Eugeni Xammar (1888-1973) Va Córrer Món Des De Primers De Segle En Paral·Lel a La Dèria D’Escriure Als Diaris
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
EL PERIODISTA QUE ENS VA EXPLICAR EL MÓN EXPOSICIÓ 16.09.2014 - 31.01.2015 / INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ EL 15 DE SETEMBRE A LES 19.30 HORES / PALAU ROBERT SALA 4 COTXERES Eugeni Xammar (1888-1973) va córrer món des de primers de segle en paral·lel a la dèria d’escriure als diaris. Entre la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil la seva signatura es va convertir en una de les més prestigioses de la premsa catala- na. Des de Londres, París, Munic, Berlín, Praga, Moscou, Barcelona o Perpinyà va explicar el que veia –els principals esdeveniments del segle- amb un estil analític, irònic i intel·ligent. Fill d’una família de l’Ametlla del Vallès, Xammar neix a Barcelona i en aquesta ciutat es forma com a “saltataulells” i militant de la Unió Catalanista, mentre publica els primers articles a La Tralla, Metralla o El Poble Català. Testimoni dels esdeveniments que porten a la Setmana Tràgica, marxa a París després d’un “pecat de joventut”. Començava el seu anar pel món. L’Argentina, París, i finalment, Londres. A la capital britànica viu dos fets decisius: l’un, l’esclat de la Gran Guerra; l’altre, la dedicació pro- fessional al periodisme. Corresponsal de El Día Gráfico i, posteriorment, de La Publicidad, viatja al front britànic i, de tornada a Barcelona, l’any 1917 és nomenat cap de redacció de la revista aliadòfila Iberia. L’armistici de novembre de 1918 l’enxampa en un hospital militar i, després d’una breu estada a Madrid, on escriu per a El Fígaro i La Correspondencia de España, entra al servei d’informació de la Societat de Nacions acabada d’estrenar. Després d’abandonar la diplomàcia, s’instal·la a l’Alemanya de la postguerra, on es casa amb Amanda Fürstenwerth, exerceix de corres- ponsal de La Veu de Catalunya i La Publicitat, i acull el seu amic Josep Pla. Junts fan un viatge per Alemanya -aconseguint entrevistar Adolf Hit- ler-, polemitzen sobre el periodisme català i visiten l’URSS, amb Andreu Nin d’amfitrió. Home de món, catalanista de pedra picada i amb l’ideal de la lliber- tat de Catalunya sempre present, manté contacte amb els exiliats durant la dictadura de Primo de Rivera, i amb la proclamació de la República Catalana es posa al servei de Francesc Macià. Amb la II República, a més, serà nomenat delegat a la Fira de Mostres de Leipzig i agregat de premsa a l’Ambaixada de Berlín. Des de la capital alemanya no s’està d’intervenir en els afers de Catalunya, a les pàgines d’El Be Negre i sota el pseudònim de Peer Gynt, mentre és testimoni de l’ascens del nazisme des de les pàgines del diari Ahora. Amb l’esclat de la Guerra Civil, comença un periple d’exiliat, primer a París, on exerceix de secretari de l’Ambaixada republicana, i poste- riorment en diferents capitals europees. Amb la caiguda de Catalunya, abandona tots els càrrecs i s’instal·la amb la seva esposa a França, des d’on serà testimoni de la II Guerra Mundial. A partir de 1945, col·labora amb els presidents Irla i Tarradellas, i escriu a diverses revistes de l’exili. De tota manera, la seva principal dedicació, a partir de llavors, es con- centra en l’exercici de la traducció en organitzacions internacionals, pro- fessió que desenvoluparà fins que, vell i malalt, s’instal·la definitivament a l’Ametlla del Vallès, on ja passava temporades des dels anys 50 i on morirà l’any 1973, no sense haver dictat abans unes interessantíssimes memòries titulades Seixanta anys d’anar pel món. Caricatura d’Eugeni Xammar, feta per Jaume Passarell 2 Eugeni Xammar (Re)descobrir el periodista que ens va explicar el món A la recta final de l’Any Xammar, que va començar a l’Ametlla del Vallès Signatura habitual i apreciada a les pàgines de la premsa catalana, correspon- l’octubre de 2013 i que culminarà enguany amb l’exposició del Palau Robert sal català al món, expatriat i viatger, amic dels principals intel·lectuals i escriptors de Barcelona a partir de meitat de setembre, resulta pertinent fer una darrera catalans i castellans, catalanista cosmopolita i compromès, home de fidelitats i de glossa, un darrer reconeixement institucional d’aquest personatge singular i paraules, Eugeni Xammar és potser un dels periodistes catalans més destacats de fonamental del periodisme i la cultura catalana. Cent vint-i-cinc anys després l’esplendor de la premsa d’entreguerres. Després de la Guerra Civil, però, va decidir del seu naixement i quaranta després de la seva mort, tot just comencem a ser emmudir la seva ploma fins que a Catalunya es pogués tornar a escriure amb llibertat. conscients de la seva importància, tant en l’àmbit periodístic, on va excel·lir, A partir de llavors va recuperar la seva antiga relació amb la diplomàcia i es va dedi- com en el nacional. Deia Josep Pla, parlant d’Eugeni Xammar: “M’ha ensenyat car a l’ofici de traductor en diferents organismes internacionals i només va trencar la més que tots els llibres plegats. És l’home més intel·ligent que jo conec, el que seva promesa en escadusseres col·laboracions en publicacions de l’exili. No obstant, té un cop d’ull més segur i un coneixement del món més vast.” No debades, a pesar del seu silenci, joves periodistes nascuts just abans, durant o després de la Xammar simbolitza com ningú una forma de periodisme, concís, irònic, pun- guerra i que mai l’havien pogut llegir, el van buscar i reconèixer com un mestre. Joan yent, avançat al seu temps; una amplitud de mires que el va dur a ser corres- de Sagarra, Josep Maria Huertas, Jaume Lorés, Montserrat Roig o Ramon Barnils van ponsal de referència a l’Europa d’entreguerres; una curiositat que l’impulsà a ser els primers a reivindicar Xammar i la tradició periodística catalana. aprendre i dominar fins a sis idiomes –català, castellà, francès, anglès, ale- many, italià--, donant ales a la seva també intensa activitat com a diplomàtic i A pesar de tot això, durant massa anys Eugeni Xammar va ser lluny de les redac- com a traductor; una facilitat innata per posar-se a la pell de l’altre, copsar-ne cions, lluny de les facultats, lluny de les biblioteques, lluny de les lectures formati- les circumstàncies i inquietuds i explicar-les al món des d’una perspectiva ves dels seus successors. Semblava que tornés a emmudir. La reedició del seu llibre inequívocament catalana. de memòries i la publicació de diferents antologies dels seus articles van començar a omplir el buit. La biografia Periodisme? Permetin. La vida i els articles d’Eugeni Perquè Xammar, cosmopolita i aventurer, era, també, una persona de fide- Xammar, escrita per l’advocat i editor Quim Torra, va suposar un gran impuls per a litats: tot i viure seixanta anys fora de Catalunya, va tenir temps de posar-se a la resurrecció xammariana. Avui, una nova generació de periodistes catalans, hereus les ordres del president Macià l’abril de 1931, d’escriure una vegada i una altra tant de Xammar com de la generació de Huertas, Lorés i Barnils, se l’ha fet defi- el seu anhel d’una nació lliure: “des del meu primer article no he fet altra cosa nitivament seu. I, per acabar, el 2013, les institucions catalanes, amb l’impuls de que contribuir, fos amb la ploma o una màquina d’escriure, a la restauració del l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, població sempre vinculada al periodista, va de- sentiment de dignitat nacional a Catalunya”. I ja perduda la Guerra Civil, tin- cidir celebrar l’Any Xammar i cloure’l amb una exposició que acabés de situar Xam- gué esma de treballar, a París, per al president a l’exili Josep Irla, entre d’altres mar entre els referents vitals i intel·lectuals dels catalans, en un moment decisiu. molts serveis a la causa catalana. L’exposició “Eugeni Xammar: el periodista que ens va explicar el món” ha de Els anys del franquisme, Xammar va ser un dels grans oblidats de les permetre descobrir el periodista Eugeni Xammar a través d’un recorregut de deu àm- lletres i la prestigiosa premsa catalana d’abans de la guerra, probablement bits corresponents a deu esdeveniments històrics que va narrar en la seva trajectòria perquè, com novament Pla recordava, “Ha estat potser l’únic antifranquista professional –de 1914 a 1945 –, exemplificats a través de deu articles paradigmàtics autèntic que he conegut en aquest país”. La Secretaria de Comunicació del de l’obra xammariana, publicats en diferents diaris i revistes de l’època. La selecció Govern de la Generalitat ja va retre un primer homenatge a la seva figura el d’aquests articles, que s’ofereixen en format íntegre en aquest opuscle, permet tastar 2012, posant el seu nom al Programa Internacional de Comunicació i Rela- diferents moments clau de la seva producció periodística, resseguint els fets que va cions Públiques Eugeni Xammar, iniciativa que té per objectiu impulsar la viure de prop: de la Gran Guerra a l’exili republicà i la victòria franquista, passant per projecció internacional de Catalunya a través d’un contacte permanent i fluid la consolidació de l’URSS, l’aparició dels nous estats europeus, la proclamació de la amb els mitjans de comunicació d’arreu del món. Al llarg d’aquest any, altres II República o l’ascens del nazisme. Entre aquests, no en poden faltar alguns de tan institucions i persones significades han reivindicat i celebrat la seva vàlua i coneguts com la misteriosa entrevista amb Hitler, publicada a La Veu de Catalunya la seva qualitat professional i humana.