DOCSLIB.ORG

Història De L'estètica

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Història De L'estètica 2021-22 GUIA DOCENT HISTÒRIA DE L'ESTÈTICA Coordinació: LUQUE PENDON, ALBERT Any acadèmic 2021-22 2021-22 Informació general de l'assignatura Denominació HISTÒRIA DE L'ESTÈTICA Codi 100154 Semestre d'impartició 2N Q(SEMESTRE) AVALUACIÓ CONTINUADA Caràcter Grau/Màster Curs Caràcter Modalitat Grau en Història de l'Art i Gestió 3 OBLIGATÒRIA Presencial del Patrimoni Artístic Nombre de crèdits 6 assignatura (ECTS) Tipus d'activitat, crèdits Tipus i grups PRAULA TEORIA d'activitat Nombre de 2 4 crèdits Nombre de 1 1 grups Coordinació LUQUE PENDON, ALBERT Departament/s HISTÒRIA DE L'ART I HISTÒRIA SOCIAL Distribució càrrega Classes presencials: 60 hores docent entre la classe Treball autònom de l'estudiant: 90 hores presencial i el treball autònom de l'estudiant Informació important Consulteu aquest enllaç per a més informació. sobre tractament de dades Idioma/es d'impartició Espanyol 2021-22 Crèdits Adreça electrònica professor/a impartits Professor/a (s/es) Horari de tutoria/lloc (s/es) pel professorat LUQUE PENDON, ALBERT [email protected] 6 Informació complementària de l'assignatura Introducció a les categories més importants de la teoria de l’art. Examen històric del desenvolupament de la historiografia artística, principalment des de Winckelmann. Estudi de les principal idees estètiques des de l’Antiguitat fins al segle XX. Objectius acadèmics de l'assignatura Aprendre a reconèixer les principals idees estètiques en llur origen i influències. Aprendre a identificar els mètodes més habituals de la història de l’art i les seves relacions mútues i limitacions. Aprendre a reconèixer, distingir i jerarquitzar les diferents fonts usades en la història de l’art. Aprendre a elaborar resums i informes correctament documentats sobre algun concepte important de la història de l’estètica, cuidant especialment l’aparell crític-formal en la indicació de les fonts. Competències Coneixement de la història del pensament estètic Coneixement de les diferents metodologies pròpies de la història de l’art Capacitat de detectar i processar les principals fonts d’informació significatives per a la història de l’art Tractament rigorós dels procediments d’investigació i comunicació científica en el marc de la història de l’art Continguts fonamentals de l'assignatura 0. Introducció. Sentit i objecte de l’estètica. Principals tòpics, categories crítiques i problemes de la estètica. Concepcions principals de la naturalesa i propòsits de l’art. Tòpics fonamentals. La idea de llenguatge artístic. Breu història de la preocupació per l’origen del llenguatge: del mite a la reflexió filosòfica, de la reflexió filosòfica a la indagació científica. Comparació entre art i llenguatge. Idees sobre l’origen i la naturalesa de l’art. Funció i significat de l’art en la societat primitiva. Relació de l’art amb la màgia, la religió, el treball i el joc. Icona (símptoma, expressió), indici (senyal, activació) i símbol (descripció, judici). Diferents significats del simbòlic en la teoria de l’art. El concepte de forma. 1. L’estètica en l’Antiguitat. Poesia, música, dansa i arts visuals en el període arcaic. El mètode filològic. L’estètica del període clássic. La tragèdia grega. L’escola pitagòrica. Escepticisme i relativisme sofistes. Utilitarisme i ètica en l’estètica socràtica. L’estètica platònica. La crítica filosòfica de l'art. L’estètica aristotèlica. L’ampli concepte de la μιμησις. L’estètica del període hel·lenístic: epicureisme, escepticisme, estoïcisme. L’estètica de Ciceró i els eclèctics. Música, poesia, retòrica i arts visuals. L’arquitectura romana i la teoria arquitectònica: Vitruvi. La filosofia i l’estètica de Plotí. 2. L’estètica medieval. Condicions intel·lectuals i socials en què es desenvolupa l’estètica medieval; el sistema de les arts durant l’Edat Mitjana. L’estètica d’Orient: paper dels textos sagrats i de la teologia dels primers Pares de 2021-22 l’Església. L’estètica d’Occident. Sant Agustí, Boeci. L’estètica carolíngia. La Baixa Edat Mitjana: teoria de la música i de les arts visuals; l’estètica del Cister; l’escola de Chartres; l’escolàstica. L’estètica de Dante. 3. Renaixement i Manierisme. Inici de l’estètica moderna. Nous motius en Petrarca i Boccaccio. El Llibre de l’art de Cennino Cennini. Giotto. El neoplatonisme. Ficino, Pico della Mirandola. Les primeres grans reflexions artístiques de l’època moderna: Ghiberti, Alberti i Leonardo. Filaret, Piero della Francesca, Francesco di Giorgio, Luca Pacioli. Els grans tractats teòrico-pràctics. Mística i racionalitat. Ideals aristocràtics (Castiglione). Debats musicològics: Vincenzo Galilei vs. Zarlino. El manierisme: classicisme i anticlassicisme; formalisme, abstracció, complexitat compositiva, espiritualització… La poètica del segle xvi. Reflexió i experiència: Cellini, Lomazzo, Vasari, Zuccari. Els tractats arquitectònics: Cornaro, Palladio, Serlio. Ètica, pessimisme, senzillesa i mundanitat en la literatura francesa del segle xvi. 4. Barroc i classicisme. Entre la ciència i la filosofia. Les grans fites de la modernitat: Shakespeare i Cervantes. Gracián i Lope. Racionalisme i secularització: Pascal, Descartes, Mersenne, Malebranche. La imatge racional del món: de Galileu a Newton. L’empremta de Spinoza. Ímpetu acadèmic i llibertat realista. La cerca de la norma: Boileau, Poussin, Félibien, Le Brun. Roger de Piles i la discussió del color. Batteux i la passió del sistema. La disputa entre Perrault i Blondel. Realisme i emotivitat: de Caravaggio a Rembrandt. Els teòrics italians de la pintura: Bellori, Borromeo, els Carracci. Tractadistes espanyols: Carducho, Pacheco, Palomino. 5. La Il·lustració. L’empirisme anglès: la filosofia anglesa, de les sensacions al solipsisme (Bacon, Hobbes, Locke, Berkeley). Idees estètiques de Hume. La consciència del sentimental i la crítica del gust: Pope, Shaftesbury, Addison, Hutcheson. Burke i el sublim. L’experiència artística: Hogarth, Reynolds. La Teoria dels sentiments morals d’Adam Smith. Home (Lord Kames). Desenvolupament de l’estètica a Alemanya. Precedents: Leibniz, Wolf, Gottsched. Baumgarten, Lessing. Sulzer, Mendelssohn, Winckelmann. Kant i la incorporació de l’estètica al pensament crític. L’estètica francesa del segle xviii. El pensament estètic del segle xviii a Itàlia i Espanya. Muratori, Gravina i Vico. Els tractats d’arquitectura: Algarotti, Milizia, Memmo. Influència de la Il·lustració a España: Arteaga, Ortiz, Bails, Ceán Bermúdez, Jovellanos. 6. El romanticisme. L’idealisme alemany. Els pensadors romàntics. Hegel i la sistematització de l’estètica. Les reflexions artístiques: Friedrich, Runge, Carus. El sublim, el pintoresc, l’exòtic, el primitiu, el lleig. La melancolia, la mort, la nit i el somni. Idees romàntiques de la inspiració i l’inconscient. Introspecció i subjectivisme. Dialèctica de l’evasió i el compromís. La literatura romàntica. Imaginació realista i caprici fantàstic. L’idealisme de Byron, Shelley i Keats: paganisme, classicisme, sàtira i egocentrisme. Els debats sobre el geni de Shakespeare. El romanticisme francès: de Chateaubriand a Hugo. La doctrina de l’art pour l’art. El romanticisme italià: Manzoni i Leopardi. 7. Estètica i teoria de l’art en el segle xix. Alemanya: Herder, Schiller, Fichte, Schelling, Hegel, Schopenhauer, Kierkegaard. L’estètica wagneriana. Irracionalisme, pessimisme i estetització de la filosofia en Nietzsche. Investigacions psicològiques i epistemologia neokantiana: Mach, Wundt. La fenomenologia (Husserl). Èmfasis psicologistes i doctrines de l’Einfühlung. El formalisme i la hostilitat a les concepcions materialistes. Influència de Dilthey. L’interès per la història social de la cultura: Burckhardt. La filosofia de Nietzsche. França: pervivència de les doctrines classicistes; l’«historicisme» de les restauracions; l’utopisme comunista; l’eclecticisme idealista; el positivisme: Comte, Taine, Renan. Flaubert i Baudelaire. Realisme i naturalisme. El simbolisme i los inicis de l’avantguarda. Anglaterra: Morris, Ruskin, Pater, Wilde. Repercussió del darwinisme. Influència del simbolisme francès. Espanya, Rússia i els Estats Units. —Chernichevski i Belinski, Pissarev i Tolstoi; Soloviev; Gógol i Dostoievski. —Peculiaritats del realisme literari espanyol: Galdós i Clarín. El pensament estètic a Espanya: Balmes, Milà i Fontanals, Menéndez Pelayo, Giner de los Ríos. El transcendentalisme d’Emerson. William James: el pragmatisme com a resguard del misticisme. Heterogeneïtat de l’humanisme: del Sense of beauty de Santayana al New Laokoon de Babbitt. 8. La teoria de l’art en el segle xx. Alemanya. Filosofia de l’art. Neokantisme. La Filosofia de les formes simbòliques de Cassirer; influència en els estudis iconogràfics (Panofsky, Saxl). Influència de Husserl: Moritz Geiger, Nicolai Hartmann, Max Scheler. Les teories de la Einfühlung. La psicoanàlisi, entre la ciència i l’esoterisme. L’existencialisme. Els estils logicistes. Les postures marxistes. L’Escola de Frankfurt i la crítica de la cultura. La psicologia de la Gestalt. La història social de l’art. L’estètica matemàtica. L’estètica de la recepció. El vitalisme bergsonià. L’humanisme idealista. Bachelard i l’epistemologia de l’imaginari. Els estudis sociològics. L’estil de la semiòtica. L’hermenèutica. Els estudis d’orientació pragmatista. Les aportacions de la lingüística. Els formalistes anglesos. Influència del positivisme lògic. Fonaments i desenvolupament de la doctrina del realisme socialista a Rússia. Idees dels avantguardistes russos. Espanya i Hispanoamèrica. Idees estètiques de la 2021-22 generació del 98: Unamuno, Machado, Maeztu.
Load more

Recommended publications
  • The Novels of Edouard Rod (1857-1910)
    University of Nebraska - Lincoln DigitalCommons@University of Nebraska - Lincoln Papers from the University Studies series (The University of Nebraska) University Studies of the University of Nebraska 1938 The Novels of Edouard Rod (1857-1910) James Raymond Wadsworth University of Nebraska Follow this and additional works at: https://digitalcommons.unl.edu/univstudiespapers Part of the Comparative Literature Commons, and the French and Francophone Language and Literature Commons Wadsworth, James Raymond, "The Novels of Edouard Rod (1857-1910)" (1938). Papers from the University Studies series (The University of Nebraska). 117. https://digitalcommons.unl.edu/univstudiespapers/117 This Article is brought to you for free and open access by the University Studies of the University of Nebraska at DigitalCommons@University of Nebraska - Lincoln. It has been accepted for inclusion in Papers from the University Studies series (The University of Nebraska) by an authorized administrator of DigitalCommons@University of Nebraska - Lincoln. VoL. XXXVIII-Nos. 3-4 1938 UNIVERSITY STUDIES PUBLISHED BY THE UNIVERSITY OF NEBRASKA COMMITTEE ON PUBLICATIONS M.A. BASOCO J. E. KIRSHMAN G. W. ROSENLOF HARRY KURZ FRED W. UPSON H. H. MARVIN D. D. WHITNEY LOUISE POUND R. A. MILLER THE NOVELS OF EDOUARD ROD (1857-1910) BY JAMES RAYMOND WADSWORTH ASSISTANT PROFESSOR OF ROMANCE LANGUAGES UNIVERSITY OF NEBRASKA LINCOLN, NEBRASKA 1938 THE UNIVERSITY STUDIES OF THE UNIVERSITY OF NEBRASKA VOLUME XXXVIII LINCOLN PUBLISHED BY THE UNIVERSITY 1938 CONTENTS 1-2-FRYE, PROSSER HALL. Plato .............. 1-113 3--4-WAoswoRTH, JAMES RAYMOND. The Novels of Edouard Rod (1857-1910) ............. 115-173 ii UNIVERSITY STUDIES VoL. XXXVIII-Nos. 3--4 1938 THE NOVELS OF EDOUARD ROD (1857-1910) BY JAMES RAYMOND WADSWORTH ASSISTANT PROFESSOR OF ROMANCE LANGUAGES UNIVERSITY OF NEBRASKA TABLE OF CONTENTS Chapter Page PREFACE \' I.
    [Show full text]
  • Edouard Rod (1857 – 1910)
    L’HOMME DE LA RUE Dans le cadre de notre nouvelle rubrique, nous vous proposons aujourd’hui de tracer le portrait d’un éminent critique littéraire, journaliste et écrivain dont on a célébré l’an passé le 150e anniversaire. Gageons que peu de Nyonnais pourraient répondre à la question: où se trouve l’avenue Edouard Rod ? Et pour cause, elle est si courte… C’est le prolongement de la place de la Gare, depuis la rue de la Gare jusqu’au giratoire Morâche-Reverdil. Mais ce qui n’a sûrement pas échappé aux promeneurs, c’est le monument érigé à sa mémoire sur la promenade des Vieilles-Murailles. Il y a 150 ans… Edouard Rod (1857 – 1910) Originaire de Carrouge, Ropraz et Mézières, Edouard Rod naquit le 29 mars 1857 à la Grand-Rue 18 à Nyon. Son père, ayant quitté son poste d’instituteur à Grens, avait repris la boutique de papeterie-librairie de ses beaux-parents. Sa maman ? Une Piguet, du Chenit. Voilà qui nous rapproche de ce grand homme ! C’est à Nyon que le futur romancier fit ses premières classes et fréquenta le collège. Il conserva toujours de notre ville un souvenir fidèle et Nyon apparaît plus d’une fois dans ses livres sous le nom de … Bielle. Après avoir achevé ses études à Lausanne, où il obtint sa licence ès- lettres, Edouard Rod compléta sa formation par des « semestres » à Bonn et Berlin; il s’y enthousiasma pour la musique de Wagner. Puis, en 1878, il se fixa à Paris. A part une dizaine d’années pendant lesquelles il enseigna à l’Université de Genève, sa vie se passa sur les bords de la Seine, entrecoupée de voyages, dont l’un l’entraîna aux Etats-Unis, et de vacances à Salvan ou au pied du Jura, dans sa maison de Gingins.
    [Show full text]
  • Goethe and Rousseau: Resonances of the Mind
    University of Kentucky UKnowledge German Literature European Languages and Literatures 1973 Goethe and Rousseau: Resonances of the Mind Carl Hammer Jr. Texas Tech University Click here to let us know how access to this document benefits ou.y Thanks to the University of Kentucky Libraries and the University Press of Kentucky, this book is freely available to current faculty, students, and staff at the University of Kentucky. Find other University of Kentucky Books at uknowledge.uky.edu/upk. For more information, please contact UKnowledge at [email protected]. Recommended Citation Hammer, Carl Jr., "Goethe and Rousseau: Resonances of the Mind" (1973). German Literature. 3. https://uknowledge.uky.edu/upk_german_literature/3 GOETHE AND ROUSSEAU This page intentionally left blank Carl Hammer,Jr. GOETHE AND ROUSSEAU Resonances of the Mind THE UNIVERSITY PRESS OF KENTUCKY To my wife, Mae ISBN 978-0-8131-5260-8 Library of Congress Catalog Card Number: 72--91665 Copyright© 1973 by The University Press of Kentucky A statewide cooperative scholarly publishing agency serving Berea College, Centre College of Kentucky, Eastern Kentucky University, Georgetown College, Kentucky Historical Society, Kentucky State University, Morehead State University, Murray State University, Northern Kentucky State College, Transylvania University, University of Kentucky, University of Louisville, and Western Kentucky University. Editorial and Sales Offices: Lexington, Kentucky 40506 Contents Foreword vn Explanation of Page References vm Introduction 1 I The Cultural Background 10 II Jean-Jacques according to Goethe 32 III Literary Echoes from Four Decades 57 IV Memories and Memoirs 81 V Of Love and Marriage 107 VI Ideals of Culture 122 VII Utopian Visions 137 VIII God, Man, and Cosmos 151 Abbreviations of Titles Used in Notes and Bibliography 171 Notes 173 Selected Bibliography 191 Index 217 This page intentionally left blank Foreword The initial plan of the following study proposed a comparison of Die Wahlverwandtschaften with La Nouveiie Heloise.
    [Show full text]
  • Ecrivains De Chez Nous : Edouard Rod : 1857-1910
    Ecrivains de chez nous : Edouard Rod : 1857- 1910 : romancier vaudois Autor(en): Jean / Rod, Edouard Objekttyp: Article Zeitschrift: Le nouveau conteur vaudois et romand Band (Jahr): 84 (1957) Heft 7 PDF erstellt am: 01.10.2021 Persistenter Link: http://doi.org/10.5169/seals-230421 Nutzungsbedingungen Die ETH-Bibliothek ist Anbieterin der digitalisierten Zeitschriften. Sie besitzt keine Urheberrechte an den Inhalten der Zeitschriften. Die Rechte liegen in der Regel bei den Herausgebern. Die auf der Plattform e-periodica veröffentlichten Dokumente stehen für nicht-kommerzielle Zwecke in Lehre und Forschung sowie für die private Nutzung frei zur Verfügung. Einzelne Dateien oder Ausdrucke aus diesem Angebot können zusammen mit diesen Nutzungsbedingungen und den korrekten Herkunftsbezeichnungen weitergegeben werden. Das Veröffentlichen von Bildern in Print- und Online-Publikationen ist nur mit vorheriger Genehmigung der Rechteinhaber erlaubt. Die systematische Speicherung von Teilen des elektronischen Angebots auf anderen Servern bedarf ebenfalls des schriftlichen Einverständnisses der Rechteinhaber. Haftungsausschluss Alle Angaben erfolgen ohne Gewähr für Vollständigkeit oder Richtigkeit. Es wird keine Haftung übernommen für Schäden durch die Verwendung von Informationen aus diesem Online-Angebot oder durch das Fehlen von Informationen. Dies gilt auch für Inhalte Dritter, die über dieses Angebot zugänglich sind. Ein Dienst der ETH-Bibliothek ETH Zürich, Rämistrasse 101, 8092 Zürich, Schweiz, www.library.ethz.ch http://www.e-periodica.ch LE CONTEUR ROMAND 167 ECRIVAINS DE CHEZ NOUS : EDOUARD ROD 1857- 1910 Romancier vaudois par Jean des Sapins Enfance Ses premiers pas dans la vie scolaire furent, pour lui, un enchantement. Il a dit de cette maîtresse d'école -s— celle qu'il magnifia dans son roman « Mademoiselle Annette » — des propos qu'il vaut la peine de relever : « Elle avait sur nous beaucoup d'autorité.
    [Show full text]
  • Timeline of the 20Th Century Part I Through 1950 (References and Links Start on P. 743) 1900 January 1 * First Date in John
    Timeline of the 20th Century Part I through 1950 (References and links start on p. 743) 1900 January 1 * First date in John dos Passos' USA trilogy (The 42nd Parallel). [1] * British protectorates of Northern and Southern Nigeria established. [1] * Compulsory education in Netherlands goes into effect. [1] January 2 * E Verlinger begins manufacturing 7-inch single-sided records (Montréal). [1] * Gustave Charpentiers opera "Louise" premieres in Paris. [1] January 3 * Edwin George Monk composer, dies at age 80. [1] * Gerhart Hauptmanns "Schluck und Jau" premieres in Berlin. [1] * Perihelion Passage. [1] January 6 * Boers attack at Ladysmith, about 1,000 killed or injured. [1] * Maurice Ravel's "Albaradode Gracioso" premieres in Paris. [1] January 10 * Lord Roberts and Lord Kitchener reach Capetown. [1] January 12 * Freeland Colony founded in US. [1] January 14 * Giacomo Puccini's opera "Tosca" premieres in Rome. [1] January 18 * Jan Blockx's "Tÿl Uilenspiegel" premieres in Brussels. [1] January 20 1 * John Ruskin English writer/critic (Dearest Mama Talbot), dies of influenza at age 81. [1] * R D Blackmore English novelist (Lorna Doone), dies at age 74. [1] * Richard D Blackmore English novelist (Lorna Doone), dies at age 74. [1] January 24 * Battle at Tugela-Spionkop, South Africa (Boers versus British army). [1] January 26 * Henrik Ibsen's "Naar vi Dode Vaaguer" premieres in Stuttgart. [1] January 27 * Social Democrat Party of America (Debs' party) holds first convention. [1] January 29 * Boers under Joubert beat English at Spionkop Natal, 2,000 killed. [1] January 30 * Vittorio Bersezio [Carlo Nugelli], Italian playwright, dies at age 71.
    [Show full text]
  • David Bunnell Olmstead Literary Portraits Sequential Listing Page
    David Bunnell Olmstead Literary Portraits Sequential listing Following is a list of items in the scrapbooks, in order of appearance. Olmstead's descriptions and annotations are given in quotation marks. For example, for the first item, Maurice Thompson, Olmstead’s notes are "Poet. Novelist. 1844-1901." While the information provided by Olmstead is always interesting, it is not always accurate. Due to difficulties in reading his handwriting and to changes over time, the names given in the list below may or may not be spelled correctly or in their modern form. Common abbreviations appearing in the list and in the scrapbooks include: Personal names: Titles, ranks, etc.: Alex., Alex'r. Alexander Arc. or Arch. Archbishop And. Andrew B. Born Ant. Anthony Bap. Baptized Arch. Archibald Bar., Bart., Bt. Baron, Baronet Benj. Benjamin Bp. Bishop Ch., Cha., Chas. Charles Cap., Cap’n Captain Ed., Edw. Edwin or Edward Col. Colonel Eliz. Elizabeth DD Doctor of Divinity Fr. Francis Ed. Editor Fr’d., Fr’c., Fred., Frederic/k Eng. England Fred’k. Geo., G. George Esq. Esquire Hen., Hen’y. Henry Fr. Frater or Father Iohannus, Ioh. John FRS Fellow of the Royal Society Jas. James Gen., Gen’l General Jn., Jno., Jon. Jonathan Gov. Governor Jos. Joseph or Josiah Hon. Honorable Mich. Michael JD Juris Doctor (law degree) Rob., Robt. Robert KBE Knight of the British Empire Sam’l. Samuel KC (or QC) King’s Counsel (or Queen’s Counsel) Th., Thos. Thomas LLD Legum Doctor (law degree) Wm., Will’m. William Maj. Major MD Doctor of Medicine MP. Member of Parliament OBE Order of the British Empire PhD.
    [Show full text]
  • A La Mémoire D'edouard Rod
    LES ECHOS DE SAINT-MAURICE Edition numérique Georges REVAZ A la mémoire d'Edouard Rod Dans Echos de Saint-Maurice, 1958, tome 56, p. 63-83 © Abbaye de Saint-Maurice 2012 A LA MEMOIRE D’EDOUARD ROD Il y eut exactement cent ans, le 29 mars de l'année der­ nière, que naissait à Nyon Edouard Rod, cet écrivain un peu oublié aujourd'hui mais qu'un critique français n'avait pour­ tant pas hésité à appeler « l'un des maîtres de l'heure ». Cet anniversaire n'a pas échappé aux Lettres romandes. Journaux et revues ont rappelé le souvenir de cet écrivain en de nom­ breux articles qui firent revivre son attachante physionomie et témoignaient de la reconnaissance du pays romand pour celui qui l'avait si bien servi et compris. Lausanne avait même organisé au Palais de Rumine une exposition de livres, de manuscrits, de souvenirs consacrés tous à cet étonnant homme de lettres. Pour notre part, c'est à un double titre que nous voulons ajouter notre voix à ce concert jubilaire : à celui de co-rédac­ teur d'une revue à laquelle ne fut jamais indifférente la vie des lettres, à celui également de nos origines, nul écrivain n'ayant mieux chanté notre village que le grand romancier vaudois en son roman Là-haut. S'il était permis d'ajouter à cela une raison sentimentale des plus personnelles, Rod nous est particulièrement sympathique pour les séjours qu'il fit en « la fruste hôtellerie » de notre propre famille et pour avoir évoqué, même sous la légère déformation qu'impliquait la fic­ tion romanesque, le doux visage de notre aïeule paternelle et celui de la bonne demeure où nous sommes né..
    [Show full text]
  • Edouard Rod Et La Suisse Romande
    Edouard Rod et la Suisse Romande Autor(en): Perrochon, Henri Objekttyp: Article Zeitschrift: Études de Lettres : revue de la Faculté des lettres de l'Université de Lausanne Band (Jahr): 27 (1957) Heft 2 PDF erstellt am: 05.10.2021 Persistenter Link: http://doi.org/10.5169/seals-869900 Nutzungsbedingungen Die ETH-Bibliothek ist Anbieterin der digitalisierten Zeitschriften. Sie besitzt keine Urheberrechte an den Inhalten der Zeitschriften. Die Rechte liegen in der Regel bei den Herausgebern. Die auf der Plattform e-periodica veröffentlichten Dokumente stehen für nicht-kommerzielle Zwecke in Lehre und Forschung sowie für die private Nutzung frei zur Verfügung. Einzelne Dateien oder Ausdrucke aus diesem Angebot können zusammen mit diesen Nutzungsbedingungen und den korrekten Herkunftsbezeichnungen weitergegeben werden. Das Veröffentlichen von Bildern in Print- und Online-Publikationen ist nur mit vorheriger Genehmigung der Rechteinhaber erlaubt. Die systematische Speicherung von Teilen des elektronischen Angebots auf anderen Servern bedarf ebenfalls des schriftlichen Einverständnisses der Rechteinhaber. Haftungsausschluss Alle Angaben erfolgen ohne Gewähr für Vollständigkeit oder Richtigkeit. Es wird keine Haftung übernommen für Schäden durch die Verwendung von Informationen aus diesem Online-Angebot oder durch das Fehlen von Informationen. Dies gilt auch für Inhalte Dritter, die über dieses Angebot zugänglich sind. Ein Dienst der ETH-Bibliothek ETH Zürich, Rämistrasse 101, 8092 Zürich, Schweiz, www.library.ethz.ch http://www.e-periodica.ch EDOUARD ROD ET LA SUISSE ROMANDE Bourgeois de Carouge, Ropraz et Mézières, Edouard Rod était d'ascendance vaudoise. Par sa mère il descendait des Piguet et des Golay du Chenit. Ses ancêtres paternels, notaires dans le Jorat, sauf son grand-père, instituteur à Villarzel, et son père qui le fut à Greng, avant de devenir papetier-libraire à Nyon, avaient épousé des Thévenaz, Chappuis, Dubois, Pache, Gilliéron, Burnand, Mé- groz, Gris et autres Vaudoises.
    [Show full text]