2021-22 GUIA DOCENT HISTÒRIA DE L'ESTÈTICA Coordinació: LUQUE PENDON, ALBERT Any acadèmic 2021-22 2021-22 Informació general de l'assignatura Denominació HISTÒRIA DE L'ESTÈTICA Codi 100154 Semestre d'impartició 2N Q(SEMESTRE) AVALUACIÓ CONTINUADA Caràcter Grau/Màster Curs Caràcter Modalitat Grau en Història de l'Art i Gestió 3 OBLIGATÒRIA Presencial del Patrimoni Artístic Nombre de crèdits 6 assignatura (ECTS) Tipus d'activitat, crèdits Tipus i grups PRAULA TEORIA d'activitat Nombre de 2 4 crèdits Nombre de 1 1 grups Coordinació LUQUE PENDON, ALBERT Departament/s HISTÒRIA DE L'ART I HISTÒRIA SOCIAL Distribució càrrega Classes presencials: 60 hores docent entre la classe Treball autònom de l'estudiant: 90 hores presencial i el treball autònom de l'estudiant Informació important Consulteu aquest enllaç per a més informació. sobre tractament de dades Idioma/es d'impartició Espanyol 2021-22 Crèdits Adreça electrònica professor/a impartits Professor/a (s/es) Horari de tutoria/lloc (s/es) pel professorat LUQUE PENDON, ALBERT [email protected] 6 Informació complementària de l'assignatura Introducció a les categories més importants de la teoria de l’art. Examen històric del desenvolupament de la historiografia artística, principalment des de Winckelmann. Estudi de les principal idees estètiques des de l’Antiguitat fins al segle XX. Objectius acadèmics de l'assignatura Aprendre a reconèixer les principals idees estètiques en llur origen i influències. Aprendre a identificar els mètodes més habituals de la història de l’art i les seves relacions mútues i limitacions. Aprendre a reconèixer, distingir i jerarquitzar les diferents fonts usades en la història de l’art. Aprendre a elaborar resums i informes correctament documentats sobre algun concepte important de la història de l’estètica, cuidant especialment l’aparell crític-formal en la indicació de les fonts. Competències Coneixement de la història del pensament estètic Coneixement de les diferents metodologies pròpies de la història de l’art Capacitat de detectar i processar les principals fonts d’informació significatives per a la història de l’art Tractament rigorós dels procediments d’investigació i comunicació científica en el marc de la història de l’art Continguts fonamentals de l'assignatura 0. Introducció. Sentit i objecte de l’estètica. Principals tòpics, categories crítiques i problemes de la estètica. Concepcions principals de la naturalesa i propòsits de l’art. Tòpics fonamentals. La idea de llenguatge artístic. Breu història de la preocupació per l’origen del llenguatge: del mite a la reflexió filosòfica, de la reflexió filosòfica a la indagació científica. Comparació entre art i llenguatge. Idees sobre l’origen i la naturalesa de l’art. Funció i significat de l’art en la societat primitiva. Relació de l’art amb la màgia, la religió, el treball i el joc. Icona (símptoma, expressió), indici (senyal, activació) i símbol (descripció, judici). Diferents significats del simbòlic en la teoria de l’art. El concepte de forma. 1. L’estètica en l’Antiguitat. Poesia, música, dansa i arts visuals en el període arcaic. El mètode filològic. L’estètica del període clássic. La tragèdia grega. L’escola pitagòrica. Escepticisme i relativisme sofistes. Utilitarisme i ètica en l’estètica socràtica. L’estètica platònica. La crítica filosòfica de l'art. L’estètica aristotèlica. L’ampli concepte de la μιμησις. L’estètica del període hel·lenístic: epicureisme, escepticisme, estoïcisme. L’estètica de Ciceró i els eclèctics. Música, poesia, retòrica i arts visuals. L’arquitectura romana i la teoria arquitectònica: Vitruvi. La filosofia i l’estètica de Plotí. 2. L’estètica medieval. Condicions intel·lectuals i socials en què es desenvolupa l’estètica medieval; el sistema de les arts durant l’Edat Mitjana. L’estètica d’Orient: paper dels textos sagrats i de la teologia dels primers Pares de 2021-22 l’Església. L’estètica d’Occident. Sant Agustí, Boeci. L’estètica carolíngia. La Baixa Edat Mitjana: teoria de la música i de les arts visuals; l’estètica del Cister; l’escola de Chartres; l’escolàstica. L’estètica de Dante. 3. Renaixement i Manierisme. Inici de l’estètica moderna. Nous motius en Petrarca i Boccaccio. El Llibre de l’art de Cennino Cennini. Giotto. El neoplatonisme. Ficino, Pico della Mirandola. Les primeres grans reflexions artístiques de l’època moderna: Ghiberti, Alberti i Leonardo. Filaret, Piero della Francesca, Francesco di Giorgio, Luca Pacioli. Els grans tractats teòrico-pràctics. Mística i racionalitat. Ideals aristocràtics (Castiglione). Debats musicològics: Vincenzo Galilei vs. Zarlino. El manierisme: classicisme i anticlassicisme; formalisme, abstracció, complexitat compositiva, espiritualització… La poètica del segle xvi. Reflexió i experiència: Cellini, Lomazzo, Vasari, Zuccari. Els tractats arquitectònics: Cornaro, Palladio, Serlio. Ètica, pessimisme, senzillesa i mundanitat en la literatura francesa del segle xvi. 4. Barroc i classicisme. Entre la ciència i la filosofia. Les grans fites de la modernitat: Shakespeare i Cervantes. Gracián i Lope. Racionalisme i secularització: Pascal, Descartes, Mersenne, Malebranche. La imatge racional del món: de Galileu a Newton. L’empremta de Spinoza. Ímpetu acadèmic i llibertat realista. La cerca de la norma: Boileau, Poussin, Félibien, Le Brun. Roger de Piles i la discussió del color. Batteux i la passió del sistema. La disputa entre Perrault i Blondel. Realisme i emotivitat: de Caravaggio a Rembrandt. Els teòrics italians de la pintura: Bellori, Borromeo, els Carracci. Tractadistes espanyols: Carducho, Pacheco, Palomino. 5. La Il·lustració. L’empirisme anglès: la filosofia anglesa, de les sensacions al solipsisme (Bacon, Hobbes, Locke, Berkeley). Idees estètiques de Hume. La consciència del sentimental i la crítica del gust: Pope, Shaftesbury, Addison, Hutcheson. Burke i el sublim. L’experiència artística: Hogarth, Reynolds. La Teoria dels sentiments morals d’Adam Smith. Home (Lord Kames). Desenvolupament de l’estètica a Alemanya. Precedents: Leibniz, Wolf, Gottsched. Baumgarten, Lessing. Sulzer, Mendelssohn, Winckelmann. Kant i la incorporació de l’estètica al pensament crític. L’estètica francesa del segle xviii. El pensament estètic del segle xviii a Itàlia i Espanya. Muratori, Gravina i Vico. Els tractats d’arquitectura: Algarotti, Milizia, Memmo. Influència de la Il·lustració a España: Arteaga, Ortiz, Bails, Ceán Bermúdez, Jovellanos. 6. El romanticisme. L’idealisme alemany. Els pensadors romàntics. Hegel i la sistematització de l’estètica. Les reflexions artístiques: Friedrich, Runge, Carus. El sublim, el pintoresc, l’exòtic, el primitiu, el lleig. La melancolia, la mort, la nit i el somni. Idees romàntiques de la inspiració i l’inconscient. Introspecció i subjectivisme. Dialèctica de l’evasió i el compromís. La literatura romàntica. Imaginació realista i caprici fantàstic. L’idealisme de Byron, Shelley i Keats: paganisme, classicisme, sàtira i egocentrisme. Els debats sobre el geni de Shakespeare. El romanticisme francès: de Chateaubriand a Hugo. La doctrina de l’art pour l’art. El romanticisme italià: Manzoni i Leopardi. 7. Estètica i teoria de l’art en el segle xix. Alemanya: Herder, Schiller, Fichte, Schelling, Hegel, Schopenhauer, Kierkegaard. L’estètica wagneriana. Irracionalisme, pessimisme i estetització de la filosofia en Nietzsche. Investigacions psicològiques i epistemologia neokantiana: Mach, Wundt. La fenomenologia (Husserl). Èmfasis psicologistes i doctrines de l’Einfühlung. El formalisme i la hostilitat a les concepcions materialistes. Influència de Dilthey. L’interès per la història social de la cultura: Burckhardt. La filosofia de Nietzsche. França: pervivència de les doctrines classicistes; l’«historicisme» de les restauracions; l’utopisme comunista; l’eclecticisme idealista; el positivisme: Comte, Taine, Renan. Flaubert i Baudelaire. Realisme i naturalisme. El simbolisme i los inicis de l’avantguarda. Anglaterra: Morris, Ruskin, Pater, Wilde. Repercussió del darwinisme. Influència del simbolisme francès. Espanya, Rússia i els Estats Units. —Chernichevski i Belinski, Pissarev i Tolstoi; Soloviev; Gógol i Dostoievski. —Peculiaritats del realisme literari espanyol: Galdós i Clarín. El pensament estètic a Espanya: Balmes, Milà i Fontanals, Menéndez Pelayo, Giner de los Ríos. El transcendentalisme d’Emerson. William James: el pragmatisme com a resguard del misticisme. Heterogeneïtat de l’humanisme: del Sense of beauty de Santayana al New Laokoon de Babbitt. 8. La teoria de l’art en el segle xx. Alemanya. Filosofia de l’art. Neokantisme. La Filosofia de les formes simbòliques de Cassirer; influència en els estudis iconogràfics (Panofsky, Saxl). Influència de Husserl: Moritz Geiger, Nicolai Hartmann, Max Scheler. Les teories de la Einfühlung. La psicoanàlisi, entre la ciència i l’esoterisme. L’existencialisme. Els estils logicistes. Les postures marxistes. L’Escola de Frankfurt i la crítica de la cultura. La psicologia de la Gestalt. La història social de l’art. L’estètica matemàtica. L’estètica de la recepció. El vitalisme bergsonià. L’humanisme idealista. Bachelard i l’epistemologia de l’imaginari. Els estudis sociològics. L’estil de la semiòtica. L’hermenèutica. Els estudis d’orientació pragmatista. Les aportacions de la lingüística. Els formalistes anglesos. Influència del positivisme lògic. Fonaments i desenvolupament de la doctrina del realisme socialista a Rússia. Idees dels avantguardistes russos. Espanya i Hispanoamèrica. Idees estètiques de la 2021-22 generació del 98: Unamuno, Machado, Maeztu.