Sants i barris veïns 5.000 exemplars distribució gratuïta mensual maig 2012 periòdic de comunicació popular núm. 162 CSA CAN VIES FA 15 ANYS Aquest mes de maig, amb motiu de l’aniversari del Centre Social Autogestionat Can Vies, es faran diver - ses activitats per recordar aquell 1997, quan es va alliberar l’edifici al carrer dels Jocs Florals 40-42. Pàgina 4 La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) publica les dades de gent sense llar a Barcelona durant l’any 2011. 2.791 persones sense El 12 d’abril la XAPSLL feia públi - ques les dades i els anàlisis derivats del recompte que, 696 voluntaris, havien fet a la nit del 8 de novembre del passat any. La xarxa, que agru - sostre a Barcelona pa a un total de 27 entitats d’acció social i que es va crear amb l’objec - tiu principal d’enfortir la capacitat d’acció a la ciutat, ha realitzat un es - tudi minuciós d’una problemàtica o símptoma que ha crescut en els da - rrers anys. Des de LA BURXA volem endinsar-nos-hi a través d’una breu aproximació en forma de síntesi. Pòtol, rodamón, transeünt o va - gabund són paraules que tradicio - nalment s’utilitzaven, i encara s’uti - litzen, per fer referència a les perso - nes que no tenen un lloc de residència i que passen gran part del seu temps al carrer. Aquesta ter - minologia, sovint utilitzada de ma - nera despectiva, traça una línia divi - sòria entre la gent amb una vida «normalitzada» i les persones que van d’un recurs social a un altre sense accedir a cap de les dues vies essencials per construir un estil de vida acceptat i coherent amb la so - cietat majoritària: una ocupació i, sobretot, un habitatge. Però, sem - pre ha estat així? A Europa, durant molt de temps s’ha preferit no relacionar les situa - cions d’exclusió social amb l’exclu - sió de l’habitatge. Pàgina 3 Luccio, italià de 53 anys, dorm cada nit des de fa nou mesos a les portes del mateix caixer del BBVA, al barri del Poble Sec . ROBERT BONET Inés Marco Opinió Cultura Arreu En moviment La vostra Una Diada L’amenaça dels Participació repressió no de Sant Jordi projectes de massiva durant ens atura! diferent ports de luxe l’1 de Maig PÀGINA 2 PÀGINA 10 PÀGINA 11 PÀGINA 9 La fantasia de molts que estàvem en La Xarxa de Biblioteques Socials fa Els projectes de construcció de ports A banda de la tradicional manifesta - un estat democràtic era certa, això una acció d’alliberament de llibres de luxe a la Barceloneta i a Tossa de ció del matí, a la tarda tingué lloc la Entrevistem l’Inés, de la Plata- es la nostra democràcia: una altra per Sant Jordi com a crida a un Mar amenacen el litoral amb la conse - manifestació unitària de 20.000 per - forma Auditoria Ciutadana del dictadura, al servei dels mercats i el coneixement lliure, crític i autoges - güent destrucció de l’entorn i erosió sones enmig d’un fort desplegament Deut e.. Pàgina 12 capital. tionat. del teixit social que li és propi. policial. Els jocs de la fam Bolson PÀGINES CENTRALS PÀGINES CENTRALS Una distopia, també anomenada antiutopia, descriu una societat remota i estabi - De les cendres dels meravellosos DJVU i com a litzada, contraposada als paràmetres que podríem considerar propis d'un sistema evolució lògica del projecte ETC, la Família Bol - ideal i on les conseqüències de la manipulació i l'adoctrinament massiu, a càrrec son s’ha convertit en Bolson per presentar-se en d'un estat autoritari o totalitari, controlen al seu gust els ciutadans sota una apa - societat amb el seu primer llarga durada sota el rent màscara de benevolència. braç: Encara Pots Cridar. 02 Maig de 2012 Opinions Editorials ls senyors Felip Puig i Jorge ta amb escorcolls de cases, eleccions l Primer de Maig de 1886, Fernandez-Díaz, aprenents de jutges «favorables», incomunicació 200.000 treballadors comen - La vostra de dictador, han iniciat una i temps excessiu en preventiva. Vulne - El Primer çaren una vaga per reivindi - onada repressiva que no ve rant la llei de protecció de dades i el car la jornada laboral de 8 repressió no Ede la resposta a uns incidents con - dret d’imatge amb la creació de la de Maig Ehores. Tres anys després s’establí un crets durant una manifestació, ja es web de delació ciutadana amb imat - acord en què aquest dia es procla - ens atura! van encarregar amb l’ajut dels mass ges de persones no identificades, on mava el Dia Internacional dels Treba - media de caldejar l’ambient perquè es demana als seus coneguts que lladors, entès com una jornada de Barcelona cremés, amb les polítiques aportin informació, tot recordant els lluita reivindicativa i en homenatge Després del 29 de Març de retallades, declaracions on ja s’in - llistats de jueus «perillosos» que el na - Amb la reforma laboral als màrtirs de Chicago. Des de lla - tot indica que, pel que tentava dibuixar en l’imaginari zisme publicava als diaris per recollir sobre la taula augmen - vors han passat molts anys però el col·lectiu una mobilització conflictiva. informació. Tot plegat, per coartar la Primer de Maig representa una pro - fa a drets socials i lliber - La repressió no es va fer esperar: els 3 llibertat d’expressió, limitar el dret de ten els motius per un testa patent i per tant, totes les tre - tats ‘públiques’, res tor - primers detinguts han passat 37 dies reunió, prohibir anar tapat, penalitzar nou episodi en la lluita balladores hem de sortir al carrer i narà a ser igual. a presó sota pretext «de risc de fuga» la resistència pacifica, endurir el codi de les treballadores mostrar que la lluita continua i que i proximitat del Primer de Maig i la ci - penal, tipificant la «violència urbana» allò que els nostres companys van mera del BCE, pretextos sense cap fo - com actes de terrorisme, perseguir els aconseguir no ens ho trauran. Con - nament. Però la onada no ha acabat mitjans de comunicació que es facin tra la reforma laboral, l’augment d’e - aquí, s’ha saldat amb més de 80 detin - ressò de mobilitzacions que acabin en dat de la jubilació, la baixada de sa - guts i amb fiances desmesurades pels disturbis. Així és la nostra democrà - laris... delictes de què se’ls acusava. Efec - cia: la dictadura, al servei dels mer - tuant detencions a l’estil antiterroris - cats i el capital. Opinió xò que feristeles com en Puig, que Cartes Atrevir-se sempre han estan disposats a aplicar una violència vertical i sistematitzada, Bales de goma a lluitar, insisteixen tant a buidar-la de contin - gut polític, es per això que polítics de atrevir-se a tot tipus proven d’enquadrar-la i eti - Jordi Oriola quetar-la de mil formes, incapaços de Mentre que es van difondre àmplia - sotmetre-la als interessos de la seva vèncer ment les imatges de contenidors classe econòmica. Mònica Gelabert cremant durant la Vaga General, Sabem que un dia de lluita i en - vaig trobar a faltar el mateix interès, Si creiem que els aldarulls de la pas - frontament al carrer no és la revolu - per part dels mitjans de comunica - sada Vaga General són fruit només de ció a la que moltes no hem deixat ció i de polítics com Felip Puig, per la ràbia i la frustració d’un context so - d’aspirar, però davant d’allò que diu donar ressò als ferits per causa de cioeconòmic determinat, estem bui - «així no són les formes» sabem també la policia. Els Mossos d’Esquadra dant de contingut polític allò que són que la nostra història ens diu que no utilitzen bales de goma, un arma en la seva essència. és mitjançant passejades que hem mi - MIKI rebutjada oficialment per la Unió Un Starbucks cremant, les cristalle - llorat les nostres condicions de vida. la policia quan arribi el dia que ens fa - normalitat no es veu alterada. Els nos - Europea, i aquell dia van buidar un res dels bancs trencades, barricades Trenta anys de pacificació fan que cin fora de les nostres cases. tres interessos són oposats als seus, ull a almenys dues persones (n’hi podria haver un tercer). I ja van de contenidors barrant el pas de la tallar un carrer en senyal de protesta, Quan okupem un espai abando - els nostres principis mai seran efec - cinc persones que han perdut un policia, són atacs directes a allò que es vegi com una forma d’amoïnar a nat, autogestionem la nostra salut, ge - tius mentre existeixin opressors i ull en els últims quatre anys. Cristi - estem ja fartes de senyalar com a cul - qui va a treballar, desenes de primers nerem relacions de solidaritat entre oprimits, i ells sabran defensar-se. na Francés, companya d’un dels pables de la nostra misèria. de maig de passeig fan que avui es veïns, aturats i acomiadats, estem rea - Hauríem d’adonar-nos de quanta afectats, Angelo Cilia, ha explicat I es que la violència revolucionària parli d’aquest dia com la festa del tre - litzant el canvi radical al que aspirem. raó que esgrimia aquella carta grega que els mossos disparaven a tort i a exercida per qui es troba sistemàtica - ball! El Primer de Maig és un dia de Defensant-nos alternem tàctiques on els joves incendiaris explicaven dret sense mirar, cosa que podeu ment violentat no necessita de justifi - lluita d’aquelles treballadores amb més o menys violentes segons el llen - «som els vostres fills, lesvostres veï - comprovar en els següents vídeos cació, és una violència horitzontal, uns interessos comuns! No un dia de guatge del poder.