RUBINSTEIN Argument MT / 3 Demon Argument 4 / 5 Demon

DEMON RUBINSTEIN Argument MT / 3 Demon Argument 4 / 5 Demon

Demon arriba al Liceu per primera vegada amb la coproducció del Gran Teatre del Liceu, l’Helikon Opera, l’Staatstheater Nürnberg i l’Opéra National Bordeaux Fitxa Una òpera russa: 6 / 7 el dimoni redimeix 9 39 Anton Rubinstein Xavier Cester 10 Repartiment Els dimonis russos 47 van a l’òpera 12 Amb el teló abaixat Jaume Creus Entrevista a 17 Argument 57 Dmitry Bertman Cronologia 27 English Synopsis 62 Jordi Fernández M. Selecció d’enregistraments Demon, l’òpera d’Anton 71 35 Rubinstein basada en el poema de Mikhaïl Lérmontov Biografies Dmitry Bertman 74 Demon Temporada 2017-18 8 / 9

DEMON

Òpera en tres actes. Llibret de Pavel Alexandrovich Viskovatov basat en el poema homònim de Mikhaïl Lermontov. Música d’Anton Rubinstein.

Estrenes 25 de gener de 1875: estrena absoluta al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg 10 d’octubre de 1905: estrena a Barcelona al Teatre Novedades (en traducció italiana). Estrena al Gran Teatre del Liceu

Abril 2018 Torn Tarifa

23 20:00 A 4 Durada total aproximada 2h i 35m (*): Amb audiodescripció 26 20:00 B 4 29 17:00 T 4

Maig 2018 Torn Tarifa

2 20:00 D 5 5 20:00 C 4 8* 20:00 H 5 11 20:00 E 4

Uneix-te a la conversa #DemonLiceu liceubarcelona.cat

facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona Demon

Príncep Gudal, pare de Tamara Alexander Tsymbalyuk

Tamara Asmik Grigorian

Príncep Sinodal, promès de Tamara Igor Morozov

Servent de Sinodal Roman Ialcic

Mainadera de Tamara Larisa Kostyuk

Dimoni Egils Siliņš

Missatger Antoni Comas

Àngel Yuriy Mynenko

Ballarines Alba Fernández, Virginia Gimeno i Nina Maycas

Ballarins Alejandro Altamirano, Oriol Anglada, Miquel Barcelona, Oscar Mellado i Leandro Pérez-Sanabria

El Gran Teatre del Liceu i el director d’escena Dmitry Bertman dediquen les funcions de Demon a la memòria del gran baríton Dmitry Hvorostovsky, que ens va deixar el passat 22 de novembre de 2017. Repartiment 10 / 11

Direcció musical Mikhail Tatarnikov

Direcció d’escena Dmitry Bertman

Coreografia Edwald Smirnoff

Escenografia i vestuari Hartmut Schörghofer

Il·luminació Thomas C. Hase

Videocreació fettFilm (Momme Hinrichs i Torge Möller)

Assistència de la direcció d’escena Emilio López Raúl Vázquez

Assistència de l’escenografia i del vestuari Markus Boxler

Construcció de l’escenografia Delfini Group

Confecció del vestuari Época Barcelona

Construcció de l’esfera inflable Quim Guixà

Coproducció Gran Teatre del Liceu, Helikon Opera (Moscou), Staatstheater Nürnberg i Opéra National Bordeaux

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Direcció del Cor Conxita Garcia

Concertino Kai Gleusteen

Assistència a la direcció musical Diego García Rodríguez

Assistents musicals Véronique Werklé, Ludmila Orlova, Vanessa García, Andrea Álvarez i Jaume Tribó Demon

AMB EL TELÓ ABAIXAT

Compositor Anton Grigórevitx Rubinstein (1829-1894) va ser un músic rus que va compaginar la composició amb la direcció d’orquestra i la interpre- tació pianística. Fundador, director i professor del Conservatori de Sant Petersburg, com a concertista i director va actuar als principals auditoris i teatres del seu temps. El seu llegat compositiu és ampli i inclou, a més de l’òpera i d’un conjunt de cançons, peces simfòniques, de cambra i moltes obres per a piano, entre les quals cinc concerts. D’estil eminentment romàntic, Rubinstein es va emmirallar en els models alemanys de Beethoven i Brahms, però sense oblidar l’influx del seu gran rival, Franz Liszt, en el terreny de la composició pianística. Com a compositor operístic, el seu catàleg inclou dinou títols, estre- nats a Sant Petersburg, Weimar, Viena, Dresden, Königsberg, Berlín, Hamburg, Stuttgart o Praga. La seva fama va ser molt superior fora de Rússia, on les òperes que estrenà tingueren un èxit més aviat escàs, contràriament al que va passar als teatres alemanys i de bona part de la resta del continent europeu. 12 / 13

A banda de Demon, la desena òpera del corpus compositiu de Rubins- tein, el músic rus també va ser cèlebre per la seva dotzena composició teatral, Néron.

Llibret i llibretista El llibret de Demon de Pavel Viskovatov es basa en un poema dramàtic de Mikhaïl Lérmontov, poeta rus que va viure entre els anys 1814 i 1841 i que no deixa d’amagar la influència de Lord Byron. La vida de Lérmontov, convulsa i prototípicament romàntica, sovint es compara amb la del seu compatriota Aleksandr Puixkin, el qual, com l’autor de Demon, també va morir jove i a conseqüència de les ferides d’un duel amb pistola. En vida, algunes de les seves obres (com ara Demon, conside- rada sacrílega), van rebre el llast de la censura. Lérmontov va cultivar al llarg de la seva curta vida una activitat cultural centrada en la literatura, la música i les arts plàstiques, i combi- nant la seva faceta com a escriptor amb la de dibuixant. Demon

Estrena Demon es va estrenar al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg el 25 de gener de 1875, tot i que la composició l’havia enllestida el 1871. Aquell any Rubinstein va oferir una audició privada als seus col·legues del conegut com a Grup dels Cinc, que van jutjar la partitura amb molta severitat. Quatre anys després de l’estrena, Demon es va representar a Moscou i va iniciar un periple internacional fins a assolir, en pocs anys, més de cent representacions. Tanmateix, a partir de principis del segle XX la fama de Rubinstein va començar a declinar i les seves òperes constituïren una raresa.

Estrena al Liceu Fins ara, l’única òpera de Rubinstein estrenada al Gran Teatre del Liceu ha estat Néron, cantada en italià el 1898, en el que va ser la primera òpera russa programada al teatre barceloní. Tanmateix, Demon es va veure al Teatre Novedades de la capital catalana els dies 10 i 11 d’octubre de 1905. Cantada igualment en italià, se’n van fer càrrec els membres de la companyia de l’empresari Francesco Castellano. Es dona el cas, però, que el ballet de l’òpera ja s’havia sentit al Liceu el 18 de febrer de 1881. El mateix dia i dos dies abans (el 16 de febrer) Anton Rubinstein en persona va interpretar al Liceu un recital amb piano i orquestra. Ambdues vetllades amb programa diferent i amb direcció orquestral de Modest Subeyas-Bach. Amb el teló abaixat 14 / 15

Assaigs de Demon al Teatre Demon

Demon compta amb la direcció d’escena de Dmitry Bertman i la direcció musical de Mikhail Tatarnikov 16 / 17

ARGUMENT

ACTE I Escena 1 Diversos elements naturals en forma de cors representant esperits del bé, vents, arbres, flors i roques s’apleguen, lloen i glorifiquen l’eternitat de Déu.1 El Dimoni irromp aleshores amb les forces del mal i proclama el seu odi vers el món i les criatures humanes. L’Àngel replica i ofereix al diable una oportunitat per salvar-se a través de l’amor, font de tota mena de bondats.2 El Dimoni refusa la proposta angelical i declara la guerra a les forces del bé.

Escena 2 A la vora del riu Aragva, unes noies canten sobre un peix d’or que navega per les seves aigües mentre omplen els càntirs. La jove Tamara, promesa al príncep, s’afegeix al cant de les seves companyes quan sent la veu del Dimoni, fascinat per la bellesa de la noia. 3 Tamara intueix que es troba en una situació perillosa. Per dissipar les seves pors, la gover-

Comentaris 1 Un passatge arpegiat de la 2 «Proklyatyi mir!» és la primera 3 Rubinstein caracteritza la musicals corda dona pas a una secció intervenció del Dimoni, un ric primera part de l’escena amb molt més rica en sonoritat a recitatiu acompanyat que dona un aire bucòlic i innocent, que càrrec de tota l’orquestra, que pas a un arioso que demana aviat contrastarà amb els que vol descriure les ondulacions intencionalitat expressiva per envolten la propera aparició del del vent abans de la primera subratllar l’odi que destil·la el Dimoni. La primera intervenció intervenció coral, molt rica en personatge. La intervenció de de Tamara amb el cor és un matisos expressius en funció l’Àngel derivarà en un duet de arriscat vocalise. dels diferents tipus d’elements gran força dramàtica. que canten. Demon

nanta canta a Tamara una lloança a l’esperança de tota promesa a punt de casar-se.4 La noia sembla animada per la melodia, però el Dimoni insisteix a seduir-la. Tan sols Tamara percep la presència del maligne i la governanta se l’endú.

Escena 3 Una capella enmig d’una zona muntanyosa.5 El príncep Sinodal i el seu seguici es troben bloquejats per una tempesta de neu, que els obliga a interrompre el viatge cap al castell de Gudal. El príncep enyora l’estimada Tamara, a qui evoca i a qui imagina sobrevolant-la com si ell fos un ocell: «Voldria amb un vol ràpid travessar el desert solcant els aires quan vers tu l’amor em guia».6 Un vell servent commina el príncep a pregar a la capella, enmig d’un indret com aquell, ple de perills i que demanen la protecció del devot.7 Però Sinodal opta per descansar d’un tan fatigós trajecte i posposar la pregària a l’endemà al matí, mentre s’adorm evocant la imatge de Tamara. El Dimoni apareix aleshores i xiuxiueja al príncep que somiï en la seva estimada, ja que no la veurà mai més: un escamot de tàrtars es disposa a atacar el campament de Sinodal i el deixa malferit. El vell servent tem el pitjor, però el príncep no vol deixar de veure Tamara i, tot i la greu ferida, s’entesta a cavalcar fins a trobar-la al castell de Gudal. Tanmateix, mor abans de pujar dalt del cavall, mentre veu el Dimoni davant seu.8

Comentaris 4 «Skachet nyevyestye zhenikh 6 «Serdtse b’yotsia nyespokoino» 7 El cant del vell servent i del musicals na konye», amb un aire és l’ària del príncep, escrita en cor que l’acompanya remet a eminentment popular, és dues seccions: un ric recitatiu – la tradició del cant ortodox rus. respost per Tamara i les noies seguint la tradició del melòleg 8 El diàleg entre el vell servent i del cor. (o melodrama) i fent prevaler el príncep està escrit sobre una 5 Un inquietant preludi per a l’aspecte expressiu– i l’ària base musical que pivota entre orquestra i cor predisposa a pròpiament, de caire evocatiu, la tristor i la desesperació. l’acció que es desenvoluparà seguint la tradició del cantabile a continuació, carregada de més convencional. perills i d’amenaces. Argument 18 / 19

Egils Siliņš encarna el rol de Dimoni i Yuriy Mynenko el d’Àngel Demon

Hartmut Schörghofer assumeix el disseny de vestuari a l’actual producció de Demon.

ACTE II Escena 4 Al castell del príncep Gudal,9 aquest i els convidats es preparen per a les noces entre Tamara –filla de Gudal– i el príncep Sinodal.10 Un missatger anuncia el retard del seguici d’aquest últim, cosa que aprofita Gudal per oferir vi i brindar a la salut dels promesos.11 Tamara té presagis funestos i confessa a la governanta que sent tothora la presència estranya d’un nouvingut de qui sent la veu permanentment. Enmig de la festa, uns crits d’alerta anuncien males noves: uns homes duen el cos sense vida del príncep Sinodal. Tamara es desespera, mentre el vell servent narra els fets precedents i la mort del jove nuvi.12 Tamara implora al seu promès que desperti del son de la mort, mentre les llàgrimes li fan caure el vel de núvia. Gudal intenta en va consolar la seva filla.13

Comentaris 9 La introducció orquestral pivota lyubov», en la més pura tradició 13«O Bozhe, Bozhe. Strashnyi musicals entre un ritme de processó a dels brindis operístics. Immedi- vid» és la pàgina reservada a càrrec del vent i els comentaris atament Rubinstein inclou una Tamara, una ària –separada planyívols de la corda. sèrie de danses, previstes per per una intervenció de Gudal– 10El cor que obre l’acte és un ser executades pels ballarins que palesa a la perfecció l’estat número brillant i acolorit, «V presents a l’escenari. del personatge, entre la deses- den’vese l’ya sobralis». 12Escena impressionant, amb un peració i l’enyorança pel seu promès mort. Rubinstein escriu 11 De nou sentim un brillantíssim doble cor (intern i a l’escenari) i que està concebut a mode de després un magnífic concertant número coral introduït per Gudal, per a Tamara, Gudal i el cor. «ino, vino, dayot ono vesel’ye marxa fúnebre. Argument 20 / 21

Enmig de la seva desesperació, Tamara sent la veu del Dimoni convi- dant-la a seguir-lo al seu reialme.14 Davant la consternació de la jove, i creient que té al·lucinacions, la governanta i Gudal ordenen de retirar el cos de Sinodal de la vista de Tamara. Aquesta veu, de nou el Dimoni, la convida a esdevenir immortal, com tots els elements que poblen els cels.15 Els assistents a la festa creuen que Tamara ha enfollit, mentre aquesta segueix sentint la veu del Dimoni, que la convida a retrobar-se abans que es faci de dia. Tamara exclama la seva voluntat de deixar aquesta vida mortal i retirar-se a un convent. Gudal i la governanta lamenten la decisió de la jove princesa i l’acomiaden entre plors.16

14Amb un cant marcat per l’auto- remarcar el caràcter eteri de riquesa simfònica, amb un gran ritat i fins i tot la noblesa: «Nye la proposta feta a Tamara. En sentit del color orquestral. plach’, ditya, nye plach’na- conjunt, el passatge recorda 16Els fragments finals de l’acte prasno», sempre sobre les alguns dels fragments que revelen l’instint i l’eficàcia frases del cor. Mussorgski havia destinat al teatrals de Rubinstein a l’hora 15Una altra gran pàgina escrita personatge titular de l’òpera de construir una escena de per al diabòlic personatge, Boris Godunov. La segona gran intensitat dramàtica. El «Na vozdushnorn okeanye, bez secció («Lish’ tol’ko», separada compositor es centra especial- rulya i bez vyetril», que demana per la intervenció de Tamara) ment en la tensió entre Tamara domini de les mitges veus per presenta, a més, una gran i el seu pare, el príncep Gudal. Demon

ACTE III Escena 5 Exterior del convent que acull Tamara, la cel·la de la qual roman il·luminada. El vell servent declara que fora del poder de la creu i de la pregària tot és pols i impuresa. Un cop retirat l’ancià servent de Gudal, apareix el Dimoni i s’aboca a la finestra de la cel·la de Tamara, tot i quedar-se fora del recinte sagrat. Commogut per la bellesa i la impuresa de Tamara, el maligne renega de la seva immortalitat i lloa les imperfeccions de la vida terrenal.17 L’Àngel apareix aleshores per barrar-li el pas i defensar Tamara com a candidata al paradís. El Dimoni, desafiant, entra al convent.

Escena 6 Tamara, a la seva cel·la, no pot dormir, obsedida pel seu somni en un estranger, de qui vol saber la identitat. Quan el Dimoni es presenta davant seu, Tamara l’identifica com l’ésser somiat.18 Mentrestant, a l’exterior el vell servent proclama que el poder de la creu i la pregària salven el món cristià; el Dimoni declara, prostrat de genolls davant de Tamara, que ell és l’ésser que s’apareix als seus somnis, qui encarna tots els mals, tot i que la puresa de la jove, el seu amor incondicional i la seva fe l’han desarmat i li han fet creure per primera vegada en el turment de les llàgrimes.19 El rebuig inicial de Tamara i la negativa a seguir-lo al seu reialme de tenebra, provoquen en el Dimoni una petició de perdó i li jura haver renunciat al mal i a la venjança, tot implorant a canvi reconciliar-se amb el cel, amb l’amor, amb la pregària i amb Déu.20

Comentaris 17«Obite l’ spit, yeyo okno eshcho mateixes que es reserven a 19L’ària del Dimoni «Ya tot, koto- musicals ozareno» és l’arioso del Dimoni. l’encontre següent amb l’Àngel. rornu vnimala ty v polunochnoi L’escriptura de la pàgina exigeix 18«Noch’tepla, noch’tikha, nye tishinye» és una pàgina commo- domini del fraseig i del cant rnogu ya usnut» és l’ària de vedora, rica en matisos expres- lligat, amb innegables inten- Tamara, introduïda pel lament sius i molt ben orquestrada. cionalitats expressives. Les de l’oboè. El cant del perso- Al principi els instruments de natge és melangiós i elegíac. metall greu segueixen la tradició Argument 22 / 23

Asmik Grigorian com a Tamara a Demon al Gran Teatre del Liceu

musical de representar el diable l’extraordinària intuïció teatral d’autoritat en el dibuix rítmic i amb unes sonoritats fosques i de Rubinstein, que dibuixa a la la melodia, especialment una contundents. Aviat, però, el cant perfecció els dubtes de Tamara segona ària que li reserva el esdevé una mostra de penedi- amb continus canvis de tona- compositor: «Klyanus’ya pervym ment, sinceritat i pietat. litat, mentre que el Dimoni es dnyorn tvoren’ya», que inclou els 20La llarga escena entre Tamara i manté ferm en una línia musical juraments del personatge. el Dimoni és un nou exemple de sinuosa, seductora i plena Demon

Egils Siliņš com a Dimoni al Gran Teatre del Liceu Argument 24 / 25

Tamara, tot i sentir-se temptada pel Dimoni, no cedeix a la seva voluntat, mentre que el maligne intenta desplegar tota mena de recursos per fer-se seva la jove. Finalment, i mentre les monges del convent eleven les seves pregàries al diví creador, el Dimoni besa Tamara i aquesta cau morta.

Epíleg i apoteosi Apareix l’Àngel i condemna el Dimoni a la soledat per a tota l’eternitat, mentre l’ànima de Tamara ascendeix al paradís com a santa, enmig dels cants celestials lloant la salvació divina.21

Consulteu l’argument en format de lectura fàcil: https://goo.gl/Va54Qw

Comentaris 21El desplegament orques- musicals tral i coral d’aquest passatge conclusiu, de caire oratorial, és una altra de les pàgines magistrals de l’òpera, amb una gran força dramàtica quant a escriptura i eficàcia teatral. Demon

Igor Morozov com a Príncep Sinodal al Liceu 26 / 27

ENGLISH SYNOPSIS

ACT I Scene 1 In this first scene, various natural elements in the form of hearts representing good spirits, winds, trees, flowers and rocks come together to praise and glorify God’s eternalness.1 The Demon then breaks upon the scene along with the forces of evil and proclaims his hatred for the world and for humans. The Angel replies and offers the devil an opportunity to save himself through love, the source of all goodness.2 The Demon rejects the Angel’s proposal and declares war on the forces of good.

Scene 2 Now on the banks of the Aragvi River, a group of girls sing about a golden fish that glides in the water around them while they fill their pitchers. The young Tamara, engaged to the prince, joins in her companions’ song when she suddenly hears the voice of the Demon, who is fascinated by the girl’s beauty.3 Tamara senses that she is in a dangerous situation. To allay her fears, the nurse sings Tamara a song of praise to the hope of any young, engaged girl about to marry.4 The melody cheers the girl up, but the Demon insists on seducing her. Only Tamara senses the presence of the evil one, but the nurse takes her away.

Musical 1 An arpeggiated passage for 2 “Proklyatyi mir!” is the Demon’s bucolic and innocent air, which comments strings gives way to a section first intervention. It is a rich soon contrasts with the airs much richer in sonority, led recitative accompaniment surrounding the next appear- by the entire orchestra, which that leads to an arioso, which ance of the Demon. Tamara’s attempts to describe the ripples demands expressive intention- first intervention, with the of wind before the first choral ality to emphasize the hatred chorus, is a tricky vocalise. intervention. It is very rich in that the character emits. The 4 “Skachet nyevyestye zhenikh expressive nuances depending Angel’s intervention leads to a na konye”, with an eminently on the different types of the heavily dramatic duet. popular air, to which Tamara elements being sung. 3 Rubinstein characterizes the and the girls in the chorus first part of the scene with a respond. Demon

Scene 3 The scene opens at a chapel in the midst of a mountainous area.5 Prince Sinodal and his entourage are blocked by a snowstorm, which forces them to stop on their journey to Gudal’s Castle. The prince misses his beloved Tamara, whom he recalls, and he imagines himself as a falcon flying aloft, “I’d like to fly as fast as I can and cross the desert by soaring through the air with love guiding me to you.” 6 An elderly servant advises the prince to go to the chapel and pray, as they are in a place full of dangers and they should ask for the saint’s protection.7 Sinodal, however, chooses to rest after such a tiring journey and leave his prayers for the following morning. As he falls asleep, he reminisces about Tamara. Then the Demon appears and whispers to the prince, who is dreaming about his beloved, that he will never see her again: a group of Tatars attacks Sinodal’s camp, and he is badly wounded. The elderly servant fears the worst, but the prince can’t bear the idea of not seeing Tamara and, despite the serious injury, he arranges to ride on horseback until he can rendezvous with her at Gudal’s Castle. However, he dies before he can mount the horse, and sees the Demon standing before him.8

ACT II Scene 4 Meanwhile at Prince Gudal’s castle,9 he and the guests prepare for the marriage of Tamara - Gudal’s daughter - to Prince Sinodal.10 A messenger announces Sinodal’s party is delayed, so Gudal fills the time by offering wine and proposing toasts to the engaged couple’s health.11 However, Tamara has foreboding premonitions and confesses to the nurse that she constantly feels the eerie presence of a newcomer whose voice she continually hears.

Comentarios 5 A disturbing prelude for 7 The elderly servant’s song 10The chorus that opens the act musicales orchestra and chorus prepares and that of the accompanying is a bright and colourful number, the way for the action that will chorus invokes the tradition of “V den’vese l’ya sobralis”. occur next; it is full of dangers Russian Orthodox singing. 11 Once again, we hear a bril- and threats. 8 The dialogue between the liant choral number introduced 6 “Serdtse b’yotsia nyespokoino” elderly servant and the prince by Gudal, “Ino, vino, dayot ono is the prince’s aria, written in is written over a musical basis vesel’ye lyubov” in the purest two sections: a rich recitative, that pivots between sadness tradition of operatic toasts. following the melodramatic and despair. Then Rubinstein includes a tradition and prioritising the 9 The orchestral introduction series of dances, planned to expressive aspect. and the pivots between a proces- be performed by the dancers evocative aria itself, following sional rhythm led by the wind present on the stage. the tradition of the most instruments and the lamenting 12An impressive scene, with a conventional cantabile. comments of the strings. double chorus (backstage and English synopsis 28 / 29

In the middle of the party, shouts are heard announcing bad news: some men have brought the lifeless body of Prince Sinodal, and Tamara falls into despair. The elderly servant narrates the events leading up to and the death of the young groom.12 Tamara begs her fiancée to wake up from the sleep of death and, while sobbing, tears her bridal veil from her head. Gudal tries in vain to console his daughter.13 Amid her despair, Tamara hears the voice of the Demon, inviting her to follow him to his kingdom.14 Seeing the young girl’s consterna- tion, and thinking that she is hallucinating, the nurse and Gudal order Sinodal’s body to be taken out of Tamara’s sight. She once again hears the Demon’s voice, who invites her to become immortal, like everything living in the heavens.15 Those attending the party think that Tamara has gone mad, while she continues hearing the Demon’s voice, who invites her to meet again before daylight. Tamara proclaims her will to leave this mortal life and join a convent. Gudal and the nurse lament the young princess’ decision and bid her farewell amidst tears.16

ACT III Scene 5 The scene opens outside the convent where Tamara is staying; her cell remains lighted. The elderly servant declares that outside the power of the cross and of prayer everything is dust and impurity. Once Gudal’s elderly servant has gone, the Demon appears and approaches the window of Tamara’s cell, although remaining outside the sacred enclosure. Stirred by Tamara’s beauty and purity, the evil one expresses his willingness to give up his immortality and praises the

on stage), conceived as a kind ditya, nye plach’naprasno”, over second section (“Lish’ tol’ko”, of funeral march. the phrasing of the chorus. separated by Tamara’s interven- 13“O Bozhe, Bozhe. Strashnyi vid” is 15Another great piece written for tion) also has a great symphonic the piece reserved for Tamara, an the diabolical character, “Na richness, with a great sense of aria, separated by an intervention vozdushnorn okeanye, bez rulya orchestral colour. by Gudal, that perfectly expresses and bez vyetril”, which requires 16The final fragments of the act the character’s state of mind: control of the middle voices to reveal Rubinstein’s theatrical somewhere between despair and emphasize the ethereal char- instinct and efficacy when it longing for her dead fiancé. Then acter of the proposal made to comes to building a scene with Rubinstein wrote a magnificent Tamara. Altogether, the passage great dramatic intensity. The concertante piece for Tamara, is reminiscent of some of the composer focuses especially Gudal and the chorus. fragments that Mussorgski on the tension between Tamara 14With a song marked by authority had intended for the lead of and her father, Prince Gudal. and even nobility, “Nye plach’, the opera, Boris Godunov. The Demon

imperfections of earthly life.17 The Angel then appears to block his way, advocating Tamara as a candidate for paradise. Nonetheless, the Demon defiantly enters the convent.

Scene 6 Tamara is in her cell and can’t sleep. She’s obsessed by her dream of a strange personage and her desire to know who he is. When the Demon appears before her, Tamara recognises him as being the figure in her dreams.18 Meanwhile, on the outside, the elderly servant proclaims that the power of the cross and prayer save the Christian world. The Demon declares, on bended knees before Tamara, that he is the being who has appeared in her dreams, who embodies all evil, even though the young woman’s purity, her unconditional love and her faith have disarmed him and made him believe for the first time in the torment of tears.19 Tamara’s initial rejection and her refusal to follow him to his kingdom of darkness cause the Demon to request forgiveness and he swears he has given up being evil and seeking revenge, and instead wants to reconcile himself with Heaven, with love, with prayer and with God.20 Despite being tempted by the Devil, Tamara doesn’t yield to his will, while the evil one tries to deploy all types of tactics to make the young girl his. Finally, and while the nuns of the convent raise their prayers to the divine Creator, the Devil kisses Tamara and she falls dead.

Epilogue and apotheosis the Angel appears and condemns the Devil to solitude for all eternity, while Tamara’s soul ascends to paradise as a saint, in the midst of heav- enly anthems praising divine salvation.21

Comentarios 17“Obite l’ spit, yeyo okno eshcho piece, rich in expressive, very while the Demon stays firm in a musicales ozareno” is the Demon’s well-orchestrated nuances. winding, seductive musical line arioso. The writing of the piece At the beginning, the metallic full of authority in rhythmical demands mastery of phrasing bass instruments follow the drama and melody, especially and legato, with undeniable musical tradition of representing in the second aria that the expressive intentions. The same the Demon with some dark, composer reserves for him: ones that are reserved in the dreadful sounds. Soon, however, “Klyanus’ya pervym dnyorn next encounter with the Angel. the singing becomes a sign of tvoren’ya”, which includes the 18“Noch’tepla, noch’tikha, nye repentance, sincerity and piety. character’s oaths. rnogu ya usnut” is Tamara’s aria, 20The long scene between 21The orchestral and choral introduced by the lament of the Tamara and the Demon is a unfolding of this conclusive oboe. The character’s song is new example of Rubinstein’s passage, oratorial in nature, is melancholy and mournful. extraordinary theatrical intui- another of the opera’s master- 19The Demon’s aria, “Ya tot, tion, which perfectly illus- pieces, with a great dramatic kotorornu vnimala ty v polu- trates Tamara’s doubts with force in its writing and theat- nochnoi tishinye” is a moving continuous changes of tonality, rical efficiency. 30 / 31 Demon

Dimoni assegut al jardí de Mikhail Vrúbel (1890) (agraïm la cessió a la Tretyakov Gallery) La cita 32 / 33

Satan, sense que ho vulguem, té per a nosaltres una suggestió com la del mascle per a la femella. La serp de la Intel·ligència Material se’ns enroscà al cor (...). Adorem, tots sols, el mal, no perquè sigui el mal, sinó perquè és més intens i fort que el Bé, i tot allò que és intens i fort atreu els nervis que haurien de ser de dona.

FERNANDO PESSOA Llibre del desassossec (Els grans fragments) Demon

Maquetes d’escenografia de la producció de Demon de Hartmut Schörghofer. 34 / 35

DEMON, L’ÒPERA D’ANTON RUBINSTEIN BASADA EN EL POEMA DE MIKHAÏL LÉRMONTOV

Dmitry Bertman Director d’escena

El Dimoni de Lérmontov, “l’Ànima maleïda... rebutjada, desarrelada, que vagareja per tot arreu eternament”, troba ara un nou refugi, un amor anhelat, fins i tot la veneració! L’obra representa el món i la vida contemporanis, i un Dimoni, que resultarà tenir més bon fons que molts de nosaltres. La humanitat és demoníaca per si sola. El Dimoni no hi té res a veure. El Dimoni que trobem aquí no és de naturalesa passional, sinó de naturalesa neutral; el seu personatge cobreix tot un espectre de colors imprecisos que van del negre passant per tota l’escala de grisos. Només el blau estrident del prosceni recorda el cànon artístic de l’Absolut espiri- tual i de les altes esferes. La posada en escena ofereix un univers sense quotidianitat; l’obra té lloc a l’espai. Demon

Mikhail Tatarnikov dirigirà la seva primera òpera al Gran Teatre del Liceu (Daniil Rabovsky)

El Dimoni no és ni un seductor atractiu eternament jove, ni un personatge mefistofèlic de mirada delirant, sinó un funest dimoni enamorat, envellit, de cabells canosos llargs, i mirada freda i absent. Aquest Dimoni no té cap dubte que tot forma part del passat, que el món ja ha esdevingut un llibre vermell. Aquest Dimoni sap que ni tan sols val la pena fer el mal, perquè el mal s’estén per si sol. El paper de l’Àngel l’interpretarà un contratenor enlloc d’una mezzosoprano. La seva veu masculina, freda i aguda, sonarà imperiosament, com si fos germà bessó del Dimoni. L’Àngel tindrà fins i tot l’aspecte del Dimoni, excepte pels colors del vestit. També s’enfrontaran per Tamara, pel seu amor, pel món, pel planeta! La jove i bella Tamara és un personatge tràgic i vertiginós. Cada cop que surt a escena, tot bocí d’ànima experimenta una força obscura i fatí- dica, com si es trenqués una corda invisible. Tamara repeteix en silenci el mantra del Dimoni: “Seràs la Reina de la terra”... S’avergonyeix, s’atura i s’intenta amagar. La seva donzella, lluny de consolar-la, es mostra com una gran dama gèlida com la infernal comtessa de la Reina de piques. L’únic personatge líric és el promès de Tamara, Sinodal, que ni tan sols canta un duet d’amor amb ella. Tot el que vol és casar-se amb Tamara i plasmar la seva essència en la vida quotidiana. La lluita s’acaba a l’escena final de l’obra. L’Àngel no en serà el vencedor. Tot el que obtindrà és sostenir als seus braços el cos sense vida de Tamara. El seu amor és pel Dimoni. Encara que només per un instant. Demon, l’òpera d’Anton Rubinstein basada en el poema de Mikhaïl Lérmontov 36 / 37

Avui, la seva música no és tan coneguda, però al segle XIX Anton Rubinstein va ser el primer compositor rus a guanyar fama a tot Europa, obrint pas als seus compatriotes, entre ells el seu alumne estrella del Conservatori de Sant Petersburg, Piotr Ílitx Txaikovski. Malgrat que part de la seva fama provenia de la seva habilitat com a pianista i director, Rubinstein va rebre diversos encàrrecs d’òperes i oratoris de teatres alemanys. El seu prestigi va ser tal que fins i tot Gustav Mahler va dirigir Demon a l’Òpera Estatal d’Hamburg i a l’estrena de Viena. El 1881, Rubinstein va fer dos recitals al Liceu el 16 i 17 de febrer, que incloïen extractes de Demon i Feramors. Tenia l’esperança que Dmitri Hvorostovski representés el paper de Demon a Barcelona com ho va fer a Moscou, malauradament ens deixà la passada tardor. M’agradaria dedicar aquesta producció de Demon a Barcelona a la seva memòria. Demon

Figurí de Tamara del figurinista Hartmut Schörghofer. 38 / 39

UNA ÒPERA RUSSA: EL DIMONI REDIMEIX ANTON RUBINSTEIN

Xavier Cester Crític musical

El diable sol tenir les millors melodies. Sort d’això, perquè si no, Demon romandria tan desconeguda com la resta de la producció operística d’Anton Rubinstein. La seductora romança de l’acte segon del protagonista ha estat interpretada per un bon grapat de barítons i baixos, i ha contribuït al fet que l’obra es mantingui en el repertori, encara que sigui en els seus marges. Un destí paradoxal per a la que va ser una de les òperes russes més representades del segle XIX, un destí que al seu torn és el reflex de l’oblit generalitzat en què roman la música de Rubinstein. Les alteracions radicals de la cotització dels creadors al llarg del temps no són pas infreqüents: adulats pels seus contemporanis, ignorats per les generacions posteriors, esperant que algú els redescobreixi i/o els reivindiqui. En el cas d’Anton Grigorievitx Rubinstein (Vikhvatinets, 1829 – Peterhof, 1894), nascut en el si d’una família jueva convertida a la fe cristiana ortodoxa, parlem d’un dels més grans virtuosos del piano del segle XIX, equiparable per a molts a Franz Liszt, un compositor prolífic, un director d’orquestra aplaudit, un pedagog de primer ordre i, finalment, una de les figures cabdals en l’organització de l’estruc- tura professional de la vida musical a Rússia. Una figura proteica, amb Demon

RUBINSTEIN FOU UNA FIGURA PROTEICA, AMB UNA ACTIVITAT FRENÈTICA, PERÒ TAMBÉ POLÈMICA PELS SEUS POSTULATS ESTÈTICS

una activitat frenètica, però també polèmica pels de la gran duquessa Elena Pavlovna, tieta del tsar seus postulats estètics. En els seus esforços per Nicolau I. La voluntat de Rubinstein de donar a la millorar el nivell de l’art dels sons al seu país hi va vida musical del seu país els estàndards profes- tenir molt a veure la seva concepció de la música sionals habituals a Occident es va traduir en la com una disciplina fonamentalment germànica i, fundació de dues institucions cabdals: el 1859, per tant, la seva poca predisposició cap als posi- la Societat Musical Russa, origen de l’actual cionaments més nacionalistes encarnats pel Grup Filharmònica de Sant Petersburg i, el 1862, el dels Cinc (Balàkirev, Borodín, Cui, Mússorgski Conservatori de Sant Petersburg, que dirigirà en i Rimski-Korsakov). Una tensió entre elements diferents etapes. Per completar el mapa, el seu occidentals i eslaus que definiria bona part de germà petit Nikolai serà qui fundarà anys després l’evolució de la música russa durant el segle el conservatori de Moscou. XIX i que quedaria sintetitzada i, fins a cert punt, La incessant activitat com a solista de piano superada en la figura de Txaikovski, el deixeble i director d’orquestra es complementa amb una més cèlebre de Rubinstein. Però potser aquí rau obra extensa, on no falten les grans formes de una de les raons de l’arraconament pòstum del la música occidental: simfonies (com la massiva compositor de Demon: la seva música no sona “Oceà”), sonates, concerts (cinc dels quals per a prou “russa” per a les oïdes occidentals. piano) o quartets de corda. Tanta productivitat Rubinstein va ser un nen prodigi que va té sovint com a conseqüència senyals d’apres- realitzar gires amb èxit per mig Europa, fent la sament en l’escriptura, també en les obres més coneixença, pel camí, de Chopin i Liszt, i actuant ambicioses. El mateix Txaikovski, tot i el respecte davant personatges cèlebres com la reina Victòria. que sentia pel seu mestre, admetia que sovint Després d’aprofundir en els estudis musicals a malbaratava el seu talent. Berlín i d’uns anys de penúria a Viena, Rubinstein L’òpera va ser un altre terreny en el qual Anton tornaria a Rússia el 1849 i obtindria la protecció Rubinstein va mostrar la seva torrencial creativitat, Una òpera russa: el dimoni redimeix Anton Rubinstein 40 / 41

amb 18 títols completats, molts dels quals s’es- Hans von Bülow seria un ferm defensor de Néron, trenarien en ciutats germàniques, com Els caça- una grand opéra encarregada i després rebutjada dors siberians, que va veure la llum el 1854 en el per París que veuria finalment la llum el 1879 a teatre que Liszt dirigia a Weimar. Les primeres Hamburg. El mercader Kalashnikov (Sant Peters- òperes adapten temàtiques russes, la qual cosa burg, 1880) suposa un retorn a temes russos amb no impedeix que Rubinstein es mostri crític amb una trama al voltant d’Ivan el Terrible. Aquest títol els intents de crear una òpera nacional: ni Glinka marca l’inici del declivi del Rubinstein operístic, es lliura dels retrets sobre el diletantisme dels ja que la majoria dels últims títols pertanyen al seus compatriotes. gènere sacre que ben pocs èxits, per no dir cap, L’apogeu de Rubinstein com a compositor li va aportar. operístic es produeix a partir de Feramors (Dresden, Demon és una adaptació del poema dramàtic 1863), basada en Lalla Rookh de Thomas Moore de Mikhaïl Lérmontov, un autor que Rubinstein ja (l’obra que també inspiraria l’oratori El Paradís i la havia dut a escena amb l’òpera Venjança (1852- Peri de Schumann), un títol amb un perfum orien- 1853). Va ser el poeta Yakov Polonski qui proposà talista que reapareixerà en títols posteriors com La al compositor un text en el qual Lérmontov va torre de Babel (Königsberg, 1870). Aquesta peça, treballar durant anys, amb diverses versions, fins per la seva banda, és el primer intent de crear una a donar-li la seva forma definitiva el 1839. Amb òpera sacra, un gènere que Rubinstein inventaria els seus àngels bons i àngels caiguts, el poema com a oposició al drama wagnerià, imaginant fins va ser prohibit per blasfem per la censura tsarista i tot un teatre especial per a la seva interpretació fins al 1860, quan es publicà íntegrament, 19 que mai no es materialitzaria. anys després de la mort (ben jove, als 26 anys), Després de Demon arribaria Els Macabeus de Lérmontov. (Berlín, 1875), obra admirada pel crític Eduard No és estrany que “Demon” cridés l’atenció de Hanslick, conspicu antiwagnerià, mentre que Rubinstein, ja que aleshores també estava inte- Demon

ressat en el Caïm de Byron, no debades el protagonista té elements comuns amb molts personatges byronians. A més, la musicalitat dels versos de Lérmontov era tot un reclam per a un compositor. Tant el pròleg, amb la seva evocació del cel, la terra i l’infern, com l’epíleg angelical lligaven amb la seva concepció de drama sacre, mentre que la localització al Caucas permetia la introducció d’elements de color exòtic. Per al llibret, Polonski recomanà el poeta Apolón Maikov, el qual treballà en un argument preparat pel mateix Rubinstein abans de deixar el projecte. Seria, finalment, Pavel Viskovatov qui escriuria el llibret, no sense tensions amb el compositor, qui volia mantenir el màxim de versos possibles de Lérmontov, en especial en la gran escena entre el Dimoni i Tamara a l’acte tercer. La partitura va quedar enllestida el setembre de 1871 i el compositor la tocà amb el seu germà Nikolai davant un grup d’artistes i intel- lectuals, entre els quals hi havia Mussorgski, Rimski-Korsakov i Cui. Però la direcció del teatre imperial de Sant Petersburg va donar allargues, entre altres raons, per culpa, de nou, de la censura. Finalment, Demon s’estrenava el 25 de gener de 1875 al Teatre Mariïnski de Sant Peters- burg. Ivan Mélnikov —qui l’any abans va ser el primer protagonista de Boris Godunov de Mussorgski— va encarnar el Dimoni, i la soprano Wilhelmina Raab, Tamara —sota la batuta d’Eduard Nápravník, el director que també estrenaria Boris, a més de cinc òperes de Txaikovski i cinc de Rimski-Korsakov—. Una òpera russa: el dimoni redimeix Anton Rubinstein 42 / 43

Retrat d’Anton Rubinstein per Manuel Alviach. MAE - Institut del Teatre. Demon

MALGRAT EL CARÀCTER SOBRENATURAL DEL PROTAGONISTA, ES TRACTA D’UNA OBRA POC FANTÀSTICA, MÉS CENTRADA EN L’EVOLUCIÓ PSICOLÒGICA DEL DIMONI I, EN MENOR MESURA, DE TAMARA

L’èxit va ser tal que ràpidament va esdevenir l’òpera russa més representada, només darrere d’Una vida pel tsar de Glinka, el títol que cada any obria la temporada del Mariïnski. El 1884 Demon va ser la primera obra que arribava a les 100 funcions en aquest teatre, i pel que fa a la difusió internacional, es pot destacar que seria la primera òpera russa interpretada a Anglaterra (el 1881 al Covent Garden, dirigida per Rubins- tein, tot i que cantada en italià). De Rubinstein també seria la primera òpera russa representada al Gran Teatre del Liceu, tot i que en aquest cas seria Néron, el 1898, però una part destacada de Demon sí que va sonar al coliseu de la Rambla: el ballet, en un dels dos concerts que Rubinstein oferí el febrer del 1881. Quines són les claus de l’atractiu d’aquesta òpera fantàstica en un pròleg, tres actes i un epíleg? D’entrada, trobem la combinació d’un lirisme efusiu i una clara accessibilitat estilística, amb dos papers prota- gonistes que són veritables regals per al baríton i la soprano, amb el gran duo de l’acte tercer com a culminació ideal. Malgrat el caràcter sobrenatural del protagonista, es tracta d’una obra poc fantàstica, més centrada en l’evolució psicològica del Dimoni i, en menor mesura, de Tamara. Com ja s’ha esmentat, els herois maleïts de Byron estan ben a prop d’aquest àngel caigut, però també una de les figures principals d’El paradís perdut de Milton, que Rubinstein adaptà en un oratori. Altres equivalents operístics a aquest rebel seductor que busca la redempció Una òpera russa: el dimoni redimeix Anton Rubinstein 44 / 45

per l’amor poden ser tant Don Giovanni com l’Holandès errant, mentre que tampoc cal obviar ni Faust ni Mefistòfil, tant en el text de Goethe com en l’òpera de Gounod: l’apoteosi final de Rubinstein deu alguna cosa a la del seu antecessor francès, mentre que el pròleg, amb el Dimoni debatent amb els àngels, té un clar paral·lel en el pròleg de Mefistofele de Boito. Per la seva banda, Tamara recolliria elements de Donna Anna (la resistència al seductor), Senta (la pietat pel condemnat) i Marguerite (el perdó dels pecats). Curiosament, però, l’òpera que té un lligam més fort amb Demon és Ievgueni Onegin de Txaikovski: a banda d’ecos melòdics aquí i allà, les dues obres acaben amb extensos duos per a baríton i soprano expressant sentiments contraposats. Demon és la punta de l’iceberg de la producció operística d’un compositor que reconeixia que a Rússia el veien com a alemany i, a Alemanya, com a rus. Segons un dels seus defensors, el crític rus Herman Laroche, en els millors passatges de Rubinstein, “la sinceritat dramàtica, l’energia, les àmplies pinzellades, la noble simplicitat i la unitat de caràcter” redimien “la freqüent absència de detalls interessants, l’ab- sència de desenvolupament musical i la pompositat ordinària”. Sort que el dimoni té les millors melodies. Demon

Figurí del dimoni dissenyat per Francesc Soler i Rovirosa per a l’obra Lo Pont del diable representada en el Teatre del Circ Barcelonès el 31/03/1877. MAE - Institut del Teatre. 46 / 47

ELS DIMONIS RUSSOS VAN A L’ÒPERA

Jaume Creus i del Castillo Escriptor i traductor

Al principi fou el verb, la paraula, i al principi foren les paraules de Mikhaïl Lérmontov. El poeta comença el Cant I del seu Demon (l’àngel rebel) dient: «Sobre la terra vola de nou l’ombrívol Esperit», i poc després, per donar-li contingut, fa que el seu dimoni s’expressi així: «Davant meu passa la trista filera de centúries estèrils. Dominar la terra em resulta avorrit, he sembrat el mal sense experimentar cap goig». Aquestes paraules apareixen quasi exactament a l’inici de l’òpera d’Anton Rubins- tein. Lérmontov ens exposa un àngel rebel que, «caigut» a l’espai inferior («infern» o terra) després de batallar contra les hosts celestials de Déu, tot sobrevolant el nostre planeta recorda (nostàlgic el dimoni?) el seu passat de querubí resplendent (Estel del Matí, Lucífer, Llucifer), quan era el primer dels éssers eterns generats pel Creador. Un cop expulsat del cel per rebel, ha d’errar pel desert de l’infinit veient desfilar els segles infructuosos, mirant de fer malbé la terra i els seus habitants, fins a adonar-se que allò no és res més que tedi (un concepte car als escriptors russos de l’època) i concretament tedi del mal, el pitjor tedi, perquè, tot i sembrar la desgràcia i la infelicitat, desfermar les forces de la natura per causar grans desastres, enlloc no troba oposició i tothom se sotmet Demon

BEN SEGUR QUE EL PARADÍS PERDUT DE MILTON VA INFLUIR EN LA DECISIÓ D’AGAFAR EL POEMA LLARG DE LÉRMONTOV

als seus desitjos. És així mateix com Rubinstein, que havia estat nen prodigi del piano i era encara concertista de renom, ens presenta el seu Demon, i ens en pinta la idiosincràsia. Però val la pena que ens deturem en un detall. Anton Rubinstein, durant la seva etapa d’operista en llengua alemanya, havia compost, el 1855, una òpera sacra, Das verlorene Paradies (El paradís perdut), basada en el llarg poema de John Milton. Pretenia inspirar-se en el model de grand opéra de Meyerbeer, a qui havia conegut a Berlín mentre feia gires com a concertista de piano per Europa. No gaire reeixida, la retocà per estrenar-la en nova versió el 1875, en un altre dels seus sojorns alemanys. No és gratuït, aquest fet. El text de Milton, com Shakespeare, Byron o Dante, era ben conegut dels escriptors russos (Puixkin, Jukovski o Viàzemski hi mantenien una profunda relació) i ben segur que influí en la decisió d’agafar el poema llarg de Lérmontov (que, per raons de censura, no es va publicar a Rússia fins al 1860) per celebrar el seu retorn a Rússia amb una gran òpera russa. La fama del poema de Lérmontov ja estava assegurada. I després d’haver escrit Das verlorene Paradies, retornar al tema de l’Àngel caigut li devia venir molt de gust; de fet, mai no havia deixat de tenir present el text de Milton. I de Milton agafà la idea d’un àngel encegat per la supèrbia que es rebel·la contra el Pare amb el seu estol d’esperits descontents. Aquí ve a tomb esmentar que Daniel Defoe, a la seva Història del Diable (traducció d’Elisenda Galobardes, Adesiara, 2007), criticant El paradís perdut, diu, en referir-se al Diable: «No hi ha dubte que va caure i que fou culpable de rebel·lió i desobediència, conse- qüències lògiques de l’orgull. Però el que em sorprèn més [...] és com les llavors del crim pogueren créixer en la naturalesa angèlica. [...] ¿Com aparegué aquesta sement per primera vegada en un lloc on res d’impur no hi pot entrar? ¿Com es generaren en un lloc així l’ambició, l’orgull i l’enveja? ¿Com pogué existir la falta allà on no hi havia crim? ¿Com Els dimonis russos van a l’òpera 48 / 49

pogué la puresa immaculada engendrar corrupció?...». Bones objeccions. Però, malgrat la difícil resposta, del mateix plantejament es desprèn que aquest dimoni miltonià té molt d’humà i traeix la complicitat humana en el relat de la creació i de la pèrdua de la innocència. També de Milton és el manifest record del temps anterior en què Satanàs no es deia Satanàs i formava part dels «arcàngels, un dels primers, si no el primer, riquíssim de favors, de poder i preeminència» (El paradís perdut, Cant V, traducció de J. M. Boix i Selva, Adesiara, 2014). En el Cant IV, però, en discussió amb Gabriel (l’Àngel de Déu, igualment present a l’òpera de Rubinstein), Satanàs es queixa del cel com d’un lloc de tortures i angoixes, al qual la voluntat de Déu els lligava, i li retreu que per als àngels «resulta molt més fàcil servir el Senyor, cantar himnes al seu tron i adular-lo». A l’òpera de Rubinstein el Demon titlla el Creador de tirà que «demana obediència i no pas amor», i reclama per a ell «llibertat i passió, no pas repòs i pau». Tot seguit, etziba a l’Àngel una frase punyent: «Lloeu la seva creació, sou tots uns esclaus...». Però l’enviat de Déu no s’està d’oferir-li el retorn a Déu per la via de l’amor, a la qual cosa el Demon respon fent la seva aposta: «Quan sense esclavatge, sense opressió, trobi l’amor, a Ell sense malícia ja retornaré», cosa que evidentment no passa. I certament d’amor es tracta o, més ben dit, de la destrucció dels lligams de l’amor. En aquesta qüestió els tres autors (Milton, Lérmontov i Rubinstein) acaben donant al dimoni la mateixa consigna: cal perdre el gènere humà, tot trencant la unió de les parelles. En Milton, Satanàs és batallador, vol destruir l’obra de Déu i s’enfronta a les hosts celestials, que el combaten per evitar que faci caure en desobediència la primera parella, Adam i Eva. Vol aconseguir que el nucli original de la raça humana perdi els seus inicials privilegis d’estada al Paradís. Però aquest diable no s’enamora. Lérmontov, en canvi, fa que el seu Demon, en veure ballar Tamara (nom d’una prostituta Demon

AQUÍ NO HI HA MEFISTÒFIL QUE AJUDI EL NOSTRE «DEMON» A CONQUERIR MARGARIDA. FAUST I MEFISTO SÓN LA MATEIXA PERSONA

que tempta Judà al Gènesi, 38), senti despertar sembla molt al Faust de Goethe. La diferència és «sons adormits en la seva ànima muda i buida» que aquí no hi ha Mefistòfil que ajudi el nostre i noti com brollen en ell les «pures aigües de Demon a conquerir Margarida. Faust i Mefisto l’Amor, el Bé i la Bellesa». Un encanteri sembla són la mateixa persona. dominar-lo: ¿l’àngel malèfic es pot regenerar? No, I ja que hem entrat en el terreny literari, val la el Demon no pot oblidar el seu combat, la seva pena recordar que en l’imaginari rus, els dimonis caiguda –l’odi a Déu pot més que l’amor–, i, com (i les bruixes Baba-Iaga i els mags Txernomor) el diable de Milton, vol destruir la felicitat terrenal tenen un paper més aviat quotidià i de justifi- de Tamara, que és a punt de casar-se, matant-li cació de les males accions dels humans, des amb tota premeditació el promès: parella tren- dels «domovoi», que són els custodis de la llar, de cada, doncs. El dimoni de l’òpera de Rubinstein vegades empipadors, causants de les coses rares ho recull tot: rebel, erra pel món amb els seus que passen a les cases, fins als enredaires de esperits infernals per «arrasar la terra amb un fira que tot ho espatllen adoptant formes estra- remolí de destrucció», té la pretensió de trobar nyes o ridícules que acaben desemmascarant els l’amor i s’enamora (a la seva orgullosa manera) homes malvats. La literatura russa agafa tot el de Tamara, disposa les coses perquè el promès ventall. Lérmontov, d’esperit romàntic i abrandat, de la noia mori en una emboscada, la qual cosa pinta un dimoni més transcendent, però igual- provoca prou alteració mental en Tamara per ment humanitzat, amb amor i odi, amb desitjos rebutjar les veus del diable i decidir entrar en un i obsessions. Fiódor Sologub li dona la rèplica, convent, i allà la segueix per tal de fer-la seva el gira com un guant i al poema Satanàs entra o condemnar-la. De fet, aquest argument s’as- vestit de frac el converteix en un aristòcrata Els dimonis russos van a l’òpera 50 / 51

mundà, molt a prop, però, de la ridiculització. I a Però al costat d’aquestes figures del diable, la novel·la El dimoni mesquí ja l’ha convertit en denses de contingut, hi ha les versions populars, un instigador del crim, que fa embogir l’intrigant més pròximes als nostres «pastorets». En aquest protagonista de la novel·la. Per aquest camí aviat camp, les narracions de Gógol són exemplars. s’arriba als Dimonis de Dostoievski –tot i que Aquí els dimonis són els típics esgarriacries, es aquests són «dimonis» de l’esperit, o potser ideo- barregen entre la gent, interactuen amb bruixes lògics– i al que escriu la seva pròpia crònica, el i bruixots (el koldun), provoquen tots els equívocs Diari de Satanàs, obra de Leonid Andréiev. L’últim possibles i esdevenen l’esca dels pecats humans cop d’efecte és el Woland de la gran novel·la de més quotidians. Al recull de contes Vespres al mas Mikhaïl Bulgàkov, El Mestre i Margarida, de difícil proper a Dikanka, el dimoni apareix sovint i actua redacció i difícil edició per culpa de la repressió com un personatge més del conte, que sempre estalinista. Aquest diable és qui ha de salvar espanta la gent, sí, però epidèrmicament, com Margarida i el Mestre (un Jesús/un escriptor, qualsevol aprofitat de condició humana. A la novel- inconformista i lluitador, a Jerusalem/Moscou) de leta El retrat, però, és qui pot potenciar l’exercici la crítica i de l’infern soviètic. ¿El poder malèfic de l’art, en convertir-se en la inspiració de l’artista. ajudant la dissidència? Bulgàkov posà al davant Eren tan coneguts aquests dimonis que van de la seva obra un breu fragment del Faust de acabar anant a l’òpera. Els teatres d’òpera n’han Goethe, quan Mefistòfil, contestant la pregunta vist pujar als escenaris uns quants de bracet dels del savi, que vol saber qui és, li diu: «Soc una part més reconeguts compositors russos. Sense ànim d’aquella força que sempre vol el mal i sempre fa de ser exhaustius, podem començar amb Rimski- el bé». Tot dit. Kórsakov. Seva és l’òpera Nit de Nadal (del recull Demon

ELS CÀTARS CREIEN QUE EL MÓN MATERIAL ERA OBRA DEL DIMONI EN LA SEVA TOTALITAT

de Dikanka de Gógol), que molts coneixen per un dels personatges, Vakula el ferrer, que també tindrà una versió deguda a la inspiració de Txaikovski. Rimski també portà a l’escena un altre dels personatges malèfics, no dimoni pròpiament, que sovint apareixen pels contes, Kastxei l’immortal, que és el centre de la breu òpera del mateix nom i que també surt a l’òpera ballet Mlada.I és igualment el malvat del ballet d’Stravinsky L’ocell de foc. Aquest compositor va escriure, a més, la coneguda Història del soldat usant els contes populars d’Afanàssiev, on soldat i diable es disputen un violí, decisiu en la relació del soldat amb una princesa, relació que el diable vol destruir. Mussorgski utilitzà una narració també de Dikanka per a la seva òpera còmica La fira de Sorotxintsi i usà el mite fàustic per compondre la Cançó de Mefistòfil a la taverna d’Auerbach. El compositor contemporani Alfred Schnittke és autor d’una òpera força insòlita, la Història del Dr. J. Faust, nova revisió de la llegenda. Prokofiev té dues òperes amb presències malèfiques: L’amor de les tres taronges (un conte on apareixen bruixes, bruixots i el diable Farfa- rello) i L’àngel de foc (una història de possessió entre angèlica i diabò- lica, en realitat un desequilibri mental, on també hi tenen paper Faust i Mefistòfil). I si volem afegir altres esperits més o menys nefastos podem recordar el Txernomor de Ruslan i Liudmila de Glinka, o la Russalka de Dargomiixki. Però potser val la pena parar una atenció especial a la novel·la de Bulgàkov El Mestre i Margarida, que es va veure força afavo- rida en el món de la música. De York Höller és l’òpera Der Meister und Els dimonis russos van a l’òpera 52 / 53

«EL QUE HA ESCRIT UN POETA, HO FARÀ UN ÀNGEL O UN DIMONI» (VLADIMÍR HOLAN)

Margarita (1984-1989), una molt bona condensació de l’obra. També amb aquest mateix títol va escriure Rainer Kunad una òpera acabada el 1983, però no estrenada fins al 1986. I Andrei Petrov, el 1985, va escriure una Simfonia-fantasia sobre el mateix tema. Abans, però, el 1977, Iedison Deníssov ja havia posat música a set números de l’adap- tació de la novel·la al teatre. L’estrena, el 6 d’abril de 1977, a la Taganka, un espai teatral de moda entre els intel·lectuals i de prestigi pel seu rigor que dirigia Iuri Liubimov, amb qui Deníssov col·laborava sovint, va ser sonada i recordada durant molt temps, malgrat les traves de la censura i un enfurit article de Pravda. I encara més enrere, el 1973, Serguei Slonimski va intentar muntar una òpera de cambra inspirada en El Mestre i Margarida, que aleshores s’acabava de publicar íntegrament per primera vegada. La Unió de Compositors Soviètics, després de l’au- dició obligada, en va denegar la representació. Fins al 1990 Slonimski no va poder veure muntada la seva peça de cambra a Moscou. Resumidament, aquests són els dimonis que han anat a l’òpera a Rússia. I com hem vist, n’hi ha per a tots els gustos. Els càtars, a l’edat mitjana, creien que el món material era obra del dimoni en la seva totalitat. Però potser el dimoni, volent fer el mal, també fa el bé, ni que sigui indi- rectament. O com diu un poeta txec dels més admirats, Vladimír Holan: «El que ha escrit un poeta, ho farà un àngel o un dimoni». El que va fer el poeta Lérmontov ho va transformar en òpera Rubinstein. I ha quedat fet. També el pintor Vrubel va deixar diversos quadres amb la figura del Demon; en el més conegut se’l veu assegut amb els braços recolzats als genolls, però també n’hi ha on se’l veu volant. I ha quedat fet. Demon

Ascensió dels benaurats de Hieronymus Bosch (1500-1504). La cita 54 / 55

Ara, igual que abans, puc desitjar fer una bona acció, i això em produeix plaer; simultàniament, també desitjo fer el mal, i també això em produeix plaer. Tant l’un com l’altre sentiment, però, són com abans massa insignificants, mai no són pas grans.

FIODOR DOSTOIEVSKI Dimonis Demon

Dmitri Bertman debuta amb Demon al Gran Teatre del Liceu 56 / 57

DMITRY BERTMAN: “EL DIRECTOR D’ESCENA ARA TÉ UN PODER ENORME. PERÒ EL 90 % DE L’ÈXIT DE LA PRODUCCIÓ DEPÈN DEL CANTANT”

Demon és una òpera poc coneguda que ens planteja el debat sobre la presència del mal entre els humans. Un títol de gran èxit quan es va estrenar, però que ha estat silenciat durant anys. Dmitry Bertman es plantejà exhumar-la, i ara arriba, per primer cop, al Gran Teatre del Liceu.

Gran Teatre del Liceu. Com explicarà als espectadors aquesta òpera que, segurament, veuen per primer cop? Dmitry Bertman. Demon és el resultat de la inspiració romàntica. És la història de com el món transcendent intervé en el dia a dia per destruir-lo i alhora transformar-lo. És fantàstic i humà. És la història de l’amor i la passió. Demon

GTL. Influeix en la seva concepció de l’espec- GTL. Des del seu punt de vista, la fe juga un tacle el fet que bona part del públic desco- paper important en aquesta òpera? negui l’òpera? DB. La fe no és tan important ni per a l’òpera ni DB. No m’influeix pas. Si algú del públic ja ha vist per al poema romàntic de Mikhaïl Lérmontov, que Demon sabrà que totes les produccions contem- realment va admirar Lord Byron i els seus herois porànies poden ser tan diferents que de vegades maleïts. resulta difícil de reconèixer fins i tot una òpera ja coneguda. GTL. El gran protagonista d’aquesta òpera és, precisament, Demon. Des del seu punt de GTL. En certa manera, podríem entendre vista, qui és Demon? aquesta òpera com un drama sacre, un DB. És una mena d’observador que veu que el món gènere que Rubinstein va treballar. Quina contemporani està ple de maldat. La humanitat importància té en la seva direcció escènica duu a terme actes demoníacs per voluntat pròpia. la divisió entre cel, terra i infern? Per tant, actualment Demon no hi té res a fer. DB. Encara és important, però no de manera tradicional. Una font d’inspiració va ser la famosa GTL. Per a vostè, Demon és un perso- imatge de l’Ascensió dels benaurats de Hiero- natge fantàstic o prefereix treballar la seva nymus Bosch. El que ens va fascinar de la imatge dimensió psicològica? va ser la visió del nostre món com una mena de DB. Desitja l’amor com si fos un ésser humà. món a mig camí o de transició. Aquest anhel l’apropa a la gent.

GTL. I això com ho trasllada a l’escenografia? GTL. L’òpera ens parla de la relació entre el DB. L’escenografia és un túnel que connecta Dimoni (Demon) i Tamara. Quina relació creu mons i reprodueix la tragèdia de l’amor. El segon que s’estableix entre aquests dos perso- element és una gran bombolla parlant que simbo- natges i com evoluciona al llarg de l’obra? litza el domini transcendent en aquest món tancat. DB. La Tamara, bella i jove, és un personatge Aquesta esfera desapareix, apareix i, de vegades, tràgic i frenètic. Cada vegada que surt a escena, bloqueja la sortida. Tècnicament, és una gran una fatal força obscura cau sobre totes les bola inflada amb un projector de vídeo al centre, ànimes, com si es trenqués una corda invisible. que projecta des de l’interior fins a la superfície Tamara repeteix sense veu el mantra de Demon: exterior amb aspecte d’ull de peix. Entrevista a Dmitry Bertman 58 / 59

“UNA FONT D’INSPIRACIÓ VA SER LA FAMOSA IMATGE DE L’ASCENSIÓ DELS BENAURATS DE HIERONYMUS BOSCH”

“Seràs la Reina de la Terra”. Ella es trasbalsa, GTL. Vostè ha dirigit un gran nombre tremola i mira d’ocultar-se. Finalment s’enamora d’òperes d’estils i èpoques molt diversos. de Demon. Què té Demon perquè hagi decidit dirigir-la? DB. El somni de Dmitri Hvorostovsky era fer GTL. Quan es va estrenar, Demon va tenir un aquesta òpera. Seria un veritable delicte no fer èxit aclaparador i es va convertir en una de realitat el seu somni. les òperes russes més representades. Per què creu que amb el pas dels anys ha esde- GTL. Creu que és un títol apte per a qualsevol vingut un títol poc representat? espectador? DB. Moltes obres mestres romàntiques van ser DB. Demon és l’eterna història del bé, del mal i de desplaçades al segle XX per òperes contempo- l’amor. La història en si és molt clara, i la música rànies i barroques. de Rubinstein és fàcil d’entendre. Rubinstein va tenir grans èxits durant la seva vida. És un dels GTL. Quins creu que són els seus punts més compositors russos més cosmopolites. destacables? DB. Va inspirar el gran Txaikovski! Demon es GTL. En alguna entrevista ha arribat a afirmar va compondre quatre anys abans que Ievgeni que “les companyies teatrals han de ser Onegin. Txaikovski estava, evidentment, inspirat com una secta”. Tan alt és el seu nivell d’exi- per la música del seu mestre. gència? DB. El director d’escena ara té un poder enorme. GTL. Com definiria la música de Rubinstein? Però el 90 % de l’èxit de la producció depèn del DB. És una excel·lent música lírica, amb una cantant. No es pot emocionar el públic només cantilena meravellosa. També és música oriental, amb les idees. L’espectador sent empatia o no, perquè la història té lloc a Geòrgia, el Caucas. depenent de l’atractiu dels cantants.

GTL. Com proposaria aproximar aquesta GTL. Quina relació li agrada establir amb els òpera a l’espectador que no la coneix? intèrprets? DB. La millor manera és assistir-hi i veure la DB. Molts cantants d’òpera amb els quals he producció. Sempre la millor forma d’apropar-se a treballat, ara són amics meus. Segueixo la seva l’òpera és veure la representació en directe. creativitat, la seva carrera professional. Pel que Demon

“M’AGRADARIA VEURE LA REACCIÓ EMOCIONAL DEL PÚBLIC. MÉS L’EMOCIONAL QUE LA INTEL·LECTUAL”

fa a l’Òpera Helikon, és com una família. Soc com un cap de família. No obstant això, la responsabilitat més gran recau en cada cantant. Ara hi ha molts cantants joves al nostre teatre. M’agrada treballar amb ells, mirar el món amb els seus ulls. Fins i tot els cantants de la meva generació miren amb ulls de trenta anys. Fem broma dient que farem El cas Makropoulos després de dirigir aquesta òpera de Janáček.

GTL. A banda de crear aquesta producció responent al somni del baríton Dmitri Hvorostovsky, també estava previst que fos ell qui la cantés al Gran Teatre del Liceu, però malauradament l’any passat va morir a causa d’una malaltia. Quin record té de Hvorostovsky? DB. Era una persona increïblement poderosa, plena d’energia. Demon va ser el seu últim paper operístic a Rússia. Somiava amb ell, hi va treballar de manera increïble, va ser molt creatiu en els assaigs i li va encantar el seu personatge. Tenia la seva pròpia idea sobre Demon: “La victòria del bé sobre el mal”.

GTL. Demon significa el seu debut al Gran Teatre del Liceu, un teatre que, precisament, l’any 1881 va rebre Rubinstein, que hi va dirigir dos concerts. Què n’espera d’aquesta estrena a Barcelona? DB. El gran director d’òpera rus Boris Pokrovski va dir: “M’agradaria que tothom escoltés l’òpera. Quan la gent escolta l’òpera, entén el significat de la vida”. Crec que Demon s’adapta a aquest objectiu.

GTL. Com creu que reaccionarà el públic després de descobrir aquesta òpera i la seva producció? DB. És tota una intriga. Pel que fa a mi, m’agradaria veure la reacció emocional del públic. Més l’emocional que la intel·lectual.

GTL. Per a vostè, què és més important, satisfer el públic o estimular-lo? DB. Primer satisfer-lo i després estimular-lo. O primer estimular i després satisfer. Són dues cares de la mateixa moneda. Entrevista a Dmitry Bertman 60 / 61

Figurí del dimoni dissenyat per Francesc Soler i Rovirosa per a l’obra Redoma encantada representada al Teatre Principal el 10/02/1874. MAE - Institut del Teatre Demon

CRONOLOGIA

RUBINSTEIN MÚSICA

1829 Anton Rubinstein neix a Yichvatljnetz (Rússia), La straniera i Zaira (V.Bellini). Guillaume Tell fill d’un home de negocis i d’una dona (G.Rossini). Elisabetta al castello di Kenilworth especialment instruïda en música (serà la seva (G.Donizetti). Le nozze di Lammermoor primera mestra) (M.Carafa)

1834 Als 4 anys, la seva família i parents es Das Liebesverbot (R.Wagner). Harold en Italie traslladen a Moscou (H.Berlioz). Mor F.A.Boïeldieu. Neix A.Ponchielli

1835 La seva mare comença a ensenyarli piano Maria Stuarda i Lucia di Lammermoor abans dels 6 anys (també n’ensenya als seus (G.Donizetti). V.Bellini estrena I puritani i mor. germans, inclòs Nikolai, futur músic que neix Carnaval (R.Schumann) aquest any)

1837 La seva mare, conscient del talent musical Roberto Devereux (G.Donizetti). Requiem d’Anton, li troba un bon mestre professional: (H.Berlioz) A.Villoing (ella adverteix que no li pot pagar molt, i ell s’hi ofereix gratuïtament)

1839 Amb 9 anys, Villoing fa que doni el seu 1r Roméo et Juliette (H.Berlioz. Simfonia). G.Verdi concert (a Moscou). El negoci del seu pare va estrena la seva 1a òpera, Oberto. Gianni di malament Parigi (G.Donizetti). Moren F.Sor i A.Nourrit

1840 Emprèn un viatge d’anys per Europa amb Un giorno di regno (G.Verdi). La fille du régiment Villoing; el 1r, a París per ingressar al i La favorite (G.Donizetti). Mor N.Paganini. Neix conservatori: no l’admeten, però fa concerts a P.Txaikovski la ciutat

1841 A un dels seus concerts (amb altres intèrprets) Estrena del ballet Giselle amb música d’A. hi van com a públic F.Chopin i F.Liszt (són Adam. Messe à grand orchestre (Ch.Gounod) algunes de les celebritats a què el nen prodigi comença a conèixer): Liszt li recomana anar a Alemanya (també anirà a Holanda, Anglaterra, Noruega i Suècia: concerts) 62 / 63

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

L.Braille publica el seu codi per a cecs Els catòlics ja poden ser diputats britànics (Catholic Emancipation Act)

Neix E.Degas Quàdruple Aliança (França, Gran Bretanya, Espanya, Portugal)

H.C.Andersen comença a publicar contes Grans motins anticlericals a Catalunya

M.J.de Larra se suïcida. Neix la joieria Tiffany Primer ferrocarril d’Iberoamèrica (Cuba) and Co. (amb el nom Tiffany & Young)

1a publicació de l’abreviatura ok (Boston Acaba la I Guerra Carlina (Abrazo de Vergara) Morning Post). L.Daguerre anuncia la daguerrotípia

Mor C.D.Friedrich Anglaterra emet el 1r segell postal

Mor M.Lérmontov (en el seu poema Demon es B.Espartero substitueix M.Cristina de Borbó basa l’òpera homònima d’A.Rubinstein). R.Owen com a regent inventa la paraula dinosaure (llangardaix terrible en grec) Demon

RUBINSTEIN MÚSICA

1843 1a edició d’una partitura seva, a Berlín: Undine Der fliegende Holländer (R.Wagner, que (piano). Acaba el seu aprenentatge amb Villoing comença a utilitzar el leitmotiv). I lombardi (el seu gran mestre) i tornen a Rússia: el rep el (G.Verdi). Don Pasquale (G.Donizetti) tsar Nicolau I i torna a Moscou

1844 La seva mare el porta a Berlín per aprofundir Caterina Cornaro (G.Donizetti). H.Berlioz en la música (també hi va el seu germà Nikolai i estrena Le carnaval romain i publica Grand una germana). No hi fa concerts; només alguna traité d’instrumentation et d’orchestration petita actuació modernes. Neix N.Rimski-Kórsakov

1846 Mor el seu pare. La seva família torna a Moscou La damnation de Faust (H.Berlioz). A.Sax i ell es trasllada a Viena (centre musical patenta el saxofon. F.Chopin compon Barcarola europeu i on viu Liszt): comença la seva carrera ja sol i viu pobrement

1848 S’instal·la a Berlín, on viu l’ambient revolucionari Mor G.Donizetti i s’estrena Poliuto (pòstuma). i treballa: hi actua i imparteix lliçons de música Le val d’Andorre (J.Halévy). Il corsaro (G.Verdi)

1849 Torna a Sant Petersburg, on seguirà impartint Moren F.Chopin i J.Strauss (pare) lliçons i freqüentarà ambients musicals de l’aristocràcia: la Gran Duquessa Helena Pavlovna, germana del tsar Nicolau I, serà la seva protectora (i propiciarà l’estrena de la seva 1a òpera)

1851 Compon la simfonia núm. 2 Ocean (1a versió) Rigoletto (G. Verdi). Sarsuela Jugar con fuego (F.A.Barbieri). Assaig de R.Wagner Oper und Drama. Sapho (Ch.Gounod)

1852 Estrena a Sant Petersburg la seva 1a òpera, Si j’étais roi (A.Adam) Dmitri Donskói, en rus (l’any 1850 en va estrenar l’obertura)

1855 Edició de KamennoiOstrow (piano), lloc on hi ha E.Arrieta estrena la sarsuela Marina el palau de la Gran Duquessa Helena Cronologia 64 / 65

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

A Christmas Carol (C.Dickens) Isabel II comença a regnar. Neix el diari News of the World

Les trois mousquetaires (A.Dumas pare). Don R.M.Narváez presideix el Govern espanyol: Juan Tenorio (J.Zorrilla) Dècada Moderada

C.Dickens funda Daily News Comença la II Guerra Carlina, a Catalunya (acabarà l’any 1849)

A.Dumas fill publica La dame aux camélias Revolucions liberals europees (la de França (base de La traviata, de G.Verdi). Mor J.Balmes destrona Lluís Felip I: Lluís Napoleó Bonaparte presideix la II República). Manifest der Kommunistischen Partei (K.MarxF.Engels). Tren BarcelonaMataró

Indulten F.Dostoievski davant de l’escamot Instauració de la República Romana als Estats d’afusellament. David Copperfield (C.Dickens). Pontificis en fugir Pius IX però es dissoldrà en Mor E.A.Poe pocs mesos

I.Singer patenta la màquina de cosir i J.Gorrie Londres obre la 1a Exposició Universal la de gel. A París, L.Foucault ensenya el seu pèndol per demostrar la rotació terrestre. Mor el pintor J.M.W.Turner

L.Foucault inventa el giroscopi II Imperi francès: el president Lluís Napoleó Bonaparte es converteix en Napoleó III, emperador i últim rei francès

Moren els escriptors C.Brontë i G.de Nerval Mor el tsar Nicolau I: Alexandre II. Terratrèmol d’Ansei Edo (Japó): uns 7.000 morts. Desamortització de P.Madoz Demon

RUBINSTEIN MÚSICA

1859 Ell i la Gran Duquessa Helena impulsen Faust (Ch.Gounod). Un ballo in maschera la Societat de Música Russa (embrió del (G.Verdi). França fixa un patró del diapasó que conservatori de Sant Petersburg) s’internacionalitzarà

1861 A Viena estrena l’òpera Die Kinder der Heide Un ballo in maschera (G.Verdi). 1r incendi del Liceu

1862 És 1r director del conservatori de Sant La forza del destino (G.Verdi). La reine de Saba Petersburg, impulsat per ell i la Gran Duquessa (Ch.Gounod). Béatrice et Bénédict (H.Berlioz). Helena i que serà la renovació de la pedagogia Neix C.Debussy. Reinauguració del Liceu musical a Rússia (a més, P.Txaikovski hi és alumne seu des d’ara): durant els anys en el càrrec no deixarà de compondre ni de fer concerts (alguns, benèfics)

1863 A Dresden estrena l’òpera Feramors Les pêcheurs de perles (G.Bizet). Les troyens (H.Berlioz). Neix P.Mascagni

1865 Es casa amb Vièra Tchékuànov (tindran 3 fills: Tristan und Isolde (R.Wagner). L’africaine Jacob, Anna, Alexander). Edició del seu concert (G.Meyerbeer). Neixen J.Sibelius i P.Dukas de piano núm. 4

1866 El seu germà Nikolai cofunda el conservatori de Barbeblue i La vie parisienne (J.Offenbach) Moscou (on serà professor P.Txaikovski, gran amic de Nikolai)

1867 Deixa de dirigir el conservatori de Sant Petersburg, Roméo et Juliette (Ch.Gounod). Don Carlos en desacord amb el seu funcionamient. Després (G.Verdi). La jolie fille de Perth (G.Bizet). An der començarà una llarga i triomfal gira europea de schönen blauen Donau (J.Strauss II). Hymne à concerts, en ple auge del seu prestigi com a Napoleon III et à son vaillant peuple (G.Rossini). pianista, només comparable al de Liszt (durant la Neixen U.Giordano i E.Granados seva vida va fer cèlebres molts dels seus concerts per ser molt llargs; d’altres, per oferir, a més, antologies de la història de la música)

1872 Gira de 2 anys pels Estats Units, també triomfal Marche funèbre d’une marionnette (Ch.Gounod). R.Wagner col·loca la 1a pedra del Festspielhaus, el seu teatre de Bayreuth (Baviera). Neix J.Malats Cronologia 66 / 67

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

The origin of species (C.Darwin). Restauració H.Dunant idea la Creu Roja a la Batalla de dels Jocs Florals, impuls de la Renaixença Solferino de la unificació italiana

N.Monturiol prova amb èxit el submarí Ictíneo Unificació d’Itàlia, recolzada per G.Verdi. Mor Cavour. Guerra de Secessió als Estats Units

Victor Hugo publica Les misérables A.Lincoln proclama l’alliberament dels esclaus

E.Manet pinta Le déjeuner sur l’herbe i Olympia. Londres inaugura el 1r Metro É.Littré comença a publicar a Hachette el seu Dictionnaire de la langue française (‘le Littré’)

G.Mendel comença a publicar els seus Final de la Guerra de Secessió nordamericana i descobriments sobre l’herència genètica assassinat del president A.Lincoln

Crim i càstig (F.Dostoievski) Hegemonia alemanya de Prússia en vèncer Àustria (Batalla de Sadowa)

A.Nobel inventa la dinamita. C.Sholes inventa la 1r volum de Das Kapital (K.Marx) màquina d’escriure amb teclat Qwerty

Creació del Metropolitan Museum of Art de Comença la III Guerra Carlina. Moren G.Mazzini Nova York. Sorgeix L’Esquella de la Torratxa i B.Juárez Demon

RUBINSTEIN MÚSICA

1874 Compon la seva simfonia núm. 2 Dramatique Boris Godunov i Quadres d’una exposició (M.Mussorgskij) R.Wagner acaba la construcció del Festspielhaus i s’instal·la a Bayreuth. Barcelona crea la Societat Wagner. Mor J.A.Clavé, impulsor de les corals catalanes. Neix A.Schönberg

1875 Estrena a Sant Petersburg l’òpera Demon i a G.Bizet estrena Carmen i mor. París inaugura Berlín Die Maccabäer l’Opéra Garnier. Neix M.Ravel

1879 Hamburg estrena l’òpera Nero Ievgueni Onieguin (P.Txaikovski; estrena com a recital al conservatori de Moscou, abans de l’estrena operística de 1881). Edició de Má vlast (B.Smetana). Violin concerto (J.Brahms). Neixen O.Respighi i A.Maler

1880 Estrena de l’òpera Kupec Kalašnikov (Sant Màiskaia notx (N.RimskiKorsakov). Jean de Nivelle Petersburg). Compon la simfonia núm. 5 (L.Delibes). Das Spitzentuch der Königin (J.Strauss II). Messa a 4 voci con orchestra (G.Puccini). Mor J.Offenbach

1881 Actua a Barcelona (Liceu, Teatre Principal i M.Musorgskij mor, ultimant Khovànxtxina. Le tribut Sala Bernareggi, Cussó & Cia): toca el piano i de Zamora (Ch.Gounod). Hérodiade (J.Massenet). dirigeix fragments d’òperes seves. Demon, 1a Les contes d’Hoffmann (J.Offenbach). Estrena òpera russa representada a Anglaterra (Covent espanyola de Carmen (Teatre Líric, Barcelona). Garden). El seu germà Nikolai mor a París Neix B.Bartók. El Liceu fa la seva 1a prova de llum elèctrica a la platea

1884 Estrena l’òpera Der Papagei (Hamburg) B.Smetana mor. Manon (J.Massenet). Le Villi (G.Puccini)

1887 Torna a dirigir el conservatori de Sant Otello (G.Verdi). Mor A.Borodin. E.Berliner patenta Petersburg, fins jubilarse el gramòfon

1889 Acaba la seva autobiografia Los amantes de Teruel (T.Bretón). Edgar (G.Puccini). Don Juan (R.Strauss). 1a demostració pública de la gramola (San Francisco)

1894 Mor a la seva casa de Peterhof d’un atac de Guntram (R.Strauss). Regina Diaz (U.Giordano). cor. Enterrament a Sant Petersburg Hulda (òpera pòstuma de C.Franck). Prélude à l’aprèsmidi d’un faune (C.Debussy). Mor H.von Bülow Cronologia 68 / 69

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

1a exposició impressionista (París) Restauració borbònica a Espanya

Moren el gramàtic P.A.Larousse, l’escriptor Barcelona instal·la la 1a central elèctrica H.C.Andersen i els pintors J.F.Millet i J.C.Corot d’Espanya

Et dukkehjem (H.Ibsen). 1r laboratori de Pacte d’Àustria i Alemanya en cas d’atac de Rússia psicologia experimental (W.Wundt) (Doble Aliança). Sorgeix a Rússia el moviment terrorista revolucionari Narodnaya Volya

Le penseur (A.Rodin). Heidi (J.Spyri). J.Milne I Congrés Catalanista. Revolució i guerra civil millora el sismògraf a Argentina entre la República i Buenos Aires, que perd

The portrait of a lady (H.James). Neix P.Picasso Assassinen el tsar Alexandre II: Alexandre III. Neixen La Vanguardia y LA Times

Une baignade à Asnières (G.Seurat) Neixen el Dow Jones Industrial Average i el Dow Jones Transport Average

1a pedra de la Tour Eiffel (París) Italia emprèn la seva expansió colonial

París inaugura la Tour Eiffel. Kyoto obre la El príncep hereu austríac Rodolf d’Habsburg fàbrica de cartes Nintendo; farà videojocs. De apareix mort a Mayerling sterrennacht (V.Van Gogh)

The jungle book (R.Kipling) Mor el tsar Alexandre III: Nicolau II. Cas Dreyfus: França arresta un capità acusat de traïció a favor d’Alemanya Demon 70 / 71

SELECCIÓ D’ENREGISTRAMENTS

Selecció en CD Alexei Ivanov, Tatyana Talakhadze, Ivan Kozlovsky, Sergei Krasovsk, Elena Gribova, Vladimir Gavryushov, Maria Kuznetsova, Alexander Khosson. Orquestra i Cor del Teatre Bolxoi de Moscou. Director: Alexandre Melik-Pashaiev. 1950. Opera d’Oro.

Alexander Polyakov, Nina Lebedeva, Ievgeni Vladimirov, Alexey Usmanov, Nina Grigorieva, Nina Derbina, Yury Elnikov, Boris Morozov. Cor Acadèmic i Orquestra Simfònica de l’URSS. Director: Boris Khaikin. 1974. Melodiya.

Anatoli Lochak, Alison Browner, Marina Mescheriakova, Leonid Zimm- nenko, Valery Serkin, Richard Robson, Ludmilla Andrew, Wjacheslav Weinorowski. Cor del Festival de Wexford. Orquestra Simfònica Nacional d’Irlanda. Director: Alexander Anissimov. 1994. Marco Polo. Demon

Selecció en DVD Samsons Izjumovs, Kristine Opolais, Romans Polisadovs, Guntars Rungis, Ilona Rasa, Ilona Bagele, Nauris Puntalis, Sergejs Martinous. Orquestra i Cor Nacional de l’Òpera de Letònia. Director: Normunds Vaicis. 2003. Premiere Opera. Demon és una òpera amb poca sort al mercat discogràfic. I amb una minsa distribució en DVD, tot i que per internet hom pot trobar, gràcies a l’oferta de Youtube, alguna gravació feta en teatre o en sales de concerts, i fins i tot amb la participació de Dmitri Hvorostovski, el malaurat baríton traspassat la tardor del 2017 i que havia de fer el rol satànic a Barcelona. Ell va ser, de fet, un dels màxims valedors de l’òpera de Rubinstein els darrers anys de la seva vida. I la va poder interpretar el 2015 a Moscou en una versió escenificada que es pot veure i escoltar en línia. L’herència de les interpretacions de les àries del personatge, a càrrec del baix-baríton George London o de baixos tout court, com Nikolai Ghiaurov o René Pape, és un bon consol per gaudir ni que sigui d’una part prou significativa de la pàgina rubinsteiniana. El primer enregistrament documentat és el realitzat a Moscou el 1950 i que a Occident va distribuir, en disc de vinil, el segell Le Chant du Monde. Es tracta d’una gravació de sonoritat precària i amb un Dimoni, el d’Alexei Ivanov, lluny de l’autoritat requerida per a Sa Satànica Majestat. Tot i les bondats de la direcció de Melik-Pashaiev, el producte resultant deixa bastant per desitjar. Selecció d’enregistraments 72 / 73

Igualment realitzat a l’altra banda del Teló d’Acer, però amb millors condi- cions, és l’enregistrament del 1974 dirigit per Boris Khaikhin. Es tracta d’un treball pràcticament íntegre i ben cantat –sense genialitats– per part de l’equip que fa més de quaranta anys ocupava l’escenari del Bolxoi moscovita. La gravació del Festival de Wexford és la que té millor so i un equip vocal competent, però s’hi escapça el ballet del segon acte. La direcció d’Alexander Anissimov és dinàmica i molt teatral i l’equip vocal destaca sobretot per la Tamara de Marina Mescheriakova. No és un enregistrament per tirar coets, però sí almenys suficient per apropar-nos a una partitura de la qual, si es vol el llibret, cal conformar-se amb una síntesi argumental, consultable tan sols per internet. D’altra banda, l’enregistrament en DVD distribuït per Premiere Opera permet gaudir d’una gran Kristine Opolais en la pell de Tamara i d’una vibrant direcció musical de Normunds Vaicis. Demon

MIKHAIL TATARNIKOV DMITRY BERTMAN EDWALD SMIRNOFF Director musical Director d’escena Coreògraf D. RabovskyD.

Estudià al Conservatori Nikolai Rimski- Nascut a Moscou, es graduà a l’Aca- Format a l’Acadèmia Vaganova de Kórsakov de Sant Petersburg, on es dèmia Russa de Teatre i Arts, on actu- Ballet, on actualment imparteix graduà l’any 2003. Posteriorment alment imparteix classes, tot espe- classes, i al Conservatori de Sant continuà els estudis de direcció amb cialitzant-se com a director teatral. Petersburg, ha realitzat coreografies Alexander Polishchuk. Va debutar L’any 1990 s’incorporà a l’Helikon per als ballets El fill pròdig, La consa- al Teatre Mariïnski de Sant Peters- Opera de Moscou, on ha dirigit un gració de la primavera, Judith i Death in burg l’any 2006 dirigint l’estrena gran nombre de produccions, així com Venice. Així com coreografies per a les del ballet Metaphysics basat en la en teatres arreu del món: Canadian òperes Ievgueni Onieguin, La dama de Simfonia núm. 2, en Re menor de Opera Company de Toronto, Teatre piques, Andrea Chénier, Der Rosenka- Serguei Prokófiev. Des d’aleshores ha Mariïnski de Sant Petersburg, Òpera valier, Faust, L’amor de les tres taronges, treballat al Teatro alla Scala de Milà, Reial Sueca d’Estocolm, Malmö Stad- Die Walküre, Samson et Dalila, La núvia Bayerische Staatsoper de Munic, La steater, Teatro dell’Opera de Roma, del tsar i Turandot, entre d’altres. Als Monnaie de Brussel·les, Opéra Nati- Òpera Nacional Finlandesa d’Hèlsinki, teatres de l’Òpera Reial Sueca d’Es- onal de Bordeus, Opéra de Montecarlo, Òpera Nacional d’Estònia (Tallinn) i tocolm, Malmö Opera, Òpera Nacional Theater an der Wien, Òpera Nacional Deutsche Oper am Rhein de Düssel- d’Estònia (Tallinn), Teatro dell’Opera de Letònia (Riga), Bergen National dorf i Duisburg, entre d’altres. Com a de Roma, Deutsche Oper am Rhein Opera, Komische Oper de Berlín, docent, imparteix classes magistrals i de Düsseldorf, Teatre Mariïnski de Teatre Mariïnski, així com el Teatre ha format part de jurats de nombrosos Sant Petersburg o Helikon Opera de Mikhailovsky de Sant Petersburg, on concursos de cant. Actualment és el Moscou. Debuta al Gran Teatre del va dirigir l’òpera que va estrenar-lo, director general i artístic de l’Helikon Liceu. Billy Budd. Entre els seus compromisos Opera de Moscou. Ha guanyat diversos recents hi ha una gira amb els cantants premis pels seus treballs, tant a Rússia Anna Netrebko i Yusif Eyvazov al Japó, com a l’estranger. Ha estat condecorat la Xina, Corea del Sud, Austràlia i Nova com a Artista del Poble de Rússia i Zelanda, així com una nova producció amb l’Orde de l’Amistat pel govern rus. de Boris Godunov a Montecarlo. Actu- Debuta al Gran Teatre del Liceu. alment és el director musical del Teatre Mikhailovsky de Sant Petersburg. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2016/17 dirigint el concert que protagonitzà el baríton Dmitri Hvorostovski. Biografies 74 / 75

HARTMUT SCHÖRGHOFER THOMAS C. HASE MOMME HINRICHS I TORGE Escenògraf i figurinista Il·luminador MÖLLER, FETTFILM Videocreadors

Nascut a Salzburg, estudià disseny Actualment és el responsable d’il- En combinar el vídeo amb altres d’interiors a Linz i posteriorment luminació de la Cincinnati Opera. mitjans, els artistes de vídeo Momme disseny a al Mozarteum de la seva Ha pogut presentar els seus treballs Hinrichs i Torge Möller volen crear ciutat natal. Paral·lelament a la seva arreu del món, i particularment als obres d’art polifacètiques que no formació, començà a treballar com Estats Units: Washington National només decorin l’escenari o que a assistent de Karl-Ernst Herrmann Opera, Santa Fe Opera, Seattle hi convisquin, sinó que combinen i Peter Mussbach, amb qui realitzà Opera, Boston Opera House, Opera diversos nivells artístics. Desenvolupen projectes al Festival de Salzburg, Philadelphia, Dallas Opera, LA Opera i realitzen tot el procés de les seves Wiener Festwochen, La Monnaie de de Los Angeles, Chicago Shakes- idees, des de la inicial fins a la presen- Brussel·les i Oper Frankfurt. La seva peare Theatre i Cincinnati Playhouse tació final a l’escenari, en estreta col- carrera com a dissenyador d’esceno- in the Park; i a Europa, Àsia i Amèrica laboració amb els directors, com Peter grafia i vestuari començà l’any 1989. del Sud ha treballat al Theater Erfurt, Konwitschny, David Pountney, Bernd Des d’aleshores ha presentat els seus Bayerische Staatsoper de Munic, Eichinger, Doris Dörrrie, Dieter Wedel, treballs a nombrosos teatres, com Deutsche Oper am Rhein de Düssel- Andreas Homoki, Stefan Herheim, la Semperoper de Dresden, Oper dorf i Duisburg, Opera North de Leeds, Joachim Schlömer, Sven-Erik Becht- Graz, Opéra National du Rhin d’Es- Abbey Theater de Dublín, Malmö holf o Susanne Linke, entre d’altres. trasburg, Deutsche Oper am Rhein Opera, Nationale Opera d’Amsterdam, Debuten al Gran Teatre del Liceu. de Düsseldorf i Duisburg, Canadian Òpera Nacional Finlandesa d’Hèlsinki Opera Company de Toronto, Staat- i Opéra de Marsella, entre d’altres. A soper d’Hamburg i Òpera Reial Sueca més de la Canadian Opera Company d’Estocolm, entre d’altres. Amb títols de Toronto i el Festival de Singapur. com ara The rake’s progress, Falstaff, Debuta al Gran Teatre del Liceu. Madama Butterfly, Daphne, La traviata, Un ballo in maschera, Rusalka, Andrea Chénier, Das Liebesverbot, La belle Hélène, La dama de piques, Ievgueni Onieguin i Alcina. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Demon

CONXITA GARCIA ALEXANDER TSYMBALYUK ASMIK GRIGORIAN Directora del Cor Príncep Gudal Tamara Bearbeitet BaltakysR.

Conxita Garcia és la directora del Cor Format al Conservatori d’Odessa Nascuda a Vílnius (Lituània), estudià a del Gran Teatre del Liceu, càrrec que (Ucraïna), ha rebut classes, entre l’Acadèmia Lituana de Música i Teatre la projecta com una de les figures més d’altres, de Ludmila Ivanova, Vasily de la seva ciutat natal. Formà part, com rellevants de la direcció coral de la seva Navrotsky, Paata Burchuladze, Kurt a membre fundadora, de l’Òpera de la generació. Nascuda a Barcelona, es Moll, Thomas Moser i Veriano Luchetti. seva ciutat. Debutà l’any 2005 com a graduà en direcció d’orquestra, direcció Actualment és membre de l’Opern- Violetta (La traviata) i des d’aleshores de cor i cant. Va ser directora-funda- studio de l’Òpera d’Hamburg, també ha cantat Madama Butterfly, Fedora, dora del Cor Jove de l’Orfeó Català i ha cantat al Teatro alla Scala de Milà, Wozzeck, Il trittico, Ievgueni Onieguin i sotsdirectora de l’Orfeó Català. També Metropolitan Opera de Nova York, Otello. Ha cantat a l’Òpera Reial Sueca ha estat directora del Cor dels Amics Opéra National de París, Bayerische d’Estocolm, Amsterdam Concertge- de l’Òpera de Girona i presidenta de Staatsoper de Munic, Deutsche Staat- bouw, Teatro dell’Opera de Roma, la Federació de Corals Joves de Cata- soper de Berlín, Palau de les Arts de Teatre Bolxoi de Moscou i Teatre Mari- lunya, amb qui va ser guardonada amb València i Semper Oper de Dresden. ïnski de Sant Petersburg. L’han dirigida el Premi Nacional de Cultura de la El seu repertori operístic inclou Boris els mestres Valery Gergiev, Vasily Generalitat de Catalunya (1994). Paral- Godunov, Lady Macbeth de Mtsensk, Petrenko, Gianandrea Noseda, Marc lelament a l’activitat com a directora del Lucia di Lammermoor, Le nozze di Soustrot, Martijn Brabbins, Yves Abel, cor del GTL i com a directora invitada Figaro, Il trovatore i Ievgueni Oneiguin. Rolf Beck, Mikhail Tatarnikov, Gintaras d’altres agrupacions corals, desenvo- Ha treballat amb els mestres Zubin Rinkevičius, Modestas Pitrenas, lupa també una important labor peda- Mehta, Lorin Maazel, Riccardo Muti, Constantin Orbelian, Rafael Payare gògica en cursos internacionals de Daniel Barenboim, Sir Colin Davis, i Michael Tilson Thomas; i ha treba- direcció coral. Ha realitzat nombrosos Antonio Pappano, Marco Armiliato, llat amb els directors d’escena Peter concerts per les millors sales d’arreu Nicola Luisotti, Kent Nagano, Gustavo Konwitschny, Ivo Van Hove, Barrie d’Europa i nombrosos enregistraments Dudamel, Riccardo Chailly, Ivor Bolton, Kosky, Ingo Kerkhof, Jonathan Miller, per a CD, DVD, ràdio i televisió. Debutà Edward Gardner, Antonello Mana- Andrejs Žagars, Robert Wilson, Dalia al Gran Teatre del Liceu com a mestra corda, Daniele Rustioni, Jukka-Pekka Ibelhauptaite, Kristina Wuss, Vasily assistent del cor i ha col•laborat en la Saraste, Alain Altinoglu, Vasily i Kirill Barkhatov, així com també ha treballat direcció musical de diferents produc- Petrenko, Dan Ettinger, Evelino Pidò i amb la companyia La Fura dels Baus. cions operístiques. Continuadora Simone Young. Debutà al Gran Teatre Debuta al Gran Teatre del Liceu. del l’estil de cant iniciat per Romano del Liceu la temporada 2013/14 amb Gandolfi i seguit per José Luis Basso, La llegenda de la ciutat invisible de de qui Conxita Garcia en fou directora Kítej. assistent, va ser nomenada directora titular del Cor del Gran Teatre del Liceu l’any 2015. Biografies 76 / 77

IGOR MOROZOV ROMAN IALCIC LARISA KOSTYUK Príncep Sinodal Servent de Sinodal Mainadera de Tamara Peterkolchin

El seu repertori més recent inclou Va néixer a Moldàvia i es formà a Nascuda a Kuznetsk (Rússia), es formà títols i papers com ara el príncep Minsk, al Conservatori de Chisinau com a cantant a l’Acadèmia Russa de Sinodal (Demon), Alfredo Germont (Moldàvia) i al Conservatori Richard Música Gnessin de Moscou i a l’Ins- (La traviata), Sadko, Lykov (La núvia Strauss de Munic amb Nikolaus Hille- titut de Cultura de la mateixa ciutat. del tsar), Andrei (Mazeppa), Achille (La brand. Posteriorment perfeccionà Com a solista de l’Helikon Opera de belle Hélène), Lenski (Ievgueni Onie- coneixements amb Nikolai Ghiaurov, Moscou ha interpretat els rols d’Olga guin), Platon Zubov (Tsarina), Beppe Kurt Moll, Charles Riecker, Vladimir (Ievgueni Onieguin), Rosina (Il barbiere (Pagliacci), Zinovy (Lady Macbeth de Dragos i Gisela Auelmann. Encara di Siviglia), Liubasha (La núvia del tsar), Mtsensk), Mozart (Mozart i Salieri) i molt jove s’incorporà a la companyia Nicklaus (Les contes d’Hoffmann), Attalo (Ermione), entre d’altres. Títols de l’Oper Stuttgart i posteriorment fou Marina (Boris Godunov) i Carmen, rol que ha cantat a l’Helikon Opera de membre de la companyia del Theater que també ha interpretat al Théâtre Moscou, Òpera Nacional d’Estònia St. Gallen, fet que li va permetre treba- des Champs Élysées de París. Amb (Tallinn), Teatro São Pedro de São llar bona part dels rols que formen el aquesta companyia ha actuat al Regne Paulo i Amsterdam Concertgebouw. seu repertori, com Sarastro, Escamillo, Unit, Líban, Àustria i França. A més, L’han dirigit els mestres Vladimir Kaspar, Cascada, Tomski, Abimelech, ha interpretat Azucena (Il trovatore) al Jurowski, Alberto Zedda, Mikhail Tatar- Varlaam, Basilio, Don Profondo, Fafner, Festival de Ludwigsburg (Alemanya), nikov, Mikhaïl Pletnev, Vladimir Fedo- Ramfis, Zaccaria, Raimondo i Gremin, el príncep Orlovsky (Die Fledermaus) seyev i Marco Zambelli, per esmen- entre d’altres. Ha cantat a Sevilla, al Festival d’Évian-les-Bains, Iolanta tar-ne alguns. Debuta al Gran Teatre Oviedo, Estrasburg, Lausana, Ginebra, a l’Opéra de Montecarlo; i ha també del Liceu. Zuric, Lugano, Tolosa de Llenguadoc, ha actuat als auditoris de la Wiener Montpeller, Marsella, Wuppertal, Konzerthaus, Conservatori de Moscou, Chisinau, Seattle, Colònia, Londres, Festival de Wexford, Teatre Bolxoi de Piacenza, Mòdena, Bolzano, Madrid, Moscou, Opéra National de París, Glasgow, Saint-Étienne, Toló, Jerez Kungliga Operan d’Estocolm i Cana- de la Frontera, Madrid, Münster, Isny dian Opera Company de Toronto. im Allgäu i Klagenfurt. Debutà al Gran Darrerament ha interpretat Ulrica (Un Teatre del Liceu la temporada 2015/16 ballo in maschera), Amneris (Aida) i amb Otello, i hi ha tornat amb Un ballo Federica (Luisa Miller), entre d’altres. in maschera (2017/18). Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2016/17 amb Il trovatore. Demon

EGILS SILIŅŠ ANTONI COMAS YURIY MYNENKO Dimoni Missatger Àngel

Va néixer i estudiar a Letònia. El seu Nascut a Barcelona, debutà al Gran Nascut a Radomyshl (Ucraïna), estudià repertori inclou més d’una vuitan- Teatre del Liceu amb l’òpera Héro- a l’Acadèmia Nacional de Música tena de rols, entre els quals desta- diade (J. Massenet) la temporada d’Odessa amb Iuri Teterya, inicialment quen Scarpia (Tosca), Jago (Otello), 1983/84 i des d’aleshores hi ha com a baríton i posteriorment com Orestes (Elektra), Mandryka (Arabella), cantat en diverses ocasions, entre a contratenor. El seu repertori més Germont (La traviata), Boris Godunov, les quals destaquen les intervencions recent inclou els títols de Rinaldo, Don Giovanni o Tomski (Pikovaia a Capriccio (1990/91) i Turandot Adriano in Siria, La donzella de neu, The dama), a banda de sobresortir en (1999/2000), en la producció de Núria indian queen, Griselda, Saul, Artaserse papers wagnerians, com l’Holandès, Espert amb motiu de la reobertura del i La clemeza di Tito, entre d’altres. Ha Wotan/Wanderer (Der Ring des Nibe- Liceu el 1999. Més recentment ha cantat al Teatre Bolxoi de Moscou, lungen), Klingsor i Amfortas (Parsifal), cantat en Una voce in off (2015/16), National Theater de Mannheim, Oper Telramund (Lohengrin) i Kurwenal amb direcció escènica de Paco Azorín, Köln, Staatstheater Kassel, Theater an (Tristan und Isolde). Actua habitu- i Jo, Dalí (2011/12), que també ha der Wien, Opéra de Lausana, Théâtre alment al Teatro alla Scala de Milà, interpretat al Teatro de la Zarzuela de des Champs Élysées de París, Opéra Wiener Staatsoper, Metropolitan Madrid. Amb el director Mario Gas, ha National de Lorraine a Nancy, Opéra Opera de Nova York, Opéra National participat en la producció per al Teatro Royal de Versalles, Amsterdam de París, Teatre Mariïnski de Sant Español de Madrid d’Aufstieg und Fall Concertgebouw i Santa Fe Opera. Petersburg, Bayerische Staatsoper der Stadt Mahagonny (K. Weill), inter- L’han dirigit els mestres Kazem Abdu- de Munic, Staatsoper d’Hamburg, La pretant Jim Mahoney. Els anys 2013 llah, Teodor Currentzis, Alan Curtis, Monnaie de Brussel·les, Lyric Opera i 2014 estrenà dues òperes d’Alberto Marc-André Dalbavie, Paul Daniel, Dan de Chicago, Royal Opera House de García Demestres: WOW! al Festival Ettinger, Diego Fasolis, Grant Gershon, Londres i Teatro Real de Madrid. Ha Internacional Castell de Peralada, i Reinhard Goebel, Simon Halsey, treballat amb els directors Christian L’eclipsi al Teatre Nacional de Cata- Roman Kofman, Andris Nelsons, Vasily Thielemann, Zubin Mehta, Ricardo lunya; i amb direcció de Xavier Albertí, Petrenko, George Petrou, Michail Mutti, Daniele Gatti, Fabio Luisi, al mateix Liceu el 2017 va actuar Jurowski i Vladimir Jurowski. Debuta Mariss Jansons, Sebastian Weigle, en l’estrena de l’òpera de cambra al Gran Teatre del Liceu. Kazushi Ono, Kirill Petrenko, Philippe Aprés moi, le déluge (Miquel Ortega). Jordan i Marek Janowski. Debutà al Aquest 2018 ha intervingut a El pintor Gran Teatre del Liceu la temporada (José Colomer) als Teatros del Canal 2002/03 amb Il viaggio a Reims i hi ha de Madrid. A més, ha estat un dels tornat amb Tiefland (2008/09), Parsifal artistes habituals als espectacles de (2010/11) i Der fliegende Holländer Carles Santos. (2016/17). Biografies 78 / 79

COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Sopranos I Tenors II Margarida Buendia Omar A. Jara Olatz Gorrotxategi Graham Lister Carmen Jimenez Josep Lluís Moreno Glòria López Pérez Carles Prat Raquel Lucena Florenci Puig Encarna Martínez Emili Rosés Raquel Momblant Jorge Jasso Eun Kyung Park Xavier Canela Maria Such Facundo Muñoz Hasmik Isahakyan Barítons Sopranos II Xavier Comorera Mariel Fontes Gabriel Diap El Cor del Gran Teatre del Liceu neix juntament amb Mª Dolors Llonch Ramon Grau el teatre el 1847 i protagonitza des d’aleshores les Monica Luezas Lucas Groppo estrenes a l’estat espanyol de la pràctica totalitat del Anna Oliva Plamen Papasikov repertori operístic, del barroc als nostres dies. Mª Àngels Padró Miquel Rosales Angèlica Prats Ferran Albrich Al llarg d’aquests gairebé 170 anys, el Cor del GTL ha Elisabet Vilaplana Aaron MacAuley estat dirigit per les més grans batutes, d’Arturo Tosca- Helena Zaborowska Eduard Moreno nini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knap- Alejandro Llamas perstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Mezzo-sopranos Pau Bordas Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Teresa Casadellà Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Rosa Cristo Baixos Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti Isabel Mas Dimitar Darlev o Kirill Petrenko, i per els més grans directors d’escena. Marta Polo Ignasi Gomar Olga Szabo Ivo Mischev El Cor del GTL s’ha caracteritzat històricament per una Guisela Zannerini Mariano Viñuales vocalitat molt adequada per a l’òpera italiana, conso- Tànit Bono Antoni Fajardo lidant un estil de cant de la mà del gran mestre italià Antoni Duran Romano Gandolfi assistit pel mestre Vittorio Sicuri, que Contralts Gerard Farreras en fou el director titular al llarg d’onze anys i que creà Mariel Aguilar una escola que ha tingut continuïtat amb José Luis Sandra Codina Basso i actualment amb Conxita García. També han Hortènsia Larrabeiti estat directors titulars del Cor Peter Burian, Andrés Yordanka Leon Máspero i William Spaulding. Elizabeth Maldonado Ingrid Venter Marta Planella

Tenors I Daniel M. Alfonso Josep Mª Bosch José Luis Casanova Sung Min Kang Xavier Martínez José Antº Medina Joan Prados Llorenç Valero Sergi Bellver Jordi Aymerich Giorgio Elmo Demon

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l’orquestra més antiga de l’Estat espanyol.

Durant gairebé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klem- perer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko.

Ha estat la protagonista de les estrenes del gran repertori operístic a la península ibèrica del barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la creació lírica catalana.

Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada durant totes les temporades del Teatre.

Després de la reconstrucció de 1999, han estat directors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Sebastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons. Biografies 80 / 81

Violí I Violoncel Trompa Kai Gleusteen Concertino Cristoforo Pestalozzi * Arturo Nogués * Kostadin Bogdanoski C. Associat Mathias Weinmann Carles Chordà Olga Aleshinsky * Esther Clara Braun Enrique J. Martínez Oksana Solovieva Òscar Alabau Pablo Cadenas Birgit Euler Juan Manuel Stacey Renata Tanollari Daniel Claret Trompeta Yana Tsanova Anastasia Laskova Pep Anton Casado * Sergey Maiboroda Nico Cobo Raúl Calvo Raúl Suárez Maria Roca Contrabaix Paula Banciu Savio de la Corte * Trombó Paola Caballero Joaquín Arrabal Jordi Berbegal * Natalia Brzewska Francesc Lozano David Morales Marta Wasilewicz Javier Fierro Iker Vélez * Noe Molinero Violí II Timpani Christo Kasmetski * Flauta Artur Sala * Emilie Langlais * Albert Mora * Liu Jing Aleksandra Miletic Percussió Mercè Brotons Sandra Luisa Batista (picc) * Jordi Mestres Charles Courant M. Àngel Martínez Mijai Morna Oboè Manu Roda Kalina Macuta Cesar Altur * Piotr Jeczmyk Raúl Pérez P. (CA) * Arpa Alexandre Polonsky Jose Antonio Domené Anick Puig Clarinet Sergi Puente Juanjo Mercadal * Piano Magdalena Kostrzewska Liam Harman Pau Casan Víctor De La Rosa Viola Alejandro Garrido * Fagot Fulgencio Sandoval Guillermo Salcedo * Claire Bobij M. José Rielo Bettina Brandkamp Franck Tollini Irene Val Ricardo Gil Helena Sotoca Laura Erra Alberto García

* Solistes En cursiva: assistències Demon

Direcció: Nora Farrés Coordinació: Sònia Cañas i Helena Escobar Continguts: Albert Galceran i Jaume Radigales Col·laboradors en aquest programa: Xavier Cester, Jaume Creus i del Castillo, Jordi Fernández M., Albert Galceran i Jaume Radigales Disseny: Maneko. Jofre Mañé Disseny original: Lídia Torrents Fotògrafs: Antoni Bofill, Christian Machío Impressió: Dilograf, S. L. Dipòsit Legal: B 19297-2017

Informació sobre publicitat i Programa de Mecenatge: liceubarcelona.cat / [email protected] / 93 485 99 32 Comentaris i suggeriments: [email protected]

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions: EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental) ISO 50001 (Sistema de gestió energètica)