El cas Profumo i Altea

Rafael LLORCA

Resum: Relat sobre les circumstàncies del Cas Profumo en l’Anglaterra de 1963, on una model, , va posar en perill un govern conserva- dor i va provocar la dimissió del ministre de la guerra, , i sobre la relació de la model amb l’Altea de l’època de l’alcalde J. Mª Planelles, on va fugir temporalment.

Paraules clau: espionatge, escàndol sexual, política, govern anglés, revista Altea

Resumen: Relato sobre las circunstancias del Caso Profumo en la Inglaterra de 1963, donde una modelo, Christine Keeler, puso en peligro a un gobierno conservador y provocó la dimisión del ministro de la guerra, John Profumo, i sobre la relación de la modelo con la Altea de la época del alcalde J. Mª Planelles, a donde huyó temporalmente. Palabras clave: espionaje, escándalo sexual, política, gobierno inglés, revis- ta Altea

Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 14 - 2018 109 El cas Profumo i Altea

1. Christine Keeler en Altea

En 1963, una guapíssima jove, Christine Keeler, ballarina en locals del Soho londinense va conéixer l’artista i metge osteòpata , de l’alta societat anglesa. Aquest li va presentar a un polític del partit conservador anglés anomenat John Profumo, que era Ministre de la Guerra i, al mateix temps, també la va relacionar amb l’agregat naval soviètic . En un moment determinat la premsa sensacionalista la va denunciar com a espia que es gitava amb Profumo per a treure-li secrets d’estat que passava a Ivanov. La premsa va muntar tota una trama on es barrejaven sexe, política i espionatge, que li va donar molts beneficis i que va fer famosos els seus protagonistes. De sobte, Christine Keeler va desaparèixer, mentres la buscava mig món, policies, premsa, etc.

«De Londres a Madrid. De Madrid a Altea. Y de Altea a Benidorm, pasando por las playas de Gandía.» Va publicar el diari ABC del dia 10 de desembre de 2017 on relatava el periple de Christine Keeler, quan aquesta va morir en 2017. I segueix dient: «Pero sin duda, uno de los capítulos menos conocidos de esta trama tiene como escenario la costa levantina… Tras estallar el escándalo y huyendo del acoso mediático inglés, Keeler tomó un vuelo rumbo a Madrid. La joven de 19 años, muy apuesta pero sin la menor idea de castellano, viajaba acompañada por la periodista británica Kim Froctor (1) y un hombre llamado Paul Mann (2). Tras pasar unos días en un piso de la calle Alcántara de la capital, encontraron refugio en Altea (Alicante) y en tan solo unos días entablaron amistad con varias familias de Benidorm. Primero se hospedaron en un hotel, pero al no andar muy boyantes de dinero acabaron por instalarse en una casucha sita en el pueblo de pescadores, como publicó el suplemento Blanco y Negro. (…) Camas y camastros, platos sucios, una baraja en la que Cristina había escrito y recuadrado su propio nombre. Todo ello muy lejos de los pisos amueblados de Londres y de la residencia de Lord Astor, en la que tuvo lugar su primer encuentro con Profumo. (…) Un jaguar rojo iba y venía por las carreteras alicantinas con los tres turistas a los que ya buscaban los reporteros ingleses. (…) Desde allí, el grupo se trasladó luego a Gandía, antes de regresar a Reino Unido.»

En el diari Información d’Alacant de dia 28 de març de 1963 es pot observar el “despiste” dels periodistes i la seua infructuosa búsqueda de la peça a cobrar. Començen dient que va arribar el 27 de març, quan ja estava oficialment en Espanya el dia 24. La van veure, segons ells, en Dénia, Cullera i Benidorm. També, que estava en un hotel d’Altea, que va sopar allí i que en veure moviments de persones se’n va anar a la seua habitació. Es va omplir aquest hotel de periodistes on cadascú feia la guerra pel seu compte. Buscant pistes

110 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 14 - 2018 El cas Profumo i Altea

van arribar a un xalet en la Serra Gelada de Benidorm propietat de Severo Ochoa, premi Nobel. També van visitar el xalet del periodista González Ruano i, després, el constructor Puchades els va confirmar el lloguer d’un xalet en Serra Gelada a un barbut acompanyat d’una senyoreta amb ulleres “molt bonica”. El nom de l’inquilí era Michael Mann, per tant, confirmaren que va estar a Benidorm. El mateix dia 27, deien, va ser vista en unbarde Gandia, hi havia dormit en un hotel on els van dir que eixiria cap a València i, després, cap a Barcelona. En setembre de 1989, en la reedició de la Revista Altea, J.M. Planelles en la introducció d’aquell número menciona fets de la dècada 60-70 en el món fent-ne referència, en juny del 1963, al cas Profumo-Keeler: “La politica, el sexe i l’espionatge, poden produir l’escàndol fins l’Anglaterra més conservadora. A Cristina Keeler, la va detindre l’Interpol en un xalet en l’Albir”. I en “Crónica actual de Altea”, secció que escriu Joaquin Perez Montaner, en el nº 16 de gener del 1965 de la Revista Altea es diu: “Qui no recorda els dies d’escampament i benestar que va trobar, pose per exemple, Cristina Keeler, durant la seua estància en Altea, la qual varem silenciar, quan Scotland Yard, l’Interpol i l’invasió de corresponsals de premsa en anaven a la busca i captura de tan codiciada noticia de l’existència de la model londinense? Ella vivia i gaudia de les delicies d’Altea, com ho fan moltes més, moltes més que són figures de més o menys interés publicitari...” Posteriorment en octubre del 1965, en el nº 25 de la Revista Altea, en la seua Crònica habitual, Joaquin Pérez Muntaner ens torna a parlar de Christine Keeler: “Per últim, donarem a vostés una noticia que en certa mida té prou relació amb Altea. Es tracta de la célebre i famosa model Christine Keeler, que va estar lligada a determinats fets que van aconseguir gran fama mundial i que es trovaba en Altea quan Scotland Yard, l’Interpol, Premsa, Ràdio i Televisió l’anaven buscant per tot el planeta terra. Ella, no obstant, es trovaba en Altea i es sentia feliç al veure’s tan lliure i al mig d’un ambient de tan assossec i pau quan el món li semblava xicotet en aquelles circumstàncies. Ve tot això per a donar la noticia de la boda que l’arxiconeguda model acava de celebrar amb el jove enginyer industrial James Lavermore en el Registre civil de Reading del comtat de Berks (Anglaterra), casant-los el jutge de pau Henry Champ. Christine compta amb 23 anys i el novi 24, retirant-se ambdos a passar la seua lluna de mel en un bungalow del Comtat de Berk. Altea desitja la major felicitat a la nova parella d’esposats i una llarga i eterna lluna de mel”. Joaquin Perez Montaner també va fer un article en el diari Información d’Alacant amb un resum de les circumstàncies de la seua estància en Altea. El títol era “Miss Keeler encontró la paz en Altea” i diu:

Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 14 - 2018 111 El cas Profumo i Altea

Amb els seus meravellosos vint-i-ú anys, la deliciosa Cristina havia fet ja amistats amb alguns xicons alteans. Reia, ballava i anava a algun bar. En fi, es creia lliure i feliç i això ho procuravem cuidadosament els d’Altea, per a que eixa tranquilitat de la que tant necessitada semblava estar, no fóra perturbada per ningú. Per això, optaren per aparentar alguna cosa semblant a indiferència o pasivitat front al misteri en el qual estava implicada aquesta ja famosa jove anglesa. Acosada per la invasió de periodistes, el dissabte 23 de Març, a les 10 h. s’inicien les gestions per a localitzar-la. Eix cap a Benidorm. Els seus amics alteans són interrogats. Ella va i ve d’un costat a un altre, amagant-se dels periodistes. Torna a Altea, de nou desapareix i es coneix que s’ha presentat en una Comisaria de policia d’un districte madrileny (3). Torna a Altea. S’oculta i prudentment s’acomiada d’alguns d’aquests xicons alteans als quals considerava ja bons amics. Passa l’última nit en el xalet que tenia llogat en la partida de la Carbonera (4) i al següent dia eix amb el flamar jaguar..... Segons els alteans que més intimament l’han arribat a conèixer, s’en anava tot seguit a Australia, on l’esperava la mare, que hi havia tingut un accident i per això la reclamava al seu costat.

Un dels amics que va fer Christine era Francisco Pérez Devesa, el Mestre de la Música. També, va fer amistat amb Antoni Salvà i Pepe el Rellotger, i tot el rogle d’aquests que freqüentaven el Bar Capri d’Altea. Alberto Romero em va comentar que en alguna ocasió la va veure, amb la germana (probablement fóra la fotògrafa Diana Proctor), en un bar en l’Albir (l’únic en eixa época que obria per la nit) que regentava un holandés, el qual va muntar en Altea el que seria desprès el “Don Q”.

2. L’impacte del cas Profumo

Al cap d’uns dies van tornar cap a Anglaterra. Segons el diari Información del 29 de març de 1963, Christine i els seus acompanyants van viajar amb destí a París. En l’aeroport de Madrid-Barajas van colpejar un fotògraf que els va retratar i a l’arribada a l’aeroport de Le Bourget van provocar un escàndol i una lluita a punyades, entre una multitut de fotògrafs i diversos amics i parents de la maniquí que volien impedir que aquesta fóra fotografiada. Van intervindre més de seixanta fotògrafs amb les seues cambres. A les 8 h, finalment, van eixir cap a Londres.

112 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 14 - 2018 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 14 - 2018 113 El cas Profumo i Altea

Quan van tornar al Regne Unit, Christine Keeler es va veure clavada en un altre embolic. Sembla provat que mentre Keeler es veia amb Profumo i Ivanov, va compartir llit també amb altres dos homes: Aloysius “Lucky” Gordon i , que es van embrancar en una gran baralla motivada pels seus zels. Gordon també tenia de malnom el Psicòpata. La baralla va ser en el Club Flamingo on actuaven a sovint Georgie Fame i els Blues Flames. Christine es passejava dins un Rolls Royce amb la seua amiga Mandy Rice- Davies, i eren percebudes per la gent que les tractava com a prostitutes de luxe (5). L’assumpte va acabar davant la Justícia. En el judici, Keeler va acusar d’abusos a Gordon, que va ser condemnat a tres anys de presó. No obstant, mesos després, en desembre del 1963, la sentència de Gordon va ser anul·lada i Christine fou acusada de mentir, per la qual cosa la van condemnar a nou mesos de presó, dels quals en va complir sis. Quan va eixir de presó desaparegué de la vida pública. Va escriure al llarg dels anys cinc llibres que li van donar alguns ingressos. La investigació policial va exposar a la llum pública detalls dels affaires paral·lels de Christine amb Profumo i Ivanov. Segons la premsa, el MI5 (servei d’espionatge anglés) començà a sospitar que Keeler poguera haver obtingut secrets de Profumo i de que hi hagueren arribat a ser coneguts per Ivanov, comprometent la seguretat nacional en plena “guerra freda”. L’oposició laborista va preguntar al ministre en el Parlament sobre la seua relació amb la corista. Profumo ho va negar en un primer moment; “La senyora Keeler i jo érem amics”, va assegurar davant els diputats, “no va haver-hi falta de decor en la nostra relació”. Les revelacions periodístiques posteriors acabaren fent-li reconéixer que havia mentit a la Cambra, i Profumo es va veure obligat a dimitir el 5 de juny de 1963, provocant una crisi que va finalitzar amb la caiguda del primer ministre Macmillan quatre mesos després. L’escàndol va servir als laboristes per a destacar la ineptitut dels conservadors per a governar i Harold Wilson, laborista, va guanyar les eleccions del 1964.

3. La versió de Christine Keeler

Christine Keeler va donar la seua versió, i probablement la veritat dels fets, vint anys després, davant la TV, amb motiu de la presentació d’un llibre sobre la seua vida: “Durant vint anys he estat una especie de retall de diari. Mai he pogut dir el que jo volia o pensava. Altres persones escrivien llibres, fem i mentides sobre la meua vida. Ara soc jo qui conta la veritat… Jo era, aleshores, només una xica jove que donava voltes. Això és tot. No lamente la meua vida. La meua relació amb John Profumo va durar sols un mes i era purament sexual. Mai vam parlar de política, entre altres coses perquè a mi, en aquell moment, no m’interesava gens”.

112 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 14 - 2018 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 14 - 2018 113 El cas Profumo i Altea

Tampoc va tindre mai oportunitat de parlar de politica amb l’agregat naval soviètic Eugene Ivanov: “No vam arribar a ser amants, només ens vam gitar una vegada i mai em vaig sentir lligada amb ell”. Ivanov, que segons el Servei Secret britànic (el mateix que protagonitzava les novel·les de John le Carré) treballava per a la xarxa d’espionatje militar de la URSS, abandonà Anglaterra a tota pressa quan l’escàndol va esclatar. L’únic espía de veritat en tot el cas Profumo va ser Stephen Ward, el metge osteòpata, mimat per l’alta societat anglesa, que li va presentar al ministre de la Guerra i la va animar per a que iniciara una relació amb ell, segons la Keeler. Ward, que va ser acusat de proxenetisme, es va suicidar durant el judici, sense que mai poguera saber-se, doncs, el seu paper. Segons un llibre sobre el cas Profumo publicat ja fa temps (A matter of Trust, de Nigel West), Ward era un doble agent que treballava per als britànics relacionant funcionaris soviètics amb algunes de les seues amistats femenines. Ward s’hauria suicidat quan el Servei Secret anglés es va negar a treure-lo de l’escàndol. Según West, el Servei Secret britànic pretenia comprometre a Ivanov, gendre del president de la Cort Suprema de la URSS, a través de Christine Keeler. Fins eixe moment es pensaven que l’ex-model i l’agregat naval rus s’hi havien trobat moltes vegades a soles. El fet de que Ward treballara en aquell moment per al MI5 (sigles dels serveis secrets britànics o “Military Inteligence 5”) justificaria el que ningú actuara inicialment contra Profumo o Keeler, encara que coneixien la relació desde l’inici. L’ex-model nega aquesta versió, afirmant que Ward era exclusivament un espia soviétic. Segons les seues declaracions, Profumo hauria estat sacrificat sense pietat pel MI5, deixant que l’opinió pública s’encruelira amb ell, quan sabien perfectament que Ivanov no hi havia rebut cap informació secreta a través de l’ex-model. Christine guarda un bon record de l’ex-ministre, encara que es va negar a tornar-lo a veure després del judici. “Ell va voler posar-se en contacte amb mi algún temps desprès, però jo no vaig voler. Li vaig dir que ja m’en havia causat prou problemes”. No obstant, recorda que quan la relació va començar es va sentir fascinada per ell. Profumo, casat amb una coneguda actriu anglesa, Valerie Hobson, abandonà completament la política i es va dedicar a obres de caritat. (6) El 2017, a l’edat de 75 anys va morir Christine Keeler, després d’haver-se casat dos vegades i tindre dos fills.

114 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 14 - 2018 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 14 - 2018 115 El cas Profumo i Altea

NOTES (1) En realitat es tractava de la fotògrafa Diane Proctor, segons el diari Información del 28 de març de 1963. (2) El nom complet era Paul Michael Mann i era corredor d’autos professional. (3) La noticia sobre la presentació en la Comissaria de Policia de Madrid, la dona el diari Información d’Alacant el dia 25 de Març de 1966: “El Departament d’Assumptes Exteriors Britànics va declarar el 24 a la nit que havia rebut una informació de la seua embaixada en Madrid en el qual es confirmava oficialment la presència en la capital de la jove maniquí… Posteriorment, un portaveu del Foreing Office ha indicat que Miss Keeler té llibertat per a permanèixer en Espanya si vol… I va afegir el portaveu que la jove maniquí britànica es va presentar aquest matí (del 24) voluntariàment en una Comissaria de Policia espanyola la qual va abandonar més tard, completament lliure”. (4) El xalet estava al costat del que ha segut molts anys el Restaurant “El Patio”, que ara té un altre nom. L’amo del xalet era Basili “el carboner”. (5) Pàgines 36-37 en El Peluquero de los Beatles, de Leslie Cavendish (Editorial Indicios, 2018). (6) Soledad Gallego en l’edició del diari El País, dijous 10 de març de 1983.

Figura 1.- Caseta de camp on es va allotjar Christine Keeler en la partida Armanello de Benidorm.

114 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 14 - 2018 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 14 - 2018 115 El cas Profumo i Altea

Figura 2.- Christine Keeler en la platja (a Cannes).

Figura 3.- Xalet en la partida Carbonera, hui zona del port d’Altea.

116 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 14 - 2018 El cas Profumo i Altea

Figura 4.- Keeler en una famosa fotografia presa per Lewis Morley.

Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 14 - 2018 117