Dels Materials Folklòrics Publicats a La Investigació Etnopoètica
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica Josep Meseguer-Carbó Universitat de Barcelona Resum: Aquest treball, emmarcat en les inves- Abstract: This work, framed in the folkloric and tigacions del folklore i de l’etnopoètica dutes the ethnopoetic researches carried out by Carme a terme per Carme Oriol a partir de la tradició Oriol, and based on the North American tradition, nord-americana, pren en consideració els ma- takes into consideration the materials collected in terials recollits en la comarca valenciana del the Maestrat Valencian region by classical folklor- Maestrat, ja siga per folkloristes clàssics o per ists or by new ethnopoetic researchers. Altogeth- nous investigadors de l’etnopoètica. En con- er, one hundred and twenty-five examples of the junt es recullen cent vint-i-cinc exemples dels different ethnopoetic types which are classified, diferents tipus de formes etnopoètiques que according to Oriol (2002), in eight genres: tale, es classifiquen, d’acord amb Oriol (2002), en myth, legend, story about real experiences, joke, vuit grans gèneres: rondalla, mite, llegenda, formula, song, and no oral ethnopoetic genders. relat sobre experiències reals, acudit, fórmu- In short, research becomes the necessary starting la, cançó, i gèneres etnopoètics no orals. Així point so that researchers could use the induced que la investigació esdevé el punt de partida context techniques in the immediate future in or- necessari perquè els investigadors puguen fer der to approximate themselves to the ethnopoetic servir la tècnica del context induït en el futur richness of the Maestrat great region, in the cross- més immediat per aproximar-se a la riquesa ing with Catalonia. [traducció L.M.C.] etnopoètica de l’extensa comarca del Maes- trat, en la cruïlla amb Catalunya. Keywords: ethnopoetics, Catalan popular litera- ture, folklore, popular language, Valencian, Torto- Paraules clau: etnopoètica, literatura popular sin, Maestrat. catalana, folklore, llengua popular, valencià, tortosí, Maestrat. Empelt • Núm. 1 - 2018 [15] I. INTRODUCCIÓ a trobada literària de l’Estiu Literari al Maestrat és una iniciativa nova que vincula la literatura i el país. Els crítics Lliteraris prendran les obres, els textos, d’au- tors del Maestrat, com són Sofia Salvador, Alfred Giner Sorolla, Manel Garcia Grau o Armando Vericat, i miraran de descriure-les, d’analitzar-les o d’interpretar-les; un exercici que permetrà parlar de l’aportació de literats maestratencs a la literatura catalana culta del País Valencià al llarg del segle XX. La gent del Maestrat, els maestratencs del carrer, però, també es comuniquen de manera Josep Meseguer-Carbó (Fotografia de Joan Ortí) artística i creen una literatura quotidiana pro- ducte de l’art de saber-se expressar oralment. ple, en les investigacions de camp previstes És, precisament l’art verbal que es transmet pel professor Àngel Vergés Gifra. de forma oral, l’objecte d’estudi de l’etnopoè- La finalitat d’aquest treball és, per tant, tica. I l’etnopoètica és la part del folklore que presentar exemples propis del Maestrat —co- s’ocupa de l’estudi de les formes de comuni- marca valenciana en la cruïlla catalana— en cació artística (rondalles, llegendes, anècdo- cadascuna de les formes etnopoètiques per- tes, acudits, parèmies, endevinalles, enigmes, què, d’aquesta manera, els futurs investiga- entrebancallengües, cançons, grafits). Per dors tindran aquesta nòmina com a punt de tant, partint de l’encàrrec de Vicent Sanz Ar- partida per a identificar les manifestacions nau, coordinador de l’Estiu Literari al Maes- culturals de més interès i així poder recórrer trat, l’objectiu inicial d’aquest treball era, tal a la tècnica del context induït. Pel que fa als com s’havia fet en l’article “Les rondalles de exemples, s’ha de dir que no s’ha considerat la la Barcella. Aportació a l’estudi de l’etnopoè- possibilitat de prescindir de tots els materials tica catalana”, abordar la descripció, l’anàlisi anteriors publicats per folkloristes clàssics o i la interpretació dels materials recopilats so- investigadors sinó que s’han combinat amb els bre literatura popular del Maestrat. Però, com materials etnopoètics que s’han pogut recollir. es pressuposava, el desequilibri entre els dife- La representativitat dels exemples recollits a rents tipus de materials recollits, procedents través de la investigació etnopoètica, però, es- de diferents períodes del folklore, era prou tarà sempre vinculada a les coneixences i a les significatiu per a desistir d’aquesta anàlisi i connexions del mateix investigador, la qual focalitzar els esforços en la compilació de ma- cosa reclama que, en un futur, en siguen di- terials que pogueren servir de mostra per als versos els que s’hi dediquen a fi de completar estudis posteriors. S’està pensant, per exem- un ric arxiu del folklore del Maestrat. La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica [16] Josep Meseguer-Carbó El títol principal inicialment hauria hagut tat Rovira i Virgili de Tarragona) i els nous de prendre la paraula etnopoètica, però ate- documents recollits segons la metodologia nent a la procedència diversa dels materials, etnopoètica (3.3. Els materials propis). En la no sempre recollits ni tractats segons la me- part principal del treball (IV. Panoràmica dels todologia de l’etnopoètica, calia ajustar-se al gèneres etnopoètics al Maestrat) es recullen fet d’haver pres documents de publicacions, més de cent vint-i-cinc exemples dels dife- la qual cosa recomanava un terme ampli, com rents tipus de formes, classificades en l’ordre el de literatura popular,1 que, amb un subtítol que les distribueix Carme Oriol (2002): 4.1. descriptiu, corregiria aquesta anomalia: “dels La rondalla; 4.2. El mite; 4.3. La llegenda; 4.4. materials folklòrics publicats a la investigació El relat sobre experiències reals; 4.5. L’acudit; etnopoètica”. 4.6. La fórmula; 4.7. La cançó; 4.8. Els gèneres L’estructura del treball parteix del marc te- etnopoètics no orals. Per últim, encara s’apro- òric (II. Marc teòric), que pren en consideració fita la clausura del treball per proposar la re- les definicions actualitzades dels termes folk- collida del patrimoni etnopoètic de la comar- lore (2.1. Folklore) i etnopoètica (2.2. Etnopoè- ca del Maestrat, que cal fer extensible a tot el tica), considera els diferents gèneres etnopoè- País Valencià (V. Conclusions). El treball es tics i esbossa la metodologia de l’etnopoètica tanca definitivament amb totes les referències en la recollida i en el tractament dels materials bibliogràfiques (VI. Bibliografia). (2.2.1. Els mètodes de l’etnopoètica), prenent En els agraïments s’hauria de començar per com a base les investigacions de Carme Oriol Vicent Sanz Arnau, per la idea de configurar (2002), que parteix de la tradició nord-ameri- l’Estiu Literari al Maestrat i per la confiança cana. En el següent apartat (III. Dels materials que ha dipositat en aquesta primera ponència. folklòrics publicats als materials etnopoètics Al Departament de Filologia Catalana de la recollits), es repassa l’origen i la tipologia dels Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, per materials que es prenen per elaborar aquest permetre l’accés a la base de dades ArxiuFolk treball de conjunt sobre l’etnopoètica del Ma- de l’Arxiu de Folklore, i al seu tècnic, Emili estrat, considerant els d’origen llibresc (3.1. Samper, per les facilitats. A tots els investiga- Publicacions), les bases de dades especialit- dors precedents, perquè sense els seus treballs zades en etnopoètica (3.2. La base de dades hauria estat impossible, i a tots els informants ArxiuFolk de l’Arxiu de Folklore del Depar- d’altres temps, perquè sense la paciència d’un tament de Filologia Catalana de la Universi- bon informador no hi ha res a fer. A Andreu Beltran Zaragozá, per la conversa i per confir- mar els camins a seguir. Als investigadors no- 1 El terme literatura popular també el va utilitzar el vells que aportaren documents del Maestrat a professor Andreu Beltran Zaragozà l’any 2009 la base de dades de la Universitat Rovira i Vir- quan va publicar en el seu blog l’article “La lite- gili, Esther Homedes Bel, Jesús Mingonance ratura popular de l’Alt Maestrat”, que, tot i que López, Berta Sans Monroig i Rocio Sanz Bel- no s’ha pogut consultar perquè no està en línia, sembla que amb aquesta idea de síntesi recollia de tran, perquè encara poden aportar molt més manera exhaustiva tots els documents rellevants a aquesta disciplina. Als informants, sempre d’una part de la comarca. Empelt • Núm. 1 - 2018 [17] imprescindibles, que en aquesta ocasió han 2.1. FOLKLORE estat: Manuel Ahicart (Atzeneta del Maes- trat), Francesc Bellmunt Gil (Albocàsser), El terme folklore, format a partir dels mots sa- Joan Besalduch Besalduch (Sant Mateu), An- xons folk ‘gent’ i lore ‘saber’, significa ‘el saber dreu Carapuig Toda (Vinaròs), Josepa Carbó de la gent’. Des de la creació del mot, atribuï- Doménech (Xert), Matilde Doménech Bel (la da a l’historiador Wiliam J. Thoms, s’hi asso- Barcella, Xert), Maties Ferreres (a.c.s.) (Enroig, cia una concepció romàntica que el relaciona Xert), Joan Ferreres Nos (Sant Jordi del Maes- amb les formes de vida del passat, que exis- trat), José Enrique Gargallo Gil (Rossell), Pere teixen únicament en el record de la gent gran, Gumbau (Càlig), Pablo Jovaní Sales (Xert), i amb els coneixements de les classes incultes Antonio Linares Barberà (Atzeneta del Maes- de les nacions civilitzades. trat), Joan Antoni Micó Navarro (Xert), Javier Si es fa un seguiment de l’evolució del ter- Persiva (Vilanova d’Alcolea), Teresa Pitarch me folklore, el folklorista nord-americà Richard (Vistabella del Maestrat), Joan Roig Vidal (Ull- M. Dorson va classificar les matèries d’interès decona), Josefina Sales (Cervera del Maestrat), per a la disciplina: la literatura oral (dita tam- Vicent Sanz Arnau (Traiguera), Marcel Sau- bé popular o tradicional), la cultura material ra Cervera (Sant Mateu), Desiderio Segarra (tècniques artesanals, habilitats manuals, re- (a.c.s.) (Xert) i Emília Sorlí (a.c.s.) (Benicarló).