D'euaeni Xammar a Josep Pla: Testimoni De Dos Escriptors Catalans En I'europa - D'entreguerres
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
D'Euaeni Xammar a Josep Pla: testimoni de dos escriptors catalans en I'Europa - d'entreguerres Treballs Xavier Pla A finals de I'any 1929, l'escriptor lita, havia estat corresponsal de gironí Carles Rahola va enviar diaris catalans i espanyols a Professor de Literatura una carta al periodista Eugeni Franca i Anglaterra durant la Universitat de Girona F. Xammar per demanar-li informa- Primera Guerra Mundial, havia ció sobre les dades més rellevants viatjat per tot Sud-amPrica i per de la seva vida. Efectivament, des Europa central, havia participat de l'any 1916, Rahola redactava en tota mena de polPmiques li- la major part de les notes bio- teraries i periodístiques i havia grafiques de personatges del món col-laborat en activitats políti- de la cultura catalana incloses en ques catalanistes i de conspira- una obra cabdal del panorama ció contra la Dictadura de Primo bibliografic de llPpoca: 1'Enciclo- de Rivera. Probablement compla- pPdia Espasa, i era habitual que gut per la proposta, doncs, Xam- Rahola s'adrecés als mateixos in- mar va respondre amb rapidesa teressats per demanar-10s els fets a l'historiador gironí. En una car- més importants de la seva trajec- ta redactada a Braunlags, datada tbria vital i professional. Xam- el 5 de gener de 19301, després mar, que vivia a Berlin des de d'haver passat les vacances de l'any 1922, ja era en aquell mo- Nadal i de Cap d'Any a Ham- ment una veritable llegenda del burg i d'estar-se una quinzena periodisme catala més cosmopo- de dies (<fentesports de neu. amb la seva dona a les muntanyes del Harz, Eugeni Xammar contesta- va, en primer lloc, fent notar l'exageracici que significava el fet que una obra enciclopPdica de tan prestigi inclogués unes notes biograficlues sobre la seva perso- na i afirmava, en segon lloc, que ell 13 considerava tan sols un periodista: <(Periodista;ni escrip- tor ni, encara molt menys, publi- cista),. En rebre la resposta, Rahola va seguir amb fidelitat la informa- ció que li havia provei't el mateix autor, i aquesta PS la ra6 que fa que Eugeni Xammar aparegui en aquell moment en les phgines de la tan celebrada enciclopedia es- panyola al costat dels noms dels Eugeni Xammar a la seva casa de I'Ametlla, els últims anys dela -9 principals escriptors, artistes i seva vida. (Fotografia: Fons Eugeni Xammar, ANC.) 2 intel~lectualsde la Catalunya del D er primer terq del nostre segle. 111 Rahola, perb, hi va afegir un ele- m ment suplementari i enormement tur de la literatura catalana els En efecte, és sabut que Xammar i significatiu que no havia estat noms dlEugeni Xammar i de Jo- Pla van conviure durant una tem- esmentat per Xammar: ningú no sep Pla. No es va equivocar, porada en el Berlín de la primera I podia negar que una part de la doncs, tampoc la malaguanyada postguerra europea, encara que celebritat dlEugeni Xammar com Montserrat Roigquan, molts anys relativament poc temps: en con- a periodista i corresponsal de després, en el moment de recollir cret entre llagost de 1923 i el fe- diaris catalans a l'estranger pro- en forma de llibre una llarga sPrie brer de 1924. Els dos periodistes venia del fet que havia signat, al d'entrevistes que havia publicat s'havien conegut, segons sembla, costat de Josep Pla, una celebra- anteriorment la revista Destirio, a les tertúlies que la penya del da sirrie de cartes al director del va col.locar la dlEugeni Xammar, doctor Joaquim Borralleres orga- diari Ln Verd de Catnllrnyn a co- titulada ((El senyor Eugeni Xam- nitzava a 1'Ateneu BarcelonPs, menqaments de I'any 1924 que mar, un llop sentimental i escep- junt amb altres personatges de la denunciaven la mediocritat de la tic)) (l'única entrevista que se li cultura del moment com ara Jo- premsa catalana del moment va fer després de la guerra sep M. de Sagarra, Alexandre (avui recollides al volum Perio- dlEspanya),i la de Josep Pla, amb Plana o Josep M. Junoy. La con- disme, Barcelona, Quaderns Cre- el títol ((Conversa amb Josep Pla vivPncia plegats durant gairebé ma, 1989). Esmentant aquella un dia fred de finals de gener)), mig any a Berlin va representar col~laboracióentre Xammar i Pla, en un sol capítol anomenat ((Con- el naixement d'una amistat in- a la qual es va sumar un any i mig templació i escepticisme,) que tensa entre dos homes que s'admi- després un famosíssim viatge encapqalava el seu llibre2, a ma- raven i es respectaven mútuament. conjunt a Rússia, Rahola relacio- nera de reconeixement i home- Va ser una etapa d'una enorme nava ja definitivament per al fu- natge als dos vells escriptors. activitat professional, enterboli- 2 Montlemt ROIG: Rehnhpml.kls/l, Barcelom, Publicacions de I'Abadim de Monhermt, 1975, p. 15.40. Josep Pla I'any 1920, davant del Palau de Luxemburg de Paris, on exercia com a corresponsal de La P~cblicidaíi. (Fotografia: Fons Edicions Destino.) -9 da per6 per l'evident angoixa, dial. Els articles, excelelents i di- Entre \osep Pla a París i jo a 2 3 vertidíssims, dfEugeni Xammar Berlín les relacions no es van inter- E personal i professional, que va 4 provocar l'adveniment de la Dic- sobre Alemanya i sobre l'ocu- rompre. Ens escrivíem de tant en tadura de Primo de Rivera, amb pació francesa de la conca del tant i ens veiem quan jo anava a la consegüent repressió anticata- Ruhr han estat editats fa ben poc París, que era relativament sovint.' lanista (Pla, diputat de la Manco- per I'editorial Quaderns Crema munitat de Catalunya va perdre amb el títol L'ou de la serp. A fi- Aquelles cartes són un testimoni la seva condició parlamenthria el nals del mes de febrer de 1924, excepcional sobre les relacions gener de 1924) i les amenaces con- perh, i d'una manera potser ines- que mantenien els dos joves es- tínues de tancaments dels diaris perada, Josep Pla que, recordem- criptors en uns moments deci- catalans, les corresponsalies dels ho, no parlava alemany i depenia sius de les seves respectives car- quals eren, per a Xammar i Pla, sempre de la traducció de Xam- reres literaries i en un període els seus principals mitjans de mar, va decidir continuar la seva transcendental de la histbria subsistencia. Va ser una epoca, feina com a corresponsal del dia- dlEuropa. Sortosament, tal com doncs, plena de projectes vitals, ri La Publicitat des de París. Amb van poder comprovar els visi- literaris i periodístics, alimentats el trasllat a la capital de Franca, tants de I'exposició <<JosepPla i amb viatges freqüents, a finals perh, la relació no es va interrom- Granollers,) que acompanyava la de 1923, per una Alemanya de- pre i, tal com escriu Xammar a gran mostra sobre <<JosepPla i els vastada, que els permetien com- les seves membries, va continuar homenots artistes)), que es va provar sobre el terreny l'estat de perque van iniciar una corres- poder veure a la Fundació <<la desolació moral i de miseria pondencia relativament llarga Caixa. de Granollers la primave- econhmica, amb la celebre infla- per poder continuar en contacte: ra passada, s'han conservat la ció, a que havia estat sotmits el majoria de cartes que Eugeni país després de la guerra mun- Xammar va adrecar a Josep Pla al 3 Eugeni XAMMAR, kixanb anys d'anarpdmdn (Conversesamb Joq Badia i Mand hmh,Edihvkl P6rtic, 1974, p. 288. Aquest volum ha iai dibt retentnient per I'editorial QuMkrns Crema de Borcelono. llarg de la seva vida. Es tracta El més interessant d'aquests I d'un conjunt de vint-i-cinc car- joves era Eugeni Xammar, alt i prim, tes curosament guardades per amb aire d'esperitat, abillat un poc Josep Pla, el qual, contrhriament pengim-penjam i ostentant una a les aparences o a les llegendes abundosa cabellera ll~onina.~ més o menys malintencionades, era una persona ordenada i res- Poc temps després, Eugeni Xam- ponsable, si més no amb les se- mar va haver d'abandonar preci- : ves coses. Algunes cartes són de pitadament Catalunya, probable- gran extensió, mecanografiades, ment a causa de la seva negativa , i abasten des de la separació dels a realitzar el servei militar. Xam- dos escriptors el mes de marc de mar reapareix aleshores com a 1924 fins aproximadament l'any redactor l'any 1909 dels diaris La 1972, i així reflecteixen gairebé Argentina i El Diario a Buenos cinquanta anys de profunda Aires. Un temps després, en con- amistat per sobre de separacions cret l'any 1911, és professor de biografiques i de disthncies ideo- llengua castellana a la Young lbgiques. Malauradament, Xam- Men Christian Association de mar no va conservar cap de les Londres. L'any 1913 viu encara a cartes rebudes, ni de Josep Pla ni Londres i, durant aquell estiu, de cap altre dels escriptors o rep la visita d'un dels seus amics -10 intel.lectuals amb qui es va rela- d'infantesa, el poeta Josep Car- : cionar abans de la guerra, i sembla ner, al qual acompanya en un 3 U clar, doncs, que aquest epistolari, breu trajecte i mostra el paisatge -.I que publicarh prbximament l'edi- anglPs5. De manera potser sor- ' torial Quaderns Crema, quedar2 prenent, Xammar entra a la re- ja per sempre més amputat per dacció del diari anglPs Manches- una de les dues bandes. No obs- ter Guardian i és enviat primer F tant aixb, l'activitat professional per El Dia Gráfico i després per La de joventut dlEugeni Xammar és Publicidad de Barcelona com a avui dia encara una nebulosa di- corresponsal de guerra a la flota Eugeni Xammar en una fotografia de fícil d'aclarir i enormement se- brithnica i al front frances, on va joventut, els anys dels seus primers ductora, plena de zones d'ombra, ser ferit greument.