Núm. 190 Febrer de 2015 laburxa.cat Pàg. 3 Pàgs. 4 Pàg. 12 Una absolució La PAH Núria G. i Rosa S. Xarxa anti-repressió i 4 condemnes en els es muda a Sants de familiars de detingudes primers judicis per l'#EfecteCanVies L'última setmana de gener van ser jutjades 11 Fa uns mesos que la Plataforma d'Afectats de les 84 repressaliades per l'#EfecteCanVies per la Hipoteca de Barcelona s'ha traslladat i les sentències se salden amb una absolució al carrer Leiva, passant a formar part de la i 4 condemnes: la pena més alta arriba fins als xarxa de moviments socials que s'articulen al Periòdic de comunicació 3 anys i 9 mesos de presó, mentre que la resta barri. Actualment el col·lectiu està recollint popular de Sants i barris veïns són d’1 any de presó pels delictes d’atemptat signatures per a la ILP per l'habitatge i anima 4.000 exemplars | Distribució gratuïta a l’autoritat, i de 8 mesos pel de resistència. als veïns i veïnes a participar-hi.

Destapant abusos de poder: CIUTATS MORTES ; el documental que narra el cas del 4F; una història d'injustícia, de violència policial i impunitat, ha aconseguit, des del seu naixement en mitjans i es- pais alternatius i autogestionats, penetrar en els mitjans de comunicació massiva i esdevenir una esquerda en el discurs mediàtic que omet o mitiga allò que afecta els interessos polítics i econòmics de les elits —anàlisi crítica, denúncies de corrupció, explotació, discriminació, injustícies...—.

A l’A Fons d’aquest mes trobareu un anàlisi en profunditat de les esquerdes als mitjans de comunicació massiva i, recordant que el 4F no és un cas aïllat, —i amb la voluntat de seguir esquerdant el discurs del poder— trobareu també un recull de casos i respostes als muntatges policials, la impunitat i la repressió. Vivències que es van presentar a les Cotxeres de Sants, el divendres 6 de febrer, en un acte de suport mutu i per teixir aliances, on van participar més de 1.000 persones.

Pàgs. 6- 8

Micro Obert pàg. 2 / Burxant a fons pàgs. 6-8 / Ressenyes pàg. 9 / Racó Històric pàg. 10 / Agenda pàg. 11 / Entrevista pàg. 12 2 Opinions laburxa.cat Febrer de 2015 núm. 190

Elogi del periodisme Aquest número el volem dedicar al periodisme que incomoda el poder: al incòmode Xavier Artigues i al Xapo Ortega, direc- tors Ciutat Morta, que han obert una esquerda enorme en la ficció d’oasis ciutadà que és Barcelona, traient, per 'objectiu que LA BURXA tives del barri amb què ens sentim fi, les vergonyes a la llum pública; al perseguim amb cada nú- afins. No parlem de neutralitat company Jesús Rodríguez, coguionis- mero que publiquem, informativa, perquè no en creiem ta i redactor del setmanari La Directa, humilment i des de fa la fal·làcia de l’objectivitat. Tots i a qui han interposat una demanda per gairebé 17 anys, no és altre que uti- totes parlem des d’un posiciona- lesaportacions al documental; i també, Llitzar la paraula com una arma de ment ideològic i material concret, a la Paula Jané, fotògrafa jutjada i con- denúncia social i divulgació de les malgrat els (neo)liberals ens vul- demnada per fer la seva feina durant alternatives. Som una publicació guin fer creure que el discurs he- l’Efecte Can Vies. autònoma i autogestionada, que gemònic és neutre, que només els A totes elles: gràcies per vigilar el no amaguem el nostre posiciona- discursos d’esquerres i llibertaris poder, per vigilar a qui vigila. Sou ment amb els projectes i les inicia- són polítics. exemple de rigor i compromís.

L'ALTAVEU CARTA marginat. Davant les promeses de la jutgessa de vigilància penitenciària Solidaritat amb José Antúnez Becerra i de la direcció de la presó, va deci- dir abandonar-la. Ha passat un any La Clivella, Sants Ciutat des de llavors, i davant la vulneració dels seus drets fonamentals, el pas- es de la Clivella, col•lec- Per això, Antúnez és tractat com les persones preses, per mitjà de sat 23 de gener va començar una al- tiu antipenitenciari de un pres a qui dirigeixen particular- males pràctiques com el xantatge tra vaga de fam. Morta Amadeus, Sants suport a les persones ment la seva desídia. i la humiliació. En el cas d’Antúnez, La presó i tot el sistema penal i po- preses, volem fer una Antúnez participà al motí de la com el de tantes altres persones pre- licial no afecten només a determina- crida urgent a la solidaritat amb presó de Quatre Camins l’any 2004, ses, la doctrina de rehabilitació ni des persones: dia rere dia, la demo- erdó: país amb molt de tuf Del pres en lluita José Antúnez, i de- originat com un crit desesperat de tant sols s’aplica al presentar una cràcia capitalista que ens governa de podridura. nunciar públicament la situació de denúncia dels abusos i mals trac- actitud insubmisa. demostra que és un eficaç mitjà de Encara no hem paït la discriminació que pateix, acumu- tes que es venien donant de forma En el cas d’Antúnez, com el de càstig contra tots els sectors socials brutalitat del documen- lant al voltant de 40 anys de com- freqüent en aquesta presó, i que cul- tants altres presos, la perversió del insubmisos i dissidents. Les pre- tal Ciutat Morta que aquests nois de pliment de penes a les presons de minà amb la consegüent repressió sistema de rehabilitació l’ha col•lo- sons són l’expressió més clara del Pblau, la Guàrdia Urbana i els Mossos l’estat, sota la imposició d’una ca- d’un considerable número de pre- cat en l’estat de que, encara que sistema de dominació que patim. d’Esquadra, ens han obsequiat de dena perpètua encoberta, tot i no sos, els quals varen ser intensament acceptant realitzar el programa de Les lleis que precaritzen les nostres nou amb una nova actuació veïnal. estar —almenys fins ara— empa- torturats i aïllats en condicions ex- tractament, l’administració peni- vides no fan distinció: és el pèndol Aquest cop els ha tocat actuar als rada per la llei. tremes. El resultat va ser l’habitual: tenciària no li permet realitzar-lo i que utilitzen per acovardir-nos, bé Mossos. José Antúnez va ser membre de els presos varen ser condemnats ni tant sols li fa la proposta al res- per mitjà de penes de presó, directa- Jo, i suposo que molts, ens pre- COPEL (Coordinadora de Presos en a complir llargues penes de presó, pecte, retrassant deliberadament i ment, o amb les penes-multa. guntem fins quan hem d’aguantar Lluita), una agrupació molt activa entre ells Antúnez, i els carcellers i amb mala fe la seva sortida de presó Amb aquest comunicat, Clivella aquests espectacles. El flamant Di- durant els anys 70 i 80 que va portar funcionaris, entre ells el subdirec- i condemnant-lo a la ja mencionada vol fer extensiva la solidaritat amb rector dels Mossos, Albert Batlle, de a terme diverses reivindicacions a tor mèdic de Quatre Camins, Xavier cadena perpètua. la justa lluita de José Antúnez, com trist passat per la Direcció General totes les presos de l’estat per acon- Martínez Redondo, condemnats a L’esperit de lluita i la resistència amb la dels presos que amb la seva de Serveis Penitenciaris —substitut seguir l’amnistia de tots els presos, penes lleus que no s’han arribat a d’Antúnez l’han portat a realitzar actitud de resistència en les condici- del Manel Prat— va sortir a la TV3, i va intentar extendre una consci- complir. vàries vagues de fam. La última va ons més difícils s’enfronten al des- per justificar el nou escàndol del ència nova entre els presos socials La hipòcrita i incorrectament ano- començar el gener de 2014 i va du- potisme penitenciari. passat dimecres 24 de gener: “els po- sobre els drets que els corresponien menada rehabilitació penitenciària rar 36 dies, per demanar el canvi Enderroquem els murs! Solidari- licies han actuat correctament”. El com a sers humans. té com a objectiu intentar doblegar de presó des de Brians 1, on estava tat presos en lluita! Conseller d’interior, Ramon Espala- La llarga trajectòria penitenciària der —substitut del tristament recor- d’Antúnez sempre s’ha caracteritzat dat com el molt bon repressor Felip per la denúncia de les freqüents in- Puig—, no ha dit ni pi; i els mals trac- justícies, vexacions, tortures i morts taments, les pallisses, els insults, que amb tanta freqüència es donen etc. van continuant. a les presons amb la complicitat de Sr. Espadaler, vostè que tinc entès partits polítics i institucions. També que és un home de profunda creen- amb la passivitat d’una gran part ça i fe catòlica, demani ajuda a Déu, de la societat que amb prou feines perquè el tot poderós ens faci el mi- s’adona de la vulneració dels drets lacre de transformar aquests nois de humans, marginació o explotació blau en persones humanes. laboral que amaguen aquestes pre- sons, així com la doctrina del càstig i humiliació pel qual es regeixen, di- rigits bàsicament als sectors empo- brits de la societat.

MICRO OBERT Envia’ns el teu escrit a [email protected] Justificar o no justificar l'islamofòbia Manel Ros, Sants a l'Orient Mitjà i els atacs contra la qualsevol altra qüestió està la lli- són expressions islamòfobes, que població. Tampoc ho és que es de- 'atac a la seu de Charlie revista, així com l'aparició d'orga- bertat d'expressió de la revista. La només fan que reforçar el racisme tectessin més d'una dotzena d'atacs Hebdo a París ha tornat a nitzacions com Estat Islàmic. Un de- realitat és que no es pot combatre contra les persones musulmanes. anti-musulmans les primeres 24 ho- reobrir el debat sobre les bat sobre els atemptats de París que l'islamofòbia i l'opressió anti-mu- L'argument que la revista també res després de l'atac a la revista. religions i ha posat sobre no comenci parlant sobre el paper sulmana sense oposar-se al racisme fa aquestes “bromes” sobre altres Els moviments socials i l’esquer- la taula el racisme, molts cops sub- de les potències europees a Orient i l'islamofòbia que es podria trobar religions com la catòlica —com fa ra en general no poden ser neutrals Ltil, cap a les persones musulmanes Mitjà, no podrà ser mai un debat habitualment en les portades de també el darrer número de la revis- davant l'islamofòbia, ni molt menys i l'Islam. L'islamofòbia fa anys —es- seriós sobre perquè passen certes Charlie Hebdo. Portades com les pu- ta Mongolia— no té en compte que fomentar-la o justificar-la segons pecialment des de l'atemptat contra coses. I el que és pitjor, res se solucio- blicades sobre la massacre a Egipte són les persones musulmanes les una abstracta laïcitat o llibertat les torres bessones de 2001— que narà mentre la situació causada per de Sisi contra la Germandat Musul- que són perseguides a Europa i les d'expressió. Si estem en contra del s'ha convertit en el “nou” racisme, aquestes potències a l'Orient Mitjà mana amb el titular “El Corán és una que pateixen l'islamfobòbia, en un racisme —i l'islamofòbia és una for- especialment a Europa i als EUA. no se solucioni. merda, no atura les bales”; o la que marc de creixement del feixisme. ma de racisme— s'ha de combatre En el debat sobre l'islamofòbia es Segon el debat sobre la llibertat sortien diverses dones musulmanes No és casualitat que les persones com a tal. El conflicte no és identi- plantegen doncs dues qüestions im- d'expressió. Segons moltes perso- embarassades dient “Les esclaves musulmanes constitueixen el 60% tari, religiós o cultural, és polític. La portants. Primer la relació entre les nes, moltes d'elles d'esquerres i fins sexuals de Boko Haram: no toqueu de les empresonades a l'Estat fran- solució per tant ha de ser política. polítiques dels governs occidentals i tot anticapitalistes, per sobre de els nostres xecs de beneficència”, cès, tot i que són només el 12% de la núm. 190 Febrer de 2015 laburxa.cat Actualitat 3 Primeres condemnes a l’#EfecteCanVies La darrera setmana de dret penal de l’enemic”, apuntava gener van ser jutjades 11 Franquesa i afegia que “l’única manera d’acabar amb la impuni- de les 84 represaliades tat és que se sàpiga que això suc- arrel de les mobilitzacions ceeix, que es denunciï i es perse- gueixi. No podem pretendre que contra el desallotjament s’acabi amb la impunitat, quan i la reokupació del Centre en els moments on es produeix una actuació desproporcionada, Social Can Vies al maig de hi ha una actitud corporativista 2014. Les peticions fiscals d’encobriment [per part dels cos- sos policials]”. oscil•laven entre 2 i 5 anys L’advocada considera que la i 10 mesos de presó per càr- ciutadania ha de tenir una acti- recs com desordres públics, tud vigilant en relació a les ac- tuacions policials i la vulneració resistència i atemptat de drets, i feia una crida a que contra l’autoritat. “aquelles persones que van ser testimonis, tinguin documenta- ció gràfica o van presenciar algu- Elba Mansilla, Sants na detenció o agressió, es posin en contacte amb nosaltres i amb La setmana prèvia les famílies”. a campanya d’accions so- La setmana d’accions solidàries lidàries que precediria es tancaria diumenge 25 de ge- els primers judicis es va ner, amb una cercavila festiva i presentar el 21 de gener. popular pels carrers de Sants, de- Una de les lletrades de la defen- manant l’absolució de les encau- Concentració de suport davant dels Jutjats SERGI RUGRAND Lsa, l’Anaïs Franquesa, denuncia- sades. La manifestació acabà a la va l’arbitrarietat i aleatorietat en plaça Josep Pons (Bonet i Moixí), més destacat, és el judici contra Les primeres sentències amb ús d’instrument perillós — les detencions, i advertia que “en on es féu una paella popular i hi la periodista Paula Jané, col•labo- Amb una celeritat increïble, les el presumpte llançament d’una molts casos la versió policial és hagué diverses actuacions musi- radora habitual d’El País i del set- primeres sentències es van fer ampolla de gran volum—, amb l’única prova de càrrec. Al testi- cals. manari La Directa, a qui la fisca- públiques el 2 de febrer. L’Assem- l’agreujant de disfressa. La res- moni policial no se li pot donar lia demanava 5 anys i 10 mesos de blea d’encausades per l’Efecte ta de sentències condemnatòries major valor, per la seva condi- Els judicis presó. Durant el judici, la fotògra- Can Vies va conèixer el resultat són d’1 any de presó pels delictes ció funcionarial, i hauria d’anar El guió i l’estratègia de la de- fa va negar que llancés pedres a del judicis a través de la premsa, d’atemptat a l’autoritat, i de 8 acompanyat d’altres evidències fensa va ser molt semblant en la policia, i va declarar que, de fet, fet que van denunciar mitjançant mesos pel de resistència. que el recolzin”. els 8 judicis a les encausades de agents dels Mossos d’Esquadra li un comunitat. L’assemblea con- En el mateix comunicat, Can El clima polític durant la setma- l’Efecte Can Vies vinculades a van trencar la càmera i li van ve- sidera molt greu la filtració “dels Vies reitera la seva petició d’“ab- na anterior als judicis per l’Efecte l’assemblea. Els testimonis dels lar el carret. En aquest punt, vo- noms [de les persones jutjades] solució i retirada de càrrecs de to- Can Vies va estar molt marcat per veïns i les veïnes, així com les lem recordar que continua oberta i [el contingut de] les sentènci- tes les represaliades per la mala les seqüeles de la projecció del proves fotogràfiques i els vídeo la querella criminal contra la po- es als mitjans de comunicació, gestió (...) d’un conflicte que va documental Ciutat Morta. Tant aportades per la defensar busca- licia catalana que van presentat abans fins i tot, que arribessin a iniciar el districte de Sants-Mont- l’equip d’advocades, com les por- ven contrastar —i contradir— la conjuntament La Directa i la co- les advocades, amb la incertesa juïc amb el regidor Jordi Martí al tantveus de l’Assemblea de De- versió policial, i rebaixar la peti- operativa La ciutat invisible, per i el greuge que això suposa per capdavant”, i esperen “la mateixa tingudes i Solidàries i la Xarxa ció del ministeri fiscal. Laia Serra, l’intent d’assalt que van patir la les encausades i la seva família i celeritat i duresa amb la desena Anti-repressió de familars, van advocada de la defensar, va de- nit del 26 de maig. Ambdues enti- amics”. de mossos imputats per lesions a subratllar que vulneracions de nunciar el fet que s’hagués incor- tats consideren que l’atac policial Tot i que els advocats ja han manifestants durant la setmana drets com les del 4F succeeixen porat a tots els casos el càrrec de a la redacció del setmanari tenia anunciat que recorreran les sen- de protestes en defensa del Cen- més sovint del que es vol expli- desordres públics —castigat amb una clara intenció d’intimidar tències, els primers judicis se tre Social Autogestionat Can Vies car, i de forma especialment pre- penes de presó de com a mínim 2 els periodistes i tuitaires que allà salden amb una absolució i 4 i que no quedin impunes com ja ocupant en els casos que estan anys—, malgrat no estar recollit, s’hi aplegaven, i denuncien una condemnes. La pena més alta és ens tenen acostumades”. relacionats amb al persecució de ni tan sols, en alguns dels ates- hostilitat persistent de les forces per a un jove de 19 anys, i arri- Els dies 10 i 11 de febrer, està la protesta. “Malauradament, hi tats policials. policials vers el periodisme crític. ba fins als 3 anys i 9 mesos de prevista la celebració d’una nova ha un dret penal de l’amic, i un Per LA BURXA, un dels casos presó, per atemptat a l’autoritat tongada de judicis. + El casteller empresonat es querella

n Sergi Rubia és el casteller urbà, per les que li demanaven fins que va ser detingut durant a 5 anys de presó. La defensa, sí que la setmana de l’Efecte Can va poder provar la seva innocència. Vies i que va ingressar a la Rubia ha anunciat que presentarà presó de forma preventiva durant una querella contra els agents de la E23 dies. El judici es va celebrar el Guàrdia Urbana per fals testimoni, passat mes de setembre, i la sen- i dos recursos on demanarà una in- tència absolutòria es va emetre de demnització pel seu pas per la presó, forma gairebé immediata a la cele- i una amonestació per al jutge res- bració del judici. La Guàrdia Urbana ponsable per mala praxis. no va poder provar les acusacions de desordre públic i danys a mobiliari El barri es mobilitza en solidaritat amb les encausades SERGI RUGRAND 4 Actualitat laburxa.cat Febrer de 2015 núm. 190

La PAH Barcelona trasllada el seu local al barri d'Hostafrancs Fa uns dos mesos la PAH tament amb l”Aliança contra la Com participar-hi Barcelona va traslladar el Pobresa Energètica (APE) i l”Ob- rectament afectades i persones par-hi. El col·lectiu s'organitza en di- servatori DESC, ha de recollir en Ara fa sis anys que la PAH va solidàries s’organitzen juntes per ferents grups i assemblees: dilluns fa seu local al barri, concreta- els tres mesos vinents 50.000 sig- néixer a Barcelona amb la inten- denunciar i canviar aquesta situ- l'assemblea de benvinguda, dimarts ment al carrer Leiva. Amb natures per arribar a debatre's al ció de donar una resposta ciu- ació. En aquests anys la PAH ha les de coordinació i divendres —quin- Parlament. Per això els membres tadana a la situació d’aquelles aturat milers de desnonaments zenalment—l'assemblea de negocia - sis anys de trajectòria en la del col·lectiu munten paradetes de persones que, ja llavors, comen- i ha reallotjat moltes famílies cions col•lectives lluita pel dret a l”habitat- recollida de signatures cada cap çaven a no poder pagar la hipo- afectades per la bombolla immo- de setmana en diferents punts de teca i veien com el banc els podia biliària i la crisi en pisos recupe- Més informació: ge, el col·lectiu passa ara a la ciutat. reclamar un deute elevadíssim, rats, per tal de garantir el dret a http://pahbarcelona.org formar part de la nodrida La ILP habitatge demana la cre- fins i tot després de perdre l’ha- l’habitatge per a tothom. c/ Leiva, 44. ació de mecanismes que atorguin bitatge. Des de llavors la PAH ha Per això, la PAH Barcelona obre el xarxa dels moviments una segona oportunitat per les anat creixent i actualment ar- seu local a tots els veïns i veïnes de socials que tenen casa seva persones sobre-endeutades i deu- ticula més de 226 nodes en tot Barcelona, siguin afectats o perso- al barri de Sants. tores de bona fe mitjançant dos l’estat, en els quals persones di- nes que vulguin col•laborar o partici- procediments —un d’extrajudicial i un de judicial— perquè les famí- Mariana Cantero, Hostafrancs lies puguin liquidar els seus deu- tes vinculats amb l’habitatge ha- l tret de sortida el va do- bitual per tal de poder començar nar la PAH Barcelona que de nou; cap desnonament per a les va inaugurar al desembre famílies en execució hipotecària, el seu local amb una festa establint l’obligació a les entitats amb tots els seus membres. Unes financeres de concedir un lloguer Esetmanes després es presentaven forçós a les famílies en situació davant diferents col•lectius so- de vulnerabilitat i lloguer social cials que també estan arrelats al per famílies en règim de lloguer barri de Sants, obrint el seu local en risc de desnonament, amb una per conèixer altres entitats i teixir important distinció entre grans i complicitats comunes. petits tenedors d’habitatge. A més, Actualment el col•lectiu es tro- els impulsors volen promoure la ba recollint signatures per a la creació de parc públic de lloguer ILP per l'habitatge, una iniciativa establint l’obligatòria reconversió que busca aconseguir una llei de temporal dels pisos buits propi- caràcter autonòmic que permeti etat d’entitats financeres i grans bàsicament el mateix que van re- tenedors d’habitatge, per tal de clamar fa un any i mig en l’àmbit poder reallotjar totes aquelles fa- estatal amb una altra ILP —tom- mílies que ja han estat desnona- bada al Congrés gràcies a la ma- des, l”accés garantit a subminis- joria absoluta del PP—: que no es traments bàsics d’aigua, llum i gas puguin produir desnonaments i a les llars vulnerables i l”establi- que cap família sense recursos pa- ment de mecanismes perquè no es teixi pobresa energètica. Aquesta produeixi cap tall de llum, aigua o nova ILP, que va ser presentada fa gas. La campanya es pot conèixer a un mes i mig per la PAH conjun- http://ilphabitatge.cat/. Protesta de la PAH a Plaça Espanya. JES ORQUADI/ARXIU

Can Vies denúncia persecucions i intimidacions per part del Districte i la Guàrdia Urbana per aturar la reconstrucció

Can Vies, Sants claracions dels càrrecs polítics res- ocasió sense la corresponent ordre construcció han rebut pressions de però tot i així els abusos de poder ponsables de l’actual estat del Cen- judicial que ho permetia. El 19 de la Guàrdia Urbana amb l’objectiu segueixen estant a l’ordre del dia. El Centre Social Autogestionat Can tre Social es limitaven a apuntar desembre van bloquejar i endur-se de conèixer les dades de les perso- El ritme de les obres del CSA Vies, en procés de reconstrucció que les obres s’estan duent a terme el camió formigonera que Can Vies nes i entitats que estan comprant el Can Vies s’està veient afectat ar- des del 31 de maig de 2014 —data sense el corresponent permís, i a as- havia llogat per arreglar els forats material. En aquestes empreses el rel d’aquests fets, però l’assemblea en què es va tornar a okupar l’es- senyalar que per aquest motiu ha- que va deixar el Districte al ter- cos policial s’hi ha presentat de pai- del Centre Social declara que tot i pai després de que el Districte de vien de ser aturades. Cal recordar, ra de l’antiga Capella després del sà amb actitud intimidatòria —fins les traves, la reconstrucció segueix Sants-Montjuïc demanés l’execu- que la competència de concedir el desallotjament. i tot han arribat a colpejar la persi- endavant i que actualment s’han ció del desallotjament i iniciés l’en- permís d’obres recau en l’adminis- La persecució que la Guàrdia Ur- ana d’un dels establiments— i han pogut arreglar ja tots els terres de derroc de l’edifici—, fa mesos que tració. bana està fent a Can Vies ha anat obligat als botiguers a cedir dades la planta baixa i la meitat dels de la denúncia les pràctiques i amena- D’altra banda, la Guàrdia Urbana en augment, implicant també als personals fent-se valdre de la placa, primera planta de l’edifici, i que poc ces dutes a terme pel Districte i el ha fotografiat i identificat a dife- diferents proveïdors que submi- però sense dur cap ordre judicial. a poc comencem a realitzar-hi ac- cos de la Guàrdia Urbana per atu- rents persones que treballaven per nistren material a Can Vies. Hem Nou anys més tard del muntatge tivitats on totes hi sou convidades. rar la reconstrucció. la rehabilitació de l’espai, inten- tingut coneixement que, com a mí- polític del 4F la corrupció policial Durant els darrers mesos, les de- tant entrar a l’edifici en més d’una nim, dues empreses de material de està començant a sortir a la llum,

Tens un negoci a Sants? Anuncia’t a La Burxa!

Consulta les tarifes a laburxa.cat o escriu-nos a [email protected] núm. 190 Febrer de 2015 laburxa.cat Actualitat 5 La Lleialtat Santsenca avança Carles Baiges, Sants tats del propi barri. Les entitats van poder conèi- es dels últims mesos, xer més detalls del calendari quan veïns i veïnes amb la posterior comissió de caminen pel carrer seguiment que va tenir lloc Olzinelles, topen al Districte el 2 de febrer. De- amb una gran obra que fins gut al grau de dificultat de les Dhi tot talla el trànsit per tre- obres que s'hi estan duent a ballar amb gran maquinària. terme l'edifici no estarà llest El passat dilluns 26 de gener fins a febrer de 2016, i no po- les entitats del barri van po- drà obrir les portes al públic der observar, aquest cop des fins a juny del mateix any. de dins, com avancen les obres Al mateix temps torna a per adequar l’edifici de La Lle- prendre força el moviment al ialtat Santsenca en un nou voltat de l’antiga cooperativa, equipament veïnal. La visita que aquest febrer ha reprès les va estar acompanyada de per- seves reunions. Tot i que des sonal del Districte així com de l'Ajuntament s'assegura de tècnics d'H Arquitectes que hi ha voluntat de cedir-ne —l'equip responsable del pro- la gestió un cop acabades les jecte—. Tot i que només es va obres, des de la Plataforma es poder accedir a la planta bai- recorda com aquest últim any xa de l’edifici per qüestions de l'Harmonia, un projecte molt seguretat, les persones assis- similar al barri de Sant An- tents van poder observar com dreu situat a l'antiga fàbrica ja s'havien realitzat la major Fabra i Coats, va haver de llui- part d'enderrocs necessaris Visita a les obres de la Lleialtat Santsenca. CARLES BAIGES tar aferrissadament perquè per deixar pas als nous espais, es complissin les promeses de a la vegada que s'havien re- cat el 1927 per la cooperativa ma que en reclama la seva re- necessaris que l'Ajuntament gestió ciutadana. forçat les parts més interes- obrera La Lleialtat Santsenca. habilitació com a espai obert va incorporar al projecte final. La propera trobada serà el 17 sants de l'edifici. Trobareu un Tot i que moltes encara el re- a la ciutadania que recuperi També va definir el tipus de de març a les 19.30h al Centre reportatge fotogràfic de Josep corden perquè va allotjar la els seus usos associatius, cul- gestió que volien les entitats, Social de Sants, just davant Molins i Salip i de Jordi Soler a fàbrica de torrons Viar i la sa- turals i cooperatius. En aquell alineat amb la Plataforma de de l'edifici de la Lleialtat, on la web de la Plataforma www. la de ball Bahia. És propietat moment es va obrir un procés la Gestió Ciutadana que agru- es convida a qualsevol perso- lleialtat.cat. de l'Ajuntament des de 2006 i participatiu que va ser el que pa diferents equipaments de na o col·lectiu interessat en el L'edifici original va ser aixe- des de 2009 hi ha una platafor- va decidir els usos i els espais Barcelona gestionats per enti- projecte. Un viatge per les cuines del món La Taula intercultural entitat, compartirà l’elaboració d’un Per tal de participar-hi les interes- de Sants, conjuntament plat propi del seu lloc d’origen; cada sades cal que reservin plaça al local sessió es clourà amb la degustació de l’Associació Cultural La Lotteria. amb l’Associació Cultural d’aquest plat al local de la matei- Durant les trobades es farà un re- La Lotteria, organitza un xa Associació Cultural La Lotteria cull de fotografies que, juntament acompanyats de tots aquells mem- amb les receptes i una breu infor- taller de cuina que, a més bres de les entitats que han decidit mació de cada entitat, es convertirà de tastar gustos i costums participar-hi, i ser presents a la pre- finalment en una revista digital per paració culinària. consultar. de vuit indrets del món, es A partir del 10 de febrer fins al 31 de Un membre de la taula intercul- convertirà en un espai de març, cada dimarts es podrà conèi- tural hi posa molta esperança en xer els ingredients socials i culturals aquest projecte ja que considera que convivència i intercanvi i els seus processos d’elaboració de “els principis de confluència i con- cultural. la cuina catalana amb els Caste- vivència a partir de la participació llers de Sants, la cuina amazig amb conjunta intercultural, partint des Mercè Esteban, Sants Amazan.Promoció Sociocultural i de la mateixa posició, es pot dur a desenvolupament; la cuina punjab terme amb intensitat amb aspec- ota el nom "Viatges per les amb Sher-E-Punjab Bhangra Barce- tes tant propis com són la gastro- cuines del món" la cuina –que lona; la cuina del Camerun amb Le nomia, les expressions artístiques i posarà a l’abast l’Associació Grand Ndé; la cuina del Marroc amb corporals i les converses, elements Cultural La Lotteria— obre l’Associació Ibtissama; la cuina gha- expressius de les persones i les fronteres a la descoberta de noves nesa amb l’Associació de Ghanesos comunitats”. Stextures, aromes, sabors i costums de Catalunya; la cuina xinesa amb per crear un llenguatge proper, co- l’Asociación de Intercambio Cultural mú i, per tant, divers. A cada troba- China-España i la cuina mexicana da un cuiner que pertany a alguna amb La Lotteria. 6 Burxant a fons laburxa.cat Febrer de 2015 núm. 190 Quan la por canvia de bàndol STOP BALES DE GOMA “En les sessions de la comissió parlamentària per estudiar l’ús dels Divendres 6 de febrer de 2015: 9 anys i dos dies després dels fets del 4F —recollits al documental Ciutat Morta— i materials antiavalots ens va quedar primer aniversari de La Tragèdia del Tarajal, —que és com es coneix la mort d’almenys 15 persones per l’acció de les pilotes de goma i el gas lacrimogen llençat per la Guàrdia Civil espanyola contra un nombrós grup que inten- clar que qui prenia les decisions sobre tava creuar nedant la frontera amb Ceuta—. Aquest va ser el dia escollit per celebrar un acte de denúncia als la política a seguir pel Departament muntatges policials, la impunitat i la repressió, que va omplir les Cotxeres de Sants amb més de 1.000 persones d’Interior no eren els polítics, sinó els i que va tenir la capacitat d’unir una àmplia mostra dels casos repressius a nivell català i estatal, sense obviar comandaments dels Mossos d’Esquadra” tots aquells que són viscuts per persones sense un accés tan directe a xarxes de solidaritat i eines per fer sentir Carles Guillot, la seva veu. Associació Stop Bales de Goma Els fets es van narrar des de l’experiència viscuda i des d’entitats, col·lectius, moviments i professionals vincu- lades a xarxes de suport mutu. Amb la força de la unitat que es respirava a Cotxeres, les assistents van escoltar Stop Bales de Goma va néixer el setembre de 2010 per denun- amb emoció els testimonis que parlaven sobre el 4F, l’Alfon, les preses de l’Operació Pandora, la sindicalista ciar els morts, ferits i mutilats per l’impacte de les bales de goma. Les dades parlen per si soles: 9 morts des de la tran- Laura Gómez, les repressaliades per l’Efecte Can Vies i la impunitat de l’assassinat de Pedro Álvarez, recordant sició, l’últim Iñigo Cabacas a Bilbao; 30 persones han perdut les accions i reivindicacions que es duen a terme des de Rereguarda en Moviment, Stop Bales de Goma, Tanquem un ull a Espanya des del 1990 - 7 d’elles a Catalunya entre el els CIE i Justícia Juan Andrés. 2009 y 2012-. La velocitat dels projectils de 90 grams és de 720 km/h – 590 segons els Mossos d’Esquadra -, quan 190 km/h és En la intervenció final, Jesús Rodríguez, periodista de La Directa, va assenyalar els responsables dels muntatges el límit màxim de velocitat per a que un projectil sigui letal. i la impunitat: el poder judicial, polític i policial, amb la complicitat dels mitjans de comunicació i la “casta A partir del 30 d’abril de 2014, el ple del Parlament va pro- mediàtica de periodistes que serveixen als seus caps per interessos”. Davant d’aquest panorama, va recordar les hibir l’ús de les bales de goma. Tot i així, des de Stop Bales de Goma es considera una victòria insuficient, ja que no s’ha pro- petites victòries entre les abraçades i somriures de la gent que s’ha anat sumat al llarg del camí duent a terme duït cap qüestionament dels cossos policials i s’ha introduït accions per a trencar la por i aconseguir el que comença a ser una realitat: que la por canviï de bàndol. nou armament que pot ocasionar greus lesions. Així, diferents organitzacions han començat una campanya contra la possibilitat d’incorporar l’ús de les pistoles elèctri- ques “Taser” per part d’algunes unitats de Mossos d’Esqua- dra, de les que ja en disposen diverses policies locals d’arreu de l’Estat Espanyol, entre elles 30 i 50 cossos de policia local a Catalunya. Les pistoles Taser són armes paralitzants que des- carreguen electricitat sobre la persona per a immobilitzar-la momentàniament. Malgrat que se les cataloga com a armes DESMUNTANT EL 4F no letals, Amnistia Internacional recull en el seu informe de l’any 2007 la mort de 269 persones als Estats Units, de juny “Cal seguir en la lluita, és important no del 2001 a juny del 2007, i de 15 persones al Canadà, després d’haver rebut descàrregues d’aquestes armes. pensar-nos com a víctimes del sistema, LLIBERTAT PER L’ALFON perquè la victimització desempodera” [http://stopbalesdegoma.org] Diana J. Torres, amiga de Patricia Heras “El discurs antirepressiu que hem de tenir ha de ser carregat d’alternatives a l’actual “Totes les institucions han protegit aquest model perquè tots els casos d’abusos muntatge. Portem 9 anys denunciant això” policials van contra els desafavorits de la Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza societat”

Nou anys després, els silencis, la impunitat, la corrupció, i tot Alfon, condemnat vaga general 14N el dolor al voltant del 4F, han sortit a la llum amb el documen- tal Ciutat Morta, sense oblidar la mobilització i la lluita de L’Alfonso Fernánez Ortega, conegut com a Alfon, un jove an- OPERACIÓ PANDORA CONTRA moltes persones que, durant tot aquest temps, no han parat tifeixista de Vallecas (Madrid), ha estat condemnat a 4 anys EL MOVIMENT ANARQUISTA de denunciar la injustícia, la manipulació, les mentides i els de presó per tinença d’explosius durant la vaga general del muntatges associats a aquest cas. 14 de novembre de 2012. Des del principi, Alfon ha denunciat El 16 de desembre de 2014 la policia va entrar a 14 cases i “Ha valgut la pena la lluita de tots aquests anys, malgrat que el procés judicial ha estat condicionat per motius polítics centres socials per fer registres i detenir a 11 persones anar- el silenci que hem obtingut com a resposta”, deia Maria- i ideològics. La Plataforma por la Libertad de Alfon ha repetit quistes a Barcelona, Sabadell, Manresa i Madrid, per ordre de na Huidobro, mare de Rodrigo Lanza —principal condem- reiteradament que es tracta d’un muntatge policial contra to- l’Audiència Nacional. A les detingudes se les va vincular amb nat—, moments abans de començar la manifestació de so- tes les persones que participen de les protestes socials per la Mónica i Francisco —en presó preventiva des de 2013—, i a lidaritat del passat dimecres 4 de febrer. defensa dels drets i les llibertats. set d’elles se’ls hi va decretar presó preventiva sota l’acusació Ciutat Morta ha ajudat a trencar el silenci. Però el 4F no d’organització terrorista. és un cas aïllat, “no és una poma podrida, és tot el cistell”, [https://alfonlibertad.wordpress.com] Actualment es troben en llibertat sota fiança i amb mesures i amb aquest reportatge des de La Burxa també volem con- cautelars. Des del Grup de Suport de les Preses de l’Operació tribuir a deixar-ne testimoni, sense pretensió de ser ex- Pandora es denuncia una persecució ideològica cap al mo- haustius perquè malauradament els incomptables casos viment anarquista, es defensa que l’únic terrorista és l’Estat d’abusos i muntatges policials ho farien impossible. amb les seves polítiques repressives, i es llença una crida de suport i solidaritat amb les repressaliades. Podeu veure el documental Ciutat Morta a http://metromuster. cat/ [https://efectopandora.wordpress.com]

REREGUARDA EN MOVIMENT

Rereguarda en Moviment és una plataforma solidària contra la repressió, que vol servir d’eina pera donar suport legal, eco- nòmic i psicosocial a totes les repressaliades i enfrontar els processos judicials i les seves derivacions psicològiques. També és un espai de confluència de les diverses sinèrgies sorgides de la societat civil amb l’objectiu de portar a terme accions concretes per donar resposta a les ofensives repressi- ves a través de la solidaritat i el suport mutu.

[rereguardaenmoviment.org]

Manifestació en suport pels afectats del 4F ENRIC CATALÀ Operació Pandora SERGI RUGRAND núm. 190 Febrer de 2015 laburxa.cat Burxant a fons 7

ENCAUSADES PER L’EFECTE CAN VIES “Vull apel·lar a la victòria col·lectiva que ha suposat reconstruir Can Vies” 22 ANYS D’IMPUNITAT Irene Jaume, PER L’ASSASSINAT membre de l’Assemblea de Can Vies DE PEDRO ÁLVAREZ

Amb la força de la solidaritat, milers de persones van de- “No ha estat la mort del meu fill, fensar, el maig de 2014, el CSA Can Vies davant l’intent de ha estat l’assassinat del meu fill desallotjament i enderroc per part de l’Ajuntament. Després a mans de la policia” d’una setmana de concentracions, manifestacions i marxes TANQUEM ELS CIE de suport diàries a tot el territori català i també a altres punts Juanjo Álvarez, pare de Pedro Álvarez “Durant el 2014 almenys 3.400 de l’estat, es va aconseguir començar la reconstrucció del cen- tre social, un procés que encara avui continua viu. La solidari- La Plataforma Pedro Álvarez és el moviment contra l’abús persones han mort a la frontera sud tat i la lluita va anar acompanyada, però, de la repressió: més de poder més antic de tota Europa. Fa 22 anys, Pedro Álvarez de la Unió Europea. De 1993 a 2014 el balanç de 200 persones van ser agredides pels Mossos d’Esquadra acompanyava a la seva parella Yolanda a casa quan un cotxe és d’almenys 30.000 persones mortes durant les mobilitzacions, 86 van ser detingudes i dues em- que circulava a gran velocitat va estar a punt d’atropellar-la. presonades preventivament durant un mes. Això va desencadenar una discussió que va finalitzar amb la o desaparegudes”. Els primers judicis han començat aquest mes de gener, amb mort a trets del jove de 20 anys per part del conductor. Dies Andrés García Berrio, Tanquem els CIE el resultat, de moment, de quatre condemnes —la més eleva- més tard van detenir a José Manuel S.F., policia nacional, com da de tres anys i nou mesos de presó— i una absolució. La a presumpte autor dels fets, però va ser exculpat “per falta de La Campanya Tanquem els CIE vol treure a la llum la reali- solidaritat s’ha fet sentir cada dia de celebració dels judicis proves concloents”, malgrat totes apuntaven contra ell. tat dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE); presons en davant l’edifici de la Ciutat de la Justícia a la Zona Franca, i El setembre de 1996, Juan José Álvarez, pare del jove, va que es priva de llibertat a persones immigrants per no “te- continuarà durant els judicis encara pendents. començar una vaga de fam i va recollir 5.000 firmes per a nir papers” i d’on en poden sortir amb una ordre d’expulsió l’obertura del cas, dos mesos més tard es va produir el so- o ser deportades directament. Els abusos policials i les vul- http://canvies.barrisants.org/can-vies/ breseïment del cas amb noves línies d’investigació i l’any neracions de drets al seu interior són una realitat quotidia- 2000 l’Audiència Provincial va tornar a arxivar el cas, el na, com ho són els maltractes a les deportacions. Cal recor- qual està ara apunt de prescriure. dar la mort de Mohamed Abagui, a la cel·la d’aïllament del CIE de Zona Franca, el maig de 2010, la d’Idrissa Diallo, el 6 de [http://plataformapedroalvarez.com] gener de 2012, per falta d’assistència sanitària, i la d’Aramis Manukyan, el desembre de 2014, també a la cel·la d’aïllament on va ser colpejat. A més de la d’Osamuyi Aikpitanyi, que va morir asfixiat el 2007 pels escoltes policials en un vol de de- portació, i les moltes altres persones mortes o torturades als CIEs de tot Europa i del món. Molts més noms de persones mortes i desaparegudes s’obliden en les fronteres, en les valles, en els deserts, en el mar. Com el d’Oumar, Larios, Joseph, Armand, Daouda, Ibrahim, Ousman, Nana, Jeannot, Yves, Samba, Youssouf i el de tres persones més sense identificar, que van ser as- sassinades el passat 6 de febrer de 2014 a mans de la Guàr- dia Civil a causa dels impactes de pilota de goma i gasos Concentració en suport a les encausades per l'Efecte Can Vies SERGI RUGRAND lacrimògens que els van llençar quan intentaven creuar nedant la frontera de Ceuta per la zona del Tarajal. Tanquem els CIE i altres col·lectius de la ciutat volen de- nunciar el règim de fronteres que produeix aquestes morts, SERGI RUGRAND així com l’explotació, la negació de drets, el racisme, la por i JUSTÍCIA PER JUAN ANDRÉS l’amenaça constant amb que viuen les persones migrants. BENÍTEZ

[http://tanquemelscies.blogspot.com.es] “Cal reconèixer tota la gent anònima que s’enfronta a les actuacions repressives” Iñaki García, Campanya Justícia Juan Andrés

Juan Andrés Benítez moria el 5 d’octubre de 2013 a causa dels cops dels Mossos d’Esquadra al barri del Raval. L’Audiència de Barcelona ha decretat que l’ “excessiu ús de la força, no no- més en quant a la intensitat sinó també a l’extensió tempo- ral” dels Mossos va ser un dels factors que va provocar l’atura- da cardíaca de Benítez. I, més enllà del que digui la “Justícia”, els veïns i veïnes van ser testimonis de la desmesurada i bru- tal pallissa sobre Juan Andrés, com passa quotidianament so- Accions de la plataforma Pedro Alvarez SERGI PUJOLAR bre altres veïns i veïnes del barri. La plataforma Justícia Juan Andrés ha omplert, des d’ales- hores, el barri del Raval i tota la ciutat d’accions i mani- festacions de solidaritat i de denúncia, i ha fet d’aquest cas una punta de llança contra els abusos policials, una realitat Massa crítica pels assassinats del 6F a Ceuta SERGI RUGRAND quotidiana al Raval, que forma part, a més, d’una estratègia repressiva i de por cap a la transformació d’un barri, l’ano- menada gentrificació. Així ens ho expliquen des de la Plata- “Els periodistes forma: “aquesta mort és conseqüència de les estratègies de repressió i estigmatització del nostre barri per afavorir la renovació dels veïns i atraure’n altres de nous amb major s’han dedicat a fer poder adquisitiu que encaixen amb l’anomenada marca Bar- celona”. O com deia Iñaki García a l’acte de Cotxeres: “matar a de mercenaris de la Juan Andrés va ser intentar doblegar un barri, un lloc on els LAURA GÓMEZ IMPUTADA diferents i els rebels podien conviure amb els iguals”. informació, a copiar PER LA VAGA GENERAL DEL 29M Un any després, el 5 d’octubre de 2014 l’Assemblea del Raval ocupava un solar abandonat al carrer Aurora, on va ser assas- i enganxar la informació Laura Gómez, sindicalista de la CGT, va entrar 23 dies a presó sinat Juan Andrés Benítez, un espai que van convertir en preventiva per la crema de bitllets falsos davant la Borsa de una àgora en el seu nom, en commemoració a la seva mort, Barcelona durant la jornada de vaga general del 29 de març i per a ús de la comunitat. Demanar justícia per Juan Andrés que els passaven de 2012. La plataforma Laura Llibertat prou repressió! va de- Benítez és demanar justícia per tot un barri. nunciar que cap motiu justificava la seva detenció, i encara els polítics” menys el seu ingrés a presó, la qual cosa suposa un clar abús https://juanandresbenitez.wordpress.com/ de poder. Jesús Rodríguez: [https://laurallibertat.wordpress.com] periodista de La Directa 8 Burxant a fons laburxa.cat Febrer de 2015 núm. 190 Ciutat Morta, una esquerda en el poder mediàtic Control i esquerdes en els mitjans de comunicació massiva

En resum, el control dels mitjans publicar, però, nombrosos articles en que li ha donat un impuls clau al d’injustícia, de violència policial i César Rojo de comunicació massiva per part de contra de la gesta bèl·lica”. discurs mediàtic generat des dels impunitat. En els seus inicis, Ciutat les elits polítiques i econòmiques moviments socials és l’ús de les Morta va ser una pel·lícula que es és el que dóna lloc a una “fabrica- “Per descomptat, tot aquest altre tecnologies de la informació de- va distribuir sobretot en l’ambient El control dels mitjans ció del consentiment”, com asse- tipus d’informació no és hegemònic, senvolupades a Internet. A l’article dels moviments socials —en cen- de comunicació nyalen Herman i Chomsky. És a dir, ni molt menys, en els grans mitjans, “Moviments socials i comunicació: tres socials, en petits espais inde- D’acord amb Edward S. Herman i a la creació d’un discurs mediàtic simplement està comprovat que té la xarxa com a paradigma” (2012), pendents—. Noam Chomsky, en el seu famós lli- que ens diu què consumir, què pen- una certa presència, que hi ha unes Rovira assenyala el següent: No obstant això, gràcies a la perse- bre “Manufacturing Consent” (“La sar, què preferir. Un discurs que, esquerdes en el discurs dels mitjans verança dels directors, a l’impuls i el Fabricació del consentiment”), pu- sigil·losament, ens envolta i marca en què apareix”. “Les tecnologies de la informació suport de diversos col·lectius i orga- blicat el 1988, els mitjans de comu- el ritme dels nostres passos, idees i són eines poderoses que reforcen les nitzacions socials, i a l’ús efectiu de nicació massiva estan controlats emocions. pràctiques de participació i alhora les xarxes socials —facebook, twit- per les elits polítiques i econòmi- Les esquerdes en el discurs dels mit- faciliten la creació d’una cultura ter, etc.—, la pel·lícula va aconseguir ques d’ideologia capitalista. Esquerdes en el sistema jans també es poden generar des de activista més horitzontal [...] sense penetrar i posicionar-se dins del sis- Aquest control de les elits capita- dels mitjans de comunicació fora. En aquest cas, és fonamental el necessitat d’una estructura organit- tema dels mitjans de comunicació listes ha imposat dues estructures El poder dels mitjans massius és tan paper dels moviments socials i els zativa centralitzada”. massiva —en aquest cas a la televi- importants en els mass media. En gran que no podem fer-hi res? grups de protesta. Des de sempre, sió pública de Catalunya—. primer lloc, el predomini d’una es- El poder dels mitjans té els seus els activistes dels moviments soci- No obstant això, també indica: En altres paraules, es pot dir que tructura corporativa. Amb aquest límits i, fins i tot, com diu l’investi- als han recorregut als instruments Ciutat Morta és un tipus d’esquer- tipus d’estructura, les empreses gador dels mitjans Xavier Giró, exis- comunicatius —pamflets, comu- “És il·lusori creure que Internet dis- da que es va construir des de fora, mediàtiques estan en mans d’exe- teixen i és possible generar esquer- nicats, cartes públiques, etc.— per tribueix el poder simbòlic o que, un en el món dels moviments socials, cutius més que de periodistes. So- des en el predomini dels mitjans de donar a conèixer les seves lluites i cop connectada, la gent està en la po- i que després es va convertir en una bre això, Ryszard Kapuscinski, en el comunicació massiva. convocar activitats de protesta com sició de fer-se sentir. Només una frac- esquerda dins dels mitjans massius. llibre “Els Cínics no serveixen per a Aquestes esquerdes poden pro- ara manifestacions, concentracions, ció ínfima dels missatges té impacte La història i l’anàlisi de Ciutat aquest ofici”, diu: duir des de dins i fora dels mitjans i altres formes d’acció social. en un espectre ampli d’usuaris. Inter- Morta, com esquerda que va néi- massius. En el primer cas, Giró asse- L’ús dels instruments comunica- net ofereix el potencial de la irrupció xer, va créixer i va fer esquinçar el “Jo mai he estat director, però sé nyala (a l’article “Discursos i esquer- tius ha tingut diferents etapes en la de la revolta, però sempre dependrà sistema dels grans mitjans, encara que avui no cal ser periodista per des en política”, 2010): història dels moviments socials. En del context històric i polític específic estan per fer. És una història que estar al capdavant dels mitjans de les últimes dècades, hi ha hagut una perquè una informació sacsegi a la potser comptaran sociòlegs, histo- comunicació. En efecte, la majoria “Els grans mitjans [...] no operen important implicació de persones gent i es multipliqui i s’expandeixi “. riadors o especialistes en mitjans de dels directors i dels presidents de les sempre com a instruments de propa- i grups d’activistes en la construc- comunicació. grans capçaleres i dels grans grups ganda d’un sistema de dominació, ció d’instruments comunicatius de Així, doncs, el poder dels mitjans No obstant això, el més important de comunicació no són, de cap mane- tot i que les excepcions no siguin ex- caràcter alternatiu, independent i massius té els seus límits i té es- ara és que Ciutat Morta es reprodu- ra, periodistes. Són grans executius “. traordinàriament nombroses”. autogestionari. querdes. Unes esquerdes que poden eixi. Que no cessin les esquerdes. És D’aquesta manera, han sorgit rà- existir, o bé des de dins dels mitjans, tasca dels activistes i el periodistes En segon lloc, les elits capitalistes “Hi ha, per exemple, mitjans —i dios lliures, comunitàries, revistes o bé des de fora, al carrer, als bar- crítics que generin i reprodueixin han imposat una estructura de con- periodistes— que habitualment i diaris alternatius, i projectes de ris, entre la gent que s’organitza i més esquerdes en el sistema: per tingut mediàtic amb dues caracte- alineats amb governs socialistes televisió independent. El conjunt construeixen els moviments socials protestar, per cridar i denunciar rístiques principals. D’una banda, van reaccionar en el seu moment de d’aquests mitjans, encara que petits i genera els seus propis mitjans de l’abús de poder i la injustícia social. una narrativa mediàtica centrada forma crítica contra algun dels seus i amb un públic reduït, han constru- comunicació, alternatius, indepen- en la publicitat i l’entreteniment ministres i alts càrrecs implicats en ït un discurs mediàtic dissident, que dents, o com vulguin anomenar-se, (l’espectacle i el sensacionalisme). la guerra bruta dels GAL (Grups An- funciona com una fissura: per pro- però sempre amb un esperit crític i Sobre aquest aspecte, l’investigador titerroristes d’Alliberament) (1983- testar, per cridar i denunciar l’abús de denúncia. José Manuel Burgueño diu (en el lli- 1987). En altres ocasions, es van opo- de poder i la injustícia social; és a bre Qüestió de Confiança, 2010): sar a certs projectes de llei —sobre dir, constitueix una esquerda que Ciutat Morta, un exemple immigració, per exemple—. O n’hi ha des de fora mina el predomini dels d’esquerda en el poder mediàtic “Efectivament, la tendència gene- que, donant el seu suport a governs mitjans massius de comunicació. Ciutat Morta, dirigida per Xavier Ar- ral apunta a una major tolerància conservadors que van participar en D’acord amb la investigadora tigas i Xapo Ortega, és una pel·lícula cap al sensacionalisme i el periodis- la segona guerra de l’Iraq (2003), van Guiomar Rovira, avui dia, un factor que narra el cas del 4F. Una història me espectacle, de manera que cada vegada es privilegien els temes sen- sacionalistes i es busquen els titulars impactants per cridar l’atenció d’uns lectors cada vegada més saturats d’estímuls forts”.

D’altra banda, s’ha imposat un dis- curs periodístic manipulat que omet o mitiga allò que afecta els in- teressos polítics i econòmics de les elits —anàlisi crítica, denúncies de corrupció, explotació, discriminació, injustícies, etc.— Els periodistes i analistes de mitjans, David Edwards i David Cromwell —fundadors de medi- alens.org— assenyalen que quan un mitjà difon informació que no s’ajusta als interessos de les elits, el mitjà pot perdre contractes de publicitat —governamentals o em- presarials— o bé pot ser obligat a acomiadar els periodistes que van publicar informació “inadequada” per a les elits —veure els casos que al respecte han recopilat Edwards i Cromwell en el seu llibre “Els Guar- dians del Poder. el mite de la premsa progresista”, 2011, i el llibre de Pascu- al Serrano, “Desinformació. Com els mitjans oculten el món”, 2013—. Il·lustració: MIKI núm. 190 Febrer de 2015 laburxa.cat Barri creatiu 9

MARGEN ZERO “Degeneración”

en el primer tema que dóna títol al David Vázquez EP "Degeneración" i més velocitat a “Fin de la doctrina” i “Los con- denados”. Amb un molt bon nivell Nova edició dels lleidatans Mar- musical, Margen Zero té com a par- gen Zero, en aquest cas un EP de ticularitat unes veus que omplen quatre temes, aprofitant que el de lletra les cançons més del que és nou baixista, Xavier Esterri (Terry) habitual en el seu estil, fet que pot ha muntat el seu propi estudi de fer que el grup agradi més o menys. gravació al mateix local d’assaig Després d'un 2014 bastant mogut (Nomad Studio), per on estan pas- en concerts, incloses dues visites a sant vàries bandes que es mouen Madrid, i les quatre províncies ca- al voltant de Lleida amb bons re- talanes, destacant el de Salaman- sultats d’enregistraments, com en dra amb Habeas Corpus, esperen aquest cas. El grup segueix amb la seguir actuant al 2015. Sort! seva línia Punk-HC melòdic dels Panxo-Trinx tres treballs anteriors. Tot el que han editat es pot escoltar i descar- regar a https://margenzero.ban- dcamp.com. Aquest nou treball té la novetat d'algun toc metal com

MUSICA MMHC “Terra Ferma”

de manera autogestionada. En total David Vázquez dotze temes on a banda de hardcore, hi ha lloc pel metall, el punk-Oi! o MMHC, o el que és el mateix, Me- tocs stoner i oock escandinau —una mento Mori Hard Core, és un grup de les poques versions que han fet format al 2010 pels voltants de Llei- en directe és de Turbonegro— tot da. Compten amb dos veterans que amb lletres en català força reivindi- van coincidir durant anys a La Car- catives de la llengua, poble o classe niceria, el cantant Miki i el guitarra obrera i contra el sistema i la repres- Coli i dos joves amb experiència en sió. S'agraeix que hi hagi aquesta grups com Silk Garden o Cuatro Per- varietat musical, amb predomini de ras; el bateria Tarro i el baixista Ar- la velocitat en temes com “Parlen els nau. Han barrejat al mateix grup la carrers”, “Som la teva gent”, “Lliber- Old i el New School del HC, estil no tat maltractada”, “Comunicació” o gaire habitual a la Catalunya inte- “Som majoria”; altres inclouen rit- rior. Després de la maqueta “Tot a mes menys ràpids i matxacons com terra” i l’EP “100% mala llet catala- “Part del sistema” o “Trenca”. Per na” —com solen definir la seva mú- acabar, destacaria dos dels millors sica—, acaben d’enregistrar el seu temes com són “Depèn de tu” i so- primer treball "Terra Ferma", que de bretot “Ball de bastons”, on s’inclou moment està en descàrrega gratuïta alguna veu més melòdica i és, sens a la seva web i bandcamp, a l'espe- dubte, la cançó més rodona del disc. ra de poder editar-se durant el 2015 10 Barri creatiu laburxa.cat Febrer de 2015 núm. 190

RACÓ HISTÒRIC La Casa del Mossèn Pere Oliveras

junts urbans. Construccions que ens arrelen a els elements arquitectònics de la seva façana la memòria històrica, cultural i sobretot social acabessin destacant per la seva singularitat. del nostre barri. La suma de tots aquests ele- ments materialitzats en diverses construcci- La seva vinculació familiar amb la l’edifici i ons és el que anomenem patrimoni arquitec- la seva vocació d’ajudar als pobres va fer que tònic. Els edificis inscrits dins del Patrimoni acabés exercint les tasques de la seva associ- Arquitectònic gaudeixen de diferents nivells ació OFORS allà mateix. D’aquesta manera, de protecció segons la seva importància his- va anar teixint sense ser del tot conscient un tòrica-artística i dels seus elements ornamen- valor que va més enllà dels elements histò- tals. La casa del Mossèn estava protegida com ric-artístic; el valor social. La imatge de Pere a Bé d’Interès documental (Nivell D). Aquest Oliveras com el Mossèn dels pobres quedarà, nivell de protecció és el més baix de tot al ca- per sempre més, vinculada a aquella casa i la tàleg ja que, per les seves característiques, no- nostra memòria col·lectiva. més és necessari conservar la documentació referent. No va ser fins mesos després de la mort del Mossèn, el 2007, quan per decret eclesiàstic Diu la carta Europea del Patrimoni Arqui- es va dissoldre l’associació OFORS. L’article tectònic que “cada generació dóna una inter- 10 dels seus estatuts van legitimar que Càri- pretació diferent del passat i s'extreu d'ell ide- tas Diocesana de Barcelona fos el propietari es noves. Aquest capital s'ha anat construint actual. Cinc anys més tard, sense previ avís, durant segles: la destrucció de qualsevol dels l’administració atorgava a Càritas la llicència seus valors acumulats ens empobreix i cap d’enderrocament, fent desaparèixer esgrafi- creació nova, per bona que sigui, compensa- ats, baranes, frisos, motllures, i amb ells, un rà la pèrdua.” Ja des de ben jove, Mossèn Pere valor que va més enllà del sentimentalisme Marta Sánchez Natera unes restes insignificants de què va ser la Oliveras va ser un fervent defensor del patri- que alguns polítics atorguen de forma ex- seva façana, el buit de l’espai que ocupava i moni santsenc i això es va poder percebre en clusiva al patrimoni. Només les imatges, els a Casa del Mossèn Pere Oliveras la mostra física de com el pas del temps està la seva voluntat per conservar casa seva i la documents i alguns testimonis recordaran el s’ubicava al C/Sants núm. 214. esborrant les poques restes que ens queda. del costat, ja que entenia que eren de les dar- que hi havia en aquell solar tapiat al núm. 214 Una finca construïda el 1860, Però, per què es pot considerar important reres que quedaven d'aquella època al barri. de carretera de Sants. restaurada al 1930 i enderroca- aquella casa? Mossèn Pere no estava errat. L’evolució arqui- da al 2013. Més d’un segle d’his- L'urbanisme de Sants, en tota la seva exten- tectònica de la carretera de Sants, i sobretot, L tòria on avui dia només queden sió, té un component important: els seus con- de l’entorn més proper a la finca, van fer que RELAT APOSTA FLEXIBLE

- Com va per Pubilla Cases? ros!?, un munt de coses. Ara m'han tes més que no pas millores reals. Oriol Barras Gomez - Ja no hi visc. Bé, aniré a viure a fet encarregat a una botiga de roba Havia vingut per a treballar i viure Badal amb uns nois que estan a la a La Maquinista després de dues set- i tot el que estava aconseguint eren uni. Era ara o mai, perquè a una bo- manes, una de formació i una altra feines mal pagades que només el L'altre dia em vaig trobar l'A. al tiga de La Maquinista m'han fet un de prova. permetien sobreviure. metro. Feia dies que no el veia. contracte de sis mesos i em serveix - Encarregat? Sona millor que de garantia. Aquest cap de setmana reponedor... Mentre enfilava rambla del Brasil - Ei, què tal A.? - vaig saludar-lo. faig la mudança. - Sí, bé. 600 euros per 30 hores a la cap a casa, vaig pensar que l'A. ho te- - Tirant... - Ostres! Ja no estàs al Carrefour, setmana. Sis dies. Com a mínim tinc nia molt difícil. Que com més temps doncs? horari fixe, però estic sol i m'encar- passés fent aquesta mena de feines, L'A. és un noi andalús de 21 anys - Què va! Vaig plegar, tio. 450 euros rego de vendre, arreglar la botiga, més li costaria trencar el cercle vici- que en fa un que sobreviu a Barce- per sis dies a la setmana. Em tenien l'aparador, i controlar els estocs. Po- ós de la precarietat. Si aquest era el lona. Està estudiant català i es vol boig amb els horaris. Me'ls canvia- ca estona per tanta feina. A veure seu present, quin seria el seu futur? treure el carnet de conduir. A l'arri- ven cada dia i en lloc de quatre hores què tal. bar a la ciutat va estar un parell de sempre en feia sis o set. No podia ni - Ei, jo baixo aquí. Espero que el setmanes treballant a El Corte Inglés anar a classe ni estudiar pel carnet. canvi de feina i de casa et vagin bé. per la campanya de Nadal. Després - Que cabrons! Cuida't -em vaig despedir. d'algun mes a l'atur, va trobar feina - Sí. Els vaig engegar. Allò no era reposant gènere a les estanteries vida. A sobre l'últim mes només em M'hagués agradat xerrar una esto- d'un Carrefour i allà estava encara van ingressar 400 euros i el meu en- neta més amb l'A. Vaig quedar una encadenant contractes de pocs me- carregat es va rentar les mans dient mica aixafat, tot i que se suposava sos, per circumstàncies de la produc- que no havia fet prous hores. Va ser que eren bones notícies. Notícies po- ció o per obra i servei. massa. Saps el que faig jo amb 50 eu- sitives. Tot plegat semblaven apos- núm. 190 Febrer de 2015 laburxa.cat Agenda 11

#StopIslamofòbia Campanya contra

la islamofòbia

Dissabte 14 de febrer, 19:00h, Ateneu Llibertari de Sants ·Taules rodones sobre la islamofòbia a les institucions, als mitjans de co Xerrada: “Les revoltes de Gamonal” a càrrec de veïnes de Gamo- municació, i al carrer. nal. · Interludis artístics. · Lectura de la declaració

Diumenge 15 de febrer, 11:30h, CSA Can Vies 11:30h, Xerrada: “El perill de la islamofòbia i els reptes dels fe- minismes” a càrrec de Brigitte Vasallo. 13:00h, Vermout + Concert de La Otra Intervenen: Interludis artístics:

Benet Salellas Bassem an-Nabris Dijous 19 de febrer, 19:00h, Ateneu Llibertari de Sants Carles Solà NaVil Xerrada: “Petroleros de Las Heras, la criminalización del movi- miento obrero en Argentina” a càrrec d‘un company argentí. Deeba Ashgar La Xixa Teatre Dolors Bramon Fatiha El Mouali Organitzen: Divendres 20 de febrer, 17:00h, Pl. Màlaga (Bonet i Muixí) Fatima Ahmed Xerrada: “Criança i alimentació infantil”. Iolanda Maurici UCFR, SAFI Jordi Moreras Justícia x Yassir Amb el suport de: Dissabte 21 de febrer, 19:00h, Espai Obert Luz Gómez García Xerrada: “La Llei Mordassa, estratègia i resistència” a càrrec de Mawa N’Diaye Universitat de Barcelona Gabriela Serra. Natalia Andújar Grups de recerca sobre Exclusió i Rosa Canyadell Control Socials Divendres 27 de febrer, 18:00h, Ateneu Llibertari de Sants Salim Benamara Minhaj ul Quran / Camí de la pau Xerrada: “L‘estratègia Universitària EU2015” a càrrec de l‘Assem- Taoufik Cheddadi Centre Cultural Islàmic Català blea Llibertària de l‘UAB. Wafaa Moussaoui OSPDH Observatori de la Vida Quotidiana Altres andalusos Dissabte 28 de febrer, 12:30h, Pl. Joan Peiró ISOR – Investigacions en Sociologia 12:30h Calçotada Llibertària de la Religió 16:30h Presentació: “Campanya d‘Habitatge” d‘Acció Llibertària de Sants.

Diumenge 1 de març, 18:30h, Espai Obert Acte central de la campanya contra la islamofòbia Presentació de documental: “Ingobernables, un recorrido por la dijous, 19 de febrer del 2015. De 18:00 a 21:30 Catalunya Rebelde” amb debat amb l‘autor. Aula Magna UB Raval | Carrer Montalegre, 6. Barcelona

AGENDA febrer i març

Diumenge 15 de febrer a les 18:30h Dissabte 21 de febrer a les 23h. Dissabte 28 de febrer a les 23.30h. Dilluns, dimarts, dijous, divendres i Dimarts 11h-13h i 18h-19h, divendres Documental “Yo decido: El tren de la Reggae Got soul (reggae-ska) TOP A TOP: Rebelamdiaq Sound (Reg- dissabtes de 10h a 13h 11h-13h i dissabte 11h-13h. libertad” Koitton Club (Rossend Arús, 9) gae Nights) Tardes : dilluns, dimarts, dimecres Hort comunitari AVLabCB Bo d’ajut: 2€ i dijous de 17h a 20h; i divendres de Can Batlló (c/Constitució, 19) Can Batlló (c/Constitució, 19) Diumenge 22 de febrer a les 20h. Koitton Club (Rossend Arús, 9) 18h a 21h. Dani Gener I Miquel Esteban (música Biblioteca Popular Josep Pons Tots els dimarts i dijous (18:30) Divendres 20 de febrer a les 23.30h. I arts plàstiques) 6 de març a les 17h Can Batlló (c/Constitució, 19) Distribuidora editorial La Malobe’ema SHOOT THE PUMP!: Mr. Love daddy + Guixeta inversa Taller Pam a pam: mapegem l’econo- Ateneu Llibertari de Sants (Maria Vic- Dj Enzo (Soul Nights) Koitton Club (Rossend Arús, 9) mia social i solidària. De dilluns a dimecres de 17 a 24h tòria, 10) Bo d’ajut: 3€ Activitat adreçada a persones, enti- Dijous de 17 a 1h Koitton Club (Rossend Arús, 9) Dimarts 24 de febrer a les 18.30h · tats i col·lectius. Divendres de 17 a 2h El tercer divendres de cada mes (18- Grup Lectura Activa: “NOUS FEMINIS- Organitza: Pam a Pam, Can Batlló i La Dissabtes de 12 a 2h 24h) Divendres 20 de febrer a les 20h MES?” Organitza : La Fondona (Fons Burxa. Espai de trobada. Nit de Jocs de taula i rol al Casal Concerts benèfic per les anarquistes Documental Feminista/Queer/LGTBI Can Batlló (c/Constitució, 19) Ateneu La Base Casal Independentista Jaume Compte encaudes. Organitza: Grup de suport Can Batlló (c/Constitució, 19) (carrer Hortes 10, Poble Sec) (Muntadas, 24) a les detingudes i detinguts a l’Opera- 6 de març de 20.30 a 00 h ció Pandora. Diumenge 26 de febrer a les 19h Cafeta borda, amb selecció musical i Dilluns, dimarts i dimecres Cada dimarts 10h-12.45h i -Siega (hard core punk, BCN) Xerrada: El racisme i la persecució als pinxos. Matins 10-13h Tardes 18-21h 18h-20.45h -Baula (hard core , Sants) gitanos. El racisme institucional i els 20.30 a 00 h Espai de preparació física Espai obert d’assaig lliure a l’auditori -Sewer brigade (punk oï, BCN) nous camps d’extermini: Els CIE Organitza: Cooperativa La Borda. multidisciplinar Can Batlló (c/Constitució, 19) -Pedro de la hoya (home orquestra) Can Batlló (c/Constitució, 19) Can Batlló (c/Constitució, 19) Can Batlló (c/Constitució, 19) -Cortinilla Sangrienta (punk, BCN) Cada dimecres i dissabtes 10h-13h Can Batlló (c/Constitució, 19) Divendres 27 de febrer a les 23.30h. 7 de març: a les 12h Dijous i divendres de 10 a 13h Tallers d’oficis (metal·lurgia, lampis- FEA Festival djs Jornada pública de la cooperativa La Espai familiar La Nau teria, electricitat, mecànica i fusteria) Dissabte 21 de febrer a les 21h. Entrada lliure Borda Can Batlló (c/Constitució, 19) Can Batlló (c/Constitució, 19) Carpaccio Bit ( blues-jazz) Koitton Club (Rossend Arús, 9) Presentació i actualitat del projecte Bo d’ajut: 5€ d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. De dilluns a divendres de 18h a 22h Cada dijous no festiu 18h-21h Koitton Club (Rossend Arús, 9) Dissabte 28 de febrer a les 20h. 13h Vermut musical. Rocòdrom La Cistella Verda: agricultura sana, de Sants Little Band ( jazz) 14h Calçotada popular. Can Batlló (c/Constitució, 19) proximitat i de temporada Dissabte 21 de febrer a les 11h Entrada lliure Organitza: Cooperativa La Borda Can Batlló (c/Constitució, 19) Activitats per a infants de 0 a 6 anys Koitton Club (Rossend Arús, 9) Can Batlló (c/Constitució, 19) acmponyats d’un adult. Jugar amb la Segon dissabte de cada mes llum i les ombres. Descobrir, construir, Dissabte 28 de febrer a les 11h Merkadillo Punk crear i recrear espais de vida, sentir Visquem els contes: Contes en anglès Can Batlló (c/Constitució, 19) l’emoció de la foscor.... per a tota la família La Nau espai familiar Can Batlló (c/Constitució, 19) Can Batlló (c/Constitució, 19) 12 Contraportada laburxa.cat Febrer de 2015 núm. 190

Núria G. i Rosa S. Xarxa anti-repressió de familiars de detingudes

La setmana del 26 de gener a l’1 de febrer començaven els judicis a les 84 persones detingudes durant l’Efecte Can Vies. En les accions de sensibilització i les mobilitzacions solidàries un dels col•lectius més actius ha estat la Xarxa anti-repressió de familiars de detingudes. El grup es va formar al desembre de 2014 i actualment aplega una dotze- na de persones. La majoria són familiars de represaliades durant les mobilitzacions de protesta contra el desallotja- ment de Can Vies, però a poc a poc s’hi han sumat persones afectades per altres episodis repressius.

Elba Mansilla poden parlar-ho a casa seva, o que fins i tot ho amaguen.

Com surt la idea d’impulsar la NG: Per això vam decidir que ens formació de la xarxa? posàvem a treballar en totes direcci- ons, des de la dimensió afectiva, fins Núria G.: Quan parlava amb el a la legal. Entenem que cadascú ha Sergi Rugrand meu fill, notava la seva angoixa i de fer el seu procés, però fer-ho jun- Familiars de represaliades durant les mobilitzacions de protesta contra el desallotjament de Can Vies preocupació. Vaig pensar que al- tes, acompanyar-nos i compartir-ho tres famílies també deurien sentir té un efecte molt reparador. Una al- propòsit total, no tenia cap sentit d’acord en alguns plantejaments, va escampar més enllà. L’Efecte Can el mateix. En una de les converses tra de les situacions que hem hagut el desplegament de forces policials però tenim claríssim que no són de- Vies va ser un detonant, com el cas que vam tenir li vaig comentar que d’encarar és que l’Efecte Can Vies va que va haver al barri, i la repressió linqüents ni criminals. de Gamonal va ser-ho per als seus seria important contactar amb la ser una crida generalitzada, que va em va semblar completament fora veïns. Són situacions que eviden- resta d’encausades de Can Vies, així secundar gent de tot arreu. Les per- de lloc. El simbolisme de fer una in- cien la falta de comunicació entre com d’altres afectades per diferents sones afectades per la repressió som tervenció policial d’aquestes carac- "Tot el que sigui cata- l’ajuntament i el veïnat, i posen de causes de repressió, per crear una un col•lectiu molt heterogeni, i això terístiques l’endemà de les eleccions manifest la falta de voluntad per xarxa. A partir d’aquell moment tot fa que hi hagi una gran diversitat de al parlament europeu diu molt de la logat de dissident és solucionar un problema. Penso que va anar molt de pressa, ens vam en- persones i sensibilitats, però alhora manca de voluntat política del go- entès pels governants aquests fets, de retruc, han ajudat a tendre molt ràpidament amb altres és la nostra gran riquesa: gent vin- vern municipal: el desallotjament altres barris en les seves reivindica- famílies, perquè cada una de no- guda de molts llocs, amb formes de de Can vies va ser una provocació i i les institucions com cions, com es el cas de les mobilitza- saltres havia pensat el mateix quan pensar políticament i socialment si- una demostració de força per part un perill desestabilit- cions en contra dels pisos turístics parlaven amb els nostres fills. tuades, o gens treballades. del consistori. a la Barceloneta, en què els veïns i RS: No responem a un perfil con- zador" veïnes van sortir al carrer i van de- Rosa S.: Va ser molt interessant NG: A mida que vas coneixent al- nunciar als mitjans de comunicació quan començàrem a trobar-nos, a "La repressió genera tres casos, te n’adones que no han L’equip d’advocades demanen que la situació insostenible de soroll, organitzar-nos, a posar en comú les fet un desplegament d’aquestes ca- la justícia sigui igual d’imparcial especulació i conflicte que durant nostres experiències. Consideràvem molt de patiment. To- racterístiques perquè s’hagint equi- amb les encausades per l’Efecte anys han estat patint. que el que estava passant era tan tes les famílies han de vocat, i que la forma com han detin- Can Vies, com ho és amb els casos gros, que no podia quedar singula- gut els nois i noies pels carrers no ha d’abusos de poder i corrupció. Què els dirieu als pares i les ritzat com a anècdota, com a fet par- passar per situacions estat un error fruit de la casualitat. Des de la xarxa, què demaneu als mares que es trobin en la mateixa ticular de cadascú, en què cada qual complicades, de por, En alguns casos, els mateixos veïns jutjges i fiscals? situació? se’n sortiria de forma individual. estaven altament indignats per com angoixa i incertesa" s’havien produït les detencions. RS: Els demanem que es revisin les NG: Que s’hi sumin! Que és mi- Un dels objectius de la xarxa peticions dels fiscals, perquè s’està llor estar juntes, perquè sempre és donar acollida i suport als RS: És molt preocupant, hi ha una demanant fins a sis anys i nou me- pots compartir els dubtes, les pors, familiar, facilitar l’apropament cret, ni sociològic ni polític. I això completa manca de voluntat polí- sos de presó per tirar un ampolla! les alegries... Els animem a compar- amb els i les joves, i treballar és important perquè ens dona mol- tica per gestionar una societat que No hi ha proves contudents, a poc tir-ho amb nosaltres, estiguin en el l’autoestima dels pares i mares. ta independència. Els fets que ens accepti la diversitat. Considerem a poc estem desmuntant la versió punt que estiguin. Quines situacions us heu trobat? ha aplegat, el fet d’establir contacte que tot el que sigui catalogat de dis- de la policia. Algun dia ens hauran amb episodis repressius previs, ens sident és entès pels governants i les d’explicar quina és la raó que por- RS: L’experiència els ajudarà, es- RS: En general, la repressió genera han empès a prendre consiciència institucions com un perill desesta- ta a aquesta desproporcionalitat i pecialmente a les persones que se molt de patiment. Totes les famílies i passar a l’acció. La xarxa és, sens bilitzador, i no com una oportuni- brutalitat, perquè hi ha moltíssims senten molt distanciades dels seus han de passar per situacions com- dubte, un espai d’enriquiment, on tat per aconseguir una societat més interrogants que es van creant a mi- fills. Independentment de la situ- plicades, de por, angoixa i incertesa ens movem tots en uns sentit que és justa. I en el cas de l’Efecte Can Vies, da que anem sabent més coses dels ació vital de cadascú, el fet de com- sobre com aniran les coses. El més comú. l’amenaça són els nostres fills i filles. diferents casos. partir-ho, de tobar-se amb persones colpidor és conèixer casos en què la que viuen una experiència tan simi- família no fa costat als joves, on les Quina lectura feu de la repressió NG: Coneixem als nostres fills i Quines altres conseqüències lar, ens fa crèixer com a persona. No situacions d’angoixa, desconcert durant la setmana de l’Efecte Can filles, sabem del seu compromís po- associeu a l’Efecte Can Vies? sabem si faran el mateix recorregut i temor dificulten enormement la Vies? lític en alguns casos, social en d’al- que hem fet nosaltres, però de ben comunicació, i fan impossible poder tres, i la situació que actualment pa- NG: L’aixecament popular a Sants segur els serà molt profitós. fer costat. Hi ha nois i noies que no RS: A mi em va semblar un des- teixen amb la crisi. Podem no estar va tenir un efecte apoderador que es

La Burxa és un periòdic En aquesta Burxa han col·laborat: Acció Llibertària de Sants – assemblea els dimartsa les 20.30h – Maria Victòria, 10 | Arran Sants – www.arran.cat editat per un equip de Enric Adell, Amadeus, Àngel Bravo, redacció no professional | Assemblea Indignada de Sants – acampadasants.wordpress.com | Ateneu Llibertari de Sants – Maria Victòria, que ens reunim esporàdi- Bernat Costa, Ivet Eroles, Mercè 10 – www.ateneullibertari.info | BarriSants – www.barrisants.org | Can Batlló – Constitució, 19 cantonada Mossèn cament al CSA CanVies Esteban, Cristina Fernández, Agus (carrer Jocs Florals, 42). Amadeu Oller – canbatllo.wordpress.com | Casal Independentista de Sants Jaume Compte – Muntadas, 24 – cis- Si et vols posar en Giralt, Núria May Masnou, Elba jaumecompte.cat | Castellers de Sants – Comptes de Bell-lloc, 84 – www.borints.cat | Centre de Documentació La ci- contacte amb nosaltres Mansilla, Dani Martínez, Víctor pots fer-ho mitjançant el utat invisible – Riego, 37 – www.arxiu.laciutatinvisible.coop | Centre Social Autogestionat Can Vies – assemblea els correu electrònic (labur- Obregón, Jes Orquadi, Gemma dimecres a les 20h – Jocs Florals, 42 – www.canvies.barrisants.org | Centre Social de Sants – Olzinelles, 31 – www.cen- [email protected]), el web Parera, Dídac Prat, Víctor Cebellán, (www.laburxa.cat) o els tresocialdesants.org | Colla bastonera de Sants – collabastonerasants.wordpress.com | Cooperativa de consum Faves nostres perfils a Twitter Biblioteca Social Mateo Morral, Elba Comptades – Muntadas, 24 | Cooperativa de consum Germinal – recollida els dimecres de 20 a 22h – Rossend Arús, 74 (@laburxa), Facebook i Mansilla, Isabel Benítez, Jordi Juan SomSants. – coopgerminal.coop | Cooperativa de consum Panxa-contenta – recollida els dijous de 19 a 21h – Violant d'Hongria, No ens fem responsables Monreal, Sílvia Alberich, Concha 71, 1 – panxacontenta.wordpress.com | Coordinadora Laboral i Suport Mutu 15M – coordinadoralaboral15m.word- dels articles d‘opinió. Liaño, Sergi Rugrand, Marga Olalla Publicació mensual. press.com | Creación Positiva – www.creacionpositiva.net | Diables de Sants – www.diablesdesants.cat | El Tatanet Aquesta publicació té una llicencia CREATIVE COM- Associació per la Criança Compartida – eltatanetsants.blogspot.com.es | Endavant Sants – assemblea els dilluns a MONS RECONEIXEMENT- NO COMERCIAL. les 20.30h – Muntadas, 24 – www.endavant.org | Espai Obert – Violant d'Hongria, 71, 1 – www.espaiobert.org | Guifi- Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l‘obra amb les condicions següents: Sants – www.guifisants.net | Jóvens de les Terres de l'Ebre – assemblea els dijous a les 20h – Jocs Florals, 42 – www. - Reconeixement: heu de reconèixer el crèdit de l‘obra de jovensebre.org | Koitton Club – Rossend Arús, 9 – koittonclub.blogspot.com.es | L'Escletxa – www.lescletxa.cat | La la manera especificada per l‘autor o llicenciador. - No comercial: no podeu utilitzar aquesta obra per a ciutat invisible – Riego, 35-37 – www.laciutatinvisible.coop | LaCol col·lectiu d'arquitectes – Ciceró, 5 – www.lacol. finalitats comercials. org | La Fàbrica de Sants – Vallespir, 18 | Negres Tempestes – assemblea els dijous a les 21h – Jocs Florals, 42 – www. Per veure una còpia d‘aquesta llicència visiteu http:// creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode. negrestempestes.org | | Sants TV – www.sants.tv | Terra d'Escudella – Premià, 16 – www.tdk.cat | Universitat Lliure ca o envieu una carta postal a Creative Commons, 559, – www.sants.unilliure.org | Xarxa de Biblioteques Socials – www.xarxabibliosocials.org Nathan Abbot Way, Standford, California 94305, USA.