El Potencial Urbanístic a la RMB

El Potencial Urbanístic de la Regió Me tropo litana d e . Una visió des del 2007.

Octubre 2007

Universitat Politècnica de Catalunya

Centre de Política de Sòl i Valoracions El Potencial Urbanístic a la RMB

Direcc ió:

Josep Roca Cladera, Dr. Arq.

Realització:

Carlos Marmolejo, Dr. Arq. IáIván I coch ea, A rq. Mariana Stallbohm, Arq. Manuel Ruiz, Arq. Iván Humarán, Eng.

Universitat Politècnica de Catalunya

Centre de Política de Sòl i Valoracions El Potencial Urbanístic a la RMB

Continguts

1. Antecedents, metodologia i criteris generals de càlcul 2. El sostre en planejament 3. Els impactes del sostre en planejament 4. Anàlisi espacial de l’ocupació del sòl 5. Contrast entre l’oferta i la demanda 6. Algunes observacions dels 7 municipis de l’Arc Metropolità 7. Visualització del SIGPU-CPSV El Potencial Urbanístic a la RMB

Antecedents, metodologia i criteris generals de càlcul El Potencial Urbanístic a la RMB

Antecedents Aquest treball correspon a l’actualització de l’estudi "El Potencial de Re- centralització dels nous ppjrojectes urbanístics de Barcelona" i del treball “El potencial urbanístic de l’Arc Metropolità”, ambdós encarregats per l’Ajuntament de Barcelona i les Ciutats de l’Arc Metropolità i acabats l’any 2004.

L’ objectiu d’ aquests treballs és la quantificació del sostre potencial per a activitat econòmica i la seva transformació a llocs de treball i nombre d’habitatges respectivament. En dit est u di es v a rev isar la informació de 73 mu ncipis, per la resta es v a agafar la informació derivada de la Direcció General d’Urbanisme. El Potencial Urbanístic a la RMB

La metodologia:

1) Visita a l’Arxiu de Planejament de la Direcció General d’Urbanisme.

2) Visit es al s servei s d’ urb ani sme dels 33 municipis estudiats.

3) Processament de l’informació, càlcu l de ls sos tres d’aparcament s, equipaments, sòls lliures i impactes.

4) Construcció d’un SIG amb els sectors ambtb potenci ilbítial urbanístic

Barcelona, Cornellà de Llobregat, , , L’Hospitalet de Llblobregat, S ant Ad AdiàdBrià de Besò s, S ant B Bidoi de Ll lbobregat, S ant F Flideliu de Ll lbobregat, S ant J oan D espí íS, , , , , , Sant Cugat del Vallès, , , Les Franqueses del Vallès, , Mataró, Barberà del Vallès, , , , Vilanova i la Geltrú, , , , , Mollet del Vallès, Castellví de Rosanes, Sant Cugat de Sesgarrigues., i Vilafranca del Penedès. El Potencial Urbanístic a la RMB

En to ta l s’h a revi sat l' i nf ormació d e 797 sect ors d e planejament, localitzats tant a sòl urbà com urbanitzable, al SIG s’han inclòs 713.

La metodologia:

Les visites municipals

Dels 33 municipis, 9 municipis tenen planificació general aprovada recentment, com: Cardedeu (2006), Les Franqueses del Vallès (2002), Esparreguera (2004), Terrassa (2003), Sitges (2005), Vilanova i la Geltrú (2006), Calella (2005), Malgrat de Mar (2005), Caldes de Montbui (2002), i Mollet del Vallès (2005). El Potencial Urbanístic a la RMB

La metodologia: Criteris de càlcul del sostre d’equipaments i aparcaments

Sectors d’us residencial Sòl per a equipament : 20 m2sòl x 100m2st, o un mínim de 5% de l’àmbit Sòl ppper a zones verdes i espais lliures: 20 m2sòl x 100m2st, ó un mínim de10% de l’àmbit. Sectors d’us no residencial Sòl per a equipament : 5% del àmbit Sòl ppper a zones verdes i espais lliures: 10% de l’àmbit

L’edificabilitat neta aplicada per trobar el sostre a partir del sòl és de1,0 m2st/m2s a sòl urbanitzable; i un índex variable d’edificabilitat a sòl urbà derivat d’una aproximació feta amb dades del Cens d’Habitatge. El Potencial Urbanístic a la RMB

La metodologia: Criteris de càlcul del sostre d’equipaments i aparcaments

Aparcaments,

Segons el règim jurídic del sòl, l’ús d’acord amb les NN.UU. del PGM, i dels POUM municipals

PGM Sabadell Terrassa Mataró Mollet Vilanova Vilafranca Resta Aparcaments Sòl urbà Vivenda 105m2st/1pl. 90m2st/1pl. 95m2st/1pl. 95m2st/1pl. 60m2st/1pl. 50m2st/1pl. 100m2st/1pl. 85m2st/1pl. Oficines 100m2st/1pl. 60m2st/1pl. 50m2st/1pl. 60m2st/1pl. 60m2st/1pl. 100m2st/1pl. 50m2st/1pl. 70m2st/1pl. Comerç 80m2st/1pl. 60m2st/1pl. 50m2st/1pl. 60m2st/1pl. 60m2st/1pl. 100m2st/1pl. 80m2st/1pl. 70m2st/1pl. Indústria 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. Logístic 100m2st/1pl. 200m2st/1pl. 100m2st/1pl. 300m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 140m2st/1pl. Hoteler 4hab/1 pl 4hab/1 pl 1hab/1 pl 5hab/1 pl 2hab/1 pl. 3hab/1 pl. 3hab/1 pl. 3hab/1 pl. Terciari 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl.

Sòl urbanitzable Vivenda 200m2st/1pl. 100m2st/1pl. 120m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 120m2st/1pl. Oficines 100m2st/1pl. 60m2st/1pl. 50m2st/1pl. 60m2st/1pl. 60m2st/1pl. 100m2st/1pl. 50m2st/1pl. 70m2st/1pl. Comerç 80m2st/1pl. 60m2st/1pl. 50m2st/1pl. 60m2st/1pl. 60m2st/1pl. 100m2st/1pl. 80m2st/1pl. 70m2st/1pl. Indústria 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. Logístic 100m2st/1pl. 200m2st/1pl. 100m2st/1pl. 300m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 140m2st/1pl. Hoteler 4hab/1 pl 4hab/1 pl 1hab/1 pl 5hab/1 pl 2hab/1 pl. 3hab/1 pl. 3hab/1 pl. 3hab/1 pl. Terciari 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl. 100m2st/1pl.

Equipament Sòl urbà 13m2st1,3m2st 13m2st1,3m2st 13m2st1,3m2st 16m2st1,6m2st 15m2st1,5m2st 15m2st1,5m2st 14m2st1,4m2st 14m2st1,4m2st Sòl urbanitzable 0,5m2st 0,5m2st 0,5m2st 0,5m2st 0,5m2st 0,5m2st 0,5m2st 0,5m2st

Nota Al cas de Vilanova hi ha un aparcament per habitatge. A Terrassa i Vilanova l'edificabilitat de l'equipament a sòl urbà és de 1m2st/m2s El Potencial Urbanístic a la RMB

La metodologia:

Conversió de sostre per a activitat en llocs de treball.

Llocs de treball Industrial: 60 m2st/1lloc Industrial logístic: 120 m2st/1lloc Parc tecnològic: 60 m2st/1 lloc Comercial: 35 m2st/1lloc Terciari sense definir: 50 m2st/1lloc Oficines: 25 m2st/1lloc Hoteler: 50 m2st/1lloc Equipaments i serveis tècnics: 120 m2st/1lloc Aparcaments: 2.200 m2st/1lloc

Reserves d’habitatge protegit i concertat

Respectar les condicions de reserva d’habitatges protegits, concertats i lliures que el planejament descriu. En el cas que el planejament no senyali les reserves, s'han utilitzat els estàndards de la Llei d' Urbanisme, els quals assenyalen: 20% del sostre residencial total per habitatge protegit 10% per habitatge concertat , per a municipis de més de 10.000 habitants El Potencial Urbanístic a la RMB

Potencial de sostre en planejament

“A la RMB hi ha 77,23 milions de sostre potencial sobre rasant i 13,85 milions de sostre sota rasant, en total 91,08 milions de oferta potencial” El Potencial Urbanístic a la RMB

Resum gràfic

Oferta metropolitana potencial El Potencial Urbanístic a la RMB

“77 milions d’oferta de sostre potencial sobre rasant a la RMB, 39,7 milions es destinen a habitatge, 29,0 milions a activitat econòmica i gairebé 8,4 milions a equipaments”. El Potencial Urbanístic a la RMB

La distribució del sostre sobre rasant per comarques és la següent:

Vallès Occidental: 16,03 M m2st Baix Llobregat: 14,05 M m2st 44,46 M (57%) Vallès Oriental: 14,38 M m2st Barcelonès: 11,14 M m2st Maresme: 8,39 M m2st Garraf: 6,52 m2st Alt Penedès: 6,18 M m2st El Potencial Urbanístic a la RMB

Per comarques el major equilibri entre el sostre d’activitat econòmica i el d’habitatge, es troba en el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès. En canvi, a les comarques com ara el Garraf i el Alt Penedès tendeixen a classificar més habitatge en relació a l’activitat econòmica.

Sostre per a activitat sobre rasant total ranking ràtio m2st act. Nom Activitat Equipament i Total sobre habitatge % % Columna D Econòmica / comarca Econòmica serveis tecnis rasant m2st habitatge A B C D=A+B+C D=B/A

Alt Pene dès 3. 905. 947 98%9,8% 1. 798. 136 62%6,2% 482 . 914 6. 186. 998 7 0460,46 Baix Llobregat 5.899.125 14,9% 6.502.412 22,4% 2.162.395 14.563.932 21,10 Barcelonès 5.440.190 13,7% 4.755.428 16,4% 953.542 11.149.160 40,87 Garraf 4.124.123 10,4% 1.232.302 4,2% 1.165.830 6.522.254 6 0,30 Maresme 4.676.327 11,8% 2.970.662 10,2% 745.719 8.392.709 5 0,64 Vallès Occidental 7.619.874 19,2% 7.052.138 24,3% 1.363.420 16.035.431 1 0,93 Vallès Oriental 8.039.900 20,2% 4.760.171 16,4% 1.581.747 14.381.818 3 0,59

RMB 39.705.485 100% 29.071.250 100% 8.455.568 77.232.303 0,73

Font: CPSV

Distribució de sostre sobre rasant per comarques El Potencial Urbanístic a la RMB

“En termes de sostre pp,otencial, Barcelona municip p,i, manté un marcat equilibri entre l’oferta residencial i econòmica, la perifèria en canvi, està més especialitzada en sostre d’habitatge”

Distribució unidimensional de l’oferta potencial de sostre a la RMB El Potencial Urbanístic a la RMB

“Del sostre,,,p,jp sobre rasant, amb capacitat econòmica, la major part (50%) està destinat a usos industrials, el sostre terciari compta per un 28%” El Potencial Urbanístic a la RMB

“Alcentredelaciutathiha2,42m2st de tot tipus d’usos terciaris per cada metre quadrat de sostre per a tot tipus d’indústria (logística, manufacturera i parcs tecnològics). En canvi, a l'Arc metropolità les coses canvien radicalment, ja que per cada m2st d’usos industrials solament hi ha entre 0,38 i 0,19m2st d’usos terciaris”. El Potencial Urbanístic a la RMB

Especialització de la planificació en l’ús d’oficines

A l’efecte de sintetitzar la distribució espacial de l’activitat econòmica, s’ha calculat el coeficient de localització. Aquest indicador adopta valors que van des de 0 endavant. Si un municipi està especialitzat en una determinada activitat llavors el seu coeficient de localització és superior a la unitat i viceversa. El Potencial Urbanístic a la RMB

Especi alit zació d e l a planificació en la resta d’activitats terciàries (sense definir)

A l’efecte de sintetitzar la distribució espacial de l’activitat econòmica, s’ha calculat el coeficient de localització. Aquest indicador adopta valors que van des de 0 endavant. Si un municipi està especialitzat en una determinada activitat llavors el seu coeficient de localització és superior a la unitat i viceversa. El Potencial Urbanístic a la RMB

Especialització de la planificació en activitats industrials

A l’efecte de sintetitzar la distribució espacial de l’activitat econòmica, s’ha calculat el coeficient de localització. Aquest indicador adopta valors que van des de 0 endavant. Si un municipi està especialitzat en una determinada activitat llavors el seu coeficient de localització és superior a la unitat i viceversa. El Potencial Urbanístic a la RMB

Div ersitat del sostre d’activitat econòmica

L’índex de diversitat mostra quant més variada és la destinació del sostre potencial, major és aquest indicador El Potencial Urbanístic a la RMB

“A la RMB, el 27% del sostre total destinat a habitatgeestrobasotaalgun règim de protecció (VPO i concertat), que equival a 117 Mil habitatges, si es considera 90m2 de sostre/habitatge”. El Potencial Urbanístic a la RMB

Impactes dels sostre potencial El Potencial Urbanístic a la RMB

Els impactes dels sostre potencial

Si s’ analitzen els impactes que es produeixen al transformar el sostre potencial de la RMB s’obtenen les següents conclusions:

-El sostre amb capacitat d’acollir llocs de treball equival a 682.561 places.

-El sostre residencial en planejament, sumat a una hipòtesi d’habitatges en sòl urbà equival a 405.523 habitatges.

-El sostre hoteler potencial, equival a 9.048 habitacions. El Potencial Urbanístic a la RMB

“682 mil LTL i 405 mil habitatges, dels quals 119 mil i 40 mil estan localitzats a la ciutat de Barcelona” El Potencial Urbanístic a la RMB

“Del total de llocs de treball el 44% (298 mil) són industrials, i el 45% (304 mil ) són terciaris” El Potencial Urbanístic a la RMB

“El centre tot i que té poc sostre, té molts llocs de treball, degut a la seva vacació terciària. Per cada lloc industrial que hi ha a Barcelona hi ha 5,9 terciaris, mentre que a les corones perifèriques tan sols hi ha entre 0,25 llocs terciaris per cada industrial”

Estructura del sostre Estructura dels LTL El Potencial Urbanístic a la RMB

En termes comarcals, a l’Alt Penedès, al Maresme i el Vallès Oriental hi ha el màxim equilibri entre llocs de treball i habitatges potilEtencials. En canvi il al Baix Llobregat i al Barcelonès la situació és la contraria , per cada Impactes del sostre potencial en planejament total ràtio Hipòtesi Llocs de Llocs de Habitacions Habitatges habitatge hi ha 2,39 LTL.Nom comarca Habitatges d'habitatges a sòl treball / treball d'hotel totals urbà (1) Habitatges A B .=A+B

Alt Pene dès 38. 135 - 37. 017 1. 097 38. 114 1031,03 Baix Llobregat 156.004 3.312 65.381 8.588 73.969 2,39 Barcelonès 147.539 2.634 65.641 8.372 74.013 2,25 Garraf 32.630 969 39.850 639 40.489 0,82 Maresme 60.475 792 46.847 4.208 51.055 1,29 Vallès Occidental 150.572 719 73.163 4.580 77.743 2,06 Vallès Oriental 97.505 621 77.625 3.000 80.624 1,26

RMB 682.861 9.048 405.523 30.484 436.007 1,68

Notes: (1) Es refereix a una Hipòtesi pròpia només aplicable als municipis dels que no es té informació del sòl urbà Font: CPSV El Potencial Urbanístic a la RMB

“A Barcelona per cada habitatge potencial hi ha 4, 89 llocs de treball potencials, a la resta de l’ETM, el ràtio varia lleument entre 2,46 i 2,47 llocs de treball per cada habitatge. Als 51,3Km. de Barcelona solament existeixen 0,94 llocs de treball per cada habitatge, és a dir, l’equilibri ”

180.000 3,50 Habitatges totals

160.000 Llocs de treballtreball 3,00

140.000 Ràtio Llocs de treball/Habitatges totals 2,50 120.000 tals ges oo t tt 2,00 100.000 habita

i

Habitatges

/ treball

80.000

de 1,50

treball

Llocs

60.000 sde cc

1,00 Llo

40.000

0,50 20.000

‐ ‐ ‐ 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0

Km des de Barcelona 2,95 LTL/ HABITATGE 0,87 LTL/ HABITATGE El Potencial Urbanístic a la RMB

“En realitat el potencial urbanístic ve a reforçar les diferències que ja eren visibles a l’any 2001, d’acord amb les dades censals”

LTL/HAB 2001, POT i FUTUR

LTL / HAB 2001 LTL POT / HAB POT LTL FUT / HAB FUT

2,60

2,10 totals

tges aa Habit

/

1,60 treball

cs de oo Ll

1,10

0,60 ‐ 10,00 20,00 30,00 40,00 50,00 60,00 Km des de Barcelona El Potencial Urbanístic a la RMB

Configuració dusos d’usos del sòl El Potencial Urbanístic a la RMB

Una aproximació al consum del sòl per LTL + Habitatge El Potencial Urbanístic a la RMB

Ocupació del sòl LTL + Habitatge

Situació de partida Corine LC 2000 Cens 2001

Situació futura Corine LC 2000 + Cens 2001+ SIG potencial urb. SIG potencial urb. El Potencial Urbanístic a la RMB

Sobreposició del Corine Land Cover 2000 i els 714 sectors d’aquest treball. El Potencial Urbanístic a la RMB

“La meitat dels sectors dels 33 municipis es localitzen a sòl que ja era reconegut com urbanitzat”

A la RMB hi ha, segons el CLC 2000, 69.826 has urbanitzades; els 33 municipis representen un 42,5% d’aquesta superfície.

Segons el nostre SIG, els 714 sectors digitalitzats equivalen a 7.405 has (un 24% de la superfície urbanitzada a l’any 2000 als 33 municipis). Nogensmenys, casi lameitat de les 7.405 has estan a sòl reconegut com urbanitzat segons la metodologia basada en les imatges del satèl·lit. El Potencial Urbanístic a la RMB

En termes de consum de sòl Barcelona, L’Hospitalet i Cornellà encapçalen la llista dels municipis més eficients. LTL+HABTGE 01 / KM2 00

Barcelona L'Hospitalet de Llobregat Cornellà de Llobregat Calella Sabadell Mataró Esplugues de Llobregat Sant Adrià de Besòs Sant Joan Despí Ripollet Granollers Vilafranca del Penedès Terrassa Mollet del Vallès Malgrat de Mar LTL+HABTGE 01 / KM2 00 El Masnou Sant Andreu de la Barca Sant Just Desvern Barberà del Vallès Molins de Rei Vilanova i la Geltrú El Prat de Llobregat Montcada i Reixac Les Franqueses del Vallès Cardedeu Sitges Esparreguera Sant Cugat del Vallès Caldes de Montbui Sant Cugat Sesgarrigues Castellví de Rosanes

‐ 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 El Potencial Urbanístic a la RMB

Tots els municipis avancen cap un model més dens d’ocupació del sòl. El cas de Sabadell i Calella, és excepcional, però no és preocupant perquè es tracta de nous sòls de sistemes lliures que descongestionen la situació precedent”. Increment densitat

Sant Cugat Sesgarrigues Terrassa Sabadell Mollet del Vallès Calella L'Hospitalet de Llobregat Castellví de Rosanes Barcelona Sant Andreu de la Barca Esparreguera Vilanova i la Geltrú Molins de Rei Sant Adrià de Besòs Sant Cugat del Vallès Sant Just Desvern Sitges Cornellà de Llobregat El Masnou El Prat de Llobregat Barberà del Vallès Vilafranca del Penedès Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Caldes de Montbui Esplugues de Llobregat Cardedeu Ripollet Granollers Les Franqueses del Vallès Mataró Montcada i Reixac Sant Boi de Llobregat Malgrat de Mar Malgrat de Mar Sant Boi de Llobregat Montcada i Reixac Mataró Les Franqueses del Vallès Ripollet Granollers Caldes de Montbui Cardedeu Sant Feliu de Llobregat Esplugues de Llobregat Barberà del Vallès Sant Joan Despí El Masnou Vilafranca del Penedès Sitges El Prat de Llobregat Sant Cugat del Vallès Cornellà de Llobregat Molins de Rei Sant Andreu de la Barca Sant Just Desvern Castellví de Rosanes Sant Adrià de Besòs Calella Vilanova i la Geltrú Sabadell Esparreguera

‐2000 ‐1000 0 1000 2000 3000 4000 5000 El Potencial Urbanístic a la RMB

En realitat aquesta situació de densificació dels teixits és un canvi general de paradigma, ja reflectit al passat (període 1990-2000) El Potencial Urbanístic a la RMB

Així mateix, el territori metropolità sembla haver-se desfragmentat; i per tant, podríem estar davant de l'inici d’una regressió del model dispers suburbà. El Potencial Urbanístic a la RMB

El contrast entre lloferta’oferta i la demanda potencial d’habitatge de primera residència El Potencial Urbanístic a la RMB

La demanda fins l’any 2016

Estudi de creació de llars fet per el CED (UAB), amb ocasió de la redacció del Llibre Blanc de l’Habitatge de Barcelona (36 municipis del PEM) + estimació pròpia fent servir la mateixa base decreixement dàfidemogràfic, ésadir, les projijeccions de l’IDESCAT. Això significa considerar dos escenaris de creixement. El Potencial Urbanístic a la RMB

L’oferta atemporal

Nombre d’habitatges d’aquest estudi + estimació de la reconversió, a les àrees perifèriques de segones residències a primeres. El Potencial Urbanístic a la RMB

El contrast entre l’oferta i la demanda

Oferta potencial - Demanda potencial

Demanda agregada 2016 Oferta-Demanda 2016 Municipi Oferta total Escenari mitjà Escenari alt Escenari mitjà Escenari alt

Alt P Penedés dé 68.654 654 42.088 088 43.594 594 26.566 566 25.060 060 Baix Llobregat 318.086 350.609 362.663 - 32.523 - 44.577 Barcelonés 873.050 911.600 940.700 - 38.550 - 67.650 Garraf 94.879 58.643 60.741 36.236 34.138 Maresme 192.087 186.946 196.412 5.141 - 4.325

Vallès Occidental 338.811 364.160 377.189 - 25.349 - 38.378 Vallès Oriental 196.725 168.439 174.466 28.286 22.259

RMB 2.082.292 2.082.485 2.155.764 - 192 - 73.472

Font: Projeccions de Població i Llars CED (Versió Preliminar) CPSV (Potencial d'habitatge de nova planta + reconversió de segona a primera residència) IDESCAT (Projeccions demogràfiques 2005) El Potencial Urbanístic a la RMB

El contrast entre l’oferta i la demanda

Oferta potencial ‐ilDdDemanda potencial 2016il RMB 50.000

30.000

10.000

Alt Penedés Baix Llobregat Barcelonés Garraf Maresme Vallès Occidental Vallès Oriental principals

es ‐10.000 gg Habitat

‐30.000

‐50.000 Escenari mitjà

Escenari altalt

‐70.000 El Potencial Urbanístic a la RMB

El contrast entre l’oferta i la demanda

Escenari de demanda mitjà Escenari de demanda alt El Potencial Urbanístic a la RMB

El contrast entre l’oferta i la demanda Oferta potencial ‐ Demanda potencial 2016 PEM Barcelona Escenari alt Santa Coloma de GramenetEscenari mitjà Cornellà de Llobregat Ripollet Esplugues de Llobregat Sant Andreu de la Barca Sant Feliu de Llobregat Sant Boi de Llobregat Gavà Molins de Rei Sant JoanJoan DespíDespí Barberà del Vallès Cerdanyola del Vallès Sant Cugat del Vallès Montcada i Reixac Hospitalet de Llobregat, l' Sant Vicenç dels Horts Pallejà Palma de Cervelló, la Badia del Vallès Sant Climent de Llobregat Cervelló Sant Just Desvern Santa Coloma de Cervelló Tiana Papiol, el Sant Adrià dedeBesòs Besòs Prat de Llobregat, el

‐50000 ‐40000 ‐30000 ‐20000 ‐10000 0

Habitatges principals El Potencial Urbanístic a la RMB

Anàlisi del creixement de les 7 ciutats de llArc’Arc Metropolità El Potencial Urbanístic a la RMB

El creixement d’activitat econòmica.

Terrassa, Vilafranca i Vilanova són els municipis amb més potencialitat urbanística relativa per a créixer en termes d’activitat econòmica.

Aprovacio Municipis 1991 LTL 2001 LTL Futur LTL Var. 91‐01 Var. 01‐Futur 1976 Barcelona 761.158 818.164 937.281 7,49% 14,56%

2006 Granollers 25.115 33.828 42.894 34,69% 26,80% 1992 10.284 26.371 31.027 156,43% 17,65% 2005 Mataró 36.305 45.191 55.445 24,48% 22,69% 1993 Sabadell 62.641 73.986 90.678 18,11% 22,56% 2003 Terrassa 53.316 72.149 124.526 35,32% 72,60% 2007 Vilafranca del Penedès 10.921 14.843 30.031 35,91% 102,32% 2001 Vilanova i la Geltrú 14.877 20.585 41.009 38,37% 99,22%

Reste RMB 612.440 857.062 1.292.148 39,94% 50,76%

RMB 1.587.057 1.962.179 2.645.040 23,64% 34,80% El Potencial Urbanístic a la RMB

El creixement d’activitat econòmica.

Evolució 1991-2001-futur (dades absolutes) El Potencial Urbanístic a la RMB

El creixement d’activitat econòmica.

Evolució 1991-2001-futur (creixement percentual) El Potencial Urbanístic a la RMB

El creixement d’activitat econòmica.

Barcelona continuarà perden pes en la concentració de l’activitat econòmica que serà ggyuanyat bàsicament per la resta de la RMB, i en menor mesura per les capitals de l’Arc Metropolità.

Anys Barcelona 7 Arc Metropolita Reste RMB Total RMB

1991 LTL 48% 13% 39% 100,00%

2001 LTL 42% 15% 44% 100,00%

Futur LTL 35% 16% 49% 100,00% El Potencial Urbanístic a la RMB

El creixement del parc d’habitatge.

Vilanova, Vilafranca, Terrassa i Granollers són els municipis amb més potencialitat urbanística relativa per a créixer en termes residencials.

Aprovacio Municipis 1991 Hab. 2001 Hab. Futur Hab. Var. 91‐01 Var. 01‐Futur 1976 Barcelona 687.820 757.928 798.252 10% 5%

2006 GllGranollers 19.207 22.379 30.350 17% 36% 1992 Martorell 6.064 9.538 11.313 57% 19% 2005 Mataró 36.221 46.720 52.087 29% 11% 1993 Sabadell 65.834 80.032 88.786 22% 11% 2003 Terrassa 59.605 78.873 108.268 32% 37% 2007 Vilflafranca ddlel Penedèdès 10.256 14.482 21.926 41% 51% 2001 Vilanova i la Geltrú 23.287 28.883 47.465 24% 64%

Reste RMB 822.182 1.023.841 1.309.753 25% 28%

RMB 1.730.476 2.062.676 2.468.199 19% 20% El Potencial Urbanístic a la RMB

El creixement del parc d’habitatge.

Evolució 1991-2001-futur (dades absolutes) El Potencial Urbanístic a la RMB

El creixement del parc d’habitatge.

Evolució 1991-2001-futur (creixement percentual) El Potencial Urbanístic a la RMB

El creixement del parc d’habitatge.

En termes residencials el procés de descentralització relativa sembla continuarà

Anys Barcelona 7 Arc Metropolita Reste RMB Total RMB

1991 Hab 40% 13% 48% 100%

2001 HHbab 37% 14% 50% 100%

Futur LTL 32% 15% 53% 100% El Potencial Urbanístic a la RMB

Evolució de la ràtio LTL/Habitatge.

Terrassa i Vilafranca incrementen, sensiblement llur caràcter com centres d’activitat econòmica.

Aprovacio Municipis LTL/HAB.(1991) LTL/HAB.(2001) LTL/HAB.(Futur) Var. 91‐01 Var. 01‐Futur 1976 Barcelona 1,11 1,08 1,17 ‐0,03 0,09

2006 GllGranollers 1311,31 1511,51 1411,41 0200,20 ‐0100,10 1992 Martorell 1,70 2,76 2,74 1,07 ‐0,02 2005 Mataró 1,00 0,97 1,06 ‐0,04 0,10 1993 Sabadell 0,95 0,92 1,02 ‐0,03 0,10 2003 Terrassa 0,89 0,91 1,15 0,02 0,24 2007 Vilafranca del Penedès 1061,06 1021,02 1371,37 ‐0040,04 0340,34 2001 Vilanova i la Geltrú 0,64 0,71 0,86 0,07 0,15

Reste RMB 0,74 0,84 0,99 0,09 0,15

RMB 0920,92 0950,95 1071,07 0030,03 0120,12 El Potencial Urbanístic a la RMB

Evolució Ràtios LTL/Habitatge – Arc Metropolita El Potencial Urbanístic a la RMB

Relaciò Ràtios LTL/Habitatge – Arc Metropolita El Potencial Urbanístic a la RMB

Conclusions El Potencial Urbanístic a la RMB

Conclusions

1.- En termes globals l'eficiència en el consum del sòl incrementa, la fragmentació es redueix.

2.- Sembla haver un desequilibri entre la qualificació de sostre per a habitatge i activitat: hi ha sostre per 33 anys d’activitat i tan sòls 13 per a hbitthabitatge. L’anàli si no s’ha de fer en termes de sostre sinó de llocs de treball i nombre d’habitatges.

4.- Aquest des equilibri, és també espacial, Barcelona municipi reforça llur especialització econòmica, al igual que Vilafranca, Terrassa i Vilanova.

5.- L'anàlisi augura una fort descentralització des de les comarques més poblades i amb grans necessitats d’habitatge principal degut a la seva estructura demogràfica, cap a les menys poblades.