altres cultures. La seva intenció era poder reprendre un projecte que Sergio Amidei li va suggerir en els anys anteriors al rodatge d'India: l'adaptació del llibre Geografia da fome de Josué de Castro. Rossellini va arribar al Brasil gràcies a una invitació governamental, per entrevistar-se amb el geògraf Josué de Castro. L'interès que el llibre va produir-li va quedar reflectit en les declaracions que el propi director va fer a la premsa brasilera: «Foi o livro que me deu a teoría do problema. Com a viagem que há pouco fiz à India, consegui a experiencia direta. O livro levou-me à India e a India mandou-me ao Brasil, disposto a fazer o filme sobre a fome no mundo, baseado na obra do Professor Josué de Castro» 129 El llibre de Josué de Castro estava considerat com un dels més importants volums sobre els problemes de la població i l'alimentació del planeta. Rossellini volia utilitzar-lo com a punt de partida per a la realització d'una enquesta mundial sobre el problema de la fam. Aquesta enquesta hauria d'incloure reportatges escrits i enregistraments sonors, fotografies, documentals per a la televisió i un llargmetratge. L'idea global del projecte pretenia seguir el mateix camí d'India. Fins i tot tenia previst construir algunes històries de ficció, prenent com a base elements documentals. Al Brasil només pensava rodar una part del projecte, la resta havia de desenvolupar-se per diversos països del tercer món. Durant la seva estada al Brasil, va estar a casa de l'escriptor Jorge Amado i va entrar en contacte amb el cineasta Glauber Rocha. Rossellini va romandre al país fins el 7 de setembre de 1958 i va mancar prometent que tornaria el mes de novembre, després d'haver aconseguit fixar els acords d'una coproducció franco-italiana. "Esperando um italiano romantic, o carioca viu chegar um místico". Manchete.. Rio de Janeiro, n.333, 6 de setembre de 1958 267 Malgrat la invitació oficial del govern, la seva presència al Brasil va resultar problemàtica. El dia de la seva arribada el Jornal do Brasil publicava el següent text: «E apesar do fracasso de outros grandes diretores como Orson Welles e Clouzot em filmes encetatos, e nao terminados em terras brasileiras, o ilustre italiano vern tentar a sorte depois de suas andanças no país onde as vacas sao sagradas. E seu retorno à Italia falhou e nao teve nem o sucesso nem as compensagoes do "retomo" do General Loti. "A Geografía da Fome" que vai dirigir, já é asunto familiar ao Sr. Rossellini, tanto na geografía, quanto na fome. Principalmente em fome de dinheiro»™0 Pocs dies després de la seva arribada, el mateix diari desvelava que el Ministeri de Relacions Exteriors del Brasil no veia amb bons ulls el projecte de Rossellini: «A opinao do Ministerio de Relaçoes Exteriores (Divisao Cultural) de que a filmagem do livro do Sr. Josué de Castro, "Geografía da Fome", representará um fator negativo na divulgaçao do Brasil no exterior. Aìém de acentuar que o Sr. Rossellini é um cineasta em declínio, a divisao cultural lembra que é unma esécie de meia volta a divulgaçao de nossa miseria, una vez que a grande propaganda do Brasil hoje é a luta contra o subdesenvolvimento» 131 La manifesta incredulitat del govern brasiler cap al projecte de Rossellini va frustrar la seva realització. La no materialització de Geografia da Fome va tallar les possibilitats d'un important camí de recerca periodístico/audiovisual de caràcter geogràfic, que hagués pogut avançar uns anys les recerques didàctiques del cineasta italià i canviar el perfil pedagògic de les emissions de divulgació de la televisió dels primers temps. Rossellini va continuar insistint en la posada en marxa d'un ampli . Benjamin Costallat."A fome de Rossellini". Jornal do Brasil. 19 d'agost de 1958. p.3. 131 "Vinda do cineasta Rossellini ao Brasil custou oito meses de discussoes". Jornal do Brasil. 23 d'agost de 1958, p.9 268 projecte geogràfic, però va haver de refugiar-se en el cinema comercial, acceptant l'encàrrec de rodar II Generale della Rovere. 4.2.3.3. Idea di un Isola Mentre Roberto Rossellini estava treballant en el complicat projecte de La lotta dell'uomo per la sua soppravivenza va rebre l'encàrrec de la cadena americana NBC de realitzar un film documentai sobre Sicilia. El film, de 52 minuts de durada, Idea di un Isola pot considerar-se com un discret intent de recuperació del projecte geogràfic. El director italià es va limitar a coordinar -tal com va fer amb les sèries enciclopèdiques- el treball de realització de la sèrie que acabaria signat pel seu fill Renzo. Si partim de les seves declaracions veurem que la intencionalitat no és massa lluny de la perspectiva geogràfica dissenyada a India: «Non un documentano di tipo folklórico o turistico, ma qualcosa di profondamente diverso. Qualcosa che aiuti a vedere dentro la realtà presente e passata della Sicilia, attraverso la storia millenaria dell'isola, attraverso le tradizioni, i riti e le usanze. Una perlustrazione con la macchina da presa nell'animo stesso siciliano, nel mosaico delle sue abitudini, del suo orgoglio, delle sue idiosincrasie e diffidenze, delle sue 132 prevenzioni e superstizioni» . En la presentado de l'emissió del documentai per la RAI , el director afirmava que la seva intendo era poder donar un cop d'ull en clau histórico/psicológica sobre la realitat de l'illa. Volia fer un discurs sobre un caràcter format a partir de segles de lluita contra la invasió, per acabar informant els americans de les característiques d'un patrimoni humà.133 Si examinem el desenvolupament del programa, podem veure que hi ha una clara voluntat de destruir les llegendes i deformacions sobre el caràcter sicilià, fet que manté una clara equivalència amb els propòsits expressats 132 Text de Radiocorriere TV. citat a: Sergio Trasatti, Rossellini e la televisione, p.63. 133 Declaracions de Roberto Rossellini a la RAI. Presentació d'Idea di un Isola. 3 de febrer de 1970. 269 a l'inici de L'India vista da Rossellini. Els grans temes de la sèrie són la formació d'un determinat caràcter on el mascle lluita per privilegiar la puresa de la dona, el culte constant per la mort, la persistència de rituals religiosos, la convivència contínua amb tots els monuments que testimonien un passat forjat per la invasió de diferents cultures, la força de la naturalesa -especialment la lluita contra el volcà Etna- i el procés d'industrialització gràcies a l'explotació petrolífera. El tema de la relacions entre l'home, les tradicions, la Història i el paisatge, juntament amb el problema de la transformació econòmica de la regió, situen clarament Idea di un Isola dins les recerques de caràcter geogràfic. Idea di un Isola apareix com una proposta interessant a nivell conceptual, però el seu treball de realització apareix molt desequilibrat. Renzo Rossellini Jr. filma, utilitzant contínuament el zoom, els diferents aspectes de la realitat siciliana, jugant amb tècniques documentals convencionals. En alguns moments realitza petits intents de dramatització i de reconstrucció del passat, els quals es situen en una direcció molt propera al treball de dramatúrgia dut a terme en la sèrie La lotta dell'uomo per la sua sopravvivenza que rodava en aquell moment. Un dels moments més curiosos de la sèrie és quan, aprofitant les arrels gregues de Sicília, s'explica de forma didàctica els mètodes utilitzats per la constitució dels jurats populars en la democràcia grega. La mateixa escena serà reproduïda, uns anys més tard a Socrate. No hi ha un control del sentit del ritme i l'empalagosa música de Mario Nascimbene dilueix tota possible tensió. 4.2.3.4. The world population/ A question of people Abans d'iniciar el rodatge d'H Messia, Rossellini va acceptar treballar en un encàrrec per a la UNESCO per fer un film geografie. El documental The World Population /A question of people, de prop de dues hores de durada, va ser plantejat com una reflexió sobre el problema de la fam en el món, reprenent remotament les preocupacions sobre els desequilibris mundials que eren presents en el projecte de Geografia da fome. Rossellini va signar el treball, però segons diferents testimonis la 270 seva col•laboració va ser mínima i el responsable del muntatge va ser el seu col•laborador Beppe Ciño, el qual va utilitzar material d'altres cineastes rodat a Rússia, Sud-America, Africa -filmades per Renzo Rossellini.- i imatges inèdites captades per Rossellini durant la seva estada a l'índia134. El film va ser presentat l'any 1974 a Bucarest, durant una conferència sobre la població mundial. Edoardo Bruno considera The world population com una obra rellevant. «Un film importante, asciutto, rigorosamente didattico (nel senso rosselliniano apunto), alterna brani di repertorio ad altri girati in presa diretta, sui volti e sui geti di donne e uomini dell'Africa nera colti alle origini, nel lavoro, nella miseria, o nelle vaste distese sovrappopolate dell'India. Il senso del film è questa visione di uomini e cose che tendono ad una costruzione umana non sempre razionale» 135 La poca presència de Roberto Rosselini en la elaboració de The world population demostra com la seva preocupació per la Història havia diluït el seu interès per la geografia i que estava molt lluny de tot allò que a finals dels anys cinquanta l'havia preocupat profundament.