Chemical Characterization of the Ter River

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Chemical Characterization of the Ter River CHEMICAL CHARACTERIZATION OF THE TER RIVER F. Sabater, J. Armengol Dpto. de Ecologia. Facultad de Biología. Universidad de Barcelona. Palabras clave: River, water chemistry, mineralization, salinity, contamination, succession. RESUMEN CARACTERIZACION QUlMlCA DEL RIO TER A partir del estudio mensual de IX variables físico-químicas en 30 estaciones del río Ter se han establecido los factores más in~portantesque determinan su estructura y funcionamiento como ecosistema. El tratamiento global de los datos obtenidos a lo largo de 12 muestreos se ha realizado mediante un análisis de Componentes Principales. Los resultados obtenidos muestran, que el incremento en la mineralización del agua a lo largo del río, y los cambios en el caudal que se producen durante al año son los factores más importantes para determinar la dinámica del río Ter. El primer componente principal está claramente asociado a la organización longitudinal del río, lo que nos ha permitido obte- ner una medida de la distorsión que se produce en la imagen del no como consecuencia de los procesos químicos que tienen lu- gar en cada segmento estudiado, y que es, a su vez, una medida de su dinámica. structure of the river and how it works. using as base the changes brougth upon by perturbations in the wa- The chemical composition of river water depends tershed. Likewise tlie chemical characterization that on many factors, some internal ones and others exter- arises from this study can be related to the different nal to the system. Among the latter we can mention biological communities studied: phytobentos (Sabater the intrinsec characteristics of the watershed (¡.e. geo- & Sabater, in prep.), macrophytes (Peñuelas & Saba- logical and edaphological structure, vegetatiori and ter, in prep.) macroinvertebrates (Puig ct (11. in press). topography). human activities (urbanization, agricul- and the interstitial fauna now under study. ture and industry), and climatology (rainfall its dissol- ved substances). As far as the internal factors are con- cerned the activity of the organisms is particularly STUDY AREA noteworthy for its modification of the environmental conditions (Margalef. 1960, 1983; Ciorham, 196 1 : The basin of the Ter river covers an area of 3.010 Gibbs, 1970). Even though it is hard to quantify the Km' , almost in its entirety in the province of Girona. incidente of each of these factors, Capblanq & Tou- From its source in the Oriental Pyrinees at 2.400 renq (1978) consider that in temperate regions the m.a.s.l., it runs a course of 208 Km., niostly over a chemical composition of the water depends mainly calcareous substratum. Its source are some of the on the erosion and dissolution of the rocks and soils atluents to the right-handed side (Riera Major, Osor, of the watershed. together with the human activities. Onyar) are situated on siliceous-type Palcozoic mate- Thcse factors are preciselv the same ones that seem to rial~,while others are over areas with gypsum (Fig. llave thc most important effect on the chemical com- 1). position of the Ter river and thus haie been chosen The river has a Mediterrancan-type regime with an to explain the temporal and spatial variability in this average annual flow volume of 840 Hm3. This value study. An attempt has been made to order the dife- can vary considerably in successive years as well as rent stretchcs of the river using a strictly environmen- being very irregularly distributed troughout the year. tal criteria. with tlie object of thus reflecting both the The reservoirs of Sau, Susqueda and Pasteral are lo- Lirniiétic;~2: 75-84 (1986) (i) hsociaci0n Ehpaiiola dc Liiiiiiologin. Madrid. Sp~iin Figure l .-Map of the drainage basin of the Ter river showing the situation of the sampling stations, main cities and the distnbution of the main geological substrates. Mapa de la cuenca del río Ter mostrando la localización de las estaciones estudiadas, las ciudades más importantes y la distribución de los principales tipos de sustrato geologico. cated in the middle section. The joint capacity of sium which jointly determine the mineralization of the three reservoirs is 402 Hm' and the average resi- the water, parametqr which can be simply expressed dence times are 117. 146 and 1.3 days respectively. with the conductivity value. Other variables like plu- The incidence as a whole on the physical-chemical viosity, distance to the mouth, and altitude above sea and biological characteristics of the lower stretch of leve1 are negatively correlated to this component. the river is notable. This can be interpreted in relation to the fact that in According to the 1981 census, the population of the upper stretches of the river, located in the Pyri- the watershed is 368, 644, but the irregular distribu- nees, the rainfall is greater and the salt content lower. tion forming a few important cities of considerable The second component is most closely related to a industrial development leads to a focalized pollution. group of variables that are not in direct associaton with the chemical composition of the water such are water volume, area of the watershed, and date of sam- MATERIAL AND METHODS pling. This last variable has a strong negative correla- tion, while the first two are positively correlated Thirty stations throughout the hydrographic net- (-0.4, 0.85 and 0.75 respectively). The antagonic and work of the Ter river were studied for a year-long extreme relative position of the two groups of varia- period starting in October 1982 (Fig. 1). Monthly bles along this axis can be interpreted as an expres- measurements were taken of ph, temperature, con- sion of the particular distribution of water volume ductivity and Oxygen concentration at each point. througthout the study period. That is, the first sam- At the same time samples were taken for posterior ples were taken in the season of greatest rainfall, whi- analyses in the laboratory of the following chemical le the last ones coincided with a dry period. The high parameters: alkalinity, concentration of chloride, correlation between the variables, water volume and sulphate, ammonium, nitrate, nitrite, phosphate, sili- area is due to the fact that in those stations for which cate, sodium, potassium, calcium, magnesium and flow data was not available, these were calculated by iron. These analyses were carried out according to the means of a formula in which the most important fac- methodology gathered by Margalef et al., (1976) ex- tor was the area of the basin whose waters were gat- cept for those of chloride and ammonium which were hered al each station. measured using Orion model selective electrodes. Lastly the third component (9% of the variance) In addition to the aforementioned variables at each holds a positive correlation with the oxygen concen- station, the following parameters were calculated: na- tration, the oxygen saturation %, and the pH. Only tural and accumulated drainage surface, water volu- the silicate concentration is found at the opposite end me, distance to the mouth, altitude, annual precipita- of the axis in a somewhat isolated position. It is hard n tion, !) oxygen saturation and sampling date expres- to e~plainthe relation between these two groups of sed by ordering the time in days. variables in chemical or biological terms. Seemingly For the statistical processing of the data, a princi- this particular situation appears because those sta- pal component analysis (PCA) was carried out follo- tions of low oxygen content of the water coincide wing the package of statistic programs BMDP,. after with those over a siliceous substrate. On the other transforming the data applying X=log(X+O,OI) so as hand the high and significative correlation of the oxy- to stabilize the variance (Ibáñez, 197 1; Estrada, 1975; gen concentration and pH with the third component Flos, 1979). suggest a close relationship with the oxidizing or re- ducing conditions observed al each point of the river. Ordering the stations within the space determined by the first three components enables us to comple- ment the information already obtained from the dis- A principal component analysis was carried out on tribution of the variables. As can be seen in figure 3, the obtained results so as to form groups of variables the first component orders the stations according to whose dynamics are similar in the studied samples the longitudinal sequence from source to mouth, and and thus establish an ordering of the different river corresponds with an increasing mineralization in the stretches and afluents. Figure 2 shows the distribu- same direction. Only station 22 is out place in this tion of the variables in the space formed by the first natural sequence and it is because it recives the high- three components, which explain a total of 60% of ly polluted inflow of the Gurri river (station 23). Im- the variance. mediately after this point are situated the reservoirs The first component (38% of the variance) is stron- of Sau, Susqueda and Pasteral and thanks to the phy- gly correlated a to group of variables such are the sical-chemical processes that take place in them, a re- conductivity, alkalinity, concentration of chloride, cuperation of the conditions of the previous stations sulphate, calcium, sodium, potassium and magnes- is observed. Figure 2.-Distribution ofthe studied variables in the spaces determined by: A) principal components I and 11, B) 1 and 111. Distribución de las variables estudiadas en los espacios formados: A) por los componentes principales 1 y 11, y B) 1 y 111 Figure 3.-Distribution of the sampling stations within the space determined by the first two principal components: A) Representa- tion of the stations located along the river course. The regression curve of the different sampling periods has been drawn for each one.
Recommended publications
  • Societat De Pesca Esportiva La Gorga
    Societat de Pesca Esportiva La Gorga Foto: Salvador Bosch i Cornellà Gerard Casacuberta i Moragas 3r ESO Col·legi Sant Josep INDEX -Introducció .................................................................................................. 3 -Presidents .................................................................................................. 3 -Llicència de pesca i permís de pesca ........................................................ 4 -Llocs on pescar .......................................................................................... 4 -Període hàbil de pesca .............................................................................. 5 -Tipus de peixos .......................................................................................... 5 -Peixos de les rieres ......................................................................... 6 -Peixos del Pantà de Susqueda ....................................................... 6 -Crancs de riu ................................................................................... 8 -Classificació dels peixos .................................................................. 8 -Esquers i hams autoritzats ......................................................................... 9 -Contaminació a les rieres ........................................................................... 9 -Concursos ................................................................................................ 10 -Viver de truites – Laboratori Ictiològic .....................................................
    [Show full text]
  • Informe Sobre El Restabliment De La Normalitat Del Subministrament Elèctric a Les Comarques Gironines - 14 De Març Del 2010
    Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i Finances Direcció General d’Energia i Mines Informe sobre el restabliment de la normalitat del subministrament elèctric a les comarques gironines - 14 de març del 2010 1. Afectació de clients de l’àrea afectada pel tall de subministrament - Situació del subministrament (16.00 hores): queden 1.000 punts de subministrament sense servei 2. Grups electrògens: - En servei: 280 - En instal·lació: 39 3. Situació de la xarxa elèctrica afectada Xarxa de transport - Línia de 220 kV Vic-Juià: reposat un circuit el 9 de març a les 18.22 hores. Reposat el segon circuit el 10 de març a les 13.55 hores. Xarxa de distribució Subestacions - Pla de l’Estany: normalitzada el dia 9 de març a les 15.50 hores - Torre del Vent: normalitzada el 9 de març a les 17.23 hores - Susqueda: normalitzada a les 18.00 hores - Lloret: normalitzada la tensió a 110 kV i en reparació la xarxa de mitjana tensió a 25 kV - Llançà: normalitzada la tensió a partir de les 20.52 hores - Llançà-Renfe: normalitzada la tensió a partir de les 20.52 hores - Vall-llobrega: normalitzada el dia 10 a les 12 hores - Palafrugell: normalitzada el dia 10 a les 12 hores - Empordanet: normalitzada el dia 10 a les 12 hores - Bellcaire: normalitzada el dia 10 a les 12 hores - Forallac: normalitzada el dia 10 a les 12 hores Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i Finances Direcció General d’Energia i Mines - Calella: normalitzada el dia 12 a les 8.00 hores - Castell d’Aro: normalitzada el dia 13 a les 5.41 hores El servei de totes les subestacions
    [Show full text]
  • Expedienten Un Altre Inspector Per No Treballar El Dia Després De La Nevada
    Municipis | ACN / Redacció | Actualitzat el 30/05/2010 a les 16:26 Expedienten un altre inspector per no treballar el dia després de la nevada La Divisió d'Afers Interns (DAI) dels Mossos d'Esquadra es podria cobrar una altra víctima en relació amb la gran nevada que va col·lapsar Catalunya 8 de març i els dies posteriors. La cap de la Selva Interior està en el punt de mira perquè l'endemà de la gran nevada no es va presentar al seu lloc de treball i no ho va comunicar a cap superior. Es tracta de la inspectora Yvonne Valero, a qui han obert un expedient disciplinari segons ha pogut saber l'ACN. Yvonne Valero és el segon comandament de les comarques de Girona a qui Afers Interns ha expedientat. El primer va ser l'inspector Ferran Gómez, cap de la comissaria de Figueres. La Divisió d'Afers Interns dels Mossos d'Esquadra ha obert un nou expedient disciplinari a un comandament de les comarques de Girona per la seva actuació en la gran nevada del dilluns 8 de març i els dies posteriors. La persona investigada és la inspectora Yvonne Valero, que és cap de l'Àrea Bàsica Policial de la Selva Interior, ubicada a Santa Coloma de Farners. Segons l'expedient, el dimarts 9 de març, un dia després de la gran nevada, la inspectora Valero no es va presentar a la comissaria i no va justificar la seva absència a cap dels comandaments superiors. La cap dels Mossos a la Selva Interior tampoc va ser a la comissaria el dia anterior, quan la neu va col?lapsar Catalunya, ja que es va quedar atrapada per la nevada quan sortia de la festa de la policia local de Sant Feliu de Guíxols en qualitat de convidada.
    [Show full text]
  • Colectividades Agrarias En La Región De Girona, 1936-1939
    COLECTIVIDADES AGRARIAS EN LA REGIÓN DE GIRONA, 1936-1939 Marciano CÁRDABA CARRASCAL Dipòsit legal: GI-127-2012 http://hdl.handle.net/10803/52980 ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
    [Show full text]
  • Susqueda Coneixedors De La Zona
    EL PUNT AVUI DIJOUS, 4 DE GENER DEL 2018 PUNT DIVERS | Comarques Gironines | 35 tà a fer una excursió en ca- iac? Un misteri que costa No es pot saber si hi va haver d’esclarir. Els Mossos, per les circumstàncies del crim i els indicis, treballen amb la hipòtesi que l’as- sassí o assassins són bons agressió sexual a Susqueda coneixedors de la zona. El lloc on es va perpetrar el a En la investigació es continua sense tenir clar el mòbil del doble assassinat d’en Marc i la Paula crim, al final del barranc de la font del Borni, és un però per les circumstàncies del crim es treballa amb la tesi que l’assassí és coneixedor de la zona espai emboscat i de mal baixar. El cotxe que duia la Tura Soler la parella als entorns de parella, un Opel Zafira, va SUSQUEDA Susqueda. Tot i que els fo- ser enfonsat a 7 metres de renses van agafar totes les profunditat dins de les ai- Mentre a la Corunya els fo- mostres possibles dels ca- gües del pantà a la platgeta renses i la policia científi- dàvers per enviar als labo- de la raconada de la Mun- ca comencen la feina per ratoris per intentar acla- tada. Per dur-lo fins allà, intentar aclarir si Diana rir, entre molts aspectes, s’han de recórrer uns 15 Quer també va ser víctima si va existir agressió se- quilòmetres de pista no d’agressió sexual abans de xual, ja es preveia que se- apta per a turismes.
    [Show full text]
  • Marine Litter on the Floor of Deep Submarine Canyons Of
    Progress in Oceanography 134 (2015) 379–403 Contents lists available at ScienceDirect Progress in Oceanography journal homepage: www.elsevier.com/locate/pocean Marine litter on the floor of deep submarine canyons of the Northwestern Mediterranean Sea: The role of hydrodynamic processes ⇑ Xavier Tubau a, Miquel Canals a, , Galderic Lastras a, Xavier Rayo a, Jesus Rivera b, David Amblas a a GRC Geociències Marines, Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona, E-08028 Barcelona, Spain b Instituto Español de Oceanografía (IEO), C/Corazón de María, 8, E-28002 Madrid, Spain article info abstract Article history: Marine litter represents a widespread type of pollution in the World’s Oceans. This study is based on Received 14 November 2014 direct observation of the seafloor by means of Remotely Operated Vehicle (ROV) dives and reports litter Received in revised form 31 March 2015 abundance, type and distribution in three large submarine canyons of the NW Mediterranean Sea, namely Accepted 31 March 2015 Cap de Creus, La Fonera and Blanes canyons. Our ultimate objective is establishing the links between Available online 8 April 2015 active hydrodynamic processes and litter distribution, thus going beyond previous, essentially descriptive studies. Litter was monitored using the Liropus 2000 ROV. Litter items were identified in 24 of the 26 dives car- ried out in the study area, at depths ranging from 140 to 1731 m. Relative abundance of litter objects by type, size and apparent weight, and distribution of litter in relation to depth and canyon environments (i.e. floor and flanks) were analysed.
    [Show full text]
  • L'antiga Xarxa De Camins De Les Guilleries
    CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert L'ANTIGA XARXA DE CAMINS DE LES GUILLERIES JOSEP TARRÉS I TURON Departament d'arquitectura i enginyeria de la construcció. Universitat de Girona INTRODUCCIÓ En el present article es proposa l'antiga xarxa de camins de les Guilleries. L'estudi i el coneixement del territori, les construccions d'infra- estructura viària (els ponts...), les descripcions dels militars i els excursio­ nistes, la cartografia militar, la tradició oral... han contribuït a fer-ne la pro­ posta que, en tractar-se d'un treball en curs, s'ha de complementar amb més documentació, en un estudi posterior. De fet, la present nota ha de ser un estímul per a treballs en diferents disciplines (cartografia, història...) provinents de diversos col·lectius (acadèmics, excursionistes...) com, per exemple, la publicació de les descripcions dels itineraris fets pels militars que donen bona pista de la xarxa de comunicacions o l'estudi de les escrip­ tures de propietat dels masos que donen informació sobre els camins com a propietat pública que eren. De fet, se segueix el mateix procés -però canviant-ne l'abast- reflectit en els dos textos a Quaderns de la Selva publicats pel sotasignat. En el número 14 va sortir la nota "Un camí antic de Girona a Vic per les Guilleries". Un any després, també als Quaderns de la Selva, a la nota "Aportacions sobre cartografia de les Guilleries" quedava reforçada la tesi del recorregut del camí antic amb el mapa CGE 638 provinent del Servicio Geografico del Ejército de l'any 1809.
    [Show full text]
  • Anejo Vi: Fotos De Girona
    ANEJO VI FOTOS DE GIRONA ANEJO VI: FOTOS DE GIRONA 707 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Gelaber. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Boada. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 708 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Can Palou. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Ter. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 709 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Olivares. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Sitges. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 710 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Ca la Silvana. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Rellotger. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 711 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Cuc. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Biel. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 712 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Can Comadorona. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Camps. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 713 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA.
    [Show full text]
  • EDICTO De 30 De Enero De 2012, Sobre Acuerdos De La Comisión Territorial De Urbanismo De Girona Referentes a Varios Municipios
    EDICTO de 30 de enero de 2012, sobre acuerdos de la Comisión Territorial de Urbanismo de Girona referentes a varios municipios. Organo Emisor: Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2012-01-30 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2012-02-24 12:00:00 Marginal: 398075 TEXTO COMPLETO : La Comisión Territorial de Urbanismo de Girona, en la sesión de 17 de noviembre de 2011, adoptó, entre otros, los siguientes acuerdos: Aprobar definitivamente, de conformidad con el procedimiento establecido en el artículo 48 del Texto refundido de la Ley de urbanismo, aprobado por el Decreto legislativo 1/2010, de 3 de agosto, los expedientes de solicitud de construcciones y instalaciones en suelo no urbanizable que se detallan a continuación: Exp.: 2011/044652/G Solicitud para la construcción de rasa para nuevo tendido de línea eléctrica de baja tensión para nuevo subministro en la finca ubicada en "Can Mel" de Sant Climent d'Amer, en el término municipal de Amer, promovida por Alfons Aymerich Guitart. Exp.: 2011/045717/G Solicitud para la ampliación de una granja avícola en terrenos de Can Perich a Sant Martí Sapresa, en el término municipal de Brunyola, promovida por Cirepolls, SL. Exp.: 2011/045292/G Solicitud para la reforma y ampliación de la masía "Can Gurnés" de vecindario de Gaià, núm. 9, en el término municipal de Llagostera, promovida por Joan Vidal Fuyà. Exp.: 2011/045926/G Solicitud de legalización de reforma y ampliación de un anexo en la masía "Can Domeneguet" en el vecindario de Sant Llorenç 35, en el término municipal de Llagostera, promovida por Jordi Noguera Sabarí.
    [Show full text]
  • Ja Ets Lector De PIHIT DIARI. Ara.Sigih'n Propiemill
    EDICIONS COMARCALS. S. A. Redacció: Dimecres Joaquim Vayreda, 63 entr. «•21 35 08 i 21 35 12 28 do fabrer del 1979 Administració: Núm·toA Any1 Joaquim Vayreda, 65 baixos «• 21 70 57 i 20 50 16 GIRONA ;^ ,, ;. Preu: 20 ptes. Director: Jordi IVegre PUNT IMRI Alt Empordà • Baix Empordà • Cerdanya • Garrotxa • Gironès • Ripollès • Selva Pilar Pujol torna a casa seva La noia de Sant Joan, del tot innocent Las reserves apuntades ahir per PUNT DIARI entorn del cas les gestions s'ha tret una petita Carrieslolte»^ de Pilar Pujol, la noia desapara»guda dies enrera de Sant Joan de nota que anava signada per la les Abadesseà^i trobada per la QuJlrdiaClvilà Bunyol (Pals Va­ parròquia i que transcrivim més amb la lencià), se han confirmat netament: la noia no va cometre cap avall. atracament, ni hi va col·laborar o consentir, sinó que era segres- El poble, que tant ha fet des de panxa plena trada pel jove Pedró Mfirquez, vel de Ripoll que té, pel que sem­ el primer moment, convençut de bla, pertorbades les facultats mentals. l'honradesa de la Pilar, ha viscut uns mome^nts de confusió en re­ El Carnestoltes s'ha tan­ on es destacava més la imagina­ Sant Joan de les Abadesses ha bre les primeres notícies, però ha cat amb l'animació de la viscut.un altre dia de nerviositat i, ció que la matèria informativa. Ai­ gent reunida a l'entorn de rectificat la seva confiança en lle­ tensió a causa de les notícies con­ xò ha provocat una forta indigna­ gir la nota que per telèfon s'ha de­ perolades de sopa i cassola- tradictòries que han anat arribant ció entre la població, i ha donat des d'arròs a dos pobles del manat a la Guàrdia Civil de Bu­ del cas de la Pilar Puiel, la noia peu perquè es formés una impro­ nyol i que diu: Baix Empordà: Verges i Al­ desapareguda el passat dia 6, visada comissió per tal dèsclarir el bons.
    [Show full text]
  • Municipis Amb Talls De Llum
    Subministrament de llum Consell comarcal Municipi Recompte de Municipi ALT EMPORDA AGULLANA Consell comarcal Total ALT EMPORDA ARMENTERA (L'). ALT EMPORDA 55 ALT EMPORDÀ ALBANYÀ ALT EMPORDÀ 1 ALT EMPORDA AVINYONET DE PUIGVENTOS. BAIX EMPORDA 35 ALT EMPORDA BASCARA. BAIX LLOBREGAT 1 ALT EMPORDA BIURE. GARROTXA 2 ALT EMPORDA CABANELLES GIRONES 23 ALT EMPORDA CABANES MARESME 6 ALT EMPORDA CADAQUES. SELVA 19 ALT EMPORDA CANTALLOPS. Total general 142 ALT EMPORDA CAPMANY. ALT EMPORDA CASTELLO D'EMPURIES. ALT EMPORDA CISTELLA ALT EMPORDA COLERA. ALT EMPORDA ESCALA (L'). ALT EMPORDA ESCAULES ALT EMPORDA ESPOLLA. ALT EMPORDA FAR D'EMPORDA (EL). ALT EMPORDA FORTIA. ALT EMPORDA GARRIGAS. ALT EMPORDA GARRIGUELLA. ALT EMPORDA JONQUERA (LA). ALT EMPORDA LLANÇA. ALT EMPORDA MASARAC. ALT EMPORDA MOLLET DE PERALADA. ALT EMPORDA PALAU DE SANTA EULALIA ALT EMPORDA PALAU-SAVERDERA. ALT EMPORDA PAU. ALT EMPORDA PEDRET I MARZA. ALT EMPORDA PERALADA. ALT EMPORDA PONT DE MOLINS. ALT EMPORDA PORT DE LA SELVA (EL). ALT EMPORDA PORTBOU. ALT EMPORDA RABOS. ALT EMPORDA RIUMORS. ALT EMPORDA ROSES. ALT EMPORDA SANT CLIMENT SESCEBES. ALT EMPORDA SANT LLORENC DE LA MUGA. ALT EMPORDA SANT MIQUEL DE FLUVIA. ALT EMPORDA SANT MORI. ALT EMPORDA SANT PERE PESCADOR. ALT EMPORDA SAUS, CAMALLERA I LLAMPAIES ALT EMPORDA SELVA DE MAR (LA). ALT EMPORDA SIURANA ALT EMPORDA TERRADES. ALT EMPORDA TORROELLA DE FLUVIA. ALT EMPORDA VENTALLO. ALT EMPORDA VILABERTRAN. ALT EMPORDA VILADAMAT. ALT EMPORDA VILAFANT ALT EMPORDA VILAJUIGA. ALT EMPORDA VILAMALLA ALT EMPORDA VILAMANISCLE. ALT EMPORDA VILANANT. ALT EMPORDA VILA-SACRA. ALT EMPORDA VILAUR. BAIX EMPORDA ALBONS. BAIX EMPORDA BEGUR. BAIX EMPORDA BELLCAIRE D'EMPORDA. BAIX EMPORDA BISBAL D'EMPORDA (LA).
    [Show full text]
  • Water Flows to Multiple Stakeholders Dídac Jordà Capdevila
    ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184 ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptación de las condiciones de uso establecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/ WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions set by the following Creative Commons license: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en Ph.D. Dissertation Doctoral Programme in Environmental Science and Technology Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Directors: Beatriz Rodríguez Labajos (ICTA-UAB) Joan Martínez Alier (ICTA-UAB) 2 A la gent del Ter. 3 4 I am Dídac Jordà Capdevila and am the author of this thesis. I hold a Bachelor degree in Biology (Autonomous University of Barcelona, UAB), a Master degree in Essential and Applied Ecology (University of Barcelona, UB) and a Postgraduate diploma in Geographical Information System (GIS) Technologies (Polytechnic University of Catalonia, UPC). My motivation for studying river functioning and management comes from my involvement in the Projecte Rius (River Project) in my hometown, Parets del Vallès. With this organisation, I participated in an internship Catalonia-Hessen on river restoration and environmental education in 2003 and 2004. Some years later, I gained experience in the environmental consultancy Tecnoma S.A., where I became specialised in environmental flow regimes, fish habitat and populations, river continuity and fish passes, and water management.
    [Show full text]