Sants i barris veïns 5.000 exemplars distribució gratuïta mensual maig 2012 periòdic de comunicació popular núm. 162

CSA CAN VIES FA 15 ANYS Aquest mes de maig, amb motiu de l’aniversari del Centre Social Autogestionat Can Vies, es faran diver - ses activitats per recordar aquell 1997, quan es va alliberar l’edifici al carrer dels Jocs Florals 40-42. Pàgina 4

La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) publica les dades de gent sense llar a Barcelona durant l’any 2011. 2.791 persones sense El 12 d’abril la XAPSLL feia públi - ques les dades i els anàlisis derivats del recompte que, 696 voluntaris, havien fet a la nit del 8 de novembre del passat any. La xarxa, que agru - sostre a Barcelona pa a un total de 27 entitats d’acció social i que es va crear amb l’objec - tiu principal d’enfortir la capacitat d’acció a la ciutat, ha realitzat un es - tudi minuciós d’una problemàtica o símptoma que ha crescut en els da - rrers anys. Des de LA BURXA volem endinsar-nos-hi a través d’una breu aproximació en forma de síntesi. Pòtol, rodamón, transeünt o va - gabund són paraules que tradicio - nalment s’utilitzaven, i encara s’uti - litzen, per fer referència a les perso - nes que no tenen un lloc de residència i que passen gran part del seu temps al carrer. Aquesta ter - minologia, sovint utilitzada de ma - nera despectiva, traça una línia divi - sòria entre la gent amb una vida «normalitzada» i les persones que van d’un recurs social a un altre sense accedir a cap de les dues vies essencials per construir un estil de vida acceptat i coherent amb la so - cietat majoritària: una ocupació i, sobretot, un habitatge. Però, sem - pre ha estat així? A Europa, durant molt de temps s’ha preferit no relacionar les situa - cions d’exclusió social amb l’exclu - sió de l’habitatge. Pàgina 3 Luccio, italià de 53 anys, dorm cada nit des de fa nou mesos a les portes del mateix caixer del BBVA, al barri del Poble Sec . ROBERT BONET

Inés Marco Opinió Cultura Arreu En moviment La vostra Una Diada L’amenaça dels Participació repressió no de Sant Jordi projectes de massiva durant ens atura! diferent ports de luxe l’1 de Maig

PÀGINA 2 PÀGINA 10 PÀGINA 11 PÀGINA 9 La fantasia de molts que estàvem en La Xarxa de Biblioteques Socials fa Els projectes de construcció de ports A banda de la tradicional manifesta - un estat democràtic era certa, això una acció d’alliberament de llibres de luxe a la Barceloneta i a Tossa de ció del matí, a la tarda tingué lloc la Entrevistem l’Inés, de la Plata- es la nostra democràcia: una altra per Sant Jordi com a crida a un Mar amenacen el litoral amb la conse - manifestació unitària de 20.000 per - forma Auditoria Ciutadana del dictadura, al servei dels mercats i el coneixement lliure, crític i autoges - güent destrucció de l’entorn i erosió sones enmig d’un fort desplegament Deut e.. Pàgina 12 capital. tionat. del teixit social que li és propi. policial. Els jocs de la fam Bolson PÀGINES CENTRALS PÀGINES CENTRALS Una distopia, també anomenada antiutopia, descriu una societat remota i estabi - De les cendres dels meravellosos DJVU i com a litzada, contraposada als paràmetres que podríem considerar propis d'un sistema evolució lògica del projecte ETC, la Família Bol - ideal i on les conseqüències de la manipulació i l'adoctrinament massiu, a càrrec son s’ha convertit en Bolson per presentar-se en d'un estat autoritari o totalitari, controlen al seu gust els ciutadans sota una apa - societat amb el seu primer llarga durada sota el rent màscara de benevolència. braç: Encara Pots Cridar. 02 Maig de 2012 Opinions Editorials ls senyors Felip Puig i Jorge ta amb escorcolls de cases, eleccions l Primer de Maig de 1886, Fernandez-Díaz, aprenents de jutges «favorables», incomunicació 200.000 treballadors comen - La vostra de dictador, han iniciat una i temps excessiu en preventiva. Vulne - El Primer çaren una vaga per reivindi - onada repressiva que no ve rant la llei de protecció de dades i el car la jornada laboral de 8 repressió no dEe la resposta a uns incidents con - dret d’imatge amb la creació de la de Maig Ehores. Tres anys després s’establí un crets durant una manifestació, ja es web de delació ciutadana amb imat - acord en què aquest dia es procla - ens atura! van encarregar amb l’ajut dels mass ges de persones no identificades, on mava el Dia Internacional dels Treba - media de caldejar l’ambient perquè es demana als seus coneguts que lladors, entès com una jornada de Barcelona cremés, amb les polítiques aportin informació, tot recordant els lluita reivindicativa i en homenatge Després del 29 de Març de retallades, declaracions on ja s’in - llistats de jueus «perillosos» que el na - Amb la reforma laboral als màrtirs de Chicago. Des de lla - tot indica que, pel que tentava dibuixar en l’imaginari zisme publicava als diaris per recollir sobre la taula augmen - vors han passat molts anys però el col·lectiu una mobilització conflictiva. informació. Tot plegat, per coartar la Primer de Maig representa una pro - fa a drets socials i lliber - La repressió no es va fer esperar: els 3 llibertat d’expressió, limitar el dret de ten els motius per un testa patent i per tant, totes les tre - tats ‘públiques’, res tor - primers detinguts han passat 37 dies reunió, prohibir anar tapat, penalitzar nou episodi en la lluita balladores hem de sortir al carrer i narà a ser igual. a presó sota pretext «de risc de fuga» la resistència pacifica, endurir el codi de les treballadores mostrar que la lluita continua i que i proximitat del Primer de Maig i la ci - penal, tipificant la «violència urbana» allò que els nostres companys van mera del BCE, pretextos sense cap fo - com actes de terrorisme, perseguir els aconseguir no ens ho trauran. Con - nament. Però la onada no ha acabat mitjans de comunicació que es facin tra la reforma laboral, l’augment d’e - aquí, s’ha saldat amb més de 80 detin - ressò de mobilitzacions que acabin en dat de la jubilació, la baixada de sa - guts i amb fiances desmesurades pels disturbis. Així és la nostra democrà - laris... delictes de què se’ls acusava. Efec - cia: la dictadura, al servei dels mer - tuant detencions a l’estil antiterroris - cats i el capital.

Opinió xò que feristeles com en Puig, que Cartes Atrevir-se sempre han estan disposats a aplicar una violència vertical i sistematitzada, Bales de goma a lluitar, insisteixen tant a buidar-la de contin - gut polític, es per això que polítics de atrevir-se a tot tipus proven d’enquadrar-la i eti - Jordi Oriola quetar-la de mil formes, incapaços de Mentre que es van difondre àmplia - sotmetre-la als interessos de la seva vèncer ment les imatges de contenidors classe econòmica. Mònica Gelabert cremant durant la Vaga General, Sabem que un dia de lluita i en - vaig trobar a faltar el mateix interès, Si creiem que els aldarulls de la pas - frontament al carrer no és la revolu - per part dels mitjans de comunica - sada Vaga General són fruit només de ció a la que moltes no hem deixat ció i de polítics com Felip Puig, per la ràbia i la frustració d’un context so - d’aspirar, però davant d’allò que diu donar ressò als ferits per causa de cioeconòmic determinat, estem bui - «així no són les formes» sabem també la policia. Els Mossos d’Esquadra dant de contingut polític allò que són que la nostra història ens diu que no utilitzen bales de goma, un arma en la seva essència. és mitjançant passejades que hem mi - MIKI rebutjada oficialment per la Unió Un Starbucks cremant, les cristalle - llorat les nostres condicions de vida. la policia quan arribi el dia que ens fa - normalitat no es veu alterada. Els nos - Europea, i aquell dia van buidar un res dels bancs trencades, barricades Trenta anys de pacificació fan que cin fora de les nostres cases. tres interessos són oposats als seus, ull a almenys dues persones (n’hi podria haver un tercer). I ja van de contenidors barrant el pas de la tallar un carrer en senyal de protesta, Quan okupem un espai abando - els nostres principis mai seran efec - cinc persones que han perdut un policia, són atacs directes a allò que es vegi com una forma d’amoïnar a nat, autogestionem la nostra salut, ge - tius mentre existeixin opressors i ull en els últims quatre anys. Cristi - estem ja fartes de senyalar com a cul - qui va a treballar, desenes de primers nerem relacions de solidaritat entre oprimits, i ells sabran defensar-se. na Francés, companya d’un dels pables de la nostra misèria. de maig de passeig fan que avui es veïns, aturats i acomiadats, estem rea - Hauríem d’adonar-nos de quanta afectats, Angelo Cilia, ha explicat I es que la violència revolucionària parli d’aquest dia com la festa del tre - litzant el canvi radical al que aspirem. raó que esgrimia aquella carta grega que els mossos disparaven a tort i a exercida per qui es troba sistemàtica - ball! El Primer de Maig és un dia de Defensant-nos alternem tàctiques on els joves incendiaris explicaven dret sense mirar, cosa que podeu ment violentat no necessita de justifi - lluita d’aquelles treballadores amb més o menys violentes segons el llen - «som els vostres fills, lesvostres veï - comprovar en els següents vídeos cació, és una violència horitzontal, uns interessos comuns! No un dia de guatge del poder. Quan una d’aques - nes, els vostres amics» que avancem si poseu a un buscador: «Mossos: alliberadora, que no permet ni la ne - festa per elogiar el treball assalariat. tes tàctiques és efectiva, legislen, cri - tots pel mateix camí, que hem fet el disparar per plaer» o «29m Barcelo - gociació ni la recuperació per part La conflictivitat social és necessària si minalitzen a qui la practica, proven pas d’atrevir-nos a lluitar, d’atrevir- na – Mossos d’Esquadra lanzan dos d’aquells que ens trepitgen. Es per ai - no volem estar donant-li les gràcies a de recuperar-la dins d’uns límits on la nos a vèncer. pelotazos sin motivo». També po - deu veure als afectats a Catalunya per bales de goma posant: «Made in Mossos – Stop balas de goma». Salt de plens Al novembre, el Parlament de Cata - 1963. La frase volia mostrar el suport nard Cohen, en una paròdia dels (se - torna a estar despert del tot. Va comen - lunya va rebutjar la creació d’una dels EUA als berlinesos bons, que gau - gons ell) deliris revolucionaris del grup çar a reviscolar als any setanta en veure comissió per estudiar l’ús i la con - La trampa dien d’avantatges de tot tipus: fiscals, alemany Fracció de l’Exèrcit Roig. La que cap govern, ni d’un cantó ni de l’al - veniència d’utilitzar aquestes ar - laborals, militars (no havien de fer la caiguda del mur el 1989 va significar la tre, ni cap maig del 68, el podia domi - mes. Estaria bé que, ara que venen d’Occident «mili»), subvencions, etc. Occident es fi del somni d’una societat sense clas - nar. Ara ja s’ha desbocat del tot i escla - temps d’empobriment i ràbia, amb vestia amb les millors gales per enlluer - ses. Per als exegetes del comunisme, fa tot el que troba. Si els seus plans ti - l’acumulació de tots aquests casos i Quel Ness nar els pobres infeliços de l’altra banda, havia quedat demostrat que només po - ren endavant d’aquí a poc no quedarà amb la recent mort per bala de go - que es jugaven la vida per burlar el dia haver-hi un model econòmic. La fi ni rastre de l’Estat del Benestar, ni dels ma d’Íñigo Cabacas durant una ce - Durant la guerra freda a Berlín hi havia lebració de futbol al País Basc, es mur. Sembla que la xifra de morts s’a - de la història, que va dir el malparit drets dels treballadors, ni res de res. Per un mur de formigó que separava Occi - prohibeixi l’ús d’aquestes armes dent d’Orient. I no només geogràfica - propa a 300. Els vopos, sobrenom dels d’en Fukuyama, pare dels neocons acabar-ho d’adobar, la gent està espan - que amenacen a qualsevol tran - ment parlant, sinó també ideològica - policies de vigilància, disparaven sense americans. I no anava desencaminat. tada i sense capacitat de resposta. S’han seünt. És totalment desproporcio - ment i, ai las!, econòmicament. preguntar a tot allò que es movia al vol - Durant gairebé dues dècades Occident perdut els hàbits de lluita. Ens han fet nat el dany irreversible que poden Per molts berlinesos orientals, a l’al - tant de barrera de formigó i filferro. ha nedat en una certa abundància. Hi creure que no calia organitzar-nos, que ocasionar, respecte el que la policia tra banda del mur hi havia el món d’A - També és cert que molts van aconse - ha hagut creixement econòmic i millo - l’estat ens ho solucionaria tot. Ens han intenta impedir, per no dir que po - lícia al país de les meravelles. S’hi lliga - guir passar, alguns amb mostres d’en - ra de les condicions de vida generals. fet creure que vivíem al Berlín Occiden - den atemptar contra qualsevol per - ven gossos amb llonganisses i, qui més giny increïbles, tal com es pot veure al L’Estat del Benestar ha funcionat, amb tal. Tot plegat una gran trampa. sona que es trobi al carrer en aquell moment, tant si s’està manifestant, qui menys, podia conduir un Merce - museu que hi ha a tocar del mític més o menys eficàcia segons la latitud, Malgrat tot, el partit encara no ha com si passava per allí. des. I el més trist és que quasi era veri - Checkpoint Charlie. i les classes populars han estat arrosse - acabat, i la remuntada és possible. L’e - tat. Ja se’n cuidava prou Occident, que Així doncs, durant dècades Berlín va gades per aquest corrent neoliberal i nemic és molt poderós, però com pen - Envia’ns el teu escrit a fos així. «Ich bin ein Berliner» (Jo sóc ser un símbol de les bondats del capita - consumista. Però el monstre del capita - sava Gramsci: al pessimisme de la in - [email protected] o a Can Vies un berlinès), va dir John F. Kennedy en lisme: «Primer prendrem Manhattan, lisme salvatge, que havia estat sedat tel·ligència, cal oposar-l’hi l’optimisme (Jocs Florals, 42. BCN 08014). la visita al Berlín Oest el 26 de juny de després prendrem Berlín», canta Leo - després de la Segona Guerra Mundial, de la voluntat. Maig de 2012 03 Sants És més fàcil del que sembla

La XAPSLL publica les dades divisòria entre la gent amb una vida «normalitzada» i les persones que van de gent sense llar a d’un recurs social a un altre sense acce - Barcelona durant l’any 2011. dir a cap de les dues vies essencials per construir un estil de vida acceptat i co - Martí Gutiérrez i Farré herent amb la societat majoritària: una Sants ocupació i, sobretot, un habitatge. Pe - rò, sempre ha estat així? El 12 d’abril la Xarxa d’Atenció a Perso - nes Sense Llar feia públiques les dades BREU HISTÒRIA CONCEPTUAL i les anàlisis derivades del recompte A Europa, durant molt de temps s’ha que 696 voluntaris havien fet a la nit preferit no relacionar les situacions VICTOR OBREGÓN del 8 de novembre del passat any. La d’exclusió social amb l’exclusió de XAPSLL ,que agrupa a un total de 27 l’habitatge. Durant gran part del segle fent referència a la situació de margina - relació i suport mutu, la contenció dels sic, encara que no reuneixi les condi - entitats d’acció social i que es va crear XX, la perspectiva dominant es centra - ció dels beneficis del creixement eco - salaris reals i les reformes laborals que cions necessàries per desenvolupar les amb l’objectiu principal d’enfortir la va en els factors individuals que porta - nòmic en què es trobaven els grups redueixen la protecció dels llocs de tre - activitats normals de la vida privada, o capacitat d’acció a la ciutat, ha realitzat ven a les persones a mantenir-se al «tradicionalment pobres». El debat avui ball són alguns dels factors que fan que d’un lloc del qual no té permís d’ús le - un estudi minuciós d’una problemàti - marge dels estils de vida de la societat s’ha vist modificat pels profunds canvis el risc de caure en situacions d’exclusió gal. Habitatge insegur: quan la persona ca o símptoma que ha crescut en els majoritària. El 1958, al seu assaig La so - que han viscut les societats de primera social s’estengui més enllà dels col·lec - disposa d’un espai físic on pot desen - darrers anys. Des de LA BURXA volem en - cietat opulenta, l’economista Galbraith industrialització. El sociòleg alemany tius tradicionalment marginats. volupar la seva vida privada però no té dinsar-nos-hi a través d’una breu apro - ja desvinculava la pobresa de circums - Ulrich Beck (2006) l’anomena «la so - permís legal d’utilització de l’allotja - ximació en forma de síntesi. tàncies estructurals i l’atribuïa a factors cietat de risc». La globalització neolibe - SITUACIONS O CATEGORIES ment. I finalment, habitatge inadequat: Pòtol, rodamón, transeünt o vaga - individuals com la deficiència mental, ral i la crisi dels estats del benestar pro - Abans d’analitzar les dades caldria una quan la persona viu en un espai que no bund són paraules que tradicional - la mala salut, la falta de disciplina, una voquen una «democratització» dels ris - aproximació a certes classificacions o reuneix les condicions adequades per ment s’utilitzaven, i encara s’utilitzen, fertilitat excessiva, el consum d’alco - cos socials entre extensos grups de les categories. Entenem les persones sota a l’habitabilitat. Disposa, per tant, d’un per fer referència a les persones que no hol, una educació insuficient o un àmplies classes mitjanes dels països el paraigua compartit de sense llar des espai físic on pot desenvolupar la seva tenen un lloc de residència i que pas - combinació de diversos d’aquests fac - rics. Les deslocalitzacions, la desindus - de quatre grans definicions: sense sos - vida privada, amb permís legal d’utilit - sen gran part del seu temps al carrer. tors. No és fins més endavant que es trialització i terciarització de l’econo - tre, quan la persona no disposa d’un zació o tenint-ne la propietat, però Aquesta terminologia, sovint utilitzada començà a utilitzar l’expressió o con - mia, la individualització dels hàbits so - espai físic per viure; sense habitatge, amb les incomoditats derivades del de - de manera despectiva, traça una línia cepte «exclusió social» o «quart món» cials i el deteriorament de les xarxes de quan la persona disposa d’un espai fí - teriorament dels equipaments.

40 %. Tampoc es poden obviar el 2008 no és molt notori, amb 4 perso - gruix de persones que s’allotgen en el nes més. Però si ho fem als districtes Dades molt àmplies de la XAPSLL recursos que habilita la XAPSLL, amb de l’Eixample i Ciutat Vella l’augment la notable xifra de 1.258 persones, de és considerable, amb 45 i 26 indivi - les quals 560 són de titularitat públi - dus més respectivament, seguit de Martí Gutiérrez i Farré persones que pernocten a la intempè - vanes, estructures provisionals o naus ca i 698 són privades. Cal destacar Sant Martí i Sants-Montjuïc. Des de la Sants rie sinó que va més enllà, avaluant el abandonades com a lloc de pernocta que els percentatges segons sexes de - XAPSLL, no es vol centrar el proble - nombre de persones que en general i residència. Els equips de detecció noten una part molt reduïda de do - ma en la pèrdua de llocs de treball Les dades de l’estudi són molt àm - no tenen llar (veure taula 1). Per tant, constaten que en els darrers mesos nes sense sostre, vora el 15 %, fet que producte de la crisi, ja que els trenca - plies. No obstant sintetitzen molt bé en el total de l’estudi també es comp - s’ha produït un augment força relle - confirma que les dones es sumen més ments que es produeixen en la histò - el creixement respecte el darrer re - tabilitzen les 695 persones «pseudo - vant en el volum dels assentaments a ràpid a la recerca d’un «cau» on esta - ria de vida d’una persona passa compte del 2008, amb un increment residents» en assentaments. Aquests la ciutat. Entre el tercer i el quart tri - blir-hi una continuïtat, per precària principalment per les xarxes de de 204 persones sense sostre. L’estu - estan formats per persones que no te - mestre de 2011, el nombre de perso - que sigui. Si en centrem en Sants, l’in - suport social i familiar. di no es limita a un recompte de les nen cap altre habitatge i utilitzen cara - nes en assentaments va pujar un crement respecte el recompte del És per això que, malgrat no poder as - sumir la resposta a la demanada creixent, es fa una crida a fer Categories Categories Nombre polítiques centrades sobretot en conceptuals de persones aquells nuclis familiars que perden o operatives poden perdre l’habitatge i que no Sense sostre 1. Viure en un espai públic o a la intempèrie 838 disposen de la xarxa familiar anterior - ment anomenada. No seria procedent finalitzar l’article 2. Pernoctar en un alberg i/o estar forçat a passar la resta de 197 dia en un espai sense remarcar la importància de se - guir generant coneixement al voltant Sense habitatge 3. Viure en albergs o centres per a persones sense llar. 320 de la situació, el nombre i el perfil de Allotjaments les persones sense llar. És per això 7. Viure en un allotjament amb el suport sostingut per a per - 342 que des de LA BURXA hem cregut opor - sones sense llar tú penjar, a la publicació digital, la to - Habitatge insegur 8. Viure en un habitatge amb règim de tinença insegur. 399 talitat de l’estudi. També volem recor - Sense pagar lloguer dar que l’estudi ha estat realitzat en col·laboració de l’Obra Social La Cai - Habitatge inadequat 11. Viure en estructures temporals o no convencionals. 695 xa, i que les darreres dades de desno - naments perpetrats per entitats ban - TOTAL 2.791 càries a la ciutat en el darrer any són de 26 casos diaris. Dades que ens por - ten a la reflexió. Persones sense llar a Barcelona segons el recompte del 2011. (S’han omès els punts 4,5,6,9,10,12 i 13 per falta de dades, fet que prova que la xifra podria ser superior. El punt 9, per exemple, “Viure sota l’amenaça de desnonament” en l’apartat d’Habitatge insegur. Segons dades del 2011 s’han comptabilitzat una mitjana de 26 desnonaments diaris a Barcelona). 04 Maig de 2012 Sants A PEU DE CARRER Cohesió veïnal Acampa davant una per salvar els oficina de Bankia busos 91 i 115

Ia Bonet El barri de la Bordeta ja s’ha exposar dues contundents argu - Al número 87 de l’avinguda començat a mobilitzar per la mentacions verbals, una trentena Paral·lel de Barcelona, davant l’ofi - de papers reivindicatius i força re - cina de l’actual entitat bancària supressió d’algunes freqüèn - clamacions escrites. Al març, a ca - Bankia, durant el mes passat hi ha cies dels busos 91 i 115. rrers, parades, i actes populars es estat acampant en Pedro Poblador, van penjar pancartes, i difondre una una víctima més dels milers de ciu - octaveta de greuges. I hi va haver Aspecte que presenta la parada del bus de barri un dia entre setmana. LA BURXA tadans que cada dia pateixen per Dani Martínez Sants una reunió amb el districte on di - no ser desnonats com a conse - verses associacions veïnals van pre - MÉS 91 I 115, persones van acordar el crear, com fa qüència de l’esclat de la bombolla El veïnat de la Bordeta, ben rodat sentar com alternatives de reforç de O MANIFESTACIÓ AL JUNY 20 anys, una rèplica artesanal d’un immobiliària i les hipoteques inas - en reivindicacions, afronta una més. passatge ampliar el 91 cap a Badal, i La desconsideració institucional ha bus. Es mostrarà davant Can Batlló el solibles. Fa 20 anys va aturar la supressió del el 115 cap a la Font de la Guatlla. provocat accions més freqüents, divendres 25 de maig, com a ultimà - En Pedro, de 40 anys i veí de Te - bus 91 que l’enllaça amb l’Eixample Segons el regidor del districte diverses i coordinades. Com canals tum vers una manifestació a finals de rrassa, fa dos anys es quedà sense i Ciutat Vella. Ara, des que al gener Jordi Martí, les retallades al trans - de expressió individual, la resposta juny fins La Rambla si no s’hagués feina i amb una hipoteca que no TMB va eliminar el bus els diumen - port són per «la necessitat de soste - escrita es obligada a les reclamacions restablert el servei encara. podia pagar, l’entitat bancària en ges i festius, la cohesió pel dret al nibilitat del sistema». Ja que TMB es fetes a l’oficina de TMB a l’estació de L’assemblea també ha demanat front la seva situació va subhastar transport públic enfila el camí po - gestiona com servei públic condi - Sants, o al telèfon de l’ajuntament una reunió ajuntament-TMB-ciutada - l’immoble pel 60 % del seu cost, pular. I a diferència de fa 20 anys, cional; i poques xifres excusen reta - (900 226 226). I cada dimarts quinze - nia. I acordà iniciar diàlegs amb as - mentre que li exigí el pagament del l’afectació social és a tot Sants, a llades que no són la panacea de la nalment el regidor Martí respon al semblees veïnals d’altres barris afec - 40 % restant, 145.000 €. Una xifra causa de la limitació, també, del Bus necessitat perenne. veïnat a Sants3Ràdio. tats per la supressió de busos els diu - molt per sobre del que valia en el de Barri 115. Fins l’11 de març, 2.095 persones Col·lectivament, noves pancartes menges i festius (la Marina, Poble Sec, seu moment i encara més, del valor van signar per que el 91 i 115 circu - s’exposaran, i cada 15 dies hi ha as - Raval, Bonanova, Gràcia, Carmel, actual, segons manifesta la Platafor - ARGUMENTS I ALTERNATIVES li cada dia. Signatures que van ser semblea pel 91 i 115 al Centre Social Guinardó, Sant Genís, Roquetes, Sant ma d’Afectats per la Hipoteca Ja a l’audiència pública del febrer a entregades al districte per la Comis - de Sants. Un parell d’ocasions s’ha ce - Andreu), i la Federació d’Associacions (PAH). A l’espera que Bankia li con - la seu del districte la ciutadania va sió de Veïns de la Bordeta. lebrat a Sant Medir. El 10 d’abril, 60 de Veïns i Veïnes de Barcelona. doni el deute va decidir acampar, en l’horari comercial, davant l’ofici - na de Barcelona i així mostrar la se - va situació i lluitar per una possible al mateix CSA. L’11 de maig a les solució. Durant els primers dies CSA Can Vies: i ja en van 15! 19 h farà una xerrada sobre la «His - s’instal·là amb una tenda de cam - tòria i vigència de la ocupació» amb panya però per normativa munici - ponents de diversos espais oku - pal la retirà; tot i així, hi continuà UNA MICA D’HISTÒRIA aquests anys, que amb un mes de pats, tot amenitzat amb la música amb una caseta de cartró i durant Aquest mes de maig, en En tot aquest temps el CSA Can festa i lluita. de Pepet i Marieta. diversos dies una quinzena de per - motiu de l’aniversari del Vies n’ha vist de tots colors tres in - sones hi anaren com a mostra de Centre Social Autogestionat tents de desallotjaments tots «guan - LES ACTIVITATS D’ANIVERSARI EL CLÀSSIC: EL CONCERT suport a l’afectat. Mentrestant a l’o - yats» amb el suport majoritari del Tot el maig esta ple d’actes diversos A LA PLAÇA JOSEP PONS ficina s’instal·laven uns plafons a la Can Vies, es faran diverses barri, s’han viscut moments de commemorant els 15 anys de vida El plat fort arriba el dia 12 a la pla - part interior per amagar la protesta activitats per recordar aquell control i pressió policial i política de Can Vies. ça Josep Pons a les 12 h amb un ver - davant els usuaris i enviaren el per - 1997 quan es va alliberar l’e - per fer-lo desaparèixer, gent que El tret de sortida fou el 5 de mut, seguit d’un suculent dinar po - sonal al fons per no evitar el soroll ha marxat, canvis generacionals maig a plaça de Sants a les 19 h, pular amb sobretaula acompanyada de la protesta. difici al carrer dels Jocs dels membres que hi formen part, amb el tradicional Cercaquintos de cant improvisat, la jornada fina - En Pedro ha pogut presentar una Florals, 40-42. aportant algunes modificacions acompanyat d’una xaranga tot fent litzarà amb les actuacions dels segona reclamació per cancel·lar el en les dinàmiques de funciona - diverses parades a entitats del ba - grups Lo Petit Comitè, Bolson i Ul - deute a un alt càrrec de Bankia a ni - rri. El cercavila va comptar amb la tima CBA. El 18, el concurs de pin - Albert Ricart Sanjuan ment, però sempre mantenint vell autonòmic, aportant l’informe Sants l’autogestió, l’assemblearisme, l’es - participació de centenars de perso - xos. Dissabte 19 a les 18 h La ruta de vida laboral d’ell i la seva dona; i perit crític contra aquest sistema. nes, les quals van poder gaudir històrica de la ocupació, finalitzant està a l’espera d’una resolució du - El Maig de 1997 en cercavila pel ba - Tot aquest temps d’aprenentat - d’un acte festiu pels carrers del ba - amb un tast de vins al CSA. L’últim rant la propera setmana. «Que es rri de Sants es va okupar l’edifici ge, de treball compartit, de rri. Al dia següent pel matí per fer cap de setmana ens espera una Jam quedin l’habitatge, ja ens n’anem i que acabaria convertint-se en l’ac - suport mutu a teixit una xarxa que passar la ressaca que millor que Session a les 8 del vespre i el diu - ens apanyem per buscar-nos-en un tual Can Vies. Poca gent pensaria ha enfortit la presencia del CSA. una mica d’esport en forma d’Oku - menge 27 a les 19 h l’Homenatge a altre, però que no m’exigeixin pa - que aquell Centre Social seguiria en Quina millor manera d’agrair pi Xampinyons Lik. El dimecres 9 Pere Farriol. gar tota la vida», ha declarat a EFE. activitat 15 anys després. i compartir amb tothom tots tindrà lloc un sopador de germanor Maig de 2012 05

contra els drets fonamentals, tot per cremar quatre papers dins d’una cai - Ofensiva repressiva en resposta a la xa davant de l’edifici de la Borsa. Segons considera la CGT en un co - municat, es tracta d’una estratègia de mobilització social de la vaga del 29M criminalització de l’organització, «s’estan donant pressions polítiques, L’àmplia mobilització social càrrecs, i cinc amb una fiança d’entre DETENCIONS A SANTS Les quatre persones detingudes tant al Jutjat com a la Fiscalia, ja que durant la Vaga General del 3.000 i 4.000 euros. Tres van passar a Durant el mes d’abril la maquinària van ser finalment alliberades amb cà - una persona sense antecedents pe - 29 de març ha generat una presó preventiva i van ser alliberats repressiva ha continuat en plena mar - rrecs, dues d’elles amb fiança, el dis - nals, amb domicili i feina fixa, i una fi - sense fiança el 4 de maig, un cop fina - xa. El 19 d’abril van ser detingudes sabte 21 d’abril, després de declarar a lla que viu amb ella, es diu per la fis - forta repressió que ja es va litzada la cimera del Banc Central Eu - tres persones del barri de Sants i una la Ciutat de la Justícia, on hi va haver calia que té risc de fuga i de reincidir viure des de la mateixa jor - ropeu i, per tant, també les enormes de Sant Andreu del Palomar, acusa - una concentració de suport durant abans de ser jutjada i condemnada nada, i que ha continuat pressions polítiques exercides des de des, segons els mossos, de causar tot el dia. L’endemà, el 22 d’abril, una (...). Ens qüestionem l’anomenada in - la Fiscalia. danys, incendis i desordres públics. gran manifestació va recórrer el cen - dependència judicial respecte la resta com una «cacera de bruixes» De fet, la resolució de presó pre - La mateixa tarda un grup de 50 perso - tre de la ciutat denunciant les darre - de poders dins un mal anomenat es - llarg de tot el mes d’abril, ventiva s’havia basat en el raonament nes es van concentrar a la comissaria res detencions i demanant la llibertat tat de dret». Per denunciar aquests afectant també a persones que podrien reincidir en el delicte si de les Corts demanant la seva lliber - dels tres joves que estaven en presó fets, s’han realitzat diverses concen - seguien en llibertat, durant la cimera tat, i totes elles van ser identificades preventiva. tracions, a la comissaria de les Corts i vinculades a moviments del Banc Central Europeu (BCE) o bé després de ser encerclades pels mos - a la Ciutat de la Justícia. socials del barri de Sants. al partit del Barça-Espanyol. Una in - sos. L’endemà van enregistrar els ha - PRESÓ PREVENTIVA Aquestes detencions formen part terpretació de la «reiteració delictiva» bitatges de tres dels detinguts, cau - PER LA SECRETÀRIA de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra Gemma Parera que fonts de la defensa han qualificat sant destrosses i apoderant-se de di - D’ORGANITZACIÓ DE LA CGT que ha posat en marxa la web espe - Sants com a «delirant, ja que no hi havia ners i ordinadors, llibres, roba i cds, El 24 d’abril va ser detinguda la cial de delació ciutadana per comba - convocada cap altra vaga general i, entre d’altres. A Sants, diverses perso - secretària d’organització de CGT-Bar - tre el «vandalisme», amb fotografies Al finalitzar la jornada de la vaga les per tant, no hi havia risc de que es do - nes es van concentrar al voltant del celona, Laura Gómez, a qui la jutges - de 68 persones que vulneren el dret xifres eren impactants: van resultar fe - nés un escenari similar. A més, la con - carrer Constitució on està situada la sa del Jutjat d’Instrucció núm. 23 de a la privacitat i a la intimitat, a més de rides més de cent persones a la ciutat tracimera al BCE se la ha inventat Fe - casa d’un dels detinguts, i catorze Barcelona ha decretat presó sense contenir imatges de menors, fet clara - de Barcelona i es van detenir un total lip Puig i el fet de barrejar les celebra - d’elles van ser identificades i dues fiança, amb els càrrecs d’incendi i ment il·legal. de 79 a tot Catalunya. D’aquestes, la cions esportives amb una vaga més denunciades per desobediència subsidiàriament de danys, coaccions, majoria van recuperar la llibertat amb general és un insult». civil. delicte de desordres públics i delicte

Camí escolar de la Bordeta El País Basc a Sants Desmuntem la Segona República Espanyola

Albert Ricart Sanjuan Sants

El passat 14 d’Abril amb motiu dels 81 anys de la proclamació de la Se - gona República Espanyola, es va fer un debat al CSA Can Vies amb l’his - toriador Juli Cuéllar, l’acte va co - mençar a les 19.30 h aplegant unes 20 persones. La intenció de l’acte era desmuntar els mites de la Segona República com una estructura estatal progressista i alliberadora dels drets nacionals, per si mateixa. Amb les explicacions apor - tades per l’historiador convidat, va FOTO: J. GABRIEL GALLART FOTO: VÍCTOR OBREGÓN quedar demostrat, amb la legislació El 20 d’abril es va inaugurar el camí escolar del barri, una reivindi - L’Euskal Herria a Can Batlló del 14 d’abril va homenatjar al projecte de la època i les biografies d’alguns cació històrica de la Comissió de Veïns de la Bordeta. La jornada va veïnal autogestionat Kukutza de Bilbao. Voluntaris van descriure i dels personatges del moment, que no comptar amb un cercavila fins a la plaça de Celestina Vigneaux on dialogar sobre els 13 anys del gaztetxe, i van emetre vídeos del poli - s’hi van dur a terme tallers, una representació d’una cançó feta ex - valent edifici i el posterior desallotjament per l’Ertzaintza i l’ende - va ser aquell cel a la terra alliberador pressament per a l’ocasió del cantant Gonçal i una dansa de La Fà - rroc per part del govern basc. Un dels vídeos mostrà la resistència per a la classe treballadora i les dife - brica dels Somnis i una xocolatada infantil. de 5.000 veïnes d’Errekalde durant 3 dies el setembre de 2011. rents nacionalitats del país, però sen - se obviar els avenços que va aportar. 06 Maig de 2012 Parèntesi

MÚSICA CINE recte aquest mes de rregat també de su - no deixa de ser una re - maig quan el CSA Can pervisar el guió de la flexió de l’evolució del Encara pots cridar Vies faci 15 anys! pel·lícula. pan et circem necessa - BOLSON, cel·ent. Parlar dels Encara pots cridar i Cal posar-nos en ri per segellar actituds KASHBA MUSIC, 2012 Bolson es parlar de somiar fer cançons bo - context: en una socie - de violència en un en - De les cendres dels rock del barri, d’es - niques en castellà i, tat dividida en 12 dis - torn hostil. Així, en un meravellosos DJVU i sència hardcore de la sobretot, en català, trictes es conserva el ambient de gana, po - com a evolució lògica que Sants sempre ha com «Sense veu» o record d’una sèrie de bresa i supervivència, del projecte ETC, la vacil·lat de bona colli - «Mentides», amb unes revoltes socials que l’alçament s’esborra a Família Bolson s’ha ta. És parlar de veloci - tornades enormes. van esdevenir-se per base de demagògia, convertit en Bolson tat, de melodia i in - Pots somiar i que el tal d’emergir de la po - por, abús de poder i un per presentar-se en tensitat a parts iguals. somni es faci realitat, bresa. Després de ser bon farcell d’opi. Del societat amb el seu Moments densos i me - i quedar-te tan a gust contingudes, el Capi - film, a més, cal desta - primer llarga durada tàl·lics combinats amb després de parir can - toli —nom que rep el car la perversitat amb sota el braç. baixades a les profun - çons com «Tan sols, poder suprem— orga - què es dibuixen les es - Així doncs, no es - ditats del hardcore no», molt encertada nitza anualment els feres socials què, tot i tem parlant d’un grup més emotiu. Cançons per tancar el disc. Al Jocs de la Fam per tal caricaturitzades, esga - novell en aquesta ma - ràpides de poc més llarg del treball en ge - de commemorar la rrifa la versemblança tèria, però és ben cert d’un minut de durada i neral trobem ritme, pau vigent i castigar la del conjunt. que aquest primer disc altres no tant ràpides amb moments més rebel·lió. En aquests Vernissada amb el s’ha fet esperar. Cui - que formen un con - clars i moments més jocs, televisats i alta - polsim sensibler que nat i precuinat, la pro - junt de 10 temes fàcils foscos, en tot moment ment seguits per les aporta la parella pro - ducció ha estat més d’escoltar. Rock de ba - acompanyats per unes masses, hi han de par - tagonista, però sense que cuidada i el resul - rri i pel barri, com po - guitarres poderoses i ticipar dos concursants perdre mai el pols tat és realment ex - drem comprovar en di - una veu peculiar. per districte, un noi i ferm de la trama prin - Els Bolson s’han fet una noia d’entre 12 i cipal, la pel·lícula no grans i han vingut a 18 anys, anomenats hauria de caure a l’o - demostrar-ho. Ningú tributs i escollits a blit en què s’emmarca regala res a aquestes Els jocs de la fam l’atzar, els quals la narrativa juvenil, ja alçades del partit i la s’hauran d’enfrontar que es troba en un constància té premi. DIR. GARRY ROSS, toritari o totalitari, entre ells en un espai graó superior. Almenys Els anys passen, la 2012. ACT. JENNIFER controlen al seu gust de lluita aïllat fins que és recomanable per formació canvia, però LAWRENCE, JOSH els ciutadans sota una sols en quedi un de fugir de l’estudi un pa - no varia l’esperit crí - HUTCHERSON aparent màscara de viu. Aquest guanyador rell d’hores i fer-nos tic, la força, ni la me - I ELIZABETH BANKS benevolència. o guanyadora serà llo - entendre, si més no, mòria de «Forat», la Una distòpia, també No, malgrat que ho at com a tal amb tots que tot en aquesta vi - cançó dedicada al mí - anomenada antiuto - sembli, no estem es - els mèrits i recompen - da podria ser pitjor. O tic Ateneu Popular de pia, descriu una socie - quematitzant el món ses imaginables. no som ja, d’alguna Vallcarca que va veu - tat remota i estabilit - que patim avui en dia, Cocktail ben mesu - manera, tributs del re créixer a Bolson, zada, contraposada als sinó el gènere de fic - rat de Metròpolis, nostre propi sistema com a tantes altres paràmetres que podrí - ció al qual pertany Els Shows de Truman i Ma - corrupte i repressor? bandes. Felicitats i a em considerar propis jocs de la fam , l’adap - trixs diversos, amb d’un sistema ideal i on tació cinematogràfica una clara base argu - seguir! Àngel Bravo les conseqüències de de la primera novel·la mental d’aquella Bat - la manipulació i l’a - d’una trilogia escrita tle Royale protagonit - David Vázquez doctrinament massiu, per Suzanne Collins, zada per Takeshi Kita - a càrrec d’un estat au - autora que s’ha enca - no, Els jocs de la fam

BURXANT ELS BYTES

instal·lar OwnCloud i crear una espècies OwnCloud, l’alternativa a Dropbox de Dropbox privat, Segurament coneixe - Dropbox com Google A Google Drive encara més de tenir un límit familiar o d’un reu Dropbox, una eina Drive són gestionades li falten algunes apli - de capacitat. col·lectiu. D’aquesta molt útil per a com - per empreses priva - cacions, però estan Davant d’aquest manera la privacitat partir fitxers entre di - des que ens guarden en camí. panorama, OwnCloud dels nostres docu - ferents PC, mòbils i els nostres fitxers. A En el món del soft - ens presenta una al - ments queda garanti - tabletes. més a més, no són ware lliure hi ha una ternativa realment in - da. I és que la privaci - També us haureu software lliure, enca - alternativa, l’Ubuntu teressant. És software tat en el món cibernè - assabentat de que Go - ra que tinguin aplica - One, però els fitxers lliure i ens permet es - tic en el què vivim és ogle ha tret la seva cions per a totes les segueixen estant en collir on guardar els més important del pròpia aplicació per plataformes, com un servidor privat so - fitxers. Si tenim un que sembla. compartir fitxers: Go - Windows, Mac, Linux, bre el què no tenim servidor (individual o ogle Drive. Però tant Android, iPhone, etc. un control total, a col·lectiu), hi podem Bernat Costa Maig de 2012 07

‹‹Hi ha gent a qui là. És la mateixa pense››. RAS I CURT no agrada que es gent a qui no els Ovidi Montllor parle, s’escriga o agrada que es par - es pense en cata - le, s’escriga o es

LA CANÇÓ RACÓ HISTÒRIC llori. En aquest te - Foment Republicà Ca - de la guerra i fins la rreny Francesc Batllo - talà de Sants, a partir mort del dictador, l’e - At Versaris L’Ateneu Batllori ri i Munné va encarre - del 1910; el Centro de difici va allotjar la Fa - Fent articles sobre L’any 1877 s’obria gar l’any 1894 la cons - la Unión Patriótica, el lange Española Tradi - Ni la sensació d’estar canviant la historia d’al - història local de vega - un nou carrer a Sants, trucció d’un edifici partit autoritari i de cionalista que va re - guns, ni l’escepticisme d’altres puristes, no. des hi ha una petita un carrer que comuni - que se’ns dubte seria dreta de Primo de Ri - convertir el teatre de Uns per entusiastes, els altres per no veure part d’investigació, cava dos dels princi - molt important per la vera que servia com a l’antic ateneu en un que la indignació arriba sobtada i trunca les però la part més im - pals carrers de Sants, nostra història, un eina de control social, saló de tir. apostes. portant és la divulga - el carrer de Sant edifici que va acollir a partir de 1925; i el L’esquerra líquida acampa còmoda, incon - ció de fets ja sabuts Crist, que havia sigut entitats molt diverses Foment Republicà de Agus Giralt creta, difusa i per això innòcua i s’estampa. que sovint han investi - la principal via de que són un reflex de Sants, moment en el L’esquerra sòlida no pot anar amb l’anti gat altres persones, l’antic poble, i la ca - la història catalana. qual va tenir lloc la Duhring a la mà, però tampoc pot rajar des historiadores o no. Pe - rretera de Sants: el Conferència d’Esque - de casa fent la púa. rò el que trobo més carrer Cros. Amadeu De centre rres Catalanes que va Molt ingenu el pobre que es fa dir apolític sorprenent és que grà - Cros, membre d’una cultural a seu finalitzar amb la crea - mentre crida les consignes de l’esquerra. cies a aquests articles nissaga de químics de la Falange ció d’Esquerra Repu - Molta parra en assemblees llargues de co - que publico m’arriben molt important a blicana de Catalunya llons, és típic: la fòbia en assumir les contra - històries fascinants Sants, encarregava al El primer inquilí va ser (ERC). Però després diccions del cínic. sobre les veïnes de mestre d’obres Enric l’Ateneu de Sants, una Pascual Serrano y Manel Delgado la claven Sants i també estudis Figueras la parcel·la - entitat que reunia les sempre, tu com Negri, predicant amb l’exem - diversos sobre enti - ció del carrer que elits de Sants. Impul - ple, jo. tats i edificis del ba - creuava les propietats sada pel doctor Josep El 2001 Argentina s’incendiava , una plaga rri. Informacions que de la família. Com era Saltor, en aquesta en - aplacada, un discurs massa simple. per qüestió de temps habitual a l’época el titat participava, en - Calen nous models, però no partir de zero. no sempre puc seguir carrer acabaria por - tre d’altres, el mateix Calen lideratges, que no manipular-ho. tot el que caldria. tant el nom del pro - mestre d’obres, Enric Cal ensorrar mites, pensar que assemblees Aquest mes, però, pietari del terreny. Figueras. Després de de 15.000 persones podran enderrocar-ho. sí que he aprofitat un Amb aquesta par - l’Ateneu de Sants, el L’escriptura ponderada i al seu tempo, la estudi molt interes - cel·lació els Cros, que mateix edifici va ponència i la votació reflexionada, ho sento. sant, realitzat per l’E - tenien un mas a l’es - allotjar al Foment Ar - Molt sovint no és efectista com la massa fu - lisenda Rosàs sobre pai on hi ha l’actual tístich de Sants, a par - riosa, però quan cau la nit segur que il·lumina l’ateneu del carrer escola Institució Mont - tir del 1905, una enti - alguna cosa. Cros, per fer un breu serrat, van fer una tat de caire cultural article sobre un edifi - permuta de terreny Fragment de la cançó que At Versaris va cantar al on entre moltes d’al - ci que forma part del amb una família de programa La Tuerka reflexionant sobre el 15M tres coses es van fer nostre patrimoni. terrissaires, els Bat - mítings antitaurins; el Fotografia de l’antic foment republicà de sants. arxiu.

FOGONS DE TEMPORADA

de consum popular. obrir la gana. Recor - ELABORACIÓ Pot acompanyar una deu que cal esbandir- És molt fàcil, mentre Tàperes, petita joia del bon temps torrada amanida amb les abans de ser uti - bullen els espagueti, Sempre m’havia pre - des amb elles com a de les illes Balears, sant, ja que és de di - oli i sal i també és un litzades. passeu per la batedo - guntat què eren i ingredient principal. sobretot de Mallorca. fícil competència ingredient perfecte Aquest mes us re - ra, o bé piqueu a gani - d’on venien les tàpe - A casa nostra, però, La seva recol·lecció, amb les tàperes pro - per fer una vinagreta galaré una recepta vet, les olives, les tà - res. Resulta que són ens arribaren amb els manual i feixuga, i la vinents del Marroc o juntament amb unes d’un cuiner sard, es - peres i la tonyina, jun - els botons de la flor àrabs, i feren arrels, i seva floració conti - d’altres regions pe - anxoves, amb les què pecialista en tonyina tament amb un polsim blanca, abans d’obrir, mai més ben dit, a les nuada (comença a ninsulars com Múrcia. marida a la perfec - i en conserves, que és de sal i pebre i un bon d’un arbust anomenat Illes balears. l’abril-maig i pot du - Tot i que les seves ció. De fet la tapena - fàcil de fer i ideal per raig d’oli d’oliva. Capparis spinosa . A la Similar al cas de la rar fins a final d’es - fulles fresques també de, salsa que n’ha compartir en parella. Barregeu la pasta, aca - Mediterrània hi ha garrofa, la tàpera és, tiu) no la fa una opció es poden menjar, la agafat el nom, és un bada d’escórrer amb la tradició de menjar-ne o fou, un cultiu típic econòmica interes - tàpera es sol consu - condiment típic pro - Espaguetis massa obtinguda. Em - des de temps ben an - mir un cop «matada» vençal fet a base de Luigi Pomata plateu el resultat i es - tics. A l’epopeia de en sal o en vinagre. tàperes, anxoves i campeu-hi la pell de la Giglamesh, unes tau - Antigament, la tàpe - olives negres. Una al - INGREDIENTS llimona ratllada ben fi - les d’argila Sumeries ra recollida a la pri - tra elaboració típica 180 g d’espaguetis na i el formatge ratllat del 2700 a.C. ja l’a - mavera-estiu era con - és la salsa tàrtara, 1 llimona al gust. És un plat re - nomenen com un in - servada en pots per basada en maionesa, 80 g d’olives verdes o frescant i pel temps in - gredient comú a les ser consumida a l’hi - cogombrets confitats, negres vertit el resultat és ex - seves elaboracions. vern. La conserva en ceba, tàperes, juli - 25 g de tàperes (si pot cel·lent. Que aprofiti! Els grecs, que l’intro - vinagre, més típica a vert fresc i ou dur. El ser, en sal) duïren a la regió Me - ses illes, i la conserva seu gust amarg, amb 80 g de tonyina en oli Núria May Masnou diterrània, acompan - en salaó o directa - tocs a mostassa, la fa Formatge ratllat (tipus yaven molts plats de ment en sal, caracte - adequada per aquest peccorino o parmesà) carn i peix amb tàpe - rística de Sardenya, tipus d’elaboracions i Sal, pebre i oli d’oliva res o salses elabora - en són dues opcions diuen que serveix per 08 Maig de 2012 En moviment

ASSEMBLEA INDIGNADA SANTS La repressió governamental El 15M un any després atia la resistència ciutadana

Òscar Paradoxa feta declaració, web és «una pràctica inquisitiva» ja criminal» penada fins a tres anys i han construït la imatge de «l’altre La pluralitat del 15M no cap en un que «és inadmissible l’ús que s’està amb presó provisional, cal apuntar com a terrorista» la qual cosa fa que manifest i tampoc en una colum - «aniré més enllà de la llei» fent de fotografies de persones que que la presó no és cap institució ama - en algunes ocasions la mateixa socie - na. Per aquest motiu explicaré, en predicava mesos enrere el no estan ni condemnades ni imputa - ble i socialitzadora, sinó que és l’eina tat toleri la tortura. En paraules d’A - part, el que és per mi el 15M i al - responsable de vetllar per fer des». Per tant, segons el col·lectiu de més fèrria de repressió de què dispo - sens «la tortura rebenta l’estat de guns dels reptes que enfrontem la lletrats el portal on-line podria fregar sa l’estat. dret, ja que el procés de tortura sem - gent que ens diem «indignades». complir la mateixa, el conse - la inconstitucionalitat, ja que vulnera La institució penitenciària, segons pre es dóna per part de funcionaris Han passat moltes coses des del ller d’Interior Felip Puig. Ja obertament el dret a la presumpció fonts del Ministeri de l’Interior, ha de l’estat, el mateix que ha de vetllar 15M de l’any passat, una de les ho ha fet, ha anat i ha tor - d’innocència, a la privacitat i a la inti - multiplicat per 4 la població empre - per la seguretat i el benestar de la més importants és que la gent que mitat. sonada en els últims 30 anys i és el ciutadania». va estar a les places ja no és la ma - nat. Coincidint amb aquest segon estat de la Unió Europea amb El lletrat també posa èmfasi en les teixa. Cada una de les persones, context repressiu governa - DOCTRINA DE LA POR la proporció més alta de població re - dificultats a l’hora de denunciar la segons la seva subjectivitat, va viu - mental l’Associació Cristiana I EL GARROT closa. Les investigacions de la Coor - tortura, argumenta que la principal re els fets de manera única, tanma - Dins els plans, tan del conseller Felip dinadora de Denúncia i Prevenció de dificultat és provar l’autoria, ja que teix totes i cada una van experi - per l’Abolició de la Tortura Puig com del ministre d’Interior Jor - la Tortura (CDPT) denuncien que els els testimonis dels fets són els matei - mentar la llibertat, la dimensió celebra el seu 25è aniversari. ge Fernández Díaz, també entra la re - tractes inhumans o degradants dins xos funcionaris, també s’ha de tenir col·lectiva de la vida, la capacitat A l’estat espanyol es presen - forma per endurir el Codi Penal. de les presons són freqüents. en compte que existeix un elevat d’organització, de resistència, de Segons Iñaki Rivera, director de grau de desconfiança en les víctimes ten de mitjana de 800 creativitat... Cada una de les perso - l’Observatori del Sistema Penal i els LA OMBRA DE LA TORTURA a l’hora de denunciar, ja que la majo - nes van tastar el germen del que denúncies per tortures l’any. Drets Humans (OSPDH) de la UB, «la Coincidint amb aquest context de re - ria dels casos no arriben a ser jutjats. podia ser una nova societat. falsa creença de que una situació de pressió i penalització cap als movi - Un altre factor important són les pos - Aquestes vivències romandran en Pau Fabregat conflictivitat social, laboral i econò - ments socials, l’Associació de Cris - sibles represàlies a les que es poden els cors de les indignades per tota Sants mica es pugui gestionar des d’un tians per l’Abolició de la Tortura veure sotmesos els presos si denun - la vida. punt de vista penal és una barbari - (ACAT), celebrava el passat 21 d’abril cien. Tot i això, encara que es con - En el meu cas l’alegria rebel del La criminalització de la dissidència, la tat». També assegura que sembla que el seu 25è aniversari. Durant l’acte, demni als responsables, Asens con - 27M, del 15J, de les nits de poesia dissolució violenta de protestes pací - «no hi ha memòria, ni la història ha - Vicent Partal director del portal digi - clou «sempre els quedarà l’indult m’ha acompanyat m’han animat a fiques i la violació sistemàtica de gués servit per res, en aquestes me - tal Vilaweb afirmava que «la docilitat que l’atorga l’estat, els funcionaris continuar i no defallir. Una altra drets dels ciutadans són les senyes sures repressives estan els orígens dels grans mitjans de comunicació del qual són responsables de la tortu - societat és possible, una vegada d’identitat d’una Conselleria que, en dels totalitarismes» i conclou «estem envers les accions de tortura duta a ra, llavors s’autoindulta donant im - darrera l’altra la gent treballadora declaracions del mateix Felip Puig, construint una societat de la vigilàn - terme per els cossos de seguretat és punitat i confiança als cossos de se - ho ha demostrat i el 15M de forma aspira a «que els manifestants tinguin cia, no una societat de les llibertats». molt preocupant, així com l’alineació guretat”. incipient ho va deixar ben clar. Per por al sistema». Cultura de la por per Aquestes reformes que es prete - de mitjans i partits per a invisibilitzar Els juristes consultats coincidei - aquest motiu els poderosos no vo - a mantenir a la població controlada nen aprovar del Codi Penal, es poden la tortura». Partal també es va referir xen en que es pretén «apagar el foc len que tronem a les places. Però amb la ciència del garrot. cristal·litzar en més detencions i em - a la «perversió dels conceptes», refe - amb benzina» i contràriament a la no tot són encerts, també hem de La materialització d’aquesta doc - presonaments de manifestants com rint-se a l’adopció de nomenclatures por que es persegueix instaurar des fer autocrítica. trina no s’ha fet esperar. El 24 d’abril ja va passar a la vaga del 29M. Davant com «antisistema» o «accions de kale del govern, les mesures repressives Com a moviment no hem po - es publicava la pàgina web on es con - una reforma que pot legalitzar la pre - borroka» per crear un nou enemic avivaran la resistència activa de la ciu - gut tenir una agenda pròpia, en - vida a la ciutadania a delatar als mal só provisional per als que convoquin intern i així legitimar davant la socie - tadania. El cantautor valencià Ovidi torn a punts concrets capaços anomenats «antisistema» creant així manifestacions considerades com a tat la deriva punitiva que està pre - Montllor ja ho presagiava en temps d’aglutinar a molta gent. L’emanci - un nou enemic intern. Segons decla - «violentes» per Internet i també qua - nent el govern. de dictadura «la garrotada, ens fa la pació només pot ser obra d’aque - racions de Jaume Asens, membre del lificar la resistència passiva com a Segons l’advocat Jaume Asens, els mà nerviosa, i el nervi ens portarà al lles que pateixen l’opressió, per Col·legi d’Advocats de Barcelona, la «delicte d’integració en organització mitjans de comunicació de masses lloc que ens pertoca» . tant és bàsic aconseguir que una majoria social opti per la lluita com a camí per millorar les seves vides. Si milers de persones van en - tendre que el capitalisme no fun - ciona estan unes setmanes a les places, imaginem el que pot pas - sar amb milions lluitant als carrers per una vida millor. De moment el 12M a les 18h hi ha convocada una manifestació a plaça Catalunya. Al barri sortirem a les 16:30h de pla - ça de Sants per coincidir amb la gent del Baix Llobregat i la Marina a les17h a plaça d’Espanya. Del dissabte al dilluns s’està organit - zant un fòrum dels pobles al vol - tant dels sis eixos per parlar d’al - ternatives i de continuitat de les lluites, el dia 15 es convoca un dia d’acció global. També el 18 i 19 de maig s’organitzen bloquejos a Frankfurt contra el BCE i l’FMI.

Més informació: http://12m15m.acampada - debarcelona.org/?lang=es A les institucions penitenciàries on es cometen més actes de tortura. RADICALGRAPHICS Maig de 2012 09

PUNT D’INFORMACIÓ Participació massiva durant LABORAL El millor els actes del Primer de Maig dels fraus Marc Faustino i Vidal

A banda de la tradicional Malcom X ens alertava que «si no anem en compte amb els mit - manfestació del matí, a la jans de comunicació, ens faran tarda una manifestació unità - odiar l’oprimit i estimar l’opres - ria va fer una marxa de sor”. I és que amb l’atac medià - tic a la insostenibilitat de les 20.000 persones amb una prestacions d’atur se’ns vol fer forta participació de jovent i creure que les víctimes són els de persones migrades. Enmig culpables. El govern de l’Estat espanyol d’un fort desplegament poli - ha anunciat un pla de lluita con - cial, la marxa va finalitzar a tra l’ocupació irregular i el frau la Canadenca amb el discurs a la Seguretat Social, un pla que hauria d’acabar amb la xacra so - d’un treballador del Port cial de l’economia submergida i d’Oakland. la manca de cotitzacions per ac - cedir a drets que comporta Isabel Romero aquesta situació per a moltes persones. La jornada del Primer de Maig des de La possible bondat del pla es fa més d’una dècada no compta amb perverteix amb la propaganda una expressió única, sinó que reflec - que en fan els mitjans de comu - teix les diferències de les centrals nicació. La realitat és que el pro - sindicals. Cada any les centrals sindi - grama està pensat més en casti - cals majoritàries (CCOO i UGT) fan gar que en protegir, ja que l’ob - una marxa al matí i cada any a la tar - Manifestació del Primer de Maig pels carrers de Barcelona. INTERNET jectiu principal és corregir da, l’esquerra sindical combativa s’a - l’obtenció irregular de presta - plega en una marxa unitària alterna - cions d’atur. Es vol fer pensar a tiva. Així, a banda de la manifestació UGT els recorrien sota el lema «Tre - anunciar les seves convocatòries i ficacions a veïns i veïnes dels barris, la opinió pública que el sistema de CCOO i UGT, les diferents orga - ball, drets i dignitat. S’ho volen ca - van recordar «El pueblo unido, ja - sovint acompanyades de preguntes està en crisi perquè hi ha gent nitzacions celebren diversos actes. rregar tot». A la tarda les 20.000 per - más será vencido». La marxa també de caràcter ideològic sobre si eren o que cobra la prestació i a la ve - Així, la CGT i la CNT van dur a terme sones concentrades ho van fer rere va comptar amb la contundent par - no «antisistema» com han denunciat gada fa treballs «en negre». concentracions demanant la llibertat d’un contundent «Ni reforma labo - ticipació d’un sindicalista partici - els mitjans d’informació. Altres me - L’objectiu del govern espan - de Secretària d’Organtzació de Bar - ral, ni pacte social. Els nostres drets pant de les mobilitzacions al port sures dissuasòries de la participació yol és reduir la cobertura de la celona de CGT (Laura Gómez) en no es negocien. Continuem lluitant. d’Oakland contra les polítiques anti - van ser: el tancament de les parades prestació, que ha passat del presó preventiva; la COS va fer una Juntes podem!». Una pancarta que socials. «Nuestra lucha es vuestra lu - de metro una hora i mitja abans de 72 % al 66 % de l’any 2011 a ofrenda floral al Noi del sucre. van portar joves, estudiants, perso - cha y es una lucha internacional». la sortida a plaça Universitat; tres de - 2012, i la seva despesa que està La manifiestació unitària de la tar - nes migrades, dones i cap dirigent tencions abans i durant la marxa; quantificada en 864 € mensuals da va ser convocada per la Coordina - sindical i que es dirigia al parc de les DISPOSITIU POLICIAL DESMESU - identificacions i escorcolls en els ca - de mitjana per persona l’any dora Laboral i de Suport Mutu del Tres Xemeneies, antiga ubicació de RAT ALS ACTES ALTERNATIUS rrers adjacents, a banda d’un desple - 2012, una quantitat que anual - 15M i anava encapçalada per un bloc la Canadenca, fàbrica on es van L’escalada repressiva protagonitza - gament massiu de grups de policies ment calculada iguala la genera - de persones sense banderes o ads - aconseguir la jornada de les 8 hores da pel Conseller Puig va incidir di - encaputxats, sense número d’identi - da pels interessos del deute fi - cripció política-sindical i a continua - el 1919. La marxa l’obria un camió rectament en el normal desenvolu - ficació, però amb un braçal fluores - nancer de l’estat. ció aplegà a la Intersindical, al bloc amb megafonia des d’on es va donar pament dels actes alternatius. Les cent (segons La Directa, per al reco - I aquest atac al sistema de de les Feministes Indignades, el Sin - veu al manifest antirepressiu del setmanes prèvies al Primer de Maig neixement mutu), que van barrar les prestacions d’atur té diversos dicat Ferroviari, Co.Bas, organitza - conjunt d’entitats cíviques, socials, van venir acompanyades de la deten - sortides dels carrers limítrofs. La ma - fronts. Recordem que les ETT cions polítiques anticapitalistes, or - polítiques i sindicals per la lliberat ció de diversos veïns i veïnes de Bar - nifestació va comptar amb un servei des de la reforma laboral de fe - ganitzacions d’immigrants, el bloc de les persones detingudes des de la celona; de la presó preventiva per a d’organització per detectar i fer fora brer de 2012 accedeixen a les de l’esquerra independentista, i el vaga general i pel tancament dels dos estudiants; de la presó preventi - als infiltrats policials, motiu pel qual bases de dades de l’INEM. bloc llibertari. La pancarta unitària Centres d’Internament d’Estrangers. va per a la Secretària d’Organització la secció de CCOO dels Mossos d’Es - Doncs des del govern espanyol contrastà amb la del matí. Si al matí També van tenir veu les afectades de CGT; per identificacions i deten - quadra va formular queixa per la «in - ja hi ha sobre la taula la possibi - els carrers de Barcelona CCOO i pel corralito de La Caixa, que van cions arbitràries per practicar identi - defensió» que per als agents implicà. litat de sancionar amb la pèrdua de prestació la persona que re - butgi 3 ofertes d’ocupació, fins i tot si són provinents d’una ETT. Però el més greu és la cam - Una mica d’història panya intoxicadora dels mitjans de comunicació. És dolorós lle - sobre els orígens del Primer de Maig gir les qualificacions culpables El 1886, la Federació de Sindicats Or - Chicago va ser més dur i van haver llançar un explosiu. Quatre van ser crim, només van ser víctimes d’una cap a persones que són «obliga - ganitzats i Unions Laborals dels Estats de continuar fent vagues els dies 2 i 3. condemnats a la forca, dos a cadena errada judicial. des a treballar en negre» o re - Units i el Canadà va decidir posar en La fàbrica MacCornick va ser l’única perpètua, un a treballs forçats, i un Des d’aleshores es celebra el Pri - butgen «ofertes d’esclavatge la - pràctica a partir de l’1 de Maig la jor - que va obrir. Una concentració de altre es va suïcidar. mer de Maig: en memòria de les vícti - boral» de l’empresariat sense nada laboral efectiva de 8 hores, inde - 50.000 persones davant la fàbrica aca - Tres anys desprès, la Segona mes de la lluita per les 8 hores de tre - que els mitjans de comunicació pendentment de la voluntat dels pa - baria amb foc real per part de la Internacional va declarar el Primer de ball. Ja van 123 anys. no els assenyalin per les il·legali - trons, a cada empresa. policia, que va assassinar 38 treballa - Maig com a dia internacional de la tats que cometen. Són els que fan el millor frau. Bona part de les empreses ho va dors. classe treballadora. Font: assumir, però es van dur a terme més Set treballadors més van ser El 1893 es va revisar el cas, http://laboro- de cinc mil vagues. detinguts sense proves acusats de ressolent que no havien comès cap spain.blogspot.com.es 10 Maig de 2012 Cultura

2n Festival de Cinema Una Diada Anarquista de Barcelona

de Sant Jordi Klara Sants diferent La segona edició del festival serà del 16 al 19 de maig i s’hi podran veure documentals com Em dic Llibertat (Callén, Aranda i Salgado, 2012); La Xarxa de Biblioteques sions en directe de TV3, els desinfor - Crass: There Is No Authority But Socials es va presentar a la madors que entren a les cases de Yourself (Oey, 2006), sobre la mítica quelcom que vulgui ser alienat en el ciutadania el 23 d’abril a la banda homònima; o NO-RES (Artigas, pensament «políticament correcte» i 2011), sobre els últims dies de la Co - plaça de Catalunya amb l’a - altres distraccions desencaixades de lònia Castells. També hi haurà tallers lliberament de 3.000 llibres. la realitat. Quatre biblioteques autogestionades de Sants van participar a l’acció. DANI MARTÍNEZ relacionats amb la creació, edició i Així, des de la Xarxa de Bibliote - guionatge de vídeos. ques Socials, i des de la Biblioplaça, la aportar llibres a les biblioteques de la ció cultural de l’individu cap a una Marta Enguany el Festival de Cine Anar - Biblio que es va conformar amb més Xarxa. comprensió de la realitat i un apre - Sants quista de Barcelona arriba a la segona de 3.000 llibres i revistes que va portar Les biblioteques socials neixen per nentatge individual i col·lectiu per edició. Hi trobareu documentals, llarg - Per Sant Jordi, Barcelona s’omple de el poble insitu , van tornar al poble el emancipar-se de la cultura dominant poder atacar allò que ens oprimeix i metratges i curts amb un rerefons an - venedors i compradors, de parades dia 23 d’abril amb la crida a un Conei - repressora i opressora que permet, (re)crear les nostres vides com quel - tiautoritari o llibertari, prioritzant el promocionades per marques comer - xement Lliure, Crític i Autogestionat. d’una banda, la delegació voluntària com propi que, amb consciència, ac - material que no té cabuda en els cir - cials. Així, hem convertit aquest dia Van haver-hi reaccions molts dis - de les nostres vides i, de l’altra, la des - ció i apoderament, és nostre i no arra - cuits de difusió de masses. del llibre, de «cultura i l’excusa pel pars. Alguns no sabien si emportar-se - trucció i mort d’altres comunitats i in - bassable. coneixement» en unes Rambles reple - ’ls o no, d’altres volien fer alguna dividus. Per això, els moviments so - tes de liquiditat identitària i una plaça aportació econòmica, i fins i tot, algu - cials seguim apostant com a quelcom Més informació a: www.xarxa - Catalunya amb escenaris i retransmis - nes persones va interessar-se en com bàsic pel coneixement i la transforma - bibliosocials.org Divendres Faràndula arriba al final Segona Festa Intercultural dels nostres barris de temporada

Núria Gurina Sants La Taula intercultural del mostra de les entitats del Secretariat, D’una banda, es pretenia fomentar Secretariat d’Entitats de on 151 associacions surten a la carre - internament la participació, la conei - Amb la primavera i la calor trepitjant els talons, Divendres Faràndula enceta Sants, Hostafrancs i la tera de Sants a difondre qui són i què xença, la reflexió, la interrelació i el fan. treball conjunt entre les diferents en - la temporada estival amb la música per Bordeta organitza per segon La Festa aplegarà una vintena d’ac - titats. bandera. A només dos espectacles per any la Festa Intercultural. tivitats diverses, des de mostres i ac - D’altra banda, a nivell extern, la concloure aquesta edició, no hem vol - tuacions artístiques, fins a contacon - festa vol tornar a contribuir a la nor - gut desaprofitar l’ocasió de portar pro - postes ben diverses que els amants de Adriana Cabeceran tes, poesia, exposicions, paraules malització i positivització de la diver - la música gaudiran. Sants amagades, henna, cuines de barri, jocs sitat existent; a fomentar encara més i esports del món, activitats solidà - la interculturalitat al teixit associatiu i Al maig tindrem ritmes brasilers en La Festa és una plataforma de partici - ries... La novetat d’enguany és que es al territori, i aquest any més que mai, una vetllada dedicada a la samba. Al pació, interacció i promoció d’asso - desmentiran rumors vers les persones a desmuntar prejudicis, rumors i es - juny el rock aterrissa al Casinet de la ciacions dels nostres barris, que tre - migrades amb els veïns i veïnes, amb tereotips. mà dels Surfing Sirles i els Raydibaum. ballen en el marc de la Taula intercul - arguments, humor i creativitat. Una última nit abans de Sant Joan per tural. Després de l’èxit de la primera Per dissenyar i organitzar totes les Més informació a: www.secre - ballar i acomiadar la temporada faran - edició, no han dubtat a fer-ne una se - activitats, s’han reunit des de desem - tariat.cat/festaintercultural. dulera amb una bona festa. Serà el 15 Programa de la Festa que es podrà trobar properament complet a la pàgina web. gona, coincidint amb el Firentitats, la bre de 2011, amb un doble objectiu. de juny. Guardeu-vos la data! El mostrador l dissabte 21 d’abril es va Aturem Eurovegas i l’Aliança per la tives de consum de l’àrea metropoli - operatives com hem pogut. El resul - fer una acció reivindicati - Sobirania Alimentària dels Pobles de tana. Amb l’ajuda d’altres coopes, tat no ha estat decebedor: una part va en contra del projecte Activant- Catalunya, era l’acte més important hem fet un cartell per a difondre substancial de les participants a les Eurovegas —ni al Delta ni de la setmana de lluita agroecològi - l’acció i hem anat a veure tantes co - marxes formaven part dels grups de enlloc— i en defensa de nos per l’a - ca, i una de les accions realitzades va consum. El’agricultura i els espais naturals consistir en una plantada de cols L’acció política a les cooperatives protegits al delta del Llobregat. groecologia formant unes lletres gegants. de consum és un tema que es troba Unes dues mil persones, prop de A la cooperativa de consum de en continu debat. Cooperativa Germinal 600 bicicletes i una vintena de trac - productes ecològics Germinal ens Sovint es cau en l’error d’esperar tors van marxar des dels municipis sentim molt motivats per aquesta que el consum organitzat estigui en del voltant per aplegar-se a un dels lluita perquè podria afectar a uns te - totes les mogudes i sigui punta de possibles terrenys afectats per l’es - rrenys dels quals en gaudim dels llança de la transformació social; pe - peculació. Tot i que hi ha molts mo - seus fruits, i, a més a més, l’especu - rò el cert és que la coordinació i la tius per rebutjar aquesta inversió en - lació que afecta al preu del sòl difi - mobilització és molt més senzilla verinada —i ens hauria de caure la culta la continuïtat de la pagesia a quan es parteix d’estructures orga - cara de vergonya de tenir uns gover - un dels terrenys més fèrtils de tot nitzades com són les assemblees de nants que es venen l’ànima per di - Catalunya. les cooperatives de consum agroe - ners—, la protesta del dia 21 tenia Així que hem promogut una mo - cològiques. una elevada vessant agroecològica: bilització específica per aquest tema estava organitzada per la plataforma i aquesta jornada entre les coopera - Maig de 2012 11

QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS? En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostre immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials com país, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des de ecològiques i econòmiques, i dels moviments populars que Arreu LA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat ens fan avançar.

que el consistori argumenta que el port comportà un important aug - Es pot considerar ment de llocs de treball. No obstant, artificial... la Plataforma està informant als veïns i veïnes dels aspectes negatius del El ministre d’Hisenda, Cris - projecte i de que molt probablement tobal Montoro, no suposarà més feina pels habitants afirma que la del poble, ja que les empreses que idea de nació es dediquen a aquest sector normal - catalana és un ment porten els seus propis equips concepte de de treballadors especialitzats. l’edat mitjana. De totes formes, actualment no es pot construir aquest port esportiu, ... un país que es perquè ho impedeix la legislació ac - manté viu? tual fins al 2015, però no és un im - Mentrestant als pediment per a la construcció de PPCC hi ha mol - l’hotel, els xalets de luxe i la zona co - tes iniciatives, mercial, al que s’hi oposa la platafor - com enllaçats ma veïnal per ser una operació clara - pel català, que ment especulativa. lluiten pel man - teniment de la Zona d'Es Codolar on es vol construir el port de luxe. INTERNET llengua i la cul - MEGAIOTS A LA BARCELONETA, tura catalana DESALLOTJAMENT DELS PESCADORS L’Associació de veïns i veïnes de l’Òs - SOLIDARITAT Projectes de ports tia de la Barceloneta i la Plataforma en Defensa de la Barceloneta han emprès diverses accions per denun - Benvinguts de luxe a la Barceloneta ciar el projecte de reforma del Port a la repressió Vell en una marina de luxe. Aquest projecte, impulsat per preventiva i a Tossa de Mar l’empresa Salamanca Group, pretén Mossos i mitjans esperen a Arc de fer un pàrquing per a megaiots que Triomf a que manifestants invisibles portarà a l’elitització del barri. Se - comencin la seva mobilització in - gons explica Pepa Picas, membre de existent, resum d’uns dies d’estat Els projectes de construcció amb 396 amarradors (destinats a em - ficis pel poble, sinó per les empreses l’Associació de veïns i veïnes de l’Òs - d’excepció que també hem patit al de ports de luxe a la barcacions esportives o d’oci, no de inversores, un model que ja ha mal - tia, al Setmanari la Directa, «haurien nostre barri, amb check point inclòs pesca), magatzems, locals comer - mès bona part de la costa catalana. de desallotjar els pescadors, fer fora Barceloneta i a Tossa de Mar al costat de Can Vies, el millor sím - cials, un aparcament per a 400 vehi - Segons explica Sergi Espinosa, mem - els veïns i la gent empadronada i que bol que 15 anys després, segueix amenacen el litoral amb la cles, un hotel de 5 estrelles i xalets bre de la Plataforma, «la resta del po - paga un lloguer per la seva barca. Si sent una pedra a la sabata. consegüent destrucció de de luxe. ble no està preparat, a nivell d’infras - vingués aquest projecte, aquesta Protegir banquers, castigar dissi - tructures, per rebre un turisme d’alt gent hauria de marxar, gent del ba - l’entorn i l’erosió del teixit dents; mai havia quedat tan clar PORT ESPORTIU, standing . Tenim molts dubtes que rri... És un desnonament en tota re - com aquests dies. Més de 8.000 social que li és propi. DESTRUCCIÓ DE L’ENTORN això tingui una repercussió positiva gla (...) Aquest port és de Barcelona agents, helicòpters, franctiradors, Aquest megaprojecte amenaça la en l’economia local. Abans del boom i l’estan venent al capital privat». De - mossos de paisà capaços de posar- del turisme, Tossa era una població nuncien que suposarà un encari - Gemma Parera destrucció d’una zona de gran inte - se un braçal, però no el número d’i - Sants rès, podria suposar la pèrdua de que vivia de la pesca, la ramaderia i ment del barri i n’erosionarà el teixit dentificació; resum de la inaugura - platges, la desaparició d’una part im - el conreu de la terra. Proposem recu - social i comercial. ció, per la porta gran, de la repres - La Plataforma Aturem el Port va néi - portant del camí de ronda entre Llo - perar aquesta forma de vida i fer-la L’ajuntament defensa que el pro - sió preventiva. Operació que xer el passat mes de març amb l’ob - ret i Tossa, i un augment de la conta - compatible amb el turisme. Si Tossa jecte crearà llocs de treball, però se - serveix també d’assaig de futures jectiu de mostrar el rebuig de la po - minació. També l’increment de po - té turisme és precisament pel seu en - gons l’associació de veïns i veïnes, operacions, anunciades, aquest blació a la construcció d’un port es - blació a l’agost tindria un impacte torn natural, i si destrossem el mar i aquests iots venen amb la seva tripu - cop, pel Secretari d’Estat de Segure - portiu de luxe a la zona d’Es Codolar negatiu en la qualitat de vida dels ha - la muntanya, hi haurà una gran lació i els seus treballadors. A més, ja tat, Ignacio Ulloa, que ja ha dit que, a Tossa de Mar, un projecte que té un bitants de Tossa i implicaria un crei - quantitat de turistes que deixaran de tenen l’antecedent de l’Hotel Vela, si cal, policia espanyola i Guàrdia elevat impacte negatiu tan a nivell xement del consum energètic i d’ai - venir. Potser no tenen un gran poder on també es deia que hi entraria a Civil repetiran viatge a Barcelona ambiental com econòmic. gua, així com de residus, que es faria adquisitiu, però la majoria són res - treballar gent del barri, però final - pel 15 de maig. Venen per quedar- L’alcaldessa de Tossa, Gisela Sala - insostenible. pectuosos amb l’entorn i fidels a Tos - ment van ser molt poques les perso - s’hi i ho fan de la mà de Puig i el go - dich, va signar el març un conveni L’ajuntament defensa el projecte sa. Per tant, a la llarga es notaria una nes que se’n van beneficiar. vern dels millors, el de la Transició amb les societats Star Assets i Feanda pel seu efecte potenciador del turis - davallada considerable en l’econo - El veïnat de la Barceloneta va sor - Nacional. 2, propietàries d’unes finques situa - me, però segons la Plataforma Atu - mia del poble». tir al carrer el 14 d’abril per rebutjar I entre la foscor, una mica de des a pocs metres de la zona d’Es rem el Port es tracta d’un turisme ex - L’alcaldessa ha anunciat que farà l’aprovació del projecte que està llum. Benvinguts Javi, Isma i Dani. Codolar, amb l’objectiu de construir pansiu i obsolet, que només ve els una consulta sobre el projecte, que pendent de decisió per part de l’A - Laura, no t’oblidem, et volem amb 2 un port de 33.046 m de superfície mesos d’estiu i que no genera bene - pot comptar amb un ampli suport, ja juntament de Barcelona. nosaltres. Xarxa d’Intercanvi de Sants El passat diumenge 15 d’abril vàrem terra contaminada i les «horteres» es - Així, el que fa dos anys era un te - treballar pel bé comú, hi ha lloc per a celebrar el mercat d’intercanvi. En tan construint unes jardineres grans rreny erm i brut al cor de Sants ara és totes. aquesta ocasió no vàrem fer reserva per omplir-les de terra i així poder fer un jardí amb flors i arbres i demà tin - de taules i podem dir que aquesta mi - collites d’horta sana. drà jardineres amb horta. Més informació: da va facilitar l’adjudicació de taules Però comprar la terra en bosses és Tota una altra manera de fer la vida http://canbatllo.wordpress. segons l’ordre d’arribada dels para - caríssim i hi ha molta quantitat de tor - quotidiana s’estén pels carrers, les com/plataforma distes. ba, que no és terra. L’hortet de la Far - places i els horts urbans. http://intercanvis.sants.org Gràcies a totes les participants pel ga demana a les xarxes d’intercanvi si No podem continuar atemorits per trasllat de taules i cadires. algú té un tros de terreny i pot i vol l’actual ordre social que ens condem - Ens ha arribat una demanda d’in - cedir uns quants sacs d’aquesta terra na a la solitud i al mal viure, i l’hort tercanvi des de l’hortet de la Farga de a l’hortet de la Farga per tal que les n’és un bon exemple. Sant; resulta que aquest hortet té la hortalisses neixin sanes i bones. Ha arribat l’hora d’ajuntar-nos i LA BURXA és una revista editada per un equip de Aquesta publicació té una llicència En aquesta Burxa hi han col·laborat: Maig de 2012 redacció que es troba cada dilluns al vespre al CREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT- Laia Sánchez Amat, Gemma Parera, Ester Rams, CSA Can Vies NO COMERCIAL . Albert Ricart Sanjuan, Agus Giralt, Martí Gutiérrez (Carrer Jocs Florals, 42) Farré, Irene Jaume Gambín, Àngel Bravo Almirall, Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Elba Mansilla, Ivet Eroles, Mercè Esteban, Marc Periodicitat: mensual - Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la manera Rude, Pol Casas, Pau Fabregat, Víctor Obregón, Dani especificada per l’autor o llicenciador. Martínez, Quel Ness, Agus Giralt, Bernat Costa, - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats Telèfon de contacte: 93 422 16 13 comercials. Núria May Masnou, David Vázquez, Jordi Soler, Sergi Adreça electrònica: [email protected] M. Huete, Ass. de Can Vies, XIS, Albert Garcia, Miki, Plana web: www.barrisants.org/laburxa Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu Ia Bonet, Òscar, Assemblea d’Indignades, Radical- http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.ca graphics, Isabel Romero, Marc Faustino i Vidal, LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió. o envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Marta, Adriana Cabeceran, Klara, Núria Gurina i Standford, California 94305, USA. Cooperativa Germinal.

INÉS MARCO: «S’han dedicat uns 100.000 milions d’euros a finançar les pèrdues de la banca privada»

Inés Marco posa per a LA BURXA . FOTO : Gemma Parera

«Tot el que sempre ha vol - Quina és la funció del Banc Cen - tituir el novembre de 2011 Mario polítiques de rescat de la banca han de diner públic al sector privat s’ha tral Europeu? Draghi, el BCE va prestar un bilió evidenciat que l’estat està disposat a generat a través de dos mecanismes. gut saber sobre el Banc Es va crear l’any 1998 i en aquell mo - d’euros a la banca privada europea a assumir les pèrdues dels bancs. D’una banda, s’han dedicat uns Central Europeu (BCE) i que ment Espanya, així com tots els països un 1% d’interès. La intenció, segons El deute extern espanyol és amb 100.000 milions d’euros del tresor cap polític li ha gosat a con - que aleshores conformaven la Unió Draghi, era comprar deute públic de bancs alemanys i francesos. Per tant públic a recapitalitzar la banca espan - Europea, perden la sobirania monetà - forma encoberta a través de la banca els creditors estan pressionant per - yola. És a dir, s’ha destinat diner pú - tar». Amb aquest suggerent ria. Aquest banc central, creat sota el privada, i que part dels diners arribes - què els comptes espanyols puguin fer blic a finançar les pèrdues de la ban - plantejament, i en el marc model del Banc Central alemany, té sin a les famílies i a les petites empre - front al pagament del deute. Això ha ca privada. Es tracta de préstecs, pe - de la cimera d’aquest orga - com a únic objectiu el control de la ses. La realitat és que la banca ha des - estat garantit amb la darrera reforma rò de moment no se n’ha tornat cap i inflació i no assumeix funcions que tinat una part dels diners a cobrir de la Constitució, que imposa la prio - probablement no es retornin en gran nisme a Barcelona, els dies tenen la majoria de bancs centrals, deutes internes, una altra l’ha diposi - ritat del pagament del deute per so - part. Una segona via és l’aval de l’es - 2 i 3 de maig, la Plataforma com la promoció de l’ocupació i el tat de nou al BCE, i, per últim, ha bre de les despeses socials. De fet, als tat a les entitats financeres privades Auditoria Ciutadana del creixement econòmic. D’altra banda, comprat deute públic a un tipus d’in - pressupostos d’aquest any, Espanya perquè puguin demanar crèdits. En com a Banc Central de l’Eurozona, té terès del 5-6%, el que ha suposat un destina 28 milions d’euros al paga - el moment en què aquestes entitats Deute i el 15M han obert la responsabilitat de supervisar l’esta - molt bon negoci per a ells . ment d’interessos, fet que representa no puguin pagar aquests crèdits, ho un debat entorn les políti - bilitat financera de la zona i, per tant, un 13 % de la despesa total. A la vega - acabarà assumint l’estat. És una for - ques antisocials que promou és corresponsable en la bombolla fi - Es pot afirmar que la banca euro - da, es comprometen a reduir el dèfi - ma indirecta de donar diners al sec - nancera i en la mala gestió de la ban - pea i el BCE estan darrera les ac - cit públic, i per complir-ho es retallen tor privat . el BCE, de defensa dels ca europea. tuals retallades socials? 27.300 milions d’euros en despesa bancs privats i de promoció El BCE, així com la Comissió Europea social. Hi ha una relació directa entre Quines alternatives existeixen a de l’austeritat i les retallades. Quines han estat les mesures im - i el Fons Monetari Internacional, han el pagament d’interessos del deute i l’actual sistema financer? pulsades pel BCE per fer front a la estat sempre abanderats de les políti - les retallades socials . S’han proposat moltes alternatives de Inés Marco va ser una de les crisi del deute ? ques de privatitzacions. En alguns banca ètica. Últimament hi ha hagut ponents de la xerrada que Pels seus mateixos estatuts, el BCE no països han hagut d’intervenir els go - Per tant hauríem de deixar de pa - algun problema en el cas de Triodos, va tenir lloc al parc de Joan pot comprar deute públic ni pot pres - verns per prendre decisions d’aquest gar aquest deute? perquè s’ha vist que estava finançant tar diners directament als estats. caliu. En canvi, tant el govern de CiU Proposem que el deute s’auditi, per - empreses que no tenien res de socials Miró el 2 de maig a la tarda Aquesta prohibició no existeix amb com el del PP comparteixen interes - què la major part prové d’inversions ni de sostenibles, com Repsol. En i ens explica amb detall el altres bancs centrals que compren sos amb el BCE, perquè són també re - financeres especulatives que ha fet la canvi, projectes com Fiare o Coop 57 funcionament d’aquest massivament deute públic en el mo - presentants de la banca i de les grans banca. No podem permetre que els s’estan mantenint fidels a la seva filo - ment que els especuladors actuen. empreses. Estan interessats a privatit - estats responguin assumint-les. El sofia. De fet, l’actual sistema econò - banc. Inés treballa a D’aquesta manera, no permeten que zar els serveis públics, abaratir els deute representa actualment un mic, no només la seva part financera, l’Observatori del Deute en els estats hagin de finançar el seu costos laborals, etc. 400 % del PIB, i d’aquest, un 17 % és no té futur. És difícil que hi hagi un la Globalització i és membre deute a uns tipus d’interès elevats. En el cas espanyol, on el percentatge públic i un 83 % és privat, la majoria sistema financer ètic i social si la resta Aquesta prohibició, davant d’una d’endeutament és inferior a països d’empreses i d’entitats financeres. d’estructures econòmiques no ho de la Plataforma Auditoria situació límit, es va incomplir de for - com França i Alemanya, no té sentit No podem caure en l’enganyifa de són. S’han de fer canvis en tots els Ciutadana del Deute . ma subtil sota el mandat de l’anterior que organismes com el BCE justifi - pensar que el problema és que hem àmbits, en l’ambit de producció, de president del BCE, Jean-Claude Tri - quin polítiques d’empobriment d’a - viscut per sobre de les nostres possi - consum, de política, implicant-nos en Gemma Parera chet. En aquell període el BCE va quest tipus. Però, si no hi ha un pro - bilitats. L’endeutament de les famílies moviments com el 15M o altres agru - Sants comprar deute públic per valor de blema d’endeutament públic, per què respon principalment a la necessitat pacions. Cal un procés de transforma - 300 milions d’euros. Quan el va subs - s’especula contra el deute públic? Les d’accedir a l’habitatge. Aquest traspàs ció des de tots els nivells . Vinyeta Agenda [DISSABTE 12 de maig] 19.30 | Castell de dones dels Caste - 14.00 | Dinar d’aniversari per a llers de Sants [Lloc: plaça d’Osca] [DIVENDRES 25 de maig] totes i tots els canviaires [Lloc: plaça 19.00 | Debat Obert: “És compatible Màlaga] [DIUMENGE 13 de maig] 12.00 | Actuació amb els Castellers la monarquia amb la democrà - [DISSABTE 19 de maig] de Sants, Castellers de Vilafranca i cia?”. Presentat per Jeroni Sureda 18.00 | La ruta històrica de la ocu - Carrió [Lloc: Biblioteca Vapor Vell, passat - Capgrossos de Mataró [Lloc: plaça pació + tast de vins final Bonet i Muixí] ge Vapor Vell, 1. Organitza: Àmfora] [Lloc del tast de vins: Can Vies]

ANIVERSARI CANVIES: 15 ANYS [DISSABTE 26 de maig] [DISSABTE 5 de maig] ANIVERSARI CASTELLERS SANTS: Per determinar | Actuació amb els 19.00 | Cercaquintos+xaranga [Lloc: [DISSABTE 12 de maig] Castellers de Sants i la Colla Jove plaça de Sants] 18.00 | Actuació de Vigíles amb els dels Castellers de Sitges. [Lloc: plaça Castellers de Sants i els Castellers de la Catedral. Organitza: Castellers de [DIMECRES 9 de maig] de la Sagrada Família Sants] 21.00 | Sopador de germanor [Lloc: [Lloc: plaça d’Osca] CSA Can Vies]

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPENDENTISTA Muntadas, 24 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ] [[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Comtes de Bell-lloc, 39 ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants.org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]