DOCSLIB.ORG

Otes Sobre Els Lepidopters De Les Comarques Gironines

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Otes Sobre Els Lepidopters De Les Comarques Gironines VI. — ALGUNS LEPIDOPTERS INTERESSANTS O POC FREQUENTS DE LES NOSTRES CO­ MARQUES, ATTACIDAE Aglia tau cerretanica ROUGEOT, 1965. Sha íocalitzat al mes de V a les fagedes de Coll de Condreu (Guilleries), Puigsacslm i d'En Jordá, Olot (Baixa Garrotxa) ¡ Coll de Santigosa (Ripo- Hés). La seva presencia a Catalunya fa poc que ha estat detectada i fins ara poques dades tenim de llur distribució a la nostra térra. Els máseles volen ai matí i les femelles acudeixen al vespre a les llums. La raga catalana, descrita del Canigó, és la mes gran d'Europa (66-72 mm. eis máseles i 84 mm. les femelles, davant deis 59-62 mm. que otes sobre els son les mides normáis). L'espécíe sembla localit- zada ais boscos de Fagus sylvatica. Esperem que properes recerques ens permetin de localitzar-la ais Pirinus (Ripollés ¡ Cerdanya) i fins i tot a lepidopters de les fagedes del Montseny. les comarques LASIOCAMPIDAE Trichura castiliana SPULER, 1908. Entre la rica serie d'aquesta especie conservada al Museu gironines. de Zoología de Barcelona, hi ha un másele de Ribes de Freser (Ripollés), IX, reeollit peí Dr. A. Weiss. L'any 1977 es va trobar (F, Bolland) una femella a la Jonquera (Alt Empordá). Vola els mesos de IX i X. Les altres loc^litats catalanes d'on es coneix son el Montseny i la serra de CoJIcerola. ARCTIIDAE Pelosia muscerda HFN., 1767. A la col. SA- GARRA (Museu de Zoología) es conserva l'indi- vidu agafat pal Pare Navas, l'l l-\/[[-1923, a Sant Privat d'En Bas (Baixa Garrotxa) i eitat al seu treball (1924) sobre la fauna de! Cabrerés. Aquesta rara especie s'ha citat a mes a mes del Montseny (Gualba, IX, SAGARRA, 1915 i la Gar- riga, Vil, FLORES, 1979). NOTODONTIDAE Lophopleryx cuculla ESPER, 1786. L'any 1964 es va descubrir a les Guilleries (J. VILARRUBIA). S'ha trobat recentment a Olot (Baixa Garrot­ xa) (E. Casas) i a Beliver de Cerdanya (A. Vi- nyoles), V-VI. per AtbeH Masó i Piañas i Gluphisia crenata ESPER, 1785. L'any 1915, SAGARRA la va descobrir al Montseny (Gualba, José •/. Pérex De Gregorio Sant Pere de Vilamajor, Vll-IX). S'ha trobat de la Societat Catalana de també a la Valí d'Arañ (CODINA, 1914), i a la Lopidapterologia (S. C. L.) 285 Plana de Vic (V]-LARI?UB1A, 1964). A les co­ marques gironines ha estat Irobada a Susqueda (Guilleries), Llora (Serra de Finestres), Arbú- cies (Montseny), Vll-Vlll. Rhegmatophila alpina BELL., 1881. Sha tro- bat a Susqueda, Viladrau i altres indrets de les Guilleries, V-VI; al Puigsacalm (Baixa Garrotxa), a Nuria (Ripollés) (FLORES, 1979) i a Bellver de Cerdanya (A. Vinyoles), VIL CYMATOPHORIDAE Palimpsestis or SCHIFF., 1775. Recoilida a Alp (Cerdanya) (Romana i García) i al Puig­ sacalm (Español, Josa, Masó, De-Gregorio i Vall- honrat), Vil. Es coneixia només de la Seu d'Ur- gell, segons troballes de S. Maluquer, VIL 1907. (SAGARRA, 1915). Foto 1 THYRIDIDAE Thyris fenestrella SCOP., 1783. S'ha trobat a Sant Privat d'En Bas VIL Vil. — PRESENCIA AL PIRINEU GIRONI DE LA «EREBIA NEORIDAS» BDV., 1828, FORMA «VENTURIENSIS» CHOBAUT COCHLIDIDAE I NOVES DADES DE LLUR DISPERSIO A CATA­ Hoyosia codeti OBTH., 1883. Ha estat tro- LUNYA («LEP. SATYRIDAE»). bada a Figueres (Alt Emporda) (MINET, 1979), les Planes (B. Garrotxa) (AGENJO, 1942) i Sus­ Com és sabut (HIGGINS & RILEY, 1970), la queda (Guilleries), Vlll-IX. Descoberta recent- E. neoridas BDV., té una distribució que com­ ment a Franca. No és rara ais indrets on creix pren els Pirineus, Sud-Est de Franga i els Alps. i'arbog (Arbutus unedo), la seva planta hoste. A la Península Ibérica s'estén peí Pirineu (cátala i oscenc) i serralades veTnes, així com al Mont­ seny, presentant-se en dues formes: pyrenaeen- sis STT-STATT., de gran mida, propia del Pre- pirineu, i margarita OBTH., mes petita i groga i amb tendencia a la redúcelo deis ocels, típica de l'ait Pirineu (Sant Martí de! Canigó, la Cer­ danya, etc.). Mapa 1 Entre els indivldus de neoridas recollits per nosaltres i els conservats a !a col.lecció SAGAR­ RA del Museu de Zoología de Barcelona, hem trobat dos exemplars que presenten els ocels de les bandes alars sbsents o reduTts a petits punts negres. Ambdós pertanyen a la forma venturiensis CHOBAUT, descrita del Massís Cen­ tral, Lozére (Franga) I les seves dades son: 1 femella del Puigsacalm (Garrotxa), 19-lX- 197Ó (De-Gregorio). 1 femella de Ribes de Freser (Ripollés), IX- 1916 (Dr. A. Weiss). Amb la descoberta d'aquesta forma al nos- tre Pirineu, es posa en relleu la connexió entre els dos extrems de l'área de dispersió de l'es- pécie. Tanmateix, l'esmentada forma es corres- pon amb la f. castlllana ROMEI de la Erebla za- pateri OBTH., 1875, especie endémica del Cen- 286 ".^•."ippíTiSí'íi'l tre de la Península Ibérica, ¡ és un nou exemple Ripollés: Serie de Mont Taga, Vid. 1929 del carácter coespecífic que molts autors atri- (Querci); serie de Ribes de Freser, IX. 191Ó. bueixen a aquests dos sátirs (SAGARRA, 1916, (Dr. A. Weiss); 1 másele de Rama (Sant Joan WEISS, 1920, QUERCI i ROMEl, 1924-1927, MAN- de les Abadesses), 13-IX-191Ó. (O.C. Posset); LEY, 1970, PERCEVAL, 1974, etc.) (foto 1 ) (ma­ series deis Colls de Coubet, Santigosa ¡ Vallfo- pa 1). gona, IX (De-Gregorio i Masó). Els dos individus es troben dipositats al Mu- Osona: Serie de Torelló, IX-1927; 1 másele seu de Zoología de Barcelona. del Mas Vicens de Manlleu, IX-1914 (Dr. A. Weiss). Com ¡a hem jndicat abans, la E. neoridas ha estat citada del Montseny. La cita es deu a Montseny - Guilleries: 1 másele de Vila­ SAGARRA (1922), el qual va donar compte a la drau, IX-1921 (Novellas). sessió científica de la Institució Catalana d'His- tória Natural del 5 de gener de 1922, de la tro- L'espécJe és abundosa a tot el Pirineu cáta­ baila d'un exemplar a Viladrau. Examinada la la i especialment al gironí (la Molina, Alp, Puig- rica serie del Museu, hem trobat l'esmentat le- cerdá, ROMANA, 1978) i al nostre Pirineu (Ri­ pidopter, amb l'etiqueta següent: La Sala (Vila­ bes de Freser, Taga, Puigsacalm, Coíls de San­ drau), 19 a 30. IX. 1921 (S. Novellas). Es un tigosa, Coubet i Vallfogona, Camprodon, el Far, etc.) Vola en una generado, els mesos de VI11 másele i malgrat son mal estat de conser­ (fináis) i IX, ais prats. Les seves erugues s'all- vado, sens dubte pertany a la forma pyrenaeen- menten de graminácies (Poa annua, Festuca ovi­ sis. na, etc.). A la col.lecció del Museu es conserven exem- plars de les següents localítats: Els autors agraeixen ais Drs. Francesc Es­ pañol i Oleguer Escola, Conservadors del Depar- Cerdanya: Serle de la Molina, VIII. 1929; tament d'Entomologia del Museu de Zoología de una altra del mateix lloc, VIII. 1974 (De-Grego­ Barcelona, les facilitats donades per al present rio i Masó). treball. BIBLIOGRAFÍA ROMANA, I. 1978. Notes sobre el genere Erebia DALM., 1816, a La Cerdanya. Treb. Soc. Cat. Lep. I: 11-13. Matero. SAGARRA, I. 1922. Una Erebia no citada encara de la regió del Montseny. But. Inst. Cat. Hist. Nat., 22 : 1 9. Barcelona. 287 .
Load more

Recommended publications
  • Societat De Pesca Esportiva La Gorga
    Societat de Pesca Esportiva La Gorga Foto: Salvador Bosch i Cornellà Gerard Casacuberta i Moragas 3r ESO Col·legi Sant Josep INDEX -Introducció .................................................................................................. 3 -Presidents .................................................................................................. 3 -Llicència de pesca i permís de pesca ........................................................ 4 -Llocs on pescar .......................................................................................... 4 -Període hàbil de pesca .............................................................................. 5 -Tipus de peixos .......................................................................................... 5 -Peixos de les rieres ......................................................................... 6 -Peixos del Pantà de Susqueda ....................................................... 6 -Crancs de riu ................................................................................... 8 -Classificació dels peixos .................................................................. 8 -Esquers i hams autoritzats ......................................................................... 9 -Contaminació a les rieres ........................................................................... 9 -Concursos ................................................................................................ 10 -Viver de truites – Laboratori Ictiològic .....................................................
    [Show full text]
  • Informe Sobre El Restabliment De La Normalitat Del Subministrament Elèctric a Les Comarques Gironines - 14 De Març Del 2010
    Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i Finances Direcció General d’Energia i Mines Informe sobre el restabliment de la normalitat del subministrament elèctric a les comarques gironines - 14 de març del 2010 1. Afectació de clients de l’àrea afectada pel tall de subministrament - Situació del subministrament (16.00 hores): queden 1.000 punts de subministrament sense servei 2. Grups electrògens: - En servei: 280 - En instal·lació: 39 3. Situació de la xarxa elèctrica afectada Xarxa de transport - Línia de 220 kV Vic-Juià: reposat un circuit el 9 de març a les 18.22 hores. Reposat el segon circuit el 10 de març a les 13.55 hores. Xarxa de distribució Subestacions - Pla de l’Estany: normalitzada el dia 9 de març a les 15.50 hores - Torre del Vent: normalitzada el 9 de març a les 17.23 hores - Susqueda: normalitzada a les 18.00 hores - Lloret: normalitzada la tensió a 110 kV i en reparació la xarxa de mitjana tensió a 25 kV - Llançà: normalitzada la tensió a partir de les 20.52 hores - Llançà-Renfe: normalitzada la tensió a partir de les 20.52 hores - Vall-llobrega: normalitzada el dia 10 a les 12 hores - Palafrugell: normalitzada el dia 10 a les 12 hores - Empordanet: normalitzada el dia 10 a les 12 hores - Bellcaire: normalitzada el dia 10 a les 12 hores - Forallac: normalitzada el dia 10 a les 12 hores Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i Finances Direcció General d’Energia i Mines - Calella: normalitzada el dia 12 a les 8.00 hores - Castell d’Aro: normalitzada el dia 13 a les 5.41 hores El servei de totes les subestacions
    [Show full text]
  • Expedienten Un Altre Inspector Per No Treballar El Dia Després De La Nevada
    Municipis | ACN / Redacció | Actualitzat el 30/05/2010 a les 16:26 Expedienten un altre inspector per no treballar el dia després de la nevada La Divisió d'Afers Interns (DAI) dels Mossos d'Esquadra es podria cobrar una altra víctima en relació amb la gran nevada que va col·lapsar Catalunya 8 de març i els dies posteriors. La cap de la Selva Interior està en el punt de mira perquè l'endemà de la gran nevada no es va presentar al seu lloc de treball i no ho va comunicar a cap superior. Es tracta de la inspectora Yvonne Valero, a qui han obert un expedient disciplinari segons ha pogut saber l'ACN. Yvonne Valero és el segon comandament de les comarques de Girona a qui Afers Interns ha expedientat. El primer va ser l'inspector Ferran Gómez, cap de la comissaria de Figueres. La Divisió d'Afers Interns dels Mossos d'Esquadra ha obert un nou expedient disciplinari a un comandament de les comarques de Girona per la seva actuació en la gran nevada del dilluns 8 de març i els dies posteriors. La persona investigada és la inspectora Yvonne Valero, que és cap de l'Àrea Bàsica Policial de la Selva Interior, ubicada a Santa Coloma de Farners. Segons l'expedient, el dimarts 9 de març, un dia després de la gran nevada, la inspectora Valero no es va presentar a la comissaria i no va justificar la seva absència a cap dels comandaments superiors. La cap dels Mossos a la Selva Interior tampoc va ser a la comissaria el dia anterior, quan la neu va col?lapsar Catalunya, ja que es va quedar atrapada per la nevada quan sortia de la festa de la policia local de Sant Feliu de Guíxols en qualitat de convidada.
    [Show full text]
  • Chemical Characterization of the Ter River
    CHEMICAL CHARACTERIZATION OF THE TER RIVER F. Sabater, J. Armengol Dpto. de Ecologia. Facultad de Biología. Universidad de Barcelona. Palabras clave: River, water chemistry, mineralization, salinity, contamination, succession. RESUMEN CARACTERIZACION QUlMlCA DEL RIO TER A partir del estudio mensual de IX variables físico-químicas en 30 estaciones del río Ter se han establecido los factores más in~portantesque determinan su estructura y funcionamiento como ecosistema. El tratamiento global de los datos obtenidos a lo largo de 12 muestreos se ha realizado mediante un análisis de Componentes Principales. Los resultados obtenidos muestran, que el incremento en la mineralización del agua a lo largo del río, y los cambios en el caudal que se producen durante al año son los factores más importantes para determinar la dinámica del río Ter. El primer componente principal está claramente asociado a la organización longitudinal del río, lo que nos ha permitido obte- ner una medida de la distorsión que se produce en la imagen del no como consecuencia de los procesos químicos que tienen lu- gar en cada segmento estudiado, y que es, a su vez, una medida de su dinámica. structure of the river and how it works. using as base the changes brougth upon by perturbations in the wa- The chemical composition of river water depends tershed. Likewise tlie chemical characterization that on many factors, some internal ones and others exter- arises from this study can be related to the different nal to the system. Among the latter we can mention biological communities studied: phytobentos (Sabater the intrinsec characteristics of the watershed (¡.e.
    [Show full text]
  • Colectividades Agrarias En La Región De Girona, 1936-1939
    COLECTIVIDADES AGRARIAS EN LA REGIÓN DE GIRONA, 1936-1939 Marciano CÁRDABA CARRASCAL Dipòsit legal: GI-127-2012 http://hdl.handle.net/10803/52980 ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
    [Show full text]
  • Susqueda Coneixedors De La Zona
    EL PUNT AVUI DIJOUS, 4 DE GENER DEL 2018 PUNT DIVERS | Comarques Gironines | 35 tà a fer una excursió en ca- iac? Un misteri que costa No es pot saber si hi va haver d’esclarir. Els Mossos, per les circumstàncies del crim i els indicis, treballen amb la hipòtesi que l’as- sassí o assassins són bons agressió sexual a Susqueda coneixedors de la zona. El lloc on es va perpetrar el a En la investigació es continua sense tenir clar el mòbil del doble assassinat d’en Marc i la Paula crim, al final del barranc de la font del Borni, és un però per les circumstàncies del crim es treballa amb la tesi que l’assassí és coneixedor de la zona espai emboscat i de mal baixar. El cotxe que duia la Tura Soler la parella als entorns de parella, un Opel Zafira, va SUSQUEDA Susqueda. Tot i que els fo- ser enfonsat a 7 metres de renses van agafar totes les profunditat dins de les ai- Mentre a la Corunya els fo- mostres possibles dels ca- gües del pantà a la platgeta renses i la policia científi- dàvers per enviar als labo- de la raconada de la Mun- ca comencen la feina per ratoris per intentar acla- tada. Per dur-lo fins allà, intentar aclarir si Diana rir, entre molts aspectes, s’han de recórrer uns 15 Quer també va ser víctima si va existir agressió se- quilòmetres de pista no d’agressió sexual abans de xual, ja es preveia que se- apta per a turismes.
    [Show full text]
  • Marine Litter on the Floor of Deep Submarine Canyons Of
    Progress in Oceanography 134 (2015) 379–403 Contents lists available at ScienceDirect Progress in Oceanography journal homepage: www.elsevier.com/locate/pocean Marine litter on the floor of deep submarine canyons of the Northwestern Mediterranean Sea: The role of hydrodynamic processes ⇑ Xavier Tubau a, Miquel Canals a, , Galderic Lastras a, Xavier Rayo a, Jesus Rivera b, David Amblas a a GRC Geociències Marines, Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona, E-08028 Barcelona, Spain b Instituto Español de Oceanografía (IEO), C/Corazón de María, 8, E-28002 Madrid, Spain article info abstract Article history: Marine litter represents a widespread type of pollution in the World’s Oceans. This study is based on Received 14 November 2014 direct observation of the seafloor by means of Remotely Operated Vehicle (ROV) dives and reports litter Received in revised form 31 March 2015 abundance, type and distribution in three large submarine canyons of the NW Mediterranean Sea, namely Accepted 31 March 2015 Cap de Creus, La Fonera and Blanes canyons. Our ultimate objective is establishing the links between Available online 8 April 2015 active hydrodynamic processes and litter distribution, thus going beyond previous, essentially descriptive studies. Litter was monitored using the Liropus 2000 ROV. Litter items were identified in 24 of the 26 dives car- ried out in the study area, at depths ranging from 140 to 1731 m. Relative abundance of litter objects by type, size and apparent weight, and distribution of litter in relation to depth and canyon environments (i.e. floor and flanks) were analysed.
    [Show full text]
  • L'antiga Xarxa De Camins De Les Guilleries
    CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert L'ANTIGA XARXA DE CAMINS DE LES GUILLERIES JOSEP TARRÉS I TURON Departament d'arquitectura i enginyeria de la construcció. Universitat de Girona INTRODUCCIÓ En el present article es proposa l'antiga xarxa de camins de les Guilleries. L'estudi i el coneixement del territori, les construccions d'infra- estructura viària (els ponts...), les descripcions dels militars i els excursio­ nistes, la cartografia militar, la tradició oral... han contribuït a fer-ne la pro­ posta que, en tractar-se d'un treball en curs, s'ha de complementar amb més documentació, en un estudi posterior. De fet, la present nota ha de ser un estímul per a treballs en diferents disciplines (cartografia, història...) provinents de diversos col·lectius (acadèmics, excursionistes...) com, per exemple, la publicació de les descripcions dels itineraris fets pels militars que donen bona pista de la xarxa de comunicacions o l'estudi de les escrip­ tures de propietat dels masos que donen informació sobre els camins com a propietat pública que eren. De fet, se segueix el mateix procés -però canviant-ne l'abast- reflectit en els dos textos a Quaderns de la Selva publicats pel sotasignat. En el número 14 va sortir la nota "Un camí antic de Girona a Vic per les Guilleries". Un any després, també als Quaderns de la Selva, a la nota "Aportacions sobre cartografia de les Guilleries" quedava reforçada la tesi del recorregut del camí antic amb el mapa CGE 638 provinent del Servicio Geografico del Ejército de l'any 1809.
    [Show full text]
  • Anejo Vi: Fotos De Girona
    ANEJO VI FOTOS DE GIRONA ANEJO VI: FOTOS DE GIRONA 707 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Gelaber. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Boada. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 708 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Can Palou. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Ter. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 709 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Olivares. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Sitges. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 710 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Ca la Silvana. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Rellotger. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 711 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Cuc. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Biel. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 712 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Can Comadorona. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Camps. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 713 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA.
    [Show full text]
  • EDICTO De 30 De Enero De 2012, Sobre Acuerdos De La Comisión Territorial De Urbanismo De Girona Referentes a Varios Municipios
    EDICTO de 30 de enero de 2012, sobre acuerdos de la Comisión Territorial de Urbanismo de Girona referentes a varios municipios. Organo Emisor: Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2012-01-30 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2012-02-24 12:00:00 Marginal: 398075 TEXTO COMPLETO : La Comisión Territorial de Urbanismo de Girona, en la sesión de 17 de noviembre de 2011, adoptó, entre otros, los siguientes acuerdos: Aprobar definitivamente, de conformidad con el procedimiento establecido en el artículo 48 del Texto refundido de la Ley de urbanismo, aprobado por el Decreto legislativo 1/2010, de 3 de agosto, los expedientes de solicitud de construcciones y instalaciones en suelo no urbanizable que se detallan a continuación: Exp.: 2011/044652/G Solicitud para la construcción de rasa para nuevo tendido de línea eléctrica de baja tensión para nuevo subministro en la finca ubicada en "Can Mel" de Sant Climent d'Amer, en el término municipal de Amer, promovida por Alfons Aymerich Guitart. Exp.: 2011/045717/G Solicitud para la ampliación de una granja avícola en terrenos de Can Perich a Sant Martí Sapresa, en el término municipal de Brunyola, promovida por Cirepolls, SL. Exp.: 2011/045292/G Solicitud para la reforma y ampliación de la masía "Can Gurnés" de vecindario de Gaià, núm. 9, en el término municipal de Llagostera, promovida por Joan Vidal Fuyà. Exp.: 2011/045926/G Solicitud de legalización de reforma y ampliación de un anexo en la masía "Can Domeneguet" en el vecindario de Sant Llorenç 35, en el término municipal de Llagostera, promovida por Jordi Noguera Sabarí.
    [Show full text]
  • Ja Ets Lector De PIHIT DIARI. Ara.Sigih'n Propiemill
    EDICIONS COMARCALS. S. A. Redacció: Dimecres Joaquim Vayreda, 63 entr. «•21 35 08 i 21 35 12 28 do fabrer del 1979 Administració: Núm·toA Any1 Joaquim Vayreda, 65 baixos «• 21 70 57 i 20 50 16 GIRONA ;^ ,, ;. Preu: 20 ptes. Director: Jordi IVegre PUNT IMRI Alt Empordà • Baix Empordà • Cerdanya • Garrotxa • Gironès • Ripollès • Selva Pilar Pujol torna a casa seva La noia de Sant Joan, del tot innocent Las reserves apuntades ahir per PUNT DIARI entorn del cas les gestions s'ha tret una petita Carrieslolte»^ de Pilar Pujol, la noia desapara»guda dies enrera de Sant Joan de nota que anava signada per la les Abadesseà^i trobada per la QuJlrdiaClvilà Bunyol (Pals Va­ parròquia i que transcrivim més amb la lencià), se han confirmat netament: la noia no va cometre cap avall. atracament, ni hi va col·laborar o consentir, sinó que era segres- El poble, que tant ha fet des de panxa plena trada pel jove Pedró Mfirquez, vel de Ripoll que té, pel que sem­ el primer moment, convençut de bla, pertorbades les facultats mentals. l'honradesa de la Pilar, ha viscut uns mome^nts de confusió en re­ El Carnestoltes s'ha tan­ on es destacava més la imagina­ Sant Joan de les Abadesses ha bre les primeres notícies, però ha cat amb l'animació de la viscut.un altre dia de nerviositat i, ció que la matèria informativa. Ai­ gent reunida a l'entorn de rectificat la seva confiança en lle­ tensió a causa de les notícies con­ xò ha provocat una forta indigna­ gir la nota que per telèfon s'ha de­ perolades de sopa i cassola- tradictòries que han anat arribant ció entre la població, i ha donat des d'arròs a dos pobles del manat a la Guàrdia Civil de Bu­ del cas de la Pilar Puiel, la noia peu perquè es formés una impro­ nyol i que diu: Baix Empordà: Verges i Al­ desapareguda el passat dia 6, visada comissió per tal dèsclarir el bons.
    [Show full text]
  • Municipis Amb Talls De Llum
    Subministrament de llum Consell comarcal Municipi Recompte de Municipi ALT EMPORDA AGULLANA Consell comarcal Total ALT EMPORDA ARMENTERA (L'). ALT EMPORDA 55 ALT EMPORDÀ ALBANYÀ ALT EMPORDÀ 1 ALT EMPORDA AVINYONET DE PUIGVENTOS. BAIX EMPORDA 35 ALT EMPORDA BASCARA. BAIX LLOBREGAT 1 ALT EMPORDA BIURE. GARROTXA 2 ALT EMPORDA CABANELLES GIRONES 23 ALT EMPORDA CABANES MARESME 6 ALT EMPORDA CADAQUES. SELVA 19 ALT EMPORDA CANTALLOPS. Total general 142 ALT EMPORDA CAPMANY. ALT EMPORDA CASTELLO D'EMPURIES. ALT EMPORDA CISTELLA ALT EMPORDA COLERA. ALT EMPORDA ESCALA (L'). ALT EMPORDA ESCAULES ALT EMPORDA ESPOLLA. ALT EMPORDA FAR D'EMPORDA (EL). ALT EMPORDA FORTIA. ALT EMPORDA GARRIGAS. ALT EMPORDA GARRIGUELLA. ALT EMPORDA JONQUERA (LA). ALT EMPORDA LLANÇA. ALT EMPORDA MASARAC. ALT EMPORDA MOLLET DE PERALADA. ALT EMPORDA PALAU DE SANTA EULALIA ALT EMPORDA PALAU-SAVERDERA. ALT EMPORDA PAU. ALT EMPORDA PEDRET I MARZA. ALT EMPORDA PERALADA. ALT EMPORDA PONT DE MOLINS. ALT EMPORDA PORT DE LA SELVA (EL). ALT EMPORDA PORTBOU. ALT EMPORDA RABOS. ALT EMPORDA RIUMORS. ALT EMPORDA ROSES. ALT EMPORDA SANT CLIMENT SESCEBES. ALT EMPORDA SANT LLORENC DE LA MUGA. ALT EMPORDA SANT MIQUEL DE FLUVIA. ALT EMPORDA SANT MORI. ALT EMPORDA SANT PERE PESCADOR. ALT EMPORDA SAUS, CAMALLERA I LLAMPAIES ALT EMPORDA SELVA DE MAR (LA). ALT EMPORDA SIURANA ALT EMPORDA TERRADES. ALT EMPORDA TORROELLA DE FLUVIA. ALT EMPORDA VENTALLO. ALT EMPORDA VILABERTRAN. ALT EMPORDA VILADAMAT. ALT EMPORDA VILAFANT ALT EMPORDA VILAJUIGA. ALT EMPORDA VILAMALLA ALT EMPORDA VILAMANISCLE. ALT EMPORDA VILANANT. ALT EMPORDA VILA-SACRA. ALT EMPORDA VILAUR. BAIX EMPORDA ALBONS. BAIX EMPORDA BEGUR. BAIX EMPORDA BELLCAIRE D'EMPORDA. BAIX EMPORDA BISBAL D'EMPORDA (LA).
    [Show full text]