Diagnosi Socioeconòmica I Territorial Del Baix Penedès

Diagnosi socioeconòmica i territorial del Baix Penedès

Acció subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, en el Desembre de 2015 marc dels Programes de suport al desenvolupament local, i està finançada amb càrrec als fons provinents del Servei Públic d’Ocupació Estatal del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i cofinançada pel Fons Social Europeu.

Assistència tècnica:

Actíva Prospect és una companyia de recerca i consultoria formada per un equip multidisciplinar de professionals que treballa en els àmbits de mercat de treball, formació, polítiques socials i desenvolupament territorial i gestió de projectes. Actíva Prospect proveeix informació pràctica i orientada a la presa de decisions, amb una base de treball participatiu i proper al territori.

Aquesta recerca s’ha dut a terme per encàrrec del Consell Comarcal del Baix Penedès.

L’enfocament, el contingut, l’anàlisi i la interpretació d’aquest document són responsabilitat de l’equip de treball d’Actíva Prospect que en té l’autoria.

La duplicació i/o publicació en qualsevol forma d’aquest document només és permesa amb el permís explícit del Consell Comarcal del Baix Penedès.

Equip:

Berta Pongiluppi Ascon. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials Maite Espinach Grau Llicenciada en Geografia i Ciències de l’Educació David Moreno Lobera Enginyer en informàtic i Diplomat en Estadística

Actíva Prospect SL (Research & Solutions) Centre d’Empreses de Noves Tecnologies Parc Tecnològic del Vallès 08290 Cerdanyola del Vallès Barcelona

Tel. +34 93 5820177 - Fax. +34 93 5801354 [email protected] http://www.activaprospect.cat [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Índex

Presentació ...... 5 Objectius i metodologia ...... 5 Caracterització de la comarca i l’entorn...... 7 TERRITORI...... 7 Característiques físiques i morfològiques del territori que condicionen el desenvolupament ... 7 Valors de l’entorn natural i paisatgístic, arquitectònics i culturals més rellevants. Actius turístics més rellevants i amb potencial ...... 10 Posició geoestratègica vers els principals mercats i les infraestructures logístiques principals ...... 13 Dinàmiques territorials existents i efectes sobre l’economia: transformacions, pressió urbanitzadora (construcció), dispersió/concentració ...... 14 Infraestructura de transport i de mobilitat. Valoració de la connectivitat intra i intercomarcal ...... 16 Àrees d’activitat econòmica i valoració de l’oferta actual ...... 24 Síntesi d’opinions i elements valoratius ...... 27 POBLACIÓ I SOCIETAT ...... 29 Efectes de la demografia i de l’activitat residencial i turística ...... 29 Canvis en la composició de la població ...... 32 Canvis en les estructures d’edat i l’atenció a la dependència ...... 34 Associacionisme i àmbits d’actuació ...... 37 Síntesi d’opinions i elements valoratius ...... 39 NIVELLS D’INSTRUCCIÓ I OFERTA FORMATIVA ...... 41 Nivells d’instrucció i estudis d’especialització de la població ...... 41 Oferta formativa ...... 42 Síntesi d’opinions i elements valoratius ...... 47 TREBALL I OCUPACIÓ ...... 49 Nivells de participació en el mercat de treball: taxes d’activitat, ocupació i atur ...... 49 Àrees de mercat de treball i mobilitat per motiu de treball ...... 52 Llocs de treball, treball assalariat i autònom ...... 54 Estructura ocupacional i professional ...... 56 Atur: evolució, caracterització i identificació dels col·lectius més vulnerables ...... 58 Síntesi d’opinions i elements valoratius ...... 62 ACTIVITAT ECONÒMICA ...... 64 Comportament econòmic ...... 64 Evolució dels diferents sectors econòmics ...... 68 El sector primari ...... 69 La Indústria ...... 71 La Construcció ...... 72 El terciari 72 Especialitzacions productives existents i sectors clau de l’economia comarcal ...... 74 Caracterització del teixit empresarial i de les empreses tractores ...... 76 [Presentació] Pàg. i [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Tecnologia, infraestructures de telecomunicacions i innovació ...... 78 Síntesi d’opinions i elements valoratius ...... 80 Anàlisi DAFO ...... 82 Territori 82 Població i societat ...... 83 Nivells d’instrucció i oferta formativa ...... 84 Treball i ocupació ...... 84 Activitat econòmica ...... 85 Estratègies i àmbits clau d’intervenció ...... 86 Conclusions de la diagnosi ...... 86 Línia 1. Gestió del Territori i Preservació del Paisatge...... 87 Línia 2. Millora de la competitivitat dels Polígons i Infraestructures de suport a l’activitat econòmica ...... 88 Línia 3. Racionalització de la Mobilitat ...... 89 Línia 4. Diversificació i desestacionalització de l’activitat econòmica ...... 89 Línia 5. Ocupació i Cohesió social ...... 90 Línia 6. Impuls de la Formació i Qualificació de les persones ...... 91 Línia 7. Projecció exterior de la comarca i atracció d’inversions...... 92 Línia 8. Governança i Identitat ...... 93 Annex 1 Polígons d’Activitat Econòmica ...... 94 Annex 2 Classificació del sòl segons planejament ...... 95 Annex 3 Qualificació del sòl residencial ...... 96 Annex 4 Indicadors de concentració, especialització i comportament sectorial ...... 97 Annex 5 Persones entrevistades...... 98 Annex 6 Persones participants a sessions i jornades ...... 99 Bibliografia ...... 102

Índex de taules, gràfics i mapes

Taula 1 Superficies, pendents i densitat de població, 2014 ...... 8 Taula 2 Núm. urbanitzacions per municipi ...... 9 Taula 3 Població segons la seva distribució en nuclis principals, altres nuclis i nuclis disseminats, 2014 ...... 9 Taula 4 Població de Catalunya segons el temps de conducció a El Vendrell ...... 13 Taula 5 Temps de recorregut per carretera a les principals infraestructures de transport (des del Vendrell) i posició comarcal ...... 14 Taula 6 Xarxa de transport públic col·lectiu interurbà ...... 19 Taula 7 Xarxa de rodalies i regionals ...... 23 Taula 8 Distribució del nombre de polígons i superfície per municipis, 2014 ...... 25 Taula 9 Característiques dels polígons ...... 26 Taula 10 Població per municipis, 2004 i 2014 ...... 30 Taula 11 Preu mitjà per metre quadrat útil dels habitatges de nova construcció (euros/m2 útils) ...... 32 Taula 12 Proporció d’habitatges en venda del total d'habitatges en promoció ...... 32 Taula 13 Població segons lloc de naixement, per municipis, 2014 ...... 33 Taula 14 Població resident al Baix Penedès segons lloc de naixement, 2011 ...... 33

[Presentació] Pàg. ii [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Taula 15 Taxes d’envelliment i sobreenvelliment per municipis i àmbits territorials, 2014 ...... 36 Taula 16 Nombre de places en establiments de serveis socials per municipi i sector institucional, 2012 ...... 37 Taula 17 Associacions segons àmbit d’actuació i municipi, 2015 ...... 38 Taula 18 Oferta d’estudis postobligatoris, curs 2015-2016 ...... 43 Taula 19 Oferta d’estudis postobligatoris de l’Institut Obert de Catalunya, curs 2015-2016 ...... 44 Taula 20 Oferta d’altres ensenyaments, curs 2015-2016 ...... 44 Taula 21 Relació preferent amb l’activitat de la població al Baix Penedès en comparació amb Catalunya. 2011 ...... 49 Taula 22 Relació entre població potencialment activa, població ocupada i llocs de treball, 2014 ...... 51 Taula 23 Taxes d’activitat, ocupació, atur i excedents laborals registrades, 2014 ...... 51 Taula 24 Indicadors de mercat de treball per municipis, 2014 ...... 52 Taula 25 Mobilitat obligada per motiu de treball: principals destinacions de la població ocupada del Baix Penedès, 1996, 2001 i 2011 ...... 53 Taula 26 Professions amb majors nivells d’ocupació (>60% del total), 2011 ...... 57 Taula 27 Distribució de la població ocupada resident per sectors d’activitat, 2011 ...... 58 Taula 28 Atur registrat segons nivell d’estudis, ocupació anterior i grup d’edat, 2007 i 2014 ...... 60 Taula 29 Atur registrat segons activitat econòmica anterior, 2013 ...... 61 Taula 30 Base imposable per declarant (euros). Municipis de més de 1.000hab...... 67 Taula 31 Estructura del VAB pb del sector primari per productes, 2013 ...... 69 Taula 32 Valor de la producció agrària i ramadera, 2009 ...... 70 Taula 33 Comptes de cotització i Afiliació al Règim General de la Seguretat Social i al Règim Especial de la Mineria del Carbó per grandària del compte de cotització, 2008 i 2014 ...... 77 Taula 34 Empreses més significatives de la comarca (major nombre de llocs de treball i xifra de negocis) ...... 78 Taula 35 Núm. sol·licituds per municipi de residència del primer sol·licitant, acumulat 2008-2013 ...... 79 Taula 36 Núm. sol·licituds per milió d’habitants, acumulat 2008-2013 ...... 79 Taula 37 Indicadors de concentració, especialització i comportament sectorial, 2008 i 2014 ...... 97

Gràfic 1 Qualificació del sòl residencial segons tipologia, 2011...... 16 Gràfic 2 Distribució del nombre de polígons segons dimensió, 2014 ...... 25 Gràfic 3 Distribució de la superfície segons dimensió dels polígons, 2014 ...... 25 Gràfic 4 Evolució de la població al Baix Penedès, 1998-2014 ...... 29 Gràfic 5 Taxes de variació interanuals de la població, 2004-2014 ...... 29 Gràfic 6 Estimacions de població ETCA i de població estacional ETCA, 2002-2013 ...... 31 Gràfic 7 Població flotant per trimestres, 2013 ...... 31 Gràfic 8 Distribució dels habitatges en edificis destinats principalment a habitatge per tipus, 2011 ...... 31 Gràfic 9 Població de nacionalitat estrangera per continents, 2000-2014 ...... 34 Gràfic 10 Taxa d’estrangeria, 2000-2014...... 34 Gràfic 11 Piràmide de població, 2004 i 2014 ...... 34 Gràfic 12 Piràmide de població, comparació amb Catalunya, 2014 ...... 34 Gràfic 13 Evolució de les taxes d’envelliment i sobreenvelliment, 2004-2014 ...... 35 Gràfic 14 Evolució de la població major de 65 anys, 2004-2014 ...... 35 Gràfic 15 Evolució del nombre de places de serveis d’atenció a la gent gran segons tipus, 2003-2014 ...... 36 Gràfic 16 Població 16-64 per nivell d'estudis (graus), 2011 ...... 42 Gràfic 17 Població 16-64 per tipus d'estudis, 2011 ...... 42 Gràfic 18 Llocs de treball i població en edat de treballar, 2003-2014 ...... 50 Gràfic 19 Llocs de treball localitzats i taxes de variació interanuals, 2003-2014 ...... 54 Gràfic 20 Afiliació al Règim General de la Seguretat Social, 2003-2014 ...... 55 Gràfic 21 Afiliació al Règim Especial de Treball Autònom, 2003-2014 ...... 55 Gràfic 22 Percentatge de treball autònom sobre el total de l’afiliació, 2003-2014 ...... 55 Gràfic 23 Distribució de la població ocupada resident per grups professionals, 2011 ...... 56 Gràfic 24 Atur registrat trimestral i taxes interanuals, 2005-2014 ...... 59

[Presentació] Pàg. iii [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Gràfic 25 Taxes de variació interanuals dels llocs de treball. 2002-2014 ...... 64 Gràfic 26 Taxes de variació interanuals dels centres de cotització. 2002-2014 ...... 64 Gràfic 27 Taxes de variació interanuals del Producte interior brut pm (PIB), 2009-2013 ...... 65 Gràfic 28 Taxes de variació del Valor Afegit Brut per sectors, 2013-2008 ...... 65 Gràfic 29 Estimació del VAB per sectors (milions €), 2013 ...... 65 Gràfic 30 Base imposable per declarant (euros) a l’IRPF. 2000-2014 ...... 66 Gràfic 31 Evolució trimestral dels llocs de treball localitzats, 2001-2014 ...... 67 Gràfic 32 Distribució dels llocs de treball per sectors d’activitat, 4t trim. 2014 ...... 68 Gràfic 33 Evolució dels llocs de treball. Serveis. 2001-2014 ...... 68 Gràfic 34 Evolució dels llocs de treball. Indústria. 2001-2014 ...... 68 Gràfic 35 Evolució dels llocs de treball. Construcció. 2001-2014 ...... 68 Gràfic 36 Distribució de l’aprofitament de les terres llaurades en hectàrees, 2009 ...... 70 Gràfic 37 Evolució dels llocs de treball als principals subsectors industrials (més de 200 llocs de treball localitzats), 2008- 2014 ...... 71 Gràfic 38 Evolució dels habitatges iniciats. 2007-2014 ...... 71 Gràfic 39 Evolució dels llocs de treball. Comerç. 2001-2014 ...... 72 Gràfic 40 Evolució dels llocs de treball. Immobiliàries i serveis empresarials. 2001-2014 ...... 72 Gràfic 41 Evolució dels llocs de treball. Hoteleria. 2001-2014...... 73 Gràfic 42 Evolució dels llocs de treball. Altres activitats socials i altres serveis. 2001-14...... 73 Gràfic 43 Places en establiments hotelers segons categoria, 2003-2014 ...... 73 Gràfic 44 Evolució dels llocs de treball en els serveis a les llars i a la població, 2003-2014 ...... 74 Gràfic 45 Evolució dels centres de cotització, 2004-2014 ...... 76

Mapa 1 Àmbit territorial principal: comarca del Baix Penedès ...... 8 Mapa 2 Unitats de paisatge ...... 12 Mapa 3 Xarxa Natura 2000...... 12 Mapa 4 Mapa d’isòcrones mostrant els temps de conducció entre els diferents municipis catalans i El Vendrell...... 13 Mapa 5 Classificació del sòl ...... 15 Mapa 6 Xarxa principal de carreteres ...... 17 Mapa 7 Xarxa de bus urbà ...... 21 Mapa 8 Xarxa de transport ferroviari ...... 22 Mapa 9 Localització dels polígons industrials ...... 24

[Presentació] Pàg. iv [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

PRESENTACIÓ

El present document de “Diagnosi socioeconòmica i territorial del Baix Penedès” és el producte resultant de les diferents fases de treball del projecte impulsat pel Consell Comarcal del Baix Penedès amb el suport i la implicació directa dels municipis de l’Arboç, Calafell, Cunit i El Vendrell i amb la participació d’un ampli ventall de municipis i agents de la comarca.

El projecte ha estat subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local, i està finançat amb càrrec als fons provinents del Servei Públic d’Ocupació Estatal del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i cofinançada pel Fons Social Europeu.

L’elaboració tècnica del document ha estat a càrrec d’Actíva Prospect entre els mesos de juny a desembre de 2015.

Després de la introducció metodològica, el document s’estructura en tres grans blocs:

-Un primer bloc de caracterització de la comarca i entorn, que es divideix en els àmbits de Territori, Població i societat, Nivells d’instrucció i oferta formativa, Treball i ocupació i Activitat econòmica.

-Un segon bloc on es fa una anàlisi de les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats (DAFO), estructurat en els mateixos subapartats que l’anterior.

-Un tercer bloc què, a mode de conclusions, aporta una proposta de línies estratègiques i possibles actuacions a desenvolupar en la futura elaboració del Pla estratègic de la comarca del baix Penedès.

OBJECTIUS I METODOLOGIA

La diagnosi estratègica té com a finalitat disposar d’un coneixement sòlid que permeti identificar els principals reptes i oportunitats de la comarca, especialment en els àmbits del territori, el desenvolupament local i la promoció de l’ocupació.

S’ha plantejat com a pas previ necessari per a l’impuls d’un pla estratègic comarcal que abordarà el model econòmic territorial i les polítiques d’ocupació que s’han fomentar en un futur per tal de dinamitzar l’economia i disminuir la incidència de l’atur.

En concret, els objectius han estat:

 Recopilar i elaborar, de forma sistematitzada, la informació relativa al context social, econòmic i territorial de la comarca.  Situar la realitat socioeconòmica actual de la comarca i la seva evolució recent.  Contextualitzar aquells elements de l’entorn territorial i la dinàmica socioeconòmica que poden condicionar el futur de la comarca.

[Presentació] Pàg. 5 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

 Identificar quins són els punts forts i els punts febles on caldria incidir en les polítiques de desenvolupament econòmic i d’ocupació per la generació i revitalització de l’activitat econòmica  Contribuir en la generació de consens i el treball conjunt intermunicipal.  Estimular una xarxa de treball comarcal liderada pel Consell Comarcal amb la implicació directe dels municipis de l’Arboç, Calafell, Cunit i El Vendrell.  Elaborar una primera proposta o punt de partida de possibles línies estratègiques sobre les quals fonamentar el futur Pla estratègic del Baix Penedès.

L’elaboració de la diagnosi s’ha basat en la següent metodologia:

 Revisió documental d’estudis i treballs previs realitzats en l’àmbit del Baix Penedès.  Obtenció de les fonts secundàries de tipus estadístic.  Tractament estadístic de les dades i confecció de taules i gràfiques per la seva interpretació.  Observació in situ, del territori de la comarca objecte de la diagnosi.  Entrevistes preliminars amb personal dels diferents ajuntaments i institucions, per conèixer en detall les polítiques i accions que porten a terme en el camp de la promoció econòmica i l’ocupació, així com la realitat del municipi.  Entrevistes semiestructurades a informants clau, per conèixer la seva visió sobre la situació, les dificultats, els reptes i les potencialitats del territori. Les entrevistes s’han realitzat entre els mesos de juliol a setembre del 2015 i s’han entrevistat 28 persones, que es detallen a l’annex 5.  Sessions de treball a diferents nivells: Grups de treball entre l’equip del Consell Comarcal, els diferents municipis i Actíva Prospect (15 juny-6 octubre-10 novembre) Sessions de participació i Jornades de debat (20 d’octubre – 24 de novembre - 15 desembre) Reunió amb l’equip polític del consell comarcal i ajuntaments de la comarca (1 desembre)  Tècniques qualitatives de buidat de continguts de les sessions i anàlisi de les entrevistes.  Treball d’anàlisi de la informació, contrast amb dades i informació d’altres territoris, elaboració i redacció de documents.

Es vol agrair molt sincerament la col·laboració de totes aquelles persones que han estat entrevistades i que han participat en les diferents sessions de treball.

[Objectius i metodologia] Pàg. 6 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

CARACTERITZACIÓ DE LA COMARCA I L’ENTORN

TERRITORI

 Característiques físiques i morfològiques del territori que condicionen el desenvolupament.  Valors de l’entorn natural i paisatgístic, arquitectònics i culturals més rellevants. Actius turístics més rellevants i amb potencial.  Posició geoestratègica vers els principals mercats i les infraestructures logístiques principals.  Dinàmiques territorials existents i efectes sobre l’economia: transformacions, pressió urbanitzadora (construcció), dispersió/concentració.  Infraestructura de transport i de mobilitat. Valoració de la connectivitat intracomarcal i provincial.  Àrees d’activitat econòmica i valoració de l’oferta actual.

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES I MORFOLÒGIQUES DEL TERRITORI QUE CONDICIONEN EL DESENVOLUPAMENT

Les condicions orogràfiques planeres i el fet que la saturació és menor que la RMB és el principal avantatge

La comarca està ubicada al centre de la costa catalana i és una de les més petites de Catalunya en superfície: 296,4 km2, que representa poc menys del 0,9% de la superfície total del Principat.

Geogràficament es poden diferenciar tres àmbits, la part més muntanyosa, al nord, al terme del Montmell, la plana que ocupa el centre de la comarca i la franja litoral.

A l’interior, a l’extrem nord i nord-oest de la comarca, el terreny és força complicat des del punt de vista orogràfic, atès la proximitat de la serralada litoral. El Montmell, amb 861 m. d’alçada n’és el punt més alt. El creixement urbanístic en aquesta zona és menor que a la costa i els nuclis habitats més petits, però la presència d’urbanitzacions de segons línia de costa ha consumit quantitats importants de sòl.

La zona central oriental, en contacte amb l’Alt Penedès, presenta un terreny molt planer (forma part de la plana penedesenca). Aquest fet ha contribuït a la presència d’aglomeracions urbanes importants, tot i que de menor densitat que a la costa. És el cas de l’Arboç, Banyeres del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i Llorenç del Penedès.

Finalment, al sud, en la zona litoral el terreny és més planer, sobretot a la zona de l’est i centre, ja que a l’oest hi ha el Massís de Bonastre amb 408m. Aquesta geografia suau i la proximitat a la costa ha comportat un desenvolupament urbanístic molt important de la zona, que forma un continu paral·lel a la franja litoral: el Vendrell, Calafell (amb Segur de Calafell com a nucli més poblat) i Cunit.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 7 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Mapa 1 Àmbit territorial principal: comarca del Baix Penedès

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i Google Maps.

Dins el context territorial més proper, Taula 1 Superficies, pendents i densitat de l’orografia confereix al Baix Penedès una població, 2014 menor proporció de superfície amb pendent Superfície Superfície % Densitat inferior al 20% (sobre la qual es permet total amb pendent de construir) i per tant menors possibilitats pendent < < 20% població 20% d’utilització d’aquest recurs que les Alt Penedès 592,7 379,0 64,0 179,3 comarques del seu entorn. No obstant això, la Baix Penedès 296,4 163,2 55,1 338,2 menor densitat de població que registra Barcelonès 145,8 128,3 88,0 1.5281,2 representa un atractiu residencial per les Garraf 185,1 114,5 61,9 788,1 Tarragonès 319,4 309,1 96,8 783,7 famílies que cerquen un habitatge més Catalunya 32.108,0 15.898,6 49,5 234,2

econòmic i també per la localització Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Idescat. d’activitats econòmiques on el cost del sòl és un factor determinant. Sobretot, com alternativa a les comarques del Barcelonès, el Garraf i el Tarragonès.

La comarca està conformada per 14 municipis: Albinyana, l’Arboç, Banyeres del Penedès, Bellvei, la Bisbal del Penedès, Bonastre, Calafell, Cunit, Llorenç del Penedès, Masllorenç el Montmell, Sant

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 8 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Jaume dels Domenys, Santa Oliva i el Vendrell. Tot i que és un nombre reduït de municipis, aquests compten amb un total de 73 entitats singulars de població1 i 102 urbanitzacions.

El major nombre d’urbanitzacions es concentra al Vendrell, amb 33, seguit de Cunit, amb 24, i Calafell amb 15.

Pel que fa a la distribució de la població, el 40,8% resideix en altres nuclis de població que no són el nucli principal del municipi (centre administratiu). En molts casos, aquests nuclis tenen major pes poblacional que el nucli principal, com és el cas d’Albinyana, on tres nuclis (les Peces, Bonaterra II i La Papiola) tenen més població. El mateix passa a Calafell, on Segur de Calafell, dobla la seva població. Aquesta mateixa situació es dóna al Montmell i Santa Oliva.

Taula 2 Núm. Taula 3 Població segons la seva distribució en nuclis principals, urbanitzacions per altres nuclis i nuclis disseminats2, 2014 municipi Núm. urbanitzacions 102 Nucli principal (%) Altres nuclis (%) Disseminat (%) Total Vendrell, el 33 Albinyana 15,2 81,5 3,2 100,0 Cunit 24 Arboç, l' 98,5 0,3 1,2 100,0 Calafell 15 Montmell, el 8 Banyeres del Penedès 56,0 41,9 2,1 100,0 Bisbal del Penedès, la 8 Bellvei 65,4 33,6 1,1 100,0 Sant Jaume dels Domenys 3 Bisbal del Penedès, la 33,5 65,3 1,2 100,0 Santa Oliva 3 Bonastre 59,6 31,0 9,3 100,0 Banyeres del Penedès 3 Calafell 17,7 82,2 0,1 100,0 Albinyana 3 Bellvei 1 Cunit 99,9 0,0 0,1 100,0 Llorenç del Penedès 1 Llorenç del Penedès 87,3 12,0 0,7 100,0

Masllorenç 82,9 4,2 12,9 100,0 Juncosa del Montmell, la 6,4 87,9 5,6 100,0 Sant Jaume dels Domenys 27,1 67,1 5,7 100,0 Santa Oliva 24,1 73,3 2,6 100,0 Vendrell, el 78,1 21,8 0,1 100,0 Baix Penedès 59,3 40,0 0,8 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat..

1 Entitat singular de població és qualsevol àrea habitable del terme municipal, habitada o excepcionalment deshabitada, clarament diferenciada, i que és coneguda per una denominació específica que la identifica sense possibilitat de confusió. Una àrea es considera habitable quan hi ha habitatges habitats o en condicions de ser-ho. Una àrea es considera clarament diferenciada quan les edificacions i habitatges que hi pertanyen poden ser perfectament identificats sobre el terreny i el seu conjunt és conegut per una denominació. En conseqüència, les urbanitzacions i zones residencials de temporada poden tenir caràcter d'entitats singulars de població, encara que només estiguin habitades en alguns períodes de l'any. Cap habitatge pot pertànyer simultàniament a dues o més entitats singulars. Un municipi pot constar d'una o vàries entitats singulars de població. Si en un municipi no hi han àrees habitables clarament diferenciades, el municipi es considera d'entitat única. 2 Nuclis de població i disseminats: Es considera nucli de població a un conjunt d'almenys deu edificacions que formin carrers, places i altres vies urbanes. Per excepció, el nombre d'edificacions podrà ser inferior a deu, sempre que la població que hi habita sigui superior als cinquanta habitants. S'inclouen dins el nucli aquelles edificacions que, sent aïllades, estiguin a una distància de menys de 200 metres dels límits exteriors del mencionat conjunt, si bé en la determinació d'aquesta distància han de ser exclosos els terrenys ocupats per instal·lacions industrials o comercials, parcs, jardins, zones esportives, cementiris, aparcaments i altres, així com els canals o rius que puguin ser creuats per ponts. Les edificacions o habitatges d'una entitat singular de població que no puguin ser incloses dins el concepte de nucli es consideren en disseminat. Una entitat singular de població pot tenir un o varis nuclis, o inclòs cap, si tota ella es troba en disseminat. Cap habitatge pot pertànyer simultàniament a dos o més nuclis, o a un nucli i a un disseminat.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 9 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

VALORS DE L’ENTORN NATURAL I PAISATGÍSTIC, ARQUITECTÒNICS I CULTURALS MÉS RELLEVANTS. ACTIUS TURÍSTICS MÉS RELLEVANTS I AMB POTENCIAL

Les platges i el mar són els principals atractius al litoral

L’enoturisme esdevé una oportunitat de desenvolupament per les unitats paisatgístiques del Montmell i la Plana del Baix Penedès, ja presenten un alt valor paisatgístic en relació al conreu de la vinya

Les possibilitats turístiques del Massís de Bonastre depenen de la posada en valor dels principals atractius paisatgístics. El bon estat de conservació del massís i la gran varietat de paisatges en cadascuna de les estacions de l’any són els principals actius

La Plana del Baix Penedès és la que presenta un patrimoni històric i artístic més notable

La comarca forma part de cinc unitats paisatgístiques. La de la Plana del Baix Penedès, el Litoral del Penedès i de forma compartida amb les comarques veïnes les unitats del Massís de Bonastre, el Montmell i el Garraf. A continuació es detallen els elements paisatgístics i d’interès històric i cultural amb majors possibilitats des de la perspectiva del desenvolupament local3 ().

Litoral del Penedès:

 Les platges i el mar són els paisatges amb un caràcter productiu més marcat. És l’element més repetit en la creació d’imatge turística local, i lògicament, l’atractiu paisatgístic principal de l’anomenat turisme de sol i platja.

La Plana del Penedès:

 La Plana del Penedès té un notable patrimoni històric i artístic que, si és valorat oportunament, pot esdevenir un reclam pel turisme i així afavorir un desenvolupament local.  Entre els valors estètics cal destacar el paisatge que ofereixen les vinyes amb els seus contrastos cromàtics anuals. Els valors productius estan directament relacionats amb el paisatge agrícola, tant pel seu valor productiu directe com per l’atractiu que suposa pel sector turístic, concretament el conreu de la vinya.  Entre els valors històrics i religiosos cal dir que gairebé a tots els nuclis de la plana hi ha un conjunt d’interès històric, ja sigui per les esglésies que daten a partir del segle XI, com altres edificis d’estil modernista, historicista, colonialista i noucentista. Un exemple seria el poble de l’Arboç on conviuen edificis d’arquitectura popular amb d’altres amb pretensions estètiques com algunes cases del carrer Major, la Giralda, La Residència o l’hospital de Sant Antoni. A Santa Oliva hi destaca el castell del segle XI, a Banyeres del Penedès la Torre de la Guardia de Banyeres, ambdues edificacions al voltant del segle X-XI.  Altres edificacions d’interès són els murs i les barraques de pedra seca, associats amb el conreu de la vinya.

3 S’ha extret literalment del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona elaborat pel Departament de Territori i Sostenibilitat. S’ha modificat la terminologia de “La plana del Baix Penedès” per “La plana del Penedès”.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 10 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Massís de Bonastre:

 Presenta nombrosos atractius paisatgístics, a tots els nivells. El bon estat de conservació global del massís de Bonastre permet la pervivència de bona part dels seus atractius intrínsecs, sense que la transformació humana n’hagi alterat, substancialment, els principals valors paisatgístics, ecològics i patrimonials. En destaquen diferents concrecions d’aquest atractiu estètic en distintes èpoques de l’any en que, per exemple, es pot gaudir dels ametllers florits en camps delimitats per parets de pedra seca o de la diversitat cromàtica de les vinyes a la tardor. Els boscos de ribera resseguint alguns dels cursos fluvials (al riu Gaià, la riera de l’Arguilera, etc.) ofereixen atractius ambients on l’aigua hi juga un paper destacat i permet l’existència de vegetació diferenciada i singular.

El Montmell:

 Destaquen els camps de conreu de les vinyes, que en diferents espais ocupen fondos i petites valls, permetent encara la presència de pagesos a dedicació complerta. Moltes de les terres conreades són de gran qualitat i estan ubicades a la DO Penedès. Pel fet de situar-se a una certa altitud, els seus raïms són preuats per elaborar vins i caves de qualitat. Al temps que productius, cal valorar l’estètica dels paisatges agraris de les vinyes, molt ben conreades, que donen una sensació d’ordre.

Garraf:

 Entre els valors històrics, destaquen la concentració al sector oest del Garraf de tot un conjunt de restes prehistòriques importants que indiquen l’inici del poblament en aquest territori. Es tracta de tres coves, la Balma de la Graiera, la cova Foradada i la cova de Mas Romeu, situades al terme municipal de Calafell. Al sector oriental del Garraf, al nord de Cunit, també s’hi ha localitzat una cova, la de l’avenc, on s’han trobat vestigis prehistòrics datats de fa uns 5.700 anys.  Altres elements patrimonials d’interès són la Ciutadella ibèrica de Calafell i el Castell de la Santa Creu de Calafell.

Un dels elements patrimonials més característics de la comarca són les barraques de pedra seca

El Baix Penedès és una de les comarques catalanes amb major nombre i densitat de barraques de pedra seca. Se’n troben gairebé a tots els municipis, des de la serra del Montmell fins a tocar de la costa, però són més abundants als termes d'Albinyana, La Bisbal, Santa Oliva, Calafell i El Vendrell.

A banda dels valors paisatgístics, cal posar de relleu la importància dels valors naturals de la serra del Montmell, en bona part inclosa dins l’Espai d’Interès Natural el Montmell- Marmellar i a la Xarxa Natura 2000

El Massís de Bonastre, el Montmell-Marmellar i el Grapissar de Masia Blanca (espai coster) gaudeixen de la protecció de la Xarxa Natura 2000.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 11 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Mapa 2 Unitats de paisatge

Mapa 3 Xarxa Natura 2000

Font: Actíva Prospect a partir de cartografia del Departament de Territori i Sostenibilitat.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 12 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

POSICIÓ GEOESTRATÈGICA VERS ELS PRINCIPALS MERCATS I LES INFRAESTRUCTURES LOGÍSTIQUES PRINCIPALS

El Baix Penedès es troba en una posició estratègica Taula 4 Població de Catalunya segons immillorable de cara al mercat peninsular i a mig el temps de conducció a El Vendrell camí de les dues àrees metropolitanes més Isòcrones Població Població Població dinàmiques del país, sent la que presenta una (%) %acum. millor posició respecte al mercat català de la 30 min. 421.776 5,6 5,6 demarcació 60 min. 4.534.284 60,3 65,9 90 min. 1.522.118 20,2 86,1 Dues terceres parts de la població catalana resideix 120 min. 669.527 8,9 95,0 >120 min. 373.386 5,0 100,0 a menys d’una hora de la comarca Total 7.521.091 100,0 -

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Idescat. i La bona accessibilitat a les principals Google Maps. infraestructures de transport de mercaderies i Nota: Els càlculs es fan assignant a tota la població al nucli persones és també un avantatge competitiu principal del municipi i la distància a El Vendrell. respecte a la resta de comarques catalanes

El Baix Penedès és, per Mapa 4 Mapa d’isòcrones mostrant els temps de conducció entre la seva ubicació, els diferents municipis catalans i El Vendrell comarca ròtula entre les dues àrees metropolitanes més dinàmiques del país.

L’estratègica posició de la comarca li dóna una molt bona accessibilitat al mercat català. Així, dues terceres parts de la població de Catalunya viu a menys d’una hora de la capital comarcal. Un total de 4,9 milions de persones. I unes quatre-centes mil a menys de 30 minuts, el 5,6% de la població catalana.

Font: Actíva Prospect a partir de Google Maps.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 13 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Amb 57,1 minuts4 de mitjana per distribuir un producte al conjunt del mercat català, la comarca se situa en 10è lloc en el rànquing comarcal segons l’índex de competitivitat comarcal que elabora l’Associació d’Empresaris del Penedès-Garraf (adepg). Per tant, el Baix Penedès és, després de les comarques de la Regió Metropolitana de Barcelona (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme, Alt Penedès i Garraf), el Bages i l’Anoia, la comarca de Catalunya amb millor posició respecte aquest mercat.

Els avantatges que es valoren estan Taula 5 Temps de recorregut per carretera a les relacionats amb les autopistes AP-7 i principals infraestructures de transport (des del AP-2, com a connectors amb els espais Vendrell) i posició comarcal situats fora de Catalunya (Aragó i Tipus Denominació Min. Rànq. Comunitat Valenciana). Ports Port de Palamós 115,3 19 Por t d'Alcanar 53,9 10 Pel que fa al transport marítim, és la Geltrú 25,2 4 quarta comarca amb millor Port de Barcelona 37,9 7 accessibilitat als ports de Tarragona i Port de Tarragona 31,8 4 Aeroports Aeroport del Prat 37,9 7 Vilanova i la Geltrú (a menys de mitja Aeroport de Girona 91,8 19 hora) i la setena al Port de Barcelona (a Aeroport de Reus 28,0 5 37,9 min.). A menys de mitja hora de Aeroport Lleida-Alguaire 88,6 16 trajecte té l’aeroport de Reus i a 37,9 Estacions AVE Estació de Sants 53,3 9 min. l’aeroport del Prat. Pel que fa a Girona 103,9 19 Lleida 68,1 12 l’alta velocitat, se situa a 35,4 min. de Estació AVE Camp de Tarragona 35,4 5 l’estació del Camp de Tarragona. Figueres-Vilafant 123,4 19

Font: Actíva Prospect a partir de Google Maps.

DINÀMIQUES TERRITORIALS EXISTENTS I EFECTES SOBRE L’ECONOMIA: TRANSFORMACIONS, PRESSIÓ URBANITZADORA (CONSTRUCCIÓ), DISPERSIÓ/CONCENTRACIÓ

Sota el prisma de la percepció metropolitana, la imatge de la comarca és de lloc amb habitatge barat i desitjable per residir-hi

Les planificacions municipals vigents afavoreixen un model econòmic basat en el creixement urbanístic i el desenvolupament de l’activitat residencial, menystenint l’activitat econòmica, sobretot la industrial

El Baix Penedès tendeix a integrar-se al sistema metropolità barceloní aprofitant els seus avantatges relatius com a espai residencial. Això ha orientat el seu sistema productiu envers el sector immobiliari (que ha fet créixer considerablement el parc d’habitatges local, per damunt de la mitjana catalana), i impulsa un model territorial basat en la dispersió urbana.

La producció d'habitatge es justifica per tant a si mateixa, passant per sobre de la política d'habitatge, i la dinàmica de mercat s'escampa sense un marc de referència clar d'ordenació del

4 El càlcul es correspon amb la mitjana ponderada de les distàncies entre capitals de comarca i la població de cada comarca. La seva interpretació correspon a la distància mitjana que hauria de recórrer una empresa localitzada al Baix Penedès per a abastar el mercat català.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 14 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

territori. D’aquesta dinàmica es deriven les següents problemàtiques: el consum energètic i de recursos elevat, els problemes de mobilitat i d’accessibilitat, l’atomització i existència de teixits urbans amb dèficit d’equipaments i serveis, el desequilibri entre ingressos pressupostaris i de prestació de serveis municipals; la regularització de la propietat i la transmissió a l’administració local de les urbanitzacions, etc.

La planificació ha permès la fragmentació en un rosari d’urbanitzacions residencials, sovint amb dèficits d’accessos, equipaments i serveis, i morfològicament, socialment i funcionalment diferenciades dels nuclis urbans principals.

Mapa 5 Classificació del sòl

Font: Actíva Prospect a partir del Mapa urbanístic de Catalunya. Nota: Veure Annex 2 Classificació del sòl

El Baix Penedès és una de les comarques catalanes amb major proporció de sòl urbanitzable de Catalunya. La disponibilitat de sòl urbanitzable és fonamental en una activitat econòmica –la promoció immobiliària- que es caracteritza per l’extracció d’aquest recurs. Els POUM actuals atorguen un 20,8% de la superfície com a sòl urbanitzable, només superada per comarques com el Barcelonès (81,3%), Baix Llobregat (36,9%), Vallès Occidental (34,5%), Tarragonès (30,6%), Garraf (24,4%) i Maresme (24,3%). La mitjana catalana és del 6,1%.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 15 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

El 84,5% del sòl qualificat com urbà és residencial, front el 12,8% que és d’activitat econòmica i el 2,7% amb usos mixtos. En mitjana a Catalunya l’ús donat a l’activitat econòmica és del 20,9%, vuit punts per sobre de la mitjana comarcal. De fet, és de les comarques catalanes on hi ha menys sòl amb aquesta qualificació (la 31a). Gràfic 1 Qualificació del sòl residencial segons El 63,6% del sòl urbà destinat a l’activitat tipologia, 2011 econòmica és industrial i el 36,4% destinat a

activitats terciàries. El sòl destinat a 80,00

72,8 63,7 activitats industrials és molt menor a la que 70,00 62,9 60,00

es registra al conjunt de Catalunya, del 50,5 49,2 89,4%. Només el Baix Empordà i la Vall 50,00

40,00 31,8 d’Aran presenten xifres inferiors. 30,6

30,00

18,1 16,7

Contràriament, és la tercera comarca que 14,5

20,00 12,4

9,3

8,6

7,8

5,7

4,5

4,1

3,9

3,8

3,6

3,5

2,7 2,2

destina més espai a l’activitat del sector 10,00 2,2

1,8

1,5

0,1 0,0 serveis. 0,00 Nucli antic Urbà Ordenació Ordenació Cases Cases tradicional tancada oberta agrupades aïllades Pel que fa al model d’urbanització, la qualificació del sòl residencial mostra una Alt Penedès Baix Penedès Barcelonès Garraf Tarragonès elevada concentració de la superfície en el Font: Actíva Prospect a partir del Mapa urbanístic de Catalunya. model de cases aïllades front el model més Nota: Veure Annex 3 Qualificació del sòl residencial urbà o d’ordenació oberta que predomina en la resta d’àmbits del seu entorn. Aquest és un tret diferencial que representa un atractiu sobretot per la població que prové d’espais densament poblats com és el cas del Barcelonès i la resta de l’àrea metropolitana de Barcelona, però al mateix temps evidència l’alta disseminació de la població existent i els problemes que es deriven en l’àmbit de la provisió de serveis i en la mobilitat de la població que resideix en aquests espais.

Dèficit de planificació des d’una perspectiva territorial àmplia

No hi ha un projecte d’ordenació territorial comarcal, únicament són operatius els POUM o les normes subsidiàries que només dibuixen una actuació territorial fragmentada i a escala local.

El POUM del Vendrell projecta una població màxima de 135.000 habitants, amb gairebé la meitat de la superfície del terme com a sòl urbà o urbanitzable, Santa Oliva preveu fins a 10 mil habitants i es planteja com un eixample del Vendrell, amb una rambla que uniria els dos nuclis urbans.

INFRAESTRUCTURA DE TRANSPORT I DE MOBILITAT. VALORACIÓ DE LA CONNECTIVITAT INTRA I INTERCOMARCAL

La dotació d’infraestructures viàries és suficient, tanmateix només és gratuïta la C-31 que presenta un alt grau de congestió i sinistralitat

L’accessibilitat a la xarxa d’autopistes i autovies és millorable

L’articulació comarcal requereix d’una millor connectivitat est-oest

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 16 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Per la comarca hi passen els principals eixos viaris de Catalunya. L’AP-7 connecta amb el Llevant, el mercat europeu i el mercat metropolità juntament amb la C-32 i la C-31, finalment, l’AP-2 i la C-51 connecten amb els mercats del centre i nord-oest de la península.

En conseqüència, la dotació d’infraestructures viàries és suficient, tot i que suposen un cost elevat degut a que tant l’AP-7, com l’AP-2 com la C-32 són de pagament i la C-31 - l’única que no és de pagament- registra una elevada congestió.

Davant el col·lapse i la sinistralitat registrada a la N-340 entre Altafulla i El Vendrell, els representants polítics de la comarca han reclamat la gratuïtat de l’AP-7 i la connexió de la N-340 amb l’autopista, com a solució més econòmica i sostenible pel territori, davant la manca de voluntat de portar a terme el desdoblament de la carretera per part del Ministeri de Foment. Aquesta solució és també la que s’ha pres per motius semblants entre Salou i Torredembarra. A més, atès que la concessió de l’AP-7 venç el 2021, aquesta solució seria menys costosa que construir una nova autovia en paral·lel (l’A7 o autovia del Mediterrani) i evitaria malmetre encara més el territori.

Mapa 6 Xarxa principal de carreteres

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i Google Maps.

Segons el Pla Territorial del Camp de Tarragona, les principals mancances i oportunitats en relació a la comarca són:

 L’accessibilitat a la xarxa d’autopistes i autovies es considera deficitària: mal accés de la comarca a la sortida de l’AP-2 de la Bisbal del Penedès, inexistència d’un accés a l’AP-7 en la part nord de la comarca, manca d’enllaç entre la T-310 i la T-11.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 17 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

 Insuficient connectivitat est-oest per la correcta articulació comarcal.

Es registra una baixa motorització, amb el que la població depèn en major grau de l’oferta de transport públic

El Baix Penedès amb 645 vehicles per cada mil habitants és de les comarques de Catalunya que presenta una menor taxa de motorització, la 37a. Aquesta baixa motorització combinada amb una elevada dispersió comporta una major dependència de la població en relació a l’oferta de transport públic.

L’oferta de transport col·lectiu interurbà és escàs i poc estructurant: bàsicament se centra en la connexió entre el Vendrell i Vilanova i la Geltrú i amb Tarragona, mentre que la connexió intracomarcal és quasi bé nul·la i també la connexió amb la xarxa ferroviària

L’oferta de transport col·lectiu interurbà només ofereix connexions amb elevada freqüència entre el Vendrell i Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. Pel que fa a Tarragona, l’oferta és de més de 30 expedicions al dia (inclou anada i tornada), 14 del Bus exprés amb una durada de 30 minuts i 16 de la línia regular que tarda uns 60 minuts (aquesta mateixa línia és la que connecta amb Vilafranca). L’oferta amb Tarragona es complementa, d’una banda, amb un bus nocturn amb dos expedicions els divendres, dissabtes feiners i vigílies de festius i, de l’altra, amb un reforç durant els mesos d’estiu per connectar les respectives platges. La freqüència és encara més elevada en la connexió amb Vilanova i la Geltrú. Aquesta línia té com a destinació final Barcelona, amb busos directes o bé fent el transbord a Vilanova. Amb tot, la durada del trajecte és del doble de la que ofereix el transport ferroviari. A aquests servei cal afegir-hi la línia Coma-ruga-El Vendrell- Barcelona amb 4 expedicions al dia, dues sortides a primera hora del matí i dues de tornada al migdia.

La connexió amb d’altres comarques es circumscriu a l’oferta diària de vuit expedicions entre Valls i Calafell (per Vendrell) i durant els mesos d’estiu s’afegeixen els serveis de la línia Igualada-Segur de Calafell, Reus-Sabadell (per Coma-ruga) i Manresa-Tarragona (per Coma-ruga). A excepció d’aquest servei d’estiu, no existeixen altres connexions directes amb la comarca del Baix Camp, ni amb la Conca de Barberà, per assenyalar les més properes.

Pel que fa a la connexió intracomarcal l’oferta és gairebé nul·la ja que les connexions entre municipis de la comarca es produeixen amb molt poca freqüència. En total són 9 línies que ofereixen recorreguts diferents, però amb una freqüència màxima de 4 expedicions al dia, dues d’anada i dues de tornada en els millors dels casos. Tots aquests serveis intracomarcals tenen com a destí/origen El Vendrell.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 18 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Taula 6 Xarxa de transport públic col·lectiu interurbà Línia Operador Expedicions/dia Notes anada i tornada L1629 Bus expres e1 El vendrell-Torredembarra- Autocars del 14 Tarragona Penedès, S.A. L0808 Vilafranca-el Vendrell-Tarragona-Salou-Port 16 Aventura L0527 Nocturn Torredembarra-Tarragona 2 Divendres i dissabtes feiners i vigílies de festius L1595 El Vendrell-Bellvei-Calafell 12 L0059 Banyeres del Penedès-el Vendrell Autocars Poch, 2 Només d'anada a primera hora S.A. matí L0166 La Bisbal del Penedès-Albinyana-el Vendrell 1 Només d'anada a primera hora matí L0180 Bonastre-Albinyana-el Vendrell 4 L0275 El Vendrell-La Bisbal Pdès-Albinyana-el Vendrell 1 L0793 El Vendrell-La Bisbal-Albinyana-Vendrell 3 L0265 Connexió Juncosa - Masllorenç - Bisbal del 3 Penedès L0792 El Vendrell-Llorenç-Banyeres Pdès-l'Arboç-el 3 Vendrell L0794 El Vendrell-St.Jaume Domenys-Arboç-Banyeres- 1 Vendrell L0795 El Vendrell-Llorenç-Banyeres-La Bisbal-Vendrell 4 L1054 El Vendrell-Vilanova i la Geltrú Cintoi BUS, S.L. / Amb molta freqüència Mon Bus L1050 el Vendrell-Vilanova i la Geltrú-Bellvitge Amb molta Connexió via Vilanova i la Geltrú, freqüència durada 2,30h. L1654 Cunit-Cubelles-Vilanova i la Geltrú-H.els Camils Amb molta freqüència L1689 Vilanova i la Geltrú - el Vendrell (N33) 7 L1055 Valls-Calafell (per Vendrell) 8 L1703 el Vendrell-Vilanova G.-Ribes-Barcelona (estiu) 17 L1707 el Vendrell-Vilanova G.-Sitges-Barcelona (hivern) 16 L0491 Manresa-Tarragona (per Coma-ruga juliol i agost) Hispano 2 Només a l’estiu. Igualadina, S.A.U. L0256 Coma-ruga-El Vendrell-Barcelona 4 Sortida primera hora, tornada migdia, durada 1,30h L0380 Igualada-Segur de Calafell (per Coma- 2 Només a l’estiu. ruga_diumenges d'agost) L0583 Reus-Sabadell (per Coma-ruga_dissabtes i festius 2 Només a l’estiu. d'agost)

Font: Actíva Prospect a partir del web de l’Ajuntament del Vendrell i de la web de Mou-te amb transport públic de la Generalitat de Catalunya.

La Direcció General de Transport i Mobilitat de la Generalitat ha realitzat durant el 2014 l’“Estudi de millora del transport públic a l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf” del qual es desprenen les algunes actuacions a implementar, en el futur, a la comarca:

 Millora de l’oferta actual del tram del servei de bus interurbà que comunica l’Arboç, la Gornal, Bellvei i el Vendrell (Hospital comarcal) passant de les 7 (4+3) expedicions de dilluns a divendres feiners a 14 expedicions (7+7). A més, es coordinaran els horaris al Vendrell amb la línia de bus exprés e1 (Tarragona - El Vendrell) en hora punta (2015).

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 19 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

 Millora de l’oferta actual del servei de bus interurbà que comunica la Bisbal i l’Albinyana amb el Vendrell passant de les 7 expedicions actuals a 8, de dilluns a divendres i amb possibilitat de millorar els dissabtes en funció de la demanda. També en coordinació amb els horaris de l’e1 (2015).  Millora de l’oferta actual del servei de bus interurbà entre Banyers, Llorenç, Sant Jaume, Santa Oliva amb el Vendrell passant de 8 a 9 expedicions de dilluns a divendres i amb possibilitat de millorar també els dissabtes en funció de la demanda. Coordinació amb la línia exprés e1 (2015).  Millora de l’accessibilitat dels municipis del Baix Penedès amb una nova parada a l’Arboç per facilitar l’intercanvi modal a l’estació de tren.  Perllongament de la línia de bus interurbà Igualada-Segur de Calafell que funciona el mes d’agost fins a Cunit. És una expedició d’anada i una de tornada els diumenges d’agost.  Ampliar a dimarts i dijous el servei de bus (taxi) actual La Juncosa-Masllorenç-La Bisbal que es realitza els dilluns, dimecres i divendres.  Millora de la informació a l’usuari amb l’edició d’una guia i plànol de tot el transport públic de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.  Millora de l’accessibilitat en transport públic a polígons en el marc del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona.

La connexió intracomarcal amb l’estació de Sant Vicenç de Calders és deficient

La integració tarifària del Camp de Tarragona no es dóna en totes les modalitats de transport públic ni en tot el territori, dificultant la connexió de la comarca amb Tarragona, àmbit on històricament s’han reclamat millores

Un dels punts febles de la mobilitat intracomarcal és la connexió amb l’estació de Sant Vicenç de Calders des dels diferents municipis de la comarca. Aquesta connexió es proporciona de forma regular amb l’oferta de bus urbà del Vendrell, a través les línies 3 i 4 que connecten l’estació d’autobusos (destí i origen de les línies d’autobusos intracomarcals) amb l’estació.

De fet, la integració tarifària dels serveis ferroviaris de rodalies al Camp de Tarragona no inclou municipis com Cunit i Calafell (sí que inclou St. Vicenç de Calders, el Vendrell i l’Arboç). D’altra banda, la manca d’integració tarifària entre les diferents modalitats de transport públic (bus urbà, interurbà i ferroviari) encareix el cost del transport públic i afavoreix l’ús dels transport privat. Amb tot, està previst que la integració es porti a terme durant el 2016.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 20 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Mapa 7 Xarxa de bus urbà

Font: Actíva Prospect a partir de dades del visor GIS de l’Ajuntament del Vendrell.

Es l’única comarca del Camp de Tarragona amb servei de rodalies amb direcció Barcelona i Tarragona

L’estació de Sant Vicenç de Calders és l’única de la comarca amb una freqüència de trens que garantiria una mobilitat òptima, tot i així, la manca d’oferta d’aparcament i els dèficits en el transport col·lectiu per carretera dificulta la intermodalitat

La comarca del Baix Penedès compta amb serveis ferroviaris de rodalies i regionals següents:

 La línia R4 permet la connexió del Baix Penedès amb l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Bages. Els serveis de la línia R4 garanteixen la connexió directa d’aquesta comarca amb Barcelona.  La connexió amb Tarragona es realitza amb transbordament a St. Vicenç de Calders i la permeten els serveis regionals de les línies R14, R15 i R16 i les noves RT1 i RT2. Les línies R14, R15 i R16 ofereixen serveis regionals que permeten la connexió directa amb Barcelona, Tarragona, les Terres de l’Ebre i Lleida.  A Sant Vicenç de Calders es pot connectar amb la línia R2 Sud i la línia R13. [Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 21 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

 Les noves línies de rodalies del Camp de Tarragona (RT1 i RT2) amplia la freqüència indirecta amb Tarragona, Reus i la Costa Daurada a partir de l’Arboç.

Mapa 8 Xarxa de transport ferroviari

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i Google Maps. Notes: : Rosa: RENFE REGIONALS LINIA R14-R15-R16 Verd: RENFE REGIONALS R3 Marró: RODALIES R.2S-R13-R14-R15-R16 Groc: RODALIESR4 Vermell: TGV

Tot i que les línies i les connexions que ofereix la xarxa de rodalies i de regionals al seu pas per la comarca és força variada i completa, només l’estació de Sant Vicenç de Calders - on hi conflueixen totes- presenta una freqüència adequada a les principals destinacions, que són les ciutats de Barcelona i Tarragona5. Així, la majoria de la població de la comarca s’ha de desplaçar a aquesta estació si vol tenir llibertat horària suficient en la connexió amb aquestes destinacions. Tanmateix, l’estació de Sant Vicenç de Calders és la que té una oferta de pàrquing més reduïda (de 75 places),

5 Segons la Diagnosi de la Mobilitat del Camp de Tarragona amb dades dels primers nou mesos de 2007, el 70% de les destinacions des de l’estació de Sant Vicenç de Calders, són de 5 o 6 zones (és a dir, Barcelona) i el 90% a l’estació del Vendrell.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 22 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

en comparació a les 420 de l’estació de Cunit o les 284 de Calafell. Aquest fet, juntament amb una escassa oferta de transport públic per carretera fins a l’estació, dificulta la intermodalitat en el transport públic de mitjana i llarga distància.

Aquesta situació es trasllada en un menor aforament a l’estació de Sant Vicenç de Calders que a les estacions de la línia costanera com ara Calafell o Segur de Calafell6, i també de les estacions servides per la línia interior via Vilafranca del Penedès (el Vendrell o l’Arboç) que en part es deu a la freqüència menor.

Taula 7 Xarxa de rodalies i regionals Estacions Línies de tren Freqüència Durada trajecte Places de pàrquing L'Arboç R4, RT1-RT2 A BCN i St.Vicenç de Calders: cada 60 min, A BCN 70 min, a TGN ? excepte hores puntes 30 min El Vendrell R4, RT1-RT2 A BCN i St.Vicenç de Calders: cada 60 min, A BCN 73 min, a TGN ? excepte hores puntes 25 min St. Vicenç de R4-R2S-R13-R14-R15- A BCN cada 15 min, a TGN cada 30 min. A BCN 80 min, a TGN 75 Calders R16-RT1-RT2 20 min Cunit R2S-R13-R14 A BCN 7 expedicions al dia, el mateix a TGN 420 Segur de R2S-R13-R14 A BCN 7 expedicions al dia, i 1 a TGN 200 aprox. Calafell Calafell R2S-R13-R14 A BCN 7 expedicions al dia, el mateix a TGN 284

Font: Actíva Prospect a partir de Rodalies de Catalunya.

El futur intercanviador de l’Arboç disminuiria considerablement el trajecte amb Barcelona i Tarragona i permetria la connexió amb Reus

El Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PICT) fa una aposta clara pel ferrocarril i en aquesta aposta proposa un intercanviador de trens que ha de lligar la línia del tercer fil amb l’alta velocitat. Aquesta ha de permetre la connexió de la línies de ferrocarril convencional Tarragona- Barcelona amb la d’Alta Velocitat Madrid-Barcelona, el que entre d’altres coses reduirà el temps de trajecte entre Tarragona i Barcelona. S’ha considerat també l’opció de traslladar l’intercanviador a Vilafranca del Penedès. Aquesta opció allargaria el trajecte en 10 minuts respecte a l’opció de l’Arboç.

En l’actualitat, l’estació de l’AVE al Camp de Tarragona, malgrat estar localitzat a una distància relativament propera (36 km. del Vendrell), no té repercussió el seu ús per part de la població a la comarca del Baix Penedès, donat que el seu accés és exclusivament en vehicle privat.

6 Segons la Diagnosi de la Mobilitat del Camp de Tarragona amb dades dels primers nou mesos de 2007.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 23 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

ÀREES D’ACTIVITAT ECONÒMICA I VALORACIÓ DE L’OFERTA ACTUAL

La comarca es caracteritza per tenir un gran nombre de polígons segregats de la resta del teixit urbà i seguint els corredors viaris

Com pot veure’s al mapa a continuació, els polígons d’activitat econòmica (PAE) se situen seguint els corredors viaris de la C-31 (N-340) i de l’AP-7 i segregats dels principals nuclis urbans.

En el context territorial més immediat, les principals localitzacions industrials se situen en l’àrea metropolitana de Tarragona-Reus, en els municipis de Valls, Montblanc, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Mapa 9 Localització dels polígons industrials

Font: Actíva Prospect a partir de cartografia del Departament de Territori i Sostenibilitat.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 24 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

La distribució territorial desigual de l’activitat productiva i la residencial comporta una elevada dependència dels mitjans de transport i majors requeriments de mobilitat per part de la població

Els municipis del Vendrell, Calafell i Taula 8 Distribució del nombre de polígons i Cunit concentren el 72,9% de la superfície per municipis, 2014 població de la comarca, mentre que

Municipi

prop de la meitat de la superfície

dedicada a l’activitat industrial i logística es concentra en el municipi de Santa Oliva, que juntament amb PAE Núm. Ha. Superf. (%) Superfície Superf. Acum. (%) Superfície mitjana PAE(ha.) (%) Població Santa Oliva 4 381,02 45,4 45,4 95,3 3,3 l’Arboç configuren el 57,7% de la Arboç, l' 5 103,41 12,3 57,7 20,7 5,5 superfície destinada a aquestes Vendrell, el 10 100,12 11,9 69,6 10,0 36,6 Bellvei 6 77,54 9,2 78,9 12,9 2,2 activitats productives. Aquests dos Calafell 3 44,12 5,3 84,1 14,7 24,3 municipis que representen el 3,2% i el Banyeres del Penedès 8 36,65 4,4 88,5 4,6 3,0 Sant Jaume dels Domenys 2 33,03 3,9 92,4 16,5 2,5 5,5% de la població en edat de Bisbal del Penedès, la 4 29,80 3,6 96,0 7,5 3,5 treballar respectivament i concentren Albinyana 2 22,96 2,7 98,7 11,5 2,3 una quarta part dels llocs de treball Llorenç del Penedès 3 10,73 1,3 100,0 3,6 2,3 Cunit 0 0,0 0,0 100,0 0,0 12 localitzats a la comarca. Montmell, el 0 0,0 0,0 100,0 0,0 1,4 Bonastre 0 0,0 0,0 100,0 0,0 0,6 Total 47 839,38 100,0 17,9 100,0 La dimensió dels polígons de la comarca i la seva fragmentació fa Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de menys competitiva l’oferta l’Idescat. d’aquests espais respecte al que existeix al conjunt de la demarcació

La comarca presenta una oferta d’espais per l’activitat econòmica de dimensió comparativament inferior al del conjunt de la demarcació. Excepte el polígon Pista de proves i laboratori oficial de l'automòbil de Catalunya de Santa Oliva que se situa en el cinquè lloc en superfície amb 293,96 ha., el següent de majors dimensions - el Polígon Industrial l'Albonar també a Santa Oliva- amb 59,99 ha. se situa en la posició 30 de la demarcació. De fet, la major part de la superfície ofertada es concentra en polígons de dimensió petita i mitjana-petita.

Gràfic 2 Distribució del nombre de polígons Gràfic 3 Distribució de la superfície segons segons dimensió, 2014 dimensió dels polígons, 2014

70 63,3 50 44,7 60 38,7 38,3 39,1 40 50 43,3 42,2 40 30 28,9 30 20 12,8 12,2 20 13,6 10,0 7,3 10 4,3 10 0,9 0,5 0 0 Fins a 2ha. Petits De 2-10ha. De 10-50ha. >50ha. Grans Fins a 2ha. Petits De 2-10ha. De 10-50ha. >50ha. Grans Mitjans petits Mitjans grans Mitjans petits Mitjans grans

Baix Penedès Tarragona Baix Penedès Tarragona

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Idescat.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 25 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

En el mapa anterior es pot constatar aquesta menor dimensió dels PAE de la comarca en relació als existents en l’entorn més proper, com són els de Valls, els de l’Alt Penedès o els de l’entorn de Tarragona.

Els polígons actuals són suficients per tal d’atendre la demanda de noves localitzacions industrials i des del punt de vista urbanístic tenen un marge de desenvolupament important

Segons l’estudi Polígons Industrials del Baix Penedès no és veu necessari desenvolupar nous polígons a la comarca, atès que l’ocupació mitjana és del 61,3% i només s’ha desenvolupat el 54,9% del previst en els plans urbanístics.

Taula 9 Característiques dels polígons

Municipi Denominació

Extensió Extensió m2) (milers % ocupació % urbanització Transport Públic Empreses Actives

Albinyana Les Peces 5,00 100,0 77,5 No 3 Arboç, l' Parc d'activitats Industrials del Foix 497,68 86,0 100,0 Sí 30 Banyeres del Penedès Zona Industrial El Poet (c6) 133,80 0,0 0,9 No 0 Bellvei del Penedès Sector 8 i Sector 13 202,86 10,0 57,5 Sí 0 Sector 11 La Piera 136,63 60,0 85,0 Sí 1 Sector 12 Els Masets Sud- Sí 8 occidental 48,24 80,0 85,0 Sector 10 Els Masets 239,09 98,0 85,0 Sí 34 Calafell Parc Empresarial 287,00 0,0 0,9 Sí 0 La Bisbal del Penedès Les Planes 25,34 0,0 87,5 No 4 Llorenç del Penedès Polígon Industrial l'Empalme 239,10 0,0 0,9 No 0 Polígon Industrial La Rigola 61,80 90,0 80,0 No 5 l'Empalme 122,49 0,0 92,5 Sí 14 Sant Jaume dels Zona industrial Els Arcs Sí 18 Domenys 101,90 0,0 80,0 Santa Oliva l'Albornar 601,02 80,0 77,5 No 11 Torrent del Lluc 56,75 50,0 82,5 Sí 12 Molí d'en Serra 209,86 90,0 82,5 Sí 33 Vendrell, el Les Mates 124,53 70,0 93,0 Sí 27 La Cometa 379,90 50,0 93,0 Sí 40 Total 347,30 61,3 54,9 240

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’estudi Polígons Industrials del Baix Penedès. L’Eina espai empresarial

No obstant això, hi ha en projecte el nou polígon logístic de CIMALSA entre Banyeres del Penedès, l’Arboç i Sant Jaume dels Domenys (Logis Penedès), que ha generat molta controvèrsia a la comarca i que, amb la crisis econòmica es va aturar perquè CIMALSA requeria d’inversió privada que, fins al moment, no s’ha trobat.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 26 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

SÍNTESI D’OPINIONS I ELEMENTS VALORATIUS

De les opinions manifestades per les persones entrevistades, es sintetitza el seu contingut en relació als aspectes de territori.

 S’evidencia el valor del clima com a atractiu i com a reclam de ‘qualitat de vida’. Es posa de manifest que hi ha una diversitat de paisatge que abasta el litoral, les zones rurals i el paisatge agrari amb potencialitat turística convivint amb espais industrials i d’infraestructures que donen servei més enllà de la comarca. Aquest fet genera també una percepció negativa de territori malmès i desordenat.

 La població del Baix Penedès no sempre li reconeix el seu valor territorial i paisatgístic i no expressa massa expectatives envers les seves potencialitats.

 Respecte la zona de costa, es plategen mancances de manteniment i neteja, tot i que la qualitat de les platges i les aigües és reconeguda internacionalment amb la bandera blava, que el 2015 disposen les platges de Cunit, Segur de Calafell, L’Estany-Mas Mel, Calafell, Sant Salvador, Coma- ruga i Francàs.

 Es remarquen alguns espais d’interès natural: el massís del Montmell amb interès forestal, l’espai dunar de les Madrigueres al Vendrell (al nord de la platja de Sant Salvador) i les rieres que actuen de corredors ecològics com és el cas de la riera de la Bisbal.

 Algunes opinions apunten envers la necessitat d’interconnectar espais com el Vendrell interior i les platges, com l’espai vitivinícola d’interior i la costa, etc.

 La comarca té unes dimensions reduïdes però les distàncies entre els municipis són grans donades les dificultats de mobilitat interna per l’estructura de les carreteres i pels serveis de transport públic disponibles, molt ineficients envers els pobles de l’interior.

 Mentre la comarca suporta una infraestructura d’autopistes d’abast intercomarcal, els accessos són deficitaris i el cost de la seva utilització és molt elevat, per la qual cosa la comarca percep una manca de servei.

 Pel que fa a la carretera N-340, es considera molt problemàtica, per la barrera que suposa, la congestió en determinades èpoques de l’any i l’alta sinistralitat.

 En relació al servei ferroviari, es considera que hi ha bona connexió amb Vilanova i la Geltrú i Barcelona i menys amb Tarragona, per les freqüències i pels transbordaments a Sant Vicenç de Calders. Es demana la integració tarifària per anar des de Cunit-Calafell cap a Tarragona. Igualment s’esmenta positivament l’existència del tiquet turístic de tren entre Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Cunit, Calafell i el Vendrell.

 Algunes opinions manifesten la necessitat d’una parada de l’AVE al territori. S’utilitza més l’estació de Barcelona que la del Camp de Tarragona, tot i que està a 30 minuts en vehicle privat, perquè no tots els trens hi tenen parada.

 Les rutes en bicicleta que poden ser d’interès turístic són altament perilloses per les condicions de congestió de les carreteres i els encreuaments amb la xarxa viària que ha de superar.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 27 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

 Igualment s’esmenten algunes mancances en la senyalització dels elements més singulars del territori de cara als visitants i turistes, així com el fet de senyalitzar la finalització del Vendrell, a la sortida del nucli sense considerar les platges com a pertanyents al municipi.

 Les urbanitzacions augmenten la dificultat de gestió i manteniment del territori i incrementen les necessitats de mobilitats no cobertes.

 Els Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) es distribueixen extensament en el territori. D’una banda en la línia de la N-340 des de l’Arboç, Bellvei, Calafell i el Vendrell; i d’altra banda, la part ubicada a l’oest del l’AP7.

 Els PAE, es troben, en general, en una situació deficitària pel que fa al manteniment, la neteja, els accessos, i les telecomunicacions. En alguns polígons, s’esmenta la necessitat de disposar de més potència elèctrica. Alguns PAE són poc atractius i n’hi ha d’infrautilitzats. Es troben a faltar naus i solars amb superfícies grans disponibles.

 En el cas d’alguns PAE contigus que pertanyen a dos municipis diferents, es comenta que hi ha mancança de coordinació entre ells.

 Les empreses valoren el teixit industrial existent al territori, però sovint en una consideració de major abast que els comarcal (àmbit Catalunya).

 Es comenten algunes mancances de conservació i neteja en espais públics, parcs i zones verdes i es troben a faltar àrees recreatives equipades amb pícnic o barbacoes. N’hi ha alguns que són de pagament.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 28 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

POBLACIÓ I SOCIETAT

 Efectes de la demografia i de l’activitat residencial i turística.  Canvis en la composició de la població (nacionalitats, llocs d’origen, etc.).  Canvis en les estructures d’edat i l’atenció a la dependència.  Associacionisme i àmbits d’actuació.

Gràfic 4 Evolució de la població al Baix Penedès, 1998-2014 EFECTES DE LA DEMOGRAFIA I DE

L’ACTIVITAT RESIDENCIAL I 120.000 8,6 10,0 TURÍSTICA 100.000 7,0 6,9 7,2 8,0 6,4 6,6 6,2 6,0 5,6 En els darrers 16 anys la població 80.000 5,2 6,0 3,4 de la comarca s’ha duplicat 60.000 4,0

1,3 La població de la comarca ha passat 40.000 0,9 2,0 0,0 0,0 dels 50.597 habitants de l’any 1998 als 20.000 -0,8 0,0 100.262 registrats a 1 de gener de 0 -2,0 2014. Per tant, la població s’ha incrementat en 49.665 persones, que en termes relatius representa un Població: eix esquerra Taxa variació interanual (%): eix dret

augment del 98,1% (un dels més alts del conjunt de les comarques Gràfic 5 Taxes de variació interanuals de la població, catalanes). És a dir, la població s’ha 2004-2014 quasi doblat respecte el 1998. Els increments han estat al voltant del 7- 10,0

8% interanual durant l’etapa 8,0 expansiva de l’economia, xifra molt 6,0 superior a la catalana i provincial (del 2% i 4% respectivament). No obstant 4,0 això, aquesta dinàmica molt intensa 2,0 fins l’any 2007 s’ha desaccelerat amb l’inici de la crisi econòmica i en 0,0 l’actualitat es registra un estancament -2,0 demogràfic, similar al que registra la 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 província i el conjunt del Principat. Catalunya Prov. Tarragona Baix Penedès

Durant el darrer decenni l’increment Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat. poblacional a la comarca ha estat del 36,1%, el doble del provincial (del 18,8%). Municipis com El Vendrell, l’Arboç, Santa Oliva, Albinyana, Llorenç del Penedès o Masllorenç se situen en increments inferiors a la mitjana comarcal. Mentre que els majors increments poblacionals s’han registrat a el Montmell, Banyeres del Penedès i Cunit, amb taxes superiors al 40%.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 29 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

La població comarcal presenta una elevada concentració. A la capital comarcal, el Vendrell, amb el 36,6% del total, i als municipis costaners de Calafell i Cunit, que se situen per sobre dels 10 mil habitants i representen el 72,9% conjuntament.

Taula 10 Població per municipis, 2004 i 2014

Ordenats de major a menor població l’any 2014. Àmbit territorial 2004 2014 2014 (%) 2014 2014-2004 2014-2004 (% acum.) (%) Prov. Tarragona 674.144 800.962 - - 126.818 18,8 Baix Penedès 73.665 100.262 100,0 - 26.597 36,1 Vendrell, el 28.147 36.719 36,6 36,6 8.572 30,5 Calafell 17.277 24.333 24,3 60,9 7.056 40,8 Cunit 8.086 11.989 12,0 72,9 3.903 48,3 Arboç, l' 4.164 5.515 5,5 78,4 1.351 32,4 Bisbal del Penedès, la 2.483 3.495 3,5 81,8 1.012 40,8 Santa Oliva 2.598 3.287 3,3 85,1 689 26,5 Banyeres del Penedès 2.003 3.057 3,0 88,2 1.054 52,6 Sant Jaume dels Domenys 1.725 2.493 2,5 90,7 768 44,5 Albinyana 1.926 2.335 2,3 93,0 409 21,2 Llorenç del Penedès 1.904 2.306 2,3 95,3 402 21,1 Bellvei 1.541 2.174 2,2 97,4 633 41,1 Montmell, el 904 1.418 1,4 98,9 514 56,9 Bonastre 440 622 0,6 99,5 182 41,4 Masllorenç 467 519 0,5 100,0 52 11,1

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat.

Tot i que la població resident se situa al voltant dels cent mil habitants, la població real és un 25% superior degut a la segona residència i el turisme

El volum de població té un marcat caràcter estacional, amb increments significatius durant el segon i tercer trimestre, on l’augment poblacional se situa al voltant del 70%

Tot i que la població resident se situa a l’entorn dels cent mil habitants, es registra un important volum de població flotant que en equivalent a temps complet representa un 26,3% més de població. És a dir, la població real és d’unes 127.641 persones. No obstant això, en els darrers anys el percentatge de població flotant respecte a la resident ha disminuït, ja que l’any 2002 se situava en el 40,5% de la població resident, quasi bé 15 punts percentuals per sobre de l’actual.

Tot i que la mitjana anual representa un increment de la població del 26,3%, durant els mesos d’estiu l’increment és del 69,8%, 70.568 persones més. En municipis com Calafell, la població flotant supera a la resident en aquests mesos, 34.362 respecte als 24.563 residents. 13.911 respecte a 12.416 residents a Cunit. 12.416 respecte 36.747 al Vendrell.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 30 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Gràfic 6 Estimacions de població ETCA i de Gràfic 7 Població flotant per trimestres, 2013 població estacional ETCA, 2002-2013

140.000 80.000 70.568 120.000 70.000

100.000 60.000 80.000 50.000 60.000 40.000 40.000 30.000 20.000 17.111 20.000 0 8.094 9.855

10.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 0 Població estacional ETCA Població resident Població ETCA 1 2 3 4

Font: Actíva Prospect a partir de dades d’Idescat. Nota: La població ETCA o població equivalent a temps complet anual es defineix com la població present al municipi, mesurada en mitjana anual de persones per dia. Equival a la suma de la població resident i les entrades de població no resident al municipi menys les sortides de població resident al municipi. La població estacional ETCA o població estacional equivalent a temps complet anual es defineix com el saldo resultant de les entrades de població no resident al municipi i les sortides de població resident al municipi, mesurat en mitjana anual de persones per dia.

En els darrers anys s’ha produït una gran Gràfic 8 Distribució dels habitatges en edificis transformació de la segona residència en destinats principalment a habitatge per tipus, residència principal, que expliquen, en 2011

part, el creixement demogràfic experimentat 70,0 59,5 60,0 El parc d’habitatges de la comarca s’ha 50,0 45,3 43,2 incrementat un 16,9% entre els anys 40,0 intercensals 2001 i 2011. Aquest creixement, 30,0 26,5 molt per sota de la mitjana provincial del 20,0 13,6 20,6%, s’ha produït principalment en el parc 11,2 10,0 d’habitatges principals, on l’increment ha 0,0 estat del 70,9%, mentre que l’habitatge d’ús principals secundaris buits secundari s’han reduït un 17,8%. Aquestes Prov. Tarragona Baix Penedès

xifres expliquen un procés de transformació important d'habitatge secundari en Font: Actíva Prospect a partir d el cens d’habitatges, Idescat. principal. Amb tot, el parc d’habitatges de segona residència és superior al d’habitatges principals en municipis com Calafell o Cunit, on aquest supera el 50% del total.

Aquest procés es deu al diferencial existent en el preu de l’habitatge entre l’entorn metropolità de Barcelona i l’excés d’oferta comarcal d’habitatge

Excepte a Cunit, el preu mitjà de l’habitatge de nova construcció és significativament inferior a la que es registra al conjunt de l’àmbit metropolità i en municipis com l’Arboç i el Vendrell el preu mitjà se situa molt per sota de la mitjana de Catalunya (excloent l’àmbit metropolità). El més rellevant, no obstant, és l’elevat excés d’oferta que es registra en la majoria de municipis de la comarca, excepte a Calafell on la proporció d’habitatges en venda del conjunt de promocions immobiliàries se situa en la mitjana catalana. Així, en municipis com Cunit, el Vendrell i l’Arboç al voltant del 70% dels

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 31 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

habitatges de nova promoció estaven en venda l’any 2010, front el 38,9% de la mitjana de municipis estudiats.

Taula 11 Preu mitjà per metre quadrat útil dels habitatges de nova construcció (euros/m2 útils)

Àmbit territorial 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 Barcelona (BCN) 4.837,4 4.952,7 5.379,4 5.827,3 6.458,3 6.706,7 7.176,4 Àmbit Metropolità (menys BCN) 2.745,7 2.894,6 3.083,9 3.425,9 3.781,5 3.859,8 4.198,6 Resta de Catalunya 2.006,3 2.109,0 2.326,7 2.375,4 2.712,0 2.822,5 3.139,1 Total municipis estudiats (sense BCN) 2.386,9 2.519,7 2.794,6 3.039,8 3.142,0 3.272,1 3.635,3 Total municipis estudiats 2.781,2 2.918,7 3.235,6 3.454,5 3.476,6 3.604,5 3.946,3 Arboç, l' - - - - 2.210,1 2.951,5 2.735,7 Calafell - - - - 3.543,2 3.678,0 4.126,3 Cunit - - - - 3.843,6 4.238,2 4.433,5 Vendrell, el - - - - 2.638,4 2.992,1 3.369,0

Taula 12 Proporció d’habitatges en venda del total d'habitatges en promoció Àmbit territorial 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 Barcelona (BCN) 21,4 18,2 24,3 30,6 31,2 39,2 46,5 Àmbit Metropolità (menys BCN) 24,4 26,8 28,1 33,4 34,5 40,6 43,5 Resta de Catalunya 24,3 25,0 27,4 34,7 43,8 43,8 45,6 Total municipis estudiats (sense BCN) 24,3 25,9 27,8 33,8 39,8 42,4 44,6 Total municipis estudiats 23,9 24,4 27,2 33,3 38,9 42,1 44,9 Arboç, l' - - - - 67,8 73,2 52,0 Calafell - - - - 33,8 44,5 47,5 Cunit - - - - 71,8 62,6 52,3 Vendrell, el - - - - 67,6 30,4 34,7

Font: Actíva Prospect a partir de dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, a partir del treball de camp realitzat per l'Instituto APOLDA entre 2008 i 2011, i per BCF Consultors els anys 2012 i 2013. Nota. El nombre de promocions estudiades és de 1.057, amb un total de 27.933 habitatges.

CANVIS EN LA COMPOSICIÓ DE LA POBLACIÓ

Es produeix un augment de la població empadronada que treballa a l’àrea de Barcelona i que ocupa la que abans era la seva segona residència

Més de tres quartes parts de la població no ha nascut a la comarca, aquesta situació és encara més accentuada entre el grup de població en edat de treballar

Les bones comunicacions tant viàries com ferroviàries, així com l’oferta d’habitatge a menor preu que a l’entorn metropolità, ha afavorit aquesta dinàmica migratòria. Segons les dades padronals de 2014, el 53,9% de la població nascuda a Catalunya resident a la comarca procedeix de la província de Barcelona i la població que ha nascut a la comarca és només el 23,3%. Aquesta és una xifra molt baixa si es té en compte que en la majoria de comarques catalanes, el percentatge de població autòctona se situa al voltant del 40%.

El municipi d’on prové més població és Barcelona, amb el 20,1% dels residents a la comarca. Amb menor importància hi ha Tarragona, l’Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, amb xifres inferiors al 3%.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 32 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Taula 13 Població segons lloc de naixement, per municipis, 2014

Catalunya Mateixa Altra Resta Estranger Total comarca comarca Estat Catalunya 64,3 45,1 19,2 18,5 17,2 100,0 Prov. Tarragona 64,8 43,4 21,4 17,5 17,7 100,0 Baix Penedès 62,5 23,3 39,2 21,4 16,1 100,0 Albinyana 70,6 28,5 42,1 22,1 7,3 100,0 Arboç, l' 57,6 31,0 26,6 20,9 21,5 100,0 Banyeres del Penedès 66,5 27,2 39,3 22,4 11,2 100,0 Bellvei 69,3 28,1 41,2 19,2 11,5 100,0 Bisbal del Penedès, la 71,5 27,3 44,2 21,5 7,0 100,0 Bonastre 72,0 26,0 46,0 12,7 15,3 100,0 Calafell 59,3 17,4 41,9 21,0 19,7 100,0 Cunit 58,0 10,9 47,1 26,5 15,5 100,0 Llorenç del Penedès 77,6 46,0 31,6 15,9 6,5 100,0 Masllorenç 79,4 46,1 33,3 8,3 12,3 100,0 Montmell, el 65,7 12,9 52,8 25,4 9,0 100,0 Sant Jaume dels Domenys 77,9 34,5 43,4 15,7 6,4 100,0 Santa Oliva 66,4 28,3 38,2 22,6 11,0 100,0 Vendrell, el 61,9 26,1 35,7 20,9 17,2 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat.

Taula 14 Població resident al Baix Penedès segons lloc de naixement, 2011

Població % Població % 16-64 anys Nascuts a la província de Barcelona 33.170 33,2 25.245 38,1 Nascuts a la província de Tarragona 29.290 29,3 15.185 22,9 Nascuts a d'altres províncies 22.790 22,8 13.810 20,8 Nascuts a l'estranger 14.810 14,8 12.075 18,2 Total 100.060 100,0 66.315 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Cens de població 2011, INE.

L’altre factor explicatiu del creixement demogràfic és l’arribada de població estrangera

La xifra de població de nacionalitat estrangera a la comarca l’any 2000 era de 2.447 persones, el 4,3% de la població. Des de llavors la població estrangera s’ha incrementat un 481,1%, 11.773 persones més, que situen aquest grup poblacional en les 14.220 persones l’any 2014. Així, la taxa d’estrangeria és el 14,2%, molt per sota de la mitjana provincial del 16,5% i lleugerament inferior a la catalana, del 14,5%. El grup més important és el de la comunitat africana, que en l’actualitat representa el 43,9% de la població estrangera de la comarca. La segona comunitat amb més efectius és la que prové de països europeus que no formen part de l’UE (el 26,9%) i, en tercer lloc, la comunitat d’Amèrica del Sud (el 16,0%). Aquest darrer col·lectiu, d’altra banda, ha registrat un important descens, coincidint amb l’empitjorament de la situació econòmica.

Per municipis, només l’Arboç registra una taxa d’estrangeria significativament elevada, del 23,7%. Mentre que a Calafell, Bonastre i el Vendrell se situa en el 15-16%. En canvi, en municipis com la

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 33 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Bisbal del Penedès, Llorenç del Penedès, el Montmell i Sant Jaume dels Domenys la taxa és relativament baixa, al voltant del 5%.

Gràfic 9 Població de nacionalitat estrangera Gràfic 10 Taxa d’estrangeria, 2000-2014 per continents, 2000-2014

18.000 20,0 Àsia i Oceania 16.000 18,0 14.000 Amèrica del 16,0 Sud 14,0 12.000 Amèrica del 12,0 10.000 Nord i Central 10,0 8.000 Àfrica 8,0 6.000 6,0 Resta Europa 4,0 4.000 2,0 2.000 Resta UE 0,0 0

Catalunya Prov. Tarragona Baix Penedès

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat.

CANVIS EN LES ESTRUCTURES D’EDAT I L’ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA

Les dinàmiques demogràfiques dels darrers anys han comportat un augment de la població infantil, però també un envelliment de la població

La comparació de les piràmides de població de 2004 i 2014 mostra canvis importants en l’estructura d’edats entre els dos períodes. Així, l’any 2014 el cohort de 0-10 anys té un pes més important, així com el col·lectiu de 60 i més anys. També s’observa com en la població en edat de treballar es produeix un desplaçament de la generació del baby boom, que situa el cohort amb major pes poblacional entre els 40-45 anys. És a dir, es produeix un augment en la mitjana d’edat de la població activa. Respecte a Catalunya, la comarca presenta una estructura d’edats més rejovenida. Amb major presència dels grups més joves, sobretot del grup 0-15 anys i una menor sobreenvelliment de la població. També s’observa un cert buit generacional en el cohort 20-30 anys.

Gràfic 11 Piràmide de població, 2004 i 2014 Gràfic 12 Piràmide de població, comparació amb Catalunya, 2014

95 95 90 90 85 85 80 80 75 75 70 70 65 65 60 60 55 55 50 50 45 45 40 40 35 35 30 30 25 25 20 20 15 15 10 10 5 5 0 0 2,0 1,8 1,5 1,3 1,0 0,8 0,5 0,3 0,0 0,3 0,5 0,8 1,0 1,3 1,5 1,8 2,0 2,0 1,8 1,5 1,3 1,0 0,8 0,5 0,3 0,0 0,3 0,5 0,8 1,0 1,3 1,5 1,8 2,0

Baix Penedès. 2004 Baix Penedès. 2014 Catalunya Baix Penedès

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 34 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Augment de la demanda de serveis d’atenció a la dependència com a conseqüència de l’envelliment i sobreenvelliment de la població

Malgrat l’increment poblacional fruit de l’arribada de nova població a la comarca, s’ha produït un envelliment de la població. Així, les taxes d’envelliment i sobreenvelliment s’han incrementant lleugerament els darrers anys. En termes absoluts, la població major de 65 anys s’ha incrementat en uns tres mil efectius i la població de més de 85 anys en quasi un miler de persones el darrer decenni. Precisament, aquest darrer col·lectiu és el que presenta majors requeriments d’atenció a la dependència.

Gràfic 13 Evolució de les taxes d’envelliment Gràfic 14 Evolució de la població major de i sobreenvelliment, 2004-2014 65 anys, 2004-2014

50,0 20.000 18.000 40,0 16.000 30,0 14.000 12.000 20,0 10.000 8.000 10,0 6.000 4.000 0,0 2.000 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 0 Taxa d'envelliment (%) 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Taxa de sobreenvelliment 75+ (%) Taxa de sobreenvelliment 85+ (%) Població 65-74 anys Població 75 o més anys

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat. Nota: La taxa d’envelliment és la proporció de persones de 65 o més anys respecte el total. Les taxes de sobreenvelliment es calculen respecte a la població de 65 o més anys.

La taxa de sobreenvelliment del col·lectiu de 85 o més anys és significativament elevada als municipis de Llorenç del Penedès i Masllorenç, on gairebé una quarta de població de 65 o més anys supera aquesta edat. Amb tot, el grau de sobreenvelliment de la gent gran a la comarca és menor que l’observat al conjunt de la província i del Principat. Tanmateix, en els propers anys es preveu que aquesta situació s’intensifiqui atès que el col·lectiu major de 75 anys és majoritari en d’altres municipis de la comarca, com Bonastre, Sant Jaume dels Domenys, l’Arboç i Santa Oliva.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 35 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Taula 15 Taxes d’envelliment i sobreenvelliment per municipis i àmbits territorials, 2014 Ordenat segons taxa de sobreenvelliment 85+

Àmbit territorial Taxa Taxa de Taxa de d'envelliment sobreenvelli- sobreenvelli- (%) ment 75+ (%) ment 85+ (%) Llorenç del Penedès 18,7 56,6 23,7 Masllorenç 21,6 62,5 23,2 Bonastre 15,8 45,9 16,3 Catalunya 17,8 51.1 15,4 Prov. Tarragona 17,3 50,2 15,1 Sant Jaume dels Domenys 15,8 51,1 14,2 Arboç, l' 15,0 50,2 13,3 Santa Oliva 16,8 48,5 12,2 Banyeres del Penedès 14,7 41,1 11,6 Baix Penedès 17,1 43,7 11,3 Cunit 20,5 41,6 11,3 Vendrell, el 16,1 44,5 11,1 Montmell, el 18,3 37,3 10,8 Bisbal del Penedès, la 19,6 38,6 9,9 Calafell 17,2 40,9 9,8 Bellvei 16,7 43,1 9,4 Albinyana 20,2 41,5 9,3

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat.

Mentre que el col·lectiu de 85 i més anys s’ha doblat des de 2003 (l’increment és del 100,5%), les places en residències i centres de dia només han registrat un increment del 33,4% i del 80,4% respectivament. Aquestes xifres posen de relleu d’alguna forma que els requeriments d’atenció d’aquest col·lectiu s’està cobrint des de l’àmbit familiar o bé des de l’àmbit de l’economia informal.

Gràfic 15 Evolució del nombre de places de serveis d’atenció a la gent gran segons tipus, 2003-2014

663 663 663 700 661 633 600 528 529 497 506 520 500 400

300

214

199 199 199 193

200 179

107

89 89 100 83 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Residèncials Centres de dia

Font: Actíva Prospect a partir de dades de Entitats i Establiments de Serveis Socials del Departament d'Acció Social i Ciutadania. Idescat.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 36 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Els municipis de Cunit, el Vendrell, Taula 16 Nombre de places en establiments de Llorenç del Penedès i Calafell serveis socials per municipi i sector institucional, concentren la major part de l’oferta de 2012 places de la comarca, el 70,1%, que en Residències Centre de dia

l’àmbit residencial és majoritàriament

privada: el 77,0% de les places, mentre que la meitat de l’oferta de

Total Total places en centres de dia és pública.

Iniciativa Social Iniciativa Social Iniciativa

Iniciativa Pública Iniciativa Pública Iniciativa

Iniciativa Mercantil Iniciativa Mercantil Iniciativa Segons els plans de la Generalitat Baix Penedès 511 32 120 663 87 6 100 193 corresponents a la programació pel Albinyana 0 0 0 0 0 0 0 0 Arboç, l' 0 0 25 25 0 0 10 10 7 2008-2012 dels serveis d’atenció a la Banyeres del Penedès 0 0 0 0 0 0 0 0 dependència, es preveu una cobertura Bellvei 0 0 0 0 0 0 0 0 de places públiques en l’àmbit Bisbal del Penedès, la 28 0 0 28 2 0 0 2 residencial a la comarca del 2,42% pel Bonastre 0 0 0 0 0 0 0 0 Calafell 106 0 0 106 10 0 0 10 grup d’edat de 75 o més anys, que Cunit 232 0 0 232 45 0 0 45 aplicat a la població actual correspon Llorenç del Penedès 121 0 0 121 20 0 0 20 a 182 places, molt per sota de les 120 Masllorenç 0 0 0 0 0 0 0 0 places públiques actuals. L’objectiu Montmell, el 0 0 0 0 0 0 0 0 global de cobertura del 4,71% si que Sant Jaume dels 0 0 0 0 0 0 0 0 Domenys es compleix, ja que respon a 353 Santa Oliva 24 0 0 24 10 0 0 10 places, molt per sota de les 511 places Vendrell, el 0 32 95 127 0 6 90 96

totals actuals. La provisió d’aquests Font: Actíva Prospect a partir de dades de Entitats i Establiments de Serveis Socials serveis és des de la iniciativa privada. del Departament d'Acció Social i Ciutadania. Idescat.

Pel que fa a la provisió de places en centres de dia, la cobertura pública objectiu comarcal és del 0,89%, que en població actual és de 67 places. Així, les 100 places actuals superen en escreix l’oferta prevista per la comarca. En conjunt les 193 places en centres de dia també superen la cobertura global d’1,43, ja que representa un total de 107 places.

ASSOCIACIONISME I ÀMBITS D’ACTUACIÓ

L’associacionisme es concentra en l’àmbit cultural (principalment en la promoció de les tradicions i el folklore local) i en la gestió de les urbanitzacions (amb diversitat d’associacions de propietaris i de veïns)

L’associacionisme és menor a la comarca que al conjunt de Catalunya. Així, a Catalunya per cada 10 mil habitants consten 93,6 entitats associatives, mentre que al Baix Penedès aquesta ràtio és de 74,9. Amb tot, no es disposa d’informació de quin percentatge de la població està associada a alguna entitat.

A la comarca hi ha un total de 751 associacions, de les quals la meitat es concentren en l’àmbit cultural (378). El foment i defensa dels drets civils, socials i de la persona amb 115 entitats és el segon àmbit en importància. En aquest àmbit una part important són associacions de veïns, de barris

7 Programació territorial dels recursos d’atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012 i Bases per a la nova Planificació.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 37 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

de nuclis urbans però sobretot d’urbanitzacions. L’ordenació de l’espai, ecologia i l’habitatge concentra a 88 entitats, l’11,7% del total. En aquest grup també hi abunden les associacions de propietaris d’urbanitzacions.

L’àmbit cultural acostuma a concentrar la meitat de l’associacionisme al conjunt del Principat, seguida de l’Ensenyament, formació i investigació (10,3%), el interessos de sectors econòmics, geogràfics o professionals (9,8%) i en quart lloc l’ordenació de l’espai, ecologia i habitatge (4,9%). Per tant, els motius que porten a l’associacionisme a la comarca difereixen força dels del conjunt de Catalunya i se centren sobretot en la gestió de les urbanitzacions.

Taula 17 Associacions segons àmbit d’actuació i municipi, 2015

Salut

Total

Cultura

persona

% columna

investigació

professionals

ense classificaci ense

Assistència social Assistència

ecologia i habitatge i ecologia

Ordenació de l'espai, de l'espai, Ordenació

Interessos de sectors de sectors Interessos

Foment i defensa dels dels defensa i Foment

econòmics, geogràfics o o geogràfics econòmics,

Ensenyament, formació i i formació Ensenyament,

drets cívics, socials i de la de la i socials cívics, drets

Vendrell 123 31 21 19 18 7 11 4 234 31,2 Calafell 64 31 12 9 19 10 6 151 20,1 Cunit 39 12 15 9 8 2 5 1 91 12,1 Arboç 27 4 1 6 1 1 40 5,3 Bisbal del Penedès 17 11 7 3 2 40 5,3 Santa Oliva 21 4 6 1 1 1 1 35 4,7 Sant Jaume dels Domenys 17 3 4 3 2 29 3,9 Banyeres del Penedès 18 5 3 1 1 28 3,7 Albinyana 10 3 6 2 1 1 23 3,1 Bellvei 18 2 1 1 22 2,9 Llorenç del Penedès 13 2 2 1 1 1 20 2,7 Montmell 1 6 7 2 2 1 19 2,5 Bonastre 5 1 3 1 10 1,3 Masllorenç 5 1 1 1 1 9 1,2 Total 378 115 88 59 54 26 25 6 751 100,0 % fila 50,3 15,3 11,7 7,9 7,2 3,5 3,3 0,8 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament de Justícia. Guia d’entitats a 04/08/2015. Nota: Inclou associacions, federacions i fundacions.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 38 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

SÍNTESI D’OPINIONS I ELEMENTS VALORATIUS

De les opinions manifestades per les persones entrevistades, es sintetitza el seu contingut en relació als aspectes de població i societat.

 Una gran part de la població no té un sentiment de pertinença al territori, ni al municipi, ni al Baix Penedès. Algunes persones parlen d’una comarca a mig camí entre Barcelona i Tarragona, que no identifiquen amb una personalitat pròpia. Algun municipi, com l’Arboç, en seria excepció.

 Això és degut a que bona part de la població resident resulta de processos migratoris, tant interns com externs, de l’àrea metropolitana de Barcelona i de persones d’origen estranger (magrebins, africans i sud-americans), que van arribar abans de la crisi econòmica, atretes pel treball en el sector de la construcció i l’oferta d’habitatge més assequible.

 No hi ha una problemàtica acusada de convivència amb les persones de nacionalitat estrangera. La percepció és que la població marroquina predominant està força integrada i potser la llatina és més conflictiva. Amb tot, alguna zona com per exemple la ctra. de Valls del Vendrell s’ha convertit en gueto. Algunes opinions apunten un cert increment de la radicalització i el rebuig. D’altres apunten a la necessitat d’actuar més proactivament amb col·lectius com els pakistanesos (i també marroquins) per potenciar que es relacionin socialment.

 Algun centre educatiu de primària concentra un percentatge alt d’alumnat d’origen estranger. No hi ha prou distribució d’alumnat entre el centres.

 El estrangers europeus estan presents com a població de segona residència, mentre que de turisme internacional, n’hi ha poc.

 Es posa de manifest certa preocupació per la composició sociològica del Baix Penedès, ja que els lloguers barats actuen com a “efecte crida” i afavoreixen la residència de persones amb baix nivell sociocultural i poder adquisitiu.

 Es constata que hi ha manca de civisme pel que fa al respecte de l’espai públic i al manteniment de la neteja.

 Es donen situacions de pobresa d’algunes famílies, siguin immigrades o no, degut a l’atur i a les precàries condicions de treball, que incrementen les necessitats bàsiques com els menjadors socials, els ajuts al transport per poder buscar feina, etc. Hi ha un perfil de famílies amb adults de més de 45 anys amb fills/es al seu càrrec que presenten força problemàtica quan se’ls acaben els subsidis d’atur i ajuts. Es cronifica la pobresa.

 Alguns serveis educatius no obligatoris com l’escola bressol o de música són inassequibles per força famílies, pel seu cost (malgrat la quota de les Escoles bressol s’ha reduït).

 Hi ha un teixit associatiu força actiu. El Baix Penedès té un potencial cultural amb referents com Pau Casals, Àngel Guimerà, Apel·les Fenosa, etc... i una tradició rellevant de festes populars. Es comenta que la major part de les associacions estan formades per persones autòctones i que hi ha un nivell baix d’inclusió de persones nouvingudes.

 Els joves tendeixen a anar a Calafell per les activitats d’oci o a marxar a fora. Participen poc en les activitats associatives de la comarca.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 39 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

 Pel que fa a equipaments, s’esmenten algunes possibles necessitats pel que fa a residències per gent gran, espai per joves, i serveis per infants i adolescents que facilitin la conciliació de les famílies i la seva activitat laboral. L’activitat cultural està menys present a les zones de platja, que en els nuclis dels municipis.

 Els municipis costaners tenen un marcat caràcter “dormitori”. Tot i que no és molt significatiu, algunes segones residències han passat a ser primera residència per persones jubilades o per persones més joves aturades de l’àrea metropolitana de Barcelona.

 La gent gran a les urbanitzacions plantegen una problemàtica d’aïllament degut a la dependència del vehicle per la seva mobilitat.

 En relació als hàbits de compra, la població tendeix a fer un major ús dels supermercats per a l’alimentació i productes de primera necessitat. Pel que fa a compres més especialitzades, es desplacen a Vilanova i a Barcelona, i en menor mesura a Tarragona i Reus.

 Respecte a temes de seguretat, s’apunten algunes situacions problemàtiques en Polígons industrials o en zones de platja (robatoris en la via pública o furs de materials d’obra, etc.)

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 40 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

NIVELLS D’INSTRUCCIÓ I OFERTA FORMATIVA

 Nivells d’instrucció i estudis d’especialització de la població.  Oferta formativa.

NIVELLS D’INSTRUCCIÓ I ESTUDIS D’ESPECIALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ

El Baix Penedès és de les comarques de Catalunya amb menor presència de titulats universitaris en la població en edat de treballar

Una part majoritària de la població no té estudis d’especialització

Els titulats universitaris representen el 14,5% de la població en edat de treballar segons les dades del cens de 2011. Al conjunt de Catalunya els titulats universitaris són el 23,6% del grup de població de 16-64 anys i a la demarcació de Tarragona la proporció és del 19,3%, quasi cinc punts percentuals més. En contraposició, la proporció de població amb estudis secundaris (amb estudis d’ESO o equivalent completats) és superior, amb més de dues terceres parts de la població (el 68,9%). Finalment, la població amb estudis de primer grau o inferiors és del 16,6%, xifra similar al de la demarcació (16,4%) i tres punts per sobre de la mitjana catalana (13,9%).

Només el Montsià i la Terra Alta tenen una percentatge menor de titulats universitaris que el Baix Penedès i el valor més alt li correspon al Barcelonès amb el 31,5% de la població en edat de treballar. Per municipis, el Vendrell és el que registra un percentatge més elevat d’universitaris, amb el 15,7%. El Montmell, Bellvei i Albinyana són els municipis amb taxes més baixes, entre el 6-7%.

Pel que fa al conjunt de la població 16-64 anys, un 66,1% no té cap estudi d’especialització. A la demarcació aquesta xifra és del 61,7% i a Catalunya del 59,5%.

Pel que fa a la població amb estudis d’especialització, els tipus d’estudis amb un major nombre d’efectius són els de Arquitectura, construcció, formació tècnica i indústries i els de Dret i ciències socials. Cadascuna d’aquestes especialitzacions representen una quarta part i conjuntament la meitat de la població en edat de treballar.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 41 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Gràfic 16 Població 16-64 per nivell d'estudis Gràfic 17 Població 16-64 per tipus d'estudis, (graus), 2011 2011

80,0 30,0

25,5 27,0 25,8 24,7

24,1

68,9 22,3

64,3 25,0 70,0 62,5

60,0 20,0

12,8

11,9

11,6

10,8 10,6

15,0 10,4

9,7

9,6

9,0 8,4

50,0 7,8 6,9

10,0 5,8

2,5 2,3 40,0 5,0 1,5

30,0 23,6 0,0

19,3 14,5

20,0 11,4

10,9

9,6

4,3

3,7

3,3 1,4

10,0 1,2 1,0 0,0 Analfabets Sense Primer grau Segon grau Tercer grau estudis

Baix Penedès Prov. Tarragona Catalunya Baix Penedès Prov. Tarragona Catalunya

Font: Actíva Prospect a partir del Cens de població i habitatges de l'INE. Notes: Els graus són els següents: Analfabets: es considera que una persona és analfabeta quan no sap llegir ni escriure en cap idioma. Sense estudis: persones que saben llegir i escriure, però que van assistir menys de cinc anys a l'escola. Encara que aquesta categoria és equivalent a la d"Estudis primaris incomplets" de la Classificació nacional d'educació (CNED), s'ha optat per mantenir la denominació a fi de facilitar la comparació amb els censos anteriors. Primer grau: persones que van anar a l'escola cinc anys o més sense completar EGB, ESO o Batxillerat Elemental. Segon grau: es considera que una persona té estudis de segon grau quan ha acabat ESO, EGB, Batxillerat Elemental o té el certificat d'escolaritat o d'estudis primaris, batxillerat (LOE, LOGSE), BUP, Batxillerat Superior, COU, PREU, FP grau mitjà, FP I, Oficialia Industrial o equivalent, grau mitjà de música i dansa, certificats d'escoles oficials d'idiomes, FP grau superior, FP II, Mestratge Industrial o equivalent. Tercer grau: es considera que una persona té estudis de tercer grau quan ha acabat una diplomatura universitària, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica o equivalent, grau universitari, llicenciatura, arquitectura, enginyeria, màster oficial universitari, especialitats mèdiques o doctorat. Les categories segons tipus són: Educació, Arts i humanitats, Dret i ciències socials, Ciències i informàtica, Arquitectura, construcció, formació tècnica i indústries, Agricultura, ramaderia, pesca i veterinària, Salut i serveis socials i Altres serveis

OFERTA FORMATIVA

L’oferta formativa de formació professional és força diversificada i orientada al teixit productiu local

La comarca compta amb un total de 65 centres eductius que formen part del Servei d’Educació de Catalunya8. Els municipis de Calafell, Cunit, el Vendrell, la Bisbal del Penedès i l'Arboç concentren l’oferta d’ESO i d’ensenyaments postobligatoris, tot i que en aquest darrer apartat el Vendrell compta amb 18 dels 34 ensenyaments que s’ofereixen a la comarca. En l’àmbit de la formació professional la concentració al Vendrell és majoritària, amb 9 dels 15 ensenyaments ofertats.

8 Formen part del Servei d'Educació de Catalunya tots els centres sostinguts amb fons públics i que imparteixin ensenyaments obligatoris o ensenyaments declarats gratuïts per la LEC. A efectes del mapa, s'hi inclouen també els ensenyaments de batxillerat i de formació professional de grau superior.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 42 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

En la taula, a continuació, es mostra l’oferta prevista pel curs 2015-2016. L’oferta és la mateixa que la del curs anterior, excepte els cicles de grau mitjà d’Activitats comercials i Jardineria i floristeria i de grau superior de Gestió de venda i espais comercials, que s’han deixat d’oferir.

L’oferta és força diversificada i adequada a la realitat socioeconòmica de la comarca, amb una representació important de les diferents famílies professionals i de les especificitats locals com són el cicle d’Olis d’oliva i vins i els serveis a les persones, amb els cicles de cures auxiliars d’infermeria, atenció a persones en situació de dependència, perruqueria i cosmètica capil·lar, animació d’activitats físiques i esportives i educació infantil.

Taula 18 Oferta d’estudis postobligatoris, curs 2015-2016

Tipus d’ensenyament Calafell Cunit El La Bisbal L'Arboç Total Vendrell del Penedès Batxillerat 2 2 9 2 4 19 Batxillerat d'arts 1 1 Batxillerat de ciències i tecnologia 1 1 4 1 2 9 Batxillerat d'humanitats i ciències socials 1 1 4 1 2 9 Formació professional de grau mitjà 2 2 5 1 10 Atenció a persones en situació de dependència 1 1 Cures auxiliars d'infermeria 1 1 Electromecànica de vehicles automòbils 1 1 Gestió administrativa 1 1 2 Instal·lacions elèctriques i automàtiques 1 1 Olis d'oliva i vins 1 1 Perruqueria i cosmètica capil·lar 1 1 Sistemes microinformàtics i xarxes 1 1 2 Formació professional de grau superior 1 4 5 Administració i finances 1 1 Animació d'activitats físiques i esportives 1 1 Automoció 1 1 Desenvolupament d'aplicacions web 1 1 Educació infantil 1 1 Total 5 4 18 2 5 34

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Ensenyament. Mapa de programació de l’oferta educativa.

Nota: A aquesta relació disponible al Mapa de programació del Departament d’Ensenyament, cal afegir el cicle formatiu de grau mitjà de Jardineria i Floristeria a Calafell.

Aquesta oferta es complementa amb la de l’Institut Obert de Catalunya, que permet la realització d’aquests estudis a distància. En aquest sentit, es detecta certa duplicitat en l’oferta pel que fa als cicles de grau mitjà que ofereix l’IOC amb els que hi ha a la comarca i menor pel que fa a l’oferta de grau superior (només es dóna el cas de l’Educació infantil).

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 43 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Taula 19 Oferta d’estudis postobligatoris de l’Institut Obert de Catalunya, curs 2015-2016

Accés a cicles formatius Curs específic per a l'accés als cicles formatius de grau superior Adaptació de l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes Adaptació de l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes Batxillerat Batxillerat de ciències i tecnologia Batxillerat d'humanitats i ciències socials Formació professional de grau mig Cures auxiliars d'infermeria Gestió administrativa Sistemes microinformàtics i xarxes Formació professional de grau superior Administració de sistemes informàtics en xarxa Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma Educació infantil Prevenció de riscos professionals

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Ensenyament. Mapa de programació de l’oferta educativa.

L’oferta del Servei d’Educació de Catalunya es complementa amb ensenyaments d’idiomes i música, al Vendrell i d’altra formació orientada a la població adulta: formació instrumental i informàtica.

Les escoles d’adults estan en funcionament als municipis del Vendrell, Calafell, Cunit i l’Arboç.

Taula 20 Oferta d’altres ensenyaments, curs 2015-2016

Tipus d’ensenyaments Cunit El Total Vendrell Adaptació de l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes 1 1 2 Adaptació de l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes 1 1 2 Cicle de formació instrumental 1 1 Cicle de formació instrumental 1 1 Educació d'adults 4 4 Informàtica - nivell inicial 1 1 Informàtica - nivell usuari 1 1 Llengua catalana 1 1 Llengua estrangera anglès 1 1 Ensenyaments artístics Música 1 1 Ensenyaments de música article 48.3 LOE 1 1 Ensenyaments d'idiomes 3 3 Anglès 1 1 Anglès C1 1 1 Francès 1 1 Total 2 9 11

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Ensenyament. Mapa de programació de l’oferta educativa.

En l’àmbit de la formació ocupacional cal destacar la formació ocupacional que s’ofereix des dels ajuntaments del Vendrell i Calafell.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 44 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

En el cas de Calafell, enguany estan centrats en les següents temàtiques:

 Treballador/a Familiar  Administratiu polivalent PIMES  Word Bàsic  Word intermedi  Excel bàsic  Iniciació a internet L’ESCOLA DE TURISME

En el cas de l’EINA del Vendrell, s’ha centrat en L’any 2001, el Consorci Universitari del Baix Penedès els següents àmbits: (CUBP) va posar en funcionament l'Escola d’Hostaleria, pensada per oferir formació de qualitat en les especialitats de cambrer i cuiner. Després de les primeres promocions,  9 cursos adreçats a 135 persones es va replantejar el projecte. A final del 2004, la Fundació aturades majors de 16 anys (2 d’anglès Santa Teresa del Vendrell va proposar al CUBP estudiar per a l’atenció al públic, 1 d’organització conjuntament la possibilitat d’iniciar un nou projecte, partint de les necessitats de les empreses del sector de i gestió de magatzems, 2 d’activitats l’hostaleria i l'hoteleria. Després de realitzar un estudi de auxiliars de magatzem, 1 la comarca, es van detectar diverses especialitats de d’enregistrament i tractament de dades, cobertura difícil. També es van estudiar els col·lectius amb més dificultats d’inserció i el nivell de formació d’aquestes 1 de confecció i publicació de pàgines persones. Finalment, l’any 2005 es va iniciar el nou web i 2 d’activitats auxiliars de comerç), projecte de l’Escola de Turisme del Baix Penedès, oferint formació de qualitat en aquestes especialitats i a aquests  4 mòduls formatius per a 70 joves col·lectius. desocupats d’entre 16 i 24 anys que, a part de formació bàsica, també hi ha un període de pràctiques en empreses amb possibilitat de contracte subvencionat (operacions bàsiques de restaurant i bar, mecànica de vehicles lleugers, activitats auxiliars de magatzem i activitats auxiliars de comerç).

En l’àmbit de la formació ocupacional cal destacar també el paper de la Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell, que ofereix cursos de formació no reglada en matèries de jardineria, serveis industrials i neteja i a través de l’Escola de Turisme, formació en serveis de restauració i turístics. L’objectiu de l’Escola és formar professionals per a l'hostaleria –un dels sectors estratègics a la comarca–, tot facilitant la integració laboral i social dels col·lectius amb dificultats.

Les especialitats que ofereix són les següents:

 Programa de Formació i Inserció (antic PQPI) Auxiliar d'hoteleria: cuina i serveis de restauració. Dpt. Ensenyament de la Generalitat. 1001 hores.  Certificat de professionalitat Operacions bàsiques de Cuina. SOC. 290 hores.  Auxiliar de cuina adreçat a persones amb discapacitat SOC. 715 hores.  Certificat de professionalitat Operacions bàsiques de Restaurant i bar. SOC. 230 hores.  Auxiliar de cuina. Punt Formatiu Incorpora (Programa Incorpora, Fundació La Caixa): 300 hores (100 competències professionals, 100 competències transversals, 100 pràctiques a empresa).  Auxiliar de cambrer. Punt Formatiu Incorpora (Programa Incorpora, Fundació La Caixa): 300 hores (100 competències professionals, 100 competències transversals, 100 pràctiques a empresa).

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 45 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

 Auxiliar de neteja d'instal·lacions i establiments turístics. Punt Formatiu Incorpora (Programa Incorpora, Fundació La Caixa): 300 hores (100 competències professionals, 100 competències transversals, 100 pràctiques a empresa). El Vendrell.  Altres: especejament de la carn, cuina nadalenca, llengua catalana

I l’oferta del curs 2015-2016 és la següent:

 Certificat de professionalitat d'Operacions bàsiques de cuina i servei d'àpats: càtering. 230 hores. 40 hores pràctiques en empresa..  Programa de Formació i Inserció. Auxiliar d'Hoteleria: cuina i serveis de restauració (antic PQPI Dep. Ensenyament de la Generalitat). 1001 hores. Adreçat a joves de 16 a 21 anys que no han aprovat l'ESO (pendent d'atorgament).  Curs d'Auxiliar de sala MF0257_1: Servei bàsic de restaurant i bar. Part del certificat de professionalitat 208 Operacions bàsiques de restaurant i bar. Associació d'Empresaris d'Hostaleria de Tarragona.

L’altre centre que ofereix formació ocupació és el CEP FRADA (El Vendrell) que té diversos centres a la província. L’oferta d’enguany és la següent:

 Atenció al client, consumidor i usuari  Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials  Operacions auxiliars de serveis administratius i generals  Operacions auxiliars d'enregistrament i tractament de dades i documents En l’àmbit de la formació continua cal assenyalar l’experiència de l’IES Andreu Nin del Vendrell que mitjançant els programes Qualifica’t i Ensenyament en Alternança i Dual (en conveni amb IDIADA) ofereix formació directament relacionada amb les necessitats del teixit productiu. El reconeixement d’aquest treball de cooperació entre escola i empresa són els premis rebuts per les dues entitats per part del Consell General de Cambres de Catalunya.

Finalment, pel que fa a l’oferta d’ensenyaments universitaris, des del curs 2009-2010 l’Escola Universitària Sancta Maria Maris és la Seu del Baix Penedès de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Aquest centre imparteix els estudis dels graus d’Infermeria i d’Educació Infantil, que depenen de la Facultat d'Infermeria i de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, centres ubicats a Tarragona. El centre està ubicat a 10 minuts caminant de l’estació de Sant Vicenç de Calders. Es va impulsar aquesta seu, degut a la mala connexió amb transport públic al campus de la URV, fet que comportava que molts dels residents a la comarca es desplacessin a l’àrea metropolitana de Barcelona.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 46 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

SÍNTESI D’OPINIONS I ELEMENTS VALORATIUS

De les opinions manifestades per les persones entrevistades, es sintetitza el seu contingut en relació als nivells d’instrucció i l’oferta formativa.

 Els nivells formatius de la població del Baix Penedès són baixos i aquest fet repercuteix negativament en l’absentisme i el fracàs escolar. Amb tot, algunes opinions manifesten també que els nivells d’èxit escolar han millorat i que l’alumnat és receptiu a activitats i dinàmiques innovadores.

 Hi ha accions formatives per a joves en els programes de Garantia juvenil, Joves per l’ocupació, formació per l’ocupació, etc.; el principal referent és l’Eina al Vendrell, però també altres ajuntaments com Calafell i Cunit i algun centre privat com el CEP FRADA que ofereix formació al Vendrell. Algunes opinions, però, apunten la manca d’interès d’alguns joves en formar-se i en millorar el seu nivell de qualificació per a accedir a un lloc de treball.

 Es posa de manifest l’existència d’un col·lectiu de joves que no ha obtingut el graduat en ESO i que roman fora dels circuïts de formació alternativa.

 Es comenta la necessitat de disposar de més cicles formatius, especialment, de grau mitjà. La formació professional es veu també com un recurs a potenciar per part de la gent més gran (de 35 i més anys) que s’ha quedat a l’atur i requereixen una actualització i/o reorientació de coneixements. Ja s’ha notat un increment de matrícula de persones de més edat, inclús universitaris que cursen un cicle formatiu.

 Quant a l’oferta de cicles, la més directament relacionada amb la indústria és escassa. Com a mancances d’especialitats s’apunten els següents àmbits:

- Sociosanitari - Turisme i cuina - Integració social - Activitats fisicoesportives (específicament relacionat amb el mar) - Logística - Robòtica - ...

 La formació dual iniciada a l’institut Andreu Nin del Vendrell amb Automoció (conveni amb IDIADA) i a l’institut La Talaia de Calafell amb Jardineria i floristeria es valoren positivament. La dificultat per la seva expansió en altres cicles i altres centres rau en trobar empreses amb capacitat per participar-hi.

 Hi ha força camí a recórrer en la formació professional i la vinculació amb les empreses del territori, en el sentit de conèixer i acollir estudiants en pràctiques en períodes suficientment llargs, per a valorar i integrar en la cultura d’empresa com a possibles futurs treballadors.

 Es remarca la necessitat de coordinar l’oferta de formació professional i la universitària i fer-ne una difusió i informació conjunta. A nivell de planificació caldria oferir formació relacionada amb les empreses existents i les que es vol atraure. Així mateix cal tenir en compte l’oferta de les comarques veïnes i considerar també les dificultats de mobilitat per la seva programació.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 47 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

 L’escola de Turisme del Baix Penedès (provinent de la transformació de l’escola d’hoteleria del Consorci Universitari del Baix Penedès) és una oferta formativa alternativa que capacita persones amb nivells formatius baixos o amb dificultats d’inserció laboral, per a treballar en el sector de l’hostaleria, la restauració i el comerç.

 La integració de diferents col·lectius amb dificultats socials, formatives i laborals dóna bons resultats.

 Les escoles d’adults com a recurs en la formació de les persones han experimentat alguns canvis en els darrers anys. D’una banda s’ha rejovenit l’alumnat joves que no han obtingut la ESO i, de l’altra, amb persones de major edat que estan a l’atur. La tendència ha estat reduir la formació instrumental i posar més èmfasi en l’accés a cicles formatius.

 Hi ha també oferta formativa de la Universitat Rovira i Virgili, amb seu a Coma-ruga, dels estudis dels graus d’Infermeria i d’Educació Infantil, dependents de la Facultat d'Infermeria i de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia ubicats a Tarragona.

 Es veu necessari reconsiderar /reorientar l’activitat del CUBP (Consorci Universitari del Baix Penedès), actualment amb seu al Consell comarcal. Un tema a considerar és la planificació comú de la formació orientada al món del treball (formació per l’ocupació).

 Respecte a la formació contínua per les empreses i persones ocupades, es constata que hi ha certa dificultat en que assisteixin. La formació adreçada a les empreses que s’organitza des d’alguns sectors com el comerç, pretén ser un estímul per la renovació i el canvi d’hàbits, per exemple els horaris comercials o les noves formes de venda per internet.

 Es fa esment reiterat de la mancança formativa en idiomes i en l’ús de les TIC per part de la població. Els joves dominen les xarxes socials però també els manquen estratègies en l’ús d’aplicacions informàtiques.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 48 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

TREBALL I OCUPACIÓ

 Nivells de participació en el mercat de treball: taxes d’activitat, ocupació i atur.  Àrees de mercat de treball i mobilitat per motiu de treball.  Llocs de treball, treball assalariat i autònom  Estructura ocupacional i professional  Atur: evolució, caracterització i identificació dels col·lectius més vulnerables.

NIVELLS DE PARTICIPACIÓ EN EL MERCAT DE TREBALL: TAXES D’ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR

La població activa i inactiva de la comarca se situa en valors similars a la del conjunt de Catalunya, la diferència rau principalment en la dificultat d’accedir a un lloc de treball per part de la població desocupada

Si es compara la relació preferent amb l’activitat de la població de la comarca, s’observa que tant la població activa com inactiva se situen en valors molt similars als del conjunt de Principat en termes relatius. Les principals diferencies s’observen en relació a les diferents situacions de la població activa, amb una major incidència de la desocupació i menor presència en l’ocupació.

Taula 21 Relació preferent amb l’activitat de la població al Baix Penedès en comparació amb Catalunya. 2011

Baix Penedès Catalunya Baix Penedès Catalunya Núm. Núm. % % Ocupat / da a temps complet 29.270 2.557.160 29,3 34,2 Ocupat / da a temps parcial 5.335 476.755 5,3 6,4 Població ocupada 34.605 3.033.915 34,6 40,6 Aturat / da que ha treballat abans 16.530 911.475 16,5 12,2 Aturat / da buscant la primera ocupació 2.490 140.665 2,5 1,9 Població desocupada 19.020 1.052.140 19,0 14,1 Població activa 53.625 4.086.055 53,6 54,7 Persona amb invalidesa permanent 1.550 108.475 1,5 1,5 Jubilat / da, prejubilat / da, pensionista o rendista 17.920 1.402.705 17,9 18,8 Estudiants 19.020 1.384.475 19,0 18,5 Una altra situació 7.950 491.230 7,9 6,6 Població inactiva 46.440 3.386.885 46,4 45,3 Total 100.060 7.472.935 100,0 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Cens de població 2011, INE.

Els llocs de treball localitzats a la comarca són insuficients per atendre la demanda de treball de la població, fet que es tradueix amb una baixa participació en l’ocupació i una elevada incidència de l’atur

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 49 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

La taxa d’atur comarcal és la més elevada de Catalunya i la d’ocupació la més baixa. Els municipis de Santa Oliva i el Montmell tenen la taxa d’atur més elevada de Catalunya, superior al 30%

Segons dades padronals, la població en edat de treballar de la comarca se situa en les 64.991 persones l’any 2014. D’altra banda, les dades d’afiliació segons l’adreça del centre de cotització situa els llocs de treball localitzats en uns 21 mil9. Així, la relació entre llocs de treball i població potencialment activa se situa en el 32,3%. És a dir, el teixit productiu genera llocs de treball per una tercera part de la població en edat de treballar. Aquest és el pitjor registre del panorama comarcal català, on la majoria de comarques situen aquesta ràtio al voltant del 50%.

Entre el 2003 i el 2009 s’observa un augment progressiu de la població potencialment activa, fruit dels processos migratoris comentats amb anterioritat. Aquesta etapa també es caracteritza per un important augment dels llocs de treball, tot i que durant el 2006 la creació d’ocupació s’atura i el 2008 s’inicia una etapa d’important destrucció d’ocupació, mentre segueix augmentant la població en edat de treballar fins el 2009. Això comporta que els diferencials es vagin incrementant a mida que persisteix la contracció de l’economia. En els darrers anys, aquesta situació s’ha revertit lleugerament degut a l’estancament poblacional, que en bona part es deu als nous processos migratoris que sobretot afecten a la població en edat de treballar (que s’ha reduït un 3,7% des de 2011). I, d’altra banda, degut a la recuperació de l’ocupació iniciada a finals de 2014.

Gràfic 18 Llocs de treball i població en edat de treballar, 2003-2014

80.045

67.637 67.431 67.530 66.909 70.045 66.103 66.216 64.991 63.072 59.519 60.045 55.725 51.077 47.876 50.045

40.045

30.045

26.615 27.031 20.045 25.017 24.457 22.891 22.568 22.077 21.208 20.844 19.905 19.586 20.117 10.045

45 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Llocs de treball Pob 16-64

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació i el SEPE. Nota: Inclou els següents règims. Reg. General(1), R. G.- S.E.Agrario, R. G.- S.E.Hogar(2), R. E. MAR R. E. T. Autónomos, i R. E. M. Carbón.

9 És una aproximació als llocs de treball generats per les empreses i establiments localitzats a la comarca. És una aproximació, atès que les empreses no estan obligades a declarar cada establiment ni a assignar els seus treballadors a cadascun d’ells. La normativa exigeix que es declari un centre de cotització per província com a mínim, de forma que es pot donar el cas que tots els treballadors de l’empresa es declarin en un sol centre (des del que es fa la gestió de les nòmines per exemple) i la distribució per comarques no s’acabi d’ajustar a la realitat.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 50 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

En base a l’afiliació segons residència, s’estima que la població ocupada de la comarca és de 39.823 persones, el que representa un saldo negatiu d’uns 18.823 llocs de treball. Aquest desequilibri entre oferta i demanda de treball es tradueix a la comarca amb una menor participació en el mercat de treball de la població en edat de treballar. Així, la taxa d’activitat 16-64 anys se situa en el 66,4%, lleugerament inferior a la provincial i quatre punts percentuals inferior a la mitjana catalana. Amb tot, és en les taxes d’ocupació i atur on els diferencials són més acusats. Així, la taxa d’ocupació comarcal (del 49,7%) se situa quasi 10 punts percentuals per sota la mitjana catalana i tres per sota la provincial i la taxa d’atur s’eleva fins el 25,2%10. De fet, és la comarca amb pitjors registres en relació a les taxes d’ocupació i atur de Catalunya. El Montsià, amb el 21,4% i l’Anoia amb el 20,9% són, després del Baix Penedès, les comarques que mostren un pitjor comportament en relació a l’atur.

Pel que fa a la taxa d’atur, cal assenyalar que cinc dels municipis de la comarca es troben entre els 15 de Catalunya amb major taxa d’atur. Aquests són el Montmell, Santa Oliva, el Vendrell, Albinyana i la Bisbal del Penedès.

Taula 22 Relació entre població Taula 23 Taxes d’activitat, ocupació, atur i potencialment activa, població ocupada i excedents laborals registrades, 2014 llocs de treball, 2014

Núm.

Població 100.262 Població 16-64 anys 64.991 Afiliacions RGSS residents 25.123 Baix Penedès Prov. Tarragona Catalunya Afiliacions RETA residents 6.626 Taxa d'activitat registrada 16-64 anys (%) 66,4 66,1 70,5 Afiliacions Sistema Especial Agrari 205 Taxa d'ocupació registrada 16-64 anys (%) 49,7 53,0 58,5 Afiliacions règim especial treballadors del mar 33 Taxa d'atur registrada (%) 25,2 19,9 17,1 Afiliacions sistema especial empleats de la llar 312 Taxa d'excedents laborals (%) 51,7 26,1 20,2 Total Afiliacions residents = Pob. ocupada 32.299 Llocs de treball localitzats / Pob. 16-64 (%) 32,3 50,3 59,6

Atur registrat 10.858 Població activa 43.157 Llocs RGSS i altres localitzats 14.820 Llocs RETA localitzats 6.180 Llocs de treball localitzats 21.000 Saldo (Llocs de treball localitzats- Pob. Ocupada) -11.299

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat i de dades d’afiliació del Departament d’Empresa i Ocupació i SEPE. Nota: La població activa i ocupada s’estima a partir de l’afiliació segons residència de l’afiliat. La taxa d’excedents laborals és la proporció que representen la població desocupada resident respecte els llocs de treball localitzats. Les dades d'afiliació són a 31 de desembre. Les dades d'atur registrat són mitjanes anuals.

Només cinc municipis generen prou activitat econòmica com per garantir suficients llocs de treball als seus residents

10 Cal tenir en consideració que la taxa d’atur registrada és lleugerament inferior a l’estimada per l’EPA, per tant la taxa d’atur estimada comarcal podria situar-se quatre punts percentuals per sobre, al voltant del 29%. Durant el primer semestre de 2015 la taxa d’atur s’ha reduït fins el 22,5% degut al bon comportament de l’ocupació a la Indústria i la Construcció.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 51 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

El municipi de Santa Oliva és el que genera més llocs de treball i al mateix temps que el registra major incidència de l’atur, fet que evidencia els desajustos existents entre l’oferta i la demanda de qualificacions

Només en els municipis de Santa Oliva, Bellvei, l’Arboç, Llorenç del Penedès i Masllorenç la relació entre llocs de treball i població en edat de treballar supera el 50%. En la resta es troba per sota el 30% i en molts municipis al voltant del 20%. Aquest fet implica que la major part de la població ha de cercar feina en d’altres indrets, sovint més enllà dels límits comarcals.

El cas de Santa Oliva és paradigmàtic, atès que el volum de llocs de treball localitzats iguala a la població en edat de treballar del municipi. No obstant això, la taxa d’atur és del 30,6%, la més elevada del conjunt de municipis de la comarca.

Taula 24 Indicadors de mercat de treball per municipis, 2014

Àmbit territorial /

Indicadors de mercat de

(%)

treball

64 anys 64 anys 64

- -

Ranq. Rànq. Rànq. Rànq.

laborals

64 anys 64

Taxa d'activitat Taxa d'activitat

Taxa d'ocupació Taxa d'ocupació

Taxa d'excedents Taxa d'excedents

Llocs de treball / Pob. Pob. / de treball Llocs 16 registrada 16 registrada

Taxa d'atur registrada Taxa d'atur

Baix Penedès 32,3 66,4 49,7 25,2 51,7 Tarragona 50,3 66,1 53,0 19,9 51,7 Catalunya 59,6 70,5 58,5 17,1 26,1 Albinyana 21,1 13 67,8 8 49,4 7 27,1 11 20,2 Arboç, l' 57,5 3 69,6 5 52,8 6 24,2 9 86,9 Banyeres del Penedès 33,4 6 71,2 4 57,6 3 19,2 2 29,3 Bellvei 64,2 2 68,3 6 53,6 5 21,6 4 40,9 Bisbal del Penedès, la 25,7 9 67,2 9 49,3 8 26,6 10 23,0 Bonastre 21,5 12 63,0 13 47,9 12 23,9 7 69,4 Calafell 24,5 10 63,9 12 48,5 10 24,1 8 69,9 Cunit 21,9 11 63,9 11 49,0 9 23,2 6 62,9 Llorenç del Penedès 56,4 4 75,6 1 63,7 1 15,8 1 67,8 Masllorenç 50,6 5 73,4 3 57,1 4 22,1 5 21,1 Montmell, el 11,5 14 62,8 14 43,0 14 31,6 14 32,0 Sant Jaume dels Domenys 30,0 8 75,1 2 59,0 2 21,5 3 172,5 Santa Oliva 96,8 1 67,8 7 47,0 13 30,6 13 53,7 Vendrell, el 30,2 7 66,6 10 48,4 11 27,3 12 21,5

ÀREES DE MERCAT DE TREBALL I MOBILITAT PER MOTIU DE TREBALL

L’àrea de mercat de treball de la població resident és principalment comarcal, amb els municipis del Vendrell i Calafell com a principals destinacions laborals

La ciutat de Barcelona és el segon destí laboral dels residents a la comarca

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 52 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

El municipi del Vendrell és el principal destí laboral dels ocupats que resideixen a la comarca amb el 22,1% del total. Barcelona es configura com el segon destí, amb el 10,1% dels ocupats, seguit de Calafell amb el 9,9%. Tots tres municipis representen el 42,1% dels ocupats de la comarca.

Destaca la poca importància dels municipis del Tarragonès com a destí laboral, amb la ciutat de Tarragona al capdavant amb només el 2,5% dels ocupats, similar al pes que tenen la resta de capitals comarcals veïnes, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Pel que fa a l’evolució, excepte Calafell que es manté en xifres similars entre 2001 i 2011, la resta de destinacions incrementen el nombre de desplaçaments en termes absoluts. Això, tanmateix s’explica principalment per l’increment poblacional que ha registrat la comarca en aquest període. Si s’analitza en termes relatius, s’observa que els tres primers destins – el Vendrell, Barcelona i Calafell- han perdut pes respecte a l’any 1996. Així, el Vendrell era el destí del 30,5% dels ocupats de la comarca l’any 1996 i en l’actualitat és el destí del 22,1%. En menor mesura també s’observa a Calafell, on passa de ser el destí del 13,8% l’any 1996 al 9,9% el 2011. En el cas de Barcelona, es manté força estable com a destinació laboral, entorn al 10-11%. Contràriament, augmenten de forma generalitzada, tot i que molt moderadament, els destins com Tarragona, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i els municipis de l’Hospitalet i el Prat de Llobregat.

Taula 25 Mobilitat obligada per motiu de treball: principals destinacions de la població ocupada del Baix Penedès, 1996, 2001 i 2011

Municipi Comarca 1996 2001 2011 2011 (%) Vendrell, el Baix Penedès 5.292 7.221 7.655 22,1 Barcelona Barcelonès 1.851 2.729 3.500 10,1 Calafell Baix Penedès 2.406 3.456 3.420 9,9 Arboç, l' Baix Penedès 1.209 1.132 - - Cunit Baix Penedès 522 1.037 - - Santa Oliva Baix Penedès 497 1.061 - - Llorenç del Penedès Baix Penedès 535 588 - - Bellvei Baix Penedès 414 543 - - Tarragona Tarragonès 328 506 865 2,5 Vilafranca del Penedès Alt Penedès 313 531 855 2,5 Banyeres del Penedès Baix Penedès 313 431 - - Vilanova i la Geltrú Garraf 316 366 660 1,9 Bisbal del Penedès, la Baix Penedès 256 367 - - Santa Margarida i els Monjos Alt Penedès 234 355 - - Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès 228 329 - - Castellet i la Gornal Alt Penedès 190 251 - - Hospitalet de Llobregat, l' Barcelonès 182 236 405 1,2 Resta de l'Estat Resta de l'Estat 55 362 - - Albinyana Baix Penedès 157 240 - - Roda de Barà Tarragonès 159 134 - - Masllorenç Baix Penedès 125 121 - - Cubelles Garraf 64 132 - - Torredembarra Tarragonès 70 112 - - Prat de Llobregat, el Baix Llobregat 61 120 355 1,0 Total desplaçaments 17374 26713 34.600 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades dels censos 2001 i 2011 i l’Estadística de Població de 1996., Idescat i INE. Nota: No es disposa d’informació per a tots els municipis pel cens de 2011 degut a que es tracta d’una enquesta i no un cens.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 53 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

LLOCS DE TREBALL, TREBALL ASSALARIAT I AUTÒNOM

L’especialització productiva de la comarca comporta que es visquin amb major intensitat els efectes dels cicles econòmics, ja siguin expansius com recessius

En la darrera etapa recessiva s’han destruït uns set mil llocs de treball, un de cada quatre llocs de treball

En l’etapa expansiva de l’economia que va fins al 2007 s’observa com l’economia comarcal creava ocupació a ritmes molts superiors a la mitjana catalana. De fet, fins a l’any 2006 els ritmes doblaven els creixements del Principat i assolien taxes entre el 8-10% interanuals. Aquesta situació es va revertir l’any 2008, i amb la mateixa intensitat es començà a destruir ocupació. Des de 2010 s’observa una certa convergència en els ritmes amb l’evolució de l’economia del país, i durant l’any 2014 es torna a les xifres positives assolint taxes similars a la catalana.

El balanç de l’etapa recessiva que va des de 2007 a 2013 se situa en una pèrdua de 7.445 llocs de treball localitzats a la comarca, el 27,5% del total. Mentre al conjunt del Principat és del 16,0% i del 19,9% a la demarcació. Per municipis, destaca el cas del Vendrell, on la destrucció d’ocupació ha estat molt més intensa, 4.261 llocs de treball menys, el que representa una reducció del 38,3%. D’aquí que hagi perdut pes com a destinació laborals els darrers anys.

Gràfic 19 Llocs de treball localitzats i taxes de variació interanuals, 2003-2014

30.000 15,0 26.615 27.031 25.017 24.457 25.000 10,0 22.891 22.568 22.077 21.208 20.844 19.905 19.586 20.117 20.000 5,0

15.000 0,0

10.000 -5,0

5.000 -10,0

0 -15,0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Total afiliacions Baix Penedès (%): eix dret Catalunya (%): eix dret

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació i el SEPE. Nota: Inclou els següents règims. Reg. General(1), R. G.- S.E.Agrari, R. G.- S.E.Llar(2), R. E. MAR R. E. T. Autònoms, i R. E. M. Carbó.

La creació d’ocupació ha estat liderada pel treball autònom durant l’etapa expansiva, mentre que en l’actual etapa de recuperació és el treball assalariat el que registra millor comportament

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 54 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

La creació de treball autònom a la comarca ha registrat increments interanuals superiors al 10% durant els anys 2003-2006, mentre que l’ocupació assalariada augmentava a ritmes més moderats. La creació de treball autònom durant aquest cicle econòmic ha estat molt més intens que el registrat al conjunt del Principat, mentre que l’ocupació assalariada mantenia una dinàmica més propera a la del conjunt de l’economia. Contràriament, en l’etapa recessiva iniciada el 2007, el ritme de destrucció d’ocupació assalariada ha estat molt més intensa a la comarca, mentre que el treball autònom ha registrat un comportament similar al de l’economia catalana.

L’any 2014 s’inicia una nova etapa de recuperació, on les dinàmiques comarcals són força similars a la catalana, tant pel que fa al treball autònom com en l’assalariat. No obstant això, els ritmes de recuperació són més intensos en la modalitat de treball assalariat.

Gràfic 20 Afiliació al Règim General de la Gràfic 21 Afiliació al Règim Especial de Seguretat Social, 2003-2014 Treball Autònom, 2003-2014

25.000 15,0 7.000 15,0 6.000 20.000 10,0 10,0 5.000 5,0 5,0 15.000 4.000 0,0 0,0 10.000 3.000 -5,0 -5,0 2.000 5.000 -10,0 1.000 -10,0 0 -15,0 0 -15,0

Reg. General(1) Baix Penedès (%): eix dret R. E. T. Autònoms Baix Penedès (%): eix dret

Catalunya (%): eix dret Catalunya (%): eix dret

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació i el SEPE.

El treball autònom ha anat guanyant pes progressivament com a modalitat de treball

El treball autònom a la comarca representa el Gràfic 22 Percentatge de treball autònom 26,4% de les afiliacions l’any 2014. Una de sobre el total de l’afiliació, 2003-2014 cada quatre persones afiliades a qualsevol dels

diferents règims ho fa en la modalitat de 28,0 treball autònom. L’evolució del pes d’aquesta 26,0 24,0 modalitat de treball ha anat guanyant pes dins 22,0 l’economia comarcal, ja que des de 2003 s’ha 20,0 incrementat en més de sis punts percentuals. 18,0 16,0 Al conjunt del Principat i de la demarcació 14,0 també s’observa aquesta mateixa tendència, 12,0 tot i que molt més moderada. Així, el 10,0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 diferencial amb la comarca se situa en gairebé Baix Penedès Tarragona Catalunya nou punts percentuals i sis punts, respectivament. Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació i el SEPE.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 55 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

ESTRUCTURA OCUPACIONAL I PROFESSIONAL

Les professions relacionades amb la prestació de serveis, les manuals o les que requereixen de la manipulació de maquinària tenen major pes a la comarca, en contraposició a les que requereixen un ús més intensiu del coneixement i la tecnologia

L’estructura ocupacional de la població ocupada mostra un major pes dels treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços, així com dels treballadors qualificats de la indústria i la construcció i els operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors. Contràriament, el pes de les ocupacions més qualificades, els tècnics i professionals científics i intel·lectuals, és molt menor. Fet que és força coherent amb el nivell d’instrucció assolit de la població.

Gràfic 23 Distribució de la població ocupada resident per grups professionals, 2011

25,0

21,5

20,0 19,4 18,6

16,9

14,7 14,6 14,6 15,0 14,0 14,3 13,8 13,5 13,2 13,0 11,7 11,1 10,8 9,8 9,7 10,0 9,2 7,9 7,4

5,4 5,0 4,0 3,7 3,5

1,8 1,6 0,2 0,1 0,1 0,0 Personal Tècnics i Tècnics i Empleats Treballadors Treballadors Artesans i Operadors Treballadors Forces directiu de les professionals professionals administratius de serveis de qualificats en treballadors d'instal·lacions no qualificats armades … empreses i de científics i de suport … … restauració, activitats qualificats de i maquinària, i … les adminis… intel·lectual… personals,… agràries i … les indústr… muntado…

Baix Penedès Tarragona Catalunya

Font: Actíva Prospect a partir de dades dels cens de població de 2011, INE. Notes: Les categories són:1. Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques , 2 Tècnics i professionals científics i intel·lectuals , 3. Tècnics i professionals de suport, 4 Empleats administratius , 5 Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços , 6 Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres , 7 Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d'instal·lacions i maquinària, 8 Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors, 9 Treballadors no qualificats, 0 Forces armades

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 56 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Taula 26 Professions amb majors nivells d’ocupació (>60% del total), 2011 Ordenats de major a menor volum d’ocupació. Ocupació (2 dígits CCO11) Núm. % % ocupats ocupació acum. 52 - Dependents en botigues i magatzems 2.270 6,6 6,6 84 - Conductors de vehicles per al transport urbà o per carretera 1.825 5,3 11,8 45 - Empleats administratius amb tasques d'atenció al públic no classificats sota altres epígrafs 1.805 5,2 17,1 31 - Tècnics de les ciències i de les enginyeries 1.630 4,7 21,8 22 - Professionals de l'ensenyament infantil, primària, secundària i postsecundària 1.425 4,1 25,9 41 - Empleats de serveis comptables, financers, i de serveis de suport a la producció i al transport 1.335 3,9 29,7 71 - Treballadors en obres estructurals de construcció i afins 1.165 3,4 33,1 35 - Representants, agents comercials i afins 1.130 3,3 36,4 59 - Treballadors dels serveis de protecció i seguretat 1.060 3,1 39,4 58 - Treballadors dels serveis personals 1.030 3,0 42,4 81 - Operadors d'instal·lacions i maquinària fixes 915 2,6 45,1 51 - Treballadors assalariats dels serveis de restauració 845 2,4 47,5 44 - Empleats d'agències de viatges, recepcionistes i telefonistes ; empleats de finestreta i afins ( 790 2,3 49,8 excepte taquillers ) 92 - Altre personal de neteja 785 2,3 52,1 98 - Peons del transport, descarregadors i reposadors 780 2,3 54,3 72 - Treballadors d'acabat de construccions i instal·lacions ( excepte electricistes ), pintors i afins 745 2,2 56,5 43 - Altres empleats administratius sense tasques d'atenció al públic 735 2,1 58,6 21 - Professionals de la salut 715 2,1 60,7

Font: Actíva Prospect a partir de dades dels cens de població de 2011, INE.

La indústria, la construcció o el comerç tenen un pes en l’ocupació de la comarca similar al registrat al conjunt de la demarcació i del Principat. Només l’activitat del transport i emmagatzematge mostra un desenvolupament força superior, del 7,4% front el 4,8% i el 5,1% respectivament. Contràriament, les activitats més intensives en coneixement i tecnologia, mostren un menor desenvolupament. És el cas de les activitats d’Informació i comunicacions, les activitats financeres i d’assegurances, les activitats immobiliàries, les activitats professionals, científiques i tècniques, l’Educació, així com les activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment. També destaca el menor volum de persones que s’ocupen en les activitats sanitàries i de serveis socials, un 5,9% front el 8% de la demarcació i del conjunt de Catalunya.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 57 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Taula 27 Distribució de la població ocupada resident per sectors d’activitat, 2011

Activitat de l'establiment (CCAE2009)

(%)

(%) (%)

Persones

Tarragona

Baix Penedès Baix

Catalunya

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 665 1,9 4,9 2,1 Indústries extractives 225 0,7 0,4 0,2 Indústries manufactureres 5.510 15,9 15,2 15,9 Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 225 0,7 1,4 0,7 Subministrament d'aigua; activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació 185 0,5 0,7 0,7 Construcció 3.025 8,7 9,1 7,1 Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes 5.050 14,6 13,6 14,5 Transport i emmagatzematge 2.570 7,4 4,8 5,1 Hostaleria 2.320 6,7 7,1 6,3 Informació i comunicacions 840 2,4 1,7 3,6 Activitats financeres i d'assegurances 815 2,4 2,2 2,9 Activitats immobiliàries 235 0,7 0,5 0,7 Activitats professionals, científiques i tècniques 1.830 5,3 4,8 6,0 Activitats administratives i serveis auxiliars 1.515 4,4 3,6 3,9 Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 2.165 6,3 6,7 5,8 Educació 2.315 6,7 8,2 8,1 Activitats sanitàries i de serveis socials 2.045 5,9 7,6 8,5 Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment 600 1,7 1,5 1,9 Altres serveis 1.645 4,8 3,9 4,0 Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic; activitats de les llars que 775 2,2 1,8 2,1 produeixen béns i serveis per a ús propi Organismes extraterritorials 35 0,1 0,1 0,1 Total 34.600 100,0 100,0 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades dels cens de població de 2011, INE.

ATUR: EVOLUCIÓ, CARACTERITZACIÓ I IDENTIFICACIÓ DELS COL·LECTIUS MÉS VULNERABLES

L’evolució de l’atur mostra com la comarca va anticipar el canvi de cicle, degut a la seva major exposició als sectors econòmics més afectats: la construcció i el comerç

Durant la crisi s’accentua l’estacionalitat registrada, degut a que l’ocupació en major mesura depèn les activitats turístiques: l’hoteleria, la restauració, el comerç i les activitats immobiliàries

En l’etapa expansiva de l’economia que va fins a mitjans de 2007, l’atur a la comarca se situava en taxes positives degut al continuat augment poblacional que venia registrant, tot i que la tendència era s’encaminava cap a la moderació. Tanmateix, amb l’inici de la crisi l’atur es dispara fins assolir creixements interanuals superiors al 60% interanuals. Aquesta mateixa tendència s’observa al conjunt del Principat, amb una intensitat similar, tot i que amb un retard de dos trimestres. Així, la comarca va anticipar el canvi de cicle econòmic, això és degut a la seva major exposició als principals sectors afectats, el comerç i la construcció. De fet, l’increment de l’atur és molt intens entre 2009 i 2010 i després s’ha anat moderant progressivament, fins iniciar el 2014 un progressiu descens del

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 58 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

nombre d’aturats. Durant el darrer trimestre de 2014 el nombre d’aturats s’ha reduït en un 8,0% respecte el mateix trimestre del 2013, una reducció molt significativa.

Gràfic 24 Atur registrat trimestral i taxes interanuals, 2005-2014

14.000 80 70 12.000 60 10.000 50 40 8.000 30 6.000 20

4.000 10 0 2.000 -10

0 -20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Atur registrat Baix Penedès (%): eix dret Catalunya (%): eix dret

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació.

L’atur es concentra en aquells col·lectius que no tenen estudis d’especialització professional i en els que en la seva experiència laboral anterior, ocupaven un lloc de treball sense requeriments de qualificació

La crisi ha afectat de forma més intensa al col·lectiu de 45-54 anys, als treballadors sense estudis, i als empleats de la indústria i la construcció

El 90,4% dels aturats/des de la comarca registrats a les oficines de treball, no tenen estudis postobligatoris. És a dir, estudis que comportin una especialització professional. El que tenen estudis de formació professional representen el 5,2% del total i els universitaris el 4,4%. De fet, des de l’inici de la crisi el 2007, el grup que ha experimentat un increment més important en la desocupació són els que no tenen estudis o estudis primaris incomplets, amb creixements del 345,8% i 262,5% respectivament. En conseqüència, les persones que ocupaven feines amb pocs requeriments de qualificació són les que actualment formen el gruix de l’atur. El 31,0% dels aturats/des són persones que en la feina anterior ocupaven ocupacions elementals (reposadors, empleats domèstics, vigilants, peons, etc.).

Per grups d’edat, el col·lectiu de 45 a 54 anys és el que ha experimentat un major increment amb un 301,5%. És a dir, des de 2007 s’ha triplicat el nombre d’aturats/des. De fet, aquest és el segon grup poblacional amb un major nombre de desocupats, amb el 26,4%, un de cada quatre aturats/des. Contràriament, els cohorts més joves són els que han registrat un menor increment, les causes poden ser diverses, atès que els més joves sovint no es registren a les oficines de treball ja sia perquè no tenen experiència laboral anterior o bé perquè no tenen dret a la percepció de les prestacions d’atur, com a conseqüència de la major precarietat contractual a la que estan sotmesos. D’altra banda, hi ha joves que davant les escasses perspectives laborals prefereixen continuar els seus estudis o bé reprendre’ls.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 59 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Taula 28 Atur registrat segons nivell d’estudis, ocupació anterior i grup d’edat, 2007 i 2014

2007 2014 2014 (%) 2014-2007 (%) Grups d'edat Menors de 24 anys 427 842 7,8 97,0 De 25-34 anys 1.138 1.961 18,1 72,2 De 35-44 anys 941 2.988 27,5 217,5 De 45-54 anys 715 2.871 26,4 301,5 Més de 55 anys 714 2.196 20,2 207,7 Nivell d'estudis Sense estudis 72 320 2,9 345,8 Estudis primaris incomplets 174 630 5,8 262,5 Estudis primaris complets 338 955 8,8 182,4 Programes de formació professional - estudis secundaris 357 1.039 9,6 190,9 Educació general - estudis secundaris 2.670 6.866 63,2 157,2 Tècnics-professionals superiors - estudis postsecundaris 174 566 5,2 225,0 Universitaris de primer cicle - estudis postsecundaris 65 185 1,7 186,2 Universitaris de segon i tercer cicle - estudis postsecundaris 84 289 2,7 245,0 Altres estudis postsecundaris 3 7 0,1 166,7 Grup professional Directors i gerents 46 96 0,9 105,7 Professionals científics i intel·lectuals 107 377 3,5 253,8 Tècnics i professionals de suport 293 737 6,8 151,7 Empleats d'oficina, comptables i administratius 553 1.170 10,8 111,6 Treballadors de restauració, personals i venedors 864 2.472 22,8 186,1 Treballadors d'act. agrícoles, ramaderes i pesqueres 40 125 1,2 209,1 Artesans, treballadors d'indústries i construcció 490 1.797 16,5 267,0 Operadors d'instal·lacions i màquines, i muntadors 289 711 6,5 146,2 Ocupacions elementals 1.254 3.369 31,0 168,7 Total 3.936 10.857 100,0 175,9

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació.

El comerç, la construcció i les activitats administratives i auxiliars concentren la meitat dels aturats de la comarca

Les activitats administratives i auxiliars són els que presenten majors excedents laborals11

Contràriament, el comerç i la indústria presenten un baix nivell d’excedents

Quatre sectors productius concentren la meitat de l’atur de la comarca. Aquests són, per ordre d’importància, el Comerç, la Construcció, les Activitats administratives i auxiliars i l’Hostaleria. Cadascuna d’elles concentra entre un 13% i 16% dels aturats de la comarca i representen en conjunt el 58,3% de l’atur comarcal. La Indústria manufacturera amb un 10,1% dels aturats/des és la següent activitat amb major nombre d’aturats. La resta de branques econòmiques tenen un pes poc significatiu sobre el conjunt de l’atur, per sota el 4%.

Tanmateix, hi ha sectors que presenten majors excedents laborals que d’altres. És el cas de les Activitats administratives i auxiliars, on les persones a l’atur que amb anterioritat treballaven en

11 Els excedents laborals són el percentatge que representen els aturats/des d’un sector respecte als llocs de treball localitzats a ala comarca del sector.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 60 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

aquesta activitat són més que els llocs de treball localitzats a la comarca. Per cada, lloc de treball hi ha 1,4 persones desocupades. També són elevats els excedents en el sector de la Construcció, ja que els aturats/des representen el 88,6% dels llocs. Contràriament, el Comerç i la Indústria manufacturera presenten uns excedents comparativament baixos, del 36-37%.

Taula 29 Atur registrat segons activitat econòmica anterior, 2013 Ordenat segons el nombre de persones a l’atur Activitat econòmica Llocs de Atur Atur Acum. Excedents treball registrat (%) (%) laborals (%) localitzats G- Comerç a l'engròs i al detall 1.737 4.737 16,0 16,0 36,7 F- Construcció 1.609 1.817 14,8 30,8 88,6 N- Activitats administratives i auxiliars 1.590 1.110 14,6 45,5 143,2 I- Hostaleria 1.396 2.721 12,9 58,3 51,3 C- Indústries manufactureres 1.099 2.915 10,1 68,4 37,7 SA- Sense ocupació anterior 520 - 4,8 73,2 - A- Agricultura, ramaderia i pesca 389 259 3,6 76,8 86,6 M- Activitats professionals i tècniques 389 1.653 3,6 80,4 23,5 H- Transport i emmagatzematge 364 1.108 3,3 83,7 32,8 Q- Activitats sanitàries i serveis socials 342 875 3,1 86,9 39,0 O- Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 327 1.165 3,0 89,9 28,1 S- Altres serveis 286 748 2,6 92,5 38,3 P- Educació 165 633 1,5 94,1 26,0 R- Activitats artístiques i d'entreteniment 146 450 1,3 95,4 32,3 T- Activitats de les llars 120 47 1,1 96,5 35,0 J- Informació i comunicacions 118 176 1,1 97,6 67,0 L- Activitats immobiliàries 85 219 0,8 98,4 38,7 E- Aigua, sanejament i gestió de residus 83 193 0,8 99,1 43,0 K- Activitats financeres i d'assegurances 73 121 0,7 99,8 60,4 D- Energia elèctrica i gas 11 0 0,1 99,9 - B- Indústries extractives 9 83 0,1 100,0 10,6 U- Organismes extraterritorials 1 0 0,0 100,0 - Total 10.857 21.027 100,0 - 51,6

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 61 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

SÍNTESI D’OPINIONS I ELEMENTS VALORATIUS

De les opinions manifestades per les persones entrevistades, es sintetitza el seu contingut en relació al treball i l’ocupació.

 Hi ha una forta demanda d’ocupació. La situació de la comarca en termes de capacitat d’ocupació és difícil perquè l’oferta de llocs de treball està molt per sota la població en edat de treballar (baix nivell d’afiliació a la seguretat social) i perquè durant l’etapa de crisi s’han perdut molts llocs de treball.

 L’atur de persones de mitja edat (majors de 45 anys), sobretot provinents del sector de la construcció i afins, ha esdevingut un dels majors problemes perquè està cronificat i aquest fet genera, a llarg termini, un increment de situacions de precarietat econòmica i vulnerabilitat social. Igualment, les expectatives de primera ocupació dels joves s’han reduït força. Existeix una associació de persones aturades del Baix Penedès.

 S’ha transformat força el perfil dels llocs de treball que s’ofereixen; abans eren majoritàriament operaris i actualment és demanen perfils més tècnics (per ex. carretoners retràctils, soldadors, mecànics, electromecànics, etc.) i, de forma molt majoritària, és imprescindible disposar d’una titulació de Formació Professional.

 El treball de les oficines i borses de treball, serveis d’ocupació i ETT es fa difícil perquè concentren la demanda menys qualificada. L’oferta de llocs de treball disponible, costa de poder cobrir amb els requeriments que plantegen les empreses. Les ETT se centren en els llocs de treball temporals i de la indústria. Els serveis d’ocupació tenen més demandes d’itineraris i de seguiment que no pas de primeres entrevistes per a orientar.

 Les persones que tenen titulació universitària no acostumen a utilitzar els serveis d’ocupació i tendeixen a marxar a altres territoris, molt condicionats per les expectatives laborals. Aquest fet, succeeix també amb els cicles formatius superior, que s’ocupen al l’Alt Penedès, el Baix Llobregat i al Tarragonès en empreses industrials que els ofereixen millors sous.

 A les empreses els costa trobar enginyers i ho fan, per exemple, a través de la UPC de Terrassa o de Vilanova i la Geltrú i de la Rovira i Virgili de Tarragona.

 Amb tot, darrerament es nota una certa dinàmica d’increment en les ofertes de llocs de treball, sobretot en el turisme, el comerç, els serveis i oficinistes amb anglès. També ha augmentat el nombre de dones que cerquen feina.

 Es constata un fort desencaixament entre la demanda de treballadors/es i la qualificació de les persones en situació de recerca de feina. Pràcticament no hi ha opcions de col·locació per a persones sense especialització. Es dóna el fet contradictori que en les activitats més punteres del territori que generen molts llocs de treball, majoritàriament estan ocupats per persones de fora la comarca.

 Un altre problema afegit a la inserció laboral són les dificultats en l’idioma, ja no de llengües estrangeres, sinó en l’ús del català i el castellà per part de població d’origen immigrant. Aquest col·lectiu que presenta més dificultats per formar-se, es troba en una situació d’atur cronificat.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 62 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

 Existeix una base de treball submergit que permet a les persones de mantenir-se durant i després de la percepció de subsidis d’atur o altre índole.

 Així mateix es posa de manifest l’existència d’una part de treball assalariat molt precari pel que fa a sous i horaris, especialment en el sector serveis i, a vegades, es donen situacions d’abús com, per exemple, contractant formalment menys hores de les que se’ls demana que treballin.

 En la conjuntura dels darrers anys, s’han incrementat les iniciatives d’emprenedoria i autoocupació i la creació de petites empreses amb un nivell d’èxit relatiu, ja que està molt condicionat per la necessitat i el fet de poder capitalitzar l’atur ha estat un estímul. Hi ha força rotació sobretot en els bars i restaurants.

 Alguns projectes i esdeveniments propers com els Jocs Mediterranis, dels quals en són subseu Calafell i El Vendrell, poden aportar oportunitats d’ocupació per a persones amb perfils poc qualificats.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 63 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

ACTIVITAT ECONÒMICA

 Comportament econòmic i competitiu: relació entre el valor del que es produeix, la participació en l’ocupació i els nivells de renda.  Evolució dels diferents sectors econòmics  El sector primari  La Indústria  La Construcció  El Terciari  Especialitzacions productives existents i sectors clau de l’economia comarcal.  Caracterització del teixit empresarial i de les empreses tractores.  Tecnologia, infraestructures de telecomunicacions i innovació.

COMPORTAMENT ECONÒMIC

Un model productiu molt sensible al cicle econòmic

En l’etapa expansiva anterior, el Baix Penedès va registrar un elevat dinamisme que va situar la comarca al capdavant de la creació d’ocupació i de teixit empresarial dins el context comarcal català. En el mateix sentit, el PIB comarcal va registrar el cinquè millor comportament comarcal entre els anys 2001 i 2008. Tanmateix, en l’etapa recessiva iniciada a finals de 2007 la contracció de l’economia comarcal ha estat altra cop més intensa que el conjunt de comarques catalanes, registrant el segon pitjor comportament comarcal del PIB, només per darrera del Garraf, amb una caiguda acumulada del 7,9% entre 2008 i 2013.

Gràfic 25 Taxes de variació interanuals dels Gràfic 26 Taxes de variació interanuals dels llocs de treball. 2002-2014 centres de cotització. 2002-2014

25 15 20 10 15 10 5 5 0 0 -5 -5 -10 -10

-15 -15

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Baix Penedès Catalunya Baix Penedès Catalunya

Font: Actíva Prospect a partir de dades d’afiliació al RGSS i RETA del Departament d’Empresa i Ocupació.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 64 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Així les coses, sectors clau de l’economia com l’Agricultura, la Indústria i la Construcció han davallat amb major intensitat que al conjunt de l’economia catalana, amb l’excepció del terciari que a la comarca ha registrat un comportament comparativament millor.

Gràfic 27 Taxes de variació interanuals del Gràfic 28 Taxes de variació del Valor Afegit Producte interior brut pm (PIB), 2009-2013 Brut per sectors, 2013-2008

10,0 2,0 3,4 1,0 5,0 1,5 0,0 0,0 -5,0 -1,0 -10,0 -5,7 -7,6 -2,0 -15,0 -8,5 -12,1 -3,0 -20,0 -4,0 -25,0 -30,0 -5,0 -35,0 -31,6 -6,0 -40,0 -34,0 2009 2010 2011 2012 2013 Agricultura Indústria Construcció Serveis

Baix Penedès Catalunya Baix Penedès Catalunya

Font: Actíva Prospect, a partir de dades de l’Idescat i de l’Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa.

El bon comportament del terciari ha estat clau per què l’economia comarcal no es retragués amb major intensitat del que ho ha fet, atès el pes que té en la composició final. De fet, el terciari representa el 68,2% del VAB comarcal, xifra lleugerament inferior a la catalana (del 70,1%).

Gràfic 29 Estimació del VAB per sectors (milions €), 2013

0 50 100 150 200 250 300 350

Agricultura 6,8 Ramaderia i pesca 1,3 Silvicultura i explotació forestal 0,1 Aliments, begudes i tabac 62,9 Material de transport 45,0 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 40,0 Indústries manufactureres diverses 35,2 Química 34,4 Altres minerals no metàl·lics 30,9 Energia, aigua i extractives 24,6 Fusta i suro 20,4 Cautxú i plàstic 10,1 Tèxtil, cuir i calçat 9,0 Resta industries manufactureres 16,4 Construcció 175,1 Immobiliàries i serveis a empreses 291,8 Comerç 238,4 AAPP, sanitat i ensenyament privat i públic 223,7 Hostaleria 174,6 Intermediació financera 62,5 Transports i emmagatzematge 53,8 Altres activitats socials i serveis 52,4

Font: Actíva Prospect, a partir de dades de l’Idescat i de l’Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 65 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

En el darrer decenni els nivells de renda han experimentat en termes comparatius un pitjor comportament que en d’altres comarques catalanes

Els municipis d’interior han experimentat un Gràfic 30 Base imposable per declarant major increment en les rendes en comparació (euros) a l’IRPF. 2000-2014 amb els municipis costaners

La base imposable per declarant12 al Baix 24.000 22.000 Penedès se situa en 17.946 euros l’any 2012, 20.000 18.000 aquesta xifra es troba per sota de la mitjana 16.000 catalana i provincial (el 86,5% de la mitjana 14.000 12.000 catalana). Amb tot, el més significatiu és que el 10.000 diferencial respecte la mitjana catalana i la 8.000 6.000 provincial ha augmentat durant l’etapa recessiva iniciada el 2008. De fet, el Baix Penedès partia d’uns nivells de renda superiors als registrats a la Catalunya Prov. Tarragona Baix Penedès demarcació, però mentre l’increment a la Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Idescat. província en la base imposable ha estat del 66,8% entre 2001-2011, a la comarca s’ha registrat un 53,1% d’augment de les rendes, 13,6 punts percentuals menor.

L’any 2002 el Baix Penedès se situava en la 12a posició comarcal pel que fa als nivells de renda, deu anys després ha passat a ocupar la 19a posició.

Per municipis, destaca el menor increment en les rendes del Vendrell, Calafell i Cunit en els darrers 10 anys, sis punts percentuals menys que el conjunt de la comarca. Amb tot, els nivells de renda en tots tres municipis es mantenen per sobre la mitjana, produint-se un procés de convergència entre les rendes dels municipis costaners i del Vendrell amb la resta de municipis de la comarca.

12 La base imposable consisteix en l'import format pel total de rendiments obtinguts pel contribuent durant el període impositiu. Inclou principalment, els rendiments del treball, el capital immobiliari i mobiliari, els rendiments empresarials i professionals i les variacions patrimonials. Els declarants de la base imposable són aquells que tenen una base imposable no nul·la.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 66 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Taula 30 Base imposable per declarant (euros). Municipis de més de 1.000hab.

Municipi 2002 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Var. 2012- CAT 2012- 2002 =100 2002 (%) Catalunya 13.468 20.843 21.928 21.668 21.594 21.398 20.754 7.286 54,1 100,0 Prov. Tarragona 11.075 18.432 19.443 19.327 19.254 19.114 18.468 7.393 66,8 89,0 Baix Penedès 11.721 18.456 19.098 18.766 18.582 18.398 17.946 6.225 53,1 86,5 Albinyana 8.327 15.112 15.821 15.581 15.234 15.040 15.025 6.698 80,4 72,4 Arboç, l' 9.950 16.871 17.748 17.318 17.588 17.495 17.388 7.438 74,8 83,8 Banyeres del Penedès 11.824 19.026 19.805 19.540 19.234 19.432 19.061 7.237 61,2 91,8 Bellvei 9.390 16.417 16.805 16.734 16.714 16.789 16.486 7.096 75,6 79,4 Bisbal del Penedès, la 8.156 15.472 16.195 16.351 15.781 15.973 15.642 7.486 91,8 75,4 Bonastre ------Calafell 12.771 19.200 19.896 19.767 19.535 19.346 18.806 6.035 47,3 90,6 Cunit 12.351 18.318 18.944 18.792 18.460 18.504 17.996 5.645 45,7 86,7 Llorenç del Penedès 11.011 17.971 18.360 18.175 17.897 17.982 16.572 5.561 50,5 79,8 Masllorenç ------Montmell, el - 15.485 16.140 16.139 16.219 16.094 15.939 - - 76,8 Sant Jaume dels Domenys 9.473 16.991 17.717 16.974 17.580 17.116 17.369 7.896 83,4 83,7 Santa Oliva 9.122 15.912 16.312 16.368 16.002 16.032 15.304 6.182 67,8 73,7 Vendrell, el 12.385 19.323 19.926 19.293 19.106 18.710 18.271 5.886 47,5 88,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Idescat.

La baixa participació de la Gràfic 31 Evolució trimestral dels llocs de treball població en l’ocupació i, en localitzats, 2001-2014 menor mesura, l’estacionalitat repercuteixen negativament en 30.000 les rendes de la població 28.000 Aproximadament el 5% dels llocs 26.000 de treball comarcals tenen un 24.000 22.000 caràcter estacional. És a dir, al 20.000 voltant d’un miler de llocs de treball 18.000 es creen durant el segon trimestre 16.000 de l’any, període en el que es 14.000 registra major activitat, mentre que 12.000

el darrer i el primer trimestre de 10.000

06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 l’any acostumen a ser els de menor 03 activitat. El volum de llocs que 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 treball amb aquest caràcter Font: Actíva Prospect, a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la estacional varia lleugerament d’un Generalitat de Catalunya. any a l’altre i s’ha vist poc influït pels canvis de cicle econòmic dels darrers anys.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 67 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

EVOLUCIÓ DELS DIFERENTS SECTORS ECONÒMICS

Els efectes de la crisi econòmica en l’àmbit de l’ocupació han estat molt negatius, sobretot en la Construcció i la Indústria, mentre en el terciari s’ha accentuat l’estacionalitat en aquelles activitats més lligades al turisme

La Construcció ha destruït ocupació a ritmes molts intensos, deixant l’activitat en valors mínims. De fet, el sector ha passat de representar el 25,0% dels llocs de treball de la comarca l’any 2001 al 9,1% actual. La contracció ha estat tant significativa que els nivells d’ocupació se situen molt per sota del que es registrava abans de l’etapa expansiva de l’economia. En total s’han perdut 4.562 llocs de treball respecte el 2007 a la comarca. S’han perdut el 71,1% dels llocs de treball del sector. Amb tot, a finals de 2014 s’observa una certa recuperació de l’activitat.

La Indústria també ha registrat una destrucció important d’ocupació, amb 1.227 llocs de treball menys respecte mitjans 2008. Amb tot, la davallada ha estat més moderada, reduint els efectius laborals en un 27,6%. A l’igual que la Construcció, s’observa una discreta millora en els darrers trimestres.

Gràfic 32 Distribució dels llocs de treball Gràfic 33 Evolució dels llocs de treball. per sectors d’activitat, 4t trim. 2014 Serveis. 2001-2014

Comerç 22,4 20.000 Indústria 15,7 18.000 Immobiliàries i serveis empresarials 15,3 16.000 Hoteleria 10,5 14.000 Construcció 9,1 12.000 10.000 Altres activitats socials i altres… 6,2 8.000 Transport i comunicacions 5,8 6.000 Administració i Seguretat Social 5,8 4.000 Sanitat i serveis socials 4,2 2.000

Educació 3,2 0

06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 Agricultura 1,3 03 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Mediació financera 0,6 Llocs de treball Mitjana mòbil 0 5 10 15 20 25 30

Gràfic 34 Evolució dels llocs de treball. Gràfic 35 Evolució dels llocs de treball. Indústria. 2001-2014 Construcció. 2001-2014

5.000 7.000

4.500 6.000

4.000 5.000

3.500 4.000

3.000 3.000

2.500 2.000

2.000 1.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Llocs de treball Mitjana mòbil Llocs de treball Mitjana mòbil

Font: Actíva Prospect a partir de dades d’afiliació al RGSS i RETA del Departament d’Empresa i Ocupació.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 68 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

El sector primari

El cultiu de la vinya per a la fabricació Taula 31 Estructura del VAB pb del sector primari de vins i subproductes és la principal per productes, 2013 activitat del primari Productes Baix Penedès Catalunya La ramaderia registra un escàs (1) Cereals 2,5 16,7 (2) Lleguminoses 0,0 0,1 desenvolupament a la comarca (3) Tubercles per consum humà 1,2 0,8 (4) Cultius industrials herbacis 0,0 0,3 L’aportació del sector primari al VAB de la (5) Farratges 0,0 2,1 comarca és de 8,2 milions d’euros, el (6) Hortalisses 13,1 6,0 0,74% del total. L’agricultura és la (7) Fruita fresca(no cítrics) 1,0 9,7 principal activitat, amb el 83,1% del valor (8) Fruita seca 0,3 0,9 afegit total del sector, mentre la (9) Cítrics 0,1 3,2 (10) Vi i subproductes 52,3 5,8 ramaderia tan sols aporta el 15,5%, les (11) Oli d'oliva i subproductes 2,7 2,2 activitats silvícoles el 1,3% i la pesca el (12) Flors i plantes ornamentals 3,0 5,3 0%. Aquesta distribució difereix força de (13) Llavors i altres prod. agrícoles 6,9 1,1 la mitjana catalana, on hi ha un major pes Agricultura 83,1 54,3 (14) Vaquí 0,6 7,3 de la ramaderia, sobretot en relació a (15) Oví i cabrum 0,2 0,2 l’activitat de les explotacions porcines, (16) Porcí 7,1 20,9 que tenen un pes important en el sector (17) Aviram 4,1 4,4 primari català. (18) Altres animals 2,2 2,2 (19) Llet 0,0 4,0 L’activitat agrícola predominant a la (20) Ous 1,0 1,0 comarca és el cultiu de la vinya per a la (21) Altres prod. ramaders 0,2 0,3 Ramaderia 15,5 40,3 producció de vins i subproductes, amb el Fusta 1,3 2,5 52,3% del VAB del primari. Aquesta xifra Pesca 0,0 3,0 contrasta amb el pes que l’activitat té al Sector primari 100,0 100,0 conjunt del primari a Catalunya, del 5,8%. Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de El cultiu d’hortalisses és la segona Catalunya Caixa. activitat que aporta major valor afegit, amb el 13,1% del primari.

Segons el cens agrari de 2009 el valor de la producció agrària i ramadera de la comarca va ser de 29,2 milions d’euros. En termes comparatius tant la mitjana del valor de la producció per explotació com per hectàrea són superiors a les registrades al conjunt de la demarcació. També és superior el valor de la producció per hectàrea envers el conjunt de Catalunya, tanmateix el valor mig per explotació és substancialment inferior, fet que indica que les explotacions són considerablement de menor dimensió que la mitjana catalana.

L’activitat del primari és especialment rellevant per a la majoria de municipis amb menor població (a excepció del Montmell i Masllorenç), en canvi als municipis amb major població, Cunit i Calafell sobretot, el seu pes és escàs.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 69 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Taula 32 Valor de la producció agrària i ramadera, 2009

Valor producció Mitjana valor Mitjana valor % valor estàndard producció per producció per producció explotació ha. de l'àmbit Baix Penedès 29.203.367,00 € 39.410,75 € 4.664,33 € 100,0 Prov. Tarragona 724.373.794,00 € 29.914,26 € 3.367,72 € Catalunya 4.235.429.859,00 € 69.617,02 € 3.690,90 € Albinyana 1.374.736,00 € 20.829,33 € 3.124,40 € 4,7 Arboç, l' 1.856.805,00 € 32.575,53 € 2.742,70 € 6,4 Banyeres del Penedès 4.750.458,00 € 84.829,61 € 10.327,08 € 16,3 Bellvei 791.352,00 € 17.585,60 € 2.390,79 € 2,7 Bisbal del Penedès, la 2.783.830,00 € 27.027,48 € 2.575,24 € 9,5 Bonastre 1.862.413,00 € 34.489,13 € 3.996,59 € 6,4 Calafell 267.587,00 € 5.817,11 € 1.415,80 € 0,9 Cunit ...... Llorenç del Penedès 3.825.008,00 € 91.071,62 € 14.219,36 € 13,1 Masllorenç 495.778,00 € 29.163,41 € 4.813,38 € 1,7 Montmell, el 1.034.383,00 € 41.375,32 € 2.529,05 € 3,5 Sant Jaume dels Domenys 3.873.331,00 € 40.771,91 € 3.630,11 € 13,3 Santa Oliva 3.425.819,00 € 65.881,13 € 19.576,11 € 11,7 Vendrell, el 2.861.867,00 € 34.480,33 € 4.817,96 € 9,8

Gràfic 36 Distribució de l’aprofitament de les terres llaurades en hectàrees, 2009

herbacis (inclou guarets i hortes altres familiars) 4% 11% fruiters 5%

oliverar 17%

vinya 63%

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Cens agrar 2009, Idescat.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 70 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

La Indústria

Tots els principals subsectors Gràfic 37 Evolució dels llocs de treball als principals industrials han patit una subsectors industrials (més de 200 llocs de treball important contracció en la localitzats), 2008-2014 darrera crisi econòmica Els sectors estan ordenats de major a menor nombre de llocs de treball (2008 = 100)

El principal subsector 110 Alimentació, industrial de la comarca, la begudes i indústria agroalimentària, ha tabac 100 experimentat una caiguda Metal·lúrgia i molt important en l’ocupació, productes 90 metàl·lics que contrasta amb el Altres comportament al conjunt del productes 80 Principat, on ha estat l’únic minerals no metàl·lics sector de la indústria que s’ha Cautxú i mantingut 70 plàstic

Al llarg de la darrera crisi 60 Tèxtil, econòmica tots els principals confecció i cuir subsectors industrials han patit 50 una contracció important en 03 09 03 09 03 09 03 09 03 09 03 09 03 09 l’ocupació. L’activitat que ha 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 experimentat un descens més significatiu de l’ocupació és la Gràfic 38 Evolució dels habitatges iniciats. 2007-2014 Metal·lúrgia i la fabricació de productes metàl·lics, que ha 900 849 reduït els seus efectius fins el 800

65,6% de l’ocupació del 2008. 700 563 L’altre subsector que ha 600 543 registrat un comportament més 500 negatiu és el de la fabricació 400

d’altres productes minerals no 300 263

173 162

metàl·lics, amb una caiguda de 200 145

111

106

83 45

100 39

fins el 27,9% de l’ocupació de 32

12 12 12

11 11

10 10

8 8

4 4 3 2008. Aquesta activitat, està 0

força influenciada pel

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 comportament del sector de la construcció ja que inclou la Font: Actíva Prospect, a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació i el fabricació de ciment, formigó, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. productes ceràmics, vidre, etc.

El principal subsector industrial de la comarca, la indústria de l’agroalimentària (que inclou la fabricació de begudes), també ha experimentat una notable contracció de la seva activitat. De fet, la pèrdua acumulada d’ocupació d’aquest del període 2008-2014 és del 20,8% dels llocs de treball, xifra que contrasta amb la de Catalunya, on l’ocupació tan sols s’ha reduït en un 1,9%.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 71 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

La Construcció

L’activitat de la construcció residencial ha caigut a mínims, tanmateix les dades d’ocupació fan pensar que s’ha tocat fons i durant el primer semestre de 2015 s’ha notat una milloria

La construcció residencial, un dels motors econòmics de la comarca en l’etapa expansiva de l’economia anterior, s’ha situat des de principis de 2009 en valors gairebé d’inactivitat. Així ho mostra l’evolució dels habitatges iniciats. En ple boom de la construcció, any 2007, a la comarca s’iniciaven un total de 849 habitatges al trimestre, aquesta xifra va caure en picat des d’aquest valor màxim fins als 14 habitatges iniciats el primer trimestre de 2009. Des de llavors s’ha mantingut en la majoria de trimestres en valors força semblats o inferiors.

El terciari

L’hoteleria registra una estacionalitat molt més marcada que abans de la crisi

El sector serveis, tot i que en termes del valor de la producció ha registrat un balanç positiu durant el període 2008-2013, també ha destruït ocupació. La caiguda de l’ocupació ha estat molt més moderada que a la Indústria i la Construcció, un 16,8% respecte els llocs de treball localitzats a mitjans de 2008. Tanmateix, com es tracta del sector que genera més llocs de treball, en termes absoluts el nombre de llocs destruïts s’eleva considerablement: 3.051llocs menys.

El més significatiu respecte el terciari és l’increment de l’estacionalitat en l’ocupació registrat en el sector hoteler en els darrers anys. Estacionalitat que també es trasllada a d’altres sectors com el Comerç o els Serveis immobiliaris i empresarials, tot i que en menor intensitat. En positiu, cal assenyalar que les Altres activitats socials i de serveis prestats a la comunitat; serveis personals han registrat una evolució positiva al llarg de tot el període analitzat i, malgrat s’ha moderat el seu creixement respecte a l’etapa expansiva, ha mantingut una tendència positiva i ha disminuït la seva estacionalitat.

Gràfic 39 Evolució dels llocs de treball. Gràfic 40 Evolució dels llocs de treball. Comerç. 2001-2014 Immobiliàries i serveis empresarials. 2001- 2014

7.000 4.000 6.000 3.500 5.000 3.000 2.500 4.000 2.000 3.000 1.500 2.000 1.000 1.000 500

0 0

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

Llocs de treball Mitjana mòbil Llocs de treball Mitjana mòbil

Font: Actíva Prospect a partir de dades d’afiliació al RGSS i RETA del Departament d’Empresa i Ocupació.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 72 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Gràfic 41 Evolució dels llocs de treball. Gràfic 42 Evolució dels llocs de treball. Hoteleria. 2001-2014. Altres activitats socials i altres serveis. 2001-14.

4.000 1.400 3.500 1.200 3.000 1.000 2.500 800 2.000 600 1.500 400 1.000 500 200

0 0

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

Llocs de treball Mitjana mòbil Llocs de treball Mitjana mòbil

Font: Actíva Prospect a partir de dades d’afiliació al RGSS i RETA del Departament d’Empresa i Ocupació.

Excepte en l’àmbit del turisme rural on l’oferta s’ha incrementat significativament, l’oferta d’allotjament en hotels i càmpings s’ha estancat. Amb tot, en aquest darrer segment s’ha registrat una millora substantiva en la qualitat de l’oferta

Mentre a la demarcació l’oferta de Gràfic 43 Places en establiments hotelers segons places d’allotjament hoteleres ha categoria, 2003-2014 incrementat un 20,5% entre els anys 2003 i 2013 i del 8,1% en les 5.000 places de càmping, al Baix Penedès 4.500 els increments han estat molt més 4.000 moderats, tan sols del 6,1% i 1,6% 3.500 respectivament. De fet, el que s’ha 3.000 2.500 produït és una substitució de 2.000 l’oferta de menys qualitat - hotels 1.500 d’una i dues estrelles i d’hostals i 1.000 pensions - per places en hotels de 500 4 estrelles. L’increment en aquest 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 segment ha estat de 1.142 places, Hostals i pensions d'1 estrella de 2 estrelles un 168,2% més que el 2003. de 3 estrelles de 4 estrelles de 5 estrelles Aquesta tendència també s’ha observat al conjunt de la província, Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació. tot i que ha estat menys intensa. Mentre al Baix Penedès l’oferta de places en hotels de 2 estrelles i hostals i pensions s’ha reduït en aproximadament el 70%, al conjunt de la demarcació la reducció ha estat al voltant del 30%.

Contràriament, la comarca registra un augment important de l’oferta de places d’allotjament en l’àmbit del turisme rural: s’ha passat de 37 a 132 places. L’increment de l’oferta ha doblat el registrat al conjunt de la província, tot i que partia d’uns nivells baixos. Aquesta activitat actualment representa l’1,4% de l’oferta total.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 73 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Augment de la demanda de Gràfic 44 Evolució dels llocs de treball en els serveis a 13 serveis a les llars i a la població les llars i a la població, 2003-2014 derivats de l’increment molt significatiu de població en el 14.000 25,0 darrer decenni 19,0 12.000 20,0

La demanda de serveis està 10.000 10,7 15,0 7,4 influenciada per la important 8.000 6,1 10,0 2,8 6.000 5,0 presència de població flotant i la 0,2 1,2 -1,9 transformació d’activitat de 4.000 -2,6 -2,7 0,0 -6,5 segona residència en residencia 2.000 -5,0 habitual 0 -10,0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

L’evolució dels serveis a les llars i a Llocs de treball Var. Interanual (%) la població també ha registrat un increment molt notable en l’etapa Font: Actíva Prospect a partir de dades d’afiliació al RGSS i RETA del Departament expansiva de l’economia fins el d’Empresa i Ocupació. 2007, tanmateix la crisi econòmica ha comportat una destrucció important d’ocupació i de teixit empresarial els darrers anys que situa el creixement acumulat 2003-2013 dels llocs de treball en valors inferiors als poblacionals (del 34,3%).

ESPECIALITZACIONS PRODUCTIVES EXISTENTS I SECTORS CLAU DE L’ECONOMIA COMARCAL

L’activitat que concentra el major nombre de llocs de treball és el comerç al detall, amb el 14,5% dels llocs de la comarca i 500 establiments (veure Annex 4 Indicadors de concentració, especialització i comportament sectorial). Aquesta activitat presenta una especialització força elevada, d’1,3 vegades el pes que té en l’economia catalana, generant 750 llocs més del que li correspondria segons aquesta distribució. En la darrera recessió iniciada el 2008 el comerç al detall ha perdut 575 llocs de treball, deixant la xifra total en 3.210 llocs. Aquesta pèrdua d’ocupació es deu, en part, a la contracció de l’economia catalana, però en major grau al mal comportament que ha registrat l’activitat a la comarca.

Després del comerç al detall, la següent activitat en importància en termes d’ocupació i també en nombre d’establiments són els serveis de menjars i begudes, amb 2.669 llocs de treball (el 12,1%) i 418 establiments. Aquesta activitat presenta una especialització encara més elevada que el comerç al detall (de 1,9 respecte la catalana), creant 1.278 llocs addicionals. És una de les poques activitats que ha generat ocupació durant la crisi econòmica i el període 2008-2014 es tanca amb un balanç positiu de 56 llocs creats nets. Amb tot, l’activitat ha registrat un mal comportament en termes regionals. És a dir, el comportament al Baix Penedès ha estat pitjor que a la resta de Catalunya.

El tercer sector en termes d’ocupació és el comerç a l’engròs, amb 1,338 llocs de treball (el 6,0%) i 132 establiments. En aquest cas, tot i la importància que té per l’economia comarcal, l’activitat no

13 Inclou les activitats següents: Sanitat i serveis socials, Educació, Comerç, Altres activitats socials i altres serveis, Administració i Seguretat Social i Hoteleria.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 74 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

presenta una especialització territorial significativa. Ans al contrari, es troba per sota la mitjana catalana (0,9), fet que comporta un dèficit de 111 llocs de treball. A l’igual que el comerç al detall, el comerç a l’engròs ha registrat una contracció important durant la crisi econòmica amb la pèrdua de 296 llocs de treball. Aquest comportament negatiu es deu en bona part a la contracció de l’economia catalana, però també a un mal comportament de l’activitat a la comarca.

La quarta activitat en termes d’ocupació és l’administració pública, amb 1.155 llocs de treball, el 5,2% dels llocs comarcals.

Les activitats especialitzades de la construcció14 se situen com a cinquena font de generació d’ocupació a la comarca, amb 1.125 llocs de treball, el 5,1% del total. És l’activitat, que juntament amb la construcció d’immobles, ha registrat una davallada més important de l’ocupació en la darrera crisi. S’han perdut 1.405 llocs de treball des de 2008. La contracció de l’economia catalana, el mal comportament del sector al conjunt del Principat, però també un comportament poc competitiu de l’activitat a la comarca són la causa principal d’aquesta important davallada.

Finalment, amb el 4,6% dels llocs de treball cal assenyalar les activitats de recerca i desenvolupament. Amb 1.027 llocs de treball, aquesta activitat tan sols està conformada per tres establiments empresarials, un d’ells IDIADA. És de fet, l’activitat que presenta una especialització més important a la comarca, 6,8 vegades superior a la mitjana catalana. A més, és l’activitat que més ocupació ha generat durant la crisi, amb 397 llocs de treball nets creats des de 2008.

Pel que fa a les activitats amb un nivell de concentració mitjà, cal assenyalar la fabricació de productes minerals no metàl·lics, amb 443 llocs de treball. Aquesta activitat també presenta una especialització territorial molt elevada, del 5,3. És una activitat que tan sols compta amb 12 establiments, un d’ells Sant Gobain, principal empresa ocupadora, juntament amb IDIADA, de la comarca i també del seu sector.

L’altra activitat que presenta una especialització territorial important (2,8 vegades la catalana) són els serveis d’allotjament (l’hoteleria), amb 751 llocs de treball (el 3,4%) i 37 establiments. Aquesta especialització li comporta a la comarca 485 llocs de treball addicionals. No obstant això, l’activitat ha mostrat un comportament poc competitiu en els darrers anys respecte a l’evolució del sector en el conjunt del Principat.

Finalment, assenyalar la pèrdua de pes en l’economia comarcal de la construcció d’immobles. Aquesta activitat ha perdut en la darrera recessió econòmica un total de 1.562 llocs de treball, deixant la xifra actual en 592 llocs i 97 establiments. És una activitat, que tot i la contracció registrada els darrers anys, encara presenta una especialització significativa respecte a la que s’observa al conjunt de Catalunya (de 1,6), que li comporta 212 llocs addicionals. La pèrdua d’ocupació ha estat principalment deguda a la contracció del sector i de l’economia catalana, però també per la manca de competitivitat del sector a la comarca.

14 Comprèn la preparació i la construcció de parts d'edificis i obres d'enginyeria civil. Generalment, aquestes activitats requereixen la utilització de tècniques i equips especials. Exemples d'aquestes activitats són: Les obres de cimentació, inclòs el clavament de puntals, el muntatge d'estructures metàl·liques, el formigonat, la col·locació de maons i pedra, el muntatge i desmantellament de bastides, la construcció de cobertes i teulades, la construcció d'estructures d'acer que no siguin de producció pròpia, les activitats d'acabament d'edificis.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 75 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

CARACTERITZACIÓ DEL TEIXIT EMPRESARIAL I DE LES EMPRESES TRACTORES

El teixit empresarial registra un Gràfic 45 Evolució dels centres de cotització, 2004-2014 comportament similar a l’ocupació: la creació i destrucció 3.500 3.160 3.259 15,0 d’empresa és més intensa que al 2.962 3.023 3.000 2.707 2.722 10,0 conjunt del Principat 2.628 2.535 2.438 2.397 2.438 2.500 5,0 Els ritmes de creació de teixit 2.000 empresarial van ser més intensos 0,0 1.500 en l’etapa expansiva anterior que al -5,0 conjunt del Principat i de la 1.000 demarcació. Tanmateix, la crisi 500 -10,0 iniciada el 2007 va comportar una 0 -15,0 destrucció de teixit empresarial 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 molt més intensa. De fet, durant el Centres de cotització Baix Penedès (%): eix dret 2009, any en que es va produir la Prov. Tarragona (%): eix dret Catalunya (%): eix dret

major destrucció d’empresa, els ritmes de contracció van ser Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació. propers al 10% interanual. Durant Nota: Mitjanes anuals. els anys posteriors l’evolució ha estat similar a la registrada al conjunt del Principat i de la demarcació. Durant el 2014 s’han iniciat una nova etapa en el que es produeix una moderada recuperació del teixit empresarial de la comarca, lleugerament superior a la registrada al conjunt de Catalunya, de l’1,7% interanual.

L’estructura empresarial segons dimensió és força similar a la catalana, tot i que en termes d’ocupació la microempresa té un paper més rellevant que la petita, mitjana i gran empresa

La destrucció de teixit empresarial i d’ocupació ha estat més intens en la micro i petita empresa

El teixit empresarial de la comarca està principalment conformat per microempreses, amb el 89,4% del total. La distribució del teixit empresarial segons grandària és similar a la catalana, amb un lleuger major predomini de la micro empresa respecte a la petita, mitjana i gran empresa. No obstant això, el que difereix substancialment respecte a l’estructura empresarial catalana és el pes en termes d’ocupació que té cada mida d’empresa. Així, la gran empresa representa a Catalunya el 29,3% de les afiliacions al règim general (assalariats), mentre que al Baix Penedès només representa el 10,2% del total. Contràriament, la microempresa representa el 36,8% dels llocs de treball assalariats, front el 24,1% a Catalunya.

El balanç de l’etapa recessiva que va de 2008 a 2014 mostra que la destrucció tant d’ocupació com de teixit empresarial ha estat molt més intensa entre el grup d’empreses del segment 11-50 treballadors (empresa petita), amb pèrdues properes al 25% de l’afiliació. En canvi, la gran empresa és la que ha experimentat una menor pèrdua d’ocupació, del 7,5%.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 76 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Taula 33 Comptes de cotització i Afiliació al Règim General de la Seguretat Social i al Règim Especial de la Mineria del Carbó per grandària del compte de cotització, 2008 i 2014

2008 2014 2014-2008 Catalunya Núm. % Núm. % Núm. % 2008 2014 2014- (%) (%) 2008 (%) Centres de cotització Microempresa: D’1 a 10 treballadors 2.809 88,8 2.260 89,4 -549 -19,5 85,5 86,8 -12,6 Empresa petita: d’11 a 50 treballadors 299 9,5 218 8,6 -81 -27,1 12,0 10,6 -23,7 Empresa mitjana: de 51 a 250 treballadors 52 1,6 47 1,9 -5 -9,6 2,2 2,2 -14,7 Empresa gran: més de 250 treballadors 3 0,1 3 0,1 0 0,0 0,4 0,4 -8,2 Total 3.163 100,0 2.528 100,0 -635 -20,1 100,0 100,0 -14,0 Afiliacions Microempresa: D’1 a 10 treballadors 7.595 36,6 5.843 36,8 -1.752 -23,1 24,2 24,1 -15,6 Empresa petita: d’11 a 50 treballadors 6.373 30,7 4.576 28,8 -1.797 -28,2 26,4 23,8 -23,7 Empresa mitjana: de 51 a 250 treballadors 4.802 23,1 3.849 24,2 -953 -19,8 22,6 22,9 -14,5 Empresa gran: més de 250 treballadors 1.994 9,6 1.626 10,2 -368 -18,5 26,8 29,3 -7,5 Total 20.764 100,0 15.894 100,0 -4.870 -23,5 100,0 100,0 -15,3

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l'Observatori d'Empresa i Ocupació. Nota. Les dades són a 31 de juny.

Entre les empreses tractores, no es configura cap microclúster o aglomeració sectorial especifica

L’IDIADA i Saint Gobain són les principals generadores d’ocupació a la comarca

La resta d’empreses més significatives de la comarca són de sectors industrials diversos: de la fabricació de productes alimentaris, indústries tèxtils, fabricació de cautxú i plàstic, fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs. També en el sector serveis hi ha representades diverses activitats: serveis de transport terrestre, serveis d’allotjament, activitats administratives d'oficina, l’administració pública, serveis socials sense allotjament i el comerç al detall i a l’engròs.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 77 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Taula 34 Empreses més significatives de la comarca (major nombre de llocs de treball i xifra de negocis)

Raó social Municipi Activitat Grandària INSTITUT D. INVESTIGACIO APLICADA DE L. Santa Oliva R+D+i >250 treb. AUTOMOBIL (IDIADA) SAINT GOBAIN L'Arboç Fab. Productes no metàl·lics (vidre per l’automoció) UNIGEL LOGISTICS S.L.U. El Vendrell Logística >100 treb. SANTA TERESA DEL VENDRELL FUNDACIO El Vendrell Serveis socials PRIVADA DOS U. A. T. S.L. (SU PAN) El Vendrell Fab. Productes alimentaris FURGO TRAYLER S.L. Bellvei Transport POLICLINICA COMARCAL DE EL VENDRELL S.L. El Vendrell Sanitat PRESSPART MANUFACTURING S.A. L'Arboç Farmacèutica DEFIBER S.A. Banyeres Del Penedès Empresa tèxtil INDUSTRIAL DE TRANSFORMADOS S.A. (ITSA) L'Arboç Fab. productes plàstics tècnics 51-100 treb. FERRETERIA JAUME S.A. El Vendrell Comerç SERVEIS REUNITS S.A. El Vendrell Serveis de neteja INDUSTRIAS JIJONENCAS S.A. El Vendrell Fab. Productes alimentaris NUTRIPACK IBERICA S.L.U. Banyeres Del Penedès Fab. d'envasos sector alimentari PLASBOX S.L. L'Arboç Fab. productes plàstics EMPRESA COMARCAL DE SERVEIS El Vendrell Serveis mediambientals MEDIAMBIENTALS DEL BAIX PENEDES S.L. PENEDES DISTRIBUCION ALIMENTARIA S.A. L'Arboç Distribució productes alimentaris 25-50 treb. (PEDIAL) NOVASOL SPRAY S.A. Llorenç Del Penedès Fab. Productes químics DISTRIBUCIONS DEL BAIX PENEDES S.A. Albinyana Distribució begudes MAR BLAU S.A. Segur De Calafell Restaurant LINEA HOGAR DECO S.L. L'Arboç Disseny, fabricació i comercialització productes per la llar SHEET PACK S.L. Santa Oliva Fab. productes plàstics Es desconeix LICORS JANE S.L. El Vendrell Fab. Begudes ACTIVA DISTRIBUCIO D. ELECTRODOMESTICS Santa Oliva Distribució electrodomèstics S.A. DEFIBER S.A. Banyeres Del Penedès Fab. Tèxtil FURGO TRAYLER S.L. Bellvei Transport

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Registre Mercantil.

TECNOLOGIA, INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS I INNOVACIÓ

Tot i les dispersió territorial de la població, la cobertura d’Internet és una de les més altes de Catalunya

Segons l’estadística TIC del 2013 publicada per l’Idescat, el percentatge de llars amb banda ampla al Baix Penedès és del 71,1%, per sobre de la mitjana catalana del 70,9%. En relació al conjunt de comarques catalanes se situa en la 12a posició.

Hi ha molt poques empreses que protegeixen les seves innovacions i marques

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 78 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

Segons l’Oficina de Patents Taula 35 Núm. sol·licituds per municipi de residència del 15 Europees , al Baix Penedès primer sol·licitant, acumulat 2008-2013 només hi figuren tres Àmbit territorial Patents Models Marques Dissenys sol·licituds de patents d'utilitat industrials registrades entre 2008 i Catalunya 3.803 3.878 51.525 1.447 2013. Prov. Tarragona 202 228 3.089 59 Baix Penedès 17 23 211 3 Així, se situa entre les Albinyana 0 2 7 0 comarques catalanes amb Arboç, l' 6 6 12 0 Banyeres del Penedès 0 0 10 0 menor intensitat en la Bellvei 1 1 21 0 protecció de les invencions: Bisbal del Penedès, la 0 0 8 0 39,6 patents per cada milió Bonastre 0 0 4 0 d’habitants front les 548,4 de Calafell 1 7 80 1 mitjana a Catalunya o les Cunit 4 4 37 0 Llorenç del Penedès 0 0 10 1 117,6 de la demarcació. Masllorenç 1 1 6 0 Montmell, el 0 2 2 1 El nombre de patents Sant Jaume dels Domenys 0 0 14 0 sol·licitades a l’oficina Santa Oliva 1 0 0 0 16 Vendrell, el 3 0 0 0 espanyola pugen a 17 durant el mateix període i 23 Taula 36 Núm. sol·licituds per milió d’habitants, acumulat les sol·licituds de models 2008-2013 d’utilitat, que corresponen a Àmbit territorial Patents Models Marques Dissenys innovacions de menor rang d'utilitat industrials que les patents. Catalunya 503,5 513,4 6.821,2 191,6 Prov. Tarragona 249,3 281,4 3.812,7 72,8 Baix Penedès 168,2 296,7 3.224,5 79,1 En termes relatius, és a dir, en relació a la població, la Font: Elaboració Actíva Prospect a partir de dades de l’Oficina Española de Patentes y Marcas (OEPM) comarca presenta nivells de protecció força baixos si es compara amb la mitjana catalana o de la demarcació. De fet, pel que fa a patents se situa en la posició 31a en el conjunt de 41 comarques catalanes, la mateixa que ocupa en relació a la protecció sota la fórmula comercial de marques17.

15 Les patents registrades a l’oficina europea corresponen a innovacions que es volen protegir vers aquest mercat, per tant les empreses sol·licitants són normalment exportadores. 16 Aquestes sol·licituds només estan orientades al mercat espanyol. 17 El registre d'una marca atorga a l'empresa el dret exclusiu a impedir que tercers comercialitzin productes idèntics o similars amb la mateixa marca o utilitzant una marca tan similar que pugui crear confusió.

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 79 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

SÍNTESI D’OPINIONS I ELEMENTS VALORATIUS

De les opinions manifestades per les persones entrevistades, es sintetitza el seu contingut en relació a l’activitat econòmica.

 En l’actual model econòmic del Baix Penedès, preocupa la sostenibilitat de les activitats i es donen força situacions de precarietat. S’utilitza molt la fórmula de la subcontractació (a vegades, en cadena).

 Es veu necessària una aposta ferma per decidir i orientar el tipus d’activitat que es vol atraure. És una opinió majoritària des de perspectives ben diferents, que cal treballar per disposar d’un full de ruta comú a la comarca i que vehiculi en treball coordinat entre els diferents municipis i estimuli la cooperació público-privada.

 Tot i que s’ha iniciat un treball de captació de noves empreses, es demanda de ser més proactius en la cerca d’inversors, per exemple en el sector de la indústria auxiliar de l’automòbil.

 Per l’establiment de noves empreses i la tramitació de llicències i altres gestions administratives, hi ha molts interlocutors en les administracions públiques i dispersió d’informació.

 Des de l’administració pública es promou activitat de formació i assessorament empresarial, tant per emprenedors com per la consolidació d’empreses. També es disposa de serveis de viver d’empresa de recent creació (a Calafell i al Vendrell). Igualment s’impulsen algunes activitats de sensibilització entre els joves, com per exemple un concurs de ‘Joves amb idees’ als instituts.

 Hi ha nombroses associacions empresarials que intervenen en el territori. Algunes d’elles parteixen de la iniciativa de les pròpies empreses del territori com ‘Impulsa’ o ‘Xarxa emprenedora’ (aquesta darrera, amb el suport de l’ajuntament del Vendrell). Es compta amb la iniciativa i implicació d’empresaris/àries, per exemple es porten a terme processos de ‘mentoratge’ amb empreses que inicien la seva activitat, però posa de manifest certa dificultat en captar l’interès de les empreses consolidades.

 Tret d’algunes excepcions, no està massa avançat el tema de la innovació en les empreses. El talent que hi ha, es visualitza poc en l’activitat al territori.

 El turisme és una activitat rellevant a la comarca. Predomina un turisme familiar i d’interior. Es considera que hi ha potencial turístic a explotar, per exemple amb ‘turisme esportiu marítim’, amb ‘turisme sènior’ i ‘turisme de salut’.

 En turisme es troba a faltar una oferta i informació conjuntat a nivell comarcal. Es comenta la necessitat d’organitzar i promocionar un major nombre activitats complementàries al turisme de platja i coordinar-les a nivell territorial. Per exemple a nivell esportiu (senderisme o running), rutes en bicicleta o a cavall, rutes gastronòmiques, experiències d’enoturisme, etc.

 Hi ha duplicitat de pertinença a diferents marques turístiques i no hi ha una identificació clara de la comarca amb una d’elles: “Penedès Marítim” pot actuar com a referent entre la Costa de Barcelona i la Costa Daurada.

 Pel que fa a l’oferta d’hoteleria i restauració, un obstacle important per la promoció de la comarca és l’oferta estacional. D’altra banda, es troba a faltar oferta de qualitat per determinats

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 80 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

esdeveniments. Això fa que es tendeixi a derivar a Sitges, Vilanova, Barcelona o Tarragona la pernoctació de visitants i l’ús dels serveis de restauració.

 El comerç de proximitat, tot i que està experimentant avenços, requereix una major modernització i adequació als hàbits de compra actuals el que fa a horaris i pel que fa a la venda on-line. Es troba a faltar la presència de marques i franquícies. S’apunta la necessitat de més zones per a vianants de caràcter comercial, tot i que per alguns comerciants és un tema controvertit.

 Algunes veus apunten a un excés d’implantació de supermercats i grans superfícies comercials que ha estat molt forta en els darrers anys i no ha estat prou planificada.

 Hi ha força activitat en relació a mercats i fires. Algunes d’elles tenen llarga tradició. Es planteja la conveniència de replantejar-ne alguna o crear-ne de noves temàtiques.

 El tema logístic com a activitat econòmica en el territori és molt controvertit. Hi ha opinions radicalment oposades pel fet que consumeix molt territori i no aporta valor afegit, mentre que altres punts de vista valoren el tipus d’ocupació que genera, força adequada al perfil de les persones aturades de la comarca. Està molt vinculat a l’avenç del corredor ferroviari mediterrani i queda palès que hi ha una falta de consens al territori i manca d’interès privat i finançament.

 Les empreses del territori en funcionament tenen resolt el funcionament logístic de la seva activitat, i en cas d’una nova instal·lació ho valorarien en termes de comparativa de costos.

 El sector serveis és significatiu, no només en relació al turisme sinó serveis a les persones i a les empreses. Els serveis a les empreses es considera que està ben dotat.

 Malgrat la desfeta de l’activitat constructiva durant els anys de la crisi, actualment es percep un cert repunt de l’activitat en rehabilitació d’edificis.

 Pel que fa a la indústria, afronta mancances en els polígons pel que fa a la capacitat de la xarxa elèctrica i d’accés a internet a més a més dels temes d’accessibilitat ja esmentats. La localització de nova indústria a la comarca té el fre de l’estat d’alguns Polígons que, tot i ser competitius en preus, no tenen unes condicions que els facin prou atractius. Alguna opinió apunta a la necessitat de replantejar els usos d’alguns polígons.

 L’activitat agrícola i vitivinícola, a més a més de ser una sector econòmic a la comarca, aporta valors paisatgístics que cal preservar.

 La cultura i el patrimoni són actius de la comarca que poden generar activitat econòmica, però es valora poc activa, respecte altres municipis i referents de l’entorn (Sitges, Tarragona, etc.)

[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 81 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

ANÀLISI DAFO

L’Anàlisi DAFO sintetitza els aspectes més rellevants pels diferents àmbits, detallant aquells més vinculats al propi territori (Debilitats i Fortaleses) dels que són més externs (Amenaces i Oportunitats)

TERRITORI

DEBILITATS FORTALESES  S’ha primat un model de creixement basat en el creixement urbanístic  Disposa d’una posició geoestratègica privilegiada entre les àrees residencial, menystenint l’activitat econòmica i industrial. metropolitanes de Barcelona i Tarragona i localitzada enmig dels principals  La dispersió residencial amb les urbanitzacions dificulta la gestió i el eixos viaris de connexió amb la península i Europa. manteniment i incrementa els costos.  Bona dotació d’infraestructures viàries.  Es requereix força mobilitat per la dispersió productiva i residencial del  La comarca està ben dotada de xarxa ferroviària, tot i que no està prou ben Baix Penedès. articulada.  Dependència elevada dels mitjans de transport (privats i/o públics) amb  L’orografia planera i el clima han actuat com a factors d’atracció per problemes de mobilitat i dèficits d’accessibilitat. l’activitat residencial.  Dèficits en l’estructura de la xarxa viària intracomarcal i en l’oferta de  El paisatge combina la costa, la plana i els massís de muntanya baixa. transport públic entre els municipis de la comarca. La comarca no està ben  L’agricultura i la vitivinicultura com a elements de valor en el paisatge, i comunicada en l’eix est-oest. com a recurs turístic en l’àmbit de l’enoturisme.  L’estació de Sant Vicenç de Calders té una freqüència de trens suficient,  Hi ha espais protegits a través de la Xarxa Natura 2000 (El Massís de però no està ben articulada amb la resta d’oferta de transport públic i no Bonastre, el Montmell-Marmellar i el Grapissar de Masia Blanca). ofereix suficient espai d’aparcament, la qual cosa dificulta la intermodalitat.  Les platges reconegudes amb la bandera blava (7 platges al 2015)  Dispersió dels 47 Polígons d’Activitat econòmica en el territori, i predomini  La riera de la Bisbal com a corredor ecològic i l’espai dunar de les de PAE de reduïdes dimensions. Madrigueres, amb potencial d’ús ciutadà i com a nexe entre la platja i  Senyalització amb mancances d’indicacions d’interès per visitants i turistes. l’interior.  Manca d’àrees recreatives equipades.  Neteja i manteniment deficitaris de l’espai públic. AMENACES OPORTUNITATS  Altres territoris han apostat més decididament per la ubicació d’activitat en  Bona accessibilitat al mercat català. Dues terceres parts de la població sòl industrial. catalana resideixen a menys d’una hora de la comarca.  El 20,8% del territori és sòl urbanitzable; a Catalunya la mitjana és del 6,1%  Proximitat als ports de Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Barcelona.

[Anàlisi DAFO] Pàg. 82 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

 S’estan desenvolupant àrees grans d’activitat econòmica a l’eix de l’AP-7  Proximitat als aeroports de Reus i de Barcelona -El Prat-. Nord molt competitives (com el polígon de Riudellots de la Selva, per  La marca de “Penedès marítim” pot donar una dimensió supracomarcal que exemple). faci més atractiu el litoral del Baix Penedès.  Malgrat la bona dotació d’infraestructures viàries ràpides, gairebé totes són  El fet de pertànyer a l’àmbit Penedès pot ser també una oportunitat si de pagament. Les autopistes AP-7, AP-2 i C-32 tenen un elevat cost. s’articulen polítiques a nivell conjunt.  Això provoca que hi hagi molta congestió a la carretera C-31 (antiga C-246).  Estació de l’AVE del Camp de Tarragona, propera a la comarca, malgrat la Aquesta via presenta un índex molt alt de sinistralitat en el tram entre repercussió és molt escassa. Altafulla i el Vendrell.  L’expansió de l’enoturisme a nivell global suposa una oportunitat per tot  L’accés amb transport públic cap a Tarragona no està ben resolt, i com que l’àmbit Penedès. per carretera l’accés ràpid és de pagament, la comarca viu força d’esquenes a Tarragona. També hi contribueix el fet que la integració tarifària del Camp de Tarragona no es dóna en totes les modalitats de transport públic ni en tot el territori.

POBLACIÓ I SOCIETAT

DEBILITATS FORTALESES  Fort increment de la població en pocs anys. Es va atraure molta població per  Tendència a transformar segona residència en residència principal. l’activitat constructiva i els preus més assequibles de l’habitatge.  Estructura de població més rejovenida que al conjunt de Catalunya, tot i la  Poca identificació d’una bona part de la població amb el territori. tendència general d’envelliment de la població.  La població flotant de forma estacional, fa que augmenti la necessitat de  Teixit associatiu actiu especialment en l’àmbit cultural, però també serveis. associacions de veïns de barris i urbanitzacions.  Caràcter “dormitori” dels nuclis residencials.  El municipi de Calafell actua com a pol d’atracció per activitats d’oci a la  Poca consciència cívica envers l’espai públic. comarca.  Creixent necessitat d’atenció per a la gent gran i reduïda dotació de serveis. AMENACES OPORTUNITATS  Tres quartes parts de la població resident no és nascuda a la comarca, fet que  La immigració no planteja una problemàtica oberta en termes de suposa un repte important d’integració. convivència, tot i que hi ha una situació latent de fracàs escolar entre les  Famílies en situació de pobresa, atur i precarietat laboral. segones generacions de joves immigrants.  Atracció de les comarques veïnes per les compres especialitzades.  Formació de guetos i manca de relació entre col·lectius de diferents orígens.  Manca de relació social i espais de convivència entre la població autòctona i la d’origen immigrant.  En alguns nuclis residencials manquen equipaments i espais cívics.

[Anàlisi DAFO] Pàg. 83 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

NIVELLS D’INSTRUCCIÓ I OFERTA FORMATIVA

DEBILITATS FORTALESES  Nivells de formació baixos. De forma molt majoritària, la població no disposa  Hi ha alumat receptiu a activitats i dinàmiques innovadores. d’estudis universitaris ni d’especialització.  La formació professional dual ja iniciada al Baix Penedès.  Important desajust entre la demanda de qualificacions i els recursos humans  L’escola de turisme del Baix Penedès. disponibles.  El funcionament de les escoles d’adults.  Hi ha joves que no han obtingut el graduat en ESO amb manca d’interès en  L’oferta de formació universitària a la comarca, encara que de reduït abast. formar-se que estan fora dels circuits de formació i tampoc està al mercat  Experiència en activitats d’integració sociolaboral per persones amb laboral. discapacitat o per col·lectius amb dificultats d’inserció.  Manquen especialitzacions en cicles formatius de Formació professional.  Poca participació de les empreses en activitats de formació continua.  Dèficits formatius en idiomes i en l’ús de les TIC. AMENACES OPORTUNITATS  Manca de planificació conjunta de la formació pel treball (Cicles formatius,  El nou marc legislatiu de la formació professional i el seu plantejament Formació per l’ocupació i formació continuada). d’integració dels diferents tipus de formació.

TREBALL I OCUPACIÓ

DEBILITATS FORTALESES  Els llocs de treball de la comarca són insuficients per cobrir la demanda  Treball coordinat entre el servei d’ocupació del Vendrell –L’eina- i l’OTG del d’ocupació. (la població en edat de treballar triplica els llocs de treball Vendrell que dóna servei al Baix Penedès. existents).  La modalitat de treball autònom té una forta presència a la comarca (26,4%).  Forta incidència de l’atur, que ha afectat a persones sense especialització Suposa una quarta part de la població ocupada. professional, a empleats de la indústria i la construcció (especialment homes  Increment de les iniciatives d’emprenedoria i autoocupació. i majors de 45 anys)  Per les persones amb domini de llengües, hi ha ofertes de treball al territori.  Importants dificultats de reorientació laboral de persones poc qualificades. Els majors de 45 anys, o sobretot majors de 50 fins a 65, difícilment es podran incorporar laboralment.  Desencaixament entre la demanda de treballadors/es i la qualificació de les persones en situació de recerca de feina.  Els convenis sectorials provincials condicionen sous més baixos que en comarques properes.

[Anàlisi DAFO] Pàg. 84 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

AMENACES OPORTUNITATS  La població del Baix Penedès ha de cercar llocs de treball en altres  Lleu repunt de les ofertes d’ocupació sobretot en els sectors de turisme, comarques. comerç i serveis.  L’etapa de recessió ha destruït una quarta part dels llocs de treball.  Esdeveniments o projectes propers com ells Jocs Mediterranis dels quals  Poc pes de les ocupacions més qualificades (tècnics i professionals, científics Calafell i El Vendrell són subseus, que poden portar ocupació per a perfils poc i intel·lectuals) qualificats en el sector de la construcció.  Manca d’expectatives d’ocupació pels joves de la comarca  Valorització de l’emprenedoria i l’autoocupació.  Els joves i les persones amb titulació universitària cerquen el seu desenvolupament professional fora de la comarca.  Existència de treball submergit i treball assalariat precari.

ACTIVITAT ECONÒMICA

DEBILITATS FORTALESES  Estacionalitat de l’activitat turística i residencial i , en conseqüència de les  El sector dels serveis ha mantingut l’activitat i ha contrarestat els efectes activitats vinculades als servei d’hostaleria, turisme i restauració. negatius de l’agricultura, la indústria i la construcció.  La població flotant (turisme i segona residència) generen increment de  El turisme rural experimenta un creixement i pot actuar de motor d’oferta necessitat de serveis un uns períodes de temps acotats. d’allotjament de qualitat que es manté durant tot l’any.  La baixa qualitat i el prestigi dels serveis d’hoteleria i restauració.  En els darrers anys, s’ha produït una substitució de l’oferta hotelera de  Poca presència d’innovació en el territori. menor qualitat per places hoteleres de 4 estrelles.  Destrucció del teixit empresarial (especialment de les micro i petites  L’increment de població genera demanda de serveis a la població i a les llars. empreses)  Serveis de formació i assessorament empresarial. Es disposa de vivers  L’atractivitat del comerç i la manca de presència de franquícies atractives. /centres d’empresa i associacions empresarials al territori.  La cultura i el patrimoni com a motor d’activitat econòmica. AMENACES OPORTUNITATS  Oferta gastronòmica i hotelera de major nivell de qualitat en les comarques  Bona accessibilitat al mercat català, i als mercats estatal i internacionals. veïnes.  Celebració de fires i mercats.  Model econòmic molt basat en la subcontractació.  El sector del turisme com a potencial d’activitat que pot créixer.  Reduïda capacitat d’atracció de nova indústria i inversió.  La marca de ‘Penedès Marítim’  L’agricultura i la vinya com a activitat econòmica i com a riquesa de paisatge.  Pertinença a la DO Penedès i el creixent interès per l’enoturisme.  L’impuls dels Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) com a instruments operatius sobre un sector d’activitat.

[Anàlisi DAFO] Pàg. 85 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

ESTRATÈGIES I ÀMBITS CLAU D’INTERVENCIÓ

CONCLUSIONS DE LA DIAGNOSI Els aspectes més rellevants de la diagnosi de cara a orientar un procés de Planificació estratègica en el territori es poden sintetitzar en les següents idees clau.

Principals dificultats

1. Manca de visió estratègica i falta l’hàbit de treball en comú entre municipis. 2. Poca de projecció exterior de la comarca i manca de visibilitat dels seus atractius.

3. Dispersió territorial de la residència i l’activitat econòmica. 4. Falta d’atractivitat per la inversió i Polígons Industrials poc competitius. 5. Forta estacionalitat en l’activitat turística. 6. Impacte de la població flotant que incrementa la necessitat de serveis de forma estacional.

7. Dèficit de llocs de treball i poques possibilitats d’ocupació per la població resident. 8. Existència d’economia submergida, precarietat laboral, pobresa i dificultats socioeconòmiques de part de la població. 9. Nivells formatius baixos de la població i mancances en coneixements d’idiomes i en TIC.

10. Desajust entre la qualificació de la població i els requeriments dels llocs de treball. 11. Importants dificultats de reinserció de la població aturada no qualificada. 12. Dificultats en la mobilitat i deficiència de serveis en els transport públics.

Elements favorables

1. La ubicació geoestratègica entre les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.

2. L’orografia i el clima. 3. El paisatge que combina la costa, la plana i el massís de muntanya baixa. 4. La presència d’activitat agrícola i el conreu de la vinya i la producció de vitivinícola. 5. L’accessibilitat a ports, aeroports. 6. La xarxa de comunicacions viària i ferroviària que connecta amb la península i

Europa. 7. L’estructura de la població més rejovenida que al conjunt de Catalunya. 8. El teixit associatiu i les iniciatives socials. 9. El patrimoni i els actius culturals de la comarca. 10. La potencialitat del turisme, l’impuls del turisme rural i l’enoturisme.

[Estratègies i àmbits clau d’intervenció] Pàg. 86 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

A partir de les conclusions de la Diagnosi estratègica del Baix Penedès i les aportacions del Grup de treball (15 juny-6 octubre-10 novembre),de les sessions de participació i Jornades de debat (20 d’octubre – 24 de novembre - 15 desembre) treball), i les consideracions de l’equip polític del consell comarcal i ajuntaments de la comarca (1 desembre), s’aporten una sèrie de propostes de línies estratègiques de treball a desenvolupar.

Amb tot, aquesta proposta és un punt de partida inicial sobre el qual caldrà aprofundir durant el procés posterior de Planificació estratègica. Les actuacions s’hauran de definir i concretar en funció dels objectius i escenaris que s’acabin determinant.

Serà d’interès valorar i donar prioritats aquelles actuacions que siguin més rellevants i viables, per fer avançar la comarca en una direcció comuna, des d’una visió compartida entre les administracions públiques i amb la implicació d’agents, entitats i empreses.

LÍNIA 1. GESTIÓ DEL TERRITORI I PRESERVACIÓ DEL PAISATGE

IDEA Es tracta d’articular el territori i donar coherència als diferents usos i activitats que s’hi desenvolupen, afavorint la conservació dels valors naturals i FORÇA promovent l’ús social, turístic i per l’oci.

Aquesta línia pot abastar actuacions en les següents direccions:

 Elaborar un Pla director urbanístic de la comarca des d’una òptica integral del territori, més enllà dels actuals Plans d’ordenació urbanística municipals.  Promoure la regeneració urbana com a atractiu del paisatge urbà.  Recuperar espais per a l’ús ciutadà i turístic i fer el manteniment i neteja. Per ex. camins o itineraris que vinculin la costa i l’interior.  Gestió de boscos i espais naturals. Per ex. possible ampliació del Parc del Foix  Acords de custòdia del territori.  Empènyer l’elaboració d’una Carta del Paisatge, en consonància amb el Pla urbanístic, que contribueixi a donar valor i aporti pautes d'intervenció i de gestió de l’entorn natural.  Posar en valor els elements patrimonials vinculats al paisatge com les cabanes o els marges de pedra seca.  Equilibrar la dotació de serveis i equipaments a les zones residencials aïllades i preveure les necessitats dels seus residents (tema gent gran, infants,...)  Vinculació i connectivitat dels PAE amb les zones residencials.  ...

[Estratègies i àmbits clau d’intervenció] Pàg. 87 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

LÍNIA 2. MILLORA DE LA COMPETITIVITAT DELS POLÍGONS I INFRAESTRUCTURES DE SUPORT A L’ACTIVITAT ECONÒMICA

Es tracta de treballar per uns polígons i espais per l’activitat econòmica més IDEA competitius, en termes urbanístics, de serveis, d’infraestructures, FORÇA d’accessibilitat, de senyalització, així com des de la mateixa ordenació dels polígons. Es vol aprofundir en l’anàlisi de l’estat actual dels polígons, les mancances que tenen i plantejar millores que els facin més atractius i afavoreixin la implantació de noves empreses.

En definitiva es tracta de treballar en tres direccions: -- Gestió i organització dels Polígons -- Dotació de serveis -- Racionalització dels espais

Aquesta línia pot abastar actuacions en les següents direccions:

 Actualització de la informació i avaluació de l’estat dels polígons.  Millorar els serveis i el manteniment de PAE.  Fer una gestió compartida de polígons contigus, també els que pertanyen a municipis diferents per guanyar dimensió.  Establir polítiques i criteris comuns de promoció del sòl que evitin la competència entre municipis. Per ex. l’establiment de bonificacions fiscals de forma conjunta.  Estimular l’associacionisme empresarial i la seva implicació en la gestió dels polígons.  Implicació i consulta a les empreses ubicades als polígons. Per exemple, creació d’una Taula d’interlocució amb els representants dels diferents PAE.  Millores en les infraestructures de telecomunicacions i en la provisió de serveis de valor afegit.  Replantejament del sòl industrial per desenvolupar. Valorar la demanda de sòl i sostre i la seva adequació a l’oferta existent.  ...

[Estratègies i àmbits clau d’intervenció] Pàg. 88 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

LÍNIA 3. RACIONALITZACIÓ DE LA MOBILITAT

Aquesta línia pretén reordenar la mobilitat intracomarcal i optimitzar les infraestructures viàries i ferroviàries existents per a l’ús de les persones i IDEA empreses del Baix Penedès. FORÇA Igualment vol abordar, dins de les possibilitats, els diferents problemes de mobilitat que presenta la comarca, especialment la intermodalitat, per aprofitar millor la xarxa ferroviària de què disposa el territori i el poc aprofitament de les autopistes en la mobilitat local.

Aquesta línia pot abastar actuacions en les següents direccions:

 Actuar de lobby comarcal per la reorganització i de la Mobilitat. Aportar una visió conjunta i propositiva.  Assolir una major funcionalitat de les autopistes AP7 i C32 en la mobilitat local (accés nord a la comarca, peatges reduïts, gratuïtat, ...)  Impulsar l’estació ferroviària de mercaderies a l’àmbit Penedès.  Potenciar i millorar la xarxa ferroviària i la connectivitat entre línies.  Millorar l’accés en transport públic i la intermodalitat (bicicleta, pàrquings, etc.) a l’estació de Sant Vicenç de Calders. Impulsar major integració tarifària.  Estudiar i millorar la coordinació en el servei de transport públic en bus entre els municipis de la comarca incloent la cobertura en àmbits urbans dispersos i en l’accés als PAE.  Millorar la connectivitat entre la costa i l’interior a nivell de comunicació viària (vehicles, bicicletes i vianants).  ...

LÍNIA 4. DIVERSIFICACIÓ I DESESTACIONALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA

Aquesta línia busca diversificar l’economia i que aquesta sigui més robusta IDEA front els cicles econòmics adversos i menys afectada per l’estacionalitat, sobre la base de la sostenibilitat social i territorial a llarg termini. Es tracta d’una FORÇA estratègia de suport a diferents sectors d’activitat dins el territori mitjançant actuacions sectorials de suport, però també d’assessorament i suport a les iniciatives empresarials i socials en aquests àmbits.

Aquesta línia pot abastar actuacions en les següents direccions:

 Dinamització turística i creació d’activitats turístiques complementàries al model actual. És a dir, lligar l’oferta de costa amb altres alternatives turístiques d’interior. Ex. senders, catàlegs de “cap de setmana”, enoturisme, turisme rural, turisme termal, etc. en la línia del desenvolupament endogen i l’aprofitament de les oportunitats del territori.

[Estratègies i àmbits clau d’intervenció] Pàg. 89 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

 Reconeixement de la qualitat turística i gastronòmica.  Reforç del lligam entre turisme, oci, restauració, hoteleria i comerç.  Ordenar l’oferta d’apartaments turístics, fer-los visibles i garantir-ne la qualitat com a complement a l’oferta hotelera.  Millora de la competitivitat del comerç i reforç de l’oferta actual.  Impuls del sector agroalimentari. D’una banda, fomentar la producció i comercialització de producte de proximitat i ecològic i, de l’altra posar en valor l’agricultura i el conreu de la vinya fomentant la producció vinícola i l’enoturisme. Reconeixement del producte local. Per ex. la venda de vi de la comarca a les grans superfícies.  Replantejar i enfortir les fires i els ‘productes-reclam’ culturals.  Posar en valor el patrimoni i les activitats culturals.  Impuls dels serveis a les llars i a les persones (educació, sanitat, atenció a la dependència i a la infància, serveis de jardineria, etc.).  Suport a les empreses: assessorament estratègic i operatiu, internacionalització, màrqueting, comercialització, etc.  Cooperació amb iniciatives privades com la “xarxa emprenedora”.  Valorar la possibilitat d’elaboració d’un PECT –Projecte d’especialització i competitivitat territorial- en relació al turisme com a eix vertebrador de desenvolupament del territori.  Entorn innovador que impulsi la implantació de tecnologies al servei de l’activitat del territori (per ex. mobilitat, producció vinícola,...)  Valorar i posicionar-se respecte la ubicació d’activitat logística al servei de les empreses existents i la seva internacionalització, com a factor d’atracció de nova activitat econòmica i com a generador d’ocupació a la comarca.  ...

LÍNIA 5. OCUPACIÓ I COHESIÓ SOCIAL

Aquesta línia engloba tot allò orientat a reduir la incidència de l’atur en la IDEA població, mitjançant un treball de millora de l’ocupabilitat i de suport a la inserció laboral, amb un treball amb les persones de caràcter integral i sobre FORÇA la base de la coordinació entre els diferents serveis. Igualment, es tracta d’una línia de treball que vol incidir també en la cohesió social.

Aquesta línia pot abastar actuacions en les següents direccions:

 Algun tipus de coordinació entre els diferents serveis d’ocupació per compartir la gestió de les ofertes de treball i la disponibilitat de candidats/es.

[Estratègies i àmbits clau d’intervenció] Pàg. 90 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

 Informació i difusió conjunta dels serveis d’ocupació i els serveis i programes disponibles a nivell de tota la comarca. Especialitzar serveis per municipis i donar cobertura a tota la població de la comarca sense prioritzar els propis residents.  Suport als processos i itineraris d’inserció, que pot incloure un procés previ de coaching emocional, que afavoreixi l’èxit de les estratègies de suport a la inserció laboral. Igualment es poden potenciar activitats experiencials d’orientació a partir de les trajectòries d’èxit d’exalumnes.  Programes específics (de formació, plans d’ocupació,...) per: - Aturats de llarga durada - Joves amb poca qualificació - Aturats de més de 45-50 anys  Suport a l’economia col·laborativa (ex. Banc del Temps).  Suport a l’economia social.  Afavorir la integració sociolaboral de persones amb especials dificultats (persones amb discapacitat, persones en risc d’exclusió social, etc.)  Vetllar per la integració social de les persones d’origen immigrant. Treball a partir de les AMPAs de les escoles, per exemple.  Treball de cohesió amb la població nouvinguda no estrangera.  Vetllar pel dret a l’habitatge i afrontar les dificultats socials existents en aquest àmbit.  ...

LÍNIA 6. IMPULS DE LA FORMACIÓ I QUALIFICACIÓ DE LES PERSONES

Es tracta d’una estratègia orientada a la millora dels nivells de formació i IDEA qualificació de la població. Es busca, d’una banda, elevar els nivells de base i, per altra, elevar el nivell pel que fa a la formació de caràcter professional i a la FORÇA formació universitària. Igualment, aquesta línia aborda també la necessitat de millorar els nivell en competències instrumentals, especialment pel que fa als idiomes.

Aquesta línia pot abastar actuacions en les següents direccions:

 Planificació i difusió conjunta de la Formació professional a nivell de la comarca de forma integral; considerant la formació professional inicial, la formació per l’ocupació i la formació contínua. Es tracta d’ajustar millor l’oferta a les necessitats de les empreses, així com d’articular territorialment els diferents nivells en l’oferta de formació per l’ocupació.  Empènyer activitats educatives en l’educació primària orientades a conèixer la comarca, el seus pobles, els valors del patrimoni, la cultura i l’entorn natural, etc; així com posar èmfasi en les necessitats formatives que es requeriran més endavant com les llengües estrangeres o el domini de les TIC. [Estratègies i àmbits clau d’intervenció] Pàg. 91 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

 Augmentar les experiències de FP dual i cercar empreses amb capacitat i especialitat d’interès. Posar especial atenció a poder incloure també petites i mitjanes empreses.  Apropar el món de la formació i el món empresarial. Per a l’encaix entre l’oferta de formació i els requeriments dels llocs de treball és convenient algun mecanisme permanent de detecció de les necessitats de formació i qualificació de les empreses.  Acostar la universitat a la població, ja sigui amb estratègies relacionades amb l’oferta (reforç punt UOC al territori, oferta de màsters i postgraus,...), com amb mesures de suport a la realització d’estudis universitaris (cerca d’ajuts, suport econòmic, facilitats en el transport, etc.)  Promoure la formació contínua, per ex. amb plans agrupats, amb iniciatives de mentorització i tutorització pel desenvolupament de carreres professionals, etc.  Promoure la formació de base i el treball en xarxa a les escoles d’adults.  Promoure la formació en idiomes i TIC.  Potenciar la formació per l’ocupació de diferents nivells de qualificació, en sectors o activitats específiques que ho requereixin, amb especial èmfasi en sectors com el turisme i el comerç. Es tracta, per exemple, d’impulsar activitats formatives en temes relacionats amb la nàutica, amb les activitats en el medi, o amb el coneixement de l’entorn.  Identificar i posar en valor el talent que hi ha al territori (incloent el talent internacional) i intensificar les connexions amb les dinàmiques locals. Per exemple jornades formatives sectorials especialitzades. 

LÍNIA 7. PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA COMARCA I ATRACCIÓ D’INVERSIONS

Donar a conèixer i divulgar el Baix Penedès tant dins com fora de la comarca i IDEA projectar-se a l’exterior com a territori amb funcionalitats residencials, turístiques i d’activitat econòmica. FORÇA Fa referència també a l’estratègia per atreure inversions al territori i apostar per la indústria de qualitat.

Aquesta línia pot abastar actuacions en les següents direccions:

 Guanyar pes i visibilitat dins la marca ‘Penedès’.  Divulgar l’entorn i les possibilitats com destí turístic amb projecció internacional.  Vetllar per la qualitat i la imatge dels serveis i productes locals.  Suport a la comercialització de PAE i sòl industrial. Donar a conèixer la disponibilitat de sòl i naus per activitats econòmiques. Plataforma i/o servei centralitzat d’informació sobre els espais per activitat econòmica a la comarca.  Contacte amb potencials inversors.

[Estratègies i àmbits clau d’intervenció] Pàg. 92 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

 Mesures de suport i estímul a la implantació d’activitat (tant mesures econòmiques com mesures d’acompanyament, agilitació de tràmits, suport a la formació i la contractació, etc.)  Valorar els serveis logístics a la comarca com a estímul per l’atracció d’indústria.  ...

LÍNIA 8. GOVERNANÇA I IDENTITAT

Es tracta de reforçar la governança del territori, sobre la base de la cooperació, IDEA la coordinació i el treball en xarxa entre els municipis, així com en col·laboració FORÇA amb el sector privat. Un element important per generar complicitats i sinèrgies és l’estímul de la identitat i l’autoestima com a comarca.

Aquesta línia, de caire transversal, inclou algunes de les actuacions de les línies anteriors. Pot abastar actuacions en les següents direccions:

 Donar continuïtat a la dinàmica de diàleg entre els municipis a partir del seguiment del procés de planificació i definició d’una estratègia de comarca.  Impulsar un espai de diàleg i col·laboració público-privat, donant continuïtat als espais que s’han creat amb el procés d’elaboració de la diagnosi estratègica.  Vetllar per la implicació de les empreses millorant la comunicació i assegurant la transmissió d’informació.  Involucrar més la població de segona residència en la dinàmica dels municipis i fer-los més partícips en la dinàmica social i ciutadana. Tenir en compte que part d’aquesta població pot esdevenir resident permanent a la comarca.  Treball en xarxa a nivell comarcal pels serveis d’ocupació (especialitzacions dels municipis amb l’Eina com a motor). Amb Vincle (transversalitat entre treball social i ocupació...).  Gestió i ús compartit d’equipaments.  Serveis mancomunats entre diferents municipis.  Enfortir la idea de territori Penedès com a conjunt amb afinitats històriques, paisatgistes i culturals.  Sistema d’informació i comunicació sobre la comarca i la seva realitat, que serveix de base permanent per la presa de decisions i que, alhora, actuï d’element cohesionador i reforci la imatge de la comarca. Aquest instrument, al mateix temps, ha de servir per a difondre les fortaleses de la comarca i donar a conèixer aquells esdeveniments que reforcen positivament la comarca (dades socioeconòmiques positives, noves inversions, premis/reconeixements que han rebut empreses o institucions locals, invencions/innovacions, etc.) com a mecanisme de reforç de l’autoestima.  ...

[Estratègies i àmbits clau d’intervenció] Pàg. 93 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

ANNEX 1 POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA

Municipi Nom PAE Superfície (Ha.) Albinyana P.P.U.-S4P Les Peces 11,91 P.P.U.-S3P Les Peces 11,05 Arboç, l' Polígon Industrial Foix 46,39 Zona Gran Indústria Saint Gobain Cristalería Española S.A. 30,20 Zona Industrial Carretera de Banyeres 14,89 Industria Campesa 7,92 Tallers Santa Llúcia 4,01 Banyeres del Penedès Zona Industrial El Poet 13,38 Zona Industrial Defiber S.A. 8,69 Zona Industrial Farma Lepori S.A. 4,39 s/n Banyeres del Penedès 2 3,28 s/n Banyeres del Penedès 1 2,31 s/n Banyeres del Penedès 3 2,07 Zona Industrial Can Cata 1,48 s/n Banyeres del Penedès 4 1,05 Bellvei Els Masets 25,51 PP Sectors 8 i 13 23,19 La Piera 13,63 la Kettal 9,17 Sector Sud Occidental els Masets 3,14 UA10 2,90 Bisbal del Penedès, la Polígon Industrial Les Planes 26,62 Tèxtil Codina 1,20 Fàbrica de pinsos 1,20 Celler de la Cooperativa Agrícola 0,78 Calafell s/n Calafell 1 29,34 Zona Industrial Est 8,34 Zona Industrial Mas de la Mel 6,44 Llorenç del Penedès Polígon Industrial La Rigola 6,18 s/n Llorenç del Penedès 1 2,30 s/n Llorenç del Penedès 2 2,25 Sant Jaume dels Domenys Polígon Industrial l'Empalme 23,91 Polígon Industrial Els Arcs 9,12 Santa Oliva Pista de proves i laboratori oficial de l'automòbil de Catalunya 293,96 Polígon Industrial l'Albonar 59,99 Polígon Industrial Molí d'en Serra 21,57 Torrent del Lluc 5,50 Vendrell, el Polígon Industrial La Cometa 20,33 Mas Canymás 14,10 Eden Park Nord 13,57 S14 Els Còdols-1 12,29 S15 Els Còdols-2 11,40 Polígon Industrial Les Mates 9,24 Zona Industrial Carretera de Barcelona 7,29 Els Masos de Comarruga-I 6,24 s/n el Vendrell 1 3,69 La Muntanyeta 1,97 Total 839,38 Font: Actíva Prospect a partir de l’ICC.

[Annex 1 Polígons d’Activitat Econòmica] Pàg. 94 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

ANNEX 2 CLASSIFICACIÓ DEL SÒL SEGONS PLANEJAMENT La classificació del sòl a través del planejament general estableix les diferents categories de sòl: urbà, urbanitzable i no urbanitzable.

Sòl urbà

Són aquells terrenys sotmesos al procés d'integració del teixit urbà i compten amb tots el serveis urbanístics bàsics (xarxa viària, aigua potable, sanejament, subministrament elèctric) o bé són compresos en àrees consolidades per l'edificació d'almenys 2/3 parts de llur superfície edificable.

Constitueixen el sòl urbà, els terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el grau d'urbanització que aquest determina. Poden distingir entre:

Sòl urbà consolidat (SUC): és tot terreny que tingui la condició de solar apte per l'edificació i compta amb els serveis urbanístics, tenen assenyalades alineacions i rasants i només manca completar la urbanització. Abasta aproximadament el 4,26 % de la superfície del territori de Catalunya.

Sòl urbà no consolidat (SNC): és tot terreny que no te la condició de solar i no ha arribat a tenir una configuració definitiva.

Sòl urbanitzable

Són aquells terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal considera necessaris per a garantir el creixement de la població i l'activació econòmica del territori.

El sòl urbanitzable ha de ser proporcionat a les previsions de creixement de cada municipi. Poden distingir entre: delimitat i no delimitat.

Sòl urbanitzable delimitat (SUD), és aquell que per al seu desenvolupament i transformació urbanística cal la formulació, tramitació i aprovació d’un PPU.

Sòl urbanitzable no delimitat (SND)

Sòl no urbanitzable

És l' espai lliure de processos urbans, i que esdevé majoritari en el territori.

[Annex 2 Classificació del sòl segons planejament] Pàg. 95 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

ANNEX 3 QUALIFICACIÓ DEL SÒL RESIDENCIAL Nucli antic: Trames urbanes i ordenacions antigues corresponents als nuclis fundacionals i històrics de les poblacions, de les quals convé mantenir l’estructura urbana d’edificació.

Urbà tradicional o eixample: Teixits antics d’eixample tradicional generalment amb edificacions entre mitgeres i en alineació de vial o creixements aïllats del nucli fundacional d’estructura anterior als anys 60, normalment situats a l’entorn del nucli fundacional, al llarg d’una carretera o un pol d’activitat econòmica.

Ordenació tancada: Eixample modern amb ordenacions en illa tancada, normalment amb edificació en alineació de vial. Correspon als creixements en eixample regular. Es pot fixar en subzones, de més menys densitat.

Ordenació oberta: Eixample modern de creixements en edificació aïllada o semi aïllada ordenant la parcel·la i els espais lliures privats en funció de l’ús predominant. Correspon als blocs o torres familiars, normalment amb jardí comunitari.

Cases agrupades: Agrupacions de cases en filera unifamiliars o bifamiliars, en alineació de vial o retirades en alineació que conformen volums importants

Cases aïllades: Ordenacions extensives de baixa densitat de cases unifamiliars (o bifamiliars adossades) aïllades en una parcel·la amb jardí.

[Annex 3 Qualificació del sòl residencial] Pàg. 96 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

ANNEX 4 INDICADORS DE CONCENTRACIÓ, ESPECIALITZACIÓ I COMPORTAMENT SECTORIAL

Taula 37 Indicadors de concentració, especialització i comportament sectorial, 2008 i 2014 Es presenten les activitats amb un pes superior al 2% dels llocs de treball comarcals.

2008

localització

Concentració Especialització Creixement Descripció Afiliació2014 relatiu(%) Pes Coeficient de zonallocalització (CLZ) Coefi horitzontal(CLH) Coeficient de localització estàndard(SLQ) NGE IME RCE 2014Var Núm.Centres cotització Alta Alt Positiu 56- Serveis de menjar i begudes 2.669 12,1 1,9 1.278 1,0 -262 455 -136 56 418 72- Recerca i desenvolupament 1.027 4,6 6,8 876 5,5 -63 303 157 397 3 Mig Negatiu 43- Activitats especialitzades construcció 1.125 5,1 1,4 307 0,5 -254 -801 -350 -1.405 140 47- Comerç detall, exc. vehicles motor 3.210 14,5 1,3 750 0,4 -380 251 -446 -575 500 Baix Negatiu 46- Comerç engròs, exc. vehicles motor 1.338 6,0 0,9 -111 0,0 -164 -20 -112 -296 132 84- Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 1.155 5,2 0,9 -176 0,0 -123 112 -57 -68 77 Mitjana Alt Negatiu 23- Productes minerals no metàl·lics ncaa 443 2,0 5,3 359 4,0 -61 -228 127 -162 12 41- Construcció d’immobles 592 2,7 1,6 212 0,6 -216 -996 -350 -1.562 97 55- Serveis d’allotjament 751 3,4 2,8 485 1,8 -81 95 -74 -60 37 Mig Negatiu 45- Venda i reparació de vehicles motor 463 2,1 1,2 89 0,3 -50 -24 37 -37 83 49- Transport terrestre i per canonades 896 4,0 1,2 175 0,3 -95 -73 120 -47 79 Positiu 96- Altres activitats de serveis personals 554 2,5 1,3 135 0,4 -50 37 65 52 100 Baix Negatiu 10- Indústries de productes alimentaris 467 2,1 0,9 -50 0,0 -62 50 -141 -154 36 85- Educació 587 2,7 0,5 -573 -0,3 -60 106 -53 -7 52 81- Serveis a edificis i de jardineria 642 2,9 0,9 -73 0,0 -79 44 -111 -146 87

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l'Observatori d'Empresa i Ocupació. Nota. Les dades són a 31 de juny. Inclou RGSS i RETA. Descomposició Shift-Share: NGE: Efecte nacional, IME: Efecte sectorial i RCE: Efecte regional

NOTA METODOLÒGICA:

L’anàlisi shift-share del creixement suposa l’aplicació d’una tècnica (shift-share) per determinar els factors que donen lloc a les diferències de creixement del nombre d’assalariats entre diferents unitats espacials (com per exemple, països, regions, comarques, municipis, etc.), amb l’objectiu d’explicar i determinar les causes de les diferències en les taxes de creixement. Sobre aquesta base, l’anàlisi shift-share permet expressar el canvi experimentat per una magnitud econòmica en cert període de temps com a suma de tres components: 1) L’efecte nacional (en aquest cas del conjunt de Catalunya), el creixement s’explica per la dinàmica de l’economia a nivell nacional, en aquest cas, la dinàmica de l’economia al conjunt de Catalunya. 2) L’efecte sectorial comparat o canvi estructural (denominat efecte mix-industrial) derivat dels diferents ritmes de creixement dels diversos sectors productius. 3) L’efecte regional comparat (en aquest cas de l’Alt Penedès) o efecte competitiu vinculat a la diferent especialització en funció de la localització. En aquest cas, el creixement s’explica per la pròpia dinàmica i evolució de la indústria a l’Alt Penedès. Nota metodològica de l’anàlisi shift-share Desglossament de la variació del creixement del nombre d’assalariats al llarg de l’últim any atribuït a tres conceptes teòrics: Dinàmica general: Creixement atribuït a la dinàmica de l’economia catalana. Aquest creixement inercial s’obté de multiplicar als assalariats del Baix Penedès la taxa d’increment de Catalunya. Estructura productiva: Creixement derivat de l’estructura econòmica pròpia de la comarca Aquest component s’obté aplicant a cadascun dels sectors econòmics del Baix Penedès la taxa de creixement registrada a Catalunya i restant el creixement inercial. Dinàmica pròpia: Creixement atribuït a la dinàmica pròpia de la comarca. S’obté calculant el diferencial del creixement real de la comarca menys l’atribuït al creixement inercial i l’atribuït a l’estructura productiva.

[Annex 4 Indicadors de concentració, especialització i comportament sectorial] Pàg. 97 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

ANNEX 5 PERSONES ENTREVISTADES

Nom persona Càrrec i Organització / Empresa 1 Sr. Albert Roca Avgvstvs Fòrum 2 Sr. Alfons Ribas Regidor de Promoció econòmica de l' l’Ajuntament de Arboç 3 Sr. Andreu Ventosa Tècnic del Programa de Captació d'inversions. Ajuntament del Vendrell 4 Sra. Anna Juncosa Tècnica d'Ocupació de l’Ajuntament de Calafell 5 Sra. Anna Martos Tècnica de l’OTG El Vendrell 6 Sra. Carmina Bartra Dinamitzadora comercial del CIT (Centre d'Iniciatives i Turisme) 7 Sr. Delfí López Llinás Grup Engind 8 Sra. Elena Rubio Regidora de Benestar social i Treball de l’Ajuntament de Calafell 9 Sra. Esther Asensi Tècnica d'Ocupació de l’Ajuntament de Cunit 10 Sra. Esther Cañís Tècnica d'Ocupació de l’Ajuntament del Vendrell 11 Sra. Esther Suarez Tècnica d'Ocupació de l’Ajuntament del Vendrell 12 Sra. Eva Gràcia Tècnica d'Ocupació de l’Ajuntament del Vendrell 13 Sr. Ignasi Ferrer Director Corporatiu d’Applus IDIADA 14 Sr. Jaume Casañas Regidor de d'Ocupació de l'Ajuntament de Cunit 15 Sra. Jezabel Ruiz Tècnica de Treball de l’Ajuntament de Calafell 16 Sr. Joan Segura Cap de RRHH RA Hotel Le Meridien 17 Sr. Jose Carlos Eiriz Fundació Privada Sta. Teresa 18 Sr. José Luís Espina Responsable de l'Observatori de Mercat de Treball. Ajunt. del Vendrell 19 Sr. Lluis Crespo Director de l’Oficina de Treball de la Generalitat - OTG El Vendrell- 20 Sr. Luís Rodríguez Director de RRHH de Saint Gobain 21 Sr. Magí Mateu President del CIT (Centre d'Iniciatives i Turisme) 22 Sr. Manuel Curto Director de la fàbrica de l’Arboç. Saint Gobain 23 Sra. Mar Morgado Tècnica d'Ocupació de l'Ajuntament de l’Arboç 24 Sr. Paolo Vedoya Xarxa emprenedora 25 Sr. Ramon Paraiso Director de l'Escola municipal d'Adults de Cunit 26 Sra. Susana Blason Tècnica de cooperació empresarial i creació d'empreses. Ajunt. Vendrell 27 Sra. Susanna Ecay Directora de l’Institut Andreu NIN 28 Sra. Susanna Muñiz Adecco (oficina Vendrell)

[Annex 5 Persones entrevistades] Pàg. 98 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

ANNEX 6 PERSONES PARTICIPANTS A SESSIONS I JORNADES

Nom persona Càrrec i Organització / Empresa 1 Sra. Agnès Ferré Cañellas Alcaldessa de l'Ajuntament de La Bisbal del Penedès 2 Sr. Aleix Ansà CEP Vendrell 3 Sr. Alfons Ribas Pérez Regidor de l'Ajuntament de l'Arboç 4 Sr. Amadeu Benach Conseller del Consell Comarcal del Baix Penedès 5 Sra. Àngels Farré Coma Ajuntament del Vendrell 6 Sra. Àngels Mas IDIADA AT 7 Sra. Anna Casanova Tècnica Consell Comarca del Baix Penedès 8 Sra. Anna Juncosa Ferrer Tècnica de l'Ajuntament de Calafell 9 Sra. Anna Ordóñez Consellera d'Ocupació Consell Comarca del Baix Penedès 10 Sr. Antonio Casanova Ciutadà del Baix Penedès 11 Sra. Arantzazú Longares Tècnica de l'Ajuntament de La Bisbal del Penedès 12 Sr. Arnau Gómez Conseller Consell Comarca del Baix Penedès 13 Sra. Beatriz Blasón Berdosco Tècnica de l'Ajuntament de Banyeres 14 Sra. Berta Pongiluppi Ascon Directora d'Actíva Prospect 15 Sr. Carlos Mascarell Escola Turisme Baix Penedès 16 Sr. Christian Martínez Rodríguez Regidor de l'Ajuntament de Santa Oliva 17 Sra. Cristina Paredes CEIC International School 18 Sr. David Godall Alcalde de l'Ajuntament de Bonastre 19 Sr. David Moreno Lobera Consultor d'Actíva Prospect 20 Sra. Encarna Sanchez Col·lectiu aturats llarga durada del Baix Penedès 21 Sra. Ester Cañís Garrido Tècnica de L'Eina de l'Ajuntament del Vendrell 22 Sra. Esther Asensi Herraiz Tècnica d'ocupació de l’Ajuntament de Cunit 23 Sra. Esther Otero Castro Portaveu de Ciutadan's de Cunit 24 Sra. Esther Suàrez Felipe Tècnica d'ocupació de l'Ajuntament del Vendrell 25 Sra. Eva Garcia Vera Tècnica de L'Eina de l'Ajuntament del Vendrell 26 Sra. Eva Gràcia Tècnica d'ocupació de l'Ajuntament del Vendrell 27 Sra. Eva Maria Serramià Rofes Presidenta Consell Comarca del Baix Penedès 28 Sr. Fèlix Sans Alcalde de l'Ajuntament de Bellvei 29 Sr. Ferran Trillas Turdiu Regidor de l'Ajuntament del Vendrell 30 Sr. Francesc Nieto Ajuntament Vendrell (educació) 31 Sr. Francisco Ripoll Roig Col·lectiu aturats Baix Penedès 32 Sr. Frederic Porta Serramià Estudi 1/10 i Lacasablava 33 Sra. Gemma Colàs Tècnica OTG del Vendrell 34 Sra. Glòria Planas Aleu Aloyshop.com i ADEPG 35 Sr. Gonzalo Espino Penedès Marítim 36 Sr. Guillem Ballester Blancs Minerals Pere Vidal SA 37 Sra. Helena Rubio Pérez Regidora de l'Ajuntament de Calafell 38 Sr. Hermini Mampel Gasulla Tècnic joventut Consell Comarca del Baix Penedès

[Annex 6 Persones participants a sessions i jornades] Pàg. 99 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

39 Sra. Imma Costa Alcaldessa de l'Ajuntament del Montmell 40 Sra. Isabel Márquez UEP 41 Sr. Isidre Also ADEPG 42 Sr. J. Miguel Vera Regidor de l'Ajuntament de Santa Oliva i Conseller comarcal 43 Sr. Jacob Balaguer Conseller Consell Comarca del Baix Penedès 44 Sr. Jaume Casañas Regidor de l'Ajuntament de Cunit 45 Sra. Jezabel Ruiz Mestres Tècnica Servei Ocupació de l'Ajuntament de Calafell 46 Sr. Jordi Marlés Alcalde de Llorenç del Penedès i Conseller comarcal 47 Sr. Jordi Montserrat Ciutadà del Baix Penedès 48 Sr. José Luís Espina Servei ocupació del Vendrell 49 Sr. Josep Almena López INS Segur de Calafell 50 Sr. Josep Català Miró Autocars Poch SA 51 Sr. Josep Gustà Barazón Col·lectiu aturats Baix Penedès 52 Sr. Josep Marrasé Regidor d'Ajuntament del Vendrell i Conseller comarcal 53 Sr. Josep Mercader Aloy Regidor d'Ajuntament del Vendrell 54 Sr. Josep Pallarès Olive Associació Comerciants de Segur de Calafell 55 Sr. Kenneth Martínez Regidor d'Ajuntament del Vendrell i Conseller comarcal 56 Sra. Lídia Rodríguez Diego Xarxa Emprenedora Vendrell i empresària 57 Sr. Lluís Crespo Ibañez Director OTG El Vendrell 58 Sr. Lluís de Patricio Sala Port Segur de Calafell, SA 59 Sr. Lucia Buendia Joventut Vendrell 60 Sr. Luís Rodríguez Saint-Gobain SL 61 Sra. Mª África Juan Dalae Gremis Baix Penedès 62 Sra. Mª Dolotes Moirón Regidora d'Ajuntament de Bonastre 63 Sra. Mª Jesús Sequera Consellera Consell Comarcal del Baix Penedès 64 Sr. Magí Pallarés Morgades Alcalde de l'Ajuntament de St Jaume dels Domenys 65 Sra. Maite Espinach Grau Gerent d'Actíva Prospect 66 Sr. Manuel López Blanco Regidor d'Ajuntament de Banyeres del Penedès 67 Sra. Mar Morgado Lira Tècnica d'ocupació Arboç 68 Sra. Mar Vàzquez Olivares Tècnica L'Eina d'Ajuntament del Vendrell 69 Sra. Marifé Merchán Regidora de l'Ajuntament d'Albinyana i Consellera comarcal 70 Sra. Marta Mercader Gea Gerent Consell Comarca del Baix Penedès 71 Sr. Martí Carnicer Alcalde de l'Ajuntament del Vendrell 72 Sra. Míriam Sanchez ADEPG 73 Sra. Mònica Zambrana Tècnica Consell Comarca del Baix Penedès 74 Sra. Montserrat Llopart TS El Vendrell 75 Sra. Núria Güell Regidora de l'Ajuntament de Bellvei 76 Sra. Núria Manchado Alcaldessa Masllorenç 77 Sra. Olga Navarro Consellera Consell Comarca del Baix Penedès 78 Sra. Paula Borrego Garcia UEP 79 Sr. Rafel Maria Muóz Bartomeu CEPTA 80 Sr. Rafel Solé Miró Cellers Avgvstvs Forvm

[Annex 6 Persones participants a sessions i jornades] Pàg. 100 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

81 Sr. Robert Casajús Badia AULA F7 82 Sra. Rosa Flores Port Segur de Calafell SA 83 Sr. Salvador Ester Secretari Consell Comarca del Baix Penedès 84 Sra. Sandra Suarez Plana Ciutadà del Baix Penedès 85 Sra. Sílvia Edo Llobet Edo Òptics 86 Sra. Susana Ecay Jardí Directora INS Andreu Nin 87 Sra. Susana Muñiz Coto ADECCO 88 Sra. Susana Mur Vàzquez Tècnica d'ocupació Consell Comarca del Baix Penedès 89 Sra. Susanna Blasón Bayo Tècnica L'Eina de l'Ajuntament del Vendrell 90 Sr. Xavier Borrell Martí CEPTA

[Annex 6 Persones participants a sessions i jornades] Pàg. 101 [DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

BIBLIOGRAFIA

Ajuntament de Banyeres del Penedès. Agenda 21 de Banyeres del Penedès. Ajuntament de Cubelles i Cunit (2012). Pla estratègic pel desenvolupament turístic del territori Cubelles – Cunit. Ajuntament de Santa Oliva (2003). Auditoria SocioAmbiental de Santa Oliva. Memòria. Ajuntament de Santa Oliva. La sostenibilitat als polígons industrials de Santa Oliva. Pla d’actuació i seguiment. Ajuntament del Vendrell (2014). Inverteix al Baix Penedès. 7 raons per invertir a la comarca Associació d’Empresaris del Penedès-Garraf ADEPG (2015). Índex adEpg 2015 de competitivitat comarcal Associació d’Empresaris del Penedès-Garraf ADEPG (2015). Informes de conjuntura econòmica del Penedès-Garraf. Autoritat Territorial de la Mobilitat (2010). Diagnosi de la mobilitat del Camp de Tarragona. Informe del Pla Director de mobilitat del Camp de Tarragona. Consell Comarcal del Baix Penedès (2009). Estudi de Polígons Industrials: claus, eines i recursos per a la millora de la competitivitat de les empreses i la gestió dels equipaments. Consell Comarcal del Baix Penedès. 2010 Estratègia Baix Penedès. Pla Estratègic. Diari de Tarragona (2015). Edició especial: Tarragona, enclave logístico. Generalitat de Calalunya. Departament de Governació i Relacions institucionals. Guia dels Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT). Generalitat de Calalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat (2013). Estudi de millora del transport públic a l’Alt Penedès, al Baix Penedès i al Garraf. Generalitat de Calalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat (2015). Mapa urbanístic de Catalunya. Dades bàsiques municipals i comarcals. Baix Penedès. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques (2010). Pla territorial del Camp de Tarragona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Observatori del paisatge (2012). Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans (2007). Polígons d’Activitat Econòmica. Tendències de localització i accessibilitat. Revista Papers Núm. 45. Revista de geografia (2004). Francesc González Reverté (URV i UOC). Procés d’urbanització i desenvolupament residencial a Catalunya. Lectures territorials sobre el cas del Baix Penedès. SOC. Direcció Territorial de Tarragona (2015). Informe sobre l’ocupació. Camp de Tarragona. Maig de 2015.

[Bibliografia] Pàg. 102