114 miscel·lània Revista d’etnologia de Catalunya Juny 2010 Nº 36 Nº 36 Juny 2010 Revista d’etnologia de Catalunya miscel·lània 115

Manel Carrera i Escudé L’ autor EXPEDICIONS Director de festes.org Llicenciat i màster en Direcció i Administració d´Empreses per ESADE, Barcelona és el fundador i director de festes.org, un espai web especialitzat en proporcionar informació ETNOGRÀFIQUES AL NEPAL sobre celebracions festives populars catalanes i d’altres indrets del món. Nepal jatra La diversitat cultural del Nepal a través de les manifestacions festives populars

’associació cultural Rebom- Una de les línies de treball de l’associació Re- bori Digital és una orga- bombori Digital és la recerca i difusió al voltant nització que té per missió de diversos aspectes de la cultura popular del Nepal. La recerca, iniciada l’any 2000 i encara contribuir al coneixement en curs, està fonamentada en diverses expedi- i difusió de la diversitat de cions etnogràfiques a aquest petit país al peu les celebracions festives po- de l’Himàlaia, abraça elements de la religiositat, pulars catalanes i del conjunt de la nostra dels ritus de pas, de l’arquitectura i, sobretot, cultura tradicional, així com contribuir al de les celebracions festives populars d’algu- L nes de les comunitats que viuen al Nepal. coneixement i reconeixement de la diver- sitat cultural a través de les manifestacions Una de les línies de treball de l’associació Re- festives populars d’altres cultures d’arreu bombori Digital és la recerca i difusió al voltant del món. de diversos aspectes de la cultura popular del Nepal. La recerca, iniciada l’any 2000 i encara D’acord amb el primer dels objectius fun- en curs, està fonamentada en diverses expedi- cions etnogràfiques a aquest petit país al peu dacionals, la principal ocupació de l’entitat de l’Himàlaia, abraça elements de la religiositat, és el manteniment diari de l’espai telemàtic dels ritus de pas, de l’arquitectura i, sobretot, festes.org (http://www.festes.org) un indret de les celebracions festives populars d’algunes web que, des del 1999, focalitza els seus con- de les comunitats que viuen al Nepal. tinguts al voltant de les celebracions festives populars dels territoris de parla catalana.

Ara bé, des de l’entitat estem convençuts que l’etnografia comparada és un valuosís- sim instrument al servei del coneixement i l’aprenentatge. I que mirar de comprendre com són els altres ens ajuda a comprendre Els déus nepalesos cerca etnogràfica va ser l’interès per conèixer durada amb l’univers judeocristià occiden- El Nepal presenten una gran diversitat millor com som nosaltres mateixos. Per això, de formes (imatge del una realitat cultural absoluta i radicalment tal. I en segon lloc, perquè en ser el Nepal compta amb d’acord amb el nostre segon àmbit de tre- Janabahaa Dya, el Blanc diferent a la nostra. I, efectivament, la cultu- un país en el què hi conviuen més de trenta un nombre ball, des de l’any 2000 i fins avui, diferents Matxendra). manel carrera ra nepalesa té alguns elements d’indubtable comunitats humanes diferenciades, compta gran i divers membres de l’entitat estan desenvolupant interès per a qualsevol que es proposi inves- amb un nombre extraordinàriament gran i de celebracions un treball de recerca i difusió al voltant de tigar sobre les formes de vida tradicional dels divers de celebracions festives populars. festives les festes populars del Nepal. pobles i sobre l’estructura i funcionament populars del fenomen festiu. En la tria del Nepal com a espai geogràfic i Perquè el Nepal? humà per a la recerca etnogràfica també hi La principal motivació per triar el Nepal i no En primer lloc perquè fins fa ben poc no hi van comptar, però, altres factors, com l’in- un altre país per a desenvolupar la nostra re- ha hagut cap connexió constant o de llarga terès dels membres de l’entitat pel budisme 116 miscel·lània Revista d’etnologia de Catalunya Juny 2010 Nº 36 Nº 36 Juny 2010 Revista d’etnologia de Catalunya miscel·lània 117 i la pràctica de les tècniques per assolir pau nèixer durant la primera expedició i que ara L’objecte mental (el Nepal és el país on neix el Buda volíem aprofundir: el Janabahaa Dya Jatra fou l’estudi històric i on es desenvolupa una de les for- o festa del Matxendra blanc de Kathman- del cicle festiu mes de budisme primigeni), l’interès per dú, un dels ídols més populars de la ciutat, anual nepalès la pràctica de l’excursionisme i la vida a la a qui tracten com una persona i que final- i d’algunes muntanya (el Nepal compta amb una de ment passegen amb un altíssim carruatge celebracions les àrees muntanyoses més importants del pels carrers; el Losar o cap d’any de les co- festives de planeta) i, finalment, l’interès per conèixer munitats tibetanes afincades a Kathmandú la Vall de de prop un procés polític i pacífic en marxa i especialment el ritus xamànic bon-po que Kathmandú (la substitució d’una monarquia absolutista té lloc a l’interior dels monestirs aquests di- per una república parlamentaria). es; el Bisket Jatra, una complexa celebració newar que durant nou dies transforma la vi- Les expedicions etnogràfiques i da de la ciutat de Baktapur i que inclou una la metodologia de la recerca completíssima seqüència ritual que inclou, L’inici d’aquest projecte sobre les festes del teatre, arrossegament de carros, cercaviles, Nepal cal situar-lo a l’abril de l’any 2000 lluites violentes i l’erecció d’un gran pal ce- quan comença a prendre cos la idea. Des rimonial; i, finalment, tot allò que passa al d’aleshores, i fins a l’actualitat, l’associació voltant de la gran Stupa de Boudhanath, la Rebombori Digital ha realitzat tres expedi- més gran del món i un dels indrets sagrats cions etnogràfiques al Nepal. més importants pel budisme tibetà.

La primera expedició va durar cinc mesos La metodologia de treball, aplicada a totes (del juliol al novembre del 2000) i va a ser les expedicions etnogràfiques realitzades fins esponsoritzada pel Consulat del Nepal a ara, ha estat més o menys la mateixa. Barcelona, la Royal Nepal Airlines i diverses companyies de trekking nepaleses. L’objec- La primera fase sempre té lloc abans de mar- te de recerca fou l’inici de l’estudi del cicle xar al Nepal. L’equip realitza la delimitació festiu anual nepalès en el seu conjunt i, en dels objectius de l’expedició: el què, el com, concret, d’algunes celebracions festives dels el qui, el quan, el quant i el perquè de tot ple- newars de la Vall de Kathmandú i de les co- gat. Tot seguit es realitza un intens i exhaustiu munitats d’origen tibetà que es celebren a treball de recerca bibliogràfica i un llarg pro- les zones muntanyoses del país. cés de documentació al voltant dels objectius establerts. En aquesta fase també es procedeix La segona expedició només va durar un mes, a la recerca dels recursos econòmics necessa- L’elefant Ganesh cerca les l’agost del 2003, i fou finançada íntegrament ris per a dur a terme l’expedició. tormentes i la pluja, durant l’escenificació a Indra de amb recursos propis de l’entitat. En aquella la llegenda d’aquest déu ocasió, l’objectiu de la recerca fou aprofun- La segona fase és la més important i comen- hinduista del cel. manel carrera dir en el coneixement del Sa-Paru o Carna- ça amb el trasllat físic al Nepal amb val dels Difunts, una interessantíssima cele- avió i l’establiment d’un lloc de bració newar del dia dels morts que té lloc a residència, que en les prime- la ciutat de Baktapur i que inclou gegants i res expedicions fou una casa bastoners, així com molts elements carna- particular, després un ho- valescos, en la seva posada en escena. tel i finalment una casa llogada. També es fa el La tercera expedició va durar cinc mesos (del contacte amb diverses desembre de 2006 a l’abril de 2007) i també persones del país que va ser totalment autofinançada per l’entitat. ens puguin oferir la seva Els objectius d’aquesta tercera expedició fo- col·laboració, fent d’in- ren la realització de la segona part del procés troductors i d’intèrprets. de recerca, iniciat l’any 2000, a l’entorn del En aquest sentit, durant la cicle festiu anual nepalès i sobretot l’apro- primera expedició es va parlar fundiment en quatre aspectes que vam co- amb diversos professors univer- Gegant que representa una figura històrica del buddhisme mahayana, el Dipankar Buddha, durant el Dipankar Mahadaan.ma nel carrera 118 miscel·lània Revista d’etnologia de Catalunya Juny 2010 Nº 36 Nº 36 Juny 2010 Revista d’etnologia de Catalunya miscel·lània 119 sitaris i, en concret, es va contactar amb el gudes de la recerca bibliogràfica, s’escriuen El fet de que fins ara han estat dues persones clau: la els primers textos. conviure sota Chunda Bajracharya, una professora uni- calendaris versitària i activista cultural que ens fa d’en- La tercera fase és la tornada a Catalunya amb diferents La cultura popular del Nepal llaç en tot allò relacionat amb la cultura dels tot el material obtingut. Aquí es clou la fa- possibilita newars, i en Ringi Nurbu Sherpa, director se de recerca i comença l’anàlisi del materi- que en un sol d’una important oficina de senderisme, que al recopilat i l’inici del procés de producció any es celebrin Faria falta tota una vida d’estudi i dedicació per poder - El documental “Sa-Paru: el Carnaval dels difunts” (http:// ens fa d’enllaç amb les comunitats d’origen de continguts. L’objectiu d’aquesta fase és diversos caps realitzar un treball rigorós que abordés la vastíssima www.festes.tv/indexsaparu.htm), un film realitzat en copro- tibetà que viuen tant a Katmandú com a la creació de coneixement i la seva difusió d’any diversitat de la cultura popular del Nepal o que expli- ducció amb Televisió de Catalunya i que fa un recorregut pel les muntanyes. a través de diversos suports comunicatius. qués en profunditat totes les celebracions festives de desenvolupament de la festa del Sa-Paru o Carnaval dels Es decideixen els formats finals amb què es totes les comunitats que hi viuen. I és que en aquest Difunts, una impressionant celebració en honor a les per- Ara bé, el procés més important d’aques- realitzarà el procés i s’estableixen els termi- país hi passen tantes coses, cada dia, que forçosament sones que han mort durant l’any a la ciutat i que al final es ta segona fase és l’assistència a les festes es- nis temporals per a publicar-ho. s’imposa fer una tria. Per això, es va fer necessària una converteix en una multitudinària cercavila carnavalesca que collides per tal de realitzar-ne observació delimitació de l’objecte d’estudi a les celebracions inclou bastoners, grups de música i els khats, unes cons- festives de dues comunitats: els newars de la Vall de truccions gegantesques que representen als difunts. participant: el seguiment i enregistrament A nivell tecnològic, si en la primera expedi- n de tots els actes, des del primer dia fins al ció vam utilitzar només un bloc de notes, Kathmandú i les comunitats d’origen tibetà (xerpes, - Realització del videofòrum “Alimentant els déus: tres darrer, apuntant tots els detalls, inclosos els un ordinador i una màquina de fotografiar tamangs i tibetans) que viuen tant a les muntanyes com festes populars del Nepal” al Museu Etnològic de Barce- processos de preparació de les celebracions. per enregistrar imatges, en les dues darreres a les afores de Kathmandú. Aquesta tria no es va fer lona, on s’explicava la particular relació que tenen els ne- Durant la festa, i els dies abans i després, també hi hem incorporat la càmera de vídeo de bon principi, sinó que s’ha anat fent amb el temps a wars amb les seves imatges religioses. també es realitzen entrevistes informals amb amb material professional. mesura que anàvem coneixent millor el país. alguns dels protagonistes. En arribar al cam- Els resultats d’aquestes tres primeres expedicions Les festes a les que hem assistit i de les que en tenim pament base es transcriu tot a l’ordinador, La diversitat cultural nepalesa etnogràfiques, que han suposat pels membres de l’ex- material són: s’ordena el material fotogràfic i videogràfic Del procés de recerca al Nepal n’hem après, pedició viure al Nepal un total de més de 12 mesos en n Bisket Jatra Bhaktapur i, en contrast amb les informacions obtin- fins ara, moltíssimes lliçons i n’hem obtingut conjunt, ha estat un coneixement profund de la realitat n Bunga Dya Jatra (II) Patan n Janai Purnima Pashupatinath (Kathmandú) cultural del país i, sobretot, d’aquestes dues comunitats n Janai Purnima i Rakshya Bandhan Patan humanes escollides. Gràcies a totes les expedicions n Gai Jatra(Sa-Paru) Bhaktapur n l’entitat ha elaborat i gestiona un arxiu que compta amb Mataya Patan n Yartung Kagbeni (Annapurna) més de 150 hores d’enregistraments videogràfics i més n Gokarna aunsi Gokarneshwar (Kathmandú) de 3.000 fotografies. n Teej brata Pashupatinath (Kathmandú) n Indra jatra i kumari jatra Basantapur (Kathmandú) Des de l’any 2001, de tot aquests materials enre- n Ropai Jatra Boudha (Kathmandú) gistrats -molts d’ells encara inèdits- ja n’hem produït n Dasain (Mohani) Tot el país n Mha Nawami Basantapur (Kathmandú) alguns continguts: n Panchali Bahirab Yatra Basantapur (Kathmandú) — Una primera versió d’un web monogràfic“ Les festes po- n Tihar (Diwali o Swanti) Tot el país n Mha Puja Interior cases (família newar) pulars del nepal” (http://www.festes.org/tematics/nepal/ n Any nou newar Basantapur (Kathmandú) indexflash.html) que recull algunes de les principals festes n Bhai tika Interior cases (família ringi) n Mani Rimdu Tengboche (SoloKhumbu) populars del Nepal. n Janabaha dya jatra (I) Basantapur (Kathmandú) — El documental “Tengboche, al cor de l’Himàlaia” (http:// n Mila Punhi Basantapur (Kathmandú) n Casament newar Kathmandú www.tvcatalunya.com/tarasca/pgms/prog112.htm), realitzat n Swasthani Bakhan Kanegu Salinadi (Vall de Kathmandú) en coproducció amb Televisió de Catalunya i que versa sobre n Dipankar Mahadaan Bhaktapur n Casament tamang Boudha (Kathmandú) el festival Mani Rimdu, un impressionant ritus budista d’onze n Saraswati i Manjushri Puja Swayambunath (Kathmandú) dies de duració que té lloc en un monestir a 3800 metres d’al- n Bhimsen Puja Patan n Mumla jatra Boudha (Kathmandú) tura, lloc de pas pels turistes que van a les muntanyes més n Losar tamang Boudha (Kathmandú) altes del planeta: l’Everest, l’Amadablam, el Lotse. n Funeral tamang Boudha (Kathmandú)

— El cicle d’activitats “Les Festes Populars del Nepal” n Shivaratri Pashupatinath (Kathmandú) n Losar tibetà Boudha (Kathmandú) (http://www.festes.org/exposicions/nepal/index.html) en n Chaite Dasain Pashupatinath (Kathmandú) col·laboració amb Carrutxa, que consistí en una exposició n Janabaha dya jatra (II) Kathmandú n Temal jatra Boudha (Kathmandú) fotogràfica d’algues de les festes del Nepal, complementada n Balaju jatra Balaju (Kathmandú) amb uns col·loquis en diferents pobles i ciutats de Catalunya n Jamacho Mela Nagarjun (Kathmandú) n Kaghda Jogini Sankhu (Vall de Kathmandú) (Barcelona, Reus) sobre les semblances entre les festes ca- n Bunga Dya Jatra (I) Patan talanes i les nepaleses. n Vida quotidiana a l’Stupa Boudha (Kathmandú)

Cerimònia funerària tamang. Mandala dibuixat sobre l’indret on cremaran el cadàver que hi ha dins el taüt. manel carrera 120 miscel·lània Revista d’etnologia de Catalunya Juny 2010 Nº 36 Nº 36 Juny 2010 Revista d’etnologia de Catalunya miscel·lània 121 valuosíssims coneixements, que ens perme- També hem vist que determinats ritus, com morts pot tenir alguna cosa a veure amb les (1) ten comprendre millor (i criticar) la nostra l’expulsió i crema de l’any vell que s’efectua construccions gegantesques que els newars Veure Protecció contra accidents al Nepal http://www.festes.org/ pròpia societat. Conèixer la cultura nepa- mitjançant una impressionant cerimònia fan durant el Sa-Paru, i que tant s’assemblen articles.php?id=941 lesa ens ha permès comprendre millor la d’origen xamànic al monestir budista de als nostres gegants i capgrossos. O que el ball nostra o, si més no, interpretar-la d’una al- Setxen i que inclou pregàries, balls de màs- de bastons newar s’executa sense coreografia (2) Veure Carnaval dins un monestir tra manera. cares, ball rodó i altres, s’assembla molt a ni ordre, amb un marcat caràcter sexual, per http://www.festes.org/articles. determinats aspectes de la celebració tradi- refermar la masculinitat. php?id=787 Hem fet alguns aprenentatges importants en cional del Carnestoltes català o a les Falles (2) La religiositat (3) relació a la convivència entre comunitats cul- valencianes. Veure La festa del déu blanc de turals diferents en un mateix Estat. El fet de Com és sabut, la festa és un fil que, si s’estira, Kathmandú http://www.festes. conviure sota calendaris diferents (al Nepal Hem observat que les nostres cercaviles pro- permet accedir a un coneixement més ampli org/articles.php?id=918 hi són vigents quatre calendaris), possibilita fanes (de Carnaval, de festa major o de Pas- de la realitat cultural on té lloc. I és que les que en un mateix país i en un sol any es ce- qua Granada) s’assemblen molt a les cerca- manifestacions festives són una reflex de la lebrin diversos caps d’any. En aquest sentit, viles de moltes festes newar, que consisteixen societat que les genera i donen algunes claus hem pogut assistir a diferents celebracions i en desfilades de lluïment en què la comuni- per a entendre-la. Així, de l’estada al Nepal ritus propis de l’any nou newar així com de tat, segmentada en grups petits (familiars, hem après molt de les celebracions festives l’any nou tamang i tibetà (el Losar). d’amics, d’associació, de barri, de poble) i però també de diferents aspectes de la seva amb els seus millors vestits identificatius, es cultura tradicional, com els elements de la També hem estat testimonis de com una ma- visiten els uns als altres. religiositat popular. teixa comunitat humana pot tenir dues reli- gions diferents. I és que una part dels newars També hem pogut veure com al Nepal En primer lloc hem observat que les repre- són budistes mentre que l’altra són hindu- s’acompleix amb el ritus d’arrelament a un sentacions de les divinitats (aquella peça istes. La proximitat cultural entre ambdues lloc i d’any nou que és l’aixecament d’un ar- de fusta o pedra que representa diferents religions explica aquesta convivència tot i bre de grans dimensions, com l’arbre maig, aspectes de tot allò que està més enllà de que també hi intervé una espècie d’ecume- aquesta vegada essent part d’una comple- l’àmbit humà) al Nepal poden adquirir nisme a la nepalesa: el profund respecte per xa celebració d’any nou en què el pal re- formes, mides i atributs extraordinària- la religiositat aliena que es respira al Nepal. presenta a una divinitat anomenada Yasin i ment diversos. I és més: en alguns casos Per aquest motiu s’observa que una mateixa que representa la força del penis del déu del –aquelles representacions que tenen algu- imatge és venerada, al mateix temps en dies terror Bhairav. na connexió amb algun element natural de festa o en la quotidianitat, per persones anterior (una pedra, aigua, un arbre)- la de religions diferents. Hem comprovat com la transgressió i l’es- imatge està superposada a l’element que perit satíric són el motor de determinades hierofanitzen. D’aquesta manera, al fer-se Els propòsits i les formes dels ritus celebracions festives, com el Carnaval de les real la relació entre la divinitat i la Natura, El primer bloc d’aprenentatges gira al voltant Vaques, durant el qual els newars fan mo- al Nepal es poden percebre clarament les del coneixement de determinats aspectes de fa de les dones, de les autoritats polítiques, superposicions culturals i visibilitzar, així, l’estructura i el funcionament de les festes dels reporters, i, sobretot, dels turistes que el caràcter evolutiu de la vida. populars. Hem vist amb tota claredat, per visiten el Nepal. Durant la cercavila del Sa- exemple, que en tota festa hi opera, a més a Paru, emulen la indumentària vestint-se En segon lloc, hem vist que al Nepal les imat- més d’un ritus, un relat (una llegenda, mite, igual que ells i, proveïts amb càmeres de ges religioses no són intocables, peces de mu- història, vida d’una divinitat o heroi) i que fotografiar i de vídeo falses, n’imiten el seu seu, allunyades del caliu humà, sinó que els moltes celebracions festives consisteixen en comportament de forma burlesca. humans es relacionen amb elles com si fos- la recreació, la posada en escena d’algun mo- sin persones. En aquest petit país, com en ment d’aquest relat conegut per la comu- Un altre dels aprenentatges interessants de La kumari (a la imatge) és Hem estat testimonis del ritus funerari hin- molts del seu veïns, els humans i les divini- una nena verge que és con- nitat. També hem vist que sovint aquestes les expedicions al Nepal ha estat el derivat de siderada i tractada com una duista, tamang i xerpa i també hem estat tats s’alimenten mútuament. Les persones escenificacions parateatrals són multitudi- veure com, tot i tenir propòsits semblants, deesa vivent. manel carrera convidats a conèixer una cerimònia de ca- conviuen amb les divinitats i s’hi interrela- nàries i perilloses i que, en alguns casos, fins un mateix ritus pot tenir una posada en sament newar i una de tamang. cionen tant durant el seu dia a dia (portant- i tot s’esdevé la ritualització del conflicte que escena radicalment diferent. És el cas, per los aliments, tocant-les, vestint-les, visitant- s’explica al relat, com en la festa del Bisket exemple, del ritus de protecció contra acci- També hem comprovat que determinats les a diari) com en les ocasions especials de Jatra, durant la seqüència ritual tradicional dents, que al Nepal s’acompleix sacrificant elements festius, com els gegants o el ball de festa (fent-los sacrificis, encenent fogueres de la qual els membres dels dos barris de un animal davant el cotxe(1) mentre que a bastons no són exclusius de la cultura catala- i lluminàries de tot tipus, passejant-les en Bhaktapur es barallen violentament, llan- Catalunya es fa beneint el vehicle amb ai- na, sinó que són presents en d’altres cultures. carro, banyant-les i rentant-les en públic, i çant-se pedres. gua (per Sant Cristòfor). En aquest sentit hem vist com el record als fins i tot canviant-los la cara!).(3) 122 miscel·lània Revista d’etnologia de Catalunya Juny 2010 Nº 36

Ara bé, aquesta especial relació amb les divi- de lloc (una història molt semblant a la de (4) nitats, lluny d’estar només relacionada amb les maresdedéu trobades). Veure La ofrena col·lectiva a Bhimsen http://www.festes.org/ un aspecte devocional, acompleix també articles.php?id=927 diverses funcions socials: la visita periòdica Hem conegut aspectes apassionants de la entre famílies i amics, la redistribució de la religió budista newar, fundada al Nepal pel riquesa en el sí de la comunitat, la instru- Buda històric (un membre de la casta newar mentalització de l’ajuda mútua, la previsió dels Sakya) com el culte a una nena verge, sobre el futur immediat de la vida comu- anomenada Kumari, considerada i tractada nitària, la delimitació de l’espai vital de la com una deessa vivent. A mig camí entre di- comunitat, la funció de matar els animals vinitat, sibil·la i reina, la Kumari és una de les destinats a l’alimentació (els newars no te- institucions socials més importants dels ne- nen carnisseries ni escorxadors).(4) wars, s’encarrega de representar la comunitat a les festes i de guiar-ne els seus passos. També hem sabut que moltes imatges i tem- ples tenen associades llegendes que expli- Finalment, hem entès que el procés d’obten- quen la relació de la imatge amb l’indret ció de pau mental és un dels objectius que on són. Es tracta de llegendes molt sem- porten als homes i a les dones a la religió, al blants a les nostres, com les de la troballa Nepal i a tot el món, i que, per aconseguirla, de la imatge, que en intentar agafar-la esde- es recorre a tècniques universals, com la medi- vé tant pesada que no es pot moure, un fet tació i altres tècniques de concentració, els de- que s’interpreta com que no es vol moure junis o la repetició musicada de paraules. n

BIBLIOGRAFIA Tibet. New Delhi: Library of tibetan Fanti, Mario Levy, Robert I works and archives. Amatya, Shaphalya (1976) Mani Rimdu. Nepal. The (1990) Mesocosm: Hinduism and (2006) Water & culture. Kathman- buddhist Dance Drama of Teng- the Organization of a Traditional Singh, Harischandra Lal du: Jalsrot Vikas Sanstha. poche. New Delhi: The English Newar City in Nepal. Berkeley: (2004) Buddhism in Nepal. Kath- Book Store University of California Press. mandu: Ratna Pustak Bhandar. Anderson, Mary M. (1988) The Festivals of Nepal, Gellner, David N. Majupuria, T.C (1981) Nepal. Slusser, Mary S Calcutta Allahabad Bombay Delhi: (1992) Monk, Householder, and The land of festivals. New Delhi: (1998) Nepal Mandala: A Cultu- RUPA, Co. Tantric Priest: Newar Buddhism S. Chand & Company. ral Study of the Kathmandu Valley, and its Hierarchy of Ritual (Cam- Kathmandu: Mandala Book. Allen, Michael bridge Studies in Social and Cul- Majupuria, T.C (1975) The cult of Kumari. Virgin tural Anthropology). Cambridge (2003) Gods & Goddesses: An Snodgrass, A worship in Nepal. Kathmandu: University Press. Illustrated account of Hindu, Budd- (1992) The symbolism of the stupa. Mandala Book Point. hist, Tantric, Hybrid and Tibetan dei- Delhi: Motinal Banarsidass Publis- Goodman, Jim ties. Bangkok: Craftsman press. hers. Bajracharya, Chunda. (1992) Guide to enjoy nepalese Some festivals observed by ne- festivals. An introductory survey of Manandhar, Jnan Kaji Thapa, Shanker wars. Kathmandú: Newa Tajilajii religious celebration in Kathman- (2002) The legends of Nepal. Ba- (2005). Historical context of newar Nakhachakha. du Valley. Kathmandu: Tiwari’s nepa: Sukhaveti Mananhar. Buddhism. The Vajrayana tradition Pilgrims Book House. of Nepal. Laliptur: Nagarjuna Pu- Bajracharya, Ranjana Niyogi, Puspa blication. (2003) Bodhisattva Avalokitesva- Goodman, Jim (1992) Tales of old (2001) Buddhist divinities. New ra. And his symbolic mantra. Lalip- Bhaktapur. Kathmandu: Tiwari’s Delhi: Munshiram Manoharlal Pu- Thapa, Shanker tur: Bhakta Nanda Bajracharya Pilgrims Book House. blishers. (2005). Newar Buddhism. History, Scholarship and literature. Laliptur: DDAA (2004) Stories and cus- Hutt, Michael Prajapati, Subash Ram Nagarjuna Publication. toms of Manang. As told by lamas (1994) Nepal. A guide to the art (2005) Destination Thimi. Bhak- and elders of Manang. Kathmandu: and architecture of the Kathmandu tapur: Chapacho Information Vinding, Michael (1998) The Tha- Mera Publications. Valley. Gartmore, Scotland: Paul Center. kali. A Himalayan ethnography. Strachan-Kiscadale. London: Serinda Publications. DDAA (2000) Stories and cus- Regmi, Jagadish C toms of the Sherpas. As told by Deep, Dhruba Krishna (1991) The Kumari of Kathmandu. Vergati, Anne (2000) Gods And Masks Of The Kathmandu Valley. Ngawang Tenzin Zangbu, abbot of (1999) The Nepal Festivals. Bho- Kathmandu: Heritage research. New Delhi: D.K. Printworld. Tengboche monastery. Kathman- tahity, Kathmandú: Ratna Pustak du: Mera Publications. Bhandar. Rigzin, Tsepak (1993) Festivals of