Bor i s God u n o v GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 89-90 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu - Borís Godunov Drama musical en un pròleg i 4 actes Text i música de Modest P. Mussorgski Text basat en Puixkin i Karamsin Revisió i instrumentació de Nikolai Rimski-Kòrsakov i Mikhaïl Ippolitov-Ivanov (Acte IV, quadre I) Pausa entre el II i III acte TRADICiÓ DE QUALITAT AMB EL DISSENY D'AVUI Funció de Gala torn e Dissabte, 24 de març, 21 h., funció núm. 62, D TOMAS Dimarts, 27 de març, 21 h., funció núm. 63, torn JOIERS DISSENYADORSCOLOMER,s.A. DES DE 1870 29 de 21 funció núm. 64, torn B Successors de Mostany 1 Llopart S. en C. Dijous, març, h., h funció núm. torn T Diumenge, 1 d'abril, 17 , 65, Dimecres, 4 d'abril, 21 h., funció núm. 66, torn A CONSELL DE CENT, 351 . XAMFRÀ PASSEIG DE GRÀCIA núm. fora' d'abonament 08007 BARCELONA· TEL. 216 00 53 Dissabte, 7 d'abril, 21 h., funció 67, ® Borís Godunov Borís Godunov Nicolai Ghiaurov Feódor Nathalie Stutzmann Ksènia Cristina Rubin La Dida Rosa Maria Ysàs Príncep Xuiski Horst Hiestermann Andrei Xelkàlov Martin Egel Pimen Kurt Rydl Dimitri Walter Donati Marina Mníxek Eva Randová Rangoni Peter Wimberger Varlaam Giancarlo Boldrini Missaïl Antoni Comas Una tavernera Mabel Perelstein L'Idiota Suso Mariátegui Mikítitx Miguel López Galindo Comissari Vicenç Esteve Un baiard Antoni Lluch Boiard Khrutxov Antoni Lluch Lavitski Vicenç Esteve Txernikovski Jesús Castillon Mitiukh Jesús Castillon Camperol Antoni Lluch Dona del poble 1 Begoña Alberdi Dona del poble 2 Rosa Vilar Director d' orquestra János Kulka Director d'escena, escenografia, vestuari i iHuminació Piero Faggioni Directors del cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Producció La Scenotecnica S.R.L., Roma Assistent d'iHuminació Mario De Vico Assistent de vestuari Laura Lo Surdo Assistents a la direcció d'escena Valerio Ferrari i Marta Maier Servei de sabateria Valldeperas Servei de perruqueria Damaret Part del vestuari d'aquesta producció ha estat proporcionat per I'English National Opera i dissenyat per David Collins Violí concertino Josep Maria Alpiste Traducció del sobretitulat de l'òpera Jaume Creus / l'Avenç S.A. ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Contingut argumental Lloc de l'acció: Rússia i Polònia Època: de 1598 a 1605 Pròleg Pati del convent de Novodiévitxi, prop de Moscou Els guàrdies i un oficial de policia apleguen el poble perquè demani Boris Godunov que accepti ser Tsar. Arriben al monestir els boiars. El secretari de la Duma, Txelkàlov, du la notícia que Borís no vol accedir al tron. Uns pelegrins, però, inviten el poble a anar al Krem­ lin per aclamar el nou Tsar. Moscou: Plaça davant les catedrals Uspenski i Arkhànguelski Els carillons del Kremlin sonen amb solemnitat. Borís, finalment, ha acceptat el tron i és coronat. En el trajecte entre les dues cate­ drals, el nou Tsar, amb un seguici espectacular, es presenta davant el poble. Malgrat tot, al seu interior és més gran l'angoixa que no pas la joia (e I'inc l'ànima trista, la por involuntària d'un presagi funest m'ha encadenat el cor»). El poble i els boiars l'aclamen. ACT E I Cel-la de Pimen al monestir de Txudovo És de nit. El monjo Pimen, un ancià, escriu la història de Rússia. A la cel-la, dorm Grigori Otrépiev, un monjo jove que es desperta amb sobresalt quan té per tercer cop el mateix somni angoixós: veu com si pugés una escala enlairada, observés Moscou des de dalt de tot i es precipités avall. Grigori escolta el relat de Pimen sobre els temps llunyans i li pregunta sobre la mort del Tsarèvitx a Úglitx. «Tindria ara la teva edat i regnaria», diu Pimen, que també està ben convençut que Borís cometé el regicidi. Un huracà de pas­ sions i de desigs ambiciosos s'empara del jove, el qual concep la idea de fer-se passar pel Tsarèvitx i disputar el tron a Borís. ® ® Taverna a la frontera amb Lituània ACT E I I I Grigori s'ha escapat del monestir i es disposa a travessar la fron­ tera. Amb es troben dos i Missaïl i ell, monjos fugitius captaires: Cambra de Marina Mníxek al castell de Sandomir Varlaam. Aquest darrer, mig embriac, descriu la victòria de Kazan Marina, la filla del voivoda, es prepara per a una festa i somia amb ("Una vegada, a la ciutat de Kazan, el terrible Tsar estava de festa»). el pretendent al tron de Rússia que li permetrà donar cabuda a les Per mitjà de la tavernera, Grigori s'assabenta del camí que ha de seves ambicions; ambicions que són compartides i estimulades per per travessar la frontera sense passar pels posts fronterers. seguir Rangoni, un jesuïta que vol convertir Rússia al catolicisme i acon­ Arriben a la taverna uns policies que cerquen un fugitiu perillós segueix fer sentir a Marina tota la força del seu poder espiritual. per a l'Estat. L'únic que pot llegir l'ucàs que du l'oficial és Grigori, el qual es veu obligat a llegir en veu alta que el monjo Grigori Otré­ Jardí del castell dels Mníxek, a Sandomir piev s'ha evadit del monestir de Txudovo i el Tsar ordena el seu Marina ha citat el pretendent, enamorat d'ella, junt a la font del arrest. A l'ucàs hom descriu Otrépiev i, per no delatar-se, Grigori jardí, el dia de la festa. Rangoni ha pregat la jove que captivi l'impos­ es fixa en Varlaam i diu les senyes del vell captaire en lloc de les tor. El matrimoni de Marina amb el fals Dimitri obriria als polone­ d'ell mateix. Els policies s'abalancen sobre Varlaam, al qualli desa­ sos el camí cap a les terres russes. Marina acompanya els convi­ pareixen de sobte els efectes de l'alcohol i lletreja, com pot, l'ucàs dats, aplegats amb motiu de la campanya contra Moscou, a l'interior del Tsar. Hom descobreix la superxeria i Grigori és reconegut, però, del castell i torna a la cita amb Grigori. Marina deixa veure un xic degut a la confusió, aconsegueix fugir per la finestra. massa cruament les seves ambicions i Grigori sembla que es pene­ deix del seu amor, però Marina se n'adona a temps per poder des­ plegar totes les armes de la seva seducció ("Oh, Tsarèvitx, jo us ACT E I I imploro, no em maleïu per les meves dures paraules») i sotmet defí­ nitivament el pretendent. Estances del Tsar, al Kremlin Ksènia, la filla de Borís, plora el seu promès difunt i el Tsarèvitx ACTE IV Feódor examina el primer mapa que hom ha traçat de Rússia. Borís entra i parla amb tendresa als seus fills. S'alegra de veure el seu hereu tan estudiós, però, àdhuc al si de la família, se sent angoixat. Plaça davant la catedral de Sant Basili "El com un animal Rússia té una fam terrible. poble vaga salvatge, Un poble empobrit i famejant espera el final d'un ofici religiós. A acusa el Tsar de totes les desgràcies i maleeix el seu nom a totes la catedral, excomuniquen Grigori Otrépiev i corren rumors de i cortesà el en les cruïlles». Entra Xuiski, boiar pèrfid que ansieja poder. boca boca sobre l'exèrcit de l'impostor, que ja s'acosta. Uns Du la notícia greu que un fals Dimitri ha fet la seva aparició a Polò­ vailets arrabassen una moneda a l'idiota i ell plora. Borís, envoltat tron de amb el del Rei nia i pretén apoderar-se del Rússia, suport pels boiars, surt de la catedral i el poble li demana pa. El Tsar veu i la noblesa d'aquell país, i també del Papa. l'idiota i li pregunta sobre el motiu del seu plor. "Els nens m'han Borís demana que Xuiski li digui la veritat: ¿és el Tsarevitx qui fou pres una moneda, ordena degollar-los, com vas degollar el petit assassinat a Úglitx? Sense importar-li la tortura que infligeix a Borís, Tsarevitx», li respon l'idiota. Borís detura la seva escorta, que es terrorit­ Xuiski descriu la ferida oberta de l'infant degollat. Borís, disposa a llençar-se sobre l'infeliç, i demana a l'idiota que pregui de veure del Tsa­ zat, fa fora Xuiski i sofreix l'al-lucinació l'espectre per ell. "No es pot pregar per un Tsar Herodes», obté com a res­ rèvitx assassinat ("No vaig ésser jo ... no ... jo no ... no ... »). posta. ® Una clariana d'un bosc Sala de reunions dels boiars, al Kremlin prop de Kromi Una multitud de camperols revoltats vol un boiar criat de Els boiars discuteixen el destí del pretendent, pel cas que hom castigar Borís. Entre aquesta turbamulta es troben Varlaam i Missaïl, pugui detenir-lo. Tots estan disgustats per l'absència de Xuiski, però que inciten el poble a reconèixer el fals Dimitri com a Tsar. Arriba aquest arriba �inalment i el seu relat sobre l'atac sofert per Borís l'exèrcit el fals Dimi­ és vist amb desconfiança. En aquest moment, però, entra Borís, polonès, encapçalat per l'impostor. Grigori, tri, al i benevolència. Tothom el una altra vegada amb I'allucinació de veure la figura de l'autèntic promet poble protecció segueix, l'idiota, sol i noves i difícils sot­ Txarèvitx. Quan es troba davant els boiars, recobra la serenitat i però angoixat, pensa que proves gen el poble rus. Xuiski li aconsella que escolti l'ancià que desitja revelar un mis­ teri.