Dels Materials Folklòrics Publicats a La Investigació Etnopoètica

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica

Josep Meseguer-Carbó

Universitat de Barcelona

Resum: Aquest treball, emmarcat en les inves- Abstract: This work, framed in the folkloric and tigacions del folklore i de l’etnopoètica dutes the ethnopoetic researches carried out by Carme a terme per Carme Oriol a partir de la tradició Oriol, and based on the North American tradition, nord-americana, pren en consideració els ma- takes into consideration the materials collected in terials recollits en la comarca valenciana del the Maestrat Valencian region by classical folklor- Maestrat, ja siga per folkloristes clàssics o per ists or by new ethnopoetic researchers. Altogeth- nous investigadors de l’etnopoètica. En con- er, one hundred and twenty-five examples of the junt es recullen cent vint-i-cinc exemples dels different ethnopoetic types which are classified, diferents tipus de formes etnopoètiques que according to Oriol (2002), in eight genres: tale, es classifiquen, d’acord amb Oriol (2002), en myth, legend, story about real experiences, joke, vuit grans gèneres: rondalla, mite, llegenda, formula, song, and no oral ethnopoetic genders. relat sobre experiències reals, acudit, fórmu- In short, research becomes the necessary starting la, cançó, i gèneres etnopoètics no orals. Així point so that researchers could use the induced que la investigació esdevé el punt de partida context techniques in the immediate future in or- necessari perquè els investigadors puguen fer der to approximate themselves to the ethnopoetic servir la tècnica del context induït en el futur richness of the Maestrat great region, in the cross- més immediat per aproximar-se a la riquesa ing with Catalonia. [traducció L.M.C.] etnopoètica de l’extensa comarca del Maes- trat, en la cruïlla amb Catalunya. Keywords: ethnopoetics, Catalan popular litera- ture, folklore, popular language, Valencian, Torto- Paraules clau: etnopoètica, literatura popular sin, Maestrat. catalana, folklore, llengua popular, valencià, tortosí, Maestrat.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [15] I. Introducció

a trobada literària de l’Estiu Literari al Maestrat és una iniciativa nova que vincula la literatura i el país. Els crítics Lliteraris prendran les obres, els textos, d’autors del Maestrat, com són Sofia Salvador, Alfred Giner Sorolla, Manel Garcia Grau o Armando Vericat, i miraran de descriure-les, d’analitzar-les o d’interpretar-les; un exercici que permetrà parlar de l’aportació de literats maestratencs a la literatura catalana culta del País Valencià al llarg del segle xx. La gent del Maestrat, els maestratencs del carrer, però, també es comuniquen de manera Josep Meseguer-Carbó (Fotografia de Joan Ortí) artística i creen una literatura quotidiana producte de l’art de saber-se expressar oralment. ple, en les investigacions de camp previstes És, precisament l’art verbal que es transmet pel professor Àngel Vergés Gifra. de forma oral, l’objecte d’estudi de l’etnopoè- La finalitat d’aquest treball és, per tant, tica. I l’etnopoètica és la part del folklore que presentar exemples propis del Maestrat —co- s’ocupa de l’estudi de les formes de comuni- marca valenciana en la cruïlla catalana— en cació artística (rondalles, llegendes, anècdo- cadascuna de les formes etnopoètiques per- tes, acudits, parèmies, endevinalles, enigmes, què, d’aquesta manera, els futurs investiga- entrebancallengües, cançons, grafits). Per dors tindran aquesta nòmina com a punt de tant, partint de l’encàrrec de Vicent Sanz Ar- partida per a identificar les manifestacions nau, coordinador de l’Estiu Literari al Maes- culturals de més interès i així poder recórrer trat, l’objectiu inicial d’aquest treball era, tal a la tècnica del context induït. Pel que fa als com s’havia fet en l’article “Les rondalles de exemples, s’ha de dir que no s’ha considerat la la Barcella. Aportació a l’estudi de l’etnopoè- possibilitat de prescindir de tots els materials tica catalana”, abordar la descripció, l’anàlisi anteriors publicats per folkloristes clàssics o i la interpretació dels materials recopilats so- investigadors sinó que s’han combinat amb els bre literatura popular del Maestrat. Però, com materials etnopoètics que s’han pogut recollir. es pressuposava, el desequilibri entre els dife- La representativitat dels exemples recollits a rents tipus de materials recollits, procedents través de la investigació etnopoètica, però, es- de diferents períodes del folklore, era prou tarà sempre vinculada a les coneixences i a les significatiu per a desistir d’aquesta anàlisi i connexions del mateix investigador, la qual focalitzar els esforços en la compilació de ma- cosa reclama que, en un futur, en siguen di- terials que pogueren servir de mostra per als versos els que s’hi dediquen a fi de completar estudis posteriors. S’està pensant, per exem- un ric arxiu del folklore del Maestrat.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [16] Josep Meseguer-Carbó El títol principal inicialment hauria hagut tat Rovira i Virgili de Tarragona) i els nous de prendre la paraula etnopoètica, però ate- documents recollits segons la metodologia nent a la procedència diversa dels materials, etnopoètica (3.3. Els materials propis). En la no sempre recollits ni tractats segons la me- part principal del treball (IV. Panoràmica dels todologia de l’etnopoètica, calia ajustar-se al gèneres etnopoètics al Maestrat) es recullen fet d’haver pres documents de publicacions, més de cent vint-i-cinc exemples dels dife- la qual cosa recomanava un terme ampli, com rents tipus de formes, classificades en l’ordre el de literatura popular,1 que, amb un subtítol que les distribueix Carme Oriol (2002): 4.1. descriptiu, corregiria aquesta anomalia: “dels La rondalla; 4.2. El mite; 4.3. La llegenda; 4.4. materials folklòrics publicats a la investigació El relat sobre experiències reals; 4.5. L’acudit; etnopoètica”. 4.6. La fórmula; 4.7. La cançó; 4.8. Els gèneres L’estructura del treball parteix del marc te- etnopoètics no orals. Per últim, encara s’apro- òric (II. Marc teòric), que pren en consideració fita la clausura del treball per proposar la re- les definicions actualitzades dels termes folk- collida del patrimoni etnopoètic de la comar- lore (2.1. Folklore) i etnopoètica (2.2. Etnopoè- ca del Maestrat, que cal fer extensible a tot el tica), considera els diferents gèneres etnopoè- País Valencià (V. Conclusions). El treball es tics i esbossa la metodologia de l’etnopoètica tanca definitivament amb totes les referències en la recollida i en el tractament dels materials bibliogràfiques (VI. Bibliografia). (2.2.1. Els mètodes de l’etnopoètica), prenent En els agraïments s’hauria de començar per com a base les investigacions de Carme Oriol Vicent Sanz Arnau, per la idea de configurar (2002), que parteix de la tradició nord-ameri- l’Estiu Literari al Maestrat i per la confiança cana. En el següent apartat (III. Dels materials que ha dipositat en aquesta primera ponència. folklòrics publicats als materials etnopoètics Al Departament de Filologia Catalana de la recollits), es repassa l’origen i la tipologia dels Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, per materials que es prenen per elaborar aquest permetre l’accés a la base de dades ArxiuFolk treball de conjunt sobre l’etnopoètica del Ma- de l’Arxiu de Folklore, i al seu tècnic, Emili estrat, considerant els d’origen llibresc (3.1. Samper, per les facilitats. A tots els investiga- Publicacions), les bases de dades especialit- dors precedents, perquè sense els seus treballs zades en etnopoètica (3.2. La base de dades hauria estat impossible, i a tots els informants ArxiuFolk de l’Arxiu de Folklore del Depar- d’altres temps, perquè sense la paciència d’un tament de Filologia Catalana de la Universi- bon informador no hi ha res a fer. A Andreu Beltran Zaragozá, per la conversa i per confir- mar els camins a seguir. Als investigadors no-

1 El terme literatura popular també el va utilitzar el vells que aportaren documents del Maestrat a professor Andreu Beltran Zaragozà l’any 2009 la base de dades de la Universitat Rovira i Vir- quan va publicar en el seu blog l’article “La lite- gili, Esther Homedes Bel, Jesús Mingonance ratura popular de l’Alt Maestrat”, que, tot i que López, Berta Sans Monroig i Rocio Sanz Bel- no s’ha pogut consultar perquè no està en línia, sembla que amb aquesta idea de síntesi recollia de tran, perquè encara poden aportar molt més manera exhaustiva tots els documents rellevants a aquesta disciplina. Als informants, sempre d’una part de la comarca.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [17] imprescindibles, que en aquesta ocasió han 2.1. Folklore estat: Manuel Ahicart (Atzeneta del Maes- trat), Francesc Bellmunt Gil (Albocàsser), El terme folklore, format a partir dels mots sa- Joan Besalduch Besalduch (Sant Mateu), An- xons folk ‘gent’ i lore ‘saber’, significa ‘el saber dreu Carapuig Toda (Vinaròs), Josepa Carbó de la gent’. Des de la creació del mot, atribuï- Doménech (Xert), Matilde Doménech Bel (la da a l’historiador Wiliam J. Thoms, s’hi asso- Barcella, Xert), Maties Ferreres (a.c.s.) (Enroig, cia una concepció romàntica que el relaciona Xert), Joan Ferreres Nos (Sant Jordi del Maes- amb les formes de vida del passat, que exis- trat), José Enrique Gargallo Gil (Rossell), Pere teixen únicament en el record de la gent gran, Gumbau (Càlig), Pablo Jovaní Sales (Xert), i amb els coneixements de les classes incultes Antonio Linares Barberà (Atzeneta del Maes- de les nacions civilitzades. trat), Joan Antoni Micó Navarro (Xert), Javier Si es fa un seguiment de l’evolució del ter- Persiva (Vilanova d’Alcolea), Teresa Pitarch me folklore, el folklorista nord-americà Richard (Vistabella del Maestrat), Joan Roig Vidal (Ull- M. Dorson va classificar les matèries d’interès decona), Josefina Sales (Cervera del Maestrat), per a la disciplina: la literatura oral (dita tam- Vicent Sanz Arnau (Traiguera), Marcel Sau- bé popular o tradicional), la cultura material ra Cervera (Sant Mateu), Desiderio Segarra (tècniques artesanals, habilitats manuals, re- (a.c.s.) (Xert) i Emília Sorlí (a.c.s.) (Benicarló). ceptes transmeses, arquitectura popular), els costums populars (creences, festes, celebracions, medicina popular, processons, jocs) i les II. Marc teòric interpretacions artístiques populars (la músi- ca, la dansa i el teatre popular). Des del marc teòric que basteix l’escola dels L’evolució moderna del terme folklore s’as- folkloristes nord-americans, es defineix el soleix amb les aproximacions del folklorista folklore (2.1. Folklore) i la disciplina de l’et- Alan Dundes (1966), que l’entenia com el sa- nopoètica (2.2. Etnopoètica), que és una bran- ber d’un grup humà amb almenys un factor ca del primer. Aquesta línia d’investigació ha en comú (professió, llengua, religió, naciona- estat introduïda en el nostre àmbit a través de litat) i aquest factor amb unes tradicions prò- la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, pies dins del grup. Des d’aquesta concepció, concretament a través dels professors Carme el folklore està present en les societats urba- Oriol i Josep M. Pujol. En aquest treball es nes i modernes, i no només entre la gent gran pren com a referència obligatòria el títol Intro- de les societats rurals. ducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore La definició definitiva del concepte es pro- en la cultura catalana de Carme Oriol i Carazo dueix amb l’aportació del folklorista Dan (2002), el qual és el punt de partida de la nos- Ben-Amos (1971), que defineix el folklore tra línia d’investigació des de l’any de la seua com “una forma de comunicació artística que publicació. es produeix en el si d’un petit grup”. Ara, des d’aquest punt de vista, el folklore és un acte comunicatiu que esdevé únic i irrepetible en-

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [18] Josep Meseguer-Carbó tre un conjunt de persones que estan en con- a art verbal, entronca amb la literatura, tot i tacte directe en un determinat moment. I, per les diferències evidents. L’autoria diferencia tant, l’estudi del folklore al seu entendre s’ha literatura i etnopoètica perquè les producci- d’abordar des de tres nivells d’anàlisi: el text, ons literàries tenen un autor estable, i en l’art la textura i el context. El text és l’argument verbal l’autoria resta desdibuixada i es perd de la narració, explicat seguint l’ordre natural com a conseqüència del procés de transmis- dels fets, l’ordre causal temporal. La textura sió i dels canvis que afecten. I la forma de és l’ordenació dels esdeveniments diferent transmissió és una altra diferència perquè la a l’ordre cronològic i també les característi- literatura es transmet mitjançant l’escriptura ques lèxiques, estilístiques i prosòdiques. I el i el text li aporta la característica de la immu- context és la situació específica en la qual té tabilitat, mentre que l’art verbal es transmet lloc una determinada actuació folklòrica; són majoritàriament a través del circuit d’un nar- aspectes contextuals el temps, el lloc, el narrador —que reexplica o reelabora el text— i rador, l’auditori (edat, sexe, religió) i les refe- d’un receptor. rències culturals. La característica que defineix qualsevol ma- Pel que fa a les funcions, d’acord amb el nifestació artística de base verbal és l’estil oral. folklorista americà William R. Bascom (1954), A més, folkloristes com Axel Olrik, Max Lüthi, el folklore en té dues de significat profund: Thompson o Bengt Holbek han caracteritzat la funció educativa i la funció projectiva o la narrativa oral amb trets universals, entre crítica. D’acord amb la funció educativa, el els quals destaquen la simplicitat en la carac- folklore s’ocupa d’inculcar els costums i els terització dels personatges i la simplicitat en la estàndards ètics de la societat als més jóvens, construcció de l’argument. especialment en les societats en què l’edu- Els repertoris etnopoètics són diferents en cació no està institucionalitzada. I, segons la cada societat perquè representen una part de funció projectiva o crítica, el folklore permet la seua pròpia cultura; són, en definitiva, el expressar de manera indirecta una reacció producte històric del passat de la societat i contra els aspectes de la pròpia cultura que una part funcional del seu present. El meca- no resulten satisfactoris (desigualtats, injustí- nisme per classificar el repertori etnopoètic cies, repressions o tabús). d’un grup i consegüentment establir els gè- neres etnopoètics, segons la folklorista Heda 2.2. Etnopoètica Jason, a qui es pren com a referent, té en compte quatre factors: el mode, la forma, el L’etnopoètica, segons la folklorista Heda Ja- contingut i l’aspecte social. son (1977), és la branca del folklore que s’ocu- El mode etnopoètic s’estableix a partir de la pa de l’estudi de les manifestacions artísti- relació entre l’ésser humà i el món, de manera ques de base verbal que produeix la gent. De que pot ser fabulós, realista i simbòlic. En el fet, precisa que l’etnopoètica és “un art ver- mode fabulós l’ésser humà es relaciona amb el bal realitzat per executants amb talent en un món del fantàstic. En el mode realista l’ésser procés d’improvisació”, de manera que, com humà es relaciona amb el proïsme dins d’un

Empelt • Núm. 1 - 2018 [19] món estrictament humà i l’únic poder és el L’aspecte social es refereix a l’ús i a la funció que emana de la saviesa, la intel·ligència, l’as- que té un determinat relat en una situació co- túcia o la bogeria dels humans. I en el mode municativa determinada, de manera que una simbòlic no són ni del món real ni del món cançó de bressol s’utilitza per a assossegar fabulós (el proverbi, l’endevinalla i l’acudit). una criatura que no pot dormir, per exemple. La forma etnopoètica pren en consideració A partir de la consideració dels quatre fac- l’estructura narrativa i els elements paratextu- tors desenvolupats (mode, forma, contingut als. Pel que fa a l’estructura narrativa, es dife- i aspecte social), els folkloristes han establert rencien unitats primàries i unitats complexes. amb voluntat universal els gèneres etnopoè- Les unitats primàries tenen components abs- tics bàsics, però, conscients que cada realitat tractes, com el rol narratiu dels personatges i grupal en registra uns, es proposen adapta- l’acció narrativa dels actes narratius, i compo- cions, com la d’Oriol i Carazo (2002), basa- nents connectius, que serveixen per a infor- da en Heda Jason (1977), que configura una mar, per a transformar i per a ubicar espaci- classificació adaptada per a la cultura cata- alment i temporal. I en les unitats complexes lana. És en aquest treball d’adaptació que es es diferencia la funció (formada per dos rols consideren vuit grans gèneres etnopoètics, narratius i una acció), la seqüència (formada dels quals tot seguit s’apunten també els per una sèrie de funcions entrellaçades, de les subgèneres entre parèntesi: la rondalla (la quals tres funcions sumen una seqüència) i la rondalla d’animals, la rondalla meravello- rondalla (es forma a partir de la combinació sa, la rondalla no meravellosa, la contarella, de seqüències i de connectius). Pel que fa als la rondalla formulística i l’antirondalla), el elements paratextuals es consideren tres as- mite, la llegenda (llegenda del passat, llegen- pectes: l’oral, el cinètic i el visual. L’aspecte da contemporània i la llegenda etiològica), el oral es correspon amb la prosòdia (entonació i relat sobre experiències reals (el succeït, el modulació de la veu), l’aspecte cinètic amb els pseudosucceït, l’anècdota i el relat d’experi- gestos i els moviments del narrador i les re- ència personal), l’acudit, la fórmula (el motiu accions de l’audiència, i l’aspecte visual amb local, la fraseologia, l’endevinalla, l’enigma, els ornaments, la decoració o el vestuari que la fórmula de fonació i la fórmula rimada), s’empren en la representació etnopoètica. la cançó (la cançó llarga o narrativa, la cançó El contingut etnopoètic es correspon amb curta i la cantarella) i els gèneres etnopoètics els actes narratius (lloc en el qual s’explica el no orals (el folklore de fotocòpia, de l’episto- relat, que pot determinar un espai imagina- lografia, la dedicatòria, el grafit o el folklore ri o real) i els personatges de les narracions on line). No s’abordarà ací la definició ni la (amb atributs com origen, edat, sexe, compor- categorització dels diferents gèneres i subgè- tament, aparença física, vestimenta, transfi- neres perquè en cadascun dels apartats del guració i estatus social, que poden caracterit- punt IV (Panoràmica dels gèneres etnopo- zar-se genèricament o amb concreció), que ètics al Maestrat) s’atendran corresponent- depenen dels aspectes culturals de la societat ment. en què s’encabeix el relat.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [20] Josep Meseguer-Carbó 2.2.1. Els mètodes de l’etnopoètica ni demanar algunes de les dades contextuals. La transmissió de l’etnopoètica de boca a ore- Tot i ser amics o familiars, les investigacions lla evidencia la inestabilitat d’aquestes pro- han de mantindre el component ètic de respec- duccions que a l’investigador li convé fixar, te a la voluntat de no ser entrevistat o de no cosa que pot aconseguir mitjançant l’enregis- figurar explícitament com a informant. No cal trament sonor, visual o audiovisual, que des- dir que s’ha de fer explícit l’enregistrament, el prés permetrà el seu estudi. qual haurà de ser acceptat per l’informant. La recollida de la informació es pot efectu- Els enregistraments es transcriuran tan ar en dos moments o de dues formes: 1) quan prompte com siga possible perquè l’investiga- s’està produint l’esdeveniment etnopoètic, en dor puga recordar les característiques que han el mateix moment de l’acte comunicatiu, o 2) envoltat la recollida del material etnopoètic. quan l’informant el reprodueix per a l’inves- La transcripció respectarà de manera rigorosa tigador en forma d’entrevista. La primera for- el que diuen els informants sense reelaboraci- ma de recollir els materials etnopoètics és la ons de cap classe. S’adopta el criteri ortogràfic més productiva i també la més difícil perquè en la transcripció, tot respectant els trets di- s’ha d’estar en el moment i en el lloc adequats, alectals fonètics, morfològics i sintàctics que en canvi, la segona és la més utilitzada i, ben no són acceptats per l’ortologia o la gramàti- plantejada, també pot resultar molt fructífera. ca normatives, de la mateixa manera que no L’enregistrament, tant sonor, visual com es remarquen els castellanismes integrats i audiovisual, actualment es pot efectuar des pronunciats a la catalana, o els barbarismes. d’un telèfon mòbil dels que compta amb apli- Només s’assenyalen mitjançant el subratllat cacions de càmera de fotos o de vídeo. L’únic les frases senceres o les expressions pronunci- que cal vigilar molt és la quantitat d’hores que ades en castellà o que tenen sons castellans, o té capacitat per enregistrar i si hi ha bateria qualsevol altra llengua en contacte.2 suficient. A més, en cas de fer un enregistra- De cada document etnopoètic, cal reco- ment audiovisual és convenient estabilitzar la llir-ne les dades de l’informant (el nom, els imatge amb un suport adequat. cognoms, el sexe, l’edat, l’ocupació, la na- En una entrevista, convé refrescar la memò- cionalitat, les llengües que parla, i el lloc i la ria de l’informant. Una forma d’aconseguir-ho data on ha explicat el document), les dades és referir-se a etapes o a contextos concrets de del col·lector o de l’investigador (el nom, els la seua vida en què haja pogut explicar pro- cognoms i l’edat), les dades del document duccions etnopoètiques, i l’altra és recórrer a (el gènere, si hi ha altres materials adjunts i la tècnica del context induït, és a dir, explicar la transcripció) i la informació contextual i la un exemple del subgènere etnopoètic que es interpretació. La informació contextual ha de vol recollir o, senzillament, apuntar l’inici del ser precisa i redactada en llengua estàndard, mateix exemple perquè puga continuar. amb les indicacions de quan, on i de qui l’in- Els investigadors poden iniciar-se amb persones conegudes i de la família, de manera que resulta més senzill perquè no cal presentar-se 2 Per a més detalls sobre la transcripció, vegeu Oriol (2002: 134-136).

Empelt • Núm. 1 - 2018 [21] formant ha pres el document (el nom, l’edat, L’Obra del cançoner popular de Catalunya és la el lloc de naixement, el parentiu, la religió i primera missió que recull documents d’alguns la llengua), cal especificar la situació real en pobles del Maestrat, com ara Benassal, Benicar- què s’ha produït. I la interpretació, que des- ló, Catí, Peníscola, Sant Mateu, Vinaròs o Xert. taca què significa el document, pot procedir La missió, duta a terme per Joan Just i Josep de l’informant i/o de l’investigador; caldrà Roma entre l’11 de juliol i l’1 de setembre de optar pel sentit comú per explicar el que no 1927, també va arribar a les localitats valencia- es pot entendre fora del context. nes de Castelló de la Plana, Vila-real, València i Morella. Els diferents tipus de cançons s’han exemplificat principalment a partir de les que III. Dels materials folklòrics publicats als recull l’Obra del cançoner en l’edició de Massot materials etnopoètics recollits (1998). En aquest treball no s’aporten les parti- tures de l’original, però sí que es consignen els Les possibilitats que ofereixen els importants comentaris que acompanyen els documents, materials recollits per folkloristes i musicò- que recullen el nom i l’edat de l’informant i de legs al llarg del segle xx fa que aquests docu- vegades també el context de producció. ments esdevinguen indispensables per poder La nòmina de cançons que apareixen en elaborar una visió completa de la literatura aquest treball s’haurien pogut ampliar a bas- oral popular del Maestrat. És aquesta impor- tament si s’hagueren incorporat altres treballs tància la que fa que, en un treball que hauria de camp importantíssims dels quals s’ha pres- de servir com a punt de partida, s’opte per cindit per raons d’espai, i de temps, i perquè, combinar uns materials recollits sense anota- com s’ha dit, són motiu d’un altre treball de cions contextuals ni interpretatives, i que en la caràcter comparatiu. La segona de les missi- majoria dels casos es coneixen a través de les ons importants fou la que dugué a terme el publicacions, i uns altres materials arreplegats musicòleg Ricard Olmos Canet entre els anys d’acord amb la metodologia de l’etnopoètica. 1947 i 1948, que va recollir més de dos-cents cinquanta documents de les localitats maes- 3.1. Publicacions tratenques d’Albocàsser, Benassal, Benicarló, Catí, Sant Mateu, la Serratella, Vilar de Ca- La cançó és el gènere més estudiat o que més nes, Vinaròs, Vistabella i Xert, i que es poden interès ha suscitat a l’hora de ser recollit per consultar en línia a través de la web del CSIC folkloristes i musicòlegs. Aquesta atenció ha de Barcelona. En aquest cas l’element prin- fet que hi haja una quantitat de materials re- cipal és la partitura i la lletra és un acompa- collida que ja són motiu d’estudi per si sols. nyament; els comentaris, al marge, informen En aquest treball, per això mateix, només d’alguna característica destacada, però tam- s’arreplegaran les cançons de la primera mis- bé recull el nom i l’edat dels informants. La sió que recorregué el Maestrat, i de la resta se tercera missió destacada la va dur a terme el n’aportaran referències bibliogràfiques per a folklorista Fermín Pardo Pardo, que va fer apuntar altres camins de recerca. una tasca importantíssima de compilació de

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [22] Josep Meseguer-Carbó música, cançons, i literatura oral popular va- Cançons i costums de Vinaròs, en dos volums, de lenciana, que, segons se’ns informa, també in- Ramon Redó Vidal; o quatre articles referits corpora documents procedents del Maestrat. a la cultura cantada popular de Benassal, de Per últim, encara hi ha una quarta missió, en- Pere-Enric Barreda i Edo (1984, 1989a, 1989b i gegada als anys vuitanta des de la Conselleria 1992), que va publicar en el Butlletí del Centre de Cultura, Educació i Ciència de la Generali- d’Estudis del Maestrat; i altres textos procedents tat Valenciana, i que va recollir el so de nom- de revistes locals, com són Tossal Gros, de les Co- broses cançons que han quedat en el fons de ves de Vinromà, o Vila de Càlig, de Càlig. A hores la Fonoteca de materials, de la qual han pouat d’ara també caldria un treball que buidara to- nombroses bandes de música folk valenciana. tes aquestes revistes locals per extraure’n tot el Altres obres publicades, de les quals també patrimoni que s’acumula de manera silenciosa i es prenen cançons, són el Vocabulari de Catí, que algú hauria de posar en valor i en contrast. de mossèn Joan Puig, inèdit fins a l’edició Per últim, també hi ha altres gèneres, a ban- en dos volums de 2012 i 2016 elaborada per da de la cançó, que s’han pogut extraure dels Pere-Enric Barreda i Àngela Buj; Les festes de llibres perquè hi ha hagut un treball previ, és Benassal, del mestre, gramàtic i poeta Carles el cas de les rondalles de fórmula fixa i de les Salvador, publicada el 1952, i El romancer va- parèmies. En tots dos casos es pren com a refe- lencià [antologia], de l’antropòleg Àlvar Mon- rència la publicació El joc ancestral de la parau- ferrer i Monfort, publicat el 2004. D’aquestes la. Llengua, cultura popular i refranyer a Rossell tres obres s’aprofiten també els comentaris (Baix Maestrat), de José Enrique Gargallo i Mi- dels autors per afegir-los com a dades contex- quel Àngel Pradilla. Els autors citen la ronda- tuals i interpretatives del document. A més, lla de fórmula fixa de l’article «8. Costums i les cançons extretes del llibre de Carles Sal- tradicions», de Joan Antoni Verge i Vicent R. vador estan emmarcades sorprenentment en Caballer, registrat en el llibre Rossell 750 anys. el seu context de producció de manera molt Les parèmies, que són collita dels autors, apor- ben resolta. Així doncs, s’aproxima al que ten una classificació temàtica molt interessant s’esperaria avui d’un recol·lector de materials que pot ser útil per incitar-ne de noves. Altres etnopoètics, tot i que sense detalls sobre els treballs que es refereixen a les parèmies del informants. La publicació d’Àlvar Monferrer Maestrat són els de Sanchis (1963), Guzmán connecta les versions valencianes, entre les (1994) i Serra (2010), dels quals tampoc no es quals en figuren de maestratenques; ara bé, fa un aprofitament exhaustiu en aquest treball. cal anar alerta perquè el tractament d’aquest recull no és etnopoètic perquè en algunes 3.2. La base de dades ArxiuFolk de l’Arxiu de composicions la lletra s’adapta refonent dife- Folklore del Departament de Filologia Cata- rents textos, sempre, evidentment, que no hi lana de la Universitat Rovira i Virgili de Tar- haja una versió ben resolta. ragona A més, el cançoner es completa amb altres treballs que s’han citat com a complementaris La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, sense passar de la citació bibliogràfica, com ara des de l’entrada en el nou mil·lenni, és l’úni-

Empelt • Núm. 1 - 2018 [23] ca dels territoris de parla catalana que s’ha va a treballar en la compleció del conjunt. distingit per l’estudi, continuat i amb grans Per a assolir l’objectiu, es comptava amb pretensions, de l’etnopoètica. Els projectes documents recollits en l’etapa de formació d’aquesta universitat s’han succeït fins a con- universitària, alguns dels quals elaborats i figurar el corpus bibliogràfic més important publicats, com és el cas de l’article «Les ron- sobre obres de folkloristes romàntics i clàs- dalles de la Barcella. Aportació a l’estudi de sics, que abasta des del segle xix fins al 1959. l’etnopoètica catalana». Ara bé, calia sumar A més, les aportacions dels estudiants de la noves entrevistes, nous textos etnopoètics, i URV que han cursat assignatures vinculades és el que s’ha fet a partir de l’entorn fami- al folklore i a l’etnopoètica han contribuït de liar i amical més immediat. S’han recollit manera generosa a aglutinar una quantitat documents de dotze indrets diferents de la important de documents etnopoètics en l’Ar- comarca: Albocàsser, Atzeneta del Maestrat, xiuFolk, que principalment arrepleguen mala Barcella (Xert), Benicarló, Cervera del Ma- terials de les comarques sud-catalanes d’in- estrat, Enroig (Xert), Sant Mateu, Traiguera, fluència a l’entorn de la ciutat de Tarragona, Vilanova d’Alcolea, Vinaròs, Vistabella del que és on acudeixen els jóvens a estudiar. Maestrat i Xert. Amb tot, quantitativament Les facilitats per consultar la base de dades es demostra un desequilibri en benefici de ArxiuFolk de l’Arxiu de Folklore del Depar- les localitats pròximes a l’entorn de l’autor. tament de Filologia Catalana de la Universi- Per a un futur, el més immediat possible, és tat Rovira i Virgili han permès extraure fins convenient iniciar un projecte de recollida de a catorze documents procedents dels llocs de materials etnopoètics per preservar una part Bel (Rossell), Càlig, Rossell, Vinaròs i Xert. de la cultura immaterial del Maestrat, que és Els investigadors i les investigadores que els part de la cultura catalana i part de la cultura introduïren foren estudiants, com ara Esther universal. Homedes Bel (Xert), Jesús Mingonance López (Bel, Rossell, Tortosa-Vinaròs), Berta Sans Monroig (Càlig) i Rocio Sanz Beltran (Xert i IV. Panoràmica dels gèneres etnopoètics al Vinaròs). La base de dades en el seu conjunt Maestrat i el que s’ha recollit sobre el Maestrat en par- ticular és una mostra excel·lent de la poten- En aquest quart bloc es parteix de la classi- cialitat de la comarca per a la recol·lecció de ficació i de les definicions d’Oriol (2002) per materials etnopoètics. aportar més de cent vint-i-cinc exemples de tots els gèneres i subgèneres que s’han po- 3.3. Els materials propis gut registrar. Abans de definir cada gènere i d’aportar-ne l’exemple corresponent, s’enu- Els interessants documents sobre el Maestrat meraran els títols dels textos etnopoètics in- recollits en l’ArxiuFolk resultaven escassos dicant la procedència geogràfica i la proce- per a oferir una panoràmica dels gèneres i dència bibliogràfica, en cas que es tracte d’un subgèneres etnopoètics, cosa que obliga- material clàssic publicat.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [24] Josep Meseguer-Carbó En el primer punt (4.1. La rondalla) s’apor- En el quart apartat (4.4. El relat sobre experi- ten referències a quatre rondalles d’animals ències reals) s’arrepleguen dos succeïts (“Lo (“Les gallinetes que van a fira”, “Les cabretes pinxo de la Barcella” i “El nom d’Andreu”), i els cabridets”, “Lo llobet i la raboseta”, “El un pseudosucceït (“Lo milacre de les Coves”), llop, la rabosa i el formatge”), una rondalla una anècdota (“Pepet lo Tonto”) i un relat de meravellosa (“La Cendrollera-Mendrollera”), l’experiència personal (“Lo Valencianet”). Els una rondalla no meravellosa d’enginy (“L’ho- relats sobre experiències reals d’aquest arti- me pobre i les tres filles”), una rondalla no cle es recullen a Xert (Arxiu de Folklore de la meravellosa de gegant beneit (“La correguda URV, 2010) (2017), Rossell (Arxiu de Folklore del llobet i el sapo”), una contarella de beneits de la URV, 2013) i Albocàsser (2017). (“Lo miracle de les Coves. Contarella”), una En el cinquè apartat (4.5. L’acudit) es recu- facècia (“Lo sord de Posamunt”) i una ronda- llen set acudits que presenten diferents me- lla formulística (“Lo gos i el xulet”). Per tant, canismes per provocar el riure (“Alcanyís”, no s’han pogut recollir rondalles no merave- “San Miguel”, “Ave”, “A les Coves ne fan lloses religioses, bertranades, contarelles de milacres”, “Això va en pobles”, “Un canetà mentides ni antirondalles. Les rondalles que al control d’alcoholèmia” i “Com corren los s’aporten en aquest primer apartat han estat de Traiguera”). Han estat recollits en les lo- recollides al lloc de la Barcella, en el terme de calitats de Benicarló (2004), Traiguera (2017) Xert (Meseguer-Carbó, 2017), a Enroig en el i Xert (2017). terme de Xert (2005), a Càlig (Arxiu de Folk- En el sisè apartat (4.6. La fórmula) s’arre- lore de la URV, 2011) i a Rossell (Verge i Ca- pleguen quatre motius locals (“Els jueus de baller: 1990). Vistabella, els albarduscos d’Atzeneta i els En el segon punt (4.2. El mite) s’aporta la Porros de Vilanova”, “Les raboses de Canet i definició a fi de mantindre el plantejament -es els ganxos de Traiguera”, “Mig ouet” i “Canal tructural d’Oriol (2002), però, com el mateix Blau”), dos elements de la fraseologia (“Los treball de referència indica, no hi ha rastres marroquis” i “Hora de contar diners”), un re- de mites en l’etnopoètica catalana actual. Se cull de vint-i-cinc parèmies (“Si la candelera n’haurien trobat a la Grècia clàssica. plora”, “Si trone al març”, “A l’abril cada gota En el tercer apartat (4.3. La llegenda) es re- val (per) mil”, “Al maig cada dia un raig”, cull una llegenda del passat (“La llegenda de “Sant Joan i sant Pere la porten davant o ra- casa d’Amador”), una llegenda contemporà- dere”, “A Sant Andreu, aigua o neu”, “Rogle nia (“Los xinos de Barcelona”), una pseudo- de lluna”, “Si el sol se pon en joca”, “Cel a ca- llegenda (“L’home dels nassos”), la referència bassets”, “Quan surt la ratlla de Sant Martí”, a una llegenda etiològica i dues tradicions ex- “Rellampecs al Molló”, “Irta la mou i llevant plicatives (“A Atzeneta, albarduscos” i “Per la plou”, “Después d’una bona seca”, “Trons Xert passa despert”). Les llegendes d’aquest al març”, “Que no passo Sant Marc i Creve- apartat es recullen a Xert (Arxiu de Folklore ta”, “Hasta Nadal, calça no cal”, “Nadal al de la URV, 2010) (2017), Sant Mateu (2017) i sol, Pasqua al foc”, “De capellans i freds tar- Atzeneta del Maestrat (2017). dans”, “La ventada de Sant Bernabé”, “Vent

Empelt • Núm. 1 - 2018 [25] dinador, vent durador”, “La tramuntana no fes. Camarades de Vinaròs” i “Cançó de ple- té abric”, “Lluna vella, de cara a Morella”, gar olives de Xert”), tres corrandes de quinto “Dimecres de Cendra, lluna tendra”, “Bor- (“A Traiguera planten cebes”, “Les xiques de dons a la serra, lo dia en terra”, “Sinyals al cel, la Barcella” i “Al barranc de Vallibona”), tres treballs a la terra”), un exemple aproximat de cançons de bressol (“La Maria és la més gua- wellerisme (“Este món està perdut”), un parell pa”, “Son soneta, vine, vine” i “Lo xiquet és lo d’endevinalles (“Un corral de vaques rosses” més guapo”), una cantarella de burla (“Ximo i “Quin animal pon en palla?”), tres entre- a la Mola”), nou cantarelles de joc (“Julivert bancallengües, un amb dues versions (“Una verd”, “Un petit vailet”, “Xocorrocotxoc”, dama pica pollerica”, “Una ovella sedella, “En bon dia sant Cristòfol”, “Confitat roiget”, medella, cap i cornuda”, “Una auvella sede- “Conillets a amagar”, “Arragero, lorero”, Els lla, medalla, llanuda, llanada, cap i cornada” ponts estan romputs” i Bernat pega’t al cap”), i “Codonys cullits”), un xibolet (“Un carro setze cançons de gresca (“La lluna, la pruna”, carregat”), un mimologisme (“Sents què diu “Pastoret, d’on véns?”, “Dolores pinta les mola put-put”) i dues fórmules rimades (“Este nes”, “El sereno s’ha perdut”, “Jo sé una can- és lo pare, este la mare” i “Ací em pica, ací em çó de fil i cotó”, “El tio Pep se’n va a Muro”, cou”). No s’ha pogut recollir cap enigma. Les “El mussol”, “La puça matinera”, “Les cata- fórmules recollides provenen d’Atzeneta del linetes”, “Gall gallet”, “Sant Nicolau”, “Los Maestrat (2017), Benicarló (2004), Cervera del nicolavets”, “Debaix d’una penyeta”, “La nit Maestrat (2004), Rossell (Gargallo i Pradilla, de matines”, “Senyor rei Xerolí” i “Tira-li la 1997), Vilanova d’Alcolea (2017), Vistabella clau, tira-li”) i tres cantarelles de capta (“Do- del Maestrat (2017) i Xert (1987, 1999, 2008, nes, tiren figues”, “San Nicolás, santo bendi- 2010, 2016, 2017). to” i “Toni, Toni, més vell que l’oli”). No s’ha En el setè apartat (4.7. La cançó) es recull un trobat cap cançó de pandero, ni cap d’aguinal- romanço (“El Tort del Potecari”), quatre glosa- do. Aquestes cançons es registren en deu lo- des (“Cançó de les transformacions”, “Cata- calitats: Ares del Maestrat (Monferrer, 2004), lineta, no vages”, “Dumenge serà de Rams”, la Barcella en el terme de Xert (2009), Bel en “Cançó de la processó de l’Enterrament”), el terme de Rossell (Arxiu de Folklore de la una cançó propera a la codolada (“Romanç URV, 2013), Benassal (Massot, 1998) (Salvador, de l’albercoquer”), quatre cançons de ronda 2010), Benicarló (Massot, 1998), Catí (Massot, (“Albada de Nadal”, “Albades de Benassal”, 1998) (Puig, 2012), Peníscola (Massot, 1998), “Cançó de les aubades” i “Xica roja, baixa a Sant Mateu (Massot, 1998), Vinaròs (Massot, obrir-me”), deu cançons de treballada (“Can- 1998) (Arxiu de Folklore de la URV, 2014), Xert çó de batre de Vinaròs”, “Cançó de batre de (Massot, 1998) (Arxiu de Folklore de la URV, Benicarló”, “Cançó de batre de Benassal”, 2010) (Meseguer-Carbó et alii, 2014) (2017). “Cant de batre de Vinaròs”, “Cançó d’era de En l’apartat vuitè (4.8. Els gèneres etnopoè- Peníscola”, “Cançó d’era de Catí”, “Cançó de tics no orals) s’arreplega una mostra d’episto- trillar de Benassal”, “Cançó de verema. Cama- lografia (“Intercanvi poètic col·lectiu”, 2017), rades de Benicarló”, “Cançó de plegar garro- cinc grafits (“Parany legal”, “//*// / contra

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [26] Josep Meseguer-Carbó el estado y el capital — lucha social CNT / sí correguda del llobet i el sapo” (rondalla de parany, no penal”, “El nostre valencià, el ca- gegant beneit). talà de tots”, “Fracking no” i “En mi barrio d) Contarella de beneits: “Contarella. Lo nada es ario”) i una mostra de folklore on line miracle de les Coves”. (“Nueva señal de peligro”, 2010). No s’aporta Com que la nòmina de rondalles recollides folklore de fotocòpia, ni dedicatòries. al Maestrat no és significativa, en notes a peu de pàgina s’indicarà la bibliografia en què es 4.1. La rondalla poden trobar exemples propers de les comarques aragoneses i catalanes més immediates. Les rondalles són relats orals fabulosos amb una estructura establerta i s’expliquen amb 4.1.1. La rondalla d’animals una finalitat social. Se’n diferencien almenys La rondalla d’animals s’agrupa al voltant de sis subgèneres: la rondalla d’animals, la ron- la característica de la presència d’animals. No dalla meravellosa, la rondalla no meravellosa és un gènere en sentit estricte sinó que són re- (rondalla religiosa, d’enginy i del gegant be- lats que tenen en comú una característica, en- neit), la contarella (bertranada, la contarella cara que aquesta característica és compartida de beneits, la facècia, la contarella de menti- per altres gèneres, com ara la rondalla formu- des), la rondalla formulística i l’antirondalla lística. La majoria de les rondalles d’animals (Oriol: 2002). són narracions d’estructura simple, d’un Entre les publicacions sobre folklore es des- sol episodi, que presenten una confrontació coneixen treballs que hagen recollit rondalles d’enginy entre dos animals: el murri i la vícti- en la comarca del Maestrat. En les recerques ma (Oriol: 2002). etnopoètiques que s’han dut a terme recent- Les rondalles d’animals recollides al Maes- ment, en canvi, comencen a registrar-se’n trat porten els títols “Les gallinetes que van a exemples. Per una banda, en la base de da- fira”, “Les cabretes i els cabridets” i “Lo llobet des ArxiuFolk se’n troben dues, una a Càlig i i la raboseta”. Es tracta de tres rondalles ar- una altra a Xert; i, per l’altra, Meseguer-Carbó replegades a la Barcella (Xert) transcrites en (2017) en registra set més a la Barcella (Xert). el treball de Meseguer-Carbó (2017), en què Per tant, vuit exemples de rondalles del Maes- s’aporta una anàlisi contextual i crítica de la trat, les quals es distribueixen en quatre sub- finalitat que amaga cada text.3 gèneres diferents dels sis que s’han delimitat: En la base de dades ArxiuFolk hi ha un a) Rondalla d’animals: “Les gallinetes que exemple prototípic de rondalla d’animals de van a fira”, “Les cabretes i els cabridets”, “Lo la comarca del Maestrat, titulada “El llop, la llobet i la raboseta”, “El llop, la rabosa i el for- rabosa i el formatge”, que recull a Càlig la in- matge”. vestigadora Berta Sans Monroig. b) Rondalla meravellosa: “La Cendrolle- ra-mendrollera”. c) Rondalla no meravellosa: “L’home pobre i les tres filles” (rondalla d’enginy) i “La 3 Per a rondalles d’animals registrades en territoris propers, vegeu Quintana (1995: 150-175) (1997: 78-94).

Empelt • Núm. 1 - 2018 [27] • El llop, la rabosa i el formatge4 I com era d’Albocàsser i són molt satis- Hi ha dos pobles aquí, no, a uns quaranta fets, va anar a contestar-li: quilòmetros d’aquí que són Tírig i Albocàs- —Al-bo-càs-ser —obrint molt bé tota la ser. boca, tot lo que podia. (Albocàsser és un poble que, bueno, era C: Perquè estava satisfet. centro de comarca i allí la gent està molt I: Sí, estava satisfet del seu poble. I tant pagà, com hi ha pobles que la gent està va obrir la boca que li va caure el formatge molt pagà, de ser, de pertànyer a eixe po- al terra. I el llop només li va caure al terra, ble i parlen sempre molt satisfets; i al cos- la rabosa, pap! li pega mos i se’l posa a la tat hi ha un poble menudet, al contrari que boca. I el llop “pos no he sigut prou tonto Albocàsser, molt humil, molt per la faena, jo”, i entonces diu: “li faré la mateixa a la molt… i que se diu Tírig). rabosa i li tornaré a agarrar”. Pos bueno, en certa ocasió, diu que es I entonces va el llop i li pregunta: van trobar-se… és una zona… l’abric este —I tu rabosa, d’on eres? de les pintures rupestres… I en les dents ben apretàs, la rabosa va C: A la Valltorta. contestar: I: De la Valltorta i ahí és puesto de malees -—De Tírig. i coses d’estes, hi han raboses, deguera ha- I se’l va quedar. ver llops… I resulta que es diu que es van trobar-se un viatge un llop d’Albocàsser Informació contextual i interpretació i una rabosa de Tírig. I s’havien trobat un Una de les rondalles més conegudes en la formatge i va anar a agarrar el llop agarra… zona on vivim és aquesta. De ben menu- C: …el formatge. dets, a l’escola, ens l’explicaven els mestres. I: …el formatge i se’l posa a la boca, com L’informant, va ser el meu mestre quan jo és més fort i més valent que la rabosa pos la tenia sis anys. Ell sempre ens contava molts rabosa se va quedar sense menjar res. Però contes, ens cantava moltes cançons i ens en- les raboses són molt listes, igual que els ti- senyava els balls típics de la nostra comar- rijans, i li fa: ca. Aquesta rondalla forma part del seu re- —Escolta llop, que d’on eres? pertori que usava per entretenir, distreure i extreure una moralina per als seus alumnes. Considera aquesta rondalla, o conte com ell 4 Versió recollida en l’Arxiu de Folklore de la Uni- ho anomena, una de les més autòctones, ja versitat Rovira i Virgili per la investigadora Berta que parla i reflecteix les característiques de Sans Monroig). Informant: home, 64 anys, jubilat, dos pobles veïns a la nostra comarca. La catalanoparlant, nascut i resident a Càlig. Registre: AF9821 [El llop, la rabosa i el formatge]. Data de re- rabosa, animal astut i intel·ligent per excel· collida: 7-5-2011. Gènere: rondalla d’animals. Text: lència; el llop, animal forçut i que sempre (Tipus ATU57). es contraposa com un beneit al costat de la Aquesta rondalla recull la part principal i la més popular de les tres parts de què consta la versió “Lo rabosa. Els d’Albocàsser, com ja ha explicat llobet i la raboseta” que arreplegava Meseguer-Car- l’informant, són una gent que se sent molt bó (2017).

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [28] Josep Meseguer-Carbó orgullosa de pertànyer al seu poble, sempre i d’acabament, repeticions de seqüències o en presumeixen i en fan honor d’allí on vi- diàlegs estereotipats (Oriol: 2002). uen; en canvi, els de Tírig són més humils, L’exemple més representatiu d’aquest ge- també estan orgullosos del seu poble, però nère en la cultura catalana és la Ventafocs. no en presumeixen. Les figures del llop i la En la comarca del Maestrat és la Cendrolle- rabosa representen el caràcter i l’actitud de ra-Mendrollera, en continuïtat amb el territori la gent que formen cada poble. A més, l’in- aragonès del Matarranya, on també es coneix formant va insistir en la moralina que ama- la Cendrollera Mendrollera, i altres variants ga aquesta rondalla. Es pot dir que té un com la Cendrolera Mendrolera, la Cendrillera caràcter de faula, ja que ensenya als xiquets Mendrillera, la Cendrolera o la Cendrolina.5 que és més important l’astúcia que la força. És la denominació que, en consonància amb El llop és forçut, però la rabosa aconsegueix les altres llengües romàniques, diu el castellà a vèncer i guanyar el llop mitjançant la seua la Cenicienta, o l’italià a la Cenerentola. L’ori- intel·ligència. gen d’aquesta versió és la Barcella (Xert), però Mentre l’informant explicava la ronda- en punts immediats del Maestrat i en altres de lla, anava gesticulant i, en el moment en catalans i de valencians s’ha registrat una ver- què el llop diu el nom del seu poble, obre sió semblant que la converteixen en una de les molt la boca (degut a la presència de les mostres etnopoètiques més interessants. vocals obertes que té el nom d’Albocàsser); L’argument parla d’un personatge femení quan és la rabosa la que pronuncia el nom esclavitzat que treballa a la casa de la madras- del seu poble, l’informant estira els llavis i tra i de les germanastres. A canvi del bon trac- a penes obre la boca (degut a la presència te, la jove rep l’ajuda d’una velleta mitjançant de la vocal i). un element màgic, una vareta que li concedeix Aquesta rondalla em recorda la meua canviar d’aspecte i que li permet acudir a un infància a l’escola. El meu pare també me ball. Tres anades a un ball i tres tornades ràpi- la contava, però en comptes d’ésser el llop des per seguir treballant en les faenes de les llar el que desenvolupa el paper de beneit, era provoquen la pèrdua de la sabata de la jove. un corb. Cal destacar que aquesta ronda- Un jove passa per les cases mirant de trobar la lla no només s’aplica a aquests dos pobles, xica amb qui havia ballat i que havia perdut la sinó que també hi ha diverses versions on sabata. Les germanastres intenten introduir-se el que varia són els noms del poble, però la la sabata però, en baixar ella, recuperant l’as- trama és la mateixa. Depenent de la zona o pecte que adoptava al ball, la sabata li ve bé, comarca on s’explique la rondalla, els ani- i es casa amb el príncep. A continuació, les mals seran d’un lloc o d’un altre. germanastres, que rebutjaven permanentment la jove amb insults, la criden afectuosament i 4.1.2. La rondalla meravellosa li demanen què ha fet per aconseguir-ho. La La rondalla meravellosa presenta una estructura establerta i conté elements estilístics carac- terístics, com ara fórmules de començament 5 Per a les diverses denominacions, vegeu Quintana (1995: 43).

Empelt • Núm. 1 - 2018 [29] noia els dóna instruccions errònies i les germa- com l’enginy, la intel·ligència o la paciència, i nes no van gaudir mai de felicitat.6 els antagonistes són éssers humans amb atributs inherents a la condició humana. En algu- 4.1.3. La rondalla no meravellosa nes de les rondalles d’enginy es planteja un La rondalla no meravellosa és un tipus de re- enigma que ha de ser resolt en forma d’ende- lat que té una estructura narrativa complexa vinalla (Oriol: 2002).8 formada per més d’una seqüència d’esdeve- “L’home pobre i les tres filles” és un exem- niments. L’acció transcorre en el món real, ple de rondalla d’enginy perquè les habilitats però el relat no és susceptible de ser pres com físiques i teatrals del personatge humà d’An- a cert, sinó que es veu com una fantasia, con- tònia, que es transvesteix i passa a ser Antò- tràriament a les llegendes que es perceben nio, condueixen a l’èxit un personatge feme- com a reals (Oriol: 2002). ní que va a la guerra i es comporta com un Es classifiquen com a rondalla no merave- soldat més, tot superant les adversitats que llosa tres variants: la rondalla religiosa, la ron- haurien hagut d’evidenciar les febleses d’una dalla d’enginy i la rondalla del gegant beneit. dona, i es casa amb el príncep. És una rondalla recollida a la Barcella (Xert).9 4.1.3.1. La rondalla religiosa La rondalla religiosa és un relat de caràcter 4.1.3.3. La rondalla del gegant beneit exemplar protagonitzat per personatges ca- La rondalla del gegant beneit és un relat en racterístics de la religió catòlica; les històries què l’heroi es presenta en relació a l’antagonis- relatives a Jesucrist i a sant Pere, o a altres ta sobrehumà (gegant o ogre) o humà (l’amo), i sants, que van de viatge pel món són de les tots dos competeixen en proves que l’heroi re- més representatives del grup (Oriol: 2002). sol a favor seu gràcies a l’astúcia (Oriol: 2002). No es té constància de cap exemple d’aquest “La correguda del llobet i el sapo” és una subgènere.7 rondalla de gegant beneit perquè l’astúcia del granot resol a favor seu una competició amb 4.1.3.2. La rondalla d’enginy el llop, un animal físicament més gran però La rondalla d’enginy és un relat en què s’em- suficientment tanoca per a no detectar- l’en fatitzen característiques pròpies dels humans, giny de la comunitat de granots que es distribueixen prèviament en diferents indrets del terme de la Barcella (Xert).10 6 Vegeu la transcripció i l’anàlisi sobre la seua funcionalitat en el seu context a Meseguer-Carbó (2017). L’historiador Joan Roig Vidal ens informa que a Ulldecona es degué explicar una rondalla molt semblant perquè ell recorda de quan era menut alguns passatges. Per a rondalles meravelloses registrades en territoris pro- 8 Per a rondalles d’enginy registrades en territoris propers, vegeu Minguet (2006: 15-104), Quintana (1995: pers, vegeu Quintana (1995: 101-149) (1997: 68-77). 38-100) (1997: 56-67) (2000: 31-90) i Vidal (2005). 9 Vegeu-ne la transcripció i l’anàlisi a Meseguer-Carbó 7 Per a rondalles religioses registrades en el territori (2017). català immediat, vegeu els contes bíblics d’Ullde- 10 Vegeu-ne la transcripció i l’anàlisi a Meseguer-Car- cona a Minguet (2006: 105-110). bó (2017).

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [30] Josep Meseguer-Carbó 4.1.4. La contarella • Lo miracle de les Coves. Contarella13 La contarella, que forma part del grup de I: Pos hi ha un poble que està ací prop de les rondalles, és un relat còmic realista con- Xert, vale? que se diu les Coves [de Vinro- tat en un sol episodi i se’n solen diferenciar mà] i sempre diuen “lo miracle de les Co- quatre tipus: la bertranada, la contarella de ves” perquè quan, quan… consistix en què beneits, la facècia o la contarella de menti- dien que… que la gent anava allí a beure a des. un riu que caia com… que caia aigua i que se curaven i sempre dien… que consistia 4.1.4.1. La bertranada en què uns pixaven a la part de dalt i els La bertranada és una narració protagonitza- altres bebien a la part de baix i això és lo da per una col·lectivitat de beneits —repre- que li diuen del milacre de les Coves [riu]. sentada en ocasions pels habitants d’un po- C: Però se va aparèixer algú o algo? ble— que desconeix les lleis més elementals I: No se va aparèixer dingú, lo que passa de funcionament de la realitat (Oriol: 2002). que van escomençar a dir pos que la gent No es té constància de cap exemple d’aquest se sanava si anava a beure d’eixa aigua i no subgènere.11 sé què i entonces era que… no res, dien… sí uns que… Realment no baixava ni aigua, 4.1.4.2. La contarella de beneits només baixava un filet d’aigua i dien que La contarella de beneits és un relat protago- era miraculosa i resulta que era que uns se nitzat per un personatge beneit en un món de pixaven dalt i els altres bebien baix [riu]. gent intel·ligent. En aquest cas la beneiteria està associada a un sol personatge (Oriol: Informació contextual i interpretació 2002). Aquesta contarella de beneits va ser expli- Com a exemple de contarella de beneits es cada per la meua germana. No sap on la va pren el text “Lo miracle de les Coves. Conta- aprendre però diu que l’ha sentida contar rella”, que recull la investigadora Rocio Sanz sempre a la gent del poble (Xert, Baix Ma- Beltran a Xert i que és conseqüència de la far- estrat) i que a més és coneguda perquè els sa que va resultar ser l’esmentat fet, testimo- fets es desenvolupen en un poble veí (les niat a bastament com a històric.12 Coves de Vinromà). Aquesta història és coneguda perquè, a banda de parlar d’un poble proper, hi ha molts de moments de la vida real en què

11 Per a bertranades registrades en territoris propers, la gent compara una determinada situació vegeu Minguet (2006:143-154), Quintana (1995: 184-189) (1997: 266-285) i Vidal (2005). 12 Per saber-ne més sobre els fets històrics, vegeu 13 Versió registrada en l’Arxiu de Folklore de la Uni- Calvo (2015). I per comprovar l’èxit de les creaci- versitat Rovira i Virgili per la investigadora Rocio ons literàries populars sobre l’esdeveniment del Sanz Beltran. Informant: dona, 27 anys, química, miracle de les Coves, vegeu els apartats 4.4.1.1. catalanoparlant, nascuda i resident a Xert. Registre: (el pseudosucceït) i 4.5. (l’acudit) d’aquest apar- AF780 [Lo miracle de les Coves]. Data de recollida: tat. 29-5-2010. Gènere: contarella de beneits.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [31] amb el miracle de les Coves. Amb aquestes i aparentment el més llest. Amb tot, aquesta comparacions el que s’aconsegueix és que facècia és especial pel seu component eròtic.14 si algú no coneix la història, pregunte i, aleshores, se li explique. És aquest el mode • Lo sord de Posamunt15 de transmissió. Hi havia un home que collia figues i va La interpretació que es pot extreure vore vindre unes senyores. Com ell estava d’aquest document és que un grup de gent sord, va pensar: per burlar-se d’uns companys o coneguts —Ara em diran bon dia i jo els diré que pixaven des de dalt de la muntanya perquè aixina els tinguen vostés. Después me pre- aquests cregueren que es tractava d’un mi- guntaran quants cabassos n’hai collit i jo els racle i, com a miracle que era, l’aigua cu- diré que set cabassos com este. I después rava qualsevol malaltia. D’aquesta manera, me preguntaran hasta a on arriba la finca els creients anaven a beure amb fe i devoció i jo els diré que hasta an aquelles roques. mentre eren tractats de beneits per la resta. Arriben les senyores i li diuen: Possiblement, es feia per ridiculitzar aquest —Quines figues més clavillades! grup de gent que creien en els miracles. —Aixina els tinguen vostés. He trobat altres versions d’aquesta ma- I les dones: teixa història dins del mateix poble. Hi ha —Quants cabassos de sopa boba s’ha gent que diu que era una sola xiqueta a la minjat este home! qual feien creure que aquella aigua era mi- I el sord: raculosa i, a més, es diu en aquesta altra —Set cabassos com este. versió que s’apareixeria la Verge un dia —Los dimonis se l’emportaran! determinat. Arribat el dia, no es va aparèi- —Hasta an aquelles roquetes! xer la Verge i ningú mai més es va creure la xiqueta, la qual havia estat objecte de Informació contextual i interpretació burla. Aquesta facècia me la va explicar l’informant mentre estàvem asseguts a la font 4.1.4.3. La facècia del barri d’Enroig, que és una barriada de La facècia és una narració en què es confron- Xert, en el context de la festa anual que es ta un personatge beneit (víctima) i un de llest va celebrar al mes de juny durant alguns (murri), que acaba guanyant gràcies a la intel· anys. Aquesta mateixa contarella me la va ligència i al fet que s’aprofita de la beneiteria de l’altre; s’ha de dir que moltes rondalles d’animals són facècies protagonitzades per 14 Per a facècies registrades en territoris propers, ve- animals (Oriol: 2002). geu Chertó (2004: 69-73), Minguet (2006: 131-141), Com a exemple de facècia s’aporta “Lo Quintana (1995: 197-250) i Vidal (2005: 83-153). sord de Posamunt”, que mostra com la intel· 15 Versió registrada per Josep Meseguer-Carbó. In- formant: home, jubilat, catalanoparlant i resident ligència emprada per superar un dèficit audi- d’Enroig (Xert). Registre: [Lo sord de Posamunt]. tiu és el punt de partida per guanyar el murri Data de recollida: 22-6-2005. Gènere: rondalla d’enginy.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [32] Josep Meseguer-Carbó explicar Marc Doménech, però amb un al- 4.1.5. La rondalla formulística tre sord d’un altre mas com a protagonista La rondalla formulística presenta un nucli dins del mateix terme de Xert. narratiu molt breu i una fórmula prefixada Apareixen enfrontats un home i unes se- que es va repetint una vegada darrere d’una nyores. L’home des del punt de vista físic té altra. El més important en aquestes rondalles un dèficit auditiu i des del punt de vista so- són els aspectes estilístics i l’habilitat del nar- cial demostra educació, intel·ligència i l’in- rador per provocar una determinada resposta terès per mostrar la productivitat del seu en l’auditori (Oriol: 2002). camp a fi de casar-se. Les senyores, en can- Entre les publicacions destaca un exemple vi, ometen la salutació, i, per tant, trenquen de rondalla formulística que recullen Joan normes de bon comportament, i davant les Antoni Verge i Vicent R. Caballer a Rossell. respostes que consideren ofensives, con- Es tracta d’una versió semblant a la que es testen amb insults i amenaces. L’home apa- localitza a la comarca aragonesa del Matarra- reix com a persona digna i les dones com a nya amb el títol “Qüento del xiulet”, concre- mostra de l’avarícia i de la mala educació, tament a Pena-roja de Tastavins, que es conta dos rols marcats per la pertinença al sexe amb la finalitat d’ensenyar a elaborar el pa, masculí i femení, però convé no oblidar cosa que no és el cas en la versió rossellana.16 que no es parla de dones sinó de “senyores”, la qual cosa remet a una classe social • Lo gos i el xulet17 distingida, per tant, aquests personatges Un xiquet tenia un xulet i un gosset li va femenins representen el rol de classes altes pillar. Lo xiquet va dir: nouvingudes a un territori i que pretenen —Gosset, dóna’m lo xulet. menjar gratuïtament quan arriben al camp. I el gosset va dir: La sordesa, que el personatge rural supera —Si vols lo xulet, dóna’m pa. amb la intel·ligència, permet un escarment —Mare, done’m pa. per als personatges que pretenen tindre —Si vols pa, porta’m llet. part dels conreus dels pagesos sense pagar. —Vaca, dóna’m llet. En conjunt, l’oient de la contarella, i les senyores, interpreten l’erotisme que es des-

prèn del diàleg. 16 Vegeu la versió de l’àrea aragonesa a Quintana (1995: 179-180). Per a més rondalles formulístiques regis- 4.1.4.4. La contarella de mentides trades en territoris propers, vegeu Minguet (2006: 157-168), Quintana (1995: 176-180) (1997: 51-55) i Vi- La contarella de mentides és un relat que dal (2000: 57-60). planteja una competició entre diversos per- 17 Versió registrada en l’article “8. Costums i tradici- sonatges que intenten veure qui la diu més ons” de Joan Antoni Verge Caballer i de Vicent R. grossa (Oriol: 2002). Caballer Doménech, publicat dins del llibre Rossell, No es té constància de cap exemple d’aquest 750 anys (1990: 238) pel Grup d’Estudis de Rossell 750 aniversari. Informant: no determinat (vegeu la subgènere. nota 54). Registre: [Lo gos i el xulet]. Data de recollida: 1990. Gènere: rondalla formulística. Citem a partir de Gargallo i Pradilla (1997).

Empelt • Núm. 1 - 2018 [33] —Si vols llet, porta’m herba. tat possible gràcies a la intervenció dels déus. —Prat, dóna’m herba. En la nostra cultura no tenim mites en aquest —Si vols herba, porta’m corbella. sentit; en canvi, els romans i els grecs en te- —Ferrer, dóna’m corbella. nien a bastament (Oriol: 2002). —Si vols corbella, porta’m cansalada. —Porcell, dóna’m cansalada. 4.3. La llegenda —Si vols cansalada, porta’m bellotes. —Carrasca, dóna’m bellotes. La llegenda és un relat fabulós que narra fets —Si vols bellotes, porta’m vent. extraordinaris que s’insereixen en el sistema —Vent a mi; io, vent a la carrasca; la car- de creences de la comunitat que els explica. rasca, bellotes a mi; io, bellotes al porcell; La llegenda és susceptible de ser presa com a lo porcell, cansalada a mi; io, cansalada al certa, és a dir, té aparença de realitat, és creï- ferrer; lo ferrer, corbella a mi; io, corbella al ble, i la seua funció bàsica és donar pautes de prat; lo prat, herba a mi; io, herba a la vaca; conducta dins de la comunitat. la vaca, llet a mi; io, llet a la mare; la mare, Les llegendes es poden classificar en dos pa a mi; io, pa al gosset i el xulet pa mi. grans grups, les del passat i les contempo- rànies, perquè la vinculació amb la realitat i Informació contextual i interpretació la interpretació del món ha canviat en el pas [No hi ha comentaris dels autors.] d’una societat rural a una societat industrialitzada i globalitzada. I encara es pot afegir la 4.1.6. L’antirondalla llegenda etiològica. Totes amb algunes subca- L’últim tipus d’aquest gènere és l’antironda- tegoritzacions, encara, com es comprova tot lla, que parodia el gènere rondallístic amb el seguit (Oriol: 2002). propòsit de sorprendre i d’importunar els infants (Oriol: 2002). 4.3.1. La llegenda del passat No es té constància de cap exemple d’aquest La llegenda del passat explica l’existència subgènere.18 d’éssers sobrenaturals, religiosos (Déu, Jesu- crist, la Mare de Déu, els àngels, els sants, el 4.2. El mite diable, les bruixes) o laics (encantades, follets, menairons) (Oriol: 2002). En l’etnopoètica és un relat que explica un L’exemple de “la casa Amador”, recollida esdeveniment que ha tingut lloc en un món a Xert, serveix com a mostra de llegenda del anterior al nostre. Els protagonistes dels mi- passat.19 tes són éssers sagrats o herois semidivins, i els temes que tracten serveixen per explicar que l’origen de les coses del nostre món ha es-

19 Per a llegendes registrades en territoris propers, ve- 18 Per a antirondalles registrades en territoris propers, geu Quintana (1995: 251-264) (1997: 98-194) i Vidal vegeu Minguet (2006: 175-176). (2005: 77-85).

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [34] Josep Meseguer-Carbó • La llegenda de casa d’Amador20 4.3.2. La llegenda contemporània El veïnat de la casa d’Amador sempre em La llegenda contemporània també es coneix contava que en aquella casa vivia una dona com a llegenda urbana, és ben viva i tracta que per les nits sentia passes. Farta, una nit temes relacionats amb els viatges a l’estran- va posar cendra des de la porta d’entrada ger, els trasplantaments d’òrgans, l’aparició fins al fumeral i al dia següent va compro- de noves malalties, els perills dels automo- var que damunt de la cendra quedaven bilistes, la compra d’animals de companyia marcades unes potetes de gat. Al dia se- exòtics, els fenòmens inexplicables o l’apari- güent, l’ama de la casa s’amaga darrere la ció d’espectres, que en el fons reflecteixen les porta i quan veu al gat comença a pegar-li idees, els sentiments, les preocupacions, les granerades. Al dia següent, apareix la veï- necessitats i les pors dels temps actuals (Ori- na en cabestrillo. ol: 2002). El text de “Los xinos de Barcelona”, reco- Informació contextual i interpretació llit a Sant Mateu, és un exemple de llegenda L’amic Joan ens conta aquesta llegenda urbana localitzada en una gran ciutat, com és amb la seua llengua culta, com acostuma, i habitual, però molt estesa durant un temps a ho fa perquè li l’ha contada moltes vegades la localitat i, fins i tot, vinculada amb una jove la veïna de la casa. La llegenda sempre es del lloc que els nostres informants no han sa- conta entre frases incompletes i mig riures, but concretar.21 cosa que provoca un cert grau de realisme. Segons ens conta Joan, al voltant de la casa • Los xinos de Barcelona22 hi ha qui li ha contat altres històries lliga- Van dir, que per Barcelona, això. Va entrar des a la bruixeria i a fets extraordinaris. Ac- una família als xinos, a una tenda. Va eixir tualment aquesta casa està condicionant-se fora pa parlar per teléfono, l’home, i agar- per albergar el Museu Etnològic de Xert. ren i tanquen la persiana. Claro, ell fotent Des que es va decidir aquesta funcionalitat trompades, ei, que la dona i xiquets estan per a l’edifici, Joan es va interessar més per dins, que la dona i el xiquet estan dins, que aquestes històries perquè, de fet, ell va ser la dona i el xiquet estan dins! Van cridar als qui va actuar de pont entre el donant de mossos, van arribar i a ella se la van trobar la casa, Amador Jovaní Ferreres, i l’Ajunta- dins d’un quarto, als dos, tipo inconscients, ment de Xert, que era qui la rebia. estaven anestesiats i emmanillats.

21 Per ampliar les referències sobre llegendes urbanes, 20 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. vegeu Pujol (2005). Informant: home, de 65 anys, professor universita- 22 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Sant ri, catalanoparlant, nascut i resident a València que Mateu. Informant: home, 30 anys, treballador del viu intermitentment a Xert. Registre: [La llegenda marbre, catalanoparlant, nascut a Sant Mateu. Re- de casa d’Amador]. Data de recollida: 7-4-2017. Gè- gistre: [Los xinos de Barcelona]. Data de recollida: nere: llegenda del passat. 7-3-2017. Gènere: llegenda contemporània.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [35] Informació contextual i interpretació va anunciar que ell ja l’havia vist als llava- Aquesta llegenda contemporània la va contar dors, a l’entrada del poble de Xert per la part Marcel Saura Cervera en el seu lloc de treball. de Canet lo Roig. Pel que li havien dit ja ha- Sense deixar de treballar contava la història via passat pel mig de la plaça, la plaça on he que s’havia contat, però, en preguntar-li si te- viscut tota la la vida, cosa que em va des- nia alguna relació amb una jove de Sant Ma- pertar la imaginació en suposar que tenia teu, tal com s’havia dit, ell mateix assegura molts de nassos. Vaig començar a preguntar que alguna cosa li sona però que no sabria reiteradament per la quantitat de nassos que afirmar exactament què és el que es va dir. tenia aquell home. I segurament, per pesat i perquè els deixara en pau, al final del dia, 4.3.2.1. La pseudollegenda van acabar fent-me adonar que quedava un La pseudollegenda narra un fet extraordinari dia a l’any i que m’havien pres el pèl. Tot i i aparentment creïble, però acaba amb un en- que, en aquell moment, no t’acabes de con- surt i fa entendre que allò que s’ha explicat és vèncer i convé estar alerta per si de cas apa- mentida (Oriol: 2002). reix l’home dels nassos en aquell moment.

• L’home dels nassos23 4.3.3. La llegenda etiològica Als xiquets, el penúltim dia de l’any [30 de La llegenda etiològica és un relat situat en un desembre] se’ls anuncia: demà pel poble temps passat que serveix per explicar l’origen voltarà un home en tants de nassos com d’una característica del nostre món. Han dei- dies queden a l’any. xat pràcticament d’explicar-se, però aprofita- De bon matí [31 de desembre], els xi- ven per adaptar a la comunitat la mentalitat quets busquen a mirar pel balcó a vore si dels infants (Oriol: 2002). veuen l’home dels nassos. La imaginació No es pot citar cap exemple d’aquest sub- posa a la cara d’aquell home anunciat un gènere.24 parell de nassos o tres. Sense pensar que estan a l’últim dia de 4.3.3.1. La tradició explicativa l’any i, per tant, qualsevol persona que La tradició explicativa conta l’origen d’algun passarà pel carrer serà l’home dels nassos. tret del nostre món, però generalment en el terreny del llenguatge, cosa que se circums- Informació contextual i interpretació criu a un topònim, a un malnom o a la fraseo- Aquesta pseudollegenda me la va contar el logia (Oriol: 2002). meu avi Facundo quan era ben menut. Em S’aporten a continuació dos exemples de tradició explicativa, un sobre l’origen del pa-

23 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. Informant: el mateix col·lector. Registre: [L’home 24 Segons m’informa Pere Gumbau, reconegut canta- dels nassos]. Data de recollida: 5-3-2017. Gènere: dor de Càlig, ell i Àlex Torres, cantador i investiga- pseudollegenda. dor del folklore de Vila-real, van recollir a Vilanova Per localitzar aquesta pseudollegenda en el ci- d’Alcolea una llegenda etiològica que explica per cle de les festes infantils, vegeu Monferrer (2009). què la mar és salada.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [36] Josep Meseguer-Carbó ragentilici dels habitants d’Atzeneta del Ma- sembla serveix per a identificar el poble, estrat, i l’altre sobre l’origen de la fraseologia atès que no s’hi observa cap connotació ne- que adverteix com s’ha d’anar quan es passa gativa. pel poble de Xert. En la versió 2 s’aprecia un nou matís. S’intenta contar una mentida indicant que • A Atzeneta, albarduscos25 es tracta d’una balena baixant per la ram- Versió 1: Per ahí baix, van vore que baixava bla. Aleshores el nom d’albarduscos té en per la rambla un albardó, i de l’albardó, al- origen el matís semàntic de ‘mentiders’. barduscos. Baixava un albardó per la ram- En la versió 3 s’aprecia una circums- bla d’Atzeneta. tància miraculosa que podria estar lligada al miracle de les Coves, però que per poc Versió 2: Es veu que baixava una albarda creïble la converteix en la versió menys per la rambla i dos hòmens van dir per tot políticament correcta, tal com afirmen els el poble que era una ballena. estudiosos locals.

Versió 3: Es veu que baixava una albarda • Per Xert passa despert26 per la rambla i dos hòmens van vore a la Una vegà un home de Benicarló pujava a Mare de Déu. vendre ací a Xert (antes quan pujaven los carros la verdura) i es va adormir dins lo Informació contextual i interpretació carro i… i una colla de jóvens agarren i li Aquesta tradició explicativa és una infor- volten lo matxo i el carro i el giren de cara mació de sempre, que es transmet d’uns per avall. I aquell matxo pos va tornar a fer als altres. En la versió 1, l’informant l’ha cap a casa. I quan se va despertar se pensa- sentida contar a la gent del poble. Pel que va que ja estava a Xert a la plaça a vendre, i va resultar que estava a casa, i li van dir: “un altre camí, per Xert passa despert”. Va 25 La versió 1 l’ha recollida Josep Meseguer-Carbó a passar dormint, pos no va aclarir res [pega Atzeneta del Maestrat. Informant: Manuel Ahicart, una palmada i riu]. 35 anys, obrer, catalanoparlant, nascut i resident a Atzeneta del Maestrat. Registre: [Los d’Atzeneta Informació contextual i interpretació del Maestrat, albardiscos]. Data de recollida: 8-4- 2017. Gènere: tradició explicativa. Aquesta història me l’ha explicada la meua La versió 2 l’ha recollida la investigadora Maria àvia, una dona jubilada que ha viscut tota Linares López a Atzeneta del Maestrat. Informant: la vida a Xert (un poble de l’interior del Antonio Linares Barberà, 62 anys, mestre jubilat, catalanoparlant, nascut a Atzeneta del Maestrat i resident al Prat de Llobregat. Data de recollida: 22- 4-2017. Gènere: tradició explicativa. 26 Versió recollida en l’Arxiu de Folklore de la Uni- La versió 3 l’ha recollida la investigadora Maria versitat Rovira i Virgili per la investigadora Rocio Linares López a Atzeneta del Maestrat. Informant: Sanz Beltran. Informant: dona, 82 anys, jubilada, Gloria Agustina Segarra, 33 anys, mestra, catalano- catalanoparlant, nascuda i resident a Xert. Registre: parlant, nascuda a Atzeneta del Maestrat. Data de AF779 [Per Xert passa despert]. Data de recollida: recollida: 22-4-2017. Gènere: tradició explicativa. 29-4-2010. Gènere: tradició explicativa.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [37] Baix Maestrat). Quan li vaig preguntar per radors al llarg de la seua vida. Aquests relats aquella història que diu que: Per Xert pas- no han atret l’interès de folkloristes fins bas- sa despert, de seguida va dir que sí que la tant recentment (Oriol: 2002). sabia. Es diferencien quatre subgèneres en aques- És una història que la sap tota la gent ta categoria: el succeït, el pseudosucceït, del poble i que es transmet de pares a fills. l’anècdota i el relat d’experiència personal. Serveix per identificar el poble, ja que si algú de Xert diu: «sóc de Xert» en alguna 4.4.1. El succeït població (sobretot veïna) de seguida se li El succeït és un tipus de relat sobre experi- contesta: «per Xert passa despert». ències reals que explica un esdeveniment que El fet que el comerciant fos de Benicar- ha tingut lloc en la comunitat del narrador i ló (un poble costaner situat a uns 35 qui- que és recordat especialment pel seu caràcter lòmetres de Xert) és perquè Benicarló des sorprenent, pel seu dramatisme, o per la curi- de sempre ha tingut molta tradició horto- ositat de la situació creada (Oriol: 2002). fructícola (del qual són molt conegudes les A continuació s’aporten dos exemples de carxofes). Els propietaris pujaven a Xert a succeïts. El primer ocorregut l’any 1887 al lloc vendre al mercat que es muntava a la pla- que es coneix com el Gravet, al territori de la ça. Com que era una rutina i els mercaders Barcella (Xert). Es tracta d’un fet històric que pujaven totes les setmanes, els animals ja es testimonia amb unes creus de pedra i amb se sabien el camí. D’aquesta manera, els un romanç en castellà publicat per Vicent Me- propietaris s’adormien i feien cap al lloc. seguer Folch.27 Aquest fet va ser causat per un grup de joves que, probablement, només intentaven • Lo pinxo de la Barcella28 divertir-se i gastar una broma al mercader. I1: Lo del Pintxo eren dos auelets que bai- He trobat altres versions entre la gent xaven a Xert, no sé si baixaven a missa… del poble que diuen que els que van girar (perquè entonces baixaven a missa de ma- el carro no eren joves del poble, sinó que tinet). Baixaven a missa i duien un xiquet eren altres mercaders que havien passat la xicotet al costat de sis o set anys i… i a un nit a un hostal situat a l’entrada de Xert i, puesto que hi havia una font, a un collet d’aquesta manera, evitaven la competència.

4.4. El relat sobre experiències reals 27 Per saber-ne més, vegeu l’article “El pinxo de la Bar- cella” a Meseguer Folch (2000: 81-94). Com a curiositat es pot dir que qui conta aquest succeït fou la El relat sobre experiències reals és un tipus de muller de Crescencio Doménech Bel, que va ser qui relat que es basa en fets reals i té un caràc- va conservar el romanç del Pinxo. ter biogràfic o històric. El seu comportament 28 Versió recollida en l’Arxiu de Folklore de la Uni- altament realista fa que aquestes narracions versitat Rovira i Virgili per la investigadora Rocio Sanz Beltran. Informant: dona, 76 anys, jubilada, tracten temes que estan directament relacio- catalanoparlant, nascuda i resident a Xert. Registre: nats amb les experiències viscudes pels nar- AF782 [Lo Pinxo de la Barcella]. Data de recollida: 30-4-2010. Gènere: succeït.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [38] Josep Meseguer-Carbó los va eixir un home i va matar als dos, a Aquest personatge ha esdevingut un l’auelo i a l’auela. personatge conegut per tota la gent del po- I2: A la font del Gravet. ble, ja que aquesta història és coneguda per I1: Al Gravet. Va matar als dos. I el xi- la majoria de la gent perquè està marcada quet aquell va fugir… Va fugir i se’n va per la seua esgarrifança. Fins i tot la nostra tornar al mas, i arriba al mas i als germans informant abans d’explicar-la va dir que la los va dir: història que contaria feia posar els pèls de —Anem que el Pintxo ha matat a m’aue- punta per la seua crueltat. la i a m’auelo. I entonces van eixir dos germans i el El segon exemple de succeït es localitza a Pintxo tornava a casa. I es van ficar dalt Rossell, se situa cap a l’any 1950 aproximada- d’una carrasca i de dalt de la carrasca li ment, i parteix d’un fet que marca per sem- van tirar i van matar al Pintxo. Los dos ger- pre l’elecció d’un dels antropònims locals. mans van matar al Pintxo. • El nom d’Andreu29 Informació contextual i interpretació I: A Rossell des de fa molts d’anys no es La nostra informant és molt competent fique el nom d’Andreu, suposarem que és contant relats d’experiència real, ja que té per una his… per una història que va pas- molta memòria i en preguntar-li per algun sar fa molts anys, que és que una família, fet que conega, de seguida diu que en co- que vivien a un mas… hi havia una dona neix molts. Diu que aquesta història l’ha que tenia molts de diners, i el fill, i junta- apresa de la seua mare, però que és una ment en un amic, van decidir robar-li… i la història molt coneguda al poble. nit que van decidir robar-li, els veïns, que El Pintxo era un personatge que vivia a eren dos xiquets, van vore-ho. Lo xiquet [el la Barcella i que va estar tancat a la presó de fill de la dona rica], que es dia Andrevet… València i en eixir-ne va matar aquell ma- va matar a sa mare, i els xiquets, al vore-ho, trimoni vell. Es diu que ho va fer perquè van sortir corrents. Els van perseguir, i al volia heretar un tros de terra molt fructífer. xiquet lo van matar… suposarem d’una La Barcella és una part del terme de Xert punyalada o d’un cop o algo, i la xique- que aplega una sèrie de masos. Dins del ta va caure per un barranc i la van matar terme trobem tres parts: la Barcella, Xert d’una pedra. Des d’allavons, no s’ha ficat (poble) i Enroig (un barri situat a 4 quilò- este nom a Rossell fins l’any casi bé el 92; metres del poble i que aplega tots els ma- això va passar sobre la època dels 50. sos dels voltants). Actualment aquestes divisions no estan diferenciades, però en aquella època (fa uns 130 anys) aquestes 29 Versió recollida en l’ArxiuFolk de la Universitat Ro- divisions funcionaven com a separació de vira i Virgili per l’investigador Jesús Mingorance López. Informant: dona, 27 anys, auxiliar de clínica diferents partides que, pràcticament, eren dental, catalanoparlant, nascuda a Rossell i resi- com diferents pobles. dent a Tarragona. Registre: AF11062 [El nom d’An- dreu]. Data de recollida: 1-12-2013. Gènere: succeït.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [39] C: Molt bé, i no s’ha ficat a cap xiquet xiquets. Els habitants del poble tenien una Andreu, perquè este tal Andreu va fer, lo mena de «por» d’utilitzar el nom perquè que va fer. creien que això podia afectar el nen que el I: Va fer el que va fer, i suposarem que rebés. Fins i tot abans de la recuperació del era com una… no ho sé, com a que la gent nom algunes mares van optar per altres tenia temor de ficar este nom per… no ho versions d’Andreu, com ara Andrés i An- sé, com dir-te-ho… per temor, per temor i der. Amb el pas del temps, aquest tabú ha avant. desaparegut, ja que a partir de l’any 1992, C: Per temor que el xiquet li sortigués com diu la informant, el nom s’ha comen- una mala peça, no? çat a posar de nou als xiquets. Tot i així, no I: Que sortigués una mala persona o que deixa de ser sorprenent que un nom sigui pogués repetir lo que va passar. blasmat a causa del comportament d’una C: I a l’any 92 és com si s’hagués trencat persona que el duia. La informant, ara en este mite, no? edat adulta, creu que va ser una exageració I: Una dona va ser “com si” va trencar rebutjar el nom a causa del que va passar, este mite perquè, de fet, ella està molt or- ja que d’aquesta manera podríem trobar gullosa de que son fill se diga Andreu i ho exemples per rebutjar-los gairebé tots. ha repetit vàries vegades, de que és ella la primera que ha ficat lo nom d’Andreu a un 4.4.1.1. El pseudosucceït xiquet des de que va passar això. El pseudosucceït es construeix sobre la base C: Molt bé. d’un incident quotidià creïble que li podria haver passat a qualsevol, però acaba amb un Informació contextual i interpretació desenllaç inesperat per a la persona que es- Aquesta història me la va explicar la meua colta el relat (Oriol: 2002). companya de pis un dia mentre parlà- L’exemple de pseudosucceït més popular vem sobre els noms de persona. Ella la va del Maestrat és “Lo miracle de les Coves”, aprendre quan tenia uns deu anys de la que parteix de fets reals i que produeix abun- seua àvia, nascuda a Rossell l’any 1930, dant literatura de caràcter popular.30 Aquest catalanoparlant. La informant explica que relat, en general, explica que a una xiqueta se en aquell moment no s’ho podia creure, li li apareix la Mare de Déu i que fa saber que es semblava una pel·lícula. El crim que va co- manifestarà un dia i a una hora. L’informant metre Andreu (conegut també com a An- es pot entretindre més o menys en l’espera drevet) va sorprendre molt els habitants de l’aparició, en el fred, en les uncions amb del poble de Rossell, i aquest fet provocà l’aigua del riu, en els milers de persones que que durant moltíssims anys no s’emprès aquest nom, ja que es relacionava inherent- ment amb el cas d’aquesta persona. La gent 30 Per saber-ne més sobre els fets històrics, vegeu Cal- vo (2015). I per comprovar l’èxit de les creacions li- recordava especialment el succeït cada cop teràries populars sobre l’esdeveniment del miracle que passava pel costat de les tombes dels de les Coves, consulteu també els apartats 4.1.4.2. (la contarella de beneits) i 4.5. (l’acudit).

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [40] Josep Meseguer-Carbó allí es van aplegar, però una vegada s’ha desen fin, barbaritats de gent. I estan allí tots crit bé l’ambient, el text sempre conclou amb reunits, me conte ma güela que la xique- una frase semblant: “Lo milacre va ser que no ta diu “Ara s’apareixerà”, la xiqueta estae pertirís ningú”.31 A continuació s’aporta una davant de la Moreria, ma güela diu també versió d’Albocàsser: lo de la Moreria, allí an aquelles roques, i dalt de tot se va vore una llumeta i tots “ja • Lo milacre de les Coves32 està ahí la Mare de Déu, ja està ahí la Mare Lo milacre de les Coves és allò que va ha- de Déu”. I ma güelo, que ha tingut sempre ver a la postguerra que una xiqueta […] va molt bona vista, del bancal de molt lluny dir que s’apareixeria la Mare de Déu […]. vea el relonge, “què ha de ser la Mare de Jo només sé lo que me contava ma güela, Déu si és el tricornio d’un Guàrdia Civil”. I que, de fet, va anar també a vore les apari- això ere. Un tricornio de Guàrdia Civil, que cions. (Dien que la xiqueta, que parlae en eren d’aquells que eren de xaval i brillae. I la Mare de Déu, te dic també lo que se die no res, allí van estar un rato, i quan se va pel poble, se va saber que ere el capellà el fer de vesprà i allí no passae res, va pas- que li minjae el coco a la xiqueta i tenien sar l’hora i tot, pos cada u se’n va anar cap entre el dos un negoci o algo aixina. El fet a sa casa i avant. Ma güela també diu que és que eixa xiqueta després de tota esta en aquell moment que estaen veent lo del moguda va tindre que fugir del poble i vi- Milacre, allò, (los meus agüelos s’acabaven vien fora, me penso que encara viu, potser de casar, aixina que deguere ser l’any 47…, que encara vixque. Va tindre que fugir per- per eixes voltes), i se veu que hi havie un què allí tots li feen la burla a sos pares i a home coixo al costat de ma güela, que en tots, es veu que allò havie segut, no com aquell moment que allò estaen esperant lo de Fàtima o lo de Lourdes, havia sigut se van ficar a xillar que ja caminae, me dic una cosa més xapucera, pa entendre-mos, fulanito de tal, sóc de tal poble, doneu re- val?). Ma güelo i ma güela van anar un dia ferències que m’hai curat! (Però bueno, cu- que van anar una animalà de persones, van ració suggestiva o un atre que formae part acudir, se van dir barbaritats, se va dir si de la tramoia eixa que hi havie allí, vale?). un milló de persones, seria mentida, però, Però jo no sé res. Lo que han dit sempre és això, que tu també saps: que el milacre va ser que eixe dia no passare cap accident 31 La frase es recull de José Enrique Gargallo Gil, 60 perquè allí va anar moltíssima gent, molts anys, professor universitari, bilingüe castellà-cata- là, nascut a la Puebla de Arenoso i que l’ha sentida carros… (De fet hi ha alguna foto aèria. contar en aquests termes dels seus sogres de Ros- Potser que ne vegera una a un recopilatori sell. de fotos que va fer de Benassal Pere-Enric 32 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Al- i hi havia una foto, aèria no crec [riu], però bocàsser. Informant: home, 34 anys, historiador i des d’una montanyeta o algo se veu una dolçainer, catalanoparlant, nascut a Albocàsser i resident a Castelló de la Plana. Registre: [Lo miracle escampà, de gent i carros i cotxes, brutal… de les Coves]. Data de recollida: 20-4-2017. Gènere: Ja te dic, allò era la postguerra i els mitjans pseudosucceït.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [41] que hi havie però me’n recordo que ma • Pepet lo Tonto34 güela m’ho die: que estaven a casa, avui Quan anàvem de molt jovenets al bar de és lo milacre de les Coves, pos al milacre. la Societat, moltes vegades hi havia tamé També hi havia un romanç que comentae un home poc alt, baixet diríem, i que fuma- que això, que el milacre havia segut pals va en pipa. Estava jubilat, sempre el vam tenders que havien fet l’agost eixe temps. conèixer vellet, i llamava molt l’esquena que la tenia inclinada, allò deguera fer 180 Informació contextual i interpretació graus. Les mans, quan no fumava, sempre Aquesta història me la conta l’amic Fran- les portava detràs. Era un personatge pe- cesc Bellmunt, historiador i el millor dol- culiar. Es veu que va treballar de pastor. I li çainer tradicional de la comarca del Ma- deien Pepet, i alguns afegien el sobrenom estrat a qui m’adreço perquè intuïsc que Tonto, de manera que era Pepet lo Tonto. n’ha sentit a parlar i em podrà dir alguna Quan algú feia referència al seu sobrenom, cosa. És interessant com conta el relat que sempre hi havia qui es referia a la seua in- li transmet l’àvia i mentrestant va col·lo- tel·ligència perquè va aconseguir el que cant comentaris interpretatius propis d’una molts haurien volgut aconseguir: deslliu- persona interessada per la història i per la rar-se de la mili. Es veu que quan va anar interpretació objectiva dels fets, cosa que el a la mili, li va fer les proves, com a tots els du a posar en dubte cada element associa- soldats, i el van veure que portava el puny ble al miracle. Aquest enregistrament es va tancat, li van demanar que l’obrira i va dir produir en una conversa telefònica constru- que no podia, de manera que el van enviar ïda a còpia de reenviar-se missatges de veu. cap a casa per inútil.

4.4.2. L’anècdota Informació contextual i interpretació L’anècdota és un relat sobre experiències reals Aquesta anècdota sempre me l’ha contada que explica fets atribuïts a personatges cone- l’amic Sergi Beltran Beltran, però després guts en el grup en el qual s’explica el relat. Hi d’insistir-li reiteradament perquè me la con- ha moltes anècdotes referides a persones que tara, imagino que en va desistir perquè va han esdevingut força populars en una part considerar que era poca cosa la que m’havia important del territori català: Serrallonga, Pau de contar. He reconstruït l’anècdota a partir Casals. Altres referides a personatges coneguts de la meua memòria fent una gravació. en un àmbit reduït: maquis, etc. Els motius per destacar aquests personatges locals són: l’en- 4.4.3. El relat de l’experiència personal giny, la beneiteria, la valentia (Oriol: 2002). El relat de l’experiència personat explica un A continuació s’aporta un exemple d’anèc- fet viscut i té un caràcter autobiogràfic. Es dota.33

34 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. In- 33 Per a anècdotes registrades en territoris propers, ve- formant: el mateix col·lector. Registre: [Pepet lo Ton- geu Quintana (2000: 17-30). to]. Data de recollida: 29-3-2017. Gènere: anècdota.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [42] Josep Meseguer-Carbó tracta d’una visió de la realitat o una determi- I entonces mos va dir que era lo jefe dels nada visió de la realitat (Oriol: 2002). maquis, mos va dir, que era lo jefe dels ma- L’exemple de relat d’experiència personal quis, i diu: està recollit a Xert i es localitza en el període —Si ningú los pregunta per mi, diuen que abasta des del final de la Guerra Civil Es- que jo sóc lo valencianet, i era lo jefe dels panyola, 1939, fins al final del període de resis- maquis. tència dels maquis, 1948, aproximadament.35 I entonces li vam dir: —I vosté què fa? Vol vindre a Espanya? • Lo Valencianet36 Diu: I1: Estàvem a Tolosa, al tren, una dona que —No, si no vaig a fer sang, no —mos va li dien Providència i jo, Mercedes, i està- contestar. vem parlant i allà a un costat hi havia un I li vam preguntar d’on recibien les mu- home al mateix, allí al mateix… a l’asiento nicions i mos va dir que una nit que esta- i mos va preguntar d’on érem i entonces va molt despejat, de lluneta, i no fea gens vam dir que de la província Castelló. Diu: d’aire, encenien a un monte, a un pelat… —De la província Castelló… i en quin ciris i venia l’aviació i els dixava caure la poble? munició. Diu: I2: La contrasenya. —Xert. I1: La contrasenya. I els deixava caure Diu: la munició. I una vegà se’ls va perdre per- —Ai! Pos jo hai estat a Vallibona, a Mo- què els ho va agarrar la Guàrdia Civil. Les rella, a Catí… atres vegades ho van trobar tot. I anaven a —Vale una casa a minjar alguna vegà, que li dien I endespués quan van pujar els hòmens Conxa [a la senyora de la casa] i a n’aquella al daixò vam dir: casa, anava ells i alguna vegà la Guàrdia —Este home ha estat a Xert, este home. Civil i li van dir que quina senya tenien i I entonces diu: dia que a una carrasca que hi havia a cent —I vostè (li vaig dir) i vostè, d’on és, que metros, penjava un devantal blanc i si es- també parla com natros? tava el devantal, estava la Guàrdia Civil, o Diu: sinyós anaven ells. —Jo de Sagunto Informació contextual i interpretació Aquesta història és un fet verídic que li va 35 Per saber-ne més sobre Valencianet, vegeu Calvo ocórrer a la informant durant una de les es- (2009: 76-80, i 119). tades que feia a França cada any, on anava 36 Versió recollida en l’Arxiu de Folklore de la Uni- a treballar a la verema. versitat Rovira i Virgili per la investigadora Rocio Després de la Guerra Civil Espanyola, els Sanz Beltran. Informant: dona, 76 anys, jubilada, catalanoparlant, nascuda i resident a Xert. Registre: maquis, republicans que no es van sotme- AF781 [Lo Valencianet]. Data de recollida: 30-4- tre a la dictadura franquista, vivien al mar- 2010. Gènere: relat d’experiència personal.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [43] ge de la llei, amagats per les muntanyes. El • Alcanyís37 Valencianet va ser un maqui famós per les —S[u]riana, ja estem al canyís, prompte ar- terres dels Ports de Morella i pel Maestrat. ribarem a Saragossa. Molts d’aquests maquis van haver de mar- xar del país i aquest n’és un cas. Informació contextual i interpretació El fet que aquesta senyora, en pregun- Soriana és el malnom d’una dona de Xert tar-li sobre alguna història que conega, pen- que sempre estava darrere del canyís, a se ràpidament en aquesta, no és casual, ja l’entrada de la casa. I el rector de Xert fins a que és una dona que va viure la crueltat de 1955, mossèn Miquel Segarra Roca, en pas- la dictadura i, a més, és d’ideologia esquer- sar per davant de casa li proferia aquesta rana. Si la seua ideologia no hagués sigut frase sense que hi haguera cap intercanvi la que és, probablement no hauria contat verbal. L’acudit s’ha contat a Xert per fer re- la història d’aquesta manera, ja que mostra ferència a la mateixa situació, algú que està certa empatia cap a aquest personatge que xafardejant sense que el vegen però que tot- de l’altra manera no ho hauria fet, l’hauria hom sap que està allí. tractat de terrorista. El següent exemple també juga amb la polisè- 4.5. L’acudit mia que ha adquirit el sintagma San Miguel a través de la metonímia perquè es refereix L’acudit és un gènere breu, que fa referència a a la cervesa amb el nom propi de la marca i un sol esdeveniment, aporta una visió estàti- a l’antropònim castellà que és habitual entre ca i acaba en clau d’humor. Per assolir aquest persones de mitjana edat. humor hi ha diverses tècniques: a) s’utilitza una paraula nova, inexistent en el lèxic d’una • San Miguel38 llengua i coneguda amb una petita modifi- Això va un, toca a les portes del cel i fa: cació fonètica; b) es fa un joc de paraules a Toc, toc, toc [mou la mà com si toqués una través de la utilització d’un mot polisèmic; c) porta amb el nusos dels dits] i fa: s’utilitza paraules o expressions homòfones —Qui és? o gairebé homòfones en dues llengües que I fa: tenen un significat diferent, i d) es trenca el —San Miguel raonament lògic (Oriol: 2002). —Pos dixa’n dos caixes. Com a exemple s’aporten vuit acudits amb característiques diverses: n’hi ha que juguen 37 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. In- amb mots polisèmics, n’hi ha que amb parau- formant: home, 35 anys, professor de matemàtiques, les homònimes, i n’hi ha que trenquen el rao- catalanoparlant, nascut i resident a Xert. Registre: [Al- nament lògic. canyís]. Data de recollida: 22-4-2017. Gènere: acudit. En el primer exemple, “Alcanyís”, recollit 38 Versió recollida en l’ArxiuFolk de la Universitat Ro- a Xert, basteix l’humor sobre un mot polisè- vira i Virgili per la investigadora Rocio Sanz Beltran. Informant: home, 22 anys, paleta, catalanoparlant, mic creat per fonètica sintàctica. nascut i resident a Xert. Registre: AF783 [San Mi- guel]. Data de recollida: 25-4-2010. Gènere: acudit.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [44] Josep Meseguer-Carbó Informació contextual i interpretació —Aveeee! Aquest informant em va explicar l’acudit I l’amo li contesta: una nit de festa al poble, al descans del —Ave, és un pardal! ball. Ell i els seus amics estaven al carrer I ell diu: parlant i contant acudits i jo vaig aprofitar —I el que contesta, un animal! per enregistrar-ne algun. El fet que aquest informant conte aquest Informació contextual i interpretació acudit no és casual. Només el conta ell i Aquest relat breu és possible en un con- sempre fa gràcia a tothom només perquè text en què les persones que arribaven a l’explica ell. És una persona a qui li agrada una casa demanaven educadament per la molt la cervesa i en beu molt sovint. Fa grà- persona de la casa dient l’abreviatura del cia perquè ve d’ell, ja que si aquest mateix sintagma “Ave Maria”. Amb la paraula acudit l’explica qualsevol altre amic de la “Ave” repetida a la porta d’una casa, sense colla, no fa tanta gràcia. acabar d’entrar, s’interpel·lava el propieta- El nom de la marca de cervesa San Mi- ri de la casa a respondre “Ara baixo” o “Ja guel es relaciona també, en aquest acudit, va”. Només algunes persones amb humor i amb un home que treballa al bar del poble, amb voluntat d’aparentar la seua sapiència que també es diu Miguel, i li agrada molt s’atreveixen a formular el joc lingüístic i a la cervesa. establir la confusió entre la salutació i l’ani- Quan aquest xic conta l’acudit, els oients mal amb ales. Avui aquest acudit semblarà que coneixen el seu context social relaci- desfasat i fora de lloc. onen la marca de cervesa amb ell i amb aquest home i, podem dir, que això aug- Un tipus d’acudit amb molta vigència és el menta el nivell de gràcia de l’acudit. que fa referència als estereotips d’un grup. En aquest sentit el grup que opera dins d’una Les paraules homòfones en dues llengües, comarca com la del Maestrat és el local. Així com el llatí i el castellà, han permès un acudit que s’ha cercat alguns exemples d’acudits molt estès, avui quasi abandonat pel canvi en que busquen l’humor a partir d’aquesta di- els costums a l’hora de demanar per algú en ferència. arribar a una casa. El primer exemple d’acudit presenta l’aspecte d’una cançó. En aquest text breu es fa • Ave39 referència a dos espais, les Coves i la Sénia, Rosita l’Estanquera contava que és un que per establir una comparació, que acaba amb va a una casa i crida: una ruptura del raonament lògic que ha de provocar el riure, més encara quan la imatge final és escatològica. 39 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. Informant: home, 35 anys, professor de matemàti- ques, catalanoparlant, nascut i resident a Xert. Re- gistre: [Ave]. Data de recollida: 22-4-2017. Gènere: acudit.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [45] • A les Coves ne fan milacres40 • Això va en pobles41 A les Coves ne fan milacres, Un home de Traiguera va casar-se a Sant a la Sénia n’han fet un, Jordi. En anar a pagar la boda, el capellà de la dona de Xampanyeta Sant Jordi li va cobrar tant, i Tolós va dir: en la mà se toca·l cul. —Mossen, a Traiguera és més barato. —Fill meu —va contestar-li el capellà de Informació contextual i interpretació Sant Jordi—, això va en pobles. La informant va afegir a l’acudit: “Un pas- A l’estiu Tolós va collir tomates del pom toret s’assemblava a Palotes i un li va dir i la dona va portar-n’hi uns quants al rec- si sabia un acudit. El va contar quan es va tor de Sant Jordi. Al cap d’un temps, van produir el miracle de les Coves”. Es pot trobar-se el rector i Tolós, i el primer li va afegir que es tracta de demostrar que l’ex- dir: cepcionalitat ocorreguda a les Coves de —Xe, se m’han podrit totes les tomates Vinromà és tan excepcional com la de la que em vas donar. Vaig penjar-les al perxe Sénia, i és que una dona, segurament amb i no em van durar gens. un cos lleugerament voluminós, ha pogut —Mossen —va contestar-li Tolós—, això fer un moviment determinat per tocar-se va en cobertes! una part del cos. Informació contextual i interpretació Hi ha un segon exemple d’acudit en què tam- Vicent Sanz és qui ens ha contat aquest acu- bé es detecta un vincle de grup. De fet, el fil dit que ha sentit de sempre en la seua loca- argumental es refereix a la incorporació d’un litat de naixença. nou veí al poble provinent del poble del cos- La localitat de Sant Jordi és en origen el tat, que comença amb un menyspreu per part Mas dels Estellers i una partida del terme del personatge acollidor i acaba amb el desen- de Traiguera. D’ací prové la tensió o la des- volupament de la intel·ligència per retornar consideració dels traiguerins envers els jor- la mateixa mofa. Es tracta d’una ruptura de diencs. I clar, que un de Traiguera anara a la lògica moral que consistiria a callar i no viure a Sant Jordi era vist com un acte dig- dir res tractant-se del pastor de la comunitat, ne de vergonya. En aquest relat és el rector però pagant amb la mateixa moneda atenent de Sant Jordi qui imposa la llei local. a aquella dita que adverteix que “fer com fan, La resposta del rector “això va en pobles”, no és pecat”. dit d’un de Sant Jordi a un de Traiguera, és

41 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Trai- guera. Informant: home, 51 anys, tècnic del De- 40 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Beni- partament d’Ensenyament de la Generalitat de carló. Informant: dona, jubilada, 70 anys, catalano- Catalunya, catalanoparlant, nascut a Traiguera parlant, nascuda a Cervera del Maestrat i resident i resident a Vilassar de Mar. Registre: [Això va a Benicarló. Registre: [A les Coves ne fan milacres]. en pobles]. Data de recollida: 22-4-2017. Gènere: Data de recollida: 25-7-2004. Gènere: acudit. acudit.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [46] Josep Meseguer-Carbó com reafirmar l’existència del poble com a presenta com a indomable d’acord amb el joc poble i, per tant, una burla al personatge entre el sentit figurat i el sentit real. que ve de Traiguera. La memòria i la intel·ligència les desen- • Com corren los de Traiguera43 volupa el personatge arribat al nou grup En un restaurant de Cantavella, va una co- en representació del seu grup originari. És lla de jóvens de Traiguera i en acabar de evident que aquest acudit sempre el conta- dinar li diuen a l’amo: ria algú de Traiguera perquè és qui acaba —Vosté no sap com corren los de Trai- amb la situació de manera airosa. guera? I apreten a córrer, surten del restaurant i El tercer exemple d’acudit grupal, registrat a desapareixen. Xert, presenta un personatge de Canet lo Roig envalentit que s’enfronta a la Guàrdia Civil, Informació contextual i interpretació de manera que el joc es presenta entre la po- Aquest acudit reafirma el grup local com a lisèmia, la ruptura de la lògica i la variació atrevit i indomable. Això sí, fora de l’òrbita lingüística local. del Maestrat. L’informant no ho diu del tot clar, però sembla que pogué ser real. • Un canetà al control d’alcoholèmia42 Una parella de la Guàrdia Civil aturen un 4.6. La fórmula cotxe, era un canetà i li diuen: —Sople! La fórmula és un mot o una expressió breu que —Qu[a]-té-ca-ló? admet poca possibilitat de variació. Els subgè- neres principals de la fórmula són: el motiu Informació contextual i interpretació local, la fraseologia, l’endevinalla, l’enigma, la L’acudit se sustenta en l’estigma de la ma- fórmula de fonació i la fórmula rimada (Oriol: nera de parlar diferent del poble del cos- 2002). tat perquè el pronom interrogatiu què es pronuncia amb una e tan oberta que sona 4.6.1. El motiu local a [ka]. S’hi afegeix la fama de ser bevedors El motiu local és la forma alternativa que la que té la gent de Canet. Amb tot, és un acu- gent utilitza, en lloc del nom real, per desig- dit molt conegut i molt recurrent. nar un referent conegut. Poden ser: denominacions atribuïdes a una persona (renom, El quart acudit, recollit a Traiguera, exempli- sobrenom, malnom), a una família (malnoms fica la cohesió interna del grup local, que es

43 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Trai- 42 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. guera. Informant: home, 51 anys, tècnic del Depar- Informant: home, 40 anys, economista, catalano- tament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalu- parlant, nascut a Xert i resident a Castelló de la Pla- nya, catalanoparlant, nascut a Traiguera i resident a na. Registre: [Un canetà al control d’alcoholèmia]. Vilassar de Mar. Registre: [Com corren los de Trai- Data de recollida: 22-4-2017. Gènere: acudit. guera]. Data de recollida: 22-4-2017. Gènere: acudit.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [47] familiars), als habitants d’un poble (paragen- conèixer la motivació, que els informants tilicis) o els habitants d’un país (Oriol: 2002). desconeixen.

• Els jueus de Vistabella, els albarduscos La cançó que ve a continuació és un exemple d’Atzeneta, els porros de Vilanova44 que es poden trobar motius locals en dife- 1. Els de Vistabella, jueus. rents contextos.46 2. Els d’Atzeneta, albarduscos. 3. Els de Vilanova, porros. • Les raboses de Canet i els ganxos de Trai- guera47 Informació contextual i interpretació A la serra de Sant Pere El fet que els de Vistabella siguen jueus m’ho hi ha hagut la gran pelea, va explicar la cambrera d’un bar d’Atzene- les raboses de Canet ta en el context de l’Aplec del Penyagolosa. contra els ganxos de Traiguera. Em va demanar que no ho diguera fort per- què hi ha poca gent que ho sap i d’aquesta Informació contextual i interpretació manera no s’estenia la coneixença. La cançó referencia dos paragentilicis. L’anècdota que conta que els d’Atzeneta Aquesta cançó, tematitzada en una baralla, són albarduscos també me l’expliquen en queda recollida en el cançoner de Matilde el context de l’Aplec del Penyagolosa. No Doménech de la Barcella (Xert), però és es detecta una connotació negativa en el prou desconeguda a les localitats de Trai- terme, ans al contrari, és un terme identifi- guera i de Canet lo Roig. cador i aglutinador.45 I sobre el fet que els de Vilanova siguen • Mig ouet48 porros també m’ho expliquen en el context —Ah, eres mig ouet? de l’Aplec del Penyagolosa. Aquesta deno- —Mig ouet los diem als de València, que minació va acompanyada de preguntes per vénen a lluir, però quan han de demanar al

44 Les denominacions han estat recollides per Josep Meseguer-Carbó a Atzeneta del Maestrat. Infor- 46 Vegeu altres exemples que recull Serra (2010), com mant 1: dona, de Vistabella, 35 anys, catalanopar- ara “A Albocàsser tot són llops / i a la Torre són lant, cambrera, nascuda i resident a Vistabella del bitxacs; a Vilar tots són llangostos i a Culla són so- Maestrat. Informant 2: home, 35 anys, informàtic, carrats”. Per a més paragentilicis, vegeu Sanchis nascut a Atzeneta del Maestrat i viu a Castelló de la (1963). Plana. Informant 3: home, 45 anys, catalanoparlant, 47 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. psicòleg i dissenyador, nascut a Vilanova d’Alcolea Informant: dona, 83 anys, pagesa jubilada, cata- i resident a Castelló de la Plana. Registre: [Els jueus lanoparlant, nascuda a la Barcella i resident a Xert. de Vistabella, els albarduscos d’Atzeneta i els por- Registre: [A la serra de Sant Pere]. Data de recolli- ros de Vilanova]. Data de recollida: 8-4-2017. Gène- da: 1-1-2008. Gènere: motiu local. re: motiu local. 48 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a En- 45 Per saber-ne més, vegeu l’apartat 4.3.3.1., sobre la roig (Xert). Informant: el mateix col·lector. Registre: tradició explicativa, i l’exemple “A Atzeneta, albar- [Mig ouet]. Data de recollida: 1-1-1996. Gènere: mo- duscos”. tiu local.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [48] Josep Meseguer-Carbó bar demanen mig ouet. No porten diners Aquesta denominació prové d’allò que ano- per a més. menaríem “moviment blavero”, tan present al País Valencià. Informació contextual i interpretació Els motius locals que tenim en aquest En el bar d’Enroig de Pepito el Trinqueter document neixen i circulen en ambients vaig sentir per primera vegada aquesta ex- oposats al govern del PP. Seria una forma pressió i en demanar l’explicació hi va ha- de mostrar el desacord amb els represen- ver qui va respondre. La conversa em va tants polítics. Així doncs, veiem un cas quedar gravada. molt clar on el folklore s’ha utilitzat en una Per una banda, es presenta la caracterís- situació difícil per tal de fer broma d’allò tica d’un pixaví, atès que els de la capital que realment ens preocupa. són molt fanfarrons i tenen pocs diners. A més a més, es tracta d’una qüestió lingüís- 4.6.2. La fraseologia tica perquè, mentre els de València diuen La fraseologia agrupa les expressions del ouet, els del Maestrat, els del territori, diuen folklore que tenen una estructura de frase. ovet. És aquest motiu local un mecanisme En la fraseologia, segons la funció que realit- per a crear cohesió interna dins del grup co- zen, es diferencia: a) l’amonestament per fer marcal enfront del grup foraster valencià. creure els infants, b) l’evasiva per respondre a preguntes reiterades, c) el brindis per ex- • Canal Blau49 pressar la joia compartida amb un grup i d) la Canal Blau. floreta per destacar els atributs d’una persona Comunitat Blavenciana. (Oriol: 2002). Un exemple d’amonestament és: Informació contextual i interpretació Aquest motiu local és utilitzat, normal- • Los marroquis50 ment, per gent del País Valencià. S’utilitza Si no et portes bé, vindran los marroquis. en to despectiu cap a la cadena de televisió Sentes los marroquis? autonòmica Canal 9 i cap al nom de la comunitat autònoma. Informació contextual i interpretació Aquesta denominació despectiva es deu L’expressió me la deia ma mare quan havia a la manipulació de la informació que està d’anar a dormir i calia fer-me por d’alguna duent a terme la cadena televisiva autonò- manera. De vegades s’aprofitava que bufa- mica per tal d’afavorir el govern valencià. va el vent per a demanar si senties aquells Marroquis que feien sorolls.

49 Versió registrada en l’ArxiuFolk de la Universitat Rovira i Virgili per la investigadora Rocio Sanz Bel- 50 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. tran. Informant: dona, 20 anys, estudiant, catalano- Informant: dona, 59 anys, mestressa i empresària, parlant, nascuda i resident a Xert. Registre: AF790 catalanoparlant, nascuda a Xert. Registre: [Los [Canal Blau i Comunitat Blavenciana]. Data de re- Marroquis]. Data de recollida: 27-4-2017. Gènere: collida: 18-5-2010. Gènere: motiu local. fraseologia.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [49] La paraula principal, marroquis, amb ac- El nombre de parèmies recollides52 fa difí- centuació a la o, que es pronuncia oberta, cil una anàlisi exhaustiva en aquest article. És si s’analitza és probablement una desac- per això que es pren com a referència la pu- centuació de la paraula marroquís. Darrere blicació El joc ancestral de la paraula, un treball s’amagaria una fòbia entre cultures. Ara, de José Enrique Gargallo i de Miquel Àngel però, no passa de ser una paraula fossilit- Pradilla, en què es recullen parèmies rossella- zada, el significat originari de la qual no hi nes amb una detallada interpretació. Com a és present en cap cas quan s’empra. mostra, tot seguit es copien quatre d’aquests En aquest sentit, es detecten altres ex- refranys —tal com anomenen els autors a les pressions per fer la mateixa funció: “Vinga dites— que indiquen l’allargament progres- a dormir, que vindrà la Paora” (Beseit), “Si siu i cíclic de la jornada solar durant el solstici et portes malament, vindrà l’home del sac i d’hivern. És molt probable que aquestes parè- se t’emportarà” (Xert). mies es repetisquen en tots els pobles del Ma- estrat sense excepció perquè, de fet, són molt Un exemple d’evasiva és: generals també a tot el domini lingüístic.

• Hora de contar diners51 A Santa Llúcia Quina hora és? Quina hora és? / Hora de un pas de puça. contar diners. A Nadal Informació contextual i interpretació un pas de pardal. L’expressió s’ha utilitzat en el meu entorn per a aturar la pregunta reiterada de A Sant Antoni l’infant i fer evident davant de la resta de un pas de dimoni. familiars o amics que els pares no volien anar més enllà, que calia esperar i prou. I als Reis bèstia qui no ho coneix. 4.6.2.1. La parèmia (més bèstia és lo que ho coneix que el que Les parèmies se serveixen dels recursos del no ho coneix)53 llenguatge poètic (ritme, metre, rima, ús de figures retòriques) per a expressar d’una forma molt sintètica tota l’experiència, la saviesa i 52 Per a una anàlisi més aprofundida, vegeu Sanchis (1951, 1960 i 1963). És també interessant el punt de la visió del món que té la gent que pertany a vista romànic del projecte ParemioRom, que recull una determinada comunitat (Oriol: 2002). parèmies de totes les llengües derivades del llatí. Dins del Maestrat es troben dades dels topònims següents: Atzeneta, Benassal, Peníscola, Penyago- losa, Rossell, Vinaròs i Vistabella, així com de les 51 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. denominacions Alt Maestrat i Baix Maestrat. Informant: el mateix col·lector. Registre: [Hora de 53 Mossèn Joan Puig (2012: 31) recull “Al reis, bèstia’l contar diners]. Data de recollida: 27-4-2017. Gènere: qui no hu coneix: vol dir que a la festa del Reis ja es fraseologia. coneix la creixença del dia”.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [50] Josep Meseguer-Carbó La meteorologia i l’astronomia són els eixos te- • Si trone al març màtics principals en Gargallo i Pradilla (1997). Si trone al març Tot seguit es partirà d’aquest treball per fer amanix barcella i cabàs. un mostratge de parèmies temàtiques perquè permet una aproximació a un recull exhaustiu, Informació contextual i interpretació tot i que no segueixen els criteris de contextua- Les aigües de març auguren bona colli- lització de l’etnopoètica ni detallen quin infor- ta: segons ens apunten els nostres informador del llistat ha facilitat cada text.54 mants, particularment per al conreu de Les vint-i-una parèmies meteorològiques l’olivera. que s’aporten a continuació es divideixen segons si estan inspirades per l’aigua, pel vent • A l’abril cada gota val (per) mil o pel fred. A l’abril cada gota val (per) mil. a) Aigua Informació contextual i interpretació • Si la candelera plora Les aigües primaverals afavoreixen la bona Si la Candelera plora marxa dels conreus. Probablement és aquest l’hivern fora; un dels refranys més uniformes a la vegada i si se’n riu que més ben documentat arreu del domini torna-te’n cap al niu; lingüístic català. i tant si se’n riu com si plora l’hivern és fora (tres mesos de malhora). • Al maig cada dia un raig Al maig Informació contextual i interpretació55 cada dia un raig. Un bon exemple de com el refranyer, des- prés de vaticinar bon o mal temps segons Informació contextual i interpretació que ploga (plora) o no (riu) el 2 de febrer El mes de maig és considerat un dels me- (festivitat de la Candelera), s’assegura l’en- sos més abundants en pluges. Tal com ex- cert amb una fórmula complementària i de plica el DCVB (vegeu maig), “[…] pel mes doble lectura (segons la variant: l’hivern és de maig convé que plogui repetidament, fora / tres mesos de malhora). encara que no gaire fort”. Es tracta d’un dels refranys més ben documentat arreu del domini lingüístic català. 54 Els informants del treball de Gargallo i Pradilla (1997) són Gregorio Branchat, Guadalupe Cardo- • Sant Joan i Sant Pere la porten devant o na, Ana Cervelló, Josefa Iranzo, Joaquín Niñerola, radere Vicente Pla, Ángel Pradilla, Concha Querol, José Querol, Juan Verge i Dolores Vilaró. Sant Joan i Sant Pere 55 Els comentaris contextualitzadors d’aquest apartat la porten devant o radere (rere o darrere). provenen de Gargallo i Pradilla (1997), tot i que en alguns casos s’han adaptat lleugerament.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [51] Informació contextual i interpretació És sorprenent la predicció d’absència Primera setmana després del solstici (d’es- de pluja que atribueixen els nostres infor- tiu). El refranyer és pròdig en al·lusions mants al rogle de lluna, si tenim en compte conjuntes a les festivitats consecutives de que la major part dels refranys consultats Sant Joan i Sant Pere (24 i 29 de juny, res- indiquen justament el contrari. pectivament), que solen portar l’última ai- Lluna amb corona, aigua dóna. Rocle a gua (la porten) abans de la temporada més la lluna, pluja segura. Lluna voltada, pluja seca de l’estiu. o ventada. (Amades 1993: 81) Rotllo gros a la lluna, pluja tot d’una. • A Sant Andreu, aigua o neu (Guzmán 1994: 84, a Benicarló) A Sant Andreu, aigua o neu. Només hem trobat dos refranys amb una estructura sintàctica semblant a la del Informació contextual i interpretació nostre, amb dos referents contraposats (el Amb el mateix ús preposicional (a), i amb sol i la lluna), i amb una possible coinci- els mateixos components, el recullen el dència interpretativa: DCVB (vegeu Andreu; localitzat a Vinaròs, Quan fa rogle la lluna, de cent, no ne Morella i Alcoi) i Dites, cobles i rondalles plou una. Quan fa rogle de sol, de cent, no- (1992: 121, 149; al Montsià i al Baix Ebre, ranta nou. (Dites, cobles i rondalles 1992: 37, respectivament). Amb la preposició per el a Alcanar) registren el DCVB (vegeu Andreu; a Benas- Rogle de lluna, de cent voltes una plou. Ro- sal) i Guzmán (1994: 82; a Benicarló). gle de sol, de cent voltes noranta-nou plou. (Moret 1995: 25, a la comarca del Matarranya) Entre les parèmies referides a l’aigua de la pluja, també hi destaquen aquelles que es re- • Si el sol se pon en joca fereixen als fenòmens meteorològics que són Si el sol se pon en joca, com a indicadors de la pluja. ans de tres dies, l’esquena xopa.

• Rogle de lluna Informació contextual i interpretació Rogle de lluna, Quan, poc abans de la posta, el sol s’endinsa de cada cent no en plou una; en una nuvolada que corona el perfil mun- rogle de sol, tanyenc de l’horitzó rossellà, hom vaticina de cada cent noranta-nou. que plourà abans que no passen tres dies.

Informació contextual i interpretació • Cel a cabassets El fet que la lluna o el sol estiguen envol- Cel a cabassets, aigua a canterets. tats d’un cercle lluminós, provocat per la refracció de la llum en núvols alts i fins, Informació contextual i interpretació s’interpreta, respectivament, com un clar Un altre indici de pluja ve determinat per indici de pluja o bé de pluja imminent. la presència de núvols no compactes al cel.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [52] Josep Meseguer-Carbó • Quan surt la ratlla de Sant Martí Informació contextual i interpretació Quan surt la ratlla de Sant Martí, de matí, Ens trobem ara amb un refrany que inclou aigua aquí; una referència toponímica comarcal: la ser- i, de vesprada, aigua passada. ra d’Irta, situada al sud-est de Rossell. Se- gons els nostres informadors, quan arriba Informació contextual i interpretació una nuvolada procedent d’aquesta serrala- A Rossell, l’arc lluminós multicolor produ- da i es troba amb vent de llevant, la combi- ït per la refracció i reflexió de la llum solar nació origina pluja. en les gotes de pluja es coneix amb el nom de ratlla de Sant Martí. • Después d’una bona seca La predicció de pluja que s’atribueix a Después d’una bona seca, una bona mullada. l’arc de Sant Martí és general al nostre domini lingüístic. Tanmateix allò que varia és Informació contextual i interpretació la interpretació del senyal d’aigua segons El caràcter cíclic dels períodes climàtics sol que l’arc aparega al matí o al capvespre; en manifestar-se com una alternança de cir- aquest sentit, a Catalunya i al País Valencià cumstàncies extremes, de manera compen- hom creu que, si l’arc es veu de matí, la plu- satòria. ja serà imminent, mentre que si apareix al capvespre, la possibilitat de pluja s’esvairà. b) Fred

• Rellampecs al Molló • Trons al març Rellampecs al Molló, aigua al carreró (i si Trons al març rellampegue a la marina, bona ventolina). fred (a) abril i maig.

Informació contextual i interpretació Informació contextual i interpretació Caldria destacar la singularitat d’aquest re- El fet de trobar aquest mateix refrany loca- frany, ja que conté una referència a un topò- litzat en una àrea relativament pròxima a la nim local: el Molló, també conegut com Sant nostra (Sanchis 1951: 52, a l’àmbit valencià; Marc; turonet molt pròxim situat al nord de DCVB, vegeu març, al Maestrat; Dites, cola població. Quan des de Rossell, s’observen bles i rondalles 1992: 121, al Montsià; Moret per la part del Molló resplendors ocasionades 1995: 19, al Matarranya) ens fa pensar que per descàrregues elèctriques en l’atmosfera, la corresponent predicció reflecteix uns fets s’interpreta com a senyal d’aigua imminent. meteorològics habituals en els esmentats Ocasionalment apareix una segona part territoris. que anuncia vent si és a la mar on s’observen els rellampecs. • Que no passo Sant Marc i Creveta Que no passo Sant Marc i Creveta, no et lle- • Irta la mou i llevant la plou vos la jaqueta. Irta la mou i llevant la plou.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [53] Informació contextual i interpretació • De capellans i freds tardans Bona sorpresa ens vam endur, durant el De capellans i freds tardans, nostre escorcoll bibliogràfic, en trobar la re- Déu que mo’n lliuro germans. producció exacta d’aquest refrany, localitzat a Rossell, per Griera (vegeu maig); una Informació contextual i interpretació de les dues úniques referències llibresques Refrany que combina meteorologia i ide- a un refrany rossellà que hem sabut detec- ologia. Al·ludeix, d’una banda, als temuts tar en la nostra recerca. freds tardans, fora de temporada, pels Entre el 25 d’abril (Sant Marc) i el 3 de greus perjudicis que poden ocasionar a les maig (festivitat de la Santa Creu) encara collites. I, de l’altra, mitjançant fórmules el temps primaveral no és prou benèvol procedents de la litúrgia, fa una manifesta- perquè la gent es puga alleugerir de roba. ció d’anticlericalisme. Probablement el diminutiu creveta ve con- D’aquest refrany, no n’hem sabut trobar dicionat per exigències de rima (jaqueta). cap testimoni. ¿Tindrà aquesta omissió res a veure amb la condició de religiosos d’al- • Hasta Nadal, calça no cal guns lexicògrafs consultats? Hasta Nadal, calça no cal. c) Vent Informació contextual i interpretació [No hi ha informació contextual ni inter- • La ventada de Sant Bernabé pretació.] La ventada de Sant Bernabé devant o detràs ve. • Nadal al sol, Pasqua al foc Nadal al sol, Pasqua al foc. Informació contextual i interpretació Rossell és un lloc ventós. I el refrany es re- Informació contextual i interpretació fereix aquí al fet atmosfèric que se sol pro- El refranyer es mostra sovint compensa- duir al voltant de Sant Bernabé, abans o dor, gairebé ens atreviríem a dir que “sa- després de l’11 de juny. lomònic”. Si quan correspon que faça fred, És un clar exponent d’una peculiaritat tenim bonança, més tard, quan hauria meteorològica de la zona, com ho demos- d’arribar el bon temps, hem d’esperar fred. tra: d’una banda, l’absència (entre la bibli- Són molts, al refranyer català, els refranys ografia consultada) sobre aquesta data que que al·ludeixen conjuntament, i de manera expressen alguna mena de relació amb fe- compensatòria, a aquestes dues èpoques nòmens ventosos; de l’altra, que les (escas- del calendari, Nadal i Pasqua. ses) mostres recollides a propòsit de Sant A Rossell només ens han proporcionat Bernabé indiquen pluja. aquest refrany, que contraposa un Nadal assolellat a una Pasqua amb fred. • Vent dinador, vent durador Vent dinador, vent durador.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [54] Josep Meseguer-Carbó Informació contextual i interpretació na vella és com s’identifica la fase de quart Significa que el vent que bufa a les hores minvant, en què la part il·luminada i visi- centrals del dia sol mantenir-se durant un ble va disminuint gradualment. En contra- temps. Compareu-lo amb aquest altre re- posició, lluna nova no es refereix a la fase gistrat a diverses localitats del Matarranya: del noviluni, en la qual el sol il·lumina la Aire cenador, aire durador (Moret 1995: part de la lluna oposada a la terra de ma- 26). nera que resta invisible per als homes, sinó a la fase que segueix, la del quart creixent, • La tramuntana no té abric quan va augmentant gradualment la part La tramuntana no té abric i l’home pobre visible de la lluna. La lluna vella orienta les no té amic. seues puntes cap a ponent, i pren com a re- ferència un lloc ponentí des de la perspec- Informació contextual i interpretació tiva rossellana, triat en funció de la rima Comparació entre un fet de la meteoro- (Morella). En canvi, la lluna nova apunta logia i un altre de les relacions humanes. cap a llevant; segons els nostres informa- Trobem el mateix refrany, recollit a Rossell dors envers el llum més visible de la costa per Griera (vegeu tramuntana), amb aquest (la farola). afegitó —desconegut pels nostres infor- Amb els mateixos referents de lloc hem mants—: … i si el té, no està ric. També regis- trobat el refrany localitzat a Benicarló dins tren el refrany a altres llocs Sanchis (1951: Guzmán (1994: 80) i al Baix Maestrat dins 29), DCVB (vegeu tramuntana) i Amades Dites, cobles i rondalles (1992: 36). (1993: 139). • Dimecres de Cendra, lluna tendra Les quatre parèmies referides a l’astronomia Dimecres de Cendra, lluna tendra. són menys en nombre, però completen una visió que permet classificar les que tenen com Informació contextual i interpretació a element central la lluna i les que tenen els Relaciona la data del dimecres de Cendra, estels. inici de la Quaresma, amb la fase lunar de quart creixent. Convé recordar que aquest a) La lluna període de l’any litúrgic cristià ve determinat pel calendari lunar. • Lluna vella, de cara a Morella Lluna tendra s’ha d’interpretar aquí com Lluna vella, de cara a Morella; a lluna jove, la fase que segueix al noviluni. lluna nova, de cara a la farola. b) Els estels Informació contextual i interpretació El refrany té com a objectiu la identifica- • Bordons a la serra, lo dia en terra ció de dues fases de la lluna mitjançant Bordons a la serra, lo dia en terra. l’orientació que presenta en cada cas. Llu-

Empelt • Núm. 1 - 2018 [55] Informació contextual i interpretació Informació contextual i interpretació S’anomena Bordons el conjunt d’estels de Aquesta mateixa frase l’he dit en moltes gran magnitud que componen el que en ter- ocasions personalment. Me la va ensenyar mes científics es coneix com cinturó d’Orió. Desiderio Segarra, que contava que ell havia El refrany veu en la posició dels Bordons estat escolanet de mossèn Miquel i que es re- prop de la serra un anunci de l’arribada de feria al capellà com a algú que parlava clar. l’alba. La formulació de lo dia en terra és equí- Per a l’informant mossèn Miquel era una au- voca, ja que en realitat és la nit la que s’aca- toritat i el fet que la diguera un capellà era ba, tal com expressa la variant que el DCVB una ruptura important de les convencions. (vegeu bordons) localitza a Morella: Els Bor- No és un exemple clar de wellerisme per- dons a la serra, nit en terra. Tanmateix són què només es fa referència a qui diu la fra- majoria els testimonis que fan referència a se i a la citació, mentre que faltaria l’acció. la caiguda del dia (Griera, vegeu bordons; cf. Però, en tot cas, el contrast entre l’autoritat Amades 1993: 25; DCVB, vegeu bordons). que diu la frase i el contingut sexual implí- cit, és una provocació, un escàndol, però al • Sinyals al cel, traballs a la terra mateix temps és una alerta per la ruptura Sinyals al cel, traballs a la terra. dels valors tradicionals.

Informació contextual i interpretació 4.6.3. L’endevinalla Vol dir que la presència de fenòmens mete- L’endevinalla és una fórmula que planteja un orològics estranys presagia desgràcies. enigma que ha de ser resolt. Essencialment me- tafòrica, sol tindre metre i rima (Oriol: 2002). 4.6.2.2. El wellerisme Ens valen com a exemples dos endevina- El wellerisme (o citació proverbial) té una es- lles infantils: tructura característica que el fa fàcilment identificable. Està format per tres parts dife- • Un corral de vaques rosses57 renciades: la citació (que pot ser una altra uni- Un corral de vaques rosses, entra la pala i tat fraseològica), l’adscripció (que és la men- les fa eixir totes. ció a aquell qui diu la frase) i l’acció (Oriol: (El corral és el forn i les vaques rosses 2002). són les barres de pa)

• Este món està perdut56 Informació contextual i interpretació Com va dir mossèn Miquel: este món està Va ser la primera endevinalla que vaig apren- perdut, per la figa i pel pardal. dre a casa. Si no recordo malament me la va

56 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. 57 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. Informant: home, 65 anys, empresari conductor, Informant: home, 66 anys, pagès, catalanoparlant, catalanoparlant, nascut i resident a Xert. Registre: nascut i resident a Xert. Registre: [Un corral de va- [Este món està perdut]. Data de recollida: 6-7-2000. ques rosses]. Data de recollida: 3-3-1987. Gènere: Gènere: fraseologia. fraseologia.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [56] Josep Meseguer-Carbó ensenyar el meu avi Facundo. Em va cos- fent preguntes per intentar resoldre l’enigma tar molt d’endevinar i de retindre. És una i la persona que l’ha plantejat es limita a res- endevinalla difícil per a un infant perquè pondre amb un sí o un no (Oriol: 2002). l’únic element real és “la pala”, mentre que No es té constància de cap exemple d’aquest la metàfora és present en el “corral” i en subgènere. les “vaques rosses”, que són les barres de pa que adopten aquest color dins del forn. 4.6.5. La fórmula de fonació Potser aquesta endevinalla resulta més fà- Les fórmules de fonació es caracteritzen per cil o de connexió directa en un món rural estar constituïdes sobre la base de la mani- en el qual es pasta sovint i s’està abocat al pulació acústica del llenguatge. Se n’han di- forn per veure traure el pa o les pastes. ferenciat tres tipus: l’entrebancallengües, el xibolet i el mimologisme. Aquestes tres fór- • Quin animal pon en palla?58 mules lúdiques poden considerar-se d’interès —Endevina, endevinalla, quin animal pon per a l’etnopoètica tenint en compte que ne- en palla? cessiten la interacció i la participació comuni- —La gallina. cativa (Oriol: 2002). (—Calla, tonto, que ja ho sabia!) 4.6.5.1. L’entrebancallengües Informació contextual i interpretació L’entrebancallengües és un test d’habilitat Va ser una de les primeres endevinalles que personal basat en la dificultat de pronunciació vaig aprendre a l’escola. És una endevinalla que provoca la presència contigua i repetida infantil, senzilla, que incentiva a saber sobre de fonemes similars diferenciats per un únic el món animal. L’afegit entre parèntesis és tret distintiu. També pot formar-se a partir un afegitó que indica clarament en quin mode l’ús de grups fonètics que creen un hàbit ment l’endevinalla s’ha quedat petita per a articulatori i que cal violar sobtadament. En l’infant i aleshores es transgredeix. Aquesta qualsevol cas, allò que es pretén amb l’entre- transgressió també la vaig practicar de petit. bancallengües és que es produïsca l’equívoc en els fonemes (Oriol: 2002). 4.6.4. L’enigma L’enigma, com el seu nom indica, planteja una • Una dama pica pollerica59 situació enigmàtica que ha de ser resolta. La Una dama pica, pollerica, camacurta i bo- persona que formula l’enigma ho fa a través terica, tenia cinc fills pics, pollerics, cama- de la descripció, molt breu, d’una situació que curts i boterics. en principi sembla del tot absurda i a la qual cal trobar una explicació. Els participants van 59 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Cer- vera del Maestrat. Informant: dona, mestressa de 58 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. casa i pagesa, catalanoparlant, nascuda i resident Informant: el mateix col·lector. Registre: [Quin ani- a Cervera del Maestrat. Registre: [Una dama pica mal pon en palla?]. Data de recollida: 3-3-2017. Gè- pollerica camacurta i boterica]. Data de recollida: nere: fraseologia. 25-7-2004. Gènere: entrebancallengües.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [57] Si la dama no hauria sigut tan pica, po- Si l’auvella sedella, medella, llanuda, llerica, camacurta i boterica, los fills no llanada, cap i cornada no haguera sigut se- haurien segut tan pics, pollerics, camacurts della, medalla, llanuda, llanada, cap i cor- i boterics. nada, lo corderet no haguera sigut sedell, medell, llanut, llanat, cap i cornat. Informació contextual i interpretació [No hi ha informació contextual.] Informació contextual i interpretació Recordo que quan tractàvem d’aprendre • Una ovella sedella, medella, cap i cor- un embarbussament a l’escola els esforços nuda60 per memoritzar-lo eren quasi competitius Una ovella sedella, medella, cap i cornuda, perquè la manera de lluir-se era dir-lo tan va tindre un corderet sedell, medell, cap i bon punt es poguera. Era el curs 1988-1989, cornut. i cursàvem 1r d’EGB quan el mestre Gaspar Si l’ovella sedella, medella, no hagués si- Gargallo Saura ens feia aprendre en caste- gut sedella, medalla, cap i cornuda, lo cor- llà: “El cielo está encapotado. ¿Quién lo deret no hagués sigut sedell, medell, cap i desencapotará? El desencapotador que lo cornut. desencapote, buen desencapotador serà” o “Tres tristes tigres comen trigo de un tri- Informació contextual i interpretació61 gal”. Era en aquelles circumstàncies de llu- Constitueixen un repte per a l’infant, el ïment que una de les nostres companyes, qual no s’ha d’equivocar en parlar de pres- Lucia Rambla Beltran, que, a una velocitat sa. So i ritme al marge del significat. digna d’un bon locutor, mai no perdia la velocitat i assegurava que ningú no era • Una auvella sedella, medella, llanuda, capaç d’aprendre’l. Era un entrebancallen- llanada, cap i cornada62 gües que Lucia havia après de la família de Una auvella sedella, medella, llanuda, lla- la seua mare, concretament de la seua àvia. nada, cap i cornada, va tindre un corderet En l’entrebancallengües es pronuncia sedell, medell, llanut, llanat, cap i cornat. cornada sense la caiguda del sufix ata– , com correspondria al registre col·loquial de la llengua de Xert. 60 Versió recollida per Verge i Caballer (1990) a Ros- sell. Citem a partir de Gargallo i Pradilla (1997). odonys cullits63 Registre: [Una ovella sedella, medella, cap i cornu- • C da]. Data de recollida: aprox. 1990. Gènere: entre- Codonys cullits, per la punta dels dits. bancallengües. 61 El comentari contextualitzador prové de Gargallo i Pradilla (1997). 62 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. 63 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. Informant: el mateix col·lector. Registre: [Una au- Informant: dona, 59 anys, catalanoparlant, mestres- vella sedella, medalla, llanuda, llanada, cap i cor- sa i empresària, nascuda i resident a Xert. Registre: nada]. Data de recollida: 27-4-2017. Gènere: entre- [Codonys cullits]. Data de recollida: 27-4-2017. Gè- bancallengües. nere: entrebancallengües.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [58] Josep Meseguer-Carbó Informació contextual i interpretació 4.6.5.3. El mimologisme Aquest entrebancallengües reclama que es El mimologisme consisteix a dotar de sentit repetisca constantment i augmentant l’ac- els crits dels ocells o altres sorolls no lingüís- celeració de la frase en qüestió. tics mitjançant la construcció d’un discurs lin- La informant ens indica que aquest sí güístic imitatiu basat en la manipulació dels que el deia son pare, Facudo Carbó Bel- trets suprasegmentals (accent, durada, ento- tran, especialment en l’època dels codonys. nació) (Oriol: 2002). Per a qualsevol parlant de la llengua, la velocitat de fonació provocarà l’entreban- • Sents què diu la put-put?65 cament i la distribució dels sons produirà —Sents què diu la put-put? la substitució del mot codonys per collons, la —Nooo. qual cosa desencadenarà el riure i la ruptu- —Sents què diu la put-put? ra involuntària d’un mot tabú o malsonant. —Puc-puc, puc-puc… —Mira què diu: no puc, no puc, cirereta 4.6.5.2. El xibolet més bona m’enduc. El xibolet es basa en l’ús de frases que acumu- len sons desconeguts per als parlants d’una Informació contextual i interpretació altra llengua (Oriol: 2002). Aquest mimologisme el vaig aprendre quan tenia cinc anys perquè me’l va ensenyar el • Un carro carregat64 meu avi Facundo Carbó Beltran, pagès de la Un carro carregat de terra roja va per la Barcella, que vivia a Xert. Estàvem al capda- carretera. munt d’una finca on hi havia un cirer i em va fer detindre perquè escoltara el que deia Informació contextual i interpretació la putput. Em va preguntar reiteradament Aquesta frase la vaig recollir a Benicarló en si sentia el que deia i jo imitava el so de la el context d’un dinar familiar i Emilia Sor- putput, fins que vaig entendre què deia real- lí va indicar que l’havia utilitzada un home ment. Deu ser un moment d’aquells especi- perquè una dona francesa aprenguera a pro- al perquè el recordo amb una certa clarícia. nunciar el so de la lletra erre del valencià. Maria, que era el nom de la dona fran- 4.6.6. La fórmula rimada cesa, es veu que no va aprendre mai a dir La fórmula rimada té una presència impor- el so però ella també se’n riu quan se li’n tant en el folklore infantil. Les fórmules rima- burlen. des poden acompanyar gestos i accions, que es combinen amb la fórmula lingüística (Ori- ol: 2002).

64 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Beni- carló. Informant: dona, 70 anys, jubilada, catalano- 65 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. parlant, nascuda a Cervera del Maestrat i resident Informant: el mateix col·lector. Registre: [Sents què a Benicarló. Registre: [Un carro carregat]. Data de diu la put-put?]. Data de recollida: 4-7-1987. Gène- recollida: 25-7-2004. Gènere: xibolet. re: mimologisme.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [59] • Este és lo pare, este la mare66 i a cada un dels dos primers versos del text Este és lo pare, impacta l’ou sobre el front, en el tercer fa este la mare, cosquerelles a sota de l’aixella i en el quart este fa el pa, retorna al front per esclafar definitivament este diu que no n’hi ha, l’ou. La sorpresa, quan el xiquet comença a i garranyiu, garranyau, ser gran, és que l’adult esclafa l’ou al front les portes tancades en clau. amb força.

Informació contextual i interpretació 4.7. La cançó Aquesta fórmula rimada me la va ensenyar ma mare. És apropiat per a infants. Cada La classificació del cançoner, seguint també vers del text s’acompanya prenent un dit la proposta d’Oriol (2002), parteix de la for- diferent de la criatura mentre es deixa lliure ma de la cançó i té en compte la funcionali- i per al final el dit petit, que se substitueix tat. Així, d’acord amb les característiques per unes cosquerelles multitudinàries per formals, les cançons es poden dividir en tres tot el cos especialment dirigides a la panxa grups: la cançó llarga o narrativa, la cançó o al melic fent el gest d’obrir una porta. curta i la cantarella.

• Ací em pica, ací em cou67 4.7.1. La cançó llarga o narrativa68 Ací em pica, ací em cou, ací em corre la sargantana 68 A banda de les cançons que serveixen d’exemple amb la classificació i els comentaris contextualitza- i ací m’esclafo l’ou. dors, n’hi ha altres de llargues a les quals només es farà referència tot seguit. De temàtica amorosa, Informació contextual i interpretació vegeu «La Porquerola» en una versió de Catí reco- Aquesta fórmula rimada me la va ensenyar llida a Monferrer (2002) (2004: 47-48 i 71-73). De te- màtica religiosa, vegeu «La Mare de Déu xiqueta», ma mare. És apropiat per a infants. És propi la versió de Benassal a Barreda (1992) i la versió de Pasqua, que és quan els xiquets es men- de Càlig a Vila de Càlig (1996); per a més versions gen l’ou de la mona. L’adult que ensenya d’aquest títol aneu a Monferrer (2004: 47-48 i 127- la cançoneta a l’infant, pren un ou a la mà, 130). També de temàtica religiosa, vegeu l’«Oració a sant Vicent Ferrer», recollida a Catí (Seguí, 1990: 512) i a Vinaròs (Redó, 2000: 153). Pel que fa a la temàtica quotidiana, vegeu «Una xiqueta de Reus», 66 Versió recollida a Xert per Josep Meseguer-Carbó. recollida a Vinaròs per Redó (1997: 153); «Rosita la Informant: dona, 59 anys, empresària, catalanopar- del barranc», recollida a Vinaròs per Redó (1997: lant, nascuda i resident a Xert. Registre: [Este és lo 163-164); i «A la pobra Maria Elena», recollida a Be- pare, este la mare]. Data de recollida: 8-12-2016. Gè- nassal per Barreda (1992), però vegeu Monferrer nere: fórmula rimada. (2004: 151, 161-162) per a un abast territorial més 67 Versió recollida a Xert per Josep Meseguer-Carbó. ampli. Pel que fa a la temàtica marinera, consulteu Informant: dona, de 59 anys, empresària, catalano- «La barca s’engronxa», recollida a Vinaròs per Redó parlant, nascuda i resident a Xert. Registre: [Ací em (1997: 153) i Monferrer (2004: 151, 162). Pel que fa pica, ací em cou]. Data de recollida: 8-12-2016. Gè- a la temàtica festiva, vegeu «El ball pla de Sant Ma- nere: fórmula rimada. teu» a Monferrer (2004: 170-171, 231), que el copia

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [60] Josep Meseguer-Carbó La cançó llarga o narrativa és una tirallonga Entre el Tort del Potecari i la neteta del Pla extensa de versos, normalment monòrrims i n’ham da fer una història que a la gent ha mètricament uniformes, que narren determi- [d’egradar nats fets. La cançó llarga té un argument nar- ell ne va posar l’escusa volia anar a defora ratiu a diferència de la cançó curta. i ella en va posar l’escusa que volia emblan- En la cançó narrativa es diferencien tres va- [quinar. riants: el romanço, el glosat i la codolada. Sa mare agarra el ribrell, a portar cals se’n [va anar, 4.7.1.1. El romanço estant allí posant cals, al Tort va vore baixar. El romanço està format per versos amb cen- —Bon dia, senyora T’resa, la seua xica a on sura central (dos hemistiquis) i té rima asso- [està? nant. També es coneix com a balada al Prin- —Bon dia, senyor Juaquin, a casa me l’hai cipat de Catalunya i com a trobo a les Illes [dixà. (Oriol: 2002). Un exemple de romanço, o de A l’arribada de casa, a la xica l’hai va contar. romanç, com es diu al Maestrat, és “El Tort La xica molt enfadada «no sé pa què le [sic] del Potecari”, una versió d’una cançó narrati- [diu res, va molt popular entre les plegadores d’olives. d’un home que ja és casat, jo no n’hai de trau- [re res». • El Tort del Potecari69 A la parà l’autobús, allí, ell la va esperar i li va allergar la mà, i «amunt, Vicenta Rosa, que a França n’ham de parar». d’un article anònim del programa de festes de l’any 1992; la «Relació de Sant Vicent a Càlig (any 1901)», A les costes de Sant Jordi, ella ja es va marejar, recollida per Aureli Querol a Vila de Càlig (1997) i i el Tort trau la medecina, i el mareig li va a partir d’ací també el copia Monferrer (2004: 174- [passar. 176, 232). Pel que fa a carnestoltes, vegeu les lloes I més cab-allà de França, allí se van hospedar. de Benassal, «Lloa del majoralet primer», «Lloa del majoralet segon» i «Lloa de Camenya», que troba- reu a Barreda (1984: 174-176, 232) (1989a, II), però Informació contextual i interpretació que se citen a partir de Monferrer (2004: 180-191, Les plegadores d’uns masos s’ajuntaven 234-235). Pel que fa a l’humor al voltant del festeig, amb les d’un altre mas, i algunes anaven vegeu «El casament de Ciríaca», que recull Sofia Salvador a Salvador (1987) i que reprodueix nor- a plegar per atri i s’ajuntaven amb altres malitzant Monferrer (2004: 192-193, 235). plegadores d’altres pobles, de manera que 69 Versió recollida a Xert per Josep Meseguer-Carbó. el territori tenia una mobilitat extraordi- Informant: dona, 90 anys, pagesa jubilada, cata- nària que feia circular relacions humanes lanopartant, nascuda a la Barcella i resident a Xert. Registre: [El Tort del Potecari]. Data de recollida: i intercanviar històries, contes i romanços. 1-10-2014. Gènere: cançó llarga i narrativa (roman- D’aquesta mobilitat i de les interaccions ço). Citem a partir de Meseguer-Carbó et alii (2014). de la gent de la comarca del Maestrat ens Per a altres versions del «Romanç de l’apoteca- ri», vegeu Meseguer (1983) i Monferrer (2004, 147- 149 i 160), que en registren una de Coratxà, i els Tallers de Música Popular, que recullen una versió i que el grup Urbàlia Rurana incorpora al seu re- de Cervera del Maestrat cantada per Josefina Sales pertori.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [61] ha pervingut, gràcies a la memòria de Ma- —Jo ara sé una cançó tilde Doménech Bel, una versió d’un dels i ara me l’estic pensant. romanços de moda durant les dècades cen- Me’n tornaré perdiueta trals del segle xx, «Lo Poticari [de] la Jana», i aniré pel camí volant. que manté l’interès per un tema tradicional, el dels amors impossibles. Matilde la —Si te’n tornes perdiueta va aprendre de Dolores la Sansa, una dona i aniràs al camp volant, que vivia a la Raval, al mateix carrer que me’n tornaré caçador ella, que anaven a plegar olives juntes i que i sempre t’aniré caçant. era poc d’anar a missa. —Si te’n tornes caçador 4.7.1.2. El glosat o la glosada i sempre m’aniràs caçant, La glosada és una cançó narrativa llarga, for- me’n tornaré anguileta mada a base de quartetes, quintetes o dèci- i aniré rivet avall. mes i té rima assonant (Oriol: 2002). Quatre cançons narratives llargues amb —Si te’n tornes anguileta rima assonant, més o menys travada, s’apor- i aniràs rivet avall, ten com a exemple. La “cançó de les transfor- me’n tornaré pescador macions”, recollida a Sant Mateu, és un dels i sempre t’aniré pescant. exemples més reexits i formalment més en- certats. Les altres tres cançons foren recollides —Si te’n tornes pescador a Benassal. La versió “Catalineta, no vages” i sempre m’aniràs pescant, és una de les moltes que circularien sobre me’n tornaré lletugueta, aquesta temàtica tan dramàtica, tot i que for- lletugueta d’encisam. malment no és la més ben resolta.70 Les dues cançons següents s’afegeixen també per l’es- —Si te’n tornes lletugueta, pecificitat popular de la religiositat que repre- lletugueta d’encisam, senten, tant “Dumenge serà de Rams” com me’n tornaré hortolà “Cançó de la processó de l’Enterrament”. i sempre t’aniré regant.

• Cançó de les transformacions71 —Si te’n tornes hortolà i sempre m’aniràs regant, me’n tornaré clavellina 70 Vegeu una altra versió d’aquesta cançó a Mese- de carretera real. guer-Carbó (2014). 71 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. 50 [cançó de les transformacions]. Data de recolli- Informant: “L’hem copiada dels mateixos escolanets da: 18-22 de setembre de 1927. Gènere: cançó llarga de la parròquia de Sant Mateu que també treballen i narrativa (glosat). Citem a partir de Massot (1998). al camp durant la collita”. Registre: Selecta dels ma- Aquesta mateixa versió també la recull Monfer- terials recollits per la missió Just-Roma 1927, núm. rer (2004: 53 i 80-81).

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [62] Josep Meseguer-Carbó —Si te’n tornes clavellina Informació contextual i interpretació72 de carretera real, Sant Mateu. L’anomenem de les transfor- me’n tornaré carreter macions perquè així també l’anomena Milà i sempre te’n colliré un ram. i Fontanals. Aquesta cançó l’han introduït les plegadores d’olives, que per ser molt —Si te’n tornes carreter important en aquest poble la collita de l’oli, i sempre em colliràs un ram, hi acudeixen noies i dones d’altres pobles. me’n tornaré jo mongeta del convent de Sant Joan. • Catalineta, no vages73 —Catalineta, no vages —Si te’n tornes tu mongeta que ton pare et pegarà, del convent de Sant Joan, que ton pare et pegarà, me’n tornaré jo flaret que ton pare et pegarà. i sempre et ‘niré confessant. —Si me pegue, que me pegue, —Si te’n tornes tu flaret jo a la plaça vull anar, sempre m’aniràs confessant, jo a la plaça vull anar me’n tornaré dolenteta a ballar amb el meu germà. i al llitet me posaran. —Per allà baixa ton pare, —Si te’n tornes dolenteta en un ramal a cada mà, i al llitet te posaran, en un ramal a cada mà, me’n tornaré jo doctor, en un ramal a cada mà. sempre t’aniré polsant. Ja baixen les dos criades en un bastó a cada mà, —Si te’n tornes tu doctor, en un bastó a cada mà, sempre m’aniràs polsant, en un bastó a cada mà. me’n tornaré jo morteta i en terreta em taparan. Informació contextual i interpretació [No hi ha més informació.] —Si te’n tornes tu morteta i en terreta em taparan, me’n tornaré jo terreta i de mi te cobriran. 72 Comentari procedent de Massot (1998). 73 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- —Si te’n tornes tu terreta talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. i de tu me cobriran, Informant: “Dictada per la nena Conxa Porcar”, de Benassal. Registre: Selecta dels materials recollits me’n tornaré jo viveta per la missió Just-Roma 1927, núm. 66 [Cançó de i als dos mos casaran. xiquetes]. Data de recollida: 18-22 d’agost de 1927. Gènere: cançó llarga i narrativa (glosat).

Empelt • Núm. 1 - 2018 [63] • Dumenge serà de Rams74 vetades de sol i d’ombra, criden més que Dumenge serà dumenge, canten aquella antiga tonadeta de la diada: dumenge serà de Rams. Dumenge que estem, Les taules estan parades dumenge de Rams, tant de fulles com de rams. i a l’altre que ve, Ja s’assente el bon Jesús, la rosca en les mans. ja fa aquells sospirs tan grans. L’església queda en silenci. Un silenci —Què sospires, bon Jesús? reconfortant que ompli l’espai i els cors —Lo que tinc que sospirar. dels devots benassalencs que seguixen Que és dijous de la Cena l’ofici. i em migaran a un pilar, i si demano què beurre, • Cançó de la processó de l’Enterrament76 fel i vinagre me daran; Portal de Betlem, si demano què minjar, Portal molt hermós. dos mil assots em daran. Hi havie allí un Home La Marta i la Madalena molt alt i dispost. detràs em vindran plorant Per altar el posen; en sa rossa cabellera, guardeu-me’l, amor. i los peus m’eixugaran. Al qui està en gràcia li dóna el seu cor, Informació contextual i interpretació75 i al qui no hu està Però, què us diré? Sota la grandiosa cúpula, no li’l done, no. sota les pintures al fresc de la volta de l’esglé- En els dotze apòstols sia hi ha un bosc de rams que es belluguen i sopae el Senyor; fan soroll com un torrentill d’aigües brutes sopant com estae, de pluja de tronada que ningú no pot parar. els fa esta raó: Quina cerimònia esperen? Quina cerimònia —Un de tots vosatros fan els capellans que són al presbiteri? Els serà el meu traïdor. xics no ho poden saber, atents com estan als Ja respon sant Pere: interessos llurs: els rams. Algú potser s’ha —No hu seré jo, no. adonat que el senyor rector els beneïa. I… Respon sant Joan: —A fora, tots! —L’escolà els ha manat eixir —Jo tampoc, Senyor. de l’església, i cap altra cosa no farien més a Ja respon lo Judes: gust. —Cap a fora! Al carrer! —Pos hu seré jo? I, si entraren com a cavalls, surten com —Vés-te’n, vés-te’n, Judes, a diantres. I en ser al carrer, que té gani- a complir ta intenció que el Senyor va a l’Hort

74 Versió recollida a Salvador (2010: 58-59). 75 Comentari procedent de Salvador (2010: 58-59). 76 Versió recollida a Salvador (2010: 60).

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [64] Josep Meseguer-Carbó a fer oració. vers heptasíl·lab i un tetrasíl·lab o estar for- Fent-la com estae, mada només per versos heptasíl·labs (Oriol: ja li va el traïdor. 2002). Peus i mans li nuguen L’aproximació a un exemple de codolada com un malfactor. que s’ha trobat és el «Romanç de l’alberco- Corona li posen quer», una versió recollida a la Mata de Mo- de puntes de junc; rella que va arribar allí a principis del segle xx una creu pesada: a través d’un veí d’Ares del Maestrat. qui la pogués dur? Llogaren un home, • Romanç de l’albercoquer78 li dient Simó; Si m’escolten, senyores, Simó Cirineu una miqueta, portae la Creu. els contaré en dos paraules Carrer d’Amargura, l’hermosa feta carrer de tristor. que li han pegat a un bon home De tant que li pese molt interessat. tres voltes cayó. El punt era tal algo bruto Les set espasetes i molt irracional, són els set dolors. que es creu que és molt pillo Resarem un credo i uns amics li l’han pegat de primo a la Mort i Passió, fent-li una xarra[da] i el qui no el rese molt xistosa i bonica no és bon cristià, no. i molt ben idea[da].

Informació contextual i interpretació77 Tenia al mig de l’horta El públic que veia passar la processó s’age- el cavaller nollava en reverència de la mort de Jesús. per regal de sa casa I la resadora, dins l’entrada d’alguna casa, un abrecoquer recitava de cor una vegada més, amb aque- tot ple d’abrecocs lla tonadeta seua característica, les parau- madurets les que havia après de la seva àvia. molt rogets i alguns grocs; 4.7.1.3. La codolada La codolada és una composició narrativa llarga formada per versos apariats que pre- 78 Versió recollida a la Mata (comarca dels Ports) per senten rima consonant. En la codolada hi l’investigador Ricardo Pitarch. Informant: José Gar- pot haver alternança indefinida entre un cia Pitarch, que la va aprendre del seu pare, que era d’Ares del Maestrat. Registre: Pitarch (1988: 316- 319) [Romanç de l’albercoquer]. Data de recollida: 1988 aprox. Gènere: cançó llarga i narrativa (codo- 77 Comentari procedent de Salvador (2010: 60). lada). Citem a partir de Monferrer (2004).

Empelt • Núm. 1 - 2018 [65] i sempre temia i més al pensar que li entrare la rata algun dia; el soroll que el tio anave a armar. baix de l’arbre en la manta arropit; per fer una feta, A penes divisaren carrega[da], portave l’escopeta el llaurador i el compte format, el cordell estiraren per si algú s’acostave amb gran rigor; d’abuidar-li el cap. tant es menejava que el fulano de lluny ja el guipava Però els amics li feren i, apretant el pas, amb molta manya li diu: «So truà, què fas? un ninot pa assustar-lo, Baixa, gandul, de roba i palla, si no vols que et forade el cul, molt ben preparat, o t’abuido el cap per posar-li’l estant descuidat per pillastre, lladre i deshonrat; de l’arbre penjat truà, fartó, i fer vore que estava menjant que has sabut buscar-te l’ocasió de la fruta bona per a vindre a l’hora que ell guardave pa la seua dona de saber-te omplir la bartola amb tant d’interés, dels bons gavatxets com si fos un planter de diners; que jo guardava per a l’amo i sempre a la vetla, i per als senyorets.» com quan posen un quinto de centinela. L’home li preguntà i ell no contestà; Certa nit que el tal home apunta l’escopeta es descuidà, i li disparà; el ninot damunt de l’arbre del tir trenca el fil se li posà, i als seus peus va caure aquell pernil. molt ben preparat I ell que se’l va vore en les rames estave penjat; més de pressa se n’escape a córrer, li varen nugar confús i astorat, un cordell per fer-lo menejar i d’un bac quasi es trenque el cap; d’un punt amagats, s’amagà en sa casa; que el fulano no fos sospetxat; la muller li preguntà: —Què passa, i estirant el fil que t’han espantat feien vore que estava collint; véns a casa corrent tan suat i en pensar la idea i el caràcter blanc? a ells mateixos la risa els desfeia, I li diu: —Xica,

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [66] Josep Meseguer-Carbó veges si tinc sang a l’abrecoquer, per algun costat, per vore què pensaven fer, que és desgràcia el que m’ha passat; si se l’han endut t’ho contaré un poc, o si el mort està ja en l’ataüt. que ara acabe de fer una mort S’anave acostant a l’abrecoquer: i al compàs s’hi anave resant; a un gandul que s’omplie el cendrer i això que aplegà, dels bons gavatxets al mirar-lo, diu: —Sang no hi ha. que jo guardava per a l’amo El menege un poc i per als senyorets. i se n’adona entonces —Vés pensant de seguida que era un ninot. on jo m’amague antes que vingue la ronda La muller se’n va a casa, amb el alcalde dret al femer, i em porten lligat i li diu a l’home: a dormir en la fosca tancat. —Ix, femater. Pensa la muller I ell li preguntà: que es posara dintre d’un femer. —Di-me, xica, de què t’has enterat? I així ho va fer. I ella li contestà: Mes de pressa de cap es ficà, —Calla, brut, que te l’han pegat. i quan dins estava la calor del femer el matava. Has fet gran manya Cridà a la muller de matar un ninot en palla. que el traguere, per Déu, del femer; Comprengué el pobret li destapà el cap que era un xasco i li ho deixà en un cabàs tapat que li havien fet. pa que respirare I ell es tranquil·litzà, i perill no hi haguere i de cap a peus tot es llavà; de que s’ofegare. a l’horta fugí per vore si sabia bé qui ere l’autor La dona per enterar-se d’aquell xasco tan insultador; se’n va de seguida així que aplegà, a saber pel poble què es d[e]ia, abrecocs no n’hi havien ja; per a traure a llum del gros al menut, d’aquell pobre infeliç difunt; ja tots se’ls havien endut. d’aquell atemptat De vore l’atroç que el marit en poc rato havia obrat. de seguida se li nugue el cos; I no sentint res, li fan deu sangries determinà d’anar-se’n després i va anar de cursos quinze dies.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [67] Amb totes les diferències que hom vul- Dels expectadors ga considerar i encara que la llengua estiga sols espere agraït un favor: farcida de castellanismes i dialectalismes, que siguen perdonats el romanç té una frescor indubtable i, al- els defectes que hagen trobat; menys a mi, em recorda la poesia de Jau- que no seran pocs me Roig, tant per la frescor d’arrel popular els que hi ha en el xiste dels abrecocs. com pel ritme que, mutatis mutandis, s’as- sembla a les codolades de l’antiga poesia Informació contextual i interpretació79 valenciana. El romanç de l’albercoquer representa tam- bé un cas d’expansió d’un romanç de cap a 4.7.2. La cançó curta80 cap del país que no és fàcil d’explicar. La La cançó curta és un gènere eminentment versió aportada procedeix de la Mata de líric, que rep el nom de corranda o follia al Morella (R. Pitarch 1988: 316-319). Segons Principat de Catalunya, copla al País Valencià el col·lector, la va cantar José García Pitarch, i glosa a les Illes, i està formada per estrofes que la va aprendre del seu pare. Aquest la de quatre, cinc o sis versos heptasíl·labs que va portar a la Mata des d’Ares [del Maes- poden presentar rima consonant o bé asso- trat] a començaments del segle xx. Com nant. s’hi pot veure, es compon de nou estrofes, D’acord amb la funció, la cançó curta pot a les quals s’afig una coda, són totalment classificar-se en quatre tipus més: cançó de desiguals i van de 10 a 22. El nombre de sí- ronda, cançó de treballada, cançó de capta i l·labes dels versos oscil·la entre 12 i 4, amb cançó de bressol. alguna irregularitat que no comentarem ara. La rima és gairebé sempre en apariats 4.7.2.1. La cançó de ronda i en assonants. En tot cas, des d’una pers- La cançó de ronda és una cançó improvisada pectiva general i introductòria, la fórmula a partir de l’estructura literària i d’una forma mètrica és rítmica, malgrat la disparitat de musical coneguda que s’interpretava en el la quantitat de síl·labes dels versos, a més si d’una comunitat reduïda. En les comuni- d’estar ben marcats per la rima. Tot i això, tats rurals era viu fins fa molt poc el costum no és fàcil diferenciar-los en les versions d’anar a rondar. Aquest costum consistia en el orals, raó per la qual les versions escrites difereixen en la distribució del text. Les recreacions han sigut constants i 80 Les cançons curtes presenten temàtiques ben diverses. Pel que fa a sant Antoni, vegeu Monferrer algunes versions tenen una estructura ar- (1993: 56-76), que recull cançons de la Jana, Benas- romançada més acadèmica, tot i que conti- sal, Canet lo Roig, Benicarló i Albocàsser. Pel que fa nue l’anisosil·labisme i les possibles cesu- als bous de carrer, vegeu Grup Raïls (1992), que re- res dels versos es resolen partint-los. […] cull a Benicarló «Els bous pel camí Convent»; citem a partir de Monferrer (2004: 179 i 233). Una altra referència és Puig i Escoí (1995, 2000 i 2008), tot i que és difícil determinar amb exactitud les peces 79 Comentari procedent de Monferrer (2004: 242-243). procedents del Maestrat.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [68] Josep Meseguer-Carbó següent: els nois fadrins es reunien per anar • Albada de Nadal82 a cantar durant la nit cançons adreçades a les Esta nit fa bona lluna jóvens, especialment a les que eren fadrines per anar a furtar melons. (Oriol: 2002). A la porta de Gabriela La funció d’aquestes cançons era contri- han deixat los més redons. buir a l’esbarjo, a la diversió i a la cohesió del grup. Les cançons de ronda són pròpies de Informació contextual i interpretació83 l’època preindustrial i avui dia pràcticament Benassal. Aquesta melodia és d’“albaes” va- han deixat d’interpretar-se en canviar les es- lencianes. tratègies de festeig i aparellament dels jóvens (Oriol: 2002). Una mostra d’aquestes rondes, • Albades de Benassal84 més o menys fossilitzada, es manté el dia de A la porta de l’església, la Puríssima a Albocàsser en la Festa de les ací me pose a cantar Cartes, en la qual es ronda a totes les xiques per a que tinga salut fadrines del poble, des de les acabades de nài- el poble de Benassal. xer fins a les que tenen cent anys, si és el cas, durant tota una freda nit de ronda. Relluïxen en ta cara Joan Just i Josep Roma recolliren a Benas- dos estrelles com dos sols, sal una melodia com la de les albades valen- i el carrer està empedrat cianes, segons anoten, i és per això que val de sospirs pel teu amor. la pena consignar aquesta primera “Albada de Nadal” per separat. Carles Salvador tam- Eres la flor més hermosa bé en recolliria a Benassal unes poques amb de totes les del carrer; aquesta denominació, que són la segona en- més bonica que la rosa, trada. En la base de dades ArxiuFolk de la més bonica que el clavell. URV consta que a Rossell també s’ha recollit la denominació aubada més recentment, i n’hi L’albada dels masos: ha una lletra de mostra. Per últim, s’afegeix No cantem per la fadrina una lletra recollida a Benassal que, tot i tindre ni tampoc per la casà. l’origen en la ronda pel contingut, els col·lec- Si ho volen saber senyores, tors la consignen com a cançó de taverna. En pels ous i la cansalà. conjunt, una mostra que es podria ampliar a bastament per la gran quantitat de treballs que han recollit peces d’aquest subgènere.81 82 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. Informant: “Dictada pel senyor [Carles] Salvador”. Registre: Selecta dels materials recollits per la mis- sió Just-Roma 1927, núm. 62 [Nadal]. Data de recollida: 22-24 d’agost de 1927. Gènere: cançó de ronda.

81 Vegeu, entre altres, Olmos (1947-1948), Fonoteca de 83 Comentari procedent de Massot (1998). materials (1988) i Seguí (1990). 84 Versions recollides a Salvador (2010: 46, 113, 66-69).

Empelt • Núm. 1 - 2018 [69] Si em poso a cantar cançons, cobles enginyoses a cada porta. Les cobles en cantaré més de mil; són cantades apressadament i les desfigu- en la borcatxa les porto ren per causa de la rapidesa. Abans que les nugadetes en un fil. baquetes deixen de redoblar damunt el tabalet, ja ha començat una altra cobla.” S’han acabat les roses, i en València encara n’hi ha. • Cançó de les aubades86 Al portal de Sant Vicent Baixeu les casquetes, hi ha un roser que sempre en fa. baixeu l’aiguardent, baixeu-les apressa, A la finestra l’hai vista sinós mo n’anem. tota plena d’arguments, i en una coa de forca Els pardals són grossos s’aparpotae les dents. quan ixen del niu, i a la matinada Les gallines es barallen fan el “re-xiu-xiu”. per un perol de segó, i l’una li diu a l’altra: Mireu les cireres, —Tu ne menges més que jo. mireu-les ben bé, que són de la vinya Informació contextual i interpretació85 del camp del “Ferré”, Es tracta d’un recull de cançons de ronda que són de la vinya recollides en el llibre Les festes de Benassal, del camp del “Ferré”. molt ben contextualitzades per Carles Sal- vador, que practicava l’etnopoètica abans De xiques com estes que fos inventada com a disciplina. poques n’hem trobat, “Ja està. Ja han començat les albades. La com an esta casa colla té, naturalment, el permís de l’auto- no n’hem trobat cap. ritat. La dolçaina respon al cantador. La cobla, entonada amb veu prima atipla- Baixeu les casquetes, da, té el retruc del tabalet que accelera el baixeu l’aiguardent, compàs. Potser la primera cobla és cantada baixeu-les apressa, lentament, amb un cert èmfasi. Després els sinós mo n’anem. cantadors, els músics, els acompanyants, pensen que han de passar, en molt poques hores, tot el poble carrer per carrer, casa per 86 Versió registrada en l’Arxiu de Folklore de la Univer- casa i que han de deixar una tira llarga de sitat Rovira i Virgili per l’investigador Jesús Mingo- rance López. Informant: dona, 55 anys, mestressa de casa, catalanoparlant, nascuda a Rossell i resident a la Sénia. Registre: AF11200 [Cançó de les aubades]. Data 85 Comentari entre comes procedent de Salvador (2010: 46). de recollida: 29-12-2013. Gènere: cançó de ronda.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [70] Josep Meseguer-Carbó Informació contextual i interpretació Informació contextual i interpretació88 Aquesta cançó me l’ha cantat la mare d’una Benassal. amiga, nascuda a Bel (poblet pertanyent a l’Ajuntament de Rossell, al Baix Maestrat) 4.7.2.2. La cançó de treballada l’any 1958, catalanoparlant. És una cançó En les societats preindustrials era costum pròpia, però, d’un poble proper, la Pobla acompanyar la realització de les tasques agrí- de Benifassà, d’on és el seu marit, nascut coles amb cants. Aquests cants solien tindre també el 1958. La cantaven els xics quan forma de corranda improvisada, però també eren festes, a l’alba, mentre captaven per podien tindre forma de romanço i, segons la les cases, i també perquè les xiques baixes- tasca que es realitzara, s’interpretaven indivi- sin amb ells. Més antigament ho feien, a dualment o col·lectivament (Oriol: 2002). més, portant una barra de fusta alta, la qual A partir de Massot (1998) i d’alguns docu- feien arribar fins als balcons perquè la gent ments audiovisuals complementaris, es con- pogués posar-hi rotllets (una espècie de signen onze peces exemplars; n’hi ha de de rosquilles típiques del poble). Més recent- batre, de trillar, de l’era, de veremar, de ple- ment, amb el pas dels anys, ho fa tothom, gar garrofes o de plegar olives. xics i xiques, i es demanen explícitament Els tres primers cants de batre procedeixen diners, mentre que abans valia amb qual- del recull de l’Obra del cançoner popular de Ca- sevol cosa; per tant, podem dir que l’acte talunya, arreplegats a Vinaròs, Benicarló i Be- s’ha tornat una mica més materialista, així nassal. El quart cant és una mostra cantada com també ha perdut la funció de fer sortir pel cantador Pere de Càlig. les xiques de casa. • Cançó de batre de Vinaròs89 • Xica roja, baixa a obrir-me87 Vinaròs, Benicarló, Xica roja, baixa a obrir-me. tot és vora la marina, Xica roja, baixa a obrir-me, que les xiques van que ràbien que no venim a robar-te, per dur roba de botiga. que venim a fer-te el monyo i un ratet a festejar-te. Gracioses vinarosenques (sic), sortiu totes al balcó,

88 Comentari procedent de Massot (1998). 87 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- 89 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. Informant: “Dictada per un barber de Benassal, Informant: “Dictada per Batista Miralles, de 30 de 25 anys, anomenat Just Feliu.” Registre: Selec- anys, fill de Vinaròs i pagès.” Registre: Selecta dels ta dels materials recollits per la missió Just-Roma materials recollits per la missió Just-Roma 1927, 1927, núm. 63 [Cançó de taverna]. Data de recolli- núm. 13 [Cançó de batre]. Data de recollida: 19-25 da: 22-24 d’agost de 1927. Gènere: cançó de ronda. de juliol de 1927. Gènere: cançó de treballada. Ci- Citem a partir de Massot (1998). tem a partir de Massot (1998).

Empelt • Núm. 1 - 2018 [71] que passa l’estudiantina Informació contextual i interpretació92 i vo’n guarda una cançó. Benicarló. En sortir de Benicarló pel camí de Peníscola i tocant a les últimes cases hi Informació contextual i interpretació90 ha una era. A l’hora que passàrem per allí, Vinaròs. Al final de cada vers aguanten l’úl- un home jove cantava aquesta cançó, però tima nota i eixamplen i tremolant la veu en castellà. Copiàrem la tonada i el Sr. Pa- acaben amb un crit. lau, de Benicarló [industrial d’uns 45 anys, Les cançons de batre varien en la tonada que havia estat encarregat de l’orgue de segons qui les canta, però encara que les l’església parroquial], ens l’ha confirmada floregin conserven la línia melòdica. Quant com la tonada més coneguda de Benicarló als versos, ja és diferent, perquè en cantar i precisament amb la lletra que hi copiem, la cançó van repetint els versos de la matei- versos aquests coneguts per tots el pagesos xa copla i la fan durar tant com volen i al de Castelló. Com la present [en referència poc temps comencen fent el mateix amb di- a la segona estrofa] en canten moltes, que a ferent copla. I les cobles són interminables voltes són improvisacions. perquè les aprenen de les publicacions, les que no s’inventen ells mateixos. • Cançó de batre de Benassal 93 Allà baix a la ribera • Cançó de batre de Benicarló91 n’hi havia un rossí pelat; Comencem en nom de Déu tres dies que estava mort i de la Verge Maria, i encara minjava blat. i esta és la primera copla que canto en este dia. Informació contextual i interpretació94 Benassal. [Amb anotació musical.] Aquesta Altra copla que solen cantar amb les tona- tonada és més corrent i més coneguda que des de batre és: l’anterior. [La lletra és la mateixa.] València ja està voltada de figueresbelenquines , • Cant de batre de Vinaròs95 i encara no estan clavellines ja les piquen les gallines. 92 Comentari procedent de Massot (1998:39). 93 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- 90 Comentari procedent de Massot (1998). talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. Informant: “Dictada per Guillem Lecha, de 60 anys, 91 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- pagès, fill de Benassal.” Registre: Selecta dels mate- talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. rials recollits per la missió Just-Roma 1927, núm. 60 Informant: “versos coneguts per tots els pagesos de [Cançó de batre]. Data de recollida: 22-24 d’agost Castelló” “un jove [de Benicarló] cantava aquesta de 1927. Gènere: cançó de treballada. cançó, però en castellà”. Registre: Selecta dels materials recollits per la missió Just-Roma 1927, núm. 94 Comentari procedent de Massot (1998). 16 [Cançó de batre]. Data de recollida: 19-25 de ju- 95 Aquest cant de batre es recull a Vinaròs. És una liol de 1927. Gènere: cançó de treballada. Citem a mostra cantada per Pere Gumbau, de Càlig, en un partir de Massot (1998). concert a Tírig en què el cantador Pep Gimeno Boti-

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [72] Josep Meseguer-Carbó Pelaio, ei, Pelaio! [es dirigeix a l’animal par- riors, però afegeix també més paraules en- lant] tre el segon vers i el tercer. I ascomenço en nom de Déu, Des del punt de vista musical, el cant de i ascomenço, i en les anques pelaes, batre es caracteritza per l’allargament de Esta és la primera copla les vocals. que avui en esta era que canto. Ala, Castany! [es dirigeix a l’animal parlant] • Cançó d’era de Peníscola96 Jo tenia un conill tort Vinaròs, Benicarló, i el cridava, ai, i no venia. Càlig i la Salzedella. Va, Castany! [es dirigeix a l’animal parlant] Voleu veure xiques guapes, I un dia li arreo un calbot, ‘neu al poble de Morella. i, ai repalleta, ai, com corria! Au, fora, va, que ja ho tenim! [es dirigeix a Informació contextual i interpretació97 l’animal parlant] “[…] una, ben interessant, cançó d’era”.

Informació contextual i interpretació • Cançó d’era de Catí98 És un cant de batre de Vinaròs que Pere Comencem en nom de Déu Gumbau de Càlig canta a Tírig a dalt de i acabem per les entraes, l’escenari on actua Pep Gimeno Botifarra. perquè esta és una faena De l’acte es conserva una gravació audio- que l’hem de fer a pataes. visual a Youtube. Les frases que apareixen al costat de la Informació contextual i interpretació indicació entre claudàtors “[es dirigeix a [No hi ha informació contextual.] l’animal]” no les canta sinó que parla amb l’animal com si fos una persona a qui li dóna instruccions i l’anima a continuar la tasca. Des del punt de vista estructural, es tracta 96 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Catalunya pels investigadors Joan Just i Josep d’una estrofa de quatre versos heptasíl·labs, Roma. Informant: “Dictada Antoni Montia, de 26 i d’una estrofa amb els versos imparells anys d’edat, nat a Peníscola, pagès d’ofici.” Re- heptasíl·labs i els versos parells octosíl·labs gistre: Selecta dels materials recollits per la mis- sió Just-Roma 1927, núm. 21 [Cançó d’era]. Data amb cesura. La primera estrofa la precedeix de recollida: 27 de juliol de 1927. Gènere: cançó i la tanca unes paraules dirigides a l’animal de treballada. que treballa. I la segona estrofa també té 97 Comentari procedent de Massot (1998: 20). unes paraules prèvies i unes altres de poste- 98 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. Informant: “Dictada pel ‘Zurdo de l’Esquerré’”. Registre: Selecta dels materials recollits per la mis- farra li cedeix el seu lloc. En línia a: . (Darrera recollida: 14-17 d’agost de 1927. Gènere: cançó de consulta: 27 abril 2017). treballada.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [73] • Cançó de trillar de Benassal99 de dotze xiques que van, A la mar me’n vui [sic] anar ne va una de casar. (sic) a cavall en un pandero, per a vore festejar Informació contextual i interpretació102 a Roseta i a Paquero. Benicarló. Aquesta tonada és molt coneguda. Informació contextual i interpretació100 Benassal. Aquesta cançó pròpiament la can- • Cançó de plegar garrofes. Camarades de ten quan van amb el trill. Vinaròs103 Camarada com la nostra • Cançó de verema. Camarades de Benicarló101 no n’hi ha cap a Vinaròs, Les xiques, al veremar, ni que plegue més garrofes, totes se compren moixama; ni que minge més arròs. butxacà de caragols, elles se’n van cap a casa. Arremunta, morena, tia Roseta, que n’han vist a Camilo en camiseta (bis). La camarà de les guapes Arremunta, morena, tia Roseta. ja mos han passat avant, i natros com a més fees Informació contextual i interpretació104 mos ham quedat a mitan. Vinaròs. Cançó per la plega de les garrofes. La camarà de les Barbetes, És costum juntar-se la colla formada per camarà molt afamà, homes i dones que fan la recol·lecta de les garrofes, molt abundants en aquests con- torns. És costum cantar aquestes cançons 99 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- dalt els carros quan van al mas. talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. Toquen els ferrets, les castanyetes, la Informant: “Dictada pel mateix Mn. [Joaquim] dolçaina, guitarres i el pandero; aquest és Garcia [de Benassal]”. Registre: Selecta dels mate- quasi imprescindible. rials recollits per la missió Just-Roma 1927, núm. 65 [Cançó de batre]. Data de recollida: 22-24 d’agost Quan acaben fan sonar caragols de mar. de 1927. Gènere: cançó de treballada. Es canvia la denominació d’aquesta peça d’acord amb el comentari dels mateixos investigadors. 100 Comentari procedent de Massot (1998). 101 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de 102 Comentari procedent de Massot (1998). Catalunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. Informant: “Dictada per Toni, un vell de 103 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- l’Asil de les Germanes de la Caritat, fill de Beni- talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. In- carló i compta uns 60 anys.” Registre: Selecta dels formant: “la família Santos” [de Vinaròs]. Registre: materials recollits per la missió Just-Roma 1927, Selecta dels materials recollits per la missió Just-Ro- núm. 15 [Cançó de verema. Camarades]. Data de ma 1927, núm. 4 [Camarades]. Data de recollida: 19- recollida: 25-26 de juliol de 1927. Gènere: cançó de 25 de juliol de 1927. Gènere: cançó de treballada. treballada. 104 Comentari procedent de Massot (1998).

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [74] Josep Meseguer-Carbó • Cançó de plegar olives de Xert105 4.7.2.3.2. L’aguinaldo de Nadal Afane-vos, plegadores, L’aguinaldo de Nadal era una cançó inter- Afane-vos a plegar, pretada per colles de xiquets o de jóvens que que en acabar esta olivera, recorrien els carrers i les cases durant la ves- una altra vo n’eixirà. prada de Nadal per recaptar menjar i dolços (Oriol: 2002). Informació contextual i interpretació Mossèn Joan Puig recull el mot arguilando [No hi ha cap informació contextual.] en el seu Vocabulari de Catí (2012: 28-30) i el defineix com a ‘costum d’acaptar coses de 4.7.2.3. La cançó de capta menjar els xiquets i xiquetes el dia de Nadal’. La cançó de capta és una cançó vinculada a Afegeix que en el seu temps s’arrepleguen l’activitat de captar. Segons qui siguen els penjolls de raïms, ametles, nous, taronges, fi- protagonistes o quina siga la celebració fes- gues, primes i pessetes, però no fa referència tiva es realitza la capta. La cançó rep noms a cap cançó relacionada amb aquest costum. diferents: cançó de pandero, aguinaldo de Na- dal, caramella de Pasqua o corranda de Quin- 4.7.2.3.3. La caramella de Pasqua to (Oriol: 2002). La caramella era una cançó que les colles de jóvens i d’adults interpretaven el dissabte 4.7.2.3.1. La cançó de pandero de Pasqua. Eixien a partir de mitjanit i anaven La cançó de pandero presenta una estruc- de casa en casa, il·luminant-se amb un fanal; tura de corranda. La cantaven les majorales també portaven una cistella grossa per po- o sagristanes de les confraries religioses, com sar-hi tot allò que donaven: ous, fruita, diners, la de la Mare de Déu del Roser, i la interpre- etc. Les caramelles, amb el temps, han evo- taven acompanyada d’un pandero en forma lucionat i han arribat a tindre una estructura quadrada. Les majorales eixien a captar els literària i musical força complexa que ja no té dies assenyalats o amb motiu de batejos i ca- res a veure amb l’estructura de corranda. saments (Oriol: 2002). No es té constància de cap exemple d’aquest No es té constància de cap exemple d’aquest subgènere. subgènere.106 4.7.2.3.4. La corranda de quinto La corranda de quinto és una cançó de capta que interpretaven els quintos. Els jóvens

105 Versió registrada en l’Obra del cançoner popular que s’havien d’incorporar al servei militar or- de Catalunya pels investigadors Joan Just i Josep ganitzaven cantades per recaptar fons per a la Roma. Informant: “Dictada per Carme Roman [de llarga estada fora de casa (Oriol: 2002). Xert]”. Registre: Selecta dels materials recollits per La referència a la capta no s’ha registrat en la missió Just-Roma 1927, núm. 26 [Cançó de plegar olives]. Data de recollida: del 30 de juliol al 2 cap de les lletres recollides, de manera que d’agost de 1927. Gènere: cançó de treballada. s’ha optat per aportar tres exemples de lletres 106 Per saber-ne més sobre les cançons de pandero, ve- cantades a la Barcella, dins del terme de Xert, geu Sistac (1997).

Empelt • Núm. 1 - 2018 [75] i que fan referència a la mateixa Barcella o a La segona estrofa té una versió perso- localitats del Maestrat. Aquestes tres foren re- nalitzada que falta al respecte a una de les collides gràcies a la informant Matilde Domé- xiques de la Barcella i que substitueix el nech Bel.107 “menos una que jo en sé”. En la tercera estrofa, en funció de qui la • A Traiguera planten cebes canta, es canvia de barranc. A Xert es regis- A Traiguera planten cebes, tra la mateixa versió que fa saber que no a la Jana primentons, vol tornar al barranc de la Barcella. a la Barcella pataques i a Canet tot són cançons. 4.7.2.4. La cançó de bressol108 La cançó de bressol té com a funció assossegar • Les xiques de la Barcella i fer adormir les criatures molt petites. Aques- Les xiques de la Barcella tes cançons generalment les interpreta la mare totes són altes i primes, o la persona encarregada de tindre cura dels menos una que jo en sé infants més petits de la casa (Oriol: 2002). que en té bones pantorrilles. A continuació, s’aporten tres exemples de cançó de bressol recollits a Benicarló, a Xert i • Al barranc de Vallibona a la Sénia, però aquesta darrera segons la in- Al barranc de Vallibona dicació de la informant també prové de Xert. ja no hi vull tornar-hi més, que tot són coscolls i malles, • La Maria és la més guapa109 argilagues i romers. La Maria és la més guapa de tots los d’este carrer, Informació contextual i interpretació de son pare i de sa mare Del darrer vers de la primera estrofa expli- i de sa padrina també. ca la informant que es diu que “a Canet tot són cançons” perquè eren molt cantadors al poble de Canet lo Roig. Aquesta referèn- cia té una connotació molt positiva perquè 108 Vegeu les versions de la cançó de bressol «A la serra de l’ermita», recollida a les Coves de Vinromà ser cantadors implica ser divertits, tindre per Pastor (2000: 39) i per Monferrer (2004: 65 i 90), el do de cantar i també la possibilitat de fer i a Vinaròs per Redó (1997: 13-14) (2000: 35-37). passar les hores de treball més de pressa. 109 Versió recollida en el Cançoner popular de Catalunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. Infor- mant: “Dictada per la senyora Palau [de Benicar- ló].” Registre: Selecta dels materials recollits per la 107 Versions recollides per Josep Meseguer-Carbó de missió Just-Roma 1927, núm. 20 [Cançó de bressol]. la Barcella (Xert). Informant: dona, 85 anys, cata- Data de recollida: 25-26 d’agost de 1927. Gènere: lanoparlant, pagesa jubilada, nascuda a la Barcella cançó de bressol. i resident a Xert. Registre: [A Traiguera planten ce- Per escoltar-ne l’execució musical, tot i que amb bes] [Les xiques de la Barcella] [Al barranc de Valli- algunes variacions textuals, vegeu la interpretació bona]. Data de recollida: 1 de juliol de 2009. Gènere: a càrrec de Pere Gumbau, de Càlig, a: .

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [76] Josep Meseguer-Carbó Lo Vicent és lo més guapo • Lo xiquet és lo més guapo112 quan lo miren a la llum; Lo xiquet és lo més guapo pareix una poma roja, quan lo miren a la llum, collida en el mes de juny. pareix una maçaneta collideta al mes de juny. La xiqueta té soneta, sa mare l’adormirà; Lo xiquet és lo més feo li farà una dormideta quan lo miren a les fosques, des d’avui fins a demà. pareix una botifarra tota cagada de mosques. La meua xiqueta té un mico baix la pastera, Informació contextual i interpretació què li farem a sopar La informant, natural de la Sénia, em va ex- pimentó, tomaca i ceba. plicar que aquesta cançó l’hi cantava, quan era petita, la seva àvia (que és de Xert, però Informació contextual i interpretació110 que viu a Ulldecona). L’hi cantava molt a Benicarló. La b és una variant de la a, i la c sovint, a qualsevol moment del dia, quan és la mateixa b, però acompassada. anava a veure-la a Ulldecona. Em va decla- rar que quan li cantava la segona estrofa • Son soneta, vine, vine111 (que és quan diu que el nen és lleig), s’en- Son soneta, vine, vine, fadava, ja que no li agradava gens que li son soneta vine ací, diguessin que era lletja com una botifarra que el xiquet té molta son plena de mosques. i no se pot adormir. La seva àvia em va comentar que és una cançó típica del poble de Xert (Alt Maestrat Informació contextual i interpretació [sic]) i que sempre la solien cantar les do- Aquesta cançó de bressol la cantava ma nes quan volien adormir als nens. Normal- mare quan la meua germana era menuda. ment, els la cantaven mentre els gronxaven. La mare la va cantar quan recordàvem les Ara, la seva néta (la informant) també l’hi cançonetes de quan érem menuts. canta al seu nen, que té cinc mesos, quan li dóna el biberó o quan l’intenta adormir. Pel que fa a la lletra, podem observar que a la primera estrofa s’elogia el nen quan el

110 Comentari procedent de Massot (1998). 111 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. 112 Versió recollida en l’Arxiu de Folklore de la Univer- Informant: Josepa Carbó Doménech, de 59 anys, sitat Rovira i Virgili per la investigadora Esther Ho- mestressa i empresària, catalanoparlant, nascu- medes Bel. Informant: dona, 32 anys, mestra de mú- da i residient a Xert. Registre: [Son soneta, vine, sica, catalanoparlant, nascuda i resident a la Sénia. vine]. Data de recollida: 1-1-2017. Gènere: cançó Registre: AF600 [Lo xiquet és lo més guapo]. Data de bressol. de recollida: 8-5-2010. Gènere: cançó de bressol.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [77] miren a la llum, mentre que a la segona es- drí, que havia treballat a la construcció i trofa, quan el miren a les fosques, li diuen que feia la seua vida tranquil·lament. que és lleig. Aquesta estrofa tindria un to de Pel que fa a la lletra, s’ubica Ximo a la pe- broma. Quant a la forma, aquesta cançó de drera, a la Mola de Xert, i a partir d’aquest bressol està formada per dues estrofes on ri- punt comença el sentit eròtic de l’estrofa. men els versos parells: a la primera estrofa hi Quant a la forma, presenta tres versos te- ha rima assonant, mentre que a la segona hi trasíl·labs i el tercer pentasíl·lab, de mane- ha rima consonant. Són versos heptasíl·labs. ra que és probable que s’hi haja introduït alguna modificació. La rima és recurrent i 4.7.3. La cantarella consonant en el primer, segon i quart vers, La cantarella té versos de mètrica i rima irre- la qual cosa crea un efecte rítmic i musical. gulars. Solen estar relacionades amb el món infantil, però poden produir-se a l’interior de 4.7.3.2. La cantarella de joc114 grups de configuració diversa. Es diferencien Les cantarelles de joc acompanyen molts jocs fins a cinc tipus de cantarelles: de burla, de joc, que realitzen els infants entre ells com picar de de gresca, de capta i de màgia (Oriol: 2002). mans, amagar-se o saltar a corda (Oriol: 2002). A continuació, s’aporten un total d’onze 4.7.3.1. La cantarella de burla cantarelles de joc. Sembla que aquest subgè- Les cantarelles de burla es refereixen a una per- nere va despertar interès entre els folkloristes sona concreta, adult o infant, i acostumen a fer de la primera meitat del segle xx. N’hi ha al- al·lusió al seu ofici o al seu nom O( riol: 2002). gunes de rogle, altres de comptar, i altres que Aportem un exemple de cantarella de bur- combinen gestos i paraules. la recollida a Xert. Les quatre cantarelles de rogle són “Julivert verd” i “Un petit vailet”, recollides a Catí, “Xo- • Ximo a la Mola113 corrocotxoc”, trobada a Benassal, i “En bon dia Ximo, a la Mola, Sant Cristòfol”, arreplegada a Sant Mateu. té una pistola, acaça a les xiques, • Julivert verd115 en camisola. Julivert verd, madur, madur. Informació contextual i interpretació Aquesta cantarella de burla la vaig sentir 114 Al recull d’aquest treball es poden afegir altres conta- durant una temporada llarga a dos amics relles de joc, com ara la versió d’«Allà baix a l’era», que que vivien prop de casa de Ximo. Ximo, recull Barreda (1992) a Benassal; per saber-ne més so- conegut com a Motxales, era un home fa- bre altres versions, vegeu Monferrer (2004: 156, 163). 115 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. 113 Versió recollida per Josep Meseguer-Carbó a Xert. Informant: Del natural [a Catí]. Registre: Selecta Informant: el mateix col·lector. Registre: [Ximo a la dels materials recollits per la missió Just-Roma Mola]. Data de recollida: 27-4-2017. Gènere: canta- 1927, núm. 43 [Joc de xiquetes]. Data de recollida: rella de burla. 14-17 d’agost de 1927. Gènere: cantarella de joc.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [78] Josep Meseguer-Carbó La senyora Rosa, • Xocorrocotxoc119 que es gire de cul. Xocorrocotxoc, no em toques la pinta, Informació contextual i interpretació116 xocorrocotxoc, Catí. Quan totes estan girades, llavors es la pinta és de plata, donen culades. És joc de rogle. xocorrocotxoc, no em toques lo monyo • Un petit vailet117 i el monyo és d’or Un petit vailet que dematí s’aixeca Informació contextual i interpretació120 i se’n va a llaurar. Benassal. Joc de rogle. S’aixeca la jove i li fa l’esmorzar. • En bon dia sant Cristòfol121 Un topí de sopes En bon dia sant Cristòfol, i un tascó de pa, en bon dia se n’ha anat. una arengadeta Tris cap ací, per acabar-se el pa. tris cap allà, I allà baix a l’era a la volteta de la xiu-xiu, i una font (de) hi ha, a la volteta de la xiu-xiu. qui vol beure aigua s’ha d’agenollar Informació contextual i interpretació …………………… Sant Mateu. En dir “cap ací” i “cap allà” i en lo porró a la mà. “la volteta”, ho realitzen.

Informació contextual i interpretació118 També es registren a Benicarló i a Catí dues Catí. Joc de rogle. El verset penúltim, que versions d’una cantarella de comptar, que se està substituït per punts suspensius, no s’ha pogut trobar. 119 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Catalunya per Joan Just i Josep Roma. Informant: “Dictat pel senyor Salvador [a Benassal]”. Regis- tre: Selecta dels materials recollits per la missió Just-Roma 1927, núm. 61 [Joc de xiquetes]. Data de recollida: 22-24 d’agost de 1927. Gènere: cantarella 116 Comentari procedent de Massot (1998). de joc. 117 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de 120 Comentari procedent de Massot (1998). Catalunya per Joan Just i Josep Roma. Informant: 121 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Extreta del natural [a Catí]. Registre: Selecta dels Catalunya per Joan Just i Josep Roma. Informant: materials recollits per la missió Just-Roma 1927, “Dictada pels nens de l’escolania de Sant Mateu”. núm. 43 [Cançó de xiquetes (joc de rogle)]. Data de Registre: Selecta dels materials recollits per la mis- recollida: 14-17 d’agost de 1927. Gènere: cantarella sió Just-Roma 1927, núm. 48 [Joc de rogle]. Data de de joc. recollida: 18-22 d’agost de 1927. Gènere: cantarella 118 Comentari procedent de Massot (1998). de joc.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [79] li ha donat el nom de “Confitat roiget”, i a Un pintor i una pintora Sant Mateu es recull “Conillets a amagar”. que en pintaven sant Joan, que ixque a fora la més gran. • Confitat roiget122 Versió de Benicarló: Informació contextual i interpretació Ametleta [No hi ha informació contextual.] torraeta, vint-i-nou. • Conillets a amagar123 Lo cabell de fil, Conillets a amagar, trenta i mil. que la llebre va a caçar, Lo bou i la vaca de nit i de dia roseguen l’estaca. toca l’aimaria. Lo pare vicari Tris tras, s’ha trobat un reliquiari, Al presili pararàs. de que sí, de que no, Informació contextual i interpretació124 de Vicent lo guitarró. Sant Mateu. Un noi va cantant als que ju- Baix del pou hi ha una nina guen, que es posen afilerats, i va assenya- que porta el davantal de musselina, lant-los un per un, a cada síl·laba dels versos confitat roget anteriors, i al que li recau l’última síl·laba, dins un baület, aquell queda per “llebre” i ha de buscar els confitot roijot “conillets” que s’han d’amagar. El primer dins un baülot. que pot arreplegar queda per cantar. La taronja no va bé, pega-li-la al sabater. Tot seguit, tres mostres més de cantarella de joc, que en aquesta ocasió té la funció espe- Versió de Catí: Confitat roiget, dins un baület. 123 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Catalunya per Joan Just i Josep Roma. Informant: Confitot roijot, “Dictada pels nens de l’escolania de Sant Mateu.” dins un baülot. Registre: Selecta dels materials recollits per la mis- sió Just-Roma 1927, núm. 52 [Joc d’infants]. Data de recollida: 18-22 d’agost de 1927. Gènere: cantarella 122 Versions recollides en l’Obra del cançoner popular de joc. de Catalunya pels investigadors Joan Just i Josep 124 Comentari procedent de Massot (1998). Segons Roma. Informant: “Dictada també pels xiquets de recullen a Sant Mateu els investigadors, la canta- mossèn Aiza [a Benicarló]”. — “Presa del natural [a rella “Conillets a amagar” té la funció d’escollir qui Catí]”. Registre: Selecta dels materials recollits per paga. Però hem conegut una cançó d’idèntiques la missió Just-Roma 1927, núm. 19 i 45 [Joc d’in- característiques amb la funció de donar temps per fants (joc de comptar) — Joc de xiquetes]. Data de amagar-se als qui juguen (Xert). El text deia: “Coni- recollida: 25-26 de juliol de 1927 i 14-17 d’agost de llet amagat, / que la llebra ja ha passat / toca l’Ave 1927. Gènere: cantarella de joc. Maria, / de nit i de dia / ja val, ja val?”.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [80] Josep Meseguer-Carbó cífica de compaginar la cantarella amb els cubiletero, etc. moviments, per tant, es tractaria de peces que No tenim diners, millorarien la motricitat dels infants. cubiletero, etc. A cal ferrer ne fan, • Arragero, lorero125 cubiletero, etc. Arragero, lorero, En què los pagarem? m’han dit que no em sé fer el monyo, cubiletero, etc. aixina, aixina. La taula del nogal, Arragero, lorero, cubiletero, etc. m’han dit que no sé ballar, aixina, aixina. Informació contextual i interpretació Xert. Aquest joc el formen dos grups de Informació contextual i interpretació126 noies, que estan col·locades paral·lelament Xert. En dir “aixina” executen els moviments i alternen les estrofes. En cantar, avancen al·ludits. aquestes marcant el compàs amb els peus, fins a prop de l’altre grup, i cantant ire- • Els ponts estan romputs127 petint bé el vers reculen i queden a l’altre Els ponts estan romputs, cop al seu lloc. En acabat, les altres fan el cubiletero. mateix. Els ponts estan romputs, cubiletero real. • Bernat pega’t al cap128 Feu-los apanyar, Bernat, Bernat pega’t al cap, i en una pedra 125 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- fes-te un forat. talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. Informant: “Dictat per les germanes Sol i Alegria Informació contextual i interpretació Doménech [de Xert], de 12 a 13 anys respectiva- Aquesta cançó l’he après d’una amiga, nas- ment, que, acompanyades per d’altres nenes que va reunir Mn. Antoni [sic] Segarra, varen execu- cuda a Vinaròs l’any 1990, catalanoparlant. tar diversos números, que al successiu reproduïm Ella la va aprendre de la seua mare, de 51 [vegeu número 24]. Registre: Selecta dels materials anys, nascuda a Tortosa, també catalanopar- recollits per la missió Just-Roma 1927, núm. 22 [Joc de xiquetes]. Data de recollida: del 30 de juliol al 2 lant. La cançó s’acompanya d’un gest que d’agost de 1927. Gènere: cantarella de joc. 126 Comentari procedent de Massot (1998). 127 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- 128 Versió recollida en l’Arxiu de Folklore de la Uni- talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. versitat Rovira i Virgili per l’investigador Jesús Informant: “Dictat per les germanes Doménech [de Mingorance López. Informant: dona, 23 anys, mes- Xert].” Registre: Selecta dels materials recollits per tra de violí, catalanoparlant, nascuda i resident a la missió Just-Roma 1927, núm. 24 [Joc de xiquetes]. la Sénia. Registre: AF11213 [Bernat, pega’t al cap]. Data de recollida: del 30 de juliol al 2 d’agost de Data de recollida: 1-1-2014. Gènere: cantarella de 1927. Gènere: cantarella de joc. joc gestual.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [81] es fa amb les mans, com si et peguessis amb Sa mare la quirde una pedra al cap seguint el ritme de la cançó. i son pare no ho vol. La informant explica que es fa servir amb els nens petits perquè aprenguin a fer gestos i Informació contextual i interpretació131 treballar la motricitat i el seguiment de rit- [No hi ha informació contextual.] mes. Aquest tipus de cançonetes també serveixen sovint per a fer burla de persones amb L’hivern, amb la pluja i especialment la neu, es el mateix nom, tot i que la informant m’ha converteixen en elements nous i que provoquen explicat que ella no la coneix amb aquest ús. una sorpresa en l’infant. Un exemple de cante- rella en aquest sentit és “Pastoret, d’on vens?”. 4.7.3.3. La cantarella de gresca129 Les cantarelles de gresca poden estar relacio- • Pastoret, d’on vens?132 nades amb la construcció de joguines, amb la —Pastoret, d’on vens? celebració de diades, etc. També poden ser de —De la muntanya, de la muntanya. tema meteorològic i referir-se a fenòmens que els infants observen amb curiositat i expecta- ció, com l’aparició de l’arc de Sant Martí, o el 131 La funció d’aquesta cantarella no queda especificada fet sorprenent que es produeix quan plou i fa pels investigadors que la recullen, que només indiquen que és una “cançó de xiquets”. Ara bé, independent- sol (Oriol: 2002). ment de la funció, en aquesta versió és la mare qui “la La lluna resulta als ulls dels infants un ele- quirde” i és el pare qui “no ho vol”, de manera que s’ha ment curiós i màgic. Una mostra de cantarella alterat l’ordre de la versió més generalitzada. A conti- nuació, seguirem el raonament d’Eugeni S. Reig (2015), al voltant de la lluna és “La lluna, la pruna”. que proposa una interpretació de la versió més estesa. En primer lloc, entén que el mot pruna ha substituït bru- • La lluna, la pruna130 na perquè ha deixat de ser una paraula motivada, però La lluna, la pruna, el fet d’haver sentit una versió amb l’adjectiu bruna a les Illes justificaria que es tracta de la versió originària. vestida de dol. En segon lloc, si la lluna és bruna, s’està referint a la lluna nova, astronòmicament el noviluni. Pel que fa al pare i a la mare, s’entén que és una referència metafò- 129 Al recull d’aquest treball es poden afegir algunes rica al Sol i a la Terra. El Sol, segons Reig, “la quirde” altres contarelles de gresca, com ara la versió de perquè vol il·luminar la Lluna, vol que entre en fase de «Caragol, caragol», que recull Climent (1982: 53), lluna creixent per arribar a lluna plena i que siga el sol localitzant-la genèricament al Maestrat; per sa- qui domina. En canvi, la Terra prefereix continuar pro- ber-ne més sobre altres versions, vegeu Monferrer jectant l’ombra sobre la cara de la Lluna i que continue (2004: 156, 163). També n’és un exemple el «Ro- fosca. Siga, com siga, la interpretació s’hauria d’alterar manç de la fira d’Atzeneta o Xiques, a la fira!», que perquè en la versió de Benassal no és el Sol qui crida ni recull Escrig (1982); citem a partir de Monferrer la Lluna qui no vol sinó exactament al contrari. (2004: 177-178, 233). 132 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- 130 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- talunya per Joan Just i Josep Roma. Informant: “Dic- talunya per Joan Just i Josep Roma. Informant: “Dic- tada per la mainada de l’escola del Sr. Salvador [a tada pel Sr. Salvador [a Benassal]. Registre: Selec- Benassal].” Registre: Selecta dels materials recollits ta dels materials recollits per la missió Just-Roma per la missió Just-Roma 1927, núm. 57 [Cançó de 1927, núm. 56 [Cançó de xiquets]. Data de recollida: nens]. Data de recollida: 22-24 d’agost de 1927. Gè- 22-24 d’agost de 1927. Gènere: cantarella de joc. nere: cantarella de joc.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [82] Josep Meseguer-Carbó —Pastoret, d’on vens? en a la fresca a l’estiu a fer petar la xerrada —De la muntanya, de vore el temps. amb els veïns del carrer. No obstant això, —Quin temps fa? ella i algunes amigues sempre la cantaven a —Plou i neva, neva, neva. una cosina seva. Era filla única i tenia molts —Quin temps fa? diners, i per això els seus pares estaven —Plou i neva i nevarà. molt pendents d’ella i tenia tot el que volia. La informant i les seves amigues sempre li Informació contextual i interpretació cantaven moltes cançons, a la seva cosina; [No hi ha informació contextual.] però, quan li cantaven aquesta, es posava a plorar. Llavors, baixava la seva mare i els La primavera, amb la festa mòbil de Pasqua, preguntava què li havien fet a la seva filla motiva també cantarelles, com ara “Dolores i elles li deien que no res, que simplement pinta les mones”. cantaven. Pel que fa a la lletra, està situada a Set- • Dolores pinta les mones133 mana Santa, ja que és quan es fan les mo- Dolores pinta les mones, nes de Pasqua (un dolç típic de les terres sa mare les porta al forn, catalanes i de certes zones de Múrcia que i son pare quan se les minja, simbolitza la Quaresma). És típic pels po- diu: “Dolores, que bones són”. bles de la zona del Montsià, Baix Ebre, comarques de Castelló, Franja de Ponent… Informació contextual i interpretació pintar-les abans de portar-les al forn; és a La informant em va explicar que aquesta dir, posar ou batut per damunt per tal que cançó sempre l’hi cantava la seva àvia, que quedin més brillants i tinguin un bon color. és natural de Xert, però que viu a Ulldeco- Així doncs, aquesta cançó posa de manifest na des de fa molts anys. L’hi cantava molt la tradició que hi ha per aquests pobles de a sovint, a qualsevol moment del dia, quan fer mones de Pasqua a casa, pintar-les amb era petita i baixava a Ulldecona a veure-la. ou, portar-les al forn i menjar-se-les amb la L’àvia de la informant em va comentar família (normalment, es mengen el Dilluns que és una cançó que sempre havia sentit de Pasqua al camp amb tota la família). pel poble de Xert, on va passar la infància. Aquesta tradició actualment s’ha perdut, ja La solien cantar les dones a qualsevol mo- que ara la majoria de gent les compra di- ment, però sobretot la cantaven quan sorti- rectament als forns. Quant a l’estructura, és una cançó de quatre versos on hi ha rima assonant als versos parells. Els versos són 133 Versió recollida en l’Arxiu de Folklore de la Uni- heptasíl·labs i octosíl·labs. versitat Rovira i Virgili per la investigadora Esther Homedes Bel. Informant: dona, 32 anys, mestra de L’estiu és el moment en què el carrer el pre- música, catalanoparlant, nascuda i resident a la Sénia. Registre:. AF604 [Dolores pinta les mones]. nen els infants per passejar i per cantar. Un Data de recollida: 8-5-2010. Gènere: cantarella de exemple és la cantarella “El sereno s’ha per- gresca.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [83] dut”, que combina la cantada i la passejada • Jo sé una cançó de fil i cotó136 amb un meló que duu una vela dins. Jo sé una cançó de fil i cotó; • El sereno s’ha perdut134 me minjo la figa El sereno s’ha perdut i tiro el peçó. a la font de la Salut. Una dona l’ha trobat, Ah, mossos, ah, mossos, amagat dins d’un forat. me faig un gipó Sereno… Las once y media. de pell de borrego i de pell de bacó. El sereno i la serena se n’anaven a pescar, Informació contextual i interpretació137 agafaven una anguila Sant Mateu. i se la feien pa sopar. Sereno, las doce y media. El carrer és l’espai on algunes d’aquestes cantarelles prenen vida. Podria ser el cas de “El Informació contextual i interpretació135 tio Pep” o de “Mussol”. Aquesta darrera re- Vinaròs. Joc molt corrent. La mainada, quan clama la presència d’almenys quatre perso- es fa fosc, van pels carrers amb una espelma nes, per tant, també el col·lectiu és necessari encesa dins d’un meló buit i amb dibuixos per muntar la gresca. com tatuatges a la closca, i van cantant la cançó. • El tio Pep se’n va a Muro138 Pres de la quitxalla, que totes les nits, mi- El tio Pep se’n va a Muro, llor dit, quan es fa fosc després de sopar i a tio Pep (bis). l’estiu, van pels carrers cantant i fent la ceri- De Muro, què en portarà? mònia. Sempre són els més petits els qui hi intervenen.

136 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de A l’estiu vénen les figues també, però podrien Catalunya per Joan Just i Josep Roma. Informant: ser seques, de manera que la situació contex- “Dictada pels nens de l’escolania parroquial de tual s’ampliaria a tot l’any. Sant Mateu.” Registre: Selecta dels materials recollits per la missió Just-Roma 1927, núm. 47 [Cançó de xiquets]. Data de recollida: 18-22 de setembre de 1927. Gènere: cantarella de gresca. 137 Comentari procedent de Massot (1998). 134 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- 138 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de talunya per Joan Just i Josep Roma. Informant: “La Catalunya per Joan Just i Josep Roma. Informant: quitxalla [a Vinaròs]”. Registre: Selecta dels mate- Dictada per Sr. Matias Santos [a Vinaròs]”. Regis- rials recollits per la missió Just-Roma 1927, núm. 6 tre: Selecta dels materials recollits per la missió [Joc d’infants]. Data de recollida: 19-25 d’agost de Just-Roma 1927, núm. 12 [El tio Pep]. Data de re- 1927. Gènere: cantarella de gresca. collida: 19-25 d’agost de 1927. Gènere: cantarella de 135 Comentari procedent de Massot (1998). gresca.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [84] Josep Meseguer-Carbó tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep. • La puça matinera142 Una tartana i un burro, Puça matinera tio Pep, lleva’t dematí, pa anar-mo’n a passejar, toca les campanes tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep. per a Sant Martí.

Informació contextual i interpretació139 Informació contextual i interpretació143 Vinaròs. Cançó de carrer. És molt conegu- El costum d’ara i de temps immemorial és fer- da aquesta tonada. li gran festa [a Sant Martí], tocar-li les campanes de nit, guanyar el jubileu i fer-se tots be- • El mussol140 renar de pataca fregida, cansalada, botifarres i El mussol no pot cantar carn. Els xiquets solen cantar este cant. si no són quatre. Ni quatre, ni tres, ni dos, Sant Nicolau arriba al desembre i és una data ni una tan sols. molt important per als xiquets.144 És, com vam Ara sí que cantarà el mussol, subtitular en Meseguer-Carbó (2013), l’inici del el mussol. cicle d’hivern i també un dels rituals de pas per als infants que adopten rols adults. Ací s’apor- Informació contextual i interpretació141 ten quatre peces preses de l’Obra del cançoner Vinaròs. Altra melodia ben bonica i que tam- popular de Catalunya i de l’ArxiuFolk de la Uni- poc l’acompanya la lletra. versitat Rovira i Virgili de Tarragona, que testi- monien cantarelles en tres localitats del Maes- Sant Martí arriba al mes de novembre i, quan trat. No obstant això, les cantarelles s’estenen és una festa tan assenyada com a Catí, sorgei- al llarg de tots els pobles del Maestrat.145 xen cantarelles al seu entorn, com ara la de “La puça Matinera”.

142 Versió recollida en el Vocabulari de Catí per mossèn Joan Puig. Informant: el mateix mossèn coneix la cantarella. Registre: [La puça matinera] Puig (2012: 83). Data de recollida: finals del segle xix. Gènere: cantarella de gresca. 143 Comentari procedent de Puig (2012: 83). 139 Comentari procedent de Massot (1998). 144 Per a una visió general de les festes dels infants, i 140 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de especialment de la de Santa Caterina i de Sant Ni- Catalunya per Joan Just i Josep Roma. Informant: colau, vegeu Monferrer (2009: 225-274). “Dictada per la família Santos [a Vinaròs]”. Re- 145 Vegeu el treball de Barreda (1989b), com a punt de gistre: Selecta dels materials recollits per la missió partida de la recuperació actual de la festa del Gall Just-Roma 1927, núm. 11 [El Mussol]. Data de reco- Gallet. I vegeu Meseguer-Carbó (2013) per a una llida: 19-25 d’agost de 1927. Gènere: cantarella de visió de conjunt de les cantarelles de gresca a la co- gresca. marca del Maestrat al voltant de la festa de Santa 141 Comentari procedent de Massot (1998). Caterina i de Sant Nicolau.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [85] • Les catalinetes146 a matar corders, Los micolavets que veniu de Roma mos tenen envegeta de portar la corona, perquè no els donem cervelloní, cervellona, un trosset de primeta. l’olla del mestre bullirà. La gallina que encontramos, Catalineta, baixa, manda el rei que la matamos. que ja mo n’anem; (Variant:) si no baixes prompte, Pal gloriós sant Nicolau, et deixarem. panses o figues o allò que vulgau. Los micolavets estan esperant Informació contextual i interpretació149 de la nostra prima, Benassal. Cants dels nicolauets. i no en tastaran. • Sant Nicolau150 Informació contextual i interpretació147 Sant Nicolau, Colau bendito, Vinaròs. Dictada per la Sra. de Santos. confesor de Jesucristo, este pavo que han comprat • Gall gallet148 mos ha costat molts diners, Gall gallet, un dineret, i el portem penjat al palo gall gallot, un dinerot. passejant-lo pels carrers. Als corrals dels flares, I endesprés de passejar-lo mos menjarem la nostra brema, que mos ha posat la mare, 146 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Cata- omplint la cistella plena. lunya per Joan Just i Josep Roma. Informant: “Dona, Sra. de Santos, muller del farmacèutic, catalanoparlant, nascuda i resident a Vinaròs. Registre: Selecta Informació contextual i interpretació151 dels materials recollits per la missió Just-Roma 1927, Benassal. Cants dels nicolauets. núm. 9 [Les catalinetes]. Data de recollida: 19-25 d’agost de 1927. Gènere: cantarella de gresca. 147 Comentari procedent de Massot (1998). 148 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. Informant: “Dictada pels xiquets de l’escola del Sr. 149 Comentari procedent de Massot (1998). D. Carles Salvador, Mestre nacional [a Benassal], jove de 35 anys, poeta imitador de Carner i partidari de 150 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- Catalunya tal com la voldria La Publicitat.” Registre: talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. Selecta dels materials recollits per la missió Just-Ro- Informant: “Dictada pel Sr. Salvador.” Registre: Se- ma 1927, núm. 54 [Sant Nicolau]. Data de recollida: lecta dels materials recollits per la missió Just-Ro- 22-24 d’agost de 1927. Gènere: cantarella de gresca. ma 1927, núm. 55 [Sant Nicolau]. Data de recollida: Vegeu la versió actual en línia a: . 151 Comentari procedent de Massot (1998).

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [86] Josep Meseguer-Carbó • Los nicolavets152 El dia abans a la vesprada, els xiquets Los micolavets van a prendre xocolate i mentre van pel car- mos tenen envegeta rer canten aquesta cançó, cadascú la seua. perquè no els donem En aquest cas la informant s’ha confós i un trosset de la primeta. ha dit “micolavetes” en lloc de “catalinetes” que seria la forma amb què es deno- Les micolavetes minaria les xiques aquest dia. Els noms de mos tenen envegeta “cresteta” i “primeta” vindrien de la pasta perquè no els donem que reben els infants aquell dia. trosset de la cresteta. Ens trobem davant d’una cantarella de gresca perquè es canta només durant aques- Informació contextual i interpretació ta festa. Aquesta cançó es canta a Xert (Baix Maes- La informant va aprendre aquesta canta- trat) per la festa de Santa Caterina i Sant rella quan era menuda i anava a l’escola del Nicolau. Aquesta festa es celebra a finals poble. És una cantarella que la sap qualsevol de novembre i és un dia molt festiu per als xiquet o xiqueta que ha anat a l’escola a Xert xiquets i les xiquetes de l’escola. ja que es canta aquest dia tan esperat pels La celebració es fa en divendres i els infants. xiquets i les xiquetes porten la imatge de santa Caterina (les xiquetes) i la de sant Nadal aplega també cantarelles diverses que Nicolau (els xiquets) a l’església. Van can- tenen en els infants una part important del tant la cançó, cadascú en honor al seu pa- seu públic.153 A continuació, s’aporten dos tró, fins arribar a l’església. Després de mostres: “Debaix d’una penyeta”, recollida a la missa les xiquetes trenquen les olles i Catí”, i dos versions de “La nit de matines”, es queden amb regals, mentre que els xi- una recollida a Sant Mateu i l’altra a Catí. quets, amb espases de fusta i amb els ulls embenats, tallen el coll a un gall de cartró i • Debaix d’una penyeta (1)154 aquell que ho aconsegueix, s’enduu a casa Debaix d’una penyeta un gall de veritat. Després van a les cases ja naix lo Jesuset, de familiars i coneguts i se’ls dóna la pasta típica: per als xics amb forma de cresta de 153 Per a una visió més general de la participació infan- gall i per a les xiques rodona (el “gall” i la til en les festes de Nadal, vegeu Monferrer (2009). “prima”). 154 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. Informant: “Dictada per Mn. Pepet Prats i la seva germana [a Catí]”. Registre: Selecta dels materials 152 Versió recollida en l’Arxiu de Folklore de la Uni- recollits per la missió Just-Roma 1927, núm. 42 [Na- versitat Rovira i Virgili per la investigadora Rocio dal]. Data de recollida: 14-17 de setembre de 1927. Sanz Beltran. Informant: dona, 27 anys, química, Gènere: cantarella de gresca. catalanoparlant, nascuda i resident a Xert. Regis- Es recullen versions d’aquesta peça a Albocàsser tre: AF789 [Los nicolavets]. Data de recollida: 29-5- (Melià, 1981: 79-81) i a Sant Mateu (Pardo i Jesús-María, 2010. Gènere: cantarella de gresca. 1998: 210-212, recollida pel musicòleg López Chávarri).

Empelt • Núm. 1 - 2018 [87] nuguet, nuguet, Ja es trau la trompeteta d’una galant donzella, el pastor del sarronet, tot tremolant de fred, Tonet, Tonet, nuguet, nuguet, tocant la xaquereta, tot tremolant de fred. tocant-se els tatonets, Tonet, Tonet, Allà dalt fan gran festa, tocant-se els tatonets. allà dalt en lo cel, Miquel, Miquel. Informació contextual i interpretació Ja baixen los exèrcits [No hi ha informació contextual.] a adorar al Rei dels cels, Miquel, Miquel, • La nit de matines a adorar al Rei dels cels. Versió de Sant Mateu:155 La nit de matines, Cabretes i ovelletes la nit de Nadal, los pastors van munyint, va nàixer un xiquet xorrit, xorrit, detràs del portal. per a fer-li sopetes an este infant petit, Sa mare li die: xorrit, xorrit, —Xiquet, vols mamar? an este infant petit. —No, sinyora mare, que és nit de cantar. Davant de l’infant s’hi postren Melxor i Baltassar, Versió de Catí:156 Gaspar, Gaspar. La nit de Matines I el goig que no els deixa vore la nit de Nadal sinó orar i plorar, el bon Jesuset Gaspar, Gaspar, estava al portal. sinó orar i plorar.

Sant Josep que n’estava 155 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- allí tot amagat, talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. Informant: “Dictada pels nens de l’escolania parro- cric-crac, cric-crac, quial de Sant Mateu.” Registre: Selecta dels material vore que tots ballaven, als recollits per la missió Just-Roma 1927, núm. 49 ell també s’hi ha posat, [Nadal]. Data de recollida: 18-22 d’agost de 1927. cric-crac, cric-crac, Gènere: cantarella de gresca. ell també s’hi ha posat. 156 Versió recollida en el Vocabulari de Catí per mossèn Joan Puig. Informant: el mateix mossèn. Registre: [La nit de Matines (versió de Catí)]. Data de recollida: darrera dècada del segle xix i primer quart del segle xx.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [88] Josep Meseguer-Carbó La mare li dia: i si no me la dónes, —Fill meu, vols mamar? una garrotà! I ell li responia: —Mare, no senyora, Informació contextual i interpretació159 que és nit de cantar.” […] Algú diu a la criatura que recite aquell verset que sap de cor i que li dóna mostrat Informació contextual i interpretació157 per l’agüela o la mare o la germaneta major, Nota històrica: les festes de Nadal són de verset antic d’anys que ja recitaren els vells les més populars i alegres del món cristià, del poble en semblants diades. [cantarella] prenent part en elles tota classe de gent i I acaba la inquisició amb una riallada o procurant passar-les cada u en sa pròpia ab un plor esgarrat, i l’infant rep el regal casa i família, segons la dita antiga “A Na- del Rei. […] da[l] cada ovella a son corral”. La nit de la vespra els xics i xiques mouen gran alga- I, per últim, s’afegeix una cantarella que no ravia jugant pels carrers fins que toquen a està circumscrita al món infantil. És igual- Maitines i la Missa del Gall, assistint molta ment una cantarella de gresca però el col·lec- gent a la funció religiosa. I canten [la lletra tiu és adult, concretament un grup de festa i aportada]. que beu alcohol. Després de la funció els jóvens [solen] fer alguna xocolatada o xulles abans • Tira-li la clau, tira-li160 d’anar-se’n a dormir. Tira-li la clau, tira-l’hi, Els Reis són una diada important per a l’ima- no li facis mal, ginari col·lectiu, especialment per als infants, baixa a obrir. i al seu voltant també s’apleguen cantarelles, com ara “Senyor rei Xerolí”, recollida a Be- De l’olivera nassal per Carles Salvador. la borratxera. Qui té la culpa? • Senyor rei Xerolí158 La borratxera. Senyor rei Xerolí, senyor rei Xerolà, si em dónes la cistella 159 El comentari prové de Salvador (2010: 14). jo te besaré la mà; 160 Versió recollida en l’Obra del cançoner popular de Ca- talunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. Informant: “Endemés del barber Just Feliu, de 25 157 El comentari prové de Puig (2012: 28-30). anys, van col·laborar els següents: Guillem Lecha, 158 Versió recollida en Les festes de Benassal pel mestre de 60 anys, pagès, i Antoni Fabregat, pagès, de 32 Carles Salvador. Informant: la mateixa gent del po- anys.” Registre: Selecta dels materials recollits per ble. Registre: [Senyor rei Xerolí]. Data de recollida: la missió Just-Roma 1927, núm. 64 [Cançó de taver- entre la dècada dels anys vint i la dels quaranta del na]. Data de recollida: 22-24 d’agost de 1927. Gène- segle xx. re: cantarella de gresca.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [89] Informació contextual i interpretació161 de la festa de Sant Nicolau, el dijous a la Benassal. Cançons de taverna. vesprada quan s’anuncia la festa, i també es canta el dia de la festa, especialment 4.7.3.4. La cantarella de capta després de la capta de Sant Nicolau. Les cantarelles de capta s’interpreten amb motiu de les celebracions de determinades dia- La mateixa capta de Sant Nicolau a Catí des del calendari litúrgic anyal: el dijous gras, s’acompanya a finals del segle xix d’una can- la Quaresma o Sant Nicolau (Oriol: 2002). tarella en castellà estesa també per tot el Ma- Les cantarelles de capta en el cas del Ma- estrat que, en aquest cas, només té un vers estrat s’han localitzat prop de Nadal, amb la final en valencià. capta de Sant Nicolau, i prop de Pasqua, amb la capta dels escolanets al llarg de la Setmana • San Nicolás, santo bendito163 Santa. San Nicolás, santo bendito L’única cantarella de capta que explicita la confesor de Jesucristo mateixa captada es testimonia en les celebra- la gallina que encontremos cions de Sant Nicolau del Maestrat, concreta- manda el rey que la matemos. ment es localitza amb vitalitat i ús a Xert, en Sirve allí, sirve allà, desús a Traiguera i a través de la documenta- la mare velleta baixarà. ció a Benicarló. Informació contextual i interpretació164 • Dones, tiren figues162 De xiquet, quan nosatros hi anàvem, recor- Dones, tiren figues, dem molt bé que assistíem a missa, acap- que ja ve Nadal, tàvem en grans canastes per les cases del una llimosneta poble cantant a tota força el cant. pa Sant Micolau. Després d’acaptar anàvem al carrer Ma- jor. Allí els més grandets ab els ulls tapats Informació contextual i interpretació eren els qui ab un sabre procuraven ende- La versió benicarlanda d’aquesta cançó es vinar i pegar al pollastre reublert enterra. documenta en el fons Olmos, en el núm. Alguns anys el consell ens pagava una 116, sense més informació. La versió trai- caldera d’arròs en carn, i de vesprada ens guerina, que comença amb un “xiques” en menjàvem a la plaça de Santa Anna les lloc de “dones”, no s’utilitzava en cap cap- billotes, figues, ameles, nous, penjolls de ta. I la versió xertolina es canta el dia abans raïms que havien acaptats al dematí en mig

161 Comentari procedent de Massot (1998). 163 Versió recollida en el Vocabulari de Catí per mos- 162 Se cita a partir de Meseguer-Carbó (2013). La sèn Joan Puig. Informant: el mateix mossèn explica versió de Xert és pròpia. La versió de Traiguera la seua experiència. Registre: Puig (2012: 85) [San fou facilitada per Maria Llatzer Rodríguez. I la Nicolás, santo bendito]. Data de recollida: darrera versió de Benicarló figura en el fons Olmos amb dècada del segle xix. Gènere: cantarella de capta. el núm. 116. 164 Comentari procedent de Puig (2012: 85).

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [90] Josep Meseguer-Carbó d’una gran saragata i jugant a tota classe masovers com agraïment li donaven algu- de jocs. nes parelles d’ous. Els diners que arreple- gaven al fer la solispassa pel poble eren per La capta de les vespres de Pasqua va desapa- a pagar la sal i sego, pagar els coterets i dis- rèixer després de la Guerra Civil Espanyola tribuir el remanent als xiquets que l’acom- i especialment a partir del Concili Vaticà II, panyaven. però estava lligada al costum de la solispassa, i convertia el rector i els escolans en el grup de Carles Salvador també recull el costum a Be- recaptació. Atesa la desaparició del costum i nassal per al Dissabte de Glòria. A més, en el desús de les cantarelles, se citaran els tex- aquest cas es recullen cantarelles que, tot i tos que deixaren escrits els intel·lectuals per a que no ser estrictament de capta, sí que aju- localitats del Maestrat, com ara mossèn Joan den a crear un ambient propici a la recollida Puig a principis del segle xx, el musicòleg i de productes frescos per al capellà i per als folklorista Joan Just i Josep Roma el 1927, o el escolans. Segons se’ns explica en Les festes de mestre Carles Salvador el 1952.165 Benassal,167 a partir de les deu del matí repi- A partir de les impressions de la darrera caven les campanes, els ferrers picaven els dècada del segle xix i el primer quart del se- malls damunt de les encluses i algun caçador gle xx, mossèn Joan Puig explica el costum de disparava algun tret. A continuació, per no Dimecres Sant en el Vocabulari a Catí:166 desvirtuar el text del mestre de Benassal, se cita literalment el seu relat: […] el cert és que de xiquets hem vist el costum d’anar el capellà tirant segó pas- I els xics, amb les macetes, reunits al pati tat ab aigua salada a la porta de les cases de l’església, començaven a recórrer el po- acompanyat de la turbamolta de xiquets ab ble. I què feien? El més important era fer masoles de fusta que picaven contra terra enrabiar la gent. Crits i càntics i colps a les i fent un ruïdo no gens armònic el dia del portes. No tots havien pogut haure maça. I Dimecres Sant. els qui no l’havien poguda haure, portaven Avui mateix el capellà els tres primers una buscalla o un mànec d’aixada. dies de Semana Santa o després de Pasqua Ferrero, eixia en cavalcadura acompanyat de l’esco- que m’acuesto en m’agüelo. là visitant els masos i beneint pa per a les Trebajando los dos, persones i segó i sal per als animals, i els farem botifarres de ventre de gos. La cançoneta bilingüe anunciadora del 165 Per saber-ne més sobre la festa de la solispas- terrabastall, feia eixir la gent al carrer per- sa, vegeu Monferrer (2009) i sobretot l’estudi de què no feren malbé les portes. Homes amb Monferrer (1995), que compta amb vint-i-cinc informants, cinc dels quals del Maestrat (Albocàs- bastons i corretges, dones amb graneres ser, Alcalà de Xivert, Benassal, Culla i la Torre d’en Besora). 166 Vegeu Puig (2012: 42). 167 Vegeu Salvador (2010: 61).

Empelt • Núm. 1 - 2018 [91] i povals d’aigua, esperaven la pàssia que els ous al ponedor… s’enfolgaria de picar les portes tancades i bastonades al sinyor retor!168 abandonades: També bastonegen les portes; però amb Porta oberta, educació, amb una certa delicadesa, amb bona coberta; miraments, amb una finor i una tendresa porta tancà, impròpies de l’edat i de la diada. I és que bona maçà. la presència del sacerdot i la religiositat de […] I mentrestant, eixia de la parròquia l’acte aturen els impulsos i frenesí de la el capellà, amb el salpasser a la mà, a fer menudalla. la sapassa —la “solispassa”, que diuen En girar el cantó, encara s’oirà el càntic ací—, la cerimònia d’anar un sacerdot infantil que seguix la salpassa: per les cases aspergint-hi aigua beneita Ous, ous al cabestre… i sal, seguit de dos escolanets i d’alguns Bastonades al sinyor mestre! infants, bellugadissos i alegres, cantadors i bel·licosos, però més ben criats i creguts En les missions de l’Obra del cançoner popular que els de les colles de monyicots turbu- de Catalunya també es registren cantarelles lli- lents anteriors. gades a la solispassa i, per tant, a la capta, la Aquest que segueixen la salpassa, por- qual es fa explícita quan clamen allò d’“ous, ten matraques i bastons, piquen les portes, truita i pa”. No obstant això, les cançons s’en- però no amb la maligna intenció de fer-les trelliguen i sembla que la cançó de la solispas- saltar a estelles, de vore-les fetes ascles a sa es combina amb la de “Toni, toni, més vell força d’abatollar-les violentament. Són els que l’oli”. En qualsevol cas, atent a les indica- més bons xics i canten infantilismes tals cions dels mateixos investigadors, reconstru- com: ïm la cantarella completa, en la versió de Xert Angelets del cel, i en la de Sant Mateu, tot i que aquesta última què farem a Pasqua? no té cap mena de vincle amb la capta ni amb Ous i caragols la festa de les vespres de Pasqua. i fulletes de carrasca. El capellà, revestit de roquet, es detura a cada porta. Els veïns han baixat a l’entrada i s’agenollen en terra. Amb el salpàs asper- 168 Aquesta mateixa cantarella es registra en l’Obra gix, i un escolanet allarga un cistell on el del cançoner popular de Catalunya pels investiga- cap de casa deixa un parell d’ous, o potser dors Joan Just i Josep Roma. Informants: “Dic- tada pel Sr. Salvador i mossèn Garcia Girona [a més d’un parell, segons la voluntat o les Benassal]. El poeta de Castelló és mossèn Xoxim possibilitats de la casa. (Joaquim) i té molta afició a les coses populars. Al carrer canten els xics: És fill de Benassal i resideix a Oriola, a on ocupa Ous, ous, una càtedra en el Seminari. És ja de bastant edat.” Registre: Selecta de materials recollits per la mis- bona Pasqua i bon dijous. sió Just-Roma 1927, núm. 58 [Solispassa], pàg. 74. La gallina a l’olla, Data de recollida: 22-24 d’agost de 1927. Gènere: cantarella de capta.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [92] Josep Meseguer-Carbó • Toni, Toni, més vell que l’oli169 Les cames tortes Versió de Xert: com a bajoques, Toni, Toni, com a samugues més vell que l’oli, de garbejar. que a la vellesa se’n vol casar. Informació contextual i interpretació170 Tres palometes Xert. En començar “Toni, Toni” executen una i un Palomar, cançó que més endavant reproduïm, i en ser salten i brinquen als “Angelets” forma part de la solispassa al peu de l’altar. que mencionem als números que també re- Angelets del cel, produïm més endavant [vegeu el número que mingeu a Pasqua 25]. Ells l’executen en una sola cançó.171 ous i caragols Sant Mateu. Dictada pels mateixos nens i fulles de carrasca, [escolanets]. casca, casca. El dijous de matí, 4.8. Els gèneres etnopoètics no orals bona rosca per a mi; el dijous de vespra, La societat actual, industrialitzada, alfabe- bona rosca en cansalà, titzada en un percentatge alt, globalitzada i ben revoltillà. amb potents mitjans de comunicació, realit- Ous truita i pa, za part de les produccions etnopoètiques de bastonades a l’escolà. manera gràfica. Els suports condicionen les Ous al ponedor, característiques dels missatges etnopoètics i bastonades al rector. permeten distingir tres subgèneres: el folklore de fotocòpia, l’epistolografia, la dedicatò- Versió de Sant Mateu: ria, el grafit i el folklore on line (Oriol: 2002). Toni, Toni, més vell que l’oli, 4.8.1. El folklore de fotocòpia que a la vellesa El folklore de fotocòpia és un tipus de produc- se vol casar. ció etnopoètica que es transmet en els centres d’ensenyament, en empreses o oficines on hi ha fotocopiadora o fax com a eines de treball 169 Versions recollides en l’Obra del cançoner popular i que reacciona davant dels problemes i de les de Catalunya pels investigadors Joan Just i Josep Roma. Informants: 1) “Dictat pels escolanets de contrarietats que deriven del treball quotidià. la parròquia reunits pel senyor rector, Mn. Antoni [Miquel, sic] Segarra [a Xert]”; i 2 “Dictada pels escolanets de Sant Mateu”. Registre: Selecta dels materials recollits per la missió Just-Roma 1927, núm. 170 Comentari procedent de Massot (1998). 22 i 51 [Cançó de nois] i [Cançó de carrer]. Data 171 L’entrada 25 [Solispassa] s’ha incorporat a la canta- de recollida: del 30 de juliol al 2 d’agost de 1927, i rella de Xert, d’acord amb aquestes indicacions dels 18-22 d’agost de 1927. Gènere: cantarella de capta. investigadors.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [93] De manera senzilla i econòmica el missatge es que no la coneguis). Hauria de ser un text/ pot estendre ràpidament mitjançant una foto- vers/cita preferit que t’hagi afectat d’algu- còpia (Oriol: 2002). na manera. No t’ho pensis gaire. Aquest subgènere a hores d’ara possible- 1. [email protected] ment ha estat substituït plenament pel folk- 2. [email protected] lore on line, especialment les aplicacions de Després d’enviar el poema/vers/cita etc. Facebook o de Whatsapp fan les funcions de a la persona en la posició 1, i només a aque- fotocòpia. lla persona, copia aquesta carta en un nou mail. Mou el meu nom a la posició 1 i posa 4.8.2. L’epistolografia el teu a la posició 2. Només el meu nom i el L’epistolografia inclou les cadenes de cartes. teu han de mostrar-se en el nou mail. Algunes d’aquestes cadenes de cartes alerten Envia-ho a 20 persones en còpia oculta. el receptor que si no envia una còpia de la carta Si no creus que puguis fer això en 5 dies, que ha rebut a un nombre determinat de per- digues-ho perquè sigui just per a aquelles sones pot ser víctima d’una desgràcia, mentre persones que hi participen. És divertit veu- que si ho fa serà afavorit per la sort. La vigència re per on vénen. La gent poques vegades d’aquestes cadenes de cartes pot interpretar-se desisteix perquè… tots necessitem petits com una manera de donar resposta a la inse- plaers. La volta és ràpida, ja que només hi guretat i a la por de determinada gent davant ha dos noms a la llista, i tu només has de la possibilitat de sofrir un entrebanc o de patir fer-ho una sola vegada. una desgràcia en el moment menys esperat. Alhora, aquestes cartes també donen cabuda a Informació contextual i interpretació la possibilitat contrària, és a dir, fan que la gent Aquesta cadena m’ha arribat per correu mantinga la il·lusió de poder percebre, en qual- electrònic. Les dues persones que figuraven sevol moment, una bona notícia o bé de tindre com a iniciadores són dues persones des- un cop de sort (Oriol: 2002). tacades del món de la cultura a la comarca L’exemple que s’aporta és una mostra del Maestrat. Es tracta d’una cadena que d’aquest darrer tipus perquè pretén, com pretén crear una sinergia positiva al voltant s’explicita, donar un petit plaer amb la poesia. de la poesia, de les lletres que en algun moment han influït i que considerem nostres • Intercanvi poètic col·lectiu per alguna raó. És una incitació a desco- Estem començant un intercanvi poètic col· brir-se davant del grup més immediat. lectiu, constructiu i esperem que estimu- lant. És una cosa d’una vegada, i esperem 4.8.3. La dedicatòria que hi participis. Hem escollit aquelles La dedicatòria és una forma molt productiva persones que pensem que ho voldran fer i de creació de missatges etnopoètics. Els ado- que ho faran divertits. lescents acostumen a utilitzar-la com a prova Si us plau, envia un poema a la perso- d’amistat en una etapa de la vida en què es na que està en la posició 1 a sota (encara produeixen lligams afectius intensos. El final

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [94] Josep Meseguer-Carbó de curs és un bon moment per deixar escrites Informació contextual i interpretació algunes paraules personals que pretenen reflec- Aquest grafit està en el pont de l’eixida tir l’amistat existent entre persones que potser sud-est de Xert cap a Vinaròs i Sant Mateu. tardaran un temps a trobar-se (Oriol: 2002). Es tracta d’un pont per on passa molt de No s’ha pogut trobar cap exemple d’aquest trànsit de la comarca perquè és l’accés des subgènere. de Sant Jordi, Traiguera i la Jana en direcció a Castelló de la Plana. 4.8.4. El grafit Aquest grafit es tracta d’una proclama El grafit és un dibuix o escrit que determina- per la defensa d’una tipologia de caça trades persones, de forma individual o com a in- dicional que a hores d’ara està prohibida. tegrants d’un grup, realitzen en llocs públics El parany és, per a qui el defèn, un mode o privats de forma anònima. L’autor normal- de caça respectuós, de lligam amb la natu- ment no coneix els receptors del seu text, però ralesa i amb la tradició de la comarca. Per a el missatge pot animar aquestes persones a les autoritats, el parany és actualment una realitzar algun tipus d’acció, com per exem- modalitat de caça no selectiva perquè qual- ple respondre amb un altre missatge. Tan- sevol pardal protegit pot caure a les rames mateix, el principal problema per a l’estudi amb vesc i enviscar-se les ales sense poder dels grafits des de l’etnopoètica és conèixer tornar a volar. la situació comunicativa en què s’han produït Es tracta d’un grafit estampat per a aquests grafits (Oriol: 2002). abans de les eleccions autonòmiques i mu- Els grafits que s’aporten a continuació són nicipals de 2011, i en valencià es pot lle- una mostra de la improvisació, de la prepara- gir “Pa / rany / lega / l”, amb uns talls ció i de com les diferents ideologies reivindi- de lletres difícils d’explicar si no és per la quen el seu espai urbà. pressa amb què l’inexpert autor va escriure les dues paraules. Aquest lema ha estat la • Parany legal172 consigna del partit de la dreta per carregar contra el partit de l’esquerra, suposada- ment ecologista. Tot i que els caçadors de parança, que és com es coneix també el parany a la comarca del Maestrat, creuen en aquesta possible recuperació de la legali- tat, els diaris d’àmbit provincial han apro- fitat aquest tema com a motiu de portades a fi d’evitar el titular que treia a la llum la (pa/rany / lega/l) corrupció dels polítics en el poder.

• //*// COS 172 Grafit recollit en aquest treball per Josep- Mese guer-Carbó. Informant: home, 34 anys, professor, Contra el estado y el capital — lucha so- catalanoparlant, nascut a Xert. Registre: [Parany cial CNT legal]. Data de recollida: 23-3-2017. Gènere: grafit.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [95] Sí parany, no penal173 nacional dels Països Catalans». El color de la pintura és significatiu perquè és el- co lor corporatiu del sindicat, que es va crear l’any 1987. El segon grafit, que degué ser una reac- ció al primer, és una consigna anarquista i anticapitalista, “contra el Estado y el capital — lucha social”, que es constata per la A de “contra” encerclada i per la signa- tura, les inicials CNT, que responen a la Confederación Nacional del Trabajo. El fet (//*// COS, contra el Estado y el capital que la frase estiga escrita en castellà testi- — lucha social CNT, sí parany / no penal) monia que es tracta d’un segon autor per al qual la llengua catalana no és el codi de Informació contextual i interpretació comunicació necessari, cosa que s’alinea Aquests tres grafits estan en el pont de amb aquest centre sindical que presenta l’entrada sud a Traiguera que enganxa la una estructura confederal i una ideologia N-232 amb la CV-11. Es tracta del pont per anarcosindicalista. on passa molt de trànsit de la comarca per- I el tercer grafit, que és l’últim que s’ha què és l’accés des de Traiguera cap a Tor- pintat perquè està per sobre de la pintura tosa i a l’autopista AP-7 per Sant Rafel del del primer, clama en un “sí parany, no pe- Riu i Ulldecona. nal”, és a dir, pretén ser un clam popular El primer grafit que es degué pintar, per per la legalització de la caça al parany sen- la centralitat que ocupa, de pintura roja, té se que siga un delicte penal. Aquest grafit quatre línies que simbolitzen una bandera està en consonància amb altres grafits de catalana i un estel de cinc puntes, a sota la comarca del Maestrat que reclamen la apareixen les inicials COS. La bandera és parança com a mètode de caça respectuós i la independentista i les inicials responen a tradicional, però darrere s’amaga una cam- la Coordinadora Obrera Sindical, un sindi- panya per invisibilitzar la corrupció del cat nacional i de classe, que té com a marc partit al govern de la dreta en un moment d’actuació els Països Catalans. Es defineix, d’eleccions autonòmiques i locals. De fet, segons es troba a la seua web, com a «sindi- el tema del parany legal és un tema recur- cat per l’alliberament de gènere, de classe i rent que sol aparèixer en les consignes elec- torals en contra de l’ecologisme dels partits de l’esquerra. 173 Grafit recollit en aquest treball per Josep- Mese guer-Carbó. Informant: home, 34 anys, professor, catalanoparlant, nascut a Xert. Registre: [//*// C.O.S., contra el Estado y el capital — lucha social CNT, sí parany / no penal]. Data de recollida: 23-3- 2017. Gènere: grafit.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [96] Josep Meseguer-Carbó • El nostre valencià, el català de tots174 • Fracking no175

(Fracking no. Endavant El Maestrat) (“El nostre valencià, / el català de tots/ — Enric Valor —) Informació contextual i interpretació Aquest grafit està a la carretera CV-10 que Informació contextual i interpretació va de la Jana a Sant Mateu, a la rotonda que Aquest grafit està en un carrer de Vinaròs, dóna accés al polígon industrial de Sant entre la plaça del Primer de Maig i el port. Mateu. El lema “Fracking NO” és un clar Es tracta d’una consigna que assumeix la al·legat contra la fractura hidràulica, que particularitat dels parlars valencians en és una tècnica que permet l’augment d’ex- el marc general de la llengua catalana, tot tracció de gas i de petroli del subsòl. L’any prenent les paraules de l’escriptor i gramà- 2012 va començar a organitzar-se la socie- tic Enric Valor. Al meu entendre aquesta tat en contra d’aquesta pràctica amb la qual frase estampada en una paret de Vinaròs flirtejava el govern autonòmic i provincial vol constatar que en el territori del Maes- d’aleshores, i aquest grafit, segons consta trat es pot fer referència a la llengua amb en el vídeo d’elaboració, deu ser de l’any la denominació “català” sense cap proble- 2014.176 El grafit està signat per Endavant, ma. És una proclama de constatació de la que és una organització independentista i unitat de la llengua que hauria pogut fer socialista en el marc dels Països Catalans, qualssevol dels col·lectius de reivindicació i afegeix el topònim el Maestrat, com si cultural local. existira una organització a la comarca, cosa que no hem pogut constatar.

175 Grafit recollit en aquest treball per Andreu Cara- puig Fora. Informant: home, 26 anys, estudiant, ca- 174 Grafit recollit en aquest treball per Andreu Cara- talanoparlant, nascut a Alcanar. Registre: [El nostre puig Fora. Informant: home, 26 anys, estudiant, ca- valencià, el català de tots]. Data de recollida: 23-3- talanoparlant, nascut a Alcanar. Registre: [El nostre 2017. Gènere: grafit. valencià, el català de tots]. Data de recollida: 23-3- 176 Vegeu el vídeo en línia a: .

Empelt • Núm. 1 - 2018 [97] • En mi barrio nada es ario177 4.8.5. El folklore on line El folklore on line és un tipus de producció et- nopoètica que es transmet a tanta gent com es vol a través d’Internet. Aquest subgènere sol reaccionar de manera ràpida i lliure davant les notícies d’actualitat (Oriol: 2002). La mostra de folklore on line que s’aporta (En mi barrio nada es ario) és un clar exemple transmès a través d’Inter- net i manipulat a través dels programes in- Informació contextual i interpretació formàtics. Aquest grafit el vaig trobar a una paret d’un terreny sense edificar d’un carrer de • Nueva señal de peligro178 Vinaròs (Baix Maestrat). Per la zona en què estava, poc edificada i amb trànsit escàs, es pot pensar que es tracta d’una zona fre- qüentada per indigents, drogoaddictes… Aquest grafit es tracta d’un grafit racista que es pot interpretar com una queixa per la immigració. Respon a una ideologia neona- zi, hereva del moviment nazi promulgat per Adolf Hitler i que la trobem palesa en diferents grups dins de la nostra societat. Amb la paraula “ario” es refereix a la raça ària que es buscava durant la Segona Guerra Mundi- (Nueva señal de peligro) al. Durant aquesta guerra es van exterminar molts jueus pel simple fet de ser jueus i el Informació contextual i interpretació que vol l’autor d’aquest grafit és acabar amb Aquesta fotografia m’ha arribat per correu la immigració i preservar una raça pura. electrònic. És un correu que presenta un Aquest és un cas molt clar que mostra nou senyal de trànsit i com bé diu el títol, que el folklore no és políticament correcte, de perill. sinó que mostra les preocupacions, pors i Aquest correu i aquesta fotografia no problemes de la societat. es poden entendre sense un context soci-

178 Versió recollida en l’ArxiuFolk de la Universitat 177 Grafit recollit en l’ArxiuFolk de la Universitat Ro- Rovira i Virgili per la investigadora Rocio Sanz Bel- vira i Virgili per la investigadora Rocio Sanz Bel- tran. Informant: dona, 20 anys, estudiant, catalano- tran. Informant: dona, 20 anys, estudiant, catalanoparlant, nascuda i resident a Xert. Registre: AF796 parlant, nascuda i resident a Xert. Registre: AF790 [Nueva señal de peligro]. Data de recollida: 12-5- [En mi barrio nada es ario]. Data de recollida: 25-5- 2010. Gènere: folklore on line. En el registre de la 2010. Gènere: grafit. URV figura com a folklore de fotocòpia.

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [98] Josep Meseguer-Carbó al adequat. Ha nascut com a reacció a les ment positives per a la recollida de materials. darreres polèmiques protagonitzades per Però iniciatives com la convocatòria de con- l’Església sobre la pederàstia. Hi ha hagut cursos o de premis que augmentaren l’interès diversos casos d’abusos infantils per part per la disciplina de l’etnopoètica permetrien de capellans que han conduït a una situa- l’estudi i la recol·lecció de materials de folk- ció d’una certa incomoditat. lore i de literatura oral popular. Si existira el Aquest tipus de correus circula entre cer- Consell Comarcal del Maestrat, aquesta seria cles aliens a l’Església catòlica. Una vegada una de les seues tasques: preservar el patri- més el folklore s’ha adaptat a noves deman- moni immaterial de la comarca. Encara s’està des de la societat que ha manipulat una a temps d’organitzar un equip de treball per imatge d’un senyal de trànsit i ha posat la a recollir mostres de tots els gèneres etnopo- silueta d’un capellà darrere de dos xiquets ètics a tots els pobles del Maestrat. Davant corrent. Així com el folklore s’adapta a les l’absència d’una institució supramunicipal, novetats i demandes de la societat, les noves Maestrat Viu també podria actuar com a nexe tecnologies també incorporen folklore i fan d’unió entre les diferents institucions per a més accessible aquest tipus d’informació. organitzar un congrés de primer nivell per a investigar sobre el patrimoni etnopoètic del Maestrat. Perquè a hores d’ara ja no esperaria V. Conclusions que vingueren a fer-ho altres institucions de trajectòria centenària i gens arrelada al nostre La recollida de la literatura popular en una Maestrat si no és per traure’n rèdit personal. comarca de frontera, com el Maestrat, és imprescindible pel valor patrimonial que representa i perquè permetria analitzar les VI. Bibliografia produccions culturals transmeses oralment i Barreda i Edo, Pere-Enric (1984). «Les loes de Carnes- comparar-les amb les d’altres territoris veïns. toltes de Benassal». Boletín del Centro de Estudios del En els territoris català i aragonès de cruïlla, en Maestrazgo [Benicarló], núm. 7, p. 13-26. les darreres dues dècades, s’han pres iniciati- ― (1989a). «El 3 de gener del 1989, 750é Aniversari de la Carta Pobla de Benassal (crònica dels actes insti- ves per arreplegar aquest patrimoni cultural i tucionals)». Boletín del Centro de Estudios del Maes- en són una mostra les publicacions Lo Molinar trazgo [Benicarló], núm. 25, p. 61-73. i Bllat Colrat a Aragó, i l’Arxiu de Folklore de ― (1989b). «En el 20è aniversari de la darrera festa la Universitat Rovira i Virgili a Catalunya. En del “Gall Gallet”». Blog Pere-Enric Barreda. Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma… de tot [Barcelona]. el territori valencià, malgrat el valor patrimo- En línia a: [Consulta: 29 abril 2017]. no ha significat l’interès d’un projecte de con- ― (1992). «Cançons populars de Benassal», Boletín del junt que de manera continuada treballara per Centro de Estudios del Maestrazgo [Benicarló], núm. 37, p. 43-54. fixar documents al llarg del segle xx. De fet, no ArxiuFolk de l’Arxiu de Folklore. Base de dades [en s’ha passat d’iniciatives personals de caràcter línia]. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. De- local. Moltes d’aquestes reexides i fantàstica- partament de Filologia Catalana. . [Consulta: 30 abril 2017].

Empelt • Núm. 1 - 2018 [99] Borau, Lluís; Sancho, Carles (ed.) (1996). Lo Molinar. Roma; Joan Amades; Baltasar Samper. Barcelona: Pu- Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinen- blicacions de l’Abadia de Montserrat. sa. 2. Cançoner. Calaceit: Instituto de Estudios Tu- Melià Tena, Casimir (1981). De la meua terra. Contes, rolenses, Associació Cultural del Matarranya i Car- contalles i succeïts. Castelló de la Plana: Sociedad rutxa (Migdia, Serveis Culturals). Castellonense de Cultura. Borau, Lluís; Francino, Glòria (ed.) (1997). Bllat Col- Meseguer, Lluís (1983). «Tres romanços de Coratxà rat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Lli- (Tinença de Benifassà)». Boletín del Centro de Estudi- tera i la Ribagorça. 2. Cançoner. Calaceit: Instituto de os del Maestrazgo [Benicarló], núm. 4, p. 75-80. Estudios Altoaragoneses, Institut d’Estudis del Baix Meseguer Folch, Vicent (19832). La fiesta y función de Cinca, Institut d’Estudis Ilerdencs i Diputació Ge- San Antonio en Canet lo Roig. Canet lo Roig: Ajunta- neral d’Aragó. ment de Canet lo Roig. Calvo Segarra, José (2009). La Pastora, del monte al ― (2000). Paisajes, pueblos y gente del Maestrat. Vinaròs: mito. Vinaròs: Antinea. Editorial Antinea. ― (2015). El misterio del Miracle de les Coves. Vinaròs: Meseguer-Carbó, Josep (2013). «Les catalinetes i els Antinea. micolavets a la comarca del Maestrat. Els costums Carrégalo Sancho, Josep A. (2007). Mont-roig. El pa- de les festes infantils de Santa Caterina i de Sant Ni- trimoni immaterial (la literatura oral). Calaceit: Asso- colau com a inici del cicle d’hivern». Caramella. Re- ciació Cultural Matarranya. vista de Música i Cultura Popular [Massalfassar, Prats Escrig, Joaquim J. (1982). «Atzeneta, la festa de Sant Ni- de Lluçanès i Reus], núm. 28 (gener-juny), p. 22-34. colau i la Fira d’Atzeneta». Boletín del Centro de Es- ― (2014). «L’olivera, l’oliva i l’oli. Aproximació al cicle tudios del Maestrazgo [Benicarló], núm. 26, p. 51-55. vegetatiu de l’Olea Europaea». A: DD.AA. La coope- Fonoteca de materials [enregistrament sonor] rativa Sant Marc de Xert. Història del cooperativisme i (1988). Recopilació sonora de música tradicional valen- de l’oli com a font de riquesa. Benicarló: Onada Edici- ciana. València: Conselleria de Cultura, Educació ons. p. 103-124. i Ciència. Direcció General de Centres i Promoció ― (2017). «Les rondalles de la Barcella. Aportació a Educativa. l’estudi de l’etnopoètica catalana». Butlletí del Centre Galán Castañ, Josep (2013). Les cançons de la nostra d’Estudis del Maestrat [Benicarló], núm. 98, p. 58-89. gent. Nova edició del cançoner, revisada i ampliada amb Minguet Itarte, Maria Joana (2006). Hi havia una ve- il·lustracions, escrits de l’autor i una selecció de cançons gada… [Recull de contes d’Ulldecona]. Ulldecona: en CD. Fraga: Institut d’Estudis del Baix Cinca. Edició de l’autora. Gall, gallet a Benassal (2008). Vídeo del 5 de des- Monferrer Guardiola, Rafael (1990). «Més sobre embre de 2008. En línia: . [Consulta: 1 abril del Centro de Estudios del Maestrazgo [Benicarló], 2017]. núm. 31, p. 37-41. Gargallo, José Enrique; Pradilla, Miquel Àngel Monferrer i Monfort, Àlvar (1993). Sant Antoni. Sant (2011). «Lèxic i meteorologia popular al Baix Ma- valencià. València: Consell Valencià de Cultura. estrat». Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo ― (1995): La salpassa. València: Consell Valencià de [Benicarló], núm. 86 (juliol-desembre), p. 44-57. Cultura. ― (1997). El joc ancestral de la paraula. Llengua, cultura ― (2002). «Porcar i la porquerola». Castelló Festa Plena. popular i refranyer a Rossell (Baix Maestrat). Benicar- Magdalena 2002. 750 años de la Fundación de Caste- ló: Edicions Alambor. llón. [Castelló de la Plana], p. 142-143. Guzmán Grau, Josep Lluís (1994). Refranys de Benicar- ― (2004). El romancer valencià [antologia]. Picanya: Edi- ló. Benicarló: Penya Setrill. cions del Bullent. Grup Raïls (1992). Cançons tradicionals de Benicarló. Be- ― (2009). Les festes de xiquets. València: Consell Valen- nicarló: Grup Raïls. cià de Cultura. Jason, Heda (1977). Ethnopoetry: form, content, function. Moret, Hèctor (ed.) (1996). Lo Molinar. Literatura popu- Bonn: Linguistica Biblica. lar catalana del Matarranya i Mequinensa. 3. Gèneres Massot Muntaner, Josep (ed.) (1998). Obra del can- menors de la literatura popular. Calaceit: Instituto de çoner popular de Catalunya. Materials. Volum VIII. Estudios Turolenses, Associació Cultural del Ma- Memòries de les missions de recerca per Joan Just-Josep tarranya i Carrutxa (Migdia, Serveis Culturals).

La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [100] Josep Meseguer-Carbó ― (ed.) (1997). Bllat colrat! Literatura popular catalana atre. Calaceit: Instituto de Estudios Altoaragoneses, de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca. 3. Gèneres Institut d’Estudis del Baix Cinca, Institut d’Estudis etnopoètics breus no musicals. Calaceit: Instituto de Ilerdencs i Diputació General d’Aragó. Estudios Altoaragoneses, Institut d’Estudis del ― (2000). Lo Banc de la Paciència i Altres Narracions. Baix Cinca, Institut d’Estudis Ilerdencs i Diputació Qüentos d’una iaia de Queretes, Filomena Llerda Vallès, General d’Aragó. explicats pel seu nét, Tomàs Riva Muñoz. Calaceit: As- Olmos Canet, Ricardo (1947-1948). Missió núm. 26 sociació Cultural Matarranya. (1947), fitxa 1-204. Missió núm. 34 (1948). Fitxa 205- Redó, Ramon (1997). Cançons i costums de Vinaròs. Vi- 40. Fons de Música Tradicional [en línia]. Barcelona: naròs: Editorial Antinea. Institució Milà i Fontanals.

Empelt • Núm. 1 - 2018 [101]