TEMA CENTRAL 50 ANYS DE LA PRESA DE SUSQUEDA 55

COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE GIRONA 2018 TEMA CENTRAL 50 ANYS DE LA PRESA DE SUSQUEDA 55 55 SUMARI

COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE GIRONA 2018

Editor EDITORIAL 5 COLLEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS Miquel Josep Vendrell i Deulofeu D’EDIFICACIÓ DE GIRONA Direcció ANABEL ROS I NUÑO TEMA CENTRAL 50 ANYS DE LA PRESA DE SUSQUEDA Coordinació MIA MASGRAU I VENTURA Revolució de la forma 8 Consell de redacció Eduard Callís JOSEP M. ARJONA I BORREGO FRANCESC XAVIER BOSCH I ARAGÓ ADOLF CABAÑAS I EGAÑA Susqueda 50 anys 20 JAUME NOGUER I GÓMEZ Adolf Cabañas i Egaña BERNAT MASÓ I CARBÓ MIQUEL MATAS I NOGUERA JOAN MARIA PAU I NEGRE Viatge al centre de la presa 34 ANABEL ROS I NUÑO Miquel Fañanàs i Serrallonga JORDI SOLIGUER I MAS NARCÍS SUREDA I DAUNIS MIQUEL JOSEP VENDRELL I DEULOFEU L’amenaça permanent 42 Miquel Fañanàs i Serrallonga Col·laboren en aquest número EDUARD CALLÍS ADOLF CABAÑAS I EGAÑA MIQUEL FAÑANÀS I SERRALLONGA DESTAQUEM 48 JOSEP M. ARJONA I BORREGO La Font de la Pòlvora JORDI SOLIGUER I MAS Josep M. Arjona i Borrego ROSA ORTENSI CARME DOMÈNECH I GARCIA NARCÍS SUREDA I DAUNIS JOAN MARIA PAU I NEGRE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC PER RECORDAR 64 Les construccions dels indians a Lloret de Mar Correcció TRADUACTION Jordi Soliguer i Mas Disseny i maquetació 74 MÒNICA CASANOVA SECCIÓ TÈCNICA MIA MASGRAU Piscines Neda Rosa Ortensi Impressió IMPREMTA PAGÈS 20 anys del RD 1627/97, de seguretat 78 i salut en les obres de construcció Dipòsit legal GI-427-1988 Carme Domènech i Garcia

ISSN L’ENTREVISTA 84 2013-1224 Entrevistra al president de la Diputació: Miquel Noguer NOTA: ELS CRITERIS EXPOSATS Narcís Sureda i Daunis EN ELS ARTICLES FIRMATS SON D’EXCLUSIVA RESPONSABILITAT DELS SEUS AUTORS I NO REPRESENTEN VIVÈNCIES 90 NECESSÀRIAMENT L’OPINIÓ DE LA L’últim habitant de Susqueda DIRECCIÓ D’AQUESTA REVISTA. Joan M. Pau i Negre PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL DE LA REVISTA PER QUALSEVOL MITJÀ SENSE PARLEM DE… 94 AUTORITZACIÓ PRÈVIA DEL COLLEGI Les Pedreres D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE GIRONA. Narcís Sureda i Daunis 5

EDITORIAL

En aquest número us proposem, principalment, que gireu els ulls enrere per rememorar efemèrides de la nostra història més recent en diversos àmbits.

Com a tema central, us convidem a fer un passeig per la construc- ció d’una de les obres més importants de la comarca, de la qual en- guany celebrem els cinquanta anys: la presa de Susqueda. Es tracta d’una obra d’enginyeria que, vençuda l’oposició popular, es va començar a construir l’any 1963 a la conca del Ter. De la mà dels responsables del manteniment de la presa, en endinsarem en el seu interior per gaudir del disseny que, a primer cop d’ull, no és apreciable en una obra d’aquestes característiques. El nostre més sincer agraïment a les persones que amb gran amabilitat i entusiasme van fer possible la interessantíssima visita a l’interior de la presa.

I de celebració en celebració, arribem al vintè aniversari de la publicació del Decret 1627/1997, de seguretat i salut en les obres de construcció. La seva redacció i posada en pràctica va marcar un abans i un després en el concepte de seguretat i salut en el treball i en les funcions que hem de desenvolupar els aparelladors a les obres. I, sobretot, va establir una regulació sobre les precàries condicions laborals dels treballadors, fins aquell moment menystingudes. Encara avui es parla de moltes malalties professionals, conseqüència de les infrahumanes condicions dels llocs de treball. Cert és que encara ens queda molt camí per recórrer i per acabar d’implementar la cultura de la seguretat i la salut en el treball, però no és menys cert que hem avançat molt.

Amb aquest nou exemplar donem continuïtat a La Punxa, que ja era gran però que vol créixer encara més!

Miquel Josep Vendrell i Deulofeu President TEMA CENTRAL

50 ANYS DE LA PRESA DE SUSQUEDA cosa permet un cantell finíssim, de El 15 setembre de 1965, Federico DURANT MÉS només sis centímetres. Tot és es- Silva, ministre d’Obres Públiques, DE QUINZE ANYS, tructura i tot està resolt en formi- visita les obres del pantà per com- gó, també el paviment i la vora de provar-ne l’evolució. Ja a Girona, SUSQUEDA: LA PREMSA ÉS l’andana. La il·luminació nocturna, despatxa amb el president de la amb focus encastats a terra, real- Diputació Provincial alguns temes: L’ALTAVEU DE LA ça les superfícies de transició i la d’una banda, la preocupació per POR QUE GENERA lleugeresa de l’estructura; les co- la falta de manteniment i pels ru- pes retallades en la foscor adqui- mors sobre el tancament dels fer- LA REVOLUCIÓ SUSQUEDA, reixen el caràcter d’un exercici de rocarrils de via estreta, i, de l’altra, papiroflèxia. Aquesta és la millor la inquietud d’amplis sectors de AMB TITULARS carta de presentació del que ens la societat respecte a la presa en COM «EL PANTÀ espera a la presa de Susqueda:2 construcció.3 la recerca de la lleugeresa a través DE LA FORMA DE LA DISCÒRDIA» de la forma. La polèmica es desferma des- prés que es conegui la notícia de O «CADENA La lleugeresa d’aquesta estructu- la construcció, el 1958. Durant PERPÈTUA». ra i la manera d’aconseguir-la ad- més de quinze anys, la premsa quireixen més relleu quan arriba el és l’altaveu de la por que genera tren: en contraposició als finíssims Susqueda, amb titulars com «el paraigües de formigó, una feixuga pantà de la discòrdia» o «cadena màquina a vapor arrossegant va- perpètua». Evidentment, preocupa gons de fusta. La seva coincidèn- com afectarà al cabal del riu Ter La tancada de Susqueda amb un cia espacial i temporal reflecteix el el transvasament de 8 m³/s cap a possible encaix de la volta xoc que suposa la concepció de Barcelona,4 però difícilment s’es- Eduard Callís Fotografia Ubiña.R ebollo Alonso, Arturo. La presa bóveda de Susqueda: Susqueda davant una opinió pú- colten veus en contra de la cons- Doctor en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya, professor de projectes a l’Escola su proyecto, construcción y blica que, si bé associa el tren al trucció de l’embassament; no és Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i soci fundador de l’estudi olotí unparelld’arquitectes. comportamiento. Madrid: Instituto passat, entén les preses intrínse- una qüestió que es posi en dubte. Eduardo Torroja de la Construcción y del cament vinculades a un mur molt La discrepància rau en un tema de Cemento, 1972, p. 17. gruixut. forma, literalment de forma.

El 1964, el tren d’Olot estrena i una superfície guerxa reuneix el 1. Ferrocarril de via estreta d’Olot a Girona, una nova parada: el baixador de perímetre del paraigua amb el pi- punt quilomètric 21,8. Clarà Resplandís, 1 Josep. Història gràfica del tren d’Olot. la Hidroelèctrica. S’alça entre els lar central. Aquest pilar, de fust Girona: CCG Edicions, 2004, p. 62. tallers de la companyia elèctrica creixent fins al coronament, es re- 2. El projecte del baixador el redacta i el poblat dels enginyers, proper sol amb una transició entre el peu l’equip tècnic liderat per Arturo Rebollo. 3. ABC, 15 de setembre de 1965, p. 46. al desviament de la carretera que rectangular i el cap circular. La di- 4. Correspon al 46,65 % del cabal circulant s’endinsa, des d’aigües avall, al mensió major de la base s’orienta en aquest punt, segons dades de l’Agència canyó del riu Ter. És una estructu- de forma perpendicular a l’andana Catalana de l’Aigua el 2004. Pavón Gamero, ra formada per dos paraigües de per donar l’estabilitat que en l’altre David. «El papel de los ríos Muga y Fluviá en la determinación del trasvase del Ter al formigó armat amb una geometria sentit compensa el paraigua conti- área metropolitana de Barcelona». Boletín peculiar: les copes, de planta qua- gu. La geometria de la copa atorga de la Asociación de Geógrafos Españoles, drada, dibuixen un perfil triangular inèrcia a l’estructura volada, la qual 2012, núm. 58, p. 281.

Baixador de la Hidroelèctrica del tren d’Olot a Girona. Fotografia Paqui, 1968. Clarà Resplandís, Josep. Història gràfica del tren d’Olot. Girona: CCG Edicions, 2004, p. 62. Les crítiques van dirigides al tipus de Sau, Tremp, Camarasa, Rico- 5. Dalmau, Jordi. «La cadena perpètua de Presa de volta d’Eume (Galícia), obra de Susqueda». Presència, 1 de juliol de 1967, Luciano Yordi de Carricarte. Vallarino d’estructura escollit: la volta. La bayo, etc. Con este tipo, Susque- p. 6. novetat de la solució, la gran al- da exige en su base 100m como 6. Destino, núm. 1539, 4 de febrer de 1967. Cánovas del Castillo, Eugenio. «Pasado, çada del parament comparat amb mínimo, en vez de aquellos ridícu- 7. El Correo Catalán, 15 de gener de 1967. presente y previsible futuro de las presas Sau o el Pasteral, l’alta sismicitat los 15 de la “cáscara de huevo”.»8 8. Dalmau, Jordi. «La cadena perpètua de en España». Ingeniería y territorio, 1989, Susqueda». Presència, 1 de juliol de 1967, núm. 13, p. 46. de la zona i els recents accidents p. 6. en preses del mateix tipus a Mal- El temor cap a la presa, la inten- 9. El nombre de convidats i la quantitat passet i Vajont són motius sufici- sitat amb què aquestes informaci- de menjar servit està a l’escala de l’obra, ents per a una inquietud generalit- ons havien incidit en la ciutadania, però també la forma d’enumerar-ho: «Se consumieron 436 kg de butifarra, 500 zada. L’enginyer industrial Josep queda palesa el 22 d’abril de 1983, botellas de vino blanco, 500 botellas de Maria Noguera sentenciava: «El quinze anys després de l’acaba- vino tinto, 500 botellas de agua mineral, 300 caso de Gerona es ser o no ser; ment de l’obra. Ràdio Girona emet litros de café, 90 kg de jamón serrano, 50 kg existir o desaparecer en pocos mi- fragments de la novel·la Susque- de longaniza, 100 kg de otros embutidos, 5 300 kg de judías, 4.000 chuletas, 200 nutos». I des de Destino Joaquim da, de Miquel Fañanàs, una histò- porrones llenos de vino moscatel para de Camps Arboix es preguntava: ria de ficció que relata el col·lapse postre, etc.». Dalmau, 1967, p. 6. «¿Cómo evadir el espanto del re- de la closca d’ou amb la inunda- mordimiento anticipado en caso ció de tots els pobles aigües avall. de dar lugar al desenlace del de- Tot i haver advertit que es tractava sastre?»6 d’una obra de ficció, moltes -per sones van evacuar ràpidament les Només faltava que l’equip tècnic seves llars. Fins i tot a Girona ciu- exposés que una presa de volta tat, l’alcalde, Joaquim Nadal, va era més econòmica que una de haver de recórrer casa per casa al- gravetat perquè des de la Cambra guns barris per calmar la població. de Comerç i Indústria es qüestio- nés: «¿Es que no valemos los 200 Mentrestant, l’Administració cen- millones en que se cifra la diferen- tral i Hidroelèctrica de Catalunya cia de coste, la enorme humanidad intenten transmetre confiança en que somos y la extensa riqueza el projecte que s’està duent a ter- 10. Dalmau, 1967, p. 7. guns rumors: «En ningún caso la çar l’última tecnologia disponible, que tenemos en nuestro amenaza- me. Pere Duran Farell, conseller 11. Susqueda resol amb un sol salt el 7 desnivell entre Sau i el Pasteral. Les tres elección del tipo de presa ha sido però també un reflex del poder en do valle del Ter?». El tret de sor- delegat, dona un cop d’efecte per preses funcionen de manera coordinada motivada por cuestiones económi- mans de la tríada govern-compa- tida l’havia donat l’informe emès tranquil·litzar els accionistes: orga- formant un sistema de regulació de l’aigua cas. En la de Susqueda, nacida en nyies hidroelèctriques-enginyers. el 1959 pel cap de vies i obres de nitza, el 1967 i per primera vegada, hiperanual. una época con complejo de catás- Les voltes estan normalment vin- la Diputació, el senyor Izquierdo la junta general a peu d’obra, amb trofes de presas, se han extrema- culades a explotacions hidroelèc- Carner, en què apuntava el camí a excursió, visita i dinar inclosos. Hi do los estudios y precauciones.»10 triques, bé sigui per la forma i alça- seguir: «Así pues en Susqueda hay arriben des de Barcelona 1.950 da de les tancades atractives per a que exigir seguridad absoluta, con comensals, una xifra superior als 9 El vent bufa a favor de la compa- la producció, bé sigui per la capa- presa bien cimentada, tipo tradici- 1.600 treballadors de la presa. nyia i els enginyers. El règim apos- citat econòmica dels promotors. onal, en cuyo sencillísimo cálculo Durant el parlament als convidats, ta fermament per l’obra hidràulica També el final de la dècada marca no cabe error. Es el tipo de la presa Duran aprofita per desmentir al- i hi destina una gran quantitat de un punt d’inflexió en la demanda recursos econòmics. Al darrere hi elèctrica, que s’encamina cap a un ha el convenciment que per a la creixement exponencial. modernització del país és primer indispensable assegurar el submi- Aquesta conjunció, juntament amb nistrament d’aigua i la producció tècnics de primera línia, dona lloc d’electricitat. En aquest context de a les primeres voltes exemplars. El desarrollismo, l’energia té un paper camí està per fer, de manera que el primordial i s’arriba a convertir en disseny no ho és només de l’obra el símbol abstracte de la moderni- sinó també del procés de concep- tat, artífex de la transformació. Les ció. preses són el millor aparador de la modernització del país. Per al gran repte de Susqueda —sal- var 135 m d’altura i emmagatzemar L’experiència acumulada en la dè- 233 hm³— es desenvolupen nom- cada dels cinquanta i l’obertura broses aproximacions des de 1954, econòmica de 1959 posen els fo- temptejant diversos emplaçaments i naments d’una època daurada de perfils del cos de la presa, sempre les preses a Espanya. Coincidei- de volta.11 Hi treballaran Pere Duran, xen unes bases de coneixement Carlo Semenza i Joaquim Laginha assentades i mètodes de càlcul a Serafim. Amb tot, Hidroelèctrica Visita a les obres de 1.950 accionistes, durant la junta general a peu d’obra el disposició, els primers laboratoris de Catalunya veu convenient d’in- 1967. Hidroeléctrica de Cataluña (ed.). d’estudi en model, personal qua- corporar algun enginyer en plan- Memoria y balance: correspondiente lificat i maquinària eficient. Les tilla que dugui el projecte i l’obra al ejercicio de 1967. Barcelona: closques d’ou són, sens dubte, la fins al final, enlloc de treballar amb Hidroeléctrica de Cataluña, 1967. imatge perfecta de l’afany d’abra- consultories externes. El 1949 la Aprofitament integral del riu al seu pas per les Guilleries. Rebollo Alonso, 1972, p. 7.

12. Arturo Rebollo (1933), posteriorment a la construcció del salt de Susqueda, serà director d’explotació de preses d’Hidroelèctrica de Catalunya. Els anys vuitanta treballa com a consultor independent. Al llarg de la seva carrera deixa res sense comprovar, i estén estalvi d’un milió de metres cúbics L’obra recentment acabada al costat realitza uns 300 treballs professionals. el procés de disseny des de 1954 respecte a una presa de gravetat dels treballs d’encofrat del model Serà també professor d’Estètica en obres reduït per a l’estudi tensional de la d’enginyeria i professor de Projectes. El fins a 1963. L’intens treball durant en la mateixa situació. Set grans nou anys d’estudis té la seva con- ulls retallats en el coronament de volta i el model reduït per a l’estudi del 1996 se li concedeix la medalla del Col·legi comportament hidràulic del sobreeixidor d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i el trapartida en una obra relativament la volta, amb una longitud total de Fotografia Brangulí. Rebollo Alonso, 2012, la medalla Ildefons Cerdà. ràpida, executada entre la primave- 130 m, permeten evacuar un cabal 13. Camins.cat: revista del Col·legi 16 Arturo. Ingeniería y arquitectura del ra de 1963 i 1968 i sense proble- màxim de 2.80 m³/s, mai superat hormigón: instantáneas sobre el salto de d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de 18 Catalunya, 2012, núm. 28, p. 22. mes posteriors. Així, la solució final en preses de volta a l’Estat. Susqueda. Barcelona: Editores Técnicos 14. Camins.cat: revista del Col·legi es basa en una volta simètrica de Asociados, 1974, p. 83. Fotografia companyia contracta un jove en- qui resumia que la geologia era el d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de doble curvatura, amb sòcol de re- En un exercici de rigor i transparèn- Ismes. Rebollo Alonso, 1972, p. 292. ginyer de 26 anys, acabat de gra- suport de la història dels pobles. Catalunya, 2012, núm. 28, p. 21. partiment, estreps de gravetat i so- cia, s’ocupa personalment d’ava- Fotografia Brangulí. Rebollo Alonso, duar.12 Rebollo, recomanat pel seu 15. Clemente Sáenz Ridruejo (1928-2006) 1972, p. 81. col·labora en l’estudi geològic de més de breeixidor lliure al coronament. Té luar-ne i publicar-ne el compor- professor de geologia Clemente L’estudi geològic centra tot l’inte- 200 preses, amb aportacions determinants una alçada total sobre fonaments tament durant vint-i-cinc anys.19 Sáenz Ridruejo, dedica la primera rès de Rebollo, amb més esforç per a l’elecció de l’empacament concret, de 135 m, una longitud de corona- Avançant-se també al seu temps, dècada de la seva carrera exclusi- gairebé que el desenvolupament i fins i tot del tipus, amb l’objectiu de ment de 352 m i gruixos de 24,80 Rebollo comprèn que la pretesa vament al salt de Susqueda. de la mateixa closca. L’estructura minimitzar les mesures correctives posteriors. AGUILÓ ALONSO, Miguel. La m a la base i 5 m al coronament. perennitat d’una obra hidràulica es fabrica amb formigó en massa, enjundia de las presas españolas. Madrid: S’empren més de 600.000 m3 de depèn d’un seguiment exquisit del La primera cosa que fa és com- un producte manufacturat amb ACS, 2002, p. 22. formigó,17 cosa que representa un seu comportament. plementar la seva formació per unes propietats controlables. L’es- poder afrontar el projecte amb els tudi detallat del terreny ha d’apor- coneixements necessaris. Busca tar les dades suficients perquè el Perfil per mènsula central de la solució consell en Luciano Yordi de Carri- seu coneixement sigui equiparable definitiva, alçat des d’aigües avall, 13 Plànol geològic de l’emplaçament i planta general amb els punts de carte, autor de la primera presa al de la closca. replanteig. Rebollo Alonso, 1972, p. 74. de volta important a Espanya i una amb les dades recopilades en les excavacions, en el qual s’aprecien les Rebollo Alonso, Arturo. «Presa de de les més refinades, acabada el Arturo Rebollo parteix dels estu- zones de fractura de la roca. Rebollo Susqueda: el proyecto». Revista de Obras 1960. La presa d’Eume es deixa dis de Serafim i Semenza però no Alonso, 1972, p. 123. Públicas, 1967, núm. 3028, p. 784. sentir a Susqueda: comparteixen aspectes com el sòcol de reparti- ment, els estreps de gravetat o el 16. No obstant, la central entra en servei vessament lliure per coronament el 1967. sobre vas esmorteïdor. Els projec- 17. Les mesures d’aquests tipus de tes de Yordi es basen en concep- construccions no semblen tan abstractes tes clars, la recerca de formes pu- si les comparem amb les de l’arquitectura. La longitud de coronament de la presa és res i un coneixement exhaustiu de similar a la de L’illa Diagonal, de Rafael les últimes realitzacions europees, Moneo i Manuel de Solà-Morales, i la seva de manera que les seves obres alçada sobre fonaments és més de dues són equiparables a les dels països vegades la cantonada més alta d’aquest edifici. Per a un edifici residencial de set més avançats, per primera vegada pisos que mesurés 45 m de façana i 22 en molts anys. de profunditat, s’emprarien uns 3.400 m³ de formigó armat. Amb els 600.000 m³ de Rebollo també viatja per conèixer la presa de Susqueda es podrien edificar els dos costats d’un carrer de quatre in situ diverses preses de volta, quilòmetres, 18. El cabal específic, també amb especial atenció a les recent- rècord, és de 24 m³/sm. Els cabals abocats ment accidentades de Malpasset i per coronament a les següents preses de Vajont. Allà comprova el principal volta difícilment arribarà als 1.000 m³/s. Díez-Cascón Sagrado, Joaquín; Bueno repte a què fan front els tècnics: Hernández, Francisco. Ingeniería de presas: el terreny. La geologia sempre ha presas de fábrica. 2 vols. Santander: estat un aspecte d’especial interès Servicio de Publicaciones de la Universidad per a l’autor de Susqueda, con- de Cantabria, 2001, p. 817. 19. L’estructura està dotada d’un complex vençut que només amb el màxim sistema format per 800 punts d’auscultació coneixement del terreny es pot te- que registren qualsevol moviment. nir una visió global del problema.14 Com ell mateix reconeix, és un Formigonat dels blocs en l’estrep punt de vista influenciat pel pro- esquerre. Fondo Histórico. Fundación fessor Clemente Sáenz Ridruejo,15 Endesa. «La presa vertiendo por el aliviadero Coronament amb la tanca de formigó, de 7 vanos. Cual otro gran monstruo el sistema d’il·luminació i les torres de apocalíptico, su concepción representa captació. Fondo Histórico. Fundación un ferviente homenaje a Ende y Endesa. Emeterio». Fotografia Sanz.R ebollo Alonso, 1974, p. 78.

És un cas rar en el qual una sola El mateix concepte aplicat en dife- 20. Aguiló Alonso, 2002, p. 258. 21. Fragment de la introducció de José persona capitaneja tot el procés: la rents estructures té una clara vo- Torán al llibre monogràfic més extens sobre presa de dades, el tempteig d’al- luntat pedagògica, és una manera la presa de Susqueda. Rebollo Alonso, ternatives, el càlcul i l’execució de de facilitar la comprensió del fun- Arturo. La presa bóveda de Susqueda: su l’obra fins als últims detalls. Miguel cionament de la volta i compartir proyecto, construcción y comportamiento. Aguiló no dubta a qualificar Sus- el coneixement. No és d’estranyar Madrid: Instituto Eduardo Torroja de la 20 Construcción y del Cemento, 1972, p. V. queda com una presa «d’autor». que sigui un conjunt d’interès, no 22. Camins.cat: revista del Col·legi El conjunt, format per volta, torres només per a enginyers i arquitec- d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de de captació d’aigua, edificis auxi- tes sinó també per als visitants Catalunya, 2012, núm. 28, p. 21. liars, central, ponts i vies d’accés, que tenen el privilegi de conèi- té una gran unitat formal que supe- xer-la. «Felicita el teu arquitec- ra l’estricta funcionalitat requerida te!»22, comentava la gent a Rebollo per a aquest tipus d’obres. Però acabada l’obra. En realitat, ho ha- una caixa rígida formada per un çut de la necessitat de transmetre l’exercici va més enllà de la volun- via pensat tot ell sol. Tot seguit va mur perimetral i un sostre encas- el raonament lògic i tecnològic de tat estètica en si mateixa: parteix cursar estudis d’Arquitectura, als tat que distribuís les embranzides la gran volta de 135 m, es proposa d’una comprensió global de la tría- quals sumaria més endavant Cièn- TOTS ELS ELEMENTS de l’aigua i les càrregues de ro- preparar el camí cognitiu del visi- da terreny-presa-aigua, on les es- cies Geològiques, Història de l’Art, dament superiors. Aquí, Rebollo tant a través d’obres menors com- tructures són el resultat explícit de Antropologia, Filosofia, Estètica i DE L’EXPLOTACIÓ pren una decisió fonamental: en plementàries. Mantenint la idea de la transmissió de les forces vives Enginyeria Geològica. Fins a set comptes d’omplir el buit amb resi- conjunt, es tracten amb molta cura de la naturalesa. Tots els elements títols universitaris. BEUEN D’UN dus d’obra, s’alliberen dos grans les diferents parts de l’explotació de l’explotació beuen d’un plante- PLANTEJAMENT espais interiors. posant especial èmfasi a aconse- jament conceptual comú: es dis- La disposició d’un sobreeixidor guir estructures «llegibles» per a senyen en base a estructures lami- de caiguda lliure a la part cen- CONCEPTUAL COMÚ: Desconeixem fins a quin punt un públic no especialitzat. Es pro- nars i esveltes en les quals ressona tral del coronament de la presa aquesta decisió, un 30 % més cura minimitzar les seccions de el parament principal en closca elimina les tensions contra els ES DISSENYEN cara, responia al clima de des- tots els elements aconseguint una d’ou. La claredat també es nodreix vessants dels últims sis metres EN BASE A confiança que la closca d’ou sus- gran esveltesa i una proporció re- del repertori de material emprat: del mur, i queden només les em- citava davant administracions i finada. Així es dissenyen elements El pantà des d’aigües amunt al límit de població local. Com hem vist, no com els ponts d’accés o les torres tot formigó, des de la presa fins a pentes produïdes per ocasionals ESTRUCTURES la capacitat. Fondo Histórico. Fundación les baranes de la carretera. sobreelevacions de la làmina d’ai- Endesa. era la presa el que es posava en de captació d’aigua i els espais in- gua. Massissar els estreps amb LAMINARS I dubte, sinó la tipologia escollida. A teriors de la central hidroelèctrica «Él entiende el lenguaje en que la formigó en massa hauria suposat ESVELTES EN LES ulls dels afectats, era una manera o els estreps de la presa. Segons presa y la naturaleza circundante un malbaratament de material i, de construir desconeguda, sen- Arturo Rebollo, la singular sala que manifiestan aquí su vida mecáni- consegüentment, un encariment QUALS RESSONA se antecedents que n’avalessin acull l’estrep esquerre representa ca, físico-química, y añade, reto- significatiu de l’obra, encara que la seguretat, i aparentment fràgil. «un brindis para aquellos que no ca, mejora aquí y allá, y fomenta, aportés càrregues verticals bene- EL PARAMENT Davant aquesta «incomprensió» comprendieron y para aquellos como buen criador, el progreso ficioses per contrarestar les trac- calia acostar l’obra al gran públic que no quisieron comprender y de su obra hacia la existencia su- cions al peu de presa. La solució PRINCIPAL EN per explicar els principis del seu prefirieron apoyarse en la sinra- pra-material, telúrica.»21 més «lògica» i barata era construir CLOSCA D’OU. funcionament. L’enginyer, conven- zón, acogiéndose a la oscura in- munidad que ofrecen siempre las un paper compositiu similar al de situaciones demagógicas.»23 la torre del palau del Lloctinent.

Les preses de gravetat contraresten Dos elements caracteritzen l’espai l’empenta de l’aigua amb la seva de planta trapezoidal a l’estrep de pròpia massa. Les preses de volta, la presa: l’estructura del sostre i la en canvi, basen la seva resistència il·luminació artificial. Una es resol en la forma d’un element laminar amb bigues entrecreuades, adap- doblegat amb una o més curva- tades perfectament a la geometria tures, la qual cosa estalvia mate- de la planta, com si aquí la làmina rial i aconsegueix paraments més de formigó s’hagués estriat gene- prims. Però, com fer que un espai rant un deployé. D’altra banda, uns interior transmeti la idea del funci- cilindres de fibrociment alineats Sala a l’estrep dret amb l’escala d’accés onament estructural de la presa de sobre l’eix de simetria horitzontal en una de les cantonades. Fotografia volta? Els dos trapezis que confor- del perímetre de la sala projecten Brangulí. Rebollo Alonso, 1974, p. 102. men els estreps a la part superior, sobre les parets una ritmada repe- de 48 i 93 m de longitud, es tan- tició de cons de llum. La percepció quen prèviament amb un mur de simultània de l’entramat del sos- formigó en massa de 2,5 m de gruix tre, els cons de llum a les parets, i 6 m d’alçada per garantir estabi- la multitud d’ombres en ventall que litat davant d’empentes ocasionals projecta cada biga, la variabilitat d’aigua i permetre l’encastament de la fuga en un espai trapezoidal, de la coberta rodada. El gran inte- juntament amb el component de rès d’aquestes dues sales interiors moviment vertical induït per l’en- resideix en el fet que els elements trada en descens, converteixen estructurals són al mateix temps aquesta sala, aparentment simple, els responsables de la configuració en un espai altament vibrant i dinà- de l’espai i de la seva caracteritza- mic. Per si fos poc, la condensació L’ESTRUCTURA ció. El seu disseny fa referència a s’ha encarregat de reproduir sub- la presa de volta en la mesura que tilment el traçat de l’estructura de RECORDA UNA es basa a corbar primes làmines de la coberta en el paviment. GRAN GARLANDA formigó armat per augmentar-ne la inèrcia, ajudant-se de la tecnologia La consecució de tal riquesa per- DE PAPER QUE del formigó pretesat. ceptiva manipulant només es- tructura i llum, sense cap element RECORRE LES DUES Arrambat al vessant dret, just a la juxtaposat, és un èxit projectual. CARES PRINCIPALS. cruïlla de la carretera d’accés amb Tot és formigó i tot és estructura, la via que corona la presa, s’alça res més. Aquest treball amb un Nivell superior de la sala de màquines un edifici de control, construït amb sol material també és comú amb subterrània i túnel d’accés. Fondo formigó armat, que acull l’esca- la plaça del Rei, on tot està resolt Histórico. Fundación Endesa. la que porta a la sala de l’estrep amb pedra de Montjuïc, des del d’aquesta banda. Faltant encara paviment fins a les cornises. Fins la meitat del descens, l’escala en- i tot es podria considerar un espai tra per la cantonada aigües amunt definit principalment per una es- neixem alguns dels recursos amb espai. Les parets es revesteixen de la sala, i s’obre un cop dins. És tructura: els importants contraforts què Arturo Rebollo caracteritza amb una planxa grecada lacada, el una configuració que recorda un que caracteritzen les façanes del totes les parts del conjunt de Sus- sostre amb un cel ras d’elements dels espais urbans més significa- palau i la capella. queda; els pilars de formigó ar- plegats, i la vidriera de la sala de tius de Barcelona: la plaça del Rei. mat que suporten el carril del pont control s’emmarca amb figures al· Presideix la cantonada oposada Per evidenciar aquesta virtut, n’hi grua es transformen en un conjunt lusives a la construcció de la presa. a l’entrada de la plaça una esca- ha prou a comparar l’espai co- de peces primes encadenades. linata en cantonada als peus d’un mentat amb la sala de turbines de 24 Aquesta estructura se separa de El clímax perceptiu experimentat gran arc que protegeix les portes la central hidroelèctrica, situada les parets i permet allotjar una il·lu- a l’espai de l’estrep dret encara se del saló del Tinell i la capella de dins la muntanya, quatre quilòme- minació indirecta que col·labora a supera quan es visita la sala que Santa Anna. tres aigües avall. L’entrada s’efec- desmaterialitzar els punts de su- ocupa el braç oposat. Aquest vo- tua a través d’un túnel de 200 m, port. L’estructura recorda una gran lum d’uns 10.000 m³ té una planta La secció de la presa té una pre- lleugerament corbat i en descens, Pilars acabats de desencofrar Fotografia del Sr. Calixto, operari a garlanda de paper que recorre les de gairebé el doble de superfície, sència explícita, retallada en el mur tangent a un dels costats menors. dues cares principals. A sobre, el també de forma trapezoidal. Les 23. Rebollo Alonso, Arturo. «Sala de la construcció de Susqueda. Diari de del fons que emboca la galeria de La via d’accés està fortament ca- pont grua roman en situació d’in- bases mesuren 12 i 36 m i estan registre superior. Com a la plaça racteritzada pel sistema d’il·lumina- hormigón armado en las Guillerías». Girona, 29 de novembre de 2009. Informes de la Construcción, 1969, núm. gravidesa, surant prop del sostre. separades uns 90 m. Com a res- del Rei, els punts de màxima ten- ció lineal i indirecte, instal·lat a ban- 214, p. 97. Però la sala s’acaba amb tot tipus posta a l’increment d’amplada, es sió se situen en extrems oposats. da i banda darrere d’un tauló a un 24. Aquesta sala mesura uns 50×20 m en planta i 30 m en alçada, compartimentats de revestiments que contaminen divideix la llum en tres tramades. Només faltaria desproveir de sos- terç de l’altura. Presideix la central l’essencialitat virtuosa dels espais La coberta s’encasta sobre els tre la sala de Susqueda perquè les un altell de vidre al fons, des d’on en dues plantes. 25 25. Les dues turbines de tipus Francis en els estreps. Això evidencia fins murs perimetrals i està formada torres de presa sobresortint per es controlen les dues turbines i la tenen una potència de 102.800 cv i a quin punt el paper dels acabats per sis lloses planes de formigó sobre del coronament adquirissin resta d’equips. Aquí també reco- produeixen uns 180 GWh de mitjana anual. és determinant en el caràcter d’un armat de 25 cm de gruix, coinci- dents amb els blocs de formigonat de la presa. En els punts de mà- xima sol·licitació a esforç tallant augmenten fins a 35 cm, i en un esforç de màxima puresa estructu- ral el recrescut coincideix amb les voreres laterals i la mitjana central de la via superior. Un tambor envi- drat, tangent al centre de la base ampla, permet l’entrada de llum i allotja l’escala helicoidal d’accés. Aquesta escala i el conjunt de pi- lars hiperbòlics es conceben com elements laminars, i prenen el re- lleu de l’entramat de bigues de l’al- tra sala i del suport del pont grua de la central per mantenir present el concepte de la presa de volta. Falsa perspectiva i simetria especular jecten després de descintrar. El hipotètic pla horitzontal a meitat Els pilars es disposen en dues files per la geometria dels estreps, els registre és possible gràcies a una de l’altura coincideix amb l’eix de en V sobre els radis, que divideixen elements estructurals i la il·luminació. galeria inserida en el mur. La llosa les lluminàries d’una sala i la coro- en tres parts iguals l’angle agut for- Fotografies Raluy. Rebollo Alonso, 1974, de l’escala inclou dues faixes la- na de menys diàmetre dels pilars mat pels dos costats llargs del tra- p. 102, 110. terals que, a manera d’entornpeu, de l’altra. Aquest recurs també pezi. Amb l’objectiu d’aconseguir s’encarreguen d’ocultar el perfil contribueix a desdibuixar l’escala, un repartiment uniforme de les càr- dels esglaons. Així s’aconsegueix però sobretot altera l’orientació i regues, mantenint sempre la ma- una superfície més abstracta i fins i tot la percepció de l’estat de teixa secció de pilar, l’interval en- s’amaga l’únic element domèstic o la matèria. Estem davant un dipò- tre ells s’intensifica en relació amb d’escala humana que hi ha a l’inte- sit ple d’aigua? l’augment de llum. Es tria el pilar en rior d’aquest espai. hiperboloide de revolució respo- Estenent l’analogia amb la plaça nent al concepte de superfície pura Precisament una de les caracterís- del Rei, l’espai de l’estrep esquer- apuntat més amunt, i també per la tiques de les dues sales és la man- re seria al dret el que el saló del capacitat de repartir més homogè- ca de referència o escala. En una Tinell és a l’espai públic. Amb la niament els esforços i evitar així el foto és molt difícil determinar les disposició precisa dels elements risc de punxonament de les fines mesures generals per poder saber, essencials, construïts amb un únic lloses de la coberta. Aquests hiper- per exemple, si una persona pas- material, i la col·laboració de la boloides són buits i s’obren en cinc saria per sota dels pilars. El visitant llum, les entranyes de Susqueda puntes als extrems superior i inferior també ho té difícil perquè a la no ens brinden un dels espais civils seguint línies de reglat. Això permet escalaritat de l’espai se sumen les més rics del nostre país. equilibrar el treball de les seccions distorsions perspectives que gene- horitzontals i allotjar discretament ren la planta trapezoidal i el ritme És un magnífic exemple d’arqui- uns punts de llum a l’interior. Una variable dels pilars. Des de l’entra- tectura, en el qual es respira fins a altra vegada, aquesta llum dilueix da, es percep hiperfugada per la les últimes conseqüències l’afecte les arestes interiors de les potes de convergència dels seus murs late- del projectista. Lluny del que po- l’hiperboloide i accentua les exte- rals i de les alineacions de pilars. dria semblar, el paper de les sales riors per potenciar la superficialitat Les files de suports emmarquen al és crucial en el funcionament de la dels pilars. Curiosament, la forma i fons l’accés a una de les galeries presa, de tal importància que trans- el ritme dels pilars ja ens havia estat de la presa, retallada en negatiu de cendeix la infraestructura per incidir anticipada per la forma en què es la seva secció. La mirada en l’altre directament en el patrimoni social i projecta la llum sobre la parets de sentit, des de la penombra, es fo- cultural. Constitueixen una finestra l’espai en l’estrep dret. calitza en l’escala que intensament al coneixement, una porta d’entra- il·luminada pel gran buit cilíndric es da a la comprensió de la temuda Del retall circular al sostre de la percep com si fos una figura reta- closca d’ou i a una forma de pro- sala es desploma l’escala helicoi- llada en paper. La flanquegen dues jectar amb pedra, paper i tisores. dal que permet un descens de 6 m files de pilars aparentment paral·le- en bucle lliure de 360°. És intrigant Planta i secció longitudinal de la sala les, encara que la intensificació de Olot, agost de 2018 observar com es projecta a la sala hipòstila a l’estrep esquerre la seva seqüència pogués fer pen- en voladís sense cap pilar ni tirant. Detalls d’un pilar i de l’escala helicoidal sar el contrari. La làmina helicoidal La seva estabilitat, calculada per d’accés de formigó pretesat. Rebollo 2 de l’escala genera un moviment a una sobrecàrrega de 500 kg/m Alonso, Arturo. «Sala de hormigón centrífug correspost per la forma preveient la possibilitat d’entrar-hi armado en las Guillerías». Informes de la dels pilars hiperbòlics, que reben el peces pesades, es confia a l’en- Construcción, 1969, núm. 214, p. 95, 98. visitant amb una entrada triomfal. castament al mur. Per construir-la es recorre al pretesat de sis cables Escala d’accés i entrada de llum natural a l’interior de la sala. Fotografia Raluy. Fotografia Sanz.R ebollo Alonso, 1972, Un altre aspecte comú en tots dos dins de beines de plàstic que s’in- Rebollo Alonso, 1974, p. 107. p. 218. espais és la simetria especular. Un El plantejament de l’aprofitament en servei el 1968. L’embassament del riu Ter va ser reconsiderat l’any sepultà sota les aigües el poble 1959 davant la possibilitat d’uti- de Susqueda junt amb les terres i litzar la seva regulació per asse- masies de les valls de Susqueda i SUSQUEDA, gurar el reg de 50.000 hectàrees Querós. També quedaren sota les a la província de Girona i atendre aigües construccions singulars l’abastament d’aigua a Girona, la com les esglésies, el pont de Que- Costa Brava i Barcelona. rós (del segle xvi), etc. 50 ANYS La presa del Pasteral es va posar La presa està formada per un pa- en marxa el 1962 i el Salt de Sau, rament que embassa un determi- un any més tard, just quan es va nat nivell d’aigua, per uns murs la- començar a construir la presa de terals que aguanten les forces que Susqueda. produeix el terreny i, finalment, per DESPRÉS una solera que protegeix del des- Per assegurar el reg de 50.000 gast per l’erosió mecànica tant en hectàrees a la província de Girona la seva pròpia superfície com a i atendre l’abastament d’aigua, era l’estructura interior de la roca de necessari construir un gran em- suport. bassament. En aquells moments la presa de Sau ja estava en un avan- çat estat de construcció i no resul- tava viable modificar el projecte. El sacrifici d’un poble: 50 anys de la presa de Susqueda (títol tret La construcció de Susqueda s’ini- d’un article del Diari de Girona de Adolf Cabañas i Egaña cià l’any 1963 aprofitant el con- 24-01-2018) Arquitecte tècnic gost que formava el riu entre les Panoràmica de la vall de Susqueda serres de Montdois i Sant Benet. El 22 de gener de 2018, festivitat durant la construcció de la presa. Font: Les obres es van acabar el 1967 de Sant Vicenç, patró de Sus- Fondo Histórico. Fundación Endesa.. i la central hidroelèctrica va entrar queda, es van iniciar tot un seguit

La Conca del Ter bre la taula el 1905. L’objectiu era generar energia per abastir Barce- LA PRESA El potencial del riu Ter per generar lona, però no es va executar mai. DE SUSQUEDA, energia es va començar a estu- Tots els projectes van ser desesti- diar a finals del segle xix, quan ja mats fins al 1935, any en què es va JUNTAMENT s’aprofitava, a petita escala, en di- estudiar un desviament de 6 m3/s versos punts de la seva orografia. d’aigua des d’una presa construï- AMB LA DE SAU da a Sau. I EL PASTERAL, La primera documentació que tro- bem es remunta al 1584, quan el No va ser fins al 1946 que Cata- FORMA PART conseller en cap Pere Farreres va lana de Gas i Electricitat va crear proposar desviar aigua del riu Ter Hidroelèctrica de Catalunya per fer D’UN SISTEMA des de Sant Quirze de Besora fins un pla d’aprofitament hidroelèctric DE TRES PANTANS al Besòs, cap a la capital catalana. de regulació integral del riu Ter a Però el projecte es va descartar cavall entre Osona i la Selva, que QUE UNEIXEN per múltiples dificultats. sí que es va desplegar. LA COMARCA No es té constància de cap més La presa de Susqueda, junta- D’OSONA AMB projecte fins al 1868, quan es va ment amb la de Sau i el Pasteral, presentar una proposta per cons- forma part d’un sistema de tres LA DE LA SELVA. truir un embassament a Sant Quir- pantans que uneixen la comarca ze amb l’objectiu de portar 1 m3/s d’Osona amb la de la Selva. El d’aigua a Barcelona, proposta que més gran del Ter, amb dotze qui- va ser denegada, igual que ho va lòmetres de llargada i tres i mig ser el 1882 el projecte que pretenia d’amplada. traslladar 2 m3/s a aquesta matei- xa ciutat mitjançant la construcció La major part de l’embassament de quatre embassaments a les està situat al municipi de Susque- Guilleries. da. El de Susqueda és l’últim em- bassament construït i el més im- El primer projecte en ferm de fer portant del sistema d’aprofitament una gran inversió es va posar so- hidrogràfic del Ter. Panoràmica de Susqueda. Barri Sala de les columnes. de l’Església. Anys 30. Font: Arxiu d’Imatges de l’Ajuntament de Susqueda. Frontal de forja. Font: Internet.

El 24-09-1967 es va començar a omplir l’embassament. A migdia, l’aigua ja cobria els baixos de les cases. Font: Arxiu d’Imatges de l’Ajuntament de Susqueda.

A mitja tarda, només l’església i algunes cases de la part més alta eren visibles. Font: Arxiu d’Imatges de l’Ajuntament de Susqueda.

l’espectacular sala de les colum- amb diverses galeries que la tra- nes, situada en un dels estreps la- vessen interiorment. terals, a la qual s’accedeix per una elegant escala de cargol de forma Per fer els càlculs de l’estructura, helicoidal sense eix central. es va fer servir l’únic ordinador IBM que en aquell temps hi havia d’actes de commemoració dels 50 vència supera els reptes gràcies a També a la sala de control de la a Catalunya. Posteriorment, tots anys de la presa, que va entrar en l’atractiu paisatge de la zona. central destaca un frontal en forja aquests coneixements i criteris servei el 5 d’octubre de 1967 i es que representa el procés de cons- constructius s’han aplicat a moltes va inaugurar un any després. La presa va ser una de les obres trucció de la presa i que recorda preses de l’Argentina i Bolívia. més importants realitzades durant els jeroglífics egipcis, una mostra Des de 1967, el poble de Susque- la segona meitat del segle XX arreu més de la cura que va tenir en els A part de la presa de Susqueda, hi da, veïnats i la seva història resten del territori. detalls. ha la central hidroelèctrica situa- sota les aigües, amagats a la vista da uns quatre quilòmetres aigües de l’espectador, esperant impassi- També són protagonistes de la avall. És subterrània i s’hi arriba bles el pas del temps. Els prop de proposta arquitectònica el metall i a través d’una galeria d’uns dos- quatre-cents habitants van haver Susqueda, un referent interna- DES DE 1967, les hipèrboles. cents metres. d’abandonar el poble amb molta cional pena. EL POBLE Aquest canvi suposa un avantatge La presa de Susqueda és segura- sobretot en l’aspecte econòmic i Amb motiu del 50è aniversari de la ment inigualable com a obra d’en- DE SUSQUEDA, en la facilitat de construcció. Construcció: inicis presa, l’alcaldessa de Susqueda, ginyeria, i única a Espanya. VEÏNATS I LA SEVA Eva Viñolas, referint-se a la cons- Destaquem dues característiques El 1962, Hidroelèctrica de Cata- trucció de la presa ha comentat: Va ser una obra pionera en molts HISTÒRIA RESTEN o aspectes que Rebollo va aplicar lunya SA va convocar un concurs «Tot i que, com a municipi, aquest aspectes, però un dels trets més al projecte: entre diverses empreses de cons- fet ens ha portat i ens porta més característics i que la diferencien SOTA LES AIGÜES, trucció espanyoles per a l’execu- problemes que avantatges, per als és la part estètica, que Rebollo va AMAGATS A LA VISTA · El seguiment i el control de la ció de l’obra de la presa. Dragados susquedencs es compleix mig segle cuidar molt. Diríem, a la vista del presa. Construccions SA se la va adju- del sacrifici d’un poble al servei del resultat, que la va «mimar». DE L’ESPECTADOR, dicar. Un equip tècnic organitzat país». · La introducció d’elements arqui- per Hidroelèctrica de Catalunya, Va incorporar a la presa alguns ele- ESPERANT tectònics. encapçalat per l’enginyer Arturo Susqueda va desaparèixer com ments arquitectònics i decoratius IMPASSIBLES Rebollo, es va encarregar de la a poble però no com a municipi, singulars, aliens a les obres d’en- Es tracta d’una presa de volta de direcció tècnica de l’obra. Així fou doncs amb esperit de supervi- ginyeria d’aquell moment, com ara EL PAS DEL TEMPS. doble curvatura, feta de formigó, com Hidroelèctrica de Catalunya encarrega el projecte tècnic i la di- presa. I a la vista dels resultats, pecte desfavorable per suportar la Evolució de la solució recció d’obra a Arturo Rebollo, un l’elecció va ser la correcta, ja que PER CONSTRUIR presa. enginyer natural de Zamora de tan no sols se centrà en la funcionali- LA PRESA VA SER Hi havia diverses possibilitats: sols 26 anys que viatjà a França i tat de la presa sinó que l’estètica Inicialment es realitzaren setze Itàlia per aprendre de l’experiència i els sistemes de control tingueren NECESSARI sondejos entre 50 i 60 metres de a) Volta de curvatura simple i arcs de fer preses de volta de doble un paper molt destacat en el seu EL TREBALL profunditat. També s’excavaren de gruix constant (figura 7a). curvatura. I és que, fins aleshores, projecte. una sèrie de galeries, en total 24, les que s’havien fet al país eren de DE 1.600 PERSONES, d’una longitud mitjana d’uns 30 b) Volta de doble curvatura i arcs gravetat. metres i una secció d’1×2 metres, de dos centres —intradós i extra- El terreny EL MOVIMENT des de l’interior de les quals es va dós— (figura 7b). El 1963 van començar l’execució DE DOS MILIONS poder observar directament la ge- dels accessos generals, les instal· La presa de Susqueda es va em- Entrada a una de les galeries de ologia del terreny. c) Volta de doble curvatura i arcs de lacions auxiliars, la preparació de plaçar en un congost on el granític DE METRES CÚBICS reconeixement. Font: Mora. tres centres (figura 8, solució 20A). la pedrera i la desviació del riu amb pòrfir destaca per la seva presèn- DE TERRES, Amb tota aquesta informació, es la construcció d’una petita presa i cia, continuïtat i estabilitat. L’estu- va decidir en quina zona exacta Es van estudiar, des de juliol de un túnel. di del terreny va ser des del primer LA UTILITZACIÓ aniria la presa, entre les diferents 1954 fins a maig de 1963, un total moment l’aspecte que va centrar opcions. A partir d’aquí els treballs de vint solucions. Per construir la presa va ser neces- més interès, precisament per ser DE 2.500 TONES se centraren en l’estudi i el reco- sari el treball de 1.600 persones, el l’element de transmissió dels es- D’ACER I 250.000 neixement del terreny on s’havia A la figura 8 es veu l’evolució des de moviment de dos milions de me- forços de la volta de la presa. d’assentar, és a dir, en els fona- la quarta proposta (febrer de 1958) tres cúbics de terres, la utilització TONES DE CIMENT. ments. fins a la definitiva (maig de 1963). de 2.500 tones d’acer i 250.000 to- Climàticament la zona està domi- nes de ciment, i la inversió de 550 nada per unes temperatures su- La major part de l’esforç es va La darrera solució es perfilava com milions de pessetes. aus, però amb puntes extremes centrar en la investigació del ter- la més completa, i tot indicava que tant a l’hivern com a l’estiu. reny, segons deixa constància el seria la solució escollida. Però era El 1964 es van finalitzar els treballs mateix enginyer Arturo Rebollo. precís comprovar-ne el funciona- d’excavació. El 1965 es va abocar Un aspecte que es va tenir en la primera tongada de formigó, compte era la sismicitat de la zona d’un total de 662.000 m3. volcànica d’Olot, que va tenir els darrers episodis forts fa uns cinc- 7a. Secció central de la primera solució El març de 1967 es va tancar el tú- cents anys, entre els anys 1400 i estudiada. nel de desviament i es va posar en 1450. Constantment es produei- marxa el funcionament de la cen- xen petits moviments, la majoria 7b. Secció central de la solució 4A on s’observa el notable desplom de tral hidroelèctrica. dels quals sols són perceptibles l’estructura.1 pels aparells enregistradors. Entre el 1966 i el 1968 es va iniciar el tractament de formigó, Per a la situació de la presa es va es va finalitzar el cosit de la base escollir un gran meandre de pràc- de la presa i es van executar la ticament 180° al marge esquerre. pantalla d’impermeabilització i les En aquesta zona és on es feren els pantalles de control i drenatge, i el reconeixements geofísics. 1968 es van injectar les juntes de construcció. Amb les prospeccions i els estudis es va constatar que l’estructura Fou l’enginyer Arturo Rebollo l’en- del terreny era molt complexa però carregat de la construcció de la que, alhora, no presentava cap as-

8. Evolució de les seccions més característiques.1

Maqueta del conjunt de la presa.1 Model de la presa disposat per a un dels Va ser necessari construir una car- La pedrera era a peu d’obra, uns assaigs.1 ES VAN CONSTRUIR retera d’uns nou quilòmetres des cent metres per sobre del nivell de INSTAL·LACIONS del Pasteral fins a la presa, i allà coronació de la presa. Això requeria bifurcar-la cap a les dues vessants una sèrie d’instal·lacions auxiliars PER A LA CONFEC- del congost. La carretera es va ha- per als treballs d’explotació, mat- CIÓ DEL FORMIGÓ: ver de condicionar per poder su- xuqueig, classificació i transport. portar l’intens i pesat trànsit rodat DIPÒSITS PER de camions i maquinària durant les A part, es van construir instal·laci- obres. ons per a la confecció del formigó: EMMAGATZEMAR dipòsits per emmagatzemar els ELS ÀRIDS, RENTA- Al voltant de la presa, tota una tra- àrids, rentadors, assecadors, dosi- ma de petites carreteres i camins ficadors, pasteres, etc. I també tot DORS, ASSECADORS, permetia accedir a qualsevol lloc un seguit de tallers per manipular DOSIFICADORS, de la presa. l’acer i la fusta, confeccionar mot- lles i encofrats, tallers mecànics, PASTERES, ETC. Com s’ha dit, per efectuar els serveis d’aire comprimit, oficines, primers treballs es va haver de habitatges, etc. I TAMBÉ TOT UN desviar el riu mitjançant un túnel SEGUIT DE TALLERS perforat a la muntanya, d’uns 300 Un dels pocs materials que calia metres de longitud i una secció cir- transportar —i que alhora era el PER MANIPULAR cular de 25 m2, que arribava a de- més important per a la confecció saiguar fins a 75-100 m3/s. Com és del formigó— era el ciment. Es L’ACER I LA FUSTA de preveure, aquesta obra no ab- portava des de la fàbrica situada ment amb un assaig modelitzat. A Els primers passos sorbia possibles crescudes del riu. a Vallcarca (Barcelona) fins a Giro- tal efecte es realitzà una maqueta na amb ferrocarril, i s’emmagatze- mava en tres grans sitges de 500 de la presa. Com ja hem esmentat abans, a la La pedrera i les instal·lacions primavera de 1963 s’inicià el que tones cadascuna. D’aquí fins a la A l’Istituto Sperimentale Modelli serien els accessos generals i les presa, distant uns 35 km, es trans- e Strutture de Bèrgam (Itàlia) es instal·lacions auxiliars, la prepara- Les característiques geològiques portava amb camions contenidors. realitzaren assaigs in situ per de- ció de la pedrera d’on s’extrauri- de les roques dels voltants, consti- terminar els desplaçaments de en els àrids per a la confecció del tuïdes per pòrfirs granítics, resulta- Per realitzar la posada en obra del l’estructura sotmesa a la màxima formigó i el túnel de desviació del ven idònies per a la confecció del formigó, es va fer una de les ins- càrrega hidràulica i comprovar-ne curs del riu, treballs que durarien formigó. tal·lacions més espectaculars de el grau de seguretat a ruptura. Es uns vint mesos (fins a finals de va realitzar sobre un model a esca- 1964). L’únic accés existent ales- la 1/120. Primerament es va con- hores era un camí de ferradura feccionar i modelitzar el terreny i, que comunicava amb la carretera sobre aquest model, la presa. comarcal d’Anglès a Olot.

Planta general dels accessos i les instal·lacions auxiliars.1

Vista general de les instal·lacions de matxuqueig i de classificació d’àrids. Fondo Histórico. Fundación Endesa.

Descàrrega d’un cubilot de formigó en un dels blocs centrals mitjançant el blondin Any 1967. Fondo Histórico. Fundación Endesa. l’obra: el blondin (vegeu la fotogra- Posada en obra del formigó Tot el control dels materials i as- de la presa, el nivell en la coronació fia de la pàg. 27). És un sistema per saigs es portà a terme des dels i a l’interior de les galeries, alinea- transportar grans càrregues a llocs És conegut que el problema prin- laboratoris instal·lats a peu d’obra. cions, desplaçaments verticals, el de difícil accés, molt utilitzada en la cipal d’aquestes obres, amb grans desplaçament entre blocs, el cabal construcció de preses. Consisteix masses de formigó, és la reacció circulant i la pressió de l’aigua, la a aixecar unes grans torres fixes a que es produeix, amb el conse- L’entrada de l’obra en servei temperatura a l’interior del formi- banda i banda de la presa, en els güent despreniment de calor. Per gó, les vibracions i els moviments extrems, connectades per cables això es va haver de realitzar un es- L’emplenament s’inicià el març de de l’estructura, etc. guia. Així s’aconsegueix salvar una tudi complet a efectes de determi- 1967 al tancar el túnel de desvia- llum de 700 metres. D’aquest cable nar la solució tècnica més adient. ment. L’aigua arribà fins a la cota El Sr. Xavier Martínez, responsable pengen els cubilots que transpor- 263 metres, que és on se situen els de l’Agrupació Ter d’Enel Renova- ten el formigó, amb una capacitat Hem de pensar que els blocs infe- desaigües de fons. bles, ens explica amb deteniment de càrrega de 12,5 tones. riors tenien unes mides aproxima- Vessament del 5 d’abril de 1969.1 el control que avui dia es porta a des de 24×15 metres i 2,10 metres La presa disposa de quatre desai- la presa i la central, que de fet es d’alçada, amb un volum entre 700 gües de fons a la cota més inferior realitza per telecontrol des de Llei- La fonamentació i 800 m3 de formigó. Una vegada i d’un diàmetre d’un metre i mig. da, on se centralitza tota la zona hi- formigonat, cada bloc es mante- La funció és assegurar el submi- dràulica Ebre-Pirineus. A part, hi ha La profunditat de l’excavació va ser nia un mínim de tres dies encofrat nistrament d’aigua als regadius en un control local que es porta des de d’uns vint metres en general, arri- i sempre sota un reg continu, es- cas de nivells molt baixos. les instal·lacions que tenen a Amer, bant en alguns punts fins als qua- pecialment en les èpoques de més on permanentment —les 24 hores ranta-cinc. Un dels aspectes més calor. En una segona fase es va omplir del dia durant tot l’any— hi ha al- importants, en el qual es va posar fins a la cota 292-295 metres, la gun responsable de guàrdia. molta cura en l’execució, va ser la Una vegada la presa va estar prou Execució dels treballs de neteja de la qual cosa permetia posar en ser- consolidació del terreny i la neteja i avançada, s’iniciaren els treballs roca en la fonamentació del primer bloc. vei la central hidroelèctrica. El de- De les 56 persones que hi treba- el sanejament de la roca. Per tal de d’injecció i tractament de les jun- Fondo Histórico. Fundación Endesa. sembre de 1967 es va augmentar llaven l’any 1992, en queden 12: lligar la roca amb el formigó, es va fer tes de construcció. La finalitat era el nivell fins a la cota 300 metres. quatre tècnics, tres agents, tres un cosit: es va perforar la roca for- omplir els possibles forats produïts operaris, un coordinador i un admi- mant una quadrícula de 2×2 metres a causa de la retracció del formigó L’emplenament total de l’embas- nistratiu. Les activitats que duen a a una profunditat de dos metres i per evitar desplaçaments entre ells Preparació de l’encofrat per formigonar sament no es produí fins quasi dos terme són les bàsiques per al man- mig, on s’encastaren barnilles d’acer i fer que l’estructura treballés amb un dels blocs. Fondo Histórico. anys més tard, el mes d’abril de teniment de la central hidroelèctri- de 21 mil·límetres de diàmetre. la màxima uniformitat possible. Fundación Endesa. 1969, a causa d’un fort temporal ca, estructurades en cinc blocs: que tingué lloc sobre la conca del Ter i que provocà el primer aboca- 1. Sistemes de vigilància: dues ment d’aigües per la part del so- vegades a la setmana, els ope- breeixidor, amb un cabal saltant de raris vigilen i comproven certs l’ordre de 1.000 m3/s. La situació aspectes «games» in situ. es va perllongar durant quatre me- sos i es va comprovar àmpliament 2. Manteniment preventiu: se se- el funcionament inicial de la presa. gueixen els protocols establerts en els plans de manteniment Durant els tres o quatre mesos per tal d’assolir una fiabilitat del següents, es repetiren altres ves- 100 %. saments de menys cabal. Des d’aleshores i fins a finals de l’any 3. Manteniment predictiu: quan 1970, no es tornaren a repetir. es manifesta l’inici d’una avaria, se’n pot programar la reparació. Lectura en un dels pèndols. Font: Raluy.1 Aquest manteniment es realitza Elements de control cada tres mesos.

Un conjunt de set galeries traves- 4. Anàlisi d’incidències: les inci- sen la presa de costat a costat, dències s’estudien des de con- juntament amb una vuitena galeria trol i s’envien a la guàrdia per perimetral. Aquesta xarxa de ga- reparar-les. leries permet controlar l’estructu- ra. I és que la presa de Susqueda 5. Manteniment correctiu: cada disposa d’un conjunt de més de mes, una empresa externa aus- vuit-cents elements i sistemes de culta certs paràmetres preesta- control molt importants, dirigits blerts. des del centre que Enel té a Lleida. Avui dia tot està renovat i la cen- Aquests elements —entre els tral està posada al dia amb l’última quals hi ha pènduls, termòme- tecnologia. tres, piezòmetres, extensòmetres, acceleròmetres, etc.— permeten Xavier Martínez també ens parla controlar la topografia i geodèsia dels continus simulacres que fan en matèria de seguretat i salut, per Hi ha tres turbines Francis —dues tenir el personal preparat en cas de 36,68 MW cadascuna i una de de necessitat. 12,43 MW— que produeixen 180 milions de kWh de mitjana anual.

La central hidroelèctrica L’aigua finalment va a parar a la galeria de desguàs, d’uns 1.500 Bàsicament és un gran paral·le- metres de longitud i 5 metres de lepípede (o cub) d’aproximada- diàmetre, i s’aboca directament a ment 54 metres de llarg, 20 metres l’embassament del Pasteral. d’amplada i 30 metres d’alçada. A dins hi ha les turbines, els genera- L’equip de transformació està in- dors i la sala de control. tegrat per quatre transformadors: Vista de la sala de les turbines. dos de 44.200 kVA que eleven la L’aigua de la presa provinent de la tensió de 11 kV a 110 kV cadas- torre de captació entra a la galeria cun, un de 14.500 kVA que trans- de pressió, que té una longitud forma la tensió de 11 kV a 25 kV, i d’uns 3.500 metres i un diàmetre un de 20.000 kVA que transforma de 4,60 metres. Al final de la ga- la tensió de 25 kV a 110 kV. Con- leria hi ha la xemeneia d’equilibri, necta per una línia de dos circuits de 100 metres d’alçada i 8 de di- a la línia de Vic-Girona, que queda àmetre, la funció de la qual és interconnectada amb la xarxa ge- esmorteir l’energia de l’aigua; per neral del país. això té un dipòsit superior d’ex- pansió de 1.600 m3.

D’aquí l’aigua entra a la galeria Arturo Rebollo, generador de sen- forçada, de 240 metres de longi- timents tud i una pendent de 45°. La part final horitzontal, de 80 metres, Quan el lector s’endinsa en el llibre presenta les derivacions que con- d’Arturo Rebollo i llegeix com re- Central transformadora. Fondo dueixen l’aigua fins a les turbines. lata i descriu minuciosament tots i Histórico. Fundación Endesa.

Panoràmica de la presa de Susqueda. cadascun dels diferents aspectes l’abast del lector els seus coneixe- Fondo Histórico. Fundación Endesa. que es van tenir en compte a l’hora ments, els seus càlculs. No amaga de construir la presa de Susqueda res. En això es constata que era un —des de la recerca d’un empla- gran defensor de compatir el co- çament adient fins a l’entrada de neixement. l’obra en servei—, constata que no va deixar res a l’atzar. Inclús una Veient la dimensió i les caracterís- vegada finalitzades les obres, fins tiques de l’obra, la cura dels petits al 1993 el mateix Rebollo va fer el detalls —molts, amagats al visi- seguiment del comportament de la tant—, podem descobrir un gran presa per comprovar que els seus personatge. Per més adjectius que càlculs haguessin estat correctes. li atribuíssim, ens quedaríem lluny de la realitat. Ja hem dit al començament que la monografia publicada va ser un fet Gràcies, Arturo, per deixar-nos una poc habitual. Posa al descobert i a obra tan bonica.

Informació extreta de:

1. Exposició de Susqueda a la sala de les columnes. 2. Entrevista a Francisco Javier Martínez i Quico Serradesanferm, d’Enel. 3. Fondo Histórico. Fundación Endesa. 1. Rebollo, Arturo. La presa bóveda de 4. La presa bóveda de Susqueda. Su proyecto, construcción y compor- Susqueda. Su proyecto, construcción y tamiento, una monografia poc habitual en el seu moment (llibre publicat comportamiento. Madrid: Instituto Eduardo l’any 1972), la més important en matèria de grans preses i que va ser un Torroja de la Construcción y el Cemento, octubre de 1972. referent internacional.

Vista general de la sala de màquines: Fondo Histórico. Fundación Endesa.

VIATGE AQUÍ, LA IL·LUMINACIÓ, QUE COMBINA EL VERD AL CENTRE I EL VERMELL, ASSENYALA UN CAMÍ QUE EVOCA DE LA PRESA EL MISTERI DE LES PROFUNDITATS DE LA MUNTANYA I FACILITA QUE EL VISITANT PUGUI da, la presa havia de ser quelcom les turbines Francis de 36 MW de més que un recipient formigonat potència ens retornen a la realitat, DEIXAR LLIURE LA de màquines productores d’ener- a la producció d’energia elèctrica. Miquel Fañanàs i Serrallonga IMAGINACIÓ. gia i esdevenir un indret on també Allí tot està controlat, fins i tot el ni- Periodista i escriptor hi tingués cabuda la comoditat vell d’exposició al soroll quan fun- ambiental, basada en un disseny cionen les turbines i l’obligatorie- pensat per a les persones que, tat d’utilitzar equips de protecció Túnel d’accés a la Central Hidroelèctrica. en endavant, haurien de tenir cura auditiva (disponibles per al visitant Foto Mia Masgrau de les instal·lacions. Sota la sala, ocasional).

Entrar per la rampa que condueix a la sala de turbines de la central hi- droelèctrica de Susqueda és com penetrar en la coneguda novel·la de Jules Verne on el professor de mineralogia Otto Lidenbrock, el seu nebot Axel i el guia islandès Hans s’endinsen en un volcà, en el seu desig d’arribar per aquella via al centre de la terra. Aquí, la il·luminació, que combina el verd i el vermell, assenyala un camí que evoca el misteri de les profunditats de la muntanya i facilita que el vi- sitant pugui deixar lliure la imagi- nació, segurament ben allunyada en aquest moment dels enginys tècnics de producció d’electrici- tat que es trobarà més endavant. Arribem a una sala molt espaiosa amb les parets decorades amb peces de formigó que, inevitable- ment, ens fan pensar en una mena d’art-déco aplicat a les essències naturals d’una presa moderna. A banda i banda, escultures fetes amb material pobre, segurament provinent de rebuig de les obres, ens confirmen la vessant humanís- tica de l’enginyer industrial Arturo Rebollo, un tècnic que sempre ha- via defensat que, un cop acaba- «Arturo Rebollo va ser un visionari una peça artística que explica i un avançat en la seva època», re- amb figures esquematitzades tot marca Xavi Martínez, responsable el llarg procés de construcció de de l’Agrupació Ter d’Enel Green la presa: des dels seus inicis l’any Power Hydro Iberia. Efectivament, 1963, amb les excavacions dels trobem plenament confirmada túnels, els treballs amb els tre- aquesta afirmació no només en pants o la construcció de la volta, Detall de les manetes de les portes els múltiples detalls que abunden fins a l’acabament, representat d’entrada a la antiga sala de control de a les sales —com les manetes de explícitament en unes figures que producció. Foto Mia Masgrau les portes o l’escala de cargol—, alcen els braços en senyal d’as- sinó molt especialment en el fris soliment de l’objectiu llargament Escala de cargol d’accés a la sala de que presideix la sala de turbines, esperat. turbines. Foto Mia Masgrau

Sala de turbines amb el fris al·legòric a la construcció de la presa. Fotografia i muntatges Albert Roure. La sala amb el panell de control de tres fixats per llei en relació amb SEGONS EXPLICA producció és una altra meravella el manteniment d’un cabal ecolò- XAVIER MARTÍNEZ, que mereix una atenció especial. gic al riu Ter, de l’aigua necessà- Fa cinquanta anys, aquesta sala ria per regar els camps de conreu «TOT S’HA RENOVAT de comandament era sens dub- del Gironès i el Baix Empordà, etc. te la màxima expressió de la tec- Avui en dia, la modernització dels EN AQUESTS ANYS, nologia punta, el lloc des d’on es equips electrònics ha convertit en S’HAN MODERNITZAT controlava la producció d’energia, obsoleta l’antiga sala de coman- el bon funcionament dels apa- dament i control, però l’empresa ELS SISTEMES I LA rells, l’adequació de la pressió propietària de l’equipament ha de- de l’aigua, la vigilància constant. cidit, amb bon criteri, mantenir-la PRESA S’HA DOTAT Segons explica Xavier Martínez, dempeus, com una peça de mu- DE LA TECNOLOGIA «tot s’ha renovat en aquests anys, seu de l’època industrial, una mos- s’han modernitzat els sistemes i tra del pas del temps en un món de MÉS AVANÇADA» la presa s’ha dotat de la tecnolo- tecnologia sempre canviant. gia més avançada». Efectivament, avui el centre de control de la pro- Deixem les entranyes de la central ducció hidràulica es concentra en hidràulica i, uns quilòmetres més unes modernes instal·lacions que amunt, ens endinsem altra vega- Endesa té al municipi de Lleida, da sota tones de formigó armat. des d’on es controla l’operació de Aquesta vegada, però, no hi ha 65 centrals hidroelèctriques (130 rampa sinó unes escales que con- grups hidroelèctrics). I és directa- dueixen directament a la magnífi- ment allí on es reben tots els se- ca sala de columnes, dissenyada nyals que poden advertir d’alguna també, com no podia ser d’altra irregularitat en el comportament manera, per l’enginyer Arturo Re- dels sensors, les vàlvules o els bollo. És un espai enorme amb pèndols que mesuren la pressió dues fileres de columnes de formi- de l’aigua damunt la volta, o de gó de cinc potes amb formes de qualsevol altra incidència fora dels geometria floral. En aquesta sala paràmetres de normalitat quotidia- hi ha instal·lada actualment una na. Són unes instal·lacions de tec- exposició de textos i fotografies nologia capdavantera, que tenen que expliquen de manera didàc- cura no només del comportament tica i entenedora el llarg procés d’una presa com la de Susqueda de construcció de la presa i que sinó també d’altres de vinculades mostra alguns dels elements que a la UPH Ebro-Pirineos. Des de la es van utilitzar durant les obres i direcció de Lleida, per exemple, que avui, cinquanta anys després, s’assegura que es compleixin els també formen part de la història. acords establerts per l’Agència Aquesta sala comunica amb una Catalana de l’Aigua, en el sentit altra, també molt espaiosa, a tra- de donar compliment als paràme- vés de la qual es pot accedir a la

Primer panell de control de la presa. Foto Mia Masgrau UNES ESCALES ÉS UN ESPAI QUE CONDUEIXEN ENORME AMB DIRECTAMENT A LA DUES FILERES DE MAGNÍFICA SALA COLUMNES DE DE COLUMNES, FORMIGÓ DE CINC DISSENYADA TAMBÉ, POTES AMB FORMES COM NO PODIA SER DE GEOMETRIA D’ALTRA MANERA, FLORAL. PER L’ENGINYER ARTURO REBOLLO.

Sala de columnes amb els 18 pilars de geometria hiperbòlica de revolució truncada distribuïts en dues fileres. Foto Mia Masgrau

«Hacia el año 1965, cuando ya se con la sobrecarga hidráulica que fer possible aquesta gran infraes- había comenzado el hormigonado, en aquellos día se estaba produ- tructura hidràulica: Arturo Rebollo. se registró en la provincia de Ge- ciendo.» El tècnic Quico Serradesanferm rona una débil sacudida sísmica recorda l’última visita de Rebollo que quedó recogida en la propia Els tècnics que avui tenen cura a les instal·lacions de la central i prensa local, y que no tuvo nin- del manteniment de la presa de la presa: «Es va emocionar en re- Escala d’accés a la sala de Columnes. guna repercusión en la obra. El 13 Susqueda tenen clar que, tot i el tornar a la sala de columnes que Foto Mia Masgrau de agosto de 1967 se registró un temps transcorregut, encara hi havia dissenyat molts anys enrere, sismo con epicentro en el pirineo ha una mena de psicosi col·lecti- i no va poder contenir les llàgri- central, a unos 250 km de la presa, va que plana constantment sobre mes; una emoció, és clar, que ens que produjo la destrucción parcial el futur d’aquesta infraestructu- va contagiar a tots els qui érem allí xarxa de galeries que —situades en galeries trobem uns pèndols que, de dilatació, dels grups hidroelèc- de la localidad francesa de Arette, ra. «Davant de qualsevol desgrà- aquell dia». vuit nivells diferents— travessen la distribuïts al llarg de tots i cadas- trics s’analitzen acuradament les cuya intensidad quedó considera- cia que passa al món —ens diu presa, així com a la galeria perime- cun dels passadissos, desperten vibracions o possibles incidències, blemente debilitada en la comarca el tècnic Martínez—, hi ha gent Després de moltes peripècies i tral, que té com a missió principal la nostra curiositat. «Són els sen- es revisen els plans de manteni- de Susqueda; en aquel momento que immediatament ho relaciona i aventures, el professor Lidenbrock controlar l’estructura. La pantalla sors que adverteixen de possi- ment i, setmanalment, es posen ya había un embalse parcial hasta pensa en Susqueda. Va passar fa i els seus amics van sortir a la su- d’impermeabilització i la xarxa de bles anomalies o disfuncions en en comú els problemes que hagin la cota 270, no habiéndose regis- poc amb l’ensorrament del pont perfície a l’illa d’Stromboli, al mar drenatge es fa des d’aquest siste- qualsevol de les juntes dels blocs pogut sorgir a totes les instal·laci- trado nada anormal en el com- de Gènova i passarà demà amb Mediterrani. Nosaltres eixim de les ma de galeries, que es perllonga —ens diu el tècnic Quico Serra- ons de la UPH Ebro-Pirineos per portamiento de la obra. Fue en qualsevol catàstrofe, natural o no, profunditats de la presa per la ma- cap a l’interior de la roca en amb- desanferm—, que immediatament tal de cercar la millor solució». I enero de 1968 cuando en la zona que es produeixi». El seu company teixa escala de la sala hipòstila. El dós marges, perpendicularment a s’enregistren a les sales de control afirma amb convenciment: «La fia- occidental de Sicilia se produjo un Quico Serradesanferm ho corro- cel és serè, la calor ha minvat però la direcció del riu. Quan el pantà és de Lleida perquè des d’allí apliquin bilitat del funcionament dels grups notable terremoto, hasta un gra- bora mentre ens mostra els equips sembla que l’estiu encara no es molt ple, l’alleujament es produeix el protocol que correspongui en hidroelèctrics és avui en dia tan do IX-X de la escala Mercalli, que d’emergència de què disposen to- dona per vençut. Abans de mar- a la part central de la presa en un cada cas». alta com qualsevol equip industrial ocasionó centenares de muertos y tes les sales i plantes de la presa. xar, contemplem l’espectacular abocament lliure fins al bol amorti- d’alta fiabilitat, i això és així gràci- desaparecidos; tampoco en esta «Els controls són periòdics i molt vista del pantà, gairebé ple a ves- dor disposat al peu de la volta. La- És segura, la presa? La resposta es en bona mesura a la tecnifica- ocasión se hicieron muy percepti- rigorosos. Això ens dona tranquil· sar, des de la plataforma exterior, teralment hi ha quatre desguassos dels dos tècnics que ens acompa- ció del control i del manteniment bles sus efectos. Finalmente, cita- litat». que actualment té el pas tancat al de mig fons, cadascun d’ells amb nyen no és de manual ni fruit de introduïda els darrers anys». remos el sismo que, con epicentro públic per motius de seguretat. Al una vàlvula de guarda (de papallo- la conveniència, sinó que desprèn al sureste del cabo San Vicente, se Després d’una completa visita a nostre costat, les jardineres que na) i una vàlvula de regulació (doll l’autenticitat del professional que En el seu llibre La presa bóveda produjo el 28 de febrero de 1969 les instal·lacions de la presa de Pere Durall Farell va fer instal·lar buit) d’un metre i mig de diàme- coneix l’obra al detall. «Sí, ho és — de Susqueda: su proyecto, cons- y cuyos efectos se hicieron notar Susqueda, un parell de constata- perquè fessin de recipients d’uns tre, amb un desguàs màxim total afirma Xavi Martínez—. En aquesta trucción y comportamiento, l’engi- en toda la península; este mismo cions es mantenen inalterables en 3 bonsais que, en realitat, mai no es de 160 m /s. Els passadissos són línia, es fa un control on line de to- nyer Arturo Rebollo va dedicar un coincidió con la subida del embal- l’opinió dels dos tècnics que ens van arribar a plantar, són el testi- molt estrets —amb prou feines un tes les mesures de la presa i de la apartat als possibles efectes que se desde la cota 330 m hasta su han acompanyat i il·lustrat sobre moni mut d’una visita per recordar. metre i mig d’amplada— i les pa- central, es fan protocols de control per a la presa podrien tenir hipo- cota máxima de 351 m; todos los el seu funcionament diari i man- rets estan construïdes a base de de qualitat en totes les feines, es tètics moviments sísmics. El tècnic movimientos que pudimos obser- teniment. D’una banda, l’absoluta blocs de formigó convenientment desenvolupen protocols d’auscul- coneixia perfectament la geologia var en la estructura y terreno, in- certesa en la seguretat d’aquesta identificats amb nombres parells o tacions manuals en paral·lel in situ de la zona on s’assentava la volta cluyendo las observaciones de las obra d’enginyeria i, de l’altra, el senars en funció de l’orientació de cada mes, es vigilen escrupolosa- i, en aquest sentit, feia la següent pantallas de control, fueron com- respecte professional i humà que cadascun dels murs. En aquestes ment les injeccions de les juntes reflexió: pletamente normales de acuerdo tenen envers la persona que va organismes ben diversos, com la descartar completament totes les QUE LA PRESA Diputació Provincial, l’Ajuntament al·legacions rebudes en el tràmit ES FES DE VOLTA de Girona, la Cambra de Comerç d’informació pública de la llei. i Indústria, la Cambra Sindical SUSQUEDA. SIMÈTRICA I NO Agrària, cinquanta-vuit municipis, quaranta-dues germandats de DE GRAVETAT llauradors i ramaders, i també de La presa i la por VA GENERAR molts propietaris de finques amb terrenys de regadiu i industrials, Tan bon punt es començà a te- L’AMENAÇA ALARMES ENTRE que veien en la disminució del ca- nir coneixement de les caracte- bal del Ter l’origen de futurs i greus rístiques de l’embassament que PROFESSIONALS problemes econòmics. Aquesta s’estava projectant a Susqueda, DEL SECTOR. oposició, francament insòlita en s’inicià una processó de pors i aquella època d’adhesions infran- d’inquietuds que ja no tingueren PERMANENT gibles, va servir per fer palès un aturador. En primer lloc, el fet que estat d’ànim prou generalitzat però la construcció de la presa es fes no va aconseguir fer recular la pro- pel sistema de volta simètrica de posta de llei, que òbviament va ti- doble curvatura i no amb les ano- rar endavant. El projecte de cons- menades de gravetat, com era ha- truir en aquella zona un pantà que bitual en aquesta mena de cons- servís per afavorir el desviament truccions, generà alarmes entre d’aigua a Barcelona però també professionals del sector, i alguns per generar electricitat va comen- tècnics començaren a qüestionar çar a agafar forma a finals de la aquesta opció estructural per la dècada dels cinquanta, i fou jus- seva dubtosa seguretat. Davant les Miquel Fañanàs i Serrallonga tament ben entrat l’any 1959 quan crítiques, el mateix conseller dele- Periodista i escriptor es conegueren les característiques gat de la companyia hidroelèctrica de l’embassament projectat a Sus- que portava endavant el projecte, Estat constructiu de la presa 04_ Fondo queda, un factor que sens dubte Pere Duran Farell, va fer unes de- Histórico. Fundación Endesa. acabà sent determinant a l’hora de claracions amb què defensà afer-

El 23 de setembre de 1967, el set- davant un projecte que pretén ex- manari Presència publicà un ex- treure aigua del Ter i desviar-la cap tens reportatge entorn de l’obra a les seves terres, una iniciativa més espectacular i alhora polè- que no va prosperar per l’oposició mica que s’ha construït a les co- frontal de l’Ajuntament de Girona, marques gironines: la presa de que va sortir «en defensa de los in- Susqueda. Una magnífica foto- tereses industriales y colectivos de grafia de Jordi Soler amb la paret la Ciudad, amenazados bajo mu- del pantà ja gairebé acabada ocu- chos conceptos por la idea del ex- pava la portada d’aquell número, presado proyecto». Posteriorment, titulat «El muro de la incógnita», la corporació gironina també es va frase que resumia perfectament el oposar a propostes semblants que sentiment de molta gent, que veia tenien la mateixa finalitat, però va resignadament com anaven avan- anar passant el temps i, finalment, çant les obres d’una infraestruc- la vella aspiració barcelonina va tura que impulsava la companyia aconseguir el seu propòsit a través Hidroelèctrica de Catalunya amb del Decret de 14 de novembre de totes les benediccions d’un règim 1958, convertit en llei el maig de que havia fet de l’obra hidràulica 1959. Aquella normativa legal esta- un senyal d’identitat. blia la derivació de vuit metres cú- bics per segon d’aigua del Ter amb En aquest cas, però, l’aprofitament destí a Barcelona i la seva àrea del salt d’aigua per a les necessi- d’influència, i assegurava un metre tats de subministrament elèctric cúbic per segon d’aigua potable no deixava de ser un complement per a Girona i tres metres cúbics útil a una decisió presa uns anys per segon d’escorrentia a favor de abans: portar aigua potable a la la ciutat aigües avall del Pasteral, ciutat de Barcelona. De fet, la his- que era, en aquell moment, el punt tòria de la derivació del Ter cap a de derivació del cabal. En el perí- la Ciutat Comtal es remunta a l’any ode d’informació pública, la llei va 1865, quan uns veïns barcelonins rebre més de quatre-cents escrits demanen autorització per tirar en- d’oposició provinents d’entitats i afirma que «aparte de esta ya leja- de la plaza de los Apóstoles de la LA PRESA ESTÀ na actividad microsísmica, la tec- catedral. Gerona habría quedado ASSENTADA EN UNA tónica regional produce constan- borrada totalmente del mapa. Mi- temente pequeñas oscilaciones nutos antes habrían desaparecido ZONA SÍSMICA ON elásticas que nunca han sobrepa- totalmente las poblaciones de An- sado el grado VII de intensidad y glés, Bonmatí, Bescanó y Salt. Las L’ANY 1427 que, en la mayoría de los casos, víctimas deberían contarse del or- ES VA PRODUIR son únicamente perceptibles por den de 50 a 60 mil.» Naturalment, los aparatos registradores». la carta concloïa demanant que UN TERRATRÈMOL es reconsiderés la conveniència Un altre enginyer industrial, Josep de continuar la construcció d’una QUE VA CAUSAR M. Noguera, va elaborar un estudi presa que «por un lado no parece L’ENSORRAMENT sobre la presa i les conseqüènci- muy justificada y por otro y como es d’un hipotètic trencament. El razón esencial entraña un inmen- D’OLOT I AMER. tècnic es preguntava a principis so peligro: no parece que existan de l’any 1967: «Hi ha risc o no n’hi razones suficientes que obliguen a ha? Els tècnics del Ministeri reco- correr un riesgo de tanta monta. Si neixen que existeix un cert risc i, no existe una garantía de SEGURI- si és així i la presa pot fallar, per DAD ABSOLUTA no deben conti- què ningú diu res sobre la sort de nuarse las obras». les poblacions que hi ha Susque- da avall i quin seria el nivell de les Però les obres van continuar i, fi- aigües? Francament —afegia— nalment, es van donar per acaba- dubto molt que s’hagi tingut en des a finals de 1967, tot i que va compte la possibilitat d’un tren- ser durant la primavera de 1968 cament i la magnitud de les con- que el pantà es va cobrir d’aigua i seqüències. Crec que si s’hagués es va donar per inaugurat. Franco, considerat aquesta possibilitat no tot i que li agradava la cèlebre frase s’hauria iniciat la construcció de la «queda inaugurado este pantano», presa». Anteriorment a aquestes va decidir no venir a Girona i no declaracions, en una llarga carta es va fer cap festa oficial d’inau- adreçada el 14 de juny de 1966 guració, sens dubte una autèntica a l’alcalde de Girona Pere Ordis anomalia dins els paràmetres de Llach, l’enginyer afirmava que les fastos del règim en aquella època. preses del tipus de volta o similars En un article sobre humanisme i «se desploman totalmente e ins- política, Francesc Ferrer va posar tantáneamente, dejando libre toda el dit a la llaga: «Nosaltres, els giro- la masa del agua que contienen, nins, estem desarmats: ens treuen la cual avanza en un frente que es les aigües, ens posen una espasa origen de las máximas catástrofes, de Dàmocles a sobre i encara no rissadament el sistema de volta solució que vàrem considerar com Efectivament, aquesta és una Vista general de l’estat més avançat las cuales son proporcionales al sabem ni el que guanyem, ni el que escollit per a aquesta obra, en les la més apropiada i la que oferia les zona sísmica on està documentat de la construcció de la presa. Fondo nivel y volumen del agua embal- hi perdem». Histórico. Fundación Endesa. quals afirmà que, tècnicament, la màximes garanties de seguretat». que l’any 1427 es va produir un sada». Després de recordar en la de l’arc era la millor opció ja que, terratrèmol que va causar l’en- seva nota el cas de Frejus, al sud a parer seu, «la presa en forma Però davant les lògiques manifes- sorrament total de les poblacions de França, que va provocar la des- d’arc transmet l’esforç que rep i si tacions optimistes de l’empresari d’Olot i d’Amer i que, així, va pro- aparició de tot un poble, el tècnic, La força de la ràdio aquests no cedeixen la presa no Duran Farell, altres veus gosaven vocar nombroses víctimes mor- tot i donant per suposat que els es pot moure», i ho exemplificava opinar just el contrari. Així, per tals. Posteriorment s’hi han pro- càlculs i els materials de la presa La son dels gironins es pertorba dient que països amb problemes exemple, l’enginyer Benito Izquier- duït altres moviments sísmics que de Susqueda fossin els correctes, cada vegada que la terra, fidel a sísmics com ara el Japó preferi- do, director d’Obres i Vies Provin- han estat motiu d’alarma creixent acabava el seu escrit plantejant un la tradició sismològica de la zona, en aquest sistema constructiu ja cials, va aconseguir fer públic un entre la població tot i que, sorto- problema: «¿Una presa así cons- tremola en els paratges propers que les de volta tenen «una resis- dictamen en el qual qualificava el sament, en cap cas han superat truida resistirá un movimiento sís- a Susqueda, un fenomen natural tència pràcticament il·limitada». projecte de la presa de Susqueda els 5 graus de l’escala de Richter. mico siquiera mediano?» L’informe que es repeteix periòdicament al L’empresari reconeixia els temors de «peligrosa locura». El definia de El mateix enginyer de la presa, Ar- lliurat a l’Ajuntament acabava amb llarg dels anys. El darrer es va en- que s’anaven estenent pel territori, «temerario, irracional, imprudente, turo Rebollo, en el llibre La presa unes afirmacions que posterior- registrar el 15 d’abril del 2017. Va però insistia que a l’hora de deci- inadmisible, suicida», i alhora re- bóveda de Susqueda, su proyec- ment i durant molt anys van ser ob- ser d’una intensitat de 3,9 graus dir la solució més convenient «hem batia els arguments del cap visi- to, construcción y comportamien- jecte de debat en la societat giro- de l’escala de Richter, l’epicentre tingut completa consciència de la ble de l’empresa hidroelèctrica bo to, que va publicar posteriorment, nina: «En el caso de la rotura de la es va localitzar prop de Santa Co- responsabilitat que assumíem com i recordant que el terreny damunt reconeix aquesta sismicitat de la presa de Susqueda y su ruina ins- loma de Farners i va provocar un a persones i com a empresa, amb el qual se sustenta Susqueda és zona on s’assenta la presa, es re- tantánea, que es lo que con lógica ensurt generalitzat a tota la comar- independència d’unes preocupa- de característiques volcàniques i, fereix al terratrèmol del segle XV i física sucedería, una primera apro- ca de la Selva. cions externes que, si bé han estat per tant, propici als terratrèmols, explica amb gran detall els estudis ximación en los cálculos del nivel considerades de manera serena i a banda d’haver estat escenari de i les proves que es van fer a tot el que alcanzarían las aguas en Ge- La por sempre ha estat present. objectiva, al no aportar nous ar- freqüents commocions sísmiques massís rocós. La seva conclusió rona nos da una altura de unos 10 Només així s’entén que el 27 de guments no varen fer modificar la històricament acreditades. és positiva i tranquil·litzadora quan metros por encima del actual nivel setembre de 1971 s’estengués per va quedar finalista. L’any següent sí. Va pujar el sergent. Mentrestant, les informacions científiques i els vaig guanyar el Casero i segura- l’emissió ja havia acabat i anàvem criteris tècnics sobre les variants i ment el premi va facilitar que una repetint que tot era mentida. El les possibles conseqüències dels petita editorial gironina em pro- sergent pregunta què passa. Li moviments sísmics que es poden posés de publicar un recull de ho expliquem. Ell ens diu: “¡Vaya, produir en aquesta zona de les co- narracions, amb la condició que como Orson Welles!”. Respirem, marques gironines. D’altra banda, Susqueda dominés la portada. I es tracta d’un agent il·lustrat.» el llibre que va escriure l’enginyer així va aparèixer, l’any següent, el de camins Arturo Rebollo ha estat llibre Susqueda i altres narracions, Efectivament, segons ens van una font inesgotable d’informació que, evidentment, l’editor es va confirmar després, la força de la sobre aquesta gran obra d’engi- preocupar de promoure. Una de ràdio i el fet que molta gent no nyeria que és la presa de Susque- les accions promocionals va ser l’escoltés sinó que la sentís havia da. Finalment, gràcies als informes una entrevista a Ràdio Girona que provocat un pànic col·lectiu i no tècnics que ha elaborat la Direcció els responsables del programa van només la gent de la ciutat de Gi- General de Protecció Civil de la decidir reconvertir en una lectura rona sinó també de Salt, Bescanó Generalitat sobre els riscos de les dramatitzada d’alguns passatges o Anglès decidí cercar desespera- poblacions que quedarien afecta- del relat sobre el trencament de dament lloc segur als turons i les des per una hipotètica riuada, amb la presa. Recordo que a l’hora de zones elevades de llurs municipis. informacions detallades sobre les començar el programa en directe L’endemà els diaris donaven la no- cotes on arribarien les aigües en tot eren nervis i presses de darrera tícia a primera plana, però ens vam cadascun dels municipis, així com hora. Cap dels presents, impro- tranquil·litzar en comprovar que no el temps d’arribada de l’onada, visats lectors, tenia experiència hi havia ni morts ni ferits, tan sols he pogut incorporar al relat no- radiofònica ni teatral i, en conse- algun accident sense importància, vel·lístic la credibilitat necessària. qüència, tot feia preveure que la més que res pels nervis i les preci- En aquest sentit, la referència que part estètica de la gravació seria pitacions de la fugida. Aquell Sant l’aigua arribaria al primer esglaó de un desastre, com efectivament va Jordi, Susqueda i altres narracions les escales de la catedral de Giro- ser. Una veu greu va dir als oïdors es va convertir en el best-seller de na ja no és fruit de cap elucubra- que tot el que estaven a punt d’es- la temporada. Personalment, l’en- ció com les que sovintejaven en el coltar era ficció, es va encendre el renou em va reportar coneixement temps de construcció de la presa, llum vermell i es va iniciar la lec- i poder fer el «salt editorial» a Bar- sinó que forma part de la realitat tura. Josep M. Fonalleras, que era celona i, per tant, continuar publi- d’uns estudis tècnics elaborats un dels «actors» participants, ho cant llibres de temàtica ben diver- amb solvència i professionalitat. recordava d’aquesta manera: sa. Malgrat, però, el temps passat i 22 novel·les publicades d’ençà Susqueda. Crònica d’una catàs- «Els actors improvisats rèiem a d’aquell llunyà 1983, encara hi ha trofe és, evidentment, una obra de cada moment, ens equivocàvem, gent que em coneix com «l’autor ficció, però tanmateix incorpora fèiem de castellans amb un accent de Susqueda». en les seves pàgines els elements de Girona espantós, ens entreban- necessaris per incentivar la reflexió càvem. En definitiva, un desastre. entorn de la realitat de la presència Quan el locutor estava retransme- d’aquesta «amenaça permanent», tent “l’arribada de les aigües” se La nova Susqueda com en alguna ocasió s’ha qualifi- sentia, de fons, un glu-glu carac- cat aquesta gran obra d’enginyeria terístic del soroll de les ones del El llibre que ha aparegut recent- que és la presa de Susqueda. mar. Ens miràvem els uns als altres ment, Susqueda. Crònica d’una i ens fèiem creus de la mediocritat catàstrofe, viu evidentment de les amateur que estàvem creant. Men- fonts d’aquell relat curt de l’any trestant, es repetia constantment 1983. Però també és evident que que tot era ficció, que tot era pro- he volgut fer una cosa nova, més paganda del llibre que acabava de detallada i completa, amb més sortir al carrer. El primer símptoma, personatges i també més drama- però, que ens va avisar del “perill” tisme i més vinculació amb la re- de la nostra aventura, van ser els alitat i l’actualitat. Vam considerar gestos accelerats de l’home que que el cinquantè aniversari de la duia el control de l’emissió. Ens posada en funcionament del pan- feia ganyotes, tot recalcant que hi tà era el moment idoni per posar havia moltes trucades a la ràdio. la novel·la a l’abast del públic. Ja la ciutat de Girona la notícia de És justament aquesta amenaça Portada del “Punt Diari” del divendres 22 Nosaltres, contentíssims. “Hi ha tocava, després de tant de temps l’esfondrament de la presa. Tot va permanent —en l’afortunada frase d’abril de 1983 amb la noticia del pànic algú que ens escolta!”, va ser la incorporant-hi, lògicament, tots ser una lamentable confusió degu- del periodista Narcís-Jordi Aragó— que va causar el programa radiofònic. nostra primera reacció. La cosa es els elements de què ara podem da a la mala audició d’una informa- el que em va motivar a escriure un va anar enfosquint a mesura que disposar per tal de donar versem- ció radiada, però van ser molts els relat curt sobre un hipotètic tren- el del control es posava nerviós. blança al relat en el seu conjunt. qui van fugir precipitadament a les cament de la presa de Susqueda. “Què deu estar passant?”, ens Així, per exemple, les aportacions Pedreres, Montjuïc o Platja d’Aro, L’any 1981 vaig presentar-lo en la preguntàvem. Ens contesta el del del professor de Geodinàmica fora de l’abast de les aigües que primera edició del Premi de No- control: “Hi ha un cotxe de la poli- de la Universitat de Girona David imaginaven desfermades riu avall. vel·la Curta Just Manuel Casero i cia a baix”. Un cotxe de la policia, Brusi m’han permès incorporar LA FONT DE LA PÓLVORA

Les 150 primeres cases de Vila-roja, el quan se’n començaren a lliurar les l’OSH va fer els primers 150 ha- Josep M. Arjona i Borrego 1957. Narcís Sans i Prat. Font: CRDI, claus als usuaris, que eren d’una bitatges socials, pocs recorden ja Ajuntament de Girona. gran diversitat ètnica: el 70 % eren que el paratge es coneixia com Arquitecte tècnic. Màster en Gestió del Patrimoni Cultural en l’Àmbit Local de població gitana espanyola i la Vila-roja en temps immemorials, Vista aèria de Vila-roja, Mas Ramada i El resta, paios i gitanos portugue- i que la Font de la Pólvora també Pinar, el 1973. Narcís Sans i Prat. Font: CRDI, Ajuntament de Girona. sos. Això va representar l’inici d’un existia molt abans que aparegues- barri amb grans problemes de sin els blocs d’habitatges. cohesió com cap altre a la ciutat, fins al punt que inclús va ser temut per les barriades de la zona durant La Font de la Pólvora és, actu- ven que qui comprava un terreny un anatema o motiu de preocupa- 1. Los Sitios de Gerona, 6 d’abril de 1972, força temps. Com a anècdota, els Un rajolí d’història alment, un barri de la ciutat de allà —avui dia es coneix com Mas ció; res més allunyat de la realitat pàgina 3. primers anys de convivència, els Girona que s’engloba en el mal Ramada— eren els rics del barri. si hom s’atreveix a passejar pels ciutadans de Vila-roja, Mas Ra- «A dos kilómetros al sudeste de anomenat Sector Est. Inclou al- També es va urbanitzar la part su- seus carrers. mada i Sant Daniel anomenaven Gerona y a cuatro cientos metros tres barriades, com Vila-roja, Sant perior de la muntanya, per sobre Liang Shang Po els habitatges de de la carretera que de esta ciudad Daniel, Mas Ramada i la Creueta, dels blocs nous, amb un conjunt Podem dir que tota aquesta des- la Font de la Pólvora, en referència va a San Feliu de Guixols, en una entenent que Sant Daniel no és de cases que més tard es conei- confiança s’agreujà quan l’Ajun- a una sèrie de televisió del mateix hondonada formada por la vertien- l’antic municipi de la vall del ma- xerien com El Pinar. tament de Girona aprovà el Pla Explicació del projecte al ministre any anomenada La frontera azul, ja te occidental del Puig ventós (220 teix nom, sinó que es refereix al parcial Vila-roja – Font de la Pól- d’habitatge, el 1974. Miquel Sans que els habitatges eren en un turó metros de altitud) estribación de la conjunt d’edificis cromàtics que es L’any 1971 s’amplià el conjunt de vora, tal com anunciava el diari Gutiérrez. Font: CRDI, Ajuntament de amb pendent i recordaven la dis- montaña de los Angeles (498 me- veuen darrere del cementiri muni- barriades amb l’edificació de 127 Los Sitios de Gerona el 6 d’abril de Girona. posició de la fortalesa televisiva. tros) y la oriental del cerro Capuc- 1 cipal des de la carretera que surt habitatges en blocs de pisos al 1972: «También la superioridad Edificis de la Font de la Pólvora en hinos (176 metros) que forma parte de Girona cap a Sant Feliu de Guí- darrere del cementiri, per sota del ha aprobado el Plan Parcial Vilar- construcció, el 1974. Miquel Sans Però hauríem de concretar que, si de la colina de Las Pedreras; al pie xols, un conjunt d’habitatges que Fort dels Caputxins, blocs que roja-Font de la Pólvora, donde van Gutiérrez. Font: CRDI, Ajuntament de bé el Sector Est —tal com el co- mismo del collado que cierra por el en el seu moment s’anomenaven s’aprecien a simple vista, venint de a construirse 500 viviendas soci- Girona. neixem— sí que va néixer quan S. el valle de S. Daniel y en el cual Grup Sant Daniel. Quart, pels colors cridaners (groc i ales. Destacó el alcalde que esta grana) de les façanes. zona será, en un futuro inmediato, Estem convençuts que molts giro- de gran importancia humana para nins pensen que l’origen del Sec- L’origen humil de la majoria dels la ciudad, y pese a que en ciertos tor Est és en la construcció de les nouvinguts, juntament amb la dis- aspectos no depende directamen- 150 primeres cases barates que tància de gairebé tres quilòmetres te del Municipio al ser buena parte va edificar l’Obra Sindical del Ho- del centre, va facilitar la descon- de las viviendas de la Obra Sin- gar (OSH) entre 1950 i 1958, a les nexió de la ciutat. Fins al 1962 no dical del Hogar, el Ayuntamiento quals es van afegir 200 habitatges es va establir un servei d’auto- siente preocupación muy viva por en blocs de pisos a la part alta el busos regular i no va ser fins als los problemas de aquella populosa 1960. A més, a partir de 1962, en- anys vuitanta que es dotà la zona barriada.» tre les rieres que separaven física- de serveis i infraestructures soci- ment Vila-roja i la Font de la Pólvo- als bàsiques, com l’aigua potable. Efectivament, les obres s’iniciaren ra, van sorgir espontàniament un Diguem que ja en els primers anys poc després que s’aprovés el Pla grup de casetes de planta baixa van ser barris que, per a l’imagi- parcial i que l’Ajuntament cedís i pis que la gent de Vila-roja ano- nari de molts gironins, eren origen els terrenys al Ministeri d’Habitat- menava «los solares». Considera- de conflictes. Avui dia encara són ge, i es perllongaren fins al 1978, se halla enclavado el edificio mili- na granja o poblado rural anterior 2. Agua de Vila-roja – Font de la Pólvora – 3. Xunclà, Fèlix; Parés, Assumpció. Pedres que els autors del Nomenclàtor En un manuscrito que poseemos, Anàlisi qualitatiu i quantitatiu pel Dr. JOSE de Girona, apartat Història moderna, segle tar El Polvorín (160 metros), brota a la reconquista o si después de CASARES GIL i notes pel seu estudi mèdic XVII (II) [en línia]. [Consulta: 25-09-2018] de Girona citen com a referència mado por D. Pablo de Cortada y conocido en la comarca por Font evales, se siguió la costumbre ro- Imprenta y Librería de Paciano Torres, 4. Grahit i Papel, Emili. El Sitio de Gerona una nota de 1379 on s’especifi- Castañer, Farmacéutico de Gero- de la Pólvora (90 metros). mana de denominar Villa œ, a los 1902. en 1653 (extracto de documentos inéditos). cava: «el Vicinatus de Palacio, de na, quién lo escribió por encargo Girona: Tipografia – Hospicio Provincial, caseríos agrícolas y se edificó en 1892. Montilivi et de Villaroia dependían del delegado del Proto-médico, se Hasta hace poco estaba el ma- este territorio alguna granja o po- de la parroquia de San Felix de lee: “he pasado á examinar algu- nantial completamente abandona- blado que tomó el adjetivo roja, Gerona, y que en un traslado del nas de las aguas minerales de los do: el agua que por rezumamiento rubea, del color que caracteriza Llibre vert, con referencia al año alrededores de esta Ciudad de Ge- salía de las tres charcas que cons- los terrenos de la comarca en que 1362, formaban el Vallis profunda: rona, tales como las llamadas del tituían la Font, discurría forman- brota nuestro manantial.»2 Territorium de Monteribio et Terri- Carbonero de Pedret, el Fraile del do un pequeñísimo arroyo, por el torum de Villa rubea, qui sunt infra mismo lugar, la de pólvora, etc., prado que existe en el fondo de Així introduïa la font, el 1902, Jo- par. Sti Feliçis – una dependencia conocidas todas comúnmente por la hondonada, confundiendo sus sep Pascual i Prats (fundador del de Girona...»2 picantes... En el Atlas de Plans et aguas con las de otro arroyuelo Col·legi de Metges de Girona) en cartes, que para ilustrar el “Journal que desemboca en el Onyar. les seves notes per a l’estudi de Com veiem, el nom del paratge ve des opretaions de l’armée de Ca- l’aigua de Vila-roja, estudi que, de lluny. De fet, Vila-roja va «par- talogne” en 1808 y 1809, escribió Vilarroja es un vecindario que de- juntament amb l’anàlisi qualitatiu i ticipar» activament en el setge de el General Gouvion Saint Cyr, en la pende hoy del municipio de San quantitatiu que va fer el Dr. químic Girona de 1653, tal com recorda el làmina VII, plano de Gerona y sus Daniel, carece de núcleo de pobla- i analític José Casares Gil, va per- web Pedres de Girona a l’apartat alrededores, figura señalado nu- ción y los quince edificios disemi- metre al nou propietari de la font, de la Girona del segle xvii (II): «El 22 estro manantial con el nombre de nados que lo constituyen albergan el notari Emili Saguer i Olivet, que de setembre, Joan Josep d’Àustria Font Goullidors. Sin duda se deno- a 77 habitantes, casi todos ellos fos declarada d’utilitat pública. es va presentar a Cassà de la Sel- minaba por aquel entonces (1810- dedicados a las faenas agrícolas. Portada del llibre Agua de Vila-roja, va al front d’un exèrcit de socors; 1812 época que el estado francés de 1902. Font: BIPADI, Universitat de De fet, les notes d’estudi de Josep Barcelona. el 24, a la Font de la Pólvora, a levantó los planos) Font dels bulli- No poseemos indicaciones históri- Pascual van més enllà: va trobar la batalla de Vila-roja, els france- dors, (hervideros), y al transcribir cas ni es de este lugar andar en que el 1064 s’havia redactat un Portada del llibre El Sitio de Gerona en sos varen quedar atrapats entre el nombre, por estar poco avezado averiguaciones si Villa Rubea – Vi- testament on un clergue esmen- 1653, de 1892. Font: Biblioteca Virtual l’exèrcit espanyol que avançava i al habla catalana, estampo Goulli- lla roia deben su etimología a algu- tava una Villa Rubea a Girona, i del Ministeri de Defensa. els defensors de Girona. Aques- dors por bullidors.»2 ta acció militar va lliurar la ciutat i va permetre a l’exèrcit espanyol Efectivament, Laurent de Gouvion perseguir les tropes franceses per Saint-Cyr va plasmar la Font de l’Empordà.»3 Goullidoure, per sota del Fort del Caputxins (Fort des Capuems), en Més específic va ser Emili Grahit i un full d’un atles amb dotze ma- Papell (advocat, historiador i polític pes, alguns de plegats, on hi havia gironí), que el 1892, sobre aquest el mapa de Girona i els seus vol- fet, escriví el següent: «El enemigo tants (Plan de Gironne et de ses formó su jente en batalla. Colocó environs). Els mapes porten les la caballería en los pequeños lla- dates 1808, 1809 i, l’últim, 1821. nos de Palol de Oñar y la Creuhe- L’atles acompanyava l’obra Jour- ta, y la infantería en la cuesta de nal des opérations de l’armée de Palau, creyendo que el socorro Catalogne en 1808 et 1809 sous le se encaminaría hacia la llanura de commandement du général Gou- Gerona. Los reductos y trinche- vion Saint-Cyr ou materiaux pour ra de Palol de Oñar y Vilaroja, los servir l’histoire de la guerre d’Es- dejaron guarnecidos cón suizos y pagne. Aquests mapes avui dia es franceses, confiando poder defen- poden consultar al web de l’Insti- der con ventaja los terrenos que tut Cartogràfic i Geològic de Ca- tales obras abarcaban.»4 talunya, a l’apartat Mapes antics – Cartoteca Digital. Concretament, sobre el nom de Font de la Pólvora, Josep Pascual, El nom de bullidors era normal a les seves notes d’estudi, comen- en aquell temps. Ho explica Lluís ta: «la primera indicación biblio- Solé i Sabaris (geògraf i geòleg) a gráfica que hemos podido hallar l’article «Características hidrogeo- relativa a la Font de la Pólvora es lógicas de los manantiales carbó- de D. Cristóbal Tomas, médico de nicos de Gerona llamado “Fonts Gerona, quien en su Historia de picants”», en el primer volum de las aguas minerales etc. (1811), 1946 dels Annals de l’Institut d’Es- al ocuparse de las aguas acídulas tudis Gironins, en el qual especifi- frías en el principado de Cataluña, ca que les fonts d’aigua amb gas, cita en los alrededores de Gerona en aquell temps, es deien fonts la fuente del Condestable (hoy de picants o bullidors: «Existen en las la Pólvora) y la de Costa Roja. inmediaciones de Gerona numero- com la de la Pólvora eren explota- En aquest article deia: «La invicta L’AFIRMACIÓ des industrialment per la comerci- Gerona, mil veces gloriosa en la QUE LA FONT ERA alització de l’aigua o del gas que Historia de su honroso pasado, se se n’extreia. Però com que la llei ve rodeada de ricos manantiales EL BROLLADOR no permetia tancar del tot l’accés carbónicos á los que se consagra públic a l’aigua, del mateix edifici esta modesta Memoria. Entre ellos MÉS ABUNDANT I de la instal·lació industrial en sortia el más abundante y provechoso, PROFITÓS SEMBLA un tub que rajava contínuament o que hoy utiliza la industria, es el de que es controlava amb una aixe- la Font de la Pólvora, aunque son QUE ERA CERTA ta situada a l’interior de la facto- muchísimos los conocidos con el ria [...] A la font de la Pòlvora s’hi nombre de aigua picant, que se PERQUÈ, COM podia anar des de la vall o baixant encuentran cerca de la capital [...] HEM DIT ABANS, de Les Pedreres, passant pel Pol- En la comarca se conocen con vorí. I també des de la carretera de el nombre d’aigua picant, siendo EL NOTARI EMILI Sant Feliu de Guíxols. Però aquest abundantes estos manantiales de darrer itinerari tenia l’inconvenient agua cristalina, pero que al salir SAGUER, d’haver de caminar més d’un qui- al exterior en las mismas fuentes EN COMPRAR lòmetre per la carretera, cosa que desprende innumerables burbujas no resultava massa agradable, tot que aparecen constantemente, LA PROPIETAT, i que el trànsit hi era molt escàs.» que son las emanaciones del gas, siendo el sabor picante, y de ahí LA VA SANEJAR viene el nombre con que la cono- I ARREGLAR I ES VA cen los del país. Y uno de tantos De borbolls de font a patrimoni manantiales es el de la Font de la PREOCUPAR QUE arquitectònic Pólvora que es la que nos ocupará preferentemente en esta descrip- FOS CONEGUDA, L’adquisició de la font per Emili ción.» sos manantiales carbónicos, tipo dien d’un indret verge on trobaven Plan de Gironne et de ses environs, ENCARA MÉS, PER Saguer i Olivet va suposar un can- muy frecuente en todas las zonas aigües mineromedicinals que, al- de 1821. Assenyalada amb una fletxa, vi substancial que Josep Pascual L’afirmació que la font era el brolla- volcánicas, con cuyas manifesta- hora, els servia per a l’esbarjo, per la situació de la Font de Goullidoure. TOTA LA CIUTADANIA. i Prats va intuir en les seves notes dor més abundant i profitós sem- ciones están en íntima relación. fer la passejada o per fer reunions Font: Institut Cartogràfic i Geològic de d’estudi:2 «En cuanto supe que La bla que era certa perquè, com hem En la región volcánica del Campo familiars que quedaren plasmades Catalunya. Pólvora había pasado á ser pro- dit abans, el notari Emili Saguer, en de Calatrava (Ciudad Real) son en fotografies d’aquells llunyans piedad de mi amigo Saguer, pre- comprar la propietat, la va sanejar muy abundantes y se las conoce temps. 5. Solé i Sabaris, Lluís. «Características sumí que la Font, lugar predilecto i arreglar i es va preocupar que fos con el sugestivo nombre de “Her- hidrogeológicas de los manantiales de mis solitarios paseos, sufriría coneguda, encara més, per tota la carbónicos de Gerona llamados “Fonts videros” por los borbotones que En la memòria de molts ciutadans picants”». Annals de l’Institut d’Estudis radicales transformaciones. Em- ciutadania. Per això va promoure producen las burbujas de anhídri- ha quedat l’empremta de les bo- Gironins, volum I, 1946, pàgines 236 a 269. pezó por aislar el manantial y pro- un estudi del Dr. José Casares y do carbónico al desprenderse del nes estones que passaren als vol- 6. Mirambell i Belloc, Enric (cronista oficial tegerlo de toda infección; edificó Gil i de Josep Pascual i Prats, que agua, y también con el de “agrias” tants de la font, on hi havia pins, de la ciutat de Girona). «Estiueig a les al pie del mismo un kiosco, ideado li va servir per demanar la decla- fonts», Diari de Girona, 24 de juny de 2007, y “acedas” por su sabor acidulo. garrofers i altres arbres autòctons pàgina 34. por genial arquitecto, para señalar ració d’utilitat pública. Aquesta En Gerona, análogamente, se las que oferien ombra les tardes d’es- el término de la época de inculta declaració del brollador com a bé suele designar por el de Bullidors tiu. La font, a la vegada, permetia rusticidad en que se hallaba, y dio d’utilitat pública li va ser denegada (Hervideros) y más comúnmente calmar la set amb la seva aigua pi- encargo á un experto químico para el 8 d’abril de 1904 segons ordre Font de la Pólvora. 1897-1904. Font: por Fonts Picants, a causa de su cant una vegada s’havia refredat, que puntualizara los elementos del Real Ministerio de Goberna- 5 CRDI, Ajuntament de Girona. Fons sabor.» perquè sortia a uns tretze graus. Impremta Franquet. mineralizadores del agua que en él ción. Ara bé, sí que se li atorgà la També ho recordava, el 2007, En- brota, análisis que ha de servir de declaració d’utilitat pública sem- La Font de la Pólvora era una ric Mirambell i Belloc a «Estiueig a Font de la Pólvora. 1904. Font: CRDI, base para el uso racional del nue- pre que «se empleen con fines d’aquestes fonts conegudes pels les fonts»,6 al Diari de Girona del Ajuntament de Girona. Amadeu Mauri vo agente terapéutico.» terapéuticos, no en el manantial, gironins d’aquella època, que gau- 24 de juny: «Tant la font del Ferro Aulet. Fons Impremta Franquet. sino transportándolas convenien- De fet, la font, des de l’adquisició temente embotelladas para su i millora, va ser font —mai millor venta en las farmacias y depósitos dit— de nombrosos estudis i as- autorizados, las aguas bicarbo- sajos tècnics avui dia ja oblidats, natadas mixtas, variedad manga- com el que va fer José Casares Gil nosa que emergen del manantial al Boletín de la Sociedad Española “Font picant de la pólvora” de su 7. Casares Gil, José. «Sobre la presencia de Historia Natural el 1902, titulat propiedad en Vila-Roja, término de del manganeso en proporción notable en un agua mineral de la provincia de «Sobre la presencia del manga- San Daniel, en esa provincia», tal Gerona». Boletín de la Sociedad Española neso en proporción notable en un com recollia el Butlletí Oficial de la de Historia Natural, volum II, 1902, pàgines agua mineral de la provincia de Província del 15 d’abril del mateix 214 a 217. Gerona»,7 o el de Marià Saura i any.9 8. Saura i Sans, Marià. «Origen geológico de los manantiales de la Font de la Sans (paleontòleg, geòleg i sacer- Pólvora». Boletín de la Sociedad Española dot), publicat al volum IX del ma- Així és com es va potenciar l’ay- de Historia Natural, volum IX, 1909, pàgines teix butlletí el 1909, titulat «Origen gua freda de Vila-roja – Font de 476 a 491 i làmines XI, XII i XIII. geológico de los manantiales de la Pólvora, una aigua miraculo- 9. Butlletí Oficial de la Província, núm. 46, 8 15 d’abril de 1904, pàgines 183 i 184. la Font de la Pólvora (Gerona)». sa que, segons l’estudi de Josep Diario de Gerona de 12-09-1902. Font: Anunci a l’Anuari Riera, de 1904. Pàgina CRDI, Ajuntament de Girona. 1942. Font: Hemeroteca Digital de la BNE.

Pascual, servia per a tot: anèmia, reportarán al cabo de poco tiem- 10. Diario de Gerona de anuncios y avisos, aparell gàstric, dispèpsia, gastràl- 2 de març de 1905, pàgina 3. po de una activa propaganda que 11. Linares, Rogelio; Pallí, Lluís; Roqué, gia, refredat gastrointestinal, infarts puede realizarse con tan sólidas Carles; Vall, Eduard. «Les manifestacions viscerals, malalties pròpies de la garantías, pues no ha de ser raro hidrotermals de les comarques gironines». dona, gota, limfatisme i escròfula, que tan escelente manantial sea Col·lecció Dialogant amb les pedres, Àrea de Geodinàmica de la Universitat de Girona raquitisme. Inclús es preguntaven visitado pronto por infinidad de i la Fundació Privada Girona: Universitat i si tenia aplicacions quirúrgiques. forasteros, como lo son sus úni- Futur, 2001. Sense ser la panacea, es venia com cos similares de Borscek, en Aus- 12. Diario de Gerona, 21 de maig de 1907, d’en Fita, del Ferro o de can Mira- cinals, amb l’objectiu de vendre-la la solució a moltes disfuncions gàs- tria-Hungría». pàgina 4. lles, d’en Saguer o de can Tries i del millor a farmàcies i quioscos. triques, anèmies i de l’orgasme se- Congost, totes al terme municipal Aquell mateix any s’executaren xual, tal com es veu en els anuncis Aquesta activitat promocional, els de Girona». les obres, de les quals malaurada- dels diaris de l’època des del 1900. primers anys, va ser continuada i ment no tenim cap més referència fins es van arribar a publicar anun- La possibilitat que el seu envasa- que algunes notícies dels diaris de Fruit d’una promoció continuada cis en revistes especialitzades i ment fos rendible i acompanyés l’època, atès que no hem aconse- de les propietats «magnífiques» de anuaris de renom, com l’Anuari Ri- les ja més conegudes d’Amer o guit cap referència que se n’hagin l’aygua freda de Vila-roja, el 1905 era, que el 1896 es va iniciar com Caldes de Malavella va fer que la conservat plànols originals, docu- les autoritats franceses li van ator- la guia general de Catalunya i que propietat es plantegés, poc des- ments o fotografies. gar l’autorització perquè es ven- el 1901 passà a ser, en l’àmbit na- prés, l’ampliació i millora de les gués al seu país, tal com recollia cional d’Espanya, la guia pràctica instal·lacions d’embotellament, ja Un dels únics esments a l’execu- el Diario de Gerona el 2 de març d’indústria i comerç de tot el país. que en un principi es feia de forma ció d’aquestes obres és en un petit d’aquell mateix any:10 «Por Real quasi totalment manual. escrit del Diario de Gerona del 21 decreto del Ministro del Interior L’autorització, el 1904, per vendre de maig de 190712 on es descrivia de la vecina República francesa, les aigües medicinals de la font, Fou aleshores, el 1907, quan Fidel el fet següent: «Ayer el ilustrado ha sido autorizada como precioso amb la proliferació d’anuncis so- Martínez —que era qui comercia- geólogo Dr. D. Norberto Font y elemento terapéutico, la venta en bre les seves «excel·lents» propi- litzava l’aigua freda de Vila-roja— Sagué que se hallaba en esta ciu- Francia del agua de Vila-Roja (font etats, va fer que es popularitzés encarregà a l’arquitecte Rafael dad, estuvo en el manantial de Vila de la Pólvora) previo análisis y dic- encara més. Era l’època en què Masó, amic seu, la construcció Roja-Font de la Pólvora, á fin de tamen favorable de la Academia a Girona hi havia diverses deus d’un edifici nou a la Font de la Pól- dictaminar sobre algún extremo de Medicina de París, siendo de d’aigües mineromedicinals que vora que servís per millorar l’enva- de las importantísimas obras que notar la casi total exactitud que ha tothom coneixia, com les del raval sament de les aigües mineromedi- en dicho notabilísimo manantial resaltado entre el análisis de dic- de Pedret, on es trobaren diversos ha Academia y el practicado por pous, o la de Campdorà quan era el eminente químico gallego Dr. D. terme municipal de Celrà. José Casares, decano de la facul- tad de Farmacia de la Universidad Al llibret 9 de la col·lecció Dialogant de Barcelona, púes solamente hay amb les pedres, de l’Àrea de Geodi- diferencia en un componente. Me- nàmica de la Universitat de Girona, rece consignarse con referencia á titulat «Les manifestacions hidroter- tan salutíferas aguas que según el mals de les comarques gironines» análisis bacteriológico del sabio (2001),11 es recorda que la majoria Ramón Cajal no contiene micro- de les fonts picants de les Gavarres bios patógenos. Por todo ello fe- «es troben a la vall de Sant Daniel, licitamos al incansable propietario prop de Girona, a la zona de con- de la “font de la Pólvora” el notario tacte entre els esquistos paleozoics don Emilio Saguer, como así al pú- i els sediments continentals del Pa- Màquina d’embotellament. Punt Diari. blico gerundense, por los benefici- leocè. Les més importants són les Memòria gràfica. 10-02-2004.F ont: J. os que uno y otro indudablemente fonts del Capritxo, de la Pólvora, Mauri (arxiu privat). se están realizando. Cuando se una marcada presència de tècni- La font el 1905. Font: CRDI, Ajuntament La font. 1907-1911. Postal d’Àngel molt simple: «Edificio que resulta Industrial de l’Arxiu Històric de Gi- termine cuanto está proyectado ques artesanals. Fortament influ- de Girona. Àngel Toldrà Viazo. Toldrà Viazo. Font: arxiu particular de de varias naves adosadas desti- rona:15 «La razón social Regular realizarse allí, la antigua “Font de enciat pel moviment Arts & Crafts Josep M. Arjona i Borrego. nado a fábrica de ácido carbónico Colectiva Saguer Hermanos, de la Pólvora” habrá sufrido una ra- britànic i la nova arquitectura regi- La font el 1910. La Actualidad, 29- y vivienda del encargado». Encara Gerona, que explota desde hace dical transformación que la habrá onalista alemanya, Masó va voler 03-1910, núm. 191, pàgina 24. Font: La font. 1907-1911. Font: CRDI, era més somera la seva composi- muchos años el aprovechamien- Hemeroteca Digital de la BNE. Ajuntament de Girona. Àngel Toldrà convertido en joya apreciabilísima unir la tradició de l’arquitectura ver- Viazo. ció constructiva, perquè només la to del gas carbónico natural, por digna de ser admirada por propios nacla amb noves idees sobre l’es- definia com «Muros de fachada de: captación y licuefacción posterior y extraños». tructura i l’ornamentació d’edificis, ladrillo; Pisos de: madera; Escale- en compresores, en manantiales la decoració d’interiors i el disseny ras de: ladrillo: Tabiques de: pan- de su propiedad emplazados en la Per tant, queda palès que fou el de mobiliari.» derete; Pavimento de: cemento; provincia de Gerona, termino muni- 1907 quan els bullidors de la font Revoco exterior de: cal; Revestido cipal de San Daniel, siendo la única passaren d’estar a cel obert a res- S’entén així que els edificis funci- interior de: yeso; Armaduras de: en España de esa índole, proyecta tar coberts en una planta embo- onals de la planta embotelladora madera; Carpinteria de taller de: el establecimiento de una planta telladora que també serviria per fossin d’una configuració simplis- calada; Cubiertas de : teja.» para la obtención de anhídrido car- a l’extracció d’anhídrid carbònic. ta i senzilla, atès que havien de bónico, a partir de varios combus- Podem veure la diferència en les contenir la maquinària i el magat- Al mateix registre hi ha un segon tibles según disponibilidades, ya poques imatges que es conserven zematge. Aquest fet s’aprecia per- edifici que, per la descripció, és sea, antracitas, coques, carbones de la zona i que avui ja són postals fectament a la fotografia de 1910, el primer quiosc de venda de les vegetales y fuel-oil. En el año 1953, històriques. en la qual els edificis de la part ampolles primigènies d’aigua, atès la firma Saguer Hermanos, puso esquerra, per darrere del quiosc que la seva superfície era de no- en marcha una planta de socorro a La primera fotografia, d’Àngel primigeni, són de línies rectes i més sis metres quadrats. partir del carbón, pero no ha venido Toldrà Viazo, de 1905, mostra el estructura tradicional, amb molt a resolver el problema del abaste- primer quiosc de venda que Emili pocs elements ornamentals. Si bé hem confirmat que no s’han cimiento de la provincia de Gerona Saguer va fer edificar cap al 1902 conservat els plànols originals ide- y sus comarcas cercanas, dada su i els brolladors naturals, protegits És a la tanca dels brolladors, per ats per Rafael Masó, sí que ens ha poca capacidad. per una tanca de fusta. Al fons es davant del dipòsit circular del dar- quedat la mostra del seu disseny veu el Mas Terrats, que avui enca- rere, on Rafael Masó va desfermar de planta de l’edifici principal. Debido a lo caro de su transpor- ra és dempeus. En canvi, a la fo- la seva imaginació per donar un Aquesta distribució de la planta te, es conveniente que la produc- tografia del 1910 de la revista La aspecte d’onades d’obra vista a arriba de la mà d’un enginyer in- ción del anhídrido carbónico sea lo Actualidad, de Barcelona, amb un les parts baixes de la tanca, i de- dustrial que la va reflectir en la más cerca posible de los lugares punt de vista similar, s’aprecien els corar els pilarets i les parts altes documentació que va preparar el de consumo. La Sociedad Saguer diferents edificis que va projectar amb la seva ceràmica vidriada ca- 195915 per a la societat Hermanos Hermanos, trabaja activamente Rafael Masó i que conformaven racterística. Malgrat l’absència de Saguer, SC en demanar l’amplia- para alumbrar Nuevos manantia- la planta embotelladora, amb el colors en les poques fotografies ció per fabricar CO2 d’altres com- les, ricos en CO2 natural, pero, por quiosc inicial en primer terme. que s’han conservat, es veu per- bustibles com el fuel, el carbó, etc. lo pronto, sus desvelos no han te- fectament l’empremta de Masó en Recordem que, fins aquesta data, nido resultados satisfactorios.» L’arquitectura noucentista de Ra- l’envolvent de les basses originals la font servia per envasar l’aygua fael Masó, anomenat «el Gaudí de la font. freda de Vila-roja i també per obte- El projecte va determinar que la gironí» per alguns contemporanis, nir anhídrid carbònic per a la cap- Font de la Pólvora, a banda de te- és per tots coneguda. La seva vi- El conjunt de la planta embotellado- 15. Saguer hermanos, Sociedad tació i liqüefacció de les aigües del nir uns edificis projectats per Ra- sió arquitectònica queda reflectida ra estava format, segons les dades Cooperativa, Proyecto de instalación para mateix brollador. El bon ritme de fael Masó, era la primera planta al web de la Fundació Masó:13 «La del cadastre d’11 de juliol de 1929 la fabricación de anhídrido carbónico a venda del CO2 alimentari portà la d’anhídrid carbònic natural de tot 14 partir de combustibles diversos, Memoria seva obra es distingeix per la ple- recollides a l’Arxiu Històric Girona, 13. Fundació Rafael Masó. Rafael Masó descriptiva y plano general, 30 d’octubre de propietat a voler ampliar-ne la ge- Espanya, aspecte que ja s’havia na identificació amb els postulats per un edifici de dues plantes de [en línia]. [Consulta: 1959, Arxiu Històric de Girona. [Consulta neració de forma artificial, ja que la esmentat en el número 191 de la noucentistes d’una modernitat que 218 m² i 80 m² de planta descober- 25-09-2018] del Registre Industrial de Catalunya] captació directa era insuficient. revista La Actualidad el 1910:16 «A 14. Arxiu Històric de Girona. [Consulta del 16. «Industrias Catalanas». La Actualidad no renunciava al classicisme més ta, que suposem que era el recinte Registre Industrial de Catalunya a Girona]. de Barcelona, núm. 191, 30 de març de tres kilómetros de Gerona, encuén- auster i integrava formes, colors i tancat dels brolladors. La descrip- Documentació de l’empresa Hermanos 1910, pàgina 24. [Hemeroteca Digital de la Això explica l’inici del projecte pre- trase una instalación destinada á materials de la cultura pròpia, amb ció del cadastre, en la valoració, és Saguer, SRC. Biblioteca Nacional de España] sentat, que hem trobat al Registre recoger para ser entregado al con- sumo debidamente licuado, el áci- tial de San Daniel” en Gerona. La Plànol de planta del projecte de 1950. Plànol de planta del projecte de 1982. Aguilar, dissenyada per Rafael · 1968: modificació de la maquinà- do carbónico completamente puro única fuente de CO2 natural de Es- Font: Registre Industrial de l’Arxiu Font: Registre Industrial de l’Arxiu Masó. ria per fabricar anhídrid carbònic que en cantidad considerable, es- paña denominada “La fuente de la Històric de Girona. Històric de Girona. i gel sec. pontáneamente, se desprende de pólvora” ha estado activa con una · 1929: sense constància, en el re- las aguas de Vila-roja, cuyo caudal producción de unos 2.000 Kgs./ gistre industrial d’aquell any, de la · 1982: darrer projecte d’ampliació, excede de 100.000 litros diarios. día hasta la década de los 80». venda d’aigua envasada, tot i que obra d’Enric Viñals Gisbert (en- Esta industria, nueva en España, y Demostrava que la font havia estat en les futures millores i ampliaci- ginyer tècnic de mines), per la montada con todos los modernos un element patrimonial no només ons sempre té reservat un espai. qual es deixa de fabricar gel sec adelantos de la ciencia, ha dado per la seva arquitectura sinó tam- i torna a aparèixer l’activitat de valor á un elemento de riqueza que bé per la seva funció única. · 1945-1948: autorització per col· planta embotelladora d’aigües antes permanecía completamente locar motors de generació elèc- mineromedicinals, així com la abandonado. Las aguas de Vila-ro- trica per la restricció de consum fabricació de diòxid de carboni. ja muy ricas en ácido carbónico, de la xarxa elèctrica general. Així mateix, es canvia la configu- reúnen excelentes condiciones te- La pèrdua irreparable ració de tota la planta de l’edifici. rapéuticas. Manan al fondo de un · 1948: autorització per annexar pintoresco valle de agrestes pers- Sembla que, amb la davallada de a l’explotació natural d’anhídrid · Setembre de 1984: petició de la pectivas, al cual dan valor histórico la venda d’aigua a partir del primer carbònic una instal·lació produc- Generalitat de Catalunya d’actu- las reliquias de las fortificaciones quart del segle xx, s’aprofitaren els tora del mateix gas. alitzar les dades de la indústria de la inmortal ciudad.» brolladors de la font per obtenir després que el 1982 l’adquirís anhídrid carbònic natural, que va · 1950: autorització per produir gel Carburos Metálicos, SA. De forma similar s’expressava el fer de Girona un important produc- sec a la planta. 2001 J. Ramón del Rio, de l’em- tor de begudes carbonatades. No tenim constància que la dar- presa Carburos Metálicos, SA, a la · 1959: projecte d’ampliació de la rera ampliació es portés a terme, conferència que va impartir en la Així, la progressió de la Pólvora, producció d’anhídrid carbònic sobretot perquè, si la memòria no XL assemblea de l’Associació Es- segons el registre industrial con- per al tractament de diversos ens falla, la planta embotellado- panyola de Tècnics de Cervesa i sultat, és la següent: combustibles, denegat el 7 de ra va ser enderrocada cap a l’any Malta, que va tenir lloc a Palma de setembre de 1959. 1986, tot i que molts registres i Mallorca:17 «En España, al mismo · 1902: adquisició de la font per documentació marquen el 1968 o tiempo que se iniciaban pequeñísi- Emili Saguer, i neteja i construc- · 1962: concessió de l’ampliació el 1970 com anys en què va desa- mas producciones de licuación de ció del quiosc per a la venda de 17. García Del Rio, J. Ramón; Carburos de la producció d’anhídrid car- parèixer. Entenem que és un error, CO2 procedente de descomposi- l’aygua de Vila-roja. Metálicos, SA. «El CO2 en el siglo xxi», bònic amb el tractament de di- perquè recordem perfectament els conferència presentada a la XL assemblea ción de carbonatos (mármol) con de l’Associació Espanyola de Tècnics de versos combustibles, després camions Barreiros i Chrysler carre- ácidos y combustión de carbón, se · 1907: projecte i construcció de Cervesa i Malta, Palma de Mallorca, 6 d’haver ampliat la documentació gats amb les bombones allargades intenta recuperar CO2 del “Manan- la planta embotelladora de Fidel d’octubre de 2001. del projecte anterior. del gas a la carretera que passa- va per sota de casa, i perquè amb El primer nucli va sorgir a Montju- 18. Aragó, Narcís-Jordi. «El cercle de pobresa de Girona». Revista de Girona, quinze anys havíem anat a jugar al ïc a partir de 1949, aprofitant les núm. 261, 2010, pàgines 128 i 129. voltant de la font i a gaudir de la ruïnes i els murs del castell aban- seva aigua picant. donat. S’hi van arribar a encabir fins a 2.000 persones, repartides Fou el 1978, amb el lliurament en 315 barraques i desproveïdes dels pisos de la nova barriada que dels serveis més elementals. Un prenia el nom de la font històrica, segon poblat es va consolidar a quan tot canvià radicalment. Ho Río, entre la N-II i el Ter. Aquest recorda perfectament Narcís-Jor- nucli de 140 barraques, estès di Aragó al número 261 de la Re- pràcticament sobre el mateix llit vista de Girona18 quan explica al del riu, patia tota mena de carèn- Cercle de Pobresa de Girona: «La cies des del punt de vista higiènic migració posterior a la Guerra i no reunia les més mínimes con- Civil va repercutir profundament dicions d’habitabilitat. Tres altres en la configuració de Girona. La grups van néixer a partir de 1964 indiferència de l’Administració a les Pedreres, amb més de 500 central i la manca de recursos del barraques: Torre Gironella, Alfons municipi van provocar l’aparició XII i Polvorins [...] El grup de Río Visita d’autoritats poc abans de lliurar mapa l’any 1962, quan una riua- meteorit que havia caigut a la i la proliferació de les barraques. va desaparèixer físicament del els habitatges, el 1978. Font: CRDI, da va fer que el Ter recuperés del ciutat de Girona. Perquè el que ja Ajuntament de Girona. Narcís Sans i tot la seva llera. Els habitants de ningú no recorda és que, abans Prats. la zona van ser precipitadament que l’home conquistés l’espai, allotjats a l’antic edifici d’Hisenda la troballa de meteorits era tota Habitatges, poc abans de lliurar-los. 1978. Font: CRDI, Ajuntament de Girona. de la plaça de Sant Josep, avui una descoberta. Es classificaven Incendi dels albergs provisionals, el Arxiu Històric, i més tard a la vora i s’estudiaven acuradament. Amb 1970. Font: CRDI, Ajuntament de Girona. Narcís Sans i Prats. Narcís Sans i Prats. de la carretera de Sant Gregori, l’arribada de l’home a la lluna, en uns “albergues provisionales” però, aquests estudis van quedar que, malgrat el seu nom, van so- quasi oblidats; estudis sobre me- breviure setze anys. Un foc ines- teorits com el que va escriure el perat, l’any 1970, en va convertir Dr. M. Faura i Sans al número 332, uns quants en un amuntegament de novembre del 1921, del Butlletí de ferros. En aquells barracots del Centre Excursionista de Cata- amb teulats d’uralita, d’un aspec- lunya:19 «METEORIT DE GIRONA: te que evocava els camps de con- - Trobat en 1889. S’ignora la dada centració, hi van viure fins al 1978 i circumstàncies en que caigué unes 2.000 persones, que van ser tant curiós exemplar. En la prima- traslladades finalment a la Font de vera de l’any 1899 fou trobat, sor- la Pólvora.» tosament, pel Dr. D. Manuel Ca- zurro, pels voltants de Girona, en Per tant, és l’incendi d’aquests ha- el paratge conegut per la Pólvora bitatges precaris el que precipita no lluny del Polvorí...». A més, el la cessió dels terrenys de Vila-roja text incorporava dues fotografies al Ministeri d’Habitatge per part de del meteorit. El mateix any, l’autor l’Ajuntament. I fou, vuit anys des- va fer un llibret de tretze pàgines prés d’unes obres que van tenir amb el mateix article. força problemes i que semblaven eternes, quan la zona es veié afec- Més exhaustiu en la troballa va ser tada pels nouvinguts. l’any 1951 Antonio Paluzíe Borrell quan comentà el meteorit al núme- 20 Meteorit de Girona. 1921. Font: M. Faura Un paratge verge, quasi paradisí- ro 225 de la revista Urania, revis- i Sans. ac, sense pràcticament construc- ta de astronomía y ciencias afines: cions, lloc d’esbarjo i trobada amb «LA PÓLVORA (Gerona). En 1899 els amics de molts ciutadans que se hallaron 4 ejemplares que están prenien les aigües a peu de font, en Madrid (85 gr.), Barcelona, Chi- es veié encerclat per un munt de cago y Viena, con un peso conjun- blocs de pisos que ho modificaren to de 143 gr. El autor del hallazgo tot. fué el Dr. D. Manuel Cazurro. Es- taba cubierto por una costra par- Poc va importar la història de la do negruzca con dos impresiones 19. Faura i Sans, M. «Meteorits caiguts a Catalunya». Butlletí del Centre vall, el valuós element patrimonial digitales profundas. Interiormente Excursionista de Catalunya, núm. 332, que hi havia, ni els estudis de les es de color gris. Peso específico novembre de 1921, pàgines 270 a 288 i propietats de les seves aigües, ni de 2,74 a 3,12. Está compuesto làmines LXXIII a LXXX. que fos la primera fàbrica de CO2 de piroxeno y olivino en pequeños 20. Paluzie Borrell, Antonio. «Meteoritos Españoles». Urania, revista de astronomía y natural, i encara menys altres es- trozos con hierro niquelifero entre ciencias afines, núm. 225, pàgines 25 a 48. tudis que es van fer sobre l’únic la masa. Pertenece al tipo Can- tonita de Meunier o condrita y su reubicar la font pública perquè Nova font pública. 1981. Font: CRDI, composición es: 12 % de hierro, l’original havia quedat en el terreny Ajuntament de Girona. Jordi S. Carrera. níquel y cobalto y el resto de si- privat dels germans Saguer. Però, licatos (Faura y Sans, Op. cit.).» I poc temps després, també va ser Nova font pública. Al fons, la planta va tornar a ser esmentat en altres clausurada i derruïda perquè era embotelladora. 1983. Font: CRDI, Ajuntament de Girona. reculls, com el de Carlos Martín niu de brutícies i mala olor. Si no Escorza, el 1987, a «Fenómenos anem errats, va desaparèixer quan meteoríticos ocurridos en España» es va enderrocar tot el conjunt de al Boletín de la Institución Libre de la planta. Enseñanza (Madrid). Aquesta darrera imatge mostra Rectangle després de la rotonda on Tal com hem comentat, la planta la font nova, que utilitzaven so- s’ubicava la planta embotelladora, 2008. embotelladora i la font van conviu- bretot els animals, i, al fons, amb El Mas Terrats a la banda alta. re uns quants anys amb els blocs les finestres ja tapiades, la planta Font: Bing Maps (www.bing.com/maps), de pisos. A més, l’Ajuntament va embotelladora poc abans de ser © Microsoft 2018.

Plànol del setge de Girona de 1809. enderrocada. Fruit de les diferents rectangle verd es pot apreciar el Font: Institut Cartogràfic i Geològic de ampliacions, ja no quedava res de Mas Terrats, que avui està totalment Catalunya. l’obra singular de Rafael Masó. abandonat i en ruïnes.

Les imatges que podem trobar de Així és com vam perdre un edifici l’any 2008 ens demostren que ja no diferent que havia estat una de les hi queda rastre de la planta embote- primeres obres del nostre Gaudí, lladora, que se situaria en el rectan- enclavat en una vall verge i his- gle immediat després d’una rotonda tòrica en el seu moment, que ja que hi havia a la part final del barri, ningú no recorda i per on alguns just en l’espai d’herba on aparcaven ciutadans ni tan sols s’atreveixen a alguns cotxes. Per sobre d’aquest passejar com abans.

Les imatges del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona, les de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), les de la Biblioteca Patrimonial Digital (BIPADI) de la Universitat de Barcelona i les de l’Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d’Espanya estan protegides sota llicència de Reconeixement-NoComercial- CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons.

Les imatges del Ministeri de Defensa tenen com a condició general per a la seva reutilització que s’esmenti la font de l’objecte de la reutilització. LES CONS- TRUCCIONS DELS INDIANS A LLORET DE MAR

Jordi Soliguer i Mas Arquitecte tècnic. Graduat en Llengua i Literatura Catalanes

Per parlar de les construccions descriu una població amb 543 llars Sostre d’un dormitori de Can Garriga. que els indians o americanos van i 2.645 habitants, dels quals 155, Procedència: arxiu particular de J. portar a terme, caldrà fer una pas- el grup més nombrós, exercien de Soliguer. Autoria: Jordi Soliguer. sejada imaginària per un Lloret del mariners, seguit del de jornalers o passat que ja no existeix, però que treballadors, que eren 83. Aquests va ser una realitat. En seguirem el individus sense ofici específic molt rastre i veurem els testimonis ar- probablement eren la mà d’obra resumien a intentar sobreviure. quitectònics que resten en peu. Ho sense qualificar que també de- Tenir un sostre per aixoplugar-se farem sense nostàlgia però amb penia dels oficis de marineria. Hi i un plat a taula per omplir el pap tot el respecte pels lloretencs que consten un nombre important de eren les aspiracions i els objec- ens han precedit. Abans d’entrar a patrons de pesca, de vaixell o de tius vitals. L’economia domèstica parlar directament de les cases, i llaüt, en actiu o jubilats, en total depenia sovint de les condicions per entendre la primera gran trans- 56, i uns quants pilots, 9 per ser climatològiques i de factors im- formació urbanística de la vila, cal exactes. Dedicats a la construcció previsibles que infonien una as- fer una ullada al context històric. o el manteniment de vaixells tro- fixiant incertesa existencial. En bem deu mestres d’aixa i quatre aquells anys, la vila es concretava A partir del Decret de Lliure Co- calafats. Hi ha vint boters, dotze en una agrupació de cases al vol- merç, promulgat per Carles III l’any tapers, dotze llauradors i onze co- tant de l’església, alineades en els 1778, es van obrir nous horitzons merciants. I ja en un nombre infe- dos eixos de sortida o entrada del i camins d’esperança renovada rior apareixen sis traginers, sis fus- poble. Barcelona quedava lluny. per explorar mar enllà. A principis ters, cinc sabaters, quatre paletes, Dels avenços industrials que allà del segle XIX, Lloret, com la ma- tres tartaners, dos picapedrers, es produïen, aquí en sabien poca joria de les poblacions de la costa dos carnissers, dos moliners, dos cosa. Les comunicacions eren di- catalana, era una vila abocada al ferrers, dos sastres, dos hisen- ficultoses. Lloret estava més ben mar d’una forma gairebé exclu- dats, dos mestres i dos capellans. comunicada per mar que per ter- siva, és a dir que la majoria de la Només hi ha un exemplar de ca- ra, perquè tenia port, és a dir una població vivia de la pesca o de la dascun dels següents oficis: bo- platja que permetia la càrrega i navegació. Ho podem constatar tiguer, flequer, confiter, taverner, descàrrega de mercaderies dels en el padró de l’any 1824, on es estanquer, miner, fideuer, serraller, vaixells. El transport de cabotatge teixidor, metge, apotecari i escrivà. comunicava pobles veïns i altres de més llunyans, per això les re- La situació econòmica era real- lacions amb Sant Feliu de Guíxols Capella del Santíssim Sagrament. ment precària, d’una estretor que o Arenys de Mar, per posar dos Procedència: SAMLM -Fons Martínez- havia sotmès la població a unes exemples propers, eren més fàcils Planas. Autoria: Emili Martínez, 1930 ca. limitades formes de viure que es que amb altres viles de l’interior, ja que els camins i carreteres sovint van triomfar i tornaren rics; altres, l’Ajuntament decideix enderrocar amb més o menys intensitat, a tots eren impracticables per a les tarta- ben aposentats a les colònies, s’hi EL POBLE OFERIA progressivament, a causa del seu els indrets del país. nes que els transitaven. Això per- van quedar per sempre; molts van UN CONJUNT mal estat, les torres de defensa met reforçar la idea que la sortida continuar sent pobres, i els més existents al Puig, al barri de l’Areny, • L’eclosió de l’arquitectura d’autor. per mar era el millor camí possible; dissortats van morir en els diver- HARMÒNIC al carrer de Sant Pere, etc. La po- per això tants lloretencs van optar sos naufragis que es produïren en blació sortia d’uns anys que havia L’època de l’arquitectura popular per l’aventura d’Amèrica. les travessies d’anada i de torna- QUE MOSTRAVA, estat sotmesa a la guerra carlina i tocava al seu final. Aquella forma da. Tot un món, tota una epopeia, ESPECIALMENT A les fortificacions havien estat im- de construir seguint uns costums L’aventura d’Amèrica va ser un que forma part de la nostra història prescindibles en la defensa del po- ancestrals que s’havien prolongat a episodi decisiu de la nostra histò- com a poble i que ocupa una eta- LES VIES I RAMBLES ble. L’any 1849 encara s’hi havien través de les generacions quedava ria perquè: pa destacada en l’evolució com a fet treballs de consolidació. fora d’ús. De fet, era una arquitectu- comunitat perquè va provocar el PRINCIPALS, ra amb unes característiques locals • Va impregnar de noves il·lusions desvetllament de l’economia local UNA ESTAMPA L’any 1860, l’arquitecte Martí Su- pròpies, que responia a les necessi- els joves lloretencs que es van em- en diversos aspectes: reda va traçar les alineacions per tats dels seus habitants i presentava barcar per conèixer un món nou ADMIRABLE, definir el passeig de Verdaguer, i el una imatge homogènia que infonia amb noves perspectives. • Es va intensificar el comerç amb 1867 s’aprovà l’enderrocament de als carrers una senzillesa austera ultramar en els dos sentits: tant PERQUÈ CADA la torre que servia de casa consis- però amb cert encant. Les cases no • Hi albiraven unes immenses pos- l’exportació de productes propis UNITAT APORTAVA torial. L’any següent, el 1868, fou el eren el resultat d’un projecte previ sibilitats de futur. El present ja el com la importació de materials i moment clau en la reformulació ur- sinó de la plasmació de la tradició, coneixien sobradament i cercaven elements desconeguts. EL SEU VALOR A banística, perquè es va posar la pri- marcada pels tipus de materials noves oportunitats per a ells i per a mera pedra del nou edifici destinat a disponibles i per la rutina establerta les seves famílies. • Va augmentar l’activitat a les L’EXCEL·LÈNCIA casa de la vila, que marcava la nova amb solucions estereotipades que drassanes lloretenques, a causa GLOBAL. façana marítima. El poble, que ha- havien conviscut des de l’antigor, • Aspiraven en el seu pensament de la construcció de vaixells de via viscut bàsicament del mar però sense cap frivolitat ni cap sorpresa. més íntim a fer fortuna i tornar rics. grans dimensions. d’esquena a ell, començava a enca- Els espais... les obertures... les teu- rar-s’hi i obria els ulls vers un horitzó lades... els ràfecs... els brancals... Amb l’aventura americana, el poble • La inversió en el noliejament diàfan per contemplar les eixides eren els de sempre. Els nous temps va despertar d’un llarg son negat d’embarcacions va ser una pràc- i les postes de sol. També per su- reclamaven una obertura de mires, al somni. Creuar la mar gran co- tica habitual de personatges amb portar més d’un temporal. Aquesta una ullada a les noves tendències. mençava a ser cada vegada més un cert poder adquisitiu. nova ordenació va crear nous es- S’imposava l’arquitectura d’autor. habitual, encara que el resultat es pais per poder edificar-hi. La nova Els edificis requerien un estudi previ presentava divers. Un senzill mo- • Els emigrants que es guanyaven línia ampliava les parcel·les situades de com seria la casa. Era el criteri nument ancorat al penya-segat del bé la vida a les colònies enviaven davant del mar, algunes edificades que imperava: crear un edifici amb camí de Sa Caleta, davant la roca diners a les seves famílies que res- en part, d’altres sense edificar enca- una imatge moderna. S’afegia a d’Es Vano, és el record necessari i taren aquí. ra. L’activitat edificadora havia anat aquesta idea, moltes vegades, el merescut per tots aquells lloretencs prenent impuls des de l’any 1857 i gest ostentós d’exhibir el poder ad- que marxaren il·lusionats més enllà Aquesta nova situació va influir de- es va mantenir a un gran nivell fins al quisitiu del propietari, mitjançant la de l’Atlàntic per intentar fer riquesa cisivament en la transformació de 1895, encara que va continuar, amb construcció d’un edifici noble. i no van tenir sort. És un reconei- la vila, també en el seu aspecte. alts i baixos, fins al 1933. xement a l’ànima aventurera, a la • La intervenció de bons professi- decisió difícil i arriscada de cercar Els primers símptomes de la re- Escala interior de Can Garriga. Durant aquest període (1857-1933) onals de la construcció: mestres un futur ignot, a les ganes d’anar novació urbanística del poble es Procedència: arxiu particular es van construir unes cases magní- d’obres, arquitectes, constructors, endavant, de progressar. Alguns detecten des del moment que de J. Soliguer. Autoria: Jordi Soliguer. fiques i es van practicar reformes en ferrers, artesans de la fusta, del vi- molts dels edificis existents, de ma- dre, ceramistes, etc. nera que se’n millorava l’aspecte. Vam tenir la sort d’aplegar una La construcció d’uns edificis ex- bona plèiade de mestres d’obres cepcionals va ser conseqüència que van dignificar el seu ofici, per- de diversos factors: què tenien una formació sòlida, eren rigorosos en l’exercici de la • Les inversions dels americanos o seva professió i havien adquirit els de gent amb diners. conceptes de l’estètica. Me’ls ima- gino uns homes rudes, molt exi- Era el moment que molts dels emi- gents en el treball, però extrema- grats havien tornat al poble que ment sensibles a la bellesa. Sense els havia vist néixer. Ja grans i en- ells, aquestes construccions no riquits, decidiren fer-se construir haurien estat possibles. També una casa nova per viure-hi els dar- van intervenir en la construcció, rers anys. D’altra banda, aquells ampliació o reforma d’edificis sin- que havien restat aquí fent nego- gulars destinats a usos diferents cis amb ultramar o creant alguna als d’habitatge. El resultat va ser indústria també disposaven d’una l’embelliment de la vila. bona situació econòmica com a Façana de Can Garriga. Procedència: resultat de la revolució industrial, El poble oferia un conjunt harmò- arxiu particular de J. Soliguer. Autoria: Jordi Soliguer. la influència de la qual va arribar, nic que mostrava, especialment a les vies i rambles principals, • Responien a estils arquitectònics Façana lateral mar de Can Garriga. Façana de Can Font. Procedència: ació de l’edifici és excepcional, • Plànols molt més simples que una estampa admirable, perquè de l’època (neoclàssic, neogòtic, Procedència: arxiu particular SAMLM - Fons Martínez-Planas. Autoria: perquè està emplaçada davant del l’edifici acabat. Els detalls només cada unitat aportava el seu valor a eclèctic, modernista, noucentista, de J. Soliguer. Autoria: Jordi Soliguer. Emili Martínez, 1930 ca. mar i presideix el passeig de Ver- s’intueixen; després els mestres l’excel·lència global. De fet, la co- etc.) o a una barreja d’ells. Moltes daguer per la banda de llevant. Va d’obres, durant l’execució, esmer- missió que atorgava els permisos vegades estaven inspirades en Façana de Can Lluhí. Procedència: Santuari de Sant Pere del Bosc. ser una casa senyorial, però avui çaven les seves dots compositives SAMLM - Fons Martínez-Planas. Autoria: Procedència: arxiu particular d’obres s’anomenava Comissió models centreeuropeus o afran- Emili Martínez, 1930 ca. de J. Soliguer. Autoria: autor és un edifici de propietat municipal en la resolució final. d’Ornato, o sigui, d’embelliment. cesats. Potser la gràcia és que desconegut. destinat al Museu del Mar. El nom ja demostra quin era l’ob- oferien una bona diversitat d’estils. • Interiors amb paviments de gres, jectiu de l’Administració. Les es- Aquest edifici, del qual tenim di- arrambadors de ceràmica, sostres menes als projectes sovint feien • Es donava molta importància a la verses fotografies, serveix de decorats, etc. rectificar un perfil (així anomena- façana, molt més que a qualsevol model per ressaltar els trets més ven les façanes) per mantenir la altre aspecte de l’edificació. Les característics d’aquests tipus de • Pati posterior, jardí romàntic, apla- simetria i la fidelitat a uns eixos, façanes, la imatge exterior de la construccions: cats de rajola, reixes, flors. Un en- de manera que encara avui podem casa, estaven molt elaborades i es cant. observar, en algunes cases, l’em- tenia especial cura en la definició • Façana simètrica, amb tres eixos marcament de finestres de forma dels detalls ornamentals. L’esque- verticals. figurada: el perímetre està definit ma funcional estava sotmès a la però no hi ha obertura. imatge externa. • Jerarquia vertical i horitzontal. Can Lluhí, 1900 Com eren aquestes cases? Trets • Els materials emprats en els aca- PLÀNOLS MOLT • Frontó presidint la façana. És una casa ubicada en un dels car- característics de les cases senyo- bats tenien molta durabilitat, de rers més comercials. Era propietat rials: manera que les façanes no es de- MÉS SIMPLES QUE • Balustrada que amaga la coberta del mestre d’obres Joan Lluhí Ris- terioraven amb facilitat. de teules. sech, que la va construir l’any 1900. • S’ubicaven en carrers principals, L’EDIFICI ACABAT. bàsicament en el front marítim i en • El resultat final de l’obra millorava ELS DETALLS • Ornamentació de la façana amb Com que la façana està protegida, els eixos viaris importants. amb escreix els plànols presentats peces ceràmiques: cartel·les sota presenta un bon aspecte extern. per demanar el permís de cons- NOMÉS S’INTUEIXEN; les lloses dels balcons, detalls so- Als baixos hi ha una botiga d’ob- • Estaven compostes de planta trucció. bre les finestres i sobre el frontó, jectes de regal. baixa i dos pisos. Algunes incor- DESPRÉS etc. poraven una planta semisoterrània La majoria d’aquests edificis ja que requeria uns quants graons han desaparegut, però n’hi ha al- ELS MESTRES • Socolada de pedra. davant la porta d’accés, de ma- gun, sobretot els de propietat mu- D’OBRES, DURANT Can Font, 1887 nera que l’entrada adquiria un aire nicipal, que encara avui podem • Emmarcament perimetral simu- més solemne. admirar. L’EXECUCIÓ, lant pilars. Aquesta casa va ser la residència de Nicolau Font i Maig, un dels • Moltes tenien una eixida o jardí, ESMERÇAVEN • Porta d’entrada treballada, rei- americanos de més renom. La va especialment les situades davant LES SEVES DOTS xes, baranes... Sempre hi havia un construir el mestre d’obres Fèlix del mar, concretament a les dues Can Garriga, 1887 portal destacable. Unes portes de Torras i Mataró l’any 1877. Actu- rambles (llavors anomenades de COMPOSITIVES fusta, treballades i massisses, tan- alment és de propietat municipal i l’est i de l’oest) i les del carrer de La va fer construir el seu propieta- caven arran de carrer i una vidriera s’ha restaurat i habilitat perquè es Sant Pere, el carrer de la Vila (sector ri, Enric Garriga. El mestre d’obres EN LA RESOLUCIÓ sovint acolorida era l’accés a l’in- pugui visitar com a exemple d’ha- nord), el carrer de Sant Josep, etc. fou Josep Torras Mataró. La situ- FINAL. terior de la casa. bitatge propi d’un indià. Nicolau Font i Maig va ser un per- La cúpula del Santíssim, ados- La llista és molt més extensa; he Can Marlès sonatge que va promoure moltes sada a un lateral de l’església de escollit les més espectaculars. Any de construcció: construccions: des de la seva casa Sant Romà, es va inaugurar el 23 1924 particular (aquesta de la fotografia, de juliol de 1916. Fou projectada Can Llobet de Fornés Promotor: situada al carrer de Sant Carles) per l’arquitecte Bonaventura Conill Any de construcció: germans Joan Baptista fins a l’edifici destinat a cavalleris- Montobbio i finançada per Narcís 1876 i Just Marlès i Vilarrodona ses del mateix carrer, i va reformar Gelats i Durall, un lloretenc esta- Promotor: Arquitecte: moltes altres cases. Però el parat- blert a l’Havana que la va dedicar Manuel Pujol i Llobet Joan Roig ge més emblemàtic, al qual es va a la seva difunta esposa, Cristina Mestre d’obres: dedicar en cos i ànima, va ser Sant Botet i Surís, també d’ascendèn- Joan Soliguer i Lluhí Can Durall Pere del Bosc, una extensa finca cia lloretenca. Any de construcció: que al llarg de la seva vida va anar Can Gelats 1921 ornant amb diverses construcci- Aquesta construcció, d’estil mo- Any de construcció: Promotor: ons en què feia participar els mi- dernista, ha esdevingut una imat- 1908 Joan Durall i Llobet llors artistes del moment. ge emblemàtica del municipi. El Promotor: Arquitecte: mecenatge que la va fer possible Joan Gelats i Durall [sense dades] Va restaurar l’edifici antic i va fer i l’època en què es va executar Arquitecte: construir una casa per als maso- la situen en el moment crucial de Bonaventura Conill i Montobbio Vil·la Loreto vers i el capellà. Però la seva il·lu- l’aventura d’Amèrica. Per això for- Any de construcció: sió era dotar el poble d’un asil que ma part del relat històric de la vila. Can Brugarolas 1917 acollís la gent gran que no tenia on Any de construcció: Promotor: anar a raure. Així ho va fer cons- Narcís Gelats va ser dels que van Façana de Can Saragossa. Procedència: Façana de Can Gelats. Procedència: 1921 Pere Mataró i Mataró tar al testament. Ell no va poder fer fortuna. A Cuba va fundar el arxiu particular de J. Soliguer. Autoria: SAMLM - Fons Martínez-Planas. Autoria: Promotor: Mestre d’obres: veure-ho, ja que va morir l’abril de Banco Gelats. No va tornar mai Alexandra Soliguer. Emili Martínez, 1930 ca. Guillem Brugarolas Valentí Soliguer i Pujol 1908, però el seu llegat es va por- més, però sempre es va recordar Arquitecte: tar a terme. del seu poble: no només va assu- Façana de Can Llobet de Fornés. Joaquim Bassegoda mir el cost de la construcció de la Procedència: SAMLM - Fons Josep Vilà. El seu hereu, Agustí Cabañas, un cúpula sinó que va delegar en els Autoria: Josep Vilà, 1930 ca. nebot que tampoc no tenia fills, el seus germans, que residien aquí, va sobreviure pocs anys i només la gestió dels diners que anava va tenir temps de redactar els es- enviant destinats a diverses obres tatuts del patronat del futur asil. filantròpiques. Però la seva vídua, Francisca Sala i Parés, coneguda com Donya Pa- quita, va lluitar per fer possible la voluntat de Nicolau Font. Can Saragossa, 1902

Les desavinences entre els com- És un edifici ben conservat que ponents del patronat a l’hora de acull les dependències municipals definir el projecte van ser fre- dels departaments de Cultura i qüents. La proposta que va pre- Patrimoni. Al llarg de la seva exis- sentar l’arquitecte Bonaventura tència, ha sofert diverses alteraci- Conill i Montobbio, que pràctica- ons a causa dels diferents usos a ment treballava de franc, era es- què s’ha destinat: l’any 1902 es va pectacular: un edifici esvelt amb construir com a habitatge residen- una torre central semblant a la de cial de Narcís Saragossa i Amet- l’Hospital de la Santa Creu i Sant ller —la construcció s’atribueix al Pau. Els llargs desacords van anar mestre d’obres Joan Lluhí i Ris- retardant el projecte fins que es va sech—, durant uns quants anys va prendre la decisió d’encarregar al passar a ser un hotel, i finalment el mestre d’obres Valentí Soliguer i va adquirir l’Ajuntament. Les inter- Pujol, home de confiança del com- vencions arquitectòniques que s’hi te i que per això era coneixedor han practicat han aconseguit man- de la finca, que adaptés els plà- tenir-ne la imatge inicial i n’han mi- nols a un espai concret segons llorat les prestacions estructurals. les determinacions del patronat. Presideix un gran parc que forma- La construcció de l’asil encara va va part de la finca original. haver d’afrontar una vaga de pale- tes l’any 1919, que s’allargà a l’any Algunes de les cases desapare- 1920. Finalment es va inaugurar gudes han estat substituïdes per el 22 d’agost de 1922. Francisca edificis de més alçada. Les seves Sala ja podia morir tranquil·la: ha- imatges són un apunt breu del via acomplert la voluntat de Nico- magnífic parc immobiliari que va lau Font i la comanda expressa del mantenir Lloret fins als anys de seu espòs. l’eclosió del turisme de masses. Façanes de Can Brugarolas i Can Marlès. Procedència: SAMLM - Fons Martínez- Planas. Autoria: Emili Martínez, 1930 ca.

Façana de Can Durall. Procedència: SAMLM - Fons Martínez-Planas. Autoria: Emili Martínez, 1930 ca.

Com a construcció dels indians ens la seva preeminència social i eco- Façana de Villa Loreto. Procedència: queda encara el cementiri, que acull nòmica després de la mort. Però la SAMLM - Fons Xifra - Beneito. Autoria: les tombes extraordinàries d’aquells seva dimensió i importància artísti- Ernest Xifra i J. Beneito, 1920 ca. que van voler continuar manifestant ca requereixen un article a part.

Casa Egípcia dibuix de l’Escola d’Arquitectura de Processó de Santa Cristina passant per Barcelona i amic i col·laborador de davant de la Casa Egípcia. Procedència: Any de construcció: Lluís Domènech i Montaner. És l’au- SAMLM - Fons J. B. Gallissà. Autoria: 1882-1885 tor de l’Arc de Triomf de Barcelona Joan Baptista Gallissà, 1920 ca. Promotor: i d’altres edificacions rellevants de Agustí Pujol i Conill la ciutat comtal. Va ser un innova- Arquitecte: dor en l’adopció de trets propis de Josep Vilaseca i Casanovas l’arquitectura orientalista, i la Casa Egípcia n’és un bon exemple. No És l’edifici que queda a la part disposem de gaires fotografies per dreta de la fotografia. Val la pena poder corroborar-ho, però en les esmentar alguns detalls significa- que tenim ja s’intueix aquest estil; tius d’aquesta edificació i del seu d’aquí el nom que la gent va donar propietari original. a l’edifici. Sembla que els acabats interiors eren espectaculars. La Agustí Pujol era un industrial taper. construcció la va portar a terme Tenia la fàbrica de taps Germans la nissaga Soliguer, ja que hi havia Pujol, però també tenia molts altres una estreta relació familiar: Joan negocis i vivia a Barcelona. No obs- Soliguer i Lluhí estava casat amb tant això, era un lloretenc preocu- Isabel Pujol i Sala, germana del pat pel seu poble. L’any 1878, mo- pare d’Agustí Pujol. tivat per la necessitat de construir un pont a la riera, va proporcionar Fins aquí, un cop d’ull als nos- a l’ajuntament diversos projectes tres carrers en un temps i unes de forma gratuïta. També va fer circumstàncies que queden guar- redactar, sempre de forma altruista, dades en la memòria històrica a un projecte d’ordenació urbanística través de les fotografies, gràcies que traçava nous carrers. Per cons- a les quals podem contemplar una truir casa seva, va portar un dels mi- manera de fer pròpia, originada llors arquitectes del moment, Josep de forma directa o indirecta per Vilaseca i Casanovas, catedràtic de l’aventura d’Amèrica. PISCINES NEDA

Rosa Ortensi Gerent Piscines Neda - Pool & Spa

Sovint associem al fet de tenir pis- comptes de sorra de silici, ja que per al personal de la instal·lació en cina una gran despesa, un mante- redueix la demanda de clor i la for- piscines públiques i una experièn- niment costós, però conservar-la mació de productes nocius i així cia més agradable per a tots els en bones condicions i estalviar és augmenta el rendiment del filtratge banyistes. A més, el vidre actiu es- fàcil si disposes dels productes i assegura una qualitat òptima de talvia un 25 % d’aigua en el rentat adequats. Tenir cura de la piscina l’aigua. Durant el seu procés d’ac- dels filtres. i seguir els passos que els profes- tivació d’energia, se li fixen càrre- sionals recomanen per al mante- gues positives i negatives que ga- En la il·luminació de la piscina tam- niment és imprescindible, però ranteixen la desinfecció de l’aigua. bé es pot estalviar molt si s’instal· vestir-la amb uns bons accessoris Prevé el creixement de biofilm i, len il·luminadors LED, com la làm- també t’ajudarà a estalviar. en conseqüència, la formació de pada Led Lumi Plus 1.11, ja que tricloramines; minimitza el risc de tenen una vida útil més llarga i el seu Cal tenir molt en compte, per exem- contaminació per bacteris i parà- consum és fins a vuit vegades infe- ple, els sistemes de depuració i fil- sits, i el risc químic de contamina- rior al dels llums halògens. A més, tratge, ja que han d’estar en cons- ció de l’aigua i de l’aire. El resultat milloren el nivell de llum, són fàcils tant moviment per assegurar el bon és una piscina més segura per als d’instal·lar i els seus colors i dis- estat de l’aigua. Així mateix, és im- infants, un entorn més saludable senys s’adapten al gust del client. portant la bomba de la piscina. Ara n’hi ha de velocitat variable: se’n Desinfectar la piscina amb equips pot ajustar el funcionament segons d’electròlisi, a més de permetre les necessitats de la instal·lació i de EN LA IL·LUMINACIÓ un bany més sa, permet estalviar l’usuari, i triar la velocitat del motor un 80 % en consum de productes més adequada segons el cabal. ES POT químics i un 20 % en aigua. La clo- Augmentant i disminuint la velocitat ració salina és el procés pel qual de la bomba, es modifica el consum ESTALVIAR MOLT s’afegeix sal comuna (clorur sòdic) energètic i es pot reduir l’energia SI S’INSTAL·LEN a l’aigua de la piscina. Aquest mè- consumida en més del 85 %. Amb tode funciona amb un clorador salí aquestes bombes s’aconsegueix IL·LUMINADORS en comptes de clor químic, em- també un nivell sonor un 75 % in- prant substàncies menys nocives ferior al de les bombes d’una sola LED QUE, A MÉS DE per a la higiene i la cura personal. velocitat: el seu nivell sonor està per MILLORAR EL NIVELL Durant el procés, a través de l’elec- sota dels 63 decibels. tròlisi el sistema de filtratge genera DE LLUM, SÓN el clor gasós necessari, que desin- Una altra manera d’estalviar és fecta l’aigua i es converteix de nou utilitzar vidre filtrant actiu AFM en FÀCILS D’INSTAL·LAR. en sal. Es crea així un cicle tancat anunci_neda_lapunxa_210x297_27-06-18.pdf 1 27/6/18 11:08

continu, en què la pèrdua de sal de talassoteràpia, evita la irritació de iode proporciona un bronzejat és mínima. Permet conservar l’ai- dels ulls i la pell amb l’eliminació més natural. Finalment, la sensa- gua i reduir-ne el consum, i així és de cloramines i protegeix els ca- ció de bany és més plaent gràcies més sostenible i respectuós amb bells de fer-se malbé. A més, eli- a la concentració de sal a l’aigua i el medi ambient. Aquest sistema mina l’excés d’àcid isocianúric i al nostre cos (augmenta el confort permet una desinfecció més efici- es considera un antisèptic natural segons l’acostament de la con- ent i, consegüentment, una quali- per als tractaments descongestius centració entre els dos). Gràcies a tat més alta de l’aigua. A part, és i dermatològics. El seu contingut la reducció de la pressió osmòtica menys agressiu gràcies a la com- de les cèl·lules de la pell, retarda la binació del clor amb els agents formació d’arrugues. que es generen durant l’electròlisi i l’oxidació de la matèria orgànica LES PISCINES D’altra banda, tendim a pensar de l’interior de la piscina, ja que en la possibilitat d’instal·lar una evita la formació d’algues i bac- SALADES OFEREIXEN coberta a la piscina per mantenir teris. Per això és molt important MÚLTIPLES l’aigua a una temperatura més alta valorar-ne la inclusió a les piscines que a la intempèrie, però aquest públiques, tenint en compte l’exis- BENEFICIS PER A LA no és l’únic avantatge que propor- tència d’equips especialitzats. A ciona: una coberta evita gran part més, la seva tecnologia està al- CURA PERSONAL, de l’evaporació i impedeix l’entra- tament provada; a Austràlia es JA QUE L’AIGUA ÉS da de brutícia a la piscina, amb fa servir des de fa més de trenta la qual cosa també s’estalvia en anys en el 95 % de les piscines. MÉS SALUDABLE I aigua i manteniment. Així mateix, El manteniment d’uns nivells esta- COMPLEIX FUNCIONS serveix de barrera de seguretat, ja bles i el baix consum de productes que evita caigudes accidentals a C químics generen un important es- DE TALASSOTERÀPIA, l’aigua. talvi econòmic i de manteniment. M

Gràcies a l’electròlisi salina, el pro- EVITA LA IRRITACIÓ Finalment, allargar la temporada Y cés de regulació i dosificació és de bany és possible amb les bom- automàtic. Tot i així, és important DELS ULLS I LA PELL bes de calor, una solució econòmi- CM una revisió periòdica per assegu- AMB L’ELIMINACIÓ ca i ecològica. Una bomba de calor MY rar-ne un correcte funcionament. és un equip termodinàmic. El seu Amb l’absència de clor, s’eliminen DE CLORAMINES principi de funcionament és molt CY els riscos del transport i la manipu- senzill: l’equip capta les calories CMY lació. Alhora, les piscines salades I PROTEGEIX ELS de l’aire exterior per transferir-les ofereixen múltiples beneficis per a CABELLS DE FER-SE directament a l’aigua de la piscina. K la cura personal, ja que l’aigua és El 80 % de l’energia prové de l’aire més saludable i compleix funcions MALBÉ. i el 20 %, d’una font d’electricitat. 20 ANYS DEL RD 1627/97, DE SEGURETAT I SALUT EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ

Carme Domènech i Garcia Arquitecta tècnica en execució d’obres (coordinadora de seguretat i salut) i tècnica superior en prevenció de riscos laborals

L’any 2017 es van complir vint construcció. La resposta és que A continuació faig un balanç, a tra- anys de la publicació del Reial de- ha millorat en general, la majoria vés de la meva experiència com a cret 1627/97, de 24 d’octubre, pel d’empreses ha integrat la segure- coordinadora de seguretat i salut qual s’estableixen disposicions tat i salut en el sistema de gestió durant divuit anys, de l’evolució de mínimes de seguretat i de salut d’empresa i de l’obra i han evolu- les figures intervinents, de l’apli- en les obres de construcció. Amb cionat els mitjans de què disposen cació de les obligacions dels dife- aquesta normativa es va transpo- per a treballar pel que fa a equips rents agents i de la documentació sar a l’ordenament jurídic espa- de protecció individual (cascs, que se’n deriva. nyol la Directiva 92/57/CEE, de sabates, ulleres, arnés de segu- 24 de juny de 1992, relativa a les retat...), proteccions col·lectives En primer lloc, es va crear la fi- disposicions mínimes de seguretat (baranes, xarxes de seguretat...), gura del coordinador en matèria i de salut que s’han d’aplicar en les mitjans auxiliars (escales, basti- de seguretat i salut en la fase de obres de construcció temporals o des,...) i la maquinària. Ara bé, si projecte (article 3, punt 1): «En les mòbils. valorem les dades de què dispo- obres incloses en l’àmbit d’apli- sem d’accidentabilitat en el sector cació d’aquest Reial Decret, quan Aquesta normativa va definir les publicades per l’Institut d’Estadís- en l’elaboració del projecte d’obra obligacions del promotor, el pro- tica del Departament de Treball intervinguin diversos projectistes, jectista, el contractista i el sub- (IDESCAT), que permet comparar el promotor haurà de designar un contractista i també les dels tre- el nombre total d’accidents ocor- coordinador en matèria de segure- balladors autònoms, i va introduir reguts en diferents anys, veiem tat i de salut durant l’elaboració del figures noves en l’obra: la del co- un descens dels accidents des de projecte d’obra». Els promotors ordinador en matèria de seguretat i l’any 2000 (es van produÏr 36.620 han contractat aquesta figura poc salut en la fase de projecte d’obra, accidents amb baixa) fins al 2013 o pràcticament mai. i la del coordinador en matèria de (amb 6.496 accidents amb baixa), seguretat i salut en la fase d’exe- provocat per diferents factors: mi- La figura que sí que han anat con- cució. llora en l’aplicació de la normativa, tractant els promotors és la del major conscienciació de les em- coordinador de seguretat i salut en La pregunta que podem fer és si preses intervinents però també per la fase d’execució de l’obra (CSS) en aquests vint anys ha millorat la la baixada de l’activitat en el sector (article 3, punt 2): «Quan en l’exe- seguretat i salut en les obres de de la construcció arran de la crisi. cució de l’obra intervingui més La dada que constata que encara d’una empresa, o una empresa i queda molta feina per fer és que treballadors autònoms o diversos des del 2013 fins al 2017 els acci- treballadors autònoms, el promo- Els últims tres anys han augmentat els dents han augmentat (9.504 acci- tor, abans de l’inici dels treballs o accidents en les obres de construcció. dents amb baixa el 2017). tan aviat com es constati aquesta Empreses intervinents Més d’una empresa Obligació de CSS QUAN EL PROMOTOR i/o treballador autònom en la fase d’execució CONTRACTI DIRECTAMENT 1 contractista No No TREBALLADORS 1 contractista que subcontracta 1 autònom Sí Sí AUTÒNOMS TINDRÁ 1 contractista i 1 subcontractista Sí Sí LA CONSIDERACIÓ 1 autònom No No DE CONTRACTISTA. 2 autònoms Sí Sí circumstància, haurà de desig- guretat no era obligatori contractar nar un coordinador en matèria de un CSS. Ara bé, l’any 2010 una QUAN EN UNA OBRA seguretat i salut durant l’execu- sentència del Tribunal de Justícia HI INTERVÉ MÉS ció de l’obra». Aquesta obligació de la Comunitat Europea va deixar afecta tots els promotors: públics clar que sí que és obligatori: D’UNA EMPRESA, i privats. Per exemple, si un parti- cular reforma el seu habitatge mit- «23. Per tant, s’ha de designar ÉS OBLIGATORI jançant més d’una empresa, està sempre un coordinador en matè- DESIGNAR obligat a contractar un CSS. Una ria de seguretat i salut en una obra comunitat de veïns que decideixi en la que estiguin presents vàries UN COORDINADOR fer obres en què intervingui més empreses, amb independència de d’una empresa, també. Exemples que els treballs estiguin subjectes DE SEGURETAT d’aplicació: veure quadre o no a llicència o que l’obra impli- I SALUT. qui o no riscos específics.» (Sen- D’acord amb el Reial decret legisla- tència del Tribunal de Justícia de tiu 5/2000 sobre infraccions i sanci- la Comunitat Europea, de 7 d’oc- ons en l’ordre social, l’incompliment tubre de 2010, sala 5a). de l’obligació de contractar un CSS és una falta greu que comporta una Quant al compliment de les obliga- Ordre i neteja en obra de construcció. sanció mínima de 2.046 €. cions dels diferents agents d’una obra, en primer lloc hi ha les del pro- Des de l’any 1997 fins a l’any 2010 motor, que ha d’encarregar un estu- aproximadament, la interpretació di de seguretat i salut, i designar un rectament treballadors autònoms ells) i aquests autònoms no tenen que es feia de la normativa era que CSS. L’obligació de realitzar l’avís per a la realització de l’obra o de treballadors, en aquesta obra no si en una obra hi havia projecte i previ va quedar derogada el 2010. determinats treballs d’aquesta, hi haurà pla de seguretat i salut, ja estudi, també hi havia pla de se- tindrà la consideració de contrac- que els autònoms no hi estan obli- guretat i salut i, per tant, també Encara avui dia, a l’article 2 punt tista respecte a aquells a l’efecte gats i el cap de família, tampoc. En coordinador de seguretat i salut en 3 hi ha un apartat que comporta del que es disposa en aquest Reial aquest cas, el CSS verificarà si es els casos que he comentat ante- obligacions i responsabilitats, que Decret». L’apartat continua dient: poden aplicar les mesures previs- riorment, i que en les obres on no alguns promotors desconeixen: «no serà d’aplicació quan l’activi- tes en l’estudi de seguretat i salut. hi havia ni projecte ni estudi de se- «Quan el promotor contracti di- tat contractada es refereixi exclu- sivament a la construcció o repa- Pel que fa a les obligacions del ració que pugui contractar un cap contractista, cal destacar la de de família respecte al seu habitat- redactar el pla de seguretat i sa- ge». Per tant, els promotors que lut de l’obra. Si en una obra hi ha contractin directament autònoms un únic contractista, hi haurà un passaran a ser considerats em- únic pla de seguretat i salut. Si presaris, amb les obligacions i res- en una obra el promotor contrac- ponsabilitats que això comporta. ta directament els industrials (ex- Per exemple, si un promotor d’un cavacions, estructura, obres de bloc d’habitatges o una comunitat paleta, fusteria, enguixats, pintu- de veïns contracta directament un ra...), totes aquestes empreses es autònom, ha de redactar-li el pla consideren contractistes i cadas- de seguretat i salut i complir la res- cuna ha de redactar el seu pla de ta d’obligacions dels contractistes. seguretat i salut de la fase d’obra A un cap de família que contracti que executaran. El pla de seguretat directament un autònom això no i salut hauria de ser un document se li aplica; per tant, si un parti- útil per a l’obra, que reflectís els ris- Taps protectors en fase estructura- cular encarrega la construcció del cos i les mesures que ha d’adoptar proteccions previstes en el pla de seu habitatge a diversos autònoms cada empresa segons els treballs seguretat. (sense relació contractual entre que ha d’executar. Malauradament, • Obres d’una durada estimada de l’article 13 i va establir que només >30 dies laborables i amb més de s’havien d’enviar a Inspecció els 20 treballadors simultanis. escrits referents a qualsevol incom- pliment de les advertències o obser- • Obres amb un volum estimat de vacions prèviament anotades, i en el >500 jornades. cas de paralització dels treballs per risc greu imminent per a la seguretat En la resta d’obres, la redacció dels treballadors (article 14). del pla de seguretat i salut és re- comanable. En el cas que el pla Recentment, el Col·legi d’Apare- de seguretat i salut no existeixi, el lladors, Arquitectes Tècnics i En- coordinador de seguretat i salut ha ginyers d’Edificació de Barcelona, de sol·licitar a les empreses inter- juntament amb el Col·legi d’Apa- vinents una avaluació de riscos es- relladors de Madrid, va presentar pecífica per als treballs que s’han el nou Llibre d’incidències electrò- en algunes obres als coordinadors de desenvolupar en l’obra. nic (LIWEB), que ofereix diversos de seguretat ens arriben plans de avantatges: usabilitat mitjançant seguretat que són un «copia i en- Una obligació molt important que qualsevol dispositiu (PC, tauleta, ganxa» en què el contractista no ha preveu el Reial decret 1627/97, dels telèfon intel·ligent), garantia ju- tingut en compte el projecte d’obra contractistes i subcontractistes i tre- rídica d’identificació d’usuaris i ni l’estudi de seguretat ni ha aplicat balladors autònoms que intervenen d’agents, comunicació automàtica els mitjans de què disposa. en una obra, és que estan obligats a de les anotacions a tots els agents aplicar l’article 24 de la Llei de pre- de l’obra i a Inspecció de Treball i Amb la introducció de les noves venció de riscos laborals que va de- Seguretat Social, i possibilitat d’in- tecnologies BIM (Building Infor- senvolupar el Reial decret 171/2004, corporar fotografies, taules o PDF. mation Modeling), que permeten de coordinació d’activitats em- gestionar les obres mitjançant un presarials. S’han de coordinar in- model tridimensional virtual, la tercanviant informació i mantenint redacció dels estudis de seguretat reunions per preveure les possibles i, per tant, dels plans de segure- interferències en els seus treballs, tat millorarà, ja que la seguretat no les quals s’han de documentar per serà un annex al projecte sinó que escrit. Una de les funcions del coor- hi estarà integrada. dinador de seguretat i salut és orga- nitzar aquesta coordinació. El que està clar és que una em- presa contractista (ram de paleta, Pel que fa a la documentació, el fusteria, instal·lacions, enguixats, Reial decret 1627/97, a l’article muntatge de mobles de cuina, jar- 13, va introduir el Llibre d’incidèn- Tot i que a l’inici de l’article exposo dineria... empreses contractades cies, que s’ha d’utilitzar per fer un que s’ha millorat en seguretat i sa- directament pel promotor), abans control i seguiment del pla o plans lut en les obres de construcció en- d’entrar en una obra, està obligada de seguretat i salut de l’obra. Fins cara hi ha un percentatge d’agents a presentar o bé un pla de segure- a l’any 2007 s’havia d’enviar una intervinents en l’obra (promotors, tat i salut (que el coordinador de còpia de qualsevol anotació feta al contractistes, subcontractistes, tre- seguretat ha d’aprovar) o bé una Llibre d’incidències, en un termini balladors autònoms) que incomplei- avaluació de riscos específica, i és de 24 hores, a Inspecció de Treball, xen amb les obligacions exposades una falta greu iniciar uns treballs fet que provocava que la majoria de anteriorment, fet que augmenta les sense aquesta documentació. coordinadors de seguretat i salut xifres de sinistralitat. Aquest fet es no utilitzessin el Llibre, ja que s’ha- produeix per diferents motius: falta En les obres sense projecte es vien d’enviar totes les anotacions, de conscienciació, falta de cultura planteja el dubte de si és exigible fossin incidències o no. preventiva, treballar amb risc perquè un pla de seguretat i salut, ja que no sempre ho han fet així,... hi ha ni projecte ni estudi de segu- El Reial decret 1109/2007, que de- retat i salut. L’any 2014 es va publi- senvolupa la Llei 32/2006, regulado- Aquest incompliment es més fre- car la Guia Serem, que ho aclareix: ra de la subcontractació en el sec- qüent en les obres menors de man- tor de la construcció, va modificar teniment o reforma, obres sense La Directiva 92/57/CEE, a l’article projecte, on sovint no hi ha cap 5, estableix que el coordinador de tècnic designat. Caldria emprendre seguretat i salut ha de fer que s’es- UNA DE LES CAUSES accions per evitar accidents, que tableixi un pla de seguretat i salut, i podrien ser campanyes de sensibi- indica que en els supòsits següents DELS ACCIDENTS lització-conscienciació, visites d’as- és exigible un pla de seguretat i salut: sessorament a les obres, millora de ÉS LA FALTA DE la informació de prevenció de riscos • Treballs que suposin riscos es- laborals a les empreses i controlar pecials segons l’annex II del Reial COORDINACIÓ ENTRE que es designi el coordinador de decret 1627/97. LES EMPRESES. seguretat i salut quan és obligatori. ENTREVISTA AL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ

Narcís Sureda i Daunis

—En primer lloc, enhorabona, Per a mi, el càrrec més important Miquel Noguer, president de la Diputació president, per haver estat desig- dels dos és el d’alcalde perquè de Girona, en un moment de l’entrevista. nat per a un càrrec de tant prestigi l’alcalde és el que els ciutadans Foto: Martí Artalejo i importància. Segons les vostres han votat i elegit, i això és una sa- manifestacions, conservareu el càr- tisfacció molt gran. El de president rec d’alcalde de Banyoles, al qual de la Diputació incrementa les afegireu el de president de la Dipu- responsabilitats i és un honor ocu- tació. Un polític, conegut meu, res- par-lo, per bé que qui l’ha elegit no I sobre la pregunta de quines són ponent a una pregunta que li vaig és directament la ciutadania sinó les diferències més notables entre fer, em manifestava que la com- per elecció immediata.. L’alcalde els dos càrrecs (alcalde o presi- plexitat i l’envergadura d’un càrrec és la primera autoritat a la qual dent de la Diputació), tot i que els són directament proporcionals al recorren els ciutadans per expo- serveis que ofereixen les dues enti- pressupost que toca administrar en sar peticions, resoldre problemes tats van dirigits, finalment, a la ciu- l’exercici d’aquell càrrec. Podríem i un sens fi de coses diverses, de tadania, ho fan de manera diferent afegir-hi que també depèn de les vegades fins i tot privades. És una i per diversos camins: la Diputació especificitats de la gestió? Què és tasca plaent i agraïda de què s’ob- no és a la primera línia de foc, a la més complex: ser alcalde de Ba- tenen satisfaccions però on un es primera línia hi ha els ajuntaments. nyoles o president de la Diputació? pot trobar, també, amb moments Els «clients» dels ajuntaments són Quines són les diferències més no- complicats i situacions punyents. directament els ciutadans, i els de tables entre els dos càrrecs? la Diputació són els ajuntaments, Pel que fa a la complexitat dels els alcaldes i els regidors, i tam- Són dos càrrecs diferents, però cal càrrecs, és cert que sovint és di- bé altres associacions o entitats tenir en compte que per ser dipu- rectament proporcional al pressu- de caràcter social i/o cultural. Per tat provincial cal ser primer regidor post que cal administrar, com li tant, la Diputació té més represen- electe d’un ajuntament, el plenari deia a vostè el polític conegut seu. tativitat perquè, d’alguna manera, del qual elegeix l’alcalde entre els Però no sempre és així i no sem- representa i dona servei a tota una regidors. Per tant, jo no podria ser pre és solament això. Hi ha altres demarcació —en el nostre cas, la president de la Diputació si deixés labors, altres decisions a prendre, provincial— i, en canvi, els ajunta- el meu càrrec d’alcalde. altres incidències socials i/o políti- ments representen i donen servei ques que afegeixen complexitat a al municipi, que és un àmbit local. la tasca d’un polític. Tal és el cas Els serveis que depenen de la Di- dels moments complexos que està putació són molt diferents —tot i patint el nostre país i que, sens que complementaris— dels que dubte, incrementen els maldecaps depenen del municipi, i això és el Edifici Can Forn. Foto: Mia Masgrau dels responsables polítics. que diferencia els dos càrrecs. nia, els serveis prestats serien els I aquest embolic que vostè es- SENSE LEGITIMITAT mateixos però amb una estructura menta s’inicia, succeeix, quan, NO ES PODRIA administrativa i una divisió territo- després que el Parlament de Ca- rial diferents de les d’ara. Per tant, talunya aprovés un estatut que EXIGIR LEGALITAT. ara per ara, tant les diputacions també fou aprovat i votat pel poble com els consells comarcals són de Catalunya, un cop sotmès a les PERÒ NO ÉS útils i necessaris. Corts Espanyoles, va ser recorre- POSSIBLE FER gut per gent de fora de Catalunya —Ningú no posa en dubte que vi- i el Tribunal Constitucional senten- PASSOS ENRERE. vim uns moments polítics carregats cià una sèrie de retallades. Sense d’incertesa, amb dirigents polítics els recursos i sense la sentència, CAL SEGUIR a la presó o a l’exili, amb confuses l’Estatut sense retalls seria vigent AVANÇANT. condicions internes en el món inde- i hauria estat impossible iniciar el pendentista que, tal vegada, són la procés, i ens hauríem hagut de causa de la inexistència d’una es- conformar amb el que hi hagués. tratègia clara i d’un cert buit de lide- Però si es retalla el que hem apro- ratge. Tenim un embolic potser per- vat els parlaments i el poble de Miquel Noguer, president de la Diputació què no s’ha establert una frontera Catalunya, agafa força el desig de de Girona, amb l’entrevistador Narcís clara entre allò que és veritable i allò marxar. Si el referèndum hagués Sureda. Foto: Martí Artalejo que és hipotètic i, per adobar-ho, estat autoritzat fa cinc anys, els re- encara es practiquen canvis sobtats sultats haurien estat diferents dels i es barregen i confonen veritats, que serien ara. —Hi ha qui defensa la permanèn- vegueram, l’urbanisme local, etc., hipòtesis i desitjos. Encara que es cia de les diputacions i pensa que les antigues mancomunitats —ara POSEM EL TEMA doni per cert que no és el moment Al descontentament hi ajuda el fet els consells comarcals poden re- consells comarcals— tenien com- SOBRE LA TAULA de fer passos endarrere, és impru- que alguns articles de la Constitu- presentar duplicitat de funcions o petències menys localitzades però dent defensar l’«o tot o res» si no es ció Espanyola són vigents i vàlids el repartiment de tasques entre or- més arrelades al territori i menys I VOTEM. S’ESVAIRIEN té en compte que res no val la pena per a determinades comunitats ganismes semblants. I també hi ha supramunicipals que les de la Di- si és a canvi del tot? autònomes i, en canvi, no ho són qui defensa l’existència dels con- putació, com ara el transport i els INCERTESES I per a Catalunya. És d’una gran in- sells comarcals. Ens podeu aclarir menjadors escolars, els serveis INSEGURETATS. Aquí fa un barreig molt general. És coherència política. Això dona le- aquest dubte, que és força corrent socials, les depuradores d’aigua, ben cert que vivim moments molt gitimitat a les nostres demandes. entre la població? la recollida de residus i les deixa- FIXEM-NOS EN EL complicats i carregats d’incertesa lleries, i fins i tot els serveis tèc- i amb situacions complexes; els —Fins i tot admetent aquesta le- De fet, són entitats diferents. La nics, les gosseres, la jardineria, QUE VA SUCCEIR presidents Torra i Puigdemont ja gitimitat tan justificada, es topa Diputació és un òrgan supramuni- etc. Alguns d’aquests serveis te- AL QUEBEC O A ho diuen quan afirmen que Cata- amb la legalitat constitucional, que cipal que serveix a una demarca- nen una importància molt rellevant lunya no pot ser normal si tenim impedeix veure la solució al pro- ció que, ara, és d’àmbit provincial. sobretot en els municipis més pe- ESCÒCIA. AIXÒ JA polítics a la presó i l’exili. És una cés. I el Congrés dels Diputats no Hi ha una sola província, en la qual tits. La Diputació no podria aten- anomalia democràtica que impe- sembla disposat a aprovar modi- hi ha 221 municipis que, al seu dre serveis específics en àmbits S’HAURIA D’HAVER deix un raonament clar i unes ne- ficacions constitucionals útils als torn, s’agrupen en vuit comarques. territorials tan concrets per raons FET L’ANY 2013, NO gociacions raonades. La primera efectes que caldria. I la legitimitat, d’estratègia i d’infraestructura prò- condició per a una situació normal que potser és més important que La Diputació dona —sempre ha pia, però també perquè no tots els EL 2019 O EL 2020. seria la inexistència de persones la legalitat, resta, d’aquesta mane- donat— serveis més generalistes, municipis o les seves agrupacions a la presó o a l’exili. Si això no és ra, neutralitzada. més globals, de suport, com he tenen necessitats absolutament així, no és possible iniciar un pro- dit, als ajuntaments, en infraes- idèntiques. Tot i això, la Diputació cés fet democràticament i en pau, Efectivament, la legitimitat és tructures i també a entitats socials ajuda a finançar aquests serveis convivència, integració i entesa. més important. Sense legitimitat i/o culturals. Quan no existien els que ofereixen els consells comar- no es podria exigir legalitat. Però consells comarcals, que agrupen cals. Cal, però, evitar duplicitats i Després de manifestacions multi- no és possible fer passos enrere. els municipis de cada comarca i definir clarament a qui li toca cada tudinàries de milions de persones, Cal seguir avançant. La incògnita que estan formats pels alcaldes i cosa. Però no és, en cap cas, una com és possible que es pugui ne- és el com, de quina manera. Qui regidors d’aquells municipis i que duplicitat de funcions; és un re- gar un diàleg? És difícil d’entendre hauria de vetllar per tot això? Els fins i tot disposen d’un consell partiment escalonat i racionalitzat quan en aquestes manifestacions estats del món estan sotmesos a d’alcaldes, hi havia municipis, ve- dels serveis que es presten. s’ha donat un missatge de civis- una reglamentació global de caire ïns entre si, que s’agrupaven en me, sense fets violents i sense cap internacional que donaria peu que petites mancomunitats per, entre —Tindrien més sentit els consells vidre trencat ni cap paper a terra. algú vetllés pel correcte procés i, a tots, aconseguir serveis que ca- comarcals si la distribució del terri- la fi, fes possible el referèndum. El dascun pel seu compte no haurien tori fos fet en vegueries? En aquest Posem el tema sobre la taula i vo- president Puigdemont ho deia en estat capaços de tenir. Hi hagué cas, tindria sentit la permanència tem. S’esvairien incerteses i inse- la recent presentació del seu llibre: mancomunitats d’aquesta mena de les diputacions? guretats. Fixem-nos en el que va «hi haurà un arbitratge internacio- al Pla de l’Estany o a la Garrotxa, succeir al Quebec o a Escòcia. nal que vetllarà perquè s’autoritzi per exemple. Si un ajuntament té L’actual distribució territorial a Això ja s’hauria d’haver fet l’any i es produeixi un referèndum com competències de primer ordre l’Estat espanyol és en demarcaci- 2013, no el 2019 o el 2020. Tot cal». La incògnita és quan. com poden ser la vialitat urbana, ons provincials, i al front de cada plegat ha fet molt mal a Catalunya l’enllumenat públic, el subminis- província s’hi situa una diputació i algun dia s’haurà de resoldre. Un —Es nega que hi hagi fractura soci- trament d’aigua, la xarxa de cla- provincial. De cara a la ciutada- dia o altre decidirem. al, però apareixen cada vegada més signes que això és més un desig que mediatesa. Cal tenir confiança en Cal que tothom tingui paciència una realitat, tenint en compte els di- la influència externa. I és ben cert i, en lloc d’utilitzar tant el mot de- versos sectors de catalans, a saber: que, tal com vostè defineix, hi ha mocràcia, s’esforci a practicar-la els que afirmen amb contundència i diversitat d’opinions i potser enca- realment. Cal respectar-se mútu- solemnitat que l’independentisme té ra hi podríem afegir algun subgrup. ament. Els unionistes tenen tant la majoria social i és el corrent central Hi ha símptomes de radicalització, dret a ser respectats i entesos com de la nostra societat vistes les mobi- i la radicalització mai no és bona. els independentistes, encara que litzacions que es produeixen, i per Cal pensar que la història ens cer- es discrepi dels postulats d’uns i tant la república és un fet immediat; tifica que els radicalismes de signe altres. I cal que ningú no es deixi els que, també des d’una postura contrari acaben tocant-se pels ex- influir per provocacions, siguin del independentista, opinen que enca- trems. I això no és bo. signe que siguin. No podem per- ra no s’ha aconseguit una amplitud metre el trencament de Catalunya. social prou folgada i uniforme i que A Catalunya hi cabem tots. Catalu- cal un treball llarg i pausat per enge- nya sempre ha estat plural. Si les gar un procés sense improvisacions; coses s’enquisten, algú ha d’aju- els partidaris d’un federalisme que, dar a desenquistar-les. Això seria ara per ara, sembla impossible; els l’èxit de la democràcia. Cal saber unionistes recalcitrants que es ne- guanyar i cal saber perdre a qui li guen a acceptar la identitat catalana toqui cada cosa. Val per a tots. No i que ens trobem on ens trobem a NO ÉS POSSIBLE s’ha de ser excloent. causa del menysteniment dels go- L’EXIGÈNCIA D’«O verns espanyols envers Catalunya. I Moltes gràcies, president, per ha- cada postura es va radicalitzant per TOT O RES», I MENYS ver-nos fet un lloc en la vostra moments. És això un atzucac o es agenda, que intuïm atapeïda. Us pot intuir alguna sortida a mitjà ter- L’EXIGÈNCIA AMB desitgem èxit en la gestió i que la mini? Ha arribat l’hora de punxar el IMMEDIATESA. feina es vegi recompensada amb globus abans que no ens esclati a la un complet assoliment dels objec- cara i explorar noves solucions amb CAL TENIR tius i que això us faci feliç. Per con- matisos nous tot mantenint els ob- cloure, només em cal, en nom de la jectius? CONFIANÇA EN Junta de Govern del Col·legi i del LA INFLUÈNCIA Consell de Redacció de La Punxa, No és possible l’exigència d’«o tot posar la nostra entitat i les nostres o res», i menys l’exigència amb im- EXTERNA. infraestructures al vostre servei.

ELS NOSTRES ESTUDIS

Una campanya impulsada per:

www.arquitecturatecnicayedi cacion.es L’ÚLTIM HABITANT DE SUSQUEDA

Joan M. Pau i Negre Arquitecte tècnic

En Mus era un ratolí eixerit que vi- de la llar no el gaudirien més. Com moria. Sense campanes, sense via a Susqueda, a can Grabulosa. a màxim, un jaç de fulles dins un infants rient pels carrers, sense ve- En saber que el poble s’inunda- tronc per resistir el fred, pensava ïns treballant a l’hort ni dones ren- ria, es feu un farcellet amb bones en Mus amb tristesa. tant la bugada al riu, sense pastors porcions de formatge d’ovella i manant el bestiar... la contrada ad- amb destresa sortí de casa a punt Van passar hores, dies i l’inevita- quiria un silenci total i esfereïdor. d’alba. No es veia cap ànima, pel ble va succeir. No! No pot ser! El Només s’escoltava el gloc-gloc de veïnat. L’aigua ja pujava pel carrer campanar de Sant Vicenç també l’aigua omplint els últims forats. de l’Església i entrava pels baixos havia estat engolit. El nostre rato- dels portals de les cases. lí recordava els tocs de campana: En Mus plorava a llàgrima viva com alegres, tristos... sempre puntu- si faltessin les seves llàgrimes per Quan arribà al pont de Susqueda, als i precisos per comunicar què acabar d’omplir el pantà. Després des de la part més alta va mirar passava al poble. Els seus últims va reaccionar. El món és dels va- enrere i veié la facilitat amb què batecs, com un cor moribund, to- lents i la vida, no sabia com, ha de l’aigua pujava de nivell i ja arribava caren a difunts pel poble que es seguir, es deia. Carretera i manta, a la llinda de les portes d’entrada. es va dirigir cap a Amer, vila princi- L’endemà tornà al mateix punt i, pal carregada d’història. Amb una enfilat a la barana del pont, va veu- mica de sort, es podria instal·lar a re que les cases estaven ja nega- la biblioteca del monestir per fer des i només en despuntaven les EL MÓN ÉS DELS una mica de cultura tot llegint i xemeneies. Quina tristor pensar en VALENTS I LA VIDA, rosegant vells llibres. Així va ser, i els bons dies en què era l’amo de va restar-hi tres anys, amb petites tota la casa, des del celler fins a NO SABIA COM, incursions a les botigues de que- les golfes. Ah, les golfes! Quins es- viures de la plaça Major. Va ser a plèndids penjolls de cansalada per HA DE SEGUIR, la carretera que mena a la Cellera robar, mentre els gats de la casa ES DEIA. CARRETERA de Ter on va trobar un col·lega que l’acotaven de la vora. El joc del anava a visitar la parentela d’Amer gat i la rata, prou divertit, ja no tor- I MANTA, ES VA i que li va dir que la presa de Sus- naria mai més. En aquell moment queda estava enllestida i en ple li feia pena pensar inclús en els DIRIGIR CAP A AMER, funcionament. Era, sense voler-ho seus enemics els gats. No tindrien VILA PRINCIPAL ser, tan grandiosa, tan estètica, recer vora el foc les llargues nits que inclús s’hi feien visites turísti- d’hivern. Ja s’haurien espavilat, CARREGADA ques amb un punt de morbositat imaginava. Potser viurien al bosc per conèixer-ne les entranyes, ja intentant caçar ocells, però l’escalf D’HISTÒRIA. que s’afirmava que la seva arqui- L’últim habitant. Foto Toni Buch.

tectura era efímera. Va ser titllada bellesa arquitectònica, seria el lloc de «perillosa bogeria», temerària, més interessant per a la supervi- ÉS EN MUS, irracional, imprudent, inadmissible vència d’en Mus. Així que es va SUPERVIVENT i suïcida, i es pronosticava que el allotjar just darrere de la segona seu «mur de la incògnita» acaba- columna de la dreta, i en feu la DE SUSQUEDA, ria trencant-se i que les aigües del seva llar. pantà negarien les poblacions si- L’ÚLTIMA ÀNIMA VIVA tuades Ter avall i el centre històric Quan els turistes apareixien, en QUE VA SORTIR de Girona. Mus treia el cap i observava el pú- blic amb l’ensurt d’alguns. El guia DEL POBLE ABANS Mentre la catàstrofe anunciada no deia: és en Mus, supervivent de arribés, en Mus pensava que el fet Susqueda, l’última ànima viva que QUE MORÍS VÍCTIMA que la gent anés a la presa volia va sortir del poble abans que mo- DEL PROGRÉS. dir deixalles: aliment assegurat i rís víctima del progrés. En Mus sa- gratuït. Calia investigar les instal· ludava inclinant el cap i tot seguit lacions i situar-se en el millor lloc. s’amagava llepant-se els bigotis, L’emblemàtica Sala de les Colum- pensant en les restes d’entrepà nes, d’obligada visita per la seva que deixarien els visitants.

Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica

www.projectegreta.cat LES PEDRERES

Narcís Sureda i Daunis Arquitecte tècnic

Les Pedreres no són pas un carrer, l’hivern, en moments de lleure o de Vista des de la muralla de les Pedreres mai no ho han estat, però en èpo- convalescència, la gent es distreia del barri Vell. Al fons sobresurten els ques pretèrites —que s’allargaren anant a passejar a les Pedreres, un campanars de l’església de Sant Feliu, ben bé fins als anys cinquanta del lloc assolellat i ben ventilat. Tam- de la Catedral i de l’església de Sant segle XX— eren més transitades bé s’hi portava a passejar la mai- Martí Sacosta. 2000. Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Maria Oliveras). que un carrer. nada quan feia festa a l’escola. El passeig era força planer, tot i que Amb el nom de «les Pedreres» —un les pujades, que també eren bai- concepte que defineix l’explotació xades, eren fortes. Eren principal- industrial i a cel obert de la pedra ment tres: una partia de les ruïnes Acabat en aquest punt el caminet que allí mateix s’extreu i es treba- de torre Gironella, una altra partia entre parets, s’obria un espai fon- lla—, els gironins anomenàvem un de la zona de Vista Alegre, i una dal i el caminet seguia a nivell pel ampli sector muntanyós a llevant altra de molt més directa i costeru- contorn superior del fondal fins ar- de la ciutat, darrere de les muralles da per l’anomenada pujada de les ribar a l’altra banda. Era la Ferra- medievals que li fan de peanya i Pedreres partia del Jardí de la In- dura, per la forma del trajecte. Allò que, fins fa relativament pocs anys, fància. es considerava el cor del passeig encara mantenia dues d’aquelles per les Pedreres. explotacions que li donaren nom. El camí més transitat, prenent la És una zona enlairada, encarada a direcció de nord a sud, comença- Seguint el camí, a la dreta hi havia sol de migdia i sobretot de tarda. va a les ruïnes de torre Gironella. unes quantes casetes penjades en Des dels seus camins es domina Un barri de quatre cases ens feia el pendís entre el camí i la muralla, un paisatge espectacular amb un entrar en un caminet encaixat en- una de les quals tenia una curiosa horitzó que comença al Canigó i tre dues parets de pedra seca al torre coberta amb una punxa de acaba al Montseny. final del qual, a l’esquerra, hi havia trencadís de tonalitats blaves. A la casa d’en Castellvell. En realitat l’esquerra, una alta paret corona- En la Girona d’abans de les moder- era una petita caseta per passar da per una balustrada de ceràmica nes tecnologies que han conduït a els diumenges, col·locada entre limitava la Torre d’en Bartrina i el un diametral canvi de costums, a feixes d’oliveres. Davant seu i a seu jardí. La torre mai no l’havíem la dreta del camí, convenientment vist perquè des del camí no es veia, tancada, hi havia —encara hi és— però en aquell jardí hi havia un lloro l’anomenada Pineda d’en Perich, que parlava. Era una atracció per a amb uns formosos pins, on una la mainada, que en passar per allí Pujada a les Pedreres. Girona. 1985/08 coneguda família de Girona solia s’esforçava a cridar: «¡Lorito real!» Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El anar a fer l’arròs els diumenges, Si el lloro contestava o xiulava, era Punt – Rafel Bosch) quan feia bon temps. com un premi extraordinari. Quan hom explicava que havia fet parlar cis de polvorí que hi havia hagut dia considerar afortunada perquè el lloro de Can Bartrina, era l’admi- a la carena que dominava Girona a les Pedreres, prop de l’antic pol- ració dels amics. per llevant. Un caminet hi pujava i, vorí, havien trobat un bon lloc per darrere de la Torre, planejava fins a viure que els havia estalviat la fei- Passat aquell indret es comença- una casa de pagès (que també hi nada de construir una barraca, que va a sentir una mena de música és, encara). En dèiem la casa de no hauria estat tan sòlida i sense de percussió d’innombrables tons la llet perquè tenien unes quantes degoters com aquell lloc magnífic. metàl·lics. Eren els cisells, les bui- vaques i cada matí el pagès, tot Ens convidà a fer-li una visita el dia xardes i els punxons d’una nom- estirant una somera i un carretó que anéssim a passejar pels vol- Vista panoràmica de Girona des de la brosa colla de picapedrers que carregat amb la llet de l’última mu- tants de la casa de la llet. muntanya de les Pedreres. En segon treballaven les peces de pedra, la nyida, la repartia per les cases del terme, un tram de la muralla de les nostrada pedra de Girona. Aquella barri vell que n’hi demanaven. I un dia hi anàrem. Era cap al tard, Pedreres amb la torre dels Socors a mena de simfonia anava perdent però el dia s’allargava. Tot pujant, la dreta. Al fons, d’esquerra a dreta, intensitat però no s’acabava de A les Pedreres hi vaig fer molts pas- anàrem deixant a banda i banda al- l’hospital de Santa Caterina, l’Hospici, fondre perquè s’iniciava altre cop seigs, hi vaig descobrir l’existència gunes barraques mig fetes de maó les torres de l’església del Sagrat Cor, en acostar-nos a la segona pedre- de sargantanes, de violetes, de pi- i pedres amb teulades de llauna de la torre de la casa de les Aigües, el ra, més o menys en l’indret de la xallits i de margarides, d’espàrrecs bidó o d’uralita amb pedres al da- campanar neogòtic de l’església de Santa Susanna, el de l’església de les pujada de les Pedreres. i cosconilles, de pardals i d’algun munt i, algunes, amb teules aprofi- Bernardes i les xemeneies de la fàbrica rossinyol i, naturalment, del lloro. tades. Roba estesa entre dos pals, Gròber. 1925-1936. Ajuntament de El camí seguia amb un lleuger des- Però també hi vaig descobrir que a mainada mig despullada, alguna Girona. CRDI (Fotografia Unal) cens pel davant dels terrenys on ara Girona hi havia nens i nenes, amb àvia vigilant vestida de negre i al- hi ha el modern Hotel Bellavista fins els seus pares, que tenien una exis- gunes dones feinejant o pujant des que s’arribava a la fàbrica de calç, tència ben diferent i unes cases molt d’una font amb una galleda o una que tenia els voltants tots emblan- estranyes que no tenien res a veure gerra sobre el cap en un merave- l’entrada, una taula i quatre cadires, de manobre. La Jesusa ens va ex- gravat. L’altre és de quan el meu quinats. Al costat de la fàbrica hi amb la confortable existència, per llós equilibri. un fogó de petroli sobre una caixa plicar que havien estat els primers germà es trencà el braç en caure havia un espai a mig pendent limitat bé que discreta, a la nostra casa de i, sobre una altra, una altra bujola d’arribar allà i que la construcció d’una pedra cilíndrica en una pe- per una barana de pedra. Era la llot- la plaça de l’Oli, que tenia habitaci- Per fi trobàrem la Jesusa —així de zinc (encara no hi havia plàstic) no els havia costat cap feina, no- drera abandonada, després que ja («palco», en dèiem) dels sastres, ons i llits per a tothom, i aixetes que es deia la nostra amiga—; estava amb aigua. A terra, un parell de ger- més emblanquinar. Deia que no es jo l’empenyés. De més gran vaig perquè des d’allí es dominava el rajaven aigua, balcons amb vidres i rentant roba en una bujola de zinc res de ceràmica, una galleda plena i podien queixar: no hi havia dego- pujar altres vegades a les Pedre- camp de futbol de Vista Alegre. Els làmpades amb bombetes. sobre una mena de tamboret. A un càntir. A sobre, enganxat a la pa- ters, a l’hivern costava molt que el res: anàvem a cercar minerals o a diumenges era molt concorregut. primer cop d’ull, no es veia ni casa ret, un escorreplats amb una dot- fred hi penetrés, amb poca llenya barallar-nos a cops de roc contra Heus aquí que a casa hi venia una ni barraca, només un gran marge i zena de plats i unes paelles penja- s’escalfava, i a l’estiu s’hi esta- una «banda» rival. Aquest va ser el plàcid i higiènic senyora, de tant en tant, a aju- restes de parets antigues. En apro- des. Un parell d’olles d’aquelles de va fresc. Les altres barraques, en passeig dels gironins durant molts dar en les tasques domèstiques. par-nos-hi, es posà contenta i, fent ferro esmaltat i un parell d’ansats canvi, eren fredes i quan hi havia Les primeres barraques s’anaren i molts anys. Parlava castellà com els frares unes passes darrere d’una mena de completaven la vaixella. Al fons, un temporal o tramuntana la gent te- escampant i formaren el barri de del col·legi. A casa deien que era pany de paret, ens digué: «Pasen, llit de matrimoni i, a la vora, dues nia problemes. Torre Gironella. La Jesusa trobà una En el cim del turó que comença- molt neta i curosa. No trigà gaire pasen». Apartà una cortina que ta- menes de màrfegues amb potes. feina més estable i acabà vivint en va a la Torre d’en Bartrina hi havia a establir una relació cordial amb pava un forat i, il·luminat pels dar- Tot net i polit, els llits amb llençols Ella no es queixava d’haver d’anar un habitatge protegit que aleshores l’anomenada Torre d’Alfons XII nosaltres. Es veu que vivia, amb la rers raigs de sol ponent, veiérem un i flassades. Uns filferros que penja- a cercar l’aigua amb galledes a un anomenàvem «cases barates», que (encara hi és), convertida en dipò- seva família, un xic més amunt de espai fondo tot emblanquinat. Les ven de la volta sostenien dos o tres quart d’hora de camí avall i mitja eren realment barates però que te- sit d’aigua. Era l’única resta sen- la casa de la llet. Ens explicà que parets eren de pedra i el sostre era llums d’oli, i completaven la instal· hora amunt. No es queixava d’ha- nien de tot. Més que molts habitat- cera d’una colla de fortins i edifi- havien vingut de Jaén i que es po- una gran volta de canó. Prop de lació unes quantes espelmes dintre ver de fer l’horari de les gallines per ges antics del barri vell. d’uns pots de iogurt, d’aquells de manca de llum elèctrica. No sé pas vidre, distribuïdes estratègicament. on anaven a fer les seves neces- Penso que el camí de la Ferradura El confort ambiental el proporcio- sitats, però tampoc se’n queixava. tingué prou entitat i prou concur- nava una petita estufa de ferro fos Després de rebutjar l’oferiment de rència perquè es pugui considerar ERA L’ÚNICA RESTA amb una xemeneia que es vinclava prendre alguna cosa —no sé pas un carrer de Girona, un dels meus SENCERA D’UNA fins un forat sobre la porta. què, si no era un gotet de vi, que carrers, encara que en pretèrit. Un no faltava mai quasi enlloc— i de carrer per on transitava, jugava, COLLA DE FORTINS I I ara direu: com és que en recorda donar uns caramels que portàvem feia alguna malifeta i en el qual te- tants detalls? Doncs tinc una mena per als nens, ens acomiadàrem. níem amics, la família de la Jesusa, EDIFICIS DE POLVORÍ de flaix. Aquell flaix que et resta de la qual he perdut totalment la QUE HI HAVIA HAGUT quan una vivència d’infantesa et Els de casa comentaren que la Je- pista però que es va ben guanyar causa impressió i et permet visu- susa tenia raó, allò era més segur la condició de gironina. A LA CARENA QUE alitzar detalls concrets amb una i confortable que les altres barra- inexplicable precisió i no recordar ques, però no deixava de ser una Segurament els fills de la Jesusa DOMINAVA GIRONA en absolut coses o circumstànci- cova, restes d’un antic fortí que els devien sentir que eren fills de les es simultànies, de tal manera que francesos no havien acabat de volar Pedreres i potser m’he topat al- PER LLEVANT. no recordo qui de la meva família el 1814. Jo no ho acabava de veure gun cop amb ells —no eren gaire m’acompanyava aquell dia. clar perquè a casa, on no érem pas més joves que jo— sense que ens rics, teníem un pis que, en arribar-hi poguéssim reconèixer. És impossi- Els dos nens de la Jesusa jugaven aquell dia, em semblà un palau. ble. I qui sap si hi he tingut tracte Restes de la Torre d’Alfons XII de Girona, a bales sobre la taula i semblaven directe sense que ells sabessin a la zona de les Pedreres. Ajuntament de feliços. Suposo que el pare encara Aquest és un dels dos records de que tinc un record de la seva pri- Girona. CRDI (Fons El Punt Avui – Joan Sabater Brunet). era a la feina, que segurament era les Pedreres que em va quedar mera casa a Girona. Sabadell

Professional

Un compte Pensat per tal que els autònoms, els comerços, en els despatxos professionals i les petites empreses es facin estiguin ue

q grans. les

S’aplicaran 1 / 6 Aquest nombre és indicatiu del risc del cat. Compte Expansió producte. Així, 1/6 és indicatiu de

mer menys risc i 6/6 és indicatiu de més risc. del

Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al Fons olució Negocis Plus PRO v Espanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de

l’e Crèdit. La quantitat màxima garantida actualment pel fons esmentat és de 100.000 de euros per dipositant.

funció Bonifiquem la teva quota de en col·legiat visables re ------

Condicions Fins a -08000143 A 10% + 0 + 20€ + Gratis NIF de la teva quota comissions d’administració bonificació de l’1% fins a 20€ Servei Kelvin Retail, informació de col·legiat i manteniment.1 bruts al mes en l’emissió de sobre el comportament màxim nòmines i assegurances del teu negoci.3.

-156980. 50 €/anuals.* socials, abonament efectiu a A partir del 3r mes.2 full 1,

oli ------f

4070, Truca’ns al 900 500 170, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a om t treballar.

2018 ------d'Alacant, embre * Bonificació del 10% de la quota de col·legiat, associat o agremiat amb un màxim de 50 euros per compte amb la quota domiciliada, per a nous clients de captació. La bonificació es

Set realitzarà un únic any per a les quotes domiciliades durant els 12 primers mesos, comptant com a primer mes, el de l'obertura del compte. El pagament es realitzarà en compte el mes cantil següent dels 12 primers mesos. Mer 1. Rendibilitat 0% TAE. emisión: 2. Si domicilies conjuntament l’emissió de nòmines i assegurances socials i, a més a més, si fas un mínim de cinc operacions mensuals amb qualsevol de les seves targetes vinculades al de egistre compte, et bonifiquem l’1 %, amb un màxim de 20 euros bruts/mes. La bonificació s'aplicarà a partir del tercer mes de l'obertura del compte. El primer abonament s’efectuarà durant el R quart mes a partir de l’obertura del compte i es calcularà prenent com a base els càrrecs del tercer mes realitzats en concepte nòmina i assegurances socials. Els següents processos de el echa

F revisió/bonificació es faran mensualment. en 3. Comptaràs amb un servei periòdic d’informació actualitzada sobre el comportament del teu comerç, els teus clients i el teu sector, per ajudarte en la presa de decisions. També t’oferim el TPV en condicions preferents. Inscrit Les excel·lents condicions esmentades del Compte Expansió Negocis Plus PRO es mantindran mentre es compleixi l'únic requisit d'ingressar un mínim de 3.000 euros/mensuals publicitari. (s'exclouen els ingressos procedents de comptes oberts al grup Banc Sabadell a nom del mateix titular). Si al segon mes no es compleixen aquestes condicions, automàticament el Compte Expansió Negocis Plus PRO passarà a ser un Compte Professional. Alacant. Document

03007 sabadellprofessional.com 37, Esplá, ormalització. f la Óscar de . v a ., S.A moment el en AHEEEHAPHLJHEENOLKFKMMCMOPAHEEEHA

Sabadell, BNFFFNBPMHIGJOBHFDBGILMKMPBNFFFNB CGNDEJFOICEEKNBAEAKKPLIJFOEIJOKJF banc de DDJFMPFJJAPEFPAADFIEMNPLBMHDMPOHG

al DFPOEIFABPEJKAMNFDNILPGNFFABDHOCA Captura el codi QR i HIPPNAFAPGAPFPHJIADCMPPAHPMAJLOJN MNNFFNEHLBNPKNJBMPEEFLHEAHFHAIKCP coneix la nostra news APBBBPAPCBHCFAOABLHBANFDBAGEEOKOE Banco vigor ‘Professional Informa’ HHHHHHHPHPPHHHPHPHHHHPPHHPPPHHPPP GRUP CLOS ASSESSORS SERVEI PROFESSIONAL D’ASSESSORAMENT

Millor Despatx Professional de Catalunya 2018 Reconeixement otorgat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya

C. Vista Alegre, 7 | 17001 GIRONA |Tel. 972 224 849 - 972 224 850 [email protected] | www.closassessors.com

C. Àngel Guimerà, 17 C. Lluís Mon, 15 C. Vic, 15 17820 BANYOLES 17430 STA. COLOMA DE FARNERS 17176 SANT ESTEVE D’EN BAS Tel. 972 584 105 Tel. 972 841 450 Tel. 972 690 923 [email protected] [email protected] [email protected]

Girona - A4.indd 1 26/11/18 11:55