tribut Eugeni Xammar

defensar sense concessions la seva predilecció per la frase periodística clara, amena i natural. Autodidacta, Xammar parlava perfectament set llengües. Catalanista i separatista ra- dical, va viure més de seixanta anys fora de Catalunya, en una carrera com a periodista, diplomàtic i traduc- tor d’una gran intensitat.

Xavier Pla Avui, dir el nom Xammar significa Xammar va debutar com a perio- Director de la Càtedra inevitablement referir-se a una de dista en setmanaris catalanistes de de la UdG les figures més llegendàries del la de principis del segle [email protected] periodisme català. Solitari irreduc- XX. Després d’abandonar Catalunya, tible, escèptic, dotat d’un esperit a causa de la seva negativa a fer el crític fora del corrent, i exhibint servei militar, va viure a Buenos Ai- sempre un temperament inconfor- res, París, Londres i exercint mista i irònic, Eugeni Xammar (Bar- precoçment el periodisme. Durant celona 1888 - L’Ametlla del Vallès, la Primera Guerra Mundial, va ser 1973) era un home que tenia moltes enviat com a corresponsal de guerra coses a dir i que sovint les sabia dir al front francès, on sembla que va de manera divertida. ser ferit. El 1920 va anar a treballar a Ginebra, a la Societat de Nacions. Xammar és una mostra de com la Poc temps després, es va instal·lar perfecta aliança entre catalanis- a Berlín, on es va casar i va acceptar me i cosmopolitisme va donar a la la corresponsalia del diari anterior a la Guerra Civil Catalunya. Xammar va ser nomenat personalitats d’una enorme singula- president del Club de la Premsa ritat. Va ser un home independent i Estrangera, i sovint es va servir de original, que abominava dels tòpics la seva influència com a traductor i i de les idees rebudes, que va lluitar intèrpret al Servei de Llengües del constantment contra la pedanteria Ministeri d’Afers Estrangers alemany i el preciosisme estilístic, i que va per fer publicar articles denunciant

128 | eines 23 | estiu 2015 Xammar va ser un home independent, que abominava dels tòpics, que va lluitar contra la pedanteria i el preciosisme estilístic, i que va defensar la frase periodística clara, amena i natural

la situació política a què es veia sot- El juliol de 1936, Xammar es trobava mesa Catalunya sota la dictadura de a Berlín, ja que el diari madrileny Primo de Rivera. Ahora li havia encarregar la cober- tura dels Jocs Olímpics. Nomenat El 1923, Josep Pla va arribar a Berlín apressadament conseller de premsa com a corresponsal de La Publicitat. de l’ambaixada, va haver de fugir i, Xammar i Pla van conviure durant després, va viure a la Haia i París, una temporada a Berlín. Els viatges on durant la Segona Guerra Mundial per Renània i Baviera, i després a va treballar per a l’Associated Press. Moscou, acollits per Andreu Nin, els Durant els anys 1950 i 1960, Xam- van permetre comprovar l’estat de mar va viure a Nova York i Ginebra, desolació moral i de misèria econò- treballant com a traductor en institu- Seixanta anys d’anar pel món mica a què havia estat sotmesa cions internacionals. Molt crític amb Eugeni Xammar Europa després de la guerra. Apas- l’exili polític català, va abandonar Quaderns Crema sionats per la política alemanya, pràcticament el periodisme degut a Barcelona, 1991 van entrevistar grans figures del la prohibició de la llengua catalana. moment, entre ells un jove desco- Els últims anys de la seva vida, va Xammar va publicar milers d’ar- negut i excèntric , poc tornar episòdicament a Catalunya ticles. Pàgines i pàgines impreses després del cop d’estat frustrat de sense poder veure realitzat, abans en la fragilitat del paper de diari i Munic, esdevingut el novembre de de morir, el seu somni del restabli- cap recolzada en un llom que li fes 1923. Amb el temps, l’entrevista a ment de la democràcia i del govern un lloc a les prestatgeries de les Hitler s’ha convertit en una peça de Catalunya. Les seves inoblidables biblioteques al costat dels autors de de discussió inevitable i potser memòries, dictades, Seixanta anys referència del catalanisme del segle inacabable sobre la seva suposada d’anar pel món, es van publicar pòs- XX. Per sort, Josep Badia i Moret — veracitat. Tant Xammar com Pla van tumament el 1974, uns anys abans mestre i cronista de l’Ametlla del Va- publicar als seus diaris unes entre- de la mort del dictador i cinquanta llès— a partir de les converses que vistes amb el líder del partit nazi després que Pla vaticinés, profètic, va mantenir amb Xammar, va recollir —articles, molt crítics, en els quals que Xammar moriria inèdit. les seves vivències i pensaments en potser hi havia també unes gotes de un llibre —publicat per Pòrtic i més fantasia— on Hitler avançava la seva recentment per Quaderns Cre- intenció d’aplicar una «solució final» ma— que esdevé un text cabdal per a la qüestió dels jueus que vivien a conèixer el millor periodista català Alemanya. d’entreguerres. p

estiu 2015 | eines 23 | 129