VI. — ALGUNS LEPIDOPTERS INTERESSANTS O POC FREQUENTS DE LES NOSTRES CO­ MARQUES,

ATTACIDAE

Aglia tau cerretanica ROUGEOT, 1965. Sha íocalitzat al mes de V a les fagedes de Coll de Condreu (), Puigsacslm i d'En Jordá, (Baixa Garrotxa) ¡ Coll de Santigosa (Ripo- Hés). La seva presencia a Catalunya fa poc que ha estat detectada i fins ara poques dades tenim de llur distribució a la nostra térra. Els máseles volen ai matí i les femelles acudeixen al vespre a les llums. La raga catalana, descrita del Canigó, és la mes gran d'Europa (66-72 mm. eis máseles i 84 mm. les femelles, davant deis 59-62 mm. que otes sobre els son les mides normáis). L'espécíe sembla localit- zada ais boscos de Fagus sylvatica. Esperem que properes recerques ens permetin de localitzar-la ais Pirinus (Ripollés ¡ Cerdanya) i fins i tot a lepidopters de les fagedes del Montseny.

les comarques LASIOCAMPIDAE

Trichura castiliana SPULER, 1908. Entre la rica serie d'aquesta especie conservada al Museu gironines. de Zoología de Barcelona, hi ha un másele de (Ripollés), IX, reeollit peí Dr. A. Weiss. L'any 1977 es va trobar (F, Bolland) una femella a (Alt Empordá). Vola els mesos de IX i X. Les altres loc^litats catalanes d'on es coneix son el Montseny i la serra de CoJIcerola.

ARCTIIDAE

Pelosia muscerda HFN., 1767. A la col. SA- GARRA (Museu de Zoología) es conserva l'indi- vidu agafat pal Pare Navas, l'l l-\/[[-1923, a Sant Privat d'En Bas (Baixa Garrotxa) i eitat al seu treball (1924) sobre la fauna de! Cabrerés. Aquesta rara especie s'ha citat a mes a mes del Montseny (Gualba, IX, SAGARRA, 1915 i la Gar- riga, Vil, FLORES, 1979).

NOTODONTIDAE

Lophopleryx cuculla ESPER, 1786. L'any 1964 es va descubrir a les Guilleries (J. VILARRUBIA). S'ha trobat recentment a Olot (Baixa Garrot­ xa) (E. Casas) i a Beliver de Cerdanya (A. Vi- nyoles), V-VI. per AtbeH Masó i Piañas i Gluphisia crenata ESPER, 1785. L'any 1915, SAGARRA la va descobrir al Montseny (Gualba, José •/. Pérex De Gregorio Sant Pere de Vilamajor, Vll-IX). S'ha trobat de la Societat Catalana de també a la Valí d'Arañ (CODINA, 1914), i a la Lopidapterologia (S. C. L.)

285 Plana de Vic (V]-LARI?UB1A, 1964). A les co­ marques gironines ha estat Irobada a Susqueda (Guilleries), Llora (Serra de Finestres), Arbú- cies (Montseny), Vll-Vlll.

Rhegmatophila alpina BELL., 1881. Sha tro- bat a Susqueda, i altres indrets de les Guilleries, V-VI; al Puigsacalm (Baixa Garrotxa), a Nuria (Ripollés) (FLORES, 1979) i a Bellver de Cerdanya (A. Vinyoles), VIL

CYMATOPHORIDAE

Palimpsestis or SCHIFF., 1775. Recoilida a Alp (Cerdanya) (Romana i García) i al Puig­ sacalm (Español, Josa, Masó, De-Gregorio i Vall- honrat), Vil. Es coneixia només de la Seu d'Ur- gell, segons troballes de S. Maluquer, VIL 1907. (SAGARRA, 1915).

Foto 1 THYRIDIDAE

Thyris fenestrella SCOP., 1783. S'ha trobat a Sant Privat d'En Bas VIL Vil. — PRESENCIA AL PIRINEU GIRONI DE LA «EREBIA NEORIDAS»

BDV., 1828, FORMA «VENTURIENSIS» CHOBAUT COCHLIDIDAE I NOVES DADES DE LLUR DISPERSIO A CATA­ Hoyosia codeti OBTH., 1883. Ha estat tro- LUNYA («LEP. SATYRIDAE»). bada a (Alt Emporda) (MINET, 1979), les Planes (B. Garrotxa) (AGENJO, 1942) i Sus­ Com és sabut (HIGGINS & RILEY, 1970), la queda (Guilleries), Vlll-IX. Descoberta recent- E. neoridas BDV., té una distribució que com­ ment a Franca. No és rara ais indrets on creix pren els Pirineus, Sud-Est de Franga i els Alps. i'arbog (Arbutus unedo), la seva planta hoste. A la Península Ibérica s'estén peí Pirineu (cátala i oscenc) i serralades veTnes, així com al Mont­ seny, presentant-se en dues formes: pyrenaeen- sis STT-STATT., de gran mida, propia del Pre- pirineu, i margarita OBTH., mes petita i groga i amb tendencia a la redúcelo deis ocels, típica de l'ait Pirineu (Sant Martí de! Canigó, la Cer­ danya, etc.). Mapa 1 Entre els indivldus de neoridas recollits per nosaltres i els conservats a !a col.lecció SAGAR­ RA del Museu de Zoología de Barcelona, hem trobat dos exemplars que presenten els ocels de les bandes alars sbsents o reduTts a petits punts negres. Ambdós pertanyen a la forma venturiensis CHOBAUT, descrita del Massís Cen­ tral, Lozére (Franga) I les seves dades son:

1 femella del Puigsacalm (Garrotxa), 19-lX- 197Ó (De-Gregorio).

1 femella de Ribes de Freser (Ripollés), IX- 1916 (Dr. A. Weiss).

Amb la descoberta d'aquesta forma al nos- tre Pirineu, es posa en relleu la connexió entre els dos extrems de l'área de dispersió de l'es- pécie. Tanmateix, l'esmentada forma es corres- pon amb la f. castlllana ROMEI de la Erebla za- pateri OBTH., 1875, especie endémica del Cen-

286

".^•."ippíTiSí'íi'l tre de la Península Ibérica, ¡ és un nou exemple Ripollés: Serie de Mont Taga, Vid. 1929 del carácter coespecífic que molts autors atri- (Querci); serie de Ribes de Freser, IX. 191Ó. bueixen a aquests dos sátirs (SAGARRA, 1916, (Dr. A. Weiss); 1 másele de Rama (Sant Joan WEISS, 1920, QUERCI i ROMEl, 1924-1927, MAN- de les Abadesses), 13-IX-191Ó. (O.C. Posset); LEY, 1970, PERCEVAL, 1974, etc.) (foto 1 ) (ma­ series deis Colls de Coubet, Santigosa ¡ Vallfo- pa 1). gona, IX (De-Gregorio i Masó).

Els dos individus es troben dipositats al Mu- Osona: Serie de Torelló, IX-1927; 1 másele seu de Zoología de Barcelona. del Mas Vicens de Manlleu, IX-1914 (Dr. A. Weiss). Com ¡a hem jndicat abans, la E. neoridas ha estat citada del Montseny. La cita es deu a Montseny - Guilleries: 1 másele de Vila­ SAGARRA (1922), el qual va donar compte a la drau, IX-1921 (Novellas). sessió científica de la Institució Catalana d'His- tória Natural del 5 de gener de 1922, de la tro- L'espécJe és abundosa a tot el Pirineu cáta­ baila d'un exemplar a Viladrau. Examinada la la i especialment al gironí (la Molina, Alp, Puig- rica serie del Museu, hem trobat l'esmentat le- cerdá, ROMANA, 1978) i al nostre Pirineu (Ri­ pidopter, amb l'etiqueta següent: La Sala (Vila­ bes de Freser, Taga, Puigsacalm, Coíls de San­ drau), 19 a 30. IX. 1921 (S. Novellas). Es un tigosa, Coubet i Vallfogona, , el Far, etc.) Vola en una generado, els mesos de VI11 másele i malgrat son mal estat de conser­ (fináis) i IX, ais prats. Les seves erugues s'all- vado, sens dubte pertany a la forma pyrenaeen- menten de graminácies (Poa annua, Festuca ovi­ sis. na, etc.). A la col.lecció del Museu es conserven exem- plars de les següents localítats: Els autors agraeixen ais Drs. Francesc Es­ pañol i Oleguer Escola, Conservadors del Depar- Cerdanya: Serle de la Molina, VIII. 1929; tament d'Entomologia del Museu de Zoología de una altra del mateix lloc, VIII. 1974 (De-Grego­ Barcelona, les facilitats donades per al present rio i Masó). treball.

BIBLIOGRAFÍA

ROMANA, I. 1978. Notes sobre el genere Erebia DALM., 1816, a La Cerdanya. Treb. Soc. Cat. Lep. I: 11-13. Matero.

SAGARRA, I. 1922. Una Erebia no citada encara de la regió del Montseny. But. Inst. Cat. Hist. Nat., 22 : 1 9. Barcelona.

287