Plans Per Una Barcelona Futura Programa Electoral 2019–2023 Continguts

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Plans Per Una Barcelona Futura Programa Electoral 2019–2023 Continguts Plans per una Barcelona Futura Programa electoral 2019–2023 Continguts 1 Ciutat oberta 4 4 Ciutat innovadora 56 1.1 Feminismes 5 4.1 Treball 57 1.2 Refugi, migracions 4.2 Democratització de l’economia: i interculturalitat 7 economia de proximitat i economia plural 58 1.3 Drets de ciutadania i lluita 4.3 Innovació i suport contra la discriminació 9 als sectors estratègics 63 1.4 Una ciutat global, 4.4 Recerca i ciència 64 viva, internacionalitzada 4.5 Drets digitals i apoderament tecnològic 66 i responsable 10 4.6 Cultura 68 1.5 Participació i transparència 11 4.7 Esports 72 1.6 Fiscalitat i contractació 15 1.7 Seguretat i convivència 18 5 Ciutat habitable 75 1.8 Dret a la informació 20 5.1 Urbanisme 76 1.9 Memòria històrica 21 5.2 Mobilitat 80 5.3 Ecologia 85 2 Ciutat valenta 23 5.4 Patrimoni i memòria 90 2.1 Habitatge 24 2.2 Lluita contra la pobresa energètica 29 6 Barris 92 2.3 Recuperar l’aigua 30 6.1 Ciutat vella 93 2.4 Governar el turisme 31 6.2 Eixample 102 2.5 Morir no és un luxe, 6.3 Sants-Montjuïc 109 cap a una funerària pública 34 6.4 Les Corts 114 3 Ciutat justa 35 6.5 Sarrià-Sant Gervasi 119 3.1 Reducció de desigualtats 6.6 Gràcia 128 i cohesió social 36 6.7 Horta–Guinardó 132 3.2 Cura al llarg de la vida 37 6.8 Nou Barris 138 3.3 Diversitat funcional 39 6.9 Sant Andreu 143 3.4 Infància 41 6.10 Sant Martí 150 3.5 Serveis socials 41 3.6 Participació i coproducció de polítiques socials 42 3.7 Acció comunitària 43 3.8 Salut 43 3.9 Educació 47 3.10 Joves 52 Vam arribar a la institució en un moment de crisi; ens vam trobar Introducció una ciutat venuda, amb una bretxa cada cop més creixent entre persones i barris, amb barra lliure per especuladors i governada amb opacitat i d’esquena a les necessitats de la ciutadania. Aleshores vam començar a construir la Barcelona futura, amb valentia política i el suport d’una ciutadania empoderada. Quatre anys més tard, vivim en una Barcelona més justa, que ha recu- perat lideratge públic, on s’han impulsat polítiques transformado- res que suposen un canvi de rumb cap a una ciutat verda i plena de vida, innovadora, creativa, oberta, capaç d’afrontar els reptes d’una ciutat global del s.XXI. I és sota el lema Barcelona Futura que s’ha dut a terme el pro- cés d’elaboració del programa de Barcelona en Comú. Un pro- cés de debat, de treball compartit i intel·ligència col·lectiva entre eixos temàtics i barris de l’organització, entitats, col·lectius pro- fessionals, moviments i ciutadania: • Durant els mesos de setembre a desembre de 2018 tant els eixos temàtics (vinculats als moviments socials) com les as- semblees de barri (molt vinculades a les necessitats i deman- des de cada territori) plantegen sessions obertes de rendició de comptes i recollida de propostes de cara a programa. • Al gener de 2019 aquestes primeres propostes es van ordenar, generant els primers materials per tal de realitzar els retorns. • Entre els mesos de febrer i març del 2019 es produeixen aquestes sessions, a partir d’actes de retorn: trobades obertes a tota la població, triangulació de propostes amb el teixit asso- ciatiu i moviments socials, entrevistes i recollida de propostes específiques, actes temàtics amb persones expertes... A més, les propostes s’enriqueixen amb la potent mobilització que duu a terme l’organització, a partir de les parades dels barris i les accions porta a porta. • Per últim, durant el mes d’abril s’obre el procés online de pri- orització, recull d’aportacions i noves propostes, que ajuda a construir el document final. D’aquest procés col·lectiu en sorgeix la Barcelona Futura que pro- jectem: una ciutat oberta, valenta, justa, innovadora i habitable. 11. Ciutat oberta Barcelona oberta La Barcelona Futura és ciutat refugi, defensora dels drets humans i orgullosa de la seva diversitat. És una ciutat radicalment democràtica, on les presons són espais per a la cultura i on la ciutadania té l’última paraula. Defensa l’ètica i ataca la corrupció, és transparent i es declara obertament feminista. Volem una ciutat, solidària, que coopera, que rendeix comptes i que demostra que amb voluntat política, tot és possible. ralitat o del nostre desig. És a dir, que com més referents tenim, 1.1 Feminismes més lliures som. I precisament això és el que volem i proposem: ser més lliures pel que fa a la nostra forma de viure el cos, el gènere i la sexualitat. 1.1.1 Garantir la participació, l’autoorganització i creació de nous referents • Assegurar una atenció de qualitat a la salut sexual i repro- ductiva de les lesbianes, transsexuals i bisexuals de la ciutat. Ens plantegem el repte d’aconseguir que tots els dispositius dis- senyats per promoure la participació ciutadana tinguin en compte • Desenvolupar un programa que abordi la diversitat de gènere les peculiaritats dels col·lectius que menys hi participen, analitzin en la infància, que vetlli per acompanyar les famílies amb in- les raons d’aquestes absències i prenguin mesures al respecte. fants amb expressions fluides del gènere i generi referents po- A més, s’ha mostrat necessari conèixer millor i reconèixer més sitius per al conjunt d’infants. els mecanismes que el teixit associatiu feminista de la ciutat ja té per abordar determinades problemàtiques socials. Esdevé bàsic • Fer accions per acompanyar les persones intersexuals/amb facilitar l’autoorganització de la societat civil de la ciutat, pro- DSD i les seves famílies per assegurar que tenen la màxima movent d’una manera especial l’apoderament de les dones que informació possible per prendre decisions informades sobre el vivim a Barcelona. seu procés, així com per trencar l’estigma social que impliquen aquestes realitats corporals Una ciutadania activa, crítica i apoderada per transformar la soci- etat és la millor garantia que l’acció de govern camina en direcció • Desplegar una estratègia per combatre la LGTBIfòbia i incidir a la justícia social i de gènere, l’equitat i el bé comú. de forma específica en l’àmbit de l’esport, des de l’esport esco- lar fins als centres municipals esportius. • Millorar el funcionament dels actuals espais de participació ciutadana, tant de ciutat com de districte, eixamplant les seves • Promoure un esdeveniment cultural de ciutat que tingui com competències i la seva capacitat de decisió i facilitant que les a eix principal la reflexió crítica al voltant de la normativitat cor- dones hi tinguin veu i capacitat de decisió, que els continguts poral, de gènere i sexual, i que generi relats i referents positius incloguin la igualtat de gènere i la conciliació de les responsa- més enllà de les lògiques heterosexistes i cissexistes. bilitats familiars i laborals amb l’exercici del dret a participar en aquests espais. 1.1.3 Cultura i memòria feminista i LGTBI • Promoure la presència de dones referents en el diàleg i la intervenció intercultural, apropant més l’Ajuntament a les La història de les dones de Barcelona, la seva creació cultural, diverses comunitats culturals de la ciutat per conèixer i donar l’activisme feminista i la lluita LGTBI són un patrimoni cultural visibilitat a les dones que estan esdevenint referents de cada fonamental de la ciutat de Barcelona, que ha de ser reconegut col·lectiu. i visible. La perspectiva de gènere ha de ser incorporada com a eix central de la història i la política cultural de la ciutat de Barce- • Fer accions per afavorir l’autoorganització política i social de lona. les treballadores sexuals, per promoure que siguin elles matei- xes les protagonistes de l’actual debat sobre la prostitució i pre- Hem de revertir la bretxa de gènere en l’ocupació de les dones valgui la seva capacitat d’agència a l’hora de fer propostes que en el sector cultural, en les programacions culturals a la ciutat, i puguin millorar les seves condiciones de vida. fomentar la creació artística i de pensament de les dones. Mal- grat que les dones són les principals consumidores de cultura i representen una clara majoria de l’alumnat matriculat en estudis 1.1.2 La diversitat sexual i de gènere és un bé comú superiors relacionats amb el món cultural, la seva participació en el món laboral en aquest sector és inferior a la mitjana d’ocupa- Per això, volem anar més enllà de l’acrònim LGTBI per fixar-nos ció femenina i reduïda en els llocs de responsabilitat i direcció. amb més detall en les realitats de cada una de les poblacions que les configuren i respondre de forma més complexa a les L’àmbit educatiu és fonamental per assolir aquests objectius. seves necessitats. Aquest patrimoni cultural ha de formar part dels programes edu- catius. Durant aquests darrers quatre anys s’han dut a terme La nostra aposta és que les polítiques per la diversitat sexual i nombroses iniciatives i, per continuar la tasca, proposem: de gènere no estiguin només centrades en la població LGTBI sinó que promoguin valors crítics al conjunt de la ciutadania. • Arribem a una programació pública paritària i transversa- Per a nosaltres és clau contribuir a la construcció d’un imaginari litzem la perspectiva de gènere a tota la programació públi- cultural ric en diversitat sexual i de gènere a la ciutat mitjançant ca de la ciutat (museus, espais d’arts escèniques, fàbriques de discursos crítics amb l’essencialisme i la normativitat sexual i de creació, biblioteques, centres cívics), incorporant la perspectiva gènere perquè això ens beneficia a totes i tots independentment de gènere en el relat historiogràfic especialment en institucions de la nostra identitat o expressió de gènere, de la nostra corpo- com el MUHBA, posant en qüestió així un relat històric que ha Plans per una Barcelona Futura Barcelona oberta 5 invisibilitat la centralitat de la dimensió de gènere en tots els arribar al 60% del volum de contractació pública amb clàusules processos històrics.
Recommended publications
  • Descripción Urbanística
    2001 Barcelona Verdum 8019028 Descripción urbanística: Delimitación del barrio: Barrio vulnerable: Verdum Barrios administrativos: Verdum. Secciones censales incluidas: 08.103,08.104,08.107,08.108,08.109,08.111,08.123,08.124,08.126,08.127 Formas de crecimiento: Periferia mixta Origen y desarrollo del ámbito: Es una de los barrios que configuran el distrito de Nou Barris. Verdum, es uno de los barrios que conforman el distrito de Nou Barris, que se desarrolló como punto importante de acogida de la inmigración obrera de los años 50 y 60. Planeamiento que afecta al ámbito del barrio: El Plan General Metropolitano de Barcelona es de 1976 (publicado en el DOGC el 19 de julio de 1976). No se ha hecho ninguna modificación global del plan; se van haciendo modificaciones puntuales. ‐ Barrio en remodelación: Viviendas del Gobernador. ‐ Barrio con convenio de rehabilitación. Otras actuaciones y proyectos: ‐Viviendas del Gobernador. La gran degradación d las viviendas por problemas de aluminosos ha desencadenado la puesta en marcha de la rehabilitación y sustitución de las éstas. (Finaliza en marzo de 2007). ‐Arreglo de la plaza de Joan Riera. ‐Construcción de un aparcamiento subterráneo en la plaza de Francesc Layret, la remodelación de la plaza del mismo nombre y la conversión en zona de peatones de algunas calles, como las de Joaquim Valls o Casals i Cuberó. ‐La Ronda de Dalt ha sido una de las obras olímpicas de más transcendencia urbana y socioeconómica para la región de Barcelona. Los 1.1 kilómetros de la ronda a su paso por Nou Barris discurren cubiertas por cuatro grandes losas conseguidas después de años de lucha ciudadana.
    [Show full text]
  • Authors Isabelle Anguelovski, UAB-ICREA, ICTA, IMIM James JT Connolly, UAB-ICTA, IMIM
    Authors Isabelle Anguelovski, UAB-ICREA, ICTA, IMIM James JT Connolly, UAB-ICTA, IMIM Laia Masip, UAB-ICTA Hamil Pearsall, Temple University Title: Assessing Green Gentrification in Historically Disenfranchised Neighborhoods: A longitudinal and spatial analysis of Barcelona Journal: Urban Geography (in press) Note: “This is an accepted manuscript of an article published by Taylor & Francis in Urban Geography in 2017 available for full download online at: http://www.tandfonline.com/10.1080/02723638.2017.1349987 Year: 2017 Abstract: To date, little is known about the extent to which the creation of new municipal green spaces over an entire city addresses social or racial inequalities in the distribution of environmental amenities – or whether such an agenda creates new socio- spatial inequities through processes of green gentrification. In this study, we evaluate the effects of creating 18 green spaces in socially vulnerable neighborhoods of Barcelona during the 1990s and early 2000s. Combining OLS and GWR analysis together with a spatial descriptive analysis, we examined the evolution over time of six socio-demographic gentrification indicators in the areas in proximity to green spaces in comparison with the entire district. Our results indicate that parks built in parts of the old town and in formerly industrialized neighborhoods of Barcelona seem to have experienced green gentrification trends. In contrast, most economically depressed areas and working class neighborhoods with less desirable housing stock that are more isolated from the city center gained vulnerable residents as they became greener, indicating a possible redistribution and higher concentration of vulnerable residents through the city as neighborhoods undergo processes of urban (re)development.
    [Show full text]
  • Some Current Phonological Features in the Catalan of Barcelona Contxita Lleó; Ariadna Benet; Susana Cortés
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert You are accessing the Digital Archive of the Esteu accedint a l'Arxiu Digital del Catalan Catalan Review Journal. Review By accessing and/or using this Digital A l’ accedir i / o utilitzar aquest Arxiu Digital, Archive, you accept and agree to abide by vostè accepta i es compromet a complir els the Terms and Conditions of Use available at termes i condicions d'ús disponibles a http://www.nacs- http://www.nacs- catalanstudies.org/catalan_review.html catalanstudies.org/catalan_review.html Catalan Review is the premier international Catalan Review és la primera revista scholarly journal devoted to all aspects of internacional dedicada a tots els aspectes de la Catalan culture. By Catalan culture is cultura catalana. Per la cultura catalana s'entén understood all manifestations of intellectual totes les manifestacions de la vida intel lectual i and artistic life produced in the Catalan artística produïda en llengua catalana o en les language or in the geographical areas where zones geogràfiques on es parla català. Catalan Catalan is spoken. Catalan Review has been Review es publica des de 1986. in publication since 1986. Some Current Phonological Features in the Catalan of Barcelona Contxita Lleó; Ariadna Benet; Susana Cortés Catalan Review, Vol. XXI, (2007), p. 279- 300 SOME CURRENT PHONOLOGICAL FEATURES IN THE CATALAN OF BARCELONA'~ CONXITA LLEÓ, ARIADNA BENET, AND SUSANA CORT ÉS ABSTRACT This article presents some pre1iminary results of a projecr on alleged on-going phonological changes of the Catalan spoken in Barcelona that is carried out at the University of Hamburg.
    [Show full text]
  • Intervención, Control, Conducta Y Espacio. Intencionalidad Política En El Espacio Público De Barcelona: Geografía Comparada De Ciutat Vella Y Nou Barris
    Intervención, control, conducta y espacio. Intencionalidad política en el espacio público de Barcelona: Geografía comparada de Ciutat Vella y Nou Barris Juan Manuel Solís Solís http://hdl.handle.net/10803/664867 Intervención, control, conducta y espacio. Intencionalidad política en el espacio público de Barcelona: Geografía comparada de Ciutat Vella y Nou Barris està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 No adaptada de Creative Commons Les publicacions incloses en la tesi no estan subjectes a aquesta llicència i es mantenen sota les condicions originals. (c) 2018, Juan Manuel Solís Solís CAPÍTULO 2. HISTORIA Y FORMA DEL ESPACIO PÚBLICO EN CIUTAT VELLA Y NOU BARRIS. DOS DIMENSIONES PARA EL ANÁLISIS DEL DISEÑO URBANO 234| Intervención, control, conducta y espacio as transformaciones urbanísticas y el diseño de los espacios urbanos son dos de las herramientas que los gobiernos tienen a su disposición L para, principalmente, mejorar los lugares a intervenir a través de la ordenación. No obstante, y no es nada nuevo, estos instrumentos han sido usados regularmente para algo más que ordenar. Existen unas intenciones, que pueden ser más o menos claras, y que tienen que ver con lo que se quiere conseguir y con lo que se quiere evitar. Es decir, se pretende modelar el espacio y con ello a sus habitantes. Más tarde, cuando la transformación ha llegado a completarse, será la vida social la que decidirá en última instancia qué sucede, siempre condicionada por la configuración del espacio. En estas páginas, se quieren desentrañar las intenciones que se han puesto en los diferentes espacios estudiados.
    [Show full text]
  • We're Working for a More Local Economy
    We're working for a more local economy — Barcelona Activa Local Development Strategy 2018-2019 Document prepared by Barcelona Activa's Executive Department for Local Social and Economic Development We're working for a more local economy. 2018-2019 3 Contents 01. CONTEXT: SOCIAL AND ECONOMIC INEQUALITIES IN BARCELONA’S DISTRICTS AND NEIGHBOURHOODS ....................................................................................................... 5 01.1. Disposable household income ....................................................................................... 5 01.2. Registered unemployment ............................................................................................ 7 01.3. Level of education ......................................................................................................... 9 01.4. People attended by social services ................................................................................ 10 02. TOWARDS A NEW LOCAL ECONOMICY DEVELOPMENT MODEL ............................................... 12 02.1. From homogeneity to heterogeneity .............................................................................. 12 02.2. A plural local economy .................................................................................................. 13 02.3. An economy at the service of the people. ....................................................................... 14 02.4. Distance between the public and public services .......................................................... 15 02.5.
    [Show full text]
  • Urban Green Infrastructure: Sustainable Regional Development Based on Landscape Services
    ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials dʼinvestigació i docència en els termes establerts a lʼart. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix lʼautorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No sʼautoritza la seva reproducció o altres formes dʼexplotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des dʼun lloc aliè al servei TDX. Tampoc sʼautoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral.
    [Show full text]
  • Census of Vacant Dwellings in Barcelona
    Census of vacant dwellings in Barcelona Report on the overall results for the city of the project launched by Barcelona's Municipal Institute Housing and Renovation (IMHAB) March 2019 1 Census of vacant dwellings: total number in Barcelona 4 March, 2019 How we did it (1/3) A team of observers visited all those dwellings that were likely to be empty: With low or non-existent consumption of water. With no registered occupants . Belonging to a financial institution. Total number in Barcelona: 73 Neighbourhoods 825,677 homes 103,864 dwellings visited (likely to be vacant) 2 Census of vacant dwellings: total number in Barcelona 4 March, 2019 How we did it (2/3) The fieldwork for this study was divided into three phases, and a total of 96 people took part. The initial or first phase was carried out from 17 October 2016 to 8 April 2017 and concentrated on 6 neighbourhoods, with a total of 15 people taking part in the fieldwork. Of these, 2 people were assigned the task of facilitator, but all 15 worked in the field. The second phase was carried out from 1 June to 16 November 2017, concentrating on 11 neighbourhoods, with a total of 25 people taking part in the fieldwork. Of these 25, 3 people were assigned the task of facilitator while the rest worked in the field. The third phase was carried out from 16 February 2018 to 19 January 2019 and included the remaining 56 neighbourhoods, with 48 people hired through an employment plan. All of them worked on collecting data directly, and the task of facilitator was taken on by a team of 3 people, who were specially designated by the project managers.
    [Show full text]
  • Residential Segregation and Diversity in Barcelona After Unprecedented in Barcelona After Unprecedented International Migration
    Residential segregation and diversity in Barcelona after unprecedented international migration Albert Sabater – [email protected] Centre d’Estudis Demogràfics Jordi Bayona – [email protected] Universitat de Barcelona Objecti ves 1. Describe population growth after recent iititSidBlimmigration to Spain and Barcelona 2. Analyse the level and direction of change in residential segregation in Barcelona 3. Assess pppopulation re-distribution in the metropolitan area of Barcelona DtData sources Population data Census (every ten years, last in 2001) Municipal Register (yearly) Available for Census Output Area Flow & ev ent data Residential Variation Statistics (yearly) Vital statistics (yearly) Available for Districts (sub-municipal) MthdMethods Segregation indices ID: Index of Dissimilarity (an unequal geographical spread) P*: Index of Isolation ((gpphigh proportion of ethnic groups) Demography of immigration Net migration (arrivals – departures) Natural change (births – deaths) Migration effectiveness (re-distribution) Net migration in selected EU countries, 1997-2008 800.000 Czech Republic 700.000 Ge rma n y 600. 000 500.000 Greece 400. 000 SiSpain 300.000 France 200.000 Italy 100.000 Portugal 0 United Kingdom -100.000 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008* Source: Eurostat. The asterix (*) denotes provisional data. Year of arrival in Barcelona of Non-Spanish, 2007 2007 Total arrivals Arrivals <1 year 15years1-5 years 515years5-15 years >15 years Non-Spanish 259.760 73.201 160.515 22.889 3.155 % 100.0 28.2
    [Show full text]
  • Moving to Barcelona. Practical Guide to Settling Down
    Moving to Barcelona PRACTICAL GUIDE TO SETTLING DOWN Moving to Barcelona PRACTICAL GUIDE TO SETTLING DOWN Moving to Barcelona BARCELONA, Barcelona, with more than 2000 years AN OPEN AND of history, has always been a mixed, WELCOMING welcoming, tolerant and open city. Open to CITY the sea, open to trade and commerce, as well as other people and cultures. Barcelona is a city with a soul and a special charm, full of stimulating contrasts, commited to the current world challenges and with initiative and drive. With a long industrial and commercial tradition, the Barcelona area is one of the most powerful economic engines in Europe, with a strong presence of foreign companies that invest here thanks to a diversified economy with many competitive assets. The city is also one of the most dynamic entrepreneurial ecosystems, especially in new technologies and life sciences. It is ranked among the top 5 start- up cities in Europe and is a hub for innovation, research and culture. An outstanding academic system generates and attracts talent and many delegates visit our city to attend congresses, conventions and fairs. All of the business, cultural and leisure opportunities combined with the local lifestyle make Barcelona a great place to live. And that explains why Barcelona is a cosmopolitan city with a large and active international community. If you are reading this, you may be considering moving to Barcelona. Here you will find the friendliness and warmth of the Mediterranean character that encourages visitors to come and get to know us, a pleasant climate all year round, as well as an enviable quality of life with unique and distinguished neighbourhoods, and cohesive communities that will make you feel at home.
    [Show full text]
  • Barcelona Maresme
    SPAIN OVERVIEW BARCELONA MARESME BARCELONA SITGES MADRID VALENCIA COSTA BRAVA MARBELLA- COSTA DEL SOL IBIZA MARKET OVERVIEW AND FORECAST FOR 2017 LUCAS FOX / REAL ESTATE MARKET 2016 / BARCELONA 13 BARCELONA: MARKET OVERVIEW projects, which are renovations of classic buildings in the AND FORECAST FOR 2017 Eixample and Old Town areas, that will continue to feed the demand from international lifestyle investors.” The property market in Barcelona continued to grow significantly during 2016 and is widely promoted as a The area of Eixample Right has been the district that has seen the most growth in demand and price increase, European property investment ‘hotspot’. New and newly “IN 2016 ALMOST 50% OF THE mainly due to a limited amount of exclusive high-end renovated homes continue to be demand, particularly PROPERTIES SOLD BY LUCAS renovation projects available. These properties include among international buyers, who have continued to unique Modernista buildings with high quality fixtures and drive sales during 2016. The local market has also seen FOX BARCELONA WERE NEW fittings, located close to good services and amenities. increased activity as the local economy continues to DEVELOPMENT PROJECTS AND There has also been increased demand for the Gothic and grow and financing becomes readily available. 2016 saw Born districts, where there has been substantial investment WE EXPECT THIS PERCENTAGE TO in urban renewal in recent years. There is strong demand a steady increase in property prices and in some highly MAINTAIN OR MOST PROBABLY for renovated historic buildings housing stylish apartments. sought-after districts saw double-digit growth. In the last INCREASE THROUGH 2017.” The beachside district of Diagonal Mar is once again quarter Lucas Fox experienced a sharp increase in sales becoming very popular and boasts some large residential transactions to cap off an all-round very positive year.
    [Show full text]
  • Mapa De La Nova Xarxa De Bus [PDF: 201
    FUNICULAR Plànol DEL TIBIDABO PARC DEL Ciutat Meridiana Can Marcet LABERINT Mundet V25 Horta nova xarxa FUNICULAR DE D50 VALLVIDRERA V23 CEMENTIRI Av. Pl. Alfonso Montbau Pg. de bus Sarrià VallD’HORTA d’Hebron Sarrià Isaac Newton– Tibidabo Comín PARC VALL V27 Canyelles Av. Tibidabo HOSPITAL DE LA V21 D’HEBRON Can Caralleu V7 Vall d’Hebron V3 V9 Anglí-Terré V13 VALL D’HEBRON Canyelles V15 Pl. Karl Marx Vallbona Av. V19 D40 de l’Estatut Can Caralleu Bonanova Vall d’Hebron . Guineueta Roquetes St. Joan Foix . V17 V29 Av V de Déu . Pl. Borràs J Pl. Borràs P i Puig . Av. Tibidabo g v V11 Pedralbes Pl. Alfonso Santa RosaliaArenys . V5 A Maragall Via Augusta Via H2 Pg. Reina Iradier Trinitat Nova Comín . Fabra Artesania Aiguablava Av. d’Esplugues H2 Elisenda Pg Almansa Rda. Pedralbes Carmel Parc Central PARC CREUETA Nou Barris de Dalt Sarrià Av. d’Esplugues Pg. Bonanova DEL COLL Via Júlia V1 Reina Av. d’Esplugues Bonanova V13 Pg. Sant Gervasi Santuari Bisbe Elisenda Anglí-Iradier Rbla. Pedrell Pg V31 Trinitat Vella Català . M. Déu . Valldaura Pl. Pg Llucmajor NUS DE H4 del Coll Rambla del Meridiana UPC CAMPUS Mandri Dr. Pi Anglí Carmel i Molist Pl. de la República Av. Pg. Sta.LA TRINITAT Coloma Zona Universitària NORD Mandri Kennedy Horta Calatrava Muntaner Gran PALAU DE Sant s Virrei Amat Ganduxer Balmes H6 Gervasi PARC GÜELL a St. Andreu Pg. Llorenç PEDRALBES TÚNEL v Serra Tres Torres Rda. Vallcarca o PARC ESPORTIU DE LA ROVIRA n Palomar Zona Av. Pedralbes CAN DRAGÓ Sant Andreu Metro Ernest Lluch H8 Av.
    [Show full text]
  • Help Service for Victims of Police Brutality on 1 October
    HELP SERVICE FOR VICTIMS OF POLICE BRUTALITY ON 1 OCTOBER FINAL REPORT BC N October 2017 Oficina per la No Discriminació Carrer Ferran, 32 08002 Barcelona T: 934 130 000 barcelona.cat/oficina-no-discriminacio Direcció de serveis de drets de ciutadania i diversitat Ajuntament de Barcelona October 2017 TABLE OF CONTENTS 1. ANTECEDENTS AND JUSTIFICATION 4 2. OBJECTIVES 5 3. SERVICE DESCRIPTION 6 4. QUANTITATIVE ANALYSIS OF CASES AND INTERVENTIONS 9 5. QUALITATIVE ANALYSIS OF CASES AND INTERVENTIONS 12 6. GROUP WORKSHOPS 16 7. CONCLUSIONS 20 1. ANTECEDENTS AND JUSTIFICATION In July 2016, Barcelona City Council ap- provided support for the following organi- proved Barcelona City of Rights, a frame- sations: Irídia Centre for Human Rights; work programme for human-rights-based SIRECOVI, the warning system for cases policies in the city. Among the main themes of institutional violence; SOS Racism and to be developed, three priorities were es- others. At the same time, projects based tablished. These consisted of: rejecting on prevention and training were also car- hate speech and discrimination; promot- ried out with citizens in general and with ing citizen rights and full citizenship; and the authorities. rejecting institutional violence. At the same time, the Barcelona City of Civil liberties - the right to demonstrate, Rights programme establishes the OND the right of association and the right of free Office for Non-Discrimination as one of the speech - all have a common denominator: municipal mechanisms to ensure human they are considered instrumental rights rights. Founded in 1998, this Office has that are used to defend other rights.
    [Show full text]