DOCSLIB.ORG

Tema Central 50 Anys De La Presa De Susqueda 55

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Tema Central 50 Anys De La Presa De Susqueda 55 TEMA CENTRAL 50 ANYS DE LA PRESA DE SUSQUEDA 55 COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE GIRONA 2018 TEMA CENTRAL 50 ANYS DE LA PRESA DE SUSQUEDA 55 55 SUMARI COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE GIRONA 2018 Editor EDITORIAL 5 COLLEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS Miquel Josep Vendrell i Deulofeu D’EDIFICACIÓ DE GIRONA Direcció ANABEL ROS I NUÑO TEMA CENTRAL 50 ANYS DE LA PRESA DE SUSQUEDA Coordinació MIA MASGRAU I VENTURA Revolució de la forma 8 Consell de redacció Eduard Callís JOSEP M. ARJONA I BORREGO FRANCESC XAVIER BOSCH I ARAGÓ ADOLF CABAÑAS I EGAÑA Susqueda 50 anys 20 JAUME NOGUER I GÓMEZ Adolf Cabañas i Egaña BERNAT MASÓ I CARBÓ MIQUEL MATAS I NOGUERA JOAN MARIA PAU I NEGRE Viatge al centre de la presa 34 ANABEL ROS I NUÑO Miquel Fañanàs i Serrallonga JORDI SOLIGUER I MAS NARCÍS SUREDA I DAUNIS MIQUEL JOSEP VENDRELL I DEULOFEU L’amenaça permanent 42 Miquel Fañanàs i Serrallonga Col·laboren en aquest número EDUARD CALLÍS ADOLF CABAÑAS I EGAÑA MIQUEL FAÑANÀS I SERRALLONGA DESTAQUEM 48 JOSEP M. ARJONA I BORREGO La Font de la Pòlvora JORDI SOLIGUER I MAS Josep M. Arjona i Borrego ROSA ORTENSI CARME DOMÈNECH I GARCIA NARCÍS SUREDA I DAUNIS JOAN MARIA PAU I NEGRE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC PER RECORDAR 64 Les construccions dels indians a Lloret de Mar Correcció TRADUACTION Jordi Soliguer i Mas Disseny i maquetació 74 MÒNICA CASANOVA SECCIÓ TÈCNICA MIA MASGRAU Piscines Neda Rosa Ortensi Impressió IMPREMTA PAGÈS 20 anys del RD 1627/97, de seguretat 78 i salut en les obres de construcció Dipòsit legal GI-427-1988 Carme Domènech i Garcia ISSN L’ENTREVISTA 84 2013-1224 Entrevistra al president de la Diputació: Miquel Noguer NOTA: ELS CRITERIS EXPOSATS Narcís Sureda i Daunis EN ELS ARTICLES FIRMATS SON D’EXCLUSIVA RESPONSABILITAT DELS SEUS AUTORS I NO REPRESENTEN VIVÈNCIES 90 NECESSÀRIAMENT L’OPINIÓ DE LA L’últim habitant de Susqueda DIRECCIÓ D’AQUESTA REVISTA. Joan M. Pau i Negre PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL DE LA REVISTA PER QUALSEVOL MITJÀ SENSE PARLEM DE… 94 AUTORITZACIÓ PRÈVIA DEL COLLEGI Les Pedreres D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE GIRONA. Narcís Sureda i Daunis 5 EDITORIAL En aquest número us proposem, principalment, que gireu els ulls enrere per rememorar efemèrides de la nostra història més recent en diversos àmbits. Com a tema central, us convidem a fer un passeig per la construc- ció d’una de les obres més importants de la comarca, de la qual en- guany celebrem els cinquanta anys: la presa de Susqueda. Es tracta d’una obra d’enginyeria que, vençuda l’oposició popular, es va començar a construir l’any 1963 a la conca del Ter. De la mà dels responsables del manteniment de la presa, en endinsarem en el seu interior per gaudir del disseny que, a primer cop d’ull, no és apreciable en una obra d’aquestes característiques. El nostre més sincer agraïment a les persones que amb gran amabilitat i entusiasme van fer possible la interessantíssima visita a l’interior de la presa. I de celebració en celebració, arribem al vintè aniversari de la publicació del Decret 1627/1997, de seguretat i salut en les obres de construcció. La seva redacció i posada en pràctica va marcar un abans i un després en el concepte de seguretat i salut en el treball i en les funcions que hem de desenvolupar els aparelladors a les obres. I, sobretot, va establir una regulació sobre les precàries condicions laborals dels treballadors, fins aquell moment menystingudes. Encara avui es parla de moltes malalties professionals, conseqüència de les infrahumanes condicions dels llocs de treball. Cert és que encara ens queda molt camí per recórrer i per acabar d’implementar la cultura de la seguretat i la salut en el treball, però no és menys cert que hem avançat molt. Amb aquest nou exemplar donem continuïtat a La Punxa, que ja era gran però que vol créixer encara més! Miquel Josep Vendrell i Deulofeu President TEMA CENTRAL 50 ANYS DE LA PRESA DE SUSQUEDA cosa permet un cantell finíssim, de El 15 setembre de 1965, Federico DURANT MÉS només sis centímetres. Tot és es- Silva, ministre d’Obres Públiques, DE QUINZE ANYS, tructura i tot està resolt en formi- visita les obres del pantà per com- gó, també el paviment i la vora de provar-ne l’evolució. Ja a Girona, SUSQUEDA: LA PREMSA ÉS l’andana. La il·luminació nocturna, despatxa amb el president de la amb focus encastats a terra, real- Diputació Provincial alguns temes: L’ALTAVEU DE LA ça les superfícies de transició i la d’una banda, la preocupació per POR QUE GENERA lleugeresa de l’estructura; les co- la falta de manteniment i pels ru- pes retallades en la foscor adqui- mors sobre el tancament dels fer- LA REVOLUCIÓ SUSQUEDA, reixen el caràcter d’un exercici de rocarrils de via estreta, i, de l’altra, papiroflèxia. Aquesta és la millor la inquietud d’amplis sectors de AMB TITULARS carta de presentació del que ens la societat respecte a la presa en COM «EL PANTÀ espera a la presa de Susqueda:2 construcció.3 la recerca de la lleugeresa a través DE LA FORMA DE LA DISCÒRDIA» de la forma. La polèmica es desferma des- prés que es conegui la notícia de O «CADENA La lleugeresa d’aquesta estructu- la construcció, el 1958. Durant PERPÈTUA». ra i la manera d’aconseguir-la ad- més de quinze anys, la premsa quireixen més relleu quan arriba el és l’altaveu de la por que genera tren: en contraposició als finíssims Susqueda, amb titulars com «el paraigües de formigó, una feixuga pantà de la discòrdia» o «cadena màquina a vapor arrossegant va- perpètua». Evidentment, preocupa gons de fusta. La seva coincidèn- com afectarà al cabal del riu Ter La tancada de Susqueda amb un cia espacial i temporal reflecteix el el transvasament de 8 m³/s cap a possible encaix de la volta xoc que suposa la concepció de Barcelona,4 però difícilment s’es- Eduard Callís Fotografia Ubiña.R EBOLLO ALONSO, Arturo. La presa bóveda de Susqueda: Susqueda davant una opinió pú- colten veus en contra de la cons- Doctor en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya, professor de projectes a l’Escola su proyecto, construcción y blica que, si bé associa el tren al trucció de l’embassament; no és Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i soci fundador de l’estudi olotí unparelld’arquitectes. comportamiento. Madrid: Instituto passat, entén les preses intrínse- una qüestió que es posi en dubte. Eduardo Torroja de la Construcción y del cament vinculades a un mur molt La discrepància rau en un tema de Cemento, 1972, p. 17. gruixut. forma, literalment de forma. El 1964, el tren d’Olot estrena i una superfície guerxa reuneix el 1. Ferrocarril de via estreta d’Olot a Girona, una nova parada: el baixador de perímetre del paraigua amb el pi- punt quilomètric 21,8. CLARÀ RESPLANDÍS, 1 Josep. Història gràfica del tren d’Olot. la Hidroelèctrica. S’alça entre els lar central. Aquest pilar, de fust Girona: CCG Edicions, 2004, p. 62. tallers de la companyia elèctrica creixent fins al coronament, es re- 2. El projecte del baixador el redacta i el poblat dels enginyers, proper sol amb una transició entre el peu l’equip tècnic liderat per Arturo Rebollo. 3. ABC, 15 de setembre de 1965, p. 46. al desviament de la carretera que rectangular i el cap circular. La di- 4. Correspon al 46,65 % del cabal circulant s’endinsa, des d’aigües avall, al mensió major de la base s’orienta en aquest punt, segons dades de l’Agència canyó del riu Ter. És una estructu- de forma perpendicular a l’andana Catalana de l’Aigua el 2004. PAVÓN GAMERO, ra formada per dos paraigües de per donar l’estabilitat que en l’altre David. «El papel de los ríos Muga y Fluviá en la determinación del trasvase del Ter al formigó armat amb una geometria sentit compensa el paraigua conti- área metropolitana de Barcelona». Boletín peculiar: les copes, de planta qua- gu. La geometria de la copa atorga de la Asociación de Geógrafos Españoles, drada, dibuixen un perfil triangular inèrcia a l’estructura volada, la qual 2012, núm. 58, p. 281. Baixador de la Hidroelèctrica del tren d’Olot a Girona. Fotografia Paqui, 1968. CLARÀ RESPLANDÍS, Josep. Història gràfica del tren d’Olot. Girona: CCG Edicions, 2004, p. 62. Les crítiques van dirigides al tipus de Sau, Tremp, Camarasa, Rico- 5. DALMAU, Jordi. «La cadena perpètua de Presa de volta d’Eume (Galícia), obra de Susqueda». Presència, 1 de juliol de 1967, Luciano Yordi de Carricarte. VALLARINO d’estructura escollit: la volta. La bayo, etc. Con este tipo, Susque- p. 6. novetat de la solució, la gran al- da exige en su base 100m como 6. Destino, núm. 1539, 4 de febrer de 1967. CÁNOVAS DEL CASTILLO, Eugenio. «Pasado, çada del parament comparat amb mínimo, en vez de aquellos ridícu- 7. El Correo Catalán, 15 de gener de 1967. presente y previsible futuro de las presas Sau o el Pasteral, l’alta sismicitat los 15 de la “cáscara de huevo”.»8 8. DALMAU, Jordi. «La cadena perpètua de en España». Ingeniería y territorio, 1989, Susqueda». Presència, 1 de juliol de 1967, núm. 13, p. 46. de la zona i els recents accidents p. 6. en preses del mateix tipus a Mal- El temor cap a la presa, la inten- 9. El nombre de convidats i la quantitat passet i Vajont són motius sufici- sitat amb què aquestes informaci- de menjar servit està a l’escala de l’obra, ents per a una inquietud generalit- ons havien incidit en la ciutadania, però també la forma d’enumerar-ho: «Se consumieron 436 kg de butifarra, 500 zada.
Load more

Recommended publications
  • Societat De Pesca Esportiva La Gorga
    Societat de Pesca Esportiva La Gorga Foto: Salvador Bosch i Cornellà Gerard Casacuberta i Moragas 3r ESO Col·legi Sant Josep INDEX -Introducció .................................................................................................. 3 -Presidents .................................................................................................. 3 -Llicència de pesca i permís de pesca ........................................................ 4 -Llocs on pescar .......................................................................................... 4 -Període hàbil de pesca .............................................................................. 5 -Tipus de peixos .......................................................................................... 5 -Peixos de les rieres ......................................................................... 6 -Peixos del Pantà de Susqueda ....................................................... 6 -Crancs de riu ................................................................................... 8 -Classificació dels peixos .................................................................. 8 -Esquers i hams autoritzats ......................................................................... 9 -Contaminació a les rieres ........................................................................... 9 -Concursos ................................................................................................ 10 -Viver de truites – Laboratori Ictiològic .....................................................
    [Show full text]
  • Informe Sobre El Restabliment De La Normalitat Del Subministrament Elèctric a Les Comarques Gironines - 14 De Març Del 2010
    Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i Finances Direcció General d’Energia i Mines Informe sobre el restabliment de la normalitat del subministrament elèctric a les comarques gironines - 14 de març del 2010 1. Afectació de clients de l’àrea afectada pel tall de subministrament - Situació del subministrament (16.00 hores): queden 1.000 punts de subministrament sense servei 2. Grups electrògens: - En servei: 280 - En instal·lació: 39 3. Situació de la xarxa elèctrica afectada Xarxa de transport - Línia de 220 kV Vic-Juià: reposat un circuit el 9 de març a les 18.22 hores. Reposat el segon circuit el 10 de març a les 13.55 hores. Xarxa de distribució Subestacions - Pla de l’Estany: normalitzada el dia 9 de març a les 15.50 hores - Torre del Vent: normalitzada el 9 de març a les 17.23 hores - Susqueda: normalitzada a les 18.00 hores - Lloret: normalitzada la tensió a 110 kV i en reparació la xarxa de mitjana tensió a 25 kV - Llançà: normalitzada la tensió a partir de les 20.52 hores - Llançà-Renfe: normalitzada la tensió a partir de les 20.52 hores - Vall-llobrega: normalitzada el dia 10 a les 12 hores - Palafrugell: normalitzada el dia 10 a les 12 hores - Empordanet: normalitzada el dia 10 a les 12 hores - Bellcaire: normalitzada el dia 10 a les 12 hores - Forallac: normalitzada el dia 10 a les 12 hores Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i Finances Direcció General d’Energia i Mines - Calella: normalitzada el dia 12 a les 8.00 hores - Castell d’Aro: normalitzada el dia 13 a les 5.41 hores El servei de totes les subestacions
    [Show full text]
  • Expedienten Un Altre Inspector Per No Treballar El Dia Després De La Nevada
    Municipis | ACN / Redacció | Actualitzat el 30/05/2010 a les 16:26 Expedienten un altre inspector per no treballar el dia després de la nevada La Divisió d'Afers Interns (DAI) dels Mossos d'Esquadra es podria cobrar una altra víctima en relació amb la gran nevada que va col·lapsar Catalunya 8 de març i els dies posteriors. La cap de la Selva Interior està en el punt de mira perquè l'endemà de la gran nevada no es va presentar al seu lloc de treball i no ho va comunicar a cap superior. Es tracta de la inspectora Yvonne Valero, a qui han obert un expedient disciplinari segons ha pogut saber l'ACN. Yvonne Valero és el segon comandament de les comarques de Girona a qui Afers Interns ha expedientat. El primer va ser l'inspector Ferran Gómez, cap de la comissaria de Figueres. La Divisió d'Afers Interns dels Mossos d'Esquadra ha obert un nou expedient disciplinari a un comandament de les comarques de Girona per la seva actuació en la gran nevada del dilluns 8 de març i els dies posteriors. La persona investigada és la inspectora Yvonne Valero, que és cap de l'Àrea Bàsica Policial de la Selva Interior, ubicada a Santa Coloma de Farners. Segons l'expedient, el dimarts 9 de març, un dia després de la gran nevada, la inspectora Valero no es va presentar a la comissaria i no va justificar la seva absència a cap dels comandaments superiors. La cap dels Mossos a la Selva Interior tampoc va ser a la comissaria el dia anterior, quan la neu va col?lapsar Catalunya, ja que es va quedar atrapada per la nevada quan sortia de la festa de la policia local de Sant Feliu de Guíxols en qualitat de convidada.
    [Show full text]
  • Chemical Characterization of the Ter River
    CHEMICAL CHARACTERIZATION OF THE TER RIVER F. Sabater, J. Armengol Dpto. de Ecologia. Facultad de Biología. Universidad de Barcelona. Palabras clave: River, water chemistry, mineralization, salinity, contamination, succession. RESUMEN CARACTERIZACION QUlMlCA DEL RIO TER A partir del estudio mensual de IX variables físico-químicas en 30 estaciones del río Ter se han establecido los factores más in~portantesque determinan su estructura y funcionamiento como ecosistema. El tratamiento global de los datos obtenidos a lo largo de 12 muestreos se ha realizado mediante un análisis de Componentes Principales. Los resultados obtenidos muestran, que el incremento en la mineralización del agua a lo largo del río, y los cambios en el caudal que se producen durante al año son los factores más importantes para determinar la dinámica del río Ter. El primer componente principal está claramente asociado a la organización longitudinal del río, lo que nos ha permitido obte- ner una medida de la distorsión que se produce en la imagen del no como consecuencia de los procesos químicos que tienen lu- gar en cada segmento estudiado, y que es, a su vez, una medida de su dinámica. structure of the river and how it works. using as base the changes brougth upon by perturbations in the wa- The chemical composition of river water depends tershed. Likewise tlie chemical characterization that on many factors, some internal ones and others exter- arises from this study can be related to the different nal to the system. Among the latter we can mention biological communities studied: phytobentos (Sabater the intrinsec characteristics of the watershed (¡.e.
    [Show full text]
  • Colectividades Agrarias En La Región De Girona, 1936-1939
    COLECTIVIDADES AGRARIAS EN LA REGIÓN DE GIRONA, 1936-1939 Marciano CÁRDABA CARRASCAL Dipòsit legal: GI-127-2012 http://hdl.handle.net/10803/52980 ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
    [Show full text]
  • Susqueda Coneixedors De La Zona
    EL PUNT AVUI DIJOUS, 4 DE GENER DEL 2018 PUNT DIVERS | Comarques Gironines | 35 tà a fer una excursió en ca- iac? Un misteri que costa No es pot saber si hi va haver d’esclarir. Els Mossos, per les circumstàncies del crim i els indicis, treballen amb la hipòtesi que l’as- sassí o assassins són bons agressió sexual a Susqueda coneixedors de la zona. El lloc on es va perpetrar el a En la investigació es continua sense tenir clar el mòbil del doble assassinat d’en Marc i la Paula crim, al final del barranc de la font del Borni, és un però per les circumstàncies del crim es treballa amb la tesi que l’assassí és coneixedor de la zona espai emboscat i de mal baixar. El cotxe que duia la Tura Soler la parella als entorns de parella, un Opel Zafira, va SUSQUEDA Susqueda. Tot i que els fo- ser enfonsat a 7 metres de renses van agafar totes les profunditat dins de les ai- Mentre a la Corunya els fo- mostres possibles dels ca- gües del pantà a la platgeta renses i la policia científi- dàvers per enviar als labo- de la raconada de la Mun- ca comencen la feina per ratoris per intentar acla- tada. Per dur-lo fins allà, intentar aclarir si Diana rir, entre molts aspectes, s’han de recórrer uns 15 Quer també va ser víctima si va existir agressió se- quilòmetres de pista no d’agressió sexual abans de xual, ja es preveia que se- apta per a turismes.
    [Show full text]
  • Marine Litter on the Floor of Deep Submarine Canyons Of
    Progress in Oceanography 134 (2015) 379–403 Contents lists available at ScienceDirect Progress in Oceanography journal homepage: www.elsevier.com/locate/pocean Marine litter on the floor of deep submarine canyons of the Northwestern Mediterranean Sea: The role of hydrodynamic processes ⇑ Xavier Tubau a, Miquel Canals a, , Galderic Lastras a, Xavier Rayo a, Jesus Rivera b, David Amblas a a GRC Geociències Marines, Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona, E-08028 Barcelona, Spain b Instituto Español de Oceanografía (IEO), C/Corazón de María, 8, E-28002 Madrid, Spain article info abstract Article history: Marine litter represents a widespread type of pollution in the World’s Oceans. This study is based on Received 14 November 2014 direct observation of the seafloor by means of Remotely Operated Vehicle (ROV) dives and reports litter Received in revised form 31 March 2015 abundance, type and distribution in three large submarine canyons of the NW Mediterranean Sea, namely Accepted 31 March 2015 Cap de Creus, La Fonera and Blanes canyons. Our ultimate objective is establishing the links between Available online 8 April 2015 active hydrodynamic processes and litter distribution, thus going beyond previous, essentially descriptive studies. Litter was monitored using the Liropus 2000 ROV. Litter items were identified in 24 of the 26 dives car- ried out in the study area, at depths ranging from 140 to 1731 m. Relative abundance of litter objects by type, size and apparent weight, and distribution of litter in relation to depth and canyon environments (i.e. floor and flanks) were analysed.
    [Show full text]
  • L'antiga Xarxa De Camins De Les Guilleries
    CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert L'ANTIGA XARXA DE CAMINS DE LES GUILLERIES JOSEP TARRÉS I TURON Departament d'arquitectura i enginyeria de la construcció. Universitat de Girona INTRODUCCIÓ En el present article es proposa l'antiga xarxa de camins de les Guilleries. L'estudi i el coneixement del territori, les construccions d'infra- estructura viària (els ponts...), les descripcions dels militars i els excursio­ nistes, la cartografia militar, la tradició oral... han contribuït a fer-ne la pro­ posta que, en tractar-se d'un treball en curs, s'ha de complementar amb més documentació, en un estudi posterior. De fet, la present nota ha de ser un estímul per a treballs en diferents disciplines (cartografia, història...) provinents de diversos col·lectius (acadèmics, excursionistes...) com, per exemple, la publicació de les descripcions dels itineraris fets pels militars que donen bona pista de la xarxa de comunicacions o l'estudi de les escrip­ tures de propietat dels masos que donen informació sobre els camins com a propietat pública que eren. De fet, se segueix el mateix procés -però canviant-ne l'abast- reflectit en els dos textos a Quaderns de la Selva publicats pel sotasignat. En el número 14 va sortir la nota "Un camí antic de Girona a Vic per les Guilleries". Un any després, també als Quaderns de la Selva, a la nota "Aportacions sobre cartografia de les Guilleries" quedava reforçada la tesi del recorregut del camí antic amb el mapa CGE 638 provinent del Servicio Geografico del Ejército de l'any 1809.
    [Show full text]
  • Anejo Vi: Fotos De Girona
    ANEJO VI FOTOS DE GIRONA ANEJO VI: FOTOS DE GIRONA 707 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Gelaber. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Boada. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 708 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Can Palou. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Ter. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 709 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Olivares. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Sitges. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 710 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Ca la Silvana. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Rellotger. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 711 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Cuc. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Biel. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 712 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Can Comadorona. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Camps. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 713 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA.
    [Show full text]
  • EDICTO De 30 De Enero De 2012, Sobre Acuerdos De La Comisión Territorial De Urbanismo De Girona Referentes a Varios Municipios
    EDICTO de 30 de enero de 2012, sobre acuerdos de la Comisión Territorial de Urbanismo de Girona referentes a varios municipios. Organo Emisor: Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2012-01-30 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2012-02-24 12:00:00 Marginal: 398075 TEXTO COMPLETO : La Comisión Territorial de Urbanismo de Girona, en la sesión de 17 de noviembre de 2011, adoptó, entre otros, los siguientes acuerdos: Aprobar definitivamente, de conformidad con el procedimiento establecido en el artículo 48 del Texto refundido de la Ley de urbanismo, aprobado por el Decreto legislativo 1/2010, de 3 de agosto, los expedientes de solicitud de construcciones y instalaciones en suelo no urbanizable que se detallan a continuación: Exp.: 2011/044652/G Solicitud para la construcción de rasa para nuevo tendido de línea eléctrica de baja tensión para nuevo subministro en la finca ubicada en "Can Mel" de Sant Climent d'Amer, en el término municipal de Amer, promovida por Alfons Aymerich Guitart. Exp.: 2011/045717/G Solicitud para la ampliación de una granja avícola en terrenos de Can Perich a Sant Martí Sapresa, en el término municipal de Brunyola, promovida por Cirepolls, SL. Exp.: 2011/045292/G Solicitud para la reforma y ampliación de la masía "Can Gurnés" de vecindario de Gaià, núm. 9, en el término municipal de Llagostera, promovida por Joan Vidal Fuyà. Exp.: 2011/045926/G Solicitud de legalización de reforma y ampliación de un anexo en la masía "Can Domeneguet" en el vecindario de Sant Llorenç 35, en el término municipal de Llagostera, promovida por Jordi Noguera Sabarí.
    [Show full text]
  • Ja Ets Lector De PIHIT DIARI. Ara.Sigih'n Propiemill
    EDICIONS COMARCALS. S. A. Redacció: Dimecres Joaquim Vayreda, 63 entr. «•21 35 08 i 21 35 12 28 do fabrer del 1979 Administració: Núm·toA Any1 Joaquim Vayreda, 65 baixos «• 21 70 57 i 20 50 16 GIRONA ;^ ,, ;. Preu: 20 ptes. Director: Jordi IVegre PUNT IMRI Alt Empordà • Baix Empordà • Cerdanya • Garrotxa • Gironès • Ripollès • Selva Pilar Pujol torna a casa seva La noia de Sant Joan, del tot innocent Las reserves apuntades ahir per PUNT DIARI entorn del cas les gestions s'ha tret una petita Carrieslolte»^ de Pilar Pujol, la noia desapara»guda dies enrera de Sant Joan de nota que anava signada per la les Abadesseà^i trobada per la QuJlrdiaClvilà Bunyol (Pals Va­ parròquia i que transcrivim més amb la lencià), se han confirmat netament: la noia no va cometre cap avall. atracament, ni hi va col·laborar o consentir, sinó que era segres- El poble, que tant ha fet des de panxa plena trada pel jove Pedró Mfirquez, vel de Ripoll que té, pel que sem­ el primer moment, convençut de bla, pertorbades les facultats mentals. l'honradesa de la Pilar, ha viscut uns mome^nts de confusió en re­ El Carnestoltes s'ha tan­ on es destacava més la imagina­ Sant Joan de les Abadesses ha bre les primeres notícies, però ha cat amb l'animació de la viscut.un altre dia de nerviositat i, ció que la matèria informativa. Ai­ gent reunida a l'entorn de rectificat la seva confiança en lle­ tensió a causa de les notícies con­ xò ha provocat una forta indigna­ gir la nota que per telèfon s'ha de­ perolades de sopa i cassola- tradictòries que han anat arribant ció entre la població, i ha donat des d'arròs a dos pobles del manat a la Guàrdia Civil de Bu­ del cas de la Pilar Puiel, la noia peu perquè es formés una impro­ nyol i que diu: Baix Empordà: Verges i Al­ desapareguda el passat dia 6, visada comissió per tal dèsclarir el bons.
    [Show full text]
  • Municipis Amb Talls De Llum
    Subministrament de llum Consell comarcal Municipi Recompte de Municipi ALT EMPORDA AGULLANA Consell comarcal Total ALT EMPORDA ARMENTERA (L'). ALT EMPORDA 55 ALT EMPORDÀ ALBANYÀ ALT EMPORDÀ 1 ALT EMPORDA AVINYONET DE PUIGVENTOS. BAIX EMPORDA 35 ALT EMPORDA BASCARA. BAIX LLOBREGAT 1 ALT EMPORDA BIURE. GARROTXA 2 ALT EMPORDA CABANELLES GIRONES 23 ALT EMPORDA CABANES MARESME 6 ALT EMPORDA CADAQUES. SELVA 19 ALT EMPORDA CANTALLOPS. Total general 142 ALT EMPORDA CAPMANY. ALT EMPORDA CASTELLO D'EMPURIES. ALT EMPORDA CISTELLA ALT EMPORDA COLERA. ALT EMPORDA ESCALA (L'). ALT EMPORDA ESCAULES ALT EMPORDA ESPOLLA. ALT EMPORDA FAR D'EMPORDA (EL). ALT EMPORDA FORTIA. ALT EMPORDA GARRIGAS. ALT EMPORDA GARRIGUELLA. ALT EMPORDA JONQUERA (LA). ALT EMPORDA LLANÇA. ALT EMPORDA MASARAC. ALT EMPORDA MOLLET DE PERALADA. ALT EMPORDA PALAU DE SANTA EULALIA ALT EMPORDA PALAU-SAVERDERA. ALT EMPORDA PAU. ALT EMPORDA PEDRET I MARZA. ALT EMPORDA PERALADA. ALT EMPORDA PONT DE MOLINS. ALT EMPORDA PORT DE LA SELVA (EL). ALT EMPORDA PORTBOU. ALT EMPORDA RABOS. ALT EMPORDA RIUMORS. ALT EMPORDA ROSES. ALT EMPORDA SANT CLIMENT SESCEBES. ALT EMPORDA SANT LLORENC DE LA MUGA. ALT EMPORDA SANT MIQUEL DE FLUVIA. ALT EMPORDA SANT MORI. ALT EMPORDA SANT PERE PESCADOR. ALT EMPORDA SAUS, CAMALLERA I LLAMPAIES ALT EMPORDA SELVA DE MAR (LA). ALT EMPORDA SIURANA ALT EMPORDA TERRADES. ALT EMPORDA TORROELLA DE FLUVIA. ALT EMPORDA VENTALLO. ALT EMPORDA VILABERTRAN. ALT EMPORDA VILADAMAT. ALT EMPORDA VILAFANT ALT EMPORDA VILAJUIGA. ALT EMPORDA VILAMALLA ALT EMPORDA VILAMANISCLE. ALT EMPORDA VILANANT. ALT EMPORDA VILA-SACRA. ALT EMPORDA VILAUR. BAIX EMPORDA ALBONS. BAIX EMPORDA BEGUR. BAIX EMPORDA BELLCAIRE D'EMPORDA. BAIX EMPORDA BISBAL D'EMPORDA (LA).
    [Show full text]