Tema Central 50 Anys De La Presa De Susqueda 55
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
TEMA CENTRAL 50 ANYS DE LA PRESA DE SUSQUEDA 55 COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE GIRONA 2018 TEMA CENTRAL 50 ANYS DE LA PRESA DE SUSQUEDA 55 55 SUMARI COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE GIRONA 2018 Editor EDITORIAL 5 COLLEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS Miquel Josep Vendrell i Deulofeu D’EDIFICACIÓ DE GIRONA Direcció ANABEL ROS I NUÑO TEMA CENTRAL 50 ANYS DE LA PRESA DE SUSQUEDA Coordinació MIA MASGRAU I VENTURA Revolució de la forma 8 Consell de redacció Eduard Callís JOSEP M. ARJONA I BORREGO FRANCESC XAVIER BOSCH I ARAGÓ ADOLF CABAÑAS I EGAÑA Susqueda 50 anys 20 JAUME NOGUER I GÓMEZ Adolf Cabañas i Egaña BERNAT MASÓ I CARBÓ MIQUEL MATAS I NOGUERA JOAN MARIA PAU I NEGRE Viatge al centre de la presa 34 ANABEL ROS I NUÑO Miquel Fañanàs i Serrallonga JORDI SOLIGUER I MAS NARCÍS SUREDA I DAUNIS MIQUEL JOSEP VENDRELL I DEULOFEU L’amenaça permanent 42 Miquel Fañanàs i Serrallonga Col·laboren en aquest número EDUARD CALLÍS ADOLF CABAÑAS I EGAÑA MIQUEL FAÑANÀS I SERRALLONGA DESTAQUEM 48 JOSEP M. ARJONA I BORREGO La Font de la Pòlvora JORDI SOLIGUER I MAS Josep M. Arjona i Borrego ROSA ORTENSI CARME DOMÈNECH I GARCIA NARCÍS SUREDA I DAUNIS JOAN MARIA PAU I NEGRE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC PER RECORDAR 64 Les construccions dels indians a Lloret de Mar Correcció TRADUACTION Jordi Soliguer i Mas Disseny i maquetació 74 MÒNICA CASANOVA SECCIÓ TÈCNICA MIA MASGRAU Piscines Neda Rosa Ortensi Impressió IMPREMTA PAGÈS 20 anys del RD 1627/97, de seguretat 78 i salut en les obres de construcció Dipòsit legal GI-427-1988 Carme Domènech i Garcia ISSN L’ENTREVISTA 84 2013-1224 Entrevistra al president de la Diputació: Miquel Noguer NOTA: ELS CRITERIS EXPOSATS Narcís Sureda i Daunis EN ELS ARTICLES FIRMATS SON D’EXCLUSIVA RESPONSABILITAT DELS SEUS AUTORS I NO REPRESENTEN VIVÈNCIES 90 NECESSÀRIAMENT L’OPINIÓ DE LA L’últim habitant de Susqueda DIRECCIÓ D’AQUESTA REVISTA. Joan M. Pau i Negre PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL DE LA REVISTA PER QUALSEVOL MITJÀ SENSE PARLEM DE… 94 AUTORITZACIÓ PRÈVIA DEL COLLEGI Les Pedreres D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE GIRONA. Narcís Sureda i Daunis 5 EDITORIAL En aquest número us proposem, principalment, que gireu els ulls enrere per rememorar efemèrides de la nostra història més recent en diversos àmbits. Com a tema central, us convidem a fer un passeig per la construc- ció d’una de les obres més importants de la comarca, de la qual en- guany celebrem els cinquanta anys: la presa de Susqueda. Es tracta d’una obra d’enginyeria que, vençuda l’oposició popular, es va començar a construir l’any 1963 a la conca del Ter. De la mà dels responsables del manteniment de la presa, en endinsarem en el seu interior per gaudir del disseny que, a primer cop d’ull, no és apreciable en una obra d’aquestes característiques. El nostre més sincer agraïment a les persones que amb gran amabilitat i entusiasme van fer possible la interessantíssima visita a l’interior de la presa. I de celebració en celebració, arribem al vintè aniversari de la publicació del Decret 1627/1997, de seguretat i salut en les obres de construcció. La seva redacció i posada en pràctica va marcar un abans i un després en el concepte de seguretat i salut en el treball i en les funcions que hem de desenvolupar els aparelladors a les obres. I, sobretot, va establir una regulació sobre les precàries condicions laborals dels treballadors, fins aquell moment menystingudes. Encara avui es parla de moltes malalties professionals, conseqüència de les infrahumanes condicions dels llocs de treball. Cert és que encara ens queda molt camí per recórrer i per acabar d’implementar la cultura de la seguretat i la salut en el treball, però no és menys cert que hem avançat molt. Amb aquest nou exemplar donem continuïtat a La Punxa, que ja era gran però que vol créixer encara més! Miquel Josep Vendrell i Deulofeu President TEMA CENTRAL 50 ANYS DE LA PRESA DE SUSQUEDA cosa permet un cantell finíssim, de El 15 setembre de 1965, Federico DURANT MÉS només sis centímetres. Tot és es- Silva, ministre d’Obres Públiques, DE QUINZE ANYS, tructura i tot està resolt en formi- visita les obres del pantà per com- gó, també el paviment i la vora de provar-ne l’evolució. Ja a Girona, SUSQUEDA: LA PREMSA ÉS l’andana. La il·luminació nocturna, despatxa amb el president de la amb focus encastats a terra, real- Diputació Provincial alguns temes: L’ALTAVEU DE LA ça les superfícies de transició i la d’una banda, la preocupació per POR QUE GENERA lleugeresa de l’estructura; les co- la falta de manteniment i pels ru- pes retallades en la foscor adqui- mors sobre el tancament dels fer- LA REVOLUCIÓ SUSQUEDA, reixen el caràcter d’un exercici de rocarrils de via estreta, i, de l’altra, papiroflèxia. Aquesta és la millor la inquietud d’amplis sectors de AMB TITULARS carta de presentació del que ens la societat respecte a la presa en COM «EL PANTÀ espera a la presa de Susqueda:2 construcció.3 la recerca de la lleugeresa a través DE LA FORMA DE LA DISCÒRDIA» de la forma. La polèmica es desferma des- prés que es conegui la notícia de O «CADENA La lleugeresa d’aquesta estructu- la construcció, el 1958. Durant PERPÈTUA». ra i la manera d’aconseguir-la ad- més de quinze anys, la premsa quireixen més relleu quan arriba el és l’altaveu de la por que genera tren: en contraposició als finíssims Susqueda, amb titulars com «el paraigües de formigó, una feixuga pantà de la discòrdia» o «cadena màquina a vapor arrossegant va- perpètua». Evidentment, preocupa gons de fusta. La seva coincidèn- com afectarà al cabal del riu Ter La tancada de Susqueda amb un cia espacial i temporal reflecteix el el transvasament de 8 m³/s cap a possible encaix de la volta xoc que suposa la concepció de Barcelona,4 però difícilment s’es- Eduard Callís Fotografia Ubiña.R EBOLLO ALONSO, Arturo. La presa bóveda de Susqueda: Susqueda davant una opinió pú- colten veus en contra de la cons- Doctor en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya, professor de projectes a l’Escola su proyecto, construcción y blica que, si bé associa el tren al trucció de l’embassament; no és Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i soci fundador de l’estudi olotí unparelld’arquitectes. comportamiento. Madrid: Instituto passat, entén les preses intrínse- una qüestió que es posi en dubte. Eduardo Torroja de la Construcción y del cament vinculades a un mur molt La discrepància rau en un tema de Cemento, 1972, p. 17. gruixut. forma, literalment de forma. El 1964, el tren d’Olot estrena i una superfície guerxa reuneix el 1. Ferrocarril de via estreta d’Olot a Girona, una nova parada: el baixador de perímetre del paraigua amb el pi- punt quilomètric 21,8. CLARÀ RESPLANDÍS, 1 Josep. Història gràfica del tren d’Olot. la Hidroelèctrica. S’alça entre els lar central. Aquest pilar, de fust Girona: CCG Edicions, 2004, p. 62. tallers de la companyia elèctrica creixent fins al coronament, es re- 2. El projecte del baixador el redacta i el poblat dels enginyers, proper sol amb una transició entre el peu l’equip tècnic liderat per Arturo Rebollo. 3. ABC, 15 de setembre de 1965, p. 46. al desviament de la carretera que rectangular i el cap circular. La di- 4. Correspon al 46,65 % del cabal circulant s’endinsa, des d’aigües avall, al mensió major de la base s’orienta en aquest punt, segons dades de l’Agència canyó del riu Ter. És una estructu- de forma perpendicular a l’andana Catalana de l’Aigua el 2004. PAVÓN GAMERO, ra formada per dos paraigües de per donar l’estabilitat que en l’altre David. «El papel de los ríos Muga y Fluviá en la determinación del trasvase del Ter al formigó armat amb una geometria sentit compensa el paraigua conti- área metropolitana de Barcelona». Boletín peculiar: les copes, de planta qua- gu. La geometria de la copa atorga de la Asociación de Geógrafos Españoles, drada, dibuixen un perfil triangular inèrcia a l’estructura volada, la qual 2012, núm. 58, p. 281. Baixador de la Hidroelèctrica del tren d’Olot a Girona. Fotografia Paqui, 1968. CLARÀ RESPLANDÍS, Josep. Història gràfica del tren d’Olot. Girona: CCG Edicions, 2004, p. 62. Les crítiques van dirigides al tipus de Sau, Tremp, Camarasa, Rico- 5. DALMAU, Jordi. «La cadena perpètua de Presa de volta d’Eume (Galícia), obra de Susqueda». Presència, 1 de juliol de 1967, Luciano Yordi de Carricarte. VALLARINO d’estructura escollit: la volta. La bayo, etc. Con este tipo, Susque- p. 6. novetat de la solució, la gran al- da exige en su base 100m como 6. Destino, núm. 1539, 4 de febrer de 1967. CÁNOVAS DEL CASTILLO, Eugenio. «Pasado, çada del parament comparat amb mínimo, en vez de aquellos ridícu- 7. El Correo Catalán, 15 de gener de 1967. presente y previsible futuro de las presas Sau o el Pasteral, l’alta sismicitat los 15 de la “cáscara de huevo”.»8 8. DALMAU, Jordi. «La cadena perpètua de en España». Ingeniería y territorio, 1989, Susqueda». Presència, 1 de juliol de 1967, núm. 13, p. 46. de la zona i els recents accidents p. 6. en preses del mateix tipus a Mal- El temor cap a la presa, la inten- 9. El nombre de convidats i la quantitat passet i Vajont són motius sufici- sitat amb què aquestes informaci- de menjar servit està a l’escala de l’obra, ents per a una inquietud generalit- ons havien incidit en la ciutadania, però també la forma d’enumerar-ho: «Se consumieron 436 kg de butifarra, 500 zada.