Anuari Naturalista Del 2009

ANUARI NATURALISTA del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

ANUARI NATURALISTA del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009 1a edició Desembre, 2010

Coordinació: Juan Fernández Gil Disseny i maquetació: www.robaestesa.com

Dipòsit legal: L-1628-10

Parc Natural de l’Alt Pirineu Carrer de la Riba, 1 25595 Llavorsí (Lleida) Tel. +34 – 973 62 23 35 Fax +34 – 973 62 20 70 [email protected] www.gencat.cat/parcs

Foto portada: Sargantana pallaresa (JFE)

COL.LABORADORS D’AQUEST NÚMERO

· Afonso, Ivan · Cunill, Raquel d’Ornitologia · Puig, Xavier · Alamon, Núria · Domec, Àlex · Julià, Ramon · Rafa, Miquel · Arquimbau, Roger · Edo, Enric · Lladós, Ruben · Raurell, Montse · Arrizabalaga, Antoni · Equip de Suport per a la · Llobet, Toni · Ricart, Sergi · Aymerich, Pere Conservació de l’ós · Lockwood, Mike · Rocaspana, Rafel · Bal, Marie · Escuté, Xavier · Malo, Carles · Rodrigo, Jofre · Ballesteros, Enric · Feliu, Sebastià · Manzano, Robert · Roig, Job · Bargalló, Oscar · Fernández, Juan · Martínez, Albert · Rubio, Imma · Batet, Toni · Fíguls, Lluís · Martorell, Carles · Sánchez, Manolo · Batriu, Miquel · Flaquer, Carles · Mestre, Joan · Sanmartí, Roger · Blasi, Miquel · Font, Noemí · Mobakken, Geir · Secanell, David · Boronat, Dani · Forcadell, Josep Maria · Montserrat, Elisenda · Segalàs, Lluís · Bota, Gerard · Gacia, Esperança · Morales, Joan · Segura, Fina · Burgas, Albert · Gallés, Anna · Moreno-Opo, Rubén · Serena, Núria · Camon, César · Gálvez, Marc · Naharro, Marta · Soriano, Joan Manuel · Camprodon, Jordi · Garcia, Diego · Ninyerola, Miquel · Tarragona, Eva · Canut, Jordi · García, Mari Carmen · Orgué, Sara · Tomàs, Elena · Capdevila, Frank · Garre, Manuel · Palau, Anna · Vega, Elena · Capilla, Luisa · Garreta, Xavi · Palau, Jordi · Vela, Ángel · Cercós, Ivan · Garriga, Marc · Palomero, Guillermo · Ventura, Joan · Chappuis, Eglantine · González, Rafael · Pèlachs, Albert · Villanueva, Jordi · Clarabuch, Oriol · Gros, Javi · Pérez, Ramon · Villanueva, Moisès · Colla Valls d’Àneu de la · Guillén, Jordi · Petit, Albert Brigada del PNAP · Guallar, Santiago · Piñol, Ramiro · Colla Vall de Cardós de la · Guillem, Roger · Piqué, Josep Brigada del PNAP · Guixé, David · Pou, Anna · Colla Vall Ferrera de la · Gutiérrez, Ricard · Pou, Carme Brigada del PNAP · Institut Català · Pou, Maria

4 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

7 INTRODUCCIÓ 7 • Objectius de l’anuari 7 • Àmbit geogràfi c 7 • Instruccions per a enviar citacions de fauna i fl ora 8 • Instruccions per a enviar resums de treballs de recerca 9 • Com i on enviar les citacions i els resums 10 CODIS DELS COL.LABORADORS D’AQUEST NÚMERO DE L’ANUARI 13 OBSERVACIONS DE FLORA 17 OBSERVACIONS DE FAUNA 18 • Invertebrats 19 • Peixos 20 • Amfi bis 20 • Rèptils 22 • Ocells 30 • Mamífers

RESUM DEL PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LA BIODIVERSITAT DEL PARC 33 NATURAL DE L’ALT PIRINEU (ANY 2009) 34 • Introducció 36 • FL1: Cerinthe glabra 37 • FL2: Hippuris vulgaris 38 • FL5: Hypericum linariifolium 39 • FL7: Arabis soyeri subsp. soyeri 40 • FL25: Astragalus penduliflorus 41 • FA2: Tritó palmat (Lissotriton helveticus) 42 • FA7: Trencalòs (Gypaetus barbatus) 43 • FA8: Aufrany (Neophron percnopterus) 44 • FA10: Perdiu blanca (Lagopus muta pyrenaica) 45 • FA11: Gall fer (Tetrao urogallus aquitanicus) 46 • FA12: Perdiu xerra (Perdix perdix hispaniensis) 47 • FA16: Bixac rogenc (Saxicola rubetra) 48 • FA18A: Pela-roques (Tichodroma muraria) 49 • FA28B: Pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis) 50 • FA19: Gralla (Corvus monedula) 51 • FA20: Verderola (Emberiza citrinella) 52 • FA25: Ós bru (Ursus arctos) 53 • FA27: Ungulats: porc senglar, cabirol, cérvol, daina, isard i muﬂ ó 55 RESUM DE TREBALLS DE RECERCA

56 • Dinàmica de la vegetació, activitats humanes i incendis forestals a la coma de BBurg durant els darrers 3.300 Anys a partir de les dades paleobotàniques de l’estany de Burg 57 • Estudi de la dinàmica del paisatge d'avet i faig al sud dels Pirineus durant els últims 2200 anys i la inﬂ uència dels impactes humans 60 • Els macròﬁ ts aquàtics dels llacs i llacunes de catalunya: relació entre comunitats i variables ambientals amb especial èmfasi en espècies indicadores de canvis ambientals. 62 • Prospecció de Gymnadenia odoratissima i Vicia argentea al Parc Natural de l'Alt Pirineu 63 • Prospecció de lepidòpters al Parc Natural de l’ Alt Pirineu (2009) 64 • Primer catàleg de les papallones diürnes del Parc Natural de l'Alt Pirineu 65 • Estudi i seguiment dels odonats del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Fase III. Any 2009 66 • Estudi sobre la connectivitat als rius del Parc Natural de l'Alt Pirineu 67 • Eines per a la conservació de boscos madurs: estudi sobre la tipologia d’arbres utilitzats com a refugi de cria de quiròpters forestals estrictes 68 RESUM CLIMATOLÒGIC ANUAL 5

Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

INTRODUCCIÓ

1• OBJECTIUS DE L’ANUARI

El principal objectiu de l’Anuari és posar a disposició del públic interessat la informació de temàtica naturalista que es genera en el seu àmbit geogràﬁ c. Aquesta pretensió es concreta en aquests tres aspectes:

1.- Recollir i ordenar les observacions de fauna i ﬂ ora fetes pels nombrosos visitants d’aquest sector dels Pirineus, que massa sovint queden perdudes en les llibretes de camp i no són aproﬁ tades per altres persones que hi poden tenir interès.

2.- Difondre els resultats dels indicadors obtinguts al 2009 en relació al Programa de Seguiment de la Biodiversitat que es desenvolupa al Parc Natural

3.- Difondre treballs de temàtica naturalista, en sentit ampli (fauna, ﬂ ora, ecosistemes, geologia, clima, etc.), que tinguin com a marc físic (total o parcial) de la recerca l’àmbit territorial considerat, els resultats dels quals sovint només són accessibles consultant informes inèdits o publicacions especialitzades difícils de localitzar.

2• ÀMBIT GEOGRÀFIC

L’Anuari recollirà bàsicament dades obtingudes en qualsevol indret dels municipis que tenen una part del seu territori al Parc Natural de l’Alt Pirineu, encara que aquest indret no estigui dintre els límits estrictes de l’espai protegit. Per comarques, els municipis considerats són aquests:

· Pallars Sobirà: tots els municipis de la comarca, amb l’excepció de Baix Pallars i Espot · Alt Urgell: només els termes municipals de les Valls de Valira (a l’oest del riu Valira) i de Montferrer i Castellbò

També s’acceptaran dades de la conca alta de la Noguera Pallaresa, dins l’àmbit administratiu de la Val d’Aran (TM Naut Aran), perquè la conca superior d’aquest riu és una mateixa unitat natural i la informació té un gran interès per a la gestió del Parc Natural.

3• INSTRUCCIONS PER A ENVIAR CITACIONS DE FAUNA I FLORA

Dades d’interès

Es consideren d’interès per a l’Anuari els tipus de dades que es llisten tot seguit. En qualsevol cas, si hi ha dubtes, es recomana que s’envïin les dades que es vulgui i els editors de l’Anuari ja seleccionaran aquelles que es cregui convenient publicar.

Fauna: vertebrats

• Citacions d’espècies rares, ja sigui en el conjunt de Catalunya o bé en l’àmbit particular dels Pirineus centrals. • Novetats destacables sobre distribució d’ocells nidifi cants i mamífers: nous quadrats UTM 10x10 km en relació amb els darrers Atles. • Totes les citacions d’espècies dels següents grups: quiròpters, insectívors i rosegadors; rèptils; amfi bis (amb l’excepció de la granota roja); peixos (amb l’excepció de la truita comuna). La informació sobre aquests grups faunístics en l’àmbit de l’Anuari és molt limitada, de manera que fi ns i tot les dades sobre espècies relativament comunes poden tenir interès. • Totes les dades concretes sobre reproducció (observació d’aparellaments, cries, etc). • Censos o estimacions poblacionals realitzats en alguna part de l’àmbit territorial de l’Anuari. • Observacions en migració d’ocells aquàtics o rapinyaires. • Observacions d’espècies exòtiques introduïdes, ja que és interessant seguir-ne l’evolució. • Dades fenològiques no habituals (arribades primerenques d’ocells migradors, reproducció fora del període normal, etc) • Observacions d’alguna espècie en ambients diferents dels que ocupa normalment (altituds molt baixes o molt altes, animals forestals en llocs oberts, etc).

7 Introducció

Flora: plantes vasculars

• Citacions d’espècies molt rares, ja sigui en el conjunt de Catalunya o bé en l’àmbit particular dels Pirineus centrals. • Novetats fl orístiques per a algun dels àmbits geogràfi co-administratius del territori de l’Anuari (comarca, Parc, vall, massís, etc), encara que no es tracti d’espècies rares. • Totes les citacions d’espècies aquàtiques (hidròfi ts), ja que es tracta d’un grup poc conegut i que sovint experimenta canvis dràstics en poc temps. • Totes les citacions de plantes exòtiques de caràcter invasor, per l’interès pràctic que té seguir-ne l’evolució. • Observacions d’alguna espècie en ambients diferents dels que ocupa normalment (altituds molt baixes o molt altes, sobretot). • Dades de fenologia atípiques, en especial fl oracions anormalment primerenques o tardanes per al que és habitual en una determinada espècie.

Inverterbrats, molses, algues i fongs

Considerant el coneixement escàs d’aquests grups en la major part de l’àmbit geogràﬁ c de l’Anuari, el criteri de selecció serà menys estricte que l’utilitzat per a la ﬂ ora vascular. En principi s’acceptaran aquests dos tipus de dades:

• Noves citacions de qualsevol espècie en una part dels àmbits geogràﬁ cs o administratius considerats (les diverses valls, Pallars Sobirà, Alt Urgell o Parc Natural). • Noves citacions d’espècies ja conegudes al territori, però considerades molt rares.

En un futur, a mesura que es disposi de catàlegs més complets sobre aquests grups, els criteris de selecció s’aniran fent més restrictius, ﬁ ns a equiparar-se als adoptats per als vertebrats i la ﬂ ora vascular.

Informació que cal aportar

La informació mínima recomanada per a la publicació d’una citació a l’Anuari és aquesta:

• Lloc aproximat, utilitzant com a referència principal un topònim que aparegui en els mapes comarcals de Catalunya a escala 1:50.000 • Altitud (s’admet un marge d’error de ﬁ ns 50 m) • Hàbitat en sentit ampli (prat, bosc,...) • Data de l’observació • Nom de l’observador • Contacte de l’observador (telèfon, correu, etc.)

Tota informació més detallada o complementària serà benvinguda, i es recomana que sigui aportada sempre que sigui possible.

Termini de lliurament de les citacions

Les dades per a l’Anuari es poden enviar com a màxim ﬁ ns al 30 de gener de l’any següent al que correspon aquell número de l’anuari.

4• INSTRUCCIONS PER A ENVIAR RESUMS DE TREBALLS DE RECERCA Treballs que es poden resumir en l’anuari

Els treballs que seran referenciats en l’Anuari són els de temàtica naturalista, en sentit ampli (fauna, ﬂ ora, ecosistemes, geologia, clima, etc.), que tinguin com a marc físic (total o parcial) de la recerca l’àmbit territorial indicat més amunt. Tots els treballs en els quals hagi participat –en una o altra mesura- el Parc Natural és previst que siguin referenciats en l’Anuari, però també hi ha la voluntat que sigui un mitjà útil per a divulgar treballs realitzats per altres organismes o per particulars.

8 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

Referència i resum de treballs de recerca

Preferentment, la redacció de la referència dels treballs haurà de ser escrita pels seus mateixos autors, seguint les instruccions. En el cas que els autors declinin aquesta responsabilitat o que no entreguin el resum en els terminis acordats, els editors de l’Anuari es faran càrrec de la redacció. La ressenya dels treballs ha d’incloure:

· Títol · Autor(s) · Si s’escau, organisme promotor i/o fi nançador · Tema d’estudi (màxim 5 paraules) · Àmbit geogràfi c (màxim 5 paraules) · Resum: Extensió màxima recomanada fi ns a 300 paraules per a estudis d’aspectes molt concrets o per a treballs encara en curs de realització (recerques plurianuals), i de fi ns a 600 paraules per a estudis més amplis. Aquest resum ha d’indicar bàsicament: objectius del treball, metodologia i resultats més destacables. Si es tracta de treballs d’inventariació faunística o fl orística, es recomana evitar citar moltes espècies; en aquests casos les dades d’interès especial haurien de ser recollides a l’Anuari en l’apartat destinat a citacions. · Abstract: Resum en anglès, preferentment d’un màxim de 150 paraules. Es recomana que l’extensió sigui aproximada- ment el 25 % de la del resum en català. · Forma d’accedir a l’informe complet, sempre i quan sigui possible (web, fons documental del parc, adreça dels autors,...)

Termini de lliurament

Els resums per a l’Anuari es poden enviar com a màxim ﬁ ns al 30 de gener de l’any següent al que correspon aquell número de l’anuari.

5• COM I ON ENVIAR LES CITACIONS I ELS RESUMS

Per tal d’agilitzar el procés, es recomana que les citacions Tot i que no és aconsellable, si preferiu enviar-les i els resums siguin enviats per correu electrònic, com a en paper imprès, podeu fer-ho a l’adreça següent, documents de Word, a l’adreça: especiﬁ cant al sobre que es tracta d’informació per a [email protected] especiﬁ cant que és l’Anuari: un missatge per a l’Anuari. Si desitgeu fer qualsevol consulta, utilitzeu aquesta mateixa adreça. Parc Natural de l’Alt Pirineu Carrer de la Riba, 1 25595 Llavorsí (Lleida)

9 Introducció

CODIS DELS COL.LABORADORS D’AQUEST NÚMERO DE L’ANUARI

Per a cada observació de ﬂ ora o de fauna, al ﬁ nal de la citació apareixen els codis de les persones que han proporcionat la informació indicats en verd. En la llista següent es mostra en ordre alfabètic la relació dels codis i de les persones a qui corresponen.

ABR: Albert Burgas FSE: Fina Segura MGL: Marc Garriga ADO: Àlex Domec GBO: Gerard Bota MNA: Marta Naharro AGA: Anna Gallés GMO: Geir Mobakken MPO: Maria Pou AMA: Alberg Martínez GPA: Guillermo Palomero MRA: Montse Raurell APA: Anna Palau IAF: Ivan Afonso MRF: Miquel Rafa APE: Albert Petit ICE: Ivan Cercós MSA: Manolo Sánchez APO: Anna Pou ICO: Institut Català MVI: Moisès Villanueva AVE: Ángel Vela d’Ornitologia NAL: Núria Alamon CCA: César Camon IRU: Imma Rubio NFO: Noemí Font CMA: Carles Martorell JCA: Jordi Canut NSE: Núria Serena CML: Carles Malo JFE: Juan Fernández OBA: Oscar Bargalló CVA: Colla PNAP Valls JGR: Javi Gros OCL: Oriol Clarabuch d’Àneu JGU: Jordi Guillén PAY: Pere Aymerich CVC: Colla PNAP Vall JME: Joan Mestre RAR: Roger Arquimbau Cardós JMF: Josep Maria Forcadell RGO: Rafael González CVF: Colla PNAP Vall JMO: Joan Morales RGU: Ricard Gutiérrez Ferrera JPA: Jordi Palau RLL: Rubén Lladós DBO: Dani Boronat JPI: Josep Piqué RMA: Robert Manzano DGA: Diego Garcia JRD: Jofre Rodrigo RMO: Rubén Moreno-Opo DGU: David Guixé JRO: Job Roig RPI: Ramiro Piñol DSE: David Secanell JSO: Joan Manuel Soriano RSA: Roger Sanmartí EED: Enric Edo JVE: Joan Ventura SFE: Sebastià Feliu EMO: Elisenda Montserrat JVI: Jordi Villanueva SGU: Santiago Guallar ESCO: Equip de Suport per LCA: Luisa Capilla SOR: Sara Orgué a la Conservació de LFI: Lluís Fíguls SRI: Sergi Ricart l’ós LSE: Lluís Segalàs TBA: Toni Batet ETA: Eva Tarragona MBA: Miquel Batriu TLL: Toni Llobet ETO: Elena Tomàs MBL: Miquel Blasi XES: Xavier Escuté EVE: Elena Vega MCG: Mari Carmen García XGA: Xavi Garreta FCA: Frank Capdevila MGA: Marc Gálvez

10 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

Àmbit d'estudi

Límit municipal

Carreteres

Àrea perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de St. Maurici

Parc Natural de l'Alt Pirineu

NautNaut AranAran

FRANÇAFRANÇA

AltAlt ÀneuÀneu LladorreLladorre

EsterriEsterri d'Àneud'Àneu

EsterriEsterri dede CardósCardós VallVall CardósCardós AlinsAlins

ANDORRAANDORRA LaLa GuinguetaGuingueta d'Àneud'Àneu ANDORRAANDORRA

TírviaTírvia

LlavorsíLlavorsí RialpRialp FarreraFarrera VallsValls dede ValiraValira

SortSort

MontferrerMontferrer ii CastellbòCastellbò SorigueraSoriguera

OBSERVACIONS DE FLORA

Nabiu (Vaccinium myrtillus) en ﬂ or (JFE) Flora

Allium ericetorum Canya Lladorre Arundo donax • Riba esquerra de riu de Llavorsí Romedo (364/4727 – • Horts (353/4706): 364/4728): diversos nuclis diversos peus a la zona escampats entre els 1.700 d’horts l’1/10. Espècie i 1.900 m, cadascun amb potencialment invasora pocs centenars d’exs., però sense expansió en ﬂ or a mitjan agost aparent (JFE). en zones de terrenys pedregosos silicis (PAY).

Galanthus nivalis. Vall d’Unarre (MVI) Epilobium angustifolium Nyàmera Alins Helianthus tuberosus • Costa dels Meners Alins (361/4708): diversos exs. • Nucli urbà d’Alins de fl or blanca (varietat (361/4712): 2 taques al album) a 1.960 m el 15/07 mig del poble el 30/09 (JSO i altres). (JFE). • Cementiri (356/4710): Freixe diversos exs. en un prat Cortaderia selloana. Llavorsí (JFE) Fraxinus excelsior l’1/10 (JFE). Lladorre • Noguera de Vallferrera Alyssum alpestre subsp. Centaurea montana • Collada d’Estallo a Araós (357/4710): serpyllifolium Alt Àneu (361/4726): 1 ex. femella diversos exs. en una Alt Àneu • Vall d’Airoto (340/4728): en una zona a elevada escombrera a la vora del • Vessant sud del Qüenca algunes desenes altitud per a l’espècie riu l’1/10 (JFE). (340/4728): escàs en una d’individus en un prat (1.740 m) el 26/11 (JFE). zona de prats xeròfi ls alpí assolellat. En fl or la calcícoles. En fruit la segona quinzena de juliol segona quinzena de juliol. (PAY). Aquesta citació amplia lleugerament la seva àrea Cortaderia selloana de distribució al Parc Esterri de Cardós (PAY). • Nucli urbà (357/4717): 1 ex. d’aquesta espècie amb potencial invasor en un hort a prop del nucli urbà el 9/09 (NES).

Epilobium angustifolium. Bosc de Virós (JSO) La Guingueta d’Àneu • Nucli urbà d’Escaló (348/4712): 1 ex. en un Galanthus nivalis Alt Àneu jardí l’1/10 (JFE). La Guingueta d’Àneu • Alós d’Isil (344/4729): 1 • Vores del camí de Sant taca en una zona d’horts Llavorsí Beado (348/4724): abandonats el 8/10 (CVA). • Central de Llavorsí diversos exs. en bosc • València d’Àneu (353/4706): 1 ex. el 9/09. caducifoli a 1.475 m el (345/4722): alguns exs. en Aquest exemplar és 28/03 (MVI). un prat el 8/10 (CVA). aproﬁ tat com a element decoratiu, la qual cosa pot afavorir la seva expansió (JFE).

Tírvia • Heliport (355/4709): 2 ex. el 30/09 (JFE).

Arundo donax. Llavorsí (JFE) Freixe. Lladorre (JFE) 14 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

Farrera Larix decidua • Nucli urbà (358/4706): Soriguera petita taca en una zona • Refugi de les Comes de d’horts el 26/09 (JFE). Rubió (355/4696): 11 exs. d’aquesta espècie exòtica La Guingueta d’Àneu el 29/04 (JFE i JGU). • Nucli urbà de la Guingueta (346/4717): entre 100 Lathraea clandestina i 200 peus en un hort La Guingueta d’Àneu abandonat el 22/09 (JFE). • Mollera d’Escalarre • Nucli urbà d’Escaló (347/4717): 1 nucli en fl or (348/4712): una taca al al peu d’un Populus nigra mig del poble el 30/09 al costat de la pista el (JFE). 19/04 (JPA). • Ermita de Sant Miquel d’Escalarre (347/4719): Lepidium villarsii diversos exs. en fl or el Alt Àneu Gatzerí atacat per plaga d’Iponomeuta sp. Alt Àneu (PAY) 5/10 (JFE). • Riu de Marimanya (338/4732 – 338/4733): de juliol. Subespècie Gatzerí Llavorsí primera citació fora de la descrita recentment. Tot Prunus padus • Horts (353/4706): diverses vall de Santa Magdalena. i que és molt abundant a Alt Àneu taques de l’espècie el Present en diversos punts l’Alt Àneu, el coneixement • Pujada al port de Salau 23/09 (JFE). entre 1.980 i 2.020 m, en de la seva distribució és (344/4735): la majoria zones de prats humits i insufi cient (PAY). dels peus atacats per una Tírvia molleres. En fl or la darrera • Vessant est del Qüenca plaga d’Iponomeuta sp. el • Horts sobre l’ermita setmana de juny (PAY). (341/4729): presència 16/06, entre 1.400 i 1700 (355/4708): una taca petita en prats mesoxeròfi ls m (JFE i CVA). als murs de pedra seca calcícoles entre 2.100 i entre horts el 22/09 (JFE). 2.400 m. En fl or la segona Neret quinzena de juliol (PAY). Rhododendron • Vall d’Airoto (339/4728): ferrugineum localitat interessant Alins d’aquesta subespècie • Virós d’Ainet (361/4708): ja que conviu amb P. 1 ex. a 1.800 m en fl or el pyrenaica pyrenaica 24/09. Data de fl oració que resta limitada a les molt tardana (JPA i altres). molleres. Tot i que totes dues subespècies es Rorippa islandica troben a menys de 2 m, Alt Àneu Helianthum tuberosum. Llavorsí (JFE) les característiques de • Sobre l’estanyoleta cadascuna es mantenen. d’Airoto (339/4728): Soriguera Melampyrum sylvaticum En fl or la segona quinzena primera citació d’aquesta • Sortida sud túnel Costoia Alt Àneu de juliol en una zona de espècie boreoalpina dins (340/4690): una taca • Bosc de Marimanya prats mesòfi ls a 2.100 m els límits del parc, en una en fl or a la vora de la (339/4735): localment (PAY). bassa de mollera mig carretera el 8/10 (CVA). abundant entre 1.650 i seca a 2.100 m. En fl or la 1.820 m, en zones de segona quinzena de juliol Hesperis matronalis bosc humit d’avetosa i (PAY). Alt Àneu pineda. En fl or la darrera • Borda de Petit (344/4734): setmana de juny. Aquestes unes poques desenes noves dades contribueixen d’individus a 1.530 m en a millorar el coneixement una vorada de bosc humit. de la seva distribució en En fl or la darrera setmana aquesta zona (PAY). de juny (PAY). Pedicularis pyrenaica Grauler o grèvol subsp. praetermissa Ilex aquifolium Alt Àneu Lladorre • Barranc de Clavera • Collada d’Estallo (342/4736 – 342/4737): (361/4726): una petita abundant en zona de prats bosquina a 1.700 m el mesòfi ls entre 1.700 i 26/11 (JFE). 2.000 m. En fl or a primers Grèvol. Lladorre (JFE) 15 Flora

Salix hastata Seneci del Cap desenes d’individus a 1.950 m, i al marge dret Alt Àneu Senecio inaequidens entre els 1.600 i 1.650 m, del riu per damunt dels • Vall de Marimanya Rialp en herbassars humits i ulls. En fl or la darrera (338/4733 – 338/4734): 2 • Trencall de Port Ainé ombrejats al marge d’un setmana de juny (PAY). punts entre 1.830 i 1.970 (348/4701): 2-5 peus torrent. En fl or a fi nals de • Part baixa del bosc de m el 26/07. Primera citació diferents d’aquesta juny (PAY). Marimanya (339/4735): de l’espècie a Catalunya espècie invasora el 9/10 diversos peus en una zona (PAY). (JFE). Oma de mollera d’un estanyol • C-13 (347/4701): 3-5 peus Ulmus glabra reblert. En fl or la darrera Scleranthus uncinatus en una zona de càrrega Alins setmana de juny (PAY). Alt Àneu de fusta el 30/10 (JFE). • Araós (357/4710): 1 ex. Aquestes són les primeres • Barranc de Clavera • Camp de futbol adult el 24/05 amb moltes poblacions que es troben (342/4736 – 342/4737): (346/4700): mínim 1 peu llavors dispersant-se al Parc. localitzat però puntualment a la vora de la carretera el (MGL). molt abundant entre els 30/10 (JFE). 1.700 i 1.900 m, en una Valeriana dioica zona de terreny pedregós Tozzia alpina Alt Àneu silici. En fl or a primers de Alt Àneu • Ulls de Marimanya i marge juliol. Primera citació de • Bosc de Bonabé dret del riu Marimanya l’espècie dins del Parc (341/4735): escassa, (338/4733): abundant des (PAY). diversos nuclis amb una de la sorgència fi ns al riu, població total de poques en una zona de molleres

16 OBSERVACIONS DE FAUNA

Iphiclides podalirius (JFE) Fauna

INVERTEBRATS

Es relaciona a continuació el llistat de les 222 espècies de lepidòpters (Papallones) detectats l’estiu de 2009 per Manuel Garre (nocturnes –Hepialidae ﬁ ns a Noctuidae -) i per Mike Lockwood (diürnes – Papilionidae ﬁ ns a Hesperiidae -) en el desenvolupament de dos treballs de recerca al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Per a més informació, veure l’apartat de resums de recerca.

Hepialidae Sphingidae Noctua pronuba Leptidea sinapis Triodia sylvina Hyles euphorbiae Noctua interposita Epilecta linogrisea• Lycaenidae Drepanidae Notodontidae Chersotis oreina Lycaena alciphron Cilix glaucata Pheosia tremula Chersotis margaritacea Lycaena phlaeas Watsonalla binaria Spatalia argentina Epipsilia grisescens Lycaena tityrus Pterostoma palpinum Eugnorisma depuncta Lycaena virgaureae Geometridae Xestia c-nigrum Lyccaena hippothoe Stegania trimaculata Arctiidae Xestia baja Satyrium acaciae Macaria liturata Paidia rica Xestia rhomboidea Satyrium esculi Chiasmia clathrata Eilema sororcula Protolampra sobrina Satyrium ilicis Perigune narbonea Lithosia quadra Euxoa decora Satyrium spini Opisthograptis luteolata Arctia caja Euxoa obelisca Satyrium w-album Ennomos alniarius Epicallia villica Euxoa aquilina Thecla betulae Crocallis elinguaria Diacrisia sannio Dychagyris candelisequa Laesopis roboris Selidosema plumarium Phragmatobia fuliginosa Agrotis crassa Lampides boeticus Selidosema taeniolarium Euplagia quadripunctaria Agrotis ipsilon Cupido alcetas Alcis repandatus Agrotis trux Celastrina argiolus Tephronia sepiaria Noctuidae Agrotis exclamationis Argiades glandon Campaea margaritaria Catocala sponsa Maculinea arion Gnophos obfuscatus Lygephila craccae Papilionidae Plebejus argus Costignophos crenulatus Hypena obesalis Papilio machaon Plebejus idas Rhopalognophos Abrostola asclepiadis Parnassius apollo Polommatus amandus glaucinarius Eublemma purpurina Iphiclides podalirius Polyommatus coridon Pseudoterpna coronillaria Emmelia trabealis Polyommatus bellargus Phaiogramma etruscaria Colocasia coryli Pieridae Polyommatus dorylas Idaea alyssumata Acronicta psi Anthocharis cardamine Polyommatus escheri Idaea aversata Acronicta rumicis Pieris brassicae Polyommatus icarus Idaea straminata Cryphia pallida Pieris napi Polyommatus semiargus Scopula ornata Cryphia raptricula Scopula submutata Lophoterges millieri Lythria purpuraria Stilbia anomala Cataclysme uniformata Pyramidcampa pyramidea Scotopteryx moeniata Amphipyra tragopoginis Scotopteryx coelinaria Tyta luctuosa Epirhoe alternata Olivenebula xanthochloris Epirrhoe galiata Thalpophila matura Camptogramma bilineatum Luperina testacea Eulithis pyraliata Luperina nickerlii Thera cognata Calamia tridens Hydriomena furcata Enargia paleacea Perizoma bifaciata Apamea monoglypha Eupithecia pusillata Apamea lateritia Eupithecia centaureata Apamea furva Papallona dels cards el 30/04 a les Comelles (JFE). Eupithecia semigraphata Antitype chi Blepharita adusta Pieris rapae Libythidae Lasiocampidae Hecatera dysodea Colias alfacariensis Libythea celtis Trichiura crataegi Mythimna conigera Colias crocea Lasiocampa trifolii Mythimna vitellina Aporia crataegi Nymphalidae Phyllodesma suberifolia Mythimna albipuncta Pontia calidice Apatura ilia Mythimna sicula Euchloe simplonia Apatura iris Lasionycta proxima Gonepteryx rhamni Aglais urticae

18 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

Limenitis reducta Melanargia lachesis Limenitis camilla Melanargia russiae Polygonia c-album Erebia cassioides Cynthia cardui Erebia epiphron Vanessa atalanta Erebia euryale Inachis io Erebia gorgone Nymphalis antiope Erebia pronoe Nymphalis polychlorus Erebia gorge Argynnis adippe Erebia lefebvrei Argynnis aglaja Erebia sthennyo Argynnis pandora Erebia meolans Argynnis niobe Erebia oeme Argynnis paphia Erebia neoridas Issoria lathonia Erebia triaria Boloria pales Brintesia circe Boloria ino Chazara briseis Brenthis daphne Hipparchia statilinus Boloria euphrosyne Satyrus acteae Boloria selene Satyrus ferula Libelloides cunii. Alt Àneu (JFE). Melitaea athalia Hipparchia fagi Melitaea deione Hyponephele lycaon Lasiommata megera Tírvia Melitaea didyma Maniola jurtina Parage aegeria • Nucli urbà (355/4608): 1 Melitaea trivia Coenonympha arcania Pyronia bathsheba femella en un balcó del Melitaea parthenoides Coenonympha pamphilus Pyronia tithonus poble el 26/05 (JFE). Melitaea phoebe Lasiommata maera Hesperiidae Papallona dels cards Pyrgus serratulae Cynthia cardui Carcharodus floccifera Soriguera Carcharodus lavatherae • Les Comelles (348/4696): Thymelicus acteon important pas migratori Thymelicus lineola amb més de 50 exs. Ochloedes venata detectats en 1 hora el Hesperia comma 30/04 (JFE).

Libelloides cunii Alt Àneu • Lo Deserto (345/4732): 20-25 exs. el 19/06 en un prat (JFE). Graellsia isabellae el 26/05. Tírvia (JFE). Graellsia isabellae

PEIXOS

Veró Phoxinus phoxinus Lladorre • Estany del port de Tavascan (355/4731): diversos exs. a la cua de l’estany, a 2.080 m, el 14/07 (CML).

19 Fauna

AMFIBIS

Salamandra Tritó pirinenc Salamandra salamandra Calotriton asper Alins Rialp • Costa de Lari (366/4721): • Barranc de Rodés 1 ex. a 1.740 m el 22/09 (347/4702): 1 ex. vist el (CML). 9/10 (CVF). • Bosc de Virós (358/4710): 4 exs. a la carretera Granota roja després d’unes pluges el Rana temporaria 8/10 (CVF). Alt Àneu • Bassa de Campaus Esterri de Cardós (345/4731): capgrossos el • Nucli urbà (357/4717): 1 23/04 a 1.474 m (CML). ex. atropellat a la plaça del poble el 5/07. A la plaça hi Rialp ha un abeurador (JPA). • Borda de Pepa (350/4699): en el rierol que recorre el La Guingueta d’Àneu prat es troben diversos Salamandra. 28/03.Cerbi (MVI) • Cerbi (348/4723): 1 ex. a adults i capgrossos el 2/05 1.425 m en una zona de (EMO i JFE). prats i bosquines el 28/03. Citació primerenca (MVI).

RÈPTILS

Llangardaix verd Alt Àneu Sargantana pallaresa Lacerta bilineata • Portaran (345/4723): 1 ex. Iberolacerta aurelioi Alins a 1.200 m en una zona Alins • Serrat del Torn (363/4720): de roquissar i matollar el Agost: Es troba una nova 1 ex. a 1.648 el 12/05 14/03 (EVE). localitat per a l’espècie (CML). amb la qual cosa s’amplia • Recorregut entre pla de La Guingueta d’Àneu la seva àrea de distribució la Farga i refugi de la • Estaron (351/4710): 1 ex. coneguda al Parc cap al Vallferrera: diversos exs. a la ﬁ nestra d’una casa el sudest (JFE). Llangardaix ocel·lat. 21/05. vistos entre els 1.500 i Estaron (NES) 21/05 (NES). 1.900 m el 13/07 (CML). Sargantana vivípara 2 exs. a 1.686 m el 26/08 Llavorsí Zootoca vivipara Alt Àneu (CML). • Nucli urbà (353/4706): Les Valls de Valira • Valeran (345/4732): 1 ex. 1 ex. recent nascut a • Bordes de Jussà mort el 14/04 (CML). Llangardaix ocel·lat l’aparcament del Parc el (365/4704): 1 ex. a 1.620 • Alós d’Isil (343/4729): 1 Timon lepidus 25/09 (JFE, XGA, MBL i m en una zona de prats ex. a 1.407 m el 23/04 Alins ICE). de dall i rierol el 27/04, (CML). • A prop de Tor (367/4714): on també es troba una • Coma de Perosa 1 ex. el 23/06 a 1.600 m, Soriguera sargantana roquera (JFE (342/4735): 1 ex. vist a en una zona de matollar • Pista cap a Enbonui i JGU). 1.681 m (CML) i 1 mascle sec, el 20/03 (JFE). (348/4696): 1 ex. d’uns 25 a les bordes d’Isil (JFE) el cm el 4/04 (JPA). 5/05. • Prats de Clavera Sargantaner gros (341/4736): 1 mascle a Psammodromus algirus 1.511 m el 2/06 (CML). Les Valls de Valira • Barranc de Mossers Lladorre (370/4701): 1 ex. a la • Pleta de Tornapigol carretera el 20/05 (JFE). (362/4727): 1 ex. a 1.517 m el 7/05 (CML). Llangardaix verd. Mascle. 5/05. Alt Sargantana pallaresa. Agost. • Pleta d’Estallo (361/4727): Àneu (JFE) Alins (JFE) 20 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

Sargantana roquera • Alins (361/4712): 1 ex. a Podarcis muralis 1.000 m el 13/07 (DGU). Alins • A prop de Tor (367/4714): Farrera molt abundant, inclòs • Carretera a Burg mascles en zel a uns (357/4707): 1 ex. enroscat 1.600 m el 20/03 (JFE). a la carretera a prop de • Costa des Meners Burg el 2/06 (NES, JPA, (360/4708): 1 ex. a 2.000 MRF i XES). m en una tallada de pi Serp blanca. 7/05. Montferrer i Castellbò (MGL) negre el 13/07 (DGU). Soriguera La Guingueta d’Àneu • N-260, Cruïlla de • Pujada a Estaron Soriguera (349/4693): 1 (350/4711): 1 ex. atropellat ex. el 7/05 (JGU). el 30/09 (NES).

Serp d’aigua Lladorre Natrix maura • Pleta de Tornapigol Alt Àneu (362/4727): 1 ex. a 1.537 • Bassa de Campaus m el 6/04 (CML). (345/4730): 1 ex. a 1.470 • Bosc de Causes Serp blanca. 15/05. Alt Àneu (CVA) m el 3/06 (CML). (355/4729): 1 ex. a 1.823 m el 14/07 (CML). Les Valls de Valira Lladorre Llavorsí • Bordes de Jussà • Bordes d’Ison (359/4725): • C-13 (352/4704): 1 ex. (365/4704): 1 ex. a 1.620 1 ex. a 1.625 m el 15/07 molt gran atropellat el m en una zona de prats (CML). 26/10 (JFE). de dall i rierol el 27/04, on també es troba una Llavorsí Tírvia sargantana vivípara (JFE • Nucli urbà (353/4706): 1 • Font de la Mola i JGU). ex. juvenil mort al nucli (356/4709): 1 ex. a 880 m urbà el 17/08 (JFE). el 9/05 (MGL). Vidriol Anguis fragilis Soriguera Serp de collar Alt Àneu • Les Comelles (348/4696): Natrix natrix • Pista de Montgarri 1 ex. el 4/06 (JFE). Alt Àneu (344/4734): 1 ex. gairebé • Solana de Pilàs Serp verd-i-groga. 4/06. mort a la mateixa pista el (346/4731): 1 ex. vist a Soriguera (JFE) 30/04 (CML). 1.767 m el 23/09 (CML). Tírvia Les Valls de Valira Escurçó pirinenc • Rotonda (354/4709): 1 • Bordes de Cortvasill Vipera aspis femella gran atropellada (366/4703): 1 ex. femella Alins en el pk 3 de la L-504 el de gran tamany el 20/05 • Lo Sentinella (366/4720): 21/09 (JFE). (JFE). 1 ex. a 1.868 m el 13/07 (CML). Montferrer i Castellbò Soriguera Vidriol. 21/04. Arboló (MGL) • Costa de Lari (367/4720): • Carretera a Sant Joan de • Arboló (340/4689): 1 ex. a 1 ex. a 1.742 m el 5/08 l’Erm (363/4693): 1 ex. el prop del Santuari el 21/04 Serp blanca (CML). 7/05 (MGL). (MGL, XGA i DSE). Rinechis scalaris Alt Àneu Alt Àneu Serp verd-i-groga • Campaus (344/4730): 1 • Canals de la Farga Hierophis viridiflavus ex. atropellat el 15/05. (344/4731): 1 ex. a 1.635 Alt Àneu Citació molt al nord de la m el 12/03, data molt • Bordes de Pina seva àrea de distribució primerenca (CML). (345/4731): 1 ex. vist a coneguda al Parc Natural • Comamala (347/4730): 1.377 m el 28/07 (CML). (CVA). 1 ex. a 1.883 m el 9/09 (CML). Alins Montferrer i Castellbò • Escanyets (346/4730): • Borda d’Arati (362/4714): • Solà de Guardi 1 ex. a 1.715 m el 9/09 1 ex. el 4/05 en una zona (364/4693): 1 ex. en una (CML). de bardisses a la vora del zona d’alzinar i prats el bosc (MGL). 7/05 (MGL). Serp d’aigua. 9/05. Tírvia (MGL) 21 Fauna

OCELLS

Corb marí gros • Bosc de Bonabé Molts mascles encara en migració activa cap al nord Phalacrocorax carbo (342/4736): 1 ex. el 2/09 a eclipsi (JFE). el 14/05 (JFE). La Guingueta d’Àneu 1.508 m (CML). • Llavaners (347/4693): 1 ex. • Mollera d’Escalarre Soriguera el 26/08 (JPA i MGL). (346/4718): 128 exs. el La Guingueta d’Àneu • Cruïlla de Malmercat 2/01, concentració molt • Mollera d’Escalarre (345/4695): 7 exs. volant Milà reial important de l’espècie (346/4719): 11 exs. el 6/03 direcció nord el 2/09 (JPA Milvus milvus (JRO); 86 exs. el 3/01 i 8 exs. el 25/03 detectats i JMF). Alt Àneu (DBO); 11 exs. el 6/03 en censos parcials (JPA). • Refugi del Fornet (JPA); 33 exs. al dormider Àguila pescadora (345/4732): 1 ex. el 24/11 el 24/03, la majoria són Cigonya blanca Pandion haliaetus (ESCO). subadults i com a mínim 4 Ciconia ciconia Alt Àneu ja tenen plomatge de zel Llavorsí • Bosc Negre (342/4718): 1 Montferrer i Castellbò (JFE); 61 exs. al dormider • Nucli urbà (353/4706): 1 ex. volant a més de 2.100 • A prop de l’aeroport de la (18:45) el 25/03 (JPA); ex. el 4/04 (LSE). m l’11/09 (RMA). Seu (369/4689): 6 exs. el 2 exs. el 10/05, citació 28/10 (MGA). tardana (EVE). En relació Soriguera Aligot vesper a l'hivern següent, el 15/10 • Prat de l’Andorrà Pernis apivorus Soriguera es veuen 6 exs. i 52 exs. el (345/4694): 1 ex. aturat al Alins • Les Comelles (348/4696): 30/12 (EVE). prat el 3/04 (JPA, JRO i • Serrat del Port Vell 4 exs. el 4/04 (JPA) i 5 • Embassament de la GMO). (369/4721): 22 exs. en exs., 2 dels quals porten Torrassa (346/4716): migració a 2.600 m el marques alars: 1 de 26 exs. el 6/03 (JPA). Cigonya negra 29/08 (JFE). França i l’altre d’Alemanya, El 22/09 es veuen els Ciconia nigra el 23/04 (JFE). 3 primer exs. de la Vall de Cardós Alt Àneu • Vilamur (348/4694): 2 exs. temporada (CVA). • Lladrós (355/4718): 1 ex. • Bosc de Cireres vistos el 16/05 (JCA). volant cap al nord el 2/06 (343/4734): 1 ex. adult i 2 • Embonui (347/4695): 2 Sort (SRI i FSE). polls volanders fent vols exs. el 25/06 (RGO). • Les Vernedes (346/4695): lúdics el 18/07 (MGA). • Les Comes de Rubió 8 exs. en vol cap al nord el Xarrasclet (354/4697): 1 ex. en 3/04 (JFE). Anas querquedula Lladorre migració o hivernant a • Noguera Pallaresa La Guingueta d’Àneu • Coll de Cerbi (346/4725): 2.100 m l’1/11 (JPA). (346/4697): 1 ex. el 16/10 i • Mollera d’Escalarre 14 exs. en migració 54 exs. volant direcció nord (346/4717): 1 parella el direcció sud a 2.495 m el Sort al matí l’11/11 (JRO). 22/04 (JPA). Primera 5/09 (JPA i GBO). • La Bastida (346/4698): 1 observació al Parc. ex. sobrevolant la C-13 en Cabusset Rialp un mosaic montà el 20/03 Tachybaptus ruficollis Xarxet • Ermita de Santa Caterina (JPA). La Guingueta d’Àneu Anas crecca (347/4701): 11 exs. en • Les Vernedes (346/4698): • Mollera d’Escalarre La Guingueta d’Escalarre migració activa cap al nord 1 ex. 20/03 (JPA). (346/4718): 3 exs. el • Mollera d’Escalarre el 7/05 (JFE). • Solà de Llessui (340/4702): 18/02 (EVE) i 1 ex. el 7/03 (346/4717): 1 mascle 1 ex. l’11/08 a uns 1.700 m (MGA). acompanyant a diversos Soriguera (OBA). collverds el 22/01 (XGA i • Mirador del Cantó Esplugabous MBL) i 3 parelles el 25/03 (347/4695): 12 exs. en Bubulcus ibis (JPA). Montferrer i Castellbò • Aeroport de la Seu Ànec collverd (369/4688): 1 ex. el 13/04 Anas platyrhynchos (MGA). La Guingueta d’Àneu • Mollera d’Escalarre Bernat pescaire (346/4719): 45 exs. el 6/03 Ardea cinerea i 64 exs. el 25/03 detectats Alt Àneu en un cens quasi total de • Bordes d’Isil (344/4734): la mollera i l’entorn del 1 ex. a 1.444 m el 20/01 pont de Poldo (JPA) i 85 (CML). exs. en cens total el 5/10. Milà reial. 23/04. Soriguera (JFE) 22 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

Milà negre La Guingueta d’Àneu Esterri d’Àneu Astor Milvus migrans • Mollera d’Escalarre • Benzinera (346/4720): 2 Accipiter gentilis Alins (346/4718): 1 parella en exs. en migració volant cap Tírvia • Serrat del Port Vell una zona de matollar i al nord l’1/04 (EMO i JFE). • Nucli urbà (355/4708): 1 (369/4721): 1 ex. en penyes el 19/05 (CVA). ex. possiblement femella migració a 2.600 m el Llavorsí pel mig del poble el 22/12 29/08 (JFE). Les Valls de Valira • Llavorsí (353/4706): 2 exs. (EMO). • Coll d’Ares (369/4703): 1 el 26/03. (JPA) i 1 més el Esterri d’Àneu ex. prospectant la zona el 30/03 (EVE). Aligot comú • Nucli urbà d’Esterri 17/06 (JFE). Buteo buteo (346/4721): 1 ex. el 30/03 i Soriguera Alins un altre el 15/05 (EVE). Soriguera • Arboló (340/4689): 1 ex. • Serrat del Port Vell • Tornafort (346/4692): 3 fent l’aleta vist des del (369/4721): 1 ex. molt Les Valls de Valira exs. adults sobrevolant el Santuari el 27/03 (JPA). blanc en migració a 2.600 • Collada de Confl ent nucli urbà el 22/03, primera • Pujada port del Cantó m el 29/08 (JFE). (368/4707): 1 ex. a 2.200 citació de l’any a l’àmbit del (348/4695): 1 ex. vist el m el 24/08 (JPA i TLL). Parc (APO, JRO i altres). 4/04 (JPA). Àguila calçada • Llagunes (351/4692): 4 Hieraaetus pennatus Rialp exs. adults junts amb uns Sort Alt Àneu • Estació d’esquí de Port 50 voltors el 7/05 (JFE). • Olp (344/4699): 1 ex. • Son (343/4720): 1 ex. fase Ainé (352/4699): 15 exs. • 3 ad. junts i 1 poll de l’any l’11/03 a 1.100 m (EVE). clara volant el 6/09. Citació en migració activa a 1.900 el 13/08. Es confi rma • Seurí (341/4701): 1 ex. el molt tardana (EVE). m el 3/04 (JRO i GMO). que el territori històric del 15/03 (JRO). Pallars està compost per • Sorre (343/4702): 1 ex. el Llavorsí Soriguera un trio a l’any 2009 (JFE). 23/03 (JRO). • Nucli urbà (353/4706): • Les Comelles (348/4696): 1 ex. l’1/05 (FCA) i 1 ex. 2 exs. en migració activa Voltor comú Tírvia fase clara aturat en el cap al nord el 3/04 (JFE). Gyps fulvus • La Bana (354/4709): 1 ex. llosat d’un edifi ci del nucli • Comella del Cortat Soriguera vist en zona de reproducció urbà el 8/10; possiblement (348/4695): concentració • Embonui (347/4695): el 30/03 (EVE). exemplar en migració de 10 exs. associada a la mínim de 63 exs. el 25/06 activa (equip PNAP i CVA). migració el 3/04 (JFE). (RGO). Arpella vulgar • Montardit de Baix Circus aeruginosus Montferrer i Castellbò (345/4694): 1 ex. el 8/06 Voltor negre La Guingueta d’Àneu • Avellanet (362/4690): 1 ex. (JPA). Aegypius monachus • Mollera d’Escalarre el 2/08 (MBA). • Embonui (347/4695): 2 Alt Àneu (346/4718): 1 ex. el 24/03 exs. el 25/06 (RGO). • Les Planes de Son (EVE) i 1 ex., possiblement Rialp (343/4720): 1 ex. marcat el mateix, el 19/04 (JPA). • Beraní (349/4701): 1 ex. Sort (Corneli) el 29/05 (MNA). fase clara el 15/05 (EVE). • Les Vernedes (345/4695): • Alós d’Isil (344/4729): 1 ex. Esparver vulgar 1 ex. en una zona de bosc volant cap a Montgarri el Accipiter nisus Soriguera de ribera el 6/03. Primera 30/11. No es veu si porta Alins • N-260 abans de la borda citació de l’any a l’àmbit de decoloracions (CVA). • Circ de Bassiets de Notari (348/4695): 1 ex. l’anuari (JCA). (368/4709): 1 ex. femella fase clara en una zona de • Nucli urbà (346/4695): 1 ex Soriguera de gran tamany amb el matollar, pineda i prats el en migració activa el 3/04 • Les Comelles (348/4696): pit taronja el 13/08 a uns 17/04 (JFE). (JFE). 3 exs. procedents del 2.500 m. Aquesta coloració • Serra sobre Llavaners programa de reintroducció és molt rara en femelles (346/4693): 5 exs. fase Trencalòs amb més de 50 voltors (JFE). clara en migració activa el Gypaetus barbatus comuns el 4/06, i 1 més 26/08 (JPA i MGL). La Guingueta d’Àneu l’11/06 (JFE). • Coll Curiós (350/4728): 1 ex. de l’any en una Àguila marcenca zona on no es coneix la Circaetus gallicus reproducció el 17/08 (MNA, Alt Àneu SOR i JRD). • Port de la Bonaigua (336/4725): 1 ex. el 15/03 Aufrany a 2.000 m. Primera de l’any Neophron percnopterus a l’àmbit del Parc (EVE). Esterri d’Àneu • Bordes d’Isil (343/4734): • Sequer d’Esterri 1 ex. a 1.466 m el 2/04 (346/4722): 1 ex. molt (CML). tardà volant el 6/09 (EVE). Tres espècies de voltor (voltor comú, negre i aufrany). 11/06. Soriguera (JFE) 23 Fauna

Sort • Vall de Pilàs (34/472):1 ex. 11 exs. en una zona de Rialp • Sorre (343/4702): 2 exs., totalment blanc a 2.400 m prats alpins amb ginebró • Entre Montenartró i Sant un fase clara i un altre el 15/10 (MVI, LFI i RLL). el 14/01 (JRO). Joan de l’Erm (355/4700): fase fosca el 16/08 a uns 1 ex. vist en una zona de 1.100 m (OBA). Perdiu xerra Guatlla pi negre el 15/07 (DGU). Perdix perdix Coturnix coturnix • A les ermites de Caregue Àguila cuabarrada Alins Sort (344/4705): 1 ex. adult vist Hieraaetus fasciatus • Pla de Boet (368/4719): • Solatí – Seurí (341/4701): el 21/12 a uns 1.443 m Soriguera 8 exs. a 1.950 m el 15/01 1 ex. a 1.200 m el 23/04. (RAR). • Les Comelles (348/4696): (JRO). Primera citació de l’any 1 ex. de segon any volant (JRO). Xivita amb diversos voltors i Alt Àneu Tringa ochropus posat a un pi roig una • Lo Monte (343/4730): 4 Rascló La Guingueta d’Àneu estona el 23/04. Primera exs. el 21/01 (CML). Rallus aquaticus • Embassament de la citació d’aquesta espècie • Canals de la Farga La Guingueta d’Àneu Torrassa (346/4717): 2 a l’àmbit de l’anuari i per al (354/4731): 1 ex. a 1.643 • Mollera d’Escalarre (346/ exs. el 3/04 (JRO i GMO). Parc Natural (JFE). m el 12/03 i un altre el 4718): 1 ex. en migració 19/03 (CML). sentit el 12/08 (PAY i JFE). Vall de Cardós Xoriguer comú • Barranc de Campaus • Ainet de Cardós Falco tinnunculus (344/4730): excrements i Polla d’aigua (355/4716): 1-3 exs. el Tírvia plomes a 1.450 m el 12/03 Gallinula chloropus 26/06 (RGO). • Nucli urbà (355/4708): 1 (CML). La Guingueta d’Àneu niu en un ediﬁ ci abandonat • Liers (344/4727): 2 exs. a • Mollera d’Escalarre Valona del poble detectat el 1.699 m el 28/04 (CML). (346/4717): 4 exs. el 25/03 Tringa glareola 27/04. Volen 3 polls (JFE). • Barranc d’Escasse (JPA), 2 exs. el 31/03 Rialp (341/4727): 1 parella el (JFE) i 1 ex. el 22/04 • Tres Comuns (353/4699): Vall de Cardós 5/06 (XGA). (JPA). 17 exs. el 5/10: 1 ex. en una zona de pi • Campirme (351/4720): 4 adults i 13 polls de 4 negre el 26/04. Hàbitat mínim de 10 exs. Farrera pollicades diferents (JFE). poc característic durant la alimentant-se d’ortòpters a • Les Toves (364/4704): 1 migració. Primera citació uns 2.100 m el 16/08 (JFE parella el 10/06 en una Grua de l’espècie a l’àmbit de i EMO). zona de prats subalpins a Grus grus l’Anuari (RGU). 1.800 m (RPI). Soriguera Falcó pelegrí • Noguera Pallaresa a Xivitona Falco peregrinus Lladorre l’alçada de Tornafort Actitis hypoleucos Tírvia • Mont-roig – Mariola (355/ (346/4695): 74 exs. volant Alins • La Bana (354/4709): 1 ex. 4730): femtes a 2.074 m el a gran altitud direcció nord • Carretera Alins-Àreu (362/ el 30/03 (EVE). 23/06 (JRO). el 15/12 (JRO). 4714): 2 exs. a prop del riu • Solana de Mollàs el 21/04 (MBL i EED). Perdiu blanca (353/4731): 2-3 exs. vistos Camesllargues Lagopus muta a 2.050 m el 5/09 (NFO i Himantopus himantopus La Guingueta d’Àneu Alins NAL). Lladorre • Mollera d’Escalarre • Vall del Port Vell (37/472): • Estany de Senó (346/4717): 1 ex. el 20/03 excrements a 2.540 m el Rialp (362/4730): entre 6 i 9 exs. (JFE) i 4 exs. el 22/04 29/08 (JFE). • Escàs (344/4702): 11 exs. en migració a 2.120 m el (JPA). el 14/01 (JRO). 29/08. Primera citació de • La Torrassa (346/4717): 1 Alt Àneu l’espècie al Parc (FSE). ex. l’1/05 i un altre el 15/05 • Massís de Beret (34/473): Sort (JPA). 2 exs. en un serrat a uns • Llessui (341/4702): 9 exs. Corriol pit-roig 2.400 m. el 5/07 (AMA). el 3/01 (JRO). Charadrius morinellus Gavià argentat • Solatí – Seurí (341/4701): Alins Larus michaellis • Lo Covil (365/4709): 12 La Guingueta d’Àneu exs. en una zona de prats • Embassament de la alpins a 2.400 m el 15/09 Torrasa (347/4717): 2 exs. (RMO i JPI). l’1/02. (ADO).

Becada Scolopax rusticola Llavorsí • Baiasca (347/4705): 1 poll volander a 1.900 m el 21/08. Data relativament tardana (JCA). Excrements de perdiu blanca el 29/08. Alins (JFE) 24 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

Gavina menuda i 1 ex. el 6/02, el 7/02, i de Cardós (354/4713): Blauet Larus minutus el 8/02 (EVE). Primeres 1 ex. amb una garsa a Alcedo atthis La Guingueta d’Àneu citacions a l’àmbit de les potes al mig de la La Guingueta d’Àneu • Embassament de la l’anuari. carretera a les 7 del matí • Mollera d’Escalarre Torrasa (347/4716): 2 exs. el 22/10 (XGA). (346/4718): 1 ex. el 18/02 a prop de la superfície Lladorre (EVE). de l'embassament el • Embassament de Gamarús • Embassament de la 8/11, mentre nevava Tavascan (357/4722): 2 Strix aluco Torrassa (347/4717): 1 ex. abundosament. Primera exs. el 27/01 (XGA i altres) Alt Àneu el 10/12 (ESCO). citació de l’espècie a • Bosc de Cireres l’àmbit de l’anuari. (AGA). Rialp (342/4735): 3 polls Tírvia • Cruïlla de Port Ainé crescuts dins d’una cavitat • La Bana (354/4710): 1 ex. Gavineta de tres dits (348/4701): 1 ex. mort el de picot negre en avet a volant riu amunt el 16/10 Rissa tridactyla 25/01 (JCA). 1.540 m (JPA, JME, AVE i (JFE). L'arribada massiva • Benzinera de Rialp MCG). d’aquesta espècie a (346/4700): 1 ex. el 30/01 Abellerol Catalunya durant els últims (JRO, ETA i APA). Tírvia Merops apiaster dies de gener i primers • Ermita del Roser Alt Àneu de febrer, amb més de Tórtora turca (356/4709): 1 ex. l’11/08 a • Port de la Bonaigua 850 exs. detectats, no ha Streptopelia decaocto les 22:30 h (MRA). (335/4725): 15 exs. en passat desapercebuda al La Guingueta d’Àneu migració activa direcció Parc Natural. Tot i que la • Granja de Poldo Xot nord el 5/05 (JCA). majoria de les citacions es (347/4717): 1 parella el Otus scops • Bosc Negre (342/4718): van realitzar a les zones 19/04 (JPA). Tírvia un nombre indeterminat costeres del país, en molts • Tírvia (355/4708): 1 ex. d’ exs. en migració activa indrets interiors i ﬁ ns i tot Cucut cantant el 27/04. Primera a uns 2.000 m l’11/09 muntanyencs es van recollir Cuculus canorus citació de l’any (JFE). (RMA). dades de la seva presència. Soriguera • Ermita del Roser Així, durant 16 dies es va • Les Comelles (348/4696): (356/4709): 1 ex. l’11/08 a Lladorre poder gaudir d’aquesta 1 ex. en migració activa les 22:30 h (MRA). • Estanys de la Ribereta espècie, principalment a i un altre cantant el 8/04. (353/4731): un nombre les zones humides més Primera citació de l’any a Enganyapastors indeterminat d’exs. en baixes. Al Parc Natural es l’àmbit del Parc (JFE). Caprimulgus europaeus migració activa el 5/09 a van trobar exs. en quatre Soriguera uns 2.400 m (JPA i GBO). localitats i, a l'igual que a la Vall de Cardós • Les Comes de Rubió resta del territori, l’estat de • Estaon (353/4716): 1 ex. (354/4697): 1 ex. cantant Llavorsí salut d’alguns era dolent, el 12/08, última citació de a la nit a 2.050 m el 18/05 • Bosc de l’Escobet trobant-se, ﬁ ns i tot, algun l’any (JPA). (JRO). (354/4699): un nombre ex. mort. indeterminat d’exs. en Òliba Falciot negre migració postreproductora La Guingueta d’Àneu Tyto alba Apus apus a 2.100 m el 24/07 (DGU). • Embassament de la La Guingueta d’Àneu Lladorre Torrassa (347/4717): 19 • Estaron (351/4710): 1 ex. • Salibarri – Romedo Soriguera exs. el 24/01 (ICO i PSO, el 24/03 que surt volant (365/4729): 13 exs. a • Pic de l’Orri (353/4696): se JCA i MPO), 1 el 25/01 sobre el poble (NES). 2.513 m el 10/07 (JRO). sent un pas intens però no (JCA) 8 el 27/01 (JCA i se’n veu cap el 29/04 (JFE EVE), 5 exs. el 29/01 (JCA Duc Tírvia i JGU). i EVE) estima de 4 exs. el Bubo bubo • Nucli urbà (355/4708): 3-4 30/01 (RSA i Anònim). 5 Vall de Cardós exs. el 4/05. Primers exs. exs. el 4/02, 2 exs. el 5/02 • Entrada al poble de Ribera de l’any (JFE).

Gavineta de tres dits. La Torrassa (EVE), La Torrassa (RSA) i Rialp (JRO) 25 Fauna

Vall de Cardós Lladorre • Cassibrós (355/4714): 21 • Pla de Boavi (362/4727): exs. volant en migració 1 ex. a 1.500 m, el 17/04 activa el 23/04 (JRO). (CML).

Puput Rialp Upupa epops • Pedres d’Auló Alt Àneu (352/4700): 1 ex. el 25/04 • Son (343/4720): 1 ex. a (JVE). 1.400 m el 15/02. Citació • Bosc de Tres Comuns molt primerenca (EVE). (350/4699): 1 ex. a 1.700 m el 17/10 (OCL). Llavorsí • Coma del Forn Cotoliu. 18/06. Soriguera (JFE) • Obaga de Montenartró (353/4698): 1 ex. a 2.121 Oreneta vulgar Tírvia (355/4698): 3 exs. en m el 10/11 (RSA). Hirundo rustica • Nucli urbà (355/4708): 1r migració el 24/07 (DGU). Alins ex. de l’any al poble el Soriguera • Port de Cabús 22/03 (JFE). Rialp • Borda de Menal (370/4712): més de 25 • Prop dels xalets dels (343/4692): 1 ex. el 20/03 exs. en migració activa Oreneta cuablanca notaris (347/4701): 1 ex. (JPA i NFO). el 12/09 a uns 2.225 m Delichon urbica el 24/03 (JPA). • Les Comelles (348/4696): (MSA). Lladorre restes d’alimentació en • Estany Xic del port de Colltort soca de pi roig el 3/04 Alt Àneu Tavascan (355/4730): Jynx torquilla (JFE). • L’Anyerà (345/4735): 12 entre 4 i 6 exs. a 2.050 m Les Valls de Valira exs. en migració activa a el 5/09. Citació en altitud • Pujada al coll d’Ares Tírvia 1.800 m el 5/05 (JFE). (JPA i GBO). (369/4703): 1 ex. cantant • Riu de Glorieta en una zona de prats de (355/4708): 1 ex. sentit el La Guingueta d’Àneu Llavorsí dall i bosquines a 1.700 3/09 a 900 m. Citació a • Mollera d’Escalarre • Nucli urbà (353/4703): m el 27/04 (JFE i JGU). baixa altitud (JFE i EMO). (346/4718): 2 exs. el 1 ex. el 24/03, primera 24/03 (EVE). Uns 100 citació de l’any (JPA). Sort Picot garser petit exs. el dia 31/03 (JFE) • Seurí (341/4701): 1 ex. a Dendrocopos minor i gran concentració Sort 1.200 m el 28/03 (JRO). Rialp d’exemplars segurament • Nucli urbà de Seurí • Roní (350/4702): 1 ex. migradors (més de 100) (341/4701): 2 exs. Picot negre amb característiques ajocats als cables per a el 28/03, citació molt Dryocopus martius d’adult en una zona de dormir el 22/04 (JPA). primerenca (JRO); més Alins prats a la vora del poble de 500 exs. sobre els • Costa de Lari (366/4721): el 6/10. Primera citació Llavorsí cables telefònics del 1 ex. el 16/04 (CML). de l’espècie a l’àmbit de • Nucli urbà (353/4703): poble i sobre arbres • Estanilles (364/4720): 1 l’Anuari (RGU). 1 ex. el 19/03, primera propers el 10/08 (OBA). ex. el 22/04 (CML). citació de l’any en aquest • Barranc de Ribaleres Cotoliu municipi (JPA). Tírvia (363/4715): 1 ex. Lullula arborea • Nucli urbà (355/4708): reclamant a 1.200 m el Soriguera Soriguera Els primers 2-3 exs. de la 30/09 (JFE i ETO). • A sobre d’Embonui • Carena del pic de l’Orri temporada es detecten • Bosc de Virós (360/4711): (348/4695): 1 poll (353/4696): 1 ex. en el 24/03 (JFE). Estima 1 ex. reclamant a 1.200 m volander el 18/06 (JFE). migració a 2.350 m el entre 300-500 exs. en el 30/09 (JFE i ETO). 29/04 (JFE i JGU). la màxima concentració Alosa vulgar local abans de la migració Alt Àneu Alauda arvensis Sort el 21/08 (JFE); el 26/09 • Bosc de Cireres Soriguera • Nucli urbà (346/4697): últims reproductors (15- (343/4734): 1 ex. el 18/07 • Carena de pic de l’Orri 2 exs. el 10/03. Primera 20) al nucli urbà (JFE). El (MGA). (353/4696): mínim de 10 citació de l’any a l’àmbit 7/10 encara es veu un ex. • Bony de la Mina exs. cantant a 2.350 m el de l’anuari (JRO). solitari, possiblement en (341/4734): 1 ex. el 19/11 29/04 (JFE i JGU). • Seurí (341/4701): 3 migració, en un estol de (ESCO). exs. el 17/03 a 1.200 m. roquerols (JFE). Tírvia Primera citació de l’any Esterri de Cardós • Pujada al poble a prop per sobre dels 1.000 m Vall de Cardós • Sarredo Manyanero de l’heliport (355/4709): (JRO). • Collada de Montalto (335/4714): 1 ex. a 1.900 7 exs. en migració (351/4721): uns 100 exs. m en una pineda de pi sedimentats en uns prats en migració activa cap al negre el 24/07 (DGU). el 25/03 (JFE). sud el 16/08 (JFE i EMO). 26 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

Oreneta de ribera Soriguera Alt Àneu Bitxac comú Riparia riparia • Les Comelles (348/4696): • Port de la Bonaigua Saxicola torquata Alins 1 mascle cantant el 30/04 (335/4725): 4 exs. vistos Sort • Pujada al Monteixo a 1.350 m, en un mosaic en zona de reproducció, el • Sorre (343/4702): 1 (365/4718): més de 20 de pineda de pi roig, prats i 27/05 (DBO). mascle a 1.040 m el 16/01 exs. en migració activa a escobars (JFE). • Son (344/4720): 3 exs. (JRO). gran altitud (més de 2.600 vistos el 8/11 a 1.271 m m) el 11/08 (MRA i NSE). Grasset de muntanya (AGA). Còlit gris Anthus spinoletta • Moredo (342/4730): 1 ex. Oenanthe oenanthe La Guingueta d’Àneu La Guingueta d’Àneu el 20/11 (ESCO). Sort • Mollera d’Escalarre • Mollera d’Escalarre (346/ • Bernui (342/4701): 1 (346/4717): 1 ex. el 19/04 4717): 1 ex. en plomatge Lladorre mascle a 1.200 m el 7/04. (JPA). estival el 24/03 (JFE) i 1 • Mont-roig – Mariola Migració (JRO). ex. a prop de la zona de (351/4730): 1 mascle alfa i Roquerol canyissar el 5/10. Migració 3 femelles a 2.468 m i una Soriguera Ptyonoprogne rupestris o primers hivernants (JFE). parella amb 1 poll a 2.471 • Carena del pic de l’Orri Alins m el 23/06. Primera citació (353/4696): 2 mascles • Port de Cabús (370/4712): Sort amb polls (JRO). i 1 femella en una zona més de 12 exs. el 12/09 a • Seurí (341/4701): 48 exs. • Sotllo – Broate (366/4725): adient per a la reproducció uns 2.225 m (MSA). sedimentats el 14/01 còpula vista a 2.494 m el a 2.350 m el 29/04 (JFE i degut a una forta nevada 28/06 (JRO). JGU). Alt Àneu i 7 exs. migrants el 8/04 • Son (343/4720): 1 ex. al (JRO). Llavorsí Merla roquera nucli urbà el 26/02 (EVE). • Nucli urbà (353/4706): 1 Monticola saxatilis Cuereta groga ex. davant de la seu del Les Valls de Valira La Guingueta d’Àneu Motacilla flava Parc, molt confi at, el 6/02 • Bordes de Cortvasill • Unarre (350/4727): 1 niu a La Guingueta d’Àneu (JPA) i 2 exs. el 22/12. El (366/4703): 1 mascle 2.280 m l’1/07. Nidifi cació • Mollera d’Escalarre 23/12 encara continuava 1 cantant en una zona de a gran altitud (JRO). (346/4717): 1 ex. de la ex. durant un temporal de bordes, roques, matollar i • Prop de la roca Cigalera subespècie ibèrica en la neu (JFE). prats a 1.668 m el 27/04 (363/4723): 1 niu a 2.306 zona de canyís el 31/03 (JFE i JGU). m l’11/07. Nidifi cació a (JFE). Soriguera gran altitud (JRO). • Carena del pic de l’Orri Merla de pit blanc Sort (353/4696): 1 ex. sentit Turdus torquatus Lladorre • Seurí (341/4701): 2 exs. reclamant a 2.350 m el Alt Àneu • Mont-roig – Mariola en un prat amb bestiar el 29/04 en una zona de • Bosc de Cireres. (353/4731). 1 niu a 2.222 9/04 (JRO). pastures alpines. L’hàbitat (343/4734): 1 poll que m el 23/06. Nidifi cació a no és adient per a la encara no pot volar bé, gran altitud (JRO). Cuereta torrentera reproducció (JFE i JGU). el 18/07, a uns 1.700 m. Motacilla cinerea (MGA). Llavorsí Lladorre Rossinyol • Clot de la Coma. Riu de • Nucli urbà (353/4706): • Estany Blanc – Guerossos Luscinia megarhynchos la Bonaigua (337/4723): 22 exs. el 17/10, última (358/4730): 1 ex. a 2.514 Soriguera 5 exs. a uns 1.700 m el citació de l’any (MSA). m el 6/07. Citació a gran • Muntanya de Sant Mauri 26/07 (AGA). altitud (JRO). (342/4690): 1 ex. cantant • Les Planes de Son Tírvia el 27/04 (JPA). (343/4720): 1 ex. el 31/05 • Nucli urbà (355/4708): Merla d’aigua (JMO). els primers 3 exs. de la Cinclus cinclus Sort temporada es detecten el Lladorre • Seurí (341/4701): 1 ex. el Esterri de Cardós 28/02 (JFE). • Mont-roig – Mariola 25/04 a 1.200 m. Primera • Solà de Ginestarre (353/4731): 1 ex. a 2.280 citació de l’any a l’àmbit (357/4718): 1 ex. en Piula dels arbres m el 23/06 (JRO). de l’anuari (JRO). una zona de matollar de Anthus trivialis ginebre amb roques a Les Valls de Valira Cercavores Tírvia 1.500 m el 19/12 (JPA i • Bordes de Cortvasill Prunella collaris • Horts (355/4708): 1 ex. NFO). (366/4703): 1 ex. en Alins sentit al poble el 27/04 una zona de roquissar i • Port de Cabús (370/4712): (JFE). pastures el 27/04. Primera 1 ex. a uns 2.220 m el citació de l’any (JFE i 13/09 (MSA). JGU). • Serrat de la Comella Verda (367/4715): 3 exs. en una zona de matollar a 1.600 m el 19/11 (JFE).

27 Fauna

Rialp Tallereta vulgar Pica-soques blau Tírvia • Coma Negra. Estació Sylvia communis Sitta europaea • Horts (355/4708): d’esquí de Port Ainé Soriguera Lladorre dormider amb un mínim de (353/4698): mínim de 10 • Les Comelles (348/4696): • Borda d’Ison (359/4725): 20 exs. el 22/03 (JFE). exs. en migració l’1/10 a 1 mascle cantant en una niu ocupat a 1.600 m el uns 2.100 m (CMA). zona d'escobar a 1.350 m 19/04 (CML). Vall de Cardós • Pleta de la Creu el 30/04 (JFE). • Campirme (351/4721): 1 (352/4699): 2 exs. a 1.800 Raspinell pirinenc ex. en una zona de prats m el 17/10 (OCL). Mosquiter de passa Certhia familiaris subalpins i matollar a Phylloscopus trochilus Alt Àneu 2.100 m el 16/08 (EMO i Soriguera Les Valls de Valira • Clot de la Coma. Riu de JFE). • Pujada al pic de l’Orri des • Bordes de Jussà la Bonaigua (337/4723): de les Comes de Rubió (365/4704): 1 ex. a 1.700 2 exs. a uns 1.700 m el Gralla de bec vermell (354/4696): 1 mascle m el 6/08, en una zona 26/07 (AGA). Pyrrhocorax pyrrhocorax cantant en una pineda de prats de dall. Primera Alins de pi negre a 2.125 m citació del pas postnupcial Rialp • Barranc de Gerri el 29/04, quan encara hi (ABR). • A sobre de Pedres d’Auló (366/4715): 6 exs. vistos a havia molta neu (JFE i (351/4699): 1 mascle 1.600 m l’1/09 (NES). JGU). Mosquiter pàl·lid cantant en una pineda de Phylloscopus bonelli pi negre a 1.800 m el 2/05 Alt Àneu Griva cerdana Soriguera (JFE i EMO). • L’Anyerà (345/4735): Turdus pilaris • Camí del castell d’Arcalís 83 exs. en un estol el Sort (342/4690): 1 ex. vist i 2-3 Vall de Cardós 6/05. Possiblement no • Borda de Francesca cantant el 27/04 (JPA i • Bosc de Cassibrós reproductors (JPA i JFE). (341/4700): 34 exs. el NFO). (357/4714): 1 ex. a 1.800 • Estany d’Airoto 14/01 (JRO). m en una pineda de pi (339/4729): un nombre • Seurí (341/4701): 42 exs. Mosquiter comú negre el 23/04 (JRO). indeterminat d’individus a 1.200 m en una zona de Phylloscopus collybita l’1/11 a 2.243 m (APE). prats de dall l’1/03 (JRO). La Guingueta d’Àneu Oriol • Llavorre (348/4719): 1 Oriolus oriolus Esterri d’Àneu Tord ala-roig mascle cantant a 1.400 m Esterri d’Àneu • Entrada sud del nucli urbà Turdus iliacus el 1/04 (JFE). • Les Marxets (345/4721): (346/4721): 20 exs. el 3/01 Esterri de Cardós • Embassament de la 1 ex., primer de la (DBO). • Bordes de Llosaus Torrassa (347/4716): temporada, el 27/05 • Prats d’Esterri (346/4719): (358/4717): 15 exs. en 5 mascles cantant a la (DBO). un nombre indeterminat un bedollar a 1.580 m el vegada en un espai molt d’individus alimentant-se 19/12 (JPA i NFO). petit el 6/04 (JFE). Esterri de Cardós en prats el 30/03 (EVE) • Torrent de la Molina i un mínim de 100 exs. Boscaler pintat gros Tírvia (357/4716): 1 mascle l’1/04 (EMO i JFE). Locustella naevia • Vora el nucli urbà cantant en un bosc de Les Valls de Valira (355/4708): 1 ex. cantant, ribera el 5/07 (JPA). Les Valls de Valira • Bordes de Jussà possiblement en migració, • Bordes de Jussà (365/4704): mínim de 9 el 15/03 (JFE). Vall de Cardós (365/4704): 1 niu dins exs. sedimentats en una • Lladrós (356/4718): 4 exs. d’una borda el 27/04. zona de prats de dall i Mastegatatxes junts el 7/06 (SRI). Primera citació de prats higròﬁ ls a 1.700 m Ficedula hipoleuca reproducció en construcció el 6/08 (ABR, JFE, JGU, i Alt Àneu Gaig humana al Parc Natural voluntaris de SEO). • Bosc Negre (342/4718): Garrulus glandarius (JFE i JGU). un nombre indeterminat Lladorre Tallareta cuallarga d’exs. a uns 2.000 m • Estany Blanc – Guerossos Vall de Cardós Sylvia undata l’11/09 (RMA). (357/4728): 1 ex. a 2.150 • Serra Plana (353/4710): Soriguera m el 6/07. Citació a gran 30 exs. en una zona de • Les Comelles (348/4696): Llavorsí altitud (JRO). matollar i prats a 1.800 m 1 mascle cantant en una • Bosc de Montmitger el 24/03 (JFE). zona de matollar el 17/04 i (346/4705): 3 exs. en Garsa 2 el 30/04 (JFE). migració a 1.900 m el Pica pica Gralla de bec groc 19/08 (JCA). Les Valls de Valira Pyrrhocorax graculus Tallarol de garriga • Bordes de Cortvasill Alins Sylvia cantillans Vall de Cardós (366/4703): 2-3 exs. a • Port de Cabús (370/4712): Soriguera • Bosc de Cassibrós 1.668 m en una zona de 20 exs. a uns 2.225 m el • Sota Malmercat (345/ (356/4713): 1 mascle a bordes i prats de dall (JFE 13/09 (MSA). 4693): 1 mascle cantant a 1.800 m el 30/04 (JRO). i JGU). 1.075 m el 25/04 (JFE).

28 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

Alt Àneu Pardal d’ala blanca • Estany d’Airoto Montifringilla nivalis (339/4729): diversos Alt Àneu individus l’1/11 a 2.243 m • Pic de Pilàs (346/4727): (APE). 19 exs. en dos estols (17 i 2) a 2.500 m el 8/12 (JRO, Gralla LCA i JGR). Corvus monedula Lladorre Sit blanc • Prop del poble de Lladorre Plectrophenax nivalis (356/4720): 6 exs. el 15/02 Sort en una zona de prats de • Serrat de les Solanes dall (JRO) i 15-20 en una (337/4702): 2 exs. zona de prats el 28/04 detectats durant la (JFE i JGU). realització d’un SOCC el 20/12 a 2.061 m. (JRO). Vall de Cardós • Ainet de Cardós Lluer (355/4715): 8 exs. el 4/04 Carduelis spinus Gralla. 28/04. Lladorre. (JFE) (JPA i MGL). Alt Àneu (RGU). • Ainet de Cardós • Borda d’Arnaldo Soriguera Soriguera (355/4716): mínim de 10 (341/4723): uns 6 exs. el • Pujada al pic de l’Orri des • Baro (341/4690): mínim exs. el 26/06 (RGO) i 60- 7/11 a uns 1.580 m (AGA). de les Comes de Rubió de 3 exs. el 15/02 (JPA). 70 exs. posats en un cable (354/4696): 1 mascle el 6/08 (JCA, DGA i IAF). Esterri de Cardós cantant en una pineda de Sort • Ribera de Cardós • Sarredo Manyanero pi negre el 29/04, quan • N-260, benzinera del (354/4714): 5 exs. en una (335/4714): es detecta encara hi havia molta neu Cantó (346/4695): mínim zona de prats a prop del un nombre indeterminat (JFE i JGU). de 5 exs. l’1/02 (JPA). poble l’11/05 (JRO). d’exs. reproductors el • Seurí (341/4701): 1 ex. a 24/07 (DGU). Trencapinyes 1.200 m en una zona de Cornella • Llosaus (359/4717): 15- Loxia curvirostra prats de dall l’1/03 (JRO). 20 exs. en dos estols Corvus corone Soriguera Vall de Cardós diferents a 1.550 m el • Pujada al pic de l’Orri des Pinsà mec • Campirme (351/4720): uns 19/12 (JPA). de les Comes de Rubió Fringilla montifringilla 50 exs. menjant ortòpters (354/4696): 1 mascle Sort a una zona de prats a Llavorsí cantant i 1 femella duent • Altron (343/4701): 2 exs. 2.100 el 16/08 (EMO i • Baiasca (347/4705): becada en una pineda en un estol de 30 pinsans JFE). 52 exs. alimentant-se de pi negre a 2.125 m comuns a 940 m el 4/03 d'aments de bedoll en una el 29/04, quan encara hi (JRO). Pardal xarrec pineda de pi negre amb 3 havia molta neu al bosc llucaretes, el 5/11 (JRO). Passer montanus (JFE i JGU). Verderola Sort Emberiza citrinella • Bernui (342/4701): 1 ex. a Llucareta Pinsà borroner Alt Àneu 1.200 m l’11/02 (JRO). Serinus citrinella Pyrrhula pyrrhula • Aulà (344/4735): 1 ex. en Rialp Alt Àneu una zona de prats a 1.749 Pardal roquer • Coma del Forn • Bosc de Cireres m l’1/07 (JRO). (353/4698): mínim de 2 Petronia petronia (343/4734): reproducció • Isil (343/4727): uns 10 Llavorsí exs. a 2.121 m el 10/11 segura. Mínim de 6 exs. exs. el 7/11 (SGU). • Central hidroelèctrica (RSA). junts, amb un mínim d’un • Borda d’Arnaldo (353/4706): 2 mascles adult duent becada, el (341/4723): uns 30 exs. el cantant el 27/06 (RGO). 18/07, a uns 1.700 m 7/11 a uns 1.580 m (AGA). (MGA). • Son (344/4720): uns 20 • Bosc d’Airoto (341/4727): exs. vistos el 8/11 a 1.271 un nombre indeterminat m (AGA). d’exs. l’1/11 a uns 1.800 m (APE).

Durbec Coccothraustes coccothraustes Rialp • Sota Roní (350/4702): 2-3 Sits blancs. 20/12. Sort (JRO) mascles cantant el 25/04 29 Fauna

MAMÍFERS

Talp Rata cellarda Talpa europaea Eliomys quercinus Alt Àneu Lladorre • Coma de Perosa • Boldís Sobirà (358/4719): (343/4735): 1 ex. mort per 1 ex. atrapat en escobar causes desconegudes a incendiat després de 1.564 m el 5/05 (CML). crema controlada el 6/04 • L’Anyerà (345/4735): 1 ex. (JSO i altres). mort a 1.751 m el 16/09 (CML). Marmota Mostela. 28/07. Pont d’Àrreu (CVA) Marmota marmota Llebre • Església d’Alins Esterri de Cardós Alins Lepus europaeus (361/4712): letrina amb • Sarredo Manyanero • Pletiu Gran – Àreu Alins dues potes de cabirol el (335/4714): 1 ex. a 1.900 (369/4719): 2 exs. i • Prop de Tor (367/4714): 15/07. Per a pujar a la m el 24/07 (DGU). diversos caus el 12/08, en femtes molt abundants en zona de letrina l’individu una zona de tarteres de una zona de matollar sec ha de pujar 3 m per una Lladorre nova colonització. Aquesta al límit de la neu el 20/03 paret vertical (DGU). • Riu d’Ison (360/4726): és la primera citació (JFE). 1 ex. mort per causes coneguda a la forest Alt Àneu desconegudes a 1.671 m d’Àreu (SFE). Mostela • Escaló (347/4714): 1 ex. el 26/06 (CML). Mustela nivalis atropellat al pk 152 de la • Collada d’Estallo Alt Àneu Alt Àneu C-13 el 19/08 (CVA). (361/4726): 1 ex. • Borda de Petit (344/4734): • Pont d’Àrreu (342/4725): mort amb molta sang, 1 ex. que sembla petit 1 ex. atropellat en una Rialp probablement depredat a caminant despistat per la zona de prats i de bosc de • Xalets dels Notaris 1.751 m, el 26/06 (CML). pista el 1/06 a 1.450 m. ribera a 1.100 m el 28/07 (347/4701): 1 ex. atropellat Observació a baixa altitud (CVA). el 15/05 (CVA). Llavorsí (CVA). • Bosc de l’Escobet Lladorre Ribera de Cardós (354/4699): 1 ex. a 2.100 Lladorre • Coll de la Ribereta • Carretera L-504 m el 24/07 (DGU). • Estany del port de (353/4730): 1 ex. observat (354/4710): 1 ex. atropellat Tavascan (356/4731): 5 a les 12:30 entre el coll el 15/10 (JFE). Ratpenat de ferradura exs. a 2.146 m el 14/07 i l’estany de la Ribereta petit (CML). de Baix a 2.260 m el 5/09 Llúdriga Rhinolophus hipposideros • Flamisella (357/4729): 1 (JPA, GBO, NFO, NAL, Lutra lutra Alins ex. a 2.220 m el 15/07 IRU i CCA). Alt Àneu • Església d’Alins (MGL). • Estany superior del Rosari (361/4712): 1 ex. el 15/07 • Riu de la Ribereta Marta (362/4729): 1 ex. observat (DGU). (353/4730): 3 exs. vistos Martes martes el 4/07 a 2.280 m. Dada i diversos caus entre Esterri de Cardós rellevant per la seva altitud Ratapinyada pipistrel·la la canal del coll de la • Sarredo Manyanero (JVI). comuna Ribereta i l’entorn de (335/4714): 1 ex. en Pipistrellus pipistrellus l’estany de Mollàs a uns pineda de pi negre a 1.900 Teixó Llavorsí 2.000 m, el 5/09 (JPA i m el 24/07 (DGU). Meles meles • Poble (353/4706): 1 ex. GBO). Alins atropellat el 17/07 (DGU). Llavorsí • Carretera L-510 Conill • Bosc d’Escobet (361/4711): 1 ex. atropellat Liró gris Oryctolagus cuniculus (354/4699): 1 ex. a 2.100 el 13/07 (DGU). Glis glis Soriguera m en una pineda de pi Alt Àneu • Carretera a Arcalís negre el 24/07 (DGU). Alt Àneu • Barranc de la Tinta (342/4791): 1 ex., confi at, • Aparcament de Perosa (341/4736): 1 ex. mort el a la vora de la carretera Fagina (343/4735): es troba 1 cap 16/06 (CML). a 1 km de Baro, el 27/04 Martes foina el 2/04 (CML). (JPA i NFO). Alins • Bordes de Pina • Prats d’Estac (341/4692): • Sant Francesc – Araós (346/4730): 1 ex. el 9/09 1 ex. en un prat el 23/12 (356/4710): 1 ex. atropellat (CML). (XGA). a la vora d'un bosc de ribera el 2/06 (CVF). 30 mascles barallant-se i Isard altres 3 femelles corrent Rupicapra pyrenaica entre els mascles (JFE). Alt Àneu El 21/08 en la mateixa • Salau (346/4733): 1 ex. zona es veuen 3 femelles albí el 30/07 (CVA). amb cries (2 amb 1 i l’altra amb 2), 1 mascle i Llavorsí 2 indeterminats. Número • Vallalta (353/4707): 1 màxim en la zona després mascle a 1.150 m el 18/08 de la reproducció (JFE). (JFE). • Túnel de Baiasca Daina (351/4709): 1 ex. el 20/10 Dama dama a 820 m (NES). La Guingueta d’Àneu Baralla de cabirols el 15/03. Tírvia (JFE) • Estaron (351/4710): 8 Soriguera mascles menjant en un • Castell d’Arcalís • Campaus (345/4731): Vall de Cardós prat a la vora del nucli (342/4690): 1 ex. movent- excrements a 1.531 m el • Borda de Vidal (352/4717): urbà el 26/02 (NES). se entre una zona de bosc 24/11 (CML i ESCO). excrements a la borda el i de badlands el 27/04. 15/03 a 1.650 m (EMO i Sort Cota baixa i en zona de Esterri d’Àneu JFE). • Serrat d’Arto (343/4693): 1 densitat feble (JPA). • Variant d’Esterri mascle jove a 1.020 m el • Les Comes de Rubió (345/4720): 1 ex. atropellat Guineu 23/12 (XGA). (354/464697): 1 mascle en el 10/08 (JFE, JPA i GPA). Vulpes vulpes pelatge d’hivern i 1 femella Rialp en transició l’1/11 a 2.100 Llavorsí • Pont dels Notaris m (JPA). • Carretera L-504 (348/4701): 1 ex. atropellat (353/4706): 1 ex. atropellat a la C-13 el 30/09 (CVA). al pk 1 el 8/05 (JGU). • Borda de Bedet (362/4720): 1 ex. molt Rialp confi at el 16/12 (ESCO). • C-13 (346/4701): 1 ex. atropellat a prop del poble Cérvol el 12/08 (JPA i MGU). Cervus elaphus Esterri d’Àneu Gat salvatge • Pla de Salito (346/4719): Felis silvestris 1 ex. mort amb voltors a Daines. Nibrós 3/05. Vall de Cardós. (JFE) Alt Àneu l’entorn el 21/05 (NES). Tírvia Mufl ó • Pont de Pina (345/4731): • Riu Glorieta (355/4708): 1 Ovis gmelini petjades a la neu a 1.323 Vall de Cardós femella solitària el 14/04 Alins m el 23/02 (CML). • Bordes de Nibrós i 3 femelles alimentant- • Prop de Tor (367/4714): • L’Anyerà (343/4729): 1 ex. (352/4720): 3 femelles el se en una zona de prats moltes femtes a 1.600 vist en una zona de bosc, 3/05 (JFE). el 27/09. Zona de molt m el 20/03. Límit de neu prats i matollar el 23/02 baixa densitat de l’espècie (JFE). (CML i TBA). (JFE).

Vall de Cardós • Bordes de Nibrós (352/4720): 4 mascles junts el 3/05, dos dels quals ja sense banyes (JFE i EMO).

Isard albí. 30/07. Salau (CVA)

Geneta Cabirol Genetta genetta Capreolus capreolus Soriguera Farrera • Pujada al port del Cantó • Prats a sota de (349/4693): 1 ex. en una Montesclado (355/4708): zona de prat i matollar el 13 exs. dispersos pels 13/07 (DGU). prats el 15/03. Hi ha dos Guineu. 16/12. Bordes de Bedet (ESCO) 31

RESUM DEL PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LA BIODIVERSITAT DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU (ANY 2009)

Isard (Rupicapra pyrenaica) (JFE) Introducció

INTRODUCCIÓ

Què és el Programa de Seguiment de la Biodiversitat i per què s’ha de desenvolupar en un espai protegit? Els Programes de Seguiment de la Biodiversitat (d’ara en endavant PSB), són uns sistemes de presa de dades de manera estandarditzada en relació amb hàbitats i espècies de ﬂ ora i fauna presents en una àrea determinada, en aquest cas, al Parc Natural de l’Alt Pirineu (d’ara en endavant PNAP). De forma general, degut a la impossibilitat (econòmica i material) de realitzar anualment un seguiment exhaustiu de tots els elements de la biodiversitat d’interès presents a l’espai, aquest tipus de plans recorren a la presa de dades d’una mostra d’hàbitats i espècies.

Els elements d’interès en un espai protegit es determinaran, generalment, en funció de la seva capacitat d’informar de canvis en els sistemes, per tenir un impacte socioeconòmic –espècies cinegètiques, invasores, medis seminaturals,...-, per ser rares en un àmbit geogràﬁ c determinat i/o per estar protegit legalment.

PSB: Eina i objectiu Els PSB compleixen aquesta doble funció. Per una banda, són un objectiu en si mateixos pel fet que algunes espècies o hàbitats han de ser conservats, protegits o estudiats per imperatiu legal o pel seu interès en el context de l’espai considerat. Alhora, aquests programes es consideren una eina, ja que molts dels elements considerats actuen com a indicadors de canvis a mitjà i llarg termini en els sistemes naturals (o seminaturals) que trobem al Parc.

Resum dels elements que integren el PSB El PSB del PNAP inclou elements de la biodiversitat que es divideixen en tres grups: Hàbitats (HA segons la codiﬁ cació), Flora (FL) i Fauna (FA). De la mateixa manera, també s’inclouen programes de seguiment de caràcter nacional. En total, al PSB del PNAP hi ha 61 elements, si bé en alguns casos s’agrupen diverses espècies o hàbitats que tenen alguna característica comuna, ja sigui biològica o en funció del tipus de seguiment que es realitza.

Els elements inclosos al PSB són:

Hàbitats (HA) HA 1-Pradells isòets, HA 2-Congesteres calcàries, HA 3-Matollars A. alpinus, HA 4-Matollars d’Empetrum, HA 5-Prats dall, HA 6-Herbassars nitròﬁ ls, HA 7-Fagedes , HA 8-Bedollars primaris i HA 9-Boscos caducifolis mixtos.

Espècies de ﬂ ora (FL) FL 1-Cerinthe glabra, FL 2-Hippuris vulgaris, FL 3-Epipogium aphyllum, FL 4-Matthiola valesiaca, FL 5-Hypericum linariifolium, FL 6-Saponaria bellidifolia, FL 7-Arabis soyeri, FL 8-Viola parvula, FL 9-Berberis vulgaris, FL 10-Licopodiàcies, FL 11-D. fladnizensis-W. alpina, FL 12-Saxifraga retusa, FL 13-Linaria fontqueri, FL 14-Juncus pyrenaeus, FL 15-Potamogeton praelongus, FL 16-Salix lapponum, FL 17-Juniperus thurifera, FL 18-Melampyrum sylvaticum, FL 19-Draba nemorosa, FL 20-Cystopteris montana, FL 21-Leontopodium alpinum, FL 22-Hugueninia tanacetifolia, FL 23-Plantes atlàntiques, FL 24-Plantes invasores (A-Buddleja davidii, B-Senecio inaequidens, C-Impatiens balfourii i D-Elodea canadensis) i FL 25 Astragalus penduliflorus

Espècies de fauna (FA) FA1.- Salmo trutta, FA2.- Lissotriton helveticus, FA3.- Amﬁ bis d’estanys, FA4.- Iberolacerta aurelioi, FA5.- Zootoca vivipara, FA6.- Milvus milvus, FA7.- Gypaetus barbatus, FA8.- Neophron percnopterus, FA9.- Aquila chrysaetos, FA10.- Lagopus muta, FA11.- Tetrao urogallus, FA12.- Perdix perdix, FA13.- Scolopax rusticola, FA14.- Aegolius funereus, FA15.- Ocells ﬂ uvials (Motacilla cinerea i Cinclus cinclus), FA16.- Saxicola rubetra, FA17.- Certhia familiaris, FA18.- Tichodroma muraria i Montifringilla nivalis, FA19.- Corvus monedula, FA20.- Emberiza citrinella, FA21.- Galemys pyrenaicus, FA22.- Marmota marmota, FA23.- Arvicola sapidus, FA24.- Lepus europaeus, FA25.- Ursus arctos, FA26.- Mustela erminea, FA27.- Ungulats (Capreolus capreolus, Dama dama, Cervus elaphus, Rupicapra pyrenaica, Ovis gmelini i Sus scrofa) i FA28.- Quiròpters colonials.

Criteris utilitzats per a la inclusió d’un Element de la Biodiversitat dins el PSB A continuació s’enumeren els criteris per a la inclusió d’un element de biodiversitat com element d’interès dins PSB:

• Criteri 1.- Raresa: Són rars a Catalunya i alhora tenen al Parc Natural una part signiﬁ cativa de les poblacions, de tal manera que aquest espai protegit té una alta responsabilitat en la seva conservació. • Criteri 2.- Amenaça: Estan amenaçats a Catalunya (categories VU, EN o CR de la UICN). • Criteri 3.- Nivell de protecció: Gaudeixen d’una protecció legal d’alt nivell (annexos II i IV de la Directiva Hàbitats, annex I de la Directiva d’Ocells, categoria En Perill d’Extinció del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades, categories A i B de fauna de la legislació autonòmica catalana, categories En Perill o Vulnerable del Decret de ﬂ ora protegida de la legislació autonòmica catalana o al futur catàleg de fauna amenaçada de Catalunya).

34 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

• Criteri 4.- Bioindicadors: Es poden considerar bons indicadors de l’evolució de determinats ecosistemes en situació de risc (sistemes agropastorals a causa de la regressió de la ramaderia tradicional; alta muntanya i altres hàbitats que poden perillar per l’escalfament climàtic; sistemes aquàtics a causa de les pertorbacions antròpiques i del canvi climàtic). • Criteri 5.- Espècies clau: Actuen com espècies clau en els ecosistemes (per la seva capacitat transformadora del medi, per ser espècies presa bàsiques, per ser grans depredadors,…). • Criteri 6.- Al·lòctones: Suposen un risc ecològic per als ecosistemes locals pel fet de ser espècies exòtiques amb elevat potencial invasor. • Criteri 7.- Importància socioeconòmica: Tenen importància socioeconòmica com a objectes de caça, com a reclams turístics o per ser conﬂ ictives.

Alguns elements són inclosos per complir més d’un criteri.

Periodicitat La periodicitat en la realització dels treballs de seguiment és molt variable en funció de la prioritat i l’esforç requerit per cada element. De manera general, podem dir, que la periodicitat oscil·la entre 1 i 12 anys.

Indicadors, paràmetres i dades Es defi neixen, a continuació, tres conceptes que són bàsics per entendre el funcionament i el protocol de presa de dades del programa de seguiment. Per a cada un dels elements integrats al programa, s’han determinat prèviament una sèrie d’indicadors, que serien aquells factors la variació dels quals ens informa sobre canvis en la distribució, la mida poblacional, els paràmetres reproductius, o altres aspectes essencials de la situació de cada espècie o hàbitat. L’obtenció del valor dels indicadors es realitza mesurant una sèrie de paràmetres relacionats amb aquest indicador. En moltes ocasions, el valor de l’indicador coincideix amb el d’un únic paràmetre, mentre que en d’altres, el càlcul d’un indicador requereix l’obtenció de diversos paràmetres. Finalment, en alguns casos, un mateix paràmetre s’ha de calcular diverses vegades en el camp ja que pot ser que l’àrea d’estudi d’alguns elements es refereixi a diverses parcel·les (unitats de mostreig). Els valors d’un determinat paràmetre en cada una de les unitats de mostreig defi nides generen diferents dades. Tal com ja passava en la relació indicadors-paràmetres, de vegades l’obtenció d’un paràmetre requereix la presa d’una sola dada, que seria el valor obtingut directament en el camp, i de vegades se n’obtenen tantes com mostres s’hagin defi nit.

RESULTATS DEL PSB AL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU: ANY 2009

El present resum recull els valors obtinguts en les actuacions de seguiment efectuades durant l’any 2009. Es recullen els criteris pels quals s’ha inclòs l’espècie o hàbitat al PSB, els objectius a assolir, la distribució al PNAP, els paràmetres estudiats i, dins d’aquests, els que es consideren resum del seguiment. En algunes ocasions, els paràmetres resum són idealitzacions o rangs dels paràmetres estudiats al camp, amb la ﬁ nalitat de fer més assequible i entenedor el resum. A més a més, en els elements de la biodiversitat que ja es van descriure a l’anuari 2008, s’ha reduït el volum d’informació i s’ha afegit una petita discussió sobre l’evolució dels paràmetres estudiats entre les diferents anualitats considerades.

Abast durant el 2009, paràmetres inclosos al PSB i resum dels paràmetres mostrejats: Durant l’any 2009 s’ha efectuat treballs de seguiment de 5 espècies de ﬂ ora i 18 espècies de fauna (incloent les 6 espècies d’ungulats objecte de seguiment). La relació d’aquests elements es recull a la Taula 1.

Taula 1.- Elements de la biodiversitat (EB) dels que s’ha realitzat algun seguiment l’any 2009.

COD NOM COD NOM FL 1 Cerinthe glabra FA 11 Tetrao urogallus FL 2 Hippuris vulgaris FA 12 Perdix perdix FL 5 Hypericum linariifolium FA 16 Saxicola rubetra FL 7 Arabis soyeri subsp. soyeri FA 18 Tichodroma muraria i Montifringilla nivalis FL 25 Astragalus pendulifl orus FA 19 Corvus monedula FA 2 Lissotriton helveticus FA 20 Emberiza citrinella FA 7 Gypaetus barbatus FA 25 Ursus arctos FA 8 Neophron percnopterus FA 27 Ungulats FA 10 Lagopus muta Com es veurà més endavant, els paràmetres recollits pels elements d’interès són diversos i, en ocasions, molt nombrosos. No és un objectiu del present resum enumerar-los tots i mostrar els seus valors, simplement es presenten aquí els més signifi catius i determinants per a la valoració dels canvis en les seves poblacions al PNAP. A continuació es mostra el resum del seguiment dels elements de la biodiversitat realitzat durant el 2009, mitjançant una fi txa per cada un. 35 Seguiment

FL1: Cerinthe glabra

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 1.- Raresa Criteri 2.- Amenaça Criteri 3.- Nivell de protecció

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

FL1.1.- Àrea d’ocupació de cada nucli poblacional (m2). FL1.2.- Nombre d’individus. FL1.3.- Estructura de la població (reproductors/no reproductors/plàntules).

Periodicitat Realització 2009

Anual Pere Aymerich Boixader

Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2008 2009 FL1.1 Àrea total (m2) 70 70 FL1.1 Àrea real (m2) 22 FL1.2 Núm. d’exemplars 30 99 FL1.3 Estructura (reproductors/no reproductors/plàntules) 24 / 6 / 0 10 / 9 / 80

Discussió

La població coneguda al Parc Natural d’aquesta espècie experimenta ﬂ uctuacions interanuals molt marcades. La població reproductora ha patit una davallada important l’any 2009 (de 24 a 10 exs.); tanmateix, sembla que el reclutament està garantit, donat l’elevat nombre de plàntules que s’han detectat enguany (80 exs.)

Detall de dues plàntules de Cerinthe glabra. (PAY) Plàntules de Cerinthe glabra aparegudes en furgades de porc senglar (PAY) 36 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

FL2: Hippuris vulgaris

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 1.- Raresa Criteri 2.- Amenaça Criteri 3.- Nivell de protecció

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

FL2.1.- Àrea d’ocupació (m2).

FL2.2.- Cobertura relativa en relació amb altres hidròﬁ ts concurrents (%), en particular Elodea canadensis.

Periodicitat Realització 2009

Anual Pere Aymerich Boixader

Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2008 2009 FL2.1 Àrea (m2) 2.328 2.297

Discussió

La població d’aquesta espècie presenta una regressió contínua i forta des de fa més de 10 anys. Enguany, la davallada més important s’ha detectat a la subpoblació de la sèquia de Salito.

Poblament d’Hippuris vulgaris a l’embassament de la Torrassa (PAY) Peus d’Hippuris vulgaris a la sèquia de Salito (JFE) 37 Seguiment

FL5: Hypericum linariifolium

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 1.- Raresa: Planta atlàntica molt rara a Catalunya. L’única població coneguda del vessant sud dels Pirineus es troba al Parc Criteri 2.- Amenaça: L’espècie estaria catalogada com Vulnerable (VU) a Catalunya en funció dels criteris de la UICN. Criteri 3.- Nivell de protecció: S’inclou a l’annex II (espècie Vulnerable) del Decret 172/2008, de creació del Catàleg de ﬂ ora amenaçada de Catalunya.

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

FL5.1.- Àrea d’ocupació (m2). FL5.2.- Número de taques - localitzacions FL5.3.- Mida poblacional (núm. d’individus totals, núm. reproductors i núm. no reproductors) FL5.4.- Densitat (ind./ha)

Distribució al PNAP

Sector Vall de Cardós, amb una localitat coneguda al municipi de Lladorre

Paràmetres estudiats

6 paràmetres de caràcter general per a tota l’àrea d’ocupació: dos relacionats amb la superfície ocupada (àrea d’ocupació i núm. de taques de l’espècie), tres relacionats amb la mida poblacional (núm. d’individus totals, núm. d’individus reproductors i núm. d’individus no reproductors) i 1 més amb la densitat de l’espècie

Periodicitat Realització 2009

Cada 10 anys Pere Aymerich Boixader

Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2009 FL5.1 Àrea (m2) 2 FL5.2 Núm. d’exemplars 70 FL5.3 Estructura (reproductors / no reproductors) 45 / 25 FL5.4 Densitat (ind. / ha) 34

38 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

FL7: Arabis soyeri subsp. soyeri

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 1.- Raresa: Endemisme pirenaico-central d’àrea reduïda, amb dos nuclis coneguts al Parc Criteri 2.- Amenaça: L’espècie estaria catalogada com Vulnerable (VU) a Catalunya en funció dels criteris de la UICN Criteri 3.- Nivell de protecció: S’inclou a l’annex II (espècie Vulnerable) del Decret 172/2008, de creació del Catàleg de ﬂ ora amenaçada de Catalunya. Criteri 4.- Bioindicadors: Espècie lligada a hàbitats molt escassos i sensibles a les pertorbacions puntuals

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

FL7.1.- Àrea d’ocupació (m2). FL7.2.- Nombre d’individus

FL7.3.- Estructura de població (reproductors / no reproductors / plàntules)

FL7.4.- Cobertura arbòria o arbustiva (% d’individus afectats per l’ombra) FL7.5.- Pertorbacions al medi

Distribució al PNAP

Sector Valls d’Àneu. Tot i que ﬁ ns a la data es coneixien dues localitats, amb la present prospecció se n’han detectat dues de noves.

Paràmetres estudiats

7 paràmetres per a cada localitat (4 localitats al 2009) i 5 més de caràcter general per a tota la població coneguda: un relatiu a l’àrea d’ocupació, 4 a la mida poblacional, 1 més relacionat amb el grau d’insolació de les taques i, per últim, un paràmetre sobre el tipus de pertorbació que pot patir cada població

Periodicitat Realització 2009

Cada 6 anys. Pere Aymerich Boixader

Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2009 FL7.1 Àrea (m2) 572 FL7.2 Núm. d’exemplars 274 FL7.3 Estructura (reproductors / no reproductors / plàntules) 179 / 73 / 12

39 Seguiment

FL25: Astragalus penduliflorus

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 1.- Raresa: Espècie molt rara a Catalunya. De les 5 poblacions conegudes, 1 es localitza al Parc Natural. Criteri 2.- Amenaça: L’espècie estaria catalogada com En Perill d’Extinció (EN) a Catalunya en funció dels criteris de la UICN. Criteri 3.- Nivell de protecció: S’inclou a l’annex II (espècie Vulnerable) del Decret 172/2008, de creació del Catàleg de ﬂ ora amenaçada de Catalunya.

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

FL25.1.- Núm. de taques (agrupacions compactes d’individus) FL25.2.- Núm. d’individus segurs i probables per taca. FL25.3.- Núm. de tiges basals per individu FL25.4.- Núm. d’individus reproductors i no reproductors per taca FL25.5.- Estructura poblacional per estat reproductor (reproductors / no reproductors) FL25.6.- Estructura poblacional per núm. de tiges basals (cinc classes)

Periodicitat Realització 2009

Cada 5 anys. Pere Aymerich Boixader

Distribució al PNAP

Sector Valls d’Àneu. Zones de pastures calcícoles subalpines.

Paràmetres estudiats

7 paràmetres: 3 de caràcter general per a tota la població (núm. d’individus probables i segurs, i el núm. de reproductors i no reproductors) i 4 més per a cadascuna de les 5 taques detectades (núm. d’individus probables i segurs, núm. de reproductors i no reproductors i mitjana de tiges basals) Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2009 FL25.1 Núm. de taques 5 FL25.2 Individus segurs / probables 18 / 28 FL25.5 Estructura (reproductors / no reproductors) 15 / 13

40 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

FA2: Tritó palmat (Lissotriton helveticus)

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 1.- Raresa

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

FA2.1.- Presència o absència d’adults i de larves. FA2.2.- Índex d’abundància relativa en cada punt (quantitat d’adults i de larves per categories: 0, 1-5, 5-10,…).

Periodicitat Realització 2009

Anual, la localitat principal. Personal del Parc Natural de l’Alt Pirineu

Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2008 2009 FA2.1 Núm. de localitats amb presència / prospectades 1 / 13 1 / 13 FA2.2 Núm. d' adults 120 80 FA2.2 Núm. de larves 30

Discussió

Durant les prospeccions realitzades enguany, tots els adults detectats eren mascles. La davallada, creiem, es pot deure més al tipus de metodologia que es fa servir, que no pas a una reducció real de la població. L’absència de larves pot ser una dada preocupant, tot i que, donat les característiques de la població objecte de seguiment (isolada i situada a elevada altitud), és possible que els paràmetres reproductors siguin molt variables entre diferents anys en funció de les condicions ambientals.

Exemplar de tritó palmat dins de l’aigua (JFE) 41 Seguiment

FA7: Trencalòs (Gypaetus barbatus)

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 1.- Raresa Criteri 2.- Amenaça Criteri 3.- Nivell de protecció Criteri 7.- Importància socioeconòmica (turística)

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

FA7.1.-Territoris establerts dins el Parc i zona d’inﬂ uència. FA7.2.- Èxit reproductor de les parelles territorials. FA7.3.- Productivitat. FA7.4.- Taxa de vol.

Periodicitat Realització 2009

Anual. SPFFAC, PNAP, Cos d’Agents Rurals i Grup d’Estudi i Protecció del Trencalòs (Elena Vega)

Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2006 2007 2008 2009 FA7.1 Núm. de territoris establerts 6 677 FA7.3 Núm. de polls volats / Núm. de territoris establerts 0,17 0 0 0,42

Discussió

Durant l’any 2009 es manté el nombre de territoris establerts a l’àmbit del Parc Natural. La productivitat, tot i distar molt de les productivitats de fa una dècada, és la màxima trobada en els últims anys. Els 3 polls volats a la població objecte d’estudi representen el 37.5% del total de Catalunya. Els 7 territoris d’aquest àmbit suposen el 21.2% del total de la població catalana de l’espècie.

Adult de trencalòs en vol (TBA) Adult de trencalòs en vol (TBA) 42 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

FA8: Aufrany (Neophron percnopterus)

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 1.- Raresa Criteri 2.- Amenaça Criteri 3.- Nivell de protecció

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

FA8.1.- Fenologia reproductiva. FA8.2.- Èxit reproductor.

Periodicitat Realització 2009

Anual. Personal del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Grup d’Estudi i Protecció del Trencalòs (Elena Vega) i Cos d’Agents Rurals

Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2008 2009 FA8.2 Núm. de territoris establerts 21 FA8.2 Núm. de polls volats / Núm. de territoris establerts 0,5 1

Discussió

Tot i que enguany s’ha perdut un territori al Parc Natural respecte el 2008, la parella del territori històric del Parc ha mantingut la productivitat en 1 poll. El territori perdut correspon a una parella que s’havia establert el mateix any 2008 a les Valls d’Àneu.

Adult d’aufrany (TBA) Adult d’aufrany (TBA) 43 Seguiment

FA10: Perdiu blanca (Lagopus muta pyrenaica)

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 1.- Raresa Criteri 2.- Amenaça Criteri 3.- Nivell de protecció Criteri 4.- Bioindicadors

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

FA10.1.- Mascles cantant en una mostra de població. FA10.2.- Proporció adults/polls a l’estiu (índex de productivitat) en una mostra de població.

Periodicitat Realització 2009

Anual. SPFFAC, Cos d’Agents Rurals de l’Alt Urgell, del Pallars Sobirà i personal del Parc Natural de l’Alt Pirineu

Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2008 2009 FA10.1 Núm. de mascles cantant 9 14 FA10.2 Núm. de polls / Núm. d’adults 0 0

Discussió

A l’any 2009 a la zona de seguiment s’ha enregistrat un màxim en el nombre de mascles, tot i que l’àrea prospectada enguany és més gran, ja que també s’ha prospectat la banda pallaresa de la zona. Tanmateix, la productivitat continua essent nul·la, possiblement degut a que les característiques de la zona pallaresa no són les més adients en relació a la metodologia que es fa servir.

Cens de perdiu blanca (JFE) 44 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

FA11: Gall fer (Tetrao urogallus aquitanicus)

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 1.- Raresa Criteri 2.- Amenaça Criteri 3.- Nivell de protecció

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

Seguiment extensiu: conjunt del Parc. FA11.1.- Cens dels mascles als cantaders coneguts. Seguiment intensiu: sectors seleccionats, representatius de les diverses situacions del gall fer al Parc. FA11.2.- Cens intensiu de mascles dins una mostra de cantaders. FA11.3.- Èxit reproductor als sectors on aquest paràmetre s’està controlant des de fa anys.

Periodicitat Realització 2009

Anual. SPFFAC, CAR Pallars Sobirà, Parc Natural de l’Alt Pirineu, MARM, Tragsega

Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2008 2009 FA11.2 Núm. de mascles cantant (mostra de cantaders) 34 – 39 34 - 37 FA11.3 Núm. de polls / Nº d’adults (mostra) 0,21 0,24

Discussió

El nombre de mascles als cantaders objecte de seguiment ha estat pràcticament estable entre l’any 2008 i 2009. D’igual forma, la productivitat de l’espècie al mes d’agost s’ha mantingut prou estable. Aquest últims valors (productivitat) són molt baixos i mantenen la tendència de l’espècie els últims anys. Per a intentar millorar aquest valors s’han posat en marxa un projecte de millora d’hàbitat i un altre de control de depradors per a intentar augmentar el reclutament de l’espècie.

Mascle de gall fer cantant (TBA) 45 Seguiment

FA12: Perdiu xerra (Perdix perdix hispaniensis)

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 1.- Raresa: Espècie considerada escassa a Catalunya. El PNAP i el seu àmbit acullen una part signiﬁ cativa de la població catalana, pel que la responsabilitat de l’espai en la seva conservació es considera mitjana. Criteri 2.- Amenaça: La perdiu xerra és una espècie amenaçada en el context estatal, inclosa al Llibre Vermell dels Ocells d’Espanya dins la categoria Vulnerable (VU segons les categories de la UICN) i considerada En Perill (EN) a Catalunya. Criteri 3.- Nivell de protecció: Espècie protegida per la legislació comunitària (Annex I de la Directiva Aus). Criteri 4.- Bioindicadors: Sensible als canvis en les pràctiques agroramaderes tradicionals Criteri 7.- Importància socioeconòmica (cinegètica): Tot i que la pressió cinegètica és baixa a l’àmbit del Parc, aquesta espècie és una de les més importants de caça menor a la muntanya pirinenca.

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

FA12.1.- Densitat de parelles per parcel·la. FA12.2.- Èxit reproductor per parcel·la.

Distribució al PNAP

Valls d’Àneu, Vall de Cardós, Vall Ferrera, Vall de Santa Magdalena i Massís de l’Orri

Paràmetres estudiats

7 paràmetres de caràcter general pel conjunt de les parcel·les estudiades i els mateixos 7 per a cadascuna d’aquestes 4 parcel·les (1 parcel·la per sector estudiat - Vall de Cardós, Vall Ferrera, Vall de Santa Magdalena i Massís de l’Orri -): d’aquests 7 paràmetres, 4 es refereixen a la primavera (zel) i 3 més a la productivitat a l’estiu (agost).

Periodicitat Realització 2009

Anual. Personal del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Cos d’Agents Rurals i voluntariat de SEO/BirdLife.

Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2009 FA12.1 Mitjana de parelles en zel (parelles / 100 ha) 3,78 FA12.2 Mitjana de polls per parella (poll / parella) 4,50

46 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

FA16: Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 4.- Bioindicadors: Valor bioindicador de l’evolució dels sistemes pastorals, ja que bona part dels seus hàbitats són prats de muntanya creats o mantinguts gràcies a la pastura recurrent del bestiar

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

FA16.1.- Territoris reproductors (territoris / 10 ha).

Distribució al PNAP

Tot el Parc.

Paràmetres estudiats

2 paràmetres per a cada unitat de mostreig objecte de seguiment. A l’any 2009 únicament s’ha desenvolupat una zona (Vall de Santa Magdalena) de prats de dall altimontans objecte d’acords de custòdia per al manteniment d’aquest tipus d’hàbitat. El seguiment d’aquest element s’ha fet conjuntament amb el de FA20.- Verderola, ja que els requeriments ecològics són semblants.

Periodicitat Realització 2009

Cada 5 anys. Juan Fernández Gil

Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2009 FA16.1 Territoris / 10 ha 2,13

Zona d’estudi. Prats de dall. Les Valls de Valira (JFE) Bitxac rogenc mascle (JFE) 47 Seguiment

FA18A: Pela-roques (Tichodroma muraria)

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 1.- Raresa: Espècie considerada rara a Catalunya. El PNAP i el seu àmbit acullen una part signiﬁ cativa de la població catalana, pel que la responsabilitat de l’espai en la seva conservació és elevada. Criteri 2.- Amenaça: El pela-roques és una espècie considerada Vulnerable (VU segons les categories de la UICN) a Catalunya. Criteri 4.- Bioindicadors: Espècie sensible al canvi climàtic ja que és un habitant exclusiu de l’alta muntanya durant el període reproductor.

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

Seguiment extensiu: conjunt de l’alta muntanya del Parc. FA18A.1.- Territoris reproductors. Seguiment intensiu: sectors concrets amb presència coneguda FA18A.2.- Territoris reproductors.

Distribució al PNAP

Com a reproductor a les Valls d’Àneu, Vall de Cardós i Vall Ferrera.

Paràmetres estudiats

1 paràmetre de caràcter general per a tot el Parc Natural i 1 més per a cada sector

Periodicitat Realització 2009

15 anys per l’extensiu i 5 per a l’intensiu. Job Roig Simon

Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2009 FA18A.2 Territoris coneguts (Vall de Cardós) 2

Femella de pela-roques (JFE) Pela-roques juvenil (JFE) 48 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

FA18B: Pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis)

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 1.- Raresa: Espècie considerada rara a Catalunya. Criteri 2.- Amenaça: El pardal d’ala blanca és una espècie considerada En Perill (EN segons les categories de la UICN) a Catalunya. Criteri 4.- Bioindicadors: Espècie sensible al canvi climàtic ja que és un habitant exclusiu de l’alta muntanya durant el període reproductor i té força dependència de les congesteres

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

FA18B.1.- Territoris reproductors.

Distribució al PNAP

Com a reproductor exclusivament a les Valls d’Àneu

Paràmetres estudiats

1 paràmetre de caràcter general per a tot el Parc Natural

Periodicitat Realització 2009

Cada 5 anys. Job Roig Simon

Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2006 2009 FA18B.1 Territoris reproductors 2 2

Femella de pardal d’ala blanca (JFE) Pardal d’ala blanca juvenil (JFE) 49 Seguiment

FA19: Gralla (Corvus monedula)

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 1.- Raresa: La Vall de Cardós acull la població més septentrional de Catalunya, que actualment es troba isolada. Tot i que utilitza el territori del Parc de forma marginal, se’n fa un seguiment pel fet que es troba en regressió a Catalunya Criteri 2.- Amenaça: La gralla és una espècie considerada Vulnerable (VU segons les categories de la UICN) a Catalunya. Criteri 4.- Bioindicadors: Valor bioindicador de l’evolució dels sistemes agroramaders tradicionals, ja que per a la seva alimentació és dependent dels prats i camps del fons de vall i dels baixos vessants.

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

FA19.1.- Parelles reproductores FA19.2.- Nombre d’individus agrupats en estols

Distribució al PNAP

Vall de Cardós

Paràmetres estudiats

8 paràmetres. 2 per a l’època reproductora i 2 més per a cadascun dels 3 censos d’estols proposats.

Periodicitat Realització 2009

Anual. SEO/BirdLife, amb ﬁ nançament del Parc Natural

Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2009 FA19.1 Núm. de parelles segures 11 FA19.1 Núm. de parelles probables 3

Torres elèctriques on nidiﬁ quen les gralles (JFE) 50 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

FA20: Verderola (Emberiza citrinella)

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

FA20.1.- Territoris reproductors (territoris / 10 ha).

Distribució al PNAP

Valls d’Àneu, Vall de Cardós, Vall Ferrera, Vall de Santa Magdalena i Massís de l’Orri.

Paràmetres estudiats

2 paràmetres per a cada unitat de mostreig objecte de seguiment. A l’any 2009 s’han desenvolupat a dues zones: Vall de Santa Magdalena (zona de prats de dall altimontans objecte d’acords de custòdia per al manteniment d’aquest tipus d’hàbitat) i Valls d’Àneu (zona prats subalpins). El seguiment d’aquest element s’ha fet conjuntament amb el de FA16.- Bitxac rogenc, ja que els requeriments ecològics són semblants.

Periodicitat Realització 2009

Cada 5 anys. Juan Fernández Gil

Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2009 FA20.1 Territoris / 10 ha (Santa Magdalena) 1,29 – 1,72 FA20.1 Territoris / 10 ha (Valls d’Àneu) 1,42

Zona d’estudi. Pastures. Alt Àneu (JFE) Femella de verderola (JFE) 51 Seguiment

FA25: Ós bru (Ursus arctos)

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 1.- Raresa Criteri 2.- Amenaça Criteri 3.- Nivell de protecció Criteri 5.- Espècie clau Criteri 7.- Importància socioeconòmica

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

FA25.1.- Número d’ósses amb cadells de l’any (OCA) detectades anualment (paràmetre de reproducció), per la qual cosa cal combinar la recerca genèrica d’indicis amb la realització d’esperes en llocs adequats (prioritat 15 abril – 1 juliol). FA25.2.- Número total d’indicis recopilats anualment (paràmetre demogràfi c), combinant dades que es rebin de manera dispersa amb l’aplicació expressa de metodologies per a la detecció de l’espècie (transsectes, trampeig fotogràfi c, trampes de pèl, etc.). FA25.3.- Número de municipis amb presència constatada durant l’any (paràmetre geogràfi c).

Periodicitat Realització 2009

Anual. SPFFAC, PNAP, ESCO, CAR i Forestal Catalana

Paràmetres resum

Codi Paràmetre 2006 2007 2008 2009 FA25.2 Núm. de registres (dada segura) 4 15 19 32 FA25.3 Núm. de municipis amb registres 2 5 5 2

Discussió

Des de l’any 2006 el nombre de registres d’aquesta espècie al Parc ha anat pujant de forma molt important i ja es pot constatar que la presència de l’ós al Parc Natural és pràcticament contínua. La davallada en el nombre de municipis amb presència segura es pot deure a una menor mobilitat dels exemplars que ens han visitat durant l’any 2009.

Exemplar d’os bru fotograﬁ at al sector aneuenc del Parc a l'agost del 2009. (ESCO-DMAH) 52 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

FA27: Ungulats: porc senglar, cabirol, cérvol, daina, isard i muﬂ ó

Criteris d’inclusió d’aquest element al PSB

Criteri 6.- Espècies al·lòctones: Daina i muﬂ ó Criteri 7.- Importància socioeconòmica: Espècies cinegètiques, danys al medi natural i accidents de trànsit

Indicadors a considerar segons el PSB (objectius)

FA27.1.- Sectors de presència dins el Parc FA27.2.- Cens (isard, muﬂ ó) o estimació poblacional per índexs de freqüència diversos (senglar, cabirol, daina, cérvol) FA27.3.- Productivitat (joves/femella) en isard i muﬂ ó. Poc viable en la resta d’espècies. FA27.4.- Danys per hectàrea o per km lineal. El tipus de dany estaria en funció de l’espècie (nombre d’arbres sense escorça per als cèrvids, m2 de furgades per al senglar…).

Periodicitat Realització 2009

Anual. CAR Pallars Sobirà, Reserva Nacional de Caça Alt Pallars-Aran, Minuartia i Parc Natural de l’Alt Pirineu

Paràmetres resum

Codi Paràmetre Àmbit 2007 2008 2009 FA27.2 Sus scrofa RNC – 1,5 1,5 FA27.2 Capreolus capreolus RNC 578 647 609 RNC (Valls d´Àneu i FA27.2 Cervus elaphus 186 239 250 Cardós) FA27.2 Dama dama RNC 209 139 – FA27.2 Rupicapra pyrenaica RNC 1.966 1.985 1.492 FA27.2 Ovis gmelini RNC (Vall Ferrera) 45 381 355

Discussió

Porc senglar ( Sus scrofa): les densitats obtingudes segons la pressió cinegètica s’han mantingut estables entre 2008 i 2009. Cabirol ( Capreolus capreolus): l’any 2009 s’ha enregistrat una petita davallada en relació al nombre total d’individus, tot i que no signifi cativa. Aquesta reducció possiblement està dins de les fl uctuacions poblacionals típiques d’aquesta espècie. Cérvol (Cervus elaphus): a l’any 2009 es continua constatant l’expansió tant poblacional com en l’àrea de distribució d’aquesta espècie a l’àmbit del Parc. Daina ( Dama dama): Entre l’any 2007 i 2008 s’ha detectat una petita davallada de les poblacions de l’espècie, tot i que sembla que continua la seva expansió territorial. No es disposen de dades per al 2009. Isard (Rupicapra pyrenaica): l’any 2009 s’ha produït una important davallada de les poblacions d’aquesta espècie (25%), que no ha tingut la mateixa magnitud en tots els sectors. Així, mentre que a la Vall de Cardós la reducció ha estat d’un 60%, la davallada a les Valls d’Àneu ha estat molt menys important (3%). Mufl ó ( Ovis aries): la petita reducció detectada enguany respecte l’any 2008 es pot deure més a la metodologia de seguiment que no pas a una davallada real.

RESUMS DE TREBALLS DE RECERCA

Macroglossum stellatarum (JFE) Resums

DINÀMICA DE LA VEGETACIÓ, ACTIVITATS HUMANES I INCENDIS FORESTALS A LA COMA DE BURG DURANT ELS DARRERS 3.300 ANYS A PARTIR DE LES DADES PALEOBOTÀNIQUES DE L’ESTANY DE BURG

Autors Campus Universitari de la UB Marie Bal*, Albert Pèlachs Mañosa*, Ramon Pérez Ministerio de Medio Ambiente Obiol**, Ramon Julià***, Raquel Cunill* i Joan Manuel Soriano López* Mots clau Geohistòria ambiental, anàlisi pol·línica, macrocarbons Organisme promotor sedimentaris, matèria orgànica, incendis • *Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge (GRAMP), Dep. de Geograﬁ a, UAB Àmbit geogràﬁ c • ** Unitat de Botànica, Facultat de Biociències, UAB Estany de Burg (Farrera, Pallars Sobirà) •*** Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera,

Resum

Objectius L’objectiu principal d’aquest estudi ha consistit a analitzar la dinàmica de la vegetació i determinar el seu vincle amb les activitats humanes durant els darrers 3.300 anys cal BP, a partir d’interpretar el paper dels incendis forestals en aquesta successió.

Metodologia Per acomplir els objectius del projecte s’ha dut a terme un estudi multiproxy a l’estany de Burg, que ha consistit en l’anàlisi pol·línica, l’estudi dels carbons macroscòpics i la matèria orgànica continguda en els primers 295 cm de sediment, que s’han contrastat amb les fonts històriques disponibles. Per al model cronològic s’han emprat tretze datacions AMS de 14C, calibrades amb el programa Calib 5.0.1. Els primers 20 cm de la seqüència han servit per a fer l’anàlisi del 210Pb, tot i que el suport s’ha trobat a 7,5 cm de profunditat. La descripció sedimentològica inicial, s’ha acompanyat d’una anàlisi de la matèria orgànica que ha servit per afi nar la descripció de les diferents litologies identifi cades. El tractament del pol·len s’ha realitzat segons els procediments químics estàndard i s’ha identifi cat amb un microscopi de llum utilitzant diferents col·leccions de referència i claus de determinació de tipus i diferents Atles de fotos. El diagrama pol·línic s’ha fet amb els programes Tilia i Tiliagraph. L’anàlisi del carbó macroscòpic (> 150 micròmetres) s’ha fet a partir d’un centímetre cúbic de mostra per cada centímetre de profunditat i posteriorment s’ha mesurat la seva presència amb un esteroscopi binocular de 40 augments. Els recomptes de carbó s’han combinat i dividit pel volum de la mostra per a calcular la concentració de cada zona de carbó (mm2.cm-3) i tot seguit s’ha calculat el fl ux de carbó vegetal macroscòpic (CHAR, mm2.cm-2.any-1) i s’ha estimat el nombre d’esdeveniments de foc a l’Estany de Burg. La resolució mitjana de la mostra per als primers 3000 anys ha estat de 15 anys. L’anàlisi estadistíca s’ha fet amb el programa CharAnalysis. Resultats Els resultats assenyalen dues etapes en la història dels incendis forestals: una etapa que arriba fi ns a l’Edat Mitjana i una segona etapa que va des d’aquesta fase històrica fi ns als anys seixanta. A la primera etapa hi ha dos episodis d’incendis especialment signifi catius a la Coma de Burg: 2800-2600 cal. BP (960-652 cal. AC) i 1850-1750 cal. BP (40-238 cal aC). Incendis que ocorren en moments d’elevada biomassa forestal i que van acompanyats d’un increment de les Poaceae (pastures) i els cereals (conreus), la qual cosa posa de manifest la relació del foc amb les pràctiques agroramaderes. La colonització de Pinus (segurament sylvestris) és ràpida després d’aquests focs. A la segona etapa, la biomassa reduïda fa que els incendis siguin de menor importància i només s’han pogut relacionar amb la gestió i manteniment dels espais oberts.

56 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

Vista general de la Coma de Burg des del Coll de So de Farrera (JFE)

Com ampliar informació

Contacteu amb qualsevol dels autors: • Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, Campus • Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge Universitari de la Universitat de Barcelona, Carrer Lluís (GRAMP), Departament de Geograﬁ a de la Universitat Solé Sabarís s/núm. 08028 Barcelona. [email protected] Autònoma de Barcelona. 08193 Cerdanyola del Vallès. o demaneu la següent publicació: [email protected]; [email protected], [email protected], [email protected] • Bal, M.C., Pèlachs, A., Pérez-Obiol, R., Julià. R., Cunill, R. (2010). Fire history and human activities during • Unitat de Botànica, Facultat de Biociències, Universitat the last 3300 cal yr BP in Spain’s Central Pyrenees: Autònoma de Barcelona, 08193 Cerdanyola del Vallès. the case of the Estany de Burg. Palaeogeography, [email protected] Palaeoclimatology, Palaeoecology. [Pendent publicació, en segona revisió]

57 Resums

ESTUDI DE LA DINÀMICA DEL PAISATGE D’AVET I FAIG AL SUD DELS PIRINEUS DURANT ELS ÚLTIMS 2200 ANYS I LA INFLUÈNCIA DELS IMPACTES HUMANS

Autors Mots clau Albert Pèlachs Mañosa*, Ramon Pérez Obiol**, Miquel Paisatge vegetal, palinologia, Abies alba, Fagus Ninyerola** i Joan Manuel Soriano López* sylvatica, mapes d’idoneïtat vegetal

Organisme promotor Àmbit geogràﬁ c • * Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge Quilòmetre 63 de la carretera C-28 entre els indrets (GRAMP), dep. de Geograﬁ a, UAB dits Prats de la Vila i Campolado (València d’Àneu, • **Unitat de Botànica, Facultat de Biociències, UAB Pallars Sobirà)

Finançament: Institució Catalana d’Història Natural i Obra Social de Caixa Catalunya Grup de Geograﬁ a Aplicada (2009 SGR 106)

Resum

Objectius L’objectiu principal és analitzar la dinàmica del paisatge vegetal i entendre-la des de la relació establerta entre la societat i el seu entorn al llarg del temps, amb la ﬁ nalitat de conèixer ﬁ ns a quin punt l’empremta humana ha condicionat el paisatge vegetal actual. Complementàriament s’ha discutit sobre la idoneïtat climàtica per a l’establiment d’Abies alba i Fagus sylvatica als Pirineus meridionals en l’actualitat, tenint en compte diferents factors abiòtics.

Metodologia Combinació de dades pol·líniques extretes d’una torbera a València d’Àneu, treball de camp per identifi car les principals comunitats vegetals a la zona d’estudi, tractament de les dades forestals i climàtiques disponibles mitjançant els Sistemes d’Informació Geogràfi ca (SIG) i desenvolupament de models de presència-absència de vegetació. L’extracció de tres testimonis (VAL-I, VAL-II i VAL-III) d’un torbera situada a 1.150 metres d’altitud a València d’Àneu mitjançant una sonda a percussió mecànica Eijelkamp. La descripció sedimentària va posar de manifest que els tres metres de longitud de VAL-III i la quantitat de macrorestes vegetals que contenia havien de servir per a l’anàlisi pol·línica i les datacions de 14C. El tractament fi sicoquímic de la mostra ha permès l’aïllament dels diferents palinomorfs que han servit per elaborar un diagrama pol·línic dels darrers 2.300 anys. Per elaborar els mapes d’idoneïtat vegetal de Fagus i Abies s’han utilitzat models de presència-absència ajustats mitjançant un Model General Linear (MGL) amb link logístic. Les dades de presència s’han obtingut escollint les parcel·les del tercer Inventario Forestal Nacional on aquestes espècies són dominants. Per obtenir una mostra d’absència s’han escollit a l’atzar un nombre de punts igual al de presències, evitant aquelles parcel·les que estaven dins un radi de 5 km de les parcel·les amb presència i, per tant, amb unes condicions topoclimàtiques molt similars. Respecte a les variables predictives s’han incorporat diferents variables geoclimàtiques obtingudes mitjançant mètodes d’interpolació espacial a partir d’un Model Digital d’Elevacions (200 m de resolució) i dades de les estacions meteorològiques de l’Atlas climàtic digital de Catalunya. Les variables utilitzades han estat: Temperatura mitjana de les màximes del mes més càlid, Temperatura mitjana anual, Temperatura mitjana de les mínimes del mes més fred, Precipitació acumulada estacional i Radiació solar potencial estacional. Finalment, per obtenir els mapes d’idoneïtat de les espècies a partir de l’anàlisi efectuada, s’ha aplicat àlgebra de mapes. Les equacions de regressió ajustades mitjançant l’anàlisi estadística s’han reproduït en un SIG, substituint cada variable pel corresponent mapa topoclimàtic.

Resultats Les dades pol·líniques han permès constatar com el paisatge vegetal actual no s’havia vist mai en els darrers 2.000 anys a l’àmbit d’estudi. Les dades indiquen una extensió màxima del bosc d’Abies alba al voltant dels 2200-2000 anys cal BP, així com també la presència de Fagus sylvatica. Amb posterioritat a aquesta data hi ha evidències d’accions forestals selectives que afecten l’avetosa i l’expansió de Fagus sylvatica al voltant del 2000-1300 anys cal. BP. A partir de l’any 1300 cal. BP, la desforestació provocada per les activitats agrícoles s’intensiﬁ ca i provoca la desaparició deﬁ nitiva del faig cap a l’any 800 cal. BP, que actualment no existeix a prop de la torbera. 58 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

L’anàlisi d’idoneïtat indica com en l’àrea propera a la torbera la probabilitat que existeixin faigs és baixa (<0.3) i intermèdia (0.3- 0.7) . El nucli més proper amb la probabilitat d’una idoneïtat elevada (>0.7) el trobem ubicat a uns 10 km a l’est de la torbera. En canvi, pel que fa a l’avet la probabilitat és intermèdia i, sobretot, a una distància menor de 2 km apareixen abundants àrees d’elevada idoneïtat per aquesta espècie. Per tant, les dades conﬁ rmen que les característiques topoclimàtiques actuals són molt més favorables al desenvolupament d’avet que no pas de faig. Aquest escenari és concordant amb la interpretació del diagrama pol·línic, que indica com Abies alba es recupera amb major facilitat quan existeix un major pes dels factors topoclimàtics que no pas antròpics, a la vegada que ha demostrat la vulnerabilitat del faig a la pressió humana.

Com ampliar informació

Contacteu amb qualsevol dels autors: • Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge (GRAMP), Departament de Geograﬁ a de la Universitat Autònoma de Barcelona. 08193 Cerdanyola del Vallès. [email protected]; [email protected] • Unitat de Botànica, Facultat de Biociències, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193 Cerdanyola del Vallès. [email protected]; miquel. [email protected]

o consulteu la següent publicació:

• Pèlachs, A., Pérez-Obiol, R., Ninyerola, M., & Nadal, J. (2009). Landscape dynamics of Abies and Fagus in the southern Pyrenees during the last 2200 years as a result of anthropogenic impacts. Palaeobotany and Palynology 156 (3-4): 337-349.

59 Resums

ELS MACRÒFITS AQUÀTICS DELS LLACS I LLACUNES DE CATALUNYA: relació entre comunitats i variables ambientals amb especial èmfasi en espècies indicadores de canvis ambientals.

Autors Mots clau Eglantine Chappuis, Esperança Gacia Macròﬁ ts aquàtics, comunitats vegetals, estany, i Enric Ballesteros química de l’aigua, sediment

Organisme promotor Àmbit geogràﬁ c Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) – Catalunya Consell Superior d’Investigacions Cientíﬁ ques (CSIC)

Resum

Objectius L’objectiu general del treball és estudiar detalladament les relacions entre la vegetació aquàtica dels llacs i llacunes de Catalunya i les característiques ﬁ sicoquímiques de l’aigua, el sediment i la conca al llarg de gradients ambientals, tant naturals com provocats per pressions antròpiques.

Concretament al Parc Natural de l’Alt Pirineu s’han estudiat dos llacs que ja foren prospectats fa més de 20 anys pels autors. Aquests llacs són interessants per ser dels més àcids del Pirineu i de Catalunya amb vegetació aquàtica, i ens permeten detectar canvis en la ﬂ ora aquàtica durant aquest temps.

Metodologia S’ha realitzat un mostreig extensiu pels principals ecosistemes aquàtics continentals catalans. S’estudien les plantes aquàtiques (presència o absència d’espècies) i com s’agrupen en comunitats (quadrats de biomassa), així com paràmetres diversos de l’aigua i el sediment on viuen.

Els llacs estudiats dins el parc són l’Estany de Senó a 2126 m (x: 362726 y: 4730191) i l’Estany de Guiló a 2195 m (x: 363422 y: 4730367). Els llacs foren prospectats per bucejadors que van estudiar-ne la vegetació aquàtica i agafar mostres d’aigua i sediment per analitzar.

Resultats Aquest estanys són dels més àcids (pH de 6,4 per ambdós llacs) i amb menor alcalinitat i conductivitat de tot Catalunya. Els nutrients (fosfat, nitrat, nitrit, amoni...) també presenten nivells molt baixos (són aigües oligotròﬁ ques).

El sediment és ﬁ (majoritàriament format per llims, és a dir, partícules de 2-50 μm), té nivells mitjans de matèria orgànica (un 25%) i gairebé sense carbonats (fet lògic tractant-se d’una conca silícica i aigües àcides).

La vegetació aquàtica és la típica d’estanys pirinencs d’aigües oligotròﬁ ques on prolifera una sola associació: Isoeto- Sparganietum angustifolii (Braun-Blanquet, 1948). La majoria del recobriment correspon a poblacions d’Isoetes lacustris i molses (bàsicament Sphagnum sp. i Warnstorfia sp.), espècies molt ben adaptades a baixes concentracions de nutrients i acidesa. S’han detectat algunes clapes amb noves espècies, Isoetes echinospora i Sparganium angustifolium, que a l’Estany de Guiló es barregen amb la resta d’espècies. La riquesa ﬂ orística d’aquests estanys ha augmentat amb una o dos espècies. Podríem pensar que un augment de nutrients podria ser-ne la causa, però les dades no ho corroboren. Sí s’observa un augment d’un punt del pH, fet que podria canviar l’equilibri de nutrients i minerals i afavorir el creixement d’aquestes noves espècies.

60 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

Estany de Senó Estany de Guiló 1987 2009 1987 2009 Isoetes lacustris 11 1 1 Isoetes echinospora * 01 0 1 Sparganium 01 1 1 angustifolium Sphagnum sp. 11 1 1 Warnstorﬁ a sp. 0 0 1 1

Presència (1) o absència (0) d’espècies de macròﬁ ts aquàtics a l’Estany de Senó i al de Guiló a l’agost de 1987 i a l’agost de 2009. Les dades de l’agost de 1987 es poden consultar a l’article de Gacia et al. (1994). *Aquesta espècie fou erròniament identiﬁ cada al 1987 com a Isoetes setacea i posteriorment corregit pels autors.

Estany de Senó. Agost 2009. (Eglantine Chappuis). Estany de Guiló. Agost 2009. (Eglantine Chappuis).

Isoetes lacustris, una de les espècies més comunes i emblemàtiques dels estanys pirinencs, acompanyat per molses aquàtiques (Enric Ballesteros).

Com ampliar informació

[email protected] Centre d’Estudis Avançats de Blanes – CSIC

Gacia, E., Ballesteros, E., Camarero, L., Delgado, O., Palau, A., Riera, J.L., & Catalán, J. (1994). Macrophytes from lakes in the eastern Pyrenees: community composition and ordination in relation to environmental factors. Freshwater Biology 32: 73-81.

Catalán, J., Ballesteros, E., Camarero, L., Felip, M., & Gacia, E. (1992). Limnology in the Pyrenean Lakes. Limnetica 8: 27-38.

Chappuis, E., Gacia, E., Riera, J.L., Ballesteros, E., & Lumbreras, A. (2008) Les plantes aquàtiques dels estanys del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El Portarró. Revista del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. pp 1-6.

Gacia, E., Chappuis, E., Lumbreras, A., Riera, J.L., & Ballesteros, E. (2009). Functional diversity of macrophyte communities within and between Pyrenean lakes. Journal of Limnology 68: 25-36.

61 Resums

PROSPECCIÓ DE GYMNADENIA ODORATISSIMA I VICIA ARGENTEA AL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Autor Mots clau Pere Aymerich Programa de seguiment, Gymnadenia odoratissima, Vicia argentea, Parc Natural de l’Alt Pirineu Organisme promotor Parc Natural de l’Alt Pirineu Àmbit geogràﬁ c Vall de Santa Magdalena (Gymnadenia odoratissima ) i massís de Salòria (Vicia argentea)

Resum

Objectius Establir l’estatus de Gymnadenia odoratissima i Vicia argentea, dos espècies amb citacions dubtoses al Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Metodologia Cerca directa als ambients adients i a les zones on tenien possibilitats de ser trobades. Gymnadenia odoratissima ha estat buscada a la vall de Santa Magdalena, on havia estat citada amb anterioritat, i Vicia argentea ha estat buscada en ambients potencialment adequats del massís de Salòria.

Resultats Gymnadenia odoratissima: Amb aquesta prospecció s’ha pogut conﬁ rmar que les informacions existents eren errònies i que s’han d’atribuir a Gymnadenia conopsea.

Vicia argentea: Aquesta espècie no ha estat trobada durant la present prospecció tot i que no es pot excloure la seva presència, que tanmateix es fa molt improbable, ja que considerant la intensitat de la prospecció i la tendència d’aquesta espècie de formar poblaments monoespecíﬁ cs compactes –que solen destacar molt enmig de les tarteres- és difícil que existís dins les zones visitades i hagués estat inadvertida. Hi ha unes zones potencialment bones al voltant d’Ós de Civís (on ha estat descrita de forma poc precisa recentment) que no han estat visitades, però en qualsevol cas serien molt menys favorables que les del massís de Salòria.

Com ampliar informació Contacteu amb l’òrgan gestor del Parc Natural: [email protected] o en el web: www.gencat.cat/parcs

62 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

PROSPECCIÓ DE LEPIDÒPTERS AL PARC NATURAL DE L’ ALT PIRINEU (2009)

Autor Mots clau Manuel Garre Lepidoptera, Parc Natural de l’Alt Pirineu

Organisme promotor Àmbit geogràﬁ c Iniciativa particular. Parc Natural de l’Alt Pirineu

Resum

Objectius Es continua l’estudi dels lepidòpters del Parc Natural de l’Alt Pirineu i el seu entorn iniciat l’any 2007 amb l’aportació de 106 noves espècies capturades o observades entre els dies 10 i 17 d’agost de 2009. Les localitats mostrejades es troben situades als municipis de Rialp (Serrat dels Clots, Riu Noguera Pallaresa), Llavorsí (Planell del Roi) i Soriguera (Serrat de la Comella del Cortal, Les Bordes de Rubió, Serrat de Santa Creu, Riu del Cantó).

Metodologia Per a la captura i l’observació de les espècies d’activitat nocturna s’han utilitzat paranys de llum negra i actínica de 6 W (tipus Heath), mentre que solament unes poques (L. purpuraria, S. plumarium, G. obfuscatus i S. moeniata) han estat capturades també durant el dia mitjançant l’ús de la mànega entomològica. Les prospeccions s’han realitzat en diversos hàbitats localitzats en l’estatge montà (roureda, bosc de ribera, prat montà) i subalpí (pineda de pi negre).

Resultats En total se citen 106 espècies pertanyents a 8 famílies de lepidòpters: Hepialidae (1), Drepanidae (2), Geometridae (36), Lasiocampidae (3), Sphingidae (1), Notodontidae (3), Arctiidae (8), Noctuidae (52). D’entre totes elles destaca el geomètrid Selidosema plumarium que se cita per primera vegada a Catalunya. NOTA: el llistat total d’espècies detectades s’inclou a l’apartat de citacions.

Parany al planell del Roi. Llavorsí. (Manuel Garre) Zona de captura al riu del Cantó. Soriguera. (Manuel Garre)

Com ampliar informació Manuel Garre, Gran Via Escultor Salzillo, 7. 30004-Murcia

63 Resums

PRIMER CATÀLEG DE LES PAPALLONES DIÜRNES DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Autor Mots clau Mike Lockwood Lepidòpters Parc Natural de l’Alt Pirineu

Organisme promotor Àmbit geogràﬁ c Parc Natural de l’Alt Pirineu Parc Natural de l’Alt Pirineu

Resum

Objectius Establir un primer catàleg de les papallones diürnes del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Metodologia Aproﬁ tant l’esforç efectuat durant la realització de l’estudi d’odonats desenvolupat al Parc durant l’any 2009 (veure resum en aquest anuari) i de forma complementària, es va a realitzar un compteig directe de les papallones diürnes trobades als indrets visitats, amb la qual cosa, a més de l’optimització de recursos, s’ha pogut realitzar un primer llistat de papallones ja que el coneixement sobre la composició de les diferents comunitats d’aquest grup al Parc Natural incomplet. En aquest sentit, cal dir que s’han cobert bona part dels hàbitats presents al Parc, amb la qual cosa es considera que el catàleg és bastant representatiu.

Resultats Es van trobar 105 espècies de papallones diürnes pertanyents a 6 famílies: Papilionidae (3), Pieridae (11), Lycanidae (26), Libythidae (1), Nymphalidae (57) i Hesperiidae (7).

NOTA: El llistat complet s’annexa a l’apartat de les citacions d’invertebrats del present anuari.

Com ampliar informació Contacteu amb Mike Lockwood ([email protected])

Aporia crataegi (JFE) 64 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

ESTUDI I SEGUIMENT DELS ODONATS DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU. FASE III. ANY 2009

Autor Mots clau Mike Lockwood Odonats, Parc Natural de l’Alt Pirineu, estanys d’alta muntanya Organisme promotor Parc Natural de l’Alt Pirineu Àmbit geogràﬁ c Parc Natural de l’Alt Pirineu, principalment les capçaleres central i oriental

Resum

Objectius Completar l’estudi de distribució de libèl·lules i espiadimonis als sectors central i oriental del Parc a les capçaleres de Noguera de Cardós i Noguera de Vallferrera.

Metodologia 1.- Selecció d’indrets sobre mapa i consulta a tècnics 2.- Compteig directe d’odonats als indrets seleccionats durant els mesos de juliol i agost 3.- Determinar les possibilitats de cada indret de cara a la seva gestió i millora

Resultats Durant l’any 2009 es van visitar més de 30 indrets entre estanys, torberes i rius. A més a més, es van tornar a visitar alguns indrets ja prospectats l’any 2008. Amb els tres anys de prospecció i altres citacions confi rmades, ja es pot afi rmar que l’odonatofauna del Parc Natural de l’Alt Pirineu consta de 30 espècies. A la composició biogeogràfi ca de les espècies detectades hi ha una barreja força equilibrada d’elements eurosiberians, mediterrani-occidentals, pòntic-orientals, holomediterranis i holàrtics, amb presència més minsa dels elements etiòpics o ibero-magrebins. De les 30 espècies citades, quatre han estat classifi cades per la ICHN (2008) com a susceptibles de ser incloses en un futur decret de protecció dels invertebrats a Catalunya (Aeshna affi nis, Somatochlora metallica, Leucorrhinia dubia i Leucorrhinia pectoralis), tot i que aquesta darrera espècie no ha estat trobada des de l’any 1992 i la seva presència no ha pogut ser confi rmada durant els 3 anys d’estudi al Parc Natural. En relació amb aquest estudi, l’any 2009 s’ha creat una base de dades de tots els indrets visitats durant el període 2007- 2009, les espècies trobades i les mesures de conservació i gestió adients per a garantir la seva riquesa.

Com ampliar informació Contacteu amb Mike Lockwood ([email protected]) o visiteu el web d’OXYGASTRA, grup d’estudi dels odonats a Catalunya. http://www.oxygastra.org/ Orthetrum brunneum (MLO) 65 Resums

ESTUDI SOBRE LA CONNECTIVITAT ALS RIUS DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Autors Mots clau Rafel Rocaspana i Jové, Roger Guillem i Martí i Carme Connectivitat, fauna aquàtica, efecte barrera, truita Pou i Salla (GESNA, Estudis ambientals S.L.) Àmbit geogràﬁ c Organisme promotor Parc Natural de l’Alt Pirineu Parc Natural de l’Alt Pirineu

Resum

Objectius Analitzar la connectivitat ecològica en la xarxa hidrogràﬁ ca del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Metodologia La metodologia emprada consistí en una primera fase d’identifi cació, en ofi cina, de les potencials infraestructures amb efectes sobre la connectivitat fl uvial. Posteriorment es va fer una inspecció de camp per buscar-ne d’altres potencialment amb efectes sobre la connectivitat. Totes les infraestructures detectades es van caracteritzar mitjançant l’índex de continuïtat fl uvial proposat per l’ACA i, quan fou possible, es plantejaren les possibles solucions per garantir la connexió fl uvial.

Resultats En total es van inventariar 39 infraestructures transversals a la llera del riu, de les quals 23 (6 preses, 9 rescloses, 4 estacions aforament, 1 correcció hidrològica i 3 capiguals) podien tenir un efecte signiﬁ catiu sobre la continuïtat ﬂ uvial i són les que s’analitzaren en detall dins l’estudi. De capiguals en total se’n van observar 19, però sols 3 es van considerar que podien suposar una barrera a la connectivitat ecològica, doncs la resta no tenien prou alçada per impedir el pas dels peixos, a més del seu caràcter temporal.

L’afecció a la continuïtat ﬂ uvial podia ser per no poder superar el salt (infraestructures de molta alçada) o per absència d’una tolla (impedeix que el peix agaﬁ prou impuls pel salt).

Es van localitzar 6 dispositius de pas per a peixos, però cap d’ells es va considerar prou eﬁ cient. Es tracta de 2 ascensors i 4 escales de dipòsits successius.

De les 23 infraestructures analitzades es va concloure que tan sols 20 eren realment infranquejables per la fauna aquàtica i, per aquestes, es van proposar diferents tipus de millores. Consistiren en dispositius de pas de peixos (6 escales de dipòsits successius i 3 rius artiﬁ cials), adequació d’infraestructures (4), enderrocament d’infraestructures (1) i altres (1).

Finalment, per 5 infraestructures es va considerar que no hi havia solució possible: 3 per l’alçada de la infraestructura (preses de Borén, Graus i Tavascan), i 2 per ser pròximes a altres barreres infranquejables (estació d’aforament de Lladorre i presa de Montalto).

Com ampliar informació GESNA Estudis Ambientals, Webs: http://www.gesna.net correu-e: [email protected] Es pot descarregar l'estudi a la web del Parc: www.gencat.cat/parcs Capigual a Boavi (GESNA) Pas de peixos al pont de la Farga (GESNA) 66 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

EINES PER A LA CONSERVACIÓ DE BOSCOS MADURS: estudi sobre la tipologia d’arbres utilitzats com a refugi de cria de quiròpters forestals estrictes

Autors Mots clau Carles Flaquer, Xavier Puig, David Guixé, Jordi Quiròpters forestals, refugi, Alt Pirineu Camprodon i Antoni Arrizabalaga (Museu de Granollers, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Galanthus) Àmbit geogràﬁ c Parc Natural de l’Alt Pirineu Organisme promotor Parc Natural de l’Alt Pirineu

Resum

Objectius • Caracteritzar el tipus d’arbre utilitzat com a refugi pels quiròpters forestals estrictes que crien al Parc • Marcar zones de màxim interès per quiròpters forestals i connectors entre aquestes • Mantenir el protocol de QuiroRius de seguiment de quiròpters aquàtics

Metodologia Estacions de captura: col·locació de 17 xarxes i 2 arpes durant 4 dies en 5 localitats del Parc Ràdio-seguiment: Marcatge de 4 femelles lactants (3 d’orellut daurat i 1 de ratpenat de bosc) amb emissors de 0.35 g (Biotrack) i seguiment durant 5 nits mitjançant el mètode “homing in” o d’acostament, anotant les dades cada 5 minuts per a trobar els refugis. Metodologia QuiroRius Les dades obtingudes amb el ràdio-seguiment s’han analitzat mitjançant un Kernel anàlisi per a assolir una primera aproximació a l’ús d’hàbitat.

Resultats Durant el ràdio-seguiment s’han catalogat 5 arbres refugi. D’aquesta manera s’ha vist que els ratpenats marcats de l’àrea d’estudi només es refugien en pi roig. L’orellut daurat prefereix forats naturals situats on es bifurca el tronc dels arbres que presenten aquesta malformació, mentre que el ratpenat de bosc selecciona arbres morts, refugiant-se sota l’escorça o en clivelles. Aquests refugis es troben a uns 5,5 metres de terra i en arbres d’un diàmetre de 40 cm de mitjana. Per altra banda, malgrat que l’orellut daurat tolera boscos més densos que el ratpenat de bosc, totes les sortides de refugis s’han trobat netes de vegetació. Els 5 refugis estaven en un terreny de 25 ha i mai separats més de 300 m entre si. Segons les dades de ràdio-seguiment, tots els animals cacen a prop del riu i de les molleres i prats del seu entorn i en cap cas s’han allunyat més de 600 m del refugi, per la qual cosa es dedueix que es tracta d’un hàbitat òptim. D’aquesta manera, es recomana conservar els rierols de muntanya amb pastures i bosc estructuralment madur. A escala de parcel·la es recomana preservar els arbres morts sobretot en peu o inclinats (no a terra) i els pins que presentin la bifurcació del seu tronc. En general mantenir un mínim de 7 arbres que ofereixin refugi per ha. Enguany, a més, s’han trobat dues noves espècies de ratpenat pel catàleg del Parc Natural (nòctul petit –Nyctalus leisleri- i ratpenat d’orelles dentades –Myotis emarginatus-), que fan que actualment ja hi hagi 16 espècies citades.

Com ampliar informació Plecotus auritus (MdG i CTFC) Instal·lació de radiotransmisor www.ratpenats.org en Plecotus auritus (MdG i CTFC) 67

RESUM CLIMATOLÒGIC ANUAL

La Pica d’Estats nevada (MGL) Resum climatològic anual

En la present edició de l’Anuari, com a novetat respecte anuaris anteriors, s’ha volgut incorporar un estudi climatològic més extens, ja que ﬁ ns ara les dades incloses en aquest apartat, provinents de l’estació meteorològica d’Esterri d’Àneu, eren únicament descriptives. A més, s’han afegit dades d’estacions meteorològiques automàtiques (EMA) situades per sobre dels 2.000 m.

Descripció de les estacions meteorològiques

• Esterri d’Àneu: les dades d’aquesta estació s’han fer servir en altres anuaris. Degut a la seva altitud (960 m), es pot considerar, amb certes reserves, com a representativa del clima de la terra baixa i de l’estatge submontà de l’àmbit de l’anuari, tot i la marcada variabilitat climàtica present al Parc. A més, aquesta estació presenta una sèrie de dades molt llarga, ja que les precipitacions han estat mesurades des de l’any 1917, amb una aturada entre 1932 i 1956, i les temperatures des de l’any 1984. Aquestes dues sèries són prou amples com per què ens donin una idea bastant acurada del clima d’Esterri d’Àneu i, per extensió, de part del Parc. Aquesta estació, donat la sèrie històrica de dades, ha estat utilitzada per a comparar el clima general de l’any 2009 amb les mitjanes històriques. • Estacions meteorològiques automàtiques (EMA) del Servei Català de Meteorologia: Bonaigua (amb codi Z1) a 2.226 m, Certascan (Z5) a 2.356 m i Salòria (ZB) a 2.415 m. Aquestes tres estacions, tot i que no tenen sèries meteorològiques prou extenses com per a comparar les dades del 2009 amb la mitjana històrica, ens informen del clima de l’any en els estatges subalpí i alpí, àmpliment representats al Parc.

Resum climatològic. Any 2009

A continuació s’exposen diferents variables relacionades amb la temperatura i la precipitació de les quatres estacions considerades. En els quatre quadres-resum referents a cada estació s’ha mantingut el mateix format en la presentació, per tal que siguin comparables de forma ràpida i visual siguin comparables (rang de temperatures -20 – 40 ºC i rang de precipitacions entre 0 i 250 mm mensuals).

EM Esterri d’Àneu (960 m)

40,0 250,0 Precipitació mensual 2009 T mitjana mensual 2009 T mitjana mensual històric TM mitjana mensual 2009 Tm mitjana mensual 2009 30,0 TM absoluta mensual 2009 Tm absoluta mensual 2009 200,0 Precipitació mensual històric

20,0

150,0

10,0

100,0

0,0

50,0 -10,0

-20,0 0,0 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DEC

Gràﬁ c 1.- Resum de les dades meteorològiques referents al 2009 i històrics de l’Estació d’Esterri d’Àneu (precipitacions: 1917-1931; 1957-2009 i temperatures: 1984-2009. Font: Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu) .

Precipitacions: mentre que la mitjana de precipitacions anuals ha estat de 667,3 mm, l’any 2009 s’ha arribat a 762,7 mm, gairebé 100 mm per sobre de la mitjana històrica; tanmateix, la distribució mensual ha estat molt variable si es compara amb les dades històriques. Així, la primavera (d’abril a juny) ha estat més plujosa que la mitjana, igual que la tardor i el principi de l’hivern. Per altra banda, la resta de l’hivern i el principi i ﬁ nal de l’estiu han estat força més secs que la mitjana. Tot i així, l’agost ha estat molt plujós, amb valors (92 mm) gairebé el doble de la mitjana de la sèrie històrica (59 mm). 70 Anuari naturalista del Parc Natural de l’Alt Pirineu 2009

Temperatures: les temperatures mitjanes mensuals de l’any 2009 s’han ajustat molt bé a la mitjana de la sèrie històrica. Tot i així, es pot destacar que l’hivern ha estat una mica més fred que la mitjana, i la primavera sensiblement més calorosa.

EMA Bonaigua (2.226 m)

40,0 Precipitació mensual 250,0 T mitjana mensual TM mitjana mensual Tm mitjana mensual TM absoluta mensual 30,0 Tm absoluta mensual 200,0

20,0

150,0

10,0

100,0

0,0

50,0 -10,0

-20,0 0,0 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DEC

Gràﬁ c 2.- Resum de les dades meteorològiques del 2009 de l’EMA Z1 Bonaigua 2.226 m. (Font: Servei Meteorològic de Catalunya)

EMA Certascan (2.356 m)

40,0 250,0 Precipitació mensual T mitjana mensual TM mitjana mensual Tm mitjana mensual 30,0 TM absoluta mensual Tm absoluta mensual 200,0

20,0

150,0

10,0

100,0

0,0

50,0 -10,0

-20,0 0,0 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DEC

Gràﬁ c 3.- Resum de les dades meteorològiques del 2009 de l’EMA Z5 Certascan 2.356 m. (Font: Servei Meteorològic de Catalunya). Les dades de temperatures mitjanes del mes de juliol no estan disponibles. 71 Resum climatològic anual

EMA Salòria (2.415 m)

40,0 250,0 Precipitació mensual T mitjana mensual TM mitjana mensual Tm mitjana mensual 30,0 TM absoluta mensual Tm absoluta mensual 200,0

20,0

150,0

10,0

100,0

0,0

50,0 -10,0

-20,0 0,0 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DEC

Gràﬁ c 4.- Resum de les dades meteorològiques del 2009 de l’EMA ZB Salòria 2.415 m. (Font: Servei Meteorològic de Catalunya). Les dades de precipitacions del primer semestre de l’any no estan disponibles.

Altres variables A més dels paràmetres relacionats amb la temperatura i les precipitacions, s’ha volgut incorporar en aquest resum algun paràmetre relacionat amb el gruix de neu en les estacions situades a gran altiud, ja que la permanència d’aquesta determina signiﬁ cativament el cicle biològic anual de les espècies pròpies dels estatges subalpí i alpí. Les precipitacions anuals han estat mesurades en dues EMA, així, a Bonaigua (2.226 m) s’han enregistrat 1.116,5 mm i a Certascan (2.356 m) 1.386,8 mm.

Codi Nom EMA GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DEC Z1 Bonaigua 189 290 305 292 279 50 0 0 0 11 57 68 Z5 Certascan 201 257 222 233 214 0 3 0 6 17 55 102 ZB Salòria 56 130 73 104 105 0 0 0 4 10 19 18

Taula 1.- Gruix màxim mensual de neu a terra en cm. (Font: Servei Meteorològic de Catalunya)