Bor i s God u n o v GRAN TEATRE DEL LICEU
Temporada 89-90
CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu - Borís Godunov
Drama musical en un pròleg i 4 actes Text i música de Modest P. Mussorgski Text basat en Puixkin i Karamsin Revisió i instrumentació de Nikolai Rimski-Kòrsakov i Mikhaïl Ippolitov-Ivanov (Acte IV, quadre I)
Pausa entre el II i III acte
TRADICiÓ DE QUALITAT AMB EL DISSENY D'AVUI
Funció de Gala torn e Dissabte, 24 de març, 21 h., funció núm. 62,
D TOMAS Dimarts, 27 de març, 21 h., funció núm. 63, torn JOIERS DISSENYADORSCOLOMER,s.A. DES DE 1870 29 de 21 funció núm. 64, torn B Successors de Mostany 1 Llopart S. en C. Dijous, març, h., h funció núm. torn T Diumenge, 1 d'abril, 17 , 65, Dimecres, 4 d'abril, 21 h., funció núm. 66, torn A CONSELL DE CENT, 351 . XAMFRÀ PASSEIG DE GRÀCIA núm. fora' d'abonament 08007 BARCELONA· TEL. 216 00 53 Dissabte, 7 d'abril, 21 h., funció 67, ® Borís Godunov
Borís Godunov Nicolai Ghiaurov Feódor Nathalie Stutzmann Ksènia Cristina Rubin La Dida Rosa Maria Ysàs Príncep Xuiski Horst Hiestermann Andrei Xelkàlov Martin Egel Pimen Kurt Rydl Dimitri Walter Donati Marina Mníxek Eva Randová Rangoni Peter Wimberger Varlaam Giancarlo Boldrini Missaïl Antoni Comas Una tavernera Mabel Perelstein L'Idiota Suso Mariátegui Mikítitx Miguel López Galindo Comissari Vicenç Esteve Un baiard Antoni Lluch Boiard Khrutxov Antoni Lluch Lavitski Vicenç Esteve Txernikovski Jesús Castillon Mitiukh Jesús Castillon Camperol Antoni Lluch Dona del poble 1 Begoña Alberdi Dona del poble 2 Rosa Vilar
Director d' orquestra János Kulka Director d'escena, escenografia, vestuari i iHuminació Piero Faggioni Directors del cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Producció La Scenotecnica S.R.L., Roma Assistent d'iHuminació Mario De Vico Assistent de vestuari Laura Lo Surdo Assistents a la direcció d'escena Valerio Ferrari i Marta Maier Servei de sabateria Valldeperas Servei de perruqueria Damaret Part del vestuari d'aquesta producció ha estat proporcionat per I'English National Opera i dissenyat per David Collins Violí concertino Josep Maria Alpiste Traducció del sobretitulat de l'òpera Jaume Creus / l'Avenç S.A. ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Contingut argumental
Lloc de l'acció: Rússia i Polònia Època: de 1598 a 1605
Pròleg
Pati del convent de Novodiévitxi, prop de Moscou Els guàrdies i un oficial de policia apleguen el poble perquè demani Boris Godunov que accepti ser Tsar. Arriben al monestir els boiars. El secretari de la Duma, Txelkàlov, du la notícia que Borís no vol accedir al tron. Uns pelegrins, però, inviten el poble a anar al Krem lin per aclamar el nou Tsar.
Moscou: Plaça davant les catedrals Uspenski i Arkhànguelski Els carillons del Kremlin sonen amb solemnitat. Borís, finalment, ha acceptat el tron i és coronat. En el trajecte entre les dues cate drals, el nou Tsar, amb un seguici espectacular, es presenta davant el poble. Malgrat tot, al seu interior és més gran l'angoixa que no pas la joia (e I'inc l'ànima trista, la por involuntària d'un presagi funest m'ha encadenat el cor»). El poble i els boiars l'aclamen.
ACT E I
Cel-la de Pimen al monestir de Txudovo És de nit. El monjo Pimen, un ancià, escriu la història de Rússia. A la cel-la, dorm Grigori Otrépiev, un monjo jove que es desperta amb sobresalt quan té per tercer cop el mateix somni angoixós: veu com si pugés una escala enlairada, observés Moscou des de dalt de tot i es precipités avall. Grigori escolta el relat de Pimen sobre els temps llunyans i li pregunta sobre la mort del Tsarèvitx a Úglitx. «Tindria ara la teva edat i regnaria», diu Pimen, que també està ben convençut que Borís cometé el regicidi. Un huracà de pas sions i de desigs ambiciosos s'empara del jove, el qual concep la idea de fer-se passar pel Tsarèvitx i disputar el tron a Borís. ® ®
Taverna a la frontera amb Lituània ACT E I I I Grigori s'ha escapat del monestir i es disposa a travessar la fron tera. Amb es troben dos i Missaïl i ell, monjos fugitius captaires: Cambra de Marina Mníxek al castell de Sandomir Varlaam. Aquest darrer, mig embriac, descriu la victòria de Kazan Marina, la filla del voivoda, es prepara per a una festa i somia amb ("Una vegada, a la ciutat de Kazan, el terrible Tsar estava de festa»). el pretendent al tron de Rússia que li permetrà donar cabuda a les Per mitjà de la tavernera, Grigori s'assabenta del camí que ha de seves ambicions; ambicions que són compartides i estimulades per per travessar la frontera sense passar pels posts fronterers. seguir Rangoni, un jesuïta que vol convertir Rússia al catolicisme i acon Arriben a la taverna uns policies que cerquen un fugitiu perillós segueix fer sentir a Marina tota la força del seu poder espiritual. per a l'Estat. L'únic que pot llegir l'ucàs que du l'oficial és Grigori, el qual es veu obligat a llegir en veu alta que el monjo Grigori Otré Jardí del castell dels Mníxek, a Sandomir piev s'ha evadit del monestir de Txudovo i el Tsar ordena el seu Marina ha citat el pretendent, enamorat d'ella, junt a la font del arrest. A l'ucàs hom descriu Otrépiev i, per no delatar-se, Grigori jardí, el dia de la festa. Rangoni ha pregat la jove que captivi l'impos es fixa en Varlaam i diu les senyes del vell captaire en lloc de les tor. El matrimoni de Marina amb el fals Dimitri obriria als polone d'ell mateix. Els policies s'abalancen sobre Varlaam, al qualli desa sos el camí cap a les terres russes. Marina acompanya els convi pareixen de sobte els efectes de l'alcohol i lletreja, com pot, l'ucàs dats, aplegats amb motiu de la campanya contra Moscou, a l'interior del Tsar. Hom descobreix la superxeria i Grigori és reconegut, però, del castell i torna a la cita amb Grigori. Marina deixa veure un xic degut a la confusió, aconsegueix fugir per la finestra. massa cruament les seves ambicions i Grigori sembla que es pene deix del seu amor, però Marina se n'adona a temps per poder des plegar totes les armes de la seva seducció ("Oh, Tsarèvitx, jo us ACT E I I imploro, no em maleïu per les meves dures paraules») i sotmet defí nitivament el pretendent.
Estances del Tsar, al Kremlin Ksènia, la filla de Borís, plora el seu promès difunt i el Tsarèvitx ACTE IV Feódor examina el primer mapa que hom ha traçat de Rússia. Borís entra i parla amb tendresa als seus fills. S'alegra de veure el seu hereu tan estudiós, però, àdhuc al si de la família, se sent angoixat. Plaça davant la catedral de Sant Basili "El com un animal Rússia té una fam terrible. poble vaga salvatge, Un poble empobrit i famejant espera el final d'un ofici religiós. A acusa el Tsar de totes les desgràcies i maleeix el seu nom a totes la catedral, excomuniquen Grigori Otrépiev i corren rumors de i cortesà el en les cruïlles». Entra Xuiski, boiar pèrfid que ansieja poder. boca boca sobre l'exèrcit de l'impostor, que ja s'acosta. Uns Du la notícia greu que un fals Dimitri ha fet la seva aparició a Polò vailets arrabassen una moneda a l'idiota i ell plora. Borís, envoltat tron de amb el del Rei nia i pretén apoderar-se del Rússia, suport pels boiars, surt de la catedral i el poble li demana pa. El Tsar veu i la noblesa d'aquell país, i també del Papa. l'idiota i li pregunta sobre el motiu del seu plor. "Els nens m'han Borís demana que Xuiski li digui la veritat: ¿és el Tsarevitx qui fou pres una moneda, ordena degollar-los, com vas degollar el petit assassinat a Úglitx? Sense importar-li la tortura que infligeix a Borís, Tsarevitx», li respon l'idiota. Borís detura la seva escorta, que es terrorit Xuiski descriu la ferida oberta de l'infant degollat. Borís, disposa a llençar-se sobre l'infeliç, i demana a l'idiota que pregui de veure del Tsa zat, fa fora Xuiski i sofreix l'al-lucinació l'espectre per ell. "No es pot pregar per un Tsar Herodes», obté com a res
rèvitx assassinat ("No vaig ésser jo ... no ... jo no ... no ... »). posta. ®
Una clariana d'un bosc Sala de reunions dels boiars, al Kremlin prop de Kromi Una multitud de camperols revoltats vol un boiar criat de Els boiars discuteixen el destí del pretendent, pel cas que hom castigar Borís. Entre aquesta turbamulta es troben Varlaam i Missaïl, pugui detenir-lo. Tots estan disgustats per l'absència de Xuiski, però que inciten el poble a reconèixer el fals Dimitri com a Tsar. Arriba aquest arriba �inalment i el seu relat sobre l'atac sofert per Borís l'exèrcit el fals Dimi és vist amb desconfiança. En aquest moment, però, entra Borís, polonès, encapçalat per l'impostor. Grigori, tri, al i benevolència. Tothom el una altra vegada amb I'allucinació de veure la figura de l'autèntic promet poble protecció segueix, l'idiota, sol i noves i difícils sot Txarèvitx. Quan es troba davant els boiars, recobra la serenitat i però angoixat, pensa que proves gen el poble rus. Xuiski li aconsella que escolti l'ancià que desitja revelar un mis teri. Entra Pimen i relata que a Úglitx es produí un miracle: un cec recobrà la vista sobre la tomba del Txarèvitx. Borís no resisteix aquest nou cop i pressent un final ja molt proper, per la qual cosa fa cridar el seu fill. Sol amb ell, li recomana que no es refiï dels boiars fellons, que castigui implacable la traïció i que no confiï més que en el judici del poble, l'únic que no té hipocresia. Tornen els boiars, amb els monjos, per assistir Borís en els darrers moments i aquest, abans de morir, assenyala Feódor i diu als boiars: «Heus ací el vostre Tsar».
Acte IV de la versió liceística de Boris (any 1985) ® ®
Borís Godunov Una òpera agosarada com n'hi ha poques
Per més que, en un moment determinat, els compositors russos creguessin que la influència de la música popular en llurs obres podia suggerir una certa limitació de les seves pròpies forces crea dores i decidissin alliberar-se d'aquella influència per pretendre la composició d'una música universal a través de l'expressió perso nal, la realitat és que Rússia no ha donar a l'art musical ni una sola partitura en la qual no siguin presents els trets distintius de la nacio nalitat.
Els historiadors de l'art rus han coincidit a assenyalar que els intents dels músics del segle XVIII per manifestar-se en estricta individua litat no aportaren res d'original i, en el fons de llurs obres, seguia bategant, més o menys viva, la consciència nacional. l aquest sen timent autòcton fou el que va propiciar, en el segle XIX, el naixe ment de l'escola russa com a manifestació musical independent, diferent de totes i cognoscible per les seves particulars caracterís tiques. Glinka assumí la transcendent missió d'iniciar, amb plena consciència de la importància que havia de tenir el folklore en la producció musical russa, un moviment d'atenció als cants i dan ses populars del seu país, moviment que desenvolupà Dargomijski més lliurement en la seva òpera El Convidat de pedra, que origi naria la creació posterior del famós Grup dels Cinc (Balàkirev, Cèsar Cui, Borodín, Mussorgski i Rimski-Kòrsakov), compositors que, en major o menor mesura, assimilaren l'art instintiu del poble i expres saren llur pensament d'artistes russos sense condicionaments aca dèmics ni pretensions d'abstracció que en el passat havien fracassat. Mussorgski, el més genial d'aquests compositors, és, sens dubte, el músic rus amb major vinculació a l'art autòcton i, si bé ofereix trets comuns amb algun dels seus companys, en la seva obra no apareix res de l'orientalisme de Rimski-Kòrsakov, Borodín i Balà kirev. Els trets eslaus continguts en la música de Mussorgski poden tenir el mateix origen que el d'aquells altres compositors, però amb audà cies intuïtives que fan d'aquest músic un artista excepcional, insò lit i sorprenent; els elements populars que aporta al seu llenguatge Bods Godunov estan profundament elaborats, no pas per transformar-los en ® ®
a de l'art tradicional adequació les exigències sinó per extreure'n queda tan pròxim a l'estat original de la seva sensibilitat. la vital haurà de servir-li com a excitant de la seva potència que La seva despreocupació, i fins i tot el seu menyspreu per la música creadora. pròpia força pura i per les regles de la construcció, són, d'una banda, conse La majoria de les composicions vocals de Mussorgski són de caràc qüència de la condició de músic realista, és a dir, de l'artista incli ter El és el de la seva popular. poble personatge principal produc nat el menys possible a estilitzar, í, per altra banda, el resultat d'un ció, l'inspirador d'un art particular, en molts aspectes semblant a desig de deslliurar-se de les formes convencionals. Però el com l'art popular. L'ambient rural, ben conegut pel compositor, l'afecte positor no podia deslliurar-se d'uns condicionaments formals que així que sentí pels camperols als quals tractà durant molts anys, desconeixia i, perquè ignorà aquestes formes, no pogué sobrepas com les cau la facultat d'assimilació que tenia l'artista, poden ésser sar-les amb una inspiració musical de naturalesa pura. Per això la ses sentí l'artista folklore de la seva al de l'afecció que pel pàtria, producció instrumental de Mussorgski és menys interessant quan mateix afavoriren l'autenticitat dels de temps que personatges no està suggerida per les imatges d'un text. En canvi, la seva música viuen en les seves obres. identifica caràcter popular que Aquesta oral, pel fet d'estar inspirada i provocada per la força motriu de ció de Mussorgski amb tot allò relacionat amb el camp, determinà, la descripció, dels sentiments a de l'acció, resulta altament inte així mateix, una manera de composició que consisteix a prendre ressant. del elements dels concorda amb la folklore l'expressió quals qua La música no és, per a Mussorgski, una manifestació autònoma com litat musical el es en el a a la que compositor proposa. Mussorgski, qua pleta fins que no s'associa alguna cosa, paraula imatge, que dre de la coronació a Borís Godunov utilitzà un tema tradicional subratlli. Un cop animada per aquesta unió, el valor expressiu que de Pratx en el darrer 'acte contingut a la collecció i, d'aquesta adquireix és de les mateixes característiques que el text, en el sen mateixa hi ha un motiu va en el del can obra, que figurar repertori tit que una poesia dramàtica, alegre, patètica a misteriosa, gene Riabinin. Amb en es tor popular tot, trobem que, Mussorgski, dóna rarà una partitura totalment adaptada a aquests caràcters literaris; més freqüentment el fet de compondre melodies i ritmes a l'estil si les estrofes ofereixen contrastos a diversitat d'inflexions, la popular que no pas la tendència d'utilitzar el cabal folklòric rus. música els reproduirà exactament. Curiosament, com més definit Les llibertats de ritme, de tonalitat i de melodia dels cants popu i concret és un concepte literari a un argument, amb més llibertat lars, foren les inspiradores, per a Mussorgski, de les seves particu sorgeix la força creadora de Mussorsgki. Aquesta força, ben al con lars llibertats. trari, s'encongeix i resta mancada de facilitat quan es tracta de com El cas Mussorgski -com ell mateix comprenia- és particular en pondre alguna cosa partint d'un tema purament musical. La difi la història de la música i, en molts aspectes, és únic. L'anàlisi de cultat està en la forma, per la qual el compositor no sent cap interès, seva ha de donar-nos necessàriament la tot la obra impressió que perquè sap que la forma musical no pot ésser condicionada per està construït imperfectament, de manera sumària, amb una volun agents extramusicals que necessàriament l'han d'inspirar. L'elec tat primitiva i, amb tot, haurem de sentir-nos profundament sor ció dels textos literaris serà en tots els casos determinant de la ten presos, captivats per tanta inspiració sobtada i tan primàriament dència de Mussorgski al realisme musical. D'aquests textos, no bella. Hom pot preguntar-se si la formació tècnica més depurada n'obtindrà motivacions líriques àmplies, sinó que concretarà en la seva autèn hauria permès a l'artista de realitzar igualment obra, la música els elements de suggestió que contenen, sense que li inte tica demostració d'una sensibilitat excepcional i poderosa. Tot ressi elmés mínim la simetria de les estrofes, amatent sobretot a revela, en ella, una visió instintiva d'allò que és bell, manifestada potenciar musicalment les imatges a el moviment, tal com ell vol. amb un caràcter i una personalitat molt particulars que fan que, Per això Mussorgski no és mai semblant a si mateix i per això la considerada estèticament, la producció de Mussorgski tingui un seva música és a vegades tan irregular, amb aspectes insòlits però el com de interès especial; l'interès que desperta geni que, Mussorgski, justifícats per la devoció a la veritat. Debussy deia la música "sembla l'art d'un curiós des d'aquest compositor que salvatge que l'observació que, des d'un principi, Mussorgski va reservar un cobrís la música al dels camins de la seva emoció". Certa compàs paper principal al poble, i també l'atenció especial a mantenir la ment, només la del seu a d'escriure força geni permeté Mussorgski veritat escènica. Aquests detalls anuncien, sens dubte, el genial dra obres cosa féu la seva fou durables, que sempre que inspiració prou maturg de Kovànxtxina i de Boris Godunov. com concretar-se a si mateixa. La sinceritat més abso poderosa per En ple treball de composició de El matrimoni, el setembre de l'any luta, la llibertat del creador l'espontaneïtat gairebé ingènua, singu 1868, Mussorgski renuncià a continuar la partitura d'aquesta òpera, lar i la força brutal de l'instint musical, fan contra totes gairebé que, per tal de lliurar-se amb entusiasme a un tema suggerit pel seu amic les debilitats observar-se en les seves tot allò que puguin obres, Nikolski: es tractava d'un fet important en la història de Rússia, va escriure un indiscutible valor artístic. que Mussorgski tingui del qual Puixkin havia confeccionat un drama: Boris Godunou. Dos La del la música dramàtica predilecció compositor per aparegué mesos més tard, ja estava llest el primer acte, i l'any següent va a la seva d'escriure la lletra i música del ja joventut, quan projectà quedar finalitzada la primera versió de l'òpera. Sembla que l'orques drama d'Islàndia. Molt més un fou la música de Jan que propòsit tració fou acabada l'hivern de 1870. El mes de juny d'aquell any, "els números de la Stàssov- no es troben ara entre Èdip, qual-diu Mussorgski comunicava a la seva amiga Alexandra Pourgold els de tots els seus papers Mussorgski, però que nosaltres, amics, -assídua a les reunions del Grup dels Cinc-la gestió amb el direc hem sentit més d'una executats al mateix autor». vegada piano pel tor dels teatres imperials: "M'ha dit que no podia estrenar res aquest Poc el músic decidí musicar el seu llibret sobre temps després, any; és possible que em cridin a mitjan mes d'agost o setembre Saiambo de abans de concloure el acte va dei Flaubert, però quart per a esfereir aquests senyors amb el Boris», Sabem, per Stàssov, xar treball. "A intervals Stàssov- tornà a aquest llargs -explica que aquesta primera versió era més curta que la definitiva i que, dels millors de tal de en ocupar-se fragments l'obra, per posar-los per a realitzar-la, el compositor havia utilitzat algunes escenes prin d'altres la invocació de Salambó a Tamit composicions. Així, passà cipals de Puixkin, altres les havia modificades i, gran part del text, a ser el recitatiu de Borís Godunov el cor de sacerdo moribund; l'havia escrit ell mateix. L'entusiasme que produí l'audició privada tesses de Tamit amb el recitatiu de Mathó han estat con juntament -el compositor tocava i cantava tots els papers, excepte els feme vertits en el recitatiu amorós de Dimitri a Marina a Boris. La patè nins, que foren interpretats per Alexandra Pourgold- als companys tica escena al de els elements que seguia rapte Zaimpf, proporcionà del Grup fou unànime; però, tot i reconèixer la grandesa i novetat de l'escena de B01'ís en la el (darrer quadre) qual poble s'apodera d'aquesta obra original i poderosa, tots estigueren d'acord a cen dels tres frares el de l'escena del hipòcrites russos; començament surar el poc paper de l'element femení en els quatre actes. Efecti de Moloc ha servit a l' «Arioso» de Boris Godunov temple per (acte vament, s'ha sabut que el pla primitiu de Boris Godunov compre i l'himne triomfal a Moloc al cor a la de tercer) per glòria l'usurpa nia aquests apartats: dor Dimitri al Boris. La darrera escena del tercer acte ha propor 1. Escena al convent de Txudovo. La multitud espera l'elevació cionat els elements a Una nit a la Pelada havia per Muntanya que al tron de Borís. (Versió que difereix de l'actual). de formar part de La Jim de Soròtxinsk, a la partitura de la qual 2. Escena de la coronació. (Que no fou modificada). anà a parar, a més, un cor de Èdip. La condemnació de Mahtó va 3. Cel·la de Pimen. servir a l'escena de Boris Godunov en la hi ha la Duma per qual 4. Quadre de l'hostal. (La cançó de l'ànec fou introduïda poste reunida per decretar la mort de l'usurpador Dimitri. Però Mussorgs riorment), ki no s'acontentà amb ans al reproduccions mecàniques; contrari, 5. Borís amb els seus fills i amb Xuiski. (Escenes molt modificades). elaborà novament aquests materials molt seriosament, segons exi 6. La plaça roja davant la catedral, a Moscou. (Amb supressions, gien els nous assumptes». El cas no és nou ni únic; molts altres mes després de la introducció de l'escena de la revolució, a les quals tres feren el mateix. Cal destacar, entre els informes de Stàssov, Mussorgski donà doble utilització al quadre següent). ®
7. Escena de la Duma i mort de Borís. 8. Revolta dels camperols i entrada de l'usurpador. El compositor no estava massa decidit a donar la raó als seus amics, però hagué de cedir degut també a l'actitud de la direcció dels tea tres, que refusava l'obra per l'excés de corals i escenes de masses, en detriment dels papers importants, que resultaven massa curts. Mussorgski modificà llavors l'obra, desenrotllant les parts tercera i quarta i fent entrar en joc escenes alienes al nervi de l'obra, com la del palau de Sandomir, a Polònia. L'aspecte històric que pretén evocar aquesta òpera és confús i trà gic: Borís Godunov fou regent de l'imperi Rus durant el regnat del tsar Feódor, fill d'Ivan "el Terrible". Un altre fill d'Ivan, anomenat Dimitri, fou trobat mort -a les postrimeries del regnat del seu germà Feódor- amb senyals d'haver estat assassinat. S'acusà Borís del crim que li permeté ascendir al tron; tingué un regnat curt i desgraciat, i morí quan el poble -en plena revolució- posava al tron un impostor que es feia passar per l'hereu Dimitri, salvat mira culosament de la mort, creguda per tots. L'edició original de la partitura porta l'anotació "òpera en quatre actes i un pròleg. Reducció completa per a cant i piano, amb inclu sió de les escenes no destinades a la representació teatral», i fou publicada a finals de l'any 1875 o primers de l'any següent. Allò la data de novembre cert és que l'autorització de la censura porta de l'any 1875. Cap historiador no ens ha aclarit si les indicacions que hi ha escenes no representables fou posada per Mussorgski per tal d'advertir les supressions efectuades per les autorítats, ni tam el poc ha arribat a saber-se quines eren les parts que compositor incloïa en l'esmentada restricció; altrament, dóna, en canvi, mol tes instruccions per al muntatge de l'obra. De la mateixa manera no estava que el text de Puixkin en el qual va inspirar-se Mussorgski destinat al teatre, l'òpera tampoc no és una construcció teatral prò més aviat és una sèrie d'ülustracions de determina Dimitri Ivanovich piament dita; fill d'Ivan «el Terrible" des vivències de Borís, que no pas una genuïna acció dramàtica. Aquest caràcter calidoscòpic de l' òpera ha estat a vegades repro vat pels puristes, potser sense advertir que Borís Godunov no és una composició addicta als convencionalismes teatrals, sinó un qua dre de la Rússia eterna, en el qual el tsar Borís no és pas el prota gonista. A Mussorgski, compositor nacionalista, li interessa, per ®
Per aquestes i per d'altres raons -no és pas la menys important de el menyspreu de Mussorgski per les exigències tradicionals l'òpera i el caràcter rude del llenguatge musical, que fa cas omís de tantes i tantes regles-, Boris Godunov és una obra agosarada com poques n'hi ha, en la qualles llibertats genials no són precisa ment un obstacle perquè puguem considerar la seva música com extraordinàriament bella, veritable i generosa. Cap de les caracte ristiques formals de l'òpera tradicional podrà trobar-se a Boris Godunov, concepció senzilla, directa, rude, subjugant també per la utilització molt particular del «leit-motiv» i per la moderació d'ele ments amb què Mussorgski construeix la seva història; la inflexió del cant, la suggestió de l'ambient, el sentit del moviment i la poten ciació estrictament musical del drama, són gairebé els únics emprats pel compositor. Quant a l'ús del «leit-motiv», el compositor és moderat i no els aplica exclusivament a un personatge a a una idea, ni tampoc rígidament a una evocació; és una suggestió flexible i matisada infinitament. És com un tema variat que, en el cas més representatiu, el de Pimen, resulta marcial quan -en la seva crònica-parla de guerra; és dolç i religiós quan es refereix a Ivan «el Terrible», i és torrencial quan comenta la història de la huma lIil.lllnr: m;PK1OiJ\í]lm: (CU BJi.llWn:H!EM1 WEIl'b HE nitat. Altrament, la partitura no conté gairebé comentaris purament lli'K IWJ;t\I'.U;lihIX'[1 ¡;-b IIfH;'WlnHh:lh fLl O¡Y.lJlh) .t;lH orquestrals. Pocs compassos, d'una cançó popular, serveixen de '1'(Wl't:UhillJn eh IlMllt:Ub. preludi i resultarà molt difícil de trobar una intervenció destacada
. ","-": de l'orquestra, que calla així que les veus acaben el diàleg. Ni una • ', ,�f'_�. :': . '�llrhll.� �Ò!:::; sola fórmula de conclusió orquestral. L'únic comentari dels ins ··f truments es produeix quan acaba l'agonia de Borís, és una lenta, trista repetició d'un tema heroic, símbol del poder imperial. Es pot considerar també, bé que en un altre aspecte, l'interludi de l'acte a festa del tercer acte. tercer que propicia la sortida dels invitats la Malgrat les escenes que poden prendre's com a episodis lírics a Portada de de l'edició original Bods Godunov la manera tradicional de l'òpera (narració de Pimen, fragments del quadre de l'hostal, diàlegs del tsar amb els seus fills i la dida), en d'una acció con damunt de tot, Rússia, és a dir, el seu poble considerat com una for realitat aquests són moments que no es deslliguen de l'escola ça elemental, amb tota la diversitat dels seus tipus i dels seus senti duïda per un recitat melòdic, característic d'òpera russa, acusar de la ments. El drama comença amb l'agitació del poble davant el con sense que, per això, hom pugui Mussorgski propiciar On el lirisme és on el vol musical és vent on Borís s'amaga i acaba amb les masses exaltades per la revo fatiga de l'oient. necessari, del no es fa tal com lució, tot culminant una potència d'acció popular que hem intuït indispensable, la inspiració compositor enrera, en el de Borís en el acte i en durant tota la representació, àdhuc quan el poble no està en escena. pot advertir-se paper segon algunes ® GENtVE de les cançons que tenen tornada. L'orquestra no es desenvolupa simfònicament, però mai no deixa de tenir importància en el con junt dramàtic. Cal observar, també, la seva influència en la gran diositat dels corals, sense oblidar la indescriptible bellesa del darrer quadre. Tot i el caràcter calidoscòpic de Borís Godunov, la partitura con serva una admirable unitat d'estil que es fa patent en totes les esce nes protagonitzades pel poble i les caracteritzacions de personat ges com Missaïl, Varlaam i els boiars. El punt culminant d'aquesta unitat es estilística troba en la coherència del paper de Borís, la personalitat del qual està sempre present en l'ànim de l'especta dor, malgrat que el Tsar romangui poc temps en escena. L'estil de Mussorgski -a excepció de les concessions obligades del tercer acte- no abdica mai de la seva fermesa i originalitat en crear música en el sentit més complet. Si resulta emocionant constatar-he en les grans escenes de conjunt i en la força angoi xosa del final, encára ho és més de comprovar-ho en l'escena de Pimen amb Borís. En la senzillesa d'una música gairebé inexistent, per al relat de la curació, ens sorprendrà la presència del geni. I quan Borís, víctima d'una alIucinació tenalladora, se sent asfixiat, les cordes estremides de l'orquestra expressen, millor que no un gran estrèpit orquestral, l'angoixa del personatge. Bods Godunov és un drama musical violent, lúgubre, desigual, amb aspectes tan diversos i de tanta bellesa nua que impressiona per la seva força primigènia que té subtileses i grandesa èpiques, i audà cies encara sorprenents, sense que pugui emprar-se, com a qualifi catiu, altre concepte que el d'obra mestra. En aquesta obra, tot és poderós i espontani -segons afirma un dels biògrafs de Mussorgski-, tot constitueix un quadre de vida sin cer i commovedor. La seva mateixa força dilueix les poques fla queses de detall que la crítica pugui assenyalar, amb la condició, però, de reconèixer llur insignificança davant la bellesa del conjunt. Mussorgski, l'inhàbil, l'incomplet, el «nihilista musical», aconse ROSA BISBE ART/DISSENY gueix d'igualar-se, amb aquesta partitura, als genis més grans de la música, aquells la glòria dels quals es troba per damunt de com GANDUXER, 20 TELEFONO 201 65 90 paracions i àdhuc del desconeixement. e � ro RBLA. CATALUNYA, 121 D.. "GALERIAS LA AVENIDA" Joan Arnau I U BARCELONA ®
Modest P. Mussorgski societat russa. Entre els anys 1856 i 1862 es constituí el famós Grup (1839-1881) dels Cinc, integrat per Balàkirev (l'estètic tirànic), Mussorgski, Rimski-Kòrsakov, Borodín i Cui, el portaveu del qual era Vladímir Les Stàssov. preocupacions inicials del grup foren de tipus gene ral: progrés social, ateisme, democratització de l'art. Idees que tro baren un ressò profund en Mussorgski, la personalitat del qual es despertà sobtadament després d'algunes fortes crisis de depressió nerviosa els anys 1858 i 1859 El 1863 trobà una ocupació a Sant Peterburg i s'ínsral.là en un apartament amb cinc altres joves artis tes i intellectuals que bescanviaren idees d'avantguarda sobre l'art, la religió, la filosofia i la política. Dos anys després, però, una pri mera crisi d'epilèpsia féu necessari el trasllat a casa del seu germà. El 1868 tornà a treballar a l' Administració i escriví l' òpera El Matri noni, sobre text de Gògol, on, amb un estil d'avantguarda, declarà la guerra a la música «pura» i posà en pràctica les seves idees sobre la «veritat artística», coses que enfurismaren gairebé tots els seus amics, llevat de Stàssov, que esdevingué el seu defensor i conseller. El mateix any 1868 començà la composició de la seva obra cab dal, Borís Godunov, la primera versió de la qual, enllestida l'any 1869, fou rebutjada pel Teatre Marinski. La versió que avui conei xem tampoc no pogué ser representada l'any 1872, però finalment ho fou amb èxit l'any 1874. La incomprensió dels seus mateixos amics compositors, especialment Borodín i Balàkirev, el menaren a l'alcoholisme. Treballà amb dificultats en la Khovànxtxina i en La Fira de Soròtxinsk, entre crisis d'epilèpsia que, el febrer de 1881, el dugueren a l'hospital militar Nicolàievski, on, tot aprofi tant una millora temporal, llegí el Tractat d'Instrumentació de Ber lioz, però, finalment, el 16 de març fou trobat mort (havia volgut celebrar amb una mica de conyac la data que ell creia que era la del seu aniversari). Escriví les òperes suara esmentades, altres projectes per a òperes, música coral, seixanta-tres delicioses cançons, peces simfòniques, Modest Pètrovitx Mussorgski va néixer a Karevo, Pskov, el 9 de obres per a piano, de les quals els Quadres d'una exposicio (orques una trats més tard Maurice les més i març de l'any 1839, descendent dels prínceps Smolenski, de per Ravel) són famoses perfectes. L'estrena de la les famílies russes més velles, però fill d'un petit propietari de la versió completa de Boris Godunov tingué lloc al Teatre Marinski de Sant Peter Kírov terra, que era fill d'un servent. Rebé l'educació musical, d'antuvi burg (avui de Leningrad) el 8 a de febrer de amb direcció musical amb la seva mare i després a Sant Peterburg. Per a dedicar-se la 1874, d'Eduard Napràvnik i música abandonà la Guàrdia Imperial i la seva relació amb la bona escenografia de Mikhaïl Botxàrov i Mikhaïl Xískov. Els intèrprets ® principals foren Melinkov, Krutíkov, Feodorovina, Vassíliev i Kamissazievski. L'obra no arribà al Bolxoi de Moscou fins l'any 1888 i cap de les dues versions aconseguí que aquesta òpera roman gués en el repertori. Els primers triomfs de Borís Godunov a Rús sia i, després, a fora d'aquest país, estan relacíonats amb la versió de Rimski-Kòrsakov, que s'estrenà a Sant Peterburg l'any 1896. La primera representació fora de Rússia tingué lloc a París el 1908; el 1909, es donà a la Scala de Milà i, tot seguit, a Buenos Aires, Rio de Janeiro, Praga, Estocolm, Monte-Carlo, Londres, Nova York, etc. No trigà a ser considerada a Occident com la millor i més admi rada òpera de tot el repertori eslau, consideració de la qual encara gaudeix actualment. Malgrat que la versió de Rimski-Kòrsakov introduí Borís Godunov arreu del món, molts músics han volgut reconstruir la versió origi nal de Mussorgski. En els anys vint d'aquest segle, el musicòleg soviètic Pàvel Lamm reconstruí la versió original, en un treball que hom donà per primer cop al Kírov de Leningrad l'any 1928. Poc després, l'any 1939, Dimitri Xostakòvitx oferí la seva versió d'aquesta obra. Borís Godunov té una història molt brillant al Liceu, on s'estrenà, en italià, el 20 de novembre de 1915, amb Hemri Albers (Borís), Elsa Raccanelli (Marina), Fulgencio Alba (Grigori), Vicente Gallo fré (Xuiski), Luigi Mugnoz (Pimen) i la direcció d'Antoni Ribera. Des d'aquella data s'hi han donat, en setanta-quatre anys, vuitanta sis representacions (darrera vegada el 15 de desembre de 1985). Des dels anys vint ja es cantà en rus i mai no ha estat molts anys absent del repertori d'aquest Gran Teatre, on alguns dels protago nistes que ha tingut han estat Alexandre Mozjukin (1926-27), Feó dor Txaliapin (1927-28, 1929-30 i 1933-34), Segismundo Zaleski (1929-30 i 1934-35), Raimon Torres (1945-46 i 1949-50), Georges Iureniev (1946-47), Boris Christoff (1951-52 i 1952-53), Nicola Rossi Lemeni (1956-57), Miroslav Cangalovic (1959-60), Kostadin She kerliski (1962-63), Dimiter Petkov (1971-72), Stefan Elenkov (1976-77), Stefan Dimitrov (1976-77), Boris Shtokolov (1980-81) i Matti Salminen (1985-86).
BARCELONi.\ ®
JANOS KULKA (Director d'orquestra) ROMANO GANDOLFI (Director del cor) Va néixer l'any 1929 a Buda els teatres importants d'Ale Es diplomà en composició i pia Trieste. Ha enregistrat per al se pest, on féu els estudis musicals manya i també a Àustria, Estats no al Conservatori de Parma i gell Decca la Petite Messe Solen amb Ferencsik, Somogyi, Wei Units, Argentina, Dinamar des del 1983 és director clel nelle cie Rossini amb Freni, neriKod�y.De1950 ca, Suïssa, Espanya, Cor i consultor artís Valentini-Terrani, Pa a 1956 pertany a França, Itàlia, Po tic al Gran Teatre del varotti, Raimondi, i l'Òpera de Budapest i lònia, Txecoslovà Liceu. Cal' ele Cambra ele la a ha el 1957 Fricsay el quia, etc. En aquest De 1971 1983 via Scala i per a la Fonit contracta a l'Òpera Gran Teatre ha dirigit estat director del Cor Cetra els Cors romàn de Munic. El 1959 és vint-i-quatre repre del Teatre de la Scala tics i 12 Lieder de nomenat Primer Di sentacions: Elektra de Milà on parallela Schubert amb Popp, rector a l'Òpera de (1970-71 i 1979-80), ment desenvolupà Palacio, Cor de Cam Stuttgart i el 1961 a Gotterdammerung una important activi bra i instrumentistes l'Òpera d'Hamburg. (1971-72), Tannbàu tat com a director de la Scala. El 1988 De 1964 a 1976 és Director Ge ser (1972-73), Tristan und Isol d'orquestra. Ha dirigit òperes i obtingué sorollosos èxits i crí neral a Wuppertal i, després, de (1982-83), Ariadne auf Na concerts simfònics a Ia Scala de tíq ues extremadament fa vora torna a Stuttgart. Amb un reper xas (1983-84) i Khovànxtxina Milà, Madrid, Buenos Aires, als bIes al Brasil on dirigí diverses tori molt ampli, ha dirigit a tots (1988-89). EUA i als principals teatres ita òperes a Ria de Janeiro i altres lians: Roma, Nàpols, Bolonya i ciutats. PIERO FAGGIONI (Director d'escena) carre duccions de a Nasqué a Carrara. La seva quatre òperes VITTORIO SICURI (Director del cor) ra com actor inclou cine San Francisco. D'aleshores Inicià els seus teatre, ençà estudis musicals cor. Ha preparat estrenes mun ha amb ma i televisió. El 1963 collabo continuat grans produc a Parma i a Milà. L'any 1975 en dials d' òperes modernes (entre rà amb Vilar a la cions als trà a Jean principals formar part de la Scala de les quals Donnerstag aus Licbt del Ve Scala de Milà, abans teatres món: Milà, on durant tres ele Stockhausen) i ha de debutar com a di Scala de nècia, Milà, anys exercí la seva dirigit en diverses rector d'escena Covent Garden de l'any activitat com a mes ! ocasions el Corale de 1964 amb La Bobè Londres, Òpera tre colIaborador, tre Scaligero. Des ele la me. Més tard muntà a París, Òpera de Vie ballant també amb temporada 1982-83 d'Edim Venècia Faust i Fals na, Festivals els mestres registes comparteix, junta i Salz taff i, en aquest ma burg, Bregenz Strehler, Zeffirelli, De ment amb Romana treballà de teix període, burg, Metropolitan Filippo, Pan nelle, Gandolfi, la responsa Al amb Antonioni, Vis Nova York, etc. Li Ronconi, etc. L'any bilitat clel Cor del conti, De Lullo i René Clair. Tot ceu ha dirigit Tosca, La Fanciu 1977 començà a col Gran Teatre clel Li- seguit passà tres anys al Japó i lla del West, Otello, Borís Go laborar amb Romano Gandolfi, ceu, que l'any 1986 aconseguí als Estat Units on féu les pro- dunov i Don Quicbotte. primer com a ajudant en la tas un gran èxit en la seva primera ca de mestre del Cor de la Sea- sortida a l'estranger (II Corsaro la, i després com a mestre de a Nimes). ®
CRISTINA RUBIN NICOLAI GHIAUROV (Baix: Borís Godunov) (Soprano: Ksènia) Va néixer a Milà, on realitzà els de Tannbàuser. Ha cantat tam Nasqué a Velingrad (Bulgària) i Scala de Milà (Varlaam de Boris estudis musicals. Guanyà im bé a Zuric, Frankfurt, mostrà ben aviat importants ap Godunov), i el 1962 al Covent Hamburg, concursos de cant, en Lima, Mannheim i Is- tituds musicals en l'estudi del Garden de Londres (La Forza portants Avinyó, tre els el de Bus i els més violí, piano i clarinet. del Destino). Segui quals rael, papers seto de 1985. El seu destacats del seu re Cursà els estudis de ren el Lyric de Chica debut operístic fou la són a La Bo cant a Sòfia i a Mos go, l'Arena de Verona, pertori de temporada 1984-85 i, hème (Mimi), Faust cou, on es graduà el Festival Salzburg, cantà l'any 1955. De segui Òpera de París, Me seguidament, (Marguerite), Gugliel als teatres mo Tell Le da debutà a l'Òpera tropolitan de Nova principals (Matilde), italians: nozze di de Sòfia i guanyà el York, i la pràctica to Bèrgam, Spo Figaro (Su Torre del La L 'Amico Fritz Primer Premi del talitat dels teatres més letto, sanna), Brescia, Parma, Otello Concurs Internacio írnportants del món, go, (Suzel), (Desdè Roma, Bolonya, Nà Luisa Miller i nal de París, tot co amb un gran i variat mona), del pols, Pavia, Gènova, Verona, Casifan tutte (Fiordiligi). Amb mençant una gloriosa carrera repertori, qual destaquen Trieste, Treviso, Palerm i debut la actuació debuta al internacional. L'any 1957 debu les interpretacions ja històri present a la Scala de Milà amb el pastor Liceu. tà a l'Òpera de Viena; el 1958 ques de Borís i de Felip II (Don al Bolxoi de Moscou (It Barbie Carlo). Al Liceu ha cantat Si ROSA MARIA YSÀS (Mezzo-soprano: La dida) re di Siviglia, Faust i Pimen de mon Boccanegra (1985-86) i Va néixer a Barcelona, on es lli- Ginebra (amb I'Orchestre de Bods Godunov); el 1959 a la Jevgueni Onieguin (1989-90). cencià en Filosofia i Lletres i la Suisse Romande), a París, realitzà els estudis NATHALIE STUTZMANN (Mezzo-soprano: Feódor) musicals, que Niça, Frankfurt, Karlsruhe, a Roma. Ha Nasqué l'any 1965 a París i féu i també a Brussel-les, Lisboa, amplià Monterrey, Mèxic, donat nombrosos etc. És cantant habi els estudis de cant i de piano a Frankfurt, Mòdena, Reggio Emi Ha en concerts i ha actuat a tual en Gran ancy. Amplià aquests estudis lia, Munic i Florència. aquest i les d'ò Teatre del on a París i Nova York, registrat, per a EMI temporades Liceu, tot l'Estat es féu el debut la entre d'altres amb Erato, Guerra i Pau pera per tempo Ha actuat rada 1968-69 i hi ha Christa Ludwig i Hans amb Rostropòvitx, panyol. també a Ràdio fins al Hotter. Ha guanyat Guercoueur de Mag Vaticà, intervingut, i a la RAI a Roma, al en cent premis importants als nard amb Plasson moment, Festival de concursos de la Tele obres de Ropartz, Montepul seixanta-quatre repre al visió Francesa i de Brahms, Roussel, Men ciano, Teatre Belli sentacions. ni de al Victoria Hall de Munic. En la seva cur delssohn, Franck, Catània, ta carrera ja ha desta Schumann i Beetho cat, especialment en ven. Amb aquestes de Borís Godu el terreny del concert, a les ciu representacions tats més importants de França nov debuta al Liceu. HORST HIESTERMANN (Tenor: Príncep Xuiski) K U R T R Y D L (Baix: Pimen) Va néixer el 1934 a Ballenstedt. etc. cantant de gen), Nomenat Nascut a Viena e! 1947, seguí es a Nova York, Aida a San Fran El 1955 va al cor del cambra de ingressar l'Òpera de Berlín e! tudis de cant a la seva ciutat i a cisco, Turandot a la Scala, etc. Teatre de i el Brandenburg 1971, obtingué e! Premi Artís Moscou. El 1971 guanyà un Té un repertori de seixanta 1957 féu e! primer pa- tic de la República dels primers premis papers en italià, fran solista. per Després, Democràtica Alema del Concurs Viñas i, cès, rus i alemany. Al va a de passar l'Òpera nya de 1975. El 1976 l'any següent, e! Gran Liceu ha actuat en A de Leipzig. partir passà a l'Òpera de! Premi de Cant de Pa tren ta represen ta 1964 formà de Rhin de Düsseldorf. tem part rís. Fou tres anys cians: debutà la l'elenc de l'Òpera Ha visitat un gran membre de l'Òpera porada 1974-75 amb de Berlín Alemanya nombre de ciutats de Stuttgart i, des de , Siegfried (Fafner) i, Est i de de l'Òpera fora del seu país: Vie 1977, ho és de l'Òpe després, hi ha cantat i el Dresden, amplià na, Salzburg, París, ra de Viena. Ha estat Rigoletto, Romeo et amb repertori papers Niça, Milà, Venècia, dirigit per Albrecht, juliette, Die Walküre, de com gran responsabilitat el Brusselles, Amsterdam, Varsò Bernstein, Bóhm, Karajan, Maa Luisa Miller, La Gioconda, Der de de protagonista Le postillon via, Praga, Tokyo i Dallas. Al zel, Sawallisch, Solti, Muti, Si- Freiscbütz, Parsifal i Die Meis- de e! Longjumeau, d'Eisenstein Teatre del Liceu ha cantat Elek napoli, Stein; ha cantat Fidelia tersinger von Nurnberg, i el d'Alfred (Die Flederrnaus), tra (1983-84) i Salome (1984-85 Mime (Der Ring des Nibelun- i 1988-89). WALTER DONATI (Tenor: Dimitri) Nasqué a Potsdam, Alemanya, spinto» amb tendència a dramà MARTIN EGEL (Baríton: Txelkàlov) però des de petit resideix a Ità tic. Ha cantat a la Scala de Milà, a i va rebre des com Nasqué Freiburg Barenboim, Bohm, Bou lia. Realitzà els estudis musicals Òpera de París, Colón de Bue- del bressolla influència musical lez, Karajan, Richter, Sinopoli, en aquest dos països, nos Aires, Florència, dels seus la contralt Mar Solti i ha estat en pares, Stein, invitat, però primer destacà Santiago de Xile, Ria ga i el direc tre als Festivals Hóffgen altres, en e! terreny de la pu de Janeiro, Palerrn, tor d'orquestra Teo de Salzburg, Muníc, blicitat i el disseny. Lucca, Bari, Venècia, dor Féu Egel. els Schewetzingen, 1983 decidí Verona, etc. Alguns L'any If<:;''t ._..' estudis musicals a Orange i Ais de Pro dedicar-se exclusiva dels papers més signi Frankfurt i a Basilea, vença. També ha can ment al cant i debutà ficatius del seu reper on debutà com a tat recitals i ..··I···¡···.···' pro concerts, a Alessandria amb tori són Calaf, Cavara de Le nozze tagonista òperes a Viena, Zuric, Giovanna d'Arco de dossi, Lohengrin, di Des de . Figaro. París, Buenos Aires, Verdi. La seva cartera .� Manrico, Riccardo, 1975 canta a Bay Roma, Londres, Mon fou molt ràpida i, ben aviat, fou Don Carlo i Radamés. Enguany entre reuth, on, d'al te-Carlo, Milà, etc. Al considerat com un tenor «lírico fa el debut al Liceu. tres papers, ha cantat Donner a Liceu debutà la temporada la fabulosa Tetralogia de 1984-85 com a protagonista de Boulez-Chéreau. Amb directors Le nozze di Figaro.
." ®
EVA RANDOVÁ (Mezzo-soprano: Marina) GIANCARLO BOLDRINI (Baix: VarIa am) Va néixer a Kolin, Txecoslovà- Garden de Londres (Lohengrin, Aquest baix·italià estudià, entre dels papers més importants del quia, i, després de seguir estu Parsifal, Tannhaüser, Borís altres, amb la famosa soprano seu repertori pertanyen a les dis de pedagogia, inicià la carre Godunov), Nàpols, Rauen, Mar Gina Cigna. Fou, d'antuvi, òperes Il Barbiere di Siuiglia, ra a Ostrava. El seu sella, Niça, Metropoli membre del cor de la Rigoletto, Lucia di debut a de tan de Nova York l'Europa Scala de Milà i, des de Lammerrnoor, Erna l'Oest tingué lloc a (Die Walküre), Gèno la temporada 1986- ni, Nabucco, Don Nuremberg i, poste ca, Scala de Milà (Lo 87, fa carrera de solis Carla, La Gioconda, ríorment, cantà Tan hengrin), Roma, Avi ta. Ha cantat a Gèno Aida, Vespri Sicilia nbaüser i Lobengrin nyó, Las Palmas, va, Scala de Milà, Are ni, La Forza del Des a Hamburg, Aida a Venècia, etc. Al Gran na de Verona, Roma, tino, Simon Boccane Berlín, Lobengrin a Teatre del Liceu ha Alessandria, Bari, Bo gra, L 'elisir d'amare, Amsterdam i Tan intervingut en quinze lonya, Bèrgam, Co Norma i Turandot. nbduser a Rauen. Con representacions: de- senza, Lucca, Leece, Actuà per primer cop vidada arreu del món, ha estat but la 1976-77 amb temporada Novara, Brescia, Torí, Monte al Liceu la temporada 1988-89 molts la de obra tornà a inter- anys Kundry Bay Parsifal, que etc. amb Kbouànxtxina. . Carlo, Frankfurt, Alguns reuth i ha cantat també al Festi pre tar les temporades 1982-83 val de Salzburg (Don Carla, Die i 1988-89. També ha cantat en ANTONI COMAS (Tenor: Missaïl) und Walküre, Lobengrin), Viena, aquest Gran Teatre Tristan Nasqué a Barcelona l'any 1961, i Tarragona. Debutà en aquest Hamburg, Berlín, Munic, Stutt Isolde (1982-83) i Lobengrin es llicencià en Història de l'Art Gran Teatre del Liceu la tempo gart, San Francisco, Covent (1985-86). i cursà estudis de composició, rada 1983-84 amb Hérodiade i harmonia i piano a ha intervingut ja en PETER WIMBERGER (Baríton: Rangoni) l'Acadèmia Marshall cent-una representa
. Va néixer a Viena,' on cursà els tivals de Salzburg, Bregenz i de la nostra ciutat, on cions. L'any 1988 fou estudis de cant amb Vogel i Maggio Fiorentino, i ha cantat també féu els estudis finalista del Concurs Schoffler. Els primers contrac- també a Munic, Frankfurt, Stutt- de cant, amb Mont Toti Dal Monte amb tes, els aconseguí a gart, Lió, Niça, Marse serrat Aparici. Inicià La Cenerentola i, l'es Dortmund, Mainz, lla, Roma, Milà, Nà l'activitat musical tiu del mateix any, Freiburg i Dusseldorf. pols, Florència, Zuric, amb conceits a Barce participà al Festival Des de 1972 és mem Nova York, San Fran lona i, tot seguit, in de Peralada amb Il bre estable de l'Òpe cisco, al Japó i al Ca terpretà Marina (Ior Barbiere di Siuiglia ra de Viena, on ha in nadà. Al Liceu debu ge) a Barcelona, Bilbao, Alacant de Paisiello. terpretat, entre altres, tà la temporada 1974- els papers de Wotan, 75 amb Fidelia (Piza Gunther, Rei Enric, rra) i, després, hi ha Ermità, Missatger, Pi interpretat Die Got zarro, Jochanaan, Orestes, Ran terdammerung, Siegfried, Sa goni, etc. Ha participat als Fes- lome i Die Frau ohne scbatten. MABEL PERELSTEIN Tavernera) (Mezzo-soprano: MIGUEL LÓPEZ GALINDO VICENÇ ESTEVE Nasqué a La Plata, Argentina, i Premi del Concurs Internacio (Mikítitx) (Comissari) estudià al Conservatori de la nal de Marsella. Ha cantat a Ma seva ciutat natal. Estudià cant drid, Las Palmas, Bilbao, Ovie amb Noemí Souza a do, Montpeller, Tour l'Argentina i el 1981 coing, Saint-Étienne, passà a Espanya per Pittsburgh, Treviso, perfeccionar els estu Rovigo, Freiburg, dis a Madrid amb Isa Marsella, Buenos bel Penagos, Félix La Aires, València, Ber villa i Miguel Zanetti. na, etc. És llicenciada El 1982 guanyà el en Psicologia i Socio Concurs Maria Canals logia i té la nacíonalí ANTONI LLUCH JESÚS CASTILLÓN de Barcelona i el ; tat Debutà 1987 espanyola. (Un boiar. Boiar Khrutxov.) (Txernikovski. Mitiukh) fou guardonada al Concurs de al Liceu la temporada 1986-87 Camperol Treviso i va obtenir el Segon amb La Sonnambula (Teresa).
SUSO MARIÁTEGUI (Tenor: L'idiota) Nasqué a Las Palmas de Gran Wexford, Teheran, Caracas, Canaria i actualment resideix a Lisboa, Milà, Madrid, Barcelo Viena. Cursà la carrera de Dret, na, Las Palmas, etc. A Barcelo i l'alternà amb estudis na va debutar el1983 musicals i de cant. al Palau de la Música Després, va estudiar a Catalana amb Carmi Viena, a Salzburg i a na Burana, el mateix Milà. El 1969 guanyà any en el qual estrenà el Concurs Interna mundialment, com a BEGOÑA ALBERDI ROSA cional de Verviers i el protagonista masculí, VILAR (Dona del poble) (Dona del poble) 1971 debutà al Lan l'òpera Kiu de Luis de desttheater de Salz Pablo. En aquest burg amb Die Zau Gran Teatre ha cantat berflote. Ha cantat, òpera i Carrnina Burana (1983) i Lu concerts, a Verona, Màntua, cia Silla (1986-87). ® Contenido argumental
Lugar de la acción: Rusia y Polonia Época: de 1598 a 1605
PRÓLOGO
Patio del convento de Novodiévichi, cerca de Moscú Los guardias y un oficial de policía reúnen al pueblo para que pida a Borís Godunov que acepte ser Zar. Llegan al convento los boyar dos. El secretario de la Duma, Shélkalov, trae la noticia de que Borís no quiere acceder al trono. Unos peregrinos, sin embargo, invitan al pueblo a ir al Kremlin para aclamar al nuevo Zar.
Moscú: Plaza delante de las catedrales Uspensky y Arjánguelsky Los carillones del Kremlin suenan con solemnidad. Borís, final
mente, ha aceptado el trono y es coronado. En el trayecto entre las dos catedrales, el nuevo Zar, con un séquito espectacular, se presenta ante el pueblo. A pesar de todo, en su interior es más grande la angustia que la alegría (< ACT O I Celda de Pimen en el monasterio de Chúdov Es de noche. El monje Pimen, un anciano, escribe la historia de Rusia. En la celda duerme Grigori Otrépiev, un joven monje que se despierta con sobresalto cuando tiene, por tercera vez, el mismo sueño angustioso: ve como si subiese una empinada escalera, obser vase Moscú desde lo alto y se precipitase abajo. Grigori escucha el relato de Pimen sobre los tiempos lejanos y pregunta sobre la JOYEROS tu muerte del Zarévich en Úglich. «Tendría ahora edad y reinaría", Borís cometió el dice Pimen, que también está convencido que Un huracán de de ambiciosos deseos se F. Pérez Cabrera, 4 Tel. 2013300 Barcelona-08021 (junta Turó Pork] regicidio. pasiones y el en apodera del joven, quien concibe la idea de hacerse pasar por asesinado Úglich? Sin importarle la tortura que inflige a Borís, Zarévich y disputar el trono a Borís. Shuiski describe la herida abierta del niño degollado. Borís, ate rrorizado, echa a Shuisky y sufre la alucinación de ver el espectro con ... .. del Zarévich ...... Taberna en la frontera Lituania asesinado (< le pide pan. El Zar ve al idiota y le pregunta sobre el motivo de su llanto. «Los niños me han quitado una moneda, ordena dego liarlos, como degollaste al pequeño Zarévich», le responde el idiota. Borís detiene a su escolta, que se dispone a lanzarse sobre el infe liz, y pide al idiota que ruegue por él. «No se puede rogar por un zar Herodes", obtiene como respuesta. Sala de reuniones de los boyardos, en el Kremlin Los boyardos discuten el destino del pretendiente, para el caso de SALA DE CONCIERTOS que sea detenido. Todos están disgustados por la ausencia de En Vidosa somos, desde siempre, especialistas en música. Shuisky, pero éste llega finalmente y su relato sobre el ataque Tenemos los mejores equipos Hi-Fi, las fabulosos cadenas SONY de Alto Goma para que, en su coso, se sufrido Borís es visto con desconfianza. En este sin por momento, siento como en la salo de conciertos. Algo fuero de serie. embargo, entra Borís, otra vez con la alucinación de ver la figura Venga y escúchelas en del auténtico Zarévich. Cuando se encuentra ante los boyardos, recobra la serenidad y Shuisky le aconseja que escuche al anciano que desea revelar un misterio. Entra Pimen y relata que en Úglich se produjo un milagro: un ciego recuperó la vista sobre la tumba del Zarévich. Borís no resiste este nuevo golpe y presiente un final ya muy cercano, por lo que hace llamar a su hijo. Solo con él, le recomienda que no se fíe de los boyardos felones, que castigue implacable la traición y que no confíe más que en el juicio del pue blo, el único que no tiene hipocresía. Vuelven los boyardos, con los monjes, para asistir a Borís en los últimos momentos y éste, antes de morir, señala a Feódor y dice a los boyardos: «He aquí vuestro Zap. Un claro de un bosque cerca de Kromy Una multitud de campesinos sublevados quiere castigar a un boyardo criado de Borís. Entre esta turbamulta se encuentran Var laam y Misaíl, que incitan al pueblo a reconocer al falso Dimitri como Zar. Llega el ejército polaco, encabezado por el impostor. Grigori, el falso Dimitri, promete al pueblo protección y benevo lencia. Todos le siguen, pero el idiota, solo y angustiado, piensa nuevas difíciles acechan al ruso. « que y pruebas pueblo '" Hi-Fi >. SONY OIR PARA CREER Per ® Modest P Musorgsky fer un tast (1839-1881) Modest P. Musorgsky nació en Karevo, Pskov, el 9 de marzo de no de cal descendiente de los Smolensky, una las más 1839, príncipes perdre un de la antiguas familias rusas, pero hijo de pequeño propietario un sirviente. Recibió la educación musical tierra, que era hijo de Para l'estil primeramente con su madre y después en San Petersburgo. su relación dedicarse a la música abandonó la Guardia Imperial y se consti con la buena sociedad rusa. Entre los años 1856 y 1862 tuyó el famoso Grupo de los Cinco, integrado por Balákirev (el estético tirano), Musorgsky, Rímsky-Kórsakov, Borodín y Cui, y Las iniciales cuyo portavoz era Vladímir Stásov. preocupaciones demo del grupo fueron de tipo general: progreso social, ateísmo, en cratización del arte. Ideas que encontraron un profundo eco Musorgsky, cuya personalidad se despertó repentinamente después los años 1858 de algunas fuertes crisis de depresión nerviosa y 1859. En 1863 encontró una ocupación en San Petersburgo y se instaló artistas e intelectuales en un apartamento con otros cinco jóvenes sobre filosofía que cambiaron ideas de vanguardia arte, religión, una crisis de y política. Dos años después, no obstante, primera En 1868 epilepsia hizo necesario el traslado a casa de su'herrnano. escribió la El Matri volvió a trabajar en la Administración y ópera estilo de monio, sobre texto de Gogol, donde, en un vanguardia, en sus ideas declaró la guerra a la música «pura» y puso práctica sobre la «verdad artística», cosas que enfurecieron a casi todos sus en su defensor su con amigos, excepto a Stásov, que se convirtió y sejero. El mismo año 1868 empezó la composición de su obra capital, terminada el año fue Borís Godunov, cuya primera versión, 1869, La versión conocemos rechazada por el Teatro Marinsky. que hoy finalmente se tampoco se pudo representar el año 1872, pero pudo de sus ami dar con éxito el año 1874. La incomprensión propios Borodín le llevó al gos compositores, especialmente y Balákirev, en la en La Rambla dels Estudis,115 alcoholismo. Trabajó con dificultades [ouáncbina y Feria de Soróchinsk, entre crisis de epilepsia que, en febrero de Per le llevaron al donde, aprovechando menjar bé, bo i ràpid. 1881, hospital Nicolayevsky, ® ® una el Tratado de se cantó en ruso mejora temporal, leyó Instrumentación de Ber diciembre de 1985), Desde los años veinte ya y ó lioz, pero, el l de marzo fue ausente del de este Gran finalmente, encontrado muerto (había nunca ha estado muchos años repertorio querido celebrar con un de coñac la fecha ha tenido han sido poco que él creía era Teatro, donde algunos de los protagonistas que la de su aniversario). Alexandre Mozjukin (1926-27), Feódor Chaliapin (1927-28,1929-30 Escribió las óperas ya citadas, otros proyectos música Y 1934-35), Raimon para óperas, Y 1933-34), Segismundo Zalesky (1929-30 coral, sesenta y tres deliciosas Bons canciones, piezas sinfónicas, obras Torres (1945-46 Y 1949-50), Georges Yuren,iev (1946-47), para piano, de las los Cuadros de una Nicola ROSSI Lernení que exposición (orquesta Christoff (1951-52 Y 1952-53), (1956-57), dos más tarde Maurice por Ravel) son las más famosas y perfectas. Miroslav Cangalovic (1959-60), Kostadin Schekerliski (1962-63), El estreno de la versión de Boris Stefan Dimi completa Godunou tuvo lugar Dimiter Petkov (1971-72), Stefan Elenkov (1976-77), en el Teatro Marinsky de San Kírov de Lenin Matti Salminen Petersburgo (hoy trov (1976-77), Boris Shtokolov (1980-81) Y grado) el 8 de febrero de con dirección 1874, musical de Eduard (1985-86). Napravnik y escenografía de Mijaíl Bocharov y Mijaíl Shískov. Los intérpretes principales fueron Melinkov, Krutikov, Feodorovina, Vasíliev y Kamisazievsky. La obra no-llegó al Bolshoi de Moscú hasta el año 1888 de las y ninguna dos versiones consiguió que esta ópera permaneciese en el repertorio. Los primeros triunfos de Bods Godunou en Rusia y, después, fuera de este país, están relacionados con la versión de Rimsky-Kórsakov, que se estrenó en San Petersburgo en 1896. La primera representación fuera de Rusia tuvo lugar en París en 1908; en 1909, se dio en la Scala de Milán y seguidamente en Buenos Aires, Río de Janeiro, Praga, Esto colmo, Montecarlo, Londres, Nueva York, etc. No tardó en ser con siderada en Occidente como la mejor y más admirada ópera de todo el consideración de la repertorio eslavo, que todavía goza actualmente. A de la pesar que versión de Rimsky-Kórsakov introdujo Boris Godunou en todo el mundo, muchos músicos han querido recons truir la versión original de Musorgsky. En los años veinte de este el siglo, musicólogo soviético Pavel Lamm reconstruyó la versión en un original, trabajo que se dio por vez primera en el Kírov de Leningrado en 1928. Poco después, en 1939, Dimitri Shostakovítx ofreció su versión de esta obra. Boris Godunou tiene una muy brillante historia en el Liceu, donde se en estrenó, italiano, el 20 de noviembre de 1915, con,Henri Albers (Borís), Elsa Raccanelli (Marina), Fulgencio Alba (Grigori), Vicente Gallofré (Shuisky), Luigi Mugnoz (Pimen) y la dirección de Antoni Ribera. Desde fecha se aquella han dado, en setenta y cuatro ochenta seis años, y representaciones (última vez, el 15 de ® ® Bor i s God o u n o v 3ème ACTE une fête en rêvant Dans sa chambre, Marina s'apprête pour tout de combler tou au au tróne de Russie lui permettra PROLOGUE prétendant qui le Ran tes ses ambitions, partagées et encouragées par père jésuite Dans la cour du couvent de Novodievichi, le peuple exhorte Boris qui souhaite convertir la Russie au catholicisme. Godounov à accepter d'être tsar. Le secrétaire de la Duma vient goni dans les du cha Marina a donné rendez-vous au prétendant jardins annoncer que Boris se refuse à accéder au tróne. chemin des terres rus teau. Son mariage ouvrirait aux polonais le Les cloches du Kremlin carillonnent à toute volée. Boris, a fina qui et celuici semble ses. Marina dévoile à Grigori ses ambitions regret lement accepté le tróne, va être couronné. II se devant présente à se hate de ter son amour pour elle. Marina s'en aperçoit temps, Ie et les l'acclament bien dans son peuple boyards qui que, coeur, définitive déployer tous ses charmes et parvient ainsi à séduire l'angoisse l'emporte sur l'allégresse. ment le prétendant. ler ACTE 4ème ACTE Dans sa Ie moine Pimen écrit l'histoire de la Russie. car cellule, Un Dans la cathédrale, Grigori est excommunié. Un idiot pleure écoute son récit et sur la mort de la jeune maine, Grigori, l'interroge des enfants lui ant enlevé une pièce de monnaie. Boris sort du Tsarévitch. "II aurait maintenant ton et enfants age régneraít. répond cathédrale et demande à l'idiot la raison de son chagrin. «Les convaincu Boris est le Les l'ambi comme tu le Pimen, que régicide. passions, m'ant volé ma pièce, ordonne de les faire égorger tion, de décide de se faire Ie soit arrêté s'emparent Grigori qui passer pour fis jadis avec Ie petit Tsarévitch». Boris empêche qu'il Tsarévitch et de Ie tròne à Boris. malheureux disputer et lui demande de prier pour lui mais Ie répond: «Je Grigori s'est échappé du monastère et à franchir clan un Hérode». s'apprête ne peux pas prier pour tsar destinement la frontière le de la Lituanie. en les qui sépare Les boyards sant réunis lorsque Boris arrive, proie à tous Dans une il rencontre Varlaam et deux men enfin et taverne, Missil, moines tourments et à de nouvelles allucinations. Il se rassénère diants, Ie seul de lire l' ordre un offi un a retrouvé Grigori, capable présenté par reçoit Pimen qui lui fait le récit d'unmiracle: aveugle cier de et ordonnant l'arrestatíon d'un sa Boris police fugitif dangereux pour la vue sur la tombe du Tsarévitch. Accablé, pressentant fin, la sécurité de craint d'être reconnu et son Avant l'Etat, échange identité fait venir son fils et lui donne les derniers conseils. d'expi contre celle de Varlaam du «Voici votre tsar». qui, lorsqu'il s'aperçoit péril qu'il court, rer, montrant Fiador, il dit aux boyards: l'ordre tant bien mal. néan révoltés épèle que Découvert, Grigori parvient Dans une clairière, près de Kromy, les paysans s'apprê mains à la fenêtre. le s'échapper par tent à chàtíer un bayard. Varlaam et Misail encouragent peuple à reconnaitre Ie faux Dimitri comme leur tsar. L'armée polonaise au 2ème ACTE arrive sous la houlette de l'imposteur qui promet peuple pro Tous le suivent tandis seul et tourmenté, Dans ses apparternents du Kremlin, Boris cause tendrement avec tectíon et indulgence. que, à l'idiot aux nouvelles ne tarderont guère s'abat ses enfants, Xenia et Fiador, encare que, même au sein de sa fami songe épreuves qui l'étreint. tre sur le russe. lle, l'angoisse Chuisky, un bayard perfide et avide de pou peuple voir, vient annoncer qu'un faux Dimitri a fait son apparition en Pologne et brigue Ie tróne. Passant outre au supplice qu'il inflige à Boris, Chuisky se complait à décrire la blessure béante du Tsaré vitch égorgé. Boris se hate de congédier Chuisky tandis que, devant ses yeux terrifiés, apparait le spectre du Tsarévitch. ® ® Bor i s God u n o v him and imagines that he has seen an apparition of the murdered Tsarevich. PROLOGUE ACT III In the courtyard of the Novodevichy Monastery in Moscow, the At Sandomir Castle in Poland, Princess Marina, in her room, is pre crowd asks Boris Godunov to agree to become Tsar. The secre paring for a party and dreams about the Pretender to the throne tary of the State Council brings the news that Boris does not wish of Russia. He will enable her to fulfil her ambition, which is sha to accede to the throne. The Kremlin carillon bells ring. Boris has red and encouraged by the Jesuit, Rangoni, who wants to convert at last consented to become Tsar and he is crowned. He appears Russia to Catholicism. before the people, who, along with the Boyars, hail him but his Marina has arranged to meet the Pretender in the garden of the state of mind is more troubled than joyful. castle. Their marriage would open the way for the Poles to the land of Russia. Marina crudely reveals her ambition and ACT I Grigori seems to repent of his love for her but Marina realizes in time and In his cell, the monk Pimen is writing the history of Russia. Gri is able to use all her powers of seduction and at last win over the a young monk, listens to the tale and asks him about the death gori, Pretender. of the young Tsarevich. Pimen, who is convinced that Boris com mitted regicide, says that he would be just of Grigori's age if he ACT IV were still alive and he would be on the throne. Passion and ambi In the Cathedral Grigori is excommunicated. A simpleton is crying tion take hold of Grigori who has the idea of pretending to be the because some children have stolen a coin from him. Boris comes murdered Tsarevich and challenging Boris for the throne. Grigori out of the Cathedral and asks the idiot why he is crying. He replies has escaped from the Monastery and is about to cross the border that the children have taken a coin from him and he should order into Lithuania in secret. In an inn the hostess is singing to herself. them to be murdered as he murdered the small Tsarevich. Boris Travellers arrive: two vagabond monks, Missail and Varlaam, follo orders him not to be arrested and asks him to pray for him but can the warrant wed by Grigori, who is the only one who read the unfortunate simpleton answers that one can not pray for a Tsar that a police officer brings for the arrest ol a dangerous fugitive. who is like Herod. He reads out the description of the wanted man but he changes Boris arrives at the meeting of the Boyars in great distress and suf it to make it correspond to Varlaam, who, when he sees that they fering new hallucinations. When he calms down, he receives can and are going to arrest him, spells out the order as best he Pimen, who tells him about the miracle of a blind man who regai everybody realizes that the wanted man is Grigori. However he ned his sight at the tomb of the Tsarevich . Boris is unable to resist jumps out of the window and escapes. this new blow and knowing that death is near, he sends for his son and gives him his last words of advice. Before he dies, he points ACT II to Fyodor and says to the Boyars: «Here is your Tsar». In a room in the Kremlin, Boris speaks tenderly to his children, In a forest clearing near Kromy, the rebellious crowd want to even with his he is still troubled. a Xenia and Fyodor, but family punish captured Boyar. Varlaam and Missail urge the people to Shuisky, a treacherous Boyar, who is anxious for power, brings recognize the false Dimitri as Tsar. The Polish army arrives, headed the news that a Pretender has appeared in Poland under the name by the Pretender, who promises the people his protection and of Dimitri. Without worrying about the torment that he is causing goodwill. All follow him except the simpleton, who alone and in Boris, Shuisky describes the open wound of the Tsarevich when anguish sings of new and difficult trials that await the Russian his throat was cut. Boris, who is terrified, tells Shuisky to leave people. Discografia La present discografia només ofereix versions comercials íntegres. Els personatges són esmentats en l'ordre següent: Borís, Marina, Grigori, Xuiski i Pimen. A continuació el cor, l'orquestra i el director. 1943 VOCE Ezio Pinza, Kerstin Thorborg, Armand Tokatyan, Alessio De Pao lis, Nicola Moscona. Metropolitan de Nova York. Dir.: Georg Szell. 1948 MELODYA Marc Reizen/Aleksandr Pirogov, M. Maksakova, Georgi Nelepp, P. Khanaiev, M. Mikhailov. Bolxoi de Moscou. Dir.: Sergei Golovanov. 1952 EMI, LALP 560/2 Boris Christoff, Eugenia Zareska, Nicolai Gedda, Andrea Bielecki. Cor rus de París, Orquestra Nacional de Radio France. Dir.: Issay Dobrowen. 1954 DECCA Miroslav Cangalovic, Melanija Bugarinovíc, Miro Bajnic, Stefan Andashevíc, Borís Pivnitxki. Òpera de Belgrad. Dir.: Kresimir Bara novic. 1962 LE CHANT DU MONDE. COLUMBIA, M 4 L 296. CBS, 77396 Ivan Petrov/George London, Irina Arkhipova, Vladimir Ivanovski, Georgi Chulpin, Marc Reshetin. Bolxoi de Moscou. Dir.: Aleksandr Melik-Pashaiev. 1962 HMV ANGEL, AN/SAN 110/3. EMI, C 156-00009/12 Boris Christoff, Evelyn Lear, Dimiter Uzunov, John Lanigan. Òpera de Sòfia, Societat de Concerts del Conservatori de París. Dir.: André Cluytens. ® ® 1971 DECCA, SET 514/17 i 3CD 411 862-2 N o t e s importants Nicolai Ghiaurov, Galina Vishnevskaia, Ludovic Spiess, Aleksei Mas lénnikov, Martti Talvela. Òpera de Viena, Filharmònica de Viena. En atenció als artistes i al públic en general, s'exigeix l'adequada Dir.: Herbert von Karajan. correcció en el vestir (senyors: americana i corbata), i es prega la màxima puntualitat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop 1973 HARMONIA MUNDI, HMU 4144 començada la representació, ni verificar enregistraments, fotogra Nicola Ghiuselev, Alexandrina Miltxeva, Dimiter Damianov, Lubo fies o filmar escenes de cap mena. mir Bodurov, Nicola Ghiuselev. Òpera de Sòfia. Dir.: Assen Nai El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho recla denov. men, podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets anun ciats en aquest programa. 1977 SUPRAPHON 412-281-4PH (i CD). PHILIPS 412281-1 En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglament (i CD) d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'uti Aleksandr Vedérnikov, Irina Arkhipova, Vladislav Piavko, Vladi litzar el Saló del Lr pis i el vestíbul de l'entrada. mir Matorin, Andrei Sokolov. Ràdio Televisió Soviètica. Dir.: Vla dimir Fedoseiev. carrer núm. l d'ús exclusiu a t Accés pel Sant Pau, , bis, per �minusvàlids. Tel. 31891 22. 1977 EMI, 155-02870/73 Mami Talvela, Stefania Tocziska, Nicolai Gedda, Bogdan Paprocki, Ladislav Mroz. Ràdio de Cracòvia, Ràdio de Polònia. Dir.: ]erzy Argument, biografies i discografia: Pau Nadal Semkov. Portada: Fèlix Cagé. 1985 MELODIA, 4 CD ]VC, VDC 5023/6 Teló de boca del Gran Teatre del Liceu: Dibuix a l'aquarella (1861) Yevgueni Nesterenko, Elena Obraztsova, Vladimir Atlantov, Kons tantin Lisovski, Anatori Balkin. Bolxoi de Moscou. Dir.: Mark Programes: Publi-Ternpo Ermler. 1986 CAPRICCIO, 10130/2 Disseny: EHSA, Carmelo Hernando Wojciekovsky, Klosinska, Racewicz, Pauko, Dobosz. Òpera de Var sòvia. Dir.: Robert Satanowsky. 1987 ERATO, 2292-45418-2 (3 CD) Ruggero Raimondi, Galina Vishnevskaia, Viatxeslav Polozov, Ken neth Riegel, Paul Plishka. Cors de Washington, Simfònica Nacio nal de Washington. Dir.: Mstislav Rostropòvitx. ® ® FUNDACIÓ GRAN TEATRE DEL LICEU El PATRONAT DE LA FUNDACIÓ l'integren les entitats següents: CATALANA DE GAS CAIXA DE CATALUNYA CAIXA DE BARCELONA AIGÜES DE BARCELONA BANCO DE EUROPA BANC DE SABADELL GRUPO TORRAS La Fundació Gran Teatre del Liceu, que és de caràcter CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU privat, va ser constituïda el 27 de novembre de 1989 amb la clara voluntat, que ja defineix l'article 4 dels seus Estatuts, «d'estimular les entitats públiques i privades, a fi que, amb el seu suport econòmic i promocional, faci litin la realització de les iniciatives i projectes del Gran Teatre del Liceu». El Liceu, d'aquesta manera, es posa a l'altura dels tea tres d'òpera més importants del món, que -a través de fundacions privades de diversa índole- es procuren noves i sovint decisives fonts de finançament per a llurs ambiciosos projectes culturals, el muntatge dels quals es fa cada dia més onerós. En aquest sentit, a la primera reunió del seu Patronat, la nova Fundació va proposar-se, per a l'exercici que ara comença, la fita de 200 milions de pessetes en apor Informació: tacions a les s'estableix una sèrie de privades, per quals Fundació Gran Teatre del Liceu a fi i efecte la més varietat categories, que àmplia ci. Sant Pau, 1 bis d'empreses i de particulars puguin associar llur nom al 08001 Barcelona prestigi del nostre primer Teatre. Telèfon 317 11 29 ® Pròximes funcions Concert June Anderson Director d'orquestra: Ion Marin Obres de Mozart, Rossini, Donizetti, Bellini i Verdi Divendres, 30 de març, 21 h., funció núm. 68, torn e Missa Solemnis L. van Beethoven Marion Vernette-Moore, Nathalie Stutzmann, Joan Cabero, Radoslaw Zukowski Director: Uwe Mund Dimarts, 10 d'abril, 21 h., funció núm. 69, torn A Dimecres, 11 d'abril, 21 h., funció núm. 70, torn B Recital Chris Merritt Pianista: Harriet Lawson-Sain Obres de Gluck, Handel, Durante, Bellini, Rossini, Duparc, Massenet, Schumann, Schubert, Brahms i R. Strauss Dimecres, 18 d'abril, 21 h., funció núm. 95, torn A Ariadne auf Naxos R. Strauss Mechthild Gessendorf, Edita Gruberova, Trudeliese Schmidt, Paul Frey, Hermann Prey, Wilfried Gahmlich, Wolfgang Rauch, Volker Vogel, Rudolf Mazzola, Martin Finke, Julie Kaufmann, Brigitte Hahn, Heinz Holecek, Alfredo Heilbron, Antoni Lluch Director d' orquestra: Friedrich Haider Direcció d'escena: Jean Pierre Ponnelle, realitzada per Jutta Gleue Producció: Oper der Stadt Kò ln Funció de Gala Dilluns, 23 d'abril, 21 h., funció núm. 71, torn D Dijous, 26 d'abril, 21 h., funció núm 72, torn B Diumenge, 29 d'abril, 17 h., funció núm. 73, torn T Dimecres, 2 de maig, 21 h., funció núm. 74, torn A Dissabte, 5 de maig, 21 h., funció núm. 75, torn e